Embed Size (px)
Citation preview
barcelona
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]
líniasants
Reportatge pàg 3
Un 42% de barceloninsparticipen en associacions,moltes a Sants-Montjuïc
Literatura pàg 10
Marc Santasusana publica un llibre sobre el primer regidor independentista i socialista
Entrevista a Ada ColauCandidata de BCN En Comú a l’alcaldia
pàgs 18 i 19
Ensenyament pàg 10
L’Espanya industrial, escenari d’una jornada endefensa de l’escola pública
Cultura pàg 10
El Festival Artescapearriba dissabte a laseva onzena edició
Creu Coberta pàg 20
Satisfacció generalitzadaper la Mostra de Comerç
Sants Establiments pàg 20
La desfilada de moda aplegamilers de persones a Sants
La Satalia celebra l’aprovaciódel seu pla de millora urbana
Alguns edificis històrics del barri, murs, fonts o escales es protegiran i el teixit urbà tindrà nous equipaments pàg 10
“El que està en joc són dos models
de ciutat: el de ladesigualtat o el de la justícia social”
liniasants.cat · 22-04-2015 · Núm.305 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 22 abril 2015líniasants.cat
3 | Reportatge 22 abril 2015 líniasants.cat
Del segle XIX, en plena revolucióindustrial, al segle XXI, al bell migd’una gran revolució digital.Aquest és el recorregut que pre-senta la història de les associa-cions de la ciutat i que ara, gràciesal primer estudi sobre el seu tei-xit, se n’han conegut les sevesprincipals característiques ac-tuals, fins ara desconegudes.
L’estudi, batejat amb el nomPanoràmic de les Associacionsde Barcelona, que ha estat coor-dinat pel Consell d’Associacionsde Barcelona (CAB), assenyalaque a la ciutat hi ha més de4.600 associacions, una per cada350 habitants. La xifra de ciuta-dans que participen en aquestes
associacions és de 684.300 per-sones, és a dir, un 42% del totalde barcelonins.
Un cop d’ull amb més pro-funditat a aquestes xifres permetveure com el 50% d’aquestes as-sociacions agrupen fins a 90 per-sones associades, mentre que el27% en tenen entre 91 i 250 i el23% restant n’agrupen més de250. L’estudi també conclou quegairebé la meitat d’aquestes per-sones tenen un alt nivell d’impli-cació en la seva entitat i una an-tiguitat que supera els 10 anyscom a membres de ple dret.
MÉS DONESUn altre fet rellevant que apun-ta el Panoràmic és la majoria fe-menina que forma les entitats, jaque el 56% de les persones queformen les entitats són dones, persobre del 44% d’homes. La ma-
joria femenina també és visibletant entre les persones voluntà-ries (el 60%), com en les perso-nes remunerades (el 64%). En elcas de les juntes directives, aquestpercentatge baixa fins al 51%,cosa que provoca que els autorsde l’estudi convidin “a la reflexiósobre els criteris de diversitatque s’incorporen en el funciona-ment organitzatiu”.
Miquel Àngel Aragón, presi-dent del CAB, explica a aquestapublicació que l’estudi “ha permèsper primera vegada conèixer deprimera mà la realitat del teixit as-sociatiu de la ciutat”, del qual,veient els resultats de l’informe,destaca “la seva fortalesa i laseva dimensió”. “El nivell parti-cipatiu dels ciutadans de Barce-lona sobta quan s’explica a fora.Fins i tot sorprèn els polítics”,conclou Aragón.
ADN associacionista» Un 42% de barcelonins participen en associacions, segons el primer estudi sobre el teixit associatiu
» Al conjunt de la ciutat hi ha més de 4.600 entitats i la meitat d’elles agrupen fins a 90 persones
Albert RibasBARCELONA
REDACCIÓ4El districte deSants-Montjuïc concentra el10% de les associacions de la ciu-tat, segon l’estudi Panoràmic.D’aquestes, la majoria es vanconstituir abans de 1981. En re-lació amb la xifra d’habitants,l’estudi mostra com hi ha una as-sociació per cada 378 persones.
El barri del districte ambmés força en el món associatiués Sants. Altres barris com el dePoble-Sec, La Marina de Port,Hostafrancs, La Bordeta i Badaltambé tenen una presència sig-nificativa d’associacions queporten a terme activitats, tot ique en menor mesura. Els dos
barris amb menys presènciaassociativa són La Marina delPrat Vermell i la Font de laGuatlla.
Entre les especificitats del’associacionisme santsenc,també cal apuntar que l’estudimostra com el 100% d’associa-cions desenvolupen la seva ac-tivitat a la ciutat. Es tracta,doncs, d’associacions que elseu àmbit territorial és el mu-nicipal o, en menor mesura, eldistricte o el barri.
Per acabar, una altra xifra re-llevant és el fet que el 28% de lesassociacions del districte tenenla seva seu en lloguer.
Sants-Montjuïc concentra el 10% de les associacions
A l’esquerra, integrants d’una associació durant un procés de votació. A la dreta, un congrés del CAB. Fotos: CAB
| 4Opinió22 abril 2015líniasants.cat
Un diari plural Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
Eugeni D’Ors, Xènius, en un delsseus escrits va fer un seguit deconceptes en contraposició elsuns amb els altres, entre els qualsn’hi havia dos que m’han quedatgravats a la memòria: Contra eltrabuc, el somriure i Contra labarbàrie ibèrica, la civilitzaciómediterrània. Això ho escriví Xè-nius, al que se’l va tractar de tra-ïdor a Catalunya, per haver optaten alguns moments per escriureen castellà i especialment per ha-ver estat anomenat pel dictadorFrancisco Franco com a Cap Na-cional de Belles Arts i ser mili-tant de la FET i de les JONS.Però, malgrat tot, com deia ellmateix, no es neix en va, vora elMare Nostrum.
Seguin l’exemple de Xèniuses pot fer una nova relació deconceptes oposats: Contra la dis-gregació, l'esforç per a la unitat/Contra el puny, la mà estesa/Contra l’autoritarisme, la lliber-tat/ Contra la mentida, la veritat/Contra la mediocritat, l’excel·lèn-cia/ Contra el desànim, el co-ratge/ Contra la submissió, la re-bel·lió/Contra l’insult, l’educació/Contra la ignorància, el coneixe-ment/ Contra la corrupció, l’ho-nestedat / Contra l’immobilismecentralista, l’acció de la perifèria/Contra el tancament, l’obertura/Contra l’obscuritat, la llum/ Con-tra la cobdícia, la generositat/Contra el got mig buit, el got migple/ Contra el soroll de la ca-verna, el silenci indiferent/ Con-tra tot el que és negatiu pel nos-tre país, oposem-hi allò que éspositiu, i amb aquest capteni-ment podrem fer foc nou, en con-tra de cap poble ni nació, però síen contra de qui es vulgui impo-sar sobre la nostra pàtria.
4El somriureper Jordi Lleal
#ProcésEnÀrab#QueixaMossos #ConfetiAtac
4200 niñas y muchos olvidosper David Creus
Segons un estudi de la Plata-forma per la Llengua, quatregrans empreses de l’Estat es-panyol –Banco Santander,Coca-Cola, Nestlé i Danone–es neguen a etiquetar i a fer ser-vir la llengua catalana en elsseus productes i serveis perquèafirmen acollir-se a 340 dis-posicions i normatives lingü-ístiques que obliguen les em-preses a fer servir, exclusiva-ment, a Catalunya la llengua deCervantes.
La discriminació de la nos-tra llengua pròpia és especta-cularment injusta. Jo em pre-gunto: què hi diuen a tot aixòtots aquells que defensen elfederalisme i el confederalisme,i argumenten que la indepen-dència no és necessària? Perquè aquestes empreses no es fi-xen, per un moment, en la le-gislació lingüística de Suïssa o
Bèlgica? Davant d’aquesta re-alitat tan arbitrària, colpidorai genocida és necessari, d’en-trada, deixar ben clar que noexisteix una igualtat d’oportu-nitat entre el català i el castellàa casa nostra.
Ara i aquí tenim 340 nor-matives que ens impedeixen, aCatalunya, fer servir la llenguade Pompeu i Fabra. La demo-cràcia lingüística encara had’arribar a Catalunya. Si usplau, només demano queaquests senyors tan ufans itan superbs –alguns autènti-cament amb mentalitat moltfeixista– no al·leguin mai mésque el castellà és una llenguadiscriminada a Catalunya: éstot el contrari.
En síntesi, que la hipocresiai el cinisme contra la llenguacatalana està arribant a uns lí-mits insuportables.
per Josep Loste
4Normatives del català
Esta semana me arde el alma,pido como simple ciudadano lasmás sinceras disculpas a 200 ni-ñas que hoy hace un año fueronsecuestradas y todos lo sabía-mos y nadie hizo ni hace nadade nada. Mis disculpas, peques.
200 Niñas en Nigeria haceun año fueron secuestras y si-guen secuestradas.
Perdonar al mundo, peques,estamos programados para ol-vidar todo aquello que deja deser noticia y nos produce dolor,sea lo que sea. El dolor ajeno seolvida en cuanto se convierte ennuestro propio dolor y se noshace difícil de digerir.
Tenemos la magia de losmalos magos, los cuáles con unsolo botón pueden apagar esedolor de nuestra alma cam-biando de canal hacia algo másllevadero.
