Passejades pel Maresme

Guia de recursosBiblioteques Municipals del Maresme

Cada any les biblioteques municipals del Maresme fem un treball de col·laboració conjunta que té com a resultat una guia de recursos, que aquest any 2010 dediquem als itineraris, rutes o passejades que es poden fer per la comarca.

El Maresme és una comarca que convida a passejar tot l’any, perquè combina l’harmonia de paisatges naturals de gran bellesa mediterrània amb unes poblacions riques en patrimoni cultural i artístic. Des de la costa, amb les platges extenses i daurades i la blavor del mar al fons, fins a les serres del Montnegre i el Corredor, la Serralada Litoral i la de Marina, amb el verd intens de la vegetació. Tot plegat passant per la història i el patrimoni dels municipis.

Quan obriu la guia trobareu ordenades alfabèticament per pobles les passejades que cada localitat ha proposat, amb un petit pictograma a la cantonada, que indica de quin tipus d’itinerari podrem gaudir: arquitectònic, natural, literari...

Després de les passejades, a la part final de la guia, trobareu un recull bibliogràfic sobre caminades, excursions o itineraris, tant per cada municipi en concret com per tot el Maresme en general. És un recull on trobareu també mapes i altres materials útils per a planificar les vostres rutes. Tots els llibres i documents es poden consultar a la biblioteca, i si estan localitzats en un altre centre els podeu demanar a través del servei de préstec interbibliotecari.

Així doncs, us convidem a començar a caminar per les rutes proposades i esperem que aquesta guia us sigui útil per a descobrir nous indrets i gaudir d’unes passejades agradables i

interessants pel Maresme.

Passejades pel Maresme

Biblioteques municipals del Maresme, 2010Biblioteca cap de zona

Tordera

Palafolls

Malgrat de MarSanta Susanna

Pineda de MarCalella

Canet de MarArenys de Mar

Caldes d’Estrac

Sant Andreu de LlavaneresMataró

Vilassar de Mar

Premià de MarEl Masnou

Montgat

Tiana

Alella

Premià de Dalt

Vilassar de DaltCabrils

Cabrera de Mar

Sant Vicenç de Montalt

Arenys de Munt

Teià

Biblioteca Ferrer i Guàrdia Ajuntament d’AlellaBiblioteca Pare Fidel Fita Ajuntament d’Arenys de MarBiblioteca Sant Martí Ajuntament d’Arenys de MuntBiblioteca de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrera de MarBiblioteca de Cabrils Ajuntament de CabrilsBiblioteca Can Milans Ajuntament de Caldes d’EstracBiblioteca Can Salvador de la Plaça Ajuntament de CalellaBiblioteca P. Gual i Pujadas Ajuntament de Canet de MarBiblioteca Joan Coromines Ajuntament del MasnouBiblioteca La Cooperativa Ajuntament de Malgrat de MarBiblioteca Pompeu Fabra Institut Municipal d’Acció Cultural. Ajuntament de MataróBiblioteca Tirant lo Blanc Ajuntament de MontgatBiblioteca Enric Miralles Ajuntament de PalafollsBiblioteca M. Serra i Moret Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca del Poblenou Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca Jaume Perich i Escala Ajuntament de Premià de DaltBiblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras Ajuntament de Premià de MarBiblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Andreu de LlavaneresBiblioteca La Muntala Ajuntament de Sant Vicenç de MontaltBiblioteca de Santa Susanna Ajuntament de Santa SusannaBiblioteca de Can Llaurador Ajuntament de TeiàBiblioteca Can Baratau Ajuntament de TianaBiblioteca de Tordera Ajuntament de TorderaBiblioteca Pau Piferrer Ajuntament de Vilassar de DaltBiblioteca Ernest Lluch i Martín Ajuntament de Vilassar de Mar

Biblioteques Municipals del Maresme

Rutes arquitectòniques

Rutes artístiques

Rutes literàries

Rutes naturals

Rutes històriques

Rutes culturals

plaça de l’Ajuntament

Riera fosca

Ram

bla

Ànge

l Gui

mer

à

c. Heura

plaça germans Lleonard

7

8

6

9

5

1

2

3

4

10

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Hort de la Rectoria, s/n08328 ALELLAtel.: 935 559 055a/e: b.alella.fg@diba.catweb: www.alella.cat/cat/equipaments/biblioteca.html

Biblioteca Ferrer i Guàrdia

Alella

El fundador de l’Escola Moderna, Francesc Fer-rer i Guàrdia (1850-1909), va néixer a Alella, a cal Boter. Va anar a l’escola del poble i, dècades més tard, acusat per les autoritats de ser el res-ponsable de la Setmana Tràgica, va ser detingut pel sometent d’Alella. Després d’un procés ple d’irregularitats, va ser executat. Des d’Alella s’ha elaborat un itinerari teatralitzat fent un recorregut a peu per diferents indrets de la població relacionats amb la vida del pedagog. L’inici és a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia(1), que dóna peu a conèixer la biografia i la rela-ció del personatge amb la població. El segon espai és l’Escola Fabra(2), on es recrea una classe de l’Escola Moderna. Un tercer espai és can Lleonart(3), on apareix la ronda del some-tent en busca de Ferrer i Guàrdia i ell mateix explica com injustament és acusat. A la riera de Coma Fosca, fent cantonada amb el carrer de Comas, l’antic carrer de Ferrer i Guàrdia abans

del franquisme, a tocar de les antigues naus de can Punito i can Manyé, s’explica el procés d’industrialització local(4). Davant de l’església de Sant Feliu(5), la recreació del poeta Joan Maragall permet conèixer el seu text titulat La ciutat del perdó, en el qual demanava l’indult per als condemnats pels fets de la Setmana Tràgi-ca. El següent espai està situat a la plaça dels Drets Humans(6), i es posen en relleu aquests drets i la coeducació a l’Escola Moderna. Per la riera de Coma Clara s’arriba a la masia de cal Boter(7), on es recrea la infantesa de Ferrer. Més amunt de la riera s’escenifica la seva de-tenció(8) i com va ser portat al consistori(9), i es posen de manifest les falses acusacions contra ell. Un darrer espai és l’antiga fàbrica de can Manyé(10), que va acollir l’exposició Francesc Ferrer i Guàrdia, la vida per un ideal.

Jordi Albaladejo BlancoHistoriador

Itinerari Ferrer i Guàrdia a Alella

Recreació del pas de Ferrer i Guàrdia fugitiu, al pati de Can Lleonart, on explica la seva injusta persecució com a instigador

de la Setmana Tràgica. Font: Ajuntament d’Alella

El recorregut de l’Itinerari teatralitzat es farà un cop l’any, al mes d’octubre.

Ajuntament

La Riera

Carretera N-II

Estació RENFE

PlaçaFlos i CalcatCementiri

Església

Mercat

C. de l’Església

La Riera

Edifici Xifré

Port

PlaçaSalvador Espriu

(estiu -1 juliol/15 setembre)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancat (setembre de 10 a 14 h)dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Bonaire, 208350 ARENYS DE MARtel.: 937 923 253fax: 937 922 856a/e: b.arenysma.pff@diba.catweb: www.arenysdemar.cat/bibliotecabloc: www.bibliotecarenysdemar.blogspot.com

Biblioteca Pare Fidel Fita

Arenys de MarUna bona manera de conèixer un indret és fer-ho de la mà de les paraules que, amb vocació lite-rària, s’han escrit d’un lloc. A Arenys de Mar, te-nim molt clar que el patrimoni literari de la nostra vila és un dels nostres grans actius, en bona part atribuïble a diverses i valuoses aportacions d’es-criptors com ara Salvador Espriu, Fèlix Cucurull, Ferran de Pol i Esyllt T. Lawrence entre d’altres. Poques viles poden presumir d’haver estat tan literàriament evocades o simbolitzades, i física-ment identificades... És universal la vinculació de l’obra d’Espriu amb la mítica Sinera i amb escenaris i personatges de la vila.

El Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu ofereix un itinerari que ens hi endinsa a través de la porta màgica dels indrets que la van inspirar. La ruta Un passeig per Sinera se segueix amb un fullet que indica el recorregut i que proporciona informació sobre els llocs re-lacionats amb Espriu que es visiten: comença a l’Ajuntament de la vila i ens apropa a la casa del poeta, al veïnat de l’Escaravar, a l’antic Tos-sol, i recorre el camí del cementiri fins al nínxol on l’autor és enterrat. La caminada ens propo-sa també contemplar els paisatges i els afores d’Arenys incorporats a l’obra de l’escriptor.

També existeix la possibilitat de concertar una visita guiada per a grups a través del programa Arriba’t a Arenys, que cada dia porta escolars i col·lectius d’arreu, a conèixer la nostra població.

L’any 2013 es compleix precisament el centena-ri del naixement de Salvador Espriu, un horitzó temporal molt proper que des d’Arenys ja estem afrontant i que incorporarà noves propostes i re-cursos entorn de la figura del poeta.

La Biblioteca P. Fidel Fita ofereix també un iti-nerari sobre la figura de Lluís Ferran de Pol, per apropar-nos a la geografia vital arenyenca (Mareny) on l’autor va néixer, i on va tornar des-prés de l’exili mexicà. A l’equipament cultural, hi podem consultar el fons d’altres autors locals reconeguts.

A Arenys tenim també a punt altres rutes per conèixer la vila, vinculades als nostres rials i al Port, i la proposta d’un recorregut arquitectònic i cultural pels indrets més destacables.

Isabel Roig CasasRegidora de Cultura

Ajuntament d’Arenys de Mar

Un passeig per SineraInformació:Ajuntament d’Arenys de MarBiblioteca P. Fidel FitaCDESE Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu

1

2

3

4

5

6

78

9

“Quina petita pàtriaencercla el cementiri!Aquesta mar, Sinera.”

Salvador Espriu Cementiri de Sinera

Foto: Quim Mateu

Can Bellsolellde la Torre

Can Maiolde la Torre

Ca l’Almarde la Torre

Can Sala de Dalt

C-61

Carre

tera

de

Sant

Cel

oni

ARENYS DE MUNT

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv., de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Antònia Torrent MartoriRial Bellsolell, 508358 ARENYS DE MUNTtel.: 937 938 448a/e: b.arenysmu.sm@diba.catbloc: www.bibsantmarti.blogspot.com/

Arenys de MuntArenys de Munt és un poble ric en masies, que han contribuït a la cohesió del territori.Aquí en descrivim quatre pel seu interès històric, cultural i artístic. Totes elles són habitades i els propietaris tenen una cura especial en conser-var-les.

1 Can Maiol de la Torre Masia del segle XVI amb una torre de defensa que ha sofert tota mena de transformacions. Actualment, de la part original en veiem la torre, la porta d’entrada amb un arc de mig punt amb dovelles i la finestra amb llinda, tot de pedra. A la torre hi destaca la finestra inferior, també amb un gravat; l’interior conserva el sostre de fusta original.

2 Ca l’Amar de la Torre És un exemple d’habitatge fortificat amb torre de defensa que, construïda al segle XVI i adossada a la masia, és una de les poques que queden al nostre poble. Sobre la llinda de l’entrada hi ha un escut de pedra on es veu una torre.A l’entrada de la masia hi ha un portal rodó de

mig punt amb dovelles de pedra, com a totes les altres obertures.

3 Can Sala de DaltEn aquesta casa pairal del segle XVII hi desta-quen la gran porta de mig punt adovellada i les finestres amb llindes –sobretot la de la finestra principal, del 1629–, tot de pedra granítica, i les reixes de ferro.A la masia hi ha una capella on es guardava la imatge de la Mare de Déu del Bon Tornar, invo-cada pels mariners.

4 Can Bellsolell de la Torre Masia que ja existia al segle XIII, tot i que l’edifici actual és del segle XVI. Té una torre de guaita amb merlets escalonats refets al segle XIX. Ha estat reformada en nombroses ocasions. A la part baixa de la torre hi ha una capella d’estil re-naixentista ben motllurada que conté un retaule dedicat a sant Antoni Abat.

