Parlem de Sarrià núm. 88

EDITORIAL

pDS_3

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia,Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalva-dor, Isabel Vidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de TerHan col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Joan Vila,Lourdes Gelada, Txell Pla, AAVV Sarrià de Baix, Sergi Torren-tà, Anna Sala, Cristina Vicedo, Rosa Dachs, Mireia Masó,Montse Asencio, Cristina Garcia i Laia, Francesc Ramió, Lli-bertat Turbau, Xavi Rodríguez.

Portada: Biblioteca Emília Xargay per Pau Baena.Disseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de larevista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport ifinanciació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TERPer llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

4

6

8

10

13

15

17

18

20

21

23

24

26

27

29

30

37

38

40

42

46

47

53

60

62

64

66

67

68

79

sumari

NOSALTRES AL CARRER,VOSALTRES PENJATS

Aquesta frase l’hem pogut llegir en més d’unaparet de les naus industrials del sector pape-rer de Sarrià de Ter. En poques ocasions unapintada ha expressat tant contingut: El con-flicte de Torraspapel. L’amenaça de brutal

deslocalització i tancament de la històrica fàbrica de paper deSarrià de Ter, suposarà un cop per tots els sarrianencs. El“nosaltres”, treballadors en actiu, potser seran prejubilats,traslladats o acomiadats, depèn de l’èxit del pla de rendesproposat pel comitè, ja en un darrer intent d’aconseguir unamenor afectació després que la direcció de l’empresa hagirebutjat el pla de viabilitat presentat pel mateix comitè. El“vosaltres”, és a dir tots nosaltres, també en patirem les con-seqüències. Sarrià de Ter ha viscut a l’ombra de la multinacio-nal Torraspapel des de l’any 1941, 73 anys de veïnatge noexempt de problemes, però amb un rerefons important, jaque qui més o menys hi ha treballat o hi ha tingut relació. Escompten llocs de treball directes i llocs de treball indirectes,perquè la caiguda d’activitat en una zona té efecte multiplica-dor, no només en els tallers i comerços, també en les finan-ces de l’Ajuntament.

Des de la revista hem volgut aplegar la documentaciómés important emesa, sabent que una vegada publicadahaurà caducat. Però almenys quedarà palès l’esforç per partdels treballadors a fi i efecte de presentar una proposta facti-ble, molt realista, que significa una reducció important dellocs de treball. Tot i així, la direcció de Torraspapel té clar queha de potenciar la fàbrica de Saragossa a costa de treure pro-ducció a d’altres centres. Si li ha tocat Sarrià és senzillamentperquè al darrera hi ha una aposta per urbanitzar terrenysindustrials. La història recent en aquest país està impresa enla ment de molts dirigents i pensen que tard o d’hora claudi-carem. Ara per ara, l’Ajuntament té clar que no serà així. Ésmés, té clar que Torraspapel té responsabilitat amb els seustreballadors i també amb el municipi. Una deslocalitzaciód’aquesta magnitud no pot ser a costa dels més febles, ni potdeixar els treballadors al carrer, ni deixar abandonat el patri-moni industrial sense trobar un altre ús productiu. Ni els tre-balladors ni els sarrianencs ens mereixem quedar penjats. �

ACTUALITAT Torraspapel. Torraspapel: No ens resignem

El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel

Moció en suport a la continuitat de la Torraspapel a Sarrià de Ter

Plan de Viabilidad para la planta de Sarrià de Ter.

Propuesta del Comité de empresa

Torras: Final de trajecte

AJUNTAMENT. XII Jornades de la dona treballadora

ENTITATS. AAVV Sarrià de Ter. Carnestoltes

CULTURA. El Cafè-Teatre de les Nits del Coro

Teatre familiar “Petits al Coro”

Els “Dissabtes en família” de la Biblioteca Emília Xargay

Segon Premi de Recerca “Isidre Macau”

Lliurament de la 34a edició dels Premis Sant Jordi

Llibres. “HHhH” de Laurent Binet

Mossèn Camil Geis, poeta veí

“Si creus en mi, et sorprendré” D’Anna Vives

JOAN TEIXIDOR. Un afany renaixentista (1913-1992)

JORDI MERCADER. Entre la crònica i la novel·la

JOAN VILA. Una crisi més que anunciada

ESPAI 2.0 Google i el dret a l’oblit

L'ENTREVISTA. MIQUEL PRADAS. Artesà del cafè

QUADERN D'APUNTS

DOSSIER D’HISTÒRIA. Els forns de ciment de Sant Julià de Ramis

ESPAI ESCOLAR. Escola Motserrat. Jocs Florals i

Concurs Literari infantil Sant Jordi 2014

Dona i agricultura familiar

Confetti. Gaudim amb xocolata

ESPAI GASTRONÒMIC. Les missions franciscanes a Mèxic

NATURA. Camí de Ronda Llançà-Portbou

SALUT. Pigues. Quan cal consultar al dermatòleg?

ESPORTS. UES

THE SARRIÀ NEWS

DSp4_

ACTUALITAT [Torraspapel

Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

TORRASPAPEL: NO ENS RESIGNEM

Durant més de setanta anys, la fàbrica Torras ha estat el motor econòmic de Sarrià de Ter. Ha gene-rat la majoria dels llocs de treball que, durant totes aquestes dècades, han sustentat bona part deles famílies sarrianenques. Directa o indirectament. De fet, la fàbrica de paper ha estat, per anys, elgran generador de riquesa i activitat. Al seu voltant, a més, han anat creixent un seguit d’empresesdedicades també al sector del paper de manera que Sarrià es va anar especialitzant (en una espèciede clúster) en aquest àmbit.

a importància de Torraspel nostre poble es potexplicar amb xifres eco-nòmiques però sempreés més il·lustratiu parlar-

ne des d’una perspectiva humana. Per-què al capdavall, parlem de famílies.Les d’avui i les d’ahir. La pràctica tota-litat de les cases del nostre poble hanviscut de la planta. I això no és untòpic, és una realitat estesa. M’agradaexemplificar-ho amb la meva experièn-cia familiar: qui escriu és besnét de

director de la fàbrica, nét de treballado-ra, gendre i marit d’extreballador iextreballadora. I aquesta, evident-ment, no és una excepció. Durant moltde temps ha estat la regla general.

Encara més, des d’una perspectivaqualitativa TORRAS Sarrià de Ter haestat, com diuen els propis treballa-dors “la mare” del grup. Una manerade dir que tot el coneixement, expe-riència, expertesa, innovació, etc. hasortit de les naus sarrianenques perdesprés estendre’s a la resta de fàbri-

ques de la marca. Tanmateix es certque, avui, la importància quantitativano es la mateixa que fa uns anys. Perdimensionar la qüestió cal dir quedurant els anys vuitanta, la factoriacomptava amb més de 1200 treballa-dors, sobre una població total (a Sarriàde Ter) d’uns 3000 habitants. Avui, laplantilla són 132 treballadors i treballa-dores. De fet, la darrera gran reduccióde llocs de treball va ser el 2009 ambl’anterior ERO.

La pèrdua de pes ha estat progres-

L

DS_5p


siva. Ha estat una trajectòria visible ipalpable –especialment des de dinsmateix- durant temps. I el resultat ésque, malgrat ser el motor innovadordel grup, a Sarrià no s’hi ha invertit. Nos’ha modernitzat l’estructura restant-licompetitivitat i fins i tot, eliminantparts del procés productiu que, ara, esfan fora. Com diu Joan Vila: “és aquíd’on ha sortit tot el coneixement, ons’han fet les troballes més transcen-dentals i és aquí on s’ha decidit noinvertir”.

DEFENSAR ELS LLOCS DE TREBALLI EL PATRIMONI

Tot i això, la rellevància de la fàbrica peral nostre poble és, encara, evident.Continua essent-ho. No només per laseva vinculació històrica. No única-ment des d’un punt de vista tradicio-nal. Sinó també en termes de presenti futur. I en aquesta tessitura és obvique qualsevol decisió que prengui ladirecció del grup respecte la fàbrica delnostre poble ens afecta. I molt. Enconseqüència, en aquests moments,el conjunt del poble i especialmentl’ajuntament no només tenim el dret aser-hi sinó que en tenim el deure.

No tenim cap altra alternativa,doncs, que implicar-nos. Ni podem nivolem resignar-nos. Ens toca batallarper la defensa dels llocs de treballd’avui i de les oportunitats de demà. Lafàbrica, al capdavall també és, en part,patrimoni local. Es miri com es miri, eltancament és un cop dur per la nostraeconomia. Per la pèrdua de feina, per lareducció de la riquesa generada a casanostra, pel patrimoni industrial, pelconeixement que desapareix, en fi, pertantes coses que ens ha aportat. Enscal doncs, fer tot el possible perquè nopassi. Estem convençuts que la fàbricapot i ha de ser viable. Que pot tenircontinuïtat i estabilitat per molts anysencara. Que pot tenir futur. Amb refor-mes i ajustos, això sí.

PROPOSTA DE PLA DE VIABILITAT

Reformes i ajustos com els que propo-sa el Comitè d’Empresa a la Direcció.

Els treballadors han aportat un pla deviabilitat que podria assegurar el futurde la fàbrica. Aquesta proposició es unconjunt de mesures destinades a reo-rientar la producció (cap a productesmolt concrets), millorar l’estructura decostos fixes (especialment energè-tics), petites inversions per millorar laproductivitat i fins i tot amb esforços isacrificis del personal en benefici de lasostenibilitat (reduint torns, plantilla isalaris).

A tot això caldria sumar-hi les aju-des que puguem fer des del’administració local i la Generalitat. Perpart nostra, hem proposat fins i totbonificar l’IAE que aporta l’empresa ales arques municipals. Per nosaltres ésuna renuncia important, pels comptesde la fàbrica segurament poca cosa.En qualsevol cas el missatge és clar:nosaltres farem tot el possible per aju-dar a assegurar la continuïtat de lafàbrica a Sarrià.

AJUDAR EN TOT EL QUE PUGUEM

De fet, el nostre objectiu ha estat sem-pre el d’aportar tota la nostra capacitatd’actuació i decisió per ajudar a que lafàbrica es mantingui al nostre poble.Durant molts anys, en general, hasemblat que la indústria molestava.Que era quelcom lleig, brut i incòmodeper un país que volia una altre paisatgei forma de vida. La culpa no ha estatnomés per aquesta tendència genera-litzada, però la veritat es que la desin-dustrialització del nostre territori es unfet.

No volíem que ens tornés a passar.No podem perdre més pes industrial.La nostra voluntat era i és poder ajudaramb tot el que podem a canvi degarantir la continuïtat. Per resumir-ho:si hi ha compromís explícit i visible perquedar-se, nosaltres com a administra-ció, farem tot el possible perquè siguiaixí.

En aquest sentit, fa més d’un anyvam acceptar un conveni amb la fàbri-ca per tal de reconvertir els terrenysque avui ocupa ICC (costat est de laAv. França) en una zona comercial,amb habitatges i equipaments munici-

pals. Per contra, l’empresa es compro-metia a reinvertir la plusvàlua obtingu-da en el procés productiu a Sarrià. Es adir, es comprometia a la continuïtat.

Tanmateix, això sembla que nopassarà. Per tant, considerem quel’esperit del que vam aprovar per una-nimitat, no es compleix avui. Per això,en aquests moments, hem pres ladecisió d’aparcar aquest conveni i lesdeterminacions urbanístiques que se’nderivaven. No sentim que es respectiel fonament pel qual vam arribar al’acord –insistim: ajudar a mantenir lafàbrica- per tant, no el tirem endavant.

SARRIÀ DE TER: FUTUR, ECONO-MIA I ESTRATÈGIA

La nostra implicació és necessària. Pri-mer des d’una perspectiva immediataaportant tota la nostra atenció perdefensar els 132 llocs de treball. Esta-rem al costat dels treballadors i treba-lladores del centre de Sarrià. El seutemor és la nostra preocupació. Peròtambé ens toca treballar en clau defutur proper, assegurant fonts de crea-ció de riquesa i ocupació al nostrepoble. Dit d’una altra manera, ens per-toca intentar assegurar oportunitatseconòmiques de futur.

Es per això que ja abans de conèi-xer la notícia vam impulsar un PlaEstratègic de Promoció Econòmicaque pretén generar línies d’actuacióque tendeixin a crear un escenari pro-pici per a rebre inversions, per a gene-rar activitat, per crear ocupació. En sín-tesi: ajudar a garantir que els sarria-nencs i sarrianenques puguin treballaren el mateix municipi on viuen. Peraixò seguirem aprofundint en el treballfet per la UdG amb aportacions diver-ses, idees i objectius variats que aca-bin destil·lant un full de ruta de futur.Un model clar del que volem ser i comhem de fer per arribar-hi.

La nostra obsessió és la sostenibi-litat econòmica i social. Per això conti-nuarem treballant en aquesta doblelínia. Pere un costat, defensant elsllocs de treball d’avui i intentant asse-gurar els de demà. En aquest sentit,no ens resignem.� Fotos Ràdio Sarrià

DSp6_


Roger Casero Gumbauregidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter / www.rogercasero.cat

EL PAPER DE SARRIÀ DE TER SENSE LA TORRASPAPEL

CRÒNICA D'UN TANCAMENTANUNCIAT

Uns dies més tard, el dissabte 13 denovembre de 2008, una multitudinàriamanifestació, convocada pel comitèd'empresa i secundada, a banda delstreballadors de la fàbrica, per moltsveïns i veïnes de Sarrià de Ter, va sim-bolitzar la lluita d'uns i altres, totsjunts, en defensa dels 213 llocs de tre-ball i de la continuïtat de l'activitatindustrial de Torraspapel a Sarrià de Ter.

Finalment, després d'unes intensesnegociacions, el dimarts 20 de gener de2009 dues assemblees de treballadorsde la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Tervan aprovar el preacord amb la direccióde l'empresa, el millor acord possible,no el desitjat, que incloïa no només elsacomiadaments, també un canvi en laproducció de paper.

Ja aleshores, i així ho vaig escriureen un article publicat en aquesta matei-xa revista (Els efectes de la crisi a Sarriàde Ter, Parlem de Sarrià núm. 67), moltsentenien que aquell ERO era nomésl'avantsala del futur tancament:

“(...) La percepció general és que lafàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter estàferida de mort i té els dies (potser algunany) comptats. M'agradaria molt equi-vocar-me, naturalment, però passard'una fàbrica amb més de tres-centstreballadors amb una producció d'unpaper fort al mercat i amb departa-ments de qualitat, a tenir una fàbrica depoc més de cent treballadors amb unaproducció d'un paper cada dia més resi-dual al mercat i prescindint del valor afe-git en qualitat i coneixement de la fàbri-ca, no és massa esperançador.

(...) Esperem que, tot i amb lareducció i amb el canvi de producció, la

fàbrica Torraspapel es mantingui permolts anys a Sarrià de Ter... tot i que aningú se li escapa que té els diescomptats!"

El pitjors auguris d'aleshores s'hanacabat acomplint, malauradament. Elpassat 30 d'abril de 2014, vigília del Pri-mer de Maig, la direcció de Torraspapelanunciava la seva voluntat de fer unERO d'extinció a la fàbrica de Sarrià deTer, és a dir, acomiadar 132 treballa-dors i tancar la fàbrica!

La manca d'inversions d'aquestsdarrers anys a la fàbrica de Sarrià deTer, quan Torraspapel invertia end'altres fàbriques, era efectivament elpitjor dels símptomes; entre els argu-ments de la direcció: costos de pro-ducció, les derivades del canvi deregulació en energia, pèrdues acumu-lades... arguments, alguns d'ells, moltdiscutibles i fins i tot qüestionables.

El 6 de novembre de 2008 va saltar la notícia! Aquell dia la premsa es va fer ressò de la voluntat dela direcció de Torraspapel de fer un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) a la fàbrica de Sarriàde Ter, cosa que afectava 213 treballadors, aproximadament dos terços de la plantilla de la fàbrica.

DS_7p


Tot i l'esforç del comitè d'empresaen presentar un pla de viabilitat, fentimportants renúncies, per mantenirl'activitat industrial de la fàbrica deSarrià de Ter, la direcció de Torraspapel,seguint el guió previst, va rebutjar-lo pertirar endavant el procés de tancament.

El que ha passat aquest 2014 nos'explica sense el que va passar afinals de 2008; allò va ser tan sols elpròleg del tancament de la fàbricaTorraspapel de Sarrià de Ter que estemvivint aquest 2014.

SARRIÀ DE TER SENSE LA TORRAS-PAPEL

Els primers i més directes afectats peltancament són els 132 treballadors dela fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter;al moment d'escriure aquest article nos'ha resolt encara el procés d'EROd'extinció pel que fa a acomiadaments,prejubilacions, recol·locacions...

Però aquest tancament pren unesdimensions que van més enllà, moltmés enllà, dels 132 treballadors afectatsi llurs famílies. D'entrada també hi perdSarrià de Ter com a poble, i no nomésper la repercussió econòmica queaquest tancament tindrà sobre el pres-supost municipal, també perquè, mésper bé que per mal, la fàbrica Torraspa-pel de Sarrià de Ter forma part de la his-tòria en majúscules del nostre poble.

Però hi perd també la demarcacióde Girona i fins i tot Catalunya com apaís, veient com es deslocalitza, nova-ment, una important activitat industrial.

El gran i principal motor econòmic

del nostre poble deixa de bategar. Elcop, també emocional, és molt fort i laseva duresa fins i tot ens fa difícil pro-jectar avui, a mig i llarg termini, la sevarepercussió.

Però mentre assumim el cop i lesseves primeres conseqüències neces-sitem repensar Sarrià de Ter i, sobre-tot, el nostre desenvolupament econò-mic en el nou escenari que tenim,sense la fàbrica Torraspapel.

REPENSAR EL PLA ESTRATÈGIC DEDESENVOLUPAMENT ECONÒMICDE SARRIÀ DE TER

El Pla Estratègic de DesenvolupamentEconòmic de Sarrià de Ter, elaborat perun equip de la Universitat de Girona,dibuixa el desenvolupament econòmicdel nostre poble pivotant sobre trespilars: el sector sanitari, vinculat al"nou Trueta" i al Campus de la Salut, elsector creatiu, vinculat a l'activitatpapepera, i el sector comercial.

Pel que fa a la proposta de desen-volupament del sector creatiu, el PlaEstratègic de Desenvolupament Eco-nòmic de Sarrià de Ter condicionaaquest sector a la continuïtat del'activitat de la fàbrica Torraspapel:

"Aquest sector, però, té una figuraprotagonista amb una presència acla-paradora, que no és cap altra que lapaperera Torras, ja que és allà on hiresideix la seva activitat industrial i pro-ductiva de paper. Degut a aquest fet,gran part dels solars i naus industrialspresents en el sector pertanyen all’empresa bandera del municipi, que

arriba a acaparar més de 88.000 m2 desòl en propietat."

El document unes línies més avalldiu:Així doncs, la proposta quedarà sem-pre condicionada a la inclusió d’aquestimportant actor en les accions que s’hivulguin dur a terme, a qui serà neces-sari oferir els incentius adequats quepuguin involucrar-lo tant en la presa dedecisions sobre el devenir del sector,com en el posterior pla d’acció quese’n derivi.

Qualsevol exclusió de la paperera, ide la resta de “stakeholders” (grupsd'interès) importants en el sector, faràinviable qualsevol acció conjunta, queresulta completament essencial per lacreació d’un clúster o microcluster queimpulsi la presència del sector paperercom a força econòmica dins el municipi."

Mentre el procés de tancament dela fàbrica Torraspapel de Sarrià de Terva fent el seu curs, es fa necessaricomençar a repensar el futur desenvo-lupament econòmic del nostre poble;ens ho exigeix no només el tancamentde la Torraspapel, factor que dinamitade ple la proposta del sector creatiu,sinó també la lamentable indefinició iconcreció sobre el mapa sanitari deGirona, amb el debat etern sobre elfutur del "nou" Hospital Dr. Josep True-ta, que condiciona el Campus de laSalut, pedra angular del desenvolupa-ment del sector sanitari del Pla Estra-tègic vigent de Sarrià de Ter.

Les properes Jornades del Paperde Sarrià de Ter, que se celebraran comsempre a principis d'octubre, podenesdevenir el marc ideal per començar arepensar el futur de Sarrià de Ter sensela fàbrica Torraspapel. Les Jornades delPaper han estat un important motor dedinamització i difusió de l'activitatpaperera al nostre poble, permetent-nos reflexionar, a partir del paper, sobrel'art, els mitjans de comunicació, elsarxius, l'activitat industrial...

No ens aniria malament que lesproperes Jornades del Paper ens ser-víssin, més enllà de catarsi col·lectiva,de punt de partida per a començar adibuixar de nou el nostre futur, ja quemalgrat la Torraspapel, i sense laTorraspapel, a Sarrià de Ter tenim i tin-drem futur, i no podem renunciar-hi!�

DSp8_

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

El municipi de Sarrià de Ter ha acollitbona part de la indústria paperera de lanostra demarcació i del conjunt del país.D’aquesta indústria, amb fort arrelamental nostre territori, en destaca la planta delgrup TORRASPAPEL. Durant més de 70anys, aquesta fàbrica ha estat el principalmotor econòmic del municipi i un delsde la nostra demarcació. De fet, la facto-ria sarrianenca ha estat un elementessencial per entendre l’estructuraindustrial de les nostres comarques.

És més, probablement nos’entendria Sarrià de Ter sense laindústria paperera. No s’entendria,sense la fàbrica Torras.

La planta paperera ha generatriquesa i ha donat feina a moltes gene-racions de sarrianencs i sarrianenquesque, amb el seu treball, han contribuïtal seu desenvolupament. Es tracta, endefinitiva, d’una peça clau per al’economia dels nostre poble.

El dia 30 d’abril de 2014, la direccióde l’empresa va notificar al comitèd’empresa i a l’Ajuntament de Sarrià deTer la intenció de cessar l’activitatd’aquesta fàbrica. Una possibilitat, ladel tancament, que es va reiterar elpassat 20 de maig quan es va rebutjarel pla de viabilitat presentat pels treba-lladors. La possibilitat del tancamentamenaça directament els 132 treballa-dors i treballadores que, avui, téTORRASPAPEL a Sarrià de Ter. I es capa ells que hem de centrar tota la nos-tra atenció, compromís i recolzament.

Tanmateix no només parlem de lapreocupació envers els treballadors itreballadores actuals sinó per la des-trucció de llocs de treball a futur queaquest tancament pot comportar a mésde la pèrdua evident de coneixementen l’àmbit de la producció paperera.

A més, en el marc de la realitateconòmica i urbanística de Sarrià deTer aquest possible cessament del’activitat genera una situació molt

complicada. Amb tot, doncs, estemparlant d’una notícia que, si es confir-ma, suposarà un cop molt dur per al’economia local i regional.

És per tot això que, ACORDEM:

1. Constatar la importància de lafàbrica TORRASPAPEL SA perl’estructura econòmica de Sarrià de Ter.

2. Mostrar el nostre frontal rebuig altancament de la planta de Sarrià de Ter.

3. Demostrar tot el nostre recolza-ment i solidaritat als 132 treballadors itreballadores que veuen amenaçat elseu lloc de treball.

4. Instar a totes les parts concerni-des en aquest procés a negociar viesde solució que determinin un nou plaindustrial que permeti assegurar la via-bilitat de la planta assegurant-ne elfutur i protegir, així, els llocs de treball.

MOCIÓ EN SUPORT A LA CONTINUÏTAT DE LAFÀBRICA DE TORRASPAPEL SA, A SARRIÀ DE TER


p

orraspapel SA, companyiaespecialitzada en la fabricació idistribució de paper i pertan-yent al Grup Lecta, ha iniciat unprocés de negociació i diàleg

amb els interlocutors socials per estudiar laviabilitat o tancament de la planta de Sarriàde Ter ( Girona ) i la possibilitat de traslladar laseva producció a altres centres d'Espanya.Aquesta planta compta amb 132 empleats.

La indústria del paper viu una situaciómolt difícil des de fa anys, amb una caigudapermanent de la demanda i sense previsionsde recuperació a curt -mig termini. A més deldescens de les vendes, la planta de Sarrià deTer s'ha vist afectada pels seus elevats cos-tos de producció unitària, el cost del trans-port, així com l'impacte de les modificacionsdel marc regulador elèctric en els últimsanys. Les noves condicions del mercat i lespròpies característiques de la planta l'hansituat amb resultats negatius des del 2012 isense expectativa de millora, afectant greu-ment la viabilitat de Torraspapel i del grupLecta a Espanya.

Torraspapel, que ha experimentat undescens dels ingressos en cadascun delsúltims cinc trimestres comparables, acumu-la 98 milions d'euros de pèrdues entre 2012i 2013. Per tot això, la companyia ha iniciatun procés de diàleg amb els interlocutorssocials i seguirà les vies legals previstos peraquest tipus de situacions i es compromet anegociar un possible acord amb els repre-sentants dels treballadors, per tal de trobarla millor solució per a totes les parts implica-des, incloent un pla social adequat.

Torraspapel té quatre plantes de produc-ció a Espanya, a Sant Joan les Fonts (Giro-na), Almazán (Sòria), Saragossa i Motril (Gra-nada) i dóna feina a 1.797 persones.L'empresa confia a poder arribar a una solu-ció viable que permeti assegurar el futur deTorraspapel.�

DS_9

T


COMUNICAT DE TORRASPAPEL

5. Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya la sevaimplicació en la mediació, instant al departament d’Empresa,Innovació que emprengui les accions necessàries per a per talde trobar .

6. Remarcar la necessitat de disposar per a al nostre munici-pi i el conjunt de la nostra demarcació d’una xarxa industrialmoderna, potent, sòlida i arrelada al nostre territori generadora dellocs de treball, riquesa i valor afegit.

7. Determinar que el manteniment i consolidació d’activitateconòmica generadora de riquesa per al municipi i llocs de tre-ball per als nostres conciutadans és prioritària per a aquest ajun-tament.

Sarrià de Ter, 28 de maig de 2014

DSp10_


PLAN DE VIABILIDAD PARA LA PLANTA DE SARRIA DE TERPROPUESTA DEL COMITÉ DE EMPRESA

A. PAPELES A FABRICAR EN SARRIÀ

Como bien sabe la dirección de la compañía (Torraspapel) laplanta de Sarriá de Ter es la única del grupo que está prepara-da para la fabricación de GLASSINE AMARILLO y para ello seefectuó en el año 2012 una inversión de 2 millones de euros.

Por ello proponemos que se siga en la planta con la fabri-cación del GLASSINE AMARILLO complementado con lospapeles más fácilmente compatibles con el recorte delmismo que son el OFF-SET EDITORIAL AHUESADO, el OFF-SET VOLUMEN 1,50, el OFF-SET VOLUMEN 1,65, el CFAMARILLO, el CB AMARILLO, además con otros soportesde color blanco que son calandrados posteriormente, queson el VELLUM y el OFF-SET CALANDRADO (SMOOTH) y elGLASSINE BLANCO, y otros tipos de papel blanco que handado buenos resultados en cuanto a costes y calidad en elcentro que son el LASER, el OFF-SET PARABOLSAS DE PAPEL y el OFF-SET PARA RECE-TAS FARMACÉUTICAS y otros papeles queaún no se han probado como el GLASSINEAZUL, además entendemos que es importan-te tener una planta preparada para hacer papelblanco y de colores indistintamente y una plan-tilla con la experiencia como la que tenemosen Sarriá para seguir con la experimentación einvestigación de nuevos papeles que luego unavez optimizados serían fabricados en la mismao en otras máquinas del grupo.

Además hay que tener en cuenta que esta-mos fabricando Glassine sólo para consumopropio concretamente para la planta de Alma-zán, por lo que hay un gran margen de mejoraen cuanto a aumento de tonelajes fabricadosdestinados a la venta a terceros.

Queremos hacer notar que la compañíatendrá que adecuar la planta donde haya deci-dido hacer el Glassine y con ello hacer unainversión de unos 2 millones como se hizoaquí, por lo que si sigue la planta de Sarria enmarcha la compañía se ahorrará esta cantidad.

B. AJUSTE DE PLANTILLA

La dirección comenta en el informe que laplanta de Sarriá de Ter en la página 70 “Paracompensar la reducción de carga por la cesiónde soportes, la planta de Sarriá de Ter podríaasumir más de 58000 TM adicionales”, mien-tras no sea posible llenar con pedidos de papel

estas toneladas proponemos reducir los días de funciona-miento de la factoría, con lo que podriamos pasar a trabajara un regimen de 4 turnos de lunes a domingo (Mañana,Tarde y Noche) o en régimen de 3 turnos de lunes a viernes(Mañana, tarde y Noche) efectuándose los períodos vaca-cionales en Semana Santa, Verano y Navidad.

Esta reducción de días de trabajo permitiría reducir losturnos de 5 a 4 o 3 con el consiguiente ahorro de personaly junto con algunos ajustes más en los diversos departa-mentos por el descenso de papel que se produciría en laplanta, permitiría reducir la plantilla actual de 132 a 84 o 72trabajadores. Lo que nos da una disminución de 48 o 60trabajadores.A continuación se hace la relación de operarios actuales yfuturos puesto por puesto:

Procedemos a presentar un plan de viabilidad para la planta de Sarria y estamos totalmente conven-cidos que con su aplicación podriamos bajar el coste por TM en más de un 30 %.

ACTUAL 4 TURNOS 3 TURNOSJEFE DE PRODUCCIÓN 1 1 1TÉCNICO DE MÁQUINA 4 2 2 2ENCARGADO MÁQUINA 4 5 4 3MAQUINISTA MÁQUINA 4 5 4 3PREPARADOR MÁQUINA 4 5 4 31ER AYUDANTE MÁQUINA 4 5 4 32º AYUDANTE + LABORATORIO 10 4 3SOBRANTES MÁQUINA 4/ACABADOS 3 3 3JEFE CONTROL CALIDAD 1 1 1PULPER 7 5 4 3SERVICIOS GENERALES 2 1 1DESCARGA CAMIONES PULPER 7 2 2 2JEFE ACABADOS / PLANNING 1 1 1ENCARGADO ACAB./ CARRETILLERO 8 4 3BOBINADORA 6 MAQUINISTA 5 4 3BOBINADORA 6 AYUDANTE 5 4 3CALANDRA 8 - CORTADOR 5 4 3BUMA 5 4 3WRAPMATIC 2 0 0CORTADORA 8 CORTADOR 3 0 0CORTADORA 8 AYUDANTE 3 0 0CORTADORA 8 CARGADOR 3 0 0TECNICO COGENERACION 1 1 1OPERARIO COGEN/DEPURADORA 5 3 2JEFE ADMINISTRACIÓN 1 0 0COMPRAS/ADMON./PERSONAL Y MAT.PRIMAS 5 3 3EXPEDICIONES OFICINAS 4 2 2EXPEDICIONES MAESTRO SALA 2 2 2EXPEDICIONES CARRETILLEROS 6 4 4JEFES MANTENIMIENTO 3 1 1OCM 1 1 1MECANICO/TUBERO/ENGRASE/PREVENTIVO 8 5 5ELECTRICO/CONTROL/ELECTRONICO 9 6 6DOCTORA 1 1 1TOTAL 132 84 72

DS_11p

El personal sobrante saldrá vía jubila-ciones en las mismas condiciones delexpediente de 2009 y el personal queno pueda acogerse a las mismas serárecolocado en el centro de Sant Joanles Fonts en las condiciones que sepacten

C. AJUSTE SALARIAL.

También y dentro de nuestras modes-tas posibilidades, en un nuevo gestode predisposición por parte de los tra-bajadores, como ya se hizo con ante-rioridad con la firma del acuerdo de lospactos, estaríamos dispuestos a unaadecuación salarial vinculada su recu-peración al ratio EBITDA/Ingresos ysiempre que hubiese una garantía quenos blindara en caso que, si en los 10años próximos se produciera el cierredefinitivo del centro, se contabilizaránlas indemnizaciones, despidos o jubila-ciones a nuestro salario actual con suscorrespondientes incrementos si loshubiere y en las mismas condicionesque se pacten ahora.

