Peus Negres 20

COLLA DE CASTELLERS D’ESPLUGUES TEMPORADA 2015 NÚMERO 20

www.cargolins.cat

Peus Negres

4de8 descarregat al barri de Sant Antoni

Foto: Ton Gasull

No volemtocar sostre,volem tocar

el cel!Ens convertim oficialment en colla de vuit segons la CCCC___ p. 22

Tornem a fer la millor temporada, amb la clàssica de vuit a tocar__ p. 37

Els Cargolins ens anem fent grans amb la feina de tothom__ p. 10

SumariArticles institucionals 3Cargolística i temps 16Chronica dels Feyts 22Presència a mitjans 45Clixé d’activitats 46Santa Magdalena i castells històrics 53Audiovisuals de la colla 58Un bocinet d’història 59Lesions i castells 60El creixement de la colla 62Drums d’Esplugues 64Els Castellers de Masarbonès 65Món casteller 66Entrevista als Castellers de Mont-real 72Cargolins exiliats 74Qüestionari als nous 76Matatemps 78

Revista dels Castellers d’EspluguesNúmero 20 — Temporada 2015 — iii èpocacargolins.cat/publicacions/peus-negres

RedaccióJosep Santacreu i Nancy Fernández

Maquetació, disseny i correcció d’estilJosep Santacreu

Col·laboracionsJunta Directiva, Adrià Pallarès, David Sabaté, Dones Actives Espluguines, Drums d’Esplugues, Emmel Martínez, Eulàlia Batet, Fer, Ferran Moreno, Jesús Fernández, Jonàs Bassó, Jordi Figueras, J. M. Marquès, Mireia Huerta i Ainara Tsobgue, Paco Duran, Paula Garcia, Rai Batlle, Rai Galve, Ramón Segon, Ramsés Herrero, Sergi Pont, Alfons Torrente Zoe i la castellera viatgera.

PublicitatJoan Catalan, Ramon Sàlvia i J. S.

FotografiesSense crèdits, de CdE, Manel Tineo, Ton Gasull i J. S.

Portada4de8 al barri de Sant Antoni, que va suposar ser considerats oficialment colla de vuit per la CCCC. Foto: Manel Tineo.

EditaColla de Castellers d’Esplugues.Josep Argemí, 49. 08950, Esplugues de Llobregat.650 946 159 [email protected] [email protected]/cargolins facebook.com/cargolinsflickr.com/senkreu youtube.com/cargolins

ImprimeixCocograf, SL. 678 787 [email protected]

Editorial

Una temporada més vet aquí Peus Negres, que surt del forn per escalfar-vos l’entrecuix. Què ha passat durant el 2015? Hem tornat

a fer la nostra millor temporada? Hem esdevingut oficialment colla de vuit? Hem estrenat el 9de7, hem descarregat quatre 4de8? Sembla que sí, com apareix en aquestes pàgines.

No, no ens moquem amb mitja màniga, com acostumem a dir, però com també diem anem creixent a ritme de cargol, fent honor al nostre renom. Com diuen per aquí, ja aniria sent hora de prémer l’accelerador. Com fer-ho?

Algunes respostes són aquí dins, només cal obrir Peus Negres i fullejar-la una mica: assaig, assaig i assaig; més participació per part de tothom; que la colla s’impliqui en el que l’envolta perquè la ciutat se la faci seva; enfortir la comunicació entre tots els components i fer un esforç per entendre’ns i aportar-hi valor afegit.

Fa temps que es parla de tot això, però és clar que ser una colla de vuit significa per a tots plegats fer una passa més: des de muntar concerts a implicar-nos com a entitat en el nostre poble, perquè com diu en Paco, la nostra història forma part de la d’Esplugues i de Catalunya, i no podem restar-ne deslligats.

I per no donar més la tabarra, agraïm molt l’ajut de tots els qui han contribuït a fer aquesta revista —que s’ha engreixat força— i, d’altra banda, no direm els que han ajudat a tot el contrari, perquè som bons minyons i no volem que ningú sàpiga que el cap de colla ens va enviar l’article un mes més tard del termini quan estàvem a punt de tancar (de fet, això ho escrivim com si ho hagués de fer, il·lusos com som).

Salut i castells!

COCOgraf, sl

Peus Negres

4de8 de Festa Major.Foto de Ton Gasull.

TEMPORADA 2015 PEUS NEGRES 3

Des que l’any 2010 el cas-tells van ser declarats pa-trimoni immaterial de la humanitat, la nostra

colla —així com pràcticament totes les altres— no ha parat de millorar els registres. Aquesta millora es reflecteix tant en l’aspecte purament dels castells que fem, com en el creixement de la massa social de gairebé totes les colles.

Aquesta temporada veníem d’un any en què havíem consolidat el 4de8 i en què per primera vegada havíem des-carregat el 2de7. En el Peus Negres anterior escrivia: «Som més forts… però tu decideixes»; doncs bé, entre tots hem decidit tirar endavant i, com ho dirien els padrins del meu poble, «a fe de Déu que ho estem aconseguint».

