Novel·les de pel·lícula

A començaments del segle XX, després d'uns anys de desenvolupament tècnic i un interès per captar l'atenció del públic a través de l'espectacle visual, el cinema comença a concebre la idea de dotar-se d'una major dimensió i ambició artística i dirigeix la seva mirada cap a la literatura. La relació entre els dos ha perdurat durant els anys i els ha influenciat de diferent forma: el cinema ha rebut de la literatura relats, arguments, formes i estils; i la literatura ha rebut diferents formes de mirar i una concepció narrativa distinta que, de vegades, modifica la mirada i l’estil dels escriptors. En aquest tríptic anomenarem algunes versions cinematogràfiques de novel�les relacionades amb el mar.

La filla del mar

La filla del mar (1917)

Direcció: Adrià Gual

Intèrprets: Mercedes Baró, Modesto Santaularia, Marina Torres

Adrià Gual Queralt va ser un dramaturg i empresari català, pioner del cinema a Barcelona. Va crear la Barcinógrafo, amb la que va dirigir vàries pel�lícules, totes mudes, basades en obres teatrals. El 1915 abandona la Barcinógrafo degut al fracàs del públic, que esperava de la productora pel�lícules més comercials que es centressin menys en el tractament estètic. L’última pel�lícula que va dirigir va ser La filla del mar.

La filla del mar (1928)

Direcció: Josep M. Maristany

Intèrprets: Marina Torres

La filla del mar (1953)

Direcció:Antonio Momplet

Intèrprets: Virgilio Texeira, Isabel de Castro, Manuel Luna.

Pel�lícula rodada a Cadaqués, el Port de la Selva i Roses. A l’escena de la festa de casament a la Pista, amb sardanes i ball, va participar molta gent del poble. Per intervenir en aquesta escena tothom va rebre un parell d’espardenyes noves, que van haver de retornar per poder cobrar la paga acordada.

Moby dick

Moby dick (1956)

Direcció: John Huston

Guió: Ray Bradbury

Intèrprets: Gregory Peck, Orson Welles, Richard Basehart

Premis: 1956: National Board of Review: Millor director, millor actor secundari (Richard Basehart)

1956: Cercle de crítics de Nova York: Millor director

Es va rodar de forma parcial a la badia de Las Palmas de Gran Canaria durant el Nadal de 1955. En unes drassanes del port de La Luz es va construir una maqueta de la gran balena blanca per a la decisiva seqüència final de la pel�lícula. A les seves memòries, John Huston recorda com el que es pot considerar el pla més important de la pel�lícula

(aquell en el que el braç inert del capità Ahab al llom de la balena es mou al vaivé de les ones com indicant als seus mariners que continuessin la caça) va sorgir de forma imprevista, gràcies a una barreja de fortuna i perícia per part dels tècnics locals que s’encarregaven de transportar sobre les aigües la gran maqueta de l’animal.

Moby Dick (2013)

Universal ha anunciat una nova versió de la pel�lícula en la que, segons ha anunciat, hi haurà canvis importants que faran que aquesta tingui un toc de distinció respecte de l’original.

La tormenta perfecta (2000) Direcció: Wolfgang Petersen

Intèrprets: George Clooney, Mark Wahlberg, Diane Lane

Adaptació de la novel�la homònima de Sebastià Junger. La història, basada en un fet real, relata el que va ocórrer entre el 24 i el 31 d’octubre de 1991 a uns pescadors de peix espasa de la localitat de

Gloucester, Massachusetts; quan es van crear dues monstruoses tempestes, una d’origen fred al continent i una altra d’origen calent als voltants de l’illa Sable, on ells es trobaven pescant. Sols davant del perill, la lluita entre la tripulació de l’Andrea Gail i les poderoses forces de la natura desencadenades en aquesta supertempesta és èpica.

