Upload
vila83
View
17
Download
8
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Investigació del treball final de Màster d'Educació i TIC (UOC) .Investigació Presentada en la Jornada DIM de tardor 2014
Citation preview
Mster Educaci i TIC
Seminari d'investigaci en E-Learning
Ttol: Percepcions i actituds dels mestres d'educaci fsica del districte de Sant Martrespecte a les aportacions que poden fer les TIC en la seva tasca diria.
Autor: Roger Vila HerradaTutor:Marc Romero Carbonell
Juny de2014
Index
Tema d'estudi .....................................................................................................................................3Resum .................................................................................................................................................3Introducci .....................................................................................................................................3Justificaci .....................................................................................................................................6Revisi Terica ........................................................................................................................10
Les TIC i les TAC .............................................................................................................13Les TIC a l'educaci fsica .................................................................................................15La formaci del professorat en TIC .....................................................................................19
Marc Metodolgic ........................................................................................................................22Preguntes d'investigaci.........................................................................................................22Objectius Generals ............................................................................................................22Objectius especfics ....................... ....................................................................................22
Disseny de la investigaci ...........................................................................................................23Escenari .......................................................................................................................25Participants .......................................................................................................................25
Tcniques i instruments ...........................................................................................................25Aspectes tics ...................................................................................................................................29Planificaci del treball de camp ................................................................................................30Presentaci dels resultats d'investigaci ....................................................................................31
L'accs a les TIC a l'abast de tots els mestres ............................................................31Acord general amb el canvi de paradigma ........................................................................33Baixa freqncia en l'us de les TIC durant les sessions d'Educaci Fsica .........................34La formaci en TIC ............................................................................................................35
Limitacions de l'estudi ............................................................................................................36Discussi dels resultats d'investigaci i conclusions .............................................................39Perspectives d'investigaci ............................................................................................................43Bibliografia ....................................................................................................................................46Annexos ....................................................................................................................................50
2
1. Tema d'estudi:
En la segent investigaci es pretn analitzar quines Percepcions i actituds mostren els
mestres d'educaci fsica del districte de Sant Mart respecte a les aportacions que poden fer les TIC
en la seva tasca diria.
2. Resum:
L's de les TIC a les aules, no s un tema nou en la investigaci, per s que est en constant
renovaci per la seva millora. La integraci de les noves tecnologies en l'mbit de l'educaci fsica
s un tema que ha comenat a despertar, cada cop ms, l'inters de diferents autors en contribuir
amb diferents aportacions a parlar i afirmar que les TIC no poden quedar excloses de l'rea
d'educaci fsica. Presentem la investigaci realitzada als diferents mestres d'educaci fsica dels
centres educatius del Districte de Sant Mart.
La metodologia que s'ha fet servir, emmarcada dins el paradigma interpretatiu, s de tipus
mixt, on s'han combinat dades qualitatives, a travs d'una entrevista, realitzada als coordinadors TIC
i les dades quantitatives s'han recollit a partir d'un qestionari, que s'ha passat als mestres d'educaci
fsica que constituen la mostra
Abstract:
The use of ICT in the classrooms is not a new research topic , but it is constantly renewing
for improvement. The integration of new technologies in the field of physical education is an issue
that has increasingly started to generate interest from different authors to contribute to various
inputs, stating that ICT can not be excluded in the area of physical education. We present a research
on different physical education teachers in schools in the district of Sant Mart.
The methodology used is framed in the interpretive paradigm and is of mixed type.
Qualitative data from an interview with the ICT coordinators were combined with quantitative data
collected from a questionnaire answered by the teachers who were part of the sample.
paraules clau: TIC,actvititats, educaci fsica, mestres,primria,
3. Introducci:
Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) sn un dels motors que guien les
3
transformacions a escala mundial (Castells 1998, 2000). Internet no s simplement una tecnologia,
sin un mitj de comunicaci, d'interacci i d'organitzaci social que afecta les relacions laborals,
culturals i educatives del nostre temps. En poc ms de 30 anys s'han integrat a nivell global, i
segueixen evolucionant a un ritme frentic.
En els darrers anys, els pasos industrialitzats han avanat cap al que s'anomena la societat
de coneixement (Innerarity,2010) estem vivint temps de grans canvis tecnolgics que per un costat
agilitzen i faciliten molt la feina, ens fan ms eficients, i ens permeten tenir al nostre abast una gran
quantitat dinformaci, d'altra banda,per, ens generen dificultats i plantegen nous reptes. Des de
lescola a la universitat, la introducci imparable de les TIC i laccs universal a Internet ha
comportat nous hbits que han perms evolucionar en molts de plantejaments, per que tamb han
suposat una revoluci que fa trontollar els fonaments de ledifici del sistema educatiu (Duran,
2011).
La incorporaci de les eines digitals i les TIC a les aules, ha perms crear entorns de
comunicaci nous (Maspoch 2007; Prat 2012), tot generant un gran canvi tant pels alumnes com
pels propis docents, donant pas de l'anomenada metodologia tradicional basada amb l'explicaci
del professor amb el recolzament de la pissarra de guix, a l'ensenyament aplicant les noves
tecnologies, com la pissarra digital, les tauletes digitals, etc, on les TIC han pres un paper
fonamental, passant a ser un agent facilitador de nous coneixements (Gros, 2000) aix mateix com
un instrument per aprendre a aprendre, un dels pilars de les competncies bsiques (Miret, 2008).
Per altra banda, les actuals generacions d'alumnes anomenats nadius digitals segons Prensky
(2001) han crescut en un context on les tecnologies formen part de la seva vida diria, presenten
competncies digitals per usar i navegar per entorns digitals multidimensionals de manera rpida i
efectiva (Padr, 2006). Malgrat aix, els estudis realitzats assenyalen que alumnes i professors
segueixen fent un major s de les TIC en la seva vida quotidiana que en l'entorn educatiu (OECD,
2006), i sn pocs els centres que utilitzen les TIC per innovar i oferir bones prctiques educatives
En aquesta investigaci pretenem saber quina necessitat mostren tant a nivell
d'infraestructures com metodolgica els professors d'educaci fsica per a poder integrar
adequadament les TIC. Donada aquesta integraci progressiva de les noves tecnologies, es
considera que l'assignatura i els propis mestres d'Educaci Fsica, com assenyala Prat et al. (2012)
no poden quedar al marge d'aquesta revoluci tecnolgica que ha significat la incorporaci de les
TIC a la seva tasca diria, per tant, una de les primeres preguntes que es formula s saber en quines
4
activitats de l'rea d'Educaci Fsica de Primria es poden utilitzar les TIC ? La resposta que s'ha
obtingut es troba amb les gravacions i l's del reproductor MP-3 sn les ms utilitzades per la
majoria de mestres del districte de Sant Mart,
La metodologia que s'ha fet servir en aquesta investigaci s de tipus mixt, en que s'han
combinat dades quantitatives, obtingudes de les respostes recollides d'un qestionari, prviament
elaborat a partir dels objectius d'aquesta investigaci. Per tal de donar major riquesa als resultats,
s'han realitzat entrevistes (dades quantitatives) a dos coordinadors TAC de centre, per tal d'obtenir
una visi ms tecnolgica dels centres.
5
4. Justificaci
El motiu d'aquesta investigaci s el de descriure els usos de les TIC per part dels mestres
d'educaci fsica de primria en la seva assignatura. Desprs de 5 anys dedicats a l'educaci fsica
en l'etapa de primria en una escola del districte de Sant Mart, va sorgir l'idea de descobrir com
estan aplicant els meus companys del districte les TIC en l'rea d'educaci fsica.
Ms enll de les motivacions personals, es considera pertinent analitzar la justificaci,
cientfica i social de la recerca que es desenvolupa.
La importncia de les TIC queda evident en la societat actual, on la connectivitat i l's de
tecnologia, es considera gaireb imprescindible per les tasques diries. Diferents autors en
destaquen aspectes molt positius en la seva aplicaci. Segons Garcia, Portillo, Romo, Benito
(2008),citats per Garcia (2014) hi ha beneficis en l's de les Tecnologies de la informaci i la
comunicaci com a recursos didctics. Marqus (2010) indica que les TIC tenen un potencial per
recolzar el procs d'aprenentatge, coneixement i desenvolupament d'habilitats i competncies per
aprendre de forma autnoma, i sn un suport per accedir a la informaci sobre les diferents
activitats que proposen els mestres en l'aplicaci de les noves tecnologies. Sarmiento (2007)
assenyala que poden sser un element transformador en els nous ensenyaments, donada la seva
interactivitat i connexi rpida a diferents materials, informaci, etc. En l'mbit ms relacionat en
l'educaci fsica, Fernndez (2009) identifica quatre grans beneficis com sn;
Flexibilitat: varietat de programes i aplicacions.
Versatilitat; facilitat de treballar amb mltiples formats
Interactivitat: accs a la informaci de manera quasi immediata
Connectivitat: possibilitat de compartir informaci i propostes educatives amb
d'altres centres.
Per la seva part, Camerino i Prat (2012) constaten els beneficis i avantatges de la utilitzaci
de les TIC en un procs autnom d'aprenentatge que reverteix en la millora de les relacions
interpersonals entre els alumnes en la sessi d'educaci fsica presencial.
En l'mbit educatiu, les TIC poden proporcionar un entorn d'ensenyament-aprenentatge tant
per l'alumnat com el professorat, segons Cabero (2006) les TIC configuren nous entorns i escenaris
6
per a la formaci amb unes caracterstiques significatives. En el context educatiu vigent, prenem de
marc de referncia, l'etapa de primria, que considerem important, d'acord amb la Llei actual
d'Educaci, la LOE (2/2006), que s l'etapa amb la finalitat de tenir un carcter globalitzador en tots
els mbits es basa en un ensenyament interdisciplinari i prctic ms que en l'acumulaci de
coneixements en la qual queda inclosa l'Educaci Fsica. Tot i que la metodologia que desenvolupa
el mestre d'Educaci Fsica de primria ha anat variant segons l'poca i el moment que vivia la
societat (Casademont,2010) queda tamb integrada amb la llei d'educaci per a l'etapa de primria,
en que les TIC han de ser tractades de manera transversal, incloent, doncs tamb, l'assignatura
d'Educaci Fsica que es basa principalment per la seva implicaci en el procs educatiu dels
alumnes a travs del moviment, tot afavorint les millors relacions socials, ajuda a la desinhibici,
desenvolupament motriu, superar-se a s mateixos. Per hi ha una altra part important de
l'assignatura que no pot quedar al marge del desenvolupament actual de les tecnologies per a
l'aprenentatge i el coneixement; tal com assenyala Prat (2012) les competncies digitals han
impulsat canvis en els procediments d'aprenentatges que els docents d'educaci fsica podem
incorporar. La introducci de les TIC en l'rea d'Educaci Fsica s molt recent i la seva
incorporaci s un repte per als docents, ja que comporta una innovaci pedaggica que pot millorar
els processos d'ensenyament-aprenentatge en aquesta rea.(Camerino et al. 2012; Area 2008,
Marqus 2013; Capllonch, 2005, Generelo 2008).
