Quan els nostres avis i àvies es fan grans, els costa més fer segons quines coses. Necessiten més temps per fer el que abans feien més ràpidament i amb més agilitat. Baixar les escales o anar a comprar els resulta sovint complicat. Tot i això, encara juguen amb nosaltres i ens poden explicar històries fascinants de quan ells mateixos eren petits. Però, malauradament, algunes persones grans perden a poc a poc la memòria i no poden recordar allò que han fet o les persones que els envolten i estimen. Llavors, un metge els diu que tenen Alzheimer, una malaltia de nom estrany que afecta el cervell i a poc a poc s’emporta els records. Sovint confonen el nostre nom amb el del pare o el del nostre germà; després, de mica en mica, es comporten com els nens més petits i els hem d’ajudar a menjar o a rentar-se.

Pasqual Maragall té aquesta malaltia i, acompanyat de la seva família i amics, ha decidit lluitar contra ella. L’any 2008 va crear una fundació que duu el seu nom i que fa recerca científica estudiant la malaltia per poder-la curar.

Amb aquest desig, els diners aconseguits amb la venda d’aquest llibre es destinaran a la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer. 2 tintes:

Pantone 376 + negre4 tintes CMYK:C=50, M=0, Y=100, K=0 + negre

3 tintes (RGB):R=150, G=190, B=15 + negre

PASQUAL MARAGALL

DE GRAN VULL SER…

ALCALDE!

Salvador ComellesIl·lustracions de Jordi Vila Delclòs

Què és ser alcalde?

En Pasqual recorda molt el jardí de la casa gran: tenia una part enllosada i una altra amb roques, una font i arbres. Com en altres cases d’aquella època, hi havia un galliner i tenien pollastres i conills. De vegades, en Pasqual i els seus germans i cosins pujaven a les carboneres que hi havia al fons del jardí i des d’allà saltaven a casa de la veïna, que s’enfadava molt.

En Pasqual va tenir set germans. Ell era el tercer. Jugaven a futbol al jardí de la casa gran i les seves ties els donaven una moneda per veure el partit; així van poder comprar-se una fantàstica pilota de reglament.

El jardí de la casa gran

I un dia, el qui era l’alcalde de la ciutat, que es deia Narcís Serra, li va dir que se n’anava a Madrid a fer de ministre i que en Pasqual havia de ser el seu substitut. En Pasqual va sentir que era una responsabilitat molt gran. El dia que havien de nomenar-lo alcalde es va llevar a les sis del matí perquè no podia dormir. Amb el cotxe va anar fins a Montjuïc per veure des d’allà dalt la ciutat i anava pensant: “On t’has ficat?”. Era un gran repte, però li feia molta il·lusió.

Quan van arribar les eleccions següents, en què cada partit polític presenta el seu candidat, en Pasqual les va guanyar. I no pas per poc: gairebé la meitat dels barcelonins que van anar a votar el va triar a ell.

Alcalde

Barcelona va aprofitar els Jocs Olímpics per fer molts canvis: noves rondes per millorar el trànsit, més instal·lacions esportives, pisos nous on abans hi havia fàbriques velles, noves platges…

Els Jocs van ser un gran èxit. Van començar a l’Estadi Olímpic de Montjuïc el dia 25 de juliol de 1992 quan un arquer va llançar una fletxa que va volar fins a la torxa olímpica i la va encendre. Va ser un moment molt emocionant! Amb els Jocs Olímpics, Barcelona va ser molt més coneguda arreu del món.

La celebració dels Jocs

Quan Pasqual Maragall jugava a la casa del seu avi, el poeta Joan Maragall, no s’imaginava que, amb els anys, arribaria a ser l’alcalde de Barcelona. I tampoc no sospitava que aleshores s’hi celebrarien uns Jocs Olímpics! Coneix els secrets d’aquest alcalde entusiasta i entranyable.

97

88

41

52

32

12

4

2 tintes:Pantone 376 + negre

4 tintes CMYK:

C=50, M=0, Y=100, K=0 + negre

3 tintes (RGB):

R=150, G=190, B=15 + negre