EDITORIAL

pDS_3

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral,Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, AssumpcióVila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de TerHan col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Imma Oliveras, EsplaiPl, AV Sarrià de Baix, Ràdio Sarrià, Ma Rosa Farriol, Dolors Xargay,Ernest Penalba, Amics dels Gegants, Dones més que mai, SergiTorrentà, Cristina Vicedo, Anna Sala, Presen Serrano, Natxo Fajardo,Joana Rosdevall, Montse Xandrich, Ampa Escola Montserrat, CristinaGarcia, Llibertat Turbau, Emili Marco, Francesc Ramió, Xavi Rodríguez,Joan Pórtulas, Wolves.

Portada: El Pont Major, pintura de Tomàs Colomer de 1930 exposada a laFundació Rafael Masó. Imatge extreta del llibre Atles Paisatgístic de lesterres de Girona.Disseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: revista@sarriadeter.catDipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista deSarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntamentde Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TERPer llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

4

6

7

8

10

12

14

16

18

19

20

22

23

24

26

28

29

30

31

38

42

43

48

49

57

58

60

62

64

66

69

70

72

77

79

sumari

Heus ací un altre número de la revista en elqual hi trobareu diverses cròniques de l’ampliventall d’activitats que cada quatre mesos esrealitzen al nostre poble. Sarrià és un pobleple de vida, farcit de persones i grups, grans,

petits, de totes les edats que organitzen i participen de mol-tes activitats. El ventall és important. Des de grups ques’organitzen per fer i millorar la salut a l’organització del tra-dicional i ben merescut homenatge a la vellesa, a grups queorganitzen el temps de lleure i les vacances de la mainada:el casal, les colònies i l’acampada 2014 en són un magníficexemple. El berenar del soci de l’Associació de Veïns, elsopar, la festa de la ràdio amb el reconeixement al veíentranyable de Sarrià de Dalt, l’Esteve Pineda, ben segurrècord guinnes com a actor estel·lar dels Pastorets haguts iper haver. Sempre ho hem dit, Sarrià és un tot. L’excel·lènciadels nostres cantaires, el treball i la festa dels gegants, elsviatges organitzats, les vetllades al Coro, les exposicions,les activitats de la biblioteca, el Festival Butirrock, etc.

En un apartat més específic en aquest número hi troba-reu també ressenyes de llibres, ben especialment al llibreque s’ha publicat sobre la vil·la romana del Pla de l’Horta. Hitrobareu també un dossier sobre el moviment estètic catalàdel noucentisme, etapa important de realitzacions culturalsi arquitectòniques per tot Catalunya i ben especialment aSarrià també. Pensem que l’edifici del Coro, les Escolesvelles i la Casa Pòrtulas van ser obres dissenyades pel nota-ble arquitecte gironí Rafael Masó i realitzacions del noucen-tisme que tard o d’hora, almenys a aquestes darreres quehem esmentat, s’hi hauria de plantejar una reforma integralper tal que no es malmetin més del que estan i puguin figu-rar en un futur no massa llunyà als itineraris de la casa-Museu Masó de la ciutat.

En aquest número hi trobareu també un petit homenat-ge a dues persones que van deixar viva petja en l’activitatassociativa i cultural de Sarrià, la Dolors Xabé i en SalvadorMuñoz. Quant a les entrevistes hi tenim una atrevida con-versa amb l’Enric Xargay, campió de Catalunya de ral·lis.

Finalment, a més de les seccions de crònica política, deles activitats de l’escola, del muntanyisme, gastronomia,salut, de l’handbol i firmes habituals de columnistes i opi-nants, hi trobareu a les nostres pàgines la segona part d’unarecerca històrica sobre la fàbrica de ciment Omedes.

Parlem de Sarrià, ja ho sabeu, un magazine de cada qua-tre mesos per llegir i per estar informats d’allò que s’haesdevingut al poble. �

AJUNTAMENT. Urbanisme per a refundadors

Mes de la salut

Homenatge a la vellesa

ENTITATS. Esplai Mijac

AV Sarrià de Baix

Ràdio Sarrià

Cantanires de Sarrià

Amics dels Gegants

Dones més que mai

Centre de Visitans. Passajeda amb el Tren Turístic

CULTURA. Les Nits del Coro

El mes de la Prehistòria a la Biblioteca Emília Xagay

Exposició de pintures de Rosa Dachs i Peitiví

Tricentenari. “Conèixer la història”

Festival Butirrock

Emergent

Llibres. “El juego de Ripper” de Isabel Allende

Un llibre imprescindible. “El Pla de l’Horta”

El Noucentisme

In Memoriam. Dolors Xabé, Salvador Muñoz

ESPAI 2.0 Selfies... qui no se n’ha fet ualgun?

L'ENTREVISTA. ENRIC XARGAY. La Vida gas a fons

QUADERN D'APUNTS

DOSSIER D’HISTÒRIA. Fàbrica Ciment Omedes

OPINIÓ. La revolució és votar

Microparticipació a la “Microconsulta” del carrer Firal

ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat

AMPA Escola Montserrat

Confetti. Un dia la granja de “Can Pau”

NATURA. Pujada a l’Aneto

SALUT. Tècnica de deerminació de la Glucèmia Capil·lar

ESPAI GASTRONÒMIC. Mistura

ESPORTS. UES

Wolves

THE SARRIÀ NEWS

UNA REVISTA BEN DIVERSA

DSp4_

AJUNTAMENT [Urbanisme per a refundar-nos

Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

URBANISME PER A REFUNDAR-NOS

No és només per una qüestió deformació sinó també per convenci-

ment absolut que penso quel’urbanisme és essencial per a ladefinició social d’un territori. Allòque definim des de l’urbanismedetermina la realitat geogràfica,

econòmica i social.

xemples d’això quedic n’hi ha milers, lamajoria són absoluta-ment obvis. N’hemparlat altres vegades.

Si hom decideix que un determinatespai es destina a sòl residencial,tindrem un tipus d’activitat social,de la mateixa manera que si s’optapels usos industrials, la repercussióserà una altra. Heus aquí doncs, lafacultat d’intervenir en el territori ifinalment en la vida de les persones.

La interrelació entre urbanisme iactivitat humana és evident. I es desd’aquesta òptica que ens cal afron-tar les decisions que prendrem allàon tenim moltes de les competèn-cies de planejament urbanístic, elple municipal. La gestió del territoriamb perspectiva social és el queens pertoca –entre moltes altrescoses- als regidors municipals.

I això té importància sempre,però especialment ara que vivim enmoments de crisi econòmica. És adir, justament ara que les adminis-tracions hem de fer tot el possibleper crear activitat, per generar llocsde treball, fins i tot per canviar elparadigma econòmic que aquestatasca pren més sentit que mai. Aixòés així en general, però especial-ment al nostre poble.

El tancament de TorrasPapel, elpassat mes d’octubre és una dra-màtica realitat per a totes les perso-nes que hi treballaven. Per totes lesfamílies que en depenien. Per tot unpoble que ha viscut durant dècades,de la indústria paperera. Un xoceconòmic manifest. Però també hasignificat un tancament d’etapa. Eltancament de la fàbrica es la conse-qüència darrera de decisions ques’han anat prenent durant anys ique han desembocat en aquestasituació. De fet, la desaparició de lafàbrica no ha estat un episodi sob-

tat sinó que s’ha allargat, al menys,des de mitjans anys 90. Aquestapèrdua de pes industrial (no limitatnomés amb Torraspapel) ha convis-cut amb l’auge i caiguda del creixe-ment del mercat immobiliari i elconseqüent augment del sector dela construcció. De manera que,durant uns anys, des d’un punt devista econòmic el creixement delsector de la construcció ha “com-pensat” la caiguda industrial.

És més, des d’un punt de vistaurbanístic hi ha una clara relacióentre una cosa i altra. Tanta com queels espais que ocupaven antiguesindustries ara ocupen habitatges. ASarrià de Ter en tenim exemplesmolts coneguts. Aquesta correlacióha generat que les administracions,segurament, no hagin calibrat proubé els efectes de la desindustrialit-zació. La bombolla immobiliària n’hatapat les repercussions.

Així doncs, a l’ajuntament, elque ens toca es equilibrar el territo-ri per propiciar activitat econòmica.El tancament de la paperera senyalde que ens cal un canvi profund. Esun senyal de que allò que ens haservit durant anys potser ara s’ha dereplantejar. Ens cal cercar novesreceptes per garantir el futur. Espe-cialment –tornem al principi-, enl’àmbit de la planificació urbanística.

Es per això que ens vam com-prometre a elaborar el Pla Estratè-gic de Promoció Econòmica delmunicipi. Un pla que es va iniciar el2011 amb la feina de la UdG. Elresultat és precisament un instru-ment on fer-nos aquestes pregun-tes clau. I respondre-les amb múlti-ples veus i visions. Però amb unúnic objectiu compartit: posicionarSarrià de Ter per garantir-ne el futureconòmic i social. És a dir, ens caltenir una eina que ens guiï –avui idemà- a l’hora de prendre decisions

E

per afavorir el nostre desenvolupa-ment econòmic. Però que serveixi deveritat. Evitant tenir només un docu-ment amb unes sentències generalsen forma de manament que desprésno se saben aplicar. De fet, el proble-ma en aquest camp es que s’ha abusatmassa de textos grandiloqüents quequeden en un calaix sense efecte.

Per això seguirem treballant en elPla ja iniciat. Un pla que parteix de trespotes. Tres sectors a potenciar. El des-envolupament comercial lligat al’entrada nord de Girona, l’industrialvinculat al terreny i usos industrialsexistents i el sociocultural lligat a launiversitat (facultats de medicina iinfermeria). Tres elements fonamen-tals que giren a l’entorn de tres gransàmbits: campus de la salut, sectorpaperer i Avinguda de França. Aques-tes fites i àmbits són un primer peròclar diagnòstic.

Diagnòstic i les receptes que se’nderivaran que hauran de quedar reflec-tides en el planejament municipal. Per-què nosaltres no podem decidir quiinverteix al nostre poble, quines activi-tats poden arribar, però si que podemposar les condicions òptimes perquèho facin. Ens toca preparar “pistesd’aterratge”. Ho hem de fer en el princi-pal instrument que tenim a l’abast, elPOUM que estem tramitant. Hem detenir un full de ruta clar per plasmar-loen el planejament urbanístic.

Però els planejaments urbanístics nopoden acabar allà on acaba el termemunicipal. Perquè la realitat es tossuda ino té res a veure amb els límits adminis-tratius. Allò que, en aquest camp, deci-deixi un ajuntament afecta el municipilimítrof. Es per això que, des del meupunt de vista, cal aprofundir en la visióglobal de l’urbanisme. Per tant, hauremde poder incidir també en el planejament

supramunicipal, metropolità diríem. Un clar i fonamental exemple

d’això és el debat de la TUC. El debatde la Trama Urbana Consolidada. Enaquest cas, des de Sarrià de Ter dema-nem que el nostre municipi –ara que lallei ho permet- puguem tenir les matei-xes oportunitats a l’hora d’acollir activi-tats comercials interessants. No potser que aquest tipus d’activitat semprese situïn a la ciutat i nosaltres enrebem només les conseqüènciesnegatives. Es per això que, finalment,hem demanat a Girona poder formarpart de la Trama Urbana Consolidadade Girona. Perquè volem tenir lesmateixes oportunitats. No en va, enshi juguem el futur econòmic.

L’urbanisme té repercussions eco-nòmiques. L’urbanisme té repercus-sions socials. I avui que en tenim lanecessitat, l’haurem d’utilitzar perrefundar-nos.�

DS_5p

AJUNTAMENT [Urbanisme per a refundar-nos

Foto Radio Sarrià

DSp6_

AJUNTAMENT [Mes de la Salut

Imma Oliveras Caixàs Regidora de Salut i Gent Gran

MES DE LA SALUT

l mes de maig el vam tornara dedicar a la salut.

Com ja es tradicional esva tornar a fer la caminadaque organitza l’Ampa de

l’escola Montserrat juntament amb elGrup de Muntanya.

Aquest any es va recuperar la camina-da de gossos per els carrers de Sarrià il`exhibició de agility amb gran participació.

També es van fer diferents xerrades acàrrec de la farmàcia Blanco, farmàciaBrunsó i farmàcia Estudis.

Diferents entitats del poble hi van participar organitzant activitats: la Biblioteca,el CAP, Oncolliga, Jubilus, Dones més que mai.

La salut es cosa de tot l’any, cuidem-nos per la repercussió. �

ECaminada per la riera Xúncla. Fotos: David González.

DS_7p

Imma Oliveras Caixàs Regidora de Salut i Gent Gran

om cada any es va fer un dinar amb elshomenatjats acompanyats per els seusfamiliars i amics.

Aquest homenatge és una mostrad’agraïment a tota la gent gran que en el

dia a dia ens ensenyen tota la seva estima i els valorsque hem de tenir. Vagi per a ells el nostre agraïment.

Cal agrair a la regidoria de Serveis Socials i a lesentitats que hi han col·laborat l’Esplai de la Gent Gran,el CCP Mossèn Domingo Casanellas, Dones del Coro,Dones més que mai i els Amics dels Gegants.�

El diumenge 1 de juny es va celebrar el 42ºHomenatge de la Vellesa a Sarrià de Ter

C

AJUNTAMENT [Homenatge a la vellesa

HOMENATGE A LA VELLESA

De dalt a baix:El pavelló espectacular amb els convidats aldinar d’Homenatge a la gent gran.L’alcalde Roger Torrent i la regidora ImmaOliveras entreguen un obsequi a Anna Ver-daguer, la dona de més edat de assistent al’acte.L’alcalde i la regidora amb el Sr. JoaquimRodríguez de Cartagena, l’home més gran deSarrià de Ter.

A l’esquerraEls Amics dels Gegants de Sarrià acompanya-ren els convidats des de l’església al pavelló.

Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter.

DSp8_

CAMPAMENTS ESTIU 2014

em continuat amb elmateix mètode detreball que l’any pas-sat. Un treball basaten la programació a

partir de les inquietuds dels nens,sobretot els més grans. A principi desetmana els preguntàvem què elsagradaria fer, i a partir del que ens

deien fèiem una activitat o una altra.Les activitats estrella, igual que els

darrers anys, han estat les estones depiscina, les excursions a les gorgues,la construcció de cabanes i la festa del’escuma. A diferència d’altres anys,l’excursió final del mes de juliol la vamfer a la platja.

Esperem que pares i mares hagin

quedat contents, i animem a tots els nensi nenes a venir al nostre casal d’estiu.

Aquest any ha quedat demostratque el casal d’estiu és una activitat con-solidada dins de la nostra entitat, ja ques’ha dut a terme des d’un equip demonitors molt nou i jove amb un èxittotal. Aquest resultat ens dóna una granempenta per tornar-hi l’any que ve! �

CASAL ESTIU 2014

ENTITATS [Esplai Mijac

Aquest és el quart any que l’esplai PL s’encarrega d’organitzar el casal municipal de Sarrià de Ter, iper això estem molt contents. Volem agrair la confiança que tenen l’ajuntament i els pares dels nensde seguir comptant amb nosaltres.

urant aquests dies,ens han visitat prin-ceses, llops, brui-xes, gegants, gue-rrers i monstres

que, tot trencant tòpics, ens hanensenyat que les coses no sempresón com ens pensem. Mitjançantdiverses dinàmiques i jocs ens han fetveure, entre altres coses, que no totesles princeses són perfectes ni totesles bruixes dolentes.

Com a innovació, durant aquestscampaments hem dut a terme les“estrelles polars”, és a dir, revisions deldia i reflexions en grups reduïts. Peraixò, cada un de nosaltres ha tingut un

grup específic de quatre o cinc nens inenes per reunir-s’hi almenys cada dosdies. Aquestes “estrelles polars” hanestat molt ben valorades tant per partdels joves com per part dels monitorsi monitores, ja que han fet que hihagués més confiança entre uns i elsaltres i la nostra relació ha estat enca-ra més estreta.

Com cada any, l’activitat mésesperada ha estat “La marranada”,però aquesta vegada no hem estat elsmonitors els qui l’hem organitzat, sinó

els premonitors de l’esplai, a quiestem molt agraïts per la feina que vanfer, ja que l’activitat va resultar sermolt potent i nois i noies s’ho van pas-sar d’allò més bé.

Per acabar, els monitors i monito-res estem molt contents dels nens inenes que han vingut aquest any alsnostres campaments, ja que handemostrat ser un grup molt responsa-ble, cohesionat i respectuós. Tambéels volem agrair que hagin participat ala nostra activitat perquè tots i cada und’ells en són l’essència i sense ells nohauria estat possible. �

Aquest any, tot i que el temps no ens ha acompanyat gaire, els campaments d’estiu de l’esplai PL hanestat tot un èxit. Durant l’últim cap de setmana de juny i la primera setmana de juliol, monitors, moni-tores, nens i nenes hem estat a La Planta, un camp situat a Sant Esteve de Llémena, ben a prop d’aquí.

H

D

Mijac Esplai Pl

pDS_9

ENTITATS [Esplai Mijac

luny de l’obra clàssicad’Homer, el nostre objec-tiu no era tornar a Ítaca,sinó trobar primer Odis-seu i després reprendre

el camí cap a la nostra pàtria. Després d’haver reparat de nou el

vaixell, ens posàrem en marxa a larecerca del nostre capità. Tots juntsvam emprendre un llarg viatge pled’aventures i perills tot navegant per laMediterrània. Grans tempestes asso-taren la nau ja que Posidó, el rei delmar, no volia que trobéssim Odisseu iaixò feia que dia rere dia arribéssim adiferents illes on els seus habitantsens posaren petits entrebancs perallunyar-nos d’Odisseu. Aquest fou elcas del gran cíclop Polifem, que ens varetenir a la seva illa i no vàrem aconse-

guir escapar-nesense l’astut detots els tripulants.

No tot forenobstacles: la dees-sa de la saviesa,Atenea, ens protegíde tots els perillsque els diferentspersonatges enspresentaven; lamaga Circe ensajudà amb les coor-denades per arribarals Inferns on, gràcies a l’endeví Tirè-sies, trobàrem la resposta d’on eraOdisseu; i, fins i tot el mateix Odisseuens feia arribar palpitants missatgesper saber la manera d’actuar davantd’alguns d’aquests éssers imaginaris.

Finalment, després de viure fatigo-ses però emocionants aventures,aconseguírem trobar Odisseu i repren-dre de nou el viatge de retorn a la nos-tra llar gràcies a l’ajut d’alguns perso-natges i, sobretot, de l’incentiu i cons-tància de la nostra gran tripulació. �

COLÒNIES D’ESTIU 2014Aquest any les colònies d’estiu van ser tota una odissea. Tan bon punt vam arribar a Granollers deRocacorba vam esbrinar que estàvem a la illa deTroia i que tots nosaltres formàvem part de la tri-pulació d’Odisseu.

L

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

5% dte.*en reparacions,

instal·lacions elèctriquescanvis de caldera, aire condicionat imuntatges d’energies renovables...

* Presentant aquesta publicitat

Al porxo de la casa de Colònies de Granollers de Rocacorba

DSp10_

ENTITATS [AV Sarrià de Baix

l dia 6 de juny de 2014 vatenir lloc a la placeta de laFont la 7ª Festa del’Associació, amb degusta-

ció de coca i cava per als assistents,començant així la temporada d’activitatsd’estiu. Un ambient distès i músicad’ambient van acompanyar l’activitat, on esva poder gaudir d’una estona de tertúlia ide la possibilitat de fer nous socis entre elsnostres veïns i veïnes. �

l diumenge dia 15 dejuny de 2014 la nos-tra associació vaorganitzar una sorti-

da a la Vall de Núria. Vam esmorzara Ribes de Freser i vam pujar a daltamb el cremallera. Allà vam podervisitar el santuari, el centred’interpretació i les salesd’exposicions. Vam poder anartambé amb el telecabina fins al’alberg del Pic de l’Àliga, culmi-

nant la jornada amb undinar tipus buffet al res-taurant. Malgrat la tem-peratura fresca i el vent,va ser una excursió moltreeixida i amb una bonaparticipació. �

E

EXCURSIÓ A NÚRIA

E

BERENAR DEL SOCI

DS_11p

ENTITATS [AV Sarrià de Baix

l dia 23 de juny, revetlla deSant Joan, la Flama delCanigó va arribar a Sarrià,on les entitats la vam

rebre de mans del nostre alcalde. Es vafer la lectura del manifest i l’encesa delsfanalets. Els gegants van acompanyarl’acte, que es va tancar amb el Cant delsSegadors per part dels assistents. �

l dia 2 d’agost va tenir lloc el tra-dicional sopar del soci, inicial-ment previst al carrer JosepPallach, però que a causa del maltemps es va haver de portar a

terme a l’edifici del Coro. Es va poder degus-tar un bon assortit d’embotits amb pa ambtomata i amanida, com sempre gratuït per alsnostres socis. Després del sopar, els assis-tents vam tenir l’ocasió de ballar amb la músi-ca del DJ Giro.�

REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ

E

SOPAR DEL SOCI

E

cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• COQUES

Des de 1896

Obert cada diaAv. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283info@calflequer.com

Fotos AV Sarrià de Baix

DSp12_

31a FESTA RÀDIO SARRIÀ

Neus Mercader

El passat dia 12 de juliol vam celebrar la 31a edició de la Festa de la Ràdio, una festa que és més queuna festa d’una entitat i que s’ha convertit en una cita imprescindible de l’estiu per a molts sarria-nencs.

na festa en què nonomés hi participem elscol·laboradors en actiusinó que també comptaamb la participació des-

interessada d’aquells companys que,pels motius que siguin, ja no tenentemps per dedicar a la ràdio, però quetenen anotat al calendari aquesta data,i que any rere any aporten el seu gra-net de sorra perquè la festa arribi a bonpunt; uns al matí, preparant l’embotitmentre els altres munten les taules icadires a la plaça; i a la tarda, preparantla barra i començant a coure la carn....I no només els col·laboradors; tambéalguns veïns de la plaça Emilia Xargay icarrers propers, que sempre vénen aoferir el seu ajut. És el que té la ràdio:t’enganxa de tal manera que, encaraque no hi siguis, has de tornar.... i lafesta és una bona oportunitat de man-tenir el contacte amb les ones.

Aquest any potser no hem arribatal nombre de participants d’altresanys: ja se sap, la crisi, que hi ha mol-tes altres festes i ens hem de repartirentre totes...., però encara i així hemestat cap uns dos-cents sarrianencsels que hem pogut gaudir del sopar al’aire lliure (el bon temps ens va acom-panyar, al final !!!) i tot seguit del ballamb “Notes d´Or”. I enmig de tot ple-gat, l’entrega del trofeu al Mèrit Cultu-

ral i Social de Sarrià de Ter, queaquest any els col·laboradorsvam decidir que havia derecaure en la persona del’Esteve Pineda, col·laboradordurant molts anys de la ràdio, ala tertúlia del dilluns, i quesempre era uns dels primers aoferir-se per ajudar a prepararla festa i un dels més matiners:el teníem sempre a les 8 enpunt del matí, acompanyat delseu bon amic Salvador Tixis, lamateixa persona que va escriu-re les paraules tan emotivesque vaig llegir al fer l’entregadel trofeu a títol pòstum a laseva dona, la Conxita, i alsseus fills i família. Et trobarem afaltar Esteve ....

I uns dies més tard, eldijous 17 de juliol a la nit, perconcloure les activitats dedica-des a la commemoraciód’aquest 31è aniversari i encol·laboració amb l’Ajuntamentde Sarrià de Ter, a la piscinamunicipal va tenir lloc la sego-na edició del “chill-out”: unafesta que va ser tot un èxit, i que vacomptar amb més de 200 participants,que vam aprofitar el bon temps per feruna capbussada a la piscina, mentreescoltàvem les cançons que el grup

“Buena Onda” va interpretar al llarg dela nit. Nit que, amb un èxit asseguratcom aquest, de ben segur que repeti-rem l’any que ve. �

U

ENTITATS [Ràdio Sarrià

Fotos: Ràdio Sarrià

Rosa Soler

DS_13p

ENTITATS [Ràdio Sarrià

ESTEVE PINEDA

Si us hem de parlar de totesles activitats que va fer alllarg de la seva vida, omplirí-em hores i hores parlantd´ell i donaria per més d’unllibre…. Per tant, farem unabreu pinzellada del que haestat la seva vida.

a de ben petit, quan noméstenia 7 anys i abans de laGuerra Civil, ja va començara participar als Pastorets. Vaser als Salesians, que en

aquells moments era l’únic lloc on esrepresentaven: lligat amb una cordapassava per sobre de l’escenari d’uncostat a l’altre fent d’àngel. Des de lla-vors va estar fent representacionscada any per les festes de Nadal. Pri-mer com a estudiant amb altres com-panys de l’escola, i més endavant, jamés gran, com a exalumne.

Un cop casat va venir a viure aSarrià de Dalt: i van arribar els fills, dos,en Joan i en Carles. I amb Mn. Isidre javaren formar una companyia de teatre,que representava les seves obres enuna sala petita del col·legi Paulí Torras;l’esclat, però, va ser quan va arribarMn. Domingo, gran entusiasta del tea-tre que va proposar fer un espai gran:així va néixer i es va construir el CentreParroquial, el lloc on a més de poderveure cinema, també es representavateatre. Allà hi va ser com a primeractor, amb l´ajut de dues grans apunta-dores: primer la Victòria i en els darrersanys la seva dona, la Conxita. La nine-ta dels seus ulls va ser un sainet que

portava per títol “Per no entendre elcastellà”, una peça que originàriamentdurava 30 minuts però que, juntamentamb el seu germà Jaume, la feiendurar una hora i mitja… en aquestapeça, en Jaume i ell feien una operacióa l’avi Tom, en la qual li treien una“paletilla” de vaca de l’esquena…

Anys i més anys participant nonomés com a actor, sinó també com amembre de la Junta del Centre Parro-quial, així com a la Comissió de laCavalcada de Reis; també, és clar, coma col·laborador a Ràdio Sarrià, on parti-cipava a la Tertúlia dels dilluns.

El diumenge 21 de desembre del2011, al Diari de Girona van publicaruna entrevista amb ell amb un encap-çalament que deia “No hi ha registre,però costaria trobar algú que faci mésanys que actuï als Pastorets quel’Esteve Pineda”, que en aquellsmoments tenia 87 anys i feia 80 anysque pujava als escenaris en aquestesdates tan entranyables. Entre altrescoses, també deia a l’entrevista que laseva intenció era deixar-ho aquell any,que un es va fent gran i ja no era elmateix, que quan el dimoni li anava aldarrera que ja quasi l’atrapava, i voliaplegar abans que això passés…

El Centre Parroquial li va dedicaruna placa que li va entregar l’alcalded’aquesta població a l’última represen-tació de l’any 2012, amb la dedicatòria:“Per la seva trajectòria a les Arts Escè-niques”; també n’hi ha una altra al’entrada de la porta de l’escenari delCentre Parroquial.

Per això, per tot el que ha repre-sentat al llarg de la seva vida, com aactor i com a persona, el premi al mèritcultural d’aquest any, in mèmoriam, ésper a l’Esteve Pineda, que recull l’altranineta del seus ulls, la seva dona, laConxita. �

J

Rosa Soler entrega el premi a títol pòstum ala Conxita, dona de l’Esteve Pineda.

La família de l’Esteve Pineda.

