32
PORT TARRACO, SENSE OUTLET WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS número 232 30 07 14 TARRAGONA P07 El Casino de Tarragona es posa al dia amb la inauguració de cinc nous espais EL GRUPO ROSELL DESCARTA TIRAR ENDAVANT L’EQUIPAMENT COMERCIAL PER MANCA D’ACORD ECONÒMIC AMB LA PROPIETAT QATARIANA DE LA MARINA. JA BUSQUEN UN NOU ESPAI A LA COSTA DAURADA PÀGINES 2 I 3

Pdf noticiestgn 232

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

PORT TARRACO, SENSE OUTLET

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 232300714

Comida japonesanatural y al momento

Menú diario

11€(IVA incluído)

Menúdegustación

japonés

(IVA incluído)12’50€

TA

RR

AG

ON

A

P07

El Casino de Tarragona es posa al

dia amb la inauguració de cinc nous

espais

EL GRUPO ROSELL DESCARTA TIRAR ENDAVANT L’EQUIPAMENT COMERCIAL PER MANCA D’ACORD ECONÒMIC AMB LA PROPIETAT QATARIANA DE LA MARINA. JA BUSQUEN UN NOU ESPAI A LA COSTA DAURADA

PÀGINES 2 I 3

30 de juliol de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

el tema de la setmana

E ls locals de Port Tarraco continuaran en desús una temporada més,

després que la propietat de la marina i el Grupo Rosell hagin descartat la possibili-tat d’implantar l’’outlet’ de roba anunciat el passat mes de març i que havia d’obrir portes aquest mateix estiu de 2014. Tant des de la propie-tat de la marina com des de la direcció del Grupo Rosell s’argumenta la manca d’ente-sa econòmica entre ambdues parts com a principal impe-diment per tirar endavant un projecte que havia de di-namitzar la part baixa de la capital tarragonina amb una gran zona comercial amb 35 botigues i amb les principals marques de roba del panora-ma internacional.

Iñigo Rosell, conseller delegat de l’empresa tarragonina Gru-po Rosell, confirmava a notí-ciestgn que l’outlet no es farà a la zona portuària. «La mari-

na era una bona oportunitat per desenvolupar un projecte d’aquestes característiques, ja que l’espai era idíl·lic i està en desús, però al final ha estat im-possible assolir un acord econò-mic satisfactori amb la propie-tat qatariana de Port Tarraco». El conseller delegat del Grupo Rosell, malgrat la no-consecu-ció del projecte, assegura que «hem fet molta feina durant els darrers mesos i hem invertit diners, però aquesta feina ens ha servit per comprovar que les marques de roba estan molt interessades a instal·lar-se a un emplaçament com Tarragona». És per això que el Grupo Rosell manté la seva intenció d’obrir un gran outlet a Tarragona, «o en algun altre municipi de la Costa Daurada» abans de 2017. «El nostre projecte de City Out-leting continua vigent», asse-gura Rosell. «No es farà a Port Tarraco, però ara busquem uns terrenys, preferiblement a la ciutat de Tarragona, per crear el nostre propi projecte sense

necessitat de la intervenció de tercers. La nostra intenció és un trobar un emplaçament idoni que ens permeti destinar uns 10.000 metres quadrats de superfície comercial outlet. Els inversors i les marques ja les tenim gràcies a la feina feta du-rant aquests mesos», apunta el conseller delegat del Grupo Ro-sell. Qüestionat sobre l’empla-çament d’aquest nou projecte d’outlet, que tindria unes carac-terístiques similars a les de la Roca Village de la Roca del Va-llès (Barcelona), Rosell no vol desvetllar possibles ubicacions. Un equipament d’aquestes ca-racterístiques, però, requereix unes bones comunicacions (fet que no es produïa en el cas de Port Tarraco) i ha d’estar pre-feriblement ubicat en un espai que es complementi amb altres ofertes comercials i d’oci i amb grans fluxos de població. Així, seria lògic que es busquessin terrenys pròxims a zones co-mercials com les Gavarres o grans complexos turístics com

Salou o PortAventura. A banda de la manca d’entesa econòmica amb la propietat qatarí de Port Tarraco, el Gru-po Rosell s’ha trobat amb una altra dificultat que ha compor-tat descartar l’outlet a la zona portuària. La Generalitat de Catalunya, en principi, només autoritzava l’ocupació de 1.300 metres quadrats de superfície comercial als locals de la ma-rina, metres totalment insufi-cients per al projecte d’outlet previst inicialment, que impli-cava ocupar els 5.500 metres quadrats de locals que hi ha actualment a Port Tarraco.

Nou intent fallit

La caiguda del projecte de l’outlet és el tercer intent fallit, almenys conegut, per tal de trobar un ús als locals buits de Port Tarraco des que el capital qatarí es va quedar la conces-sió d’aquest espai en terrenys portuaris. Des d’aleshores l’empresa ges-

tora de Port Tarraco ha tingut sobre la taula diverses possi-bilitats per donar un altre ús als locals comercials buits a la zona, però totes han resultat inviables. Una de les opcions descartades per la propietat qatariana va ser la d’acollir el nou emplaçament del Casino de Tarragona, que des de fa més d’un any està buscant alternati-ves a l’actual ubicació de l’Ho-tel Imperial Tarraco. Una sego-na opció va ser El Corte Inglés, que durant mesos va negociar amb Port Tarraco per instal·lar a la marina un establiment de luxe pensat per als usuaris dels iots que ancoren amb regulari-tat a les instal·lacions. Aquesta opció ha quedat ajornada i, atesa la marcada opció comer-cial que adquirirà la zona amb la posada en marxa de l’outlet, amb marca i identitat pròpia, la futura entrada d’El Corte In-glés quedaria ja descartada per la mateixa cadena de grans su-perfícies. Fins a la data, l’explo-tació dels locals comercials de Port Tarraco ha quedat, doncs, reduïda a un fet residual, cosa que ha derivat en un lloc poc transitat per la mateixa gent de Tarragona, tot i que es trac-ta d’un dels paratges més idíl-lics de la ciutat.

La marina Port Tarraco es quedarà sense ‘outlet’ de roba per manca d’entesa econòmicaL’impulsor del projecte City Outleting, el Grupo Rosell, descarta construir l’espai comercial a la zona portuària i ja busca un nou emplaçament a Tarragona o a un altre municipi de la Costa Daurada per obrir l’any 2017

El projecte City Outleting del Grupo Rosell no serà una realitat a Port Tarraco. L’outlet tenia previst ocupar els 5.500 metres quadrats de superfície disponible a la marina amb l’obertura d’unes 35 botigues amb les principals marques de roba del panorama internacional. Segons el Grupo Rosell, hi ha una trentena de cadenes de roba que s’han mostrat interessades a participar en un projecte d’aquestes característiques a la zona de la Costa Daurada. L’empresa tarragonina, un cop descartada la marina Port Tarraco, busca ja un nou emplaçament a la mateixa ciutat de Tarragona o a un altre municipi del territori.

L’equipament a la marina es trobava amb una altra dificultat. La Generalitat només concedeix permís per a una superfície comercial de 1.300 m2, lluny dels 5.500 m2 previstos en el projecte inicial

| 30 de juliol de 2014 | 3El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

Port Tarraco, en converses amb altres operadorsEl gerent de la Marina Port Tarraco, Marc Colls, ha confi rmat que el projecte d’outlet del Grupo Rosell ha estat inviable per la incapacitat de trobar un acord econòmic satisfactori per a ambdues parts. La propietat qatariana de la marina, amb seu a Barcelona, hauria requerit a Grupo Rosell un se-guit de condicions que l’empresa tarragonina no hauria estat disposada a acceptar, ja que la posa-da en marxa d’un equipament d’aquestes carac-terístiques, amb més de 5.000 metres quadrats de superfícies i una trentena de botigues, requeria una important inversió econòmica. Marc Colls, en declaracions a notíciestgn, ha assegurat que «no existeix cap mena de confrontació amb Grupo

Rosell. Al contrari, estem molt agraïts per la fei-na que han desenvolupat durant aquest període». Qüestionat sobre el futur de la Marina Port Tarra-co, pràcticament en desús des que el capital qata-rià es va adjudicar la concessió de l’espai portuari, Colls ha assegurat que «continuem treballant en la mateixa línia de dotar la Marina Port Tarraco d’un contingut atractiu i que serveixi per dinamitzar la zona». En aquest sentit, des de la direcció de la ma-rina s’assegura que «estem en converses amb un altre operador molt important que estaria en con-dicions de desenvolupar un projecte similar al que hem estat negociant amb el Grupo Rosell. A banda d’aquesta línia, estem treballant en altres que po-

den donar resultats d’aquí a poc temps». L’anunci de la creació de l’outlet de roba a la marina es van fer el passat mes de març, després que la propietat de Port Tarraco i el Grupo Rosell signes-sin una declaració d’intencions per tirar endavant la creació de l’equipament comercial a la zona. L’objectiu inicial era obrir les botigues aquest ma-teix mes d’agost de 2014, fet que ha estat impos-sible davant de la manca de concreció dels detalls econòmics entre Grupo Rosell i la propietat de la marina Port Tarraco. El precontracte signat per ambdues parts incloïa unes clàusules de penalitza-ció per incompliments de terminis que, en prinici-pi, no seran executades per cap de les dues parts.

30 de juliol de 2014 | 4 | Sumari i editorial

1915 25

6 7 10Hi ha una plaga de

rates al centre de Tarragona?

El Casino de Tarragona estrena

nous espais

CLAUS DE LA SETMANA

L’expresident Jordi Pujol ha estat i serà sempre recordat com una fi gura cabdal en la histò-ria recent de Catalunya i Espanya. Un polític majúscul que va sobresortir de la resta en un moment extremament delicat per a un estat en plena transició democràtica després de

més de 40 anys de dictadura. Les decisions de Pujol i d’altres companys de generació van portar la societat espanyola cap a la modernitat i l’europeisme. En el cas de Catalunya, a més a més, es va anar reconstruint un país solidari amb la resta de l’Estat, acollidor amb la població immi-grada, dinàmic i autèntic motor de l’Espanya democràtica de fi nals del segle XX. Per tot això, l’expresident Pujol mai no havia deixat de ser el president de la Generalitat de Catalunya en el pensament de molts catalans i catalanes. Són diverses les generacions, amb independència del seu color polític, que el tenen (o almenys el tenien fi ns fa pocs dies) com a autèntic pare polític i referent del catalanisme modern.L’autoinculpació de Jordi Pujol per frau a l’erari públic posa fi al mite del pujolisme de la ma-nera més cruenta i en el moment menys oportú. Cruenta perquè ha estat ell mateix qui ho ha reconegut públicament quan s’ha vist assetjat per les investigacions a les quals fa anys que està sotmès. En el pensament de molts queda el dubte si aquest acte d’honestedat s’hauria produït sense una investigació d’hisenda al darrere. I inoportuna perquè Catalunya, a les portes d’un dels moments més importants de la seva història, veu trontollar l’honorabilitat del que ha estat el seu referent identitari i polític del darrer mig segle. El dolor i la decepció entre els milers de catalans i catalanes que han cregut en la incorruptible fi gura del president Pujol durant tots aquests anys de ben segur que és fi ns i tot superior al que pot sentir ell mateix que, com a per-sona intel·ligent, sabia que tard o d’hora tot això podia succeir. El pas dels anys posarà la fi gura de Jordi Pujol i els seus mèrits com a polític en el lloc adient en la història de Catalunya. Mentrestant, el país ha de continuar fent la seva via, encara que sigui sense una de les seves fi gures públiques més importants com a referent.

La fi dels referents políticsEditorial

Firagost, la gran fi ra del camp català, a Valls

Tarragona s’obre a artistes d’arreu

del món

Mes de juliol fl uixet per al turisme a la

Costa Daurada

Història de l’Hospital de Santa Tecla:

Joan Miquel Nadal

La frase de la setmana

«És el que hi ha. Jordi Pujol serà un ciutadà més»

Artur Mas,president de la Generalitat, anunciant la renúncia de Jordi Pujol a la pensió i l’ofi cina d’expresident

En plena nit Nasreddín es passejava pel centre de la ciutat. El troba el guàrdia nocturn que li diu:- Què feu aquí en aquestes hores?- He perdut la son i l’estic cercant.

Coses que molts perden i ningú troba: la son, la • paciència, l’humor, la gana, el temps...La son és la imatge de la mort.• Per descansar és necessari dormir, no pas somniar.• La son i l’esperança són calmants que la natura • concedeix a l’home.Fins i tot somniant no es perd res fent el bé.• El rostre d’un home dormit manifesta moltes coses • que amaga despert.És més fàcil perdre que renunciar.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Cercant la son

Protagonistes

Port Tarraco, un espai únic que viu d’esquena a la ciutat de Tarragona

Jordi Pujol, trontolla la credibilitat d’un dels mites del catalanisme modern

La marina Port Tarraco, en mans de capital qatarià des de fa uns anys, continua sent un dels espais idíl·lics més desaprofi -tats de la ciutat de Tarragona. Aquest estiu s’hi havia d’obrir un gran espai de botigues outlet que podria haver dinamitzat la part baixa de la capital tarragonina. Finalment l’equipament no es farà i els més de 5.500 metres quadrats de locals que hi ha a la zona continuaran buits.

L’expresident de la Generalitat ha reconegut públicament que té diners no declarats d’una herència familiar de fa tren-ta anys en un compte corrent de Suïssa. L’anunci de Jordi Pu-jol és un autèntic cop a la credibilitat de seva pròpia fi gura i, quan falten pocs mesos per a la consulta sobiranista del 9-N, fa un mal irreparable a un poble que l’havia erigit en un dels mites vivents del catalanisme modern.

NO

NO

| 30 de juliol de 2014 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Má[email protected]

Redacció i fotogra� a:[email protected] 25 99 11

Disseny i redacció:Agnès LlorensCarme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó[email protected]

Disseny original:Èxit Comunicació[email protected]

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel [email protected] A. [email protected]

Web:O.Montesó / A. Llorens

cartes al [email protected]� catsclassi� [email protected]@[email protected]

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

CARTES AL DIRECTOR

Confiï’ns la gestió del seu pis,més de 35 anys d’experiència ens avalenPromou: Mn. Josep Gil

El exhonorable Jordi Pujol

La castración, remedio contra la hernia

PSOE, desaparecer o integrarse

Dicen que cuando el río suena es que agua lleva. Y lo de las cuen-tas en el extranjero de Jordi Pu-jol no era ningún riachuelo sino un auténtico Amazonas. Todo el mundo lo sospechaba aunque nadie se atrevía a decir nada con-tra el intocable y «amado líder». Y cuando aparecía la más míni-ma noticia se repetía la escena teatral: Pujol y los dirigentes de CiU se envolvían en la señera y aseguraban sin pudor ninguno que todo era falso, un malvado ataque contra Cataluña y un in-vento de Madrid. Al fi nal resulta que no era ninguna pérfi da in-vención madrileña sino la más pura y dura realidad. El padre in-telectual del «España nos roba» era en realidad un evasor de im-puestos y el que se hacía llamar «Muy Honorable» ha dejado toda su credibilidad, su honradez y su supuesto honor por los suelos.

Rosa ÁlvarezTarragona

En la Edad Media se utilizó como pena habitual contra el libertina-je. El rey visigodo Chindasvinto (563-653) ordenó castrar a todo aquel que fuese sorprendido practicando la sodomía, salvo que el sodomita perteneciese al clero, en cuyo caso era perdo-nado. Esta bárbara costumbre continuó en Turquía hasta 1893. Durante el Renacimiento, la cas-tración era un remedio quirúr-gico contra la hernia y tampoco faltaron voces, como la de Boecio –fi lósofo romano (480-525)- que aconsejaron la castración de los enfermos de locura, epilepsia, gota, lepra o cualquier otra en-fermedad susceptible de trans-mitirse por herencia.