D. ENERGÍA

Proponemos una rebaja en el consu-mo electrico de un 20 % con los

siguientes ajuste y optimizaciones:Concentrar el pulpeado de la planta enel Pulper 4. Con lo que se pararían lospulpers 1, 2, 3, 6 y 8. Esto comportaríael cambio del ciclón de recorte situadoen el Pulper 8 y montar un medidor deconsistencia en el Pulper 4. Ahorroaproximado de 400 kw/h.El parar la cortadora 8, la línea Reker yla empaquetadora Wrápmatic permitirápoder parar el alumbrado de las 2naves de Acabados con el ahorro deunos 50 kw/h.Optimización del refinado. Ahorro de50 kw/h.Optimización del vacío. Ahorro de 200kw/h.

Parar Cortadora 8, Reker y Wrápmatic.Ahorro de 150 kw/h.Optimizar circuito tinas y bombaspasta simplificando los circuitos. Aho-rro de 100 kw/h.Cambiar depuración ciclónica, ya pre-visto desde hace tiempo y no ha llega-do a efectuarse. 75 kw/h.El parar Cogeneración e ir con 2 calde-ras de 15 Tn permitirá que en algunospapeles solo sea necesario ir con unacaldera en marcha con el consiguienteahorro de costes.Optimización consumo vapor.En este apartado entendemos quepoco más podemos hacer, sólo cabeponernos a disposición de la empresa


DSp12_


en cuanto a solicitar a las administra-ciones el cambio de la reforma o bienplantear a quien conviniera la necesi-dad de una línea de llegada de tensiónde más alto voltaje para ponernos almenos al mismo nivel de Motril y Zara-goza. (Actualmente se esta montandola MAT que pasa por la vecina pobla-ción de Sant julià de Ramis en dondehabrá una estación transformadora).

E. INVERSIONES

No las pedimos como garantía de estecompromiso que les remitimos peroqueremos hacerles notar que la actualmáquina tiene mucho margen de

mejora en cuanto a velocidad en lafabricación de Glassine y los demáspapeles y les propondríamos:Montaje de una Caja de Vapor en elCilindro Aspirante.Nuevos tensores paños sequerías.Montaje de una mini prensa de zapataen la posición de 2ª Prensa.Cambio accionamiento 5ª, 6ª y 7ª bate-rías.Optimizar ancho máquina. Ancho tra-bajo actual 3,20 cuando disponemosde un ancho de caja de entrada y seca-dores de 3,60, por lo que sería posiblellegar a trabajar con un ancho demáquina superior a 3,40.Todas estas inversiones son inversio-

nes de poco coste que permitiríanaumentar la velocidad de producciónde los distintos papeles que fabrica-mos entre un 10% y un 20% con elconsiguiente abaratamiento del costepor tonelada. Las 3 primeras permitirí-an fabricar a más velocidad el Glassine(fabricado actualmente a unos 600m/min) y la última los demás papeles(fabricados actualmente a unos 850m/min.) .

F.AYUDAS PÚBLICAS

Ahorros provenientes de organismosoficiales como podrían ser el Ayunta-miento y la Generalitat..�

DS_13p


TORRAS: FINAL DE TRAJECTEJoan VilaArticle publicat al diari de Girona el 4 de maig 2014

Amb la nissaga Torras va entrar el paper a les comarques gironines. Provinents de Rubí, es van esta-blir a Sant Joan les Fonts i d’allà la fabricació de paper a mà va irradiar per tot el territori, des d’Olotfins a Girona, passant per Banyoles.

uan va venir la revolu-ció industrial tambéva ser Torras qui validerar la transforma-ció de l’artesanat a lamaquinària i la família

es va dividir en diversos centres, el deSant Joan, el de Bonmatí -desprésFlaçà-, i el de Sarrià.

Va ser el centre de Sarrià el que vafer fortuna. Primer es va establir en lafàbrica 1 a Sant Julià, però, just des-prés de la guerra es va posar en marxala fàbrica de Sarrià en el lloc que conei-xem, just al costat de Can Mitjans, onhi havia hagut també la fàbrica Flores.La màquina 2 i 3 es van construir aGirona, entre els tallers Sarassa iAlberch i s’hi va afegir una fàbrica depasta amb lleixivadores en discontinu.Compraven la fusta al Pirineu i es fabri-

cava la pasta per a la fabricació delpaper. La fàbrica va fer una gran troba-lla als anys 50 i 60 amb la introduccióde l’eucaliptus com a fusta. Va ser laintroductora d’una fusta que aramateix és majoritària en la fabricacióde paper al món. L’any 1963 van cons-truir la màquina 4, que va ésser com-prada als Estats Units -precisament laque ara s’aturarà- i posteriorment vanampliar amb una màquina d’estucar alseu costat. La fàbrica anava ampliant laproducció, i innovava destil·lant tecno-logia en el procés i en el desenvolupa-ment del paper estucat. Durant elsanys 70 va ser un volcà d’idees quealhora generava un munt de beneficis.I aquí van començar els problemes.

L’expansió de l’empresa es va fercomprant boscos per plantar eucalip-tus, però també diversificant l’activitat

amb la compra d’una fàbrica de paperper a embalatge a Mengíbar i la ins-tal·lació d’una fàbrica de taulers defusta a Sils. Per aquí mig encara hi vahaver la fundació del Banc dels Piri-neus. Tot plegat va ser un fiasco. Mésendavant l’empresa va comprar lesfàbriques que l’INI es treia de sobre, lade Motril i Algesires, molt bona com-pra, i encara més endavant va comprarla seva empresa competidora, Sarrió,amb fàbriques a Leiza i a Montañana,operació que li va servir per controlardefinitivament el mercat espanyol.Amb el grup Torras i amb De la Rosa,van venir les oportunitats d’invertir. Esva fer sobretot a Motril perquè teniabones instal·lacions i perquè arribavensubvencions del 50% des d’Europa.Però el xeic De la Rosa volia fer unagran fàbrica, la més moderna, i va

Q

14_pDS


escollir fer-lo a Les Ardennes, a Bèlgi-ca, on hi havia una bona oportunitat. Lafàbrica va ser tan moderna que els tèc-nics no van ser capaços de fer-la rendi-ble, i va fer fallida al cap de poc temps.

Durant 60 anys el moll de l’os del’empresa Torras ha estat Sarrià: ésaquí d’on ha sortit tot el coneixement,on s’han fet les troballes més trans-cendentals i és aquí on no s’ha deciditinvertir. No deu ser per una qüestió deterrenys, perquè jo mateix vaig interve-nir en el Pla General de Sarrià deixantespai per posar-hi una nova màquinade paper, i no us dic res de l’espai quees va alliberar quan va tancar la fàbricade pasta, amb tot el camp dels socs.

La història recent ja la coneixem:aturada de la fàbrica de pasta, comple-tament desequilibrada, ambientalmentnefasta, i aturada de la secciód’estucat a Sarrià. Per què es decideixaturar la de Sarrià i no pas la de SantJoan, quan la tecnologia i les ins-tal·lacions eren millors, quan ja hi haviauna central de cogeneració? Una res-posta possiblement rau en la pretensióde plusvàlues en la venda de terrenysresidencials. Però el mal ja estava fet.

Calia sobreviure fabricant papers espe-cials en una fàbrica que feia 50 anysque només fabricava paper estucat,era necessari lluitar fent-la rendible. Esva quedar amb una productivitat depoc més de 400 tm/home·any quanhauria d’haver arribat a 700tm/home·any, és a dir que els 132 tre-balladors que havien quedat s’hauriend’haver reduït a 89 per fer la mateixafeina, o bé haurien d’haver invertit peraugmentar la velocitat de la màquinafins a 1.500 m/min, cosa que demana-va uns recursos financers considera-bles.

Amb tot això la central de cogene-ració havia quedat desproporcionada,atès que s’havia dissenyat per tota lafabricació de paper estucat i a partir delmes de juliol el ministre d’indústriadecideix no fer rendibles les centralsde cogeneració. A més l’euro s’ha anatrevaluant fent impossible l’exportaciófora de la seva zona i el consum depaper estucat ha anat disminuint perefecte d’Internet. La decisió del grupdecideix que la fàbrica a salvar seria lade Montañana, al costat de Saragossa,perquè està integrada amb la fabrica-

ció de pasta i determina la construcciód’una nova màquina que agafarà la pro-ducció de la de Sarrià. Està previst queengegui el mes de setembre. Per tant,res a fer.

La clau de tota la història és perquè s’ha anat potenciant altres centresabans que el de Sarrià, on hi ha haguttot el desenvolupament del coneixe-ment. Ara demano a l’Ajuntament deSarrià de Ter que no caigui en el paranyde convertir els terrenys en residen-cials i els mantingui com industrials; nofer-ho seria continuar els errors de lahistòria i ja és hora que els acabemd’una vegada. Amb la pèrdua de 132llocs de treball n’acabarem perdent alvoltant de 185 per l’efecte multiplica-dor. No vull ni pensar el que hauriapogut ser si a partir d’aquell volcàd’idees s’hagués desenvolupat un ver-tader clúster a l’àrea de Girona, ambtallers de construcció, impremtes,tallers d’automatització, formació pro-fessional, estudis universitaris… Torrasmai va tenir vocació de locomotora aSarrià. Aquest va ser el gran error de lahistòria: els nostres dirigents no vantreballar pels nostres interessos..�

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

quest any van començar el dimarts dia 4 demarç amb la lectura del manifest, seguit dúnaclasse oberta a tothom de “mitja i trapillo”.

Durant tota la setmana es van anar fentdiverses xerrades desde parlar de lévolució

de la dona “La dona cíclica” a càrrec de Sophia Style, pas-sant per la xerrada de lÁssumpta Montellà parlant del seu lli-bre “El silenci dels telers”.

Com cada any lesescoles del nostre munici-pi van participar molt acti-vament. Fent desde unrecull de fotografies elsalumnes de lÉscola bres-sol municipal Confetti, finsa uns treballs realitzatspels alumnes de lÉscolaMontserrrat. On els matei-xos infants van poderexplicar els esmentats tre-balls, tots basats enlágricultura familiar.

El dia 8 de març es vagaudir del dinar per lacommemoració de la data.En el dinar on érem uncentenar de dones es vatornar a llegir el manifest ies va reivindicar el dret deles dones en láctualitat.

Com sempre vullagrair el treball fet per lesassociacions i gent que atítol personal s’implica enla organització dels actes,per poder-los fer possiblesi per millorar-los. � FotosLourdes Gelada

Dins les jornades de la dona treballadora enguanyhem acollit molts actes en diferents àmbits enfo-cades a diferents edats.

Lourdes Gelada AstorRegidora de la dona

A

XII JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA

AJUNTAMENT [Jornades de la dona treballadora

El passat 1 de març, el Rei Carnestoltes vatornar a treure el nas per Sarrià de Ter.Al voltant de les quatre de la tarda ja va apa-rèixer prop del Centre Cívic de la Cooperativa,

on l’esperaven els Amics dels Gegants per acompanyar-lo al llarg de tota la rua, que vatenir lloc per tots els barris de Sarrià de Ter: Sarrià de Dalt, Pla de l’Horta, Pla de Vinyers,la Rasa i Sarrià de Baix.

Txell PlaRegidora de Joventut, Carnaval i Reis

DSp16_

ENTITATS

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS

AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

quest any va anaracompanyat demoltes cistelles deglobus que forma-ven la comparsa

S’ARRIATS que organitza el ClubGimnàstica Sarrià.

Al llarg del recorregut, la compar-

sa va oferir el seu ball estrella que lla-vors va exhibir amb força al pavelló,que és el lloc on finalitza la rua.

Allà, el Rei Carnestoltes va fer elseu pregó i se’l va coronar alcalde dela ciutat durant una setmana, que ésel temps que dura el Carnaval.

Un cop fet l’acte del pregó i

l’exhibició de ball, va haver-hil’espectacle infantil a càrrec d’enJordi Tonietti, que va amenitzar lafesta durant la tarda-vespre.

Finalment, el carnaval va aca-bar amb el sopar–ball que organit-za l’Associació de Veïns de Sarriàde Baix.�

A

CARNESTOLTES

DS_17p

cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• COQUES

Des de 1896

Obert cada diaAv. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 [email protected]

ENTITATS [AAVV Sarrià de Baix

la nit, l’Associació de Veïns va organit-zar el tradicional sopar-ball de Carna-val, amb premis per a les millors dis-fresses, comparses i coreografia. Esva comptar amb l’actuació de Joan

Mª Simó La Veu.Us deixem amb un recull d’imatges de la vetlla-

da.� Fotos AVV Sarrià de Ter

A

AVV Sarrià de BaixRegidora de Joventut, Carnaval i Reis

L’Associació de Veïns de Sarrià de Baix vacol·laborar als actes infantils que es vanorganitzar a la tarda al Pavelló Municipal,amb el servei de bar.

ÀREA DE CULTURA: TEATRE, BIBLIOTECA, PREMIS ISIDRE MACAU

Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Anna Sala. Cristina Vicedo

Ja arrencada la 4a temporada del cicle teatral de cafè-teatre que tenim a Sarrià de Ter, i després deles festes nadalenques, donàvem l’inici del segon trimestre a una gent de casa.

LES NITS DEL CORO

DSp18_

EL CAFÈ-TEATRE DE LES NITS DEL CORO

cultura

Els Pulpopop, on van fer un espectacle especialper a les Nits i on presentaven la nova forma-ció per al proper estiu “Pulpopop Fan Farra”, ion ja hi va haver el primer ple de la sala de la

temporada. Cia VadeContes i un dels seus integrants, en Quim

Noguera, ens presentava una nova proposta de contes,més de 30 contes en menys d’1 hora....una de les granssorpreses de la temporada.

El mes de febrer arrencava amb el Grup de gènere iinterculturalitat de la Coordinadora d’ONG solidàries,que ens presentava “Tres relats de vida”, una proposta

per conèixer les vivències de tres dones d’orígensdiversos, dones que conviuen amb nosaltres, de lesquals ignorem la seva important aportació, tant a lanostra societat com a les comunitats dels seus països.Kadijatou Nyang, Salima Abdessamie i Gabriela Goy-coleea són les dones protagonistes de la seva pròpiahistòria. El mes de febrer el tancava, després de mésd’un any d’espera, el ja famós i popular “Matxd’improvisació” de les NITS DEL CORO a càrrec de dife-rents actors i actrius professionals de les comarquesgironines. Una trobada entre dos equips d’actors iactrius que desconeixen els temes que se'ls proposaran

Un divertit matx d'improvisació�

DS_19p

CULTURA

que deambula cec per la vida donantbastonades sense reparar a qui li dóna ique, tot i així, es mereix un homenatge:l’Amor. I acabant el 2n trimestre amb undels millors clowns que tenim al nostrepais, Carlo-Mô, amb el seu espectacle“Gesto es todo” (humor gestual)

Un segon trimestre d’una alta quali-tat teatral i que porta les NITS DELCORO a ser un dels referents a tot Cata-lunya d’aquest tipus d’espectacle de pro-ximitat. �

La gestualitat de Carlo Mo

Tres relats de vida

i que només compten amb 30 segons per esquema-titzar el que han de realitzar a la pista. Les regles sónprecises i el temps és cronometrat.

La recta final d’aquest segon trimestre continuavaamb 3 espectacles d’alt nivell artístic i de qualitat ambla Cia. Merche 8A i mOn Mas, que ens presentaven“Zwitterió” i seguidament el gran espectacle visual irecomanat també per a persones sordes (una de lesnovetats d’enguany de les Nits del Coro), Zero enconducta, amb el seu “Allegro ma non troppo” (tite-lles). Un espectacle visual que utilitzava les titelles,els objectes i el teatre físic per parlar d’aquell boig

Cia. Merche8A i mOn Mas

DSp20_

TEATRE FAMILIAR “PETITS AL CORO!”

LES NITS DEL CORO

A finals del mes de gener, Sarrià de Ter i les comarquesgironines en general disposaven d’una nova oferta per por-tar a terme activitats amb tota la família. Un cicle de TeatreFamiliar d’Hivern “PETITS AL CORO!” organitzat des del’àrea de cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i quecomençava el diumenge 26 de gener, i cada mes fins a l’abrilvàrem oferir una nova proposta. El cicle ve a completarl’oferta de teatre per a adults que ja funciona des de fa 3 tem-porades a Sarrià de Ter “Les Nits del Coro”. I per això ensvàrem valdre del mateix escenari, tot per a gaudir del teatrede proximitat i de qualitat.

Teatre infantil amb Capsa de Curculles

La companyia Karoli (un mitevivent del circ a Catalunya) vaser l’encarregada d’inaugurarel cicle amb l’espectacle

“Karoli l’home roda”. Un espectaclevisual apte per a petits i grans amb unpersonatge incombustible, el profes-sor Karoli. Combinant enginy amb lapresentació d’artilugis amb rodes,monocicles alts amb cames, bicisnanes de 10, 20 i 30 cm, Karoli demos-trarà la seva passió per les rodes fentel més difícil, és clar!, sobre rodes.

La proposta del mes de febrer vaser de la companyia Cirquet Confettiamb un espectacle, “Afina Serafina”, declown i música en directe amb mala-bars i màgia i per a tots els públics.

La companyia Terranegraens proposaven per al mes demarç “Capsa de curculles”, ones barrejaven les històries i lamúsica, llegendes, tresors ienigmes. Amb les titelles i lamúsica de Tati Cervià i Toni Pujol.

Finalment, al mes d’abril, unaestrena, un espectacle amb aire benfestiu i familiar on actuaven 4 músics(Marc Cuevas, Sergi Felipe, QuicoPugès i Oriol Aguilar) amb la veud’Elena Pereta, tot tocant el saxo, laflauta travessera, la guitarra, l’ukelele,el banjo, el contrabaix i la veu, anima-ven la festa fent participar tots elsmembres de la família començant

pels més petits. Són les cançonspopulars de sempre amb uns arranja-ments curiosos i fora del que és con-vencional, amb elements propis delswing i del folk.

Al final un èxit de participació ambaquest nou format i on els especta-dors van valorar molt positival’experiència de tenir l’artista a prop il’artista de tenir l’espectador a tocar.�

Karoli

Afina Serafina

CULTURA

DS_21p

ELS DISSABTES EN FAMÍLIA DE LA BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

Les activitats que s’han dut aterme han estat tan diversescom variades per tal d’atreuretotes les edats i tots els gus-

tos. Us en faig un petit resum perquèus en pugueu fer una mica una idea iperquè de cara al setembre us animeua participar en alguna d’elles, ja que lanostra idea és treballar per continuaroferint-vos-en.

Com que vam començar “Els dis-sabtes en família” el mes de gener, laprimera de les activitats que vàremdur a terme va ser la de venir a fer lacarta als Reis a la biblioteca i entregar-la al patge reial que aquell dia passavaper Sarrià de Ter. Així va ser compares, mares i nens van escriure laseva carta, van pintar i retallar ReisMags i van entregar cartes al patgereial. Una activitat familiar per compar-tir en unes dates tan assenyaladescom són la de l’arribada dels ReisMags d’Orient.

Vam continuar el mes de febreramb una activitat de música per anadons, musinfant, en què la Cristina i

la Mònica van portar música per alsmés petits de la casa. I continuantamb els nadons, el març vam fertambé un taller de massatges per anadons de la mà de la psicomotricistarelacional Mercè Juanals. Les duesactivitats van reunir un nombrós grupde pares i mares a la biblioteca percompartir amb els seus bebès lesseves primeres experiències.

En aquest repertori tampoc hemoblidat els més grans i així per Carnes-toltes també vam fer un taller de

manualitats de màscares i tambémanualitats van ser les que van podercompartir mares i nens amb el tallerque la Inno, d’Altera’m, va venir aensenyar-nos a la biblioteca.

Els contes també han format partdel grup d’activitats que hem anat rea-litzant, ja sigui contes a l’estil de sem-pre, que de la mà de Triumvirat vamentrar al món de la prehistòria, o con-tes amb l’ús i al servei de les novestecnologies que vam conèixer i apren-dre amb els Qpertin.

La biblioteca E. Xargay va proposar-se aquest any 2014 oferir activitats per al públic familiar, és peraixò que vam iniciar el que hem anomenat els dissabtes en família. Es tracta d’organitzar activitatsentorn el llibre i la lectura amb la participació de les famílies. Vam pensar que el dissabte al matí podiaser un bon dia per reunir pares i mares i nens amb la tranquil·litat del cap de setmana per poder realit-zar activitats conjuntament a la biblioteca.

22_pDS

CULTURA

BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

L’arribada del bon temps ens va por-tar d’excursió i així va ser com a finals demaig vam anar de visita a les coves deSerinyà amb tot un grup de famílies onvam poder conèixer una mica més elnostre passat.

Per tal de conèixer també el nostrepassat vam organitzar activitats familiarsentorn el Tricentenari de 1714, algunestractaven de gustos i sabors d’aquellaèpoca, d’altres a través de joc i titellesconeixíem una mica els fets que van suc-ceir entorn el 1714.

Aquest és un repàs breu però intensd’algunes de les activitats que s’han anatduent a terme al llarg d’aquest mig anyde programació dels dissabtes en famíliade la biblioteca. Programació que tenimintenció de continuar de nou de cara almes de setembre amb més propostesper a tots els gustos i per a totes lesedats i que esperem que tinguin la matei-xa bona acollida que han tingut fins ara.

Per conèixer les activitats que realit-zem us emplacem a visitar la nostra pàgi-na web:http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter o bé a seguir-nos a través delfacebook i del twitter. I si teniu ganesque us avisem quan fem una activitat,també ens podeu fer arribar el vostre e-mail i puntualment rebreu notícies nos-tres.

El passat 22 d’abril les biblio-teques catalanes vam cele-brar ja la II edició de la Revet-

lla de Sant Jordi a les biblioteques.Fent memòria us recordo que l’anypassat des del Servei de Bibliote-ques del Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya es vaimpulsar la idea de celebrar a lesbiblioteques catalanes una revetllaen motiu de la diada de Sant Jordi,amb l’objectiu de trobar dins elmarc de les biblioteques públiquesun espai propi de celebració de lafesta de Sant Jordi.

Així doncs unes 150 bibliotequescatalanes van organitzar actes cultu-rals de tot tipus i per a totes lesedats per celebrar el dia abans de St.Jordi, la festa del llibre i de la lectura.

La biblioteca Emília Xargay, tal icom ja havia fet l’any passat, vadecidir sumar-se a aquesta iniciativai va organitzar diversos actes percommemorar aquesta festivitat tannostra. Vam organitzar a la tarda untaller de manualitats infantils per anens i nenes a partir de 3 anys, enquè vam elaborar un punt de llibreamb forma de drac que els nens van

poder fer servir l’endemà com apunt pels llibres que es van comprari/o regalar.

A partir de les 20h es va iniciar laRevetlla destinada als adults i hovam fer amb la col·laboració i la par-ticipació dels Cantaires de Sarrià,que van venir fins a la biblioteca perrepresentar una sinopsi de la comè-dia musical Els maldecaps d’un sen-yor qualsevol que els cantaireshavien estrenat el juny passat sotala direcció de Lluís Aymerich.

La revetlla va acabar amb unpetit piscolabis i una copa de cavaper a tots els assistents que ensvan acompanyar per celebrar d’unamanera ben especial aquesta ja IIRevetlla de St. Jordi a la biblioteca.Revetlla que esperem poder tornara repetir l’any vinent amb algunaaltra iniciativa cultura que puguiatreure un bon nombre de públiccap a la nostra biblioteca.

Us convido des d’aquí a apuntar-vos aquesta data al vostre calendariper tal que l’any vinent ens acom-panyeu a celebrar amb nosaltresaquesta festa del llibre que és St.Jordi. �

22 D’ABRIL: II REVETLLA DE SANT JORDI A LA BIBLIOTECA

Cantaires de Sarrià per la revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca. Foto: Biblioteca

pDS_23

CULTURA

Isidre Macau i Teixidor va neixer aPalau-Saverdera el 20 de maig de1882. Va obtenir el títol de MestreElemental el 1906 i a l’any següent

el de Mestre Superior. Després d’unsanys exercint a Piera i Verges, va dema-nar el trasllat voluntari a Sarrià de Ter,on va ensenyar entre 1927 i 1933. Vaser un gran pedagog i sentia tambéuna gran estima per les ciències natu-rals, cosa que el va fer participar en unmunt d’ini ciatives naturalistes i arqueo-lògiques. Persona de profunda voca-ció, va saber trasmetre els seus conei-xements i valors als alumnes.

L’any 2009 l’Ajuntament de Sarriàde Ter va decidir concedir un premi atots aquells alumnes de secundàriaque triessin el nostre municipi com aobjecte dels seus estudis i treballs.Aquest projecte culmina amb la crea-ció dels Premis Isidre Macau, per alsque hem comptat des del principi ambla col·laboració de l’Institut Narcís Xifrai Masmitjà.

L’any 2011 es va lliurar el primerpremi a Mariona Carretero pel seu tre-ball “La situació de la dona a l’AnticRègim”. En aquesta segona edició, la

guanyadora ha estat Ariadna Resplan-dis Antonio, pel seu treball de recerca“La vil·la romana de Sarrià de Ter”, rea-litzat mentre cursava els seus estudisde batxillerat a l’IES Narcís Xifra i quetracta sobre les importants restesarqueològiques descobertes al Pla del’Horta de Sarrià de Ter i que pertanyenal període d’implantació romana a lapenínsula ibèrica. La dotació del premiinclou també la publicació del treball.El llibret editat forma part de lacol·lecció “Quaderns Isidre Macau”que es crea per estimularels joves a aprofundir el seuconeixement de la realitatsarrianenca i també per reu-nir tots aquells estudis orecerques que tractin enmajor o menor mesurasobre el municipi de Sarriàde Ter, en qualsevol de lesvessants del coneixement.

L’acte, que va ser presiditper l’alcalde de Sarrià de Ter,Roger Torrent, i per la regido-ra d’Ensenyament, Dona iCultura, Lourdes Gelada, vacomptar també amb la pre-

sencia de diversos membres de lafamília Macau. També van intervenir enl’acte Imma Amorós (néta del mestreMacau), que aportà els seus recordspersonals; Joaquim Bosch, director del’IES Narcís Xifra, i la guanyadora delpremi, la sarrianenca Ariadna Resplan-dis. Tots ells van destacar els valorspedagògics d’aquests premis queenllacen amb els que Isidre Macau vadefensar al llarg de la seva trajectòriahumana i docent. �

PREMIS

SEGON PREMI DE RECERCA“ISIDRE MACAU”

El dia 31 de gener, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va lliurar a la SalaGran del Coro el segon dels Premis Isidre Macau, organitzats perl’Àrea de Cultura amb la col·laboració de l’equip docent de l’InstitutNarcís Xifra i Masmitjà. El guardó està destinat a premiar el millortreball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari.

Ariadna Resplandis

Lourdes Gelada, regidora d’ensenyament,Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter,Ariadna Resplandis, Imma Amorós i mem-bres de la família Macau. A la dreta, JoaquimBosch, director de l’IES Narcís Xifra.

CULTURA

24_pDS

LLIURAMENT de la 34a edició DELS PREMIS SANT JORDI

PREMIS

Tenim la gran sort quel’acte de lliurament delspremis del certament lite-rari de Sant Jordi s’ha con-vertir en una tradició aSarrià. Any rere any, secelebra el certamen literarii, en conseqüència, any rereany ens reunim per pre-miar els autors de les obresguanyadores.

Rosa Dachs i Peitiví

Aquest concurs ha evolu-cionat amb els anys, hasofert canvis importantsamb la intenció d’adaptar-

lo de la millor manera possible a cadamoment, a cada circumstància i a laconjuntura sociocultural en què vivim.

Treballem amb les eines i recursosde què disposem perquè sigui un cer-tament actual, i ha estat i és treball demoltes persones mantenir viu l’esperitque l’alimenta, però això no tindria capmena de sentit, si no comptés amb elsuport de les persones que presentenla seva obra literària, i són tots aquestsautors i autores els veritables motorsd’aquest certament, els que ens ani-meu a continuar endavant. Per nosal-tres, resulta molt gratificant rebreaquesta resposta mitjançant els tre-balls presentats.

Ens vàrem reunir aquell matí ager-manats pel genuí món de l’art del’escriptura, de la lectura.

Se n’ha parlat molt sobre aquesttema, se n’han escrit moltes pàgines,

i podríem pensar que ja està tot dit,però erraríem l’afirmació.

Com dia la Joana Raspall en unpoema extret del Llibre per amics:

Cada llibre té un secretdisfressat de blanc i negre;tot allò que et diu a tuun altre no ho pot entendre.Tot allò que et donaràno ocupa lloc, ni pesa,t’abrigarà contra el fredd’ignorància i de tristesa.Amb els llibres per amicsno et faltarà companyia.Cada pàgina pot serun estel que et fa de guia.

És cert el que ella ens va dir i expres-sar amb poques paraules.

Perquè llegir és un parany on que-dem empresonats, però és una fabu-losa trampa que ens permet volarsols, lliures, per sobre de paisatges,travessar el temps sense fronteres,escoltar el fregadís que brolla de les

paraules i percebre el perfum que des-prèn cada mot, encadenat al següent.

Perquè llegir és una porta oberta ala imaginació, a la disbauxa dels sen-tits, quan ens deixem captivar envol-tats de totes aquelles paraules silen-cioses que prenen vida dins dels nos-tres ulls.

Riem, plorem, ens enfadem i esti-mem. Tremolem, ens esverem, ensesgarrifem o estremim.

En resum gaudim de la grandesaque pren la simplicitat de les frasesben redactades.

Perquè, tal com va dir Miquel MartíPol:

“Sempre he pensat que unpoema, de fet, no està ben acabat finsque algú l’ha llegit i li ha donat unadimensió que, l’escriptor sol, no éscapaç de donar-li.”

