-
A mitjans del segle XIX el sacerdot italiAntonio Rosmini public
un llibre en el quesespecificaven el que ell denomina Lescinc
llagues de lEsglsia, llibre que, coms natural, fou immediatament
fulminat perles autoritats vaticanes condemnant-lo ales foscries de
lndex de llibres prohibits.
Posteriorment el Vatic ha reconegut elseu error fins el punt de
fer beat a lautordaquesta denncia.
Rosmini no fou lnic. Altres veus posteriors,amb el mateix amor
fraternal, salaren
PedresVivents
Butllet informatiu de la Parrquia de Sant Medir
www.parroquiasantmedir.cat Gener 2015 Nmero 130
LES ACTUALS MALALTIES DE LESGLSIA
segueix en pgina 3
-
El dia 10 de desembre de lany 1948,desprs de dues guerres
mundials quevaren deixar un esgarrifs nombre de morts,lAssemblea de
les Nacions Unides, com sivolgus posar fi a tanta bogeria, reunida
alPalau de Chaillot, a Pars, va proclamar laDeclaraci Universal
dels Drets Humans.Es tracta dun document, encara avui vigent,que
integra trenta articles, lefectivitat delsquals afecten, sense
excepci, a la totalitatdels ssers humans.
Daquesta proclamaciara es compleixen 66 anys i no sabem ben b
perqu car la xifra no sajusta alsparmetres fitxats per cele-brar
efemrides els mitjansde comunicaci han significatduna manera
especial lexis-tncia daquest document.
Quan estem redactantaquest article ens colpeix lanotcia que en
una poblacidel Pakistan en un assaltdels talibans han mort
141persones, 132 de les qualseren infants o adolescents,vctimes que
proclamen lairracionalitat sense sentit daquest acte ter-rorista.
Tamb sha posat de manifest durantaquests dies lhorror de les
tortures realitza-des a la pres de Guantnamo.
I aix ens porta de la m a constatar queencara avui, desprs de la
proclamaci delesmentada carta magna, la gran majoria delsgoverns de
molts pasos ignoren el contingutdaquest document, com ho demostra
la in-acabable relaci de fets que violaren els con-tinguts de la
majoria darticles de la Declaracilexistncia del qual ara estem
recordant.
La llista dincompliments s trgicamentinacabable: milions
dinfants sense escola,desnodrits i sense aigua potable;
assassi-nats massius, vertaders exterminis humans;els immigrants
que no sn tractats com per-sones; les violacions com armes de
guerra;desnonaments a casa nostra, pobresa en-ergtica. I tot aix
amb el consentiment i be-neplcit de governs que, tal vegada,
hansignat aquest document. I el que ens dol s
que encara avui el Vaticencara no lha signat.
Desprs daquest breurelat datrocitats i injustcies,ens crema als
llavis una in-quietant pregunta: s lhomeun ser intrnsicament
per-vers? No hi ha esperana enun mn millor, ms hum ims just?
I tant que s! Esperanarevestida de la llibertat inspi-rada en la
radicalitat de le-vangeli que s el documentque, des de fa dos mil
anys,ja va proclamar que la digni-tat de les persones,
espe-cialment els exclosos de la
societat, estava per sobre de les lleis dicta-des pels poderosos
daquell temps. I sn elspoderosos dara els que ens volen fer
creureque vivim en el millor dels mns, en el quelesperana i la
llibertat ja no tenen sentitdsser perqu tot est perfectament
acabat.s a les nostres mans desmentir la feblesadaquesta mentida,
doncs, s evident queencara som lluny de que les esperances da-quell
document del que ara celebrem la sevaexistncia shagin fet
realitat.
Ramon Freixas
2 editorial
DRETS HUMANS, ENCARA NO
PedresVivents
Edita: Parrquia de Sant MedirTirada: 200 exemplarsConsell de
redacci: Enric Subir, Ramon Freixas, Ramon Marn, Carles Muzs,
Pepita PlanaMaquetaci: Ramon Marn; Disseny: Oleguer Forcades
-
per continuar la crtica de les estructures de lEsglsia fins que
el Papa Pius X en un intentdesesperat va intentar frenar tota
crtica amb elseu demolidor Syllabus.