Cada cop es troben ms blogs de continguts especfics de l'rea d'educaci fsica, quan
s'entra a la xarxa, gaireb cada mestre o departament d'educaci fsica disposa d'alguna eina on
penjar les diferents activitats juntament amb les sessions que realitzen. L'aplicaci de la Web 2.0 a
l'educaci permet crear, buscar, compartir i interactuar on.-line sense la necessitat d'utilitzar un
programari especfic.
Marqus (2008) presenta les segents implicacions educatives:
Constitueixen un espai social horitzontal i extens en fons d'informaci que suposa una
alternativa a la jerarquitzaci i la unidireccionalitat tradicional dels entorns formatius.
Implicant nous rols per a professors i alumnes orientats al treball autnom i
collaboratiu.
Proporcionen espais on-line per l'emmagatzemament, classificaci i publicaci de
continguts textuals i audiovisuals.
Faciliten la realitzaci de noves activitats d'aprenentatge i d'avaluaci i la creaci de
xarxes d'aprenentatge.
7
Amb les seves aplicacions d'edici mestres i alumnes poden elaborar fcilment materials
de manera individual o grupal, compartir-los i sotmetre'ls als comentaris dels lectors.
La dotaci tecnolgica a tots els centres docents queda pals en l'Estadstica de la Societat
de la Informaci en els centres educatius (curs 2012-13) on es constata que gaireb el 80% del
professorat utilitza les TIC com a eina docent i quasi el 90% les empra per a tasques prpies (taula
1). Per en la nostra investigaci es considera que aquesta implementaci li manca pedagogia, un
tret que Area (2004) defensa com a factor clau per al desenvolupament d'unes bones prctiques
docents mitjanant el suport de les TIC. Coincidint amb l'autor que l'important no s la tecnologia,
sin la millora educativa que es pot assolir mitjanant una adequada innovaci pedaggica. (Area,
2004; Isla, 2006, Marqus 2013).
Taula 1:El docent i les TIC Catalunya. Adaptat de:www.gencat.cat
Ens trobem en un context en el que s'han implantat molts mitjans tecnolgics en els centres
educatius com sn els projectes Educat 1x1 i Educat 2.0, PDI, llibre digital, recentment les tauletes
digitals (Marqus, 2013) per no s'ha posat mfasi a cobrir les competncies que requereix un
professor amb els suports tecnolgics. Per tant, es considera oport per a la nostra investigaci,
analitzar i avaluar quins usos en fan de les TIC els mestres d'educaci fsica en la seva assignatura,
ja que una cosa s la dotaci d'infraestructura i recursos tecnolgics, i l'altra s que l'aplicaci de les
TIC provoqui una profunda innovaci i millora de qualitat de l'ensenyament (Silva,2012). Seguint a
Burbules i Callister (2001) pot ser un procs ple de resistncies que caldria ser estudiat en mltiples
contextos. Algunes de les causes d'aquesta resistncia que es troba pertinent mencionar sn:
Vigncia en les activitats i prctiques a l'aula dels models tradicionals d'ensenyament, que
impedeixen la transmissi i recepci del coneixement.
8
Absncia de coneixements i destresses tant tecnolgiques com pedaggiques perqu el
professorat pugui planificar, desenvolupar i avaluar activitats educatives recolzades amb
suports tecnolgics.
9
5. Revisi Terica
En la revisi terica, s'ha cercat la informaci per tal de contextualitzar la present
investigaci, durant aquesta recerca bibliogrfica s'ha identificat literatura pertinent per emmarcar
la recerca. Primerament, s'ha fet referncia a la revoluci tecnolgica com una introducci per
centrar un dels eixos dels quals volem emmarcar la investigaci com s l'escletxa digital que ha
generat la incorporaci progressiva de les noves tecnologies, fent referncies d'autors que apareixen
bibliografia ms antiga fins arribar a parlar de l'actualitat amb conceptes recents com sn la Societat
Digital i la infoxicaci.
Posteriorment s'han abordat temes com el concepte TIC i el significat que se li vol donar al
concepte TAC. Seguint el concepte, les TIC a l'educaci fsica, que s l'rea curricular sobre la qual
fa referncia la present investigaci, i com a ltim punt, s'ha considerat oport parlar de la formaci
de les TIC en l'educaci fsica.
Segons Castells (1997) una revoluci tecnolgica centrada en torn les tecnologies de la
informaci i la comunicaci, est modificant la base material de la societat a un ritme accelerat.
Internet s el teixit de les nostres vides en aquest moment, no s futur, s el present. s un mitj
de comunicaci, d'interacci i d'organitzaci social (Castells, 2002). La rellevncia de les seves
paraules ens obliga a tenir-les en compte per iniciar aquesta revisi terica, per tal de centrar els
canvis ms significatius que ha generat la cibercultura, que fa referncia a tots els canvis d'ndole
cultural que s'estan generant com a conseqncia de l's de la informtica com a mitj de
comunicaci (Gros 2001). Aquests canvis segons Capllonch (2005) ens situen l'educaci com a
porta d'entrada; un instrument imprescindible per comprendre i afrontar els canvis del nou
millenni.
Diferents autors, com Castells (1998), Cebrian (1999), Lvy (1998), Marqus (2001),
Reigeluth (1998), Ramonet (1997) citats per Capllonch et al. (2005) s'han dedicat a analitzar alguns
dels principals elements d'aquesta revoluci tecnolgica que caracteritzen aquesta societat de la
informaci,segons Castells (2002) Internet es desenvolupa a partir de la interacci entre cincia,
investigaci universitria i els programes d'investigaci militars dels Estats Units, Internet segons
l'autor, neix com un programa militar que mai va tenir l'aplicaci militar. Segons Castells, els
productors de la tecnologia van ser els propis usuaris.
La importncia que se li ha donat a la informaci els ltims anys que ha passat incls a
10
l'anomenament de societat d'informaci es presenta com la successora de l'era industrial. Segons
Perez Sanz (2011) s una societat que est impregnant tots els estaments de la societat i implicant
els ciutadans, sobretot els ms joves, en totes les seves activitats professionals i socials, des del seu
treball fins al consum i la comunicaci. s en aquest punt, on es considera oport abordar la
Societat Digital, a partir de l'informe d'indicadors claus de les TIC (2013) d'aquesta Societat Digital
que ja s'ha establert a Catalunya on les dades situen els nivells d'Internet a la llar en un 71'5%. En
quant a dades evolutives, es mostren tendncies fora clares. Per una banda, la substituci del
telfon fix pel telfon mbil i l'augment de l'ordinador porttil en detriment de l'ordinador de
sobretaula. Una altra dada significativa s quant als principals usos d'Internet, on es mantenen
gaireb amb el 90% la cerca d'informaci sobre bns i serveis, i les relacions a travs de xat i
missatgeria en un 62%..La majoria d'empreses fan servir el correu electrnic (68%) i els usos
habituals del web sn els destinats a la presentaci de l'empresa. El sector educatiu per la seva part,
mostra que la major part dels centres educatius de Catalunya es troben connectats a Internet a travs
d'ADSL (88'8%) i la majoria disposa de pgina web (95'5%).Destaca tamb el fet d'utilitzar Internet
per temes educatius (55'3%) que significa una major proporci que en el marc de la UE-27 (40%).
No obstant aix, aquesta capacitat dels individus per produir i utilitzar les dades a escala
mundial no es tradueix necessriament en creaci de coneixement (Giddens, 1991). Els mitjans
contemporanis lliuren quantitats ingents d'informaci i, per aix no s condici suficient perqu es
generi coneixement, fet que complica l'alfabetitzaci permanent de les persones (Lpez, 2005).
Perqu es generi coneixement s necessria la reflexi, per tal que aquesta cre comprensi,
enteniment i conscincia (Van Wert, 2006). La informaci en xarxa ha suposat lauge de la
infoxicaci,un concepte sobre el qual Montoto (2013) ha ests aquesta reflexi, i anomena
infoxicaci a tot aquell excs dinformaci circulant a travs dels mitjans i dispositius de
comunicaci.
La UNESCO (2005) en el seu informe Mundial fa referncia al concepte Societat de
coneixement, en que crea i difon les dades en brut (Castelfranchi, 2007). Una societat del
coneixement no es caracteritza noms pel fet que els seus membres tinguin una formaci ms gran,
implica tamb un canvi de significaci del saber i la intelligncia en el nivell dels sistemes
funcionals (Innerarity et al., 2010). El que destaca en una societat de coneixement s el tipus de
saber, concretament la generaci i organitzaci d'un coneixement especialment actiu i reflexiu
(Giddens, 1991).
El desenvolupament del substrat tecnolgic de les TIC es pot comparar a l'esperit olmpic
11
"Citius altius fortius", ms rpid ms alt ms fort, on la tecnologia ens permet fer ms operacions
amb major volum d'informaci i cada cop en menor temps (Ferrer, 2009).
Figura 1:Evoluci de les TIC. Adaptada de Radar Networks & Nova Spivack (2007)
L'evoluci tecnolgica d'aquesta tecnologia (figura 2) s'estn de de l'escriptori (desktop) de
l'poca del PC fins a la futura web 4.0, en les que destaquen diverses fites importants
(Moreno,2008) :
Era PC (desktop)
Web 1.0 o World Wide Web (xarxa informtica mundial): espai virtual installat a internet on
l'usuari cerca i descarrega informaci a travs d'un sistema basat en hipertexts.