Llegir, significa una llacuna de pla-cidesa, aïllat del garbuix d’un mónesvalotat, que algunes vegades nosap cap on dirigir-se.

Perquè llegir és fer una homenatge

La guanyadora del premi de poesia per adults, Anna Sidera, acompanyada de Roger Torrent,Lourdes Gelada i Lluïsa Martínez.

DS_25p

CULTURA

a la nostra terra, a la nostra pàtria a lanostra llengua.

I com també molt bé diu EmileDeschamps: “La poesía és la pintura que es mou ila música que pensa”.

I si m’he permès la llibertat de qualifi-car la lectura de parany, escriure és unparany malintencionat, que ens mantéatrapats. Que ens obliga a un exercicid’introspecció cap al nostre interior ique ens permet coneixe’ns millor.

Significa evadir-nos en solitari, capa un mon únic i personal.

Un procés creatiu, on entren enjoc molts factors. I durant el qual calsaber compaginar unes capacitatsmetòdiques i disciplinades amb lacapacitat de creació esbojarrada,sense deixar-nos prendre per lligams,per aconseguir extreure del no-res, lamàgia i el poder de l’expressió escrita.

Treballar per donar veu i vida aparaules mudes no és senzill. I queningú s’enganyi i s’equivoqui. Escriuresignifica un esforç.

I com molt bé va dir Richard NorthPatterson, narrador:

"L’escriptura no és producte de lamàgia, sinó de la perseverança."

Aquestes paraules ens han de ferpensar i valorar encara més el treball il’esforç de totes aquelles personesque han presentat les seves obres enaquest certament literari, perquè sónel fruit d’hores de dedicació i de con-centració.

I per tant vull felicitar tots els parti-cipants en aquest concurs literari, nonomés als guanyadors, fer-ho extensiua totes les persones que han presen-tat la seva obra i que per un motiu oaltre no han obtingut cap guardó, iencoratjar-vos a continuar treballant icreant.

D’acord amb l’acta redactada peljurat de l’edició d’enguany del certa-ment literari format per:

Concepció Bataller MallarachM. Lluïsa Martínez i MuñozDolors Massanas i PadrésRita Plana i Carreras Anna Sala i XargayNeus Surina i SitjaMaria Xargay i PadrosaCaterina Fontàs i Blanquera

Dolors Xabé i FerrerEmilia Pau i CollRosa Dachs i Peitiví, que actuade secretària

Prèvia deliberació acordaren donarels següents premis:

CATEGORIA JUVENIL Prosa: No es presentà cap treball,en conseqüència el premi quedàdesert.Poesia: Es va presentar una obra,“DORMIR”.

El jurat en va destacar la sensibi-litat que desprèn i el seu aire juve-nil. I va reconèixer la qualitat del treballi per tant considera que és mereixedo-ra del guardó. L’autor és PAU CREI-XANS MERCADER.

La poesia d’en Pau és àgil, distesa,desinhibida i fresca, com ho és la sevajoventut. Cal que maduri, evolucióamb ell, que sigui el reflex de la sevapersonalitat.

Ha d’aprendre dels grans mestresde la literatura, per això és necessarillegir, perquè darrera un gran escriptorsempre hi ha un gran lector.

CATEGORIA ADULTS PROSAEs varen presentar tres obres, i caldestacar l’alt nivell de totes elles.

Prèvia deliberació i per majoria

s’atorga el premi a l’obra “OBSESSIÓ”L’autor és el FRANCESC DUCH

CASANOVA En Francesc és un gran creador de

la ficció literària perquè reuneix totesaquelles qualitats que necessita unbon escriptor; Un llenguatge pulcre itreballat, és a dir, Impecable, i unacapacitat de creació admirable, origi-

nal, Sap engendrar uns personatgesficticis descrits amb una minuciositatescrupolosa, verídics. I que permetdibuixar-los amb facilitat.

CATEGORIA ADULTS POESIAEs varen presentar dues obres. ElJurat, prèvia deliberació, decideixdonar el premi a l’obra “QUÈ ÉS UNPOEMA”. L’autor de l’obra és ANNASIDERA MARTÍN.

La poesia de l’Anna és música, ésharmonia, és el reflex d’una personasensible, senzillament és ons’emmiralla el teu tarannà. Un refugidavant les contrarietats de la vida.

A tots el guardonats moltes felici-tats i enhorabona.� Fotos Ràdio Sarrià

Pau Creixans Mercader

Francesc Duch Casanova

26_pDS

CULTURA

“HHhH”Laurent Binet

LLIBRES

El primer que cal explicar d’aquest interessantllibre és el seu estrany títol: HHhH és el mal-nom que rebia Reinhard Heydrich, cap de laGestapo, provinent de l’alemany HimmlersHirn heiβt Heydrich (el cervell de Himmleres diu Heydrich).

El llibre narra els preparatiusde l’atemptat que l’any 1942pretén acabar amb la seva vidaa la ciutat de Praga. Però no és

un llibre d’història a l’ús, perquè, si bé lahistòria és novel·lada, tampoc no ésben bé una novel·la, en cenyir-se estric-tament a allò que és comprovable.

L’autor reflexiona constantmentsobre el tractament que està donant ala seva narració i comenta amb ellmateix o amb el lector les modifica-cions que ha fet. Així, en determinatmoment l’autor dubta de la versem-blança de l’escena que acaba de repro-duir, tot i estar basada en el relat d’unade les persones implicades; és a dir:en el record que en té uns quants anysmés tard, reescrit per la persona querecull el seu testimoni i passat despréspel tamís del traductor.

Binet, coneixedor del tarannà deHeydrich, torna a escriure l’escenamés d’acord amb la seva visió de larealitat. En lloc de “si penseu que empodeu prendre el número, més valdriaque us ho penséssiu dues vegades”,ell proposa “Em voleu prendre elnúmero? Aneu amb compte, perquèus arrencaré els collons!” i acaba:“Em sembla que seria més realista iprobablement més a prop de la veri-tat. Però no és segur... Per tant, entrela versió de Naujocks, fins i tot defor-mada, i la meva, val més triar la deNaujocks.

Això no obstant estic convençutque aquell matí Heydrich li hauriaarrencat els collons de bona gana”

En un altre moment ens explica(s'explica a si mateix) que en el capítolanterior ha fet una descripció que nol’acaba de convèncer. Rectifica, refà,reescriu el paràgraf per, al final, deixar-lo com estava, i ens recorda OscarWilde: “He passat tot el matí corregintun text per acabar suprimint nomésuna coma. I a la tarda, l’he tornada aposar”. Aquest joc de reflexió i diàlegconstant és la característica més des-tacable del llibre, donant-li una singula-ritat i frescor admirables.

El llibre, centrat en la primera parten l’ascens de Heydrich a la cúpula delpoder nazi i en el seu disseny de la“Solució Final”, entra després en elspreparatius pròpiament dits del’atemptat, presentant-nos els verita-bles protagonistes del llibre: els dosparacaigudistes txecoslovacs (un txeci un eslovac) que l’han de portar aterme per assassinar-lo.

Les peripècies del seu viatge desde Londres, ciutat on resideixen, fins aPraga, les dificultats per passar des-apercebuts en una ciutat feu delsnazis i que els és aliena, els contactesamb una resistència afeblida i sensemitjans, i finalment l’instant del’atemptat, en què el relat pren unritme trepidant i amb un cert suspensen narrar-nos, amb les seves refle-

xions habituals, el moment àlgid del’assalt i les dificultats circumstancialsque s’hi afegeixen.

La persecució dels paracaigudistesi el més que previsible desenllaç sónnarrats com un autèntic trhiller, amb unestil cinematogràfic que ens fa viure lasituació en un magnífic primer pla.

Basat exclusivament en fets histò-rics, esdevé un llibre apassionant pelsamants de la història i la bona literatu-ra i que ens atrapa des del primermoment per la seva complicitat ambel lector.

Laurent Binet, nascut a París l'any1972, és professor de literatura iaquesta és la seva primera obra, querebé el premi Goncourt a la PrimeraNovel·la. �

Àngel García

DS_27p

CULTURA [[Mn. Camil Geis, poeta veí

Mossèn Camil Geis, poeta veí

Josep M. [email protected]

Mossèn Camil Geis iParragueras (1902-1986)va néixer al Pont Major,on encara hi trobem

l’empremta familiar. Va compaginar elsestudis eclesiàstics al Seminari deGirona amb la formació musical (com-posició i orgue) a Barcelona. De benjove va desenvolupar una inquietudper la lletra, que posà de manifest enpenyes i certàmens literaris gironins,en jocs florals i a través d’una revistaque es publicava aleshores al Pont:“L’Escon”, un probable ancestre depremsa cultural i informativa local,viver de lletraferits. Va cantar missa a

l’església del Pont Major l’any1925 i previ pas per SantFeliu de Guíxols i la Cellera deTer, l’any 1929 ocupà la plaçad’organista a la parròquia deSant Feliu de Sabadell, ciutatvallesana que ja no abando-naria llevat del període con-vuls de 1936/39, quan va exi-liar-se a Lió, on cursà filologiaromànica i llengua i literaturafranceses. Tot i el seu aposto-lat lluny de Girona, no varenunciar mai als seus orí-gens vora el Ter. La ciutat i elrecord van ser una constanten la seva producció poètica:

“Com podríem oblidar la terra que ensha obert els ulls i ens ha ensenyat elseu cel, la seva llum, els seus carrers,la seva església?”

L’any 1942, el seu poemari religiósRosa mística va ser el primer llibrecatalà del qual se n’autoritzà la publica-ció amb posterioritat a la guerra civil.Mestre en Gay Saber, Fill Adoptiu deSabadell i Medalla d’Or de la ciutat,excel·lí en múltiples activitats culturalssabadellenques. A Girona, l’any 2005,fou homenatjat a la Nit de Poetes queorganitza Amics de la Unesco, com aliquidació d’un deute amb un autor,“un gironí de Sabadell”, protagonista

A mitjan febrer, la defunciód’una persona propera a lafamília em va portar a Pala-mós, a la parròquia de SantaMaria del Mar, en ocasió dela cerimònia de comiat ienterrament. Em va sor-prendre llegir al recordatoriuns versos d’autoria conegu-da, una novetat respectedels habituals de Verdaguer,de Martí i Pol, del Cant Espi-ritual de Maragall o delsofert parenostre, presentsa gran nombre de les cartoli-nes impreses que es repar-teixen als funerals cristians:

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

Ningú, ningú, ni la mortno ens robarà el teu somriure,que lluita per sobreviure,al fons del nostre record.

Mn.Camil i Geis (sic)

DSp28_

CULTURA [[Mn. Camil Geis, poeta veí

d’una obra transparent i sòlida alhora,de perfecta arquitectura (vet aquí laseva formació filològica), gran musica-litat (heus ací la formació en composi-ció musical), mescla entre classicismei cultura popular. Va deixar l’obra poèti-ca completa recollida a De primavera areravera, Joan Sallent Ed. Sabadell,1975 i una extensa producció en prosaque inclou diferents llibres, biografies,rondalles, obres de teatre, himnes,conferències i discursos.

Va morir a Sabadell el 1986.En reproduirem un parell de

peces, on es troba el moll de l’os de lapoesia geisiana: l’espiritualitat i elrecord gironí:

El teu alè immortal, Girona

Passa l’Onyar sota uns ponts;passen les fires i festes…Ai, melangia, tu restesentre els invictes ressonsd’unes pretèrites gestes.

Ulls llagrimosos, venimvora les teves muralles…i tu reculls les ploralles amb senzillesa sublim, mentre medites i calles.

Prou t’envaeix el progrés,ah, però no et desvirtuala virolada corrua.

Passen Tot passa, nomésel teu alè es perpetua.

Pregària

Vós que heu donat vida al fangi heu infòs alè a l’argilafent-ne carn i fent-ne sangque una eterna llum perfila.

Vós que ompliu els grans abismes d’aquests pobres cors mortalsamb els dons i amb els carismes dels tresors sagramentals.

No abandoneu la vostra obraa la humana ingratitud; sigueu empara i recobre del que implora el vostre ajut!

Segur que Mn. Geis havia traves-sat moltes vegades el vell Pont del’Aigua i Sarrià de Ter havia estat esce-nari de vivències de joventut. És mésque probable que, enmig de les fume-jants xemeneies fabrils sabadellen-ques evoqués els vapors de les des-til·leries del Pont, el fum dels forns decimà d’aquesta banda del riu i el brogitindustriós de les màquines de paper.Tot i no ser sarrianenc d’estricte ori-gen, sí que és plaent glosar i recordarla figura d’un dels majors poetes nas-cuts –en línia recta- més a la vora delnostre poble.�

Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 [email protected] - www.corbat.cat

EMPRESA CONSTRUCTORA

DS_29p

CULTURA

“SI CREUS EN MI, ET SORPRENDRÉ” D’Anna Vives, amb l’escriptor

Francesc MirallesEva Martínez Escobosa

Té tres germans. En Pau, enMarc i la Marta. En Marcl’acompanya a les entrevistes.També ha creat un blog des

d’on es pot descarregar la tipografiaAnna i els recursos econòmics quen’obtenen es destinen a finalitatssocials. També han obert una plana alFacebook i al Twitter i tenen moltsseguidors. Al principi, va aprendre a fermecanografia. Va trigar cinc mesos a nofer errades. L’important és aprendre i nodesanimar-se mai.

L’Anna es va donar a conèixer per ferel nom i els números de les samarretesdel Barça durant el trofeu Joan Gampero del Mundial de Natació de Barcelona.L’origen de la seva creació va ser perquèun company de feina li va proposar quel’ajudés a fer un treball per a la universi-tat amb la tipografia Anna.

Cada dilluns a la tarda, l’Anna treba-lla de voluntària a l’ONG La Nau de Bar-celona ordenant roba i enganxant eti-quetes a caixes i ampolles. És una feinaque la fa sentir molt realitzada.

El seu jugador del Barça preferit ésl’Andrés Iniesta. Li té el cor robat perquèjuga bé i per la bondat que transmetsegons ella. També la va ajudar a difon-dre la lletra i per aconseguir diners per ala Fundació Itinerarium. A la portada delllibre també hi consta la dedicatòria queli va fer l’Iniesta: “Sumant capacitatspodem fer realitat molts més somnis. Jocrec en tu des del primer dia”

El llibre és un viatge a través de leslletres de l’alfabet, que reflecteixen lesganes d’avançar de l’Anna. Cada lletrarepresenta una paraula. Narra la sevahistòria personal i l’aventura d’una noia

que dibuixa horitzons en lloc de veurelimitacions i barreres, una lliçód’humanitat per a tothom. És un llibresolidari i inspirador alhora. Gràcies a lacol·laboració de l’ONCE i la Fundació Iti-nerarium, les persones cegues elpodran escoltar de manera gratuïta ambun suport digital d’àudio adreçat als invi-dents i que es pot sol·licitar a les biblio-teques catalanes de l’ONCE.

Va ser nominada Catalana de l’Any2012. Aquest és el resultat d’algunsvalors que per l’Anna són molt impor-tants: l’esforç, el treball en equip, lail·lusió per un projecte i l’amistat. Lesofertes van anar arribant i també li vanproposar fer el disseny del nou casc deJorge Lorenzo per estrenar al GranPremi de Catalunya i va quedar en pri-mera posició. Aquest premi representaun triomf per ella i la seva família.

És un clar exemple de l’esperit delluita i superació. Així ho demostra ambla seva evolució quan va començardibuixant lletres fins a obtenir els resul-tats que la seva tipologia hagi estatimpresa en esdeveniments tan impor-

tants com un gran club de futbol comés el Barça, al casc d’un campió demoto GP i al mundial de natació. Té moltde mèrit. És una persona pacient queno ha defallit mai. És admirable la sevatasca. Endavant amb els teus projectesi que aconsegueixis molts èxits mésAnna! I agrair també a en FrancescMiralles per fer possible el llibre.

Acabaré amb la frase del llibre quemés m’ha agradat “Si tens la confiançadels que t’estimen, seràs capaç de sor-prendre’ls i de sorprendre’t. Amb totesles seves dificultats, la vida és unaaventura meravellosa “ (plana 166).�

L’Anna Vives és la creadora de la tipologia Anna que ha arribatals cors d’arreu del món. És una jove de 29 anys amb el síndro-me de Down que fa d’un somni una realitat. Viu cada minut dela vida com un regal. Treballa al despatx de la Fundació Itine-rarium, que té la seva família a Barcelona i gaudeix escrivint,pintant i creant.

DSp30_

CULTURA [[Joan Teixidor

Mireia Masó Cerdà

T’encomano a la lluna i al cel,és l’única cosa que ens lliga.Ara arriba a la teva finestrala claror de la lluna i el cel.d’Endreça, Fluvià (1989)

JOAN TEIXIDORUN AFANY RENAIXENTISTA (1913-1992)

Joan Teixidor escrivint a la seva casa d’Olot

1http://www.olotcultura.cat/joanteixidor/2Joan Fuster encunyà aquest terme per referir-se a intel·lectuals catalans, especialment escriptors i poetes, la carrera dels quals va quedar interrompu-da o silenciada a causa de la Guerra Civil i més tard de la postguerra, ja que molts d’ells van haver o d’exiliar-se, silenciar la seva veu o lluitar des dela clandestinitat amb migrats recursos propagandístics. En conseqüència, les seves obres no han pogut ser difoses ni estudiades a bastament fins fa pocsanys, en els millors dels casos.3Pròleg a les Actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli 2004 “I cremo tot en cant”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat núm. 271, edició acura de Xavier Macià i Pep Solà, 2006.4Article de Jordi Llavina al suplement de cultura El Diari de Girona, 25 d’abril de 2014. DS_31p

L’any 1969, Teixidorva tancar la sevaobra poètica reu-nida amb dos

esplèndids versos sobre laseva possible posteritat:"Quan sigui mort encara /viuré en tots vosaltres." I,efectivament, així és.

L’any 2013 la ciutat d’Olotva celebrar el centenari delnaixement d’un gran, per béque desconegut, poeta olotíanomenat Joan Teixidor.L’Ajuntament d’aquesta ciutatha fet una pàgina web conce-buda ad hoc1 on s’expliquen lavida i l’obra, les diverses acti-vitats i notícies relacionadesamb aquest esdeveniment.Aquesta iniciativa, promogudades de l’Ajuntament d’Olot, ésfonamental per a la difusiód’una figura emblemàtica poco mal coneguda i per a la pro-tecció del patrimoni cultural del nostrepaís. Semblantment, l’Ajuntament deSanta Coloma de Farners homenatjaJoan Vinyoli l’any 2014 amb motiu delcentenari del seu naixement.

Joan Teixidor, juntament ambaltres poetes com Agustí Bartra, MariàManent, Joan Brossa, Salvador Espriu,Josep Palau i Fabre, Màrius Torres,Bartomeu Rosselló-Pòrcel; i escriptorscom Mercè Rodoreda, Pere Calders, imolts d’altres, els de l’anomenada“Generació sacrificada”2 de Joan Fus-ter, van haver d’interrompre la sevaobra en un moment en què comença-va a agafar volada, a causa de la Gue-rra Civil, postguerra, exili, censura omort prematura.

El professor Sam Abrams3, un delserudits que més ha estudiat aquestsautors i que els ha rescatat de l’oblit,afirma que les raons per les qualsaquests autors han restat marginatsdurant tants anys són, a part de laGuerra Civil i la postguerra, la manca

d’edicions i estudis crítics; la faltad’una universitat compromesa amb laliteratura moderna i contemporània;l’escassetat de crítica literària id’estudis literaris; l’erosió del prestigisocial i cultura de la poesia; la manipu-lació del cànon literari per afavorir certsautors, grups o tendències. I altres.

BIOGRAFIA

Joan Teixidor i Comes va néixer a Olot.Es llicencià en lletres a Barcelona.S'inicià molt jove en la literatura icol·laborà en publicacions com LaPublicitat, Mirador i Quaderns de Poe-sia, dels quals fou fundador; aviat féuuna gran amistat amb Carles Riba, Sal-vador Espriu i Joan Vinyoli. Com apoeta recollí les experiències més afi-nades del postsimbolisme i del’avantguarda, a més de l’empremtade la generació castellana del 1927 envuit poemaris diferents escrits entre1935 i 1989: Poemes (1932), Joc partit(1935) i L’aventura fràgil (1937). Des-

prés de la Guerra Civil s’afegíal grup fundador de la revistade l’Editorial Destino i hiescriví amb regularitat. Latragèdia col·lectiva, la GuerraCivil i la maduresa personalaprofundiren la seva lírica aCamí dels dies (1948), queconté una esplèndidacol·lecció de sonets sobreels mesos de l’any, i sobre-tot a El príncep (1954), colpi-dor recull sobre la mort d’unfill. També ha publicat Peraquest misteri (1962), decaire religiós, l’obra poèticacompleta Una veu et crida(1969) i el recull de prosapoètica Un cel blavíssim(1978). Altres facetesintel·lectuals que conreà vanser la de crític literari, críticartístic, escriptor de llibres deviatges, d’assaigs i dietaris.

A banda del seu procéscom a escriptor, la seva activitat cultu-ral continua sent destacable: nonomés persisteix com a editor de“Destino”, de l'obra de Josep Pla, perexemple, sinó que als anys setanta éspresident de la Fundació Miró (1975-1981). L'any 1988 rep la medalla d'oral mèrit artístic de Barcelona. El 1989trenca un silenci poètic de molts anysi publica Fluvià, recull poètic que espot considerar un testament poètic.Amb ell guanya el Premi Ciutat de Bar-celona i el Cavall Verd-Josep M. Llom-part de poesia, que convocal'Associació d'Escriptors en LlenguaCatalana a les Illes.

Mor el 10 de gener de l'any 1992.Hi ha un Premi Joan Teixidor de poesiaque convoca l'Ajuntament d'Olot enmemòria de l'autor.

La tasca tan rellevant que va exer-cir Joan Teixidor com a editor ha eclip-sat una mica el ressò de la seva admi-rable obra lírica4. Josep Pla, que no escaracteritzava precisament per la seva


DSp32_

diplomàcia a l’hora de definir els seuscontemporanis, definí l’olotí Joan Teixi-dor com una persona “d’un agrisa-ment volgut, d’una gran cortesia, moltimportant, excel·lent poeta”. És a dir,tot un elogi per venir de Josep Pla, i depas, una discreta mostra d’admiracióenvers Joan Teixidor.

JOAN TEIXIDOR, HUMANISTA AMBAFANY CULTURALISTA

Joan Teixidor era un intel·lectual degran magnitud, un dels escriptors méscultes, intel·ligents i refinats del segleXX5. Com sol passar amb les granspersonalitats de la cultura, Joan Teixi-dor va ser home d’una gran sensibili-tat, per la qual cosa el seu quefer artís-tic es va manifestar en àmbits diver-sos. Va ser editor, crític d’art i poeta. Sino fos pels cinc segles que el separendel Renaixement i pel fet de no ser unhome d’armes-cavaller, diria que Teixi-dor podria perfectament serl’arquetipus d’home renaixentista, pelseu afany culturalista al qual dedicà laseva vida, i a promoure l’art i la litera-tura.

Hi ha qui opina que la seva facetacom a editor fundador de la revista“Destino” és més important que la depoeta o crític d’art, ja que desd’aquesta publicació i més tard des del’editorial amb el mateix nom, difon-gué amb criteris d’excel·lència qualita-tiva l’obra de grans escriptors delsegle XX.

LA REVISTA DESTINO

“Destino” fou una revista de publica-ció setmanal editada a Espanya encastellà entre els anys 1937 i 1980,fundada a Burgos per un grup de cata-lans vinculats a la Falange Española.Va servir com a òrgan d'expressió pera la intel·lectualitat catalana refugiadaa la zona nacional durant la Guerra CivilEspanyola. El nom del setmanari fareferència a la frase de José AntonioPrimo de Rivera: "España es una uni-dad de destino en lo universal".

Josep Vergés i Matas i IgnasiAgustí, amb el suport de Juan RamonMasoliver reprengueren la publicacióde la revista, ja des de Barcelona, i aprincipis de 1940, va incorporar-s’hiJosep Pla, sent assaltada pels falan-gistes durant la segona guerra mun-dial per anar a favor dels aliats. Enaquesta segona etapa, la revista esconvertí en un referent liberal, catala-nista i democràtic, escapant de lesdificultats que suposava la censura

franquista tot conservant un tocultural i una qualitat formal eleva-da, que exerciren gran influènciasobre la burgesia catalana. Fouperseguida i clausurada per ordredel ministre de governació FragaIribarne el 1967.

El 1975 Jordi Pujol la comprài acabà desapareixent el 1980.Josep Vergés també era l'editord’Edicions Destino. El 1985 inten-taren revifar-la, però als pocsnúmeros deixà de publicar-se defi-nitivament.

EDITORIAL DESTINO

El 1942, juntament amb JosepVergés, Joan Teixidor fundà l’Editorialamb el mateix nom. En el seu catàleg,figuren els autors més emblemàticsde la postguerra com Miguel Delibes,Camilo José Cela, Carmen MartínGaite, Carmen Laforet, Ana MaríaMatute, Jaume Vicens Vives, TeresaPàmies, Joan Perucho, Maria ÀngelsAnglada, Marià Manent, Rafael Sán-chez Ferlosio, George Orwell, JosepPla, Naguib Mahfuz. Actualment ésl’editorial d’autors com Andrés Trapie-llo, Antonio Soler, Pedro Zarraluki oEduardo Lago. Aquesta editorial con-cedeix dos guardons anuals per aobres inèdites: el Premi Nadal i elPremi Josep Pla. Actualment, aquestaeditorial pertany al Grupo Planeta.

CRÍTIC ARTÍSTIC

Teixidor va ser un crític d'art de prime-ra magnitud, una figura que va jugarun paper clau en la recepció de l'artmodern a Catalunya i per art hem

d'entendre la pintura,el dibuix, l'escultura,l'arquitectura i el dis-seny. En aquest sentit,va reivindicar l'obrad'Antoni Tàpies moltd'hora, des del 1964, iva ser un dels primersvaledors de l'obraescultòrica de JoanMiró. La seva produc-ció és vastíssima i es


5Article de presentació de l’any Joan Teixidor 2013 de Rosa Vilanova, professora olotina de llengua catalana i literatura.

Al despatx de la revista Destino

Joan Teixidor i Josep Pla a l’època de Destino

DS_33p


troba aplegada en els llibres quepodem trobar a la Biblioteca d’Olot.Com a crític d’art, Joan Teixidor esdefineix a partir de dos grans trets: peruna banda, la independència de criterii, per l’altra, el seu eclecticisme. Elstreballs més remarcables en aquestàmbit són: la monografia AntoniTàpies (1964) i Miró: escultures(1973), Miró, Lithographe III (1977) iEudald Serra (1978).

CRÍTIC LITERARI

Paral·lelament, va ser un crític literaride consideració, un crític que va serdeterminant abans i després de laGuerra Civil. Abans de la guerra, entreel 1934 i el 1937, va ser el crític estre-lla de poesia a La Publicitat i desd'aquella plataforma va defensar afe-rrissadament una estètica eclècticaque sabés sintetitzar tradició i moder-nitat, avantguarda i classicisme, idurant la postguerra va ser el primercrític a propugnar un retorn a la figura-ció realista, el 1949. S’empara d’unmètode interpretatiu lliure, humanís-tic, d’acord amb la seva formació nou-centista i internacional El reculld'assaigs Cinc poetes (1969), sobreJoan Maragall, Guerau de Liost, JoanSalvat-Papasseit, Carles Riba i Salva-dor Espriu, representa un testimonieloquent sobre la sensibilitat i sagaci-tat com a exegeta literari. Un altre títoldestacable és Entre les lletres i lesarts (1957).

CRONISTA DE VIATGES

Entre 1946 i 1992, Joan Teixidor vavisitar una trentena de països a Euro-pa, Àsia i les Amèriques, cosa que elva convertir en un dels grans viatgersde la Catalunya moderna, al costat deJosep Pla. A través de diversitatd’articles publicats a Destino, Serrad’Or i El País, i a través del llibre Viat-ge a Orient (1969), va proposar nousparàmetres, més sensitius, memoria-listes i culturistes i assagístics pel sub-gènere de la prosa de no ficció, la crò-nica de viatges, recorregut pel sudd’Itàlia, Grècia i Turquia i els països

àrabs de la zona adriàtica. Altres títolssón Els antics (1968).

MEMORIALISTA

Membre de ple dret dins la gran tradi-ció del dietarisme català modern comJosep Pla, Gaziel, Marià Manent, JoanFuster, i altres. Tot apuntat (1981), Elsanys i els llocs (1985), Apunts encara(1983-1985) i Més apunts (1986-1989).El desig de Teixidor, que no poguéveure, era aplegar els quatre llibres enun de sol.

EL POETA (1931-1989)

En l’article de Joaquim Nadal i Farre-ras, titulat Joan Teixidor, reivindicat,publicat a El Punt Avui el novembre de2013, Sam Abrams6 identifica set cau-ses del menysteniment relatiu a l'obrai a la imatge de Teixidor: la seva discre-ció tímida, una presumpta adscripciópolítica post-1939, que no resisteix elcontrast, el seu bilingüisme professio-nal, el seu allunyament relatiu del'estètica del realisme històric,l'animadversió de Gabriel Ferrater, elliquidacionisme de la transició demo-cràtica i, finalment, la inconsistènciade la recerca en aquesta matèria. SamAbrams també subratlla els elementsdefinidors de la personalitat de Teixi-dor: afany pel coneixement, actitudexigent i rigorosa, passió cultural,defensa de la superació humana per

l'art, pluralisme cultural i internaciona-lisme profund des de sòlides arrelslocals. I, encara, cinc elements distin-tius de la seva poètica: llengua matisa-da i precisa, domini de la sintaxi, musi-calitat original, tensió dialèctica entreel personalisme i l'impersonalisme ipluralitat de tons, que en feien unpoeta coral.

Joan Teixidor va teixir una sèrie derelacions molt importants amb elsseus companys de generació, perexemple amb Joan Vinyoli, el poetaque extreu la seva poètica de la sevaexperiència vital. Pensava, a imatge deRilke, un dels seus models literaris,que la poesia no era cosa de senti-ments sinó d’experiències. Pere Ribe-ra7 ha estudiat les intensíssimes rela-cions de Teixidor amb Joan Vinyoliquan aquest té vint anys. Més tard, elscamins s’allunyaran en agafar Teixidorun aire més esteticista però sempreamb una elegància i un bon gust pro-per a Vinyoli. Teixidor anomenava “ger-mans” a Salvador Espriu, BartomeuRosselló-Pòrcel i Joan Vinyoli, ja quetots ells es caracteritzen per ser reno-vadors de la lírica catalana moderna,un pas més enllà del noucentisme,amb influències de la Generació del27 i del neopopularisme.