Gaspar Casals Coll

Ruta de les masies

1

2

3

4

Can Sala de DaltFoto: Gaspar Casals Coll

Ajuntament

Autopista C-32

Carretera de Cabrera

Riera

Església

Castell de Burriac

Total del recorregut: 50/60 minuts

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Sant Joan, 808349 CABRERA DE MARtel.: 937 542 949fax: 937 542 950a/e: b.cabreram.i@diba.cat

Biblioteca Ilturo

Cabrera de Mar

Ajuntament deCabrera de Mar

Aquest itinerari neix a la plaça del poble de Ca-brera, situada al costat de l’església parroquial de Sant Feliu(1). Comencem la caminada en direcció nord, enfi-lant el carrer de Sant Joan. De seguida ens tro-barem amb una vista frontal del castell. En poc més de quatre minuts ens situarem a l’accés del restaurant Papageno i també a la porta d’un ja-ciment arqueològic: Can Modolell – Fundació Burriac, d’època romana(2).Cal continuar pujant carrer amunt. És el camí de Can Segarra, que deixa a mà dreta i per aquest ordre masos històrics com els de Can Lladó, Can Bartomeu i Can Segarra. El camí se’ns ha tornat de sorra i arriba a una cruïlla. Cal anar a la dreta pel carrer de Fèlix Albajes, que fa un gir pronunciat a l’esquerra i no s’ha de deixar fins al final. Passarem pel davant d’un rètol que indica ‘poblat ibèric’.El camí segueix fent un gir a l’esquerra, cap a l’oest. Un tram formigonat ens situa al barri de ferro de Can Borràs. Prenem el camí de més a la dreta, sense formigó, que ens condueix al pla dels ametllers. Ara cal seguir en direcció O-NO, travessant els ametllers, per un caminet planer que va en di-recció al rocam (al fons). És zona d’oliveres i alzines. Creuem per sota la línia elèctrica i se-

guim els fils entre cactus i pins. Ja fa uns 30 minuts que caminem, i estem vorejant el vessant oest de Burriac. El camí passa a tocar d’una tor-re elèctrica, fa un lleuger descens, seguint els fils, i ens regala un espai ombrívol. El seguim en direcció NO i arribem de seguida a un replà d’estacionament –sobre la Font Picant de Ca-brera(3)–, l’origen de bona part de les excur-sions al castell. Cal prendre la pista cap amunt, passant la ca-dena. De baixada ens duria cap a Cabrera o Ca-brils. No fem mai cas dels trencalls, perquè el primer a l’esquerra va a la creu de l’Avellà i al turó de Cirers. Des de l’inici de la pista caminarem uns 20-25 minuts més, fins al replà del monòlit. Un cop aquí podem escollir com fer el cim de Burriac: o bé pel corriol que tot just arrenca del replà en direcció al mar (un caminet de 5 minuts amb un tram de fàcil grimpada, segueix el vessant oest), o bé baixem la pista cap a Argentona i al cap de pocs metres ja prenem, a mà dreta (indicat), la pista que puja directament al castell.El castell de Burriac(4) és un esplèndid mira-dor del Maresme i un monument emblemàtic de gran vàlua patrimonial.

Itinerari de Cabrera al castell de Burriac

David Farell i Garrigós Membre de la Fundació Burriac i de Natura

1

2

3

4

Can Modolell

Font PicantCabrera

a Ca

brils

a Argentona

Biblioteca Ilturo

PP

a Arge

ntona

a Vilas

sar d

e Mar

Castell de BurriacFoto:David Farell i Garrigós. Membre de la Fundació Burriac i de Natura

P

Ajuntament

Pg. de Cabrils

Av. de Santa Elena

Carre

r de

Quat

re C

amin

s

Carrer de Q

uatre Cam

ins

Carretera deVilassar de Dalt

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg tancat

Domènec Carles, 2108348 CABRILStel.: 937 531 186fax: 937 531 653a/e: b.cabrils@diba.cat

Biblioteca de Cabrils

CabrilsCabrils és el municipi amb més rellotges de sol de tot l’Estat. Els rellotges poden ser de mol-tes classes: verticals, horitzontals, d’altura, es-fèrics, anulars, cilíndrics, bifilars... i poden ser monumentals o bé de butxaca.L’itinerari de rellotges de sol a Cabrils està for-mat per 13 rellotges fets amb diversos materials i formes diferents:1 Hort de les Monges. Vertical, declinant amb les línies zodiacals i els signes. Per poder asse-nyalar el gnòmon porta una bola.2 Can Serra Clara. Vertical, de rajoles, amb bells ornaments mig desapareguts, amb el lema ”Sols compto les hores lluminoses”. 3 Cal Martínez Valls. Esgrafiat sobre una base de pols de marbre i calç. Orientat al sud.4 Sindicat. Circular, orientat al sud, de 7 a 4 amb les mitges hores. 5 Ca l’Ardano. De ceràmica, amb un sol bicolor, va de les 6 a les 6. 6 Can Figueró. Està compost per dues rajoles amb una rosa dels vents i una sanefa. Les hores van de 6 a 6. 7 Can Pons. Pedra artificial amb forma d’escut, té gravades les línies i les hores aràbigues de 6 a 6 i a la part superior reprodueix un sol. Amb el lema “Sols compto les hores serenes”.

8 Ca l’Arrà. És un rellotge molt senzill però bo-nic. És de ferro, amb el corresponent sol, orien-tat al sud-est, marca les hores de 8 a 3, sense línies horàries.9 Mas Grau. Ovalat, vertical, a la línia de les 12 porta una campana, és molt corrent en els rellotges del Maresme, de 7 a 6. 10 Can Dachs. Esgrafiat, orientat al sud-oest, de 6 a 6 aràbigues. Inclou una creu i unes fulles de grèvol i JT 1950. 11 Can Roura. Pintat. Adornat amb un sol i unes branques florides, de l’any 1670. El va res-taurar Salvador Fontanills, el qual va col·laborar en diversos rellotges de la zona.12 Cal Majó. Aquí hi ha el Museu de Rellotges de Sol, únic al nostre país. Conté més de 500 rellotges de diferents classes, alguns de molt originals. S’ha d’avisar al telèfon 93 301 92 33 per concretar la visita. 13 Can Rosers. És un rellotge molt curiós. No-més porta marcades unes poques hores.

Andreu Majó Díaz

Recorregut pels rellotges de sol de Cabrils

Torre

nt R

oig

Torre

nt Ro

ig

Torrent Xaret

C. M

osse

n Ja

cint

Ver

dagu

er

C. Domènec Carles

C. Emilia Carles

1

2

3

4

5

6

7

8

910

11

12

13

Can PonsFont: Biblioteca de Cabrils

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Can MilansCarrer de l’Esglèsia, 608393 CALDES D’ESTRACtel.: 937 913 025a/e: b.caldese.cm@diba.catbloc: www.bibliotecacanmilans.blogspot.com

L’itinerari autoguiat permet fer un recorregut cul-tural i turístic a través de Caldes d’Estrac i veure la vinculació de poetes com Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Apel·les Mestres i Josep Palau i Fabre amb aquesta vila.

1 La Fundació Palau mostra al públic el fons pictòric i escultòric reunit per Josep Palau i Fa-bre, juntament amb la seva biblioteca privada. Inaugurada el maig de 2003, recull obres de pin-tura catalana de les col·leccions Palau i Fabre i Palau i Oller, el seu pare, que inclouen obres de Miró i Tàpies. Cal esmentar Picasso, del qual Palau va ser el més excel·lent dels biògrafs. Per aquest motiu trobem obres adquirides per Palau o bé donades pel mateix Picasso. 2 El parc de Can Muntanyà. 3 Els banys termals públics de Caldes d’Estrac daten de principis del s. XIX. Les seves aigües emergeixen a 38,8ºC.4 A la capella de la Mare de Déu del Remei podem admirar la imatge actual de la Verge, la patrona de la població.5 La parròquia de Santa Maria (s. XIX). Des-taquen la làpida situada sobre la porta principal i la pila baptismal.6 Torres de vigilància.

7 Jacint Verdaguer descobreix Caldes a través de les visites al seu cosí, Joaquim Salarich. Una prova d’aquestes estades és el poema “Vora la mar”, escrit a Caldes el 10 de gener de 1883.8 L’escriptor, músic i dibuixant Apel·les Mes-tres va passar llargues temporades a la fonda Borràs de Caldes. Va fer nombrosos dibuixos al natural de paisatges i personatges del poble, i també va escriure marinas (peces teatrals d’un acte).9 Els molins. 10 La capella del Carme, situada prop de l’estació, va ser inaugurada el 1882 per tal que els treballadors ferroviaris poguessin assistir a missa.11 El primer estiueig a Caldes.12 Els banys de mar. 13 El passeig dels Anglesos. 14 A partir de 1901, el poeta Joan Maragall passa temporades a Caldes per prendre les aigües. Durant aquesta època, trobem dins la seva obra moltes referències a la població, entre les quals destaquen els cinc poemes de Vistes al mar.

Documents consultats: opuscle de l’Ajuntament, elaborat per l’Associació Arts i Lletres; dades recollides per Arrels

Cultura i la Biblioteca municipal Can Milans.

Caldes d’Estrac: aigua, patrimoni i literaturaCaldes d’EstracParc de Can Muntanyà

Camí Ral

C. Sant Pere

La R

iera

C. M

ajor

C. d

e l’E

sglé

sia

C. d

e l’E

stació

Estació

Carretera de Barcelona N-II

Passeig del Mar

Passeig dels Anglesos

Parc de Joan Maragall

C. d

e Sa

ntem

a

1

2

3

45

6

7

8

9

1011

12

13

14

Façana de la Capella de la Verge del Remei de Caldes d’Estrac

Plaçade l’Església

C. de l’Església

C. d’Anselm Clavé

C. de Francesc Bartrina

C. de Sant Jaume

C. de la Bruguera

C. de Jovara

El Mercadal, lloc de mercat des del 1338 fins el començament del segle XX.

Actualment: Plaça de la ConstitucióFoto: cedida pel Museu-Arxiu Municipal de Calella

1 El Mercadal 2 Can Galceran 3 Antiga casa Roger 4 Can Salvador5 Ajuntament vell 6 Can Basart7 Casa Flaquer d’Avall8 Museu Arxiu9 Can Rabassa

horari:dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Can Salvador de la PlaçaPl. de la Constitució, 3108370 CALELLAtel.: 937 690 386a/e: b.calella.csp@diba.catbloc: www.bibliocalella.blogspot.com

Calella

Resulta tòpic dir que el segle XVI és fonamental en el desenvolupament de la consciència europea, però és una veritat com ho és que Calella es forma en aquest segle. Tres pilars fonamentals s’aixecaran al llarg del segle.

Entre 1525 i 1564 s’erigeix la parròquia, l’espai de la qual coincideix amb el terme municipal actual i on es fa el primer edifici, tot a càrrec exclusivament dels calellencs d’aleshores. Aquesta obra col·lectiva enforteix el sentit de pertinència, el “nosaltres”. Lligat a aquest procés es produeix també una altra fita el 1547-1548: la fundació de l’Hospital de Pobres i Pelegrins de la vila al turó del Mujal, també dit del Roser, i la construcció de la Torre de mar per prevenir els atacs dels pirates, la primera torre que ja no era d’una casa nobiliària, sinó del comú, la universitat, que es deia. Aquest impuls civil no s’esgota: Calella creix, dobla la població, es fa el barri de la Clota o d’en Salvador (l’espai entre

la plaça de l’Ajuntament i els carrers de Bartrina i Escoles Pies). El 1586 tenim un plànol detallat d’aquest clos. El creixement porta riquesa i diversitat, però també torna més difícil el govern de la població i la conciliació d’interessos: el sentit del “nosaltres” es fa més difús. El sistema de govern de les petites poblacions, un consell obert a tots els caps de casa (a més veus, es deia), no resultava efectiu, i els enfrontaments, les discòrdies, les rancúnies i les clamors s’eternitzaven. La sortida del laberint és el tercer pilar: el 1599 per primer cop Calella disposa d’un organisme, els jurats, escollits per insaculació, que ja és un veritable ajuntament que disposa de normes escrites sobre funcionament i competències. I això tanca el triangle: parròquia, hospital i torre ajuntament. Poques vegades un segle és tan decisiu.