Fco. Ortiz de Pinedo Tarragona

En el panorama político-social en el que en estos momentos esta-mos viviendo en el conjunto del estado español, el partido político, antaño vertebrador de la izquier-da política en España, el PSOE, ha caído en un profundo descrédito social y político por parte de la mayoría de los ciudadanos y de sus votantes. Prueba de ello han sido todas las últimas elecciones tanto generales, municipales, au-tonómicas o europeas donde este partido ha ido perdiendo millones de votantes y de simpatías de los ciudadanos. Todo empezó hace muchos años, pero fundamental-mente primero en Catalunya, con dos gobiernos tripartitos de muy mal recuerdo para la mayoría de los catalanes, fruto de eso, el esta-do de casi desaparición del PSC en estos momentos, con imputados por presunta corrupción, desde grandes poblaciones como Saba-dell o otras más pequeñas como Reus, y muchas más. El PSOE traicionó a los trabajado-res y al conjunto de los españoles en los dos últimos años del gobi-erno Zapatero, plegándose a los poderes económicos y a los intere-ses de los bancos, aliándose con el PP para reformar la Constitución española a favor de pagar la deu-da a costa de la sanidad pública,

de la enseñanza pública, de las pensiones de de los trabajadores, con una reforma laboral que faci-litó el despido, que quitó el cinco por ciento del salario de todos los empleados públicos, en defi nitiva, haciendo una política de derechas traicionando su programa electo-ral. En la oposición, el PSOE no ha re-conducido estas políticas, puesto que en lo fundamental ha estado y está votando en el parlamento es-pañol junto al PP cosas como: no apoyar en su día la dación en pago para frenar la gran canallada que se está produciendo en nuestro país con los desahucios, votando con el PP en pocos días a un nuevo rey en lugar de pedir que el pue-blo soberano decida en libertad si quiere monarquía o republica. Ahora con el beneplácito del apa-rato de ese partido han presenta-do a un «nuevo» secretario gene-ral, sin un programa que intente devolver a ese partido a su espacio político y social, puesto que de lo único que hablan es de conseguir de nuevo el poder poniendo como ejemplo del socialismo al primer ministro francés Manuel Valls. El que ha alabado las llamadas «re-formas de Rajoy», esas que han destruido todo el tejido de pro-tección social en España, sanidad pública, enseñanza pública, esas reformas las cuales echan de sus casas a cientos de miles de perso-nas cada año, esas reformas que han conducido a que el treinta por ciento de los niños españoles pa-sen hambre. Las reformas que aplaude el señor Valls son las de salvar a la banca con cien mil millones de euros que tenemos que pagar los ciudadanos para que banqueros y corruptos se llenen los bolsillos. En esta si-

RICARDCHECAPERIODISTA

OPINIÓ

Va, refl exionem

T ots som conscients que en política res no és absolut. No tot és veritat ni mentida. Tot és volàtil i fugaç. Hi ha polítics que entenen a la primera quina és la seva missió com a servi-

dors públics. No podem generalitzar la mala praxi d’uns quants ni pretendre enfangar tot allò que envolta la política. Però els darrers casos de corrupció ens permeten sospitar... i criticar. No n’hi ha un pam de net. Ni PP. Ni PSOE. Ni CiU. O sigui... tot està enfangat.Es recomana que els governants s’esforcin sobremanera per no per-dre la confi ança dels seus conciutadans. És que la credibilitat dels polítics viu moments força complicats. S’ho han guanyat a pols. A costa de mentides, promeses falses o incomplertes i insídia. No po-ques vegades alguns polítics es presenten com els «salvadors de la pàtria» i acaben esdevenint en el seu pitjor malson.Avui, en temps de vaques magres, s’exigeix a la classe política ètica, estètica, transparència i honestedat.Els casos de corrupció, abús de poder o tràfi c d’infl uències, que tan poc dignifi quen la política, haurien d’obrir el camí a una refl exió seriosa i exhaustiva. Els ciutadans han de reclamar als seus repre-sentants seny, responsabilitat i conseqüències per la seva actuació.De fet, els que es dediquen a la política haurien de seguir un codi ètic que els obligués a assumir, amb béns propis i, si s’escau, amb presó, la mala gestió i els enganys. Prou de prendre el pèl als ciuta-dans. No és possible continuar amb la impunitat i la immunitat que només malmeten i afebleixen el nostre sistema democràtic.Els polítics han de ser ciutadans exemplars i, en el cas que esdevin-guin delinqüents, han de carregar el pes de la llei. No hi pot haver contemplacions ni complexos a l’hora de punir tots aquells que són pagats amb diners públics per defensar, exemplarment i amb dedi-cació, els seus conciutadans.L’escenari polític no pot convertir-se en l’avantsala d’un tribunal or-dinari i mediàtic. En la política l’únic negoci permès és treballar per servir el ciutadà. Els que no reuneixin aquests requisits, sobretot pel que fa a ètica i transparència, han d’allunyar-se, obligatòriament, de la «cosa pública». La Justícia ha de posar-se les piles. En cas con-trari, s’ho ha de fer mirar.

tuación pienso que este PSOE ten-dría que desaparecer como tal o reconvertirse en otra cosa o bien que una vez disuelto sus gentes se integren en una organización sur-gida del movimiento del 15M y de otros colectivos, como el llamado PODEMOS, organización y progra-ma es el que hoy por hoy recoge los puntos programáticos que nunca debió abandonar el PSOE y que si lo apoyamos para derrotar en las urnas al mal gobierno del PP conseguiríamos reconquistar todos los derechos sociales y polí-ticos que nos han destruido estos dos partidos que solo miran por su benefi cio.

Miguel Dueñas MuñozTarragona

30 de juliol de 2014 | 6 | Tarragona

tarragona

El portaveu adjunt del Partit Popular a l’Ajun-tament de Tarragona,

Jordi Roca, ha demanat que es posi en marxa un pla de xoc per part de l’equip de go-vern per combatre la plaga de rates que han denunciat els veïns de la ciutat als mit-jans de comunicació.

Roca demana a l’Ajuntament «que treballi amb urgència» per tal d’eradicar el problema, i qualifica a l’augment de rates que alguns veïns han denunci-at en algunes zones de la ciu-tat com «un problema de salu-britat» i insisteix al consistori municipal a «demanar ajuda, si és necessari, a la Generalitat per tal d’agilitzar les tasques de desratització».

Només una denúncia Al mateix temps que els po-pulars reclamen mesures ex-traordinàries per apaivagar el nombre d’individus d’aquesta espècie que han aparegut re-centment, el regidor responsa-ble de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Sanahujes, declara que aquest cas és «una

anècdota elevada de catego-ria», ja que, segons defensa, l’Ajuntament només té cons-tància d’una denúncia per ra-tes al centre ciutat, que es va oficialitzar fa una setmana, i no n’hi ha hagut cap més.Sanahujes aclareix que des del

moment que es va cursar la queixa oficial, l’equip de nete-ja corresponent ja ha instal·lat mecanismes mecànics per ma-tar a aquests animals i que«no hi ha cap plaga declarada ni molt menys i no creiem que aquest episodi vagi a més».

Tarragona i les catorze restants Ciutats Pa-trimoni de l’Estat es-

panyol mostraran els seus atractius turístics a diver-sos racons de la geografia a través de la Vuelta a Es-paña, en virtut d’un acord que converteix aquestes destinacions en patrocina-dors oficials de l’esdeveni-ment esportiu en les edici-ons de 2014 i 2015.

La rúbrica de l’acord repre-senta per a les destinacions turístiques la seva presència en suports publicitaris de l’esdeveniment com el Llibre de Ruta oficial de la Vuelta, la seva pàgina web, xarxes so-cials i, sobretot, a les línies de sortida i línies de meta de cada una de les 21 etapes de què consta l’edició 2014. En els diferents punts que mar-quen les etapes, que comp-ten una gran visibilitat tant per al públic que presencia en viu la prova com per als espectadors que segueixen la

retransmissió televisiva, es col·locaran 30 tanques amb els noms de les 15 localitats.A més, el Grup Ciutats Patri-moni de la Humanitat tindrà presència institucional en les metes d’arribada en di-verses de les localitats que formen part de la xarxa i per les quals recalarà l’edició 2014 de la Vuelta, com Còr-dova (26 d’agost) i Santiago de Compostel·la (14 de se-tembre). Es calcula que l’es-deveniment esportiu mourà al voltant de 3.500 persones, entre organitzadors i perio-distes, i arribarà a 178 països a través de les emissions en directe i resums que oferiran 33 cadenes de televisió de tot el món.A banda de Tarragona, el grup de Ciutats Patrimoni l’integren localitats com Al-calá d’Henares, Àvila, Baeza, Càceres, Còrdova, Conca, Eivissa, Mèrida, Salamanca, San Cristóbal de la Llacuna, Santiago de Compostel·la, Segòvia, Toledo i Úbeda.

La ciutat italiana d’Alta-mura, propera a Bari, ha acollit fa pocs dies la ter-

cera edició del festival cultu-ral Al3mura que durant tres dies ha reunit poetes, escrip-tors, periodistes, músics i actors de tot Itàlia. Enguany, el convidat d’honor ha estat l’escriptor tarragoní Òscar Ramírez, que s’ha desplaçat al municipi per participar a l’esdeveniment.

Òscar Ramírez ha pres part en tots els actes programats pels tres dies, especialment en la lectura de poesia que ha tan-

cat el festival Al3mura. Abans de les poesies, el periodista Si-mone Gambacorta ha pronun-ciat una conferències sobre les ciutats i la convivència, que era el tema de debat d’aques-ta tercera edició d’Al3mura. La lectura de poesies ha anat a càrrec de poetes de màxim ni-vell a Itàlia com Nicola Vacca o Bartolomeo Smaldone i ha comptat amb la intervenció de l’escriptor tarragoní que ha presentat textos del seu llibre Aforo Completo que està escrit en castellà i italià. De fet, Òs-car Ramírez publicarà el seu proper llibre, que apareixerà

en pocs mesos, únicament en italià i sota el títol Invasione di Campo. No és la primera ocasió que Òs-car Ramírez viatja a Itàlia per presentar els seus llibres. L’any passat ja ho va fer a Roma, Nàpols i a les illes d’Ischia i Procida on la seva obra té una excel·lent acollida per part del públic. Invasione di Campo serà el catorzè llibre que publica l’escriptor tarragoní. Aforo Completo s’està traduint actu-alment a l’àrab i a l’alemany mentre que un altre dels seus llibres, Agricultura Mental, aviat sortirà publicat en francès.

neteja ciutat

cultura

El PP, en canvi, reclama un pla de xoc per controlar la presència d’aquests animals Serà una de les ciutats

patrocinadores de la cursa durant el 2014 i el 2015

L’Ajuntament nega que hi hagi una plaga de rates

Tarragona es dóna a conèixer amb la Vuelta a España

El periodista tarragoní Òscar Ramírez, poeta d’èxit a Itàlia

L’Ajuntament assegura que només s’ha rebut una queixa veïnal./Noticiestgn

El periodista tarragoní òscar Ramírez. / Cedida

| 30 de juliol de 2014 Tarragona | 7

TARRAGONA

La passsada setmana es va presentar la remodela-ció del Casino Tarragona

amb l’assistència de l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ba-llesteros; el director d’Ope-racions de Casinos Grup Peralada, Justo Velardos; la regidora de Comerç i Turisme de l’Ajuntament, Patricia An-tón, i el nou director del Ca-sino Tarragona, Antoni Redó, entre altres personalitats.

El Casino Tarragona s’ha reno-vat totalment per oferir una combinació de sensacions úni-ques en cinc nous espais on es marida música en directe, gas-tronomia, espectacles, esports, tornejos, ruletes, blackjack i, sobretot, molta diversió. Segons l’alcalde, «el Casino Tar-ragona és un espai important per potenciar el sector serveis de la nostra ciutat i han aconse-guit obrir-lo a la ciutat amb la nova terrassa, un gran encert». Justo Velardos va destacar que «amb aquesta remodelació hem volgut potenciar el Casino Tar-ragona com un espai d’entrete-niment global on, a part dels jocs d’atzar, potenciem la gas-tronomia, la música en viu i el ball i, sobretot, la nova terrassa que obre el Casino a la ciutat».

5 ESPAIS, 5 SENSACIONS

TSPORTSUn nou espai per als apassionats dels esdeveniments esportius de tota mena, amb possibilitat d’apostar en temps real i viure l’esport en directe. Presidit per una espectacular terrassa de fus-ta fl otant, el TSPORTS és l’espai ideal on refrescar-se amb una copa i contemplar a les vistes al circ romà.

TSPACEÉs un espai multifuncional amb una capacitat per a més de 150 persones, on es realitzen troba-des, festes privades, espectacles, música en viu, balls de saló i

diverses activitats. Tot el que representi cultura té cabuda en aquest espai.

RESTAURANT DIANARenovació de la gastronomia del Casino amb l’ampliació de la degustació de tapes i amb la in-corporació d’altres, com l’ham-burguesa, i, com sempre, amb la gran selecció de vins de Pere-lada, que fan del restaurant una aposta segura i sempre exitosa.

POKEREl pòquer com a protagonista de Casino amb nous tornejos per acollir els millors jugadors de la província i gaudir al màxim l’es-sència del pòquer en viu.

JOCUna àmplia oferta de màquines d’atzar, ruletes electròniques, ruleta americana i black jack on el client trobarà l’oferta adapta-da al seu entreteniment. Tot això en un entorn modern, atractiu i acollidor que esdevindrà el marc perfecte per una experiència de gastronomia, joc i diversió, i l’atenció personalitzada d’un equip humà que farà que esti-gueu molt còmodes i pugueu gaudir d’unes nits màgiques des de la terrassa que obre el Casino a la ciutat de Tarragona.Casinos Grup Peralada continua apostant perquè els seus casinos siguin espais d’entreteniment global on el protagonista sigui una oferta adaptada al client.

OCI

El nou espai remodelat acull cinc àmbits d’oci diferenciats

El Casino es reinventa

Un dels nous reclams del Casino són les apostes esportives. A sota, imatge de l’acte d’inauguració encapçalat per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros./Cedides

30 de juliol de 2014 | 8 | Tarragona

TARRAGONA

D arrerament assistim a un degoteig de propostes populistes i demagògiques per part del PP tarragoní. Unes propostes amb les quals es pretén «badalonitzar» Tarragona. És a dir,

manipular la realitat de la nostra ciutat per crear-ne una a la mida de l’agenda política del PP. Però Tarragona no és Badalona! La nos-tra és una ciutat solidària, amb valors arrelats, que ha demostrat que l’única manera de lluitar contra els problemes socials és la jus-tícia social. La prohibició del burca i el nicab que proposa el PP de Tarragona (tot i que els experts assenyalen que el col·lectiu de dones que els usa no depassa les cinc) ens porten a criminalitzar unes persones per motius religiosos o culturals. Jo, com a dona i com a respon-sable política, afi rmo que tant el burca com el nicab em resulten insultants, dolorosos, vexants i ambdós atempten contra la dignitat de la dona, de qualsevol dona. Però no crec que la solució sigui estigmatitzar les que els vesteixen. La solució no és sancionar unes dones que viuen una situació d’una enorme complexitat familiar i social. Tenim clar que des dels nostres valors socials, el vel integral representa un sotmetiment i una anul·lació de la presència de la dona i una agressió a la seva llibertat. Però creiem que el problema mereix una refl exió profunda i assossegada.Primer cal saber qui té competències per legislar sobre el tema. La sentència del Tribunal d’Estrasburg no modifi ca les competèn-cies de l’administració local pel que fa a l’ús del vel integral. Cal llegir bé les sentències. La facultat de limitar els drets individuals dels ciutadans i ciutadanes correspon únicament al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. La Generalitat de Catalunya aprovarà una nova llei d’ordenació de la seguretat pública i una llei d’espais públics, on es pretén abordar aquest tema amb sensibilitat i pedagogia. Cínicament, el PP amb majoria absoluta al Congrés dels Diputats, ha presentat un projecte de Llei de Protecció i Segure-tat ciutadana, la llei Fernàndez Díaz, on no es legisla sobre aquesta qüestió. On tenen capacitat legislativa el PP no fa res. Què pretén, doncs, el PP amb aquest debat a Tarragona? Un titular? De veritat que tot això ho fan només per un magre titular que demà tothom haurà oblidat? Ara que iniciem la revisió de l’ordenança de convivència ciutadana i ús dels espais públics, CiU proposa els dos únics aspectes que per nosaltres podrien permetre una sanció:1.- Sancionar, en el marc de la legislació vigent, únicament en els supòsits en què per raons de seguretat pública sigui necessària la identifi cació immediata i in situ de la persona que dugui el rostre cobert i que s’hi negui. 2.- Posar en coneixement de la justícia per part de l’autoritat o fun-cionari públic competent els casos en què es sospiti fonamentada-ment o es tingui constància que una dona va coberta amb el vel integral coaccionada i no per voluntat pròpia.Els polítics tenim l’obligació i la responsabilitat d’evitar que aquest debat derivi en la persecució de tot un col·lectiu o a la demonitza-ció d’una religió o una cultura, en la justifi cació d’actituds racistes contra la immigració i contra determinades religions. Aquests po-sicionaments excloents i discriminadors cal eradicar-los des de l’ar-rel, ja que només ens aboquen cap al confl icte ciutadà i a la fractura social. La defensa dels drets humans és un deure sagrat per a tots aquells que ens anomenem demòcrates i som servidors públics. La problemàtica generada per l’ús del vel integral ha de ser tractada amb maduresa i serenor, no en podem fer un ús megalomaníac.

Tarragona no és Badalona

V ICTÒRIA FORNSPORTAVEU DE C IU A

L’AJUNTAMENT DE

TARRAGONA I D IPUTADA AL

PARLAMENT DE CATALUNYA

E ls comerços tarrago-nins preparen una nova edició de la Fira

Fora Stock, la desena, que es durà a terme a la Rambla Nova els dies 1, 2 i 3 d’agost i que enguany acull, com en altres edicions precedents, tota mena d’activitats al centre ciutat.

En aquesta ocasió, un total de 32 establiments de moda, calçat, complements i ali-mentació oferiran els seus productes a preus molt com-petitius a la Rambla Nova, on es preveu que la fi ra obri les portes el divendres de les 11 del matí fi ns a les 9 del ves-pre. El cap de setmana, els estands atendran el públic de les 10 del matí fi ns a les 8 del vespre, allargant així l’horari per aprofi tar els passejos de tarda dels ciutadans. «A la tarda hi ha una major afl uència de visitants, per això volem promocionar l’activitat de la fi ra a aquesta hora, ja que és un dels mo-ments de màxima afl uència de persones de la ciutat», as-segura la regidora de Comerç

i Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, que també des-taca algunes de les activitats complementàries previstes per l’organització –el Centre Comercial la T de Tarragona i el consistori municipal– que tenen com a punts forts la zona d’esbarjo infantil i un servei de barra amb begudes i refrescos. A més dels estands, el dissab-te 2 d’agost hi haurà animació amb Dj Lobo, de les 11.30 a les 15.30 hores, i, a la tarda, amb Sixto Duque, que serà l’en-carregat de fer ballar tothom amb els nous ritmes. Diumen-ge 3 d’agost, els ciutadans po-dran fer les seves compres al ritme de Dj Nauzet.

Un dels primers actes de la nova Junta de la T de Tarragona

Per la seva banda, el vicepresi-dent del Centre Comercial La T de Tarragona, Juan Carlos Garcia, destaca que els comer-ciants esperen obtenir un bon èxit de vendes amb aquesta iniciativa, tot i que és cons-

cient que «la Fira Fora Stocks de l’estiu és sempre una mica més fl uixa que la d’hivern». Pel que fa a la incorporació de la nova junta a l’associació de comerciants, Garcia afegeix que la nova directiva «seguirà promocionant totes les activi-tats que funcionen, com és la fi ra». La nova junta de la Via T, capitanejada per Salva Min-guella, va prendre possessió a fi nal d’aquest mes de juny.