Veus que pretengueren sser emmudidesper la voracitat repressora
de linquisidor SantOfici, per que malgrat tot el pensament
delsquals reeix com inspirador del Vatic II, si bposteriorment fou
qestionat, encara, pels pontificats posteriors al del sempre ben
recordati estimat Joan XXIII.
Per el que no havia succet mai s que a lacrtica daquelles veus
sincorpors la del mateixPapa com aix ha succet recentment amb
unaaltra sorprenent intervenci del Papa Francesc.
En efecte, el dia 22 de desembre en la sevasalutaci habitual als
membres de la Cria Romana, el Papa els va exhortar a un
profundexamen de conscincia al considerar que alguna cosa no
funcionava prou b per culpadel que ell va definir com les quinze
malaltiesque afectaven al Cos Curial.
Malgrat tot, les veus dels te-legs entre molts altres tan
significatives com sn el pareCongar, Ranher, Hans Kung i Da-nielou
continuaren reclamant unaprofunda reforma de lEsglsia
Lespai del que disposem ens impossibilita aentrar en detall i en
profunditat sobre les malal-ties esmentades pel Papa, per
resumidament referenciades, podem assenyalar la de creuresimmortal,
la dun excs de funcionalisme, ladun enduriment espiritual, la
malaltia de la indiferncia amb els altres, etc.
En definitiva, el que Francesc retreu a laCria Romana s un excs
de professionalitza-ci, una manca de sensibilitat humana i, tot
allque allunya de lEsglsia a una gran quantitatde gent que la veu
ms aviat com una mquina administrativa que com una societat al
servei delEvangeli.
Realment el Papa Francesc no deixa de sorprendrens dia rere
dia.
Ramon Freixas
portada 3
ve de la pgina 1
LES ACTUALS MALALTIES DE LESGLSIA
-
Amb gratitud volem recordar el concert quelamic Guillaume
Lawless ens va oferir, com hofa cada any quan sacosten lesfestes de
Nadal, interpretantles segents obres: Preludi i fuga en do majorBWV
547, de Johann Sebas-tian Bach. ria de lopera Zoroastre,de
Jean-Philippe Rameau,transcrita per a orgue. Dansa de lpera-ballet
LesSauvages, de Jean-PhilippeRameau, transcrita per a orgue. Nadal
del Languedoc, delorganista i compositor francsAlexandre Guilmant.
Sonata sobre el Pare nos-tre, en tres moviments, deFlix
Mendelssohn. Marche des Scythes, dePancrace Royer, obra trans-crita
del clavec.
Jesus bleiet meine Freude (Jess, alegriadels homes), fragment de
la famosa cantata es-
crita originriament per a cor dequatre veus, i que s una de
lespeces popularment ms cone-gudes de Bach. Final duna Cantata
deNadal, de Johann SebastianBach, que forma part de lescantates
nadalenques que elgran mestre va dedicar per ales festes del
Nadal.No cal dir que aquest concertens va elevar lesperit per
apreparar-nos per a la comme-moraci de ladveniment delInfant Jess,
amb la gran sen-saci dhaver escoltat bonamsica, com ho fa sempre
elnostre benvolgut organista Gui-llaume Lawless.
Enhorabona,Guillaume, i moltes grcies.
Joan Planas
Som una gran fa-mlia coral, 6 grups,150 cantai res:
petits,mitjans, grans, percus-si, cor jove i cor adult.A partir
dels tres anysgaudim de la msica a travs de cant.
Per Nadal aquestafamlia seixampla,com els dinars a casaper
aquestes dates.Ens trobem al redsduns quants escena-ris, famlies
ben diferents. Vam cantar a ladventCoral de lAlcaldia, a lescola
OSCUS per la Ma-rat de TV3, a la Sala Pepita Casanellas
(ZonaFranca), en lActe dmnium Cultural a la Pl.Bonet i Muix, en la
celebraci del Nadal delgrup dopini mfora...
Per dos dels concerts ms especialsdquestes dates van ser el ms
humil i el msespectacular:
El ms humil, a petici den Ramon Freixasa la sala de lAula Oberta
de Sant Medir.