Hace un año que secuestra-ron a casi 200 niñas en Nigeria.Televisiones y medios de todotipo olvidaron pronto ese secu-estro, y esta semana celebraneste primer aniversario gritan-do durante un instante: ¿Dón-de están? Hipócritas.
Los medios son quien pue-den presionar a los gobernan-tes para que se busquen a estaschicas. ¿Por qué no se hace?Porque tal vez no interese anadie y les venda mucho más unresultado futbolístico o depor-tivo o bien una pelea política oun programa llamado de en-tretenimiento de la televisión.Este mundo no es como debe-ría ser. Yo solo soy un loco quelo que puedo hacer es gritar enlos medios que deseen publi-carme lo que siento. Se llamagranito de arena.
@JaumeBarberà: El cap dels Mossos de-nuncia que la policia estatal no comparteixinformació que afecta la seguretat deCatalunya.
@ShezardRG: "Brutal" agresión al presi-dente del BCE, Draghi, a cargo de una mu-jer. Los demócratas pedirán años de cárcelpara ella por tirarle confeti.
@Zurine3: Si lees al revés y en sánscrito elartículo de Alfonso Ussía verás que sealerta de que Mas quiere tirar homosexu-ales desde la estatua de Colón.
publicitat 619 13 66 88
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
líniasants.cat
Dipòsit legal: B 10856-2003amb el suport de:Difusió controlada
15.025 exemplars quinzenals
5 | 22 abril 2015 líniasants.catSANTS ESTABLIMENTS UNITS
Sants Bulevard
Carrer de Sants, el carrer comercial més llarg d’Europa
Nº16 · II ÈPOCA · Coordinació: Kassandra Prieto i Lluís Josep Marticella
Dissabte 18 d’Abril 2015: FIRA DE PRIMAVERA AL CARRER DE SANTS
PASSAREL·LA DE MODA AL CARRER
Fotos: reportatge fotogràfic en el pròxim número
| 6 22 abril 2015líniasants.cat
Si a totes les botigues del carrer de Sants hi aixequéssim un sol edifici,aquest seria tan gran que no hi cabria a la plaça de Catalunya
Sants BulevardSANTS ESTABLIMENTS UNITS
ACTIVITATS A LA FIRA
Víctor i el seu conjunt Bombolles de sabó Teatre de titelles Unió Esportiva de Sants
Gossos GUÀRDIA URBANA
Mercat de Sants
Fàbrica de Somnis
La Urban Dance Factory
Gegants de Sants
Escola de música Diesi
7 | 22 abril 2015 líniasants.cat
Sants Bulevard
Sants Establiments Units, al carrer de Sants,l’eix comercial a cel obert més llarg de Barcelona
SANTS ESTABLIMENTS UNITS
COMERCIANTS I ARTESANS A LA FIRA
Porxas Lloveres Barceló
Bepolart
Gisdi Monibéric
Milers i milers de persones van passejar-se dis-sabte des del carrer de Sants a l’alçada de RieraBlanca fins a la plaça Espanya passant pel ca-rrer de Creu Coberta. Més de dos quilòmetresplens d’actuacions, exhibicions, comerciants, ar-tesans, música i molta diversió de la qual tothomque s’hi va apropar va poder-ne gaudir.
Sants Establiments Units també va organit-zar la Gran Fira de la Primavera i Comerç alCarrer de Sants. “Tot va ser molt positiu, un èxit,el temps ens va acompanyar tot el dia per veuremés de 200 parades al carrer de Sants”, asse-gura a Sants3Radio Lluís Marticella de SantsEstabliments Units qui, a més, va destacar lagran passarel·la que va tenir lloc al vespre i queva estar organitzada per la Fundació BarcelonaComerç: “Va ser el plat fort, ha estat la primerapassarel·la de moda al carrer de Barcelona ,molt trepidant, enèrgica i amb ganes de mostrartot el que poden trobar a les botigues”.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, vaconversar amb els comerciants des de la plaça
Espanya fins a la plaça de Sants on va que-dar-se a veure la passarel·la de moda. “És ex-traordinari, és una festassa, i veure la gentcontenta i passejant et fan content com a al-calde tot i que podrien comprar una mica més”,opinava Trias. L’alcalde destacava “la gran di-versitat de comerços, tenim gent de tot el mónque se’ns instal·la aquí, i aquests nouvingutshan col·laborat i incorporar-se per poder com-petir i fer coses diferents”.
El número dos de la llista d’ERC a Barce-lona, Juanjo Puigcorbé també va apropar-se alcarrer de Sants i de Creu Coberta on va poderconversar amb molts veïns i comerciants:“Volem que es mantinguin aquestes botigues,que s’arribi a l’excel·lència, és una idea mag-nífica tallar el carrer quatre vegades a l’any, toti que lo ideal seria fer-ho cada quinze dies coma mínim”, d’aquesta manera “la gent coneix elcomerç, fer promoció i la gent podria passejari conèixer-se” comentava Puigcorbé.
El president del grup municipal del PP a Bar-
celona Alberto Fernández Díaz també va retro-bar-se amb alguns dels comerciants i veïns delbarri: “Això és un clàssic, venir a parlar amb lesentitats i veïns en precampanya i ho hem fet alllarg dels quatre anys, és una oportunitat per re-cordar els problemes de Sants” entre els quals,Fernández va referir-se a la situació de CanVies. Qui també va visitar la mostra durant latarda, va ser el candidat del PSC a les pròximeseleccions municipals, Jaume Collboni.
Es tracta d’una fira “pels veïns i veïnes delsnostres barris” assegurava Lluïsa Erill, presi-denta del Secretariat de Sants, Hostafrancs ila Bordeta. Erill va afegir que “tenir la carreterade Sants i Creu Coberta tallada fa goig”. Lacantantactriu santsenca, Núria Feliu, també vagaudir dels comerços a peu de carrer. Feliudeia que “hi ha per triar, remenar, per tots elsgustos, coses pels infants, la gent jove, les ba-tukades que ho fan meravellosament, les olo-retes de pa, d’embotits, perfums, una varietattotal”.
Kessler-Galimany
| 8 22 abril 2015líniasants.cat SANTS ESTABLIMENTS UNITS
Carrer de Sants, sens dubte!
Sants BulevardSANTS3RADIO a la FIRA
9 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 22 abril 2015 líniasants.cat
@LibrodeNotas: Anda que cuando FelipeVI se siente a ver Juego de Tronos y veaque los DVD contienen todos los discursosde Maduro...
@encampanya: A veure quins jihadistesindependentistes s’inventen ara al PartitPopular per tapar la detenció de RodrigoRato.
@marta_ef4: No ens podrem queixarpas, ara que en Jérémy Mathieu fa gols.Sigui a la porteria que toca o en pròpiaporta, tant és!
Un diari obert
Opinió en 140 caràcters
De vegades hom té la sensació que allòque hem decidit anomenar "el procés ca-talà" pateix d'un excés de cofoïsme ma-nifestament poc resilient davant les en-vestides que tot sovint, i en augment, ensfa arribar l'unionisme.
Sabut és, almenys teòricament, quefer l'Estat català és una tasca dura i fei-xuga, que requereix molta dosi de con-vicció i dedicació amb un enorme pa-raigua que tot ho aixoplugui de gran de-terminació. Si algú podia creure's queamb quatre multitudinàries manifesta-cions i recollida de signatures la fita jaera reeixida o almenys molt ben enca-rada ara, espero se'n adoni, que calmolt més que tot això, que també és ne-cessari per fer possible un canvi tanbrusc en les nostres vides.
L'adversari unionista és potent, mésque no pas molts es pensaven, i ara se'lscomencen a obrir els ulls i refredar lescames, i més que ho serà i demostraràser-ho a mesura que ens anem acostanta dates significatives com, primer, leseleccions municipals i després les cata-lanes, amb aquest caire suposadamentplebiscitari que ara, ves per on, ens negal’ínclit i, cada cop, més desenmascaratPablo Iglesias. És clar, menystenir Es-panya, com Estat, i el seu particular pro-jecte nacional és el pitjor mal que s'ha fetal sobiranisme català i que caldrà posar-hi remei si, de veritat, volem continuarfent avançar el "procés" més enllà de laretòrica benintencionada.
Corregint la frase de Churchill, hau-rem de convenir que la independènciaés massa important com per deixar-la enmans merament d'activistes, que essentnecessaris, no poden ni deuen substituirun clar, contundent i visionari liderat-ge polític. Hi ha lideratges pels temps depau i d'altres per moments de convulsió.Seguint amb Churchill, ell fou "l'home"cridat a liderar els, fins aquell moment,decaiguts esperits britànics i guanyar laguerra; però el mateix Churchill fou unaautèntica calamitat com a primer mi-nistre, exemple de pèssim i excèntric ges-tor i malson de ministres i assessors, du-rant el període de postguerra.
