///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /FULL

INFO

RM

ATIU

04

Aquest 3r curs de funcionament del Pla Educatiu d’Entorn ha començat amb la presentació del document de memòria del curs 2008-2009 a la Xarxa Plenària.

La memòria recull l’avaluació del curs anterior en dos nivells diferents: un de més general, que se centra en el Pla previst per al curs 2008-2009 i l’organització de la Xarxa; i l’altre que, de forma més detallada, avalua els projectes de Tallers d’Estudi, Pla Català de l’Esport, Transició Escola Treball (Observatori TET), Projecte Aprenents i Projecte d’Aprenentatge Servei.

S’ha avançat en la consolidació de les accions ja iniciades, com ara els tallers d’estudi assistit, els diferents projectes d’ApS i les activitats esportives i culturals, i s’ha iniciat amb molt bons resultats el projecte Aprenents, de suport als processos d’orientació TET amb alumnes de 4t d’ESO dels tres instituts de la ciutat; els tallers de conversa en català per a pares i mares i els cursos en llengua d’origen per als alumnes de famílies nouvingudes del barri de Sant Josep.

Cal destacar també l’impuls a les estratègies per a la millora de la detecció de necessitats psicosocioeducatives dels alumnes d’ESO amb l’elaboració d’un estudi per professionals dels centres i els serveis educatius i amb el suport d’assessors externs, treball al qual és convenient donar continuïtat i incorporar-hi els centres de primària, amb l’objectiu de compartir visions, valorar l’evolució de les necessitats i ajustar les respostes per atendre-les.

S’ha de millorar la detecció de necessitats pel que fa a la formació de pares i mares i les activitats extraescolars per a nens i joves, i cal dotar de més coherència les propostes actuals i intensificar la coordinació de les diferents AMPA i entitats en relació als aspectes organitzatius i a la vinculació als eixos del PEE.

L’avaluació sistemàtica ens permet identificar i reflexionar sobre aquests aspectes de millora i aconseguir progressivament ajustar les accions ja iniciades i les noves propostes a les diferents necessitats i realitats.

Avaluar les accions del Pla per millorar-lo

Mar

ç 10

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

FULL INFORMATIU 04

Una de les accions que s’avalua amb més profunditat en la memòria 2008-2009 és el seguiment de l’Observatori TET de Sant Vicenç dels Horts. En finalitzar el curs es recullen a través dels instituts les dades d’acreditació i no acreditació de l’ESO, el batxillerat i els cicles formatius, així com les d’orientació tant dels centres com dels serveis del Dispositiu TET. El document que s’elabora a partir d’aquestes dades permet valorar l’evolució de la població escolar en els processos TET i, alhora, orientar les accions futures per tal d’avançar en la millora de l’èxit escolar.

Al llarg dels anys, a través de l’Observatori TET s’han aconseguit prou dades per poder fer una reflexió profunda i de qualitat. Enguany, entre els indicatius, destaca una disminució d’abandonaments a 2n cicle d’ESO respecte del curs anterior –tot i que les dades són molt fluctuants els darrers cursos– i una millora notable en el seguiment de l’alumnat que abandona o acaba l’ESO. S’observa també un èxit educatiu més gran de les noies en totes les etapes.

Pel que fa al batxillerat, l’acreditació (2n curs, 71%) se situa en paràmetres lleugerament millors que els resultats de 1r

Dos projectes clau per a l’increment de l’èxit escolar i la sostenibilitat del Pla Educatiu d’Entorn

2

curs, amb més d’un 15 % de repeticions i un 13% d’abandonaments. Cal també valorar que 73 dels 84 alumnes que es van presentar a les proves d’accés a la universitat les van superar, cosa que representa un 86,8% de mitjana d’èxit en tots tres instituts de la població. A més, s’observa un increment considerable d’abandonaments en el batxillerat, fet que fa reflexionar als diferents actors (centres educatius, pares, alumnes, etc.) sobre l’adequació de l’orientació en finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria.

Els percentatge d’èxit en els cicles formatius és del 60% en els de grau mitjà i lleugerament inferior en el cicle superior. En ambdues etapes hi ha un nombre de repeticions proper al 20% de la matrícula.

Finalment, des del Servei TET del PIJ La Motxilla es valora positivament l’augment de la tendència a fer formació davant la disminució de l’opció de treballar. Cal dir també, els joves que arriben al PIJ responen més al perfil inicial: edats de transició (16-18) i ho fan principalment per derivació dels IES.