Globalment com a colla, estic en condicions de dir que ens hem di-vertit més que mai, i no ho dic per les festes que hem anat fet durant tot l’any (que també), ni pel viatge a Ma-llorca, que va ser tan positiu: ho dic principalment pels assajos i per les diades. Només l’últim dia no ens va sortir el que teníem previst, a més de Can Vidalet, però com deia fa un dies després de l’última diada en un cor-reu: «Un arbre no ens pot impedir de veure un gran bosc».

Hem fet uns assajos seriosos però imaginatius, participatius i també pensant en els anys vinents. Hem dei-xat per a aquest 2016 un 3de8 magní-fic que no tardarem a portar a plaça, un 9de7 que significa múscul a tronc i a pinya, uns projectes de folres (molt dolorosos, he, he…), etc.

Sóc observador i us veig les cares i parlo amb vosaltres, i estic en condi-cions de dir que ens ho passem molt bé a les diades —això és fonamen-tal—, concentrats i al mateix temps tranquils i convençuts per la feina que portem al darrere. Han estat unes di-

ades que ens han dut a ser la colla que fa més 5de7 (20) i 3de7 per sota (12), aquest amb cançó inclosa, i tots des-carregats. Hem portat un 4de8 sol-vent i, en definitiva, l’equip de Tècni-ca ha fet una feina magnífica. Per tot plegat no tinc cap mena de dubte que aquest any ho petarem.

En el vessant social estem prepa-rant un calendari potent. Hem fet diferents grups de gent que estan treballant molt i molt bé. Hi ha els actes consolidats, com la cavalcada de Reis, la rua de Carnestoltes —on ens tornarem a disfressar—, no hi faltarà la calçotada, tenim previstes sortides de muntanya familiars aptes per a tothom i estem endegant un aprofita-ment millor dels nostres espais, com el rocòdrom i el gimnàs.

També tenim novetats, que podem fer entre tots plegats. Volem aprofitar la Closca com un veritable espai soci-al on puguem desenvolupar activitats de tota mena, sobretot ara que amb la col·laboració de molts de vosaltres hem aconseguit tenir-la més neta que mai: manca pujar un esglaó més en el reciclatge de les nostres deixalles, que s’està estudiant com fer.

Per seguir creixent necessitem un equip potent. És fonamental tenir més presència a la ciutat. Quan vam posar el cartell de «L’has fet gran» després d’aconseguir ser colla de 8, no era un frase i prou, és el que vo-lem i necessitem: que la gent que no és de la colla també se la faci seva, encara que no vingui. I… moltes al-tres sorpreses que s’aniran produint durant l’any.

Tenim un grup potent preparat per difondre el que nosaltres fem dins la cultura popular, uns per anar als instituts d’una manera més pedagògi-ca i d’altres a les escoles d’una manera més pràctica, pensant en possible ca-nalla a incorporar.

Tot això, el paper ho aguanta sense problemes, ara només queda fer-ho re-alitat. I no ens enganyem, això no ho pot fer la Junta tota sola, això només es pot tirar endavant amb la col·labo-ració de tothom, cadascú en la me-sura que li sigui possible aportant-hi idees i preparant o participant en les moltes activitats que un grup tan gran com el noste pot arribar a fer.

Un presi orgullós de la seva COLLA

Ramon Sàlvia i Farré,president de la colla

Humbert Blanco

Aquest 2016ho petarem

«Hem fet la colla gran amb la col·laboració de tothom, cadascú segons les seves capacitats»

Publicitat


a encadenar intents desmuntats de 4de8, alguns clavats i altres més flams; havíem perdut aquell punt de confi-ança i seguretat. Doncs tranquil·litat i pilar caminant, pilar a l’església, ca-baret, mural, rocòdrom i unes vacan-ces ben merescudes.

Arriba el setembre, i quan estem per la feina som molt solvents. Vam estrenar diada a la Plana, bons assa-jos especials, diades per agafar rodat-ge i ens plantem a Festa Major amb 180 camises més músics i canalla per descarregar el segon 4de8, el primer 9de7 (de postal) i l’enèsim 3de7s. Però la torre va tapar el bosc. Amor i odi a la torre.

De ple a l’últim tram de tempora-da, amb feina a fer i molt bones sen-sacions als assajos. Hi havia confiança i mentalitat guanyadora. Doncs pas a pas i bona lletra. A la primera oportu-nitat a Sant Antoni ens vam convertir oficialment en colla de vuit, en una temporada que hem acabat amb vint 5de7, dotze 3de7s, quatre 7de7 i un 9de7: gran solvència i constància. I a Sant Just Desvern descarregàvem el quart 4de8.

Em fa la sensació que hem fet una bona temporada.

Els primers mesos vam començar assajant molt

fort, amb l’objectiu que tothom es-tigués rodat per descarregar el 4de8 abans d’estiu. Portàvem el 5de7 a to-tes les diades i el 3de7 per sota a par-tir de Sagrada Família consolidat al repertori habitual i amb himne propi.