He dit en moltes ocasions que formar
part d'Espanya, i de l'Espanya autonò-mica i democràtica en particular, ha em-petitit enormement i terrible les nostresmires i inquietuds com a poble, al ma-teix temps que reduïa, les nostres am-bicions nacionals i globals. Alguns delsdebats que tota nació ha de participar ac-tivament com el debat de la seguretat,les aliances diplomàtiques o els gransreptes econòmics globals eren volgu-dament o inconscientment foragitatsdels nostres interessos intel·lectualsparticulars. Presentar-se al món com amés progressistes que estats que n’hanfet gala dins un ordre, no només redu-eix les nostres possibilitats de reconei-xement internacional, també ens deixaen evidència davant d’un món, cada copmés global, on l’univers de Walt Disneypoc té a veure amb les relacions inter-nacionals i entre estats.
Fins no fa gaire, els grans temes d’al-ta política que ens recordava De Gaulleformaven part únicament de l’agendadels polítics professionals de l'estat i nopas de les nostres institucions i dels nos-tres polítics que, per contra, havien devetllar per la defensa de la llengua, de lanostra cultura i el nostre teixit produc-tiu. Un fet natural però totalment com-plementari amb pensar en gran i fer po-lítiques d'estat i no pas de regió.
Si volem, i ens creiem la indepen-dència de Catalunya, haurem de fer ungran exercici de realisme polític i esde-venir plenament creïbles davant lesinstàncies internacionals que ens ho ex-igiran. Altres, en circumstàncies dife-rents o similars, ho han fet i, a fe dels es-deveniments, que no se n’han penedit.Renegar d'unes forces armades pròpies,dels compromisos euroatlàntics o del ca-pitalisme és un passaport a una tendrai perenne adolescència.
Espanya ho sap, ho conrea i espe-rona entre propis i estranys, i se n'a-profita. Fa de la nostra debilitat que, enpart porta per nom ingenuïtat i incon-sistència, la seva fortalesa i salvaguar-da nacional. Suposo que saben del queparlo i no és això el que volem si del quees tracta és de veure algun dia l’Estat ca-talà independent.
4Ingenuïtat i procésper Marc Gafarot
Hi ha un paratge que visito sovint. Hidescansa un roure enorme, amb untronc tan ample que una persona sola nopot abastar-lo i dues encara si tenen elsbraços prou llargs. Passejant fins a ar-ribar-hi un sent els seus passos da-munt la terra, les olors del bosc i delscamps de l’entorn, el cant dels ocells, laremor dels insectes i de l’aire que corre.Tot convida sempre a la serenor.
L’edat d’aquell roure no és fàcil decalcular –ha de tenir més de 150 anys,va dir-me un pagès de la zona–. Vaigquedar parat, estava davant d’un ésserviu que ja era viu abans que qualsevol denosaltres hagués nascut i que és ben pos-sible que segueixi viu després que totsnosaltres haguem mort.
La reflexió que aquest arbre m’evo-ca és sempre la mateixa: Som una peti-ta part d’un món que ens supera, peròallò que han fet aquells que ens han pre-cedit ha determinat les nostres vides iallò que nosaltres fem –o deixem de fer–determinarà la vida dels qui ens segu-eixen. Només per això ja val la pena llui-tar i comprometre’s per intentar ferdel nostre un món millor.
Tantmateix, comparteixo amb mol-ta gent amb qui converso la sensació quemalgrat viure en democràcia, malgratviure en un règim de drets i llibertats, hiha una intenció manifesta dels de sem-pre de fer-nos creure: com el gos a quies mana jeure, com a la canalla a qui esmana callar. Ens volen fer creure que notenim dret a canviar tot allò que cregu-em necessari canviar, ens volen fercreure que només els de sempre podendecidir i manar, fer i desfer per tal que
tot segueixi igual. Resulta a més a mésben curiós que aquesta negativa al can-vi prové tant de dretes com d’esquerres.Quan a Catalunya es proposa un refe-rèndum sobre el dret a decidir dels ca-talans i catalanes, tant el PP com el PSOEs’apressen a negar-nos aquest dret a de-cidir. Fins i tot el líder de Podemos ensnega tal possibilitat i ens diu: Ajudeu-nosa reformar Espanya i així arreglarem Ca-talunya. Aquest negoci ja ens el conei-xem, ja ens ho vam empassar quan Za-patero va prometre allò de “aprobaré elEstatuto que salga del Parlamento de Ca-taluña”. Mentia Zapatero i ara passa elmateix amb Pablo Iglesias respecte a Ca-talunya. No creuen que tinguem dret adecidir res sense ells.
Però tenim dret a canviar-ho tot i peraixò volem una Catalunya lliure i unaBarcelona millor. Una Barcelona que nosigui pensada en tot moment pels tu-ristes, on el ciutadà sigui el centre de po-lítiques pensades per totes i per a totes,referent del nou model social europeu,amb un millor grau de seguretat de lespersones, que potenciï el comerç de pro-ximitat i l’accés a la cultura i a l’esportcom a font de qualitat en els nostres bar-ris, que sigui conscient que per poder re-partir la riquesa primer cal crear-la, unAjuntament obert al ciutadà i governatper persones amb un alt compromís de-mocràtic i de servei.
No seran pas els de sempre els quigovernaran ara diferent. No són els desempre els qui ens faran tornar a creu-re en el respecte dels nostres drets coma ciutadans. No ens els creiem, calgent nova.
4Ens volen fer creureper Ignasi Planas, alcaldable de Reagrupament-Solidaritat
22 abril 2015
Sants-Montjuïc| 10
líniasants.cat
Els veïns del barri de la Satalia japoden mirar al futur amb mésoptimisme després que recent-ment l’Ajuntament hagi aprovatinicialment el pla de millora ur-bana (PMU) per al barri.
Això suposa que desprésd’anys amb l’amenaça d’enderrocplanant sobre les seves cases,moltes d’elles d’un gran valor ar-quitectònic, ara quedaran defi-nides les condicions urbanísti-ques per establir la nova realitatdel barri. Aquest pas s’afegeix alque es va fer a finals del 2013,amb la modificació del Pla Ge-neral Metropolità, que va per-metre desafectar el barri.
El document, que haurà deser executat pel pròxim governmunicipal, concreta el nivell deprotecció patrimonial de dife-
rents finques: 4 de nivell B, 16 denivell C i 21 de nivell D. Tambéincorpora la creació de nousequipaments, que s’ubicaran al’edifici La Mangrana, i preveudestinar dos blocs per a pisos deprotecció oficial al passeig del’Exposició.
SATISFACCIÓ VEÏNAL L’aprovació del pla ha estat re-buda amb satisfacció pels veïns.,que han format part d’un procésparticipatiu amb l’Ajuntament
per preparar el document. “Es-tem satisfets per com s’ha des-envolupat el procés”, explica a Lí-nia Sants Ana Menéndez, presi-denta de l’Associació de Veïns.
Tot i la satisfacció, Menéndeztambé afegeix que hi ha dospunts del pla que no els conven-cen del tot: “Esperàvem que al-gun dels edificis tingués un nivellde protecció més gran i l’obertu-ra d’un accés al carrer Martrasportarà més problemes que so-lucions”, conclou.
La Satalia conservarà la seva identitat. Foto: AVV La Satalia
La Satalia celebra l’aprovaciódel seu pla de millora urbana
» Alguns edificis històrics del barri, murs, fonts o escales es protegiran » El teixit urbà tindrà nous equipaments i pisos de protecció oficial
El santsenc Marc Santasusanapresenta el seu segon llibre
HISTÒRIA4El santsenc MarcSantasusana va presentar el pas-sat dilluns dia 13 al Casal Inde-pendentista de Sants JaumeCompte el seu nou llibre, ‘De lafàbrica a la revolta’.
L’obra de Santasusana, unasíntesi de la seva tesi doctoralcom a historiador, és una exten-sa biografia de Pere Curtiada iFerrer, un polític sitgetà que fouel primer regidor català inde-pendentista i socialista. La pre-sentació del llibre, que va pro-vocar que el casal s’omplís del tot,
va començar amb la presentacióde l’historiador i militant de laCUP Jordi Sant, que va destacarla transversalitat històrica delllibre i les aportacions i singula-ritats que presenta.
Posteriorment Santasusana,que també és el candidat a con-seller del Districte per la CUPCapgirem Barcelona, va fer unallarga explicació sobre el llibre. Endeclaracions a Línia Sants, San-tasusana es va mostrar molt sa-tisfet per la presentació i pel fetque “el casal estigués ple”.
Organitzen una jornada endefensa de l’educació públicaENSENYAMENT4L’AssembleaGroga de Sants ha organitzatper aquest pròxim dissabte alParc de l’Espanya Industrialuna “jornada lúdica i reivindi-cativa per l’educació pública”,tal com expliquen els seus or-ganitzadors.
La jornada, que començaràa dos quarts d’onze del matí iacabarà a les dues del migdia in-clourà diferents tallers i activi-tats organitzades per algunesescoles del barri, com ara l’EBMGuinbó, la Barrufet, la Pràcti-ques, la Jaume I, la Muntanye-
ta i l’EMB El TimbaL. També hihaurà una xocolatada, taba-lers, castellers, teatre i una pin-tada mural. L’acte s’emmarcaen la campanya que porta aterme l’Assemblea Groga per,tal com asseguren des d’aques-ta plataforma, “defensar un en-senyament públic i de qualitata Catalunya”.
Un cop s’hagin dut a termetotes les activitats, se celebraràun dinar de carmanyola. Elsorganitzadors conviden “a par-ticipar en la jornada a totes lesescoles del barri”.