Web 2.0: o Web Social: connecta amb les xarxes socials perqu els usuaris prenguin un
paper actiu mitjanant comunicaci, sincrnica o asincrnica, immediata amb altres usuaris i
possibilitant aix, l'intercanvi de coneixements.
Web 3.0 o web semntica: mecanismes de la World Wide Web l'objectiu dels quals s
millorar l'agilitzaci en la recerca d'informaci entre els sistemes informtics sense la
necessitat d'operadors humans.
Web 4.0: es basa en explotar les possibilitats del web 3.0 en un model d'interacci amb
l'usuari ms complet i personalitzat, per tal de donar solucions concretes a les necessitats de
l'usuari.
No hi ha evidncies cientfiques concloents que permetin afirmar que l's de les tecnologies
sigui un factor que en si mateix incrementi els resultats d'aprenentatge mesurats no sols en termes
de qualificacions acadmiques, sin d'integraci i construcci de coneixements. (Carrera i Coiduras,
2012).
12
5.1. Les TIC i les TAC
La integraci progressiva de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci (TIC)
segueix una lnia exponencial (Negroponte, 1997), la qual cosa vol dir que cada cop va a ms de
forma ms rpida. Si es defineix el concepte TIC, Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci,
quan unim aquestes tres paraules fem referncia al conjunt d'avanos tecnolgics que ens
proporcionen la informtica, les telecomunicacions i les tecnologies audiovisuals. Aquestes
tecnologies bsicament ens proporcionen informaci, eines pel seu procs i canals de comunicaci
afirma Marqus (2005).
Concretar aquest concepte, no s una tasca necessriament senzilla, entre d'altres coses,
perqu es poden trobar diferncies entre les perspectives que tenen els diversos autors especialistes
en la matria. Seguint la lnia de Marqus on afirma que les TIC sn el conjunt d'avanos
tecnolgics proporcionats per la informtica, Cabero (2001) i tamb ho recull Prats (2004)
presenten els mitjans que poden trobar sota l'anlisi i la reflexi de la Tecnologia Educativa
representats en quatre grans grups de mitjans:
Mitjans audiovisuals (fotografies, diapositives, cinema, vdeo...);
impresos (llibres, lmines, fotocpies...);
noves tecnologies (internet, videoconferncia, televisi per satllit...);
informtics (ordinadors, perifrics, multimdia....).
Per altra banda, no falten autors que qestionin aquesta terminologia. Per exemple, Burbules
i Callister (2001) realitzen un conjunt de reflexions en les que manifesten els seus dubtes en la
relaci a la utilitzaci dels termes tecnologies o informaci. Tamb Sancho (2009) exposa
alguns dels perills, segons el seu entendre, de reduir la tecnologia educativa a l's de les TIC. s el
que ens porta en els darrers anys a observar una tendncia a parlar de TAC o tecnologies per a
l'aprenentatge i el coneixement (Fornell i Vivancos, 2010).
En un debat obert sobre la terminologia, volem centrar-nos en l'aplicaci de les TIC en
educaci, deixant a banda els conceptes. Sancho (2007) exposa que les TIC es poden convertir en
TAC, justificant que poden augmentar el grau d'autenticitat de l'aprenentatge i l'inters de
l'alumnat .
13
Els detractors del terme TIC, creuen que aquestes sigles no s'ajusten al mn educatiu, donat
que l's que es fa de la tecnologia a l'escola no t com a finalitat informar ni comunicar, sin que la
finalitat s motivar o aconseguir l'aprenentatge i el coneixement per part dels alumnes. Vivancos
(2011) defineix les TAC, com usos curriculars de les TIC.
El desplegament normatiu de la Llei Orgnica d'Educaci ( 2/2006) incorpora el concepte de
competncia digital en els decrets d'ensenyaments mnims de l'Educaci Primria. En tota la
normativa es t present la preparaci bsica en el camp de les tecnologies i especialment les de la
informaci i comunicaci. La competncia digital consisteix a disposar d'habilitats per buscar,
obtenir, processar i comunicar informaci, i per transformar-la en coneixement. A ms, ajuda a
desenvolupar totes i cadascuna de les competncies clau enumerades i descrites a l'informe executiu
de l'OCDE (2005): l's interactiu de les aplicacions, la interacci amb grups heterogenis i l'actuaci
autnoma.
La incorporaci de les TIC als contextos educatius de l'aula exigeix per part del professorat
l'adquisici i consecuci de competncies instrumentals, sistmiques i aplicades (Cols i Jimnez,
2008).Recentment el Departament d'Educaci (2013) ha establert unes competncies digitals per als
docents de Primria, desglossades en 4 dimensions, en les que es contemplen i sintetitzen les
competncies que ha de posseir el docent digital. Amb la revisi d'altres investigacions que parlen
de les Funcions dels Docents (Marqus, 2000) s'estableixen les competncies; partint de les 4
dimensions segents:
Competncies tcniques
Actualitzaci professional
Metodologia docent
Actituds i valors
Previ a l'establiment d'aquestes dimensions, es troben alguns projectes ja passats que es
considera pertinent mencionar com precedent l'establiment d'aquestes dimensions. El projecte
Escuela 2.0, va tenir com a objectiu posar en funcionament les aules digitals del segle XXI,
comenant el curs 2009-10 al curs de 5 de Primria. Per la seva banda, a nivell de Catalunya, El
Programa eduCAT 2.0 promou ls dels instruments digitals en els processos densenyament i
aprenentatge amb la incorporaci dordinadors porttils i de sistemes de projecci interactiva a les
14
escoles amb cicle superior de primria i als centres pblics de secundria. En aquest marc, tamb es
dna el suport i lacompanyament necessari a tots els docents dels centres de Catalunya per obtenir
les pautes, orientacions i reflexions adients en els canvis en lorganitzaci i la metodologia daula,
dins del marc del seu projecte educatiu.
5.2 Les TIC a l'Educaci Fsica
En l'apartat introductori es detecta la funci i la pressi que exerceixen les TIC en la societat
i el paper que han anat adquirint en l'actual societat de coneixement, com asseguren Chinchilla i
Chacn (2001) tant la informtica com les telecomunicacions poden i deuen jugar un paper
principal en el suport a l'Educaci Fsica i com un mitj de formaci important pels seus
professionals.
Situats en el marc legal, no s fins l'arribada de la LOGSE (Llei Orgnica 1/1990) que
l'educaci fsica s considerada com una rea curricular com la resta d'rees educatives, insistint
amb el seu reconeixement com a part indissoluble de l'educaci integral de la persona. En quant a la
seva relaci amb la tecnologia, podem dir que l'esport en la seva concepci ms ampla, d'acord amb
Capllonch, est vinculat des de fa dcades al procs cientfic i tecnolgic de diferents perspectives.
De Pablos (2004) situa l'aplicaci de la informtica a la gesti d'esdeveniments esportius per
primera vegada en els Jocs Olmpics celebrats a Tquio (1964), tot i que es pot reconixer que la
seva integraci definitiva va ser en els Jocs de Barcelona (1992).
El nou repte de l'Educaci Fsica es basa en que els seus estudiants construeixin el seu propi
aprenentatge (Blndez, 2000). deixant de banda les primeres propostes didctiques, en que es
considera l'aprenentatge com una assimilaci per reproducci d'exercicis, basat en la demostraci i
la repetici (Aznar, 1998). Des d'aquesta visi constructivista, l'acci pedaggica ha de ser
orientada a la creaci d'ambients estimulants i motivadors, on el protagonisme sigui de l'alumne
(Blasco i Perez, 2007).
En aquest context, l'educaci fsica, tot i el seu carcter procedimental, pot beneficiar-se en
gran mesura dels recursos que les TIC ofereixen per l'aprenentatge dels continguts de l'rea. Senz-
Lpez(1997) afirmen que res substitueix la prctica de l'activitat fsica, per s necessria la
justificaci del moviment. Les TIC donen suport al procs pedaggic en les diferents etapes:
planificaci, didctica i avaluaci (Arevalo, 2007; Capllonch, 2007).
15
Thissen-Milder (2006) enuncia una srie de recursos tecnolgics que professors i alumnes
haurien de tenir a la seva disposici per a treballar a l'Educaci Fsica: mitjans audiovisuals com
DVD i vdeos per a presentar experincies d'aprenentatges de diversos continguts. Seguint aquesta
lnia Generelo (2008) realitza una aportaci per una preocupaci per la innovaci de la didctica de
l'Educaci Fsica i les TIC, en un quadre comparatiu (taula 2) comprs del perode entre 1975 i
2010 en que s'observen els segents canvis:
1975 2010
Pellcules de 8mm per aficionats Bases de dades d'imatges.
Accs lliure de professors/alumnes.
Imatges prpies.
Compartir recursos:Vdeos en lnea (YouTube,
Vimeo, etc)
Recompte manual de la Fc i s de fulles
quadriculades per disposar de corbes elementals
de l'evoluci de la freqncia cardaca.
Seguiment de la freqncia cardaca en la prpia
acci.
Buidatge a travs de software especfic.
Mquines d'escriure mecniques
Transmissi de la informaci quasi verbal
Fotocopiadores d'ltima generaci, processadors
de textos, afavoreixen el tractament de la
informaci.
Comunicaci oberta amb les famlies al context
social prxim i lluny (web del centre, blog)
L'ensenyament s'emmarca amb freqncia en un
procs allat, l'intercanvi d'informaci entre
professionals s artesanal, aix com la
distribuci editorial del material acadmic
L'arribada d'Internet obre les portes a les
comunicacions a qualsevol usuari facilitant la
informaci immediata a tot el mn.
Refora la configuraci de l'ensenyament com
un procs collaboratiu.