COMERÇ

L’ocàs de les rebaixes arriba aquest cap de setmana Un total de 32 establiments oferiran els seus pro-ductes de temporada rebaixats a la Rambla Nova

La fi ra ofereix activitats complementàries com la zona d’esbarjo infantil i servei de barra. Durant el cap de setmana hi haurà animació amb diversos DJ, que s’encarregaran d’animar les compres

D’esquerra a dreta: el vicepresident del Centre Comercial la T de Tarragona, Juan Carlos Gracia; la regidora de Comerç i Turisme, Patricia Anton, i la dinamintzadora i responsable d’administració de la T de Tarragona, Judit Sentís.

| 30 de juliol de 2014 Tarragona | 9

tarragona

La Plataforma NitsQ i el Komando NitsQ han re-but el primer premi de

bones pràctiques en l’àmbit de la prevenció comunitària que atorga la Federació Espa-nyola de Municipis i Provín-cies i el Plan Nacional Sobre Drogas en el marc de la 5a convocatòria de bones pràcti-ques en drogodependències.

El tinent d’alcalde de Serveis a la Persona, Javier Villamayor, ha valorat de manera positi-va el premi, «és un reconei-xement a la tasca preventiva i continuada que estem fent conjuntament, l’administració i tots els agents implicats per-què la ciutat tingui un oci noc-turn de qualitat i que permeti una bona convivència entre aquells que volen sortir de fes-ta i els que volen descansar».Des de la seva posada en mar-xa, el projecte NitsQ ha estat exemple de bones pràctiques a París i Basilea. El guardó ator-gat per la FEMP i el Plan Naci-onal sobre Droges en destaca la metodologia participativa, l’enfortiment de la comuni-tat, ja que qui té el problema esdevé part de la solució; la sostenibilitat, ja que funciona de manera continuada des de

l’any 2008, també la innova-ció, especialment el caràcter itinerant i la manera lúdica i teatralitzada del grup Koman-do Nits Q per tal d’apropar-se als joves, oferint-los el Kit dels plaers i la possibilitat de trans-ferència: el grup Komando ha fet diverses sessions informati-ves a diferents municipis que s’han interessat per aquesta manera d’intervenir en con-texts d’oci nocturn.El Servei de Prevenció en l’àm-bit de drogues i sexualitat de l’Ajuntament de Tarragona, que és qui coordina els pro-jectes, considera que aquest premi pot encoratjar altres jo-ves a formar part de Komando Nits Q: «Ara hi ha 15 membres, però sempre són benvinguts

nous perfils i joves disposats a cedir un espai del seu temps de lleure per ajudar altres jo-ves a gestionar millor els pla-ers a la nit»

Un premi a les bones pràctiques

La Convocatòria de Bones Pràctiques en Drogodepen-

dències va ser creada com una experiència per identificar i divulgar els continguts de pro-grames preventius implemen-tats per les entitats locals, des-prés d’un procés de selecció entre el conjunt d’actuacions presentades a concurs d’arreu de l’estat espanyol. Aquestes iniciatives contribueixen a l’intercanvi d’informació en-

tre professionals i personal tècnic municipal, i en aquest sentit, permeten millorar la qualitat de les intervencions que es duen a terme, transme-tent el coneixement de noves estratègies que han aconse-guit un impacte positiu entre la població en general, o ben dirigides cap a un sector de-terminat.

L’Ajuntament de Tarragona i l’Associació de Voluntaris Sèniors (SECOT) han renovat l’acord que van signar l’estiu passat per tal de treballar con-juntament per ajudar els em-prenedors tarragonins a por-tar endavant les seves idees de negoci.Durant el darrer any, SECOT ha atès més de 50 emprene-dors i els ha acompanyat en el procés de creació de l’empre-

sa. Les persones emprenedo-res que fan ús del servei estan ateses per professionals amb una àmplia experiència en la direcció i gestió d’empreses. Aquest acompanyament com-plementa molt bé els serveis d’emprenedoria que s’oferei-xen a través de Tarragona Im-pulsa.Els emprenedors que volen ser atesos per SECOT han de diri-gir-se a Tarragona Impulsa,

ubicat a l’ edifici de la Tabaca-lera, participar en el programa de formació i assessorament «Crea empresa» i després po-den treballar la fase d’asses-sorament amb els experts es-mentats.L’Ajuntament i SECOT també col·laboren en el desenvolupa-ment del programa per a joves amb idees de negoci de base tecnològica Yuzz del Banc San-tander.

joventut

empresa

El guardó l’atorga la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i el Plan Nacional Sobre Droga

Primer premi de bones pràctiques per a la plataforma NitsQ i el Komando NitsQ

L’Ajuntament de Tarragona i SECOT renoven l’acord de col·laboració per donar suport als emprenedors

El reconeixement s’emmarca dins la 5a convocatòria de bones pràctiques en l’àmbit de les drogodependències

30 de juliol de 2014 | 10 | Territori

TERRITORI

Els hotelers de la Costa Daurada salven el mes de juliol, si bé han ha-

gut d’estrènyer-se el cinturó. Han abaixat els preus entre un 10% i un 40% per poder as-solir una ocupació del 88% i igualar així el nivell del juliol del 2013 (quan l’ocupació va ser del 89%). Amb tot, les per-noctacions ja havien caigut d’un 6% durant la primera quinzena de juliol. De cara a l’agost, el sector hoteler con-fia mantenir el 93% d’ocupa-ció de l’any passat, i que la previsible baixada d’entre un 10% i un 20% del turisme rus, a causa del conflicte d’Ucra-ïna, es vegi compensada per altres mercats, en especial, el nacional, que enguany està repuntant. Els allotjaments rurals de les Terres de l’Ebre confien que l’agost compensi un juliol força fluix.

Els més de vuitanta hotels que

formen part de l’Associació Ho-telera Salou-Cambrils-La Pine-da han registrat una ocupació del 88%, sobre una oferta de 48.470 places obertes, mentre que l’any passat va ser del 89%, amb 45.198 places disponibles, segons dades de l’estudi fet per l’Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daura-da. Aquesta mínima baixada de l’1% d’ocupació s’ha aconseguit, en bona part, gràcies a les ofer-tes en les tarifes. A partir de 70 euros es pot trobar una habita-ció doble amb esmorzar inclòs, en plena temporada alta.El portaveu de l’associació, Xa-vier Roig, ha afirmat que «si bé l’ocupació de la primera quin-zena de juliol no ha estat do-lenta, quant a dades, sí que ha calgut que féssim esforços refe-rents a baixades de preu per po-der assolir, finalment, un 88% d’ocupació». Aquests descomp-tes, en alguns casos d’entre un 10% i un 40% del preu, «faran

que el balanç econòmic o ren-diment de les nostres empreses sigui, en aquests primers mesos d’obertura, inferior al previst», ha manifestat. Per lògica, les ofertes a darrera hora accentu-en les reserves a última hora.Per aquest motiu, aquest agost es presenta incert, si bé és un mes que tradicionalment regis-tra quasi el ple d’ocupació. Amb tot, la tendència dels darrers

anys ha estat a la baixa -l’any passat va ser del 93%, mentre el 2012 era del 96%. Això sumat al fet que el juliol s’ha mantin-gut l’ocupació a mercè de les bones ofertes i que el juny no ha estat un mes gaire bo -l’ocu-pació ha caigut un 6%-, fa que els hotelers estiguin expectants de l’evolució del turisme rus i de l’est versus el mercat nacio-nal, dues cares d’una mateixa moneda, amb comportaments desiguals.

El turisme rus, en el punt de mira

Durant primera quinzena de juliol ja s’ha confirmat un lleu-ger descens del turisme rus, a causa de la crisi a Ucraïna i la devaluació del ruble, del 36% al 29% (-7 punts menys). Tam-bé han disminuït els holande-sos i italians. L’altra cara de la moneda és la recuperació del turisme britànic -representa el

19% del total de visitants-, fran-cès i irlandès, mentre es manté el visitant belga. Amb tot, les esperances es dipositen en el turista nacional, el de major pes (un 30% del global). Durant els primers dies de juliol havia crescut d’un 3% respecte a l’any passat.Segons Roig, l’economia espa-nyola, però, encara no s’ha re-cuperat. A més, el president de l’associació hotelera ha afirmat que «els espanyols i catalans, intuint que hi haurà llits no co-berts, esperen a les ofertes de darrera hora, que, en la majo-ria dels casos, finalment, acon-segueixen per a estades curtes d’una o dues nits. Confiem que el turisme nacional, britànic i francès, encara que sigui a dar-rera hora, i puguem parlar no-més d’una temporada moguda, que a la llarga, serà positiva», ha dit Roig.D’altra banda, creu que l’acci-dent aeri de Malaysia Airlines «tampoc ajuda gens a l’esta-bilitat política entre Orient i Occident». Roig demana «una política exterior d’Espanya i d’Europa Occidental cap a Rús-sia mitjançant sancions eco-nòmiques malmetria la nostra economia turística, un dels principals motors de la vida econòmica del nostre territori. Esperem que tant Turespaña com l’Agència Catalana del Tu-risme continuïn intervenint, apostant pels operadors turís-tics russos, ja que aquest any passaran per moments deli-cats», apunta.

Els hotels de la Costa Daurada baixen les seves tarifes per salvar l’ocupació durant el primer tram de la temporada alta

Un juliol fluixet

Els hotels del territori han abaixat preus fins a un 40% per mantenir els índexs d’activitat de l’estiu de 2013. / Cedida

TuRIsmE

Durant l’agost es confia a superar el 90% d’ocupació gràcies, sobretot, a un previsible repunt del turisme català i estatal

El turisme rus experimenta una davallada important aquest estiu a casa nostra, mentre que el britànic es torna a fixar en la Costa Daurada

| 30 de juliol de 2014 Territori | 11

TERRITORI

L es primeres setmanes d’agost seran les de més activitat esportiva amb

esdeveniments com l’Alta-fulla Beach Volley, el 3x3 de Bàsquet o el Torneig de Fut-bol 7 Nocturn.

Parlar d’Altafulla és parlar d’esport. Després de dos anys d’aturada, l’Altafulla Beach Vo-lley es reprendrà aquest cap de setmana, 2 i 3 d’agost, amb els millors jugadors estatals d’aquesta modalitat, tant en categoria femenina com mas-culina, així com de jugadors internacionals. Tornarà a ser, a més, una de les proves pun-tuables del Circuit Català i el Campionat d’Espanya, tal com va confirmar fa mesos la Fede-ració Espanyola de Voleibol, quan va fer públic el llistat de tornejos homologats i puntua-bles per al rànquing estatal de vòlei platja. Amb aquesta es complirà la cinquena edició, que se cele-brarà al costat del Club Marí-tim d’Altafulla com era habi-tual. Comptarà de nou amb la participació dels millors juga-dors estatals d’aquesta modali-tat, tant en categoria femenina com masculina, així com de jugadors internacionals. Una de les novetats més destacades serà la participació de l’speaker

Chema Sánchez, que s’encarre-garà d’amenitzar el campionat. Al llarg de la seva trajectòria ha posat veu a diverses proves del Beach Volley World Tour, de l’European Beach Tour, i del Campionat d’Espanya.Però l’esport no s’acaba aquí. El Centre d’Esports Altafulla organitza la matinada d’aquest dissabte el primer Torneig de Futbol 7 nocturn on està pre-vist que hi participin una dese-na d’equips. La competició do-narà el tret de sortida a les 17 hores, i està previst que acabi pels voltants de les 02:30h de la matinada. El campionat se celebrarà al mateix Estadi Mu-nicipal Joan Pijuan. I el cap de setmana següent, 7, 8 i 9 d’agost, el Parc del Canal

d’Altafulla acollirà la 21a edició del tradicional 3x3 de Bàsquet, que organitza el Club Bàsquet Altafulla i que ha esdevingut al llarg d’aquests anys amb una activitat imprescindible en el calendari estiuenc. L’horari de competició serà de les 18 a les 21 hores. El termini d’inscripci-ons romandrà obert fins dime-cres 6 d’agost, i es pot realitzar a l’Oficina de Turisme de Baix

a Mar, a la Plaça dels Vents, o per correu electrònic a [email protected]. El preu per participar-hi és de 30 euros. També s’ofereix la possibilitat d’apuntar-se el mateix dia del campionat, de dos quarts de cinc a dos quarts de sis de la tarda, però amb un cost de cinc euros més. Totes aquestes activitats comp-ten amb la col·laboració de la

Regidoria d’Activitat Física i Esport de l’Ajuntament d’Alta-fulla.D’altra banda, ja s’ha obert el període d’inscripcions per al campionat de triatló SERTRI Altafulla, que se celebrarà el 14 de setembre, i que coorga-nitzen la Cadena SER, la Fe-deració Espanyola de Triatló i l’Ajuntament d’Altafulla. Podeu inscriure’s www.altafulla.cat.

L’estiu més esportiu a AltafullaEnguany es reprèn l’Altafulla Beach Volley i tindrà lloc una nova edició del Torneig de Futbol 7 nocturn i el tradicional 3x3 de bàsquet

L ’alcalde de Salou, Pere Granados, ha signat un conveni amb Òs-

car Amaro, representant de l’empresa que serà l’encar-regada de realitzar les obres de l’enllumenat públic de la mitjana del vial del Cavet, en el tram comprès entre la ro-tonda de la carretera C-14 i la rotonda del camí dels caste-llots de Salou. L’àmbit de la nova instal·lació correspon a la mitjana del Vial de Cavet en el tram comprès entre la rotonda de la Ctra. C-14 (Au-tovia de Reus) i la rotonda del Camí dels Castellots, dins del terme municipal de Salou.

El nombre de columnes pro-

jectat és de 35, 18 d’elles al Sector 1 i 17 al Sector 2, que suportaran un total de 70 llu-minàries. L’equip d’encesa

serà de doble flux i làmpada de vapor de sodi d’alta pressió d’última generació de 150 W. Amb aquesta instal·lació, és

millora notablement aquest tram d’enllumenat públic la mitjana del vial i afavorirà la circulació i visibilitat d’aques-ta zona. La inversió en aquest projecte és de 108.343,40 eu-ros i l’empresa Electricidad Amaro és la empresa que rea-litzarà les obres.L’alcalde de Salou, Pere Grana-dos, ha explicat «davant les ne-cessitats que s’estan detectant en aquella zona cada cop més transitada i amb més oferta comercial, cal donar resposta i millorar l’entorn i i traçat urbà de la nostra ciutat per donar servei als ciutadans».Cal recordar que des de fa temps, l’ús d’aquest tram s’ha vist incrementat per l’accés al

Camí dels Castellots, el qual condueix a més a més de fin-ques privades, a la zona de ser-veis municipals conformada pel Cementiri, el tanatori, la deixalleria, la nau de les car-rosses i el trenet turístic, el dipòsit de vehicles retirats pel servei de grua i la nau ocupada pels serveis de Brigada Muni-cipal, concessionari d’enllu-menat públic i manteniment d’edificis i concessionari de re-collida d’escombraries i neteja viària. A més, el creixement comercial de la zona a través de centres comercials i tam-bé de l’existència de centres educatius, fa que es plategi la necessitat de millora de l’en-llumenat de la zona.

salOu

L’Ajuntament signa un acord per instal·lar enllumenat públic a la mitjana del Vial del Cavet

Imatge de la signatura del conveni entre l’alcalde Pere Granados i Oscar Amaro.

30 de juliol de 2014 | 12 | Territori

territori

E n el marc del Pla de Bar-ris, i per tal de renovar i dinamitzar el nucli his-

tòric del municipi, l’Ajunta-ment de Calafell ha posat en marxa una nova convocatòria de subvencions. La prime-ra, destinada a rehabilitació d’immobles i millora de la seva accessibilitat. I la segona, per a l’obertura o renovació de comerços o altres activitats econòmiques. El termini per a la sol·licitud de subvencions acaba el 15 de setembre.

Pel que fa a la convocatòria per rehabilitació d’immobles i millora de l’accessibilitat, es poden acollir a aquest tipus d’ajuts els propietaris i llogaters d’aquells habitatges que tenen més de 15 anys i que vulguin realitzar obres de rehabilitació. En el cas d’obres per a la millora de l’accessibilitat, no cal tenir cap tipus d’antiguitat.La novetat d’aquest any és que s’ha introduït un ajut per fer obres d’eficiència energètica, inexistent fins ara.Així doncs, els ajuts van des-tinats a suprimir barreres ar-quitectòniques; rehabilitació

d’elements comuns i/o cober-tes; rehabilitació de façanes; instal·lacions de gas, electrici-tat, aigua i sanejament, per ade-quar-los a la normativa vigent; obres per garantir la seguretat i solidesa d’un edifici (substitució de bigues, esquerdes estructu-rals...) i obres i instal·lacions per a l’estalvi energèticPel que fa a obertura i renovació comercial, l’objectiu d’aquestes subvencions és dinamitzar el comerç de Calafell Poble i alho-

ra estimular la creació de nous llocs de treball, mitjançant l’emprenedoria.Les subvencions han de ser de rehabilitació de comerços ac-tius, o reforma per a l’obertura de noves activitats econòmi-ques. Una de les novetats és que es pot sol·licitar ajut per reha-bilitar un comerç sense que hi hagi una activitat econòmica, tot i que amb la condició que es posi en marxa abans d’un any. Fins ara la sol·licitud d’aquest

tipus de subvencions estava subjecte a què hi hagués una ac-tivitat econòmica.Els projectes que poden acollir-se a aquest tipus d’ajuts són, per a obres de rehabilitació d’inte-riors; remodelació total de l’es-tabliment; millora de les condi-cions d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques; obres que garanteixin la segure-tat i solidesa del local; adequa-ció de les instal·lacions de gas, electricitat, aigua i sanejament,

a la normativa vigent; instal-lació d’aparells d’aire condici-onat i rehabilitació d’elements exteriors (façana, aparador, rè-tols...)Aquesta és la tercera convocatò-ria que l’Ajuntament de Calafell posa en marxa aquests tipus d’ajuts, que s’emmarquen dins el Projecte d’Intervenció Inte-gral del Nucli Antic de Calafell, i que estan finançats pel Fons de Barris de la Generalitat de Cata-lunya.L’alcalde de Calafell, Joan Oli-vella, explica que «en els últims anys ja s’ha produït un canvi important a Calafell Poble, amb la museïtzació del Castell, la millora de carrers, l’obertura de nous comerços i la renovació d’alguns edificis, però encara seguim apostant per fer noves millores en el nucli històric del municipi».En aquest sentit, el tinent d’al-calde d’Obres Públiques, Man-teniment i Medi Ambient, Rafel Solé, afirma que «aquesta sego-na convocatòria de subvencions ha de donar l’empenta defini-tiva per convertir aquest nucli en un dels més visitats de Cala-fell».