El Festival Artescape arriba a la seva onzena edició
CULTURA4El Festival Artesca-pe celebrarà aquest dissabte aCan Batlló la seva onzena ediciói el desè aniversari del naixementdel projecte social ‘Punt de pAR-Tida Jove’ que va ser l’embriód’aquest festival juvenil d’artsal carrer.
Al llarg d’aquest dissabte es fa-ran 44 sessions que inclouranespectacles de circ, percussió,grafiti, hip hop, rap, batucada i ca-poeria al carrer en 14 espais dife-
rents. Un dels actes més destacatsdel festival serà el concert de rapi l’exhibició de ball “street dance”,on es podrà escoltar rap en cata-là gràcies a l’actuació de grupscom els ‘Poker d’Asos’.
Al llarg de l’última dècadal’Artescape ha donat cabuda a mésde 2000 joves que practiquenles arts al carrer i ha exercit de pla-taforma musical per a més de 125joves cantants de rap emergentd’entre 12 i 25 anys.
Albert RibasLA SATALIA
L’autor del llibre, a l’esquerra, durant la presentació. Foto: J.Ll. González
Placa | Els barraquistes dels Horts del Poble-sec, homenatjatsEls veïns dels barris que van viure a les barraques dels Horts del Poble-sec ja tenen el
seu particular homenatge després que el passat diumenge dia 12 es destapés una placacommemorativa a la façana del CAP les Hortes. L’acte d’homenatge va comptar amb
la presència de diversos veïns del barri que van viure a aquella zona de barraques.
11 | 22 abril 2015 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 260
Creu CobertaAssociació de Comerciants
Hem arribat a la desena edició de la Mostra de Comerç de Creu Coberta. Elpassat dissabte 18 d’abril, el carrer de la Creu Coberta es va omplir de bo-tigues i comerços, entitats, col·lectius, cooperatives i artistes, per tal d’a-
judar a la recuperació del nostre comerç local, en el que ha estat la desena ve-gada que es realitza aquesta Mostra de Comerç. Durant el dia, van ser moltesles agrupacions artístiques i esportives que ens van convidar des de l’escenaride la fira.
Entre els grups de ball, que van esdevenir un dels plats forts de la jornada, vam comptar amb l’escola de dansa La fàbrica de somnis de Sònia Alonso, laCompanyia de Ballet Clàssic de Catalunya, i l’escola de flamenc de RaquelAlonso, i a més vam fomentar que es ballés força entre els visitants, gràcies a la
música que va tocar molta estona l’Escola de música Jam Session, que acabad’inaugurar nova seu al barri de la Font de la Guatlla.
A més, pel que fa al món de l’esport, ens acompanyà la Secció de Karate delClub Natació Barcelona, que complia els 35 anys de vida, i la Federació de Karate de Catalunya, que van entregar premis als participants de l’exhibició.
A migdia, va tenir lloc l’acte institucional de la Mostra, on participaren regidors iconseller, a més de la Núria Feliu, que llegí part del Manifest Contra la Violència ela-borat per Creu Coberta. També una batucada va recórrer tot l’eix comercial al llargde la jornada, així com les nostres mascotes Net i Bonica. Entre les activitats quevam poder veure a l’eix hi havia la demostració d’agility per a animals, els autobusos històrics, l’autocar de Jovi, un arquer i altres activitats diverses.
Èxit de la X Mostra de Comerç a Creu Coberta
| 12 22 abril 2015líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 260
Associació de Comerciants
Creu CobertaAUTORITATS POLÍTIQUES PASSEGEN
PER LA MOSTRA DE COMERÇL’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va ser la principal autoritat que ens va acom-panyar en la X Mostra de Comerç de Creu Coberta, amb un passeig a la tarda,que li va permetre conèixer alguns comerços i establiments. A l’Alcalde l’acom-panyà el regidor del Districte, Jordi Martí, que ja havia fet una primera visita a les10 del matí, i també el regidor de comerç Raimond Blasi, acompanyats per di-versos consellers municipals.
Pel que fa al PSC fou el candidat socialista a l’Ajuntament, Jaume Collboni, quiva passejar a la tarda, coincidint amb la visita de l’Alcalde, a través de l’eix, acom-panyat de diversos consellers. També el candidat d’Esquerra, Juanjo Puigcorbé
i alguns consellers de districte assistiren a la Mostra, amb un passeig durant elmigdia. No hi faltà Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del Par-tit Popular, que assistí també a la inauguració i l’acte contra la violència.
Respecte a les autoritats de la Generalitat, ens va acompanyar el director Ge-neral de Comerç de Catalunya, Xavier Bosch, que s’interessà per les polítiquesd’integració i acollida dels comerços associats immigrants.
Agraïm les visites institucionals a la nostra mostra, que van permetre que elspolítics s’interessessin pel món del comerç, les nostres dificultats i els nostres reptes i projectes.
13 | 22 abril 2015 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 260
Associació de Comerciants
Creu CobertaLA MOSTRA PERMET CONÈIXER LA NOVA
OFICINA MEETING POINT A CREU COBERTAAl llarg de tot el dissabte, veïns, comerços i autoritats van poder conèixer lanova Oficina Meeting Point que Creu Coberta ha instal·lat a l’espai CreuCo-berta26, que servirà per difondre el món del comerç al turisme. Des de fa anys,l’espai que ha d’ocupar l’obertura del carrer Diputació ha patit un procés dedegradació, que havia creat una zona freda a l’inici de Creu Coberta. Per això,una de les opcions que ha pogut concretar-se ha estat la instal·lació d’un con-tenidor marítim Open-Side, reconvertit en una oficina d’informació, que s’hasituat en aquest solar, arranjat amb el suport municipal.
En aquest espai, diversos artistes urbans intervindran els murs amb cre-acions inspirades en el comerç, la sostenibilitat i civisme. Aquest dissabte ja
vam poder observar el mural urbà creat per en Pere Royo, un dels artistes queintervindran l’espai. A més hi ha previst realitzar activitats puntuals en col·la-boració amb entitats del món de la immigració, la cultura popular, etc...
A l’oficina, que el dissabte ja es va poder visitar, s’ofereix informació tu-rística i comercial, sobre espais patrimonials del Districte, sobre Montjuïc,transport, restauració, botigues, i molts altres interessos. A més de totes lesautoritats anteriorment esmentades, a la presentació de l’oficina hi assis-tiren el president i gerent de la Fundació Barcelona Comerç i el presidentde l’eix comercial Sants-Les Corts. S’obrirà definitivament aquest mes demaig.
| 14 22 abril 2015líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 260
Associació de Comerciants
Creu Coberta
Des de fa uns anys, el projecte de superilles està transformant Barcelona. Laciutat, després de la voràgine de les Olimpíades, i amb la irrupció del turismede masses, la urbanització de nous barris com el 22@, la nova Marina, Dia-gonal Mar..., la nova zona firal a la Gran Via, la reordenació de la Sagrera, i elsprojectes del nou Morrot, etc. ha arribat al límit urbanitzable de la ciutat. Enaquest context, i amb una vialitat cada cop més encaminada al transportcol·lectiu i públic, i a les fórmules que permetin la priorització del vianant da-vant del vehicle, les superilles són un indicador del nou urbanisme social i ciu-tadà.
A Sants-Montjuïc s’està treballant en la superilla de l’Espanya Indus-trial, o Sants-Hostafrancs, un entorn que ja va ser considerat prioritari fa unadècada i que, progressivament, està finalitzant les intervencions urbanísti-ques, mentre es defineixen altres elements tan o més importants: l’apro-piació de l’espai urbà, el model comercial, si és necessari un pla d’usos in-tern, els accessos, els espais ciutadans...
No només ens hem de quedar aquí. Tard o d’hora, la ciutat ha de ser unasuma de superilles que, lluny de ser l’excepció, vertebrin l’entramat urbà, so-cial, econòmic, i relacional de Barcelona, i on el ciutadà pugui reapropiar-se del seu espai natural, sense impediments. En aquest cas, doncs, i abansde finalitzar la superilla Sants-Hostafrancs, cal començar a idear-ne de no-ves, en el nostre entorn.
És evident que l’eix comercial Creu Coberta – Sants, és un dels vials fona-mentals del nostre districte, a banda i banda del qual s’esdevé la vida internade barri, per una banda la futura superilla de Sants-Hostafrancs, que inclouràles places Osca, Joan Pelegrí, Pérez Moya i Herenni, i el parc de l’Espanya In-
dustrial, i per altra banda, un entorn poc tractat urbanísticament, que s’ha dereconsiderar: una nova superilla, encara més gran que l’anterior.Es tracta d’un gran espai, entre Hostafrancs, Sants i la Bordeta, els límits delsquals fixem en tres grans eixos vials, l’eix Creu Coberta – Sants, la Gran Viade les Corts Catalanes, i el carrer de Badal. En aquest entorn ja s’hi estandesenvolupant grans obres, que precisament van encaminades a un ur-banisme proper, amable, peatonal: el cobriment de les vies del tren, i el fu-tur Can Batlló. Sens dubte, entre un i altre hi ha un entorn antic – el mésantic del nostre poble – que inclou l’àrea del Mercat de Sants, recentmenturbanitzada, l’àrea de Santa Maria de Sants o nucli històric del poble, l’en-torn de la Bordeta amb les places de Celestina Vigneaux, la plaça de laFarga, i la Plaça de la Vidriera, i l’àrea d’Hostafrancs, entre Moianès i la Plaçad’Espanya, amb l’entorn del carrer Vilardell i el Mercat, la plaça de Joan Co-rrades, i la nova plaça de Ramon Aramon i Serra. En definitiva, un espai enpermanent remodelació, però que permet també, i de forma progressiva,convertir-lo en la gran superilla de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Un en-torn on desenvolupar aplicacions, noves solucions tecnològiques, novesrelacions socials i veïnals que augmentaran el benestar dels ciutadans.