La poesia de Joan Teixidor és pro-funda, sincera i austera, a través de laqual vol trobar la puresa. Jaume Bos-quet, en un article afirmava: “Hi hapoetes, la majoria, que assoleixen el

6Dins Una veu et crida, obra poètica 1931-1989, Biblioteca Fundació Valvi, Curbet Edicions, 23, octubre de 2013.7Ponència de Pere Ribera “tapant-se el crit amb les ales”, dins I cremo tot en cant, Actes del I simposi Internacional Joan Vinyoli, Publica-cions Abadia de Montserrat, 271, edició a cura de Xavier Macià i Pep Solà, 2006.

El jurat del Premi Ossa Menor de 1951. D’esquerra a dreta Salvador Espriu,Joan Teixidor, Josep Pedreira, Jaume Bofill i Ferro, Maria Manent, JosepJane� s, Josep M. de Sagarra i Toma� s Garce� s. Fons Josep Pedreira UAB

DSp34_


cim creatiu en els seus anysde plenitud física. Així, quanarriben a la vellesa, o bése’ls ha emmudit la veu poè-tica o bé han rebaixat consi-derablement la qualitat i laintensitat dels seus versos.N’hi ha d’altres, però, quevan millorant amb els anys.Són una minoria selecta iexcelsa. Seria el cas, perexemple, de W. B. Yeats o deJuan Ramón Jiménez.D’aquests dos poetesimmensos, Octavio Paz enva dir: ‘Tots dos parteixend’una poesia molt carregadaque lentament s’alleugereix ies torna transparent; totsdos arriben a la vellesa pertal d’escriure els seusmillors poemes. El seu camícap a la mort és alhora el seucamí cap a la joventut poèti-ca’. Joan Teixidor pot serdefinit, paraula per paraula,de la mateixa manera.”

Deia Teixidor d’ell mateix:“Sóc partidari (...) d’un llen-guatge despullat, auster, gai-rebé elemental, no sols perraons de gust, sinó mésaviat per simples raons demodèstia i, si voleu, per unaúltima raó moral”.

Un dels seus redescobri-dors, Sam Abrams, afirmaque la poesia de Teixidoracosta el lector a la vida. “Esuna poesia que es nodreixde la vida i, després, a travésde la forma, del poema, de lacultura, nodreix la vida”8.També és important consi-derar que és un poeta queassumeix el seu paisatge: elFluvià, la ciutat d’Olot, elPuigsacalm, i a través de lapoesia el mitifica. Cal consi-derar la seva obra poèticacom un conjunt global.

En tot cas, quedi clar queJoan Teixidor no era de capmanera un poeta menor, niun intel·lectual de segona fila.

8El punt Avui, Comarques Gironines, 6-11-2013, pàg 36 i 52

UN TAST DE LA SEVA OBRA POÈTICA

Poemes (1931)És un veritable homenatge a la poesia deJoan Salvat-Papasseit, a l’amor i a la cançópopular. Aquest poema té reminiscènciesde Josep Carner, la “cançoneta incerta”,dins El cor quiet (1925).Amor m’ha deixat de banda.Per quin indret se n’ha anat?Em queda sols la garlandade records del que ha passat.

Amor, estel i bandera,sense batecs ha llanguit.Qui sap per quina tresquera,àgil i bell, ha fugit?Amor, incògnit en l’aire,ni un bes d’adéu m’ha donat.Ai cor meu, no enyoris gairela flama que s’ha apagat.

El Príncep (1954)Un dels llibres que van empènyer Joan Tei-xidor a la posteritat i que li van donar mésfama és, sense dubte, El Príncep (1954), unrecull de poemes escrit arran de la mort delseu fill Ignasi, als vuit anys, d’una leucèmiaincurable. Personalment, potser pel fet deser qui escriu aquest article mare d’un nend’aquesta edat, o per una qüestió de sensi-bilitat poètica força desenvolupada, o pot-

ser per ambdues, trobo que aquesta ésuna obra poètica absolutament emocio-nant, corprenedora, commovedora, escritades de l’emoció per bé que també des dela contenció, un tret molt noucentista(Josep Carner influencià l’obra de Teixidor),i la resignació cristiana. El Príncep està con-siderada una de les millors elegies maiescrites en català, referent actiu que es potpercebre posteriorment en Joana 2002, deJoan Margarit. Salvador Espriu afirmà quees tractava “d’uns dels cants elegíacs mésnobles que conec”. La crítica consideraaquesta l’obra de maduresa de l’olotí, tantpel que fa a la forma dels versos, méssegura i potent, com pel que fa als temes,de rel més obscura, més fonda. CarlesRiba, que també havia perdut un fill unsanys enrere, li recomanà que convertís enart el seu dolor.

La seva etapa poètica culminarà ambFluvià (1989), magnífic testament líric deTeixidor, on la melangia dóna color i llum alsversos.

“El que hem viscut es feia rastreperò encara viu en el meu cor”

La seva mortL'ús de la vida ens feia febles, l'escàs plaer que hem collit. Però ell vivia, sense futur, el que és dolç i és terrible. No demanava res. Així el vèiem com un estendard, com la llum des de la vall de l'ombra, com l'edat d'or des de l'edat obscura. I era la mort, la seva mort només.

Com si morís No tornaré a la fosca fageda, em feia mal el silvestre palau, s'han fet sagrats el trepig i la greda, el sol escàs i la molsa i la pau. Anar-hi sol és dir a cada pas que em falta cor per a tot el que em toca; massa he plorat a la nit i a camp ras, deixa'm callat i lligat a la roca. Deixa'm tot sol sense cap pensament, com si morís cada dia una embosta; em trasmudà l'abrivada del vent, ara em fa ric la claror de la posta. Tot ha finit, el silenci m'abriga, fill d'aquest son que ignorava el demà. Tinc por de tot, i l'angoixa se'm lliga com la llavor que no pot madurar.

DS_35p


BibliografiaSalvador Espriu. "Pròleg" a El Príncep. Barcelona: Edicions 62, 1954, p. IX-XIVJordi Llavina. "La creació d'una elegia", Avui. Cultura, 21 d'abril de 1990, p. XXUna veu et crida, Obra poètica (1931-1989), pròleg Sam Abrams, Fundació Valvi, Pròleg a les Actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli 2004 “I cremo tot en cant”, Publicacionsde l’Abadia de Montserrat núm. 271, edició a cura de Xavier Macià i Pep Solà, 2006.

HistòriaEra un àngel que feia el seu camí i sojornava uns anys a casa nostra. Ens partírem el pa; tot era alegre. Ara torna a ser fora.

FLUVIÀ (1989)El temps és un concepte clau de Fluvià, com també ho erade El Príncep. Fluvià és el riu de la seva terra, que remet alsespais oberts i lluminosos. El riu és el símbol conegut de lavida que se sap en l'edat avançada de fer recompte i endre-ça dels anys passats.

En aquest llibre, la veu més madura de Teixidor s'haallunyat del dolor per acostar-se a la vida, encara que siguides de la memòria.

Variant d’un història (referida al nét 36 anys després)Un àngel ha tornat a casa nostra.Ens partirem el pa una altra vegada.Que hi sojorni molts anysI que tot sigui alegreQuan jo seré fora.

M’he envellitM'he envellit de massa vida meva. He prosperat en la malenconia. El món massa petit m'empetitia. Envejo els homes que ho deixaren tot.

Desenllaç S'allargassen les hores de la tarda i ara arriba el riu cap a la plana. El caminar es fa lent: la nit és a puntcom una mort acceptada.

El Fluvià ha fet el seu trajecte i no recorda ni cascades ni afraus ni la campana d'aigua caient sobre els còdols com en un dia de festa. La pollancreda ha suspès el seu clam. Hi ha fang i llot al fons enterbolit.

Ha arribat el temps de meditar, de fer balanç de tot el que has viscut, del lloc feliç i de la dissort que et malmenava i t'atuïa. Ja no et queda res més que aquest tendal de silenci, les canyes vora el riu que l'oreig fa moure. Les dunes tenen un moviment d'onada i s'encavalquen amb una gran parsimònia.

L'amor és la recança de jorns assolellats i de nits de tumult i de batec dels cossos. Hi havia plors en el tombant de les tardors que queien però els hiverns tenien una tendresa de llar. Per sant Joan els focs s'encenien a la serra. Sant Pere Pescador ja t'ha deixat per sempre.

Tot s'ha acabat en aquesta tarda quieta i només et toca l'última escomesa. Prepara't a morir i tanca't a la vida de tot allò que ja no pot tornar. Són bons els núvols que lentament s'avancen al llindar. Fes un respir petit i apropa't al llindar, "avui seràs amb Mi al Paradís."

COMENTARI DEL POEMA

El riu Fluvià desemboca a Sant Pere Pescador, i aquestpoema clou l’obra poètica de Joan Teixidor. El darrer vers ésde l’evangeli segons Lluc 23, 43 i expressa la garantía devida eterna. Conceptualment, la metàfora del riu ens remeta la vida i a Jorge Manri-que, poeta del segle XV,“nuestras vidas son losríos que van a dar a lamar que es el morir”. Enaquest cas, la vida deJoan Teixidor, que és elriu Fluvià, arriba a la sevafi, que és Sant Pere Pes-cador, la mar Mediterrà-nia. Aquest cabal del riuFluvià no recorda elsmoments exultants delsdies de festa. Ara nomésresta la quietud, el silen-ci, tot s’ha acabat en latarda quieta, nomésqueda preparar-se permorir. I colpidor el darrervers que rememora elretrobament amb aquellésser tan estimat , l’únicconsol que es troba enl’altra vida, el del seu fillestimat Ignasi, mort al’edat de vuit anys “Avuiseràs amb Mi al para-dís”. �

DSp36_


Vaig errívol per una terra deboscos. Els arbres quem'acompanyen es precipi-ten pels fondals, escalen

pendents, s'estenen pels pujols i lesvalls. Proporcionen un perfil dolcís-sim, feliç, al paisatge. L'arbre és comun vestit: ens distreu de l'aventuramassa tràgica i abrupta de la terra.Sota el mantell verd desapareixen elselements geològics més impúdica-ment expressionistes. Es tapa unafalla; es dissimula una torrenteravehement; un abisme patètic, cruelamb la seva al·lusió elemental a pleaire, s'amaga cobert de branques i defulles, de matolls que arrelaven porfi-diosament en els llocs més insospi-tats. És el triomf d'una altra vida sobrela vida més inerta dels elements mine-rals. Mai no se m'ha acudit pensar enels boscos com si es tractés d'unaesporàdica floració de caràcter salvat-ge. Més aviat hi veig com una voluntatintel·ligent de domini.

L'arbre, al capdavall, com tot elque pertany al regne vegetal, és allòque ens pot donar una idea més clarad’un desenvolupament orgànic. Si esvol comprendre el procés meravellós iprecís de la vida orgànica és méslògic recórrer a una planta que a unanimal qualsevol. Els animals posseei-xen una capacitat de moviment queens distreu del compassat treball del'organisme. Tenen una expressió

massa contundent que ofega la pre-sència d'aquella cosa remotíssima isecreta que ens fa respirar i viure.Actuen per impulsos fluctuants, difí-cils de reduir a categories vitals estric-tes. Les plantes, en canvi, no fan capaltra cosa que néixer, créixer i multipli-car-se. Romanen sempre en el mateixlloc, oferint-se en espectacle, en unapau sense nosa. Una flor, en definiti-va, és immutable. Quan nosaltresbusquem una imatge dels nostresestats anímics més ordenats, méssimplement vivents, acudim fatal-ment al regne vegetal. Una dona ésmadura com un fruit, vincladissa comun jonc, riallera com una flor. Lesimatges a base d'animals ens servei-xen per introduir-nos en un món ontenen més paper la sorpresa, la fanta-sia o la caricatura. Les pedres, les uti-litzem per suggerir idees més grandi-loqüents que ens transcendeixen,al·lusions a la immortalitat o al destí.Només les plantes ens produeixenuna sensació de suavitat od'assossec. [···]

La fusta és la base de la decoracióde la casa. A desgrat d'una sèried'operacions successives que podenalterar el color i la presència primitiva,roman sempre una última al·lusió queens acompanya. No és el mateixasseure's per menjar davant d'unataula de pi o davant d'una taula deroure. Qualsevol fusta ens porta a afi-

nitats espirituals diferents. El cavallermajestuós i solitari s'asseia en unafosca poltrona de roure; la dama fràgili llanguent exigeix la finor de la caobaamb marqueteria de palissandre. Lafusta manipulada per la mà de l'homearriba a un altra vida. Ni cal dir quan,sense motius utilitaris de cap mena,recull el nostre somni. Talles, gravatsal boix, un treball d'art i que posa aprova la nostra capacitat creativa.

Durant segles, tota la civilitzaciótenia el suport de la fusta. Els artistesmedievals pinten sobre els retaules,la impremta popularitza l'art del gra-vat. Els bons burgesos del Renaixe-ment, amb el seu amor a la casa, ator-guen a la fusta una importància defini-tiva. En el castell medieval predomi-nen les pedres i el tapís. En les estan-ces burgeses se substitueix aquestapresència imponent amb la compan-yia més immediata i sensual dels fri-sos i paraments de fusta. El nom deDürer podria servir-nos de símbol.Tota la seva obra sembla impregnadad'aquesta olor de fusta que va esti-mar tant, l'última escomesa del boscsobre la nostra vida. Arribem a la fusióde dos termes que ens podrien sem-blar contradictoris. Arbre i fusta, lamateixa font de somni i fantasia per auna lliçó perdurable de les coses.

(Dins Els anys i els llocs. Barcelo-na: Destino, 1985, p. 13-18)

ASSAIG:

“L’ARBRE I LA FUSTA”, de Joan Teixidor

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

DS_37p

CULTURA [[Jordi Mercader

JORDI MERCADERENTRE LA CRÒNICA I LA NOVEL·LA

Josep Brugada

En aquesta ocasió Jordi Mer-cader ens presenta un textque bascula entre la crònica ila novel·la, centrada en una

època poc coneguda de la vida barce-lonina de finals dels anys cinquanta.1960, Quan els nois amb corbata noanaven a la presó és un text el leitmotiv del qual parteix d’aquella infaus-ta frase de l’aleshores director deldiari La Vanguardia, Luis Martínez deGalinsoga, que en una església de Bar-celona, en plena celebració litúrgica vaetzibar al capellà i a tots els presentsaquella frase feridora de: “Todos loscatalanes son una mierda”. Diguemque aquest insult intolerable ara i sem-pre esdevé la clau i el desllorigador dela narració de Jordi Mercader. A partird’aquí es va desencadenar una cam-panya per part d’alguns grups de laburgesia catalana a fi i efecte de neu-tralitzar el diari i buscar el merescutdesprestigi del seu director. Semblaque tots els esdeveniments que esvan succeir per aquelles dates vantenir un autèntic efecte dominó. Eldiari va començar a perdre anunciants,s’expediren octavetes de rebuig quevan provocar el seu efecte. Und’aquest activistes de la burgesiacatalana que va implicar-se en aquestafer va ser un jove Jordi Pujol i Soley.

Tot plegat va fer que el comte deGodó, propietari del diari, maldés peracomiadar Galinsoga, resolució pro-blemàtica, no fàcil, perquè en l’èpocafranquista qui posava els directors alcapdavant dels mitjans de comunica-ció era justament el mateix Franco. Elgovernador civil de Barcelona, FelipeAcedo Colunga prengué cartes enl’assumpte. El que va ser conegutcom a afer Galinsoga va portar alesho-res molta cua i va provocar el conse-güent esverament entre les autoritatsfranquistes de la ciutat comtal. A lacrònica que ha escrit Mercader, hi apa-reixen al detall i amb gran protagonis-me, l’alcalde franquista de la ciutatJosé Mª de Porcioles, el governador, elbisbe Modrego, el cap superior de lapolicia, el coronel Lluch, entre altres;tots aquests més l’espectre del Gene-ralísimo Franco que plana en tota lanarració.

El text de Jordi Mercader analitzad’una manera entre periodística i lite-rària tots aquests fets que es van des-envolupar en la Barcelona sòrdida definals de la dècada dels anys cinquan-ta. El rebombori causat per l’aferGalinsoga val a dir que va tenir conse-qüències de tal manera que, vistal’alarma que aixecà i que arribà a lesmateixes oïdes de Franco, va fer queen l’audiència que Galinsoga aconse-guí d’arrabassar al Caudillo al final,sense gens de consideració envers laseva causa, aquest li etzibà: “-OigaGalinsoga, no me complique la vidacon los catalanes”. A partir d’aquí i dela destitució de Galinsoga, les autori-tats franquistes barcelonines no vantenir més remei que organitzar unasèrie d’actes per tal de formalitzar unavisita d’una setmana de Franco a Cata-

lunya i sobre tot a Barcelona. Els fran-quistes de torn, que apareixen fil perranda en el text de la novel·la, es pro-posaren com a objectiu fer entendre alcap de l’Estat espanyol que el catala-nisme pretenia sortir de les seves cos-tures per mostrar-se pacífic, culte i notan bel·ligerant ni trement com des dela resta d’Espanya hom es pensava.La burgesia catalana pretenia donar uncop d’efecte al centralisme ranci id’olor de casaca de Madrid. Els fran-quistes i la burgesia més conspícuavan organitzar-se per tal de mostraruna nova visió de Catalunya a Franco.El dictador, però vingué a Catalunya i aBarcelona sense massa entusiasme.La missió es dugué a terme i en eltext, Jordi Mercader hi fa desfilar elsfranquistes catalans i no catalans ques’hi van implicar. Tanmateix els nois inoies de la burgesia barcelonina esta-ven al lloro del que es coïa als despat-xos franquistes i aquests joves van serels encarregats de fer el boicot i deneutralitzar tant com van poder lamanifasseria franquista a Barcelona.Entre aquests activistes hi apareixJordi Pujol el qual, en ser detectatcom a activista del complot i pels fets

Jordi Mercader és un altred’aquells joves sarrianencs quevinculat al grup crític i reivindi-

catiu de la històrica revistasarrianenca Carrilet va desple-

gar la seva ulterior vocacióperiodística en els principals

diaris del nostre país.

“1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó”Editorial Columna, gener, 2014

Aquest llibre de Joan Vila,La crisi des de la trinxera,porta un subtítol que diu,“Economia per a empre-

saris”. Doncs sí, molt bé és un llibreben recomanable per a qui es trobi enla brega de l’empresariat, però no calfer del tot cabal del subtítol perquèaquest és un text que pot llegirtothom. S’hi recullen un seguit d’ideesque analitzen el passat, el present i elfutur econòmic del país general en elqual vivim, es parla d’Espanya i molten relació del seu paper amb Europa iamb el món. Llegir atentament aquestllibre amb el valor afegit de conèixer elseu autor, el fa encara molt més inte-

ressant. Jo vaig ser -com aquell quidiu- quasi alumne de Joan Vila. En lameva època d’estudiant de batxilleratde ciències vaig estudiar matemàti-ques, física, química i altres matèries.He de dir que estudiava però no sabiaben bé per què estudiava ni quin prag-matisme tenia allò que estudiava. Tantera així que vaig arribar a discernir elcàlcul logarítmic i el càlcul integral. I jono sabia per què hauria de servir totallò. Doncs bé, en Joan Vila, que ja eraenginyer o quasi, un dia comentant lajugada em va dir molt elementalmentque el càlcul integral servia –donatsuns paràmetres- per a calcular, perexemple, la volumetria d’un cos, per a

Com molta gent sap, sóc unapersona més aviat inclinada a

les lletres però els temesd’economia, quan són clars i

ben exposats, amb certa didàc-tica, m’interessen, perquè a mitambé m’agrada saber en quin

món visc.

DSp38_

CULTURA [[Jordi Mercader

del Palau de la Música –que es deta-llen- va ser detingut i va haver de patirtortures i vexacions. Malauradamentho va haver de pagar amb uns quantsanys de presó.

El text de Jordi Mercader és unaminuciosa crònica novel·lada de la Bar-celona grisa d’aquells anys en elsquals la població catalana, per lesseves iniciatives, per les seves inquie-tuds culturals, maldava i lluitava persortir de l’entotsolament. Mercaderens ho explica quasi com si ho haguésviscut. Al text es repassen tots elsmoviments de l’època que actuaven ala capital, els franquistes, els movi-ments d’Església, el maquis, elscomunistes, els militars, els clandes-tins...etc.1960. Quan els nois amb corbata

no anaven la presó, és un text que

sense pretendre ser un assaig histò-ric, deu aproximar-se a la veracitat delsfets que van esdevenir-se. Darrera laseva prosa, que flueix perfectamentamb un estil a vegades molt literari,ben metafòric i irònic quan convé,Mercader ha elaborat un minuciós iveraç treball d’investigació periodísti-ca. El llibre, doncs, narra uns fets quefins ara només s’apuntaven lleugera-ment en els manuals d’història con-temporània de Catalunya. Aquí tenimun llibre profund que es submergeixen les aigües tèrboles, grises i caci-quils de la Barcelona de Porcioles, unaciutat que als anys seixanta ja voliaprojectar-se molt més a Europa però elfranquisme en recelava. D’aquestaBarcelona emergeix la història d’undels seus lluitadors més tenaços, unprotagonista d’excepció, la figura gran

d’un personatge que per a molts asso-lí la categoria de mite: Jordi Pujol iSoley. Mercader, que ha publicat lanovel·la en llengua catalana, com hade ser, tal vegada s’hauria d’aventurara publicar-la també en castellà a fi iefecte de fer veure fora de Catalunyacom s’esdevingué la lluita antifran-quista a Barcelona, quins van ser elsseus herois, els lluitadors i els seusprotagonistes. Quan hom llegeix eltext sembla que repassi un d’aquellsNO-DO que ens engaltaven sempreals cinemes en castellà. Explicar elfranquisme en català és un fet merito-ri i normal però malauradament enaquelles èpoques encara clandestinestot el que venia imposat pel règim eraen espanyol. Tal vegada ens costa lle-gir en català allò que va passar a lesacaballes del franquisme.�

JOAN VILAUNA CRISI MÉS QUE ANUNCIADA

Josep Brugada

“La crisi des de la trinxera. Economia per a empresaris.”Curbet edicions, Girona, març 2014.

CULTURA [[Joan Vila

saber el volum d’una ampolla deCoca-cola. Ai las! Amb aquest raona-ment vaig entendre perquè podienservir aquella mena de càlculs que ami m’ensenyaven d’esma i de mane-ra mecànica. El meu professor dematemàtiques no va tenir mai la con-dícia de fer pedagogia amb el queexplicava (no crec que sabés per quèexplicava matemàtiques). En JoanVila sí que ho sabia. Doncs desd’aquest vessant pragmàtic és comJoan Vila fa i escriu les seves anàlisiseconòmiques. Una de les primerespreguntes que es fa Joan Vila ésexactament aquesta: com pot viureuna societat sense indústria? Aquí hitrobem el desllorigador de la perspec-tiva de les seves anàlisis. Hem viscutcertament en una societat producti-va, però avui vivim en una societat jamolt tecnificada, amb uns paràme-tres industrials diferents dels de fauns anys, però que no deixen de sertambé industrials. No ho oblidem. Pelque sembla, alguns sectors socialsinfluents havien fet abstracció de laimportància del sector com a motoreconòmic per fer rutllar un país. Vila–sobretot en la darrera dècada- haestat molt amatent a les circumstàn-cies industrials, energètiques i econò-miques de tot tipus que s’han donat anivell global i a nivell local. I de moltstemes ja ens n’havia advertit. Amb elsseus puntuals articles al Diari de Giro-na havia escrit diverses vegades elque suposaria el desballestamentindustrial del país. Vila havia fet laprova del cotó i, per exemple, pocsvan ser els qui van reaccionar atemps i amb una visió de futur quantancaven les empreses del tèxtil. Enun país pot haver-hi de tot, però si elteixit industrial no rutlla les plusvàluesque genera no reverteixen en lasocietat. La cosa certa és que al’Estat espanyol determinats governsvan assumir que els ingressos del’estat podien sobreviure amb elsrèdits i les plusvàlues que proporcio-nava la construcció, aleshores valoren alça, molt sobredimensionat, labombolla immobiliària, com s’ha dit.Es van donar per vàlides aquestesgràfiques i s’oblidaven d’invertir o

reinvertir en la indústria, petita, mitja-na, gran, i el que van aconseguir fouun espectacular “soufflée”, el qual haacabat afectant tothom, empresaris,treballadors i també funcionaris. Id’aquí van venir les alegries i allò de“España va bien”. Tot això es va feramb connivència amb la banca, quetambé va estirar més el braç que lamàniga i atorgà crèdits hipotecaris atot quisqui, menys a qui realmentpodia realment crear nous beneficisen llocs de treball i ingressos per a lesarques estatals. Com bé va desgra-nant Joan Vila en el seu text, hom esva oblidar de la indústria i la sevanecessària competitivitat, “la derivaimmobiliària anava matant l’economiaproductiva sense que ningú sen’adonés”. Comptat i debatut es vanbandejar els gran plans per a un nouressorgiment de tota menad’indústries; vam oblidar allò quemolt irònicament recordava un políticincombustible com Giulio Andreotti:“Digue’m què produeixes i et diré quiets”. En el text, Vila parla de la globa-lització industrial i de les conseqüèn-cies que ha comportat, fa històriaeconòmica recent, però de la mateixamanera que en el seu dia va fer adver-timents, no s’oblida tampoc de for-mular advertiments de cara al futurmés immediat que ens afecta. Si esva cometre l’error de prémerl’accelerador del crèdit esbojarrat,que ens ha portat a un endeutamentinsostenible, el camí irremissible-

ment ja sabem quin és: fer ressorgirles indústries (de la magnitud quesigui, modernitzar-les, reconvertir-les)i arribar tots (grans i petits) a unanecessària moderació salarial. ¿Ésacceptable que un conseller delegatde Banesto es jubili –per exemple-amb una pensió de 88 milionsd’Euros?, es pregunta Vila. Hi hahagut i hi ha “mileuristes” però tambées veritat que per escreix i de maneramolt escandalosa hi ha hagut salarisestratosfèrics. Això no pot seguir així.Vila en fa fins i tot un repàs que no tépèrdua: “Si un salari no es pot satisferamb la compra de béns o de serveispersonals no té sentit”, p.70.

En un altre ordre de coses, Vilatambé es refereix als desequilibrisque s’han donat a la Unió Europea i laseva relació amb les balances produc-tives d’altres continents; caldrà,doncs, fer esforços entre tots per uni-ficar criteris econòmics, de producciói d’exportació, cosa que s’està fent,però convindrà fer front als gegantsde noves indústries i tecnologies comsón els EEUU i Xina. Europa had’entrar en competitivitat amb leseconomies emergents i apostar per laqualitat que havia estat tradicional-ment una marca del vell continent.

La crisi des de la trinxera és unllibre que parteix d’anàlisis econòmi-ques però conté diversos apartatsque es vinculen al futur de l’energia,als aspectes sociològics del treball, alcreixement, a les noves formes devida, de consum i alternatives als tra-dicionals models laborals. Hi ha en eltext que comentem visions històrico-retrospectives, però, com dèiem,Joan Vila no s’oblida d’aportar solu-cions. Joan Vila ha estat un enginyeramb arrels familiars a Sarrià de Ter,que des de menut i en la seva joven-tut va aprendre i ens va transmetreels valors de l’esforç, la tenacitat, laperseverança i del treball ben fet.Amb aquest llibre torna a fer adverti-ments ben raonats de caràctersocial, econòmic, energètic, indus-trial i tecnològic. Crec que val molt lapena tenir-los en compte, ens dedi-quem professionalment al que ensdediquem. �

DS_39p

espai 2.0

DSp40_

CULTURA

Aquella informa-ció, que esdeve-nia pública, gene-ralment era moti-

vada per incidències relacio-nades amb multes de vehi-cles, de les que aquestespublicacions oficials n'haviend'informar públicament,tenint l'Ajuntament el deurede fer-les públiques, clavantles pàgines en paper al taulelld'anuncis municipal.

Aquella informació, quecertament podia incomodar aqui n'era mencionat o alsseus familiars, restava alpúblic per alguns dies, set-manes a tot estirar, fins quees despenjava del taulelld'anuncis i després, a priori,no se'n sabia res més, no esfeia més públic, si el procésno ho requeria. Resolta laincidència, despenjada lapublicació, aquell afer no tor-nava a ser públic ni restavapúblic.

Avui però, i prou que hosabem, els temps han can-viat. El BOP i el DOGC ja noes publiquen en paper, sinóen format digital i en publi-quen a internet, de maneraque butlletins i diaris oficials,com el propi BOE estatal,naveguen, amb o senserumb, per la xarxa, arrosse-gant amb ells tota la informa-ció que contenen.

El ciutadà europeu MarioCosteja, gallec per a mésdetalls, ha esdevingutaquests darrers mesos el“David” que ha vençut al totpoderós “Goliat”, a Google!Després d'un llarg i tortuósperiple judicial finalment unasentència del Tribunal de Jus-tícia de la Unió Europea(TJUE) li va donar la raó en laseva petició a Google quel'empresa del buscador ome-tés informació seva a les cer-ques que ell considerava lesi-va a la seva persona i interes-sos, informació relacionadaamb un divorci i que ja haviaestat resolta.

Fins a la sentència Googles'havia defensat que no era laseva empresa qui tenia allot-jada aquella informació, queen tot cas la petició s'haviade d'adreçar a qui l'haviapublicat; també argumentavaque no podien anar en contrala llibertat d'expressió que entot cas ells tan sols oferienels resultats de cerques decontinguts ja existents ainternet. Però la sentència delTJUE es basava en el fet quequan Google mostra elsresultats fruit d'una cerca elque fa és un tractament de lainformació i, per tant, té unaresponsabilitat sobre els con-tinguts que ofereix.

Els cercadors com Goo-

Google i el dret a l'oblit

Roger Casero Gumbau.Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Terwww.rogercasero.cat

Recordo anys enrere, tampoc tants, menys de 10, que alguns veïns esqueixaven perquè al taulell d'anuncis de l'Ajuntament de Sarrià de Ters'hi “penjaven” publicacions del Butlletí Oficial de la Província (BOP),sobretot, o del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) quecontenien informació seva o de membres de la seva família.

DS_41p

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

CULTURA

gle per mostrar una informació alsseus resultats de cerques primer hande conèixer aquesta informació, tascaque fan amb uns programes anome-nats “aranyes” que es dediquen apentinar i indexar (crear fitxers i arxiusinformàtics amb la informació que ras-tregen) els continguts de milers demilions de pàgines web. Aquestatasca de cerca i actualització de lainformació dels continguts es fa cons-tantment i és la matèria prima amb laqual Google, i els altres cercadors,ofereixen les cerques.

Google, però, quan indexa els con-tinguts d'un lloc o pàgina web no sem-pre li dóna el mateix valor, la mateixarellevància, i és aquesta rellevància,en funció dels criteris que Googlemateix marca a través del seu logarit-me, que ens ofereix uns resultats con-crets, i no uns altres, quan fem unacerca. És a dir, és Google, és el cerca-dor, qui decideix, a través del seu loga-ritme i els seus criteris, quins són elsprimers resultats que ens ofereix enuna cerca determinada; heus ací eltractament de les dades, de la infor-

mació, que fa Google i la resta de cer-cadors.