Webquests, Caceres del Tresor,
Portals d'Internet
Taula 2:Evoluci de les TIC a l'educaci fsica. adaptada de Generelo (2008)
La valoraci de l'autor s que l's de les TIC des de l'rea d'Educaci Fsica no es pot
16
substituir en el context sociocultural en el que ens situem. El potencial que ens ofereixen les TIC
cada cop s ms gran, i han suposat grans canvis en l'assignatura aportant diferents suports que han
afavorit a una comunicaci ms oberta amb les famlies, no essent important la transmissi
d'informaci de manera verbal, havent altres vies, d'una altra banda l'arribada d'Internet ha obert
tamb les portes a l'accs gaireb instantani a l'informaci, molts recursos i repositoris web
ofereixen la opci d'accedir a recursos, sense la necessitat d'elaborar-los sempre, i poguer-los
compartir tot creant activitats accedibles per a un nombre ms elevat de professors. S'observa que
la tecnologia tamb s'ha anat implantant progressivament com les experincies de Perez Amate i
Prez Ordas (2012) en les que s'utilitza el GPS per iniciar als alumnes als esports d'orientaci.
Calvo (2013) identifica els recursos i continguts digitals que Internet posa a l'abast dels
mestres, per tal d'oferir una visi general que tots els elements que proposa es poden fer servir com
un suport a la docncia, L'autor destaca el portal XTEC ( figura 2), que es complementa amb altres
portals que hi estan vinculats, concretant el portal EDU365.cat, igualment com la biblioteca
Alexandria; que s una biblioteca de recursos desenvolupada pel Departament d'Ensenyament que
permet localitzar i intercanviar diferents materials educatius digitals. El mateix autor, tamb destaca
el portal audiovisual Edu3.cat.
Figura 2: Portal XTEC
Seguint la revisi de la literatura es presenta un llistat d'experincies prvies en l's de TIC
17
en EF per tal d'emmarcar el nostre estudi:
En la seva contribuci d'explorar l's del vdeo digital en l'rea d'Educaci Fsica, Prez
(2008) se centra en els usos de la tecnologia com a suport dels processos d'ensenyament-
aprenentatge, tant en nivells d'educaci obligatria com en l'mbit universitari. Donada la gran
importncia que va adquirint la imatge i la percepci en les sessions d'educaci fsica per a molts
professors de l'rea, la videocmera digital i un ordinador porttil s'han convertit en tecnologies
quotidianes a l'aula.(Fernndez Garcia, 2002)
Trujillo (2009) exposa diferents aplicacions prctiques a travs de les eines que ofereix la
web 2.0 com sn l'ordinador, blog escolar, videocmera, vdeo televisi.
Pel que fa als recursos educatius proporcionats pel Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport
(2009), es proposa el projecte LUDOS (figura 3), una aplicaci interactiva amb un carcter ldic
que tracta un ampli ventall de continguts d'Educaci Fsica a l'etapa de Primria, i afegeix una
secci per a mestres, en les quals recull eines i recursos d'utilitat.
Figura 3: Projecte LUDOS
Corrales (2009) assenyala que des de l'rea d'educaci fsica es pot utilitzar una estratgia
d'aprenentatge global o analtica, segons els continguts treballats en cada moment en el procs
d'ensenyament-aprenentatge. L'autor destaca tamb, que en l'avaluaci s quan les TIC poden
prendre un major protagonisme.
18
Romn (2009) presenta l'experincia de la programaci i realitzaci d'una seqncia
didctica a 3r de primria, les qualitat fsiques bsiques a travs dels sons, en que es constata que
l'alumnat ha de fer servir webquests i caceres del tresor. Prat i Camerino (2012) realitzen un estudi
descriptiu sobre la situaci actual de l'educaci fsica, en que destaquen els recursos webquest i
caceres del tresor que estan incrementant cada cop ms la seva introducci i beneficiant la seva
explotaci pedaggica.
Recentment, es mostren experincies amb dispositius mbils (Monguillot, Gonzlez,
Guitert, Zurita, 2014) amb les diferents possibilitats educatives a l'aula de secundria amb la
finalitat de potenciar l'activitat fsica saludable, en que l'alumnat ha valorat molt positivament
aquesta experincia, i els resultats obren segons els autors, un ventall de possibilitats d'incorporar
els dispositius mbils en les sessions d'Educaci Fsica.
Per superar aquesta escletxa, i per tal d'oferir bones prctiques docents basades amb
competncies,el professorat requereix estratgies relacionades amb el disseny, donat que no es parla
d'esport ni d'alt rendiment, sin d'Educaci Fsica entesa com una rea curricular de l'Educaci
Primria que cada cop tendeix a ser ms inclosa durant les sessions prctiques (Calvo, 2013).
5.3 La formaci del professorat en TIC
Sn diversos autors (Russel, 2000, Bartolom, 2004, Capllonch, 2005, Area, 2008, de
Pablos, 2009) que posen de manifest que la formaci del professorat s un element rellevant de cara
a la incorporaci i integraci de les TIC en la seva tasca docent (Corrales, 2009).
Immersos en un context, descrit en apartats anteriors, on el paper de les noves tecnologies a
les aules adquireix una importncia creixent, destaca Ornellas (2007) citada per Calvo et al.(2013),
assenyala que la formaci del professorat s un dels recursos que es poden considerar ms
importants i determinants per promoure els canvis que la societat de coneixement demanda en
l'actualitat en el sistema educatiu, ja que el professorat requereix estratgies relaciondes amb el
disseny.
Complementant aquestes condicions, la mateixa UNESCO (2008) publica un altre document
on recull els estndards de competncies TIC per als docents (figura 4) dirigit essencialment al
professorat d'educaci primria i secundria, amb la finalitat que s'integrin les TIC en aquest marc
citat anteriorment de la societat de coneixement. Una d'aquestes repercussions s l'adquisici de
19
nocions bsiques per les TIC, que Vivancos (2011) tamb recull en dos articles que el marc legal de
la LEC contempla en l'aproximaci a la competncia digital del professorat que fan referncia
directa al professorat i el coneixement de les TIC:
Article 104: La funci docent
J) Utilitzar les Tecnologies de la informaci i la comunicaci, que han de conixer i
dominar com a eina metodolgica
Article 109: Formaci inicial del professorat
-2. ...coneixement suficient d'una llengua estrangera, i domini de les TIC,...
Figura 4: Estndards de les competncies TIC per als docents, UNESCO (2008) adaptat d'Eduteka
De la mateixa manera, Area, Gros i Marzal (2008) ofereixen la seva aportaci al respecte,
segons aquests autors el tractament dels aspectes relatius a l'alfabetitzaci en TIC del professorat es
poden concretar entorn vuit eixos temtics, citats a Calvo (2013):
Competncies pedaggiques
Competncies epistemolgiques
Collaboraci i treball en xarxa.
Complementarietat dels espais d'aprenentatge.
Competncies tecnolgiques
20
Desenvolupament professional.
Aspectes tics.
Aspectes professionals.
Destaca dins la mateixa lnea de discurs, no noms la importncia de l'aprenentatge de
competncies tecnolgiques genriques, si mes no, la transcendncia que se'n deriva amb l'estil i
aprenentatge de competncies instrumentals que afavoreixen un avan en l'adopci tecnolgica
(Ligan i Medina, 2000). En conseqncia i analitzant les possibilitats de les competncies digitals
pot ser entesa com un saber fer en un context determinat (Posada, 2004) entesa com un constructe
que fomenti l'articulaci transversal de coneixements, competncies i habilitats (Blasco, Mengual i
Roig, 2007).
En una concreci al nivell de competncies digitals del professorat d'educaci fsica Isla
(2006) en destaca dues relacionades en l'mbit de la prpia rea i la seva vinculaci amb les TIC:
Coneixements cientfics, tecnolgics i pedaggics: Posseeix coneixements actualitzats en
l'rea d'Educaci Fsica, utilitzant la tecnologia com instrument que ajudi la seva tasca
diria.
Domini de les TIC: Aplica les TIC tant per a la seva formaci professional, com la dels seus
alumnes apropant-se a la comunitat virtual del seu mbit.
21
6.Marc Metodolgic
6.1.Preguntes d'investigaci
Quines sn les actituds dels mestres d'educaci fsica que formen la mostra d'estudienvers la integraci de les TIC en la seva rea de coneixement ?
Qu necessiten, tant a nivell d'infraestructures com metodolgica els professorsd'educaci fsica per a poder integrar adequadament les TIC ?
Han rebut, segons la seva percepci, els mestres d'educaci fsica formaci sobre les TICadient per la seva aplicaci en l'mbit de coneixement ?
Segons la percepci del professorat que forma la mostra d'estudi, en quines activitats del'rea d'Educaci Fsica de Primria es poden utilitzar les TIC ?
6.2.Objectius Generals
1.Descriure els usos de les TIC per part dels mestres d'educaci fsica de primria en la sevaassignatura
2.Analitzar les actituds i necessitats dels mestres d'educaci fsica de primria per a integrarles TIC en la seva rea de coneixement.
6.3.Objectius especfics
1.1 Identificar el tipus d'activitats mitjanant les TIC que el professorat que conforma la mostra d'estudi duen a terme en la seva assignatura.
1.2 Descriure, en base a la seva experincia, la seva percepci sobre els canvis metodolgics que impliquen la realitzaci d'aquestes activitats.
1.3 Explicitar quines activitats mitjanant les TIC, consideren els mestres d'educaci fsica bones prctiques docents en els seus processos d'ensenyament- aprenentatge.
2.1 Identificar les actituds del professorat d'educaci fsica mostra d'estudi respecte a la integraci de les TIC en la seva rea de coneixement.
2.2 Identificar a percepci del professorat d'educaci fsica sobre la necessitat de formaci metodolgica en TIC.
2.3 Proposar, en base a la informaci obtinguda, lnies de formaci per ajudar a integrar les TIC per part dels mestres d'Educaci Fsica en la seva rea curricular.
22
7.Disseny de la investigaci
Per realitzar aquesta investigaci, s'han fet servir de referncia diverses investigacions
recents que es basen, en primer lloc, en un estudi descriptiu sobre la situaci de les TIC en
l'educaci fsica (Camerino i Prat, 2011), l'estudi de les possibilitats de les TIC a l'educaci fsica a
primaria (Capllonch,2005) i l'estudi de Calvo (2013) que descriu l's de les TIC a l'escola per part
dels mestres en formaci. Aix com estudis sobre perspectives dels diferents agents educatius, on
s'han realitzat qestionaris d'opini i actitud, entrevistes, grups de treballs (Cabero, 2000,Cope i
Ward, 2002).