14_pDS

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

ixò representa moltadedicació i assajos i ensomple d’experiència,d’il·lusió i de satisfacció.

Els concerts deSarrià de Ter, Sant Julià de Ramis iMedinyà ens són familiars i propers anosaltres pel fet de retrobar-nos encada festivitat i així poder consolidarels lligams d’amistat i convivènciaamb la gent del poble.

La posada a escena d’una obra deteatre suposa una gran tasca, peròtots plegats formant equip el dia 22 demarç vàrem actuar de nou a la Cellerade Ter i el dia 23 a Medinyà.

¡¡ I no parem!! Ja que el dia 22d’abril, tal com ens van demanar, femuna sinopsi de l’obra musical “Els mal-decaps del Sr. Qualsevol” a la bibliote-ca “Emilia Xargay” i coincidint amb lavigília de Sant Jordi vàrem repartir al

final de l’actuació una rosa a cada undels assistents.

Arriba el 3 de maig, un gran dia pelnostre company Lluís (el casament dela seva filla Gloria a la catedral de Giro-na), se’ns proposa cantar a la celebra-ció i ho tirem endavant. ¡ Fantàstic!¡Un dia per recordar!

No oblidem la festa de la vellesa,com cada any, el mes de juny ens tro-bem una vegada més per cantar elconcert a l’església de la Misericòrdia.Aquest 1 de juny va ser molt intensperquè a l’acabar ja ens esperaval’autobús per anar a la Jonquera iretrobar-nos amb més de 400 cantai-res de diferents pobles de les comar-ques de Girona per commemorar el Tri-centenari dels fets de 1714, sota ellema “Cantem en llibertat”, un passeigper la història de Catalunya des del’Edat mitjana fins als nostres dies en

textos, cançons i poemes. Continuem avançant: 8 de juny,

missa i concert a l’església de Sant Juliàde Ramis, en el dia de la vellesa, i 22 dejuny al matí a Girona, cantada a les esca-les de la catedral i a la Rambla i a la tardarepresentació del concert a l’auditoriamb totes les corals participants.

Va ser fabulós! L’objectiu de “Can-tem en llibertat “ és contribuir a la per-sistència del patrimoni musical i de laidentitat catalana a través del cantcoral fent memòria d’uns fets molt sig-nificatius.

Finalment tenim el goig d’anunciarque l’obra de teatre “ Els maldecapsdel senyor Qualsevol”, la 8a represen-tació, va tenir lloc el dia 30 d’agost aGirona a les 21.00 hores, al pati de lesmagnòlies de l’antic hospital de SantaCaterina, dintre del festival FITAG.

Bona música. �

Aquest any pels cantaires ha estat molt complet i variat, a més de les representacions habituals coma coral s’ha inclòs en el repertori noves fites com: el teatre musical i “Cantem en llibertat”.

Mª Rosa Ferriol i Mª Dolors Xargay

A

ANEM AVANÇANT

Dins l’església de Sant Julià de Ramis, el dia de la vellesa. Foto Cantaires

L’agrupació coral de les comarques gironines es va proposar la celebració del tri-centenari de l’11 de setembre de 1714 com quelcom molt especial, mitjançant unconcert participatiu obert a totes les corals que hi volguessin participar, es va feruna crida amb molt d’èxit ja que una vintena de corals (“Els cantaires de Sarrià”inclosos) i uns 500 cantaires estaven disposats a participar de l’esdeveniment.

mb argument i concep-ció històrica a càrrecd’Irene Llongarriu, idirecció tècnica deCarme Cornellà, Clara

Benet, Montserrat Casanova i IreneLlongarriu, es va començar a posar fil al’agulla. Mica en mica i després dediverses reunions amb directors i res-ponsables de les diferents corals es vafer un programa de repertori, assajos iconcerts, repartits en tres blocs coralsi un bloc comú. La primera trobada vaser el dia 26 d’abril a Quart, on totesles corals portàvem apreses les can-çons, va ser tot un dia d’assajos. El dia1 de juny a la Jonquera, a part del’assaig del matí, es va fer a la tarda unconcert al pavelló d’esports, una mica

informal però va ser el preludi del grandia que va arribar el 22 de juny, primeral matí a les escales de la catedral i des-prés a la Rambla, on uns 200 cantairesvàrem fer una mica de tastet del queseria el concert de la tarda a l’auditori. Ia les sis en punt va començarl’espectacle, sota la direcció de Fran-cesc d’Assís Pagès, l’acompanyamental piano de Marc Mas i la narració del’actor David Planas, es va anar fent unrepàs dels últims tres-cents anys dela història de Catalunya. El grup sarria-nenc de música tradicional “Els Grou-llers” va començar en formació deCobla de tres quarts amb folre (forma-ció anterior a l’actual cobla), amb unapeça de benvinguda, el van seguirtretze cançons més entre les quals

cal destacar “El cant dels ocells”,“Evocació al Pirineu”, “L’estaca”, “Quèvolen aquesta gent”…o la més emo-tiva, “L’Empordà”, i finalment i ja peracabar es va cantar “Els segadors”acompanyats de tot el públic assis-tent. Val a dir que les sardanes que esvan cantar varen estar ballades per lacolla sardanista de Cassà de la Selva“Mans amigues”.

Cantem en Llibertat, el mateixnom ho diu. Cantar és un sentimentmolt especial, de reconeixement mun-dial i la llibertat és un dret de les per-sones. En aquesta ocasió ha estat lacelebració del tricentenari dels fets de1714, on amb un tomb per la històriadels últims segles hem fet un repàs dela música catalana. Salut i música, �

A

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

pDS_15

Ernest Penalba

CANTEM EN LLIBERTAT

Ens podeu posar falta. Alnúmero anterior d’aquestarevista no hi va haver crònicagegantera. Per la nova perio-dicitat quadrimestral i percorrespondre als mesos demés baixa activitat, vam prefe-rir esperar al número actual ifer un resum de tot el que hemcorregut fins ara.

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

DSp16_

ENTITATS [Amics dels Gegants

a temporada 2014 es vainiciar ben aviat, comcada any, participant enel seguici de la Cavalca-da de Reis. Els nostres

grallers i timbalers hi van posar bandasonora i van col·laborar a la màgiad’una nit ben especial. Una mica méstard (també sense gegants ni capgros-sos) vam ser presents a la rua de Car-nestoltes, acompanyant la cercavilafins al pavelló municipal, on va tenirlloc la lluïda desfilada de disfresses.

La temporada pròpiament gegante-ra es va iniciar a Fornells de la Selva, elmes d’abril. La trobada bicomarcal

Giroestany ens va permetre passar elrelleu als fornellencs, després de lacelebració que l’any 2013 va tenir lloc acasa nostra. Com és habitual, hi vanser presents les colles de les duescomarques i la vetllada va acabar ambun multitudinari ball de gegants moltassajat. Tres setmanes més tard, a pri-mers de maig, seguint avall el curs delTer, vam poder assistir a la trobadagegantera de Celrà, on vam poderconstatar la bona salut de la sevafaràndula després de la reconstrucció ala qual va estar sotmesa. Una setmanadesprés, a Sarrià se celebrava la FiraComercial de Primavera, emplaçada al

passeig de Capellades. També vam ser-hi presents, enmig de parades i activi-tats que mostraven el dinamisme delcomerç sarrianenc.

El primer diumenge de juny vamser fidels al compromís ambl’Homenatge a la Vellesa, tot i que aOlot s’hi commemorava el 125è aniver-sari dels seus gegants i era seu de laVila Gegantera Gironina. Un any més,vam recollir els assistents a la sortidade missa, vam acompanyar-los al pave-lló i vam cuidar-nos de servir un bondinar. També el mes de juny vam serpresents a l’arribada a Sarrià de laFlama del Canigó, que es va distribuir a

L

GEGANTS DEFESTA EN FESTA

Josep M.Sansalvador amb Montserrat Fontané, mare delsgermans Roca.

les associacions de veïns dels dife-rents barris i la vam dur fins a Cornellàdel Terri per encendre el seu monumen-tal Foc de Sant Joan.

Si la revetlla de Sant Joan la vampoder passar a Cornellà, la de Sant Perela vam poder viure a Taialà. Els nostres

amics de Caixa deTrons ens havienconvidat a la sevatrobada anual, queva ser un èxit departicipació depúblic i colles. Lasenyora Montse-rrat Fontané, maredels germansRoca, no va volerperdre’s l’ocasióde fotografiar-seamb en Cinto i laMaria. Caixa deTrons, que va néi-xer com a grup de

percussió, ens van comunicar una notí-cia excel·lent: per Fires de Girona dispo-saran d’una parella de gegants que vin-drà a engrandir la família.

De festa en festa, vam arribar aSalt i també vam ser presents a la citade la seva festa major. La cercavila pel

poble va ser ben concorreguda i ani-mada. Vam fer ballar els gegantsdavant aquella formidable factoria cul-tural que és la Coma-Cros.

A primers d’agost ens van convidara Bescanó, a una trobada matinal queens va permetre estrènyer llaços ambla xarxa gegantera d’aquest tram delTer. Tant saltencs com bescanoninsens havien de tornar la visita per lanostra trobada, però de vegades lescoses no acaben resultant com homdesitja.

La crònica d’aquests mesos acabaa l’empordanès indret de Palau deSanta Eulàlia. A finals d’agost celebrenla festa i no hi fallen mai els gegants.La cercavila uneix els dos nuclis delpoble i els veïns ofereixen una magnífi-ca acollida. A partir d’aquí, ens tocaagafar força per encarar la festa majorde Sarrià de Ter i tota l’activitat gegan-tera que s’hi concentra. En tindreunotícia al pròxim número. �

DS_17p

ENTITATS [Amics dels Gegants

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.comTel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968

REPARACIONS - INSTAL·LACIONSAIGUA - LLUM - GAS

CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

Plantada davant el restaurant Roca a Taialà.

Sortida a Viladesens.Fotos: Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

DSp18_

ENTITATS [Dones més que mai

Mal anomenat “champany” durant molts anys, ja que aquesta denominació pertany a la comarca dela Champanya Francesa; retornem a cadascú el que és seu i passegem per tot el món amb molt d’orgullel nostre apreciat nèctar de denominació “Cava Català”.

Joana Rosdevall

i als magnífics caldos ques’elaboren a la nostra terrahi afegim que normal-ment estan ubicats enedificis modernistes que

són una joia més del nostre patrimoni,no podem més que apropar-nos-hi.

És per això que vàrem pensar quevalia la pena visitar les “Caves Codor-níu” (a Sant Sadurní d’Anoia), que sónun exponent del bon cava i un moltinteressant conjunt arquitectònic, enaquest cas de l’arquitecte Puig i Cada-falch, de principis del segle XX.

Férem el recorregut pels seus jar-dins i la bodega amb trenet, degut a laseva gran extensió. Degustàrem elsseus caldos i qui va voler va poder adqui-rir-los a la botiga per gaudir-ne a casa.

A la sortida vàrem fer la foto de grupque sempre ens recorda que vàrem pas-sar junts una diada agradable. Seguida-ment vam visitar Vilanova i la Geltrú, onvàrem fer un dinar a base de xatonada.

Després del parèntesi del dinar,vàrem fer una visita guiada al MuseuRomàntic Can Papiol. Fou la casa pairalde Francesc Papiol i Padró, persona

molt influent, advocat i terratinent,diputat per Catalunya a les Corts deCadis de 1812. La seva construcciódata del segle XVIII (1790-1801). Enmorir sense descendència, la propietatva passar a les germanes, i per matri-moni a mans dels Torrent. El 1959 ladiputació adquireix l’immoble i l’any1961 s’inaugura com a museu.

Pensem que el dia va ser molt inte-ressant i això ens anima a seguir bus-cant nous indrets que ens facin conèi-xer una mica més la nostra terra.

Fins a la propera. �

S

CAVES CODORNIU

Foto de grup davant l’edifici modernista de les caves Codorniu.

DS_19p

ENTITATS [Centre Visitans

El Centre del Gironès va organitzar durant elsdissabtes i diumenges del mes de juliol unadivertida activitat per compartir amb família:descobrir durant dues hores i mitja els raconsnaturals més bonics de la Vall de Llémena viat-jant en un trenet turístic.

Isabel Vidal i Solà

l punt de sortida era al mateix Centre. El trenenfilà camí cap a Sarrià de Dalt, passant perSant Medir i abans d’arribar al nucli de Carte-llà, ens dirigírem cap a Montcal fins a lesGorgues de Canet d’Adri. Allà vam fer una

parada de mitja hora per poder gaudir d’aquell paratge tantranquil i on hi havia famílies banyant-s’hi o bé parant el sol(vam tenir sort uns i altres, el temps acompanyava).

Després del recés i un cop tots al tren, ens posàremen marxa de nou per tornar cap a Sarrià. Sortint d’Adri, ensvam dirigir cap a Montcal, Sant Medir, Sarrià de Dalt i,finalment, al Centre de Visitants del Gironès.

Paga la pena que aprofiteu una iniciativa tan encertadacom aquesta per conèixer o bé recordar entorns que pot-ser feia temps que no visitàveu i que tenim tant i tant aprop de casa nostra. �

E

PASSEJADA AMB EL TREN TURÍSTIC DEL GIRONÈS

Davant el Centre de Visitants, a Sarrià de Ter

Les gorgues de Canet d’Adri

ÀREA DE CULTURA: TEATRE, HISTÒRIA, BIBLIOTECA, EXPOSICIONS

Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Cristina Vicedo. Anna Sala. Presen Serrano

LES NITS DEL CORO

DSp20_

“MAXT D’IMPROVITZACIÓ” i

“A PORTA TANCADA”

cultura

Les Nits del Coro del mes de maig vanoferir dos espectacles teatrals ben dife-rents. En primer lloc, el dia 8 de maig, elpetit escenari del Coro va reunir un bon

equip d’actors i actrius per gaudir d’una diver-tida sessió de matx d’improvisació. Unexcel·lent exercici teatral en què tant els actorscom el públic s’ho passen d’allò més bé.

El dia 22 de maig, en canvi, la proposta vaser una lectura dramatitzada “A porta tanca-da” a càrrec de la companyia Rapsòdia VeusLiteràries, basada en l’obra de Jean Paul Sar-tre, que feia incidència en el fet que la mortforma part de la vida i per tant resulta oportúmirar-ho com un acte de confiança. L’obra deSartre en aquest cas s’ha teatralitzat fins a uncert punt per intentar donar-li un oreig de viscòmica. L’espectacle plantejava que el fet deviure o no en un infern depèn realment denosaltres i de les relacions que establim ambels altres. �

Un moment del matx d'improvisacio

La companyia RapsòdiaVeus Literàries en un delsmoments de l’espectacle

“A porta tancada”

DS_21p

CULTURA

Aquest cicle de cafè-teatre consolidatque organitza l'Ajuntament de Sarriàde Ter i que el dia 5 de juny, a les 10de la nit, va reunir un nombrós públic

a la placeta de la Font, a l'exterior de la Cafeteriadel Coro, on durant tota la temporada en un petitescenari s'han dut a terme tots els espectaclesprogramats per l’Associació Gironina de Teatre ipel qual han desfilat més de 600 espectadors enla seva quarta temporada .

“Enfila, S.A.” ens mostra com la vida passa itot canvia, però les històries sempre queden en elrecord. És la història de dues dones dels anys cin-quanta que treballen en una fàbrica tèxtil. Entrefils i bobines, i amb el soroll i l’olor de les màqui-nes, hi creixen, hi treballen i hi teixeixen les seveshistòries de vida. Dues històries que són ben dife-rents per a cada una de les protagonistes.

Amb aquest espectacle el grup vol recordarels oficis d’abans i fer homenatge a totes aquellesdones que van treballar a la fàbrica Coma i Crosde Salt, i que en els moments difícils no van tren-car el fil de la seva vida.

“Les Estampades” és una companyiaque neix l’any 2010, de les arrels de la ciaDeambulants, i està formada per BertaEscudero, Mariona Moya i Paula Radresa,tres artistes multidisciplinàries apassiona-des per les arts de carrer. Formades en dife-rents disciplines artístiques com la dansaaèria, el circ i el clown, uneixen els seusconeixements per investigar en noves for-mes escèniques. Afincades a la FactoriaCultural Coma-Cros de Salt, parteixen deltreball físic i la investigació corporal per des-envolupar la seva feina, una fusió entredansa contemporània i les tècniques aèries,per intentar conquerir tot allò que queda perdamunt seu. En la seva trajectòria desta-quen l’actuació a la Fira del Circ de la Bisbal,la Mostra d’Igualada, l’espectacle inauguraldels Special Olimpics a Figueres, la inaugu-ració del Bosc de la Pineda de Mariscal,l’espectacle inaugural de la nau Cosentino aLyon, i la participació com a artistes resi-dents a la Sala Royale. �

La companyia gironina de dansa aèria iclown “Les Estampades”, amb el seu nouespectacle "Enfila, S.A." i més de 150espectadors, va cloure la quarta temporadade les Nits del Coro.

“ENFILA S.A.” LES ESTAMPADES

Espectacle Enfila SA a la placeta de la Font

DSp22_

CULTURA

El mes es va iniciar amb unaexposició temàtica sobre elmón de la prehistòria. Aquestaexposició incloïa llibres, con-

tes, novel·les, DVD, ... tant per a adultscom per a infants, que ens parlaven itractaven de la prehistòria des d’àmbitsmolt diversos: històric, literari... Aques-ta exposició comptava també ambalguns plafons explicatius especial-ment destinats al públic infantil.

Els dissabtes en família del mes demaig vam dedicar-los a difondre a tra-vés de contes i tallers la prehistòria alsnens/nenes. Així les noies de Triumviratvan venir a la biblioteca a explicar-nos lahistòria d’en Roc el prehistòric a larecerca del foc, on a través de la histò-ria d’en Roc vam poder entrar en elmón de la prehistòria i vam poder sabercom vivien, què menjaven, com caça-ven i fins i tot com feien foc els homesprehistòrics. I vam acabar la sessióamb un taller de manualitats on elsnens van poder fer el titella d’en Roc.

Les activitats de la biblioteca rela-cionades amb la prehistòria, però, vananar continuant i així va ser com duranttot el mes els nens del nostre club delectura, exploradors de contes, van lle-

gir el llibre de Geroni-mo Stilton La era gla-cial ambientat tambéen la prehistòria i elsprehistòrics. I quinamillor manera que tre-ballar el llibre que haví-em llegit que despla-çant-nos fins a un llocon es poden veure iconèixer de primeramà les restes arqueolò-giques que ens expli-quen la vida en l’èpocaprehistòrica com són elParc de les Coves Pre-

històriques de Serinyà.Així, doncs, des de la biblioteca

vam organitzar una sortida amb pares,nens i nenes del club de lectura, i nonomés del club de lectura perquè esta-va obert a tothom que s’hi volguésapuntar, fins a les Coves Prehistòriquesde Serinyà.

Allà la Cristina i la Neus ens van feruna visita guiada per cada una de lescoves que allà s’han trobat i que són visi-tables: la de Mollet, la del Reclau Viver ila de l’Arbreda. Vam poder veure nonomés com es vivia dins les coves sinótambé com s’excava una cova, ja que lacova de l’Arbreda és un exemple moltvisual de les tècniques arqueològiquesque es fan servir avui en dia en les exca-vacions arqueològiques de prehistòria.

Una vegada feta la didàcti-ca visita i visualitzat el docu-mental que es projecta, vamtenir l’oportunitat de poder rea-litzar i veure alguns dels tallersque es fan pels nens i a travésdels quals ens podem aproparuna mica més a la prehistòria.

Així, els nens van poder ferde prehistòrics per un dia pin-tant les parets de les coves; van

poder veure com es caçaven els ani-mals a la prehistòria i practicar com dedifícil era el tir amb arc; van aprendre laimportància del descobriment del foc ila manera com feien foc a la prehistòriai finalment van conèixer les eines quetenien i com les treballaven per poder-les fer servir per caçar, matar i menjarels animals.

Va ser una visita molt interessanttan pels nens com pels pares que ensvan acompanyar en aquesta sortida aSerinyà. És un lloc en què hi ha una partde la nostra història, que el tenim molta prop i que és bo de conèixer i de visi-tar. I donat l’èxit i l’interès mostrat perles famílies, no serà la primera nil’última vegada que n’organitzaremuna, d’aquestes sortides.

Va ser doncs amb aquesta visitaque vam tancar i concloure el mes dedi-cat a la prehistòria. Una iniciativa quedes de la biblioteca hem valorat positi-vament ja que ens va permetre donar aconèixer una part del nostre fons i vin-cular-hi algunes de les activitats lectoresque fem des de la biblioteca.

Per conèixer les activitats que realit-zem us emplacem a visitar la nostra pàginaweb:http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter o bé a seguir-nos a través delfacebook i del twitter. I si teniu ganes queus avisem quan fem una activitat també enspodeu fer arribar el vostre e-mail i puntual-ment rebreu notícies nostres.�

Visita amb la biblioteca a les coves de Serinyà

El passat mes de maig la biblioteca E. Xargay va decidir dedicar-lo a conèixer i saber més de la prehis-tòria. Sota el títol Viatja a la prehistòria amb la biblioteca vam muntar exposicions, activitats, tallers isortides que giraven entorn el món de la prehistòria.

EL MES DE LA PREHISTÒRIA A LA BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

CULTURA

DS_23p

EXPOSICIÓ DE PINTURES DE ROSA DACHS I PEITIVÍ

LA COOPERATIVA CENTRE CÍVIC

Através d’aquest nom sug-geridor, l’autora ens per-metrà endinsar-nos cap aun univers únic i personal.

Utilitzant dues tècniques, l’oli i elllapis de colors, ens mostra una visiócaptivadora, on prenen especial impor-tància la vivacitat dels colors, les tonali-tats canviants, que es difonen gradual-ment, per il·lustrar espais diàfans opetits detalls que treu de l’anonimat.

És en les teles on plasma la sere-nitat de la seva pinzellada ferma,segura i plena de vida, dins unes pin-tures figuratives.

I és a través de la obres realitzadesen llapis on deixa la seva empremtamés íntima, creant ambients impossi-bles, manipulant la realitat, per acon-seguir a través dels matisosl’harmonia poètica. No escatima

detalls, es detura per elaborar unsambients eloqüents, carregats dellum, de color, on la il·lusió arrabassaespai a la monotonia.

Ens proposa entretenir-nos ambuna visió panoràmica, elegant, i deixar-nos portar per aquestes pintures lliu-res, però mesurades, sense deixar-sesotmetre, ni arrabassar, els límits deles exageracions. Ens convida a realit-zar una lectura diferent, recolzant-nos

en un passeig suggerent per aquestsmons únics i diferents, on prenen vidatots i cada un dels elements que com-ponen els quadres.

Descobrim una artista polifacèticaque, darrera hores de treball, agerma-na amb destresa les paraules amb lapintura dins una mateixa obra, intro-duint un joc on cada element guarda elseu lloc, alhora que interfereixen enun punt en comú. �

Durant el mes de maig el CentreCívic la Cooperativa de Sarrià deDalt acull l’exposició de pinturesde Rosa Dachs i Peitiví.

“DESPERTARS”

24_pDS

CULTURA

Entendre l’esperit de resistèn-cia davant l’adversitat ol’intent d’anorreament de lanostra identitat nacional i de

la nostra cultura, per comprendre elprofund sentit de llibertat que mouavui la societat catalana. Els diferentsactes inclosos en el cicle es van portara terme del 16 de maig al 4 de juliol ivan voler abraçar els punts de vistamés diversos. Història i literatura, peròtambé activitats de caire més lúdiccom l’Hora del Conte o els Dissabtesen família, van convidar a participar-hia petits i grans.

En primer lloc es van programar 4conferències agrupades sota el títol“Dels segadors als vigatans. La fi del’estat català”, a càrrec de l’historiadorsarrianenc Ramon Riera, que es van

desenvolupar de manera dinàmica iamena, amb tot de detalls rigorosos ireferències quotidianes de la Catalunyadels segles XVI i XVII. La Guerra deSuccessió, els fets de 1714, el posicio-nament i actitud de la ciutadania i deles classes dirigents del moment, peròsobretot l’entorn polític que ho propiciàtot, són els eixos vertebradors de lesconferències celebrades al Coro.

A la primera de les xerrades, queva tenir lloc el 16 de maig, es va abor-dar el període que va de l’any 1599 al1652. En Ramon Riera féu una intro-ducció a la Catalunya de l’època quealeshores estava immersa en la Coro-na d’Aragó i els estats itàlics quetambé la integraven. Sense oblidar lesdiferències conceptuals entre Castellai Catalunya que ja suposen un antece-

dent de l’antagonisme que ha subsis-tit al llarg dels anys. La guerra delsSegadors i la caiguda de Barcelona, enel primer gran setge que va patir lacapital en època moderna, són elsaltres apunts històrics tractats enaquesta primera conferència.

En la segona celebrada el dia 30 demaig estem ja davant el final de la gue-rra dels Segadors i les conseqüènciesque per a Catalunya i la decadentMonarquia Hispànica va tenir la malanomenada Pau dels Pirineus.S’explicaren els conflictes intermi-tents que van inquietar el Principatfins a la fi de la branca hispànica delsÀustries. I es donaren les claus perentendre el que seria l’autèntica pri-mera guerra mundial: la guerra de Suc-cessió Espanyola.

L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb el suport del Departament de Cultura de la Gene-ralitat de Catalunya, s’ha sumat als actes de commemoració del Tricentenari del 1714 i ho ha fet ambl’organització d’un cicle que amb el títol “CONÈIXER LA HISTÒRIA” ha volgut aportar una mica mésd’informació per saber, entre altres coses, què érem els catalans, què som i sobretot què hem de ser,quin futur volem.

TRICENTENARI 1714-2014

““CCOONNÈÈIIXXEERR LLAA HHIISSTTÒÒRRIIAA””

L’historiador Ramon Riera va conduir el cicle Conèixer història a la sala del Coro.

pDS_25

CULTURA

Les darreres sessions, celebradesels dies 13 i 20 de juny, varen centrar-se en el període comprès entre el1711 i el 1714, en els fets bèl·lics deldarrer tram de la guerra de Successióa Catalunya. En Ramon Riera ens vafer un relat acurat del que va significaraquell llarguíssim setge per a la pobla-ció de Barcelona, la fam, les malalties,l’extraordinari exemple d’organitzaciódels diferents gremis per a la defensade la ciutat i els diferents posiciona-ments de la classe dirigent i política,dels civils i militars que defensarenacarnissadament una ciutat quenomés va poder ser doblegada per laimponent desigualtat entre defensorsi atacants. Finalment, i a partir de laderrota el 1714, l’historiador sarria-nenc va fer una introducció de la brutali despietada repressió que el rei Borbóva infligir als ciutadans catalans.

Un exemple d’aquesta repressiófou la del general Josep Moragas, nas-cut a Sant Hilari Sacalm, que desprésde la caiguda de Barcelona es va acollira les capitulacions del castell de Cardo-na, l’últim reducte de la resistència al’interior del país. El general Moragasva intentar fugir cap a l’illa de Mallorcaque encara resistia, però fou detingut el22 de març de 1715, torturat i jutjat ifinalment executat el dia 27 del mateixmes de març de 1715. Al general Mora-gues no se li reconegueren els honorsmilitars, i descalç i amb camisa de peni-tent, fou arrossegat viu pels carrers deBarcelona per un cavall fins a arribar alpatíbul, on fou executat, decapitat iesquarterat. No content amb això, FelipV ordenà que es fiqués el seu cap din-

tre d’una gàbia de ferro ique fos penjada al Portalde Mar per a escarnipúblic. I allà va romandredurant dotze anys malgratles súpliques de la sevavídua.