L ’alcalde del Vendrell, Mar-tí Carnicer; el president del Centre d’Iniciatives i

Turisme (CIT), Magí Mateu, i el director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Recasens, han signat un conveni de col·laboració per a la consolidació del cen-tre comercial a cel obert.

El Consorci de Comerç, Artesa-nia i Moda de Catalunya (CCAM) aportarà al CIT una subvenció de 25.000 euros per desenvolupar campanyes de dinamització co-mercial i accions de comunicació per promoure el comerç. Aquest conveni té per objecte consoli-dar i crear sinergies comercials urbanes que siguin capaces de

donar respostes professionals a les necessitats actuals dels con-sumidors, i convertir l’equipa-

ment comercial col·lectiu urbà en l’element motor de la revita-lització comercial i urbanística

del seu entorn.El president del CIT s’ha mostrat satisfet per aquest conveni «per-

què ens permet seguir treballant en la dinamització comercial del Vendrell». El director general de Comerç ha reconegut el coratge del CIT «per mantenir la seva tasca de suport al comerç i pro-jectar-lo als seus conciutadans i a la demanda externa presen-tant-lo com un centre comercial atractiu». Finalment, l’alcalde ha agraït l’esforç del CIT i de la Generalitat «per dinamitzar un sector que és molt important per a l’activitat econòmica del municipi juntament amb el tu-risme». Martí Carnicer també ha posat de relleu que «el sector públic ha d’ajudar el privat per tirar endavant i poder-nos posi-cionar adequadament de cara al futur».

calafell

el vendrell

Nova convocatòria per rehabilitar habitatges i comerços o obrir noves activitats econòmiques al nucli històric

L’Ajuntament signa un acord amb la Generalitat per consolidar el centre comercial del municipi

Les ajudes s’emmarquen en el Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Antic

Imatge de la signatura del conveni de promoció del começ local.

| 30 de juliol de 2014 Publicitat | 13

30 de juliol de 2014 | 14 | Territori

TERRITORI

Per segon any consecu-tiu, l’Ajuntament i la societat civil del Ven-

drell han unit esforços per continuar el projecte dels ajuts de menjador dels Ca-sals d’Estiu, que es va inici-ar l’any passat, per garantir una bona alimentació a tots els nens i nenes del munici-pi, i en especial a tots aquells que per motius econòmics i familiars es troben en una si-tuació de més vulnerabilitat.

El regidor de Serveis Socials, Hermini Caballero, ha expli-cat que «es tracta d’infants que durant l’estiu es queden sense la beca de menjador escolar i se’ls ofereix la possibilitat

d’anar als Casals d’Estiu per tenir garantit almenys un àpat diari». Durant el curs escolar hi ha unes 250 famílies que s’acu-

llen als ajuts dels menjadors escolars i durant els mesos de juliol i agost un total de 146 in-fants es benefi ciaran dels ajuts

per poder-se quedar a dinar als Casals d’Estiu, al menjador de l’escola Teresina Martorell.Aquest any, els menús estan subministrats per l’Hotel Me-riden RA i per la Policlínica Comarcal del Vendrell, i la Creu Roja fa el transport dels cinquanta menús diaris, de mitjana, amb neveres isotèr-miques fi ns a l’escola Teresina Martorell. Per al repartiment es compta amb la col·laboració de voluntaris a títol individu-al i d’altres que formen part de les següents entitats: Mi-sión Carismática, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i Càritas Parroquial. En total, aquest estiu es reparti-ran 2.000 àpats.

Per part de la Creu Roja, As-sumpció Solé, presidenta de l’Assemblea Comarcal, va mos-trar la satisfacció de «poder ajudar en aquest projecte i po-der garantir un àpat a aquests infants que ho necessiten». L’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, va destacar la conti-nuïtat d’aquest projecte que es va iniciar l’any passat, en el qual col·labora molta gent. En aquest sentit, va destacar el fet que una de les entitats que hi col·laboren és la PAH, «un detall que s’ha de tenir en compte perquè es tracta d’un col·lectiu que té un proble-ma determinat i que és capaç d’ajudar persones que tenen una altra problemàtica».

Un total de 146 infants es benefi cien dels ajuts per poder quedar-se a dinar als Casals d’EstiuEs tracta d’infants que durant l’estiu es queden sense la beca de menjador

EL VENDRELL

| 30 de juliol de 2014 Territori | 15

TERRITORI

Valls celebrarà els prò-xims dimarts 5 i dime-cres 6 d’agost la Firagost

2014, la 60a Fira-Exposició del Camp Català, en què s’hi tro-baran més de 350 expositors en un espai de més de 40.000 metres quadrats amb més d’un quilòmetre i mig d’expo-sicions al centre de Valls.

El nucli central de Valls acollirà l’exposició de fruites i verdures, vins, plantes, jardineria, herbo-risteria i productes pel camp i per al camp que estaran situats amb les típiques veles amb la participació de més de trenta cooperatives agrícoles. A més, durant la fi ra els assistents podran tastar i adquirir fruits secs, vins, olis, mel, formatges fruites i embotits, entre altres productes. Pel que fa als em-botits i alimentació artesanal estaran al passeig de l’Estació, una mostra de maquinària i automoció estarà situada al car-rer Vallvera. Aquestes estaran obertes el dimarts, de 10 del matí fi ns a la matinada, i el di-mecres, acabarà a dos quarts de nou del vespre.Per una altra banda, a part d’aquestes exposicions el con-sistori vallenc també ha pre-

parat actes complementaris, dels quals destaquen una confe-rència sobre Els productes locals i l’oportunitat d’internet el dimarts 5 d’agost a les 17.30 hores a la Sala d’Actes de la Cambra de Comerç de Valls, a partir de les 17.00 hores la XI Trobada de Puntaires al passeig dels Caput-xins i una cercavila pels carrers de Valls amb carruatges a les 18.30 hores. Tanmateix, a les set de la tarda se celebrarà l’acte institucional d’inauguració de la Firagost al Saló de Sessions del Consistori, amb la presència del Conseller d’Interior, Ramon Espadaler i altres autoritats. Seguidament a les 23 hores es durà a terme el XXXVè Con-curs d’Arrossegament de cava-lleries amb trineu al Kursaal i al passeig de l’Estació se celebrarà la tradicional Cursa de Porta-dors de Sacs d’Avellanes, que arribarà a la 29a edició, i també la 14a edició de la Cursa Fe-menina de Portadores de Mit-ges Saques d’Avellanes.Respecte al segon dia de la fi ra, el dimecres 6 d’agost, els actes engegaran amb el Mercat del Tracte Equí a partir de les 10 del matí al Kursaal on hi hau-rà bestiari cavallar i mular, a

partir de les 17.30 els més pe-tits podran gaudir d’una passe-jada de ponis i cavalls, i a les 18.30 el Parc Barrau acollirà la XII Gimcama per a Gossos on podran participar cans de totes les races. Finalment, a les 20.15 hores la plaça del Blat viurà la gran actuació castellera que anirà a càrrec de la Colla Vella i Joves dels Xiquets de Valls. La fi ra clourà a les 20.30 hores amb la venda pública de les fruites i verdures que han estat exposats durant la Firagost.

La gran fi ra del camp catalàValls celebra la 60a edició del Firagost els dies 5 i 6 d’agost

Rafel Castells (Cambra de Comerç de Valls): «Hi haurà una gran exposició de maquinària agrícola i molts viticultors»Rafael Castells, secretari ge-neral de la Cambra de Co-merç de Valls, assegura que «ja ho tenim tot preparat per rebre els visitants, en la que és ja la 60a edició de la Fira-gost, la fi ra de tot el camp ca-talà. Aquest any, com sempre, tenim presència de tots els sectors que exposaran tots els seus productes en el recinte fi ral. Potser caldria destacar especialment la gran quan-titat de maquinària agrícola que hi haurà exposada i l’as-sistència de molts viticul-tors», explica.A banda dels estands i expo-sitors de la fi ra, s’organitzen gran quantitat d’activitats complementàries, com poden ser les demostracions en di-

recte entre les quals Castells destaca, per exemple, «les que ensenyaran a munyir una vaca o de serrar un arbre amb la serra de trepar o cadastre». Segons el secretari de la Cam-bra, organitzadora de l’es-deveniment, Firagost és una cita que cada any reuneix mi-lers de persones «d’arreu de les comarques de Catalunya i del sud de França. Tenim un públic molt consolidat, però no parem de treballar per atreure’n més. A mitjà termi-ni la intenció és obrir el cer-tamen al turisme rus, ja que entre els visitants hi ha molts turistes que passen les seves vacances a acasa nostra i, en aquest sentit, el rus és un pú-blic que interessa molt».

30 de juliol de 2014 | 16 | Salut

xarxa sanitària i social de santa tecla

U na ostomia és una in-tervenció quirúrgica que té per objectiu

crear una comunicació ar-tificial entre una víscera i l’exterior a través de la pa-ret abdominal per conduir les restes corporals, materi-al fecal, urinari i secrecions de l’organisme. Les causes que provoquen la realitza-ció d’una ostomia poden ser una alteració o malaltia de l’intestí prim o gros, dels ro-nyons o la bufeta, així com deformitats, defectes congè-nits, tumors, colitis ulcero-sa, càncer... Les ostomies po-den ser temporals, en el cas que sigui possible restablir la funció de l’òrgan afectat, o bé definitives, si no exis-teix aquesta possibilitat. Ac-tualment, a Catalunya hi ha 11.300 pacients ostomitzats i cada any se’n produeixen uns 2.300 nous casos.Les persones que han de sotmetre’s a aquest procedi-ment sovint pateixen incon-venients que afecten la seva qualitat de vida i, per exten-sió, la de les persones que tenen al costat. Per aquest motiu la tasca de personal sanitari especialitzat en el tractament d’aquestes situ-acions és imprescindible a l’hora de garantir-los una atenció adequada, no tan sols per la millora que repre-senta per a la seva qualitat de vida sinó també en ter-mes d’estalvi econòmic per al sistema sanitari.

Parlem amb José Antonio Gar-cia, responsable de l’equip d’infermeria especialitzat en estomateràpia de la Xarxa Sa-nitària i Social de Santa Tecla, que ens explica la importància que té per al nostre sistema sa-nitari el paper d’aquests pro-fessionals especialitzats. «Per començar, tots els pacients ostomitzats tenen dret a rebre

una atenció especialitzada en ostomia, és a dir, tenen dret a tenir un estomaterapeuta de referència en un hospital que els presti l’atenció que necessiten al llarg de la seva malaltia» Això significa que les consultes d’ostomia han d’aparèixer dins la cartera de serveis de l’hospital i que aquestes consultes han de te-nir com a premissa l’atenció individualitzada a cada paci-ent, «ja que cada persona té unes necessitats específiques i requereix cuidatges concrets

que només pot decidir un professional amb els coneixe-ments adequats».Aquest aspecte sanitari s’uneix a l’econòmic, «s’ha demostrat que quan un pacient ostomit-zat és atès per un estomatera-peuta l’atenció sanitària que necessita és un 50% menys costosa», assegura Garcia.

La tasca dels estomaterapeutes

La consulta d’ostomia és l’es-pai físic on la infermera o

infermer estomaterapeuta in-teractua amb la persona osto-mitzada, amb la seva família i el cuidador. L’objectiu és es-tablir unes pautes que garan-teixin la seva seguretat i be-nestar. «Cada pacient té unes necessitats específiques, de-penent del tipus d’estoma que tingui, on està situat, com és la seva pell... evidentment no té les mateixes necessitats una persona de 40 anys que una de 80», explica José A. Garcia. L’estomaterapeuta ofereix al pacient un cuidatge específic i

«Volem que cada pacient ostomitzat tingui el seu professional de referència»Els infermers i infermeres especialitzats en l’atenció a persones que necessiten un estoma (derivació de l’intestí cap a l’exterior) reivindiquen la importància de la seva tasca tant per la millora de la qualitat de vida dels pacients com per a l’estalvi econòmic del sistema sanitari

Un estudi conclou que quan un pacient ostomitzat és atès per un estomaterapeuta l’atenció sanitària que necessita és un 50% menys costosa

| 30 de juliol de 2014 Salut | 17

xarxa sanitària i social de santa tecla

Precisament com a reconeixement a la tasca i al desenvo-lupament de projectes com aquest estudi, a principis del mes de juliol, els Grups Institucionals d’Infermers Estoma-terapeutes -en els quals també participa l’equip d’inferme-ria de la Xarxa de Santa Tecla– i el Laboratori de Productes d’Ostomia Hollister i van rebre un guardó a la millor ini-ciativa sociosanitària pel desenvolupament de projectes de sensibilització social i actuacions de valor en col·laboració amb els diferents departaments i regidories de sanitat així com rutes d’atenció sanitària o protocols. Es va destacar la creació de grups de treball pioners que s’han convertit en un «exemple de col·laboració entre professionals sanitaris i hospitals».El reconeixement formava part dels premis Por tu salud, organitzats pel diari La Razón.

personalitzat en hàbits d’higi-ene de l’estoma, material que pot utilitzar, col·locació dels dispositius; l’ajuda a resoldre complicacions postoperatòries, proporciona eines d’atenció a la persona cuidadora, educa el pacient en els bons hàbits ali-mentaris i aporta suport psico-lògic per ajudar-los adaptar-se a la seva nova situació i retro-bar el seu equilibri biològic, psicològic i social. «Tot això, a banda de contribuir a millorar la qualitat de vida del pacient

d’una manera evident, també permet un estalvi econòmic molt important, ja que dismi-nueix el nombre d’ingressos per urgència i hospitalitzaci-ons.

Consulta específica a la Xarxa

L’equip d’infermeria de la Xar-xa de Santa Tecla ja fa anys que treballa en aquesta línia: «des de l’any 1996 disposem d’una consulta especialitzada dins

del servei de cirurgia, i des de la seva creació formem part del Grup d’Infermeria Experta en Estomateràpia de Catalunya», indica Garcia, «treballem molt estretament amb altres centres sanitaris de la demarcació com són l’hospital de Reus i Joan XXIII, amb traspàs d’informa-ció i experiència així com en diferents projectes d’àmbit ca-talà i estatal.Un dels projectes en què tre-balla ara, en col·laboració amb l’ICS i el Departament de Salut

de la Generalitat de Catalunya, és en l’elaboració d’una ruta d’atenció al pacient que per-meti garantir que tots els paci-ents ostomitzats tinguin una infermera estomaterapeuta de referència, i que determina-rà si cal obrir noves consultes d’ostomia en alguns centres hospitalaris.«Un dels principals problemes amb què ens enfrontem és el desequilibri territorial, ja que mentre que a les capitals hi ha una bona oferta en aquest

sentit, en els centres comarcals sovint els pacients no tenen un professional de referència. L’objectiu és que tots els paci-ents tinguin un professional de referència».Els pacients osmotitzats que tenen els diferents centres de la Xarxa de Santa Tecla com a referència disposen d’atenció les 24 hores del dia, «els nos-tres pacients ja coneixen el protocol per resoldre qualsevol problema que puguin tenir», conclou Garcia.

L’equip d’infermeria de la Xarxa de Santa Tecla col·labora des de la seva creació amb el Grup d’Infermeria Expert en Estomateràpia de Catalunya (GIEEC), que està format per 25 professionals de la infermeria experts en estomateràpia que treballen per millorar l’atenció i la qualitat de vida dels pacients ostomitzat de Catalunya.

També estableixen periòdicament ponts de col·laboració amb altres centres de la demarcació com l’hospital Joan XXIII i Sant Joan de Reus, entre d’altres.

L’equip d’infermers i infermeres estomaterapeutes de la Xarxa de Santa Tecla està integrat per (d’esquerra a dreta i de dalt a baix): José Antonio Garcia, Pilar Pulido, Silvia Rodríguez, Montse Pérez, Carme Sabidó, Fina Domingo, Susana Álvarez, Leyre Martínez i Loli Carne. Tots desenvolupen la seva activitat des del CAP Llevant, l’Hospital de Santa Tecla i l’Hospital del Vendrell.

Un total de 160 professionals de tot l’Estat espanyol, juntament amb la Societat Espanyola d’In-fermeria Experta en Estomate-ràpia (SEDE) i amb el patrocini de Laboratoris Hollister Ibéri-ca S.A., han elaborat un estudi capdavanter a l’Estat espanyol que demostra que l’atenció d’infermeria especialitzada en ostomies és «cost-efectiva», és a dir, que costa menys al sistema sanitari que no tenir-la i que els pacients milloren de manera significativa la seva qualitat de vida.Les infermeres Pilar Pulido i Síl-

via Rodríguez hi han participat en representació de la Xarxa de Santa Tecla.Els principals resultats d’aquest estudi assenyalen que els pa-cients atesos per infermeres estomaterapeutes gasten un 70% menys (en termes de visites i utilització del sistema sanitari); que els pacients amb una infermera estomaterapeuta de re-ferència tenen un cost mitjà directe de 525€ respecte als 1.016€ que gasta de mitjana un pacient que no és atès per un infermer expert, i que el grup de pacients atès millora la seva qualitat de vida de manera significativa mentre que els pacients que no ho són no ho fan.