7.1Paradigma de recerca
Thomas S. Khun (1962) definia paradigma com a conjunt de realitzacions cientfiques
universalment reconegudes que durant un cert temps proporcionen models de problemes i llurs
solucions a la comunitat cientfica.
Tenint en compte els diversos paradigmes existents quant a la investigaci en rees socials,
Merriam (1998) assenyala tres grans perspectives metodolgiques:(positivista, interpretativa i
sociocrtica) podem emmarcar el nostre estudi en el paradigma interpretatiu, naturalista o
hermenutic, donat que es basa en mtodes tpics de la investigaci qualitativa. Aquest
posicionament es deu a la impossibilitat dallar la realitat en experiments, dividint-ne els elements
que la componen. (Romero, 2008) En el cas de la formaci, no podem entendre laprenentatge dels
alumnes, lensenyament dels professors, les activitats i les eines de formaci sense del context que
els rodeja i uneix.
Segons Vivanco (2007) aquest paradigma t un objectiu especfic d'interpretar les
explicacions i els significats culturals que les persones donen a les vivncies i experincies
quotidianes, en que la realitat s una construcci social a partir de definicions collectives dels
fenmens.
Segons el tipus dinvestigaci que sassocia amb el tipus de dades, podem dir que es tracta
duna recerca que extreu i analitza dades mixtes (figura 5), donat que sobtindran dades
quantitatives no influenciades per la subjectivitat de linvestigador i, a la vegada, dades qualitatives
que donaran una major riquesa a lestudi (Romero, 2008).
Figura 5;Esquema Metodologia Mixta (elaboraci prpia)
23
Dades QuantitativesQestionari
Dades QualitativesEntrevista
Recollida i Anlisi de dades Informe Final
Conclusions
A travs d'aquest prisma, la recerca qualitativa i quantitativa sn sovint compatibles, fins i
tot complementries (Riba, 2009). La combinaci de tots dos enfocaments enriquir el corpus de
dades i la interpretaci, que, en paraules de Cook i Reichardt (1986) els dos mtodes es
vigoritzaran mtuament.En el mateix sentit, ni la investigaci qualitativa ni la quantitativa es
poden caracteritzar per la seva elecci d'uns per sobre dels altres (Flick, 2007).
Per tal de dur a terme el disseny del nostre estudi sha seguit, en part, el procs segent
descrit per Mateo i Vidal (1997, p.59) citat per Romero (2008):
a. Determinar lobjecte dinvestigaci: es determina, a partir d'una recerca
prvia i una validaci del tutor l'objecte a investigar
b. Identificar el marc teric existent vers lobjecte dinvestigaci, s'aborden
tots els temes que aporten significat als resultats i conclusions posteriors de la
investigaci com sn:
Impacte de les TIC en la societat.
Les TIC i les TAC.
Les TIC a l'Educaci Fsica.
La formaci del professorat en TIC.
c. Tria dinstruments: selecci i creaci: es decideixen 2 instruments, un
qestionari pels mestres d'educaci fsica, i una entrevista pels coordinadors
TAC
d. Selecci de la mostra destudi : S'elabora una llista de centres que ofereixin
educaci primria al districte de Sant Mart, per tal de presentar la
investigaci i demanar la participaci tant als mestres d'educaci fsica com
els coordinadors TAC dels centres.
e. Recollida de dades. Els qestionaris utilitzaran l'eina que ofereix Google
Drive ,i per complementar un programa estadstic de dades (SPSS) i les
entrevistes seran transcrites.
f. Tcniques danlisi i interpretaci de les dades. L'estratgia ser una
triangulaci per tal de mostrar els resultats de la vessant de l'rea de
l'Educaci Fsica, amb la visi ms tecnolgica dels coordinadors TAC de
centre.
g. Conclusions: linforme final
24
7.2 Escenari de la recerca
Ens situem al districte de Sant Mart de Barcelona, donada la motivaci de l'investigador que
ja s'ha esmentat en la justificaci del treball.
El districte de Sant Mart s una de les portes d'entrada de la ciutat de Barcelona pel nord-
est, ja que limita a l'est amb el mar Mediterrani; al sud, amb Ciutat Vella i l'Eixample; al nord, amb
el municipi de Sant Adri del Bess, i a l'oest amb Sant Andreu i Horta-Guinard. est format per
232.885 habitants organitzats en 10 barris. En quant a nombre de centres educatius el districte
compta amb 68 centres educatius que comprenen des d'Escoles Bressol fins a Instituts, dels quals 52
ofereixen educaci primria.
7.3 Participants de l'estudi
La mostra participant, finalment sn 14 mestres d'educaci fsica de l'etapa de primria i 2
coordinadors TIC dels diferents centres educatius del Districte de titularitat pblica i concertada.
Per la elecci del mostreig, s'han cercat els diferents centres que ofereixen educaci primria al
districte, dividint-los en pblics i privats concertats, per tal de realitzar una comparativa entre
centres, donada la prioritat i finanament econmic de cadascun, i per una altra banda, la forma de
plantejar i estructurar les sessions d'educaci fsica. Tots els centres van ser informats via correu
electrnic de la investigaci, i finalment s'ha obtingut la mostra citada anteriorment.
Consideracions prvies
Per tal de centrar el perfil digital dels docents d'educaci fsica, hem establert com a
Concepte de professorat del centre, a tot el personal del centre que exerceix la docncia directa com
a especialista d'educaci fsica amb els alumnes dins de l'horari escolar. Ens podem trobar,
professors que portin tots els anys fent de mestres d'educaci fsica, aix com mestres que els hagi
tocat donar l'assignatura en aquest curs en concret.
8.Tcniques i instruments
En aquesta recerca s'han fet servir dos instruments: L'instrument principal de la recerca que
s'ha fet servir s el qestionari (annex 1) que s'ha passat als participants de la investigaci que
formaven la mostra de mestres d'educaci fsica a primria. Posteriorment, per tal de complementar
la investigaci s'ha realitzat una entrevista (annex 2) als coordinadors TIC dels centres participants,
per tal d'obtenir una visi ms tecnolgica, a nivell d'infraestructures i d'implantaci d'aquestes
25
tecnologies.
8.1 Elaboraci del qestionari
El qestionari com a instrument per una recerca s el mtode descriptiu ms comunament
utilitzat en la investigaci educativa, segons Cohen i Manion (1989) la seva utilitzaci ha
dacomplir la funci de nexe duni entre els objectius de la investigaci i la realitat de la poblaci
enquestada, traduint en les seves preguntes els objectius de la investigaci i suscitant als enquestats
respostes sinceres i clares per poder classificar i analitzar posteriorment la informaci que es dna
en ells. (Albert, 2007).
Ens basem, tamb, amb els avantatges que assenyala Hopkins (1989) en relaci amb altres
tcniques de recollida d'informaci:
1. Fcil de realitzar.
2. Fcil de valorar.
3. Compara directament grups i individus.
4. La retroalimentaci sobre actituds, adequaci de recursos, adequaci del professor, i dades
quantificables.
En motiu d'aquesta investigaci s'ha realitzat un qestionari descriptiu de tipus transversal,
que s'efectuar de forma online, disposant l's de l'eina que Google Drive ofereix que prviament
ser validat pel meu tutor, i posteriorment es far fent un pilotatge per un grup de control format
per mestres i psiclegs i, posteriorment, prenent mesura de les dades en un moment determinat
dins del 3r Trimestre acadmic del curs 2013/14.
Pel que fa al procs de disseny, com assenyalen Rodrguez, Gil i Garcia (1996): tota
planificaci comena a partir de la prpia reflexi de l'enquestador sobre el problema que
constitueix l'essncia del seu estudi (p.65) a partir d'aqu en l'elaboraci del qestionari s'han
agafat de referncia diferents investigacions prvies que han utilitzat qestionaris com a eina de
recollida de dades i han estat validats per experts, Capllonch et al. (2005) elabora un qestionari en
la seva tesi doctoral validat per experts, i amb la realitzaci d'una prova pilot abans de passar-la als
participants. En la dimensi de formaci, s'ha agafat de referncia, el qestionari que elabora
Santandreu (2009).Un altre referent, s el qestionari que proposen Camerino i Prat (2011) en un
estudi sobre la situaci de les TIC en l'educaci Fsica a Catalunya.
26
Per a la construcci, planificaci i aplicaci del qestionari, s'ha fet servir de referncia
l'esquema proposat per Del Rincn (1995) basant-nos en:
1. Definir objectius
2. Decidir la informaci que es desitja obtenir.
3. Revisi terica del tema.
4. Decidir: dades a recollir i anlisi de la mostra.
5. Avaluar recursos personals , temps, etc.
6. Selecci de la mostra.
7. Estructura de les preguntes
8. Disseny del qestionari
9. Prova pilot
10. Aplicaci
El qestionari est format per 30 preguntes que s''han dividit en 6 grans seccions (taula 3): la
primera referida a dades d'ubicaci personal i les altres cinc dimensions a destinades a obtenir
informaci per tal d'acomplir els objectius de la recerca.
Dimensions del qestionari
Secci 1:Ubicaci/demografia Preguntes amb la finalitat d'obtenir informaciobjectiva sobre edat, sexe, nivell d'estudis,professi).
Secci 2: Accs a les TIC Obtenir informaci sobre l'accs a les TIC.
Secci 3:Dotaci tecnolgica delcentre
Obtenir informaci sobre l'equipamenttecnolgic i l'accs a la xarxa dels centres.
Secci 4:Canvi de paradigma Canvi de paradigma estructural dels centres.Visi i percepcions dels mestres.
Secci 5: s de les TIC enl'assignatura d'Educaci Fsica
Finalitats de l's en l'rea d'Educaci FsicaActivitats mitjanant TIC que proporcionensuport a l'rea
Secci 6: Formaci en TIC Percepcions sobre la formaci per part delsmestres.Possibles alternatives a la formaci per unacorrecta incorporaci de les TIC en la tascadocent.
