Pdf certificado Perfil Pdfx1a 2001 Cmyk + Pantone SM Katie ...ecat.server.grupo-sm.com/ecat_Documentos/ES133977_009771.pdf · comprar dos hÀmsters nans. anys mÉs tard, recordant

QUAN EN JOE SE’N VA A VIURE AMB

EL SEU PARE EN UN PIS MOLT PETIT,

DEIXA EL SEU CONILL A L’ANNA I LA SU-

ZANNE PERQUÈ EL CUIDIN. AL CAP DE

POC, TANT EL CONILL COM EN JOE ES

POSEN MALALTS I ELLES S’ESPANTEN

PERQUÈ ES PENSEN QUE TOTS DOS ES

MORIRAN D’ENYORANÇA. PER EVITAR-

HO, D’AMAGAT DE TOTHOM, ORGANIT-

ZEN L’OPERACIÓ CONILL, PER TORNAR

A REUNIR EN JOE AMB EL SEU ANIMA-

LET. PERÒ ELS RESCATS SÓN MOLT

MÉS COMPLICATS QUE NO SEMBLA.

RELAT D’HUMOR.

KATIE DAVIES VA NÉIXER L’ANY 1978 A

NEWCASTLE UPON TYNE, ANGLATERRA,

I ACTUALMENT VIU AL NORD DE LON-

DRES. QUAN ERA PETITA I DESPRÉS DE

DEMANAR-HO AMB INSISTÈNCIA, LI VAN

COMPRAR DOS HÀMSTERS NANS. ANYS

MÉS TARD, RECORDANT EL QUE ELS VA

PASSAR A AQUELLS POBRES HÀMSTERS,

VA ESCRIURE LA GRAN MATANÇA DELS

HÀMSTERS, PUBLICADA EN AQUESTA

MATEIXA COL·LECCIÓ. ALERTA MÀXIMA:

OPERACIÓ CONILL, ÉS LA SEVA SEGONA

NOVEL·LA.

A PARTIR DE 9 ANYS

Katie DaviesALERTA MÀXIMA:

OPERACIÓ CONILL

185

Katie Davies

Alerta màxima:Operació Conill

Ale

rta

màx

ima:

Ope

raci

ó C

onill

Ka

tie D

avi

es

185

133977

Pdf certificado Perfil Pdfx1a 2001 Cmyk + Pantone SM

Pdf certificado Perfil Pdfx1a 2001 Cmyk SM

EL MEU POBLEfet per l’Anna

església

estació

veterinari

botigues

riu

Cap a casa

d’en Joe


escola

tomba del conill

Joe Suzanne Srta. Matheson

rectoria

Sr. Tucker

Sra. Rotherham

tomba

de la gatacobertcarrer del darrere

casa meva

comissaria


Primera edició: abril de 2012

Direcció literària: Montse Ingla MasEdició: Núria Font i Ferré

Títol original: The Great Rabbit RescuePublicat per Simon & Schuster UK Ltd. / CBS Company

© 2010, Katie Davies, pel text© 2012, Josefi na Caball i Guerrero, per la traducció© 2010, Hannah Shaw, per les il·lustracions© 2012, Editorial Cruïlla

Balmes, 245 - 08006 [email protected]

ISBN: 978-84-661-3048-6DL: M-12880-2012Imprès a la UE / Printed in EU

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o trans-formació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, tret de les excepcions previstes per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfi cs, www.conlicencia.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar cap fragment d’aquesta obra.

Per a en Sam

Voldria donar les gràcies als meus pares i a l’Alan, el meu

marit, per haver-se llegit (i rellegit) aquest llibre.

I també a la meva agent, la Clare Conville, a la Venetia

Gosling i a tota la gent de Simon and Schuster.


5

Aquesta és la història d’en Joe, un noi

que viu tres cases més enllà de la meva.

Un dia en Joe se’n va anar de casa, i el

vam haver de rescatar. La majoria de les

històries en les que es rescaten perso-

nes no són reals. Normalment són con-

tes de fades, com ara el de la Bella Dor-

ment, o el de la Repunxó. A la vida real,

no passa gaire sovint que la gent es pun-

xi el dit amb un fus i dormi durant cent

anys. I si això fos així, segurament la per-

sona adormida no es despertaria pel

simple fet que algú li hagués fet un petó

a la galta. Encara que fos un príncep.

Perquè a la vida real, quan algú dorm

profundament, l’has de sacsejar, li has

CAPÍTOL 1Un rescat de veritat


6

de dir «DESPERTA’T!» ben fort a l’orella

i, normalment encara li has de clavar

cops de baqueta de xilòfon al cap. Si no,

la gent no es desperta ni que la matin.

Conte de fades Vida real

Potser això no li passa a tothom, però a

casa sí. Al meu pare li costa molt desper-

tar-se, i a en Tom, el meu germà petit, tam-

bé. De vegades s’adorm a terra i no es

desperta ni quan la mare el puja a coll a

dalt, li posa el pijama i li fa fer un riu al

vàter. Fins i tot recordo que una vegada es

va fer el pipí als peus i no es va despertar.

En Tom té cinc anys. Jo en tinc quatre

més, és a dir, nou, i em dic Anna.