Els assajos dels primers mesos van brillar, i en el que vam compar-tir amb els Castellers de Cornellà jo bavejava. A mitjan maig estàvem preparats per descarregar el castell de 8 i, tot i el primer accident de moto, es va activar el pla B i 4de8 de postal al Poble-sec. Doncs visca el carro, el carnestoltes, les calçotades, les quar-tes rondes, el parquet de la canalla i l’escapadeta a Mallorca.

Arribàvem als mesos d’estiu i ja ho deia Cruyff: «El fácil no es llegar, es mantener-se.» La caiguda de Can Vidalet ens va passar molta factura, no vam ser capaços d’assajar millor i transmetre a la canalla la confiança que necessitaven per descarregar els castells límit. Així, vam començar

Entràvem a la recta final embala-díssims amb la sensació que el temps podia ser just. El 3 agafava bones mi-des, i la torre, confiança. Vam fer assa-jos de clàssica de vuit i no ens anaven grossos, estem preparats per fer el pas. Llavors vam punxar a Igualada i va arribar el segon accident de moto. A Sant Cugat vaig decidir sortir de tor-re, l’únic castell sense canvis, i l’aposta va sortir malament. I el que apuntava a glòria a mitja setmana, va quedar en massa poc diumenge. La mel als lla-vis i l’escudella de la Vella a l’estómac per tancar l’any.

Tinc la sensació que hem fet una bona temporada. Estic satisfet del funcionament de l’assaig, que ha per-mès a molts castellers fer una bona evolució, el 9de7 n’és l’exemple. Estic molt satisfet de la dinàmica de cana-lla; les estacions i els objectius indivi-duals han fet que tots hagin fet un pas amunt. I em fa especialment content sentir els músics a l’assaig.

Tinc la sensació que hem fet una bona temporada i que la pròxima serà millor.

Amunt Cargolins!

Joan Pujadas i Farré,cap de colla

Amb la mel als llavis

«Em fa la sensació que hem fet una bona temporada, i que la següent serà encara millor.»

6 PEUS NEGRES TEMPORADA 2015

Rai Batlle,sotscap de collai cap de troncs

«L’art de quadrar un triangle perquè que-di rodó»: no sé qui és l’autor de la frase,

però em sembla una manera genial de definir això que fem amb tanta passió i que ens costa d’explicar a la resta de la gent. Una activitat poc ortodoxa en què els sentiments estan per damunt de tot i en què qualsevol explicació queda molt lluny de la realitat.

Ja no recordo quants anys fa que temporada rere temporada diem que ha sigut la millor de la història, per-què cada any superem els registres de l’anterior. És cert que anem millo-rant, però també és cert que ho fem a pas de cargol (que ja s’ha establert com el tarannà de la colla), i conside-ro que hauríem d’accelerar el ritme de creixement, ja que si no ho fem tenim a tocar el perill del temible decreixe-ment. Ser colla de vuit significa molt més que fer un 4de8, significa ser una colla més gran. Necessitem més massa social, més activitats extracastelleres, més gent a assaig, més gent a les ac-tuacions, més gent implicada en la

colla, més jovent amb ganes de festa: en definitiva, ser colla de 8 significa molta més feina i molta més gent tre-ballant per la colla.

Aprofito per donar les gràcies a totes les persones que han treballat per la colla, a tota la Junta i la Tèc-nica, que hi dediquen moltes hores, i molt especialment al president i el cap de colla pel seu esforç i dedicació. I m’agradaria plantejar-te una pre-gunta a tu que llegeixes això: Què has fet aquest 2015 per la colla? (Deixa de llegir uns segons i pensa-hi.) Sigui quina sigui la teva resposta, et convi-do a fer una mica més aquest any, i et prometo que la recompensa serà molt més gran que l’esforç que et suposarà.

Tenim un munt de deures pen-dents per a aquesta nova temporada, però també grans reptes, i per comen-çar a treballar hem de ser conscients que un d’aquests reptes té un nom amb majúscules: el Folre. Un objec-tiu que la colla no es creu, perquè veu molt llunyà, però un objectiu que ens hem de començar a creure perquè a base de treball cada dia sigui més a prop i potser d’aquí una, dues o qua-tre temporades folrarem Esplugues.

Els castellers i el troncEls que em coneixeu una mica sabeu que quan parlo de castells m’agrada parlar-ne en conjunt: gralles, pi-nya, tronc i canalla formen un tot. Tampoc no m’agraden gens els per-sonalismes ni els protagonismes, especialment de la gent de tronc. Generalment, els membres del tronc són persones molt implicades i amb una gran assistència a assaig, però també són persones egoistes, egocèn-triques i poc solidàries amb la colla. Aquest és un punt que hem d’in-tentar millorar, i és fonamental no deixar d’educar mai en aquest sentit. Transmetre els valors dels castells és important en totes les edats, en totes les persones i en tot moment.