Deu anys d’Observatori TETAquest curs fa 10 anys que es va crear l’Observatori TET i les dades que aporta confirmen, un any més, que és vàlid per avaluar el treball que es fa des de la Xarxa Local Educativa, i justifiquen l’esforç col·lectiu que suposa alimentar-lo i gestionar-lo.

El tractament de les dades i l’elaboració del treball final és a càrrec de Jordi Longás. SAIP Blanquerna, URL

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /3

Un dels projectes de més èxit iniciats el curs passat i que continua aquest curs és el projecte Aprenents, un programa de diversificació curricular en el qual participen alumnes de 4t d’ESO dels tres instituts de Sant Vicenç dels Horts. Els alumnes fan deu hores setmanals de pràctiques formatives en empreses de la localitat. Aquesta formació és part del currículum, representa un terç de l’avaluació i és imprescindible superar les pràctiques per obtenir el graduat en ESO. L’objectiu principal del programa és facilitar a l’alumnat un itinerari formatiu orientat a una incorporació al mercat laboral amb majors garanties d’èxit.

Els resultats de l’avaluació feta a final de curs mostren el gran èxit assolit en la primera edició del projecte Aprenents i confirmen la idoneïtat d’oferir a aquests alumnes activitats d’ensenyament aprenentatge més funcionals i globalitzadores, properes a la seva experiència i amb predomini d’aspectes de manipulació o d’aplicació pràctica.

Entre les dades i conclusions més significatives d’aquesta avaluació cal destacar, d’una banda, que el curs passat hi van participar 33 alumnes –22 nois i 11 noies– dels tres instituts de Sant Vicenç dels Horts i que hi van col·laborar 60 empreses del municipi. I, de l’altra, que 27 dels 33 participants –divuit nois i nou noies– van assolir els objectius plantejats al projecte Aprenents. De tots ells,

Projecte Aprenents, una iniciativa formativa amb molt bons resultats

catorze nois (63,6%) i les nou noies (81,8%) van obtenir el graduat en ESO.

Aquest recurs ha permès als alumnes participants augmentar la motivació pels estudis. La majoria han començat aquest curs cicles formatius o treballen: catorze nois i nou noies fan un cicle formatiu, quatre nois han iniciat PQPI i tres han començat a treballar.

Globalment, podem dir que el funcionament i l’organització ha estat molt bona, tant pel que fa a les empreses col·laboradores i la seva disposició i implicació com pel que fa a la coordinació interna entre els instituts i amb els serveis educatius municipals.

El curs 2009-2010 participen en el projecte 32 alumnes, motivats per aprofitar-lo. Aquesta motivació és compartida per les famílies i els centres educatius. Les empreses del municipi s’han ofert també aquest curs per col·laborar desinteressadament en aquest projecte formatiu, fet que demostra una responsabilitat social que l’Ajuntament i els instituts agraeixen.

El projecte Aprenents, que es va iniciar amb èxit el curs passat, permetrà aquest curs 2009-2010 que 32 alumnes més dels instituts de Sant Vicenç dels Horts facin pràctiques formatives en empreses de la localitat, que hi col·laboren de manera desinteressada.

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Un grup de professionals de les tres escoles de secundaria, de l‘EAP i de l’Ajuntament va treballar, els últims mesos del curs 2008-2009, per fer l’informe Algunes dades i reflexions sobre la diversitat de situacions i necessitats educatives significatives a la secundària obligatòria. No es tracta d’un “estudi” que intenti demostrar res ni fer cap retrat fix del que passa als centres de secundària de Sant Vicenç. És la continuació d’una reflexió compartida, que ha pretès tornar a saber una mica més sobre la indefinida i complexa realitat de les “necessitats educatives” a l’ESO.

Compartint un instrument purament descriptiu, cada escola va definir la situació dels nois i noies de primer i tercer d’ESO que a la 2a avaluació tenien 4 o més matèries no aprovades, o estaven atesos en algun grup diferenciat d’adaptació escolar. De les dades aportades (poc homogènies entre escoles), se’n dedueix que un de cada tres alumnes de primer (34%) i un de cada dos de tercer (45 %) està situat entre els que l’escola considera que no aprenen o tenen diversos tipus de dificultats.