La Biblioteca EmíliaXargay va dedicar tambédos dels seus DISSAB-TES EN FAMÍLIA de maigi juny al Tricentenari. Eltaller “La revolta dels sabors”, de Tra-moia Produccions culturals, va propo-sar experimentar tota una revolucióamb la introducció de nous productesculinaris que van arribar d’Amèrica comel tomàquet, les mongetes, el cacau,la vainilla… Una autèntica experiènciasensorial i literària per descobrir olors,formes, textures, colors i sabors de lamateixa manera que es va viure a laCatalunya de finals del segle XVIII.“1714 Xarcuters…som-hi!!!”, l’altreDissabte en família que va tenir lloc eldia 7 de juny va oferir un espectacleparticipatiu de Núria Clemares quecombinava la narració amb les titellesque recreava la vida d’una barceloninaque demanava voluntaris per formar laCoronela i protegir la ciutat. L’HORADEL CONTE es va sumar també a lacommemoració del Tricentenari ambuna sessió de rondalles catalanes acàrrec de Joan Boher i els seus “Con-tes 1714”.

Tancava el cicle l’actor Oscar Inten-te de la companyia “Inútils mots” queva oferir el dia 4 de juliol l’excel·lentrecital poètic “Hem escollit”. Un recullpoètic sobre el que han dit al llarg del

temps els nostres poetes del seupropi país. El seu va ser un passeigpels anhels i somnis projectats cap alfutur, amb veu profunda de vegadesvibrant, de vegades emocionada,resignada o irònica, però sempre ambparaules farcides de sentiment id’intensa reflexió sobre la pàtria. Ambel compromís de lluita i de fidelitat a lallengua present a tots els poemes.Des de Verdaguer a Enric Casasses,els poetes i també el poble amb elsseus mots han fet possible la supervi-vència del país a cops de defensar laseva cultura, a cops de defensar laseva llengua.

“CONÈIXER LA HISTÒRIA” ha ser-vit entre d’altres coses per revisionaraquests 300 anys de resistència de lanació catalana en tots els àmbits i perdonar a conèixer l’autèntica epopeiaque significà el setge, la defensa ifinalment la derrota de la nació catala-na el 1714. Uns fets històrics quenomés la derrota militar i la fermavoluntat dels guanyadors ha pogutrebaixar en l’imaginari col·lectiu com sihagués estat un simple acte de teme-ritat i rauxa. �

Dissabte en família a la Biblioteca.

PPÀÀRRQQUUIINNGG..NNEETT

c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30www.parquingnet.cat

NETEJA DE PÀRQUINGSJosep Chacón Sánchez

26_pDS

CULTURA

El passat 14 de juny es va celebrar la 18a edició de la Butirrock, un festi-val que s’està convertint en la veritable festa major del jovent de Sarrià deTer, tota una tradició al poble. Organitzat per l’associació Apaga la Tele idesprés d’una aturada de diversos anys per indisponibilitat de la Font deCan Nadal, va tornar ja l’any passat amb més activitats a l’abast de tots elspúblics i totes les edats, sense oblidar les botifarres, el rock i les sevesinfinites variants i el seu aspecte reivindicatiu.

FESTIVALBBUUTTIIRRRROOCCKK

S’inicià la jornada amb l’arrossada popular per dinar, cada vegadamés nombrosa, i a primera hora de la tarda amb una de les princi-pals novetats: activitat infantil organtizada per l’Esplai PL perquè lamainada també es sentís partícep de la diada. A les 6 de la tarda

van començar els concerts amb problemes meteorològics que finalment ensvan respectar. Com que Apaga la Tele és una fàbrica de grups emergents vampoder veure actuar els grups locals Extirpala, Anchord, Milenrama i Fi-asko; aixícom els grups convidats 13th Magic Skull de Palafrugell, Drink Hunters de Bar-celona, Crim de Tarragona i Suzio 13 de Madrid. Unes bandes molt variades dinsdel gran ventall que ens ofereix el rock, des del rock’n’roll i el surf, fins al punk-rock més canyero, passant pel hardcore melòdic o estils més ballables amb untoc més folk i celta.

El millor del festival, com cada any, és l’ambient que s’hi respira. Un ambientcreat per generacions anteriors que s’ha anat mantenint i millorant amb l’esforçde tota la gent que ha passat per l’associació i que ha fet que sigui el més des-tacat per tots els assistents, des dels més joves fins als que han pogut assistir ales 17 edicions anteriors. Amb la col·laboració de les distribuidores que venensamarretes, música i altres tipus de material s’acaba de crear aquest ambientmagnífic, lúdic i cultural a la vegada, d’un festival cada vegada més enfocat aSarrià de Ter, als pobles del voltant i a tots els amants de la música i el modusoperandi del do it yourself �

Natxo Fajardo.

DS_27p

CULTURA [[Festival Butirrock

DS_29p

CULTURA [[El juego de Ripper

El juego de RipperISABEL ALLENDE

Àngel Garcia

Isabel Allende, autora de lamagnifica novel·la La casa delos espíritus, que tingué unamés que discutible adaptaciócinematogràfica, i que ha conre-at també el gènere del relat curtamb llibres esplèndids com Loscuentos de Eva Luna, s'endinsaen aquesta ocasió per encàrrecde la seva editora Carme Bal-cells, en el gènere de la novel·lapolicial. De fet l'encàrrec eraper fer, junt amb el seu maritWillie Gordon, especialista ennovel·la negra, una història aquatre mans, però les diferentsformes d'abordar la narració,paleses a l'obra, la van fer des-istir de la tasca, tot i reconèixerque el seu marit la va orientaren alguns aspectes de la trama..

Una reputada astròloga deSan Francisco prediu unaonada de crims a la ciutat.Amanda, filla de l'inspector

en cap de la policia, comparteix amb elseu avi i un grup d'internautes de tot elmón, el joc de Ripper, un joc de rol online consistent a investigar els assassi-nats a l'antic Londres de Jackl'Esbudellador. Decidiran aplicar la lògi-ca del joc als crims de San Francisco.

L'inspector en fa cas omís de lesinvestigacions de la seva filla, fins queel cas prendrà un caire més dramàticquan Indiana, una atractiva bohèmia,exdona de l'inspector, sanadora,directora d'una clínica holística, espe-cialista en aromateràpia i mared'Amanda, és segrestada.

La novel·la té dues parts clara-ment diferenciades. A la primera mei-tat, Allende ens presenta tots els pro-tagonistes explicant-nos elseu dia a dia, sense fer gairecabal de les investigacionspolicials, que d'altra bandano aconsegueixen treurel'entrellat dels diferentscrims que s'estan produint.L'autora s'esplaia, com éshabitual en ella, en la des-cripció de les rutines i delssentiments dels actors,especialment amb els amorsi desamors d'Indiana i en elpersonatge de Ryan, unexmilitar turmentat pel seupassat. També d'Amanda i elseu avi, deixant una mica enla foscor els altres jugadorsde rol. A la segona meitat, elllibre pren un ritme més tre-pidant, hi ha més acció i lesinvestigacions aportadespels jugadors de Ripperadrecen el cap de policia pelcamí encertat per tal de res-catar Indiana i enxamparl'assassí.

No és, val a dir-ho, una novel·lapolicial a l'ús. La novel·la negra actual,la que més es ven i la que més demoda està és la nòrdica, que a partirdel fenomen d'Stieg Larsson i la sevatrilogia Millennium ha donat pas a unafornada de bons escriptors com AsaLarsson o Mari Jungsedt entred'altres, però amb una trama al meuparer fosca, freda i quasi tortuosa i unxic mancada de sentiments. A l'altreextrem situaríem a Andrea Camilleri iel seu entranyable comissari Montal-bano amb uns personatges que vanmés enllà de la trama. Allende, coml'autor italià, ha preferit centrar-se enels personatges més que no pas enl'acció, relegant-la a un segon pla o aunes quantes pàgines finals. Amb tot,és una bona novel·la policial i és,sobretot, una bona novel·la d'IsabelAllende.�

Isabel Allende va néixer a Lima l'any 1942,filla de l'ambaixador xilè al Perú i neboda delmalaguanyat president xilè Salvador Allen-

de. Té una dilatada carrera com a escriptora i vaestar guardonada amb el Premio Nacional deLiteratura de Xile l'any 2010 i el Premi HansChristian Andersen l'any següent. És membretambé de l'Acadèmia Estatunidenca de les Arts iles Lletres. Les seves obres s'han traduït a més detrenta-cinc idiomes i és considerada l'escriptoraviva més llegida en llengua castellana.

LLIBRES

Els arqueòlegs Lluís Palahí iJosep M.Nolla s’expressenaixí en el pròleg del llibresobre la vil·la romana del Pla

de l’Horta. Una vegada feta la desco-berta i l’excavació s’ha de donar aconèixer, publicitar-la fóra de l’àmbitcientífic. I aquí en teniu el resultat, unexcel·lent llibre divulgatiu quecontextualitza la vil·la a l’època il’entorn. Hi trobareu referèn-cies al castell de Sant Julià deRamis, a Girona, a les vil·lessuburbanes de Vilablareix, deSant Pau Birol (Bell-lloc) , deMontfullà, , però també de lapedrera de can Guilana, de lanecròpolis , de l’aqüeducte,situats tots ells prop de la vil·lade Sarrià de Ter.

La darrera descoberta, eltorcularum, el celler on espremsava el vi, situa la vil·lacom un gran centre productiu.Com va comentar Lluís Palahí eldia de la presentació del llibre apeu de l’excavació, a mesuraque s’investiga també es canvia el dis-curs, ja que quan es va trobar el dipò-sit on es conduïa el vi des de la sala depremsat, a banda de muntanya, tot pri-mer es va pensar en un dipòsit perconduir l’aigua de l’aqüeducte que

transcorre enmig les antigues casesde Sarrià de Dalt.

Els arqueòlegs han situat a la por-tada i contraportada del llibre les duesdescobertes recents més significati-ves: a la portada el luxós pavimentopus sectile, que al seu entendre indi-

ca que el propietari tenia un alt nivelleconòmic ja que moltes peces demarbre procedien d’Itàlia, i a la contra-portada el signacolum, el segell debronze amb el nom del propietariDecimus Caluidius Aurflianus.

Els pobles coneixen la seva histò-ria si aquesta s’estudia. I per èpoquestan reculades, de les que no es tedocumentació escrita, sinó gravada,cal excavar.

Permeteu-me recomanar el llibrecom un dels imprescindibles a la biblio-teca de tot sarrianenc. Per nosaltres éstot un luxe que s’hagi editat amb aques-ta qualitat i nivell, i que els arqueòlegs,a banda de la seva feina en datar i inter-pretar les pedres i material que troben,pensin en educar i formar aquells, queallunyats de les aules universitàries,tenim curiositat per saber què es trobasota un aparent munt de terra.�

DSp30_

CULTURA [[El Pla de l’Horta

Un llibre imprescindible

Assumpció Vila

“Si aquest llibre serveix perquèaquells que el llegeixin cone-guin millor el conjunt Monu-mental del Pla de l’Horta ensdonarem per satisfets. I si amés serveix perquè valorin laimportància del ric patrimonihistòric d’aquestes contrades,ens haurà tocat, no en dubtinpas, la rifa.”

La presentació del llibre es va fer a la vil·la romana al Pla de l’Horta el 27 de juny. Foto Ràdio Sarrià

DS_31p

CULTURA

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

El concepte de noucentismeva sorgir del pensamentd’un filòsof i ideòleg de lavida barcelonina: Eugeni

d’Ors (Barcelona 1881-Vilanova i LaGeltrú, 1954). L’estètica i la filosofiade vida que va impulsar Eugenid’Ors va ser activa entre els anys de1906 i va finalitzar amb l’imperatiucategòric de la dictadura de Primode Rivera l’any 1923. A partird’aquest trencament polític, d’Orsva canviar també d’ideari.

QUÈ VA SER I QUÈ VA SIGNIFICAREL QUE AVUI CONEIXEM COM A“NOUCENTISME”?

En primer terme cal remarcar queva sorgir com una reacció molt ela-borada del mateix Eugeni d’Orscontra el que ell creia que eren elsexcessos del “modernisme”. Podrí-em afirmar que Eugeni d’Ors i

alguns intel·lectuals catalans del’època volien aportar a la culturadel país quelcom que vingués asuperar l’excés de recarregamentque havia suposat el “modernstyle” anglès, “l’art nouveau” belgai francès, el “jungendstil” alemany isobretot el “sezecessionstil” austrí-ac, els quals havien impulsat el queen el nostre país seria la modamodernista i que venint d’Europa,arrelà molt bé a Catalunya gràcies al’acció de partidaris de “l’art perl’art” com Santiago Rusiñol, RamonCasas, Miquel Utrillo, AngladaCamarasa, Joan Llimona o ambarquitectes com Josep Mª Jujol,Josep Puig i Cadafalch, Cèsar Marti-nell o Antoni Gaudí entre altres per-sonatges del pinyol dits “modernis-tes”. El modernisme acabà essentun estil artístic ben propi però quehavia carregat massa les tintes,quant a arquitectura sobretot, amb

uns excessos qualificats de“barrocs” i amb una tendènciaconstructiva massa nòrdica. Siguicom sigui, a Catalunya, sens dubte,el modernisme hi triomfà; hi vahaver una voluntat esteticista, “l’artper l’art” i també una voluntat“regeneracionista”, uns intents percanviar la societat almenys des delpunt de vista artístic. És cert que elsmodernistes “regeneracionistes”portaren a terme iniciatives per can-viar la societat però es quedarencurts perquè la cosa certa és que elmodernisme no va tenir ni un granprojecte per a la capital, Barcelona,ni van tenir allò que se’n diu un pro-jecte de país. Els noucentistes, sí.Des del punt de vista cultural, lesdues estètiques, la modernista i lanoucentista, tenen la seva impor-tància però aquesta darrera, sensetantes filigranes ni tan barroc, vaarribar molt més lluny en les seves

Sovint algunes etapes estètiques i culturalsque han viscut algunes nacions han estatbatejades amb els sufixos corresponents.

Així, la Itàlia del Renaixement hom la coneixamb l’apel·latiu de “quattrocento”; la pinturadel segle XIX amb el nom de “ottocento”, lacultura del set-cents, “settecento”. En els

paràmetres de la cultura catalana tot deguécomençar amb el “modernisme” i així, durantel segle XX, en l’àmbit de la nostra cultura, esvan succeir altres “-ismes”, com el “noucen-tisme”; l’avanguardisme amb el cubisme i elsurrealisme. Són en definitiva maneres de

tipificar o d’anomenar alguns dels momentsclau de la nostra cultura. En aquesta avinen-

tesa ens hem de referir al “noucentisme”,que és una etiqueta que evidentment parteixdel nom de “nou-cents”, és a dir, dels pri-

mers anys del segle XX.

El Noucentisme

Retrat d’Eugeni d’Ors pintat per Ramon Casas.

32_pDS

CULTURA [[El Noucentisme

realitzacions artístiques i en el seu pro-jecte artístic i d’articulació de tot el terri-tori català. Sigui com sigui, el noucen-tisme esdevingué per a Catalunya unmoviment molt més organitzat, àmplia-ment més racional, gràcies a l’impulsparal·lel que li proporcionà l’acció políti-ca. Per tant, l’acció política moguda perles inquietuds de la “intelligentsia” delmoment, sobretot per Eugeni d’Ors,van anar desplegant les ales d’una novaestètica que va refinar o estilitzar mésel que havia representat el “modernis-me”. Ors va arribar a tenir una graninfluència en l’origen i el desenvolupa-ment de la nova estètica, en el campde les idees i en l’àmbit de l’acció.

Ors, a través d’una columneta queescrivia diàriament al diari “La veu deCatalunya” des de l’any 1906, va anardesgranant les seves idees sobre elque ell volia que fos, no només Cata-lunya, sinó també la vida dels cata-lans. La seva influència va ser tandeterminant com decisiva, de maneraque va convèncer els polítics de laLliga Catalanista, Francesc Cambó iEnric Prat de la Riba, perquè posessinen pràctica i fessin realitat el que ellpensava i escrivia en la seva columne-ta que tenia per títol: “Glosari”. En ter-mes tècnics –com ha repetit diversesvegades el professor Josep Murga-des- el noucentisme va ser una sim-biosi, una confluència entre política icultura (una mesocràcia). Sense políti-

ca, sense una determinada políticad’obertura a Europa amb un potentimpuls industrial i comercial que haviaarrencat molt seriosament al segleXIX, un país no avança. No adquireixforma. El noucentisme pretenia això,més enllà que la riquesa industrial delpaís fes el seu paper, convenia impul-sar un nou model social, econòmic,cultural i polític per a Catalunya. Val adir que les coses van ser possiblesquan les quatre Diputacions catalanesvan decidir d’unificar-se en un sol enspolític, la Mancomunitat de Catalunya(això era ara fa un segle, 1914), i el pro-grama cultural, artístic, social i cívic delnoucentisme va poder desenvolupar-se. Eugeni d’Ors seguia essent elmàxim ideòleg del nou plantejament iningú, val a dir-ho, va ser capaç ni desuperar-lo ni d’aturar-lo (tant de bomoltes de les seves propostess’haguessin dut a terme).

QUÈ PRETENIA, PERÒ, ESSENCIAL-MENT EUGENI D’ORS AMB LESSEVES IDEES?

En primer lloc desruralitzar Catalunya.Ors observava encara a principis delsegle XX, una Catalunya encara massarural, massa pagada de formes pagesí-voles per entendre’ns. A principis delsegle, quantes cases i pobles gaudiende llum elèctrica? I de serveis sanita-ris? La generació modernista en ter-

mes generals no va expressar massapreocupacions serioses per a fomen-tar l’educació, ni la formació dels seusconciutadans. Per dir-ho planer: elsmodernistes anaven a la seva. Sí,sense estar cent per cent al servei dela burgesia -amb esforços tot s’ha dedir- van aconseguir de capgirar-los lesidees. El modernisme i els modernis-tes que en un principi van ser vistosals ulls de la burgesia conservadoradel segle XIX com a excèntrics i certa-ment arnarquitzants, van aconseguirconvèncer-los que calia ser“moderns” i els burgesos i industrialsvan començar a comprar art modernis-ta, es feren fer mobles de dissenymodernista i en definitiva van anardonant forma a les seves cases i habi-tatges amb el “nou estil” modernista.Val a dir que poc o molt els modernis-tes van canviar-los les idees o almenysl’estètica. Calia mirar endavant i ser“modern”. Quan la burgesia va assimi-lar la nova estètica es van fer construirbelles cases modernistes, amb la sevadecoració interior i els seus mobles;s’erigiren bells i confortables xalets,moderns edificis a l’Eixample de Bar-celona, confortables i sanitoses casesd’estiueig a la meravellosa estació bal-neària de la Garriga, al Figaró o Aigua-freda al Vallès Oriental, en algunsindrets del Maresme també, tot en el“nou estil” amb tot allò que feia‘modern’, però en general es van obli-dar de les classes populars. Lamenestralia i la classe obrera no vanparticipar d’aquestes exhuberàncies,potser només va ser Antoni Gaudí qui

Casa al Passeig. La Garriga (El Vallès Oriental).

Deessa de terracota, de Fidel Aguilar. Girona.

DS_33p

CULTURA [[El Noucentisme

va pensar en els més humils. Va dis-senyar, a més de la Casa Batlló, de laPedrera, de la colònia Güell, del PalauGüell, tot a mercè de la gran burgesiade Barcelona, finalment va concebre lafabulosa Sagrada Família, “la catedraldels pobres”, peça emblemàtica delmodernisme català. Els obrers, però,no en van pas tirar cap tros a l’ollad’aquesta monumentalitat modernistaque avui deixa bocabadat a més d’unoriental. La classe treballadora catala-na, de vel·leïtats esquerranoses i anar-quitzants, no necessitava catedrals.Eugeni d’Ors per rebatre la bogeriagaudiniana parlava en una glosa de“Les sublims anormalitats”. Ors va serun aferrissat detractor del modernismei de la seva manera de fer1.

A principis del segle XX, quan elsmodernistes van aconseguir d’imposarla seva arquitectura, la seva pintura,escultura i la seva estètica als burge-sos, els noucentistes estaven peraltres formes artístiques més estilitza-des i ells, tot i que als ulls d’avui elspodem apreciar com a molt elitistes, síque tenien un projecte no només perals burgesos sinó també per als treba-lladors i els menestrals. El noucentis-me va tenir un vessant social. Van ela-borar el seu projecte partint de la ideade ciutat ideal però no van oblidar-sedels pobles de tot el teixit territorial deCatalunya i van pensar tanmateix en

les vivendes modestes, en els barriscívics, en les cooperatives, en els jar-dins i espais públics, en les escoles,en les biblioteques, en la xarxa decomunicacions. Va tenir idees per a lacol·lectivitat, a més d’un ambiciós pro-jecte cultural, artístic i polític per alpaís. S’ha dit que el noucentisme nova tenir vel·leïtats populistes. Aquesta,però és una veritat a mitges. Podemposar alguns exemples. Rafael Masó,que va ser essencialment un arquitec-te gironí que va evolucionar dintrel’estètica noucentista, a més de dibui-xar projectes de gran abast per a lagran burgesia del país, com el com-plex de l’Hostal La Gavina de S’Agaró,posem per cas, va treballar també enel disseny d’escoles, senyeres, bande-res, tapissos, mobles, campanars,masos, cases (la casa Pórtulas i Xar-gay, Sarrià de Ter), fàbriques, magat-zems, farineres, oficines, farmàcies,hotels, obradors, garatges, granges,(l’Escola de Sarrià de Ter, Sant Gregori,Vilablareix), la cooperativa agrícola deCanet de Mar, edificis cívics (l’edifici“El Coro” de Sarrià de Ter)2. El gironíRafael Masó va ser, doncs, un arqui-tecte que va viure de ple en el noucen-tisme i els projectes arquitectònics idissenys de la seva obra van anar en

totes les direccions, per tant, el Nou-centisme per a Catalunya va ser,doncs, un moviment tan globalitzadorper al territori com ambiciós. Ors vaser clarivident en el que proposava. Através del periodisme i la literaturallançà públicament moltes idees. Enprimer terme el seu somni consistia aculturitzar el país i per això –segons elseu criteri- calia crear escoles; nonomés construir-les, sinó impulsarmés i millor pedagogia (Ors lloa elmètode pedagògic de Maria Montes-sori, per exemple)3. Calia crear biblio-teques, museus, xarxes de comunica-ció o quelcom que avui podria semblarelemental: estendre la xarxad’electrificació a molts pobles i indretsdel territori. A tall d’exemple i fentreferència a aquesta darrera qüestió,podem dir que la Teisa, companyia detransports ben coneguda de totsnosaltres, es crea l’any 1920, com elgran ferrocarril metropolità de Barcelo-na que també és d’aquesta època depositiva influència encara del “nou-cents”. El noucentisme és un tot.Col·labora en l’articulació i la comuni-cació del territori. Ors, originàriament,va concebre la premissa d’assolir unaCatalunya-ideal, molt més culta, méscultivada, oberta i ambiciosa del que

Casa Noucentista a La Garriga (Vallès Oriental).

La Llobera, de Manolo Hugué.

1Vegi’s Eugeni d’Ors, Glosari, 1906, pàg. 184-185, Editorial Selecta, Barcelona, 1950.2Vegeu catàleg de les obres de Rafael Masó a Rafael Masó, arquitecte noucentista, Barcelona,1996.3D’ORS, Eugeni, Glosari, “Maria Montessori”, 22 d’octubre de 1912, MOLC, Edicions 62,Barcelona, 1982

DSp34_

CULTURA [[El Noucentisme

havia estat fins aleshores. Pensemque l’any 1906 es publica una de lesnovel·les més emblemàtiques del’estètica modernista, la novel·la Soli-tud de Víctor Català, un text interes-sant, excepcional, però extraordinària-ment rural, amb una llengua dialectalde personatges de pagès i de llen-guatge pastorívol. Naturalment aques-ta novel·la i moltes altres tenen ungran mèrit pel seu valor antropològiclingüístic i nacional, però els noucen-tistes s’havien fet el propòsit de supe-rar aquest romanticisme que giravaencara massa la vista cap a pagès, capallò tradicional i allò profundament dia-lectal. El país estava massa pagat derusticitat, “per mal de rusticitat eradoncs, deformada la nostra Poesia”4

escrivia l’any 1908 D’Ors al pròleg delpoemari La Muntanya d’Ametistes deGuerau de Liost. El modernisme vaser bescantat per Ors de mala mane-ra, al·ludia a ell com el “Poder delMonstre”. Ors aspirava al model de laCatalunya-ciutat. Catalunya s’haviad’emmirallar del que es generava a laciutat, massa feien por les muntanyesi l’aïllament rural, el país havia de bate-gar d’una altra manera, parlava fins itot de l’arranjament de les muntanyes:“La muntanya, tal com la fatalitat ladeixa, pot ser un instrument de mal(...)”5. I pel que fa a la ciutat, medi idealen el qual ha d’evolucionar l’ésser

humà perquè en aquestmedia aquest s’hi educa,es forma, s’hi civilitza;escrivia amb motiu d’unajornada electoral:

“Un Diumenge. Tot,en l’urbs extensa, estàtranquil. Tranquil i ordenat.Juguen al sol els nins,ragen les fonts, i les està-tues dels grans homess’eleven impàvides dintrela llum. Hi ha un granrepòs, un silenci, en l’aire,entre les cases, en els jar-dins. Recolliment. Part de

dintre del repòs, del silenci, de recolli-ment, una orgia sagrada. Una orgia dellibertat. –La Ciutat tria!...”6.

El noucentisme, doncs, va pre-tendre fer un salt qualitatiu en tot.Mentre Eugeni d’Ors anava desple-gant dia sí dia també les seves ideesen el Glosari, entrà en escena la figurade Pompeu Fabra, personatge que,sorgit –permetin-me l’expressió- deles “timbes” modernistes, deseguida va ser reclutat enversles posicions noucentistes.Fabra, bo i superant tots els -ismes haguts i per haver, tenia jamolt clar cap on haviad’evolucionar la reforma ques’havia plantejat per a la llenguacatalana. No podia ser que elcatalà s’emmirallés en les for-mes lingüístiques del passat, enels mots, en les estructures dia-lectals i arcaïtzants, la llenguadels homes de “La Renaixença”.Fabra va esdevenir una figurafonamental per als planteja-ments d’educació i instruccióque tenien pensats els noucen-tistes. Els projectes de reformalingüística de Pompeu Fabra vin-gueren com anell al dit als nou-centistes. Van aplaudir els seusprojectes, la gramàtica i el dic-cionari; per exemple, Ors en par-lava així: “Se tracta d’un home

d’estudi que ha realitzat una laborseriosa i eficaç.”7 Quan el polític EnricPrat de la Riba crea l’Institut d’EstudisCatalans l’any 1907, l’any 1911 crea laSecció Filològica en la qual incorporaPompeu Fabra, que aleshores era aBilbao treballant en la seva càtedra dequímica. Fabra no va ser pròpiamentun noucentista, però a la gent del’òrbita Orsiana ja els anava bé de dis-posar d’un filòleg, d’un lingüista queposés ordre a la llengua. Escrivia Ors:“Tots voldríem per al català la normali-tat madura i tranquil·la de les gransllengües civils.”8. Llavors, però, algunsnoucentistes consagrats, de llacet iclavell al trau, com el poeta Josep Car-ner, van fer de més i de menys amb lallengua catalana. Quan els convinguévan crear fins i tot paraules noves.