Un estudi científic corrobora l’efectivitat de l’atenció d’infermeria especialitzada en ostomia

Premi a la millor iniciativa sociosanitària

30 de juliol de 2014 | 18 | Salut

xarxa sanitària i social de santa tecla

E ls Centres Especials de Treball (CET) ocupen laboralment les perso-

nes amb discapacitat que per raó de la naturalesa o de les conseqüències de la seva dis-capacitat no poden, provisi-onalment o definitivament, exercir una activitat laboral en el mercat ordinari.Amb aquest objectiu es creà l’any 2006 el CET Santa Tecla, per tal de desenvolupar un treball productiu, participar regularment en les operaci-ons de mercat i tenir com a finalitat la d’assegurar un treball remunerat i la pres-tació de serveis d’ajustament personal i social que reque-reixin les persones treballa-dores amb discapacitat.

Quan parlem de serveis d’ajus-tament personal i social ens referim a l’equip tècnic format per psicòloga, treballadora so-cial i monitors de suport, que treballen interdisciplinarià-ment i en col·laboració per tal d’afavorir i potenciar la inclu-sió social de les persones amb discapacitat emprant el treball com a instrument per potenci-ar la seva rehabilitació perso-nal, la millor adaptació a les relacions socials i, en definiti-va, com a mitjà d’integració i afavoridor d’una millora de la qualitat de vida de les persones treballadores amb discapacitat que componen el nostre CET.En aquest sentit, el CET Santa Tecla, en el seu dia a dia, apos-ta pel principi de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i per avaluar els serveis habilitadors que se’ls hi ofereixen.

Què entenem per quali-tat de vida?

Normalment la qualitat de vida es defineix com un con-

cepte subjectiu sobre el grau de satisfacció que la persona experimenta en relació amb el grau de cobertura de les seves necessitats en els diferents en-torns (a casa, l’escola, el treball i a la comunitat....) Encara que té un component subjectiu, està estretament relacionat a les condicions objectives de vida que s’ofereixen a les per-sones.Robert L. Schalock(1) (2003), expert mundial en el camp de la discapacitat intel·lectual i la qualitat de vida, ho defineix com: «un concepte que reflecteix les con-dicions de vida desitjades per una persona, relatives a les vuit di-mensions troncals de la seva vida: benestar emocional, relacions in-terpersonals, benestar material, desenvolupament personal, benes-tar físic, autodeterminació, inclusió social i drets»I afegeix que:«...totes i cadascuna d’aquestes vuit dimensions tenen possibilitat de millora en qualsevol persona, independentment que les acompa-nyi o no la condició de discapacitat amb una necessitat de suport més o menys generalitzat».

El model de qualitat de vidaPer poder millorar la qualitat

de vida de les persones treba-lladores que formen el CET Santa Tecla, des del servei d’ajustament personal i soci-al actuem segons el model de qualitat de vida plantejat per Robert L. Schalock, i per tant d’acord als següents principis essencials:

La qualitat de vida de les •persones amb discapaci-tats està formada d’aquells mateixos factors i relaci-ons que són importants per a totes les persones. La qualitat de vida s’expe-•rimenta quan es cobreixen les necessitats bàsiques de la persona i quan té les ma-teixes oportunitats, com qualsevol altre, d’aconse-guir els objectius en els entorns més importants de la vida (llar, comunitat, escola i treball). La qualitat de vida és un •concepte multidimensio-nal que es pot validar de forma consensuada a tra-vés d’un gran nombre de persones que representen una varietat de punts de vista: la pròpia persona, les seves famílies, els mo-nitors i els professionals. Es millora la qualitat de •vida quan s’habilita a les persones perquè partici-

pin en les decisions que afecten a les seves vides. Es millora la qualitat de •vida quan s’accepten i s’integren plenament les persones a les seves comu-nitats locals. L’estudi de la qualitat de •vida exigeix un coneixe-ment profund de la perso-na i les seves perspectives. Les variables de la qualitat •de vida haurien ocupat un rol prominent en l’avalua-ció de programes. L’aplicació de les dades •sobre la qualitat de vida és important per desen-volupar recursos i suports dirigits a les persones amb discapacitats i les seves fa-mílies.

CET Santa Tecla: com-promís amb la qualitat de vida

Com a recurs laboral el CET Santa Tecla mostra la seva pre-ocupació per la qualitat dels serveis i, per tant, ofereix a través del servei d’ajustament personal i social els suports individuals que cada persona pugui requerir, en les dife-rents dimensions de qualitat de vida, per poder satisfer les seves necessitats personals i poder arribar a proposar-se fi-tes, aspiracions i desitjos. Pro-movent, en definitiva, la seva autodeterminació. Per tant, els suports i objectius que es treballen des del servei d’ajustament personal i social s’estableixen i estructuren a partir dels interessos, les fites i les necessitats individuals de cada persona treballadora amb discapacitat del nostre CET, i queden recollits de manera personalitzada, en un progra-ma de suports individuals (Pro-grama Individual d’Inserció) que des del CET Santa Tecla es poden oferir. Assenyalant que tots aquests suports van diri-gits vers l’assoliment de les di-ferents dimensions de qualitat de vida enunciades per Robert L. Schalock.

En aquest sentit, concretaríem com a aportació vers una mi-llora qualitat de vida en l’en-torn laboral per a les persones treballadores amb discapacitat del nostre CET:

les accions d’orientació la-•boral, les accions d’adaptació al •lloc de treball,la realització de l’activitat •laboral,l’avaluació del desenvolu-•pament de les tasques,la formació en competèn-•cies bàsiques laborals,la formació en tasques es-•pecífiques,la formació en seguretat •laboral,la promoció interna,•els programes de millora •d’aspectes relacionals en el propi centre i lloc de treball,la promoció del treball en •equip,les accions de formació •en habilitats relacionals i socials: de comunicació interpersonal amb com-panys, monitors, personal tècnic..., iles accions de foment de la •participació i la comunica-ció (reunions...).

Allò que ens distingeix com a éssers humans i adults és poder ser actors de la pròpia existència i del nostre context immediat. A aquesta possibili-tat d’escollir i de ser actiu és al que ens referim quan parlem de qualitat de vida: de la capa-citat d’autogovern, de poder escollir i decidir, de poder tenir accés a construir la nostra vida personal en interacció social.En definitiva, la qualitat de vida de les persones amb disca-pacitat no ha de ser diferent de la d’aquells que no tenen dis-capacitats en el seu desenvo-lupament. Per tant, treballar i perseguir la millora de la quali-tat de vida de les persones amb discapacitat i de les seves famí-lies és avançar en la millora de la qualitat de vida i en la millo-ra de la qualitat de vida de la societat a la qual pertanyem.

CET SANTA TECLA, l’entorn laboral com a aportació vers una millor qualitat de vida de les persones amb discapacitatDolors Busquets Psicòloga del CETNereida MartíTreballadora social

Dolors Busquets i Nereida Martí. / notíciestgn

| 30 de juliol de 2014 550è Aniversari

550 anys de l’HOsPITal de sanTa Tecla

| 19

Joan Miquel Nadal va ser alcalde de Tarragona des de l’any 1989 fins

al 2007. Anteriorment ha-via format part del govern municipal, en representació del qual va prendre part en el Patronat de la Fundació a inicis de la dècada dels 80. Posteriorment, ja com a al-calde va tornar a formar-hi part. A banda de la seva vin-culació per motius del càr-rec, ell, com qualsevol altre tarragoní, conserva records de l’hospital d’abans.

Vostè ha viscut a Tarragona

tota la vida, té algun record de l’hospital de quan era pe-tit?Recordo de l’hospital, i això ho recordaran la majoria dels tarragonins, que entrant a l’esquerra hi havia les ofici-nes de gestió del cementiri on anaves a comprar o a pagar els nínxols... imagini com s’ha transformat amb els anys. Cal recordar que el doctor Adserà pare va escriure llibres que re-cullen una part de la història de Tarragona com la del ce-mentiri, la del doctor Battesti-ni, de l’hospital modern...

A casa seva es parlava de l’hospital?Recordo que ma mare sempre deia: «sempre hi fan obres». I aquesta ha estat una de les vir-tuts de l’hospital: evolucionar amb el temps. Jo crec que si hi ha alguna cosa interessant i francament estudiable, jun-tament amb l’aspecte arqui-tectònic i amb l’econòmic, és com l’hospital, sense deixar de funcionar, ha mantingut

una evolució i una modernit-zació realment importants.

A què diria que es deu aques-ta evolució?Això es deu als dos gerents que ha tingut, el Dr. Adserà pare i el Dr. Adserà fill. Com a reconeixement, i voldria que s’entengués perfectament el que dic, és que el Dr. Adserà pare va ser molt pesat, en el sentit que va dur a terme una permanent reivindicació i no es donava mai per satisfet. No parava, no parava...

Què diria que ha estat l’hos-pital per a la ciutat?

L’hospital ha sigut un lloc on ha treballat molta gent de Tar-ragona i un lloc on s’han sal-vat moltes vides.

A part de la seva relació per-sonal com qualsevol ciutadà de Tarragona, vostè també va formar part del Patronat de la Fundació.Sí, jo vaig formar part del Pa-tronat de Santa Tecla cap a l’any 1979, perquè em va no-menar el plenari de l’Ajunta-ment d’aquella època, amb l’alcalde Josep Maria Reca-sens. Quan hi vaig arribar la direcció volia deixar molt cla-ra la diferència tècnica entre l’Ajuntament i l’entitat. Més tard vaig tornar a formar-hi part, aquesta vegada com a alcalde.Jo crec que la Tecla no ha de tindre dependència, per míni-ma que sigui, ni de l’Església ni de l’Ajuntament. La Tecla s’ha salvat gràcies de la ma-nera de ser de les parts. La història, quan l’analitzem i veiem que està en permanent

evolució, és correcta. Així que potser fa 550 anys enrere era obligat que tingués una de-pendència de l’Església i dels poders públics, però ara això no ha de ser així necessària-ment. Aquest és el meu criteri i en els anys posteriors que he tornat a estar al Patronat sem-pre he demanat que existís una absoluta separació entre l’Església, la política i la Tecla.

La Xarxa de Santa Tecla, a més del seu àmbit sanitari, també ha ampliat als darrers temps a l’àmbit social...I geogràfic, perquè jo li he parlat de la Tecla de Tarra-gona però no oblidem la de Llevant, del Vendrell, de Vila-seca... Evidentment l’evolució de Santa Tecla com institució ha sigut importantíssima.

Com definiria el tracte amb el pacient?Sempre que he estat a l’hospi-tal he viscut moments durs, i he d’estar agraït pel tracte que s’ha donat a la meva família.

Joan Miquel NadalAdvocAt i EXALcALdE dE tARRAGoNA

«A Santa Tecla han treballat moltes persones de Tarragona i s’han salvat moltes vides»

L’entrevista

«L’hospital, sense deixar de funcionar, ha evolucionat i s’ha modernitzat de manera molt important»

Joan Miquel Nadal és advocat de professió. Ha estat alcalde de Tarragona i membre del Patronat de la Fundació de Santa Tecla.

Truca al

Bvols posar un anunci?

6 1 6 7 2 8 5 5 0

6 8 6 7 0 3 9 1 0

9 7 7 2 5 9 9 1 1

envia’ns un correu a

p u b l i c i t a t @ n o t i c i e s t g n . c a t

30 de juliol de 2014 | 20 | Opinió

OPINIÓ

E l matí del dia 6 d’octubre de 1981 un grup de persones visitarem l’interes-sant museu del Caire que guarda més de

100.000 objectes de gran valor històric i artís-tic. Acabada la ràpida visita –una de més atenta exigiria dies- la guia ens portà a una botiga de compres. Com que jo no havia de comprar res, vaig sortir al carrer i vaig quedar-me mirant la desfi lada militar en un televisor de l’apara-dor d’una casa de venda d’electrodomèstics. Retransmetien una desfi lada que s’estava fent en aquells moments als afores de la ciutat, tot celebrant el “Dia de les Forces Armades” i re-cordant la “victòria” del Yom Kippur (Dia del Perdó, en hebreu). Els egipcis solen dir que han tingut tres guerres amb Israel, dues les han per-dut i una l’han guanyat, la del Yom Kippur. És veritat que en un primer moment, Egipte, Síria i amb menys implicació Jordània van sorpren-dre l’exèrcit d’Israel, però el fi nal no va ser pas feliç per aquestes nacions. El nom prové del fet que el dia escollit (6 d’octubre de 1973) aquell any coincidia amb la festa jueva del Yom Kip-pur, dia penitencial observat per la immensa majoria dels jueus. Doncs bé, acabades les com-pres, el grup va a dinar. Si m’hagués quedat 10 minuts més hauria vist l’assassinat en directe. Mentre la guia i jo passem per les ofi cines de l’Agència de Viatges, on parlo una estona amb el director. La conversa és agradable, sense cap al·lusió al magnicidi que, estic segur, ell encara desconeixia.

En el taxi que ens portava a l’hotel, la guia em diu que a l’ofi cina li acaben de comunicar l’atemptat, si bé desconeixien els detalls i la magnitud. Recordo una observació curiosa que em va fer: ha de ser una cosa molt greu quan la TV i les emissores radiofòniques només trame-ten música religiosa. Em demana si crec oportú comunicar-ho al grup, amb la qual cosa estic totalment d’acord: el grup cal que ho sàpiga. A la tarda es van confi rmant les impressions pes-simistes, fi ns que al capvespre s’anuncia ofi cial-ment la mort de Sadat. La ciutat sembla buida i es veuen algunes persones amb un aparell de ràdio a l’orella esperant notícies, mentre els ca-mions de l’exèrcit plens de soldats es passegen contínuament pels carrers.Aquell capvespre teníem programada l’assis-tència a l’espectacle “llum i so” a les piràmides. En confi rmar-nos per telèfon que no se suspe-nia, hi anem i quasi érem els únics espectadors. De totes maneres es desenvolupà amb normali-tat i el dia acabà sense més novetats. L’endemà, quan anàvem cap a Memfi s i Sakara, passàrem per davant de l’hospital on Sadat havia mort. Cap signe, però, manifestava la tragèdia del dia anterior. Públicament es desconeixia encara qui hi havia darrere d’aquell atemptat, cosa que ens feia preveure per l’endemà, dia de la nostra sortida d’Egipte, un pas fronterer complicat. No va ser així: l’origen estava en les diverses postu-res polítiques egípcies.

«En el taxi que ens portava a l’hotel, la guia em diu que a l’ofi cina liacaben de comunicar

l’atemptat, si bé desconeixien els detalls i la magnitud.

Recordo una observació curiosa que em va fer: ha de ser una

cosa molt greu quan la TV i les emissores radiofòniques només

trameten música religiosa»

L ’altre dia parlava del presbiteri, i ho feia qualifi cant-lo de senat del bisbe. Avui voldria precisar millor el que deia, posant l’accent en la «comunió sacramen-

tal» que hi ha entre el bisbe i els preveres, «comunió sacra-mental» perquè bisbe i preveres tenen en comú el mateix sagrament de l’orde, participen del mateix ministeri (espe-cialment en el culte o assemblea eucarística) i formen el mateix presbiteri, i els uneix una mateixa missió. Els dia-ques, per la seva banda, enfortits per la gràcia sacramental i en comunió amb el bisbe i el seu presbiteri, serveixen el poble de Déu en la diaconia de la litúrgia, de la paraula i de la caritat.

L’Església és, però, molt més que el ministeri ordenat, i res no legitima que l’Església s’hagi donat a si mateixa una es-tructura clerical. La base de l’Església és Crist, el Senyor, la funció sacerdotal, profètica i reial del qual és participada per tots els fi dels que formen el poble de Déu, sense dife-rències ni distincions. Per bé que alguns membres han estat posats a banda en virtut del sagrament de l’orde o de l’estat religiós que lliurement han assumit, la condició de poble de Déu escau en forma eminent als laics, anomenats així per-què representen el laos i, incorporats a Crist pel baptisme, exerceixen, en la mesura que els pertoca, la missió de tot el poble cristià en l’Església i en el món.

Ja ho sé que les coses no són així, malgrat que, en els dar-rers temps, els laics siguin molt més presents en l’Església que en temps passats. Encara avui els laics (i les laiques) són els benefi ciaris del ministeri ordenat i, com a màxim, la cadena de transmissió de l’Església jeràrquica i executors del seu pensament i de les seves decisions. Bisbe, preveres i diaques continuen essent, o així es mostren visiblement als ulls de tothom, l’estructura de l’Església; més encara, ells són o apareixen com l’Església. I, perquè no sigui així, i no ha de ser així, els laics i les laiques haurien de ser l’es-tructura bàsica de l’Església i de cadascuna de les seves co-munitats, tant les de nivell diocesà com les de nivell local o parroquial.

No estic demanant res impossible. No estic demanant que se suprimeixi l’Església jeràrquica o, el que és el mateix, el ministeri ordenat: no estic postulant una Església “assem-bleària”. Estic dient que els laics i les laiques arribin a ser l’autèntic “senat” de l’església local i que, com a tals, no si-guin només els executors de les decisions que pren o pugui prendre la jerarquia, sinó els vertaders responsables de la comunitat cristiana, és a dir, els qui prenen les decisions. Estic demanant que els laics i les laiques deixen de ser els escolanets dels capellans.

Quan parlo, però, de l’estructura laïcal de l’Església, no vull dir només que els laics i les laiques siguin els responsables de la comunitat cristiana: estic dient que la comunitat cris-tiana ha de ser laïcal. Què vull dir amb això?

L’Església no és primàriament una institució religiosa o, si més no, pertànyer a l’Església no vol dir primàriament anar a missa els diumenges (que s’hi ha d’anar!). L’Església és la comunitat dels deixebles de Jesús, cridats a viure en el món, és a dir, a participar activament en totes aquelles instàncies i institucions que tenen com a objectiu el bé comú dels ciu-tadans, i a fer-ho des de la llum de l’Evangeli. Però, això, què vol dir? Us sembla que en parlem en la propera ocasió?