La reorganització de la mobilitat i l’espai públic i la millora de la soste-nibilitat són, sens dubte, dues superilles bessones que conflueixen en elnostre eix comercial, que ha d’esdevenir el nexe, l’eix vertebrador, el vial dedistribució de trànsit i descàrrega, però també el principal node comuni-catiu entre les dues grans superilles de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.
Lluís LlanasPresident de l’Eix Comercial Creu Coberta
SUPERILLES - LA BARCELONA DELS VEÏNS
15 | 22 abril 2015 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 260
Associació de Comerciants
El 16 d’abril es va presentar a la Sala de Plens de la Seu del Districte deSants-Montjuïc, els resultats de l’anàlisi sobre l’accessibilitat dels esta-bliments del carrer Creu Coberta i del programa d’ajuts que s’oferirà alscomerciants en el marc del projecte Sants Sense Barreres (SASBA), im-pulsat per l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Ca-talunya (UPC). La primera fase del projecte ha consistit en una diagnoside l'accessibilitat de prop de 60 comerços de l'eix comercial Creu Coberta,a càrrec d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Bar-celona (ETSAB) de la UPC. L'Ajuntament destina 150.000 euros per sub-vencionar els comerços que vulguin realitzar les obres de millora.
En el projecte hi ha col·laborat activament l’Associació de Comer-ciants Creu Coberta i tots els comerços que hi ha participat, i que ara po-
dran acollir-se a les subvencions per arreglar les deficiències que presenten.
En el marc d’aquest programa, l'Ajuntament (des de l'IMD, Comerç iConsum, Paisatge Urbà i el Districte de Sants- Montjuïc) destina un total de150.000 euros per subvencionar els comerços que vulguin realitzar aques-tes obres de millora, que segons l'estudi Sants Sense Barreres (SASBA) tenenun cost mitjà de 2.000 euros. El finançament del consistori cobrirà el 75 %de cada intervenció, fins a un màxim de 2.500 euros. Els comerços que hodesitgin podran sol·licitar en les setmanes següents els ajuts econòmics perdur a terme aquestes reformes i millores, que es podran executar al llarg d'a-quest any 2015. Totes les actuacions seran supervisades de forma coordi-nada a fi d’assegurar una correcta actuació envers l’accessibilitat
Creu Coberta
ES PRESENTA L’ANÀLISI D’ACCESSIBILITAT AL COMERÇ DE CREU COBERTA
SUPERILLES: LA BARCELONA SOSTENIBLE (II)La ciutat de Barcelona, que no pot créixer en extensió, ni és recoma-nable que creixi gaire en verticalitat, sí que és necessari que creixi ensostenibilitat, ecologia, qualitat de vida i civisme. La progressiva con-versió dels barris en grans zones d’interrelació urbana, de passeig, de
comerç, de complicitats, implica també un urbanisme còmode, ambprioritat per al ciutadà, amb l’eliminació de barreres arquitectòni-ques. Aquest és el desenvolupament de superilla que proposem peral nostre futur urbà.
| 16 22 abril 2015líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 260
&
&Per Sant Jordi, et regalem un roser
Des del 21 fins al 23 d'abril
La Festa de la Cervesa: una festa participativa per a tota la família!
Del 30 d’abril al 3 de maig teniu una gran cita per aprofitar al màxim la pri-mavera. Al Poble Espanyol s’hi celebrarà la Biergarten, una Festa de la Cervesaque ofereix oci i diversió als grans però que també proposa activitats per tal quenens i nenes aprofitin al màxim el bon temps... i aprenguin coses noves!
A banda de bona cervesa, música en directe i diverses especialitats gas-tronòmiques alemanyes, la versió mediterrània dels Biergärten de Baviera fo-mentarà la participació dels assistents amb diversos concursos i tallers.
Els adults tindran la possibilitat d’aprendre a elaborar cervesa a casa (di-vendres 1 de maig entre 17 i 20 hores a la Cookiteca) i de descobrir els secretsper tirar una bona cervesa (divendres 1 i el dissabte 2 de maig a la glorietade la Plaça Major, entre 14 i 20h). Els més golafres podran participar al con-curs de la salsitxa gegant i al de la salsitxa picant (dissabte 2 de maig a les13h i 21h respectivament, a la Plaça Major).
Els més petits també podran triar i remenar! El divendres 1 i el diumenge 3de maig tindran les portes obertes per participar al taller d’elaboració de bret-zels a l’aula de la Cookiteca del Poble (de 12:30 a 14h). En mitja hora aprendrana fer la massa, la couran al forn i decoraran els seus fantàstics bretzels. Tambéel divendres i el diumenge tindran l’oportunitat d’elaborar amb les seves prò-pies mans mojitos, daikiris i caipirinyes molt refrescants i sense alcohol (de12:30 a 13:30h a la Plaça Major). El dissabte 2 de maig serà el moment del ta-ller de cuina infantil amb el qual nens i nenes aprendran per exemple a con-vertir frankfurts en divertits pops o fantasmes (de 12:30 a 14h a la Plaça Major).
Veniu a passar un gran dia en família a la Festa Cervesa del Poble Espanyol.No badeu... les places són limitades!
Més informació a:www.poble-espanyol.com
www.fiestapobleespanyol.com
Totes aquelles persones que presentin un tiquet de compra en el Punt d'In-formació del centre, des del 21 fins al 23 d'abril, i que sigui igual o superior a20€, podran emportar-se un kit de regal per plantar un roser a la seva casa. Mentrestant, a la nostra pàgina de Facebook i, en les mateixes dates, sorteja-
rem una targeta regal de 150€ de la Fnac entre tots aquells fans que etique-tin, en un comentari, a persones que es diguin Jordi o Rosa i una altra targetadel mateix valor per a l'amic etiquetat. Per al dia de Sant Jordi, a més, tindrem un regal exclusiu per a tots els clients!
17 |
22 abril 2015
Ciutatlíniasants.cat
Foto de família dels assistents a l’acte de presentació. Foto: Ajuntament
SOCIETAT4El Tribunal Supremha avalat l’ordenança municipalde l’any 2011 que prohibeixanar despullat per la ciutat.
Segons l’alt tribunal, ques’ha hagut de pronunciar des-prés d’un recurs de l’Associacióper a la Defensa del Dret a laNuesa i per la Federació Es-panyola del Naturisme, la pro-hibició no vulnera el principi dellibertat ideològica, tal com ar-gumentaven els recurrents con-tra una decisió prèvia del Tri-bunal Superior de Justícia deCatalunya.
En canvi, el que sí que hatombat el Suprem és la part del’ordenança que també prohibiaanar “gairebé nu” o “amb robasimilar al banyador”, en consi-derar que caldria “un majoresforç per acotar aquest inde-terminat concepte”. En aquestsentit, el primer tinent d’alcal-de i portaveu del govern muni-cipal, Joaquim Forn, ha assen-yat que ja ha encarregat alsserveis jurídics de l’Ajuntamentque treballin una proposta ade-quada.
La prohibició d’anar “gaire-bé despullat o despullada” es vaimpulsar per evitar que la gentanés sense samarreta pel carrer.
El Suprem avala la prohibició d’anar despullat
Barcelona vol ser Ciutat de la Literatura de la UNESCO
Barcelona ja ha començat a recó-rrer el camí per optar a convertir-se en Ciutat de la Literatura dinsde la Xarxa de Ciutats Creatives dela Unesco. El Saló de Cent de l’A-juntament va acollir recentmentla presentació del consell pro-motor de la candidatura.
Durant l’acte de presenta-ció, el periodista cultural OscarLópez, encarregat de conduir lacerimònia, va recordar que Bar-celona és “la capital mundial del’edició en dues llengües”, almateix temps que va reivindicarles figures “Mercè Rodoreda,Foix, Marsé, Mendoza i Váz-quez Montalbán”. És precisa-ment el pòsit cultural i literari dela ciutat el que ha d’ajudar queBarcelona s’afegeixi a la llista for-
mada, fins ara, per Edimburg,Melbourne, Dublín, Praga, IowaCity, Reykjavik, Norwich, Cra-còvia, Heidelberg, Dunedin iGranada.
Durant l’acte, l’alcalde XavierTrias va reivindicar que “Barce-lona és una important capitaleditorial, de nivell internacional,en dues llengües, i amb un pa-trimoni molt ric”, i va destacarque la iniciativa té el suport detots els representants del sector.