Aquesta sentència representa unprecedent a Europa pel que fa al ques'ha denominat “dret a l'oblit”, és a dir,al dret que tenim els ciutadans euro-peus de demanar als cercadors queno mostrin els enllaços, a les sevescerques, que puguin contenir informa-ció que considerem lesiva pels nos-tres interessos.

Aquesta sentència, doncs, dónaprioritat, en alguns casos, al dret a laprivacitat, i sens dubte afecta directa-ment als cercadors i a les seves condi-cions d'ús; Google ha activat un for-mulari web com a resposta a la sen-tència, en el qual els ciutadans euro-peus podem fer ús del nostre “dret al'oblit”.

Internet és cada vegada més unarealitat present a les nostres vides i laseva evolució faran plantejar, com hohan fet altres revolucions, problemesètics, morals i legals. La privacitat ésun dels punts crítics d'internet, peròaquí la responsabilitat és compartidano només per les empreses (Google,

Facebook, Twitter, WhatsApp...), i lesseves polítiques cada vegada mésintrusives pel que fa a privacitat, sinóque també per nosaltres, els usuarisd'internet, qui moltes vegades, fins itot sense ser-ne del tot conscients,respectem menys la nostra privacitat,i la dels que ens envolten, amb males“praxis” en l'ús d'internet i les xarxessocials.

En una de les seves cèlebres can-çons el duet Pimpinela cantava: "olvidami nombre, mi cara, mi casa... olvidamis ojos, mis manos, mis labios... olvi-da que existo, que me conociste...olvida de todo que tú para eso tienesexperiencia".

Al final hem descobert que, comamb les persones, tampoc ens agradaque internet ho recordi tot de nosal-tres, i encara ens agrada menys queGoogle, o altres cercadors, ho mostripúblicament i per sempre. Ara nosal-tres també li podem cantar a Googleque ens oblidi! �

www.rogercasero.catwww.twitter.com/rogercasero

www.facebook.com/rogercaso

pDS_42

L’ENTREVISTA [[Miquel Pradas

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

En Miquel Pradas, nascut l’any 1962 a Sarrià de Ter,és un petit artesà en l’elaboració i la torrefacció decafè. En Miquel va heretar l’ofici d’elaborador decafè del seu pare Joan Pradas i Rosés i alhoraaquest de l’avi, que també es deia Miquel, com elnostre entrevistat. L’avi, Miquel Pradas i Ferrer, filldel poblet de Montcal (el Gironès), va ser qui des del’any 1933 es va fer càrrec d’un negoci de cafès. Vaprendre el negoci de Cafès Riquelme de Girona i vacanviar el nom de la marca tot establint-se al barride la Rodona, a Santa Eugènia de Ter, aleshoresmunicipi de Girona. En Miquel Pradas, el nostreentrevistat, va prendre el relleu en l’ofici de cafeterdel seu pare, Joan Pradas. En Miquel, molt amable-ment, ens va rebre al seu magnífic obrador delcarrer Vora Ter de Sant Julià de Ramis, seguint elcurs enllà del mateix carrer Major de Sarrià.

Una tarda vam anar a trobar-lo i enMiquel es va brindar a explicar-nos–amb gran saviesa i cordialitat- totallò que hom voldria saber entornde l’art del bon cafè.

Per a quins establiments elabores cafès?Només elaboro cafè per a bars, restaurants i peral món de l’hoteleria. El meu producte no vaacompanyat de merchandising. Selecciono i ela-boro la millor mescla de cafès.

Val a dir que Miquel Pradas és un erudit delcafè i dels productes tropicals com ara el cacau.Voldria apuntar aquesta faceta com la seva prime-ra activitat, perquè viu de l’elaboració del cafè demanera artesanal.

MIQUEL PRADASARTESÀ DEL CAFÈ

Màquina moderna de torrar cafè.

DS_43p

Tu elabores cafès de maneraartesanal?Sí, ben cert, peròm’interessa també tot allòque s’hi relaciona, la històriadel cafè, els llibres antics imoderns que parlen delcafè, la maquinàriad’elaboració del cafè al llargdel temps (cafeteres anti-gues i curioses, molinetsetc.). Com veus, disposod’una petita col·lecció.

Sabem a més a més que la teva saviesai erudició la trasllades també a unaactivitat de lleure que t’apassiona ...A més a més, em dedico en les meveshores lliures a l’ornitologia. Observo iestudio tot el que puc dels ocells i detotes les seves espècies. Vaig als bos-cos i a les muntanyes a observar detin-gudament els ocells, tota menad’ocells... Cal anar-hi amb uns bonsprismàtics. M’apassiona escoltar elcant de tota mena d’ocells.

Em confessa en Miquel quel’observació dels ocells és una activitatmolt pacient i solitària, perquè ja ensho podem imaginar, l’observació delsocells no vol soroll. Sóc també un enamorat del paisat-

ge, de la natura i ferm defensor delmedi ambient, tanmateix en relacióamb la meva activitat artesanal relacio-nada amb el món del cafè.

Quan vam entrar al seu obrador pro-fessional, en Miquel ens va mostrar pri-merament les estibes de sacs de cafè.

D’on procedeixen exactament les varie-tats de cafè amb les quals treballes? Procedeixen d’Etiòpia, Colòmbia,Uganda, Nicaragua, Brasil, Costa Rica iMèxic, que arriben al port de Barcelo-na i que avui, amb la respectivacomanda, me les porten al magatzemde Sant Julià.

Com fas la tria dels cafès?Un cop tinc els diversos sacs de cafèsdiferents, el cafè en gra natural, elsdiposito en uns coves i a partir d’allàprocedeixo a fer la mescla, la bonamescla de cafès per tal d’abocar-lo a latorba de la màquina (foto 1) a fi i efected’obtenir-ne una correcta torrefacció.

Al teu obrador de Sant Julià hi veiemalgunes màquines antigues...Sí, com pots veure, hi conservo lamàquina de torrar cafè de la qual ja dis-posava el meu avi Miquel Pradas iFerrer, que data de 1933, i amb la qualencara s’hi pot torrar cafè.

Segons el teu criteri, quina és lamillor varietat de cafè?Una de les millors varietats decafè és la que procedeixd’Etiòpia, perquè en aquest país

encara el cafè es conrea i es cull ambuns mètodes agrícoles primitius, demanera que les plantacions de cafè nocreixen ni amb adobs ni amb pestici-des. El cafè d’Etiòpia és a l’origen detots els cafès anomenats Aràbigues,(coffea aràbica). Al port del Iemen(Yemen en cast.) al segle XVIII elsàrabs ja exportaven cafè.

En Miquel segueix la seva particu-lar exposició i ens diu que:La selecció dels cafès és vital per

tal d’obtenir una bona mescla, procuro,doncs, obtenir el millor cafè.

Per allò que ell n’anomena: “La tassaideal de cafè”, “el cafè en l’imaginari”.N’hi ha d’altres, de varietats de cafè?Sí. En Miquel ens informa també queuna altra de les varietats de cafè oespècies de cafè és el que anomenemvulgarment “cafè robusta”, la qual ésoriginària de l’Àfrica tropical, a la zonadels grans llacs, que es conrea a mésbaixa altitud i és qualitativamentmenys preuada.


Bola de la torradora o dipòsit.

Coves amb les diferents varietats de cafè.

En Miquel Pradas amb la bolao dipòsit de torrar cafè

Quina seria, doncs, la varietat de cafèmés apreciada?La varietat dels aràbigues, amb planta-cions fins als 2.000 m d’altitud, és laque ens proporciona cafès de més altaqualitat i alhora manté cotitzacionsmés altes en els mercats. De la varietat del “cafè robusta”,

que procedeix bàsicament dels gransllacs africans, pel Congo, s’obté tambéaquesta varietat el “coffea canèphora”.La varietat de cafès Aràbica, juntamentamb el cafè que procedeix de la zonadels grans llacs africans, esdevindrienles varietats més apreciades.

I els cafès del Brasil i Colòmbia?El del Brasil i el de Colòmbia podenconsiderar-se dels millors cafès delmón. Val a dir que les colònies espan-yoles a Guinea també exportaven cafè,com el cafè que avui es conrea al Viet-nam, aquests darrers però no són de

tanta qualitat i són elscafès que majoritària-ment empren lesindústries multinacio-nals del cafè.

Sigui com sigui, iapel·lant als coneixe-ments que en MiquelPradas té sobre elcafè, ens informa que:El venecià Prospe-

ro Alpinus va ser el pri-mer descriptor delcafè al segle XVI. Alpi-

nus veu la planta del cafè al Caire, aEgipte, per tant el primer cafè es vin-cula al món àrab. L’obra més conegudade Prospero Alpinus és De PlantisAegypti liber (Venècia, 1592). En el seullibre De Medicina Egyptiorum, 1591,es diu que hi ha la primera descripcióeuropea de la planta del cafè. En lamateixa obra introdueix el coneixe-ment de la banana i el baobab per alseuropeus.

En quin moment arriba el cafè a Europa?El cafè va arribar a Europa via Venècia,des de Moca al Iemen a les costes delMar Roig, i pel port d’Alexandria arribaa Venècia. El cafè “moca” pren el nomde la ciutat costanera del Mar Roig.Des del port del Iemen sabem que ja alsegle XV s’exportava el cafè que esconreava a Abissínia (a la regió deKaffa, Etiòpia), d’aquí procedeixen lesvarietats del “cafè aràbica”.

Dels llibres que tu coneixes sobre elcafè, quin ens en destacaries?El primer tractat sobre el cafè data jadel segle XVII, concretament de 1671.Avui el cafè és un dels productes natu-rals que mou més diners després delpetroli.

Un cop en Miquel ha seleccionatbé les varietats dels cafès en preparala mescla, fórmula que només sap ell,i llavors prepara la torrefacció amb latorradora que ha de treballar per sobredels 200 graus centígrads..

Després que n’has seleccionat acura-dament la mescla del cafè, quin és elpas següent?Quan el cafè esdevé torrat, llavors calabocar-lo a una mena de safata-garbella fi i efecte que es refredi. Posterior-ment es deposita en unes petites sit-ges per emmagatzemar-lo i esperar aabocar-lo en unes bosses especialsque, en gra, en conserven l’aroma. Lla-vors cal procedir al tancament hermè-tic de les corresponents bosses i pre-parar-los en caixes de cartró segons

44_pDS


Antic magatzem deCafe� s Pradas a SantaEuge� nia de Ter

Camioneta Ford utilitzada per al repartiment.

Col·lecció de cafeteres de diversos països.

DS_45

les comandes. Les bosses de cafèestan llestes per a servir al clients,que són establiments d’hoteleria,bars, cafès i restaurants de lescomarques gironines.

Així, doncs, tu mateix treballes entot el procés d’elaboració delscafès. La mescla la torrefacció,l’envasat, l’empaquetat i la distribu-ció?Sí, certament, això és així. Jomateix organitzo la distribució i elporto als respectius establimentsde totes les comarques de Gironaamb la furgoneta, tal i com havienfet el meu avi i el meu pare.

Així, doncs, ets un autèntic artesàdel cafè...Ho procuro. L’important no és tantla quantitat sinó la qualitat.

Aquesta darrera característicaés inqüestionable. Després del’entrevista i de les magnífiquesinformacions que en Miquel Pradasens va donar sobre l’elaboració delcafè, vam tenir el goig de compar-tir una bella estona de conversaamb en Miquel, tot assaborint unaaromàtica i excel·lent tassa decafè.

Per tant, Miquel, tu apostes per laqualitat del producte...Sí, sí, sens dubte, això són premis-ses bàsiques de l’elaboració arte-sanal del bon cafeter. En les varie-tats de cafès que serveixo alsmeus clients elaboro també el cafèdit torrefacte, que és aquella tipolo-gia de cafè al qual en el moment dela torrefacció s’hi afegeix sucre.

Així, doncs, el món del cafè tébones perspectives...El món del cafè s’ha convertit debo de bo en una autèntica cultura ia Catalunya anem guanyant infor-mació i coneixements sobrel’elaboració del cafè i la sevadegustació.

Miquel, per què països com França,posem per cas, tenen i degusten uncafè francament dolent i en canvi a

països com Itàlia el cafè és unadelícia?Es tracta de dues cultures dife-rents del cafè. Seria com si compa-ressis la tradició cafetera de Grèciao Turquia respecte de la nostra,comprens? Ja saps com és el cafègrec o turc, no?, respecte del cafèitalià o el d’aquí.

Així, doncs quin és el secret d’unbon cafè? Hi ha molts factors que intervenenen la seva qualitat de degustació. Enprimer terme l’aigua, les aigüesurbanes tenen clor, de manera queencara que sigui en petita quantitataixò mata el gust i l’aroma del cafè.Llavors cal dir que no és el mateix uncafè mòlt a l’instant que un cafè jamòlt. També hi intervé la màquina decafè, màquines amb els filtres brutson s’hi han posat distintes varietatsde cafè. Convé que els estris de lamàquina de cafè estiguin nets dediversos residus. També –en elsecret d’un bon cafè- hi intervé laperícia del cafeter que manipula lamàquina, òbviament. No tots elscambrers saben fer anar bé unamàquina de cafè.

Llavors vam derivar la conver-sa cap a un altre de les granspassions de Miquel Pradas,que en les seves estones delleure, a més de restaurarmàquines relacionades ambel món del cafè i decol·leccionar-ne, es dedica al’observació i a la descripcióde tota mena d’ocells. �

Fotos J. Brugada

Les bosses hermètiques per servir el cafè en gra torrefactat

Precinte per a les paperines de 1933

Paperina de 1960

Rebut de 1936 a una botiga de Sarria�

DSp46_

II Premi Isidre MacauA finals de gener, familiars delmestre Isidre Macau van tornar aser a Sarrià, a la sala gran delCoro, en ocasió del lliuramentde la segona edició del premique porta el nom de l’insigneensenyant. En aquesta ocasió, laguanyadora ha estat l’estudiantsarriananeca Ariadna Resplan-dis, que ha dut a terme un tre-

ball sobre la vil·la romana delPla de l’Horta, una font inesgo-table de troballes i de recursosarqueològics. Ariadna es vadocumentar amb material publicaten el seu moment en aquestarevista per dur a terme el seutreball. El calendari de presen-tació mana, però si hagués estatpossible ampliar uns mesos larecerca, el número anterior aaquest l’hauria proveït de mate-rial extraordinari. La troballadel signacolum i l’articlepublicat per Lluís Palahí hau-rien pogut enriquir i arrodonirencara més la feina premiada.

La gran fotoA primers d’abril ha estat pos-sible resoldre els severs pro-blemes tècnics i de confeccióque s’arrossegaven des del mesde setembre i la Gigafoto,aquell document gràfic excep-cional que il·lustra la immensaparticipació a la Via Catalanade la Diada Nacional del 2013,ja és una realitat. A la pàgi-na que l’ANC ha habilitat ambaquest propòsit(http://www.gigafoto.assemblea.cat)

és possible repassar cadascundels trams que van composaraquell immens operatiu. ASarrià de Ter hi van correspon-dre els números 606,607,608,609i 610, al llarg de l’avingudade França. Fa gràcia trobar-hitantes i tantes cares conegu-des. La Gigafoto, si hi haintenció de conservar-la ambvocació de permanència, serà unrecord molt potent per a totsarrianenc que va sortir decasa vestit de groc aquellatarda i per a tothom vingut defora que va ser entre nosaltresen aquella ocasió.

Mans en l’obraEn una de les cadenes privadesde televisió d’àmbit estatal jafa molts anys que hi fan un pro-grama de bricolatge, on semblaque tot és bufar i fer ampo-lles. Amb una bona dotaciód’eines i de material, podemprescindir de paletes, fusters

o lampistes professionals. Enuna cadena pública nacionaln’han engegat un altre de simi-lar estil, que orienta el públicper fer-se les coses un mateix,amb esperit de reciclatge irecuperació. En línia amb aitalfilosofia, aquesta primavera hetingut notícia d’una iniciativainsòlita que s’ha gestat entrela comunitat de veïns d’un immo-ble del carrer Firal. Han acon-seguit posar-se d’acord i pintar–ells mateixos, partint costos ientre tots- la façana i zonescomunes de la finca. És eltriomf de la voluntatcol·lectiva i un saludableestalvi en el pressupost anual.Som en temps de fer-s’ho unmateix.

Telecomunicacions modernesAl tancament d’aquesta edició hasaltat als mitjans locals lanotícia que molts pobles delnostre entorn s’han vist despro-veïts dels serveis de cabinatelefònica. Fins ara, els anavaprestant la companyia de tota lavida i, a falta de rendibilitatactual, s’ha atipat de bretola-des i les suprimeix. Qualsevolde nosaltres duu a la butxaca oa la bossa un terminal telefònicamb una potència i unes presta-cions inimaginables fa pocsanys. No és estrany, doncs, queposar conferència des d’unacabina a còpia de monedes semblicosa del segle passat. Demoment, la cabina de la placetade la Font encara manté connec-tada la línia i s’hi sol veurealgun usuari ocasional. Em sem-bla que és l’única tancada (famesos que ja no hi ha porta),d’alumini i vidre –del modelclàssic a l’estil López Vázquez-que es conserva operativa a totSarrià de Ter. No és descabellatpensar que li puguin quedarmesos de vida: les cabines itelèfons d´ús públic a peu decarrer passaran a la històriatal com ja ho han fet inventscom ara el telègraf, el tèlex oel telefax, que ja té un peu al’altre barri. �

Josep M. Sansalvador. [email protected]

QUADERN D APUNTS

DS_47p

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Els forns de ciments de Sant Julià de Ramis

Assumpció Vila

Els forns de Ciment de Sant Julià de Ramis

(1a part)

LLa muntanya de pedra calcà-ria, margues i argiles blavosesde l’entorn del veïnat de laGarriga fou fonamental per a lainstal·lació de les cimenteres,

creant un petit districte industrial.El cimà, com és coneix l’activitat

cimentera a Sant Julià de Ramis, prové dela combustió de les pedres calcàries ambcontingut argilós en forns verticals, on esbarregen, en capes alternes, la pedra i elcarbó. La pedra cuita es tritura posterior-ment fins a convertir-la en pols, la qual

L’activitat cimentera de Sant Julià de Ramis arranca a la tercerameitat del segle XIX, vers 1880, quan varis empresaris instal·lendiversos forns de cal a la muntanya de La Garriga. Així trobem

Josep Flores que en el lloc del molí d’en Tireta, a tocar el riu Ter,hi situa tres forns de cal, empresa que es coneixerà més enda-vant com Miguel Pérez. Narcís Listosella, empresa que amb un

forn de cal es convertirà en la fàbrica de ciment Omedes. Alejan-dro José Toll, amb dos forns de cal que seran adquirits per

l’empresari Miguel Pérez i la societat Pérez Torroella y Saurí, laqual, amb 7 forns de cal serà l’embrió de l’empresa Jose M.Pérez Xifra. Ja al segle XX., Esteve Tomás Puig s’instal·la percoure ciment en una altra punta de la muntanya, a la carretera

de Banyoles, en el lloc conegut com els forns d’en Vito.

Façana de la fàbrica de ciment Miguel Pérez. Es pot llegir “fabricación de cementos MiguelPérez, sucesor de A. J. Toll. Foto Miguel Pérez

DSp48_


s’ensaca posteriorment. Aquest tipusde ciment natural (dit també romà),mesclat amb aigua i sorra s’endureixràpidament i fou profusament utilitzata tot Europa, fins al descobriment delciment pòrtland i del formigó, la qualcosa significà una autèntica revolucióper a la construcció.

LA FÀBRICA DE MIGUEL PÉREZ

Josep Flores i Valls, al mateix tempsque iniciava la construcció de la fàbricade pasta de paper a Sarrià de Ter,començava l’any 1862 un molí farinerconegut com el molí d’en Tireta, almarge dret de la carretera de França,una mica més endavant on ara hi ha lacentral elèctrica Serra. Primer amb unapedra per moldre la farina i més enda-vant amb tres pedres, tot i que funcio-naven de manera intermitent. El molíera de represa, disposava dels dretsde derivació d’aigua d’una resclosa atocar el molí situat aigües avall de laresclosa d’en Vinyals.

L’any 1880, Josep Flores canviàl’activitat del molí, passant de la farinaa la calç, amb la instal·lació de tresforns de calç. La calç també s’obté dela pedra calcària, la mateixa que estroba a la muntanya de la Garriga. En elllibre “Cent anys d’economia a lescomarques gironines” l’historiador

Pere Sala descriu el contingut d’argilaper cada tipus de material: “La calçordinària resulta de coure i moldrepedres calcàries pràcticament lliuresd’argila, la calç hidràulica requeria cal-càries d’un contingut argilós entre el6% i el 26%. El percentatge puja amés del 26% en el cas del ciment (elqual procedeix, doncs, de pedra calcà-ria amb un alt contingut argilós).”1

Josep Flores morí sense descen-dència l’any 1892. El molí passà amans de la seva germana FlorentinaFlores Valls, la qual el llogà a MiguelPérez Martí, veí de Barcelona. Aquestmantingué la mateixa activitat del fornde calç, fins al maig de 1901, quansol·licità llicència d’obra per a construc-ció de dos forns per a coure ciment.D’aquest fet trobem una certa docu-mentació a l’arxiu municipal, com el1902,2 quan demana tirar runa prop dela carretera, ja que, com que es tractade la nacional de Madrid a França, hoha de demanar a Obres Públiques.

“El que suscribe, Miguel PérezMartí, meses antes solicitó a ésta Jefa-tura el correspondiente permiso para laexplotación de una cantera y construc-ción de hornos en el término de SanJulián de Ramis, terrenos lindante conla carretera de Gerona a Francia, laderaizquierda, un poco más allá del molinodenominado “Tireta” propiedad deDña. Florentina Flores, cuyo permiso lefue concedido oportunamente y dese-ando comenzar ya la explotación de lamencionada cantera, le sería muy con-veniente poder echar las tierras ydemás escombros que se extraigan al

Els treballadors davant del portal que comunicava amb la carretera N-II. FotoMiguel Pérez, inicis de s.XX

Imatge del Molí d’en Tireta, presa des del riu Ter. Es veu l’entrada del canal a la turbina.Foto Miguel Pérez

1“Cent anys d’economia a les comarques gironines”. Cambra de Comerç de Girona. 2011. Pàg. 1962Arxiu Sant Julià de Ramis, a l’AHG. Contribució Industrial.

DS_49p


otro lado de la carretera yfrente la repetida cantera ypara mayor facilidad sería muyconveniente el derribo deunos dos o tres metros delpetril allí existente”.

L’any 1905, consta MiguelPérez com a tributari pels 3forns de ciment de FlorentinaFlores i per dos forns propis.Malgrat no tenir-ne més pro-ves que el testimoni gràfic,hem d’entendre que MiguelPérez va adquirir els terrenys iforns de coure cal de Alejan-dro Jose Toll, activitat queportarà conjuntament amb lasituada dins del local de Flo-rentina Flores que manté enlloguer. Més endavant,Miguel Pérez també tributaper la producció d’electricitatde 3Kw, i l’any 1922 per laforça motriu que alimenta uncamió elèctric. L’activitat esmantingué més o menysigual fins al 1926, quan elshereus de Florentina Flores venguerenles seves instal·lacions a Miguel Pérez,el qual passà a tenir sis forns deciment i un salt d’aigua per produirelectricitat de 5Kw. L’any següent, elspropietaris de la fàbrica de ciment erenla vídua de Miquel Pérez, Javiera Pahi-sa i els seus cinc fills, Maria, Javiera,Teresa, Mercedes i Miquel.

L’any 1930, Javiera Pahisa sol·licitapermís per construir un pis dins de lafàbrica de ciment, situada al margedret de la carretera Nacional a França,habitatge on, com recorda MontserratCabanes, hi varen viure el seu avi Isi-dre Cabanes i el seu pare Josep Caba-nes Xargay, encarregats de la fàbrica.A les naus s’hi molturava la pedracuita, uns forns se situaven darrera lamateixa nau i d’altres forns es troba-ven a redós de la muntanya, al margeesquerre de la carretera. Encara quedaalgun petit vestigi del que foren elsforns i de les velles torresd’electricitat. La mateixa Montserratrecorda els forns, alimentats per vago-netes des de dalt la muntanya i pel focper baix. Es treballava de dia i de nit iaquell espai no convidava gens a habi-tar-hi, de sorollós i polsós com era.

La concentració de l’activitatcimentera en aquell indret provocavaforça problemes de pols. Així l’any1931, dos dels industrials, José M.Pérez Xifra, de Girona, i Miguel PérezMartí, de Barcelona (la seva vídua),sol·liciten:

“Que a consecuencia de la explo-tación de las canteras de cemento queposeen en éste término, el camino

público que los atraviesa ha quedado auna altura de unos cuantos metros,ofreciendo peligro su paso por elmismo con carruajes y caballerías ypara que desaparezca el peligro ymiedo que da al pasar por el indicadocamino, acuden ante el ayuntamientode este pueblo con súplica de que lesconceda permiso para poder arrancartodo lo alto del mencionado trozo de

El canal a l’esquerra del riu Ter amb la presa que desviava aigua del canal, presa des delMolí d’en Tireta. Foto Miguel Pérez

Camió elèctric marca Bergmann amb matrícula GE 476. Foto Miguel Pérez

DSp50_


camino y hacer que venga llano a nivelde las canteras de referencia y de estemodo se evitará la consiguiente desgra-cia que en este tramo pueda acarrear. “

En data 6 d’agost de 1931, la Divi-sió Hidràulica del Pirineu Oriental delMinisteri d’Obres Públiques delGovern de la II República va aprovar un

projecte conjunt per un millor aprofita-ment de l’aigua dels propietaris Bona-ventura Vinyals i els hereus de la víduaPérez, Francisca Javiera Pahisa.3

El projecte comú preveia una novaresclosa sobre el riu Ter on es trobavala de Bonaventura Vinyals, amb doscanals de sortida: el del marge dret per

alimentar la sèquia i els tres salts (fari-nera de Campdorà, molí de Bordils isalt de Bordils) i el del marge esquerre,per alimentar una turbina per a usosindustrials a can Pérez. En total esderivaven 10.000 litres d’aigua persegon, uns 6.500 l/s pel canal de canPérez, els quals produirien, amb unsalt de poc més de 2 metres, unapotencia de 471,47 c.v. amb una ins-tal·lació prevista de tres turbines, i elsaltres 3.500 l/s per la sèquia Vinyals.

En el document i plànol de l’any1934, se sol·licitava un cabal de10m3/s per fer funcionar les tres turbi-nes de la fàbrica de ciment dels ger-mans Pérez Pahisa. En un documentposterior de 1939, els germans

sol·liciten poder refer el canal,però per un cabal de només3.500 l/s, en lloc dels 10.000 l/sconcedits en l’ordre ministerialde 2 de març de 1936.

Durant la Guerra Civil, la fàbri-ca de ciment havia estat confis-cada pel Sindicat de l’Edificacióde Girona i s’havia continuatconstruint el canal procedent dela nova resclosa, però se n’haviamodificat el traçat original, enparticular el tram final que haviad’enllaçar amb el de l’antic canal.La presa més antiga, situadaaigües avall de la de can Vinyals,havia quedat inservible per diver-ses riuades i el cost de la repara-ció es considerava molt alt.

Davant la urgència de tornar aposar en funcionament la fàbricade ciment, es va demanar finalit-zar el canal projectat, però dei-xant-lo a mitges, sense acabar lasolera, (en alguns trams hi haviaroca compacta i margues ), ambla qual cosa podia transportar, demoment, 3,5m3/s. En aquestainspecció s’observà que la presa

estava totalment acabada, tret de lasolera i del refinament dels caixonsexistents, i també es va comprovarque les comportes d’entrada al canaldel marge esquerre estaven totalmentfinalitzades.

Des de 1932 fins a 1941, la fàbricade ciment dels germans Pérez Pahisa

Pont sobre el canal que unia la turbina amb el pati de la fàbrica. Foto Miguel Pérez.

Treballadors darrera la fàbrica Miguel Pérez arranjant la carretera N-II. Foto Miguel Pérez

3La resclosa d’en Vinyals”. Article d’Assumpció Vila publicat a la revista Parlem de Sarrià núm. 70, any 2009.

DS_51p


tributen per 8 forns de ciment, un molítriturador i un salt d’aigua que produeix5 Kw. d’electricitat. La producció deciment arribà el 1942 a 15.000 Kg dia-ris i l’electricitat a 10 Kw. Els preus deciment estaven regulats, com quedapalès amb la circular del governadorcivil de Girona de 23 de gener de 1941.

“Quedan autorizados los fabrican-tes de cemento de esta provincia D.Salvador Garriga,Omedes y CompañíaS, L. y Vda. de Miguel Pérez para ele-var el precio de venta de la tonelada decemento rápido a ptas. 67'94, sobrealmacén o estación Gerona”.4

El mateix any se sol·licita llicènciad’obra per a construcció d’un edifici ala carretera, prop de les instal·lacions,que servirà d’habitatge peral’encarregat i per a la família PérezPahisa quan vénen de Barcelona,sobretot els estius.

L’any 1944, Paulí Torras Domènech,per poder disposar d’energia elèctricaconstant a la fàbrica de paper, adqui-reix la central elèctrica dels germansPérez Pahisa i acaba refent en la sevatotalitat el canal i la maquinària demanera que hi puguin circular els10.000 l/s autoritzats.

L’activitat continuà fins al 1961. Finsaquesta època hi treballa Josep Caba-nes i també Agustí Barret que hi fa tra-gines amb el seu carro, traslladant elcimà als punts de venda o a l’estacióde Girona. En aquesta data, l’empresaadministrada pels seus hereus, ger-mans Pérez Pahisa fa suspensió depagaments i els béns són embargatspels treballadors i per la SeguretatSocial , essent posteriorment subhas-tats5. D’aquesta manera es coneixenalguns dels béns que composaven lafàbrica de ciment. En la subhastapublicada al BOP el 31.10.1961:

Dos ensacadores a pressió, doselevadors per material, un amb cadenade vaixell i l’altre amb cadena demalles muntables, tres corretgesgrans, una pel refino, una altra per latransmissió del refino i la tercera per lasaranda, i l’aspirador de la transmissió.Un motor marca “Diésel Matacás” de

60 cv., un alternador elèctric marca“Casar”, de 12 cv., un motor elèctricmarca “Assea” de 50 cv. un motorelèctric marca “Siemens” de 50 cv. iun molí de boles marca “Krupp”.