Un concert entra nya -ble, amb repre sen ta -ci dels nostres
infantsi una Sala Nova plenade gent captivada perla ten dre sa i
frescordels nostres petitscantaires.
El ms espectacu-lar, el tradicional con-cert de Sant
Esteve.Espectacular per laimplicaci de tota unaentitat, la collabo
ra ci
amb el Banc dAliments de la Parrquia, la parti-cipaci de tots
els grups, dels pares cantant ambels seus fills, un calendari
precis, lesglsiaplena de familiars i amics que ens
acompanyen...
s un espectacle sentir les emocions a florde pell condudes per
les harmonies enrgiqueso delicades de la nostra coral.
La Coral Sant Medir us volem desitjar i con-vidar a un 2015 ple
de msica.
Ramon Beltrn
4 notcies
Per Nadal, qui res no canta res no val
Concert dOrgue de Nadal
-
Amb motiu del cinquant aniversari del Premide Poesia Amadeu
Oller per a joves poetes inditsque organitza cada any la Parrquia
de Sant Medirdel barri de la Bordeta, ahir al vespre va tenir
lloc,al Sal de Cent de lAjuntament de Barcelona,lacte de presentaci
de lAntologia dels poetespremiats al llarg daquests anys. Fa
cinquantaanys, mossn Josep Maria Vidal, Joan Colominesi mossn Josep
Bigord van ser els encarregats decrear, juntament amb un grup
damics poetes,aquest premi, que porta el nom del qui va ser rectori
fundador de la parrquia bordetenca.
En aquest acte de celebraci hi va assistir lal-calde de
Barcelona Xavier Trias, el regidor de Sants-Montjuc, Jordi Mart,
representants de la parrquiade Sant Medir i alguns poetes premiats
al llargdaquest mig segle. Lalcalde de Barcelona XavierTrias va
donar la benvinguda i seguidament el can-tautor bordetenc Francesc
Mir, qui va conduir lacteva presentar a Llusa Juli, membre del
jurat delpremi Amadeu Oller. Juli va valorar la trajectriadaquests
premis durant aquests anys: La creaci ila histria del Premi Amadeu
Oller per a poetes in-dits ha pres una significaci central en el
nostrepanorama literari durant la seva trajectria, 50 anyson sha
connectat constantment amb els interessosdels joves poetes de les
diverses generacions. Ams, Juli explica que lantologia Premi
AmadeuOller, 50 anys de poesia recull cronolgicament
unarepresentaci important de la poesia catalana con-tempornia
marcada pel realisme i la lluita polticadels anys seixanta i
setanta i quan encara es moviaen la clandestinitat.
Al seu discurs, mossn Josep Bigord va recor-dar els inicis
daquest premi, fa cinquanta anys: vanixer en una setmana que
nosaltres consideremsimblica, concretament entre el 15 i el 22 de
no-vembre de 1964, una setmana en la que es vanproduir diversos
fets com el trasllat de les restesmortals de mossn Amadeu Oller a
la cripta de laParrquia de Sant Medir o la inauguraci de
161habitatges construts per lentitat benfica i cons -tructora Sant
Medir, entre daltres. Aquest premi,segons Bigord, s un element
constituent de laparrquia i la parrquia s un element constituentdel
premi. El rector de la parrquia de Sant Medir,Enric Subir, va
referir-se a Bigord: Representaaquest arc duni dels inicis del
segle XX amb elsegle XXI, i ell amb la seva tenacitat ha fet
possiblemantenir en moments difcils la convocatria delpremi.
Finalment, lalcalde de Barcelona, XavierTrias, va valorar
positivament el Premi de PoesiaAmadeu Oller, ja que durant tots
aquesta anys devida, joves poetes de tots els territoris de
parlacatalana han pogut publicar poesia per primera ve-gada. A ms
Trias, va destacar que el futur de laciutat, i del pas, depenen en
bona part de la cul-tura ja que ens enriqueix com a persones
pertamb perqu s un motor econmic, i per aix desde lAjuntament de
Barcelona donem suport moltespecial a aquest prem de poesia
Durant lacte shi van llegir alguns dels poemesque recull
lantologia i que corresponen a diversosguardonats amb el premi
Amadeu Oller durant elsseus anys dhistria. A ms, per cloure lacte
laCoral de Sant Medir va oferir tres peces musicalsi va acabar amb
lhimne nacional de Catalunya.