RedaccióBARCELONA
Política | L’ANC escull la Meridiana per a la mobilització de la Diada L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anunciat recentment que la mobilització independentista
de la pròxima Diada tindrà com a objectiu omplir la Meridiana. Aquesta avinguda creua els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Segons explica la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell,
la Meridiana simbolitza algunes de les zones on l’entitat no ha aconseguit fer créixer el seu missatge.
| 18 22 abril 2015líniasants.cat Entrevista
Ada ColauCandidata de Barcelona En Comú a l’alcaldia
“Nosaltres apostem per una gran obra,la més gran de totes: cohesionar la ciutat”
Darrerament s’ha publicatalguna enquesta que ladóna com a possible ven-
cedora de les eleccions municipalsa la ciutat. Se sent preparada perser alcaldessa?Sí, em sento perfectament prepara-da, sobretot perquè formo part d’unprojecte col·lectiu en el qual s’han im-plicat centenars de persones exper-tes en les diferents matèries i barrisde la ciutat. De fet, la fortalesa de Bar-celona En Comú és que comptemamb la implicació de moltíssimagent que de forma desinteressada igenerosa s’ha corresponsabilitzatdel projecte. Suposo que això és elque reflecteixen les enquestes.
Se les creu, les enquestes?Bé, les enquestes sempre s’hand’agafar amb prudència. Però mésenllà dels resultats concrets quepronostiquen, crec que el més im-portant és que expressen una ten-dència molt clara: els barcelonins ibarcelonines ens visualitzen coml’alternativa al govern de Conver-gència i Unió. I també queda clar
que el que està en joc són dos mo-dels de ciutat.
Quins?El primer és el de la desigualtat, li-derat actualment per CiU amb el su-port habitual del PP, i que passa perla privatització, per un turisme forade control, per les diferències entrebarris... I l’alternativa és el de la justí-cia social que abandera BarcelonaEn Comú, que aposta per una ciutatmés justa i més democràtica.
A través, per exemple, d’una rendamunicipal complementària.Sí, per assegurar que no hi hagi capveí ni veïna amb una renda inferiora la mitjana de la ciutat, que se situaals 600 euros. Cal deixar clar, però,que no és una renda bàsica, sinó unajut extra que complementaria elsque ja presta actualment l’Ajunta-ment. No estem parlant de repartirxecs, sinó de garantir uns mínimsde subsistència per a tothom.
Això queda clar, però com es fi-nançarà aquesta renda?Creiem que necessitarem uns 25milions d’euros d’inversió inicial.
I després? L’Ajuntament es potpermetre mantenir a mitjà o llarg
termini un tipus de mesura comaquesta?L’Ajuntament té un pressupost anuald’uns 2.500 milions d’euros ambuna capacitat d’inversió d’entre 300i 400 milions. Per tant, si cal ens hopodríem permetre, sí. El que segurque no ens podem permetre ésque a Barcelona hi hagi personesque no tinguin els recursos sufi-cients per poder tenir un habitatge,
per poder menjar o per poder aten-dre les necessitats dels seus fills,perquè som una ciutat amb recur-sos on es mouen molts diners.
Una part important dels qualsprovinents del turisme. Recent-ment s’han fet públiques lesbases per al Pacte Local de Tu-risme. Les comparteix?No comparteixo la forma d’abordaruna problemàtica com aquesta. Crec
que no es pot fer de forma precipi-tada per intentar aprovar a corre-cuita mesures electoralistes, que ésel que està fent el senyor Trias ambaquest i altres temes. És vergonyósque un mes i mig abans de les elec-cions es vulgui fer veure que s’estanfent les coses que no s’han fet du-rant quatre anys.
Més enllà de les formes, compar-teix el fons, però?Comparteixo que Barcelona té totsels elements per resoldre aquestaproblemàtica en positiu. Evident-ment, el turisme és un gran recursde la ciutat i és una molt bona no-tícia que siguem un centre d’atrac-ció tan important, però el que hemde fer és governar aquest model,democratitzar-lo i posar-lo al serveide la ciutat perquè beneficiï el seuconjunt i no només una part.
Com?Fent que sigui una font d’ingressosjusta que redistribueixi els benefi-cis i que sigui sostenible, perquèara mateix no ho és. I per aconse-guir-ho cal, primer de tot, fer unamoratòria immediata de tots elsallotjaments turístics per fer uncens ben fet i poder saber en quinasituació ens trobem. I, a partir d’a-
quí, analitzar amb tots els actors dela ciutat les diferents realitats delsbarris i el camí a seguir en cada und’ells. Perquè no tot s’acaba ambels pisos turístics.
Però sí que són un dels focus mésimportants dels problemes deconvivència veïnal. Quina és lasolució definitiva per a aquestaproblemàtica?Bé, no hi ha una única solució. Hi haalguns barris que no poden supor-tar cap allotjament més, ni legal niil·legal, i altres que potser sí. Cal es-tudiar-ho bé, però, en general, elque hem d’aconseguir és que elshabitatges de la ciutat siguin perviure-hi en lloc de destinar-se ausos turístics. Perquè el problemadels pisos turístics no és només deconvivència i incivisme, sinó quetambé fomenten l’especulació im-mobiliària i l’augment del preu del’habitatge a Barcelona, que a la ve-gada és una de les ciutats líders endesnonaments.
Amb tot, prohibirà els pisos tu-rístics tal com els coneixem avui?Depèn. Barcelona ha de decidirquines són les seves prioritats i peraixò volem analitzar-ho profunda-ment de la mà de tots els actors de
Text: Arnau NadeuFotografia: F. Javier Rodríguez
“No estem parlant de
repartir xecs, sinó de
garantir uns mínims
de subsistència”
19 | 22 abril 2015 líniasants.cat
la ciutat un cop feta la moratòriaque li explicava anteriorment. Peròel que tinc clar és que els pisos noes poden destinar il·limitadament aapartaments turístics perquè ales-hores acabarem expulsant els veïnsi veïnes dels barris com ha passat,per exemple, a Venècia, que és unaciutat preciosa però on ja no hi havenecians. I això fa molts anys queho alerten aquí els veïns de CiutatVella, però des de l’Ajuntament nose’ls ha volgut escoltar mai.
Tampoc, per tant, des de governsanteriors, on hi havia Iniciativa,ara soci seu...Tampoc. I així ho he criticat públi-cament. Però en el que ens cen-trem ara nosaltres és en quinaciutat volem per al futur, no en elpassat. I si Iniciativa creu que cal uncanvi de model i aposta per unacandidatura que ho vol fer possi-ble, amb protagonisme ciutadà ideixant les sigles de banda, ben-vinguda sigui. Tenim molta feina aldavant com per perdre’ns en re-trets del passat.
Canviant de tema, darreramenttambé ha sobrevolat la ciutatl’ombra del jihadisme. AlbertoFernández Díaz (PP) ja ha dema-nat més “exigència” amb els im-migrants... Quina seria la sevapolítica envers aquesta qüestió?S’ha de ser molt curós amb aquesttipus de qüestions, perquè gene-ren molta alarma social. I crec queés imprescindible separar una cosade l’altra. És una barbaritat intentarbarrejar immigració i jihadisme oqualsevol altre tipus de fanatisme.Dit això, i pel que fa al jihadisme,
evidentment tolerància zero. Caldedicar-hi tots els esforços a com-batre’l, per descomptat.
Alberto Fernández Díaz també hapromès que, si és alcalde, ender-rocarà Can Vies. Què farà vostè enaquest cas?A Can Vies, el que cal fer és recupe-rar la situació originària d’abans de laintervenció violenta per part del go-vern de Convergència i Unió, que haprovocat el problema actual. Perquèabans no hi havia problema. S’esta-ven fent les obres de cobertura deles vies sense que l’existència de CanVies fos un obstacle. Per tant, cal re-cuperar la situació anterior i repren-dre el diàleg amb Can Vies i tot elbarri, fixant-nos amb casos d’èxitmolt propers com Can Batlló, perpoder resoldre un problema que, in-sisteixo, ha creat l’actual Ajuntament.
Però hi ha una sentència judicialque n'ordena l'enderroc...La sentència és conseqüència de lapetició del propi consistori. Tal comel mateix Trias ha reconegut públi-cament, l'enderroc depèn de la vo-luntat de l'Ajuntament, així quesempre som a temps d'aturar la viajudicial i reprendre el diàleg.
Un altre tema de debat a la ciu-tat és el preu del transport pú-blic. Jaume Collboni (PSC)ha tretpit pel descens que ha aconse-guit en el cas de la T-10. Si vostèés alcaldessa, abaixarà les tarifessignificativament?Sí. Creiem que cal, sens dubte, unabaixada significativa dels preus i en-caminar-nos cap a una política tari-faria que ens acosti més a Europa.
Però no només per una qüestió so-cial, sinó perquè això faria molt mésatractiu el transport públic i tot ple-gat acabaria revertint en un aug-ment dels ingressos.
Abaixar preus per tenir més in-gressos. Sembla una paradoxa,tenint en compte, a més, l’impor-tant deute acumulat que té TMB.Doncs no ho és. Perquè una millorpolítica tarifària, amb més abona-ments anuals, per exemple, serviria
per promocionar més el transportpúblic i, finalment, això acabariagenerant molts més ingressos. Simillores el servei i el fas més atrac-tiu, estàs fent una inversió que aca-barà generant un millor retorn delque hi ha actualment.