Taula 3:. Dimensions recollides en el qestionari als mestres d'Educaci Fsica. Elaboraci prpia
Les preguntes sn majoritriament tancades i dins aquestes, hi ha preguntes dicotmiques,
27
de selecci nica i mltiple i descales. Per la confecci de les respostes de les escales (Alaminos &
Castejon, 2006) o formats de tancament s'utilitzaran formats dicotmics (si/no) per passar duna
categoria a una altra; formats ordinals (molt satisfet, satisfet, indiferent, poc satisfet, insatisfet, NS,
NC; a diari, ocasionalment, alguna vegada, mai; bsic, acceptable, notable, excellent; gens, poca,
suficient, bastant, molta...); rangs amb tancament obert i preguntes obertes. Entre els tres tipus
descales, segons Ballester (2004), Likert, Thurstone i Guttman, ens he decantat per les escales de
Likert de 5 posicions ja que sn la majoritriament utilitzada en les enquestes existents fins el
moment i consultades.
Per tal de donar major validesa interna, el qestionari ha estat validat des del punt de vista
estadstic, valorant la consistncia interna dels tems valorats mitjanant l'escala de Likert a travs
del coeficient alfa de Cronbach, fent servir el programa estadstic SPSS, obtenint un coeficient de .
972 (detallat a l'annex) que segons les qualifiacions George i Mallery (2003, p. 231) s excellent.
8.2 Elaboraci de la entrevista
La entrevista, s una tcnica qualitativa de les ms comunes per investigar la realitat social
(Ruiz, 2008), es tracta d'una situaci cara a cara (Taylor i Boddan, 1996) que s'estableix entre dos o
ms persones en un lloc determinat per tractar un tema (Grawitz, 1984; Aktouf, 1992).En
l'entrevista, es pretn recollir opinions, actituds i coneixements que no estan a l'abast de
l'investigador (Rodriguez, 1999 i Arnal, 1995). Per a la seva planificaci, els objectius de la
entrevista han sigut plantejats en base i coherncia, als objectius generals de la investigaci (Flick,
2004).
Com a consideracions s'ha tingut en compte la proposta d'Arnal (1995) que tamb menciona
Ruiz (2008) que sn :
Tenir present la informaci que es necessita: es necessita tenir la informaci de
la vessant ms tecnolgica i d'infraestructures dels centres participants que en
poden aportar els coordinadors TAC.
Formular les preguntes adequades per a obtenir la informaci necessria: s'han
ajustat als objectius d'investigaci i han sigut validades pel tutor del treball
final.
Partir de les preguntes ms senzilles.
En quant a la validesa, s'han seguit alguns dels criteris que proposa Patton (1987) que tamb
recull Huertas (2006):
Tenir clar el propsit de la investigaci.
28
Seleccionar la modalitat d'entrevista.
Formular preguntes obertes.
Formular preguntes clares, utilitzant un llenguatge apropiat.
Prendre notes, per captar i destacar els punts ms importants de l'entrevista.
Tractar amb respecte a la persona entrevistada.
La validaci de la entrevista ha estat realitzada amb la revisi del tutor.
8.3 Estratgia analtica
Com a estratgia s'ha fet servir una triangulaci de dades, que segons Danzin (1970) citat
per Ruiz (2005) s la combinaci de dos o ms mtodes d'investigaci en l'estudi d'un fenomen
singular. La triangulaci de dades es refereix a la confrontaci de diferents fonts de dades en els
estudis i es produeix quan existeix concordana o discrepncia entre aquestes fonts.
En la present investigaci s'han triangulat les respostes obtingudes del qestionari, amb la
informaci obtinguda a partir de les entrevistes per tal de donar major riquesa als resultats. Ruiz et
al. (2005). La recollida de dades de les respostes dels qestionaris s'ha realitzat amb el full de clcul
i l'enregistrament que genera la prpia eina de google Drive. En quant a les entrevistes s'ha
seleccionat i analitzat el discurs, seleccionant les paraules i afirmacions en les respostes que podien
sser rellevants per complementar els resultats de la investigaci.
El procediment de posada en prctica s'efectuar durant el comenament del 3r Trimestre del
Curs escolar 2013/14.
9. Aspectes tics
De cara als participants implicats en la recerca es respectaran tots els criteris tics necessaris
en tot moment, assegurant la confidencialitat i l'anonimat d'aquests. Al tractar-se d'una mostra que
compleix la majoria d'edat, es mencionar la llei de protecci de dades per tal de preservar
l'anonimat dels participants.(annex). I es far esment que les dades que s'utilitzen en ambds
instruments sn per aquesta investigaci.
Els mestres i centres docents del districte participants, seran prviament informats dels
detalls i objectius de la recerca..
29
10.Planificaci del treball de camp
Planificaci i implementaci del treball de camp Dates
Selecci del tema o rea a investigar MAR 2014
Identificaci del problema MAR-ABRIL 2014
Revisi de la literatura MAR-ABRIL-MAIG 2014
Preguntes i objectius d'investigaci MAR-ABRIL 2014
Selecci del mtode d'investigaci: MAR-ABRIL 2014
Redacci de l'informe MAR-ABRIL-MAIG 2014
Activitat de Seguiment 1 14 ABRIL 2014
Disseny de la investigaci MAR-ABRIL2013
Elaboraci i validaci de tcniques i instruments ABRIL-MAIG 2014
Recollida de dades ABRIL-MAIG-JUNY 2014
Activitat de Seguiment 2 12 MAIG 2014
Anlisi i discussi MAIG-JUNY 2014
Conclusions i perspectives MAIG-JUNY 2014
Entrega memria al tutor Abans 6 de JUNY 2014
Entrega memria a l'aula Del 9 al 13 JUNY 2014
Defensa del TFM A partir 16 JUNY 2014
30
11.Presentaci dels resultats d'investigaci
Abans de presentar els resultats, es vol fer esment que prviament s'ha realitzat una
triangulaci de dades del qestionari amb l'entrevista, per tant, la presentaci dels resultats del
qestionari va acompanyat del testimoni dels coordinadors TIC dels centres.
A partir de les dades obtingudes, es considera oport presentar els resultats del qestionari,
en el que podem dir que dels mestres que han respost al qestionari pertanyen a centres d'educaci
primria del Districte de Sant Mart (figura 6), en percentatges de 9 centres pblics ( 64%) i cinc
centres concertats (36%). D'aquests, el 64% sn homes i el 36% dones.
Figura 6: Participants de la investigaci i titularitat dels centres.
Pel que fa a l'edat dels participants enquestats destaca un grup que representa un 78% del
total, on es troba el perode d'edats compreses entre 26 i 40 anys. Un 36% de la mostra est
entre els 26 i 30 anys, un 21 % entre els 31 i 35 anys, de la mateixa manera que la franja de 36 a 40
anys que representa el mateix 21 % de la mostra total.
Figura 7 : Tipus d'estudis i temps com a docent en Educaci Fsica.
El 71% dels participants (figura 7) afirma tenir la titulaci de Magisteri d'Educaci
Fsica, com a complement dels estudis, un 38% dels participants afirma tenir altres titulacions, i pel
31
Participants
Homes: 9 Dones: 5
Titularitat del centre
Pblic: 64% Concertat : 36%
que fa a la ms especfica de l'rea d'Educaci Fsica, un 14% ha realitzat un Postgrau
d'Especialitzaci en Educaci Fsica. En quant als anys que fa que exerceixen com a mestres
d'educaci fsica, la majoria de participants (72%) es situa en la franja d'un a deu anys, essent un
43% els mestres que porten de 6 a 10 anys, i un 29 % es situa en la franja d'un a cinc anys.
L'accs a les TIC a l'abast de tots els mestres
Figura 8: Valoraci de la infraestructura tecnolgica del centre.
L'opini sobre l'accs a les TIC, mostra com tots els participants (100%) afirmen disposar d'accs
a un ordinador a la feina, un grup molt majoritari (86%) disposa d'un ordinador porttil o tauleta
digital en el propi centre de treball,mentre que el 93% afirma disposar d'un ordinador a casa. Sobre
l's que se'n fa de la tecnologia fora de l'horari escolar, s'observa que un 64% dels mestres
participants la utilitza diriament, mentre que un 21 % es situa en la franja de dos a sis cops per
setmana. Per la seva banda, un grup minoritari, format per dos mestres, contesta que l's que en fa
s cada dos o tres setmanes (7%) i l'altre, un cop al mes o menys (7%).
En quant a la percepci sobre la dotaci tecnolgica del centre de treball (figura 8) la
majoria de participants mostra el seu grau d'acord en que els seus respectius centres tenen una bona
dotaci tecnolgica , un 78 % es posiciona amb molt d'acord en que el seu centre est equipat
amb Internet i t una bona senyal de recepci, de la mateixa manera que un dels coordinadors
TIC afirma hem entrat a la 5a ona tecnolgica, i tenim a cada aula del centre una pissarra
digital i 3 aules d'informtica per cada etapa educativa, a ms a ms els alumnes de primer de
secundria, disposen d'un ordinador personal per a les seves activitats amb el llibre digital,
per aquesta etapa tamb disposem de quinze ordinadors porttils, llegat del projecte educat
1x1 que no es va acabar d'implantar com s'esperavano sempre s la ms rpida i eficient
per a tots els usuaris del centre, en especial els alumnes..
32
Acord general amb el canvi de paradigma
Figura 9:Nivell d'acord amb el canvi de paradigma que suposen les TIC
En el posicionament sobre el nou paradigma d'organitzaci escolar que suposen les TIC,
la majoria de participants es posicionen molt d'acord, un 43 % expressa el seu total acord en que
les TIC haurien de ser ms presents en el sistema educatiu,(figura 9) mentre que un 36% gaireb
arriba a l'acord total. Destaca un 21 %, que opina d'una forma ms neutral. A nivell del paradigma
d'adquisici de coneixements, un 64% coincideix en que els coneixements no noms s'adquireixen
de forma correcta en una classe presencial, mentre que el 21% restant arriben gaireb a l'acord total.