Jesús Rodríguez BlancoArxiver del Museu-Arxiu Municipal de Calella

Ruta renaixentista. Calella del segle XVI10 Carrer de Bartrina Torre de mar 11 Capella de Sant Quirze12 Can Bartrina13 Can Rodona 14 Pati de mas Salvador de Plaça15 Església parroquial16 Mas Romaní17 Carrer dels Tió, apotecaris 18 Carrer del Batlle

C. de la Riera

Pl. de Roser

C. del Batlle

12

34

56

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

Can Pouet

Riera GavarraCANET DE MAR

Autopis

tadel

Maresm

e

C-32

N-II

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Pere Gual i PujadasRiera de Sant Domènec, 108360 CANET DE MARtel.: 937 956 037fax: 937 943 154a/e: b.canet.pgp@diba.catweb: www.canetdemar.cat/biblioteca

Canet de MarAl Maresme els nostres cursos fluvials són curts i de règim irregular. Hom parla de rieres, tor-rents, rieranys... A Canet de Mar emprem el terme rials.

D’una banda, un rial és un sistema natural. En episodis de pluges fa la seva funció de desguàs (les conegudes rierades). A les vores prosperen plantes de l’alzinar litoral i d’altres pròpies de ri-bera, com l’emblemàtic aloc.

Alhora, els rials han estat modificats per l’home. S’han utilitzat secularment com les vies d’entra-da a les valls des de la plana litoral. El pagès de-limità les finques amb els característics murs de pedra i morter, o bé afavorí una petita elevació del terreny (la mota).

Us proposem un itinerari pels rials de Canet, per gaudir dels seus valors naturals i, alhora, observar elements culturals que ens remeten a d’altres èpoques. En total, unes 3 hores de ca-minada tranquil·la i uns 300 metres de desnivell.

Sortim del centre de la vila de Canet i pugem per

la riera Gavarra. Cal salvar l’obstacle de l’auto-pista i travessar el nou polígon industrial.

Arribats a una trifurcació, anem a buscar el rial de Can Pouet. En les parcel·les que travessem observem restes de basses, boques de mines d’aigua, cabanes de vinya... Un cop passada la pintoresca casa d’indià, amb la imponent ma-soveria, agafem una pista que puja fort. A mitja pujada, destaca la recuperada font de la Fon-tana.

Carenegem cap al nord per trams de cirerers d’en Roca i alzinar. Les vistes són dilatades, cap al Corredor, el Montalt, el Montnegre, el Mont-seny... Trobem un indicador que anuncia l’inici del rial del Salt del Rossí. Després d’un tram de senda boscana, una modesta graonada salva el desnivell del singular paratge, on s’emmar-ca la llegenda dels gegants de Canet. En suau baixada, arribarem a la trifurcació del final del polígon.

Fot-li castanya! ACPO

Itinerari pels rials de Canet de Mar

Rial, a la mota prospera una alzina imponentFoto: Fot-li Castanya!

Comissió de Medi Ambient de l’ACPO. Organitza sortides mensuals de divulgació de l’entorn de Canet.

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 hds. de 10.30 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Joan CorominesPujades Truch, 1 A08320 EL MASNOUtel.: 935 409 056fax: 935 409 175a/e: b.masnou.jc@diba.catbloc: www.bibliotecajoancoromines.blogspot.com

El Masnou

L’esplendor econòmica de qualsevol època com-porta, a més, una certa varietat d’autocompla-ença que empeny a l’hedonisme i, per tant, a l’exaltació de la natura que ens ha fet tan pode-rosos. El Modernisme i l’efervescència mercan-til, cultural, social i, fins i tot, patriòtica pròpia de finals del XIX i principis del XX evoca aquesta voluntat de gaudir d’allò que s’ha aconseguit i que ens fa diferents de la resta de mortals i dels déus menys generosos. Potser és aquest espe-rit el que construeix el tarannà tan propi i tan característic del Masnou, gràcies als testimonis d’aquella època que encara conserva el seu pa-trimoni. La riquesa dels estiuejants i d’aquells que van fer les Amèriques queda palesa en construccions com el Casino, de Bonaventu-ra Bassegoda i Amigó, la Casa de Cultura, de Pere Andreu, o les diverses cases d’arquitectes com Domènech Boada, Enric Fatjó o Juli Ma-ria Fossas, a més de nombrosos petits detalls en la decoració que sorprenen qui camina pels carrers del Masnou.

La petjada d’un passat tan ric, testimoni privi-legiat de la història de tot un país, serveix per reivindicar una cultura –com a forma d’entendre la vida– que ens lliga inevitablement al passat, mentre que el seu patrimoni natural –la constant presència del mar– amplia la perspectiva per te-nir una visió més bona del present i el futur. L’es-cenari privilegiat en què es converteix el Masnou proporciona l’alè necessari a les persones que hi actuen perquè el seu paper es desenvolupi amb més voluntat, amb l’energia que donen les ganes de gaudir de tots els plaers que amaga la vida. No és pas cap altre que l’esperit del Modernisme, del seu hedonisme i de les seves expectatives, que atien la voluntat de viure, fins i tot quan ni les circumstàncies ni les atencions dels déus no ens són gens favorables.

Sònia Hernández

Un llegat d’opulència

c. de Pere Grauc. de Sant Felip

c. dels Mestres Vilàc. de Sant Miquel

c. de Lluis Millet1

2

34

5

6

7

8

c. de Sant Pere

c. de Navarra

c. d

e Po

mpe

u Fa

bra

Av. de Joan XXIII

Pg. de Roman Fabra

N-II

c. de Miquel Biada

c. de Flos i Calcat

Casa de cultura. Edifici d’estil neoàrab, construït a partir de l’any 1900 pel mestre d’obres Pere Andreu, va ser propietat del matrimoni Jaume Sensat i Sanjuan i Rosa Sensat Pagès i Orta.

Foto: Raquel Piernas

1 El Casino C. Barcelona, 12 Casa de Cultura C. Prat de la Riba, 163 Casa de carrer C. Sant Felip, 614 Casa de carrer C. Sant Felip, 1055 Casa de carrer Av. Prat de la Riba, 726 Casa de carrer Pl. de la Lllibertat, 67 Casa de carrer Pl. de Catalunya, 138 Casa de carrer C. Barcelona, 53

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. 10 a 13 (tancat juliol i agost)dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg tancat

Biblioteca La CooperativaDesclapers, 14-1808380 MALGRAT DE MARtel.: 937 619 032fax: 937 613 054a/e: b.malgrat.lc@diba.catweb: www.ajmalgrat.es/el_poble_malgrat_de_mar/Biblioteca%20La%20Cooperativa

Malgrat de MarLa gran i rica extensió del delta de la Tordera, xifrada en uns vuit quilòmetres quadrats, és la que en la part malgratenca, a la dreta del riu, coneixem amb el nom de pla de Grau. Aquest pla és un terreny molt fèrtil, un graner dels mal-gratencs i també ric en fauna i flora autòctona, a la ribera del riu, al rec Vivé o al gorg del Rei.En temps d’una agricultura més de supervivèn-cia, quan en aquests camps se sembrava molt blat i altres cereals, hi feia presència l’alegre guatlla. Ara els nostres agricultors es dediquen més al cultiu de la verdura i, testimonialment, el fesol del ganxet.Per fer-hi una visita podem començar pel camí de la Pomereda, sortint pel pas subterrani de la via del ferrocarril, fins a la desembocadura del riu. Aquest recorregut té uns dos quilòmetres.Seguint aquest camí, que conserva el topònim d’una antiga pomereda que ja no recorden ni els més vells, que també se’n podria dir de les conques –aiguamolls a escàs nivell del mar on hi creixien canyelles, boga o balca, joncs i altres plantes aquàtiques–, trobem terrenys avui recu-perats per importants indústries i per càmpings molt concorreguts.

Durant tot aquest recorregut es podrà anar ob-servant la zona protegida de les dunes, on es procura recuperar i conservar la flora autòctona psamòfila de les nostres platges, com el rave de mar, la corretjola marina, la lleteresa o l’escrofu-lària, entre d’altres.Ja en el delta destaca la vegetació de ribera, com el canyís, les bardisses i alguns exemplars de freixes, oms i plàtans. I de la fauna, els biòlegs que l’han estudiat hi han trobat una riquesa ornitològica molt inte-ressant, fins a dues-centes espècies d’ocells, especialment d’aus aquàtiques i marines migra-dores, i alguns nidificants com el repicatalons i el corriol petit.El retorn es pot fer pel camí del Mig, que podem iniciar al marge del riu. Seguint aquest camí, ar-ribarem a Malgrat, i podrem admirar els camps a dreta i esquerra on hi creixen les excel·lents verdures que són la nostra joia.

Joaquim Colomé i Alsina

Itinerari d’espais naturals

MALGRAT DE MAR Camí de la Pomereda

Av. de la

Costa B

rava

Camí del Pla

Camí de M

as Bagès

Camí de La Selva

Camp de les Meves

C. d

e Gi

rona

Passeig Marítim

Pla de GrauFoto: Ajuntament de Malgrat

1

Espais dunars

2Delta de

la Tordera

Pla de Grau

3

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 i de 16 a 19 hdg. tancat

Biblioteca Pompeu FabraPlaça Occitània, s/n08302 MATARÓtel.: 937 412 920fax: 937 412 922a/e: b.mataro.pf@diba.catweb: www.mataro.cat/portal/ca/Cultura/lectura/index.htmlbloc: http://lapompeufabra.blogspot.com

MataróA Mataró la pagesia ha tingut gran importància, i una bona mostra en són les moltes masies i cases de pagès que existien. Històricament el terme actual de Mataró s’ha dividit en veïnats: Mata, Valldeix, Cirera i el veïnat de la Torre o Pla d’en Boet. Les masies estaven escampades per tots els veïnats, especialment els de muntanya, i als voltants del nucli medieval de Mataró. Eren construccions normalment de tres cossos, que a partir del segle XVII van créixer per encabir grans cellers que permetien emmagatzemar la gran quantitat de vi que es produïa. Amb el creixement de la ciutat, des del segle XVIII, moltes de les masies properes al nucli es van enderrocar per permetre l’obertura de nous car-rers, alhora que proliferaven les cases de pagès al litoral per treballar unes terres que s’havien transformat de vinya a horta.

Proposem conèixer quatre masies del nucli urbà (les tres primeres municipals) i una de Mata. Can Boet(1) (c/ Francesc Layret 75), ara can Xalant, presenta la masia antiga del segle XVI, amb un portal rodó dovellat, unida a la masia

d’inicis del segle XVIII, amb un portal quadrat. Can Mallol de la Torre(2) (rda. del president Tarradellas), coneguda per can Palauet, con-serva una torre de defensa bonica construïda el 1564, amb matacans a tot el volt, un portal rodó dovellat i la finestra del segle XVI, amb dues cares esculpides. Les Esmandies(3) (c/ Marià Andreu), construïda el 1746, un important casal senyorial del segle XVIII amb planta quadrada, un gran celler, capella i obertures boniques als pisos. Can Fogueres del Torrent(4) (baixada d’en Massot) manté les característiques cons-tructives del segle XVII, amb un portal exterior del 1615, formant el clos, un portal rodó do-vellat a la masia principal i un edifici del segle XVIII adossat a l’esquerra. Can Tria de Mata (5) (ctra. Bv-5031 a Llavaneres) destaca per la gran torre de defensa renaixentista, de planta quadrada, del segle XVI. La masia adossada, del segle XVI-XVII, té un portal rodó dovellat.

Les masies de Mataró

Enric Subiñà i CollHistoriador

Can Jaume Mercer, veïnat de Mata (~1920)Foto: Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.