El3.cat (20 gener, 2015)
notcies 5
50 anys de Poesia Premi de poesia Amadeu Oller
Noms al 103.2 FMtota lactualitat de Sant Medir
Fem rdio Fem barri
-
Ens acostem, un altre any, a la Setmana dePregria per la Unitat
dels Cristians, i de nouens veiem abocats a meditar i
replantejar-nosla nostra vivncia de lecumenisme, del dilegdel que
compartir el Crist com a Senyor.
Aquest any el textproposat per a la me-ditaci s
lestranyaconversa entre Jess ila dona samaritana, delevangeli de
Joan, es-tranya perqu tot enella s contrari a lapraxis del
moment.Qu feia un home par-lant amb una dona?Qu feia un home
jueuparlant amb una donasamaritana? Fins i totels deixebles, que
jahavien destar acostumats a les extravagnciesdel Mestre, es queden
estordits, mirant de llunyel que succeeix, sense esme ni per
acostar-se.
Jess s en cam, viatja de Judea a Galilea,i per fer-ho decideix
travessar Samaria, molts al-tres jueus escollien un cam ms llarg,
que feiamolta volta, per aix no havien de trepitjar laterra
daquells heretges. En aquest caminar deJess, mentre els seus
deixebles sn al poblecomprant menjar, s troba davant una dona, ala
que demana que li ofereixi de beure, Dnamaigua (Joan 4, 7), amb
aquesta senzilla petici,que neix de la necessitat daquell que ha
quedatesgotat dun cam que encara no acaba, sobreel dileg entre el
Fill de Du i la filla de lheretgia,per als jueus, una conversa que
transformar larealitat de tots dos, i dels seus pobles, obrint
unnou espai per aquests fills de Yahv que nopoden viure com a
germans.
I s que, en aquest compartir laigua del pou,el jueu i la
samaritana obren davant seu un nou
espai, que deixa enrere la muntanya sagradaduns i la ciutat
santa dels altres, per crear unnou escenari dadoraci: lEsperit i la
veritat.Perqu tots els fills i totes les filles del Pare, enla
conversa amb Jess, entrem en la nova re-
alitat de lEsperit, quesupera les nostresprpies tradicions
perdescloure lespai da-doraci com.
En el cam de lesnostres vides, sensconcedeixen llocs perabeurar
les nostressets i recuperar-nosde les nostres fati-gues, aquests
snespais de lEsperitque revitalitzen elsnostres cossos i les
nostres ments per poder seguir en el servei, isn aquests espais
els comuns per a tots elsfills de Du, espais que superen les
nostres diferncies, perqu dins dells no hi ha ni tnia,ni classe, ni
gnere, ni tampoc confessi. I sprecisament all, on viuen lEsperit i
la veritatque lecumenisme es transforma en veritableadoraci, i s
all on, uns i altres, podem viureen com la nostra germanor, sense
deixar, niuns ni altres, de deixar de ser qui som.
Aquesta estranya conversa que ens ofereixlevangeli de Joan ha de
ser inspiraci per a latasca de saber viure i conviure junts, els
unsamb les altres, perqu ms enll de les nostresmuntanyes i de les
nostres ciutats santes, msenll de les nostres confessions i les
nostrestradicions, som fills i filles de Du, i s en el seuEsperit i
en el seguiment de Jess que podemcompartir amb laltre laigua que s
font de vidaeterna quan ens diu: Dnam aigua.
Marta Lpez Ballalta
6 informaci
DONAM AIGUA (Joan 4, 7)Creu-me, dona, arriba lhora que el lloc
on adorareu el Pare no serni aquesta muntanya ni Jerusalem. [] Per
arriba lhora, ms bendit, s ara, que els autntics adoradors adoraran
el Pare en Esperit ien veritat. Aquests sn els adoradors que vol el
Pare (Joan 4, 21.23).
-
Al barri de la Bordeta se celebren lescampanades del barri amb
una gran festa.Prop de mig miler de persones van donar labenvinguda
al nou any 2015 des de la pla-ceta de Sant Medir, al barri de la
Bordeta.