7

A més, a la vida real, ningú no tira els

seus cabells des de dalt de les torres per-

què algú hi pugi i el rescati. Aquestes co-

ses només passen a contes com el de la

Repunxó. Perquè no és pas gens fàcil en-

filar-se pels cabells d’algú, i menys enca-

ra si els té enganxats al cap. Si més no,

enfilar-te pels cabells de l’Emma Hendry

és impossible, i això ho sé segur, perquè

en Graham Roberts ho va intentar a gim-

nàstica, una vegada que l’Emma era dalt

de l’espatllera. Aleshores l’Emma va cau-

re i a la senyora Peters no li va fer gens

de gràcia. I de fet, a l’Emma tampoc, que

es va espantar molt. L’Emma és la nena

que té els cabells més llargs de l’escola.

Mai no els hi han tallat. Una vegada la

senyora Peters va enviar una nota a la

seva mare perquè sempre se li emboli-

caven els cabells a les portes, als calai-

xos i a tots aquests llocs així.


8

rescatar . v. tr.

Fer sortir una persona o un animal d’un lloc perillós,

treure’l d’un lloc on ha quedat atrapat. Els bombers a

vegades han de rescatar excursionistes que s’han perdut.

–Emma Hendry, aquests cabells no-

més porten mal de caps! –li va dir.

I és veritat. Sobretot si hi ha en Gra-

ham Roberts a prop. Des de llavors l’Em-

ma sempre es fa una cua, i els dies que

toca gimnàstica es recull els cabells

amb una mena de xarxa.

En fi, aquesta història no és una in-

venció, ni un conte de fades com La Be-

lla Dorment o La Repunxó. És una histò-

ria sobre un rescat real. I això vol dir

que tot el que s’explica va passar de

debò. De fet, jo sé segur que tot és veri-

tat perquè jo hi era. I també el meu ger-

manet, en Tom. I la meva amiga Suzanne

Barry, que viu a la casa del costat.

Així defineix el meu diccionari «res-

catar»:


9

rescatar . v. tr.Recobrar pagant un preu o a la força (alguna cosa que l’enemic ens ha pres, que ha passat a mà d’altri). Rescatar un presoner.

I això és el que diu el diccionari de la

meva amiga Suzanne:

La mare em va dir que la Suzanne, en

Tom i jo no teníem raó, i que en Joe no

havia estat mai en perill.

–Anna, si en Joe se n’ha anat a viure

amb el seu pare és perquè ell ho vol. No

hi ha cap necessitat que ningú el resca-

ti –em va dir.

Però la mare no sempre sap quan hi ha

necessitat de rescatar algú. Perquè una ve-

gada que jo em vaig ficar en un bon embo-

lic perquè sense voler vaig caure i vaig tra-

vessar la teulada del cobert del carrer del

darrere, vaig decidir que ja no volia viure

més a casa nostra i li vaig dir a la mare:


10

–Tant de bo visqués amb la senyora Ro-

therham!

–Doncs, sí! Tant de bo... –em va contestar

la mare.

Quan ho vaig sentir, vaig fer la bossa i

vaig enfilar carrer amunt.

Quan vaig arribar a casa de la senyora

Rotherham, em vaig adonar que en el fons

allò no era el que jo volia. Però, és clar, m’hi

vaig haver de quedar, perquè això és el que

havia dit que faria. Així doncs, no em va

quedar més remei que entrar. Llavors em

vaig asseure vora la finestra tota sola i vaig

mirar a fora sense dir res. I al cap d’una

eternitat, van trucar a la porta. Era en Tom,

amb el seu pijama del Batman i el seu casc

de Bob el Manetes.

–Hola, Tom, que has vingut tot sol? –va

preguntar la senyora Rotherham.

–Sóc en Batman i en Bob el Mane-

tes i vull que l’Anna torni a

casa –va dir en Tom.


11

De seguida vaig agafar la bossa i

vaig tornar a casa. Això que va fer

en Tom en realitat va ser un rescat.

Perquè, encara que la senyora Rotherham

em queia molt bé, en el fons jo no m’hi volia

pas quedar allà amb ella. A mi m’agrada més

viure a casa, amb en Tom. I amb el pare i la

mare. I amb l’Andy i la Joanne, que són els

meus altres germans (ells no surten en

aquesta història perquè ja són més grans

que nosaltres i no fan cas dels conills i els

rescats). Bé, tal com deia, si en Tom no m’ha-

gués rescatat, segurament jo encara viuria

amb la senyora Rotherham. Però m’alegro

molt que vingués. Perquè, per començar, la

casa de la senyora Rotherham és a l’altra

punta del carrer i això no m’agrada. I la veri-

tat és que fa una olor una mica estranya de

coses velles, de boles de naftalina, una olor

semblant a la que feia a casa l’àvia. I, a més

a més, si visqués a casa la senyora Rother-

ham ja no viuria més al costat de la Suzanne.


Documents

Pdf certificado Perfil Pdfx1a 2001 Cmyk + Pantone SM Katie ...ecat.server.grupo-sm.com/ecat_Documentos/ES133977_009771.pdf · comprar dos hÀmsters nans. anys mÉs tard, recordant