Arxiu d’imatges. Col·lecció Mn. Colomer

1

2 34

5

Autopista del Maresme

Ronda de Mataró

Ajuntament

Pl. Granollers

Via Europa

Hospital de Mataró

Carretera de Mata

A Llavaneres

Autopista del Maresme

Porta LaietanaC- 31D

N-II

N-II

Pl. Espanya

Rd. O

’Don

nell

Camí R

al

Camí Ral

N-II

Carre

tera d

e Mata

C. de Miquel Biada

Rda. F. Tarradellas

Pl. Itàlia

Biblioteca Pompeu Fabra

Pl. França

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancat dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Tirant lo Blanc

Rda. Països Catalans, s/n08390 MONTGATtel.: 934 690 098fax: 934 691 674a/e: b.montgat.tb@diba.cat

MontgatGran part de les masies montgatines van desa-

parèixer a causa de la industrialització, la frag-

mentació del territori per vies de comunicació i

la transformació del sòl agrícola en residencial.

Malgrat tot, encara se’n conserven algunes,

i d’altres han sofert modificacions. El que es

presenta és un itinerari recomanat per conèixer

Montgat.

1 Ca n’Alsina. De l’antic mas Truït en tenim

notícies des de principis del segle XIII, en què

la família Matheu el posseïa com emfiteuta del

monestir de Sant Cugat. Al segle XVII, el mas

passa a ser propietat de l’Alsina fins el 1848,

que passa a ser propietat de la companyia del

ferrocarril. Actualment només es conserva la

torre de defensa.

2 Can Pallejà. D’aquesta masia no se’n conser-

va cap resta ja que al segle XIX va ser enderro-

cada per construir-hi la torre dels marquesos de

Monsolís.

3 Can Miquel Matas. Fou construïda al segle

XVIII per Miquel Matas Comanjuncosa, a qui li

deu el nom i el de la riera on és situada. Fou

adquirida per Francesc Ferrer i Guàrdia el 1903,

on hi residia quan fou detingut i executat el 1909

després d’un judici pels fets de la Setmana Trà-

gica.

4 Can Regent. A finals del segle XVII la noble

familia barcelonina dels Boixadors n’eren els

propietaris, després els marquesos de la Man-

resana i finalment els hereus de Francesca Fiva-

ller, coneguda com la Virreina.

5 Ca n’Umbert. L’antic mas Barral ha tingut

una gran importància en el territori montgatí. Un

exemple: l’any 1930 Berenguer Umbert va ven-

dre el puig de Montgat per 2.200 sous a Guillem

de Canet, i aquest l’any següent el va revendre

per 9.900 sous als consellers de Barcelona

6 Can Galceran de Vall. Actualment és un res-

taurant i un club de tennis, i conserva l’antiga

estructura exterior. Al costat podem contemplar

l’ermita romànica de Sant Martí, del segle X.

7 Can Gili. Masia que limita amb Tiana. Es té

coneixença de la nissaga Gili des del segle XIV

fins a finals del segle XIX.

Les masies montgatines

Abelard Chimisanas i Julià

N-IIB-20

Auto

pista

del

Mar

esm

e

Camí Ral

Camí Vell a Tiana

C. del Mar

Rambla del Turó

Rda. 8 de Març

C. Antonia Macià

Rda.

8 d

e M

arç

Carretera Can Regent

C. Marin

a

C-32

C-31

1

2

3

4

56

Can GiliFoto: Marta Lloret Blackburn

Font: mapa del patrimoni cultural de Montgat, 2009

7

Biblioteca M. Serra i Moret

Urbanització Ciutat Jardí

Sant Genís de Palafolls

Parc Natural de Montnegre-Corredor

Auto

pist

a de

l Mar

esm

e

C-32

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Enric Miralles

Parc de les Esplanes, s/n08389 PALAFOLLStel.: 937 657 908a/e: b.palafolls.em@diba.cat

(estiu)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 16 a 21 hdj. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hdv. de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat

PalafollsÉs la muntanya típica del poble i la més enlairada de la serralada del Montnegre, el final de les elevacions marítimes des de Collserola i la Correria de la Tordera. Però Miralles és una muntanya històrica d’ahir i d’avui.Ara té dos vessants d’arribada: el turístic, per la urbanització de Sant Genís amb nombrosos carrers plens de xalets d’estiu, i l’antic, venint de Vallplana, zona baixa rústica, amb una pujada de més de 400 metres.Comencem per la font del Bolet(1) a peu. Hi trobem unes imponents roques planes, que resseguides pel rierol de Can Vinyals(2), un xic amunt, en unes estretors amb uns laberints capriciosos, fan unes cavernes que a la sortida de les aigües se’n diuen la font de les Roques. Per tant, sortint de la font del Bolet, ja tenim un recorregut suggestiu per enfilar la muntanya.Seguint el rierol, un xic més amunt, trobem una recollida d’aigua, que durant molt de temps es va fer amb una canonada per abastir la casa. Després es va abandonar per fer-hi una mina a prop.Pujant la carretera dreta i costeruda anem cap a la muntanya, poblada de pi (autòcton i

repoblat), alzines, suros i arbusts, fins a trobar la urbanització.En arribar al cim de Miralles(3) la panoràmica és extraordinària. De cara al mar, tot el delta de la Tordera amb els pobles de Tordera, Palafolls, Malgrat i Blanes des dels Pins fins a Sant Joan. A l’esquerra, les vistes d’Ortsavinyà, poblat de masos i importants cultius i boscatges.Al començament del vessant, l’esplanada de la plaça de les Bruixes (4), on la llegenda popular hi atribuïa trobades de bruixeria organitzades i maleficis a algun veí.Ara la muntanya de Miralles juntament amb la serra de Marina s’han declarat Parc Natural de protecció forestal i s’hi ha instal·lat una torre de vigilància per poder combatre incendis, amb un dipòsit d’aigua per a alguna urgència. Per tant, l’arribada a la muntanya amb facilitat es fa des de la urbanització amb carretera asfaltada, i per Vallplana amb dues carreteres antigues de bosc.

Miralles de Palafolls

FLORIT, PepetPalafolls, passejades.

[s.l]: Edicions del Roig, 2008. p. 31-33

1 2

3

4

Serra de Miralles al fonsFoto: Anna Rovira Garrido

Pla del Llobet

El Carme

Carretera de Barcelona N-II

Mare de Déu de Gràcia

Pins del Poeta

PINEDA DE MAR

SANTA SUSANNA

Font del Boter

Biblioteca M. Serra i MoretPlaça de les Mèlies, 2108397 PINEDA DE MARtel.: 937 623 796a/e: b.pineda.msm@diba.cat

Passeig d’Europa, 23-2508397 PINEDA DE MARtel.: 937 662 016a/e: b.pineda.p@diba.cat

Biblioteca del Poblenou

(estiu)dl. 15.30 a 20.30 hdt. 15.30 a 20.30 hdm. 15.30 a 20.30 hdj. 15.30 a 20.30 hdv. 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. 15.30 a 20.30 hdt. 15.30 a 20.30 hdm. 15.30 a 20.30 hdj. 15.30 a 20.30 hdv. 15.30 a 20.30 hds. 10 a 13 hdg. tancat

(estiu)dl. 15.30 a 20.30 hdt. 15.30 a 20.30 hdm. 15.30 a 20.30 hdj. 15.30 a 20.30 hdv. 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. 16 a 20.30 hdt. 16 a 20.30 hdm. 16 a 20.30 hdj. 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hds. 10 a 13.30 hdg. tancat

Pineda de MarAquest itinerari vol ser un homenatge a Josep Brugada Vilaró (1898-1970), “el poeta”, com l’anomenaven els veïns. Home senzill que conre-ava la terra, propietari d’una vinya que treballava com si fos un jardí. Dotat d’una gran sensibilitat, cultivava l’art de la poesia, malgrat tenir només estudis primaris. Recitava en festes i aplecs, sempre a l’aire lliure. Això el va convertir en una persona singular i popular. Les meves poesies són fetes al natural i no puc recitar-les dintre de cap local.

Caminada d’hora i quart que segueix els indrets on ell s’inspirava i escenari dels recitals. Sortim de l’església i continuem per la vora esquerra de la carretera N-II, direcció Girona, i a la rotonda del Mas Pi trenquem per enfilar-nos al turó de Gràcia. Arribem a l’ermita(1), un mirador que ens permet gaudir d’una gran panoràmica: la plana litoral des del far de Calella fins a Malgrat, i al mig les hortes de Santa Susanna. Ell feia els

seus recitals durant els aplecs de sardanes que es feien al peu de l’ermita.

Reculem per la pista on hem vingut. Trenquem a mà dreta i després d’una baixada agafem un corriol amb fort pendent que ens porta a un gran replà: a la dreta, els dipòsits soterrats de les ai-gües i, a l’esquera, els pins del poeta(2). D’aquí en avall, pel vessant de la muntanya, s’estenia la vinya i en aquests pins assajava els seus recitals. Seguint el camí direcció ponent s’arriba a una pineda preciosa. A mitja pineda ens desviem a la dreta per un camí que baixa cap al sot del Boter; el seguim fins a trobar una pista per on continuem direcció mar. Aviat serem a la font del Boter(3). Un paratge bonic on l’aigua de la font, la preferida del poeta, ara ja no raja. Final de l’itinerari. Per tornar seguim direcció al mar fins a trobar el primer carrer de Santa Susanna, que ens durà a la carretera, la qual seguirem per tornar al punt de sortida.

Ramon Plaja

Itinerari poètic

1

2

3

Ermita de GràciaFoto: Ramon PlajaPlànol: Quim Estol

PontFoto: Imma Gimferrer Duran

Plànol: Carles Freixas Gimferrer

(estiu)dl. de 15 a 21 hdt. de 15 a 21 hdm. de 15 a 21 hdj. de 15 a 21 hdv. de 15 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 9.30 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Jaume Perich i EscalaRiera de Sant Pere, 8808338 PREMIÀ DE DALTtel.: 937 514 771fax: 937 517 684a/e: b.premiad@diba.catweb: www.premiadedalt.cat/ambit.php?id=7

Premià de Dalt

Imma Gimferrer Duran Directora del Museu de Premià de Dalt

Camí de l’aigua

És el corriol que parteix de l’esquerra del núme-ro 187 de la riera de Sant Pere(1) i arriba fins a la font de Serviol, actualment tancada, el punt de parada logística per pujar fins a Sant Mateu. Transcorre per l’obaga dels turons que tanquen la vall de Premià per ponent i ressegueix una canal d’aigua construïda per a proveir can Moles i can Cinto Manent.

El primer tram és un torrent que permet obser-var l’erosió del granit a causa dels efectes de l’aigua i la consegüent formació dels caracterís-tics tolls(2). A la cruïlla convé visitar la caseta dels reis(3) i les magnífiques panoràmiques sobre el centre històric i el mar.

S’hi pren el camí nord en el qual resten encara trams de la canal. Més endavant el corriol de-sapareix per un mur de pedres caigudes; cal saltar-lo i continuar fent via seguint sempre la canal, la qual continua per sobre de la pedre-ra(6) fins a la font de Serviol(9).

De tornada, cal desfer el camí passant de nou per la pedrera, i més endavant cal fer una atu-rada per admirar la magnífica formació graníti-

ca, coneguda pels caçadors com “el cau de la guineu”(10), o més recentment “les roques de l’Ignasi”. Des de fa uns anys s’hi practica esca-lada. Malauradament, aquest indret ha quedat vinculat a la mort d’un escalador, el record del qual va quedar immortalitzat amb l’antropònim amb què es va rebatejar.

A prop d’aquest punt conflueixen els torrents del bon Jesús i de Serviol, que nodreixen el torrent de la bassa de la Màdria. És el punt on neix la Ri-era de Premià, la qual, des de fa temps, ha con-figurat l’eix longitudinal de l’assentament humà. La vegetació és la característica del bosc me-diterrani: alzines, alzines sureres, pins pinyers i pins blancs o pins bords de repoblació. També el bruc, el romaní, la farigola i l’estepa. A les tor-renteres la vegetació s’espesseix, i amb el pas de l’aigua l’heura creix i s’enfila pels troncs dels arbres. Resten encara dispersos alguns exem-ples de garrofers, oliveres i parets de vinya, tes-timonis d’un passat agrícola no gaire llunyà.