Avui em toca escriure com a cap de troncs i és per això que, una mica a contracor, parlaré d’alineacions i de posicions en el tronc —així que si penseu com jo i enteneu els castells en conjunt, passeu a l’article de pinyes, que és molt més interessant.

Fa més de 20 anys que faig castells i no hi ha hagut cap temporada que no hagi sentit la mateixa cantarella per part d’algun membre de la colla: «sempre pugen els mateixos». Doncs, malauradament, haig de dir que no és

L’art de quadrar un triangleperquè quedi rodó

veritat, no sempre pugen els matei-xos, i dic malauradament perquè no hi ha cap cap de colla o cap de troncs en el món casteller que no volgués que no pugessin sempre els mateixos. Si sempre tinguessis la mateixa gent als troncs, les estructures serien més sòlides perquè tindrien més experièn-cia i entre ells es coneixerien millor, de manera que necessitaríem menys assajos i podríem dedicar les hores a provar estructures noves. (Recordaré que l’objectiu de la colla es fer cada vegada construccions més grans, i per fer això no té gens de rellevància qui va de terç o qui va de quint.)

Però com que existeixen les lesions, les malalties, els viatges, les feines, les parelles i un llarg etcètera de factors que fan que la gent deixi de venir a un assaig durant un més, o que fins i tot deixi la colla, hem d’estar preparats i tenir recanvis i el màxim de gent a punt en cada posició.

És per això que any rere any es treballa per formar nous castellers de tronc, de vegades amb urgència si és que falta algú en una posició concreta, i sovint amb una visió de futur. Però assolir el nivell que s’exigeix en una co-lla com la nostra no és fàcil, és una fei-na que requereix molt d’esforç, molta dedicació i molta paciència. Malaura-dament, en la societat actual, aquestes qualitats s’exerciten poc. Les persones acostumem a voler les coses immedia-tament i, si no ho aconseguim, aban-donem. Un casteller no es forma d’un dia per l’altre, són necessàries moltes

proves i de vegades fan falta anys per poder tenir prou oportunitats.

Per formar part del tronc d’un cas-tell de 8, a més de molt de sacrifici i perseverança, calen unes caracterís-tiques físiques determinades que no tothom té. Afortunadament a la colla hem arribat a un nivell en què el que busquem són les peces per fer aquest nivell de castells.

Els castells i els troncsAquest any hem descarregat el 9de7, un castell complicat per la gran quantitat de gent que s’hi necessita, una construcció que hem hagut d’as-sajar per parts als assajos. En aquest castell hi ha pujat algun casteller poc habitual i amb poca experiència que ha hagut de treballar durant tot l’any amb poques oportunitats durant l’assaig per assolir aquest gran repte. Tot i això, i en contra del que molts pensen, la gran dificultat del castell no radica en el tronc: aquest és un castell en què la feina necessària a pi-nya (és el castell que més gent neces-sita i on més persones toquen cama), a canalla (tres poms de dalt) i a gra-lles (tres aletes i una eternitat tocant) és molt més exigent, i és per això que

és un gran castell de colla i no, com molta gent pensa, perquè serveixi perquè molta gent nova hi pugi (tots els membres del tronc ja havien fet algun castell a plaça abans).

El 5de7 és el castell del qual estic més orgullós com a cap de troncs. És un castell que anys enrere només ens podíem plantejar els dies que tots els factors estaven a favor i que aquest any hem descarregat en 20 ocasions i, ull al dat, amb 20 alineacions dife-rents. Ha sigut un castell que a assaig aprofitàvem per fer-hi rodar nous castellers i noves posicions i que després a plaça podíem portar amb garanties amb una alineació comple-tament diferent. Ha sigut també un castell que ens ha ajudat a preparar el 9de7. Per tot plegat, considero que el 5de7 és un castell importantíssim per a la colla.

El 7de7 és un castell més senzill tècnicament en què, igual que el 9, una de les seves grans dificultats ra-dica en la quantitat de gent que ne-cessita la pinya. Pel que fa al tronc és una construcció que, per bé que no agrada a molta gent de la colla, és molt útil per rodar castellers, tant a assaig com a plaça.


Hem tornat a créixer, però a un ritme de cargol. Ser colla de vuit significa grans reptes que requereixen que tothom hi participi,tu també, i creure’nsel repte més gran:el Folre.


Aquest any també ha sigut l’any del 3de7 per sota, un castell del qual no te’n pots refiar mai, però que hem aconseguit domar amb uns registres de rècord. En el tronc pràcticament no hi hem pogut fer canvis i, tot i que hem intentat anar-hi rodant gent en alguns assajos, és un castell en què ens queda feina pendent.

El 2de7 s’ha anat encarant de di-ferents maneres durant l’any, assa-jant-lo amb intensitats desiguals se-gons el tram de temporada. Ens ha costat, però vam arribar a l’última actuació amb una torre molt sòlida. Els resultats, tanmateix, ens deixen clar que haurem de seguir treballant el dos amb més força i confiança.