20.000 llegües de viatge submarí

(1954) Direcció: Richard Fleischer

Intèrprets: Kirk Douglas, James Mason, Paul Lukas

Premis: Òscar 1954: Millor direcció artística, millors efectes especial; candidata al millor muntatge

Segons molts crítics és la millor adaptació al cinema d’una novel�la de Jules Verne, ja que està

impregnada de l’esperit aventurer de les seves obres i és tota una lliçó de saviesa visual i capacitat creativa.

El vell i la mar

El vell i la mar (1958)

Direcció: John Sturges, Henry King (sin acreditar), Fred Zinnemann (sin acreditar)

Intèrprets: Spencer Tracy, Felipe Pazos

Premis: Òscar 1958: Millor banda sonora, candidatura a millor actor (Spencer Tracy), candidatura a millor

fotografia (James Wong Howe)

Adaptació de la novel�la d’Ernest Hemingway en la que destaca sobretot la interpretació d’Spencer Tracy.

El vell i la mar(1990)

Direcció:Jud Taylor

Intèrprets: Anthony Quinn

A la pel�lícula apareixen dos fills d’Anthony Quinn: Valentina i Francesco. Aquest últim interpreta el paper de Santiago (Anthony Quinn) de jove.

El vell i la mar (1999)

Direcció: Aleksandr Petrov

Pel�lícula d’animació que adapta la novel�la d’Ernest Hemingway i que va guanyar l’Òscar al millor curtmetratge d’animació el 1999.

L’Odissea

Ulisses (1954)

Direcció: Mario Camerini

Intèrprets: Kirk Douglas, Silvana Mangano, Anthony Quinn

Pel�lícula considerada la millor del seu gènere: el pèplum, pel�lícules produïdes a Itàlia a mitjans dels anys cinquanta i seixanta i que tenen en comú que estan protagonitzades per un protagonista

d’ascendència mitològica que s’enfronta amb alguna força del Mal.

El productor Dino De Laurentiis va saber aprofitar-se de la col�laboració existents entre el cinema italià i Hollywood i va poder comptar amb Kirk Douglas com a Ulisses i Anthony Quinn com a Antinoos, un dels pretendents de Penèlope, interpretada per Silvana Mangano que feia un doble paper a la pel�lícula: per un costat interpretava la pacient esposa d’Ulisses i per l’altre la bruixa Circe que té hipnotitzat durant mesos el protagonista.

Hi ha escenes memorables, des del començament on un cec conta les aventures d’Ulisses destruint Troia amb el famós cavall, les vivències de l’heroi i la seva tripulació a la illa de les sirenes, la trobada amb el gegant Polifem al que ensenyen les virtuts del vi, fins al colossal final.

O’Brother!(2003)

Direcció: Joel e Ethan Coen

Intèrprets: George Clooney, John Turturro, Tim Blake Nelson

Premis: Grammy 2001: Millor banda sonora

Adaptació lliure de l’Odissea que explica la història de tres convictes que s’escapen de la presó, Ulysses Everet McGill, Pete i Delmar O’Donnell, per a recuperar 1,2 milions de dòlars d’un tresor que Everett diu haver robat d’un cotxe blindat.

Al llarg del desenvolupament de la trama es perfilen personatges que evoquen altres de l’Odissea com:

- el cec que es troben un cop s’han escapat que els hi prediu el futur, de manera similar a l’oracle a l’Odissea

- el ciclop que interromp el viatge d’Ulisses, representat per Dan Teagle (John Goodman), borni, i venedor de Bíblies

- el recorregut i retrobada amb la seva esquiva esposa Penny i les seves filles

- les tres sirenes que els aparten del camí captivant-los i convertint-los en animals

Altres escenes ofereixen, no obstant, una visió crítica de la realitat del sud d'Amèrica, com les sanguinolentes cerimònies del KKK, comitives airades de torxes, creus en flames, racistes encaputxats, etc.

Tiburón (1975) Direcció: Steven Spielberg

Intèrprets: Roy Scheider, Robert Shaw, Richard Dreyfuss

Premis: Òscar 1975: Millor muntatge, millor banda sonora, millor so, candidata a la millor pel�lícula.