També li volia parlar d’urbanisme.Alfred Bosch (ERC) proposa soter-rar les rondes i convertir-les en es-pais d’ús ciutadà. És viable?Ho ha pressupostat? Oi que no?Bé, jo no sé si el senyor Bosch téalgun as a la màniga que no ens haexplicat, però crec que propostesd’aquest tipus només s’haurien defer seriosament i acompanyadesd’un pressupost. I una cosa així, sa-
bent el que costa fer soterramentso cobertures d’aquest tipus, és ab-solutament inassumible amb elpressupost actual de l’Ajuntament.
Quin és el seu pla d’urbanisme?Nosaltres apostem per una granobra, la més gran de totes: cohesio-nar la ciutat. La nostra prioritat seràcosir les ferides obertes que la bom-bolla immobiliària ens ha deixat,com les obres de la Sagrera o la L9de metro, per exemple. El que cal ferés solucionar tot això. I si per ara noes pot acabar tot un projecte sencerperquè era desorbitat, com el de laSagrera, doncs almenys fer-hi ac-tuacions quirúrgiques per millorar lavida dels veïns de la zona.
I més enllà de la ‘pedra’?Impulsarem nous equipaments, per-què n’hi ha molts de pendents. Perexemple, en aquest mandat no s’hanfet escoles bressol noves. Se n’han in-augurat cinc però que ja estavenprojectades per l’anterior govern. I,en canvi, sí que s’han prioritzat altresobres que no eren urgents ni im-prescindibles, com ara la reforma dela Diagonal o del Passeig de Gràcia, oaltres actuacions en zones benes-tants de la ciutat.
Precisament els veïns d’aquesteszones ens diuen que durant moltsanys han estat oblidats. Recorden,per exemple des de Sarrià-SantGervasi, que no tenen ni un solhabitatge públic tutelat per a gentgran. No tenen dret a rebre inver-sions, també?Per descomptat, però la qüestió sónles prioritats. El que està clar és queha augmentat un 40% la diferènciaentre el 10% més benestant de lapoblació i el 10% més pobre. Iaquesta diferència, que és una bar-baritat, és clarament territorial: hi habarris molt empobrits i altres on larenda s’ha disparat. Per tant, això ésel que ens ha de marcar les priori-tats. Però fer-ho no vol dir posar uns
barris en contra d’uns altres. Vol diratendre totes les necessitats de totsels veïns i veïnes de la ciutat, peròsabent que algunes són més ur-gents que altres. I això és el que noha fet l’actual govern.
L’alcalde Trias diu que ha fet polí-tiques més socials que les dels úl-tims 32 anys...El senyor Trias confon la caritatamb una política de drets. Aquestaés la gran diferència entre el seumodel i el que defensem nosaltres.No tinc cap mena de dubte que hadonat molts ajuts. De fet, com méss’han anat apropant les eleccions,més n’ha donat. Però això és unapolítica erràtica. Anar a cop d’ajutno arregla res.
Què caldria fer?Polítiques redistributives i prevenirles situacions d’emergència. El se-nyor Trias s’ha limitat a augmentarels ajuts socials a alguns barris, peròno les inversions. I aquí és on es veula diferència entre la política de dretsi l’assistencialisme. La gent no vol ca-ritat, vol poder-se valdre per ella ma-teixa. I nosaltres, com li deia tot justcomençar, volem fer de Barcelonaun referent mundial de ciutat justa idemocràtica.
Parlant de referents internacio-nals, em pot aclarir la seva posiciórespecte a grans congressos quetenen lloc a la ciutat, com el Mo-bile World Congress?Nosaltres apostem totalment pelMobile World Congress i altresgrans congressos, malgrat que sem’han atribuït posicionaments alrespecte que mai no he defensat.El que sí que he dit és que crec quel’actual Ajuntament no aprofitaprou aquests grans esdeveni-ments i que s’haurien de reorien-tar perquè la ciutat se’n beneficiésmolt més.
En quin sentit?Som la ciutat del Mobile WorldCongress però tenim barris on el50% o fins i tot el 70% de la pobla-ció no té accés a internet, per ex-emple. Per tant, ens sembla quecal aprofitar millor aquest esdeve-niment per generalitzar l’accés ainternet a tots els barris. Hem detenir una política d’aposta real perles noves tecnologies que vagimés enllà dels anuncis televisiussota el títol d’Smart City.
Entrevista
“Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 70% de la població no té accés a internet”
“Els pisos de la
ciutat han de ser per
viure-hi en lloc de
destinar-se a
usos turístics”
“Creiem que cal,
sens dubte, una
baixada significativa
dels preus del
transport públic”
22 abril 2015
Comerç| 20
líniasants.cat
Després que prop de 70 alumnesd’arquitectura de la UPC simu-lessin, el passat mes de novem-bre, tenir discapacitat per ana-litzar les deficiències en l’acces-sibilitat als comerços de Creu Co-berta en el marc del projecteSants Sense Barreres, ara elsresultats del mateix ja es conei-xen. La setmana passada van serpresentats al Districte, i entre al-guns d’ells destaquen els es-glaons a les entrades de les bo-tigues –que requereixen la ins-tal·lació d’elevadors– o els ser-veis estrets.
Per la seva banda, l’Ajunta-ment ha presentat les ajudesque es posaran a disposició delscomerciants de l’eix comercial, siaixí ho volen, per poder corregirles deficiències d’accés a les sevesbotigues. Aquestes ajudes estaran
disponibles a partir del mes demaig, i podran cobrir fins al 75%del cost de les obres que calgui re-alitzar, amb un topall de 2.500euros màxim per projecte, elqual s’ha de presentar a l’InstitutMunicipal de Paisatge Urbà.
Tot plegat és fruit del projecteSants Sense Barreres, que par-teix d’una experiència similar re-alitzada al barri de Sant Pere,
Santa Caterina i la Ribera durantl’any 2013. A Sants, però, s’ha fetun pas més enllà, ja que s’haplantejat el citat programa d’a-judes econòmiques per refor-mar les botigues que ho desitgin.
Aquesta activitat ha tingutl’objectiu d’abordar la temàticade l’accessibilitat des del punt devista de la persona amb unadiscapacitat.
Alguns dels alumnes durant l’anàlisi dels comerços. Foto: UPC
Creu Coberta tindrà unscomerços més accessibles
» Estudiants d’arquitectura de la UPC han analitzat l’accessibilitat de les botigues i l’Ajuntament obrirà una línia d’ajuts per millorar-la
La nova ruta de tapes de laMarina se centra en el vermutGASTRONOMIA4L’Associacióde Comerciants de la Marinava inaugurar la setmana passa-da una nova ruta gastronòmica.Es tracta del Fem el Vermut a laMarina, un recorregut culinariper 22 establiments del barrique tindrà lloc els dissabtes i elsdiumenges, de 12 a 2 del migdia,fins al pròxim 9 de maig.
Els restauradors oferiran unatapa i un vermut –Denominaciód’Origen de Reus– per 2,95 eu-ros. Amb aquesta nova iniciati-va, l’associació comercial voldonar a conèixer la zona de la
Marina, ja que, a més, sortejaràuna tauleta electrònica entre elsqui completin tot el recorregutpels locals participants. “És unamanera per portar visitants per-què passegin pels nostres barris”,expliquen a aquesta publicaciódes de l’associació.
Per altra banda, l’entitat tam-bé organitzarà demà dia de SantJordi una festa a la plaça de laMarina, conjuntament amb laMarina Viva, amb tallers, contacontes, un intercanvi de llibresi una recollida solidària de ma-terial escolar.
FIRA4L’associació de comer-ciants de Creu Coberta valora demanera “molt positiva” la jor-nada de botigues al carrer que vacelebrar el passat dissabte 18 d’a-bril, en el marc de la seva desenaMostra de Comerç al Carrer.
Des de l’eix es destaca el bontemps que va acompanyar ladiada i la “gran afluència depersones” que van visitar la firaa Hostafrancs.
L’ocasió també va servir perinaugurar el primer dels muralsque decoraran l’espai CreuCo-berta26, en el marc del concursque es va organitzar per tal demillorar aquest racó del barrid’Hostafrancs. La resta de mu-rals que completaran la compo-sició s’estan realitzant durantaquests dies, i s’espera que decara a principis del mes de maigestiguin finalitzats.
RedaccióHOSTAFRANCS
La ruta finalitzarà el pròxim 9 de maig. Foto. Arxiu
Satisfacció generalitzada perla desena Mostra de Comerç
MOSTRA4Sants EstablimentsUnits va sortir a celebrar el pas-sat dissabte 18 d’abril la sevaGran Fira de la Primavera i Co-merç al Carrer de Sants. La mos-tra, que va tenir lloc entre Joa-not Martorell i l’avinguda Ma-drid, va aplegar 200 parades.
Com a cloenda de la jornada,a més, l’eix comercial va celebrarla seva desfilada de moda, ambles propostes de 10 dels seus co-
merciants associats. “Va ser totun èxit”, explica a Línia SantsLluís Marticella, membre deSants Establiments Units, que vadestacar la “bona afluència depúblic” tant a la passarel·la coma la Fira de la Primavera.
La jornada va comptar tam-bé amb espectacles diversos comel Teatret de Titelles i l’exhibicióde la unitat canina de la GuàrdiaUrbana.