El 3de7 i 4de7 són castells con-solidats de fa anys, castells que ens serveixen per treballar un pis més i per rodar posicions. Els castells amb agulla han sigut poc freqüents i, per bé que s’ha treballat molt bé en nous pilars, ens ha quedat pendent l’estre-na de noves agulles per a la tempora-da següent.

Però m’agradaria destacar el nos-tre castell màxim, el nostre magnífic carro gros. Hi hem tingut com a mí-nim una o dues baixes per pis respecte a la temporada passada i, tot i això, l’hem pogut descarregar en 4 ocasi-ons. Si comparem les alineacions del primer 4de8 de la colla el 2012 amb la d’aquesta temporada veurem que hi ha 2 segons diferents, 2 terços di-ferents, 3 quarts diferents i 4 quints diferents (quarts i quints han sigut 2 o 3 canvis, depenent del moment de la temporada). Per tant, per resumir podríem dir que ha canviat entre un 50 % i un 70 % del tronc del castell més difícil de la colla. Durant la tem-porada ha sigut un castell en el qual hem hagut d’anar fent algun canvi, i tot i això ha mantingut la solidesa. És una construcció difícil, amb una gran exigència física, però també és un cas-tell que ens ha de portar grans alegri-es. Desitjo i tinc por a parts iguals que arribi el dia que li perdem el respecte a aquesta bèstia.

El balanç del troncHem de dir que no hem acabat la temporada amb els resultats que desitjàvem. Per bé que hem conso-lidat el 4de8, no l’hem pogut portar a plaça tantes vegades com hauríem volgut. Només hem pogut carregar el 2de7, un castell que tècnicament tenim més que assumit, però en què hem d’aprendre a treure’ns els fantas-mes del cap per poder-lo descarregar a totes les places. I ens hem quedat amb les ganes de començar a ense-nyar les banyes del 3de8. Els assajos

«L’estat de forma d’una colla es veu a assaig;la clau per assolir els reptes és assaig, assaig i assaig!»

de final d’any, però, no ens poden sinó donar un bocí d’il·lusió de cara a aquest 2016.

Sóc dels que penso que el més im-portant és l’assaig, allà és on es veu l’estat de forma de la colla, i els úl-tims assajos, en què descarregàvem el 4de7 net, el 3de7 net i el 2de6 net, ens demostren que aquests castells els tenim a tocar.

Si seguim treballant de valent els hem d’assolir aquesta temporada 2016. I la clau no és cap altra que:

Assaig, assaig i assaig.


Publicitat

930 017 870


Un cop finalitzada la tem-porada i abans de co-mençar-ne una de nova, l’equip de pinyes volem

fer el balanç de la temporada.A principis del 2015 vam formar

el nou equip de pinyes, amb tots els dubtes del món de quan engegues un projecte nou. Amb cares noves, una Tècnica formada per moltes persones carregades d’il·lusió, de ganes de tre-ballar i de guanyar-se el sou (que tot, s’ha de dir, esperem per al 2016 que ens l’augmentin…). La temporada es va plantejar més llarga que la del 2014: sense grans canvis al comença-ment —vam començar al febrer assa-jant només el divendres i amb la pri-mera diada a finals de març—, vam acabar les diades el 15 de novembre, dues setmanes més tard que el 2014, amb un total de 64 assajos, cinc més que l’any anterior. Uns assajos que canviaven, amb una primera part més tècnica i una segona d’assaig ge-neral en què volíem arribar a fer 18 proves, 6 de les qual serien pinyes, tot un repte per a l’equip i un incre-ment considerable respecte a anys anteriors. Volíem ser colla de vuit i això passava per canviar el model d’assaig. Assajos més exigents que, creiem, han donat fruits.

Però, com a la vida, no tot és bo-nic, i l’assistència a assaig no ha estat com esperàvem. En comptes d’aug-mentar respecte al 2014 la mitjana de camises a la Nau, ha disminuït entre 4 i 5 unitats. En la primera part d’as-

saig més tècnic vam haver de deixar de fer estacions a causa d’aquesta da-vallada d’assistència, i moltes de les novetats que plantejàvem no es van poder realitzar. L’assaig cada vegada es va anar semblant més al model dels anys anteriors, entrant en una espiral perillosa. Gràcies als assajos compar-tits amb altres colles vam anar fent les proves necessàries per portar el 4de8 al Poble-sec, el més matiner de la nos-

Per l’equipdepinyes

Ser una colla grannomés depèn de tu

tra història. Mai no l’havíem fet en el primer tram, i tot i els entrebancs típics d’aquesta colla (incloent-hi un accident de moto), que ens deixaven sense una quarta una setmana abans, patapam!, 4de8 descarregat al maig. Potser era l’empenta que ens calia per fer pujar l’assistència, però ni tan sols amb bons resultats a plaça vam acon-seguir que els cargolins (sobretot el dimarts) vinguessin a assaig. Així van

Segurament mai no hem acabat d’entendreque tots som imprescindibles,

i que si tothom fem pinya a assaigassolirem els grans castells que tots somniem.