I en la darrera subhasta de desem-bre de 1961, a instància de la Segure-tat Social6, trobem els terrenys i lesedificacions:

Cantera d’una extensió aproximadade 4 vessanes de terreny, situada en el

terme de Sant Julià de Ramis, limita alsud i oest amb les finques “La Pla” i“Font Calenta”; a l’est amb terres deManuel Parés, D. José Flores i D. JuanCalsina i al nord amb camí públic. Edi-fici amb els seus annexos conegutcom el Molí d’en Tireta i destinat afàbrica de ciment, situat a Sant Julià deRamis, limita amb la carretera generala França, d’una extensió aproximadade 1.640 m2. Porció de terreny mun-

4BOP 28/01/19415BOP 31.10.1961 núm. 1306BOP 12.12.1961 núm.148

La fàbrica es trobava situada al marge dret de la carretera N-II com es pot veure enaquesta fotografia de l’any 1945. Foto cedida per Joaquima Simon

Agusti Barret (dalt del carro) va treballar-hi molts anys fent tragines de sacs de ciment.Foto cedida per Xavier Miralles Barret.

52_pDS


La caseta d’electricitat es situa on abans començava la fàbrica Miguel Pérez.Foto A. Vila

De les antigues instal·lacions es potveure una antiga torre d’electricitati les restes d’un dels forns a la mun-tanya, al marge esquerra de la N-II.Fotos: A.Vila

tanyós d’uns 650 m2, en el qual estroben instal·lats dos forns destinatsa la cocció de pedres per a la fabrica-ció de ciment, limitant amb la carre-tera general de Madrid a França.

En els registres de contribucióindustrial ja no es troben més refe-rències d’aquesta fàbrica. L’any 1962,amb l’ampliació de la carretera nacio-nal, la qual comportà la construccióde l’autovia, s’enderrocaren la fàbricaVda. Miguel Pérez, els forns deciment, parcialment una part de lafàbrica Omedes, la bòbila d’en Fra-guell i el forn de can March.�

Casa de nova construcció situada a la mateixa carretera N-II quela família Pérez Pahisa va fer construir el 1941. Foto A. Vila

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Montse Asencio DuranCap d’estudis de l’Escola MontserratPresidenta del jurat del concurs literari infantil de l’Ajuntamentde Sarrià de Ter

Enguany, “Any internacional del’agricultura familiar”, hem volgutaprofitar l’ocasió per potenciartot el treball que fem com a

escola verda i ampliar-ho a d’altres àmbits. En aquest sentit, hem treballat

l’agricultura com a fil conductor en diver-ses activitats, i hem fet moltes cosesrelacionades amb l’agricultura: hem plan-tat llavors i hem vist com creixien lesplantes, hem fotografiat tot el procés decreixement d’aquestes plantes, hem fetexperiments, hem dedicat la nostraexposició de la Dona Treballadora adones agricultores, ... I gràcies a la ines-timable i desinteressada col·laboració

d’un pare del’escola, en DavidSaulina, hem conti-nuat fent l’activitatextraescolar d’horti uns tallersd’agricultura i plan-tes aromàtiques i medicinals per atots els alumnes de l’escola.

Per acabar de lligar-ho tot, es vaescollir l’agricultura familiar com atema principal del concurs literariinfantil i dels jocs florals que es fan al’escola. El resultat final van ser unstextos molt originals i plensd’imaginació!

JOCS FLORALSDE L’ESCOLA MONTSERRAT ICONCURS LITERARI INFANTIL

SANT JORDI 2014

A la nostra escola ens agrada treballar i donar a conèi-xer cada any els esdeveniments que se celebren inter-nacionalment, en especial tots aquells que estan rela-cionats amb el medi ambient


54_pDS

1r AJan Pujós Roncero - Primer premi Dairon Solís Manrique - Segon premi 1r BClara Antón Jiménez - Primer premi Izan Mesa Campallo - Segon premi 2n ADaniela Segura Cruz - Primer premi Laura Gamundi Torrent - Segon premi2n BMireya Molina Busta - Primer premi Iker Bulnes Sanchez - Segon premi3r AAnna Bermúdez Cabezas - Primer premiMarta Ruiz Roncero - Segon premi3r BSalma Machuca Carroza - Primer premiOna Casas Font - Segon premi4t AAriadna Ruiz Molina - Primer premiLaia Urdiales Morcillo - Segon premi4t BNatàlia Parés Rodríguez - Primer premiLisa Soltermann Gascó - Segon premi4t CIzan Sánchez Jiménez - Primer premiAlba Vidal Asencio - Segon premi5è AAgustina Callejón Melatini - Primer premMax Bustamante Esparraguera - Segon premi

JOCS FLORALSEls guanyadors dels jocs florals de l’escola Montserrat van ser:

5è BSara Saulina Castanyer - Primer preDaniel Sánchez Garcia - Segon premi5è CRaül González Barea - Primer premiAriadna Brugués Lasso - Segon premi6è AIrina Casero Canyigueral - Primer premAdrià Ballada Morcillo - Segon premi6è BJonathan Castell Sola - Primer premiDavid Fernández Collell - Segon premi

pDS_55


EL FORATLaia Vilanova Gómez1r premi categoria petits (cicle inicial)

Hi havia una vegada en un dia molt assoleiat,l’escarola, la cirera, l’albercoc, la pruna i el plàtan.

Quan passejaven pel bosc es van perdre en un forat molti molt fondo i es van espantar molt. La cirera va plorarcom si plogués i l’albercoc la va tranquil·litzar.Pensant, pensant, van tenir la idea de fer una escala desorra. De seguida la varen fer i van poder sortir contents.Tot va ser una aventura!I aquest conte s’ha acabat, i si no és mentida és veritat!�

LA SOLUCIÓ DE L’AVI JOANAlba García Pacheco 2n premi categoria petits (cicle inicial)

a qui sap quants anys...L’avi Joan els va explicar als néts com es cuida un hort

a Sarrià de Ter. En Manel i la Martina es van quedar boca-badats! Fins que un dia, els nens es van quedar a dormira ca l’avi. A la nit va venir un porc senglar i s’ho va menjartot. Així que van vallar tot l’hort i hi van posar una nota quedeia: “Porc senglar, hi ha un bosc més avall on podràsmenjar molts aglans!”I això és tan veritat, com que el conte s’ha acabat!�

L’HORT IMAGINARICarla Segura Martin3r premi categoria petits (cicle inicial)

emps era temps quan les hortalisses parlaven... Un dia, a l’hort de l’avi el van anar a veure els seus

néts amb els seus pares. Es van trobar a l’avi a l’hort i elvan ajudar amb les plantes.En Pau era un nen molt i molt trapella i eixerit que quasisempre el castigaven. Va trobar una pastanaga d’or, peròell no sabia que era màgica i ho va dir a l’avi. La va arren-car i després d’uns quants minuts es va obrir un portalmàgic. Resulta que la resta de la família estava dinant i desobte van sortir fora, i la Laia ho va veure i es va espantar.Ho va dir als seus pares i no s’ho van creure, però despréssí. Tots junts van entrar-hi amb molta por, però alhora moltencuriosits. La Laia va preguntar als seus pares:Papa, mama, és perillós?I de cop es van trobar en un hort imaginari. Espantats, vanhaver de parlar amb totes les verdures. Algunes eren tími-des, de moltes formes diferents, altres dolentes... Al finalvan haver d’anar a veure el Rei Verduler, que com jasabem tots, és qui mana totes les verdures. Quan ja esta-ven una mica menys espantats, els va passar una desgrà-cia! Se’ls havia perdut l’avi! Ja sabien ells que l’avi eramolt trapella, com en Pau, i també força pallasso! L’avi elshavia fet una broma! En Pau estava molt content perquèera el seu aniversari, i com que l’avi ja sabia que anirien a

CONCURS LITERARI INFANTIL 2014

Els textos guanyadors del concurs literariinfantil van ser:

CATEGORIA PETITS (Cicle Inicial)1r premi: Laia Vilanova Gómez2n premi: Alba García Pacheco3r premi: Carla Segura MartinAccèssit: Miguel ángel Manrique Abenza

CATEGORIA MITJANS (Cicle Mitjà)1r premi: Maria Olivares Sánchez2n premi: Alba Taulé Díaz3r premi: Queralt Farroni PradasAccèssit: Paula Chuan Aymerich Gabarron

CATEGORIA GRANS (Cicle Superior)MODALITAT POESIA1r premi: Cora Jordán Pachon2n premi: Arnau Ripoll Prat3r premi: Martí Nieto PedrosaAccèssit: Núria Danés Turbau

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA PETITS

F

T

Fotos Ràdio Sarrià

DSp56_


casa seva, va preparar-los aquesta sorpresa. Després l’avi els va acompanyar cap a casa sevai el van continuar ajudant a l’hort. I no sé què més va passar que tots van començar a riure!I conte explicat, les hortalisses ja han callat! �

EL TOMÀQUET I L’ESPÀRRECMiguel Ángel Manrique Abenza Accèssit categoria petits (cicle inicial)

En temps en què els animals parlaven... Hi havia una vegada un tomàquet que buscava unamic, i va trobar un espàrrec que era molt primet i de color verd, però era molt simpàtic.

A l’espàrrec li agradava el bosc, i al tomàquet li agradava l’hort, però la seva amistat era tangran que aquest inconvenient no era suficient per separar-los.Així que passaven temporades al bosc i d’altres a l’hort.I aquesta amistat va continuar per sempre més!�

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA MITJANS

EL BOSC DE LES FRUITES I VERDURESMaria Olivares Sánchez 1r premi categoria mitjans (cicle mitjà)

Hi havia una vegada una noia, la Rebeca, que anava d’excursió amb 3 amigues: la Sara,l’amiga més petita, la Serena, la més tranquil·la i la Verònica, la més valenta.

Van marxar totes plegades per conèixer els voltants del seu poble. De sobte, es van adonarque s’havien perdut. Va començar a ploure i van veure una cova per refugiar-se de la pluja. Quan va passar la tem-pesta, van sortir i van veure que estaven al mig d’un bosc de fruites i verdures. Era fantàstic,tenia molts colors i feia molt bona olor!Van veure una càpsula per allà tirada. La Verònica, que no tenia por, la va obrir i va dir: -“Apa,quina maduixa més gran. Probablement és la més gran que he vist mai“!-“Tens raó Verònica”.La Serena va veure la maduixa que corria i es va espantar. La Verònica la va agafar i va dir:-“Mireu noies, quina monada”!!-“És veritat! Quina cosa més maca”!!Aleshores, la Sara va proposar d’anar a fer un passeig. A les noies els hi va semblar una bonaidea. Era increïble! El bosc estava fet de fruites i verdures. Mentre passejaven van veure unshomes amb cistells que volien arreplegar-ho tot i tenien intenció de fer malbé aquell extraor-dinari bosc.La Verònica va dir: -“No ho podem permetre això, noies”!-“Hem de fer alguna cosa per salvar aquest bosc!”, van dir totes juntes. La Serena va tenir un pla i el va explicar a les noies... Elles al principi, no sabien com fer-ho,però amb l’ajuda dels animals que van fer fora aquells homes, ho van aconseguir: No vandestruir el bosc de fruites i verdures!Conte acabat, conte menjat!�

EL FOLLET I L’HORT MÀGICAlba Taulé Díaz2n premi categoria mitjans (cicle mitjà)

Hi havia una vegada un follet que es deia Joan. Vivia sol en una casa molt i molt petita enmig d’un hort. En Joan, el follet, era molt i molt baixet. En el seu jardí sempre que sor-

tia es trobava a la senyora Tomata i la senyora Pastanaga. La senyora Tomata era de color ver-mell i molt simpàtica. La senyora Pastanaga era taronja i també era molt simpàtica. Un dia vaanar a comprar el diari, quan va arribar a casa va llegir-lo i ficava que en un bosc hi havia untresor. En Joan es va posar la roba i es va preparar la motxilla i se’n va anar al seu jardí.Com

sempre hi havia la senyora Tomata i la senyora Pastanaga iels va dir :-Voleu trobar un tresor amb mi? La Tomata li va dir :-Jo si que vull.I la senyora pastanaga va contestar :-Jo també vull. Van anar les dues a fer-se la maleta. Cap al mig dia van sor-tir de casa. Primer de tot van travessar un riu després vantravessar un castell. Darrera del castell hi havia un bosc quefeia por. Van entrar però per fora feia molta por però per din-tre no tanta. Van creuar un altre riu hi havia el tresor el vanobrir hi havia 8000 llavors perquè plantes al seu hort. Vantornar a casa seva i van plantar les hortalisses. Conte contat aquest conte ja s’ha acabat.

UN MÓN NEGREQueralt Farroni Pradas3r premi categoria mitjans (cicle mitjà)

Hi havia una vegada, quan les cadires parlaven i les per-sones s’arrossegaven, tres germanes. La gran, la Mar-

tina, tenia 12 anys i li agradava saber tot el que passava almón.La mitjana, l’Aina, tenia 8 anys i li agradava molt jugar. I lamés petita, la Sílvia, tenia 3 anys . Era un món on les verdures no existien. Tothom menjavamacarrons amb formatge, fideus etc.Les tres germanes volien provar les verdures i així vacomençar l’aventura.Van anar a buscar pagesos perquè es pensaven que lespodien ajudar.- Vostè té verdures?- No, no en tinc .Van anar a buscar tres pagesos més i els pagesos van res-pondre “no en tenim”.- Descobrirem com són les verdures, suposo que seranmolt bones i de colors. Ah! però pasta no!. Anirem ambl’alcalde.- D’acord, l’alcalde va dir que també volia provar les verdu-res i es van reunir tots a la plaça Major.Van viatjar fins el país veí i allà cultivaven verdures de totaclasse i de molts colors. Els van regalar llavors i se les vanemportar per poder-les plantar als seus horts.I tots les van provar i van viure feliços.�

EL TRESOR DEL PAGÈSPaula Chuan Aymerich GabarronAccèssit categoria mitjans (cicle mitjà)

ondalla ve, rondalla va, si no és mentida serà veritat.Un pagès que tenia un hort molt net i verd va tenir una

filla, el seu tresor. La va anomenar Rosa.El pagès cada dia anava a regar l’hort i un dels seus pebrots,que veia quant s’estimava la Rosa, li tenia tanta enveja queuna nit quan va veure una estrella fugaç va desitjar que la

R

DSp58_


Rosa es posés molt malalta. L’endemà la Rosa tenia molt mal de panxa i febre.El que no pensava el pebrot era que la jugada li sortiria al revés: en lloc que estiguessin mésper ell van estar encara més per la Rosa. Al dia següent van anar al CAP i li van receptar unesaspirines i un xarop perquè es recuperés, però el pagès només tenia diners per a la caixa depastilles i no va poder comprar el xarop.El pagès va continuar regant les hortalisses amb molt d’ interès i cura , ho feia molt ràpid i se’ntornava corrents a veure la seva filla. El pebrot veia que el pagès estava molt trist i que la Rosaencara no havia sortit del llit en dues setmanes i mitja; començava a estar penedit del seudesig . Al cap d’ un mes va veure una altra estrella molt brillant i li va demanar de tirar el temps enre-re i tornar a la nit en què va demanar el seu primer desig. L’estrella en veure com n’estava depenedit el pebrot i ho va fer realitat. El pebrot va obrir els ulls i va veure l’ estrella un altre copi en lloc de demanar-li que la Rosa es posés malalta li va demanar que la Rosa sempre esti-gués sana i forta. El pebrot va aprendre per sempre més que no havia de desitjar coses dolentes pels altres, jaque a ell també el podien afectar. I tot això és tan veritat com que la rondalla s’ ha acabat. I si us ha agradat bé i si no també.�

ELS CONTINGUTS DE LES FRUITESCora Jordán Pachon1r premi categoria grans (cicle superior)

LA PASTANAGA:És verdura i és arrel, Les fulles cap al cel,conté betacaroté que molta energia conté.La puc pelar i ratllar, o tallar i cuinar.

LA CEBA:Crua, cuita o en conserva, com a condiment o amaniment.Es cultiva a l’estiu i a l’hivern, que sempre a les dues èpoquesestà molt cruixent, és absorbent i amb un ampli contingut denutrients.

LA POMA:Conté calci i vitamines, la poma no contamina.Aigua, fibra i proteïnes, madura a la tardor n’hi ha de tots colors.Poma has de menjar millor crua i sense pelar.

LA MADUIXA:Aquesta fruita és especial, aspirina natural.Calci, potassi, ferro i magnesi,ajuden a vegades, si són rentades i menjades.

LA PERA:La pera surt del perer amb les vitamines a i e.Protegeixen la pell i el cabell i són essencials pel creixement.Gràcies als seus antioxidants ens ajuda a tenir els ulls més brillants.

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA GRANSMODALITAT POESIA

L’AVI DEL GARROTArnau Ripoll Prat2n premi categoria grans (cicle superior)

arrera de casaal costat d’un caminet

l’avi i la iaiahi tenen el seu hortet

Hi planten carbassonsque per fer truites són molt bons!També hi ha tomateres,enciams i una pomera.

El gat pren el soltot mirant l’avi cavant el sòl.La iaia Gràcia rega les florsmentre l’avi ja està fos.

Cau la niti l’avi i la iaia soparan pollastre farcitde verdures de l’hort...Caram, quina sort!�

JO TINC UN HORTMartí Nieto Padrosa3r premi categoria grans (cicle superior)

o tinc un hort.

On hi tinc uns quants pebrots,També hi tinc molts carbassots,alguns taronges i alguns grocs.

També tinc brots de julivert,sempre recoberts,d’un famós color verd.

Jo tinc un hort.

Tinc moltes mongetes,

que passen ben discretes,pel mig de les herbetes.

També tinc albergínies,que quan les veus les agafaries,i a casa teva té les emportaries.

Jo tinc un hort.

Tinc un piló d’enciams,i entre tots els seus fullams,fan molt bons lligams.

Tinc alguna bleda,que és de color verda,com una gran roureda.�

LA MASIANúria Danés TurbauAccèssit categoria grans (cicle superior)

la masia, hi fa vent iels ocells canten tot somrient.

Rodolen, rodolen, les bales de palla,mentre juga la canalla.

Les ovelles i els llops es persegueixen, dia i nit sense parar. Quan els pastors les veuen, comencen a cridar.

A l’ hort,els cargols mengen sense parar:cols, escarola...i un tros d’ entrepà.

Dins la masia, la mestressa crida:A dinar !I tots els pastors comencen a salivar.�

DS_59p


D

A

J

DSp60_


L’alumnat de cada classe ha estudiatla vida d’una dona reconeguda pelseu treball en el món del’agricultura en el seu país. S’han

estudiat tant dones de Catalunya com delcentre i sud d’Amèrica, Àfrica, Vietnam, Indiao República de Malawi. Aquestes donestenen en comú que a través del seu treballhan aconseguit transformar la vida de lesdones rurals, millorar la qualitat de vida conre-ant productes orgànics, ser emprenedores,contribuir a l’economia familiar, muntar pro-jectes per a la comunitat i defensar el mediambient sent respectuoses amb l’entornnatural.

Aquesta activitat té una finalitat pedagògi-ca i de conscienciació, donant models a nensi nenes de dones que fan una tasca de granvalor social, i que sovint queda amagada pelfet de ser en societats on les dones són rele-gades a un segon terme.

El dia de la inauguració de l'exposició,divendres 7 de març, els alumnes de cadaclasse varen fer una breu exposició oral sobreel mural que havien elaborat, la persona enquè és va centrar i per què.

Es va estudiar la tasca de les següents dones:

P3A: Alba Zaracho - Paraguai P3B: Marina Calvo - MèxicP4A: Juana Pérez - MèxicP4B: María Elivoira Martínez Rivas - NicaraguaP5A: Rosa Delia Dubón – El SalvadorP5B: Dolors Novell- Catalunya1rA: Victoria Vilca Cancho - Colòmbia1rB: Thabu Chidimba – República de Malawi2nA: Exolina Aldana – Nicaragua2nB: Yerrampalli Suseelamma - Índia3rA: Vandana Shiva - Índia3rB: María Tránsito - Guatemala4tA: Tran Thi Hue – Vietnam4tB: Marta Ruiz - Colòmbia4tC: Margarita Callejas - Bolivia5èA: Maria Rovira – Catalunya5èB: Maria Manent – Catalunya5èC: Alba Casas – Catalunya6èA: Maureen Adson – República de Malawi6èB: Mariam Nana – Burkina Faso

L’exposició es va poder veure al Centre Cívic“la Cooperativa” tot el mes de març. �

Aquest és el catorzè any que l’Escola Montserrat participa a les Jornades de laDona de Sarrià de Ter treballant a les aules aspectes de coeducació que es reflec-teixen en uns murals realitzats pels alumnes i una exposició oral de la tasca rea-litzada per dones en el camp de l’agricultura familiar, estudiant la contribuciód’aquestes dones en el desenvolupament del treball agrícola i fomentant laimportància de l’agricultura familiar com a base de l’alimentació saludable i com acontrol de la salut familiar.

DONA I AGRICULTURAFAMILIARL'EXPOSICIÓ DE L’ESCOLA MONTSERRAT A LESXIV JORNADES DE LA DONA TREBALLADORADE SARRIÀ DE TER

DS_61p


Tel. 682 420 503 - [email protected] - www.jmdepalol.com

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

5% dte.*en reparacions,

instal·lacions elèctriquescanvis de caldera, aire condicionat imuntatges d’energies renovables...

* Presentant aquesta publicitat

ESPAI ESCOLAR [confetti

Cristina Garcia i Laura (noia de pràctiques)

Aquest curs a la nostra aula, les Flautes,hem tingut la Laura, de la Universitat deVic. La Laura ens ha fet diferents pro-postes amb xocolata:

La primera va oferir xocolata en diferents estats itonalitats. Xocolata negra, blanca i amb llet; xocolatadesfeta, amb teules i beguda.

La segona proposta va ser pintar a sobre un muralamb xocolata. Es va oferir pinzells, canyetes i pals xinos.

Durant el curs, a l’escola bressol Confetti tenimestudiants de Magisteri i de CFGS d’EducacióInfantil de diferents llocs per fer la seva estadade pràctiques.

GAUDIM AMBXOCOLATA

DSp62_

DS_63p

ESPAI ESCOLAR [confetti

I a l’última, els nens i nenes van trepitjar laxocolata i pintaven amb els peus.

Han sigut propostes molt enriquidores i elsnens i nenes n’han gaudit molt.

Tenir nois i noies de pràctiques és unamanera de trobar noves propostes que ajudentant els practicants com l’escola, ja que apor-ten noves idees.�

DSp64_

La cosa ve que als anglosa-xons, els hi va anar bé perpoder apoderar-se de lesriqueses que representa-ven les colònies, propagar i

magnificar la llegenda negra, presen-tant els colonitzadors com éssersnomés guiats per la cobdícia i la luxúria.Així minaven la imatge dels colonitza-dors i anaven tirant l’aigua al seu molí .

Formant part d’aquesta allau degent que va anar a les amèriques, hihavia un grup de frares franciscansque amb gran esforç i voluntat varenfer una obra ingent, de la qual encaraavui gaudim, em refereixo a les mis-sions franciscanes.

Gracies a la voluntat d’acostar-seals nadius i convertir-los, varen apren-dre les llengües indígenes, fixant-les alfer els catecismes i llibres d’oracionsamb totes les llengües possibles ambles quals ells entraven en contacte.Això ha fet que moltes llengües que nos’escrivien quedessin fixades per sem-pre més. Amb la seva voluntat evange-litzadora es varen acostar als costumsi tradicions dels pobles que anavenentrant en contacte i amb un gran res-pecte a tot el tarannà dels diferentspobles mexicans.

Aquesta obra va quedar minimitza-da per actuacions polítiques, molt des-encertades, que desprès varen anarimposant els reis dels regnes espan-yols i també molts virreis, que actua-ven pel seu compte sense que la cortno en sabés mai res. Per entendre-hobé hi ha una gran pel·lícula que reflec-

teix molt i molt bé el problema, que esdiu La Missió, pel·lícula dirigida perRoland Joffe i interpretada entre altresper Robert de Niro i Jeremy Irons. Esjust aquest problema que els missio-ners aconsegueixen crear unes granscomunitats, molt ben estructurades iadaptades al territori, però després noconvé la seva continuïtat, sobretot peralguns polítics que sí que estan portatsper la cobdícia bàsicament.

Els tres principals artífexs de totaaquesta gran obra varen ser tres fraresfranciscans, sortits de Gant (Flandes):Joan de Tecto, Joan de Aora i Pere deMura, aquest últim gran artista, que vaintroduir el barroc a les construccions iera un pintor notable, que a més porta-va tot el coneixement pictòricdels països baixos.

Des de 1523, que varendesembarcar al port de Vera-cruz, lloc on pocs anys abanshavia desembarcat HernanCortés, fins a 1584 varen fun-dar una quantitat més queremarcable de missions, itotes amb esglésies barro-ques, on la majoria de treballsde talla de fusta i pedra erenfets per indígenes, cosa fàcil-ment comprovable perquètenen molts elements de l’artnadiu, que era el que estavenacostumats a fer.

El frare Pere de Mura, apart de ser un gran artista, erauna persona amb molta ener-gia i humilitat, tant és així que

quan l’emperador Carles I el va voler ferarquebisbe de Mèxic, s’hi va negar perno deixar el poble planer, tant és aixíque en cartes que escrivia sempre dedi-cava grans lloances a la qualitat humanadels, després mal anomenats, indis.

ALTAR DISSENYAT I PINTAT PERPERE DE MURA

També Pere de Gant en un momentdonat escriu a l’emperador: “Aviso,como siervo de Vuestra Magestad,que si no provee en que (los indios) tri-buten como vuestros subditos de losreinos españoles, de lo que tienen yno más, y que sus personas no seanesclavos y sirvan, la tierra se perderá...Pide, por lo mismo , que los indiossean personas libres y que no sirvan,pues los españoles nunca sirvieron.”Com que havia estat confessor del’emperador, el coneixia molt bé i eracapaç d’enviar-li cartes recriminatòries.

Sé que tot el que dic és política-ment incorrecte, però segurament no

La llegenda negra sobre els regnes d’Espanya i la seva actuació alvirregnat de Mèxic, que històricament han circulat, no són del totveritat. S’han basat en fets reals, és evident, però han obviat total’obra ingent de frares i religiosos de bona fe que varen fer una obraque s’ha menystingut, si no amagat, i que en aquest moment a Mèxichi ha intel·lectuals que reivindiquen.

LES MISSIONS FRANCISCANES A MÈXIC

espa igastronòmic

Francesc Ramió Vila

DS_65p

ESPAI GASTRONÒMIC

tot és d’un sol color i cal remarcar lescoses positives en cada cas.

Tot plegat ve que aquestes mis-sions varen ser també, a part de llocsde religió, centres de cultura, i en elsseus refectoris i cuines varen fer unacuina de fusió, entre l’aportació delsfrares i la dels indígenes, a part del’experimentació de nous productesdel camp que els colonitzadors noconeixien (tomata, pebrot, patata, blatde moro, etc.). El resultat de tot plegatés una cuina rica, complexa, tambébarroca, sortida de la feina feta a lescuines de totes aquestes missions. Lacuina monacal ha estat un lloc on s’hananat perpetuant i experimentant tot unseguit de receptes que han arribat finsavui. En particular un dels plats mésdefinitoris de la cuina mexicana, elMole, un plat complex pels seus ingre-dients, ric, barroc i molt bo. Principal-ment es fa amb pollastre o guajalote(indiot), malgrat que es pot fer ambqualsevol carn, com diuen ells marranoo res.

El MoleDegut als seus ingredients, és

complicat de fer, malgrat tot podemfer-lo només amb una mica de voluntati imaginació.

Porta molts ingredients, en un mor-ter (llegeixi triturador elèctric o Termo-Mix) hi posem xocolata negra (pocdolça), xile ample, xile mulato, xilepasilla, xipotle, tomates, ametlles, plà-tan, nous, panses, clau d’olor, julivert,pebre negre, ceba, all, sèsam, canye-lla, anís estrellat i llavors de coriandre.Com podeu comprovar els ingredientssón molts, i alguns molt difícils de tro-bar. Jo, tots els xiles els he substituïtper bitxo picant i el resultat ha estatprou acceptable. Com podeu veure nohi poso quantitats dels ingredients,però és que en cap lloc s’indiquenaquestes quantitats, cada familiar té laseva recepta particular, per això hi hatants moles i alguns de molt diferents,sempre degut a la quantitat i varietatd’ingredients.

El resultat de moldre tots els ingre-dients junts és una pasta marron fosc,que podem guardar a la nevera dos otres setmanes i al congelador més, hodic perquè en donar-se la feina de fer-

se el Mole, val més fer-ne per diversesvegades.

Fer un pollastre amb Mole, un coppreparada la pasta de tots el ingre-dients, és molt senzill. Enrossim enuna paella els trossos de pollastre, uncop fet això els posem en una cassola,ho cobrim de brou de pollastre on hihaurem desfet dos o tres cullerades

soperes de pasta de Mole i ho posemal foc a guisar ben poc a poc fins queestigui al nostres gust de tendre i deconsistent la salsa. Rectificarem de sali ja estarà llest per servir. El podemacompanya d’arròs blanc i frijolesbullits ( mongetes seques vermelles onegres).

El GuacamoleUna altra recepta, que ara ja esta

molt estesa, és el Guacamole , que ésuna pasta o com es diu internacional-ment un Dip. Els ingredients, aquestarecepta sí que sabem el que portaexactament: un alvocat , mitja ceba(tendra millor ), una tomata mitjanamadura, suc de llimona, sal i una micade salsa tabasco. Pelem l’alvocat i elposem en un bol, i el xafem amb unaforquilla, no cal que quedi ben fi, hitirem el suc de llimona perquè nos’oxidi i no quedi negre. Un cop fetaixò hi afegim la ceba i la tomata picatsamb ganivet, ho salem i li donem un

toc de tabasco, segons el nostre gustpel picant. Això es menja com entranti pica-pica i s’agafa amb torradetes o elmés correcte és amb totopos, trian-gles de tortita de blat de moro fregits,n’hi ha de fetes en el mercat de dife-rents cases comercials .

Cochinita pibilCochinita pibil, és un plat de porc

fàcil de fer, cal una mica d’oli, 1 ½ kgde cap de llom, 1 tasseta de vinagre(sisplau, no de l’anomenat de Móde-na), una cap d’all pelat, tres tasses desuc de taronja natural, sal i 100 g dexiles guajillos, que els podem substi-tuir per bitxo picant (però molt poc, jaque és un plat que no té perquè sermassa picant ), una ceba tallada lione-sa i suc de llimona.

Sofregit fins a enrossir la carn finsque quedi rossa per igual per tots cos-tats. Es posa en olla a pressió amb elsuc de taronja, amb una mica de bitxo,vinagre, all i sal. Quan l’olla a pressiócomenci a sonar la vàlvula, baixem elfoc al mínim durant 45 minuts, passatsels minuts apaguem el foc i deixemque es refredi.

Obrim l’olla i guardem els sucs. Apart piquem la ceba (crua) amb unamica de bitxo picant i hi posem suc dellimona al gust.

Agafem la carn i l’esqueixem ( igualcom fem amb el bacallà) ho posem a lasafata on ho servirem, hi tirem pel cimel suc de la cocció de la carn, que hereservat. Ja està a punt de serviracompanyat d’un bol a part amb lasalsa que hem preparat amb la ceba,bitxo i suc de llimona.