En algun curs o escola, les dades obtingudes són el resultat d’una observació minuciosa. En d’altres, una simple catalogació molt elemental. No sempre es dóna la mateixa rellevància a diferents aspectes de la realitat escolar. Sovint es deixen de banda, o són desconeguts, aspectes com ara els familiars. Més enllà d’aquestes “sensibilitats” d’observació, les dades conviden a pensar i discutir en les dispars formes d’agrupació i de resposta a les necessitats i dificultats que cada institut aplica.

Una de les dades més significativa és que a la població de 3r estudiada, un de cada quatre alumnes està fora del curs que li tocaria per edat. Es tracta d’una població amb risc d’abandonament de l’escolarització obligatòria (en complir 16 anys) abans de completar-la. Una població “desfasada” i amb dificultats escolars representa un grup

Alumnes que no aprenen

Algunes dades i reflexions sobre la diversitat de situacions i necessitats educatives significatives a la secundària obligatòria

4

FULL INFORMATIU 04

al qual cal prestar una atenció singular i sobre el qual és necessari compartir criteris.

OBSERVAR L’ALUMNAT En classificar la gravetat de les necessitats educatives d’acord amb les adaptacions de l’aprenentatge necessàries, apareix un 68% indefinit, que no es troba entre les necessitats greus o significatives. En considerar tot allò que té a veure amb el món afectiu i amb l’equilibri personal, desconeixen força el que passa, sembla un aspecte més opac que allò cognitiu. La incertesa, la manca d’informació integrada, les diferents facetes de les dificultats, la complexitat o la modificació permanent d’algunes situacions fan que no se sàpiga què els passa a alguns alumnes que no segueixen. Això queda de manifest en el grup del qual no s’ha assenyalat cap de les dificultats previstes inicialment. Un de cada tres dels que s’ha dit que tenien dificultats és un perfecte desconegut.

Molts d’aquests alumnes sembla que estan desmotivats, però, del 50 % de les desmotivacions no se’n coneixen les circumstàncies. Només un dels instituts sembla que estudia i atén de manera sistemàtica l’impacte familiar sobre la situació escolar. Si es fa una extrapolació (una mica arriscada) del que explica aquesta escola a les altres dues, es pot dir que la meitat de l’alumnat estudiat té alguna de les dificultats familiars estudiades. Un de cada quatre dels que tenen dificultats viu alhora en una situació de precarietat familiar i social.

De la informació estudiada se’n treuen fonamentalment dues conclusions: cal compartir una forma raonable d’observació i seguiment de l’alumnat; i s’ha d’arribar a acords locals sobre les respostes a les diferents necessitats educatives (repeticions, agrupacions, seguiments i suports locals a l’educació). A més, seria raonable tornar a fer el mateix aquest curs i revisar els canvis produïts en les situacions descrites el curs passat.

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

“Sabem molt poc de la majoria dels alumnes que no aprenen”

Entrevista a Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista

5

El títol d’aquest treball és Alumnes que no aprenen. Qui són aquests alumnes?

No hem volgut esmentar alumnes que fracassen o a alumnat que no aprova perquè ens estem referint a un grup variable de nois i noies amb els quals, per raons diverses, no aconseguim els nostre objectiu: que aprenguin allò que creiem que han d’aprendre. Però les raons poden ser-ne molt diverses: des de viure una adolescència enamorada a estar en una situació de discapacitat. Totes no poden tractar-se de la mateixa manera, però totes s’han de conèixer.

Quins són els objectius principals del treball?

Intentar disposar d’instruments compartits per observar i definir d’una manera més coherent les situacions de dificultat educativa que es donen en el conjunt de les escoles de secundària. Saber més sobre els alumnes d’una manera útil en lloc de repetir estereotips socials sobre per què no aprenen o quins són els bons i els mals alumnes.

Consensuar si és possible unes respostes similars davant de les dificultats. Respostes similars, per exemple, sobre les repeticions, sobre la formació de grups o sobre l’atenció a la diversitat.

És un treball obert amb resultats, conclusions i propostes concretes o s’ha d’entendre com un instrument que facilita la tasca del tutor amb relació a la singularitat/diversitat dels alumnes?

No és un estudi més que intenta dir als professors què va malament o quants desastres tenen a l’aula. Només és una proposta actualitzada (es va fer servir un instrument similar fa deu anys) per descriure alguns dels elements que permeten identificar les dificultats d’una part de l’alumnat, parlar d’ells a les reunions dels equips educatius amb més rigor i pensar amb més coherència les respostes. Potser, també ajudaria en les sessions d’avaluació i, especialment, permetria fer un seguiment millor de cada alumne. Cal recordar però que d’una majoria significativa dels que no aprenen sembla que sabem molt poc, o el coneixement que té l’escola i d’altres professionals és molt dispers i poc disponible per educar millor.