El model dels noucentistes pas-sava, doncs, per la ciutat. Parlaven dela Catalunya-ciutat. Què volia dir això?Volia dir essencialment que conveniacontemplar el país i el territori desd’un punt de vista més urbà, més civi-

Edicio� del Glosari d'Eugenid'Ors, 1907.

Edicio popular del Glosarid'Eugeni d'Ors.

4Vegeu pròleg a l’Obra Completa de Guerau de Liost, Editorial Selecta, Barcelona.5Op. Cit. & supra, “L’arranjament de les muntanyes”, 15 de maig de 1907.6Op. Cit. “La ciutat tria”, 8 de març de 1907. 7Op. Cit. “Les qüestions de gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra”, 13 de novembre de 1911.8Ibidem & supra.

Estètica Noucentista. Finestra i persianes de llibret.(La Garriga)

DS_35p

litzat i més diàfan. Sense perdre lesseves arrels i les seves essències,Catalunya havia d’emprendre accionsper esdevenir encara més culta, culti-vada, amb essències urbanes méseuropeistes. Pretenien desruralitzarCatalunya, treure-li carrincloneria. Enels seus plantejaments filosòfics, Orspretenia un país més endreçat des detots els punts de vista, de baix a dalt.Per aconseguir aquest propòsit conve-nia obrir-se més al Mediterrani, el marnostre que teníem massa abandonat ien parlar del mar calia fer veure a pro-pis i estranys que la nostra mediterra-neïtat tenia més de tres mil anys. Noes podia passar per alt que al nostreterritori hi van desembarcar els grecs iels romans i ens aportaren en el seumoment el corresponent vernís clàs-sic. “Mediterraneïtat significa, doncs,món de la llum i de les formes,intel·ligència i potència visuals.”9

Doncs bé, per un país nou calia girarels ulls envers el classicisme. Grècia iRoma són el bressol de la nostra civi-lització. Els catalans no som víkings.“Som clàssics perquè som mediterra-nis, o som mediterranis perquè somclàssics”, aquesta és una idea orsianaque el filòsof va reflectir en dues deles seves gloses que sempre he con-

siderat fonamentals per entendre quèvolia dir amb la idea de “mediterranis-me-classicisme”; la que es refereix aEmpúries, Empòrion, de 19 de generde 1906 i la glosa titulada “Déu salvi lanostra Tarragona” de 24 de juny de1911. Amb aquests dos textos, el Pan-tarca, reivindica el passat clàssic de lanostra nació10. És a través de la reivin-dicació orsiana que van començar-se afer seriosament les excavacionsarqueològiques d’Empúries. Les exca-vacions van començar d’una maneraseriosa i ben planificada l’any 1908,per bé que des de l’any 1846 s’hihavien anat fent treballs. L’any 1907 jaes va construir sota la direcció del’arquitecte Josep Puig i Cadafalch elque avui és l’Hotel Empúries, CalGambo, que es va erigir per tald’albergar els serveis i els arqueòlegsque haurien de treballar en l’importantjaciment arqueològic. No podia serque des dels vells temps, els pagesosde l’encontrada, anessin a Empúries is’emportessin les pedres gregues oromanes per refer les seves eres o lesseves masies. Les autoritats noucen-tistes, Enric Prat de la Riba al capda-vant i posteriorment la Mancomunitatde Catalunya, van posar fil a l’agulla afi i efecte de posar al descobert unapart emblemàtica del passat clàssicdel país. El mateix va passar tambéamb Tarragona. Per Ors, doncs, Empú-ries i Tarragona fornien dos delsmodels clàssics i mediterranis; laCatalunya del nou-cents s’haviad’emmirallar en aquest passat. Per

posar altres exemples ben gràfics del’aproximació clàssica dels artistesnoucentistes, podem fixar-nos ambles deesses clàssiques de l’escultorgironí, Fidel Aguilar, en les de ManoloHugué o en les de Torres-García. Així,doncs, aquesta voluntat civilitzadoraque havia partit de les nostrades fontsclàssiques havia de servir per domes-ticar la naturalesa catalana, als ullsorsians, un xic salvatge.

Els arquitectes noucentistes dis-senyen uns models d’habitatges quetot i tenir reminiscències del’arquitectura tradicional catalana, lamasia, estan ubicades en urbanitza-cions ciutadanes amb diàfans espaispúblics i en jardins. L’arquitectura girala mirada als models europeus peròs’adapten a un territori que ells consi-deren essencialment mediterrani.Aquestes urbanitzacions disposen evi-dentment de biblioteques, (Lluita perla cultura, escriu Ors), centres cívics,cooperatives i llocs de culte. Els arqui-tectes al servei del noucentisme dis-senyen el que ells en diran la Catalun-ya-ciutat. Aquesta Catalunya-ciutat térepercussió en la capital Barcelona,però per als noucentistes el Maresmeesdevé el paisatge ideal d’aquestaarcàdia perduda que ells s’entesten arecuperar i mitifiquen sempre a propdel Mare Nostrum11. Pensem queexisteixen avui biblioteques públiquesd’aquesta època a viles com Canet deMar, a Calella (Biblioteca Costa Forna-guera), a Valls, al Garraf també i a Vila-nova i la Geltrú.

Cancell Noucentista. La Garriga (El VallèsOriental).

Detall de finetral Noucentista de les Escolesde Sarrà de Ter, Rafael Masó.

Ornamentació de mosaics de Noucentistes.

9PÉREZ- BORBUJO, Fernando, “El Noucentisme d’Eugeni d’Ors: Ideari de joventut o projecte vital”, pàg. 25, dintre el volum La imagina-ció noucentista, Angle editorial, 2009, Barcelona.10Hom pot conèixer la personalitat d’Eugeni d’Ors a través del pseudònim de Pantarca que ell mateix utilitzava en la seva columneta diàriaa La veu de Catalunya.11Si ens hi fixem bé alguns polítics catalans de la nostra història recent van recuperar idees del noucentisme per aplicar a Barcelona. QuanPasqual Maragall, com a alcalde de Barcelona impulsa els Jocs Olímpics aprecia que Barcelona viu d’esquena al mar i això cal canviar-ho.No podia ser que als anys vuitanta donéssim l’esquena al Mediterrani. Amb els Jocs del 1992, es té doncs en compte la mediterraneïtat dela ciutat, una idea que ja venia del noucentisme.

DSp36_

CULTURA [[El Noucentisme

El projecte noucentista va tenir,doncs, plantejaments de tota menaper a Catalunya. Van servir i servir-sede la gran burgesia barcelonina peròarribaren a la conclusió que un países construeix de baix a dalt. Ells hovan fer al revés, de dalt a baix peròimpulsaren polítiques per fer una rea-litat el seu somni, el d’una Catalunyamés clàssica, més oberta al Medite-rrani, més europea i en definitiva–sense que el país renunciés al seutradicionalisme, als seus costums i ales seves arrels- van proposar-se queel país esdevingués més civilitzat imés culte. Per assolir aquests objec-tius, més enllà de seguir –per des-comptat- avançant en la Catalunyaindustrial, amb la banca pròpia, caliatambé fer política, una determinadapolítica conservadora per construirinfraestructures i relligar el país. Undels instruments polítics van ser elspartits com La Lliga Regionalista,partit d’àmplia majoria del qual elmateix Eugeni d’Ors n’esdevingué“el pensador orgànic”, SolidaritatCatalana, Acció Catalana, i personat-ges com Francesc Cambó i Enric Pratde la Riba, els quals s’implicarenextraordinàriament perquè Catalunyatingués unes institucions pròpiescom la Mancomunitat. Van aconse-guir impulsar la Mancomunitat de lesquatre diputacions provincials des-prés de llargues negociacions i mani-festos amb el govern espanyol,essencialment entre la creació de lainstitució de la Mancomunitat deCatalunya anys abans de 1914, fins

que la dictadura dePrimo de Rivera vatruncar per enèsimavegada l’any 1923 lesaspiracions nacionalsde Catalunya. Cal ferconstar que un perso-natge com Eugenid’Ors, home de vastís-sima cultura europea,no només va formularidees, projectes i pen-saments només per aCatalunya, també per

Espanya, aquesta va ser una de lesseves grandeses però a la resta del’estat les seves idees només van serenteses, en part, pel filòsof Ortega iGasset.

El govern de la Mancomunitat deCatalunya amb Enric Prat de la Ribaal front havia aconseguit dotar-se depoders per a progressar i aconseguir“que no hi hagi un sol Ajuntament deCatalunya que deixi de tenir, a partde serveis de policia, la seva escola,la seva biblioteca, el seu telèfon i laseva carretera”12. Aquesta va ser lasimbiosi positiva entre les idees, lafilosofia (Eugeni d’Ors) i la política(Prat de la Riba, Francesc Cambó) delnou-cents.

EL PATRIMONI NOUCENTISTA DESARRIÀ DE TER

Són tres els edificis noucentistes que con-formen el patrimoni arquitectònic i artísticde l’època del noucentisme a la vila deSarrià de Ter. Es tracta, com se sap, detres edificis dissenyats i construïts perl’arquitecte del noucentisme gironí RafaelMasó. L’edifici que després de molts anysd’abandonament i descurança ha estatfeliçment rehabilitat i al qual se li handonat uns usos socials, ha estat l’edifici“El Coro”, de 1921; l’altre, el de les Esco-les del Carrer Major, 59, projecte de Rafael

Eugèni d’Ors

Portal d’entrada Escoles de Sarrià de Ter. Rafael Masó (1910)

12BALCELLS, Albert, La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, pàg.77-78, Editorial Proa, 1996, Barcelona.

Detall Escoles de Sarrià.

Masó de 1909 i inaugurades el 5 dejuny de 1910, edifici molt emblemàticde Sarrià de Ter, potser el que més, elqual està esperant encara a dia d’avuiuna rehabilitació seriosa, integral i bensegur costosa. El darrer edifici del nou-centisme es tracta d’un edifici privat, lacasa Pórtulas, de 1920-21, la qual con-vindria que al més aviat possible s’hirealitzés una intervenció en la façana,primer perquè no es desvirtuï i s’hi afe-geixin elements estranys al projecte ini-cial; i segon, per tal que no es malmetimés la façana del que avui està.

Aquests tres elements arquitectò-nics i l’estendard de l’Orfeó Joventutde Sarrià dels germans Busquets sóndiversos dels exemples que podemposar sobre la taula per fer veure iapreciar com el moviment noucentista,en aquest cas, a través sobretot del’obra de Rafael Masó, va tenir ressonspopulars, realitzacions singulars tambéno només per a les ciutats i la sevaburgesia sinó també per als pobles.

Sarrià de Ter, creiemque posseeix tambéalmenys tres elementsarquitectònics del nou-centisme de Masó queconvindria mantenir i restaurar pertal que en un futur no massa llunyà,sigui a través del mecenatge privat ila col·laboració pública es puguinrehabilitar i sumar a les iniciativesque des de la Fundació gironinaRafael Masó s’estan duent a termeper divulgar, difondre i visualitzar elpatrimoni del “noucentisme gironí”.

Entre altres aspectes que vincu-len Sarrià de Ter al noucentisme hemde subratllar que al poble hi van néi-xer membres de la família Teixidor,industrials gironins que van col·laboraren l’expansió de l’estètica noucentis-ta, els germans Josep i Agustí Ensesai Pujades nascuts a Sarrià de Ter;Josep Ensesa, industrial que va impul-sar posteriorment –amb la direccióarquitectònica de Masó- la urbanitza-

ció de S’Agaró on s’hi féu construir unacasa i impulsà l’hotel “La Gavina” enel decurs dels anys 1923-193513.També hem de destacar l’obra pictòri-ca de Pere Farró i Llorella, nascut aSarrià l’any 1897, que va fer evolucio-nar la seva pintura segons l’estèticaimpressionista-noucentista14. �

DS_37p

CULTURA [[El Noucentisme

13Vegi’s, OMEDES, Montserrat, “Els germans Busquets i la Senyera de l’Orfeó Joventut, (1906-1926), pgs. 285-287; BENITO MUNDET,Helena, “La familia Ensesa a Sarrià de Ter i Girona” a Sarrià de Ter, el paper de la historia, pàg.264-271, Girona, 2006.14Vegi’s COLL BONET, Raimonda, “Pere Farró, artista sarrianenc de l’època noucentista”, pàg. 260-263, Op. Cit. & Supra.

Façana Casa Pòrtulas a Sarrià de Ter. Rafael Masó (1920-1921)

Esgrafiat de El Coro.

Detall finestra Casa Pòrtulas.

Dolors Xabé i Ferrer, (Guè-mol, Banyoles 1930- Sarriàde Ter 2014) fou pregonerade la vila l’any 2000 , junta-

ment amb el seu home, Martí Ballada,pregó on va esmentar l’any de lesMatemàtiques, ja que havia estatmestre d’infants de jove, ofici sempreenyorat. Per les Jornades de la DonaTreballadora del març 2009 se li varetre un homenatge amb unal’exposició antològica mostrant la sevaobra plàstica1. L’ any següent, va parti-cipar en el documental “Dones,memòria i territori” promogut pel Con-sell Comarcal del Gironès, realitzat perOlga Alonso.

De la Dolors en tinc un record pro-per, ja que hem estat veïnes cinquan-ta anys, però el que més tinc present

fou la primera sortida de colònies, el1965, a Molló, a la casa del Riberal,ella i en Martí al davant, amb tantssarrianencs implicats amb el PatronatPares de Família. D’aquells inicis expli-cava com els diumenges anaven abuscar les cintes per passar lapel·lícula al Patronat, com sempreestaven enfeinats, entre setmanamenant la botiga de queviures i elsdiumenges amb el PPF. La Dolors i enMartí sempre varen estar vinculats ala casa de colònies de Granollers deRocacorba, on ells van establir la sevasegona residència.

La Dolors més coneguda ha estatl’activista cultural. Des que es va jubi-lar el 1982, ha passat tardes a la Biblio-teca, participant en totes les xerrades,fent el pessebre de Nadal, el punt de

DSp38_

CULTURA [[In Memoriam

Assumpció Vila

Diu l´escriptor Joan F. Mira quesom perquè tenim memòria. Notant perquè pensem, (cogitoergo sum) sinó perquè recor-dem. Podríem dir que, quanperdem la memòria deixem deser, o deixem de ser tal comérem. Aquest estiu ens han deixatdues persones que han influïten la vida cultural del poble:Dolors Xabé de Sarrià de Baix iSalvador Muñoz de Sarrià deDalt. Per sort, per recordar-los,ens ajudem d’articles publicatsen aquesta revista, ja que se’lsha reconegut en vida.

In Memoriam

1Parlem de Sarrià n. 68 de gener-febrer-març 2009

Dolors Xabé, entre els seus quadres, exhibits a l’exposició antològica del 2009. Foto: Quim Llunell.

DS_39p

CULTURA [[In Memoriam

llibre de Sant Jordi, ajudant l’AnnaMaria o dissenyant un fulletó. Sempreun dibuix a punt, també un poema, oquatre ratlles per l’acte del’Homenatge a la Vellesa.

Quan vàrem presentar el projectede la nova Biblioteca, en acabar ens vadir: “No vull morir sense haver-la vist”.A mesura que et fas gran la presènciade la mort ens és propera, però ales-hores em va venir un calfred. No podiaser que els temps anessin lligats, jaque si la construcció de la Bibliotecaseguia la previsió, no haurien de pas-sar més de dos anys. De fet en varenpassar cinc i el dia de la inauguració laDolors també hi era i, de seguida esva apuntar al club de lectura que es vaformar i a totes les xerrades que s’hiorganitzaven.

Com també, des que les Donesdel Coro varen començar a cosir elsvestits de paper, ella hi era fentmanualitats inversemblants, jerseisteixits amb malla de paper, sanefes iblondes, acabats delicadíssims quedesprés passejava amb orgull al passide la Festa del Paper.

Se la veia feliç, activa, però la soli-tud i el pàrkinson anaven fent forat. Ien els darrers temps, ja en fallar lamemòria, la Dolors demanava deixaraquest món. “A les persones que emconeixen, no necessito dir-los res. Ipel que fa a les que no em coneixen,aquí em teniu fragmentada entretotes les imatges que ens envolten”va dir-nos quan va tenir lloc la sevaexposició antològica, enmig dels seusquadres. La seva obra gràfica i literàriaens la recordarà permanentment. �

2Parlem de Sarrià n.783Parlem de Sarrià n.75

Salvador Muñoz Rodríguez (Tànger 1936-Sarrià de Ter 2014),promotor dels Xics de Sarrià de Dalt fou homenatjat el generdel 2012 amb motiu de la presentació d’un especial de larevista Parlem de Sarrià sobre el grup musical que ell va pro-

moure els anys 702. De fet l’havia entrevistat abans, quan l’enderrocde la seva casa de Sarrià de Dalt afectada per l’ampliació del’autopista3. La Carme Roura, que ja aleshores tenia cura d’en Salva-dor, patia pel trasbals del canvi de domicili. En Salvador, aquell homeque havia estat alegre, comunicatiu, servicial, ja gairebé no reconeixiaels seus veïns. Els nois i noies dels Xics varen participar il·lusionats enla festa de retrobament de la formació musical iniciada la dècada dels70, també en la recerca de fotos que en Marcel Muñoz va utilitzar perl’article on repassava tota la trajectòria dels Xics. Els Xics són en Sal-vador i la música va ser la seva vida. �

Salvador Muñoz i Carme Roura. Foto: Quim Llunell.

Una joveníssima Dolors Xabé, en moto.

Salvador Muñoz, durant l’acte d’homenatge as Xics de Sarrià de Dalt.Fotos Quim Llunell

CULTURA [[In Memoriam. Dolors Xabé

El primer copque he alçat lavista, un ven-tall curosament

aparellat l'ha acaronada;els horts que hi ha a labanda de darrere de lescases del meu carrer,estan tots ben arranjatsa punt de colgar-hi lallavor que els nodrirà detota mena d'hortalisses,semblen talment un jocde cartes desplegat; d'araendavant canviaranconstantment de fisono-mia, la terra no descansa- he pensat - i això m'ha fet recordar lesagulles i la llana que reposaven damuntla meva falda convidant-me a la produc-ció, m'he afanyat una bona estona en latasca de teixir punts, però aviat el meuesguard ha quedat embadalit en la con-templació de la riba del Ter. De la bandaque la veig encara fa un xic de goig: elmarge, força alt, solament té una ver-gonya, una cataracta de deixalles que esva eixamplant a la part més baixa, ara elverd ja comença a cobrir-la, com peramagar la befa de la qual ha estat objec-te . Evoco el líquid estrany que circulapel llit del riu, no sé quin nom donar-li,crec que això de líquid tampoc li escau;tan bonic com el sé aquest riu! Mel'imagino curull d'aigua clara, transpa-rent, lliscant per damunt de les pedresgegantines, filtrant-se per les escletxes,saltant pels desnivells, tot fent bellugarels palets del fons i regant les plantesque hi ha enmig de petits illots, i a lariba. Massa bell per ser realitat.M'he entristit tot recordant una

dita: "per la vida, es perd la vida", pensoque en alguns aspectes la humanitatcreix massa de pressa i els vestits li que-den petits abans d'estrenar-los .He agafat el "SUBJECTE" d'en Xiri-

nacs, estic d'acord amb la seva filosofiade la vida: sigui com sigui, avancem,amb errors i més errors, amb marrades i

més marrades, cinc passos endavant,tres enrere, el món avança vist des d'unaperspectiva àmplia .Si vull acabar el jersei abans que faci

calor, em cal aprofitar el temps que emregala l'ungla del dit gros del peu dret, ...som-hi doncs . He romàs una bona mitjahora amb les agulles ballant entre elsmeus dits, fins que l'esquena se n'hacansat i m'he redreçat tant a la cadiraque m'he trobat fit a fit amb la muntan-ya d'enfront, m'ha copsat el món de laindústria: la pedrera en plena activitat,camions que hi van, camions que envénen, pols, maquinària. No veig lacarretera que hi ha entre la muntanya iel riu, però l'endevino, els cotxes amunti avall, no paren; de sobte la sirena,d'aquí a poc començaran els petards queesquerdaran la pedra, i mentre totretrunyirà estrepitosament, les cases tre-molaran de dalt a baix - ja torna laincongruència - treballen per a cons-truir i destrueixen, no sé si queda algunacasa sense esquerdes per aquests rodals.Encara tinc les agulles a les mans, he

anat fent algun punt, els he de desfer,m'he equivocat, no es poden fer duesfeines a la vegada si es volen fer com cal,continuo la tasca, dintre meu s'ha filtratun doll de melangia, deixo de tricotar ideliberadament guaito cap a l'esquerra;l'Església vella de Sant Julià de Ramis,assentada al bell mig d'un coll de la

muntanya que semblaque li faci de bressol,sempre m'ha encisat -des de la finestra de lacuina, també es veu, imés d'un cop m'ha fetoblidar que rentar elsplats és una feina pocplaent - , però tambéaquí he de topar amb ladesolació, la part demuntanya de sota elCastell, company

inseparable del'Església, encara estàpelada i ennegridadegut al foc que va

patir tres anys enrere, recordo que feiabasarda de veure, especialment quan esféu de nit, feia pànic i al mateix tempscaptivava, qui sap quan tardarà a refer-se de tanta destrossa .Ara he cercat a dintre meu, he tro-

bat aquest gemec: L'home eixí quan eratemps de fer-ho, i la terra sempre l'haalimentat, i darà fruits i nodrirà elséssers, que el sol, vital, anirà alenant,fins que cansada, malmesa i eixarreïda,sense deler començarà a dir prou ....i enquina mesura ajuda l'home a cansar -la,explotar-la i eixarreir-la ?Sí, avancem però fem massa marra-

des, abans d'arribar a la "Vera Pau" potserja regnarà el no res, l'estèril.Et cal mirar enlaire, m'he dit, avui la

volta celeste s'ha vestit d'estampat, unestampat discret i esfilagarsat, no veig eljoiell d'or fulgent, perquè ja fa camí foradel bocí d'atzur que albiro, però sí els seusraigs que ho clapegen tot de transparèn-cies, la llum del sol encara és per a tots, laseva energia ja fa discriminacions, qüestiód'economies, no convé de posar-la al'abast de tothom, massa interessos sen'anirien en orris.Al capdavall, he pensat, només din-

tre meu podria crear un món lliure detot poder, però em caldria alliberar-mede la meva pròpia tirania.

Dolors -1983

Des de la finestra

DSp40_

Dolors Xabé, des del balcó de casa seva que dóna als horts del Riu. Foto A.Vila

DS_41p

CULTURA [[In Memoriam. Dolors Xabé

Ala Dolors penso que l’havia conegut de sempre en el poble com una dona inquieta,col·laboradora i participativa. La trobaves en qualsevol acte cultural, reivindicatiu, a la biblio-teca llegint o bé davant d’un ordinador...

Però jo en realitat la vaig descobrir com a dona-artista en l’exposició retrospectiva a la sala del patro-nat l’any 2009, ”Hi havia una vegada un esperit inquiet”, dedicada a ella. La seva obra molt diversa tras-puava vida pròpia, trossets de les seves vivències personals........ Ella ho explicava així:“A les persones que em coneixen, no necessito dir-los res. I pel que fa a les que no em coneixen,

aquí em teniu fragmentada entre totes les imatges que ens envolten.Em sembla que l’espai d’imaginació me’l devien omplir d’escorrialles d’elements diversos, i és clar,

tots volen tenir el seu moment. Tinc l’avantatge que quan un d’aquets elements es posa a primera fila,la resta són molt discrets, per això miro de complaure’ls a tots. De manera que en lloc de tenir èpoques,tinc moments.El problema és que mai queden prou satisfets del que faig.”Una dona que tenia molt per donar i ho donava tot gratuïtament a qui li ho demanava, només li calia

a canvi sentir-se un xic estimada.Vull deixar de nou que parli ella per mitjà d’uns pensaments escrits l’any 1983, fent mitja vora una

finestra.Mercès per la teva amistat, Dolors, restes entre nosaltres.�

Joana Rosdevall

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

DSp42_

CULTURA

Si una missió extraterrestrevolgués estudiar l'espèciehumana actual podria sabermolt de nosaltres, tal vegada

no tot, tan sols analitzant com som ainternet, què hi fem, com ens relacio-nem, què publiquem...

A internet, ja ho sabem, hi ha fenò-mens que durant un cert temps pre-nen una certa volada, viuen uns mesosa la cresta de l'onada, el fenomen elviralitza i després baixa d'intensitat finsa donar la sensació que desapareix,vençut per un nou fenomen... Al seudia van ser tendència els “lipdub”,també els “flashmob” i després els“Harlem Shake”. Un dels darrers fenò-mens que s'ha vitalitzat a les xarxessocials són els “selfies”, els autoretratsque ens fem amb el telèfon mòbil.

QUI NO S'HA FET, O HA PARTICIPAT,EN UN “SELFIE”?

Res millor per popularitzar un fenomenque les celebritats se'l facin seu, i siparlem de “selfies” són cèlebresl'inoportú que es va fer Barack Obamaals funerals de Nelson Mandela o elsque s'ha fet, s'ha deixat fer amb totalnaturalitat el Papa Francesc.

Els “selfies” no són una novetat, faanys que ens en fem, quasi tants comhi ha càmeres fotogràfiques; fins i tothi ha qui diu que els primers “selfies”els trobem en la pintura en formad'autoretrat.

L'única condició d'un “selfie” ésque la foto ens la fem nosaltres matei-xos amb la càmera del telèfon mòbil; sila foto és col·lectiva, un dels integrants

a la foto l'ha de fer. No enva el terme “selfie” derivade “self”, si o un mateix,paraula que tenim moltfamiliaritzada per exempleen l'anglicisme “self servi-ce”, autoservei.

Els nostres “selfies”diuen molt de nosaltresmateixos, com a la sevaèpoca també deien moltd'ells els autoretrats deFrida Kahlo, Goya, Picasso oRembrant. Sense necessi-tat d'elevar-los a la categoriad'obra d'art, que per si solsno ho són, els “selfies” ensexpliquen no tant pel fet desortir-hi retratats, sinó pelcontext i l'actitud en quèens retratem.

Si els extraterrestres ens estudies-sin avui també ells observarien que enla història de la humanitat mai ens hemautoretratat tant com ara...

Els “selfies” són una manera mésde compartir a les xarxes socials elnostre dia a dia, però tenen també unvernís narcisista, amb més o menysmesura, que no és aliè a d'altres fenò-mens d'internet o de la vida mateixa.

Narcís va ser castigat per Nèmesi aenamorar-se d'ell mateix després derebutjar cruelment l'amor d'Eco. Absortper la seva pròpia bellesa reflectida enl'aigua d'una font, va acabar ofegat sotales seves aigües buscant-se a si mateix,enamorat d'ell mateix.