Globus d’Or: Millor banda sonora; candidata a la millor pel�lícula (drama), al millor director i al millor guió

Bafta: candidata a la millor pel�lícula, millor director i millor actor (Richard Dreyfuss)

Pel�lícula basada en el best-seller homònim de Peter Benchley que descriu els intents de supervivència d’un grup de turistes a Amity Island que es veuen amenaçats per un gran tauró blanc. La trama està basada en una sèrie d’atacs produïts a Nova Jersey el 1916.

Curiositats:

- La selacofobia o por als taurons va ser descoberta després de l’estrena de la pel�lícula i es donava entre persones que l’havien vist.

- Steven Spielberg va visitar el compositor de la banda sonora, John Williams, per saber com seria el tema principal, quan el va acabar de sentir va mirar John Williams estranyat i li va preguntar: Això és tot? La melodia, utilitzada cada vegada que apareixia el tauró, continua espantant milions de persones i és un dels millors temes compostos per a una pel�lícula de terror.

L’illa del tresor

L’illa del tresor (1920)

Direcció: Maurice Tourneur

Intèrprets: Lon Chaney, Charles Hogle, Shirley Mason y Sydney Deane

Versió muda del clàssic d’aventures

L’illa del tresor (1934)

Direcció: Victor Fleming

Intèrprets: Jackie Cooper, Wallace Beery, Lewis Stone

Primera adaptació sonora de l’obra de Robert Louise Stevenson en la que es va canviar la relació paterno-filial de la novel�la per una relació mestre-alumne. Destaquen l’escena de la presentació de Lionel

Barrymore com Bones, les escenes de l’atac dels pirates al fortí i d’altres més properes al cinema negre que al d’aventures.

L’illa del tresor (1950)

Direcció: Byron Haskin

Intèrprets: Bobby Driscoll, Robert Newton, Dennis O´Dea

Després de l’adaptació de 1934, Walt Disney va encarregar una nova versió a Byron Haskin que es centrés en la relació entre Jim i John Silver, sense que aquesta fos un vehicle de lluïment per als actors, defecte que, en opinió de la crítica, era molt destacada a la primera adaptació.

Byron Haskin, en opinió del crític i novel�lista José María Latorre, “barreja amb bon criteri el relat d’iniciació (abunden els plànols del viatge vist a través dels ulls de Jim), la descripció de tipus (una tripulació de cloaca) i els contratemps d’un viatge marítim (sense que faltin la tempesta ni el crim: l’assassinat del segon de bord, expressat en off visual i tancat amb un expressiu primer pla de Silver pronunciant un cínic amen). Però tal vegada això no seria suficient si no fos perquè, al mateix temps, el film està ple de troballes de posta en escena. L’efecte del suspens no és un artifici mecànic: es barreja amb el resultat d’observar un costum mariner.”

Master and Comander (2003) Direcció: Peter Weir

Intèrprets: Russell Crowe, Paul Bettany, James D'Arcy

Premis: Òscar 2003: Millor edició de so, millor fotografia; candidata a millor pel�lícula, millor director, millor direcció d’art, millor maquillatge, millor disseny de vestuari, millor so, millors efectes visuals, millor muntatge, millor barreja

de so Globus d’Or: candidata a millor pel�lícula, millor director i millor actor

(Russell Crowe) Bafta: Millor so, millor disseny de producció, millor disseny de vestuari;

candidata a millor pel�lícula, millor actor secundari (Paul Bettany), millor fotografia i millors efectes secundaris.

David Di Donatello: candidata a millor pel�lícula estrangera

Pel�lícula basada en les novel�les de Patrick O’Brian protagonitzades per Jack Aubrey que està inspirat en lord Thomas Cochrane, mariner anglès que va lluitar a les guerres napoleòniques. Destaca pel seu curat realisme (les cicatrius de tots els personatges, la joventut dels protagonistes, etc.) respectant les obres en les que es basa.