Pel que fa al paradigma ms centrat en l'rea especfica d'Educaci Fsica, el 36% est
completament d'acord en que el temps i l'horari de les sessions d'Educaci Fsica, no facilita l's de
les TIC perqu no estan acostumats i encara estan centrats amb el moviment i complementen
les seves sessions amb algun suport TIC, normalment programes ofimtics i vdeos de YouTube
destaca un coordinador que afirma tamb tenir la titulaci d'educaci fsica i ens manifesta la meva
visi s ms propera perqu conec l'rea, tinc companys ms tcnics que coneixen els beneficis per
a l'educaci fsica, per al no haver viscut la realitat tan propera, tamb els costa implantar-ho en
les seves sessions del dia a dia els nens demanen moviment, amb 2 hores setmanals de matria,
s molt difcil complir objectius procedimentals afegint continguts i tasques a l'aula amb la
pissarra digital.
33
Baixa freqncia en l'us de les TIC durant les sessions d'Educaci Fsica.
En la dimensi d's de les TIC en l'assignatura d'Educaci Fsica, trobem un grau d'acord
d'opinions en la definici de nivell de coneixement en l's de les TIC, en el que
majoritriament un 65% dels mestres, s'auto-avalua amb un nivell alt i molt alt. En paraules d'un
coordinador molts mestres tenen coneixement sobre les TIC, per de vegades no tenen el temps ni
la predisposici de pensar activitats que poder aplicar a les seves aules mitjanant la pissarra digital
Figura 10: s de les TIC durant les sessions d'EF
D'altra banda, pel que fa la freqncia d's de les TIC com a suport de l'Educaci Fsica
(figura 10), un 50% afirma ser fora baixa, mentre que un 36% es posiciona en un terme mig, ni
valorant molt alta ni molt baixa la freqncia d's S'observa que noms un 7% s'apropa a una
freqncia alta sobre l's de les tecnologies. D'altra banda, un 71% mostra la creena de que ja s
possible combinar Educaci Fsica i TIC, per afirmen que s una realitat poc estesa. La
finalitat principal de l's de les noves tecnologies per a l'assignatura d'educaci fsica, pel 43%
de participants s la de realitzar activitats d'aprenentatge, mentre que un 26% les utilitza per a
registre de qualificacions,i la resta (17%) per activitats de diagnstic i avaluaci.
Figura 11: Activitats que mitjanant les TIC proporcionen suport a l'Educaci Fsica
34
Un dels resultats ms esperats de l'enquesta d'acord amb els objectius de la investigaci s
descriure quines activitats mitjanant les TIC proporcionen suport als mestres d'Educaci Fsica
(figura 11).De les activitats proposades al qestionari destaquen les gravacions en vdeo en que 12
dels participants afirmen utilitzar-les, de la mateixa manera que escoltar msica amb el
reproductor de CD, DVD o MP3 per a les sessions d'expressi corporal i Dansa. El fet de
visionar exemples d'activitats motrius s una activitat que destaquen 9 participants mentre que la
meitat de participants en destaquen el cercar hbits alimentaris. En l'opini dels especialistes
d'educaci fsica i els coordinadors TAC, en la seva resposta oberta sobre els coneixements d'altres
activitats que proporcionen suport a la seva rea destaquen:
Dansa a travs d'un vdeo de la Royal Ballet of London.
AREA Mef.
Flashmob.
Eines d'anlisi de moviment: Kinovea
Portal XTEC i vdeos Edu324.
Test .
Xarxes socials:Twitter.
Un dels coordinadors ens destaca l's d'un blog d'Educaci Fsica on es recullen
els continguts relatius a l'rea i hbits per una vida saludable, on intento
sintetitzar alguns dels continguts i diferents informacions de l'rea per tal que es
pugui accedir en qualsevol moment per realitzar consultes o mirar
informacions
La formaci en TIC
Figura 12: Coneixement sobre formaci en TIC i aplicaci a l'rea.
En quant a les dades de formaci en TIC (figura 12), tots els participants (100%)
35
coincideixen amb la importncia de rebre una bona formaci amb les TIC. Per la seva banda
destaquem que dotze mestres (86%) no tenen coneixement sobre la formaci de les TIC i la seva
aplicaci a l'educaci fsica, noms dos mestres (14%) afirmen tenir aquest coneixement.
Figura 13: Percepci sobre la formaci assolida
Pel que fa a la percepci sobre la formaci en TIC per part dels mestres (figura 13), un 86%
afirma que la formaci rebuda fins al moment si que l'ha preparat per fer s de les TIC a
nivell personal, mentre que el 14% restant afirma no estar preparat. En quant a la formaci assolida
envers l's de les TIC en la tasca docent, les respostes varien considerablement i els especialistes en
TIC ho confirmen amb les seves respostes on assenyalen que sovint hi ha mestres que han
d'assessorar i donar suport amb les eines bsiques que ofereixen les TIC, de vegades he de donar
suport a les feines ms ofimtiques com s alguna opci ms complexa que ofereix el processador
de textos i els fulls de clcul a la tasca docent en les tasques de processadors de textos, , en que la
meitat (50%) afirma si estar preparats amb la formaci rebuda en TIC, mentre que l'altra
meitat dels participants opina no sentir-se preparats amb aquesta formaci.
Figura 14: adquisici en la formaci tecnolgica
36
Considereu que la formaci assolida fins al moment
us ha preparat per a intregrar les TIC
en la vostra tasca docent?Si 50%
No 50%
Considereu que la formaci assolida fins al moment
us ha preparat per a usar les TIC
a nivell personal ?Si 14%
No 86%
El 52 % del professorat manifesta haver adquirit la seva formaci mitjanant el treball
personal o l'autoaprenentatge (figura 14). Aix, el 30 % han rebut cursos de formaci contnua,
mentre que l'11% l'han rebut durant els seus estudis universitaris, el 7% restant ho han aprs amb
l'ajuda dels companys. La majoria de participants mostra un acord general en quant a la
formaci continuada que han de rebre els docents amb les TIC, un 79%, es situa en el grau ms alt
d'acord sobre aquesta formaci mentre que el 21 % es posiciona en un grau menys, estant fora
d'acord.
En la resposta oberta a la percepci dels docents sobre el per qu de la importncia de rebre
una bona formaci de les TIC, la majoria coincideixen que s'ha d'estar al dia, expressant que amb
la informtica s fcil quedar desfasat rpidament,i una bona formaci dona seguretat per
a crear i generar noves activitats mitjanant les TIC destaca un dels coordinadors, que en lnies
generals consideren adient rebre una bona formaci pels beneficis que aporta en les activitats que
es realitzen a les aules, ja sigui com a suport del llibre de catal, com per visionar un conte,
fins a elaborar un dibuix tota la classe amb la pissarra digital concretat a l'rea especfica
d'educaci fsica, hi ha molts programes i aplicacions per treballar el cos hum i hbits
saludables, de vegades per a la motricitat tamb es proposen jocs de ratol que els van molt
b.
Figura 15: Causes de l'activitat formativa
En les respostes ms tecnolgiques, alguns mestres i tots els coordinadors TAC afirmen que
les TIC aporten nombrosos avantatges i beneficis, entre els quals la majoria utilitza el verb
innovar i destaquen tamb que una bona formaci en TIC, ajudar a agilitzar ms a la tasca
professional dels docents obrint un ampli ventall de noves activitats motivadores, i alhora
facin la tasca del mestre ms professional destaca un dels coordinadors TAC. Les causes que
37
destaquen els mestres de no participar en activitats formatives en relaci a les TIC (figura 15) s la
manca de temps (39%) i que el tipus de formaci ofertada no s'ajusta a les necessitats
professionals (28%).En aquest aspecte, els coordinadors coincideixen que de vegades han
d'ajudar en un tema concret a resoldre un problema, i aqu s'acaba la formaci, costa molt
implicar als mestres que innovin amb les TIC, ja que tenen una visi positiva sobre la
tecnologia, per els costa molt aplicar-la i sentir-se segurs La resta de participants es posicionen
de dues formes, una que justifiquen que no els arriba informaci al respecte (17%) mentre que els
participants restants (17%) manifesta tenir altres prioritats, tot i que el tema els interessa.
En les respostes obertes sobre altres causes de no rebre formaci en TIC, els participants
manifesten altres inquietuds que no sn les TIC com per exemple trastorns d'aprenentatge,
pedagogia, programacions, destaca tamb la resposta d'un coordinador TAC, l'especialista
d'educaci fsica t un cert domini de les eines bsiques i del web 2.0, per no veu ms enll
del que ja saps fer servir, els hi costa molt obrir-se al mn digital, sense deixar de banda que
fan coses, per podren obrir-se molt ms.
13. Limitacions de l'estudi
Una de les limitacions que s'ha donat durant el desenvolupament de la investigaci s el
temps per a realitzar la recollida i anlisi de les dades. Es considera pertinent assumir una auto-
crtica sobre la gesti en el procs de recollida i anlisi de dades. Donada la limitaci del temps per
la elaboraci del treball, que comprn un semestre acadmic universitari, no s'ha agilitzat del tot b
d'acord amb la planificaci establerta, les rectificacions, modificacions i b que era la primera
investigaci que es duia a terme, s una reflexi que es t en compte per a properes investigacions.
El tamany redut de la mostra fa que els resultats no siguin generalitzables en cap cas, per
si que es treuen idees, activitats i conclusions que es poden tenir en compte en properes
investigacions
La validaci del qestionari, podria haver estat ms exhaustiva passant una validaci per
part d'experts i un pilotatge posterior, que era la intenci primera quan es va planificar la
investigaci. Donades les causes del temps, el qestionari s'ha basat en estudis previs en que els
qestionaris han estat validats i la validaci del tutor.
38
14.Discussi dels resultats d'investigaci i conclusions
L'estudi ens ha perms analitzar el procs d'integraci de les TIC en l'mbit de l'Educaci
Fsica a l'etapa d'Educaci Primria del districte de Sant Mart (Barcelona) i el resultat obtingut no
s'allunya de la realitat que presenten Meneses i Badia (2008), els quals assenyalen que el procs
d'integraci de les TIC a les aules d'Educaci Fsica no t un s habitual ni ha desencadenat canvis
pedaggics significatius.
S'identifiquen indicis de canvi per part dels docents que conformen la mostra d'estudi, que
manifesten un grau d'acord alt en l'acceptaci del nou canvi de paradigma que ha suposat la
integraci de les TIC en la seva tasca docent i en el sistema educatiu en general. Cal destacar la
progressiva familiaritzaci i ja aplicaci d'activitats TIC en la seva tasca diria.