Malauradament alguns “selfies”també han acabat en tragèdia, però noper excés de narcisisme, sinó per

manca de prudència. Aquest estiu sóndos els casos que han aparegut alsmitjans de comunicació, un quan unabarana d'un balcó va cedir a la pressióexercida per un grup que es feia un“selfie”; l'altre el d'uns infants que vanveure com els seus paress'estimbaven penya-segat avall mentreretrocedien càmera en mà per buscarel millor angle.

També els “selfies”, més enllàd'aquests tràgics accidents, descriuenprou bé i amb fidelitat l'estupidesahumana...

En tot cas sempre farem bé detenir present que si els “selfies” diuenmolt de nosaltres, ens hi pensem doscops abans de prémer el botó i, sobre-tot, de compartir-los a les xarxessocials. Correm el risc de quedar benretratats, ben autoretratats! �

espai 2.0Selfies... qui no se n'ha fet algun?Roger Casero Gumbau.blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià.www.rogercasero.cat

Internet i totes les coses, bones i dolentes, que hi passen són un reflex de nosaltres mateixos, de lanostra vida i manera de viure, de les nostres virtuts i els nostres defectes, de la nostra grandesa i sí,també de la nostra misèria!

DS_43p

L’ENTREVISTA [[Enric Xargay

Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

La porta del garatge de canXargay és alçada i el trobomans en l’obra. Està enllestintunes modificacions en el BMW2002 amb el qual competeix enel campionat de Catalunya deral·lis, en la categoria de cotxeshistòrics. Observat a curta dis-tància, un cotxe de curses és lasimplicitat i l’eficiència fetamecànica: una carrosseriaalleugerida al màxim, lesbarres i reforços de seguretatque el fan invulnerable i unmotor capaç de rendir unapotència que posa els pèls depunta.

Amb aquest cotxe vamcomençar per la carrosse-ria. La vam anar a buscar aTarragona. Feia anys que

estava a l’aire lliure i vam tenir una fei-nada per restaurar-la, acabar la partmecànica i adaptar-ho tot plegat a lesespecificacions de la FIA (la FederacióInternacional d’Automobilisme), que esregeix per unes normes molt estrictes–m’explica l’Enric Xargay- Com que araja costa molt treure més cavalls delmotor, miro de jugar amb els mate-rials, intentant rebaixar pes sense ferperdre resistència ni estabilitat alcotxe. Però anem a dalt, a casa, que hitinc molts àlbums de fotos.

L’Enric Xargay i Llaona (Sarrià de Ter,1964) és fill d’Albert i Maria Teresa i té5 germans: Albert, Imma, Josep,Dolors i Lluís. Ell és el petit. Amb laseva dona, Dolors, i els seus tres fills(Gerard, Carla i Berta), viuen al carrerCarrilet en una casa aixecada per ell

mateix. L’Enric dedica la seva vida pro-fessional a la construcció. Va anar a tre-ballar entre pòrtland i maons ben jove,gairebé a la mateixa edat que vacomençar, també, a donar gas des delmanillar d’un Vespino, la seva primeramoto. El món del motor ha estat i con-tinua essent la gran vàlvula

d’escapament del nostre home. Sobredues rodes o sobre quatre, és el sarria-nenc més guardonat de tots el tempsen competició esportiva. La sevacol·lecció de títols fa caure de cul: doscampionats de Catalunya i und’Espanya amb Vespa 125, dos cam-pionats de Catalunya de Ral·lis (primer

ENRIC XARGAYLA VIDA GAS A FONS

Berta i Enric Xargay amb el BMW 2002. Foto: J.M. Sansalvador

pilot de les comarques de Girona enaconseguir-ho), tres campionats CopaRenault (rècord en aquesta competi-ció) i dos campionats de Catalunya deVehicles Històrics.

Com va començar tot, Enric?Vaig començar a anar en moto ambaquell Vespino i fins i tot hi vaig partici-par en una carrera. Després va venir laprimera Vespa. Era la meva moto perso-nal i tant la feia servir per anar amunt iavall com per córrer. Ho havia voltat tot:els Àngels, Sant Hilari, totes les carrete-res amb més revolts de les comarques.Vaig debutar en competició amb 17anys. Va ser l’any 1981 i vam participar ales 2 hores de resistència al circuit deMontjuïc, a Barcelona.

Resistència a Montjuïc! Això és història!Ja ho crec! Era un circuit urbà, amb“bordillos”, arbres i fanals. Amb quatrebales de palla ho tenien arreglat. En

aquella època tot es resolia en circuitsurbans: a Barcelona es competia aMontjuïc i a la Diagonal, a la Zona Uni-versitària. S’havien fet curses al polí-gon de Celrà. Al circuit de Can Padró,sota Montserrat, ja es corria en millorscondicions. I el Jarama, a Madrid, eraexagerat, massa gran per a les Vespes.Aquí, el circuit de Montmeló no elpodíem ni somiar, encara.

Com van anar les primeres temporades? Vaig fer equip i vaig córrer unes cursesamb en Josep Maria Amargant, deSalt. La competència era dura: semprehi havia els equips dels grans tallers deBarcelona: Vespa Balart, Vespa Mateu,Italovespa, Taulé, Moto Scooter… Aquía prop hi havia els germans Tràfach, deSalt, que ho feien molt bé. Arribàvemals circuits i només vèiem “tius” aixe-cant roda. Impressionava. Ens sembla-va increïble, però els resultats vancomençar a arribar… Després vam fer

parella amb en Josep Daranas, que jahavia engegat l’equip amb base altaller d’en Pere Llach. Més tard vaigcórrer amb el meu germà Lluís. Comque les carreres eren de resistència, lamoto la fèiem anar entre dos. Unavegada vam córrer al Jarama i en Dara-nas, que feia la mili a Madrid, es vapresentar al circuit vestit de soldat,amb uniforme militar.

De seguida vau ser un equip consolidat iorganitzat…Sí, des del primer moment la competi-ció va ser l’aventura de tota una grancolla. Deixa’m que expliqui i queagraeixi que sense la participació detants amics de Sarrià tota aquesta his-tòria no hauria estat possible. Pensaque a algunes curses hi havíem anatamb un autobús ple. Hi havia tècnics,cronometradors, pissarraires, encarre-gats del repostatge... Tothom tenia laseva funció i tot funcionava. En unacompetició va fallar el sistema de cro-nometratge oficial i l’organització ensva demanar auxili per fer-nos càrrecdels temps de cursa. La segona temporada ja la vam

córrer sencera amb la moto de carre-res “oficial” del taller Llach. L’havien fetentre en Llach, en Daranas icol·laboradors de l’equip a partir d’unxassís de Vespa 50 recuperat del migd’unes bardisses. Tal com t’ho dic: vanhaver d’estassar per trobar la moto.Aquell xassís era una mica més petit illeuger que el de la 125 cc. Els va que-dar una moto molt competitiva i ràpida:portava un cilindre artesanal i un canvide marxes de relació tancada, únic atot el campionat.

pDS_44

L’ENTREVISTA [[Enric Xargay

GT Turbo, un altre Renault mític.Fotos, arxiu Xargay

R-5 Copa.

R-5TL el cotxe amb el quall’Enric debuta en ral·lies.

DS_45p

L’ENTREVISTA [[Enric Xargay

La part mecànica es mereix un capítol abanda, oi?La mecànica va anar sempre a càrrecdel gran Pere Llach. És a ell a qui cal-dria fer una entrevista! (Aclareixo al’Enric que, anys enrere, en Pere ja vapassar per les pàgines de Parlem deSarrià de la mà d’en Joan Casals). Tèc-nicament li devem tot: és un mecànicfiníssim. El nostre èxit es va basarsempre en la fiabilitat de la moto, laresistència i l’estabilitat. És el mateixesquema, senzill però imbatible, queva aplicar l’equip de la Renault deBesalú, quan vaig començar a córreren cotxe. Mira si era ben feta la moto,que en totes les temporades no vamabandonar mai per avaria. Només unavegada vam haver de plegar per unacaiguda. La Vespa va quedar una micaengrunada… Va ser el moment demuntar el fre de disc al davant, quetambé va ser una innovació de l’equip. Corríem sota els colors d’en Casa-

demont de Girona per motius comer-cials. En aquells anys era el concessio-nari que matriculava més Vespesd’Espanya. Però el patrocinador real iefectiu era en Pere Llach. Podies comp-tar amb ell pel que fos. Les Vespes notenen cap secret per a ell i la competi-ció va ser una gran experiència. Sapsquè és el primer que feia en sortir decasa? Mirar el cel, per si hi havia ame-naça de pluja! En moll anàvem molt bé:cursa amb pluja, podi assegurat. Lavelocitat de la Vespa la mesuràvem encarretera oberta. Es posava un cotxe aldarrere i ens regíem pel comptaquilò-metres de l’auto. Vam aconseguir pun-tes de quasi cent trenta per hora.

Aquella va ser una època de granstriomfs…Sí. La temporada de 1984 vam guan-yar el Campionat d’Espanya de 125 cc,que es va decidir a una única carrera aMontjuïc. En aquells anys encara nos’havia remodelat Barcelona com aseu olímpica i l’estadi era una ruïna.Passàvem a tota llet per la recta i des-prés ens esperava una chicane debales de palla. Tot ens va anar de cara,però tot l’equip s’ho havia “currat” devalent. Calculàvem el consum afinantal màxim, amb xeringa, i teníem unsistema casolà de repostatge ràpid.Mentre els altres omplien el dipòsitamb un embut, nosaltres vam idear unsistema per gravetat, com a les 24hores de Le Mans. A cada repostatgeguanyàvem quaranta segons als altresequips. És el que et deia abans: laresistència vol molta col·laboració apart dels pilots. Sempre estaré moltagraït a tots els amics que ens van aju-dar tant…Inclús a nivell econòmic. Lesdespeses de l’equip les partíem entres parts: els dos pilots pagàvem unterç cadascú i la resta de l’equip esfeia càrrec de l’altra part. La tempora-da de 1985 vam seguir corrent enmoto i, ja el 1986, vaig decidir fer elsalt cap als cotxes.

De les dues rodes a les quatre…Vaig començar amb el meu Renault 5TL, el meu cotxe d’anar pel carrer, elmés senzill de la gamma R5, que elvam arreglar per a ral·li. Amb en Josep,el meu germà, que em feia de copilot,vam seguir el campionat provincial i elde Catalunya.

Era la gran època dels ral·lis a les carrete-res catalanes. Hi havia competicions denivell europeu.La prova més dura, amb diferència, erael Ral·li Costa Brava. Pensa que passà-vem 24 hores dins el cotxe. Era durís-sim, esgotador. Hi venien els gransequips oficials italians amb uns cotxesque semblaven avions i uns equipstècnics que feien por. Amb aquell TLvam poder guanyar la nostra classe endiferents competicions. Això ens vadonar molts ànims.

Durant aquelles temporades de cotxessempre vas ser fidel a la marca…Sempre amb “erra cincs” i ambl’equip de l’agència Renault de Besalú,d’en Solà. Després del TL vam prepa-

Josep Daranas, vestit de militar, sota la torre de control del Jarama.

L’equip tècnic gairebé al complet. Repostatge al Jarama.

46_pDS

L’ENTREVISTA [[Enric Xargay

rar un Copa i més tard un GT Turbo.Seguíem el campionat de Catalunya ila Copa Renault. Vam córrer també elRal·li Valeo, a Madrid, on vam guanyarla nostra classe i el Ral·li Príncepd’Astúries, entre Gijón i Oviedo. Entrefinals dels vuitanta i els primers noran-ta vam poder fer molts bons resultatsa la Copa Catalunya i a la Copa Renault.Miràvem de guanyar les primeres cur-ses de cada temporada i, a partir d’allà,només calia administrar bé l’avantatge.

“Màxim Sarrià”, deia en un lloc preferentdel cotxe.Era la nostra escuderia, un grupd’amics molt arrelats al poble que ensseguien a les competicions i que sem-pre donaven un cop de mà. Igual que al’època de les motos, podria parlar demolts noms però correria el risc de dei-xar-me’n alguns i no he de cometreaquest error. Moltes gràcies a tothom!El nom de Sarrià, el nom del poble,sempre és present al cotxe. Ara el

porto a la visera del parabrises, ambunes enganxines de la UES. Però elsestrictes controls de la FIA ho veuenmalament. A la visera no hi volennoms ni logos ni marques…

Quant a costos, no devia ser el mateixcórrer en Vespa que en cotxe.El pressupost d’una temporada deral·lis s’enfilava fàcilment fins als dosmilions de pessetes. Eren molts calés!Fixa’t que només en rodes ja ens gas-tàvem un milió. Era el capítol més cos-tós. Encara sort que amb els premisen metàl·lic de la Copa Renault equili-bràvem sempre els comptes, al finaldels mesos de competició.

Sempre vas córrer ral·lis?En alguna prova hi podia haver un tramde circuit, però majoritàriament escorria en traçats de carretera. La tem-porada 1991 vam córrer ral·lis sobreterra, amb el David Patiño de “copi” iun Seat 124, però no ens va provargaire: només en vam acabar un. Al capde tres anys (1994) vaig tornar aRenault. El Clio Williams, amb enJosep de copilot, ens va permetreguanyar altra vegada la Copa Renault iel campionat de Catalunya.

Després va venir una temporada de certacalma…Sí, però cap a l’any 2007 em vaigengrescar amb l’aventura dels cotxeshistòrics. Hem preparat aquest BMW2002 que has vist a baix i ens funcionamolt bé. És un cotxe “racing” que vamarcar època. Hi havia una versióhomologada amb motor de setze vàl-vules, però aquest és de només vuit.Hem vençut dues vegades el campio-nat català i sempre corro la versióactual del Ral·li Costa Brava. L’hemguanyat els tres últims anys en la cate-goria on participem. I el 2011 vaig fer 1rd’Espanya “scratch” i 4t d’Europa. Hicontinuen venint els italians ambaquells monstres de Lancia i franca-ment…

Amb tot aquest palmarès, amb la tevaexperiència, no has anat a córrer mai afora?A part d’alguna competició dins del’estat, no he tingut facilitat per sortir aEuropa. Pensa que jo visc de la mevafeina, del meu negoci i la competicióés una afició i una passió, però no ésfàcil deixar-ho tot empantanegat peranar a córrer. I amb els temps que enstoca viure, encara menys.

Circuit de can Padró,amb Montserrat al fons.

Circuit de Montjuïc

Daranas- Xargay, una parella imbatible.

pDS_47

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.com

Com es veu el país des de la mirada d’unpetit empresari de la construcció?Hem passat uns anys terribles. El nos-tre sector ha quedat sota mínims i cal-dran molts anys per recuperar-nos.Compte: molta gent no es recuperaràmai més i s’haurà quedat pel camí. Totens ha anat a la contra i el vent no ensha bufat mai a favor. Caldria que lasituació general del país s’arreglés,que es creessin llocs de treball, que eldiner (que n’hi ha!) tornés a circular ique els bancs obrissin l’aixeta. I que

l’Administració toqués de peus a terra ies deixés d’aquest intervencionismeque ofega qualsevol iniciativa. És insu-portable. Tot això no s’aconseguiràsense una reforma molt profunda,sense un canvi de xip dràstic, seriós iconvençut. Però els polítics que ensmanen…

Ui, els polítics!Mira: a l’època de la Vespa, trentaanys enrere, érem molt joves i totsemblava més senzill i no hi havia els

problemes i el grau de tensió que hiha ara. Deixem-ho córrer, tot això,que no es pot ni aguantar. Fa unsdies fullejava una revista de cotxesen companyia d’un vell amic. Parlà-vem d’aquells anys de competició.Vam fer la següent reflexió, que ésautèntica, profunda i hem de fer-laservir de resum existencial: “Quinasort que vam tenir de poder viureaquella època! I de poder-la viure par-ticipant-hi! Collons, i a més a més deguanyar!” �

L’ENTREVISTA [[Enric Xargay

1984, campionat d’Espanya. Recta de l’antic estadi de Montjuïc, a Barcelona

DSp48_

Fa cent anysEl primer suplement de culturadel diari El Punt Avui del mesde maig incloïa un reportatgeexcel·lent sobre l’estada aGirona, fa cent anys, de la pin-tora polonesa Mela Mutermilch.Va arribar procedent de París,va hostatjar-se a l’hotel delCentro (carrer Ciutadans) i vafreqüentar l’escultor ManoloHugué, que aleshores tambés’estava a la ciutat. Circula lallegenda que, mentre va residiraquí, va conviure de manera méso menys embolicada amb el pin-tor sarriananec Pere Farró,vint anys més jove que ella. Enun dels primers númerosd’aquesta revista, el 7, de marçi abril de 1995, Raimunda Collens va parlar de la vida i obrad’aquest artista local, tan pocconegut i difòs. La portadad’aquell número reproduïa unoli de Farró, l’obra del qual ésqualificada de noucentista iben desconeguda pel granpúblic. Cal reivindicar-lo.

Sardanes al cadafalPer la Festa de Primavera deSarrià de Dalt es va poder gau-dir de la primera ballada desardanes a la plaça de CanNadal, amb la cobla perfecta-ment instal·lada al cadafalrestaurat d’ençà de les obres alparatge. No és la primera acti-

vitat musical que s’hi celebrades de la conclusió dels tre-balls, perquè l’edició 2013 delfestival Butirrock ja va tenirlloc allà mateix. Però eren sar-danes (i no pas punk) el que esreivindicava temps enrere desd’aquesta mateixa pàgina ifinalment sardanes vam tenir. Acàrrec de la cobla La Principalde l’Escala i amb el sarrianencJoan Casals al trombó. Sí sen-yor!

Nova campanaLa restauració del campanar del’església de Nostra Senyora dela Misericòrdia gairebé estàdel tot enllestida. Des de mit-jans del mes de juny hi és ope-rativa una nova campana auxi-liar que repica avisantd’enterraments, bateigs i mis-ses; i puntualment cada migdiaanuncia l’hora de l’Àngelus.Des de casa, carrer Major avall,només sentim tocar quarts ihores a la campaneta que coronala façana de l’ajuntament: és undetall sonor agradable que favida de poble. Que per moltsanys vagin tocant, unes i altra.Per sort, aquí encara no hi haarribat la funesta moda devoler-les silenciar per viajudicial. A Sarrià de Ter no hiabunden les segones residèn-cies, gràcies a Déu.temps defer-s’ho un mateix.

GrafitisGairebé al tancament del númeroanterior d’aquesta revista sor-gia la notícia de la clausura dela planta sarrianenca deTorraspapel. Preparant el núme-ro actual, tot el peix estàvenut i els 140 treballadorsafectats i les seves famílies jasaben quina destinació elsespera o quina sortida han poguttrobar. Entre un moment il’altre de la crisi, ha quedatl’empremta de la lluita sindi-cal plasmada en els murs de lafàbrica i els voltants. Hi hatot un inventari de pintades:“Nosaltres al carrer, vosaltrespenjats”, “Que la crisi lapaguin els rics”, “Stop tanca-ments”, “No al tancament”,“Patró enemic del poble”, “Des-graciats”, “La Torras en llui-ta”, “No és una crisi, és unaestafa”, “Som classe treballa-dora”, “Si la Torras tenca(sic), la patronal rebenta”. Lalínia actual dels grafitis rei-vindicatius se situa entrel’estil del maig del 68 i el delmoviment 15M, imaginatius itruculents. Els que han quedata Sarrià (i hi romandran moltsmesos) semblen vintage, de latransició. Trobo que no són nicarn ni peix, que hi faltacaràcter.

Informació localHi ha qui té confiança cega entot allò que pesca a Internet(“Surt a Internet!”, diuen) ical ser molt i molt selectiu.Navegant, navegant, he anat araure a la pàginawww.ayuntamiento.org/sarria-de-ter-htm. Hi ha un barrig-barreigd’informació: telèfons munici-pals, nombre confós d’habitants,nom de l’alcalde i grup polítical qual pertany, un mapa pispatde Google Maps, referències moltfluixes sobre llibres relacio-nats amb el municipi, bannersamb anuncis que res tenen aveure amb Sarrià… Una foto quees mostra a la capçalera del webés definitiva. No té desperdici:una vista del tram nord delcarrer del Pont Major, a màesquerra com si vinguéssiu deCampdorà, abans d’arribar alPont de l’Aigua. �

Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

QUADERN D APUNTS

DS_49p

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Fàbrica Ciment Omedes

Assumpció Vila

FÀBRICACIMENT OMEDES

Els seus orígens cal situar-los a 1880, quan Narciso Llistue-lla Casamitjana, veí de Sarrià de Ter, instal·la un forn de calçi guix a la muntanya de la Garriga. Com sempre, les dadessón contradictòries i, mentre al registre de contribucióindustrial de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis figura

com tributari per un forn de calç, Narciso Llistuella obté una medalla deplata a l’Exposició de Mineria de Madrid l’any 1883 com a fabricant deciment, tipus lent i ràpid. Aquest premi l’utilitzà com a propaganda quanes presenta a l’Exposició Universal que té lloc a Barcelona el 18881.

En la ressenya que fa L.M. Vidal2 l’any 1886 sobre el sector deciment, apareix la següent descripció del ciment de Sant Julià de Ramis(tot i que hi posen Sarrià)

La fàbrica Omedes fou la mésconeguda i la més gran del dis-

tricte industrial del cimà aSant Julià de Ramis. En elmoment més àlgid produïa

45.000 kg diaris de ciment, hitreballaven fins a 100 persones

i va evolucionar, modificantsubstancialment les naus i lesinstal·lacions, per intentar pro-

duir ciment pòrtland.

1Catálogo Oficial Especial de España. Provincia de Gerona. Exposición Universal Barcelona 1888. Referencia. 44572VIDAL, L. M. (1886). Reseña geológica y minera de la Província de Gerona. Boletín de laComisión del Mapa Geológico de España, Volum. 13 (IIª parte):320334; . Madrid.

La fàbrica Omedes, al primer quart de s. XX. Foto: Miguel Pérez

Fàbriques de Ciment de Sant Julià de Ramis (2a part)

DSp50_

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Fàbrica Ciment Omedes

• Fábricas de Sarriá (Gerona)Es el punto de la región baja de la pro-vincia, en que ha tomado mayor des-arrollo ésta fabricación, pues existenen marcha continua 16 hornos. La altu-ra de los hornos en esta localidadsuele ser seis metros, y el diámetro enla boca 1,20; la descarga empieza aldía siguiente y la marcha de la calcina-ción es continua.Dos operarios están destinados al

servicio de cada horno. Se calcula queal día pasa un horno seis toneladas,que se reducen a cuatro después decalcinadas.• Fábrica del Sr. Llistuella:Es la mejor dispuesta entre las variasque benefician las margas de Sarriá (deGerona), y funciona con fuerza devapor. Cada horno rinde unas 25 tonela-das diarias. En la carga se ponen dospartes de piedra de la clase rápido y unaparte de la clase lento. Las calderas tra-bajan a dos y media atmósferas, y lamáquina es vertical, de 50 caballos, dela fundición de Alexander (Barcelona).

Aquesta és una informació impor-tant. Val a dir que la fàbrica de MiguelPérez disposava d’aigua per produirforça hidràulica pel molí triturador, peròno així la fàbrica Llistuella situada almarge esquerre de la carretera N-II, itambé cal recordar que encara no

s’havia desenvolupat l’electricitat. Pertant, és fonamental saber que es dis-posava d’una màquina de vapor tipusAlexander de 50 cv.

La successora de la fàbrica deciment Narcís Llistuella fou Àngela Cli-villé, la qual tributa a partir de 1893 per4 forns continus de calç, encara que jasabem que són de ciment. En una deles fotografies es pot veure el canvi derètol: “Fábrica de cemento de ÁngelaClivillé sucesora de Llistuella”. És a par-tir de 1905, quan el seu fill, Pedro

Omedes Clivillé, es fa càrrec del nego-ci, segons el registre de contribucions,ara sí, de 4 forns de ciment.

Sergi Falguera Torres en el seu tre-ball sobre “La mineria del ciment natu-ral de l’àrea metropolitana de Barcelo-na”3, comenta que a Barcelona, el1905, “aprofitant el pavelló central,l'únic no desmuntat de l’Exposició Uni-versal del 1888, es féu servir per allot-jar l’Exposició de Minería y Trabajoshidráulicos de Cataluña e Islas Balea-res, amb un annex per a expositors decaràcter internacional.

Empreses catalanes inscrites i quemostraren els seus productes enaquesta exposició, ordenades per laseva situació geogràfica actual, segonsla població on hi tenien el seu centrede producció:

• Gironès• Sant Julià de Ramis: MiguelPérez; J. Omedes• Sarrià de Ter: Narciso LlistuellaSuposo que dins del sector, la

marca Llistuella era prou importantcom per mantenir-la, tot i que en elregistre de Sant Julià no apareix cap J.Omedes, sinó com ja s’ha dit PedroOmedes Clivillé. També en una foto del’època, refà el nom de la façana perposar-hi “Fábrica de cementos dePedro Omedes de Llistuella”.

3“La mineria del ciment natural de l’àrea metropolitana de Barcelona. Dels seus orígens fins a l’Exposició Internacional de Barcelona del’any 1929”, de Sergi Falguera Torres. Publicat al butlletí de Centre d’Estudis Natura BN,VIII (2): 207236. Sta. Coloma de Gramenet, 2010

La Coral Joventut, amb Pere Omedes Clivillé al centre. Foto cedida per Enriqueta Puigdemont

Per Sant Antoni, la comitiva sortia de la fàbrica, amb els cavalls engalanats. CimentsOmedes contractava els músics. Foto cedida per Enriqueta Puigdemont.

DS_51p

Pedro Omedes fou unhome important a la sevaèpoca. Mecenes de la CoralLa Juventud, de Sarrià de Ter,alcalde de Sant Julià deRamis, tenia el seu domicili aSant Julià de Ramis, al veïnatde la Garriga. Precisamentper Sant Antoni, se celebravala festa traient els cavalls, il’empresa Omedes llogavaels músics. El secretari delCor Joventut fou Eusebi Puig-demont Casademont, veí deSarrià de Ter, encarregat de lafàbrica Omedes.

En els registres de laCambra de Comerç4 de Giro-na, Pedro Omedes tributal’any 1918 pels forns deciment de Sant Julià, 940pta., i amb la societat Omedes Hnos.,pels forns de guix de Sant Daniel (en ellloc anomenat Bou d’or), per 235 pta.

De 1922 a 1931, les dades delregistre de l’Ajuntament figuren a nomdel seu germà, Eduard Omedes Clivillé,tributant per 4 forns de ciment continu.De 1920 a 1940, Pedro Omedes tambélloga els locals de can Mitjans (FàbricaFlores) de Sarrià de Ter on utilitza laforça elèctrica per fer funcionar un molítriturador de dos pedres.

L’any 1940 es deixa l’arrendament al’haver quedat malmeses les ins-tal·lacions a causa de l’aiguat.