La desfilada de moda aplegamilers de persones a Sants
Projecte | Alumnes de la Joan Pelegrí renoven l’aparador de Casa PieraEn el marc de la iniciativa educativa El Comerç i les escoles, alumnes del cicle formatiu de gran mitjà de Comerç de l’Escola Joan Pelegrí han ajudat a renovar l’aparador de Casa Piera, al carrer Pintor Fortuny, un establiment especialitzat en material d’arts i treballs manuals. El projecte va començar al gener amb
una visita a la botiga, on l’amo de la mateixa, Joan Piera, els hi va demanar la seva opinió sobre l’aparador.
21 |
22 abril 2015
Esportslíniasants.cat
Marc Moreno i Jessica Bonet esvan imposar a la segona edició dela Salomon Run Barcelona, quees va disputar per la muntanyade Montjuïc i els seus voltants elpassat 19 d’abril. Més de 1.600corredors –el doble que en lapassada edició– van participaren aquesta prova, una cursa de10 quilòmetres, amb un estil di-ferent de la resta que se celebren.
La sortida de la cursa era a laplaça de Josep Puig i Cadafalch,des d’on els atletes es van dirigircap amunt, passant per l’avin-guda de l’Estadi, el Palau SantJordi, l’Estadi Olímpic o les To-rres Venecianes i corrent perles espectaculars escales del pas-seig Jean Forestier.
L’atleta igualadí Marc More-no va ser el vencedor en la cate-
goria masculina. Moreno va des-tacar que “la cursa és divertida imolt dura, molt tècnica i ràpida”,i va afegir que cal estar “ben atenten les baixades per no ensope-gar”. Moreno, que va quedarsatisfet, destaca que la cursa“proposa un concepte diferent decompetició”. L’atleta es va im-
posar a l’esprint a Jordi García,mentre que el neozelandès Jo-nathan Wyatt va ser el tercer.
En la mateixa línia que Mo-reno es va expressar la guanya-dora femenina, Jessica Bonet,que va aprofitar per incidir en la“duresa” del recorregut des delseu bon començament.
Una imatge de la sortida dels participants. Foto: Salomon Running
Marc Moreno i Jessica Bonetguanyen la Salomon Run
» Montjuïc i els seus voltants acullen una cursa que ha comptatamb la participació de 1.600 corredors, el doble que l’any passat
El JAC perd a Cornellà eltercer partit seguit a la lliga
BÀSQUET4La jornada 23 de laLliga EBA es va saldar amb latercera derrota consecutiva delJAC Sants, en aquest cas a la pis-ta del CB Cornellà (72-63).
Els homes de Miki Larrazvan estar molt desencertats enels llançaments a cistella –26 de70 en tirs de camp, amb un po-bre 5 de 27 en triples–, a causade la intensa defensa que els cor-nellanencs van fer sobre els ti-radors santsencs Adrià Vázquezi Marc Pagès.
Després d’una primera mei-tat de domini local, el JAC vaaconseguir capgirar el marcador,i a l’inici del darrer quart anavenper davant (50-51), però un Cor-nellà més intens va tornar aprendre la iniciativa fins a acon-seguir el triomf final.
Els liles buscaran aturar laseva mala ratxa aquest diumen-ge, quan rebran la visita delcuer, el CB Castelldefels al pa-velló poliesportiu de l’EspanyaIndustrial.
Els sèniors del Mediterrani ja miren cap als play-off
WATERPOLO4Aquest cap desetmana es disputarà la darre-ra jornada de la fase regular deles divisions d’honor masculinai femenina de waterpolo. Ambalguna plaça per als play-offencara en joc, un dels equipsque ja ha assegurat la seva pre-sència en la lluita pels campio-nats és el CE Mediterrani fe-mení.
Les noies de José Alcázarocupen la tercera posició, i de-penen d’elles per mantenir-la.Aconseguir-ho, però, no seràfàcil, ja que a la darrera jornada,
que es jugarà dissabte 25 a dosquarts de 5 de la tarda, rebran elCN Mataró, les segones classifi-cades, a la piscina Josep Vallès.
Per la seva banda, el sèniormasculí, actualment en la cin-quena posició, disputarà dis-sabte a les 6 de la tarda un delsderbis de la ciutat a la piscinaPere Serrat del CN Sant Andreu.Els homes de Marc Comas iJoan Alled podrien escalar unaposició si aconsegueixen vèncerels andreuencs i l’Enginyersguanya en la seva visita al Canoemadrileny.
La UE Sants aconsegueix un punt al camp del líder
FUTBOL4La UE Sants va acon-seguir un valuós punt al camp del’EC Granollers, el líder de grupde Primera Catalana.
El partit es va posar de caraben aviat per als de Tito Lossioamb un gol de Gala al primer mi-nut de joc. Els primers compas-sos del partit van coincidir ambel millor moment dels blanc-i-verds, que es trobaven molt cò-modes gestionant el seu avan-tatge. Però els locals van empa-
tar al minut 21, quan el punta Es-tévez empenyia una centrada alfons de la xarxa.
A la segona part, els valle-sans van poder marcar el segongol en diverses ocasions, la mésclara un penal que va fallar el da-vanter Almendros.
Els santsencs són sisens a laclassificació amb 44 punts, a 11 deles posicions d’ascens quan enqueden 18 en joc. El seu pròximrival serà el filial del Girona.
RedaccióSANTS-MONTJUÏC
El JAC ha de buscar capgirar la seva mala dinàmica. Foto: Miquel Casanelles
Estudi | L’esport dóna feina a prop de 28.000 persones a la ciutat La setmana passada es van fer públics els resultats d’un estudi amb el qual s’ha valorat
l’impacte de l’esport a la ciutat, en aspectes econòmics, socials i laborals. Les seves xifres més destacades revelen que gairebé 28.000 persones estan vinculades a aquest sector
a la ciutat. A més, l’estudi assegura que l’esport mou més de 2.000 milions d’euros a l’any.
Agenda| 22 22 abril 2015líniasants.cat
AVUI DIMECRES 22 D’ABRIL18:30 Atrapats és la història d’un grup de joves
que no es coneixen i que arriben a una casaaïllada després d’apuntar-se, via Facebook,a un concurs. / Centre cívic el Sortidor.
DIVENDRES 24 D’ABRIL19:00 Presentació del llibre Tots els meus carrers,
de Xavier Theros, un relat autobiogràfic am-bientat a la Barcelona de la infància de l’es-criptor. Introducció de Júlia Costa. / BibliotecaPoble-sec.
DIMARTS 6 DE MAIG19:00 Xerrada i taula rodona Balandra. Dona i
escena, una sessió per reflexionar sobre la si-tuació de la dona en l’àmbit de les arts es-cèniques. / Centre cívic el Sortidor.
DIVENDRES 24 D’ABRIL19:00 Serrat a l’Albareda: 70+2. Jornada en ho-
menatge a Joan Manuel Serrat, amb les se-ves cançons i xerrades. Des del 20 de març,es pot visitar una exposició amb fotografies,articles, discos i llibres sobre el noi del Poble-sec. / Centre cultural Albareda.
FINS AL 30 D’ABRILMatí-Tarda Exposició Treballs de l’aprenentatge
visual i espacial, una mostra on l’alumnat del’Institut Consell de Cent exposa els treballs mésrepresentatius realitzats a les matèries de vi-sual i plàstica. / Centre cultural Albareda.
AVUI DIMECRES 22 D’ABRIL18:00 Roma vista per dins. Una activitat per co-
nèixer l’antiga Roma i com s’hi van construirels seus monuments més importants. A cà-rrec de Núria Pujol. Per a infants entre 10 i 12anys. / Biblioteca Poble-sec.
DIUMENGE 26 D’ABRIL12:30 Espectacle familiar: Una carretada de Con-
tes, una activitat a càrrec de la companyia Gui-lla Teatre que ofereix l’entranyable història dedues persones que viatgen acompanyats. /Poble Espanyol.
DIUMENGE 26 D’ABRIL12:00 Partit de futbol entre la UE Sants i el Gi-
rona B, corresponent a la 29a jornada de com-petició de Primera catalana. / Camp de l’E-nergia.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Una activitat infantil per fer un puntde llibre imantat. Es pot dissenyarun de propi o inspirar-se en altres mo-dels. Taller recomanada per a infantsa partir de 3 anys. Conduït per un mo-nitor. / Poble Espanyol.
Taller infantil de punts de llibreDg. 26 d’abril a les 10:30
AGENDA UINZENALQ
Al llarg de la seva història, Barcelonaha acollit un munt de personatges i his-tòries. El periodista Albert Torras con-duirà rutes per tota la ciutat perquè elsparticipants descobreixin els seus se-crets. / Cotxeres de Sants.
Rutes per Barcelona: llegendes i històriesDs. 25 d’abril a les 17:00
El Verger del Museu Frederic Marès coma centre cabdal de referència delcol·leccionisme, es converteix tot elmatí del diumenge en un espai d'in-tercanvi de punts de llibre. Organitzael Centre cívic el Sortidor.
Trobada de col·leccionistes de punts de llibreDg. 26 d’abril al matí
Partit de bàsquet corresponent a la 24ajornada de la lliga EBA entre el Jac Santsi el CB Castelldefels. / Pavelló de l’Es-panya Industrial.
Partit de bàsquetJAC-CB CastelldefelsDg. 26 d’abril a les 18:00
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8823 | 22 abril 2015 líniasants.cat
| 24 22 abril 2015líniasants.cat Pròxima edició: 6 de maig