Foto: Humbert Blanco


aparèixer a plaça els intents desmun-tats de 4de8 setmana rere setmana, i vam acabar el primer tram sense re-petir-lo. Sense mambo, però amb un gran cabaret artístic a la Closca.

Va arribar el segon tram i van tor-nar els 4de8, va néixer el 9de7, fèiem com xurros el 3de7 per sota i la torre desapareixia per reaparèixer, i el que també va tornar és un accident de moto, que va deixar en coitus inter-ruptus el 3de8. Però el que no torna-va eren els cargolins a assaig. Fins i tot a les portes d’estrenar el 3de8 ens vam lluir amb la pitjor assistència de la temporada… I és que el secret per omplir la Nau es més complicat que la fórmula de la Coca-cola. Possible-ment no hem arribat mai a entendre que tots som importants, i que vin-gui tothom a assaig fa que puguem assolir els grans castells amb què tots plegats somiem.

Tenim com a assignatura pendent la comunicació. Ens queda la sensació que no ens hem comunicat prou bé amb la resta de la colla. Durant l’assaig i les diades tenim puntes de treball en què és complicat fins i tot poder par-

lar o discutir amb la resta de l’equip, moments en què es redueix la nostra dedicació cap a la resta de la colla, i no volem això, volem parlar amb tothom. Volem dedicar-vos tot el temps que necessiteu per expressar-vos, per dia-logar; però durant l’assaig i les diades probablement no us podem atendre com us mereixeu. Si la feina ens ho permet arribem dels primers a assaig, els dissabtes abans de les diades som a la Closca tancant pinyes, participem en gairebé totes les quartes rondes i si voleu fer un cafè, una birra o sopar (sempre que convideu vosaltres) allà hi serem. Us demanem que no deixeu de parlar amb nosaltres, només així po-dreu entendre el que fem i per què ho fem, i podrem debatre sobre els canvis i millores que ens plantegeu.

Posats a demanar, ens agradaria no només comptar amb vosaltres en cos, sinó també en esperit: esperit d’equip, tan necessari en una colla i que de vega-des aquest any hem trobat a faltar a la pinya. No n’hi ha prou de venir a assaig, hem de venir disposats a sumar:

• A cedir si cal la nostra posició a la pinya a un/a company/a.

• A creure’ns imprescindibles per poder descarregar aquell castell que se’ns resisteix.

• A voltar les proves respectant les normes de seguretat.

• A compartir amb la Tècnica les nostres opinions si creiem que poden servir per millorar la colla.

• A compartir amb els nous a pinya com treballar cada posició. Tots hem agraït en els nostres primers assajos que ens ajudin a ficar les mans, el cos, els peus, etc. Ensenyar i aprendre no-ves formes de treballar amb antics i nous no és només feina de la Tècnica, sinó de tota la pinya.

Una colla petita no és aquella que fa castells petits, sinó aquella que no entén aquestes coses. Demostrem que som una colla gran i els grans castells arribaran sols.

Ara que la Tècnica ja té un any de rodatge, només us podem prometre que intentarem aquest 2016 fer-ho millor. Sabem que és difícil, però no patiu, nosaltres ens hi deixarem la pell. No es fàcil el que hem fet: ser co-lla de vuit, fer vint 5de7, dotze 3de7 per sota, descarregar quatre 4de8 i carregar-ne un cinquè, carregar la tor-re i fer un 9de7 —que es diu ràpid: nou baixos, nou contraforts, tres agu-lles, divuit crosses, un fotimer de late-rals, mans, vents, taps, etc. En resum, no és fàcil tornar a fer, un any més, la millor temporada de la història.

Per a la temporada 2016 tenim un objectiu clar que es diu 3de8, i també fer molts 4de8, 3 per sota i qui sap si el 2de7. Si voleu ho farem, perquè tot això només depèn de tu (sí, sí, de TU, de cadascú de vosaltres).

Gràcies per aguantar-nos aquest any, sabem que tampoc no és fàcil. Ens veiem a la pinya!!!

Andro, Mora, Santi, Sílvia i Txus

Ens agradaria comptar amb vosaltres també en esperit:no n’hi ha prou de venir a assaig, s’hi ha d’anar a sumar.

Demostrem que som una colla grani els castells arribaran sols.

Foto: Gemma Casellas


Els músics seguim creixent any rere any i enguany estem con-tents amb la temporada que hem fet. Però encara ens que-

da molt per seguir endavant i complir els nostres objectius i, per començar, ens hem de renovar. Volem tenir encara més esperit casteller i és per això que bus-quem tabals nous, tabals tradicionals de gralla. No és fàcil, perquè els tabals no són precisament econòmics, però de ben segur que amb la col·laboració de tothom ho aconseguirem!

