En Gifreu era un noi que ajudava en algunes feines del

castell, ell era el que s’ocupava dels documents o amb

els problemes, aquesta era la seva feina; ajudar. En

Gifreu sempre surtia a veure qui hi havia perquè a

vegades s’acostava mala gent, com en Rocanegra i

havien de vigilar.

En Rocanegra era un home que sempre portava trenta soldats amb ell.

En Rocanegra anava sempre vestit de negre molt fosc i al seu costat, a vegades, portava la seva promesa.

En Rocanegra era molt cruel, malvat i molt tossut, sempre anava a robar al castell de Vallairosa, volia robar menjar i algunes espècies del poble.

El que li agradava a en Rocanegra és el pa amb tomàquet.

En Rocanegra anava sempre vestit de negre. Era un senyor feudal, propietari del castell i feu de Fontaspriva. Rocanegra feia por als veïns de Vallairosa perquè els hi havia fet moltes maldats. Sinó feia aquestes dolenteries no sabia què fer i s’avorria com una ostra. Les terres de Rocanegra estaven abandonades, ell no tenia cap interès en tirar-les endavant perquè robava a les terres veïnes.

Rocanegra tenia un caràcter molt fort, si no es feia el que ell deia s’enfadava molt. Físicament era molt gros, imposava molt, per això feia tanta por.

Ermengarda és un persona molt llaminera, que sempre quan es posa

nerviosa li venen uns atacs de nervis i se’n va a la cuina del castell i comença a menjar tot de farinetes. Però ella, amb atacs o sense, sempre està menjant farinetes, sigui pel que sigui.

El segon minyó va anar cap al Nord, es diu Roderic. En Roderic va portar dos carros que els arrossegaven dos cavalls. Anaven ben plens de planter i de menjar. Va portar moltes hortalisses i verdures per plantar.