Es tracta duna experincia pioneraals nostres barris que
consisteix en queel venat del barri pugui viure unes cam-panades en
viu i en directe, asseguravendes de Sants 3 Rdio i de la Parrquia
deSant Medir, entitats organitzadores de les-deveniment.
La placeta de Sant Medir es va guarniramb banderoles i quan
faltaven pocs minutsper a la mitja nit era plena de gom a
gom.Arribades les 12 campanades, el campanarde la parrquia es va
illuminar amb uns pro-jectors, van tocar les campanes en directe
iseguidament es va oferir coca i beguda pera tothom.
El3.cat (1 de gener 2015)
el barri 7
LES CAMPANADES DE CAP DANY AL BARRI
Conferncies Presentacions de llibres
Reunions venalsBall per a persones
amb autonomia limitadaAula Oberta de la BordetaConstituci, 17 -
Tel. 93 421 65 27
-
Uneix-te a la festa!
Fes-ten soci!
COLLA PARRQUIA SANT MEDIRConstituci, 17934 216 527686 748
[email protected]
Aula Oberta a la Bordeta2 de febrer 2015 (dilluns)
Santiago Rusiol: el nostre mirallA crrec de Lleonard
Armentano
9 de febrer 2015 (dilluns)Dinar de germanor per celebrar el 25
aniversari de la nostra Aula
16 de febrer 2015 (dilluns)Histria i evoluci del Temple de la
Sagrada FamliaA crrec dEsteve Camps Sala
Escola Bblica EcumnicaSegon Seminari2, 9 i 16 de febrer
(dilluns)
Escollides per Du: Versi Bblica de lesdones que Du ha cridat per
fer una tascaA crrec de Marta Lpez BallaltaPastora de lesglsia
protestant de BCN CentreHorari: de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespreA
la Sala Nova de Sant Medir
Celebraci Ecumnica a la parrquia S. Medir20 de gener (dimarts),
a les 8 del vespre
Setmana de Pregria per la Unitat dels Cristians
Grup 4t Dijous26 de febrer 2015 (dijous) a 2/4 de 5 de la
tarda
Trobada a la Sala Nova
Taller de sardanesColla Francesc RubioA la Sala Nova de Sant
MedirTots els divendres de 7 a 9 del vespredoctubre fins a maig
AcollimentDe dilluns a divendres, de 6 a 8 h de la tardaA
lentrada del campanar
Grup Cristi de Reflexi29 de gener 2015 (dijous)
Cristians en la promoci dadolescentsde la selva peruanaA crrec
de Jaume AndrsA 2/4 de 9 del vespre, a la Sala Nova
12 de febrer 2015 (dijous)Antoni Bentu, telegA 2/4 de 9 del
vespre, a la Sala Nova
26 de febrer 2015 (dijous)Entrevista al bisbe CasaldligaA crrec
de Dolors FigueresA 2/4 de 9 del vespre, a la Sala Nova
Teatre
Quadre Escnic Sant Medir presentaTHE TOASTMASTERS (Xou
dimprovisaci)
7 de febrer 2015 (dissabte) a les 21h8 de febrer 2015 (diumenge)
a les 18h
Arxiu Histric de Sant MedirTots els dimecres laborals d11 a 13 h
al segonpis del Campanar. Obert per a consultes
Sants 3 RdioRelats Bblics, tots els dissabtesA 2/4 d1 del
migdiaPer F. Combelles, M. Cors i R. Munt
Informaci del barriTots els diumenges, a les 5 de la tardaA la
Sala Nova. Ball i berenar per a persones ambautonomia limitada
agenda
Parrquia de Sant MedirCarrer Constituci, 17 - 08014 Barcelona -
CatalunyaTelfon 93 421 65 27 - [email protected]
Despatx parroquial: Dilluns i dijous de 18 a 20 hMisses: Feiners
a les 8 del vespreDiumenges i festius a les 11 del mat, 12 del
migdia i 8 del vespre
Cansaladeria Bartomeu Bordanova
Jocs Florals, 144 baixos08014 Barcelona - T. 93 332 54 98
www.cansaladeriabordanova.net
Uneix-te a la festa!
Fes-ten soci!