Nosaltres ja vam començar a fer guardiola amb el Segon Sopar de Pin-xos dels Músics. Un cop més, l’entrega i disposició de tota la colla va fer que

Júlia Viladot,cap de músics

passéssim tots plegats una nit geni-al entre pinxos, garrotins i moscatell. A més a més, vam fer un sorteig que ens va permetre començar a estalviar per aconseguir el nostre desitjat tabal. Com tots els sorteigs, va ser tongo, perquè li va tocar al Ramon!

Com dèiem, seguim creixent i, aquest any, la canalla ha agafat el seu lloc entre els músics cargolins, molt necessari per al creixement dels mú-sics i per a un futur relleu. Per fi es van poder estrenar com a tabalers a Festa Major! Després de molts assajos i mol-ta dedicació, han aconseguit sentir-se part dels músics i cada diada surten amb moltes ganes i il·lusió per acom-

panyar els castells amb el toc. A part dels nous tabalers i tabaleres, també s’hi han incorporat dues noves aprenents de gralla, que amb les ganes que hi posen ben aviat les podreu veure a plaça.

Ha sigut una temporada molt bona, però la que ve segur que serà millor, amb nous objectius i noves in-corporacions.

Cal agrair la implicació d’aquelles persones que fan possible que a totes les diades hi hagi músics!!

#FandelsMúsics#AdoptaunTabal#TocamlaGralla

Visca els músics!

Adopta un tabal

Primer any d’aquesta nova Tècnica superat! Un altre any ens tornem a superar, un altre

any que hem tornat a signar la millor temporada de la nostra història i, com no, la nostra canalla

n’ha estat a l’altura!Ha estat un any amb cares noves, plena d’activitats,

amb moltes estrenes i sobretot amb una zona de canalla renovada. A més a més, si a tot això hi sumem els resultats obtinguts pel que fa a castells, tot plegat fa que hagi estat una gran temporada, una temporada de vuit.

Estem satisfets amb els canvis en l’assaig, ja que ens han permès poder assajar més i que tots els nens tinguin més

oportunitats de millorar en totes les posicions. Però sobre-tot estem satisfets perquè tota aquesta feina a assaig s’ha pogut veure recompensada a plaça.

L’equip de canalla volem donar les gràcies a tots aquests petits cargolins per deixar-nos viure i gaudir dels castells des de la seva perspectiva!

Volem donar les gràcies a tots els que ens heu ajudat aquesta temporada amb la canalla: Dani, Gerard, Susa, Helena, Emmel, Marta, Lluís, a la Tècnica en general i so-bretot als pares!

Un any de vuitEquip de canalla

Josep Pepins, Rosa, Sareta, Cristina, Mar Bono, Marta Herranz i Marina


Xavi RomeroHe fet molts amics, i m’agrada

molt estar amb els castellers perquè juguem molt i m’ensenyen moltes co-ses i he anat de colònies!

EloiAquesta temporada m’ho he passat

molt bé. Ho he superat. M’agrada fer poms. Castellers d’Esplugues som els millors!!! 4de8.

Pau FrutosPer mi ha sigut una temporada fan-

tàstica. He fet nous amics cargolins. He après a pujar als castells, que sem-pre m’han agradat. M’agrada anar a diades i fer nous amics d’altres colles.

JúliaAquesta ha estat la meva primera

temporada amb els Cargolins i m’ha agradat molt. Sobretot m’agrada pujar de dos tancat. He fet noves amigues i tots són molt simpàtics. M’agrada molt anar a assajos. Els caps de cana-lla són molt simpàtics: la Marina, la Rosa, el Pepins, la Sara i la Marta.

GenísHi havia molts objectius per la co-

lla, alguns de fets i alguns que no. Ha estat una gran temporada. M’ho he passat molt bé!! A pel 3de8!

LucíaPer mi aquesta temporada ha sigut

una bona temporada, encara que no tot hagi sortit bé. Però deixant això de banda, ha estat impressionant: ens hem fet colla de 8, hem fet el primer 9de7 de la història… Aquesta tem-porada que ve espero poder tornar a provar la torre i descarregar-la! SORT I ASSAIG! AMUNT C4RG8LINS!

MacarenaAquesta temporada per mi ha es-

tat genial, amb emocions bones i també decepció. He tingut la sort de poder descarregar el 4de8 que ens considerava la primera colla de 8 del Baix Llobregat. Com moltes coses a la vida, amb esforç i constància tot és possible d’aconseguir i, per això, se-guiré i seguirem lluitant pels nostres somnis. Amunt cargolins!

LaiaAquesta temporada estic molt con-

tenta d’haver aconseguit ser colla de 8. M’agraden molt els tallers que heu preparat per a nosaltres, sobretot les colònies i la gimcana.

PauPauEstic molt content d’haver après a

tocar el tabal i molt agraït als meus profes i caps. Estic content de la tem-porada que ha fet Cargolins i de com han deixat la zona de canalla.