La millora de l’observació de les necessitats dels alumnes com pot contribuir a reforçar les estratègies dels centres per afavorir-ne l’aprenentatge?

Entre els tres centres de secundària de Sant Vicenç, tot i que atenen una població molt similar, existeixen respostes a les necessitats i dificultats educatives dispars i quasi oposades. Aquestes respostes són producte d’una història institucional molt diferent, de diverses situacions dels equips, potser de projectes de centre singulars. Si sabem col·lectivament una mica més i compartim lectures properes sobre les dificultats, arribarà el moment de sospesar plegats les respostes organitzatives, d’agrupació, de didàctica, de seguiment, de suport extern que són veritablement útils.

Especialista en temes d’educació i d’atenció als conflictes socials en l’adolescència, Funes ha coordinat el treball Algunes dades i reflexions sobre la diversitat de situacions i necessitats educatives significatives a la secundària obligatòria.

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Per tal de reforçar aquest aspecte, en el marc del PEE, es porten a terme un seguit d’activitats als centres relacionades amb l’assoliment de les competències comunicatives i lingüístiques. Algunes d’aquestes activitats són el Concurs Literari Narcís Lunes i Boloix, que enguany arriba a la 25a edició, les visites a la Biblioteca Municipal Les Voltes –inaugurada el curs passat–, per donar-la a conèixer i fomentar-ne l’ús entre els alumnes i els Tallers de lectura, on a partir d’algun dels llibres de lectura obligatòria que ha de sortir a la selectivitat s’organitza una sessió magistral amb un expert per reflexionar i comentar la lectura amb els alumnes de segon de batxillerat. Destaca també, com a novetat, l’activitat d’Aula Dial, on els alumnes de cicle superior de primària visiten la ràdio municipal i fan un programa informatiu. Amb aquesta activitat es pretén proporcionar als alumnes un recurs per aconseguir una bona eina discursiva i expressiva, a més de participativa.

Tot aquest projecte guanya importància aquest curs, ja que es posa en marxa el Pla d’Actualització de la Metodologia d’Immersió en el Nou Context Sociolingüístic, que té com a objectiu aconseguir que tot l’alumnat, independentment de la seva llengua familiar, assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i que comprengui i emeti missatges orals i escrits en, com a mínim, una llengua estrangera. És un pla que ha

Llengua i immersió, la competència comunicativa més enllà de l’escola

d’ajudar a consolidar als centres educatius la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe.

Amb aquest Pla s’intenta actualitzar l’important bagatge que en immersió es va adquirir durant els anys vuitanta, per tal d’adaptar-lo a l’actual realitat sociolingüística actual. Una de les peces clau del procés és la formació del professorat en les metodologies d’immersió lingüística i el treball coordinat entre els diferents centres.

El Pla d’Immersió està pensat per ser desenvolupat al llarg de tres anys. Enguany han començat la formació d’educació infantil i primer cicle de primària diversos docents de quatre escoles de Sant Vicenç dels Horts: Joan Juncadella, Mare de Déu del Rocío, Sant Antoni i Sant Josep. La intenció és anar-hi incorporant altres escoles al llarg dels propers cursos, alhora que estendre la nova metodologia d’immersió a la resta de cicles i etapes de l’educació obligatòria.

6

FULL INFORMATIU 04

Un dels eixos del PEE és millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana més enllà de les activitats curriculars i escolars. L’alumnat ha de poder fer ús de la llengua catalana en el seu entorn proper, el qual esdevé una peça clau per consolidar el coneixement i, sobretot, ha de poder usar la llengua en els diferents registres.

Pla d’Immersió en el nou context sociolingüístic

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

“Sense límit... Sense perill!” és un espai web amb informació per als joves sobre els diferents serveis de salut jove que hi ha al municipi. El seu objectiu és afavorir l’accessibilitat de cara a la prevenció de situacions de risc, l’atenció precoç en els casos de problemes de salut dels adolescents i l’atenció sanitària amb garanties de privacitat, confidencialitat i proximitat. Projectes com Salut i Escola als instituts o la Tarda Jove al Serral, CSAR Serral, són alguns d’aquests serveis de salut jove. (www.svh.cat/senselimit)

La campanya “Sense límit... Sense perill!”