L’estructura laïcal de l’Església

JOSEPGILPREVERE

L’assassinatd’Anwar el-Sadat

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

V aig respondre a la xinesa que per la prem-sa i la TV arribaven esgarrifoses notícies de les seves accions a Orient. Aleshores

Sing-Lieng parlà d’ell com si l’hagués conegut de prop. Explicà que amb la seva immensa fortuna es construí una gegantesc jonc que portava sobre coberta una altiva pagoda de fusta. El pesat vaixell

era mogut per dos-cents remers. I al seu costat hi havia petits joncs perquè eren els seus guardaes-patlles. Navegaven per riu Yangtsé, per això rebia l’esmentat nom. El seu poder augmentava mentre la CIA, el MI 6 i fi ns i tot la desgastada KGB envia-ven els seus millors agents per assassinar-lo, però sempre fracassaven. Els espies acabaven morts i els seus cossos fl otaven per les aigües o senzilla-ment desapareixien. Li agradaven els focs articials i sovint organitza-va sumptuoses festes a la seva pagoda fl otant per mostrar la seva afi ció. Però arribaren els proble-mes amb els rivals i una nit s’incendià el magat-zem dels articles pirotènics. El vaixell i els joncs del costat es convertiren en una gegatesca foguera a la vora del riu mentre el Mandarí del Yangtsé morí entre les fl ames.–Parla com si l’hagués conegut –deia jo.–Per suposat! –exclamava ella amb un seductor somriure–. Era el meu pare! No em miri així! Ara sóc una dona honrada que no segueix els seus ne-gocis i venc objectes antics. Està d’acord amb el preu de l’espasa de Gengis Khan?

El mandarí del riu Yangtsé (II)

XAVIERPARERALLICENCIAT EN

GEOGRAFIA I H ISTÒRIA

| 30 de juliol de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 21

Q uan arriben aquests mesos, els tarrago-nins tradicionalment sortim a prendre la fresca i, si la butxaca ho permet, ens

delectem amb un bon cucurutxo, «corte» o polo, fent referència als més assequibles per a la ma-joria de pressupostos. Recordo una conferència de fa més de vint anys sobre gelats del que fou mestre pastisser Ramon Mach Thomassa, refe-rent a la història que envolta aquest producte tan llaminer per a petits i grans.Segons sembla, els primers gelats que es men-jaren foren de fruita i va ésser en temps d’Ale-xandre el Magne, en el segle IV abans de Crist. Es barrejava fruita, mel i llet i es posava en re-cipients voltats de neu, perquè fos fred i així se n’abastaven. Més endavant trobem que l’any 62 del nostre temps es varen servir gelats en el banquet de noces de Neró, emperador romà, amb Pompeia. Es diu que eren de fruita trinxa-da, mel i neu, tot barrejat. Més tard trobem en Marco Polo, viatger venecià que introdueix les primeres receptes de gelats a Itàlia, que portà dels seus viatges a la Xina.

A poc a poc ens anem apropant al nostre temps i trobem que un italià anomenat Cubelli va ser el primer personatge a fer les proves de gelats amb cremes, però qui veritablement les va con-solidar i donar a conèixer va ser el seu alumne Vateli, que també era italià i, per a més referèn-cia, xef de cuina de Lluís Conde, príncep francès en el regnat de Lluís XIV rei de França. Aquest va ser qui va establir els gelats a Europa i per aquest motiu els italians són els capdavanters en aquesta especialitat.Constatem, doncs, que la neu, conservada en pous, era la principal cadena de fred de l’èpo-ca per fer gelats i conservar els aliments, fi ns que el 1823 en Miquel Faraday posa el gel a l’abast de tothom, tot i que qui més va consoli-dar aquesta modalitat fou Emili Carré, el 1850, fi ns que el 1930 la indústria del gelat va assolir el progrés i els grans frigorífi cs i congeladors però els que millor van manipular les especi-alitats de categoria que han anat evolucionant fi ns als nostres dies van ser els pastissers en les darreres dècades del segle XIX.

A vui parlaré d’un tema que està en boca de tot-hom però del qual no estem tan conscienciats com pensem: el maltractament de parella.

Potser ho coneixes com violència de gènere, el nom no m’agrada gaire perquè sembla oblidar les parelles de persones del mateix sexe. També li diuen violència masclista, terme que encara m’agrada menys, ja que hi ha moltes ocasions en què és la dona qui maltracta l’home, tot i que sembla menys comú i sigui menys co-negut. Com he dit, avui en dia estem conscienciats del problema i coneixem la seva gravetat, però cada cop que surt el tema sento algú que diu que a ell o ella no li passaria. «Jo no deixaria que m’aixequessin la mà». Aquesta frase em preocupa perquè demostra que enca-

ra no som capaços d’entendre la persona maltractada i, si no l’entenem, com la podem ajudar?Molta gent pensa que el maltractament comença amb una bufetada durant una discussió, de sobte, en calent. Ens costa entendre com es permet aquesta brutalitat. Pensem que la víctima és una persona dèbil i que no-saltres no ho permetríem. Però el que no veiem és que aquest no és el primer pas, el maltractament comença molt abans, comença el dia que un es mostra sarcàs-tic amb l’altre. Segurament són les seves pors i el seu complex d’inferioritat allò que porta a fi car-se amb la seva parella i començar a fer-li bromes per deixar en evidència els seus defectes. Tot és broma, un joc, però les bromes constants fan que l’altra persona se senti malament, insegura, que comenci a tenir por d’equi-vocar-se i a pensar que tot ho fa malament. Aquest malestar i aquesta por fan que la persona maltractada cometi més errors i acabi per adoptar el rol de mal-destre. En aquest punt ja s’ha creat molta tensió en la víctima, que a poc a poc es veu anul·lada. Alhora, el maltractador agafa el rol de ser responsable que la seva parella no s’equivoqui, per la qual cosa cada cop la renya més i té menys paciència. Així, un dia discuteixen i li aixeca la veu, l’endemà crida i al tercer, l’insulta. Amb això acaba de perdre el respecte per la seva parella. Això ja és maltractament. Per mi és el pit-jor tipus de maltractament, perquè et destrueix com

a persona, et destrueix per dins fi ns que el cos acaba sent un envàs vuit. Cal ser conscients que, tot i que és cert que l’home, per regla general, és més fort que la dona i, per tant, més capaç de maltractar físicament, el maltractament psicològic està a l’abast de tots dos. Però la cosa no acaba aquí. La línia que separa la dis-cussió del maltractament és com una corda a terra, cada cop que la passes es mou una mica més lluny. Si abans cridar estava malament, ara és normal, així que quan un s’enfada molt ha de pujar al següent nivell, insultar. Després agafar pels braços, espitjar contra el sofà... fi ns que arriba el dia de la primera bufetada. Com has vist, aquest no és el primer pas, sinó el pe-núltim, quan ja s’ha destruït l’ànima i només queda destruir el cos. Això és l’únic que sentim a les notícies i potser és el més vistós, però el maltractament físic és trencar un pot que ja s’havia buidat. Si no entens això, no entens el maltractament.

El maltractament

ALEJANDROPÉREZ COACH

Temps de gelats

ANTONIPANADÈSPERIODISTA

«Cal ser conscients que, tot i que és cert que l’home, per regla

general, és més fort que la dona i, per tant, més capaç de maltractar

físicament, el maltractament psicològic està a l’abast de tots dos»

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: [email protected]

30 de juliol de 2014 | 22 | Botiga de Salut

Botiga de Salut confia en l’experiència de la firma Anita i la seva col·lecció Anita Care per oferir a les seves clientes els productes més adequats

Pròtesis i roba íntima per normalitzar la vida després d’una intervenció de mama

Q uan una dona ha de sotmetre’s a una in-tervenció de mama

sovint experimenta sensa-ció d’inseguretat a l’hora de vestir-se. Per aquest motiu, el fet de poder disposar de peces de roba que s’adaptin a les noves circumstàncies del cos ajuda molt aquestes dones a dur una vida normal i desenvolupar la seva activi-tat diària en tots els àmbits. A Botiga de Salut són espe-cialistes en aquest tipus de roba i per això treballen amb les millors marques del sec-tor, entre les quals destaca, un cop més, la firma Anita, que también és especialista en la fabricació de pròtesis mamàries.

Fa més de 35 anys que l’em-presa Anita és dedica a la fa-bricació de pròtesis de mama i ajudant les dones a superar aquesta nova situació amb energia. Es tracta de produc-tes específics que garantei-xen la màxima naturalitat i seguretat en el dia a dia però també durant la pràctica es-portiva.

Pròtesis

Anita fabrica pròtesis de mama de silicona, que es ca-racteritzen per la seva bona tolerància cutània. Aquestes pròtesis s’assemblen al teixit d’un pit natural pel que fa a suavitat i moviment i s’adap-ten ràpidament la temperatu-ra corporal. El material està testat dermatològicament i certificat segons l’estàndard actual sobre Biocompatibilitat de la norma DIN ISO 10993. Anita fabrica pròtesis inicials (tèxtils), pròtesis parcials, prò-tesis totals,de pes reduït, prò-tesis totals i per a esport.

Corseteria especial

Totes les pròtesis, indepen-dentment de la seva forma, s’adapten perfectament a qualsevol sostenidor especial o peça de bany d’Anita. Tots els sostenidors estan fabricats

amb materials suaus i agra-dables a la pell. Consten d’un escot lleugerament més alt i elàstic i una banda per sota del pit ampla i elàstica que garanteix una subjecció se-gura de la pròtesi. Els tirants són més amples a mesura que augmenta la talla per aportar més confort.La gamma de productes inclou des de sostenidors esportius fins sostenidors d’elegància femenina passant per còmo-des bodies, a més de sosteni-dors de les col·eccions Anita Confort i Anita Active, que es poden dur com a sostenidors

protèsics cosint una funda a les copes.

Roba de bany adaptada

Amb Anita Care es pot nedar sense cap temor -–les pròtesis de silicona consten d’una là-mina de poliuretà que cobreix la silicona i que és insensible al clor ia l’aigua salada.Amb un banyador o bikini i a la moda banyar-se serà encara més divertit. I perquè se senti segura a l’aigua, les peces de bany tenen l’escot i la retalla-da de les aixelles més apujat, integren fundes en ambdues

copes amb una discreta ober-tura situada als laterals, i un folre especial amb banda per sota del pit per garantir una òptima adaptació i major sub-jecció

Productes postoperatoris

Anita care treballa en estreta col·laboració amb metges es-pecialistes per garantir l’eficà-cia de les peces postoperatòri-es. Els sostenidors especials, faixes i embenats de compres-sió s’ajusten de forma òptima a la zona a tractar oferint en

tot moment un suport segur i ajudant en el procés de cura-ció. A més, tots els tancaments de les peces són fàcils d’obrir i tancar, aportant així, un plus de comoditat.Tot i la necessitat d’ajust dels productes postoperatoris, els materials suaus i la possibili-tat de regulació permeten su-ficient llibertat de moviment.Per qualsevol consulta no dub-teu a visitar l’àrea de parafar-màcia de Botiga de Salut, on us informaran de tot el que necessiteu saber sobre aquest i als altres productes de la marca.

Les pròtesis s’assemblen al teixit d’un pit natural pel que fa a suavitat i moviment

Totes les pròtesis s’adapten perfectament a qualsevol sostenidor o peça de bany d’Anita

| 30 de juliol de 2014 Publicitat | 23

Plaça Verdaguer núm. 2 · Tarragona - Tel. 977 24 98 98 - www.botigadesalut.catHorari: de dilluns a dissabte de 10h a 14h i de 16:30h a 20:30h

Corseteriaespecial i esportiva

Naturalitati confort

Roba de bany

Diferents tipusde pròtesis

Disposem de tota menade pròtesis i productes de corseteria i bany que t’ajudaran a superar una intervenció de pit inormalitzar amb energiaaquesta nova etapa.20% descompte en roba de bany i corseteria

30 de juliol de 2014 | Agenda24 |

AGENDA

A la Romania dels anys 80, en els últims anys de po-der de Ceauescu, Otilia i Gabita són dues amigues que comparteixen habitació en una residència università-ria. Gabita es queda embarassada i contacta amb un tal senyor Bebe perquè li practiqui un avortament clandestí. Otilia es farà passar per la germana de Gabi-ta per poder acompanyar la seva amiga durant el pro-cés, encara més dur i desolador del que en un principi havien imaginat. Lloc: Espai Jove La PalmeraHora: 22

Una nova oportunitat de veure el Llac dels cignes repre-sentat per la companyia del Ballet de Moscou. Un clàs-sic molt esperat per als amants de la dansa i la música clàssica.Lloc: Palau Firal i de CongressosHora: 21Preu: de 20 a 38 €

El disc AM d’Abraham Mateo és el resultat d’un any de gravacions entre Espanya i els Estats Units en què el mateix Abraham ha participat tant en les tasques de composició com de producció. La seva carta de pre-sentació va ser el seu primer single Señorita, que ja ha superat els 35 milions de reproduccions. Mesos més tard, a l’octubre del 2013, llençava un nou single, Girl-friend, que va arribar als 4 milions en poc més de dos mesos. Ambdues cançons es troben entre les 50 més venudes a l’Estat. Lloc: Teatre Auditori Camp de Mart Hora: 22Preu: de 28 a 38€

Després de convertir-se en una de les més fermes reali-tats de l’escena del nou pop fet a Catalunya, Els Amics de les Arts tornen amb força el 2014. La banda arriba-rà a Tarragona en plena forma, després d’haver passat pels principals festivals del territori (Canet Rock, Jig-waPop, Cap-Roig...) i amb un repertori infal·lible en el qual no falta cap dels clàssics que els han convertit en favorits del públic.Lloc: Teatre Auditori Camp de MartHora: 22Preu: de 21 a 33 €

Aquests germans guitarristes de Tarragona comencen a tocar junts als 10 anys. Junts arrepleguen una vintena de premis nacionals i internacionals. Lloc: Circ romàHora: 21Preu: 15€ adults / 10€ nens fins a 12anys

La Jove Orquestra Intercomarcal està d’enhorabona: fa cinc anys i proposa a Tarragona de celebrar-ho junts. El programa de concert s’identifica amb la trajectòria i els valors de l’orquestra: uneix les figures de Beet-hoven (interpretaran l’obertura de la seva única òpe-ra) i Rimski-Kórsakov, dos músics molt compromesos amb les seves societats i amb els ideals humans. Per a aquesta ocasió, comptaran amb la parella solista Èlia Casals i Alejandro Ortuño i amb la companyia de dansa del ventre Alhazar, que oferiran la seva coreo-grafia sobre la fascinant història oriental d’Antar i la fada Gul-Nazar. Tot plegat, amb la ja tradicional col-laboració solidària amb la Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona i Terres de l´Ebre. Lloc: Teatre TarragonaHora: 19Preu: 10€

28 29 30 31 1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

JULIOL · AGOstO 2014

EXPOSICIÓ

dImECrESTarragonaCinema. ‘4 mesos, 3 setmanes i 2 dies’

30dISSABTETarragonaConcert. Els Amics de les Arts

2

dIUmENGETarragonaConcert. Jove Orquestra Intercomarcal

3

dIvENdrESTarragonaDansa. ‘El llac dels cignes’

1

Tarragona‘Històries de tocador. Cosmètica i bellesa i l’antiguitat’

Des de l’antiguitat, homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte personal fent servir tots els recursos que la natura els proporcionava. His-tòries de tocador vol mostrar com la cura de l’as-pecte personal és quelcom comú a totes les èpo-ques i convidar al visitant a establir lligams amb l’antiguitat mitjançat els petits gestos quotidians relacionats amb la bellesa, en els quals tots ens reconeixem.Lloc: Museu Nacional Arqueològic de TarragonaFins al 28 de setembre

EXPOSICIÓ

Tarragona‘Exposició 1911. Sobreviure a la tempesta’

L’any 1911, entre el 31 de gener i el 3 de febrer, un fort temporal assolà les costes catalanes i va-lencianes des del Maresme fins a València. Co-negut com el Temporal de La Candelera hi van perdre la vida gairebé un centenar de persones. El 2011 en diverses localitats costaneres es van organitzar un seguit d’actes per commemorar aquest fet tràgic. Un d’aquests actes va ser l’ex-posició 1911. Sobreviure a la tempesta. Lloc: Arxiu del PortFins al 22 d’agost

TarragonaConcert. Duo Becerra

TarragonaConcert. Abraham Mateo

ART, CULTURA, PERSONESEns veiem el 17 d’agost al XXV Festival de Sant Magí a la plaça la Font.Bon estiu i fins al setembre

ATENEU DETARRAGONA

| 30 de juliol de 2014 | 25

CULTURA

Cultura

Tarragona s’ofereix com a laboratori d’ide-es entre artistes de diferents procedències i estils artístics. L’intercanvi en majúscu-les és una de les grans metes que perse-

gueix el projecte «Transmissions», impulsat pel centre d’art Teler de Llum, que planteja residènci-es d’artistes contemporanis en contextos no con-vencionals al territori del Camp de Tarragona. Les residències per al 2014 es convoquen a través de convocatòria oberta, el termini de la qual es va iniciar la setmana passada i de la qual es preveu una nova edició per al 2015.

La residència d’immersió és un període de treball en un context específi c del Camp de Tarragona durant un mes per dur a terme un projecte d’art contempo-rani. Per cada residència es demana un pla de treball que promogui l’intercanvi d’experiències, la inte-racció amb actors de l’escena local i la presentació del resultat de la proposta. En total, Transmissions donarà a conèixer a Tarragona 8 projectes realitzats per vuit artistes del Camp, cosa que donarà lloc a

una exposició col·lectiva itinerant i a un documen-tal que recollirà el procés. L’objectiu és donar a co-nèixer una identitat i un territori comú, el Camp de Tarragona, a partir de diferents experiències i punts de vista que el visitant podrà contrastar amb els seus propis coneixements i imaginaris.«Transmissions» comença a l’agost de 2014 amb un primer projecte en fase experimental realitzat per Unai Reglero (CaldodeCultivo/Künstainer). Aquest projecte servirà per posar en rodatge el programa i resoldre dubtes dels artistes que es vulguin presen-tar a la convocatòria oberta.Es poden presentar artistes o col·lectius que puguin demostrar relació amb el territori del Camp de Tar-ragona. Hauran de presentar un projecte de creació en context, amb una comunitat o entitat local. Els artistes disposaran d’un pressupost global de 2.000€, que inclouen honoraris, transport i materials. La convocatòria es va obrir el 25 de juliol i fi nalitza el 31 d’agost. Els resultats es coneixeran el 7 de setem-bre. Les bases de participació es poden descarregar a www.kunstainer.com.