Gran Via Lluis Companys

Camí Ral

Carretera de Vilassar de Dalt

C. Sant AntoniC. Sant M

iquel

Carrer amb cases de marinersCarrer amb cases de pescadors

C. de Joan Prim

(estiu)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Municipal Martí Rosselló i LloverasCarretera de Vilassar de Dalt, 10008330 PREMIÀ DE MARtel.: 937 510 145fax: 937 510 145a/e: b.premiam@diba.cat

Premià de Mar

La majoria de les cases dels pescadors de Premià eren les anomenades cases de cos, construïdes formant carrers paral·lels al mar. Totes tenien les mateixes mesures: 20 pams, o sigui, 5 metres d’amplada de façana, i dos pisos. Les illes de cases estaven construïdes tan sols en la banda més propera al mar, i deixaven per a horts la part posterior, de tal manera que els carrers només tenien una vorera a la façana dels edificis. Les cases més antigues, dels pescadors i mariners, de les quals en resten ben poques actualment, tenien tan sols una finestra petita, situada al pis superior. La llinda de la porta era rectangular , de pedra treballada, com la finestra. Posteriorment es va posar de moda fer el marc superior de la porta una mica arquejat i més ample. I en l’època de més diners fins i tot es va obrir una finestra a la planta baixa i s’hi va col·locar una reixa.

Les cases de cos solien tenir la planta baixa per sota del nivell del carrer amb l’objectiu de

fer més estable la temperatura i alhora poder obtenir la tàpia per aixecar les parets. La planta baixa és la zona diürna, on es fa vida; la planta pis només serveix per a dormir. Completen la casa dos elements fonamentals: l’hort i l’eixida (pati mitjancer), amb un safareig, una comuna i un arbre fruiter (taronger o llimoner). Des de l’eixida s’accedia a un carrer posterior que comunicava per darrere totes les cases d’una mateixa filera, anomenat androna.

Les cases dels pilots i capitans dels vaixells de la carrera de les Amèriques són més luxoses, tot i que conserven l’estructura de les cases de cos. Però són d’una mida més gran, més ornamentades, sovint amb un tercer pis, amb patis més grans i amb balcons.

El Premià mariner

Ramon Coll MonteagudoRegidoria de Cultura

Portalada de l’Església de Sant Cristòfol de Premià de Mar

Foto: Regidoria de Cultura de Premià de Mar

Total del recorregut: 4 kmDificultat: baixa

Torre de Can Ratés Foto: Joan Ribot

(estiu)dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 hdt. de 16 a 20 hdm. de 16 a 20 hdj. de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 hdt. de 16 a 20 hdm. de 16 a 20 hdj. de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. de 9 a 13 i de 16 a 20 hdg. tancat

Biblioteca de Santa SusannaPlaça de Catalunya, s/n08398 SANTA SUSANNAtel.: 937 678 441fax: 937 678 750a/e: biblioteca@stasusanna.orgweb: http://www.stasusanna.org

Neus Illas RipollRegidora de Cultura

Ruta de les Torres de GuaitaSanta SusannaLes torres de guaita es coneixen des de l’època iberoromana, i alertaven dels perills dels pira-tes, molt freqüents des de principis del s. XVI. La costa del Maresme va ser coneguda com la costa torrejada.

Santa Susanna és un dels municipis de la co-marca que té més torres conservades. Totes elles estan catalogades com a béns culturals d’interès nacional des del 1949.

La ruta s’inicia a la torre de la Plana(1): es tracta d’una torre de primera línia. Difereix de les altres en el diàmetre –el d’aquesta és més gran– i en la situació. Segurament estava ar-mada i donava l’avís de desembarcament a la resta de torres. Les seves dimensions generoses i el talús ens fan pensar que la seva altitud era destacable.

Seguidament, enfilem cap a la torre de Vall Xirau(2), que deu el seu nom també a la petita vall. Aquesta torre es comunicava directament amb la torre de la Plana.

Anirem ara cap a la torre de Can Bonet(3), l’única de planta quadrada, segurament fou construïda a final del segle XV i reformada pos-teriorment. Es conserven dues mènsules a la part davantera, que probablement sostenien el matacà. Per les dimensions generoses devia ser utilitzada com a refugi.

Molt a prop trobem la torre de Can Ratés(4), torre i refugi, que va ser construïda per Bartomeu Poch l’any 1584. L’edifici de la torre és de planta circular, té la base atalussada i conserva sencera la corsera, amb merlets escalonats, tot en molt bon estat. Sobre l’accés, sota la finestra de la primera planta, hi ha una inscripció on s’observa l’any de l’edificació i el nom del promotor.

Finalment trobem la torre de Mas Galter(5). Aquesta masia, ara restaurada, segurament era una de les més properes a la platja i, per tant, més desprotegida. La torre és de planta cilíndri-ca i està escapçada per la part superior.

Carretera N-II

Capella de Santa Susanna

Camí de la Riera

Camí de Perefita

Parc del Colomer

Pl. de l’Església

Pl. Catalunya

1

2

3

4

5

Av. Del Mar

Torre de la Plana

Torre de Vallxirau

c. Formentor

c. Alps

c. Al

ps

c. Montseny

c. Miralles

c. P

edra

forc

a

c. Sagi

tari

Torre de Can Bonet

c. Fran

colí

c. Gatell

Torre de Can Ratés

Camí de la Riera

Pg. de Llevant

UrbanitzacióAlta Maresme

c. Plà de la Torre

Carretera Vella

Torre de Can Ratés

c. Bo

u

c. Salvador Espriu

Pl. Joan Miró

Carretera N-II

c. A

ries

c. Rosella

AjuntamentPl. de la Vila

Pg. de la Mare de Déu de M

ontserrat

Av. Sant Andreu

Av. Catalunya

C. de

l Doc

torC.

de M

unt

1

23

4

5

6

78

9

10

1112

13

N-II

Port Balís

Parc de Sant Pere

Camí del Plà de Sant PereC. del Port

14

Barri de Sant Pere

15

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Closens, 6508392 SANT ANDREU DE LLAVANEREStel.: 937 926 872a/e: b.st.andreulla@diba.catbloc: www.bibliotecallavaneres.blogspot.com

Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres

Sant Andreu de Llavaneres

Text basat en el llibre El modernisme a Llavaneres, de les autores

Núria Bru i Ainhoa GonzálezItinerari extret del mateix llibre

El modernisme a Llavaneres

En aquest itinerari us oferim un recorregut per les cases de Sant Andreu de Llavaneres que contenen elements modernistes. Són cases que normalment eren residències de gent benestant i burgesa, que feia servir l’estil modernista per fer ostentació de la seva riquesa.

La majoria de les cases de l’itinerari estan situ-ades al centre del poble, menys dues, que estan situades al barri del Port Balís i al barri de Sant Pere, vora el mar.

Els noms de les cases de l’itinerari que podeu seguir amb l’ajut del mapa, per ordre de nume-ració de les cases, és el següent:

1 Ca l’Alfaro 2 Can Tolosa 3 Torre Belvis (Torres Bessones)

4 Torre Lluís Matas 5 Sala Matas 6 Garatge Matas 7 Can Farnés 8 Ca la Conxita Farnés 9 Can Serra 10 Torre del Sot 11 Ca l’Utzet 12 Can Terrés 13 Torre Gran 14 Can Rius 15 El Morrell

Puo modernistaBRÚ, Núria; GONZÁLEZ, Ainhoa.

El modernisme a Llavaneres. Sant Andreu de Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, 2006.

Itinerari de 4 quilòmetres

a Can Montalt

Turó del’Oriola

Turó d’en Bosc

Rocs del Moro

Caseta d’en Bosc Plana d’en Ferran

Mare de Déu d’en Torrents

Caseta d’en Cabot

Plana de l’Andreu

Torrent del Canyadell

Can Mora de Dalt

Can Milansdel Bosc

a Caldes

Torrent del Ranxo

Can Missé

a Llavaneres

Supermaresme

Les Bilbenyes

SANT VICENÇ DE MONTALT

a Arenysde Munt

Roques de l’alzinaFoto: Joan Manel Riera. Escola de Natura del Corredor

Les roques tenen els seus punts febles que són aprofitats per algunes plantes amb empenta per esberlar-les i fer-se camí. Però els picapedrers han estat qui més profit n’ha tret, d’aquests plans per on la roca es comença a disgregar. Alguns afloraments rocosos han estat preservats a l’imaginari popular, com les Roques de l’alzina.

(estiu -agost-)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca La MuntalaRiera del Gorg. s/n08394 SANT VICENÇ DE MONTALTtel.: 937 912 372fax: 937 913 460a/e: b.st.vicensm@diba.catweb: www.svmontalt.cat/ambit.php?id=22bloc: www.bibliolamuntala.blogspot.com

Sant Vicençde Montalt La major part del nostre país és roca. Només

una fina capa de vida, organitzada en ecosis-temes al bosc, als camps, a la platja o a les ciutats, recobreix finament un massacot rocós de quilòmetres de gruix sota els nostres peus. I d’aquest tan sols percebem algunes boles es-campades pel bosc o les vinyes, o esqueis, quan fan afloraments considerables. Els granits són les roques predominants al Corredor. També al Montnegre, però a partir dels 500 metres d’al-çada les pissarres persisteixen fins a la carena.

Els granits es van formar fa uns 290 milions d’anys, a partir del magma (a temperatures molt elevades) que, des de centenars de quilòmetres de fondària, va pujar, en successives onades, sota la capa de pissarres, que era aleshores la serralada i de la qual avui dia només resta la carena del Montnegre.

L’erosió, al llarg de mil·lennis, ha fet desapa-rèixer pràcticament aquesta capa d’antigues pissarres i ha rebaixat la capa granítica que va aflorar posteriorment.

El granit és fet de quars, feldspat i mica. El quars és el més dur. L’aigua acaba dissolent els feld-spats. La gran roca inicial s’esquartera, donant lloc a formes arrodonides i al sauló.

El granit és una roca dura, molt utilitzada en construcció. Abans de les grans pedreres s’ex-treia dels petits afloraments dispersos per la muntanya. Fins a la dècada de 1970, el “clic-clic” dels picapedrers va formar part del paisat-ge sonor del Corredor. Ull de serp és el nom que rep el granit fresc a la comarca. La mica negra, petita, contrastada, fa pensar en l’ull d’una serp.

Els rocs del Moro, les roques de la Nao, les de la plana d’en Ferran, les de la Ferradura… Tants i tants aforaments en pedreguers que van aixo-plugar els maresmencs neolítics i que han inspi-rat els jocs infantils fins a l’actualitat.

Joan Manel RieraEscola de Natura del Corredor

Ull de serp

Biblioteca de Can LlauradorAv. J. Roca Suárez-Llanos, 4008329 TEIÀtel.: 935 550 104a/e: b.teia@diba.catweb: www.teia.cat

Teià

Ajuntament

Església Parroquial

Parc Can Godó

Can Bruguera

Torre dels Gegants

Can Godó

La Unió

Casa Pol

Can La Laió

Can Monac

Can Barrera

Cal Senyocinto

Can l’Americano

Ca la Cecilia

Can Cinto Feu

Casa Bru

Can Torrents

Inici i final: A la Casa Municipal de Cultura La Unió

Recorregut: Pugem per la riera fins al parc de can Godó i a la dreta veurem uns exemples de grans cases senyorials: la torre dels Gegants, can Godó i can Casassa.

Tornem enrere uns metres, pugem per les escaletes i veurem les entrades de can Casassa i de can Godó. Baixem al carrer de Mestre Riera i pugem per Berenguer de Roudors per topar amb can Barrera i continuem per trobar a l’esquerra el barri de casa Pol. Pel mateix carrer travessem el torrent i pugem un centenar de metres pel camí del cementiri fins arribar a una corba des d’on veurem una panoràmica del cementiri envoltat de vinyes, els horts de can Barrera i el centre de Teià.