Un dels punts forts que es considera oport mencionar, s la visi que tenen els mestres
participants de que s possible integrar les TIC a les sessions d'Educaci Fsica, on es demostra una
creena que desprs es confirma amb l'aplicaci de diferents activitats que generen aprenentatge
amb suport de les TIC en les sessions d'educaci fsica, com sn les gravacions amb vdeo, una
bona prctica que menciona Prez (2008) ja citat en la revisi terica, i l's d'un reproductor MP-3
equipat per escoltar msica i que permet executar les diferents activitats com audicions, expressi
corporal i dansa, que en casos determinats, tamb s'estn a experincies amb visualitzaci de danses
i posterior realitzaci en el centre, s d'eines del web 2.0 com sn el blog i Twitter.
En un altre sentit, s'han assolit els objectius proposats en la investigaci, i s'ha pogut donar
resposta a totes les qestions plantejades, un fet que demostra que s'han plantejat de forma realista i
amb les tcniques proposades s'ha pogut donar resposta a tots i cadascun d'ells.
Com a punt feble, els resultats ens condueixen a pensar que els docents requereixen una
major formaci tecnolgica enfocada tant a l's tecnolgic com metodolgic de les TIC en l'mbit
educatiu, i en el nostra cas concret, el de l'educaci fsica, amb una prvia reflexi necessria abans
d'introduir-les sense un objectiu establert: cal plantejar-se el per qu utilitzar les eines tecnolgiques
i amb quin objectiu Cabero (2007) No hi ha prou amb tecnologia sin que d'acord amb els autors
De Pablos (2001) i Gabelas (2002) el simple canvi tecnolgic no s suficient per produir
transformacions, cal que es produeixi una transformaci de mentalitat cap a l's de les TIC.
39
Es considera oport doncs, considerar diferents mecanismes de formaci que es podria
oferir als mestres, comenant dins el propi centre educatiu, en que es pot plantejar la creaci
de petits seminaris o grups de treball, per tal d'establir activitats que mitjanat les TIC suposin
bones prctiques docents i que aportin seguretat als mestres en l'aplicaci a la prctica de les TIC
amb el suport del seu centre docent. El fet de treballar amb altres companys del centre de treball
podria ser enriquidor per tal d'evitar caure a al parany que s'ha fet evident de no mostrar inters per
causes de temps o d'inters. Una altra opci s que els diferents cursos, programes i accions
formatives tinguin la difusi necessria per al mxim nombre de professors d'educaci fsica,
incls per als membres d'rgans directius de centre, per tal de facilitar la formaci dels membres de
la comunitat educativa amb la finalitat d'oferir i garantir una educaci de qualitat basada en bones
prctiques docents. Si cada centre docent, reb la informaci necessria per les activitats formatives
de les TIC en Educaci Fsica, ho pot fer arribar, tot establint un canal de comunicaci molt profits
amb els especialistes d'Educaci Fsica.
En aquesta investigaci s'ha proposat descriure els usos de les TIC per part dels mestres
d'educaci fsica de primria i fer un anlisi de les actituds i necessitats que mostren aquests per a
integrar les TIC en la seva rea de coneixement, a partir de les preguntes d'investigaci que a
continuaci seran contestades:
Pregunta 1: Quines sn les actituds dels mestres d'educaci fsica que formen la mostra
d'estudi envers la integraci de les TIC en la seva rea de coneixement ?
En quant a la seva actitud, els resultats mostren en primer lloc que els mestres identifiquen i
sn favorables a identificar un nou paradigma, tant a nivell metodolgic com organitzatiu que ha
suposat la integraci progressiva de les TIC en el context escolar. En segon lloc, en quant al
paradigma de l's de les TIC a l'educaci fsica confirma clarament la dificultat que mostren els
mestres d'Educaci Fsica per a integrar les TIC durant el seu horari, tot i mostrar la creena que s
possible combinar les TIC amb l'educaci fsica, s una realitat poc estesa i encara no integrada.
La formaci assolida fins al moment demostra que els mestres es senten preparats per fer s
de les TIC a nivell personal, d'altra banda, es destaca amb els resultats obtinguts que noms la
meitat dels mestres consideren que la seva formaci assolida els ha preparat per a integrar les TIC
en la seva tasca docent que afegida a la manca de necessitat per a formar-se, on queda reflectit que
la formaci en TIC no s una de les prioritat dels mestres, i anant ms enll, alguns mostren inters
per altres temes no relacionats a l'rea de TIC en relaci amb l'educaci fsica.
40
Una altra dada que ens porta a reflexionar sobre la importncia de la formaci en TIC que
s'ha d'oferir en el futur, en que aquest nou model pedaggic requereix una resposta institucional per
part de les escoles, de la forma com s'entenen i s'utilitzen les prctiques d'alfabetitzaci que inclogui
el component digital per part de les institucions educatives per tal d'ajudar als mestres en la seva
formaci cap a les competncies digitals que ha de posseir un bon docent. Planella (2003) parla
d'estratgies que permetin seguir aprenent en quan a la formaci permanent del professorat.
Pregunta 2: Qu necessiten, tant a nivell d'infraestructures com metodologia els
mestres d'educaci fsica per a poder integrar adequadament les TIC ?
La necessitat que mostra la majoria de mestres d'educaci fsica s sobretot en la
metodologia per aplicar les TIC en la seva rea de coneixement. Queda pals que la majoria de
mestres tenen accs a les eines tecnolgiques tant dins com fora de la feina, per tant la part
tecnolgica queda ben coberta.
D'altra banda, queda en evidncia que la major necessitat recau en la metodologia. En una
primera ullada, els resultats constaten una baixa freqncia en l's de les TIC com a suport de
l'Educaci Fsica, per la necessitat no s aquesta,tot i demostrar que s'utilitzen les TIC en diferents
activitats com a suport a l'educaci fsica, resulta evident destacar aquesta necessitat metodolgica
queda reflectida en els resultats de la investigaci.
A ms, s aqu on es detecta el problema de la necessitat metodolgica, un altre punt
important a tenir en compte, es detecta una baixa freqncia en l's de les TIC com a suport a
l'Educaci Fsica. Per tant, podem descriure que el professorat d'educaci fsica, realitza activitats
puntuals amb el suport TIC, per no ha incorporat aquestes en la seves sessions diries, a partir de
les respostes rebudes. Cal activar doncs, i oferir als mestres noves perspectives metodolgiques,
com assenyala Marqus (2013)
Pregunta 3: Han rebut, segons la seva percepci, els mestres d'Educaci Fsica
formaci sobre les TIC adient per a la seva aplicaci en l'mbit de coneixement ?
La percepci dels mestres sobre la seva formaci en TIC en l'rea d'Educaci Fsica, s que
cal estar format en TIC, donada la progressiva i constant integraci d'aquestes en l'mbit educatiu
significa un procs d'actualitzaci continuada. D'altra banda, i passa el mateix que amb el canvi de
41
paradigma, una cosa s la identificaci, i l'atra cosa s el pas a la aplicaci de les noves tecnologies
en la seva rea de coneixement, on s'evidencia una gran mancana en quant a la formaci envers les
TIC i la seva aplicaci a l'Educaci Fsica, el motiu principal que contemplen els resultats s la
manca de coneixement sobre aquesta formaci. I altres prioritats ja citades anteriorment.
Reprenent la pregunta, no han rebut la formaci adient per l'aplicaci de les TIC en l'rea
d'Educaci Fsica, donats els motius de manca d'informaci i altres prioritats, caldria fomentar
doncs la oferta formativa en l'rea especfica d'educaci fsica i les TIC, fent conscients als mestres
que cal oferir un ensenyament de qualitat, ja sigui des del Departament d'Educaci o els propis
centres docents.
Pregunta 4: Segons la percepci del professorat que forma la mostra d'estudi, en
quines activitats de l'rea d'Educaci Fsica de Primria es poden utilitzar les TIC ?
Les activitats de l'rea d'Educaci Fsica de Primria en que es poden utilitzar les TIC sn
diverses, destaquem que tots els mestres fan servir les TIC en la seva tasca docent, on destaca
principalment les gravacions de vdeo i les danses, amb l's del reproductor MP-3 i el canal de
vdeo You Tube.
Altres activitats que tamb utilitzen les TIC sn :
-Visionar exemples d'activitats motrius o d'altres.
-Escoltar msica amb reproductor MP-3 en les sessions d'Expressi Corporal
-Aprendre una dansa a travs d'un vdeo de la Royal Ballet of London.
-Recerca d'hbits alimentaris
-Descarregar el reglament d'un determinat esport.
-Activitats JCLIC.
- Penjar apunts d'un tema determinat de l'assignatura
De les respostes obtingudes, destacar que s'ha identificat una eina d'anlisi del moviment, un recurs
que demostra que es pot complementar l'assignatura a travs del moviment, mitjanant programes i
sofware especfic d'anlisi. L'eina Kinovea, pot ajudar a millorar i centrar els moviments adients
bsics per assolir una correcta motricitat.
Un dels objectius de la investigaci, era obtenir una srie d'activitats que es poguessin
presentar com a suport TIC en l'assignatura d'Educaci Fsica, generant coneixement i bones
prctiques docents en el procs d'Ensenyament Aprenentatge. Queda pals, malgrat la baixa
freqncia en l's de les TIC en les sessions diries, si que hi han activitats que generen
42
coneixement amb suport de les TIC. En l'aplicaci prctica, es poden compartir mitjanant la web,
via blogs, xarxes socials, es poden crear frums de treball o llistes de correu dels especialistes de la
matria. L'important en aquesta aplicaci prctica, ser la difusi de les activitats amb la finalitat
d'oferir bones prctiques docents.
Durant aquesta investigaci ens hem adonat que les TIC no acaben d'incorporar-se amb
plenitud en l'mbit de l'educaci fsica a partir de l'anlisi d'actituds i necessitats que han mostrat els
mestres participants per integrar les TIC en la seva rea de coneixement, alguna de les raons que
s'identifiquen:
Poca formaci en la seva rea de coneixements.
Baixa freqncia en ls de les TIC durant les sessions d'Educaci Fsica.
15. Perspectives d'