En breu.../ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

X una educació en xarxa amb coresponsabilitat i eficàciaAquest curs és el 3r any que s’edita “Sant Vicenç X l’Educació en xarxa”. Aquesta publicació respon a la importància que el municipi sempre ha donat a l’educació dels seus joves i esdevé una eina fonamental per fer visibles les activitats del Pla Educatiu d’Entorn.

És per a mi un honor poder participar en aquest PEE, en representació de la Sra. Olga Adroher, directora dels Serveis Territorials del Baix Llobregat, juntament amb els diferents agents socials i educatius: Ajuntament, centres docents, Serveis Educatius i entitats socioeducatives de lleure i culturals del municipi. La coordinació de tots plegats ens ha permès establir relacions laborals que han esdevingut clau per oferir un millor servei educatiu a la població.

Fruit d’aquest treball han sorgit iniciatives que actualment s’estan consolidant i que permeten suposar que el nostre PEE serà sostenible a llarg termini. Són molts els projectes interessants que els centres implementen, i que es detallen en aquesta publicació i en el web dels Serveis Educatius (www.reporteducacio.cat). Vull destacar-ne alguns que tenen una incidència generalitzada en el municipi, com ara : les accions de dinàmica educativa, que van ser el bressol del PEE, els Tallers d’Estudi Assistit,

que incentiven i donen suport a la promoció de l’èxit escolar de tot l’alumnat; el projecte d’Aprenentatge Servei, que permet aprofundir en l’educació en valors i per a la participació en l’assignatura d’educació per a la ciutadania; i el projecte Aprenents a secundària, que facilita l’acreditació de l’ESO a l’alumnat a través d’adaptacions curriculars.

En la mesura que les accions anteriors s’han anat consolidant, els agents implicats en el Pla Educatiu d’Entorn hem anat perfeccionant les estratègies d’avaluació per a la millora. Ara bé, el grau de satisfacció no es mesura exclusivament per allò que és explícitament observable, sinó també per la sensació personal i individual que cadascun dels participants som capaços de sentir. Deixeu-me manifestar la meva gratitud amb la meva aportació en aquest Pla Educatiu d’Entorn.

M. Dolors Martinez NóInspectora d’Educació del Baix Llobregat

7

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Durant el curs 2009 - 2010 s’ha dut a terme a Sant Vicenç dels Horts la campanya “Desenvolupem hàbits”, per lluitar contra el sobrepès, l’obesitat i el sedentarisme entre la població infantil a través del foment d’hàbits saludables a l’escola. La campanya, sorgida com a iniciativa del grup de coordinació de mestres d’educació física dels centres i efectuada a través de la Federació Catalana de Pentatló Modern, fomenta una bona alimentació i la pràctica regular d’exercici físic tant en l’horari escolar com en l’extraescolar. Aprofitant la implantació del PEE i del Pla Català d’Esport a l’Escola al municipi, la intenció és traspassar les portes de les escoles i fer partícip tota la societat de la campanya, conscienciant-la de la importància d’uns hàbits saludables.

Hàbits Saludables, un programa per prevenir l’obesitat i el sedentarisme entre la població infantil

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

EDITA:Ajuntament de Sant Vicenç dels HortsPla Educatiu d’Entorn Can Comamala / Carrer de Jacint Verdaguer, 105-113Tel. 93 656 98 26

Enguany s’estrena a les escoles una nova proposta didàctica lligada a les activitats “Els Gegants ens visiten” i “El Mamut no em fa por”, en l’àmbit del coneixement del medi, per als alumnes de P3, P4 i P5. El projecte, desplegat dins del marc del PEE i gràcies a la celebració de la proclamació de Sant Vicenç com a ciutat gegantera 2008, conté una gran varietat d’activitats i compta amb una guia per al professorat.

Aquesta iniciativa vol difondre dos dels elements més atractius de la nostra cultura: els gegants Coloma i Vicenç i la bèstia de foc, el Mamut Venux. A la nova proposta esmentada apareixen de manera implícita les persones que donen vida a ambdós elements, la Colla de Geganters i la Colla de Diables Àngels Diabòlics de

Les noves activitats dels gegants i el Mamut arribena les escoles per difondre la tradició vicentina

8

Sant Vicenç dels Horts, que actuen com a elements motivadors per als nens i nenes del municipi i asseguren així la continuïtat de la tradició.