Tornant enrere trobem el torrent del Dr. Barrera, que agafarem de baixada. Girem a la dreta per Antonio Machado i al primer gir ens aturem i cerquem el finestral gòtic de cal Baster. En una paret lateral de la casa trobem l’antiga torre de defensa. Continuem pel carrer d’Antoni Gaudí, que ens aboca a la riera per baixar fins a la plaça

de Catalunya, on hi ha el mercat municipal i al davant ca la Cecília.

Enfilem el torrent de casa Bru i a mà esquerra veurem el gran barri forjat d’aquesta casa. Més amunt passem entre les capelles de casa Bru i de can Dardanyà. Continuem pujant fins al carrer Ebre, configurat per les cases dels primers menestrals i teixidors de Teià que cercaven l’empara de l’església. Al capdamunt del carrer hi ha la plaça de Sant Martí (plaça de missa), un antic fossar al costat l’església, i cal Terçó. En un racó de la plaça s’amaga el barri d’accés a can Torrents.

Entre aquest barri i l’absis de l’església hi trobem un pas per accedir a la plaça de Sant Jaume. Continuem a l’entorn de l’església parroquial, coneguda també com la catedral del Maresme. Arribem fins a la façana per continuar per la baixada de les Moreres fins al carrer de Pere Noguera, tot passant entre l’antiga societat anomenada La Palma i l’ajuntament per acabar un altre cop a la Casa Municipal de Cultura La Unió, on es conserva el Fons Batllori.

Jordi i Josep M. Balada Arxiu històric de Teià

Una passejada pel centre urbà de Teià

Vista de Teià des el camí del cementiriFoto: Jordi Balada Magallón

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

Ajuntament

C. Lola Anglada

Parroquia de Sant Cabrià

Av. A

lbén

iz

C. Marquès de M

onistrol

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14dg. tancat

Biblioteca Can BaratauLola Anglada, 1008391 TIANAtel.: 934 657 741fax: 934 658 236a/e: b.tiana.cb@diba.catweb: www.tiana.catbloc: www.cbaratau.blogspot.com

TianaTiana és poble de masies. Masies a l’extraradi, on encara s’hi viu: Can Jordana, Can Boter, Can Bruguera, Cals Frares, Can Nolis, Can Cirera... I masies al nucli urbà: Can Baratau (avui bibliote-ca), Can Marí (actual Casino), Can Fàbregas de Baix (seu de la Societat Coral Joventut Tianen-ca), entre d’altres.

Permeteu-me dues propostes de recorregut: ro-dalies i nucli urbà.

De rodalies cal destacar la cartoixa de Monta-legre (amb la Conreria i el cementiri del Còlera de 1870), l’ermita de l’Alegria (la primera par-ròquia de Tiana, del 1100) i el conjunt històric-arqueològic de Sentromà (casa pairal, mu-seus, jaciment arqueològic i dolmen).

Del nucli urbà, podem començar per la plaça de la vila(1) i visitar l’ajuntament, els murals de l’Alvar Suñol de la Sala de Plens. A la mateixa plaça, podem admirar l’escultura Dona-Pau-Flora, del mateix Alvar, i entrar a fer una passe-jada pel jardí romàntic de la Lola Anglada(2),

annex a Can Met, la casa pairal de la Lola. Des de la plaça, pujant pel carrer de Lola Anglada, trobarem el monument de La ben plantada(3), davant la biblioteca. Seguirem amunt fins a la parròquia de Sant Cebrià(4), on hi ha el retaule barroc del segle XVII, de l’escultor Tramullas. Des de l’església baixarem per Bisbe Català i l’avinguda Albéniz, i trobarem la típica placeta dels Peixos(5) i el Casal de Tiana(6) (amb el teatre de la Sala Albéniz on s’hi guarden els gegants de Tiana).Tornem a la plaça de la vila. Baixant per Mar-quès de Monistrol, veurem el monument a An-selm Clavé(7) i, més avall, el parc de l’antic camp de futbol(8). Carretera enllà, podrem descansar a la font del Ronyó(9).

I, finalment, recordarem el monument al tram-via Montgat-Tiana (1916-1954), recentment traslladat al magatzem municipal per procedir a la seva restauració.

Lluís Carreras Fontserè

Un recorregut per Tiana

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Escultura La ben plantada, basada en la il·lustració de la

Lola AngladaFoto: Biblioteca Can Baratau

TORDERA

Fibracolor

Sant Pere

Sant Jaume

Sant Daniel

Sant Andreu

Sant Tou

Sant Ponç

Sant Vicenç

N-II

GI-600

Riu Tordera

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. tancat dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 h dg. tancat

Biblioteca de Tordera

Joan Maragall, 608490 TORDERAtel.: 937 642 560fax: 937 643 730a/e: b.tordera@diba.catweb: www.tordera.cat/ambit.php?id=14

TorderaTordera compta amb set ermites representatives dels respectius veïnats, que enriqueixen la seva història en un llegat que ha perdurat fins a l’ac-tualitat en l’entorn urbà torderenc. Si volguéssim fer el recorregut des del centre del poble, un bon itinerari podria ésser el següent:

1 Sant PereA la llinda de pedra de la porta d’entrada hi ha la inscripció 1664, però es va donar llicència per a construir-la l’any 1531. L’any 1921 es va res-taurar, però durant la Guerra Civil fou destruïda. Avui dia amb l’ajut del veïnat està totalment re-cuperada.

2 Sant DanielD’estil barroc, se suposa que és obra dels segles XV o XVI. Va pertànyer al domini del monestir de Sant Daniel de Girona, i d’aquí prengué el nom. Es troba a uns quatre quilòmetres en direcció a Blanes.

3 Sant JaumeSembla del segle XVII i s’aixecà amb motiu d’una prometença d’un avantpassat de la masia de Can Pocalló que volia fer una peregrinació a Santiago i no va poder complir-la per haver cai-gut malalt.

4 Sant AndreuÉs d’estil visigòtic dels segles XI i XII i està situ-ada dins la propietat de Can Bofí.

5 Sant TouÉs d’estil romànic dels segles XV o XVI i va ser edificada pels antics propietaris de Can Talleda del Bosc. Està dedicada a Sant Sixt i Sant Hou, el qual amb el temps s’ha convertit en Tou.

6 Sant PonçPrimera construcció romànica del segle XI amb posteriors reformes d’estil barroc.Situada a uns quatre quilòmetres de la vila, s’al-ça sobre un petit pla rodejada de pins, alzines i roures centenaris on cada 11 de maig s’hi cele-bra un aplec.

7 Sant VicençSituada a uns tres quilòmetres de la vila, és pos-siblement la més antiga. Suposadament és obra dels segles XI o XII.

Itinerari per les set ermites de Tordera

Ermita de Sant PonçFoto: Joan Borrell Ruscalleda

1

2

3

4

5

6

7

Miquel GrimalGrup Excursionista Miralles

Turó d’en Rumpons

Turó d’en Roure

Rocs d’en Serdinyà

Sant Salvador

Can Boquet

Planes d’en Boquet

Cova de la granota

Cova d’en Pau

Cam

í de V

ilass

ar d

e Da

lt a

Sant

Bar

tom

eu

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13dg. tancat

Biblioteca Pau Piferrer

Marquès de Barberà, 1108339 VILASSAR DE DALTtel.: 937 530 952fax: 937 530 952a/e: biblioteca@vilassardedalt.catweb: www.vilasardedalt.cat

Vilassar de DaltDolmens i menhirs són dues classes de mo-numents megalítics que trobem representats a Vilassar de Dalt. La zona de la masia de can Boquet destaca per la gran abundància d’abrics naturals (grans blocs granítics que formen co-ves) utilitzats com a llocs d’enterrament de la cultura megalítica. Entre les restes òssies dels individus enterrats es recuperen fragments de terrissa de vasos, eines de sílex tallat (ganivets, puntes de fletxa), de pedra polida (destrals) i ob-jectes d’ornament personal (denes de collaret). Aquests objectes, que es poden contemplar al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, formaven part dels aixovars funeraris dels difunts, les ofrenes deixades pels parents per a la seva vida en el més enllà.Els jaciments de la ruta megalítica de can Bo-quet caldria situar-los cronològicament en el neolític final (2500-2200 aC) i calcolític (2200-1800 aC).

1 La roca d’en ToniSepulcre megalític als peus del turó d’en Rum-pons. Petita galeria coberta catalana (2200-1800 aC).

2 El castell de pedra (recers) Blocs granítics formant un tancat amb un enter-rament, encara que es podria interpretar com un espai d’assentament a l’aire lliure.3 La cova del pontAmuntegament natural de grans blocs granítics que configuren dos espais sota la roca on es va trobar un enterrament. 4 La cova d’en JoanAbric natural on s’identifiquen tres individus. 5 La cova d’en PauConformada per una gran cavitat amb dues cambres, és una de les més espectaculars per l’erosió natural que presenta el seu sostre.6 La cova de la granotaForma dues cambres a nivells diferents on van ser enterrades sis persones. L’aixovar funerari és el més complert que s’ha trobat a la zona.

Cal mencionar fora de l’àmbit de can Boquet els menhirs de cal Calmat i la Pedra del Diable.

Enric Ortega RiveraArqueòleg

La ruta megalítica de can Boquet

1

2

3

4

5

6

Dolmen de la roca d’en Toni (Vilassar de Dalt)

Font: Museu Arxiu Vilassar de Dalt

Roca d’en Toni

Castell de pedra

Cova del pont

Cova d’enJoan

horaris:(hivern)dl. de 16 a 21 hdt. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 10 a 21 hds. de 10 a 14 h dg. tancat

Biblioteca Ernest Lluch i MartínSanta Eulàlia, 66-8008340 VILASSAR DE MARtel.: 937 506 834fax: 937 534 950a/e: b.vilassarm.elm@diba.catweb:www.vilassardemar.cat

Vilassar de MarEl noucentisme és un art burgès molt barceloní que irradià arreu precisament guiat per l’estiueig amb qui coincidí al tombant de segle. Vilassar de Mar fou una localitat d’estiueig important; la proximitat de Barcelona, la platja, els banys i el ferrocarril afavoriren aquell turisme incipient. Les cases noucentistes de Vilassar de Mar són fruit d’aquella onada d’estiuejants, tot i que aviat alguns vilassarencs anaren adoptant l’estètica pels seus habitatges.Al poble trobem mostres del noucentisme ar-quitectònic. Destaquen, per traçar-ne un breu itinerari, les cases de Can Viladomiu(1) i Can Jover(2), al carrer de Sant Pau; Can Vivó(3), a la plaça de l’Era; Can Reig(4), Can Borre-ga(5), Can Barceló(6), Can Vallhonrat(7), Can Pepito Roldós(8), Cal Ramon Pujol(9) i les cases geminades de Cal Sastre Paret(10), totes al carrer de Colom, i la major part de les cases del carrer de Sant Magí, sobresortint el Liceu Dalmau(11). Són característiques també Can Fleciano(12), al carrer de Sant Sebastià, i Can Plantada(13), a la carretera d’Argentona, obra i residència de l’arquitecte Josep Plantada i Artigas.

L’arquitecte vinculat al moviment, Josep Maria Ribas i Casas (1899-1959), deixà al poble tres obres que malgrat la seva cronologia tardana presenten tots els elements fonamentals de l’estil, com són l’església de Sant Joan (1939) (14), l’Ajuntament (1950) (15) i la nau del Sin-dicat (1950) (16), del carrer de Maria Vidal. Un altre edifici públic d’estètica noucentista amb encara un cert regust modernista és el Casal de Curació (1920) (17).A la Gliptoteca Monjo (18) es pot veure la col-lecció que l’autor, Enric Monjo i Garriga (1895-1976), llegà a la seva vila natal. Monjo imprimí noucentisme a les seves primeres obres. Del ce-mentiri, una altra peça destacable és l’escultura d’Enric Clarasó (1857-1941) del panteó Casa-novas, obrada l’any 1918 sota la traça d’Eduard Ferrés (1880-1928). Finalment, des del punt de vista pictòric paga la pena destacar el retaule de Josep Obiols i Palau (1899-1967) que es troba a l’altar de la Mare de Déu de l’església parroquial (14).