Cal recordar que la cuina mexicanautilitza molt la flor del carbassó, elsbadocs, molt més que aquí , són moltbons i ara en ve la temporada, cal tenir-ho en compte ..�

DSp66_

NATURA

Caminar entre penya-segats, cales i planes ésuna delícia, tot contem-plant el mar i diferentstipus de paisatges.

La sortida començava al poble deLlançà i pel camí de ronda, vorejant elmar, fins a Portbou i tornar en tren.Apta per a totes les edats.

Vam deixar els cotxes al’aparcament de l’estació de tren deLlançà. Primer vam anar fins al passeigmarítim de Llançà. La ruta seguia pelcostat de la platja, pels carrers de Llan-çà, per sobre un pont que creuava unariera. Un agradable passeig per la urba-

nització arran de diversescales.

Vorejant un hotel vamarribar a unes escales ques’enfilaven i, tot seguint lacarretera, ja es veia ladrecera a l’esquerra, peron, de baixada, comença-va el camí de ronda. Hihavia tot de petites plat-ges com la de Grifeu, CapRas, Burró, Garbet.

Es passava pel costatd’un búnquer a Cap Ras.Seguíem vorejant la costa, petitescales molt maques, algunes de salvat-ges. Vam parar a fer un mos en unamena de mirador on abans hi havia unaconstrucció militar, ara malmesa. L’altrameitat del grup, més avançats que elsque anàvem amb nens petits, jacomençaven a tirar amb la intenciód’arribar a Portbou.

Després de quatre hores des quehavíem sortit, vam baixar per un camífins al poble de Colera. Aquí ens vamquedar una part de la colla, on vamdinar resguardats de la tramuntana(tant com vam poder) i agafar el tren de

tornada.L’altra part de la colla va travessar el

poble, es va enfilar amunt en direcció aPortbou, fins arribar al Coll de Que-rroig, fregant gairebé els 700 md’alçada. Des d’aquest punt, van baixarper la carena fronterera amb Françafins a Portbou, on van agafar el tren detornada fins a Llançà. A l’aparcamentens vam retrobar amb el grup.

Val la pena portar la càmera, sobre-tot en aquesta època de l’any en quèles platges encara no estan atapeïdescom a l’estiu. Les vistes durant el reco-rregut van ser magnífiques. .�

La intenció era fer una part delcamí de ronda des de Llançà finsa Portbou. La Costa Brava ésplena d’aquesta mena de camins.Els camins de ronda eren els quefeien els guàrdies vigilant el con-traban i les barques, tot resse-guint la línia de la costa. Encaraabans eren camins que havien fetservir els pescadors per anar apescar o quan es trobaven en casde naufragi.

Llibertat Turbau – Grup Muntanya Sarrià

CAMÍ DE RONDA LLANÇÀ – PORTBOU

DS_67p

SALUT

QUÈ ÉS UNA PIGA (nevusmelanocític)?Una piga és una lesió benigne formadaper les cèl·lules que sintetitzen el pig-ment de la pell o melanòcits. Es mani-festa habitualment com a una taca decolor marró o negre de mida petita (demig a un centímetre) a la pell.

QUAN SOLEN APARÈIXER LES PIGUES?S’ha de diferenciar entre les pigues queestan presents al naixement i ques’anomenen pigues o nevuscongènits iles més comuns, que són les que apa-reixen durant la infància, adolescènciao edat adulta.

QUINS FACTORS FAN QUE APAREGUIN LESPIGUES? Es desconeix amb certesa els factorsimplicats en l’ aparició de les piguesadquirides i es considera que el nombrei tipus de pigues ve determinat genèti-cament. L’exposició solar és un altrefactor que pot influenciar en el númerode pigues de cada individu.

POT UNA PIGA TORNAR-SE MALIGNE?Sí, però és un fenomen poc freqüent. Eltumor maligne que deriva del melanòcits(melanoma maligne) és un tumor quepot aparèixer tant a partir de pell normal,o bé a partir d’una piga que ha canviat.Resulta important detectar-ho precoç-ment, ja que un diagnòstic i tractamentprecoç implica un augment importantís-sim de les possibilitats de curació.

ÉS NORMAL QUE LES PIGUES EXPERIMEN-TIN CANVIS AL CAP DELS ANYS? A diferència de les congènites (quehabitualment persisteixen immodifica-bles amb gran activitat de pigment i norarament amb pèls a sobre), les piguesadquirides normalment van canviantlentament al llarg dels anys amb unapèrdua de la quantitat de pigment isovint fent-se més boterudes i amb unasuperfície verrucosa.

HI HA ZONES ON LES PIGUES TENEN MÉSIMPORTÀNCIA? No hi ha zones perilloses per lespigues. Si be és cert que en àrees de

fregadissa (plecs, palmells, plantes delspeus) és més freqüent que el metgeextirpi les pigues degut a que sovintpresenten canvis inflamatoris o traumà-tics que poden dificultar el seguiment.També sovint pot aconsellar-se la sevaextirpació quan es localitzen a zonesde difícil control o seguiment (regiógenital, cuirpilós, plantes de peus, etc.)

SI TINC MOLTES PIGUES, HAIG DE TENIRALGUNA PRECAUCIÓ? Cal evitar les cremades solar i exposi-cions al sol intenses. És aconsellable queles persones que tenen moltes piguesdemanin visites periòdiques al metge.

SI A UNA PIGA LI APAREIX UNA ÀREA RODO-NA QUE L’ENVOLTA, TÉ IMPORTÀNCIA?És freqüent en nens que algunespigues facin un halo blanquinós al vol-tant (fenomen anomenat “halo-nevus”)i és completament benigne. També elsnens amb dermatitis atòpica poden des-envolupar canvis eczematosos al voltantde les pigues i tampoc no té cap menad'importància.

EN QUINES PIGUESHAIG DE FIXAR-ME MÉSI CONTROLAR-LES?L'autoexploració hademostrat ser una einaeficaç en el diagnòsticprecoç del melanomamaligne. Ens hem defixar en aquelles piguesque mantenen moltaactivitat o quantitat depigment (fosques),aquelles d'aspecte irre-gular, les que no estemsegur de quan han apa-regut o les que hanexperimentat un canvirecent.

TINC UNA PIGA QUE HACANVIAT. QUINS SIGNESTENEN IMPORTÀNCIA?El signes que tenenque cridar l’atenció enuna piga vénen definits

per les inicials ABCD. És un acrònimque resumeix els principals signesd'alerta de sospita. Com a norma gene-ral, la gran majoria de lesions suscepti-bles de ser extirpades compleixen mésd’un d’aquests quatre criteris:A: Asimetria (forma irregular)B: Vores (Bordes) irregularsC: Color: canvis de color o la presènciade 2 o més colorsD: Diàmetre o mida superior a 6mil·límetres

SIGNE DEL ANEGUET LLEIGEn un individu amb múltiples pigues,davant la presencia d'una piga de carac-terístiques diferents a la resta és reco-manable que la lesió sigui valorada perpart de l'especialista.

Finalment, és recomanable quequalsevol canvi anormal d’una pigaincloent sagnat, inflamació, pruïja ocanvi de mida sigui motiu de consulta almetge.�

QUAN CAL CONSULTAR AL DERMATÒLEG?

PIGUES

DSp68_

Final de temporada per als equips de la UES

uesESPORT

Xavi Rodríguez / Joan PòrtulasValentin Fuster (fotografies)

Benjamins

Els més petits de la Unió Esportiva Sarrià ja hanacabat el campionat de Girona del grup-mixt.El dos equips, la UES i la UES-Escola Domeny,

han anat per camins diferents. Els primers, amb unnivell de millora, i els segons, en el que era el seu pri-mer any practicant aquest esport, d’aprenentatge.L’equip de la UES va acabar la 1a Fase del Grup A en5a posició, classificant-se per la 2a fase en el grup deNivell 1. En aquesta 2a fase del campionat, on hi par-ticipaven els 5 millors equips de Girona, els sarria-nencs han quedat en la 5a posició, igualant l’anteriorfase. El balanç és més que positiu, ja que els nostresjoves jugadors són dels petits de la categoria i, enaquestes edats la diferència de físic es nota molt. El físic és una dificultat a superar i els nostres jugadors supleixen aques-ta mancança amb velocitat i una gran visió de joc. Dels 8 partits disputats, 1 victòria a Sarrià de Ter, 2 empats i 4 derrotes.Molt bona temporada i un any més de formació per aquest equip que en un futur molt pròxim ens donarà moltes alegries.Molt bona feina la realitzada per Guillem Mallola amb els seus joves ajudants.�

Campionat de Girona Benjamí Masculí-Mixt 2a Fase-Nivell 1

1a j. (descansa) UES2a j. UES 4 H Bordils A 123a j. H Garbí A Palafrugell 8 UES 84a j. UES 8 H Empordà Roses 2 85a j. H Banyoles 9 UES 76a j. UES (descansa)7a j. H Bordils A 10 UES 68a j. UES H Garbí A Palafrugell9a j. H Empordà Roses 2 12 UES 410a j. UES 9 H Banyoles 7

Els nostres benjamins de la UES-EscolaDomeny han acabat la 1a fase del Grup B clas-sificats en la 8a posició. En la 2a fase van estar

enquadrats en el grup de Nivell 3 i els resultats hanestat excel·lents. Després d’una única victòria en laprimera fase, en la segona i amb equips del mateixnivell n’han aconseguit 4, totes a casa, juntament a 1empat i 3 derrotes, quedant classificats en una meri-tòria 4a posició final. Uns números més que positiusper un grup de nens que acaba de començar aquestany la pràctica del balonmano. Esperem que no siguil’últim i que segueixin amb les mateixes ganes iil·lusió que han demostrat dia a dia. Felicitats a tots,jugadors i pares, i esperem tornar-vos a veure l’any que ve a les pistes, mostrant els vostres progressos i les ganes deseguir millorant.�

Campionat de Girona Benjamí Masculí-Mixt 2a Fase-Nivell 3

1ª j. UES-Escola Domeny 10 CH Montgrí Femení 62ª j. Calonge-St.Antoni CH 10 UES-Escola Domeny 63ª j. UES-Escola Domeny 12 H Riudellots 44ª j. UES-Escola Domeny 6 H Empordà Roses 1 105ª j. H Garbí B Palafrugell 8 UES-Escola Domeny 86ª j. CH Montgrí Femení 9 UES-Escola Domeny 77ª j. UES-Escola Domeny 10 Calonge-St.Antoni CH 68ª j. H Riudellots 4 UES-Escola Domeny 129ª j. H Empordà Roses 1 4 UES-Escola Domeny 1210ª j. UES-Escola Domeny 10 H Garbí B Palafrugell 6

PPÀÀRRQQUUIINNGG..NNEETT

c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30www.parquingnet.cat

NETEJA DE PÀRQUINGSJosep Chacón Sánchez

ESPORT[ues

Alevins

Els alevins van acabar la 1a fase, del campionatde Lliga gironí de promoció, en la 6a posicióque els donava dret a disputar la 2a fase en el

grup de Nivell A. Han finalitzat aquesta competició enuna notable 6a posició. El nivell de la 2a fase ha aug-mentat considerablement i l’exigència d’aquests jovesjugadors també ha estat més gran. S’han aconseguit2 victòries, totes dues a Sarrià de Ter, 1 empat i 4derrotes contra equips de la part alta de la taula classi-ficatòria. 5 punts són els aconseguits i una 6a posicióque deixa els jugadors amb un regust agredolç, ja quela sensació és que es podia haver aconseguit algunpunt més. Bon final de temporada i amb ganes de començar la propera per poder posar el llistó més alt. Moltes felicitatsa tots, jugadors i entrenadors, per l’esforç i entrega.�

Campionat Girona Aleví Masculí Promoció 2ª Fase-Nivell A

1a j. H Banyoles 12 UES 42a j. UES 10 CH Montgrí 63a j. H Empordà Roses 1 8 UES 84a j. UES (descansa)5a j. UES 4 H Bordils B 126a j. H Garbí B Palafrugell 10 UES 67a j. UES 7 H Garbí A Palafrugell 98a j. H Empordà Roses 2 UES9a j. UES 9 H Banyoles B 7

Infantils

Els infantils de la Unió Esportiva Sarrià van acon-seguir una 8a posició a la 1a fase que els hidonava el passi per participar en la 2a. Enqua-

drats en el grup de la Sèrie A-2, sabien que no tindrienfàcil cap partit. S’ha aconseguit una molt bona 7a posi-ció, guanyant un total de 8 punts. Un balanç de 4 par-tits guanyats, tant a casa com a domicili i 10 derrotes,és el bagatge final. Això sí, amb un resultats un pèldesconcertants. En alguns partits es guanyava àmplia-ment i amb facilitat, mentre que en els partits de tor-nada es perdia inexplicablement, ja fos a casa com afora. Tret d’aquestes irregularitats, la temporada ha estat molt bona. La primera fase de la temporada havia estat molt dura,sobretot per 2 motius: la inexperiència dels jugadors en la màxima categoria del balonmano català i la poca envergadurafísica respecte els altres equips. Aquests 2 handicaps s’han minimitzat en la mesura del possible, en la 2a fase, potenciantaltres facetes del joc. �

Lliga Catalana Infantil Masculina 2ª Fase Sèrie-A2

1a j. UES 20 H St. Joan Despí A 302a j. CH St. Esteve Sesrovires 19 UES 313a j. UES 29 CH parets 234a j. JH Mataró 31 UES 235a j. H St. Joan Despí A 23 UES 206a j. UES 25 CH St. Esteve Sesrovires277a j. CH Parets 24 UES 228a j. UES 23 JH Mataró 19

La següent competició en la que han participat ésla Copa Catalana, que allargava una miquetamés aquest aprenentatge i la temporada. A més

a més els entrenadors han gaudit de la possibilitat dedonar minuts als jugadors que normalment no entenen tants en la competició de Lliga. La 1a fase queconsistia en una lligueta, entre 6 equips a un sol partit,decidia qui passava a la següent ronda. Els de la UESenquadrats en el Grup A, només van guanyar un partita domicili que no els donava dret a passar a la següenteliminatòria de la competició. Un any d’experiència enla màxima categoria infantil, que els ha de servir pelfutur. Una temporada molt valuosa per l’aprenentatged’aquests jugadors i una gran tasca la realitzada perl’equip tècnic, Francesc Palomeras i Jordi Martínez ise’ns dubte els jugadors, que han fet fruir una setma-na rere altra, pares, mares i afeccionats que s’han apro-pat al pavelló de la UES per veure els partits.�

Jugador de la UES realitzant un llançament per damunt la defensa.

Copa Catalana Infantil Masculina 1ª Fase - Grup A

1a j. UES 19 H St. Joan Despí A 182a j. H Poblenou 26 UES 183a j. UES 18 H Palautordera-Salicru 224a j. UES 19 St. Martí Voramar A 245a j. JH Mataró 31 UES 15

DS_69p

Els cadets realitzen una temporada per emmarcar.Els cadetss’havien classificat per disputar la 2a fase en el grup de laSèrie A-1, on els equips lluiten per aconseguir una plaça per

disputar la fase final o el Top-4 que dona dret a jugar la fase de sec-tor dels campionats d’Espanya. Disputadíssima fase on l’equipsarrianenc aconseguia un d’aquests llocs privilegiats, en la penúlti-ma jornada. Es podia haver arrodonit la feina en la pista de La Rocai mantenir el 3r lloc però, no va poder ser. 15 punts els aconseguits;7 victòries, 1 empat i 6 derrotes són els números que van donar alssarrianencs la possibilitat de disputar el Top-4, entre els 4 millorsequips de Catalunya. El passaport a la fase de sector del campio-nat d’Espanya ja estava adjudicat, només faltava posar la cireradamunt el pastís i aconseguir col·lar-se en el caixó més alt possible.

ESPORT[ues

Lliga Catalana cadet Masculina 2ª Fase Sèrie-A1

1a j. Fundació FC Barcelona 37 UES 372a j. UES 26 BM Granollers 393a j. Asme Voramar 29 UES 354a j. UES 31 La Roca 295a j. UES 31 Fundació FC Barcelona 286a j. BM Granollers 41 UES 287a j. UES 38 Asme Voramar 268a j. la Roca 43 UES 33

Cadets

El TOP-4 cadet s’organitzava a Sarrià de Ter en el pavelló de laUES. Era un bon moment per realitzar un bon campionat toti que era difícil, ja que tocava ballar amb la més lletja, el BM

Granollers, favorit per quedar campió de Catalunya en categoriacadet aquests deixaven fora de la final els sarrianencs, 13 gols dediferència a favor dels vallesans separaven els de Sarrià de Ter de lapossibilitat de disputar la final. Pel 3r i 4t lloc tornava a emparellarels de la UES amb La Roca. El mal regust de boca que havia deixatl’últim partit de lliga es podia saldar amb una victòria en la final deconsolació, en el partit que diuen que no vol jugar ningú. L’encontreva ser emocionant i igualat però, van ser els roquerols els que vansaber portar el partit a lloc segur i aconseguir la victòria final, 34 a36 a favor dels roquerols.

Lliga Catalana cadet Masculina TOP-4

Semif. BM Granollers 37 UES 243r/4t UES 34 BM La Roca 36

Equip cadet, 4t classificat de CatalunyaDSp70_

Del 16 al 18 de maig, a la localitat deBasauri (Biscaia), es disputava la fasede sector del campionat d’Espanya

cadet. Els sarrianencs havien quedat 4rts deCatalunya i el sorteig els havia posat en el GrupC juntament amb l’amfitrió, l’Indupime Basau-ri, campió d’Euskadi, l’Anaitasuna de Pamplo-na, campió de Navarra i el Dosa Salesianos,campió de Cantàbria.

El primer partit, el divendres a les 20h delvespre en el poliesportiu Artunduaga, es juga-va contra, l’equip més fort sobre el paper iorganitzador del sector. La grada, que es vaomplir de valent, donava suport incondicionalals locals, el Basauri. El partit va començarmolt igualat amb alternances en el marcador iles avantatges tant per un com per l’altre erenmínimes i no passaven dels 2 o 3 gols. La granactuació del porter Antonio Moreno al final dela 1a part, realitzant intervencions de moltmèrit, feia que els sarrianencs anessin al ves-tuari amb un resultat a favor de 3 gols, 18 a 15.A la represa, la tònica seguia igual, un Antònioparant penals i contraatacs, i els companys depista ajudant amb una bona actitud defensiva,feien que en el minut 10 de la 2a partl’avantatge hagués augmentat a 6 gols (18-24).Des de la línia de fons fins a l’home més avan-çat funcionava a la perfecció, de 7 gols en elminut 15 (26-19), de 8 en el minut 20 (29-21) is’arribava al final amb un 34 a 29 a favor delssarrianencs. Eufòria i alegria a la pista i a lagrada, on mig centenar d’aficionats havienacompanyat els de Sarrià de Ter per seguir ianimar els cadets. S’havien aconseguit 2 puntsmolt importants i tothom n’era conscient, espodia aconseguir alguna cosa més gran.

El segon partit, el dissabte, es disputava ales 16’15h de la tarda contra els Salesianos deCantàbria. En el primer partit els càntabresl’havien perdut de 7 gols de diferència contral’Anaitasuna de Pamplona. Tot i ser consideratsla ventafocs del campionat, havien mostratmolt bones maneres dins la pista. Un equip depoca envergadura i que sempre estava lluitant, fins l’últim sospir del partit. L’encontrecomençava bé i des d’un primer moment elsde la UES es posaven per davant en el marca-dor. Les distàncies eren curtes però sempreportant l’iniciativa fins que a mitja 1a part, elscàntabres remuntaven de mica en mica i estornaven a posar en el partit, en el minut 18, 9a 9. Com si es tornés a començar, els sarria-nencs es posaven el mono de feina i premienl’accelerador tant en defensa com en atac. Enel minut 25 es posaven amb un 12 a 15 a favori al sonar la botzina de la mitja part, 13 a 19. Dit

i fet, la 2a part comen-çava amb la mateixaintensitat i als 13minuts s’aconseguiauna avantatge de 10gols (16-26), al 20 (20-27) i s’acabava amb un 24 a 33. 2 puntsmés que feien somiar a tothom que espodia anar més enllà, que només falta-va un pas més per aconseguir el passi ala fase final del campionat d’Espanyacadet, cosa impensable a inici de tem-porada i més si tenim en compte que javeien difícil classificar-se per la fase desector.

El tercer i últim partit era com unafinal. Era la final. Els dos equips,l’Anaitasuna de Pamplona i la UES,havien guanyat tots els partits fins elmoment i el guanyador d’aquest tercerseria el privilegiat que obtindria el bit-llet a la fase final. Les 10h del matí eral’hora d’inici. Hi havia més nerviosismea la grada que en el parquet. Fins alminut 15 de la 1a part va ser un inter-canvi de gols tant una porteria com al’altra. A partir d’aquest moment elssarrianencs aconseguien una lleugeraavantatge de 3 gols (12-9) que feia quel’entrenador pamplonès demanéstemps mort. En aquest moment eljugador de la UES, Albert Diaz es res-sentia d’una vella lesió a l’esquena queprovocava que no pogués jugar al100% de les seves possibilitats.L’equip a més, començava a notar elcansament acumulat a les cames ierrava llançaments que a priori erensenzills i es perdien algunes pilotesfàcilment. Tot i això, es mantenia una

avantatge que rondava entre els 2 i 3gols. A la finalització del 1r temps esguanyava per la mínima, 15 a 14. A larepresa les coses tornaven a estarigual que en l’inici del partit, diferèn-cies mínimes d’un i altre en els pri-mers 15 minuts. Un penal a favor fallatseguit d’unes errades tècniques con-secutives feien que els de l’Anaitasunamarxessin en el marcador de 3 gols.Els navarresos enfortien la defensa iels sarrianencs jugaven amb més corque cap, fet que provocava molta pres-sa a l’hora de llançar a porteria i unalleugera despreocupació en la defensa.A 7 minuts per acabar l’Anaitasuna aga-fava 4 gols d’avantatge i a falta de 2minuts obtenia la màxima diferència

en el marcador, 27 a 33,moment que la UES demanaval’últim temps mort que nodonava els seus fruits. La bot-zina del lluminós sonava i mar-cava un 28 a 34 a favor del’Anaitasuna, el somni s’haviaacabat. Eufòria i alegria en uncostat de la pista mentre queen l’altre, tristesa i alguna llà-grima. S’havia lluitat, s’hi haviaestat fins al final però, no vapoder ser... En aquells

moments ningú pensa-va en l’inici de tempora-da, en el camí ques’havia fet per arribarfins aquest moment,trist, amarg, decepcio-nant... El que havienaconseguit els cadets

ningú n’era conscient, només estenien pensaments del desenllaç final.Temporada encomiable que pocss’imaginaven a inicis de temporada.Un grup humà, jugadors, equip tècnic,mares i pares que molts equips d’elitvoldrien tenir. Molt bona feina nois ientrenadors; Víctor Espeso, Fèlix Cas-tellanos i Joan Triadú; que l’èxit il’experiència agafada en aquesta mag-nífica temporada us serveixi per edi-cions posteriors. Moltes felicitats alssegons classificats de la fase de sectordels campionats d’Espanya cadet, nohi queda qualsevol entre els 16 millorsequips d’Espanya. Valoreu i fruïu delque heu fet, és molt gran! Ànims, atreballar i a pel següent! �

ESPORT[ues

Fase de sector del Campionat d'Espanya Cadet - Grup C

1a j. Indupime Basauri Loyola 29 UES 342a j. Salesianos 24 UES 333a j. UES 28 Anaitasuna 34

Els jugadors de l’equip cadet celebrant la victòria contra els amfitrions, el Basauri.

DSp71_

Aficionats a la grada del pavelló Artunduaga animant els cadets de la UES.)

DSp72_

ESPORT[uesuesJuvenils

Els juvenils fan història guanyant la fase de sec-tor i classificant-se per la fase final del Cam-pionat d’Espanya, aconseguint ser el 3r millor

equip d’Espanya de balonmano.Els juvenils, ja en la 2a fase del campionat de

Lliga catalana i enquadrats en el grup de la Sèrie A-1, en l’antepenúltima jornada ja estaven classificatsdins dels 4 primers que donava dret a disputar el Top-4, la final entre els 4 millors equips de Catalunya itambé el passi per la fase de sector del campionatd’Espanya. Tot i la classificació, no era qüestiód’especular i calia quedar el més alt possible per tal que els aparellaments fossin el més beneficiosos possible i evitar elsrivals més fort per arribar a la final del Campionat de Catalunya. Així va ser i s’aconseguia la 2a posició, quedant a 4 puntsdel FC Barcelona, líder de la categoria amb només un empat i una derrota, aquesta última materialitzada a Sarrià de Tercontra la UES. Excel·lent balanç en la 2a fase que s’aconseguien 21 punts distribuïts aquests en 10 victòries, 1 empat i 3derrotes totes elles lluny de Sarrià de Ter. El pavelló de la UES seguia inexpugnable pels rivals dels nostres juvenils.�

Lliga Catalana Juvenil 2ª Fase Sèrie-A1

1ª j. UES 37 BM La Roca 262ª j. AE Carles Vallbona-BMG 29 UES 323ª j. UES 29 BM Granollers 274ª j. H Cardedeu A 21 UES 365a j. BM La Roca 32 UES 306a j. UES 34 AE Carles Vallbona-BMG 297a j. BM Granollers 25 UES 238a j. UES 36 H Cardedeu A 19

El TOP-4 que es celebrava a Sant Vicenç delsHorts es disputava el dissabte les semifinals iel diumenge la final i el 3r i 4t lloc. La UES, 2n

classificat, s’enfrontava al 3r, l’AE Carles Vallbona-BMG. Els sarrianencs en la 2a fase els havien guan-yat els 2 partits i per aquest motiu els feia favorits del’eliminatòria. Aquest fet era perillós ja que els vallesanshavien realitzat un final de temporada molt bo i podia agafarconfiat l’equip sarrianenc. El partit començava igualat i elsdos equips semblava que s’estudiessin. No era fins el minut15 de la 1a part que els de la UES agafaven una lleugeraavantatge de 3 gols (7-4) que es mantindria fins a finalitzarel 1r temps (13-9). En la 2a, els vallesans premienl’accelerador i reduïen les distàncies però, els de Sarrià deTer controlaven el partit sempre amb distàncies curtes en elmarcador. Al final dels segons 30 minuts els de la UESs’imposaven de dos gols (24-22).

L’endemà, el diumenge pel matí tocava jugar la final. ElFC Barcelona era el rival a batre. En l’últim partit disputat aSarrià de Ter, se’ls havia guanyat i perquè no, es tenia ganesde repetir i donar la sorpresa. Gran i emocionant partit eldisputat entre els dos millors equips juvenils de Catalunya

del moment. Gran igualtat en els primers minuts en què els2 equips es tenien un gran respecte mutu. Fins el minut 25els barcelonins no s’avançarien en el marcador i de2 gols (9-11) per arribar al descans amb una avantatge de 3 gols (10-13). La segona part començava igual que l’inici del partit,amb màxima igualtat. Es mantenien les diferències de 2 i 3gols durant els primers 15 minuts del segon temps (16-18).A partir d’aquest moment, un canvi de mentalitat i demos-trant una gran maduresa damunt del parquet, els sarria-nencs remuntaven el resultat advers i empataven el partit afalta de 10 minuts. Aquesta tònica es mantindria fins elsúltims minuts, on els de la UES es posaven per davant en elmarcador. El FC Barcelona demanava temps mort (m.28’34). La grada estava entusiasmada del joc desplegat pelsde la UES i els del Barça no les tenien totes. Les forces físi-ques s’estaven esgotant i els jugadors del Barça tornaven aposar-se per davant en el marcador a 5 minuts d’acabar elpartit. Segona remuntada i s’arriba a 14 segons per finalitzaramb pilota de la UES per empatar el partit. Es mou la pilotai en un llançament desafortunat, surt fregant el pal. El por-ter rival llança el contraatac a un seu company i marcal’últim gol de la final (23-25). Al finalitzar el partit i enl’entrega de trofeus, gran ovació del nombrós públic ques’havia congregat a les grades del pavelló i del centenard’aficionats que s’havien desplaçat de Sarrià de Ter perveure el seu equip. A part del trofeu de subcampió de Cata-lunya, Pere Arnau va rebre el premi al millor jugador de lafinal i Pau Guitart al de millor porter del campionat. Bon finalpels de la UES per encarar amb bon peu i bones expectati-ves la fase de sector dels campionats d’Espanya.�

Lliga Catalana Juvenil TOP-4

Semis UES 24 AE Carles Vallbona-BMG 22Final FC Barcelona 25 UES 23

El capità de l’equip Adrià Serrano, mostrant el trofeu de2n classificat de Catalunya a la grada.

DS_73pDS_73p

Després d’unsdies, arribavala noticia de

que la fase de sectordel campionatd’Espanya juvenil es concedial’organització a la Unió Esportiva SarriàLa fase de sector es realitzaria a Sarriàde Ter. La UES era el club elegit perorganitzar, altre cop després de 32anys, una fase de sector del campionatd’Espanya juvenil de Balonmano.L’alegria era immensa i molta gent,directiva, pares i mares i afeccionatses van abocar a l’organització de tantgran fita. En el sorteig realitzat per laFederació Espanyola de Balonmanofeia que en el Grup E, els equips queacompanyarien a la UES serien: el HCMata de Jonc, campió de les Balears;Ile-Spain Florida, subcampió de Valèn-cia i el Dominicos de Saragossa, cam-pió d’Aragó. El campionat es disputavadels dies 25 al 27 de març al pavellóSarrià I.

El primer partit que disputava laUES era l’últim de la jornada il’enfrontava al HC Mata de Jonc, que apriori i prèvia informació, era la venta-focs del campionat. Un equip jove iamb poca experiència que disputavaels seus partits en un campionat poccompetitiu, el balear. Aquesta era lapreocupació de l’equip tècnic local,una excessiva relaxació dels jugadorsque es poguessin confiar i tenir de rea-litzar un desgast excessiu de cara elspartits següents. Es va iniciarl’encontre amb nervis i no va ser fins elminut 20 que els de la UES es distan-ciaven en el marcador, 13 a 8. La inten-sitat i la confiança anava en augment is’arribava al descans amb un còmode19 a 12. La defensa funcionava i l’atacrendia a la perfecció. A la represa, labanqueta es va anar movent i la rendaanava augmentant. En el minut 35, 24a 12, en el 40, 27 a 14, en el 45, 28 a16, el 50, 30 a 17, el 55, 32 a 18 i esfinalitzava amb un clar i contundent 35a 20. Partit en què els sarrianencs vanpoder fer canvis i donar minuts a totsels jugadors que van rendir a un nivellalt. Es va donar descans a jugadorshabituals de cara al transcendental par-tit que es presentava en la jornada dedissabte.