El geòleg Sergi Falgueras, en el tre-ball sobre la mineria esmentat, recordaque Barcelona va tornar a patir unaforta demanda de ciment a causa del’Exposició Universal de 1929:

“Durant els anys 20 i com anterior-ment s’ha comentat, l’afany construc-tiu per la preparació i modernització dela ciutat de Barcelona per allotjar-hidurant un breu període de tempsl’Exposició Universal del any 1929 alrecinte de Montjuïc, provocà encaramés l’aparició de noves empresesdedicades a fabricar el ciment natural amajor escala que les que hem vist finsara, i al mateix temps a especialitzarles que portaven cert temps en actiu,moltes d’elles premiades en exposi-

cions universals d’Europa o d’Espanya.L’augment de l’alta concentraciód’especialització també es veié clara-ment influenciat gràcies a les millorestecnològiques de la pròpia maquinàriautilitzada i perquè aquestes empresesa l'obtenir un alt poder adquisitiu,podien renovar amb més freqüènciales seves pròpies instal·lacions. A con-tinuació es citen els fabricants deciments naturals de les localitats pròxi-

mes a la ciutat de Barcelona i altrespunt més allunyats, però que cada coptenien més importància en aquesttipus d’indústria de la construcció”.

• Girona: La Bohiga, Sociedad Anó-nima; José Maria Pérez Xifra;Pedro Omedes; Narciso Mas Bagó;Navarro y Compañia• Sarrià de Ter: José María PérezXifra

4Cent anys d’economia a les comarques gironines. Cambra de Comerç de Girona.

Treballadors de la fàbrica Omedes. El primer dret per l’esquerra és Andreu Garri-ga. Asseguts, el segon per l’esquerra Miquel Garriga i el quart, Teixidor de CanQuildo. Foto cedida per Josep Garriga Serrainat.

La carretera nacional de terra, a Sant Julià de Ramis, Al fons, la fàbrica Omedes. Foto: Miguel Pérez

DSp52_

El maig de 1930 és Pedro Omedesqui sol·licita llicència d’obra perengrandir un pas salvacunetes:

“Expone que para las entradas ysalidas con carruajes de su fábrica decementos, sita en el Km 729 de la carre-tera general de Madrid a Francia por laJunquera, le es conveniente ensancharel paso salva-cunetas existente “

De la constitució de la societatOmedes y Cia SL, en podem extreurenombrosa informació: la companyia esconstitueix el 21 de gener de 1931davant el notari de Girona Emili Saguer.L’objecte social és la fabricació i vendade ciment i calç hidràulica, amb domi-cili al n.138 de Sant Julià de Ramis. Elcapital social és de 500.000 pta. I elssocis són els germans Pere i EduardOmedes Clivillé, el primer amb domici-li a St. Julià i el segon a Barcelona.

A la societat hi aporten els bénsconjunts, per valor de 200.000 pta:

a) Part de la finca de Sant Julià deRamis coneguda com mas “Martí”,

inclosa el “Garrigal de Montaspre”, de35 vessanes (7ha, 65a, 59ca)

b) La finca on es troba la fàbrica deciment, amb els forns, cavallerisses iles dependències annexes.

c) Una casa-torre amb jardí i depen-dències, vinya i olivet a Sant Julià deRamis.

d) Els drets derivats de la canterade Montjuïc, terme de Sant Daniel, perproduir calç hidràulica. Les propietatsde les instal·lacions, forns i fàbrica.

La resta de capital, és a dir,300.000 pta., les aporten de lasegüent manera: Eduard Omedesaporta 150.00 pta en metàl·lic i PedroOmedes aporta els drets del’arrendament de la fàbrica de can Mit-jans a Sarrià de Ter i el contracted’energia elèctrica de la fàbrica deSant Julià, diverses finques rústiques i20.000 pta. Una vegada feta aquestaconstitució de societat, Eduard Ome-des ven la seva participació als seusnebots Alejandro i Eusebio Omedes

Colomer, dos dels fills de Pedro Ome-des Clivillé, els quals aporten 125.000pta cadascun.5

En el decenni previ a la guerra civil,Omedes y Cia, SL disposaven a SantJulià de 2 forns de calç continu, sisforns de ciment continus i 1 molí tritura-dor, a més del molí triturador de Sarriàde Ter. El material extret de les canteres( la muntanya del cimà i Montaspre) estraslladava mitjançant vagonetes fins ala boca dels forns, dalt la muntanya,

5Escritura de 21.01.1931. Notari Emilio Saguer

Fàbrica Omedes a Sarrià de Ter (Foto Unal. Arxiu imatges Ajuntament Girona)

Salvi Mercader Ventura, establer de la fàbrica,amb Joan Comalada, l’esquilador (“el torero”.Foto cedida per Joan Mercader Domènech

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Fàbrica Ciment Omedes

amb un sistema d’enlairament de vago-netes, arrossegades per animals de tir.L’establer, Salvi Mercader, era qui teniacura de tots els animals de les cavalle-risses. Els cavalls també servien perconduir els carros i treure la mercade-ria per vendre, al magatzem de SantaEugènia, o a les estacions de tren deGirona i Celrà i, de retorn, per portarcarbó per alimentar els forns. Es diuque els residus de carbó del ferrocarrilanaven a ca l’Omedes. L’encarregatd’aquests anys fou Eusebi Puigdemont(pare d’Enriqueta Puigdemont)

L’any 1933 es constitueix la socie-tat Omedes, Colomer y Cia, amb21.008 pta. per la fàbrica de calç deSant Daniel, Girona.

Del blog “Història del transport percarretera de Catalunya” triem elsegüent text:

“Conclosa la Guerra Civil l'any 1939,CEMENTOS OMEDES SA van comprarun primer camió a l'empresa TRANS-PORTS ROS de Sant Hilari Sacalm (laSelva), un Chevrolet. Entrà de xofer enPere Puigdemont i Nierga, que abansde la guerra civil havia treballat a la fàbri-

ca de licors Regàs del Pont Major (Giro-na), on va aprendre a conduir.

Per l'escassetat de benzina que hihavia en la immediata postguerra, alcap de poc temps van canviar el Che-vrolet per un camió elèctric amb rodesmassisses, comprat de segona mà aMataró (Maresme). Amb aquest camióelèctric, en Pere Puigdemont anava dela fàbrica a l'estació del tren carregatde ciment; quan retornava a la fàbrica,carregava residus del carbó de lesmàquines de vapor. Hi ha l'anècdotaque el darrer viatge no carregava elcarbó de l'estació perquè s'aturava amig camí per esgotament de les bate-ries. Aleshores calia estirar-lo amb dosanimals. Aquest camió elèctric, unELEGRIC, carregava cinc tones. Elsajudants d'aquest ELEGRIC foren enLluís Poch i l'Isidre Carreras”.

L’any 1943 va morir Pedro OmedesClivillé, passant la seva participació dela societat Omedes y Cia. als seushereus, en la proporció d’una dècimapart als seus fills Alejandro i Eusebi id’un 40 per cent als seus fills Joan iNarcís Omedes. La societat queda

amb el capital dividit de 150.000 pta.pels germans més grans Alejandro iEusebi i per 100.000 pta. de Joan iNarcís. Val a dir que el capital del’empresa apareix aminorat per les pèr-dues de la Guerra Civil: “el capital apor-tado por el causante a la Sociedad fuede 250.000 pta, pero a consecuenciade pérdidas sufridas en período rojo, haquedado reducido a 201.775, 35 pta.Según resulta del Balance de 1942presentado a las oficinas de Hacienda,negociado de utilidades”

En la immediata postguerra, tribu-taven per un forn de calç de 20 m3 i5.000 kg diaris, sis forns de ciment de45.000 Kg diaris i un molí triturador.

Del blog “El transport per carreterade Catalunya”:

“Finalitzada la Segona Guerra Mun-dial l'any 1945, entraren a l'Estatespanyol molts camions militars proce-dents de les subhastes. L'any 1946 o1947, es va donar de baixa el camióELEGRIC i es comprà un GMC 6x6 enuna subhasta celebrada a Irún, prop dela frontera francesa. Aquest GMC teniauna cabina amb lona i el carrosser

DS_53p

Treballadors de Ciments Omedes de 1968. Joan Merca-der Gascons, escrivent, Lluís Poch, ajudant de xofer,Pere Puigdemont Nierga, xofer. En bicicleta, LluísMitja de cal “Xixo”. Foto cedida per Joan MercaderDomènech.

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Fàbrica Ciment Omedes

Pere PuigdemontNierga i EsteveAyats, carregant elPegaso Barajas a lafàbrica de calç deCiments Omedes aSant Daniel. Foto cedida per JoanMerceder Domè-nech

Jaume Costa Puigmoler,ajudant de xofer, Pere Puig-demont Nierga, xofer, i Isi-dre Carreras, ajudant. Foto cedida per Joan Mer-cader Domènech.

54_pDS

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Fàbrica Ciment Omedes

Manuel Colomer, de Sarrià de Ter (Giro-nès), va muntar-li una cabina tapada deplanxa. Es va carrossar amb un bolquetfabricat per CONSTRUCCIONESMETÁLICAS SUBIRANA, de Barcelo-na. Aquest GMC fou conduït per enPere Puigdemont i Nierga. Funcionavaamb un motor de benzina i la matrícu-la era GI-7536.

Al cap d'un temps, compraren unaltre GMC 6x6 a un transportista deTorroella de Montgrí (Baix Empordà)que també l'havia adquirit a una sub-hasta. Aquest GMC tenia una cabinametàl·lica d'origen i una carrosseriamilitar. Solament es va transformar ellateral fix a abatible i se li va muntar unmotor Barreiros dièsel. Aquest GMC elconduïa en Jaume Costa i la matrículaera GI-7584. Els dos ajudantsd'aquests dos camions GMC deCEMENTOS OMEDES SA forenl'Aparicio i l'Antonio Lozano”

El conductor Pere Puigdemont era

marit de Pietat Mercader, filla del’establer Salvi Mercader. El germà dela Pilar, en Joan Mercader, va ser-neescrivent.

Alexandre Omedes Colomer, el mésgran dels germans que formaven lasocietat, tenia la direcció efectiva del’empresa. Alexandre perseguia poderfabricar ciment pòrtland a Sant Julià deRamis, per la qual cosa va millorar lafabricació fins a comercialitzar un pro-ducte, el ciment Dàvid, que tot i serciment natural, el venien com a substitutdel pòrtland. La qüestió és que la fabrica-ció del pòrtland a Espanya estava moltcontrolada pel règim franquista per man-tenir l’oligopoli del sector, en concret dela “Compañía General de Asfaltos y Por-tland SA (ASLAND)”, de la família Güell, laqual posseïa les fabriques del Clot delMoro a Castellar de N’Hug i la de Mont-cada i Reixach. Així es pot observar enaquesta autorització publicada al BOP6

DISTRITO MINERO DE BARCELONA

Vista la instancia de fecha 3 de noviem-bre de 1947, suscrita por la entidad«Omedes y Compañía, S. L », solici-tando autorización para el funciona-miento de una instalación de aglomera-ción de menudos de cantera y taludesde frente de trabajo y quebrantadora,esta Jefatura de Minas ha resuelto:1. Autorizar el funcionamiento del

horno de cuba, vertical, de marchacontinua con aparato de carga y des-carga automática, en régimen de cargade piedra gruesa, aglomerados o demezcla de ambas, indistintamente.2. Autorizar el funcionamiento de la

instalación de aglomeración, com-puesta de amasadora, pastadora ymáquina continua de briquear, Todo ello con sujeción a las

siguientes condiciones:1.Esta autorización sólo se conce-

de con la condición de que el productoobtenido corresponda por sus caracte-rísticas, tanto físicas como mecánicas,a un cemento natural. La fabricaciónde cualquier otro producto y especial-mente la de un cemento cuyas carac-terísticas sean las de un cemento por-tland o artificial, será causa bastantepara declarar clandestina su fabrica-ción y motivo para la inmediata clausu-ra de la fábrica.2.En el plazo de tres meses se pre-

sentará, por duplicado, en esta Jefatu-ra, un certificado extendido por unLaboratorio Oficial, con el resultado delos análisis de la composición químicay de las características mecánicas yfísicas, tanto de los crudos como delproducto elaborado y dispuesto para laventa. 3.Periódicamente, y en los meses

de enero y junio de cada, año, se repe-tirán los análisis a que se refiere laanterior prescripción, que se presenta-rán, también por duplicado, en estáJefatura, sin perjuicio de repetir estosanálisis tantas veces como se estimeconveniente.4.Esta autorización no da derecho a

solicitar ningún material o primeramateria que esté intervenida o sujeta acupo.5.Esta autorización se concede con

Un vailet dalt la pala Chaseside que servia per transportar pedrade la pedrera als forns. Foto cedida per Joan Mercader Domènech.

6BOP m.58 de 13.05.1948

DS_55p

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Fàbrica Ciment Omedes

sujeción a las condiciones que estable-ce la norma 11 de la Orden Ministerialde 12 de septiembre de 1939. 6. Se concede un plazo de treinta

días para solicitar la Visita reglamenta-ria para la comprobación de la instala-ción, Barcelona, 12 de abril de 1948. Elingeniero Jefe, Santiago Echevarría.

L’octubre de l’any 1955, per fi vaobtenir l’autorització de la DirecciónGeneral de Minas y Combustibles pertransformar la fàbrica de ciment natu-ral en una de ciment pòrtland de30.000 t a Sant Julià de Ramis. Elssocis acordaren una primera ampliaciódel capital, tot passant de 500.000 ptaa 800.000 pta, amb una aportació de112.500 pta per part dels germans Ale-xandre i Eusebi i de 75.000 del germàNarcís. La societat passà a nomenar-seCementos Omedes SL.

Per construir la nova fàbrica vasol·licitar un préstec de 3 milions depta al Banco Hipotecario Español,préstec que li fou concedit l’any 1957amb garantia hipotecaria de totes lesinstal·lacions de Sant Julià, a retornaren vuit anys. Amb aquests dinerscomençà a bastir el nou edifici, el qualens ha arribat en l‘actualitat, i sol·licitàla compra de la maquinària estrangeraper a l’obtenció del clinquer.

L’any 1958 Joan Omedes Colomersurt de la societat, s’amplia el capitalfins a 2 milions de pta, i es transformaen societat anònima. Per aquestmotiu apareix un balanç a l’escripturadel registre mercantil.Del blog “El transport per carretera aCatalunya” trobem aquesta referènciadel 1959

“L'any 1959 es van vendre els doscamions GMC al Garatge Baulenas. ElGMC equipat amb bolquet i matrículaGI-7536 fou comprat per l'empresaTRANSPORTS VIVES de Barcelona.Aleshores es va comprar un PegasinBarajas. En Pere Puigdemont i enJaume Costa anaren a Madrid en trena recollir-lo. El van conduir fins a Barce-lona per a carrossar-lo amb un bolquetde CONSTRUCCIONES METÁLICASSUBIRANA i un cop carrossat, en Puig-demont i en Costa de retorn a Girona

per a treballar: l'un de xofer i l'altred'ajudant; es tornaven setmanalment.Aquest Pegasin era matrícula GI-25502.

Al cap d'un any i mig van comprarun dumper nou de la marca MOURT(BUDAPEST UNGARY DIESEL DUM-PER) amb matrícula GI-31085, i unapala carregadora marca CHASESIDEper a transportar la pedra de la pedre-ra als forns. El MOURT era conduït peren Jaume Costa, el Pegasin el conduïaen Pere Puigdemont; i l'Esteve Ayatsd'ajudant.

Tot i els esforços per importar la

maquinària, els Omedes no aconsegui-ren entrar-la en el termini establert i esveieren obligats a desistir de la llicèn-cia de transformació de la fàbrica deciment natural a ciment pòrtland7. Lainversió en la nova nau industrial no vaservir per l’activitat econòmica previs-ta, la qual cosa els provoca problemeseconòmics importants.

L’any 1969 la societat canvia denom per denominar-se Cementos delNordeste SA i es fusiona amb lesempreses Cementos del Norte SA iCementos y Cales Peres Xifra, SA. Lacompanyia resultant tindrà un capital

7Resolución de la Dirección General de Minas y Combustibles BOE de 06.10.1961. Instancia de Cementos Omedes de 12 de agosto de1961 ante la Jefatura del distrito minero de Barcelona.

Balance de la sociedad transformada cerrado a 03.01.1958

ACTIVO PtaValores Cooperativa 1.000,00Fincas y edificios 241.716,60Vía y vagonetas 10.960,07Pérdida roja a amortizar 28.563,02Propiedad Torroella 32.561,11Caballerías y carros 6.602,32B:H:C: Reserva Obligatoria 1.225,33Banco de España 577,71B:H:C: Reserva Obligatoria 691,43Valores Instituto Nacional de la Vivienda 100,00Maquinaria 748.542,42Banco Popular Español 145,22Banco Bilbao 503,35Banco Hispano Americano 7.305,69Cuentas Corrientes 694.786,83Camiones 189.898,11Banco Español de Crédito 1.252.693,64Caja 156.934,39Fabricación 1.549.372,96Total activo 4.924.180,20

PASIVOCapital 800.000,00Fondo de Reserva 254.228,62Alejandro Omedes 348.413,16Eusebio Omedes 348.413,17Narciso Omedes 232.276,43Efectos a pagar 300.000,00Acreedores varios 493.691,36Banco de Crédito Industrial 2.000.000,00Usos y Consumos 46.698,68Banco Central 94.250,59Reserva Obligatoria 1.225,33Pérdidas y Ganancias 4.984,56Total pasivo 4.924.181,90

DSp56_

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Fàbrica Ciment Omedes

de 5 milions de pessetes i mantéel nom de Cementos del NordesteSA, abreviant-se com,C.E.N.O.S.A. La seu social segueixa Sant Julià de Ramis, al barri de LaGarriga.

En el Consell d’Administració hifiguren els accionistes de les anti-gues empreses: de CementosOmedes, Alejandro Omedes Colo-mer, Eusebio Omedes Colomer,Narciso Omedes Colomer. DeCementos del Norte, Narciso Culu-bret Vidal, Alvaro Palahí Bach-Este-ve, i de Cementos y Cales, PérezXifra, Jose Perxés Sanromà, JorgePlanas Fuentes i José CanadaSerra. Els Consellers Delegats sónAlejandro Omedes, Narciso Culu-bret i Jose Canadá Serra.

L’any 1971, amb la construccióde l´autopista, les pedreres van serexpropiades i l’activitat cimenteraSant Julià de Ramis va desaparèi-xer. L’empresa Cementos del Nor-deste va continuar fins a la properacrisi de 1984, que va ser totalmentembargada i subhastada pels seuscreditors8.�

8BOP 76 de 23.juny 1984

Les naus que encara es poden veure de Ciments Omedes, es varen construir cap a 1958per poder fabricar ciment pòrtland.

DS_57p

Es tracta, per tant, de la revo-lució del dret a decidir. Adecidir-ho tot. Es evident queels catalans i les catalanes

volem escollir el millor futur pel nostrepaís. Què volem ser? Quin paper hade tenir Catalunya en el marc de la UEi del món. Què volem que sigui el nos-tre país. Hem comprès –i seguramentaquest és el gran triomf ja assolit peraquest moviment- que som sobirans.Hem assumit que el poble de Catalun-ya és prou responsable i conscientcom per decidir lliurement el seu futur.

I això pressuposa prefigurar-noscom a majors d’edat. És a dir, que somprou madurs com per poder escollir pernosaltres mateixos. Darrera la preguntadoble del proper 9 de novembre hi lapossibilitat d’escollir allò que podríemconsiderar el més important, és a dir, sivolem que Catalunya sigui un estatindependent. Però en la resposta aaquesta pregunta també servirà per areplantejar-nos-ho tot. Diria, en conse-qüència, que el procés de construcciónacional que viu el país és un elementmés d’un canvi estructural profund. Uncanvi que no únicament es plau endemanar un canvi de marc jurídic per aCatalunya sinó també, una nova mane-ra d’usar aquest marc jurídic.

Són dues cares de la mateixamoneda, si més no, són dues lluites

en paral·lel. En l’imaginari de moltsdels que hem sortit al carrer hi hal’objectiu de reclamar el dret a que elscatalans i les catalanes puguem elegirel nostre futur com a país però tambéla idea de que fer això, si no implicacanviar el funcionament de les institu-cions, no servirà de res. Implícitamentaquells i aquelles que sortim al carrerper reclamar la concreció d’un estatper Catalunya estem demanant tambéque aquest sigui millor.

La construcció d’un nou país had’anar acompanyada de l’edificaciód’un país nou. Un no tindria sentitsense l’altre. Seria absurd fins i totque, posats a fer un país nou, el féssimamb totes les mancances i vicis que tél’actual. I això té a veure amb lesestructures polítiques, administrativesi econòmiques però fonamentalmentté a veure amb les maneres de fer. Lareivindicació catalana és radicalmentdemocràtica. Però no únicament per-què es fa des de l’observació mésescrupolosa dels principis democràticssinó també perquè el que persegueixes renovar la pròpia democràcia.

S’equivoquen molt, doncs, aquellsque pensen que el que estem vivintaquests dies és només un embolatpolític d’uns líders embogits. De lamateixa manera que l’erren aquellsque s’imaginen que la reivindicació té

a veure exclusivament amb el “fetnacional”. Perquè qui engendra,comanda i marca el ritme del que estàpassant a casa nostra és la societatcivil. I ho fa en companyia dels partits idels seus caps visibles, però no en capcas condicionats per ells. Es tractad’un procés concertat. Absolutamentobert i en diàleg permanent. Just comhaurà de ser la política i la pròpiademocràcia en el país nou.

És obvi que el 9 de novembre i totel camí que ens hi ha dut seran els ele-ments fundacionals d’un estat peròseran també els orígens d’una novamanera de fer. Sigui quin sigui el resul-tat de la consulta i de tot els procésque hem endegat el que està clar esque iniciem una nova era. Vivimmoments de transició. I qui no entenguique això és així, no només no entendràel que passa a Catalunya sinó que pro-bablement tampoc servirà per gestio-nar els afers públics en endavant.

La força de la renovació democràti-ca es el que ens uneix a nosaltres i elque ens fa potents i respectables anivell exterior. Farem un nou país queserà un país nou. I aquest naixerà de ladecisió de tots els catalans i les catala-nes. A les urnes. Aquest país naixeràdel vot. I aquest senzill però potent gestserà un esdeveniment revolucionari. Larevolució tranquil·la serà votar.�

Sóc dels que pensa que el procés que viu Catalunya no només té un component nacional. El movimentcívic viscut amb intensitat al nostre país no només té un sentit d’emancipació nacional sinó que va mésenllà, discutint les bases mateixes de funcionament del sistema. De fet, fixem-nos-hi bé, el gran argu-ment de les mobilitzacions socials (es manifestin com es manifestin) tenen com a element aglutinador lareclamació del vot com a element de resposta als conflictes polítics. Cal fer les preguntes per tal que elsciutadans, votant, donem les respostes.

LA REVOLUCIÓ ÉS VOTARRoger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

OPINIÓ

DSp58_

OPINIÓ [PSC

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

Aquest any 2014, al voltantd'un centenar de veïns i veïnesde Sarrià de Ter hem participaten una consulta per decidir, noel futur del nostre país, sinó eldel nostre tram de carrer. Bé,

més que consulta jo en dic“microconsulta”, tot i que elgovern municipal prefereix

parlar de procés participatiu,però al final l'acció que vamacabar fent va ser dipositaruna papereta dins una urna.

MICROPARTICIPACIÓ A LA “MICROCONSULTA”

DEL CARRER FIRAL

Roger Casero Gumbau, regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Terwww.rogercasero.cat

L’objectiu d'aquest procés par-ticipatiu era prendre unadoble decisió sobre la mobili-tat d'un tram del carrer Firal

de Sarrià de Ter, el comprès entre elcarrer Lloses i l'avinguda de França:decidir sobre la disposició del'aparcament i, dependent del'aparcament, sobre el sentit del carreren cas d'esdevenir, en aquell tram, desentit únic.

La participació no va ser gaire reeixi-da, situant-se al voltant del 30%, i elresultat, d'empat tècnic entre dues pro-

postes, poc aclaridor. Finalment, vista lapoca participació i vist que el resultattampoc permetia prendre una decisióen una de les propostes, el govern, des-prés d'una reunió amb els veïns i veï-nes, va decidir deixar els aparcaments iel doble sentit del carrer com estavenabans de la “microconsulta”, com si reshagués passat.

Ja que aquest procés de participacióno va servir per a prendre cap decisió (opotser sí, la decisió de no canviar res), síque ens ha de servir per identificar elspunts crítics que, per mi, va tenir aquest

DS_59p

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

OPINIÓ [PSC

procés i que resumeixo en dos punts: lainformació i qui havia de decidir.

POCA INFORMACIÓ, POCA PARTICIPACIÓ

Tenir tota la informació no garanteixmés participació, però la mancad'informació sí que genera poca parti-cipació.

Els veïns i veïnes d'aquest tram decarrer van ser informats per cartad'aquest procés; una carta va ser totala informació que van rebre. Enviar unacarta va ser tot el que va fer el governmunicipal per informar del procés iestimular la participació; cap reunióinformativa, cap debat, cap presenta-ció pública de les propostes.

Us imagineu una convocatòriad'eleccions sense campanya electoral?Sí, potser en moltes seria desitjable, horeconec, però quan es vol fer un procésparticipatiu i es persegueix que els veïnsi veïnes participin no n'hi ha prou de ferel mínim, qui promou el procés, enaquest cas el govern municipal, ha de fermolt més, implicar-s'hi i implicar-hi elsveïns i veïnes cridats a participar.

És cert que cal apel·lar també a laresponsabilitat dels veïns i veïnes peruna qüestió, se suposa, del seu màximinterès, però fins i tot va sobtar que elgovern municipal ni tan sols hi impliquésl'Associació de Veïns de Sarrià de Baix,essent una qüestió, l'objecte del procésparticipatiu, que afectava el barri.

I seguint aquest fil apareix, per mi,el segon punt crític:

QUI HAVIA DE DECIDIR?

El govern municipal va decidir quenomés el centenar de veïns i veïnesmajors de 16 anys empadronats en eltram de carrer afectat podien votar;aquest va ser també un punt qüestio-nat i que es va debatre.

Si la decisió fos només sobre ladisposició de l'aparcament, i afectésnomés a l'aparcament, podria enten-dre-ho, però segons quina decisió esprenia sobre l'aparcament afectava a lamobilitat d'aquest tram de carrer demanera directa i a la mobilitat del sec-tor en general de manera indirecta.

D'aquesta manera prop d'un cente-nar de veïns i veïnes teníem a les nos-tres mans prendre una decisió queanava més enllà del nostre tram decarrer, que afectava d'una o altra mane-ra a la mobilitat general del sector.

Aquest procés participatiu, doncs,afectava directament a un tram delcarrer Firal, però indirectament afectavaa la mobilitat d'altres carrers com elcarrer Ripollet, el carrer Carrilet o elcarrer Lloses, i per tant ja no era nomésuna qüestió de l'aparcament d'aquesttram, sinó de la mobilitat del sector.

Aquesta afectació general a lamobilitat del sector exigia, entenc jo,que qui participés en aquest procésparticipatiu no fossin només els veïnsdel tram afectat pel tema del'aparcament, sinó tot el barri de Sarriàde Baix, ja que els possibles resultatsde la decisió afectava a tot el sector.

Entenc que els meus raonaments

són tan qüestionables com els que joqüestiono del govern, però en tincprou si serveixen per a la reflexió i anà-lisi sobre aquest procés participatiu.

Penso que amb una major implica-ció i esforç informatiu per part delgovern, la participació de l'associacióde veïns i l'ampliació del focus dedecisió, prenent el barri de Sarrià deBaix, i no només el tram de carrerafectat pel tema de l'aparcament, elprocés participatiu hauria estat mésric i més reeixit.