Itinerari pel Vilassar de Mar noucentista

Alexis Serrano Méndez Centre d’Estudis Vilassarencs

Can Viladomiu, de Josep Maria Ribas (1927)tot un exemple de la discreció neoclàssica de l’arquitectura noucentista,

on destaca l’arc de mig punt clàssic i la presència de la terracota. Tot i que cronològicament s’emmarqui en un període convuls (1906-1930), el

noucentisme fou un art sense dramatisme, civilista, equilibrat i que pretenia lligar senzillament amb el paisatge mediterrani.

Foto: Imma Romeu Sancho

Església

C. Sant Pau

C. Sant Jaume

Camí Ral

Estació de Tren

C. de Maria Vidal

C. de Colom

C. de Sant

Ramon

C. de Sant

Josep

Av. Carles III

Av. de l’Escultor Monjo

C. de Sant Roc

12

3

4

56

78

9

10

12

13

14

15

1617

18

2a Passejada per la memòria històrica republicana. [Mataró]: Grup de Recerca de la Memòria Històrica, 2009. 15 p. | 11

5a Passejada per Teià. [Teià]: [s.n.], 1999. [16] p. | 21

8a Passejada per Teià: arbres camins i paisatges. [Teià]: [s.n.], 2002. [12] p. | 21

13a Passejada per Teià: els escuts heràldics de Teià. [Teià]: [s.n.], 2007. [12] p. | 21

15a Passejada per Teià: per les capelles, goigs i oratoris. [Teià]: [s.n.], 2009. [20] p. | 21

A PEU per Pineda de Mar i el seu entorn: 10 itineraris de natura i patrimoni arquitectònic. Pineda de Mar: l’Ajuntament, DL 2007. [44]p. ISBN 8461135792. | 13, 14, 15

AIXÒ és Tiana: guia de la vila de Tiana. Tiana: l’Ajuntament: Comissió de Cultura, 1995. 127 p. | 16, 22

AJUNTAMENT d’Arenys de Mar. Itineraris per Arenys de Mar [en línia]. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 30 març 2005. [Consulta: 21 gener 2010]. Disponible a: http://www.arenysdemar.cat/document.php?id=14512

AJUNTAMENT de Pineda de Mar. Punts d’interès [en línia]. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2009.

[Consulta 18 gener 2010]. Disponible a: http://www.pinedademar.org/turisme/puntsdinteres/

ÁLVAREZ PÉREZ, G.; DURAN MANERO, C.; FULLÀ BOMBARDÓ, J. Itinerari del riu Tordera. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació, 1983. 35 p. ISBN 8474880750. | 2, 9, 10, 14, 23

ALZINA I BILBENY, Pere... (et.al.). Arenys de Munt: una història, un paisatge. Arenys de Munt: Els 2 Pins, 2002. 52 p. ISBN 8492396792. | 2, 3, 12, 16, 18, 19, 23, 24

ARCAS RUSCALLEDA, Francesc. Una ruta fins el naixement de la Gavarra. Àmbit, 2003, vol. 8 , núm. 84 p. 5 | 5, 8

ARCAS RUSCALLEDA, Francesc. Un tomb per Canet. Canet de Mar: Els 2 Pins, 2004, [24] p. | 8

BADOSA I CAÑELLAS, Josep. Un recorregut per Arenys de Mar. [Arenys de Mar]: Centre d’Estudis Josep Baralt, [198-?]. [7] p. | 2

BANÚS TORT, Joan; BOSCH DE DÒRIA, Marc; VERA SANROMÀ, Pilar. Ruta Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. [Mataró?]: l’Ajuntament: Ajuntament d’Argentona, 2001. 139 p. ISBN 8495127644. | 2

BASSA I VILA, Oriol; FARELL I GARRIGÓS, David;

PUJOL I COLLET, Joan. Coneguem Burriac i Montcabrer: itineraris de natura, història i paisatge. [Argentona]: Natura, 1994. 64 p. ISBN 8460497275. | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 16, 17, 20, 24

BASSA I VILA, Oriol; FARELL I GARRIGÓS, David; PUJOL I COLLET, Joan. Coneguem Argentona: itineraris de natura, història i paisatge. [Argentona] : Natura, 1997. 7 v. | 4, 6, 7, 11

BASSA I VILA, Oriol; FARELL I GARRIGÓS, David; NAVARRO I BONAMUSA, Francesc. Descobrim Mata i Les Cinc Sènies: itineraris de natura, agricultura, història i paisatge. Argentona: Natura, DL 2009. 80 p. ISBN 978-84-920-8922-9. | 4, 11, 17

BATISTA, Antoni. Salvador Espriu: itinerari personal. Barcelona: Empúries, 1985. 120 p. ISBN 8475960359. | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 15, 18

BISBAL GONZÁLEZ, Elena; REQUENA JIMÉNEZ, David. Coneguem la Tordera: itineraris de natura, història i paisatge. Argentona: Natura, 1995. 75 p. 84-6052-776-X | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 18, 19, 22, 23, 24, 25

CABALLÉ I ESTEVE, Francesc. La formació urbana de Vilassar de Mar: I Beca d’investigació i recerca local de Vilassar de Mar Ernest Lluch. Vilassar de Mar: l’Ajuntament, DL 2007. 359 p. ISBN 978-84-931149-4-7. | 11, 24, 25

1 Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella 2 Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar 3 Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt 4 Biblioteca de Cabrera de Mar 5 Biblioteca de Cabrils 6 Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac 7 Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella 8 Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar 9 Biblioteca Joan Coromines del Masnou 10 Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar11 Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró12 Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat13 Biblioteca Enric Miralles de Palafolls14 Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar 15 Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar16 Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt17 Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar18 Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres19 Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt20 Biblioteca de Santa Susanna21 Biblioteca de Can Llaurador de Teià22 Biblioteca Can Baratau de Tiana23 Biblioteca de Tordera24 Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt25 Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Bibliografia

El MARESME: Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna: guía turística. [s.l. : s.n.], 1998. 32 p. ISBN 84-89709-42-4. | 7, 10, 14

MARFÀ, Roger de. Itinerari dels monuments megalítics. Alella. 2009, núm. 301, p. 40-43. | 1

[MARTÍNEZ I MIRAVET, Glòria; JUAN I TRESSERRAS, Jordi; et al.]. Montgat, poble de futur. [s.l.]: Corporació Metropolitana de Barcelona, DL 1987. | 12, 22

La MIRADA dels premianencs: passat, present i futur de Premià de Mar. [Enregistrament vídeo]. Premià de Mar: La Caja Negra Produccions, DL 2006. | 16, 17

MONTGAT, imatges d’un temps. Montgat: l’Ajuntament: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1993. 150 P. ISBN 84-7809-555-1. | 12, 22

MONTGAT: imatges per a la memòria. [enregistrament vídeo]. Montgat: l’Ajuntament, 2005. 1 disc òptic. | 12, 22

MARESME Itineraris-Tours: PR-C 146 Calella Tordera. Barcelona: Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Turisme, 2002. [18] p. | 7, 20

MS. Imaginem l’itinerari de la vinya i el vi. Alella. 2005, núm. 273, p. 31. | 1

NIETO CARBONELL, Jesús. Passejada per les escultures públiques de Mataró. Mataró : Associació de Veïns Mataró-Centre, 2006. 31 p. | 11

PALAFOLLS, passejades. [S.l.]: Gràfiques Cristina, 2008. 199 p. | 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 13, 14, 19, 20, 22, 25

PALOMER PONS, Jordi. La gent del meu carrer. Arenys de Mar: Els Llibres del Set-ciències, 1998. 116 p. ISBN 8492375000. | 2, 3, 6, 7, 8, 14, 18

PASSEJADA per la memòria històrica republicana: 13 d’abril de 2008. [Mataró] [s.n.] [2008]. 12 p. | 11

PREMIÀ de Mar: guia turística. Premià de Mar: l’Ajuntament, DL 1991. 31 p. | 11

RIALS de pas: itinerari de natura i cultura: Arenys de Mar. [Arenys de Mar]: l’Ajuntament: Diputació de Barcelona, [198-?]. [4] p. | 2

RIBAS, Salvador. Itinerari per resseguir la petja modernista a casa nostra. Alella. 2003, núm. 261, p. 43-46. | 1

RIBAS, Salvador. Passejada per l’arquitectura modernista d’Alella. Alella. 2005, núm. 273, p. 29. | 1

RIERA, Pep. Una Passejada per les Cinc Sènies: el model territorial de Mataró. Mataró: Associació de Veïns Mataró-Centre, 2001. 24 p. | 11

RUIZ, Trinitat. Sinera: l’Arenys de Salvador Espriu. Descobrir Catalunya. 2001, núm. 45, p. 44-50. | 2

RUTA del Modernisme: Lluís Domènech i Montaner. [Barcelona]: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de vida: Ajuntament de Barcelona: Mediterrània, 2000. 61 p. ISBN 8483341816. | 8, 11

RUTA del modernisme: Puig i Cadafalch. [Barcelona]: Agència del Paisatge Urbà: Ajuntament de Barcelona: Mediterrània, 2001. 159 p. ISBN 8483342642. | 2, 8

SALICRÚ I PUIG, Manuel; Equip del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Quatre recorreguts per Mataró. Mataró: l’Ajuntament, 1995. 47 p. | 11

SALICRÚ I PUIG, Manuel; MANENT, Ramon. Recorregut pel barroc: Santa Maria, les places i la casa de cos de Mataró. Mataró: Institut Municipal de Promoció Econòmica, 1996. 1 desplegable, 8 p. | 11

CANET de Mar: Barcelona, Spain: deixeu-vos seduir = dejaros seducir ...Canet de Mar: l’Ajuntament. Àrea de Turisme, [198-?]. 20 p. | 8

CARREÑO MONTERO, Óscar. Ferran de Pol: itinerari: miralls tèrbols. [Arenys de Mar: l’Ajuntament], DL 2005. 31 p. | 2, 3, 6, 8, 10, 11, 23

CASADEMUNT I ROSSELL, Joan. Camins veïnals d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: Col·lectiu pel Museu-Arxiu d’Arenys de Munt, 1990. 50 p. | 2

CASALS, Gaspar. Passejades a peu per Arenys de Munt. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2003. 143 p. | 2, 3, 11, 19

CASTILLO RABASCAL, Marta de. El carrer de la torre: històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del Carrer de la Torre, 2006. 213 p. | 2

CERVERA, Manuel; FRANQUESA, Teresa. Itinerari pel riu Tordera. 3a ed. [Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1987], 73 p. ISBN 8450099811. | 2, 20, 23

CHIMISANAS I JULIA, Abelard. Montgat, genealogia i història [en línia]. [Montgat]: Grup de Genealogia de Badalona: Centre Recreatiu i Cultural de Montgat: Societat Catalana de Genealogia: Agrupació Sardanista de Montgat,

2005, darrera actualitzacio 1 de gener de 2010. [Consulta: 25 gener 2010]. Les masies montgatines. Disponible a: http:/www.telefonica.net/web2/chimisanas/masies.htm

COLL, Clara. Els Fondos d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2005. 53 p. | 2, 3

COLLELLDEMONT, Pep. L’Alt Maresme: Tordera... Canet de Mar... Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL 1993. 56 p. ISBN 84-88-036-26-4. | 1, 7, 14, 23

CORBERA, Jordi. Un itinerari submarí. Les comunitats marines del fons de roca entre les rieres de Mata i Llavaneres. L’Atzavara [en línia]. [Consulta: 9 de febrer 2010]. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/Atzavara/article/viewFile/69846/83272.