La 2a jornada, la del dissabte, espresentava molt interessant. El rival abatre era l’Ile-Spain Florida, en teorial’equip juntament amb l’UES que esdisputarien el 1r lloc del sector deSarrià de Ter. L’encontre començava ales 18’30h de la tarda i des de minutsabans el pavelló s’anava omplint degent. L’equip dels catarrogins sortiamés concentrat que els sarrianencs ies posava davant en el marcador enels primers compassos de partit, 1 a 3en el minut 5. De mica en mica els dela UES s’espolsaven els nervis deldamunt i anavenentrant en el joc.En el minut 20 esposaven per primercop al capdavantdel lluminós, 7 a 6.La segona meitatde la primera partels sarrianencs rea-litzaven una defen-sa excel·lent queprovocava que elsde la Floridanomés realitzessinun gol en aquesttram, arribant al descans amb unaavantatge de 3 gols, 10 a 7. En la repre-sa, la intensitat defensiva dels juga-dors de la UES seguia a un alt nivell il’atac es mostrava molt efectiu, com alllarg de la temporada. Passats 10minuts de la segona part s’agafava undistància de 7 gols, 17 a 10 que esmantindria fins a la fi del partit, 25 a 18.Partit molt seriós dels juvenils quemostraven la seva qualitat guanyant alsubcampió de València amb autoritat.2 punts més que posaven les cosesmés fàcils de cara a la classificació perla fase final. Només faltava un escull,el Dominicos de Saragossa, campiód’Aragó.

El diumenge a les 12’30h del mig-dia el pavelló estava ple de gom agom. Els afeccionats omplien la gradad’una bona estona abans, no es volienperdre la possible gesta dels juvenilsque podien fer història i classificar-se

per la fase final delCampionat d’Espanya.El primer xiulet sona-va i la pilota es posavaen joc. Després d’uns

primers minuts de nervis i de temp-teig, els de Sarrià de Ter s’avançavenen el marcador, 7 a 5 en el minut 10.Després d’aquests moments d’impàs inerviosisme, els blau-i-grocs engega-ven la màquina de fer balonmano. Unssegons 15 minuts que deixaven moltben encarrilada la victòria, arribant aldescans amb una avantatge de 7 gols,19 a 12. la segona part més del mateix,molta intensitat defensiva i un atacque funcionava a la perfecció, deixavael Dominicos de Saragossa noquejat.30 minuts intensíssims amb una petita

relaxació final, no deixava motiu aldubte o a la discussió sobre la superio-ritat dels de la UES en el partit i tambéen el llarg del campionat, 35 a 20.S’aconseguia el 1r lloc de la fase desector i el bitllet a participar, entre els8 millors equips de l’Estat, de la fasefinal. El lloc..., encara estava per deter-minar però de moment, tocava fruir del’èxit aconseguit amb tota l’afició. Enl’entrega de trofeus, l’equip de la UESpujava en el caixó més alt, el de cam-pió. A més, es completava aquestagesta amb la del millor jugador delcampionat, Adrià Serrano i la del millorporter, Pau Guitart. Un cap de setmanainoblidable en què el club de la UnióEsportiva Sarrià i Sarrià de Ter aconse-guia el que des de feia molt tempss’estava perseguint, guanyar una fasede sector i obtenir el passi per la fasefinal del Campionat d’Espanyajuvenil.�

Fase de Sector del Campionat d'Espanya juvenil - Grup E

1a j. UES 35 HC Mata de Jonc 202a j. Ile-Spain Florida 18 UES 253a j. UES 38 Dominicos Zaragoza 18

Equip juvenil de la UES campió de la fase de sector juvenil d’Espanyadisputat a Sarrià de Ter.

ESPORT[ues

DSp74_

ESPORT[ues

Dues setmanes més tard, Madrid, per ser més con-cret la ciutat d’Alcobendas, acollia la fase de final delcampionat d’Espanya juvenil de Balonmano. Es dis-

putaria dels dies 7 a l’11 de maig en el pavelló de Los Sue-ños d’Alcobendas. Les millors pedreres del balonmanonacional espanyol, representades per 8 equips de 6 comuni-tats autònomes, lluitarien pel campionat estatal, en 5 inten-ses jornades que prometien passió i espectacle, amb elsjugadors del futur del balonmano nacional com a protagonis-tes. La fase final es disputava enformat de lligueta tots contratots en cada un dels grups. Elsdos primers classificats aconse-guirien el passi a les semifinalson es creuarien els primers clas-sificats contra els segons i de lesque en sortirien els dos equipsque lluitarien pel títol de campiónacional.

El dimarts pel migdial’expedició de la UES sortia ambautocar camí de Madrid. No espodia sortir més tard, ja que elprimer partit es jugava el dime-cres al migdia, en el partit inau-gural del campionat. Jugadors,equip tècnic, pares i mares i aficionats emprenien el viatgecap a la història, il·lusionats del moment que els tocava viure,i que ja començaven a fruir. L’equip anava a Madrid, almenysl’equip tècnic, amb una idea molt clara, no anar-hi com elpetit equip de poble que va a fruir del premi d’haver-se clas-sificat i no importar el resultat, al contrari, demostrar als més

grans i a l’elit del balonmano espanyol que la pedre-ra de La UES tenia un gran equip, i que podien fercoses molt grans, arribar molt lluny, demostrar queno era casualitat i, que es podia estar entre elsmillors de l’Estat, entre les millors pedreres delsequips d’Asobal i Divisió d’Honor Plata.

La 1a jornada, el dimecres a les 13h del migdia, tocavaenfrontar-se a l’Anaitasuna de Pamplona. En el pavelló de LosSueños hi feia molta calor. En els primers compassos delpartit els dos equips es temptejaven, 7 a 7 en el minut 10. apartir d’aquí els sarrianencs posaven una altra marxa, sobre-tot en defensa i s’arribava al descans amb una avantatge de4 gols, 15 a 11. La 2a part, després d’uns minuts de descansi de corregir algunes accions per part d’en Pasqui Gutiérrez

i Jaume Pòrtulas, es tor-nava a la pista amb lamateixa intensitatdefensiva i amb unamica més de fluïdesa enatac. Semblava que elsnavarresos no assimila-ven el joc desplegat pelssarrianencs i quan esportaven disputats 10minuts s’agafava lamàxima avantatge de 7gols, 21 a 14. Desprésd’un temps mort dema-nat per l’entrenador del’Anaitasuna, el seuequip reaccionava i reta-

llava la distància en el marcador posant-se a 3 gols a falta de10 minuts. La tranquil·litat i serenitat de l’equip sarrianenc al’hora de disputar els últims minuts feia que s’arribés al finaldel matx guanyant de 3 gols, 28 a 25. Alegria i els primers 2punts aconseguits amb sacrifici i desplegant un gran joc con-tra un equip amb envergadura i una gran defensa.�

Fase Final del campionat d'Espanya juvenil - Grup II

1a j. UES 28 Anaitasuna A 252a j. UES 29 Academia BM Alcobendas 243a j. Cuatro Rayas Valladolid 31 UES 30

ues

Acció d’atac del partit contra l’Anaitasuna.

El dijous 8 de maig, es jugaval’últim partit de la jornada, a les18’30h, contra el amfitrions, el

BM Alcobendas. Bon calendari, ja queles hores entre un partit i l’altre perme-tien donar un descans necessari al cosi al cap. Era un partit molt difícil ja quees jugava contra l’equip de casa, tota lagrada li estaria donant suport i teniauna primera línia molt física i potent.Després del xiulet inicial, els primersminuts de l’encontre eren pels alco-bendencs ja que van portar l’iniciativaen el marcador fins al minut 15. Als dela UES no els hi van tremolar ni el braçni les cames i de mica en mica, fentfeina de formiga, van anar remuntant elpartit. Arribaven al descans amb una

valuosa avantatge de 2 gols, 12 a 10,que deixa la grada muda i una mica per-plexa. Un equip d’un poble que nosabien situar en el mapa els estavacompetint el partit. A la represa mésdel mateix, igual que els altres partits,granota de feina i a seguir amb intensi-tat defensiva i realitzant atacs llargs,movent la pilota d’un costat a l’altre,fins al límit de la passivitat i finalitzantamb la millor opció possible. S’arribavaa una màxima avantatge de 5 gols, 18a 13, en el minut 10 de la segona part.Cap dels 2 temps morts demanats perla banqueta de l’Alcobendas podienamb el bon joc dels sarrianencs. Vanprovar diferents tipus de defensa peròno hi va haver manera, finalitzava el par-

tit guanyant de 5 gols, 29 a 24. Felici-tat a la cara dels entrenadors i jugadorsi com no, eufòria a la grada. 2 partits iels 2 guanyats, la classificació persemifinals quasi estava al sarró. Impen-sable gesta per a molts que s’estavafent realitat, desplegant un gran jocdins d’una pista de balonmano. Ni elsmés optimistes creien el que s’estavaaconseguint.

La 3a jornada i última de la 1a fasees jugava el divendres altre cop a les13h del migdia. Després de 2 partitsintensos el cos es començava a notar ia més si s’hi afegia la calor asfixiantque feia dins del pavelló, no passava niun bri d’aire. El darrer rival i amb quil’equip de la UES es disputava la 1a

El dissabte pelmatí, el FC Bar-celona i la UES

jugaven la 1a semifinala les 11’30h. La calorcontinuava acompan-yant el pavelló de Los Sueños i Alco-bendas. Els 2 equips que es coneixiensobradament començaven amb elsseus millors jugadors. Nos’escatimaven recursos per aconse-guir el passi a la final. Els primers 15minuts eren favorables al FC Barcelonaque aconseguia una renda màxima de3 gols, mentre que els darrers 15 erenper la UES que remuntava i es posavaper davant en el marcador a l’arribar aldescans, 15 a 13. A l’inici de la 2a part,el Barça es posava per davant en elmarcador, 18 a 19 en el minut 10. Elmatx seguia igualat fins el minut 18que els sarrianencs no van poderaguantar al cansament i al ritme decanvis que feia la banqueta blaugrana.Intel·ligentment, Jaume Pòrtulas i Pas-qui Gutiérrez decidien donar descans aalguns dels jugadors que tenien mésminuts acumulats a les cames de carael partit pel 3r i 4t lloc. Remuntar elpartit semblava poc intel·ligent veientla llarga banqueta de què disposava elFC Barcelona. En una altra situació lacosa hagués estat diferent, no era

qüestió d’enfonsar el vaixell. Al finalit-zar el partit els sarrianencs perdien de9 gols, 33 a 24. No era hora de lamen-tar-se, calia reflexionar, mentalitzar irecuperar,tant físicament com mental-ment, els jugadors pel partit pel 3r i 4tlloc, que no seria tasca senzilla.

El destí va voler que el rival pel par-tit pel 3r i 4t lloc fos altre cop el BMCuatro Rayas Valladolid, l’equip quehavia apartat als de la UES del primerlloc de la primera fase. El gust agredolçque havia quedat en la boca dels sarria-nencs podia canviar-se amb un partitque es podia ser considerat de reven-ja. La manera en què s’havia perdut nohavia deixat content ningú i es teniaganes de demostrar que lo del’anterior partit havia estat un entre-banc. El partit a les 10h del matí, tot iser molt aviat, podia ser bo pel que feiaa la temperatura ambiental i no patirles temperatures altes del migdia. Elsdos equips, que s’havien enfrontat dosdies abans, sabien a la perfecció lesarmes i dels debilitats de cada equip.Això sí, una cosa pesava en els dos, el

cansament. El queestigués més entertant físicament commental seria el quecometria menys errorsi el que segurament

s’emportaria la victòria. Partit moltigualat en que les avantatges anaven afavor d’uns i dels altres. A l’inici delpartit els sarrianencs es posaven aldavant (4 a 2), a mitja 1a part els delValladolid agafaven la iniciativa i pre-nien 4 gols d’avantatge (9 a 13, m.20) ien els últims 10 minuts els de la UESremuntaven i arribaven al descans amb4 gols d’avantatge (18-14). Tota unaproesa amb el cansament acumulatperò les forces sortien d’on ningú espensava. En la 2a part, elsval·lisoletans igualaven el partit en elminut 10 a 21 gols. Els seus millorsjugadors no les tenien totes i el cansa-ment els hi passava factura, les ram-pes començaven aparèixer i moltsd’ells havien de demanar el canvi alcap de pocs minuts en pista. Aquestva ser el moment en què els sarria-nencs van prémer l’accelerador i aug-mentaven un punt la intensitat endefensa i es tornava a pujar el contraa-tac, es tornava a córrer. El nou ritmeimposat pels sarrianecs provocava ques’anessin ampliant les distàncies lenta-

DS_75p

ESPORT[ues

plaça del grup, era el Cuatro RayasValladolid. Els sarrianecs anaven pri-mers de grup i els val·lisoletans neces-sitaven de com a mínim 1 punt perclassificar-se per les semifinals. Els delValladolid comptaven entre les sevesfiles de jugadors de nivell que hauriendisputat algun partit amb l’equipd’Asobal i que participaven de la selec-ció nacional absoluta. El partit comen-çava bé i es portava controlat des d’unprimer moment. Les diferències ana-ven dels 2 als 3 gols i sempre a favordels sarrianencs però no es podia mar-xar en el marcador. Els seus 2 millorsjugadors eren difícils d’aturar i mante-nien el seu equip sempre dins del par-tit. A l’acabar la primera part els de laUES anaven al vestidor amb 2 golsd’avantatge, 15 a 13. Al començamentde la 2a part els sarrianencs feien comsempre i obrien un forat de 5 gols, 19 a14 en els primers minuts. Era només

un miratge ja que altrecop els seus 2 juga-dors estrelles posavenaltre cop el seu equipdins del partit. De micaen mica s’anava notantel cansament a lescames i també en elcap, provocant impreci-sions en la passada ierrades no habituals.Els del Valladolids’anaven acostant en elmarcador i a falta de 5minuts empataven perprimer cop el partit. Nervis, cansament iunes decisions arbitrals discutibles,feien que els del Cuatro Rayas es poses-sin per davant en el marcador i no s’hiestigués a temps a remuntar, si més noempatar el partit, 30 a 31. Gran esforç elrealitzat pels sarrianencs la tarda deldivendres que no van saber com aturar

els dos millors homes del Valladolid queentre ells van realitzar 22 dels 31 golsdel seu equip. Tot i la decepció de nohaver guanyat el partit i quedar 1r degrup, s’havia aconseguit el passi a semi-finals. El rival a batre en aquesta era unvell conegut, el FC Barcelona que haviaquedat 1r de l’altre grup.�

L’equip juvenil donant les gràcies a l’afició després de finalit-zar el partit contra el BM Alcobendas.

Fase Final del campionat d'Espanya juvenil - Semis/ 3r-4t

Semis FC Barcelona 33 UES 243r/4t UES 35 Cuatro Rayas valladolid 30

DSp76_

ESPORT[ues

ment (m.50, 28-26;m.55, 32-29;...) i elValladolid no sabiacom aturar-ho, esdonaven per vençuts.El resultat final era de35 a 30 i la UES asso-lia el 3r lloc de la clas-sificació final.L’eufòria dels juga-dors, pares i mares iaficionats ques’havien apropat aAlcobendas esclata-va. Abraçades, plorsd’alegria, salts, càn-tics,...era la manera de celebrar el ques’havia aconseguit, la gran fita a ons’havia arribat. Després del “crit deguerra” dels jugadors al costat de lagrada, junt amb l’afició que els hi haviadonat suport tots aquests dies, elpavelló s’aixecava dempeus i brindavauna llarga ovació a l’equip que, per ells,havia estat la revelació. Pavelló quetenia un nom premonitori el dia ques’hi va arribar i que es va fer realitat al

cap de 5 dies, el pavelló de Los Sue-ños..., el pavelló dels somnis. Somnisque un grup de joves van fer realitat, elseu somni i també el de molt altra gentde la Unió Esportiva Sarrià i Sarrià deTer, que feia molt temps estava espe-rant. El somni no s’ha fet esperar i des-prés de 60 anys de balonmano a Sarriàde Ter s’ha aconseguit arribar a unafase final juvenil i a més, s’ha aconse-guit el 3r lloc, ser el 3r millor equipd’Espanya juvenil.

Ja de tornada es vaviure un moment moltemotiu, l’expedició delsjuvenils van ser rebutsper un nombrós grupd’uns 200 aficionatsdavant l’Ajuntament deSarrià de Ter amb bande-res,càntics i himnes i, onl’alcalde i alguns regidors,juntament al delegatfederatiu de la Federacióde Girona els va fer unarecepció. Un cop al balcóes van fer alguns parla-ments per part del capità

de l’equipAdrià Serrano, els entrenadors dels juve-nils i la presidenta de la Unió EsportivaSarrià.

Moltes felicitats nois, equip tècnic,pares i mares, afició! Heu arribat acon-seguir un somni que també era elsomni que havia perseguit fa molttemps molta altra gent! Vosaltres hoheu aconseguit! Sou molt grans! Souels més grans! �

Sortida al balcó de l’ajuntament de Sarrià de Ter de l’equip juvenil per cele-brar la 3a posició en el Campionat d’Espanya.

Sènior femení

Les “uesgirls” segueixen impressionant pels seusbons resultats. Classificades per la 2a fase en elGrup A , on les dues primeres places donen accés

a disputar el TOP-4 de la categoria i l’ascens a la superior.El balanç ha estat més que positiu. S’han aconseguit 6victòries i 4 derrotes, aconseguint 12 punts i unaexcel·lent 3a posició. La llàstima i el que ha deixat un malregust de boca a les jugadores ha estat no poder aconse-guir la segona posició i poder participar en el TOP-4. En elgrup hi havia 2 molts bons equips que són els que hanquedat en les dos primers posicions. El St. Joan Despí ungrandíssim equip pensat per pujar de categoria il’Igualada que es va estar a punt de guanyar en l’ultimajornada i empatar amb elles però, el que era més difícilera superar el golaverage. La temporada ha estat genialel d’aquestes jugadores i el treball i el compromís quehan donat sempre ha tingut els seus fruits, s’ha arribat ales portes de poder realitzar una fase final i de pujar decategoria amb només 2 anys. Molt bona la tasca realitza-da per l’equip tècnic que ha sabut portar aquest equipfemení a cotes molt altes. Moltes felicitats! I Esperemque sigui per molts anys i que seguiu lluitant per aconse-guir el que us proposeu. �

ues

1ª Catalana Sènior Femenina - 2ª Fase Grup A

1ª j. C Visitants Gironès-UES 28 H Sant Cugat 172a j. H St. Joan Despi 26 C Visitants Gironès-UES173a j. C Visitants Gironès-UES 28 Tarragona HC 214a j. C Visitants Gironès-UES 23 H Cooperativa St. Boi 205a j. CH Igualada 27 C Visitants Gironès-UES196a j. H Sant Cugat 22 C Visitants Gironès-UES237a j. C Visitants Gironès-UES 22 H St. Joan Despi 388a j. Tarragona HC 17 C Visitants Gironès-UES299a j. H Cooperativa St. Boi 24 C Visitants Gironès-UES2610a j. C Visitants Gironès-UES 22 CH Igualada 23

Acció d’atac de l’equip femení de la UES contra l’H Igualada.

LLIGA CATALANA “ANTONIO LÁZARO”

L’equip de la UES que participa en la Lliga Catalana“Antonio Lázaro” ha consumat el descens. En eldarrer número de la revista havíem parlat fins a la

20a jornada en què s’estava en la penúltima posició amb5 punts aconseguits. Aquest final de lliga, les últimes 6jornades, només s’ha aconseguit 1 empat, a domicili con-tra el Sabadell H. La resta de partits, 5 han estat derrotes,la majoria per la mínima però no s’hi ha arribat. S’ha des-plegat un bon joc però no ha estat suficient per guanyar partits. La joventut de l’equip unit a les lesions de les últimes jor-nades ha estat un factor decisiu per no aconseguir la permanència. Ara ja toca pensar i treballar en la temporada que béen què l’objectiu ha d’estar quedar en les primeres posicions i si pot ser, aconseguir altre cop l’ascens de categoria. Mol-tes felicitats per l’esforç realitzat aquesta temporada! Segurament la inexperiència ha estat un factor determinant en eldescens però el treball que heu realitzat dia a dia no serà en va... Ànims nois! Segur que la temporada vinent aconsegui-rem objectius grans. �

DS_77p

ESPORT[ues

Sènior masculí

Lliga Catalana Sènior Masculina "Antonio Lázaro"

20ª j. UES 24 CH Ràpid Cornellà 3321a j. H Vilamajor A 35 UES 2022a j. UES 31 CH La Salle Bonanova A3423a j. Sabadell H 29 UES 2924a j. UES 28 H St. Cugat A 2925a j. CH St. E. Palautordera 44 UES 2626a j. UES 38 H Poblenou 42

El primer equip de la Unió EsportivaSarrià ha acabat el campionat de lligade manera magistral, tal com ens ve

demostrant les últimes temporades. Enl’última crònica, l’equip de la UES ocupava la7a posició amb 9 punts. En aquestes jornadesel balanç ha estat molt bo: 5 victòries, 1empat i 1 derrota, aquesta última al pavelló delPalautordera-Salicrú. Les 5 victòries s’hanaconseguit en partits difícils com el que esjugava a Sarrià de Ter contra l’Esplugues queen aquells moments anava 2n el la classifica-ció i es va guanyar de 4 gols (29-25) o contrael Vendrell a domicili, on es va aconseguir unaàmplia victòria, 13 gols (23-36). Victòriestambé importants contra l’H Banyoles, rivalgironí de la categoria que tot i fer un partitmolt dolent es va aconseguir els 2 punts (24-22). També molt treballat els punts aconse-guits contra el CH St. Esteve Sesrovires (32-29) iel que tancava el campionat contra l’H Sant Quir-ze (46-34). Molt meritòria va ser el punt aconse-guit a Mataró (35-35). Al final s’ha mantingut la 7aposició en la taula classificatòria aconseguint 26punts i quedant a 1 punt del 6è classificat, la SalleMontcada. Les lesions en l’últim terç del campio-nat d’en Joan Pòrtulas, Narcís Llausàs, JordiMarch i Jordi Rodríguez podien ser un handicap important per la progressió de l’equip però l’aportació dels joves jugadorsque de mica en mica van ajudant més a l’equip van ser determinants.�

Acció del partit contra la Salle Montcada.

1ª Estatal Masculina Grup D

20ª j. Augi-UES 29 H Esplugues 2521a j. H Palautordera-Salicru 38 Augi-UES 2922a j. Augi-UES 32 H St. Esteve Sesrovires2923a j. JH Mataró 35 Augi-UES 3524a j. Augi-UES 24 H Banyoles 2225a j. CE Vendrell Handbol 23 Augi-UES 3626a j. Augi-UES 46 H Sant Quirze 34

1a Nacional

Albert Diaz selec-cionat per la Con-centració Nacio-nal d'Estiu de laReal FederaciónEspañola deBalonmano

El jugador de categoria cadetde la Unió Esportiva Sarrià,Albert Diaz, després de la

bona temporada realitzada, ha estatseleccionat per la Federació Espan-yola de balonmano per participar enla concentració que realitza a inicisd’estiu juntament amb 28 jugadorsd’arreu de l’Estat espanyol.

En la localitat de Burgos, entrel'1 i el 6 de juliol, serà on els juga-dors nascuts en els anys 1998 i1999 realitzaran la ConcentracióNacional d'Estiu que organitza laReial Federació Espanyola deBalonmano, una activitat que ésfonamental per als tècnics de laselecció espanyola de cara a treba-llar amb els pròxims integrantsdels equips nacionals espanyolsde categoria juvenil.

Antonio Reyes és l'encarregatde dirigir la parcel·la masculina en laConcentració Nacional d'Estiu de2014, amb l'ajut de Jordi Giralt i la

col·laboració de Francisco Martí.Catalunya és, amb 12 joves , la

comunitat autònoma més repre-sentada en la Concentració Nacio-nal d'Estiu de la Reial FederacióEspanyola de balonmano , seguidad'Andalusia amb 11 participants ide la Comunitat Valenciana , amb8 representats.

Felicitats Albert! Esperem quegaudeixis d’aquesta experiència iet sigui profitosa per la teva forma-ció esportiva i personal.�

DSp78_

ESPORT[uesues

El jugador cadet de la UES, AlbertDiaz.

Campus d’HandbolUES a la 1ª quinzenade setembre

La primera quinzena de setembredel 2014, abans de començar elcurs escolar, la Unió Esportiva

Sarrià farà un Campus d’Handbol per atots els nens/nois i nenes/noies de 1r deprimària fins a 2n d’ESO, tant per juga-dors que practiquin l’esport com els quees vulguin iniciar en la pràctica d’aquest.Es realitzarà en el pavelló de la UnióEsportiva Sarrià i els horaris aniran de les9h del matí fins a les 13’30h del migdia.També hi haurà un servei d’acollida a les8h i de recollida fins a les 14’30h per lagent que per motius laborals els hi vagimés bé. L’horari base serà: 8h Acollida;9h benvinguda; 9’30h Entrenament; 11hEsmorzar; 11’30h Partits; 13h Relaxa-ment; 13’30h Recollida fins a les 14’30hRecollida Acollida. Per a més informa-ció, preus i inscripcions podeu enviar uncorreu electrònic [email protected]; Hand-bol Campus UES (facebook) o posar-vosen contatcte amb el director, GuillemTorres (627174024) que molt bon grat usatendrà.

Aniveu-vos! Pot ser una manera inte-ressant de practicar l’esport que us agra-da o començar a fer les primeres passesuns dies abans de començar el cursescolar! Sereu tots molt benvinguts! .�

Per acabar la temporada els sèniors de laUES es van inscriure en la Copa Catalanaper no finalitzar l’activitat esportiva i els

dies de vacances fins el començament de la pre-temporada següent no fos tant llarg. Degut a lesbaixes per lesió i per tal de provar joves jugadorstant del juvenils com del 2n equip, es va fer uncombinat dels 3 per anar fent provatures. El mèto-de de competició era el de lligueta a una sola volta. Integrat dins un grup de 5 equips juntament amb l’H Esplugues, l’HSant Cugat, el St. Martí Adrianenc i l’H Banyoles, l’equip de la UES en guanyava 1, n’empatava un altre i en perdia 2. Que-dant en la 4a posició i aconseguint 3 punts, quedava fora de la següent fase i quedava eliminat de la competició.

Molt bona temporada de l’equip nacional de la UES que tot i estar en plena formació es va consolidant i mostrant aspec-tes molts positius. Felicitats a tots i esperem que l’any que ve, més i millor! Segur!�

Copa Calatana sènior masculina "Gonzalo Usero"

1ª j. H Esplugues 29 Augi-UES 272a j. Augi-UES (descansa)3a j. Augi-UES 34 H Sant Cugat A 344a j. St. Martí Adrianenc 43 Augi-UES 305a j. Augi-UES 41 H Banyoles 26

Copa Catalana

DS_79p

EditorialAra resulta que ens estimen. Quesempre ens han estimat. I nosaltressense saber-ho! Vatua l’olla!Senyors de Madrit, sisplau, no ensestimeu tant. Nosaltres amb unamica menys d’amor i, sobretot, ambunes quantes garrotades menys ja enfem prou. Que de vegades l’amorexcessiu enfarfega i fa de mal pair.Ens conformaríem amb poder anarfent la viu-viu, sense pressions, comaquell qui no vol la cosa i qui diespassa, anys empeny.Si no és molt demanar, esclar.

Sam Enfot,Redactor en Cap.

ReflexióAssignar al ministre d’exteriorsl’ofensiva contra el procéssobiranista, no és reconèixerimplícitament que per a ellsCatalunya ja és un afer exterior?Dins la seva lògica, no hauria estatmés encertat que se n’ocupés elministre d’interior?Ara que, de Margallo a Fernández,no sé què és pitjor. És com fugir delfoc per caure a les brases.

Miquel Calcada,TSN, Afers exteriors.

FutbolA can TV3 (la teva, la meva)aprofiten qualsevol ocasió als TN oa qualsevol programa, per parlar-nosde la consulta i del procéssobiranista, però quan al mes d’abrilvan anar al Congreso de losDiputados els tres mosqueterscatalans a defensar la proposta delParlament sobre la consulta, latelevisió pública (la teva, la meva, ola seva, no ho sé) no varetransmetre en prime time eldebat, sinó un apassionant partit devint-i-dos ganàpies corrent darrere

d’una pilota.I és que una cosa és el país i unaaltra ben diferent els compromisoscomercials. O dit ras i curt: la pelaés la pela.

Carles Puchol,TSN, Nou Camp.

CinemaLa majoria dels dirigents del PP sónfills de Fellini. Tanqueu els ulls ipenseu: en Paquito el chocolateroCamps, la Rita Bàrbara, enBárcenas, la Cospedal Endiferido, elBigotes, la lideressa Aguirre o elpropi Aznar i senyora. No semblenpersonatges de ficció sortits de lapel·lícula Amarcord?Doncs no. No són de ficció. Heusaquí la grandesa del cinema.

Lluís Bunyol,TSN, Multisala.

Anuncis breus-Quan sentiu que nou de cada deudentistes recomanen als seuspacients Dentiplus, us heupreguntat mai què pensa el que fadeu? Jo sóc l’altre i us recomanoDentiplas.-Es busca soci emprenedor permuntar empresa de fer forats. Detotes dimensions i formes. Quadrats,rodons, profunds o negres. Hi ha unampli mercat amb una grandemanda. (Mireu al vostre voltant:on és que no hi ha un forat?)Interessats, truqueu.

Parole, parole, paroleLes paraules serveixen per descriurei sovint també per amagar. Fa pocs’ha presentat una mena de partitsota el nom de Societat CivilCatalana, com si representessin lasocietat civil catalana. De lamateixa manera, la dreta mésencarcarada aquí i a Europa es fa dir

Partit Popular, com si fossinpopulars.És el que de vegades passa amb unvell conegut quan et diu: m’alegroque tot et vagi bé. Segur?Per això jo quan em pregunten comet va?, en lloc de l’habitual anarfent, responc sempre: entre bé imolt bé. Les persones que t’estimense n’alegren i les que no t’estimen,que es fotin.

Laica Grangé,TSN,Sarrià de Mig.

DesmentitsNo és cert que la Verge s’hagiaparegut al ministre de l’Interior perdir-li que ja n’hi ha prou decondecoracions, que no vol saberres més de militars o policies, queElla està per a altres coses i que laseva vida no és d’eixe món.Fonts del ministeri s’han negat aconfirmar aquest desmentit.

Nolasc A. Gat,TSN, Becari.

La ReivindicacióHem aconseguit contenidors grocs,fer caure senyals de trànsitimpossibles i fins i tot viaductesinnecessaris, i en canvi una cosa tansenzilla com treure un ocellot ensestà costant més del compte.Però aquí seguim erra que erraproclamant que: la gallina a lacassola!

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

LA FRASE DEL DIA: No és la política qui crea estranys companys de llit, sinó el matrimoni. Grouxo Marx

Documents

Parlem de Sarrià núm. 88