Aquest procés participatiu es vatancar amb una reunió del govern ambveïns i veïnes; la reunió, com la partici-pació a la “microconsulta”, tampoc vaser massa participada. Tal vegada elprocés s'hauria d'haver començat comes va acabar, amb una reunió informa-tiva oberta, com a mínim, a tots elsveïns i veïnes del sector. Entre elspocs que vam assistir en aquella reu-nió es va generar debat sobre les pro-postes, exposant els pros i contres decada una d'elles... Tot aquell debatentre pocs va servir per decidir notocar res...

El tram del carrer Firal entre elcarrer Lloses i l'avinguda de Françasegueix igual; així es va decidir; peròaquest tram de carrer, i d'altres delsector, segueixen tenint problemes demobilitat.

Si bé aquest procés de participacióes va tancar, el debat sobre la mobili-tat al sector de Sarrià de Baix segueixpendent, però això ja serà una altrahistòria. �

DSp60_

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

PANGEAHem participat al concurs de matemà-tiques Pangea.

Ens posem en contacte ambvosaltres per a presentar-vosel concurs de matemàtiquesPangea, al qual el vostre cen-

tre escolar podria participar.Una breu informació sobre nosal-

tres: Pangea és una organitzaciód’origen alemany que té com a objec-tiu motivar els estudiants al’assignatura de matemàtiques i con-nectar els estudiants de primària dediferents països a través d’aquestamatèria. El concurs va començar aorganitzar-se el 2006 amb gran èxit iany rere any està creixent el nombred’estudiants i països participants. Pan-gea és el primer concurs de matemàti-ques que pretén reunir estudiants deprimària procedents de tots els païsosd’Europa.

Per a això, el Concurs de Matemàti-ques Pangea compta amb diferentsfases per a seleccionar els millors estu-diants de cada país. Aquest any, en serel primer en què Espanya participa, elconcurs es farà a nivell nacional. Cadapaís participant compta amb fases, pre-mis i comissió de professors pròpia.

Adjunt us remetem els documentsinformatius de Pangea que podeuimprimir i distribuir a qui considereuoportú, i el formulari d’inscripció (pre-feriblement Excel, però si tinguéssiuqualsevol problema amb els arxiusExcel podeu utilitzar els Word). Estan en

ambdós idiomes, català i castellà, per-què utilitzeu el que més us convingui.

Animeu-vos a participar-hi! La ins-cripció està oberta fins al 15 de març.

Per a qualsevol consulta, no dubteua posar-vos en contacte amb nosaltres.

Gràcies per la vostra col·laboració iesperem rebre notícies vostres moltaviat.

Molt cordialment,

Ya tenemos los resultadosde las finales de todas lasregiones donde se celebrael Concurso de Matemáti-

cas Pangea en España.Los resultados de vuestros alum-

nos finalistas han sido (puntuaciónsobre 125 puntos totales):

Nieto Padrosa, Martí 85/125 ->Ha quedado el 13º clasificado de Espa-ña en 5º curso.

Lozano Silva, Claudia 85/125 ->Ha quedado el 19º clasificado de Espa-ña en 6º curso.

¡Enhorabuena a los tres por el grantrabajo realizado! Las pruebas finalespresentaban mucha dificultad y no dis-ponían de mucho tiempo para resolver-las, pero aún así han obtenido muybuenos resultados.

Os enviaremos por correo a vues-tro colegio los diplomas de los finalis-tas. Y por email un pdf por si queréisimprimir un diploma de Pangea paralos participantes de la primera ronda.

Por último, esperamos que a lolargo del transcurso de las pruebas sehayan divertido y les haya servido paraaprender y afianzar conocimientos.�

DURANT EL CURS 2013-14 L’ESCOLA HA ESTATRECONEGUDA AMB DIVERSOS PREMIS IGUARDONS PEL TREBALL DUT A TERME

Montse Xandric

DS_61p

- PAPERERES

ONCE

Enguany, com hem anat fentdes de fa molts anys, elsalumnes de Cicle Mitjà iCicle Superior hem participat

en el concurs escolar de l’ONCE. Aquesta edició del concurs era espe-

cial, ja que es complien 30 anys del con-curs i des de la fundació ONCE demana-ven als seus participants que els ajudes-sin a canviar la societat amb un projectemolt especial: instaurar de forma oficial“El dia de la Il·lusió”, ja que tothom témotius per creure en la il·lusió.

Els nens i nenes de tercer, quart,cinquè i sisè van posar fil a l’agulla ivan fer un debat a classe per expressarel que era per ells la il·lusió. De totesles idees sorgides se’n van triar lesonze millors de cada classe per confec-cionar un “ONCE decàleg”, que des-prés van penjar a la web del concurs. Amés, es va fer un cartell mida A3 acada classe per promocionar el dia dela il·lusió.

Tots els treballs que es van pre-sentar, un ONCE decàleg i un cartellper classe, van ser molt originals, però

un d'ells en especial, el que van fer elsalumnes de 5è C, ja que va resultarser el guanyador provincial de la sevacategoria.

A més, tots els participants vanrebre una "xapa" del dia de la Il·lusió, iels guanyadors, a més, van rebre unabandolera estil retro que podran omplird’il·lusions!�

FONIX

Per segon any consecutiu,els alumnes de cinquè i sisède l’escola van participar enel Concurs d’Anglès Interes-

colar de Catalunya" (THE FONIX 2014),que enguany arribava a la sete-na edició. El concurs està orga-nitzat per International HouseBarcelona, per la Fundació Cata-lana de l'Esplai i per la Secreta-ria General de Polítiques Educa-tives del Departamentd'Ensenyament de la Generali-tat de Catalunya, com a activitatorganitzada en el marcd’iniciatives socials d’accionsd’entorn i d’activitats versl’excel·lència i en el del Plad’impuls de la llengua anglesaals centres educatius catalans.

El concurs és una iniciativaque pretén complementar elsplans de millora de la llengua anglesaals centres educatius de Catalunya is’organitza amb la finalitat d’estimular i

motivar l’aprenentatge d’aquest idio-ma, atesa la seva importància a lasocietat actual.

Els enunciats de les proves sónpreparats per un equip pedagògic dereconegut prestigi i consisteixen enuna sèrie d’exercicis dins dels àmbitsdel vocabulari, comprensió lectora iexpressió escrita. Literature (stories)and Culture.�

- PREMI CONVIURE A CATALUNYA- QUI TÉ UN HORT TÉ UN TRESOR,D’AMICS DE LA UNESCO

- PUNTS DE LLIBRE DE LA BIBLIOTECA

- AECC

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Any rere any l’Ampa de l’Escola Montserrat dónasuport en les diferents festes que organitza l’Escola itambé en les del municipi intentant aportar un petitgra de sorra que sumi una miqueta més i que facique pares i mares s’impliquin en la vida de l’escola ien la del municipi.

L’AMPA DE L’ESCOLA MONTSERRAT

Ampa Montserrat

Enguany hem tornat a realitzar la Caminada Saluda-ble, en col·laboració del Grup Excursionista deSarrià de Ter el dia 4 de maig dins el mes de la salutque organitza l’Ajuntament de Sarrià de Ter, una

caminada pels entorns de l’escola, sense gaire dificultat peròamb la que sempre descobrim petits racons de la nostramuntanya alhora que fem una mica d’esport en família.

I ja durant el mes de juny s’organitzen dues de les festesmés lúdiques que tenim a l’Escola. La Festa de Final de Cursi la Cloenda de les activitats Extraescolars.

En la cloenda de les activitats extraescolars s’organitzauna mostra de tot el que els nens/es han treballat durant totel curs.

També és el moment de veure ben d’aprop el funciona-ment d’algunes d’aquestes i els progressos que han fet. Unajornada lúdica i divertida en que els nens ens demostren les

ESPAI ESCOLAR [Ampa Escola Montserrat

seves dots interpretatives, la seva agili-tat, coordinació o l’artista que portendins a través de les diferents activitats,funky i hip-hop, contes, teatre, dansa,pintura, mecanografia,judo, tennis,màgia, guitarra… un ventall amplid’activitats perquè nens/es s’ho passind’allò més bé en l’horari dels migdies.

I després de finalitzar la cloenda deles activitats tanquem el curs amb laFesta de Final de Curs, s’inicia amb elconcurs de coques entre les famílies unafesta lúdica divertida en què pares imares, mestres, monitors de menjador ialumnes es retrobin en un ambient fes-tiu. Un sopar de germanor que acabaamb comiat i el tancament d’un curs, ungrup d’alumnes que ja no tornaran al’escola l’any vinent els de 6è que l’anysegüent ja començaran un nova etapa al’ Institut. Amb un ball de fi de festa quealegra a tothom i que engresca grans ipetits a ballar i passar-ho d’allò més bé.�

Fotos David González

Cristina Garcia i Laura (noia de pràctiques)

El divendres 16 de maig del 2014, a les09:30 del mati, l’aula dels pianos idels xilòfons, vam pujar a l’autobús.Tots estàvem molt nerviosos. Per fi,havia arribat el gran dia!!!

Una vegada vam arribar a la granja, ens varenrebre dues monitores que ens van explicar elconte del “Gegant Pau”. Després ens vam sepa-rar, els xilòfons amb una monitora i els pianosamb l’altra.

A la granja de “Can Pau” hi vam trobar: ànecs,oques, coloms, faisans, gallines, gall d’indis,cabres, xais, un porc vietnamita, una vedella,conills, cavalls, una euga, un burro,...

Els nens/es de 2-3 anys de l’escola bressolConfetti vam anar d’excursió a la granja de“Can Pau” a Peratallada.

DSp64_

ESPAI ESCOLAR [confetti

UN DIA A LA GRANJADE “CAN PAU”

En Víctor tocant una cabreta

La Chloe tocant una vedella

Infants de l'aula dels xilòfons observant un conill

ESPAI ESCOLAR [confetti

Vam donar menjar a quasi tots els animal.Els infants van gaudir molt d’aquest contactetan directe amb els animals, poder-los tocar idonar-los menjar va ser fantàstic.

Després d’haver vist tots els animals, vamanar a dinar: macarrons, hamburguesa ambpatates fregides i un batut de maduixa. Quanvam acabar, els nens/es vam anar al pati del’entrada on vam poder saltar, córrer i jugaruna bona estona, fins que ens va venir a bus-car l’autobús. De tornada cap a l’escola, unsquants nens/es van fer un petit son.

Ha estat una experiència molt gratificanttant pels infants com per les educadores. �

Tots els infants amb les monitores de la granja

L'Adrià, la Júlia, la Laia i la Carla observant els ànecs

Infants de l'auladels xilòfonsmirant el cavall

DSp66_

NATURA

La totalitat de la preparacióva ser en escenaris d’altamuntanya, ja que el repteera enfilar-nos fins al 3.404metres, i calia que posés-

sim el cos a prova amb sortides quesuperessin els 2.000 metres d’alçada.

Les sortides preparatòries van anarde menys a més. A mitjans de maigvam començar amb una pujada al Cos-tabona, 2.465 m, des de Setcases,1.230 m, pel camí de Vall-llobre, un iti-nerari utilitzat des de temps anticscom a ruta de transhumància i de con-traban. La ruta ressegueix el riu Vall-llo-

bre des de Setcases fins al seu naixe-ment a la font de Fra Juan. Un cop pas-sades les mulleres del Costabona, arri-bem a la collada verda i a la colladafonda, des d’on amb un darrer esforçascendim al Costabona, 2.465 m. Vamdecidir tornar fent la volta pel refugiper intentar tenir el primer contacteamb la neu, travessant-ne un parell depales que encara no s’havien fos i totseguit vam reprendre la ruta del Vall-llobre pel seu naixement. Vam arribar aSetcases, on teníem el cotxe, amb lasatisfacció d’haver posat la primerapedra del nostre repte particular.

La següent sortida preparatòria, aprincipis de juny, va discórrer totaentre els 2.000 m i els 2.883 m,l’alçada del pic de Bastiments, el sos-tre de la nostra propera excursió, elcercle de Morens.

Començàvem l’excursió a les vuitdel matí des de les pistes d’esquí del’Estació de Vallter 2000, 2.141 m, endirecció a la Portella de Mentet, 2.431m, moment en què vam aprofitar per-què els companys novells agafessinconfiança en l’ús dels grampons. Uncop assolit el coll, ens vam dirigir al picde la Dona, 2.704 m, i just abansd’arribar-hi, vam desviar-nos per retreun petit homenatge al nostre companyXevi Gómez, visitant la seva placacommemorativa. Un cop al pic de laDona ens vam dirigir cap al coll de laGeganta, 2.604 m, des d’on ens vamenfilar cap al pic de Becibers, 2.617 m,

Aquest any 2014 alguns companys del grup de Muntanya Sarrià ensvam proposar el repte de pujar el pic de l’Aneto, de 3.404 metresd’alçada, el sostre del Pirineu. I per tal d’arribar ben preparats iaconseguir superar el repte, ens vam proposar fer unes quantes sor-tides a tall d’entrenament, sortides que ara us passem a relatar, perveure si us agafa una miqueta el cuquet de la muntanya i us animeu agaudir-ne en directe.

Llibertat Turbau – Grup Muntanya Sarrià

PUJADA A L’ANETO3.404M

Cim de Bastiments.

NATURA [[Pujada a l’Aneto

al qual vam accedir per un fort pendentde neu per tal de poder realitzar pràcti-ques amb el piolet. Un cop assolit elpic de Becibers, vam carenar fins al picde Bastiments, des d’allà vam baixarper la vertent coberta de neu fins alcoll de la Marrana, 2.532 m, i des delcoll de la Marrana enfilàvem cap al Grade Fajol gran, 2.712 m, fita que assolí-em uns trenta minuts més tard. Desd’allà, carenada fins a Gra de Fajolpetit, 2.567 m, i tornem cap a casa bai-xant per una canal estreta i vertical ata-peïda de pedres, que ens portava capa una gran pala de neu i tot seguit bai-xàvem pel refugi fins a la carretera deVallter . Aquí ens esperaven algunsdels companys amb els cotxes a puntper tornar a casa. Una maquíssimaetapa de set hores de durada i 15 kmde distància havia conclòs, ja nomésens quedava descansar i refer-nos,quinze dies després havia de venir laque seria la més dura de totes les sor-tides preparatòries.

I com comentàvem abans, la terce-ra de les proves d’entrenament haviade ser la més dura de totes, més durafins i tot que la mateixa pujada al’Aneto, es tractava de fer l’olla deNuria amb sortida i arribada a Fontalba.

Tot i que la sortida s’havia de realit-zar el diumenge 15 de juny, considerantla llargada i la duresa del recorregut,vam decidir anar a dormir el dissabte aFontalba per tal de poder matinar icomençar la sortida a les sis del matí, jaque prevèiem unes 12 hores de rutaamb uns 25 km de distància i més omenys 2.500 m de desnivell positiu.

Doncs bé, quan vam arribar el dis-sabte a les vuit de la tarda a Fontalba jacomençava a bufar el vent, vam decidiracampar igualment perquè era prousuportable, però cap a la mitjanit vacomençar a agafar cada cop més i mésforça, fins que a les tres de la matina-da, el vent era tan fort que ens vamveure obligats a desmuntar el campa-ment, amb aquestes se’ns van fer lesquatre del matí i vam decidir baixar adescansar una estoneta a Queralbs.Per suposat la idea de fer l’olla de Nuriase’n va anar en orris, perquè per uncostat el dia es preveia bastant ventós,ennuvolat i amb alt risc de pluja i peraltra banda nosaltres no havíem pogutdescansar correctament per afrontarl’excursió. Però ho vam compensarpujant a Nuria, 1.960 m, des de Que-ralbs, 1.236 m, pelcamí del Daió. Va seruna pujada preciosa,eren les set del matíquan ens hi posàvem ivam tenir la sort de tro-bar molt poca gentdurant el trajecte depujada, cosa que ensva permetre gaudir afons de la natura, atza-lees florides, gerds enplena floració, el riudesbordant aigua pertots els seus salts i finsi tot ens vam trobaralgun isard. Arribada aNuria, esmorzar unaestoneta i cap a baixde nou, ja que està-

vem tots rebentats de no haver pogutdormir per la tempesta de vent i volíemanar cap a casa a descansar al mésaviat possible. Vam tornar a casa amb lasatisfacció de l’excursió feta, però ambla idea clara que hem de tornar perintentar de nou fer l’olla de Núria.

I per fi va arribar el cap de setmanadel 4 i 5 de juliol, el dia del gran repte,trobaríem bon temps?, estaríem proupeparats?, els dubtes i la il·lusió ensencoratjaven i ens atemorien al mateixtemps. A les cinc de la tarda del diven-dres començàvem l’excursió des delpàrquing de la Copa i a les 10 de la nitarribàvem al pàrquing de la paradad’autobús a Llanos del Hospital . Vammuntar les tendes i ens vam posar adescansar, ja que a les quatre del matíens llevàvem per mirar de ser dels pri-mers en arribar a la Basurta, 1.900 m,inici de l’excursió situada al peu delcamí que ens portaria cap al refugi dela Renclusa, camí de l’Aneto.

El cas és que degut a la quantitatde gent que hi havia, tot i haver-nos lle-vat a les quatre del matí per anar pun-tual, fins a les set del matí no comen-çàvem l’excursió des del refugi de laRenclusa, 2.149 m. Una primera partdel trajecte amb molta pedra ens va fertenir una idea de la duresa de la sorti-da, però vam estar de sort ja quedegut a les fortes nevades d’aquestany la neu començava abans del Porti-llón superior, 2.870 m, i ja nol’abandonaríem fins al pas de Maho-ma. Un cop al Portillón superior vam

Estany de Becibers, Bastiments i Gra de fajol.

DS_67pPlaca commemorativa del companyXevi Gómez”

DSp68_

NATURA [[Pujada a l’Aneto

ser testimonis directes d’un rescat perpart de la guàrdia civil a un excursionis-ta que s’havia lesionat i també davantnostre un excursionista va patinar pen-dent avall gairebé uns 50 m per la neu,per sort portava piolet i va poder frenarla caiguda i reprendre el camí. Van serdos bons avisos per fer-nos veure laduresa i perillositat del recorregut.

La caminada va ser gairebé totaamb grampons, excepte la primerapart del recorregut que, com ja hemdit, era tota de pedra, vam agrair moltles pràctiques que havíem realitzat enles excursions anteriors amb els gram-pons i els piolets. I per fi, després desis hores de caminada per la neu ienmig de la boira, ens vam plantardavant del mític pas de Mahoma. Perals que no l’havíem fet mai, va ser unmoment força esgarrifós, ja que lesdues timbes que té, una a cada costatdel pas, fan posar la pell de gallina,però amb l’assessorament dels nos-tres companys més experts vam asso-lir l’objectiu de travessar el pas i coro-nar l’Aneto, 3.404 m.

La baixada, quan es fa amb la satis-facció d’haver assolit el cim, es fa moltmés lleugera i es converteix en unaocasió excepcional per a gaudir dels

paisatges que ofereixen aquellesmeravelloses muntanyes que gairebésemblen autentiques parets verticals.Conforme anàvem baixant, la neuanava perdent qualitat per l’efecte delpas dels excursionistes i les altes tem-peratures, cosa que donava un puntetmés de risc a la baixada. Passat el Por-tillon superior, unes magnífiques palesde neu ens van permetre lliscar unamica per la neu i accelerar un punt labaixada. Per últim, la pedra se’ns vaaparèixer al davant, fet que va castigaruna miqueta més les nostres maltre-tes cames.

De totes maneres, la professionali-tat i el confort que ens vam trobar alrefugi de la Renclusa van apaivagartotes les nostres necessitats de recu-peració física, dutxa, descans a les lli-teres, baixar a fer petar la xerrada amben David, responsable del Refugi, quel’acull des que tenia pocs mesos de

vida, quan els seus pares hi van anar aviure per fer de guardes. En l’actualitatell és qui ho gestiona i dóna gust par-lar-hi d’excursionisme i de recorregutsper la zona. Ens recordava el perquèque el Burro sigui la mascota del Refu-gi i ens deia que era perquè la cons-trucció i l’abastiment d’aquest refugis’havia fet des de sempre i fins no famassa amb aquests animals tan nos-trats. Aquella nit la vam passar al refu-gi per tal de refer-nos i l’endemà diu-menge ben esmorzats ens en tornà-vem cap a Sarrià a relatar l’aventura ala família i a tramar algun altre repteper a la propera campanya.

Com a reflexió final, només dir-vosque la muntanya i més concretamentl’alta muntanya desprèn una màgiamolt especial, tant per la duresa delsseus recorreguts com per l’enormebellesa dels seus paisatges, un quel-com que t’atrapa i et dóna vida.�

Espectacular salt d’aigua abans d’arribar a Núria.

Camí de l’Aneto un cop superat el Portillón superior.

El mític pas de Mahoma

Hi ha diversos tipus dediabetis, però els mésfreqüents són dos. Enla diabetis tipus 1, elnostre cos no produeix

insulina, en la diabetis tipus 2, que ésla més comuna, el cos no produeix ono utilitza la insulina de forma adequa-da. Al no tenir suficient insulina, la glu-cosa es queda a la sang.

Amb el temps, l’excés de glucosa ala sang pot produir lesions en els ron-yons, ulls i nervis, així com afectacionscardíaques, vessaments cerebrals i arte-riopaties que poden arribar a la necessi-tat d’amputació de les extremitats.

El seguiment de la diabetis ésvariable dependent dels tractamentsque s’utilitzen. Uns requereixen que elpacient tingui un aparell a casa permesurar-se la glucosa de la sangd’acord amb el seu metge i infermera,que els hi proporcionen l’aparell i lestires reactives.

La tècnica de determinació de laglucosa capil·lar és senzilla però dona-rem una sèrie de consells permillorar la qualitat de les mesures.

QUÈ NECESSITEM?1. GlucòmetreÉs el dispositiu portàtil amb panta-lla digital que en pocs segonsmesura la concentració aproxima-da de glucosa en sang. Els últimsaparells poden emmagatzemar elsresultats i si cal es poden descarre-gar en un ordinador.2. Tires reactivesEn contacte amb la sang reaccio-nen mesurant la quantitat de glu-cosa. Hem de tenir cura de guar-dar-les en un lloc sec a temperatu-ra entre 2-32º C

3. LlancetesPer fer la punció.

QUAN?El seu equip sanitari li indicarà en quinsmoments convé mesurar la glucosa. Nor-malment és interessant conèixer abansde l’administració del tractament farma-cològic (especialment insulina), pocabans 1 o 2 hores després de menjar.

La freqüència dependrà del tipusde diabetis, tipus i canvis de tracta-ments, del grau de control, de l’edat ide si hi han malalties intercurrents.

PER QUÈ ÉS NECESSARI?És necessari perquè el professionalsanitari pugui interpretar els resultats ipoder prendre dacions sobre opcionsdietètiques, activitat física i ajustamentd’insulina.

COM HO FAIG?Generalment, la mostra de sang s’obtéde la zona lateral de la part més distaldel dit de la mà. Com a alternatives,

també podem obtenir sang del lòbulde l’orella, palmell de la mà, avantbraç(quan ho recomanin) o del taló en unlactant.

1. Rentar i assecar bé la zona de pun-ció perquè no quedin restes d’aigua nide sabó. Si no és pot rentar en aquellmoment, elimini la primera gota i utilit-zi la segona. 2. Preparar el glucòmetre i col·locar latira reactiva. Revisar la caducitat de latira i el codi, si en té.3. Punxar la zona lateral del dit. Prè-viament s’ha de fer un massatge en lazona per activar la circulació i surti mésbé la gota de sang. 4. Exprimir suaument fins que surti lasang. No s’ha d’exprimir massa perquèpot donar dades errònies i per tant pocfiables .5. Depositar la gota en la tira reactivai esperar el resultat uns segons.6. Registrar el resultat.7. Canviar de lloc de punció en suc-cessives anàlisis. �

SAUT

Emili Marco

La diabetis és una malaltia crònica que es caracteritza per l’elevació de la glucosa (sucre) a la sang. La glu-cosa prové dels aliments que consumim. La insulina és una hormona que ajuda que la glucosa entri dins lescèl·lules per subministrar energia.

TÈCNICA DE DETERMINACIÓDE LA GLUCÈMIA CAPIL·LAR

DSp70_

La cosa no és perquè sí, hemde mirar de què ve aquestfenomen. Doncs fent unapetita mirada a la històriadel Perú, ens trobem que la

cuina actual és una fusió de moltes cui-nes d’altres llocs i l’autòctona, que percircumstàncies històriques han conver-git i han donat el resultat actual.

De bon començament teníem lacuina precolombina, amb tota unasèrie de productes que, malgrat quemolts ja els hem fet nostres, sónd’origen peruà, com ara i sobretot lapatata, amb prop de 4.000 varietatsdiferents, malgrat que d’ús comúnomés en són unes 20, i per a cadaplat específic s’utilitza la classe mésapropiada. També tenim la iuca, blat demoro, “frijol” mongeta seca, cacahuet,quinoa, tomata, xirimoia, papaia, pinya,cacau, “zapallo” carbassa i el “aji”bitxo groc picant, entre altres.

En arribar Pizarro i el seu exèrcit, iamb tots els anys de domini del Virreg-nat, s’incorporen a Perú totes les cui-nes de la metròpoli, però barrejant-hi

els productes autòctons peruans. Peraixò trobem influències d’arreu de lapenínsula en l’actual cuina peruana.Més tard i com a conseqüència de larevolució francesa, molts cuiners defamílies nobles que queden sense feinaper culpa de la guillotina, emigren ialguns arriben al Perú per anar a casa denobles i grans terratinents, on aportenels seus coneixements a la cuina del paísque han deixat.Diuen que els esclaus negres que porta-ven els nobles i terratinents espanyolsper treballar les seves propietats, varenaportar el toc d’alegria i atreviment a lacuina criolla.

En començar els aldarulls de l’èpocade Garibaldi i la lluita de reunificaciód’Itàlia, també hi ha molta emigració alPerú, i a tot Sud-amèrica, i la cuinad’aquest país incorpora d’una maneraespontània una altra cuina forana.

En abolir l’esclavitud a l’any 1853,

Perú té necessitat de mà d’obra i aixòdóna peu a l’entrada de treballadors del’anomenat extrem orient, bàsicamentde la Xina i el Japó.

La Xina, al llarg de la seva històriaha tingut tota classe d’inestabilitats ièpoques de molta fam, cosa que ha fetque l’emigració al Perú hagi estatconstant, però en moments puntuals,com ara a finals del segle XIX i princi-pis del XX, aquest moviment migrato-ri ha estat molt important, aportant alpaís una nova cultura culinària, quetambé s’ha fusionat amb la cuina quehi havia. Els restaurants d’aqueststipus s’anomenen “Chifa”

També a finals del XIX i principis delXX varen arribar molts japonesos, atretsper treballar a les grans plantacions iempesos per la situació del seu país.Però a mesura del pas dels anys tambévaren muntar els seus restaurants, queno varen ser estrictament de cuinajaponesa, sinó que també ja la varenbarrejar amb la cuina criolla existent.

Totes aquestes circumstàncies,juntament amb el fet que Perú té totsels climes possibles, que va del desertde la costa, a les muntanyes més altesdels Andes fins a la selva tropical del’Amazònia, ha fet que totes aquestescuines que s’han fusionat hagin pogutdesenvolupar-se perquè s’ha pogutconrear tot tipus de productes, i si no,

Des de fa uns pocs anys, la gastro-nomia peruana està agafant unaforta empenta a nivell mundial,com una de les més riques, varia-des i amb més projecció.