COVA, Massimo. Llums i ombres d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: Els Llibres del Set-ciències, 1999. [142] p. ISBN 8492375043. | 2

ESPRIU I MALAGELADA, Agustí. Itinerari Salvador Espriu: un passeig per Sinera. [Arenys de Mar]: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu: Ajuntament d’Arenys de Mar, DL 2000. 16 p. | 2

ESTEVES, Albert. Pineda de mar: Maresme: guia del patrimoni històric i artístic. [Molins

de Rei]: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni,1997. 48 p. | 8, 14

ESTEVES, Albert. Vilassar de Mar. Maresme: guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni, 1996. 31 p. | 2, 7, 11, 24, 25

FONFRIA, Carles. Les Fonts naturals d’Arenys de Munt. Arenys de Mar: La Copisteria, 1992. 97 p. | 2, 3

FUNDACIÓ Burriac: Cabrera de Mar. [Consulta: 4 gen 2010]. Disponible a: http://fburriac.blogspot.com/

GALBANY, Jordi; PALLARÈS, Òscar. La ruta dels arbres monumentals. Alella. 2005, núm 273, p. 28. | 1

GALLIFA, Mariona. Mataró fabril: una passejada pel Patrimoni industrial de Mataró. Mataró: Associació de Veïns Mataró-Centre, 2002. 17 p. | 11

ITINERARI guiat sobre Ferrer i Guàrdia. Alella. 2005, núm. 273, p. 30. | 1

LÓPEZ, Núria. Perquè no ens falli la memòria: paissatges i gent de Cabrera de Mar del 1900 al 2006. Cabrera de Mar: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura, 2007. 119 p. | 1, 4, 6, 8, 11, 25

paisatge. Barcelona: Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l’Educació, 1997. 86 p. | 2, 3, 4, 5, 10, 24

GEÒGRAF Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques. Parc Serralada Litoral: mapa excursionista i turístic. [Document cartogràfic]. Escala 1.30.000. [S.l.]: Alpina, DL 2005. | 5, 11, 16, 21, 22, 24

GINESTA I BATLLORI, Salvador. Maresme: Comarca privilegiada. Barcelona: Selecta, 1968. 267 p. | 2, 3, 10, 11, 14, 22, 24

GOYTISOLO, José Agustín. Parcs naturals de Barcelona: un passeig. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1991. 125 p. ISBN 8477941432. | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 15

GUIA del patrimoni monumental i artístic de Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 2000. 959 p. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 21, 20, 22, 23, 24, 25

GUIA del romànic de la comarca del Maresme. Mataró: Museu comarcal del Maresme, 1982. 220 p. | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 17, 23, 24

GUIA d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006. 128 p. | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 22, 24

JAUMOT, Miquel. Serralada de Marina: la Conreria, guia del parc. Barcelona: Pòrtic, 2004. 127 p. | 1, 2, 4, 7, 8, 10, 11, 17, 19, 22

JUAN, Xavier de. Guia del Parc de la Serralada Litoral: EIN La Conreria, Sant Mateu, Céllecs. Barcelona: Pòrtic, 2004. 124 p. ISBN 84-73068-84-X. | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 16, 17, 19, 21, 22, 24

LLANAS, Manuel; SOLDEVILA Llorenç. Verdaguer i el Maresme. [Caldes d’Estrac]: Ajuntament de Caldes d’Estrac, cop. 2002. ISBN 84-7794-895-X. | 2, 3, 5, 6, 8, 10, 12, 16, 18, 19, 25

LLOBET, Salvador. Montnegre: muntanyes i platges del Maresme: Coll sa Creu, Vallgorguina, Vall de la Tordera, Vallmanya: Arenys, Canet, Sant Pol, Vall Alta, Calella, S. Celoni: excursions en cotxe: guia cartogràfica: notes geogràfiques, excursions, turisme. Granollers: Alpina, cop. 1991. 24 p. ISBN 84-7011-044-6. | 7, 9, 14, 22, 23, 24

LLOBET, Salvador. Montnegre: serralada litoral catalana: Coll sa Creu, Vallgorguina, Vall de la Tordera, Vallmanya: Arenys, Canet, Sant Pol, Vall Alta, Calella, Sant Celoni: guia cartogràfica. Granollers: Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques, cop. 1996. 24 p. ISBN 84-8090-008-3. | 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 20, 22, 23, 24

ARNAU, M. Excursiones por las cordilleras costeras catalanas; descripción sumaria de 200 itinerarios con 6 esquemas cartográficos. Granollers: Alpina, 1948. 111 p. | 6, 7, 8, 14

BASTART, Jordi. A quatre passes de Barcelona: El Maresme, El Montnegre i la Serra del Corredor (...). Barcelona: Pòrtic, 2003. 128 p. ISBN 8473067614. | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 20, 21, 23, 25

BASTART, Jordi. Guia turística: Costa de Barcelona-Maresme. [s.l.]: I.D.E.M, 2008. 159 p. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22

BUXALLEU SERRAS, Carme. L’Alt Maresme: itineraris de natura. [S.l.]: L’autora, DL 2006. 199 p. ISBN 84-9552-611-5. | 1, 2, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 17, 19, 23

CONEGUEM el Corredor: itineraris de natura, història i paisatge. Argentona: Natura, 1995. 72 p. ISBN 8492089202. | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 17, 19, 20, 22, 23, 24, 25

CONEGUEM la Conreria, el turó del Galzeran i la font d’en Guri: itineraris de natura, història i paisatge. Argentona: Natura, 1995. 78 p.| 1, 2, 3, 4, 5, 9, 11, 16, 17, 22, 24

La CONRERIA, Sant Mateu, Céllecs. [s.l.]: Consorci de la Conreria, Sant Mateu i Céllecs, 1997. 52 p. ISBN 84-60565-72-6. | 1, 2, 4, 5, 10, 11, 16, 17, 21, 22, 24

ELIAS, Jordi. Viatge per la costa catalana. Barcelona: Circ, 1966. 216 p. | 2, 8, 10

EXPLORAR Catalunya: 60 excursions per a nois i noies de 8 a 12 anys. Barcelona: RACC: Edicions 62, 2002. 247 p. ISBN 849557179X. | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 22, 23, 24, 25

FERNÀNDEZ, Magda. Maresme: paisatge, població, economia, història, art, tradicions. Barcelona: Barcanova, 1989. 63 p. ISBN 8475334644. | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 23, 24, 25

GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. Maresme. Barcelona: Pòrtic, 1991. 220 p. ISBN 84-7306-433-X. | 1, 2,3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19, 22, 23

GEL I ARNÓ, Joan... [et al.]. Coneguem el Corredor: itineraris de natura, història i

TARRUELLA I AYZA, Xavier. Coneguem Sant Mateu i Céllecs des de Cabrils. [Argentona]: Natura, 1993. 56 p. | 1, 2, 4, 5, 7, 9, 24

UN passeig per Arenys de Mar. Arenys de Mar: l’Ajuntament, [2007]. [5] p. | 2

VIARANYS literaris de Sinera: itinerari Salvador Espriu. 2a. ed. Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1993. [15] p. | 2

XENAIA. Lo que cuentan mis botas [en línia]. [Consulta: 9 de febrer de 2010]. 1a Marxa popular Cims dels Tres Turons. Disponible a: http://foticosyrutas.blogspot.com/2009/11/1a-marxa-popular-cims-dels-tres-turons.html

SALICRÚ I PUIG, Manuel; MANENT, Ramon. Recorregut pel modernisme de Mataró. Mataró: Institut Municipal de Promoció Econòmica, 1996. 1 desplegable, 8 p. | 11

SALICRÚ I PUIG, Manuel; MANENT, Ramon. Recorregut pel neoclàssic: les fàbriques i el vapor de Mataró. Mataró: Institut Municipal de Promoció Econòmica, 1996. 1 desplegable, 8 p. | 11

SALICRÚ I PUIG, Manuel; MANENT, Ramon. Recorregut pel segle XVI de Mataró. Mataró: Institut Municipal de Promoció Econòmica, 1996. 1 desplegable, 8 p. | 11

SERRANO, Eulàlia. Itinerari de les fonts. Alella. 2005, núm. 273, p. 32. | 1

SERRANO, Eulàlia. Paisatges de vinya i ciutats. Alella. 2008, núm. 295, p. 33-40. | 1

SERRANO, Eulàlia; REKONDO, Miren. Jardins. Alella. 2005, núm. 271, p. 38-40. | 1

SERRANO, Jordi. Itinerari natural per la Vall de Rials. Alella. 2005, núm. 273, p. 35. | 1

SOLÉ I VERGÉ, Ma. Antònia. Veïnat de mar: 8 itineraris pels 400 anys d’història d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: [l’Ajuntament], 2000. 168 p. | 2

Maresme

Edita: Biblioteques Municipals del MaresmeDisseny gràfic: Jordi Cuyàs

Assessorament lingüístic: CNL Maresme-MataróImpressió: IMGESA

DL: B-13.343-2010© dels autors

MUELAS FERNÁNDEZ, Tomàs. A peu pel Montnegre i el Corredor: 15 itineraris. Valls: Cossetània, 2002. 95 p. ISBN 9788497913638. | 2, 3, 9, 11, 12, 14, 17, 23, 24

OLIVA, Joan. Tot el Maresme. [s.l.]: Amunt i Avall, [1994?]. 173 p., vol. 2. ISBN 84-920089-5-4. | 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 23, 24

PORTELL RIFÀ, Joan. La Serralada Litoral en BTT: Serra de Marina, Sant Mateu, el Corredor, Montnegre: 18 itineraris. Valls: Cossetània, 2000. 143 p. 84-8989-076-5. | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 15, 16, 17, 18, 22, 23, 24

RODRÍGUEZ I BLANCO, Jesús; FERRER i Costa, Ma. Àngels; FONTANET i Feliu, Josep Ma. Rutes històriques per l’Alt Maresme. [Calella]: Ajuntament; Pineda: Ajuntament, 1989. 69 p. | 2, 3, 7, 8, 10, 14, 15, 23

RUTES de Catalunya i Andorra. [cd-rom]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Televisió de Catalunya: Primera Plana, 1999. vol. 5.| 2, 10, 11, 24

SANT MATEU: serralada litoral catalana: Puig Castellar, la Conreria, Séllecs: Badalona, el Masnou, Mollet, la Roca: guia excursionista i turística: notes geogràfiques, excursions, sender GR.92, BTT, càmpings,

turisme. Granollers: Geògraf Salvador Llobet edicions cartogràfiques, cop. 1994. 24 p. ISBN 8480900040. | 2, 5, 9, 11, 16, 22

TARRUELLA I AYZA, Xavier. Coneguem el Montnegre: itineraris de natura, història i paisatge. Argentona: Natura, 1994. 58 p. ISBN 8460513939. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 22, 23, 24

TINEO I MARQUET, Joan Antoni. Maresme: les comarques de Catalunya: [guia turístico-cultural]. Barcelona: Blume, 1983. 151 p. ISBN 847031520X. | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 22, 23, 24, 25

VALLBONA, Rafael. El Maresme. Barcelona: Dissenys Culturals, 1993. 112 p. ISBN 8488598025. | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 21, 22, 23, 24, 25

LLOBET, Salvador. Muntanyes i platges del Maresme: Montnegre, Coll Sa Creu, Vallgorguina, Vall de la Tordera, Vallmanyà, Arenys, Canet, Sant Pol, Vall Alta, Calella, Sant Celoni. Granollers: Alpina, 1987. 24 p. | 2, 6, 11, 24

LORENZO, Cecília. Guia de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, 2007. 127 p. | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 22, 24, 25

MAPA comarcal de Catalunya: 21, Maresme. [Document cartogràfic]. Escala 1:50.000. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2002. | 12, 16, 22, 6, 7, 10, 14, 23, 24

MARESME a peu: itineraris de natura, història i aventura. [Mataró]: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Consell Comarcal del Maresme, [199-?]. 10 v. | 1, 2, 8, 11, 14, 22, 24

El MARESME en mapes. [Document cartogràfic]. Escala 1:150.000. Mataró: Consell Comarcal Maresme, 1999. 25 f. | 1, 4, 8, 10, 1, 2, 6, 7, 11, 12, 14, 24

MARESME: la vida entre el mar i muntanya. Descobrir Catalunya. 2009, núm. 128, p. 54-107. | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24

Sant Jordi 2010