Tarragona s’obre a residències artístiques d’arreu del món

D’esquerra a dreta: Jordi Abelló, director del Teler de Llum; Nani Blasco, gestor de Künstainer, i Unai Reglero, que serà l’encarregat de presentar la fasa experimental del primer projecte, durant la presentació de l’acció al Pretori de Tarragona. /Cedida

L’Ajuntament de Calafell posa en marxa al mes d’agost, un cicle de cinema dedicat a temes mediambientals amb l’objectiu de conscienciar els ciutadans sobre la

importància de reciclar i conservar el medi am-bient. Les projeccions tindran lloc els dimecres del mes d’agost, a les 19 hores, al Centre Cívic Cinema Iris, i l’entrada és gratuïta. El nou cicle de cinema medi-ambiental consta de les següents projeccions:

06/08/14 Plàstics a la deriva (del programa de TV3 Quequicom). Els protagonistes d’aquest programa surten a la mar amb un vaixell de pesca i tornen

amb tants plàstics com peixos. Cada europeu gasta uns 30 kg de plàstic a l’any només per a envasos que tenen un ús efímer. Mercè Masó, biòloga ma-rina de l’Institut de Ciències del Mar, qualifi ca de «drama» que els plàstics estiguin canviant l’ecosis-tema marí.

13/08/14 Gestió de residus (del programa de TV3 L’aprenent). Aquest documental explica com funci-ona la recollida selectiva i on van a parar els resi-dus que llencem a les escombraries. Llucià Ferrer, conductor del programa, haurà d’aprendre un ofi ci indispensable en el dia d’avui i poc agraït: el de la gestió de residus.

20/08/14 Comprar, llençar, comprar (del programa de TV3, Sense fi cció) Aquest documental parla de l’Ob-solescència Programada, l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. Basant-se en una acurada recerca de més

de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, el documental relata la fascinant his-tòria de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap al 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fi ns a casos actuals que afecten productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.

27/08/14 Océanos de plástico (documental produït per France 3). Els plàstics són un dels grans invents del segle XX, però la seva utilització ha causat també grans problemes al medi ambient i la salut. Els oce-ans s’estan convertint en el cubell de les escombra-ries del món. Cada quilòmetre quadrat d’oceà conté una mitjana de 74.000 peces de plàstic. Hem deixat que el plàstic colonitzi el mar i aquest residu mata milers d’animals cada any. A més, els productes qu-ímics entren lentament en la cadena alimentària.

Cicle de cinema ambiental a Calafell

El llucet petit de la Ferrussola

AGNÈS LLORENSPERIODISTA

Potser perquè servidora té el costum de quedar-se amb els detalls, aquest cap de setmana no he pogut oblidar una imatge

que ens va regalar el programa El convidat, quan el periodista Albert Om va ser a casa de Jordi Pu-jol. Potser alguns heu volgut jugar, aquests dies de tempesta, al joc maquiavèl·lic de rememorar el programa. Per la meva banda, no em puc treu-re del cap la imatge de la dona d’en Pujol, Mar-ta Ferrussola, fregint els llucets que van sopar l’Om, el mateix Pujol i la seva muller: la imatge d’un sopar humil en estovalles senzilles, acom-panyat de truita de patates i una trista escarola amanida que surava al plat de la Ferrussola. Qui ens ho havia de dir que aquell sopar anodí ara ens vindria a la memòria i ens picaria més que mai? I sí, la pàgina de gastronomia va una mica més endavant, però hi ha instants que superen totes les propostes que podem recomanar. La realitat sempre supera –sovint amb excés d’oli de les restes del fregit– la fi cció. Com que suposo que llegireu aquestes línies amb força temps lliure per davant, us aconsello que recupereu aquella escena memorable d’El Padrino de Coppola, la del patriarca Don Vito morint a l’hort, la imatge que congela la fi d’un home clau que compta en el seu currículum amb tants encerts com errors, que sovint ni els seus saben disculpar. Sé que hi ha altres propostes per aquests dies d’agost, però jo no em puc treure del cap les taronges –que molts diuen que sempre són presents en les escenes de mort de la trilogia de Coppola– i comparar-les amb aquells llucets que amagaven tantes coses i que ens han deixat la llengua amb gust de cremat de tanta «Cosa Nostra» i una mica més orfes de referents.

OPINIÓ

El projecte «Transmissions» presentarà un total de vuit propostes basats en l’intercanvi

30 de juliol de 2014 | Gent26 |

GENT

El passat dissabte 19 de juliol, els guanyadors del premi comú de la quarta campanya de dinamit·zació comercial organitzada pel Pla de Barris, conjuntament amb 23 municipis més de Catalunya, sota el títol Barris antics, molt per descobrir, molt per oferir van gaudir d’un tomb pel Vendrell. La jornada va començar a la platja, per conèixer la Reserva Marina de la Masia Blanca i el Museu Vil·la Casals de Sant Salvador. Tot seguit es van desplaçar al nucli històric del Vendrell per fer una visita guiada pels carrers del centre, el Mercat Municipal, l’església i el Museu Deu. La tarda la van finalitzar amb temps lliure per poder fer algunes compres al comerç de la vila.

La portaveu de CiU a l’Ajuntament de Tarragona, Victòria Forns, acompanyada pel regidor Xavier Quintana, va visitar les instal·lacions d’Euroports Iberica al Port de Tarragona. Carles Severi·no, conseller delegat d’Euroports, va fer la presentació de les diferents línies de negoci de l’empresa destacant, entre altres, les noves instal·lacions del moll de Cantàbria on l’empresa té ubicada la terminal de pasta de paper.

Els guanyadors de la campanyacomercial de barris antics de

Catalunya fan un tomb pel Vendrell

Visita de Victòria Forns a l’empresa Eurosports

Ibérica al Port de Tarragona

Èxit de participació a la jornada de neteja de la platja del Miracleorganitzada per Mare Terra Fundació Mediterrània

Una quarantena de persones van participar el passat dissabte a la jornada de neteja de la platja del Miracle organitzada per Mare Terra Fundació Mediterrània. Es tracta d’una activitat molt arrelada a Tarragona, ja que fa 23 anys que es duu a terme. Aquest és el segon any consecutiu en què la jornada se celebra al Miracle. A les 10 hores del matí es va instal·lar l’envelat de l’entitat i els voluntaris es van dividir en grups. Alguns es van dedicar a recollir brutícia de la sorra i les roques mentre que alguns bussos netejaven el fons marí. Alguns voluntaris també van caminar entre els banyistes fent una enquesta sobre els seus hàbits i usos a la platja. Com sol succeir cada any, en veure el treball que estaven fent els col·laboradors, alguns banyistes van voler donar un cop de mà i es van posar a cooperar en les tasques de neteja. La gran sorpresa de la jornada va ser l’aparició de tres sirenes i un tritó que, enviats per Neptú, van lliurar un missatge recollit i llegit pel president de Mare Terra Fundació Me·diterrània, Ángel Juárez. En aquest escrit, aquests éssers mitològics demanaven a la Humanitat que sigui més responsable i ajudi a mantenir més net el litoral. L’aparició de les sirenes i el tritó va ser un espectacle que va generar una gran expectació, ja que moltes persones (especialment els més petits) no s’ho van voler perdre i van entrar a l’aigua per veure·ls de ben a prop.

| 30 de juliol de 2014 | 27Gent

GENT

El passat diumenge va tenir lloc a l’avinguda Maria Cristina de la ciutat de Tarragona, la cursa de patins que cada any organitza l’Associació de Veïns del barri. El Club RollerSport, com tots els anys, va acudir a la invitació dels veïns i va participar en totes les curses, aconseguint medalla en totes. Les curses de Maria Cristi-na són les úniques que se celebren en circuit urbà a Tarragona, per la qual cosa el Club RollerSport agraeix als responsables la seva convocatòria i els anima a mantenir una cursa que pot ser tot un referent per a altres entitats de la ciutat en la promoció del patinatge.

El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va lliurar les distincions als 326 estudi-ants de Catalunya que han obtingut una qualificació d’Excel·lent en les proves d’accés a la univer-sitat (PAU) del passat mes de juny. La nota d’aquests estudiants en la fase general de les proves ha estat igual o superior a 9. Les alumnes, Xènia Dalmau (9.35), Ariadna Estradé (9.25) i Maria Villanu-eva (9.25), del Col·legi Aura de la Canonja, han rebut aquesta distinció per treure una nota superior a 9 en les proves de selectivitat. En total han estat 326 els estudiants que han recollit el guardó en un acte que s’ha celebrat a l’Auditori de Barcelona. D’aquets 326, 180 estudiants procedeixen de centres concertats i 146 de públics, 178 són noies i 148 nois.

El Club RollerSport participa a la cursa de patins del barri de Maria Cristina de Tarragona

Tres alumnes d’Aura, distingides per la Generalitat per treure un Excel·lent a la selectivitat

El pròxim diumenge 3 d’agost, Prades celebrarà el tradicional Concurs de Gossos d’Atura que enguany arriba a la 27a edició. A les 11 del matí al Camp de Futbol Municipal (av. de la Verge de l’Abellera) s’iniciarà aquesta competició en la qual els gos-sos demostraran les seves habilitats.

Si visiteu el poble de Conesa durant l’any, trobareu un poble molt tranquil. Si el visiteu aquests dies de finals de juliol, hi notareu alguna cosa estranya, les portes de les entrades mig obertes i els conesins netejant-les a fons, endreçant-les i decorant-les. Si visiteu Conesa el dissabte 2 d’agost entendreu a què venia aquest tràfec! Durant tot el dia se celebra el 6è Mercat Vell de Conesa, una activitat que en tan sols cinc edicions s’ha convertit en un dels referents de les celebracions esti-uenques de la Conca de Barberà, i que omple el petit poble de gent i activitats, tant els carrers de dins la muralla com els exteriors. Al Mercat Vell de Conesa hi trobareu més de seixanta parades on comprar antiguitats, artesania, roba, objectes de segona mà... Però també podreu visitar trenta-nou entrades de cases de Conesa, la majoria molt ben decorades amb exposicions molt diverses. A més hi trobareu uns espais on s’han reproduït una rellotgeria antiga i un taller de modista, una mostra de taxidèrmia, exposicions de fotografies, de ceràmica de Mary Gumà, de bonsais, de maquetes de trens, d’espantaocells... També podreu fer un tast d’olis o prendre una copa de vi al fresc i agradable espai del minigolf dels allotjaments rurals el Clos. I si hi voleu estar tot el dia, al matí hi haurà l’ac-tuació dels Miquelets de Catalunya i a la tarda podreu gaudir de jocs reciclats per a tots, al migdia tindreu tres llocs per dinar: al cafè del poble, a la piscina i a l’espai de restaurant que hi haurà a la fassina. Passeu-vos el dissabte 2 d’agost per Conesa i veureu com es pot transformar, per un dia, un poble tant tranquil durant la resta de l’any!

Prades acull el XXVII Concurs de Gossos d’Atura

de Prades el diumenge dia 3 d’agost

6è Mercat Vell de Conesa el diumenge dia 2 d’agost

30 de juliol de 2014 | 28 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 31

Núvols sense pluja

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 30

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 29º / min. 22º

DIVENDRES 1

DIUMENGE 3

DIMARTS 5

DISSABTE 2

DILLUNS 4

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 /ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!Kit és un gosset de mida petita, va aparèixer abandonat. És molt bo i tendre. Adora els nens i estar amb altres gossets. Només vol una llar on l’estimin i en tinguin cura.Contacte: [email protected]

MÍMULO I DUNIA EN ADOPCIÓ!Mímulo i Dunia són dos gatets de 2 mesos molt juganers i simpàtics que busquen adopció. Es lliuren desparasitats a famílies responsables, junts o separats. [email protected]: 639 45 12 96

Cel asso le l la t durant la jo rnada de d imecres i d i jous , que de ixaran pas a l ce l ennuvo la t durant la res ta de la se tmana a to t e l te r r i -to r i , to t i que no h i haurà tempestes . Les tempera tures es mant indran a l tes , espe-c ia lment a in ic is de la se tmana que ve .

| 30 de juliol de 2014

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia | 29

DOLLENBERG: Fantàstic com a hotel i com a restaurantEn plena muntanya, a prop d’un poblet típic, descobrim un dels millors hotels d’aquesta zona meravellosa: El Dollenberg. Certament aquest hotel perdut a la Selva Negra, envoltat de boscos i amb unes vistes excepcionals, és encisador. És un ralais chateaux ubicat a la població de Bad Peterstal-Grirdbach. El seu wellness & spa és dels millors i el seu restaurant, Le Pavillon, del xef Martin Herrmann, amb 2 estrelles a la Guia Michelin, és una experiència gastronòmica inoblidable per la seva magnífi ca cuina. Organitza multitud d’activitats molt interessants (excursions, activitats musicals, balls, etc.) i passar uns dies en aquest hotel gaudint de la seva gran cuina resulta fantàstic.

Recomanable al 100 x 100. Un hotel familiar que brinda un acolliment singular i personalitzat als seus hostes.Finalment, la nostra darrera recomanació fa referència a una altra meravella situada enmig de la Selva Negra, també un excel·lent relais chateaux, el Bareiss, amb un dels millors restaurants d’Alemanya, amb 3 estrelles Michelin. Però això serà la pròxima setmana.

Fundat per Denis García Abella el 1974 en ple centre d’Escaldes-Engordany, aquest restaurant marisqueria conti-

nua sent com sempre un lloc de moda pel qual passen molts famosos que visiten el Principat.

Així ho acrediten les moltíssimes fotos que s’exposen en totes les parets del restaurant i en les quals hi ha infi nitat de personatges po-pulars de tots els àmbits socials, polítics, es-portistes, artistes, etc. Darrerament el patró té el suport del seu fi ll, que també es diu Denis, i que garanteix el futur de l’establiment. La re-vista Gastronomia i Turisme li va lliurar la distin-ció de Millor restaurant andorrà amb tradició 2011. El local, situat a dues passes del carrer prin-cipal d’Escaldes, té dos amplis menjadors, un dels quals ocupa la part inferior de l’establi-ment, a cura de Jose Machado. Al snack bar, situat al costat de l’entrada, s’ofereixen més de 90 tapes diferents, que també es poden de-manar als menjadors. La seva cuina presenta una línia nacional i internacional, amb especi-alitats en peix i marisc, que elaboren els xefs

José Antonio Alves i Maximiano Esteves. Dispo-sa d’un ampli celler en el qual es guarda més d’un centenar de varietats de vins de reserves espanyols i internacionals a càrrec del somme-lier Jesus Castelao. La carta és amplíssima i consta dels apartats d’entrades fredes, entrades calentes, arrossos, mariscs, peixos, carns (les fetes a la brasa són preparades en grill de carbó natural) i postres. Entre les especialitats cal destacar el carpaccio de fi let de bou amb encenalls de grana padano i oli de tòfona, 13,53€; sopa de peix i marisc, 11,44€; mil fulls de fi let de bou amb ceps i foie, 22,94€; assortiment de marisc de la casa a la planxa, 56,38€; fl am de la casa, crema cata-lana, amanida de fruita, etc., 6,22. Ofereix un menú per 12,49€. El vi de la casa és de la D.O. Rioja, Marqués de Mundaiz, 10,40€. No hi ha dubte que Don Denis continua sent un punt de referència gastronòmica molt im-portant al Principat d’Andorra, un lloc de visi-ta obligada per tots aquells que «volen veure i ser vistos», a més de menjar bé.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Don Denis, referènciagastronòmica a Andorra

DON DENISIsabel Sandy, 3 · Andorra

Tel: +376.820.692 i 823 742. www.restaurantdondenis.com

[email protected]

RESTAURANT · PLATS CUINATS

VINE A

CONÈIXER

LA NOVA

CARTA!!!

Elaboració Tallem totes les verdures i les gambes. Posem a bullir l’ou i, quan estigui fred, el pelem i el tallem a trossets petits. En un bol barre-gem les verdures i les gambes amb l’ou i li tirem una mica de sal. Tallem l’enciam en juliana i el posem al plat com a base. Agafem el tomàquet, el tallem en corona, el buidem i el farcim amb la barreja de verdures, gambes i ou. Per decorar el plat podem po-sar dues gambes o llagostins cuits. En un bol a part podem posar-hi maionesa o salsa de romesco, o si es vol, es pot amanir el plat com si fos una amanida. Bon profi t!

La recepta d’Encarna Martínez

Tomàquets farcitsde crudités amb gambes

Ingredients TomàquetEnciam PebrotCebaPastanagaEspàrrecsOu Gambes

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof | Av. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

ESCAPADES PER AQUEST ESTIU:

Uns dies a laSelva Negra (III)

30 de juliol de 2014 | Classi� cats30 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona Balcó del Mediterrani, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. Per: 330.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado. Precio: 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, � nca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807. Particular.

TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, centro de ciudad, cocina independiente. Perfecto estado. Posibilidad de parking, mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 21 31 07

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso. 170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Pis nou de 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire acondicionat, calefacció, pàrquing i traster. Preu: 180.000€ Tel. 977 252052

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. Per:195.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Apartamento de 2 dormitorios dobles, de obra nueva, con piscina en zona comunitaria. Precio a convenir. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Casas adosadas con zona comunitaria a estrenar 120.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. URB. PARC DE LLEVANT. Casa en venda. 4 habitacions, 3 banys, cuina, sala menjador, xemeneia, calefacció, a/a, jardí, pàrquing. Atenció el preu! 25% de descompte el mes d’abril. 495.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb � bra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 90.000€. Tel. 658 925 445

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

LA SECUITA. Casa obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina 16m2, salón 26m2, AC (f/c), energía solar, calefacción, garaje, parking. Terraza superior 37m2 y inferior 31m2. Vistas espectaculares. ¡¡¡OPORTUNIDAD!!! Sólo 240.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Piso de dos habitaciones, cocina independiente, perfecto estado, posibilidad de parking. Mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. URB. PUNTA DE LA MORA. Aparellat de 150m2 (MOBLAT AMB ELECTRODOMÈSTICS), parcel·la de 400m2, 4 habitacions, 3 banys, saló, cuina de disseny, parquet i porcellànic, a/c fred i calor, � nestres d’alumini blanc amb doble vidre, persiana i mosquiteres, solàrium amb vistes, garatge de 45m2 amb traster i bany, jardí acabat 200m2, porxos i amplia barbacoa. QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA “F”. Tel. 629 232 588

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edi� cio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. MÚSICS. Dúplex seminuevo, 4 dormitorios, 2 baños, aseo, cocina of� ce, salón comedor, terraza, 2 plazas de garaje, zona comunitaria con piscina. VISTAS AL MAR. 300.000€ Tel. 977 22 45 44

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Casas adosadas con zona comunitaria y pisinca desde 160.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, a/a. 230.000€ Tel. 977 25 20 52

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio en venta. 70.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/o� cina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. URB. 5 ESTRELLAS. Casa adosada en venta, 4 habitaciones, 2 baños, aire acondicionado, garaje, terraza, jardín, en perfecto estado. PVP. 240.000€ Tel. 607 20 80 20

REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2. Comedor, súper cocina, 4 habitaciones, 2 baños y muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + parquing pequeño. Tel. 661351575

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. BOSCOS. Casa adosada reformada. 3 habitaciones dobles, salón con chimenea, comedor, cocina of� ce, baño, aseo, garaje, jardín privado... 160.000€ Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3 dormitorios + 2 baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. ZONA IMPERIAL TARRACO. Amplio piso reformado, 170m2, 4 habitaciones, 2 baños, cocina of� ce, amplio salón-comedor, terrazas, EXTERIOR. 227.000€ Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Pis de 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot instal·lacions, molt lluminós, 180.000€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Urge vender. Casa de 4 dormitorios, altillo, garaje amplio, jardín interor. Precio: 150.000€. Tel. 977 69 35 69 / 691 239 003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo. Per 220.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. ZONA VIDAL I BARRAQUER. Piso seminuevo, 3 habitaciones (una es suite), 2 baños, comedor independiente, cocina of� ce con galería, plaza de garaje... 180.000€ Tel. 977 22 45 44

TORREFORTA (TGN). Planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, pàrquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar a viure. Per: 68.000€ Tel. 977 25 20 52

ATENCIÓN AFECTADOS HIPOTECAS. Si sus propiedades, viviendas, locales, negocios... están embargados, nuestro gabinete, experto en estos temas, garantiza mediante contrato, que los afectados seguirán disfrutando de sus propiedades como mínimo 6 años más, aunque sean subastados sus bienes y no tendrán que abandonar sus domicilios o propiedades. Hacemos análisis de las cláusulas abusivas y no de ley de sus hipotecas totalmente gratis. Tel. 673 575 270. Mail: [email protected]. Delegaciones en: Cataluña, Madrid, Aragón, Andalucía y Valencia.

SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 hab., 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Terrassa. Per 550€ Te. 977 25 20 52

TARRAGONA. PLAZA INFANTES. 4 dormitorios, cocina y calentador gas natural, baño y cocina reformados, buen estado. Sin muebles. Se piden referencias. 420€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Vivenda de 3 dormitoris, bany, cuina independent i menjador. Situat davant de la clínica Monegal. Preu: 450€ Tel. 97 24 80 80

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977242160

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 500€Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis en lloguer de 3 dormitoris, bany, cuina independent amb pati, menjador gran amb sortida a una terrassa. Preu: 470€ Tel. 977 24 80 80

VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada. Pueblo encantador y supertranquilo. Por 400€/al mes. Tel. 977243720 / 667692691

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 300€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ZONA BALCÓ. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per 600€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Reformat, amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edi� ci. Tracte directe. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. C/ JAUME I, amb mobles, reformat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza, 425€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis nou a estrenar, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aire condicionat, calefacció. Per 1.100€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JOSEP MARIA DE SEGARRA. Semi-nou, moblat, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, traster, safreig, vestidor. 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. GASÒMETRE. Pis en lloguer de 4 dormitoris, bany, cuina i menjador. Situat en una casa molt tranquil·la. 450€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ JAUME I. Semi-nou , amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany. 420€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Sense mobles, reformat, 2 habitacions, menjador-cuina, i bany, 2n pis sense ascensor. Per 320€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. OROSI. Pis en edi� ci de 10 anys, dos dormitoris, cuina independent amb galeria i bany gran. Edi� ci amb ascensor. Situat al costat de l’estació de trens. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ MAJOR. Semi-nou, amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina, bany, rebedor gran. Per 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per 500€Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany, per 350€ al mes. Tel. 977252052

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

TARRAGONA. C/ APODACA. Amb mobles, reformat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. FERRER. Pis en lloguer d’un dormitori, menjador obert a la cuina, bany. Equipat amb mobles nous. Preu: 490€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€. Tel. 637 128 631 / 615 044 664

BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719

SEGUR DE CALAFELL. Planta baja con jardín y barbacoa de 2 dormitorios obra nueva, parking y trastero. 450€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. Al costat de la RAMBLA NOVA. Pis en lloguer amb 5 dormitoris, 2 banys, menjador i cuina. Edi� ci amb ascensor. 500€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958

TARRAGONA. C/ BARÓ IV TORRES. Amb mobles, reformat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa, 2a planta sense ascensor. Per: 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AVDA. FRANCESC MACIÀ. Pis en lloguer, superfície aproximada de 116m2, 4 habitacions, 1 bany + lavabo, parquet, calefacció, terrassa, exterior i assolellat, vistes panoràmiques, pàrquing, MOBLAT. NO ANIMALS. 700€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. PERE PALAU. Pis en lloguer de 2 dormitoris amb mobles, cuina oberta al menjador i bany. Preu: 570€ amb possibilitat d’aparcament. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys. Per 700€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, planta principal sense ascensor. 425€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, amb sofà-llit, mobles, ascensor. Per 250€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis reformat de 3 dormitoris, 3 banys, menjador gran i cuina. Ideal per viure al centre en un carrer peatonal. Preu: 600€ Tel. 977248080

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb � bra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 400€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 460€ Tel 977 25 20 52

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

| 30 de juliol de 2014 | 31Classificats

CLASSIFICATS

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. CASC ANTIC. C/ MAJOR. Pisos en lloguer, 1 habitació, cuina-menjador, bany, balcó, moblat, reformat. 375€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una finca de obra nueva. Sin amueblar. Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160

TARRAGONA. Alquilo piso en el centro de Tarragona, lado PLAZA IMPERIAL TARRACO con muebles, de 4 habitaciones, baño, aseo, cocina, toda reformada, gran salón-comedor, balcón a la calle Pere Martell, con aire acondicionado, todo nuevo a estrenar y recién pintado. Con parking. Precio: 625€ Llamar al telf: 610 500 017 / 977 218 730 - Pedro.

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657

El catllar. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. tel. 660915000

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeña en venta. 18.700€ Tel. 654092540

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949

TARRAGONA. RAMBLA NOVA-MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta, plaza grande, buen acceso, buen estado. 23.800€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Lloguer de 2 locals, 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JAIME I/MALLORCA. Parking en venta, plaza grande coche y moto. Buen acceso. 18.000€ Tel. 654 092 540

PLAZA IMPERIAL TARRACO. Parking en alquiler. Coche grande. 70€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 50m2, per entrar-hi, lavabo, per 450€ Tel. 977 25 20 52

tarraGONa. cENtrO. alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. tel. 977231860

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Local en venda, superfície aproximada de 242m2, diàfan, en obra, amb sortida de fums, porta automàtica. PV. 260.000€ Tel. 977 24 34 06

CALAFELL. Locales comerciales, en zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. De 275€ a 600€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. de 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. Por 460€/mes. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. REAL/PZA. INFANTES. Parking en venta para coche grande y moto. Buen acceso. 22.000€ Tel. 654092540

tarraGONa. DOctOr MallaFrÉ (ZONa JOaN XXIII). alquilo parquing. Precio: 60€/mes. tel. 655 915 266

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 20.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. OFERTA. Venta de parking. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 13.900€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540

TARRAGONA. M. DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso. 60€ Tel. 654 092 540

tarraGONa. cENtrO. alquiler ático oficina de 100 m2 muy céntrico. Instalada, apto cualquier actividad con a.c., etc. tel. 977231860

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

tarraGONa. c/ JOaN MIrÓ (ZONa JOaN XXIII). alquilo parking grande (coche + moto). con mando a distancia. tel. 616 728 550

tarraGONa. PlaÇa VErDaGUEr. centro comercial. Se alquila/vende local de 140m2. tel. 977 23 69 20 / 638 418 256

la SEcUIta. a 3 min. de la estación aVE/aVaNt y 10 min. de El corte Inglés. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€. Oportunidad única. tel. 671 868 836

TARRAGONA. CENTRO. CALLE SANT FRANCESC Nº 20. Alquiler de local de 75m2. Directamente a propietario. Por: 750€/mes. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

EXtraOrDINarIa ParcEla UrBaNa en venta. con todos los servicios rEcIEN tErMINaDOS. a 3 minutos de la estación de aVE/aVaNt i 10 min.de tarragona. Para casa unifamiliar. Sólo 33.000€ tel. 671 868 896

TARRAGONA. OFERTA. Venta de parking en el centro. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 23.625€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. RAMBLA FRANCESC MACIÀ. Se alquila despacho-oficina en Asesoría Jurídica y Económica en funcionamiento en zona de expansión y a pie de calle. Se ofrece con todos los servicios (secretaría, luz, teléfono, sala de espera, aire acondicionado, etc.) y completamente amueblado. Tel. contacto: 977 13 50 35

TARRAGONA. CENTRO. PRAT DE LA RIBA. Alquiler de local. 85m2, diáfano, sin salida de humos. Por 850€/mes. Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

tarraGONa. SaNt PErE I SaNt PaU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. tel. 616 042 335

TARRAGONA. OFICINA 1 planta con ascensor, en venta, 55m exterior a la calle, aseos, varias dependencias. 46.000€ Tel. 654 092 540

tarraGONa. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. tel. 646 156 689

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. Per: 700€/mes. Telèfon: 977 25 20 52

TARRAGONA. REAL. De 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% . 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local en lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

TARRAGONA. P. MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 18.000€ Tel. 654092540

VIla-SEca. VENta. local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€. tel. 659 22 61 57

PORSCHE CAYMAN. Gasolina, 57.552km, 2 plazas, año 2009, cambio automático, color negro, 3 puertas. 40.000€ Tel. 977 971 142

BMW Serie 3 320i. 23.000km, año 2006, gasolina, cambio manual, color verde, 4 puertas y 5 plazas. 17.000€ Tel. 977 971 142

MERCEDES BENZ CLASE E 270 CDI CLASSIC. 360.000km, año 2002, diésel, cambio automático, color gris plata, 4 puertas, 5 plazas. 5.000€ Tel. 977 971 142

PORSCHE 911 TURBO. 450cv, 64.604km, año 2003, gasolina, cambio manual, color gris plata, 2 puertas, 4 plazas. 45.000€ Tel. 977 971 142

BMW X6 xDRIVE30d. 55.000km, año 2011, diesel, automático, blanco, 5 puertas y 4 plazas. 48.900€ Tel. 977 971 142

INFINITI G 3.4 V6 VVEL GT CABRIO. 66.000km, año 2011, gasolina, cambio automático, color blanco, 2 puertas y 4 plazas. 37.000€ Teléfono: 977 971 142

MINI COOPER COUPÉ. 143km, año 2013, gasolina, cambio manual, color rojo, 2 puertas y 2 plazas. Tel. 977 971 142

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores revisados Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, interior impecable. 23.000€ Tel. 638 789 753

RIO 600 CABIN FISH + SUZ. 115 hp 4T. FB (05). Sonda. Reusada. 13.750€.Tel. 661768042

SUNBIRD 4,75 mt + JOHNSON 60hp 2T (93). Toldo sol inox. / UHF / luces nav. / sonda proa abierta. Remolque (+600€) por 3.750€. Reusada. Tel. 661 76 80 42 i [email protected]

ASTOMAR 215 LS motor intra-fueraborda Volvo 220cv gasolina, embarcación open, se entrega con revisión recién hecha. 8000€ Tel. 638 789 753

HONDA MARINE. Motores fuera borda. Neumáticas. Precio anti-crisis. Tel. 661 768 042 i [email protected]

MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio 5.500€ Tel. 638 789 753

ZODIAC AEROTEC + HONDA 20 hp 4T + Remolque carretera (07). Reusada. 3.780€ Tel. 661 76 80 42 i [email protected]

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intra-fueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegació, revisió motor recent. 5.500€ Tel. 638 789 753

QUICKSILVER 600 EXPLORER. Motor fueraborda mariner 115cv 4T, embarcación open, banco y mesa en proa, con un pequeño camarote, sonda, GPS y toldo bimini, del año 2005, revisión de motor hecha. Teléfono de contacto: 638789753

Enginyer tècnic s’ofereix per treballs de topografia, informes tècnics, certificats energètics, projectes per a particulars i empreses. Informació sense compromís al 616 345 411

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. tel. 977 241 964 Móvil: 648 272 933

Se precisa peluquera con experiencia para refuerzo de verano en Roda de Bara. Tel. 617 227 376

“Ingresos extras en tiempo libre”. www.actividadprofesional.com

Se ofrece bufete de abogados en calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-salud-defensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * tel. 977 69 35 68

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-c, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. recollida i lliurament a domicili. telèfon: 626010186

compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. teléfono: 658 02 91 46

tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. todo el año. tel. 977 666 753

MotorCotxes

trEBALLProfessionals

VArISAltres ofertes

Immobles motor treball FormaCIÓ

ForMACIÓCursos

LoCALSLloguer/Venda

MotorNàutica

Vendo Suzuki-550 GSX-EF

Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser.Precio a consultar.

Tel. 630359977 / 977217132

Vendo Volkswagen-Cor-rado

Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisi-ones y las ITV al día. Nunca ningún accidente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77 / 977 21 71 32

MotorMotos

ANUNCIS [email protected] 728 550 / 686 703 910

30 de juliol de 2014 | 32 | Contraportada

termòmetre de la setmana

No hi haurà ‘outlet’ a Port Tarraco

Jordi Pujol, en el punt de mira de tothom

Valls celebra la seva seixantena Firagost

L’empresa que havia d’impulsar-lo s’ha fet enrere per discrepàncies econòmiques amb la propietat qatariana

L’expresident de la Generalitat ocupa tots els informatius després de reconèixer que ha defraudat la hisenda pública

El Port de Tarragona ha inaugurat recentment aquesta ampliació, amb l’objectiu d’atreure inversions de futur.

En els darrers dies s’ha estès la rumorologia que a les platges de la

Costa Daurada hi podria ha-ver taurons. Si bé aquesta afi rmació és difícil de fer, ja que aquests animals no acostumen a apropar-se a les platges per evitar la presèn-cia de l’home, no és del tot impossible. A la Mediterrà-nia hi viu la tintorera (o tau-ró blau), que és l’espècie més petita d’esqual i la més pro-lífera als mars i oceans d’ar-reu del planeta. El passat 23 de juliol diversos banyistes de la platja de la Paella de Torredembarra van alertar les autoritats que havien vist dos taurons a l’aigua, fet que va obligar a alçar la bandera vermella. El bany va quedar prohibit durant 3 hores i l’endemà una embarcació de la policia local va rastrejar el litoral torrenc sense trobar ni rastre dels taurons a prop de la costa.

Poden passar molts anys sen-se que ningú les vegi, però aquest estiu s’han albirat amb total seguretat al Maresme (des del Masnou fi ns a Premià) i a Torredembarra. Les tintore-

res, que són molt comunes a la Mediterrània, poden ser un perill per als banyistes si se senten amenaçades, és a dir, per exemple, si queden atra-

pades en aigües poc profundes i els banyistes intenten tocar-les o agafar-les. Són animals d’activitat nocturna i mengen sobretot peix blau i carronya.

El petit tauró de l’espècie de la tintorera pot arribar a assolir una mida de dos metres i mig. Té el cos allargat i estilitzat i el morro també és llarg. Té dues

aletes dorsals, dues de pec-torals, dues d’anals i una de caudal. Té un color blanc a la part del ventre i un color blau metàl·lic a la resta del cos. Pot arribar a pesar uns vuitanta quilos. No es coneixen casos recents d’atacs de tintoreres a persones.La baixa qualitat de la seva carn fa que no tingui molta importància comercial, mal-grat la seva abundància a alta mar. Es captura principalment amb palangre, però també en l’art d’arrossegament. Les ale-tes s’aprofi ten per fer la sopa d’aleta de tauró i les mandíbu-les es venen com a ornament.

Hi ha taurons a la Costa Daurada?La contra

e-mail:[email protected]. Francolí, parcela 15 Nave 943006 TARRAGONA

En la darrera setmana s’han albirat exemplars de tintoreres a Torredembarra

El tauró blau o tintorera és molt comú a la Mediterrània, però no representa cap perill per a les persones si no se sent amenaçat

La tintorera és habitual a la Mediterrània. Es tracta d’un tauró de mida petita, però que pot arribar a mesurar fi ns a 3 metres de llargada. Només s’atreveix a atacar les persones si se sent amenaçat. / CRAM