MISTURA

espa igastronòmic

Francesc Ramió Vila

ESPAI GASTRONÒMIC

fixeu-vos en la majoria de les llaunesd’espàrrecs o “pimientos del piquillo”que trobem a les nostres botigues,d’on diuen que provenen.

El plat per excel·lència i declaratpatrimoni de la Humanitat és “ ElCeviche”. És un plat fet amb peix fres-quíssim, tallat petit segons el gust decadascú, adobat i macerat amb suc dellimona, coriandre fresc, “aji” groc isempre ceba tallada molt fina pel cim.Es pot fer amb molts peixos, però elmés freqüent i més ben considerat ésel Corball. Corballs del Pacífic quesolen ser peces de molts quilos, ambuna carn molt blanca i compacte.Acostumen acompanyar-lo amb blat demoro cuit i una mica de moniato bullit.

Arran de l’acte de presentació quees va fer, d’una diplomatura que jocoordino, a la Universitat RicardoPalma de Lima, on vàrem tenir la sort iel gran honor que en Joan Roca ensfes una lliçó magistral, vaig fer unapetita estada a Lima. Va coincidir ambuna fira gastronòmica que fan anual-ment, aquesta fira es diu MISTURA,organitzada per Apega (AsociaciónPeruana de Gastronomia) i el seu lemaés “COME SANO, COME RICO,COME PERUANO” .

És una fira per menjar i beure moltextensa, i la principal característica ésque cap estand o caseta pot fer elmateix plat. Bàsicament és una exalta-ció a la diversitat i riquesa de la cuinaperuana, que ells mateixos a vegadesdesconeixen, donada l’enorme diversi-tat del país.

Allà vaig tenir l’ocasió de tastarmolts plats, tots nous per mi, peròtambé de conèixer diferents sistemes

de cocció, alguns molt originals.“La Caja China” són unes caixes

metàl·liques que per tapa tenen uncalaix obert pel cim, on posen brasesque donen escalfor a tota la caixa, onse sol coure porc “Chancho” . Quedamolt tendre i cruixent per fora.

Un altre sistema de cocció és el “Cilindro Parrillero”, és com una estufade llenya de les d’abans, però ques’obre per dalt amb una tapa, porta unfilat metàl·lic on es pengen uns ganxosamb pollastre enter, però oberts per lameitat. Es pengen en el filat i per sotas’hi posa foc i es tapa, els pollastresqueden cuits com a la brasa, sensehaver-los de girar i amb un lleuger tocde fum que els fa més gustosos.

No cal dir que també utilitzen moltun sistema de cocció semblant al’argentí, de la carn empalada o ambgraella molt gran i cuita amb foc d’unamanera lenta. Solen fer-hi el porc, queells en diuen “ Chancho”.

De totes maneres, el que els té elcor robat és el Cuy, el que nosaltresanomenem conill porquí o “cobaya” encastellà. Es deleixen per menjar-lo, i laveritat és que el vaig trobar exquisit,és com el conill però amb la carn moltmés melosa i amb els avantatges delconill: no porta greix, és una carn blan-ca, per tant sense colesterol, en resummolt sana. Malgrat que el fan fregit, detal manera que tot l’exterior quedacruixent com la pell dels porquets cas-tellans fets al forn.

El pisco és un destil·lat del vi, que ésla beguda nacional, especialment elcombinat “Pisco Sour” Com que notenen tradició de vi, molts cops mengenamb combinat d’aquest . Us indico una

pàgina amb la recepta per si el voleu fer:http://www.cocineroperu.com/receta-pisco-sour-peruano-tradicional/

Però vaig tastar una variació que emva semblar molt bona, però perillosa sien beus més d’un. És a base de piscomacerat amb “aji amarillo”, per tant picauna mica, suc de “maracuya” , fulles dementa fresca picades i gel. És molt bo,amb la particularitat que un cop begut etqueda a la gola el punt picant del “aji”que li dóna certa picardia.

La veritat que Perú és una expe-riència gastronòmica de primer ordre,tan sols per això ja val la pena el viat-ge. Ah, i de les postres en parlarem unaltre dia.�

DS_71p

Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 65batcor@corominas.info - www.corbat.cat

EMPRESA CONSTRUCTORA

Canvi de parquet al pavelló de la UES, un objectiu fet realitat

uesESPORT

Xavi Rodríguez / Joan PòrtulasValentin Fuster (fotografies)

El 13 de juny de 2013 una nova junta va entrar a diri-gir la Unió Esportiva Sarrià. Un dels seus principalsobjectius era canviar el parquet del pavelló de laUES. Un parquet ple d’història, però degut al pas del

temps, també ple de bonys i forats. Un parquet que ens hadonat moltes victòries i que ha vist també derrotes. Un par-quet que s’havia posat el 1978, amb l’esforç de tots els socis,tant econòmic com de treball personal. I amb aquest objectiucomençava a funcionar la nova junta, que en l’assemblea desocis on va ser escollida, ja va decidir aprovar una bestreta pertal de poder portar a terme aquest objectiu tan ambiciós.

Amb les primeres bestretes cobrades (cal mencionar quegairebé la totalitat dels socis de l’entitat hi van col·laborar eco-nòmicament) es va començar a mirar pressupostos. En mirarels primers, es va veure que l’obra era de gran envergaduraeconòmica, i que l’esforç a realitzar per aconseguir els dinersno seria cap joc, però lluny de defallir, la nova junta estava con-vençuda d’aconseguir aquesta fita.

Deixant de costat el tema econòmic, s’havia de triar par-quet, després de fer algunes reunions amb professionals del’handbol, també es va preguntar a altres clubs (que teniendiferents opcions de paviment) per la seva experiència, itambé es va consultar a professionals d’aquests tipus dematerials, per saber quina opció era la millor per practicar elnostre esport. Després de rumiar-ho molt es va decidir que elparquet flotant i de color clar era la millor opció per als nostresjugadors.

Escollit el parquet a posar, el primer cap de setmana de junyes va començar a netejar i desmuntar la pista, on feia gairebé40 anys els nostres jugadors i jugadores feien allò que més elsagradava, jugar a “balonmano”. Els benjamins de la temporada2013/2014 van ser qui van acomiadar el vell parquet fent l’últimpartit.

Amb l’ajuda de socis i amics, es va treure el parquet vell.Va costar moltíssim d’arrencar, ja que feia gairebé 40 anys quehi estava aposentat i era com si no volgués marxar. En vansortir 17.910 kg de fusta!! Es va deixar el paviment ben net,tant que fins i tot es podia veure l’antiga pista de ciment pòr-tland amb les línies que marcaven el terreny de joc, una pistaque té més de 50 anys.

Llavors ja van entrar-hi els professionals… primer vancol·locar un aïllant per la humitat, després una capa de cimentprou gruixuda per anivellar bé el terreny de joc perquè tenia unconsiderable desnivell, més capes d’aïllament, taulers ambsabates de goma per proporcionar la cambra d’aire i finalmentel flamant parquet.

Mentrestant, socis i amics feien obres de millora i mante-niment en el pavelló: una banqueta nova, una sala de vídeo

parquet vell a la deixalleria

Grup de socis realitzant treballs de manteniment en el pavelló dela UES.

La pista amb el parquet mig situat

DSp72_

ESPORT[ues

DS_73p

adequada i pintada, alguna capa de pintura per rentar la carade les parets, una bona netejada de grades i sostre,….

Un canvi d’imatge que esperem que es noti sobretot perpart dels jugadors i jugadores que són els que en trauran mésprofit i puguin realitzar la pràctica de l’esport que més els agra-da, el balonmano, en les millors condicions possibles. Elssocis i aficionats tant de casa com de fora desitgem que elcanvi d’imatge els sigui del seu grat i que es puguin sentir elmés còmodes possibles i puguin fruir de l’espectacle ofert enel terreny de joc. Gràcies a tots per fer-ho possible! Moltesgràcies!. � La pista i banquetes acabades i l’escut situat al centre de la pista.

Inicia la pretemporadadels equips de la UES

Encara no havia finalitzat la temporada 2013-2014 que laJunta Directiva ja estava treballant i programant lasegüent. Calia començar a preparar el pavelló perquèels operaris poguessin entrar al més aviat possible per

canviar el parquet i complir els terminis establerts, i així comen-çar la temporada amb la màxima normalitat i en les millors condi-cions possibles. S’havia de cercar recursos econòmics per realit-zar aquests canvis en el paviment i això representava anar a tru-car moltes portes per tal que la despesa pogués ser pagada.

Mentrestant, el coordinador esportiu juntament amb elsequips tècnics de les diferents categories i el vicepresident treba-llaven per planificar i confeccionar les plantilles. Les primeresnovetats arribaven en l’equip sènior de 1a nacional. Es produïen 2incorporacions, la d’en Guillem Lozano i en Quique Suárez. El pri-mer, de 19 anys, va sortir dels equips inferiors de la UES, però por-tava 6 temporades al Barça, els 3 últims jugant a la Divisiód’Honor Plata amb el filial i aconseguint els títols del campionatde Lliga. Ha estat internacional en les categories inferiors de lesdiferents seleccions estatals. El segon, també de 19 anys, s’haformat a les categories base del GEiEG i l’Handbol Gironès. Vajugar la passada temporada a l’Handbol Banyoles a 1a nacional.

Dia de la presentació dels jugadors Guillem Lozano i Quique Suárezamb la presidenta de la UES, Alicia García.

uesESPORT

Amistós UES20/9/14 UES 33 CH Garbí 22

DSp74_

El primer en començar els entrenaments depretemporada era l’equip sènior de 1a Nacional,que en la present temporada el grup D augmenta-va el nombre de participants de 14 a 16 is’incorporaven 2 equips aragonesos. El dilluns 25de setembre es feia la presentació i es comença-va amb el primer entrenament. El seguien unasetmana després l’equip sènior masculí i femeníde la 1a Catalana, els juvenils, els cadets i elsinfantils, tots en horaris diferents el dilluns 1 desetembre. Els alevins ho feien el dilluns 15 desetembre, al mateix temps que el curs escolar, iels benjamins un dia després, el dimarts 16 de setembre.

A l’hora de disputar els primers partits amistosos, l’equip de 1a Nacional també era el més matiner ja que calia agafarel ritme de competició aviat per arribar a un nivell òptim a l’inici de temporada que estava programat pel dissabte 25 desetembre, a casa, contra el CH Sant Cugat. �

Amistós Sant Quirze del Valles30/8/14 H Sant Quirze 27 UES 29

Triangular Festa Major de Sarrià de Ter6/9/14 UES 17 H Juventut Mataró 186/9/14 UES susp. CH SE Palautordera susp

Amistós UES10/9/14 UES H Bordils B

Amistós Sant Antoni de Vilamajor12/9/14 H Vilamajor UES

Amistós UES13/9/14 UES 29 H Parets 26

ELS ALTRES EQUIPS DELA UES HAN JUGAT ELSSEGÜENTS PARTITS DEPRETEMPORADA:

Sènior 1a CatalanaAmistós Torroella de Montgrí

13/9/14 CH Montgrí UES Amistós UES

17/9/14 UES AE FornellsAmistós UES

24/9/14 UES H Bordils B

matge del partit de pretemporada que inaugurava elparquet contra l’H Sant Cugat.)

Sènior Femení

JuvenilTorneig Festa Major Sabadell

30/8/14 FC Barcelona 33 UES 2531/8/14 OAR Gràcia 32 UES (3r) 39

XXIXè Torneig Ciutat d'Esplugues20/9/14 OAR Gràcia 21 UES 2720/9/14 FC Barcelona 30 UES 2621/9/14 BM Granollers 22 UES 25

Amistós Palafrugell10/9/14 H Garbí UES

Amistós UES13/9/14 UES H Sant Quirze

Amistós GEiEG24/9/14 GEiEG UES

Amistós UES27/9/14 UES 34 H Bordils 33

CadetInfantil

Amistós Torroella de Montgrí20/9/14 H Montgrí UES

Amistós UES27/9/14 UES 22 H Bordils 19

El divendres 19 de setembre, a dos quarts de nou delvespre, en el pavelló municipal de Sarrià de Ter secelebrava el 15è Critèrium Esportiu, la festa del’esport que organitza el Consell Esportiu Municipal

de Sarrià de Ter i serveix com a presentació dels diferents clubsi entitats esportives davant la nova temporada.

L’acte va començar amb la desfilada de tots els esportistesamb els seus respectius clubs i, és clar, la UES també hi esta-va present i amb una nombrosa aportació, ..... handbolistes.

Després del parlament de les autoritats del poble es vanlliurar els premis als millors esportistes i equips de l’anteriortemporada.

Els premiats de la Unió Esportiva Sarrià van ser en categoriaNo-Sènior en Pau Guitart Alguacil, un jugador que des de catego-ria benjamí que ha jugat a la UES i ben poc després es va posara la porteria i ja no la va deixar més. La temporada passada, 2013-2014, va aconseguir el subcampionat de Catalunya amb l’equipjuvenil de la UES i també la 3a posició en la fase final del Campio-nat d’Espanya, fent història amb els seus companys d’equip iaconseguint el que ningú encara no havia aconseguit amb la UES.

En categoria Sènior va ser per a Francesc Palomeras Albarra-cin, “Xicu”, un jugador que també ha passat per totes les catego-ries de la UES, aconseguint un campionat de Lliga en categoriainfantil. Les últimes 4 temporades les ha fet en el primer equip dela UES, tot i que anteriorment ja hi havia disputat partits. La tem-porada 2010-2011 va ajudar el seu equip a aconseguir el campio-nat de 1a Nacional del Grup D i el subcampionat en la fase finaldel mateix Campionat d’Espanya, assolint l’ascens a la divisiód’Honor Plata (la 2a categoria a nivell estatal).

També va tenir una Menció Especial l’equip juvenil de laUES per haver aconseguit el subcampionat de la Lliga Catalanajuvenil masculina i la medalla de bronze (la 3a posició) en la fasefinal del Campionat d’Espanya juvenil.)�

ESPORT[ues

DSp75_

15è Criterium Esportiu de Sarrià de Ter

Francesc “Xicu” Palomeras rebent el guardóde millor jugador Sènior de mans del regidord’Esports, Jordi Paretas.

Menció Especial a l’equip juvenil 2013/2014 de la UES pel Subcampionat deCatalunya i el 3r lloc en la fase final dels Campionats d’Espanya.

Pau Guitart rebent el guardó de millor jugador No-Sèniorde mans del regidor d’Esports, Jordi Paretas.

ues

DSp76_

ESPORT

Aquest setembre, després de l’èxit assolit en l’edicióhivernal de les festes de Nadal, s’ha realitzat un cam-pus d’handbol durant la primera quinzena de setem-bre, abans de començar el curs escolar, al pavelló de

la UES. Un altre cop, l’ha organitzat la Unió Esportiva Sarrià i coor-dinat pel diplomat en Mestre d’Educació Física, entrenador i juga-dor de la 1a Nacional, Guillem Torres.

Més d’una vintena de nens i nenes han gaudit i treballat devalent per poder aprendre el màxim de coses possibles. A mésd’esforçar-se a la pista, també han realitzat altres activitats comtallers i jocs per poder donar descans al cos.

Segur que aquests joves han fruit en aquests dies de lesamistats i els coneixements que han adquirit. Segur que els hihaurà anat bé per l’inici del nou curs escolar i, és clar, de la novatemporada. Si tot va bé, es podran retrobar novament i ambmolts altres companys a finals de desembre, en una nova ediciódel Campus Handbol de Nadal 2014-2015.�

Campus d’Handbol de setembre de la UES

“Mens sana in corpore sano”. Nens i nenes del CampusHandbol realitzant quaderns d’estiu en moments dedescans d’entrenament.

5 membres de la UES participen en el3r Nivell d’handbol

Per primera vegada a Catalunyas’ha realitzat la titulació tècnicasuperior d’esport en Handbolen sistema de la LOGSE i per

ensenyament esportiu i 5 membres de laUES hi han participat de diferent manera.Sergi Baguer, Carles Morales, Pau Ayme-rich i Pere Coll com a alumnes i JosepEspar com a coordinador i professor.

Aquests estudis capaciten per plani-ficar i dirigir l’entrenament d’esportistesi equips d’handbol en competicions denivell mitjà i alt (elit) i per dirigir escolesd’handbol. Tenen una durada de 750hores (550 en un centre educatiu i 200en un centre de treball)i això equival a uncurs acadèmic.

El bloc específic pertany a la forma-ció de Tècnic Superior en Handbol queha organitzat l’Escola de Formació de

Tècnics Esportius de l’Escola Catalana de l’Esport amb seu a Esplugues de Llobregat, en col·laboració amb la Federa-ció Catalana d’Handbol i el Departament d’Ensenyament i organitzat per Nitrohandball i coordinat per Josep Espar.

Aquest estiu s’ha fet el bloc específic on han participat professors com: Xesco Espar (exentrenador del FCB), XavierPascual “Pasqui” (entrenador del FCB), Xavier Sabaté (MKB-MVM Vezprém), Jordi Lluelles (CB Villa de Aranda), PericoGarcía (BM Granollers), Pep Mesas (FCB), Alberto Ballano (àrbitre ASOBAL), Josep Espar (entrenador de la UE Sarrià),Ramon Plan (H Sant Quirze), Pau Campos (H Bordils), Carles Ramonet (H Bordils), Dani Lara (selecció espanyola feme-ní platja) i José Manuel Vela (CAR Sant Cugat.�

Foto de grup dels participants del 3r Nivell d’Handbol. Pau Aymerich, SergiBaguer, Carles Morales, Pere Coll i entre ells el professor i exentrenador delFC Barcelona, Xesco Espar.

wolves

DS_77pDS_77p

Sub11Per primera vegada, Wolves va presentar un equip Sub11a competicions catalanes, un conjunt molt jove amb unagran majoria de jugadors nouvinguts en aquest esport iuna mitjana d’edat molt inferior als seus contrincants. Lafalta d’experiència dels jugadors i la diferència d’edat esva manifestar clarament a les primeres jornades de CopaCatalana, però fruit del treball i les ganes dels nostrespetits jugadors el nivell d’aquests va anar augmentant,arribant a podi en les dues competicions oficials, Copa iLliga, on un merescut 3r lloc va ser el premi a l’esforçd’aquests joves esportistes.

Aquest any l’equip tornarà a presentar-se a Copa ambnoves fites i objectius, però mantenint la il·lusió i lesganes de treballar. Molta sort a en Cristian Serban i a enDavid Miguel Rodríguez, que seran els encarregats deliderar l’equip aquest any.

Sub15Quarts a Copa Catalana, tercers a Lliga Catalana i tercersal Campionat d’Espanya a Calatayud, aquest ha estatsense cap dubte un any per recordar per a aquesta cate-goria, sobretot perquè cal tenir en compte que l’equipestava format per una majoria de jugadors provinents decategories inferiors que van respondre sorprenentmentbé a enfrontar-se a contrincants més grans que ells.Arrancant amb un inici de temporada més que just, dona-da la poca quantitat de jugadors, l’equip va deixar enrereles adversitats amb els resultats comentats abans perarribar a un final de temporada apoteòsic.

Aquest any l’equip mantindrà lamajoria de la plantilla i la Sara Gon-zález i en Samuel Ruiz continuaranal capdavant de l’equip per conti-nuar amb el bon nivell de treball dela temporada passada.

CadetPer segona temporada seguidal’equip Wolves Cadet es presenta-va a competicions catalanes ambganes de millorar els bons resultatsobtinguts la temporada passada.Una Copa Catalana bastant irregu-lar on els nostres cadets es vanquedar a un pas dels playoffs, vadonar pas a una Lliga on l’equip va

ESPORT

Crònica de la temporada 2013-2014

Sub11 i Sub15 de flag football (futbol americà sense contacte), Cadet de tackle (futbol ame-ricà amb contacte) i Sènior tant amb contacte com sense; pocs clubs del nostre país podenafirmar ser tan actius, i des de Wolves podem afirmar orgullosos que ho som, però a mésa més, també podem dir que ja portem força temporades amb aquest ritme, sobretot amb

les seccions de flag. I sense gaire més dilació passem a fer un repàs categoria per categoria.

Sub 11 col·laborant en jugada defensiva.

Cadets en jugada defensiva

Cadets en jugada defensiva

mostrar més força i personalitat i es va plantar a lesprimeres finals de Lliga Catalana del club en aquestacategoria amb un quart lloc més que positiu. Fruitd’aquest resultat a Lliga, l’equip Cadet, de la mateixamanera que l’equip Sub15, es va desplaçar a Calata-yud per disputar el campionat d’Espanya,on un inesperat tercer lloc va ser la recom-pensa a una temporada d’esforç i il·lusió.

Aquesta serà la tercera temporada dela categoria Cadet i en Ruben Balmisa i enCarlos Amador Lupiañez seran els respon-sables d’encarrilar un equip amb moltesbaixes respecte a la temporada passada,que busca noves incorporacions.

Sènior flagLa temporada passada l’equip va apostarper la formació d’un sol equip, més com-pacte, amb l’objectiu de millorar resultatsamb la prioritat de crear un bon ambiententre companys d’equip i divertir-se practi-cant l’esport. La il·lusió va portar l’equip alluitar amb moltes ganes contra equipsmolt més experimentats i de nivell molt alta la Copa Catalana, on s’aconseguí un 11èlloc. A la Lliga, a causa de situacions perso-nals d’alguns dels jugadors, l’equip es va haver derecolzar amb categories inferiors com Cadet oSub15, fet que va suposar no arribar als resultatsesperats. Tot i així, l’equip va seguir mantenint la

DSp78_

il·lusió per practicar l’esport, que en el fons és l’objectiu pri-mordial.

Aquesta temporada l’equip afronta les competicionsamb l’experiència de la temporada passada, amb les ganesi la il·lusió renovades.

Sènior tackleDebutants en Lliga Catalana i competint com a equip menysexperimentat de tota la competició, els Wolves van sorpren-dre a més d’un aficionat. Tot i no guanyar cap partit, peròfent una temporada de menys a més, els sèniors van donarmolta guerra contra equips amb molt més rodatge, com araSenglars o Falcons, on la diferència de resultat va ser moltpetita. Però sobretot cal destacar la gran relació entre juga-dors que es va aconseguir, assolint així l’objectiu principalde la temporada.

Aquesta temporada l’equip torna amb molta força i mol-tes ganes per afrontar una Lliga Catalana que compta ambla incorporació de dos equips més a la competició, que afe-giran més emoció a aquesta.

Seleccions catalanesCal destacar que aquest passat 28 de juny es va disputar unpartit que enfrontava la selecció catalana júnior i la seleccióde la Regió PACA (Provence-Alpes-Côte d’Azur) amb la par-ticipació dels nostres jugadors Ruben Balmisa i Yoshua D.Filgueira, que van protagonitzar múltiples accions ofensives.

També esmentar que en Dan Adrover i en Marc Prietoformen part dels 90 pre-seleccionats per jugar el partit del18 d’octubre a l’Estadi del GEIEG, que enfrontarà la selec-ció catalana absoluta i la selecció holandesa.

Aprofitem també per comentar que tot i iniciada ja latemporada, les múltiples categories del club encara estanpendents de noves incorporacions, per tant si tens ganesde conèixer un esport fantàstic i complet, ens trobaràs alcamp municipal de Sarrià de Ter. T’hi esperem! �

wolves

Sènior tackle en jugada de carrera

ESPORT

DS_79p

EditorialFer un editorial és una feina feixuga.Cal rumiar quin és el tema central oel més important i ser capaç deresumir-lo en poques paraules. Queno és el cas en aquesta ocasió.O sigui que us el podeu saltartranquil·lament.

Sam Enfot,Redactor en Cap.

TrànsitAmb la voluntat de servei que enscaracteritza i sempre amatents a lesnecessitats del país, hem proposat ala Direcció General de Trànsit unacampanya institucional: “Si en tens,fes-los servir i demostra que els tensben posats. Els intermitents.”La proposta ens ha estat rebutjadaargumentant que el llenguatgeutilitzat no era políticament correcte.Bah! Subtileses a nosaltres...

Espartac Pertant,TSN, N II.

ReflexióLa vida ens planteja sovint dubtesfilosòfics que ens conviden asubmergir-nos en l’interior delsperquès i a reflexionar ambprofunditat sobre temes tantranscendents com l’origen de totplegat. És el que em passava, senseanar més lluny, passejant per lanostrada placeta de la Font, on hiha una bonica font amb un rètol ones podia llegir Font de la Placeta.Si la plaça agafava el nom de lafont, com és que la font prenia elnom de la plaça?És l’ou i la gallina? És el peix que esmossega la cua? És un misteri?Pensem-hi, si us plau.

Laica Grangé,TSN, Sarrià de Baix.

EsportsEl circuit de Barcelona Catalunya,abans conegut com a Circuit deCatalunya, abans conegut com aCircuit de Montmeló, podriacanviar altre cop de nom amb eldefinitiu Circuit de Barcelona iNacional de Catalunya. (Coml’orquestra, el teatre, el museu,l’auditori o tantes altres coses).Sembla que en aquest circuit els quemés corren són els inventors denoms, tot i que no són gaireoriginals, la veritat.

Quico Rosés,TSN, Montmeló.

SolsticiA dos dies del solstici d’estiu, tempsde fogueres, bruixots i supersticionsatàviques, i tal i com ho demanenels temps que corren, s’han celebratamb austeritat i contenció els actesde proclamació del nou rei.Així doncs, canviant lleis a corre-cuita, estalviant-se consultesenutjoses i saltant-se elsprocediments participatius méselementals, sense gaires pompes niostentació, sense ceptre ni corona,el rei Felip vi ha estat envestit.Ep!, sempre des de la consideraciómés respectuosa a la monarquiaparlamentària por la gracia de dios.

Pepe Alcalà,TSN, Madrit.

DesmentitsNo sembla clar que la dita popular“O caixa o faixa” tingui res a veureamb l’entitat bancària, però, perunes raons preferents, tampoc no hopodríem desmentir categòricament.Parlem?

Isidro Feiner,TSN, Filòleg.

MitesEn Guardiola ens va marxar al’Alemanya de la Merkel com unimmigrant qualsevol, en Serratactua a Israel en plena guerra i peracabar-ho d’adobar, en Pujols’oblida durant 34 anys de declarar ahisenda uns calerons que tenia benguardats. Què més descobrirem? Que laMonyos duia perruca? Que elGegant del Pi és un nan amb alces?Què ens està passant?Som un país petit i no ens podempermetre que els mites caiguin comsi fossin de cartró.

Josep Jordi Serrat,TSN, Arcàdia.

La ReivindicacióLa presència als nostres carrers desímbols feixistes com el “yugo y lasflechas” a moltes façanes o l’àguilafranquista al Pont no ha molestat,dissortadament, als qui manen ohan manat a la Casa de la Vila, alPalau de la Generalitat o a laMoncloa. Nosaltres, després de mésde tretze anys reivindicant iargumentant infructuosament lanecessitat de treure la gallina delPont, no ens donem per vençuts.Que cadascú carregui sobre la sevaconsciència el pes de la culpa que lipertoqui, però nosaltres no ensrendim! La gallina a la cassola!

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

LA FRASE DEL DIA: Els diners són com els fems: no són bons si no s’escampen. Francis Bacon

Sènior tackle en jugada de carrera