CandelaM’ha agradat aquesta temporada

perquè he descarregat el vuitè 4de8 i ja som colla de 8. M’hauria agradat fer algun 3 per sota, però igualment estic contenta pel meu treball i el meu esforç. La temporada següent m’agra-daria seguir fent d’enxaneta i fer al-gun 3 per sota.

Marc E.La temporada ha sigut molt bona,

he après a pujar més i m’ho he passat molt bé!

Article de canalla

Què ha estat per a tu la temporada?


YleniaPer mi aquesta temporada ha es-

tat bastant divertida. Com sempre m’ho he passat superbé, però he tin-gut menys confiança a l’hora de fer castells.

QueraltM’ha agradat molt aquesta tempo-

rada. He pujat a uns quants 4de7, un pilar familiar i un 7de7. L’any que ve més i millor! Visca els Cargolins!!

ClaretaHa estat una temporada genial,

perquè ja som colla de vuit!

JanaAquesta temporada, al principi em

feia por pujar, però ara no tinc por, aquesta temporada m’ha ajudat a su-perar-ho tot! Espero que l’any que ve pugi a algun castell a plaça!

MarcHa sigut una temporada molt di-

vertida i ens ho hem passat molt bé! Hem disfrutat dels bons castells que hem fet i els que hem intentat…

CarlaHa sigut una temporada molt

guai, perquè m’han agradat molt els castells que hem fet!

Mariona S.M’ho he passat molt bé perquè

aquesta temporada hem fet moltes activitats a assaig i hem fet molts pilars. A més m’he estrenat com a acotxadora de pilars a plaça. M’ha agradat molt!

ZoeAquesta temporada ha sigut histò-

rica, ja que ens hem convertit en colla de 8. Ha sigut una de les millors tem-porades que he passat! He pogut fer la torre, el quatre i assajar el 3… Gràcies colla. Som enormes!

ÍzarAquesta temporada ha sigut molt

bona perquè ja estem assajant el 3de8.

ClàudiaAquest any m’he estrenat al 5de7

de dosos i d’acotxador d’un pilar de 4. Mai ho oblidaré!!!

OliviaSóc una enxaneta, pujo i baixo d’un castell.Ai que em criden per fer un 4de8,ja estic a la pinya, vaig pel primer pis,faig tres passes, 1, 2 i 3. Vaig pel segon pis,faig tres passes, 1, 2 i 3. Faig un petit esforç per anar més ràpidi… he arribat als dosos, m’espero que es col·loquin i trepitjo el peu del dos i… 1, 2 i 3 passes!!I olé! Carregat!Baixo molt fineta, aterro a la pinya i ho celebro com un boig.Quan baixo truco a la meva àvia per explicar-li que he fet un 4de8i que tota la plaça m’ha aplaudit!

article de canalla


Un any més ens proposem d’atalaiar amb ull clínic els gloriosos numbrus de la colla. Lloat sia

Jaume Barri!En primer lloc, informem que hem

trobat estatístiques exhaustives dels primers anys de la colla, fins l’any 98. Per tant, les dades fins aquell any són força acurades; les compreses entre el 99 i el 2004 poden ballar bastant, perquè són extretes bàsicament de la Coordinadora. El 2004 va entrar en Josep a la colla, que ha estat apuntant tots els castells fins ara i, per tant, les dades són força fiables —però no del tot, esclar. Si algú té estatístiques dels anys foscos o sap on trobar-ne, no en dubteu gens ni mica i contacteu amb en Josep ara mateix. No perdeu ni un segon, malparits.

Un piló de castellsMolta gent diu que el 2014 ha estat l’any del 4de8 o del 9de7 i tot el que vulgueu, però tothom està equivocat i per això som vinguts aquí, per il·lumi-nar-vos amb la claror enlluernadora dels numbrus de la pura realitat llu-minosa.

I és que en realitat ha estat l’any dels pilars de 4. A la dreta podeu veu-re l’evolució de tots els pilars de 4 des-carregats: ha estat el primer cop que hem passat dels cent, concretament 112; la tendència dels darrers anys era acostar-se al centenar, frontera que enguany hem fulminat.

Es pot dividir en tres o quatre etapes la història del pilaret de 4: la primera arriba fins al 98, amb unes xifres que voregen la cinquantena i un segon any, el 95, amb 72. Entre el 99 i el 2004, com que no hi ha dades exhaustives, la mitjana baixa molt, tot i que depassàvem per poc la trentena. A partir del 2005, amb dades fiables, veiem que la tendència

era fer-ne entre 50 i 60 cada any. I el 2012 es fa el salt endavant: 83, 83, 94 i 112. Es pot suposar que durant el període 1996-2012, amb alguns alts i baixos, fèiem entre 40 i 60 pi-lars a l’any; en endavant, el nombre és molt superior.

La raó? Reproduïm lliurement les paraules d’en Rai en una reunió de Junta d’octubre: «Fem molts pilars perquè molta gent hi pugui pujar; la idea és que tothom que en pugui fer, en faci si vol. Intentem que tota la ca-nalla hi passi», fins i tot a risc de no fer algun pilar de 5, «perquè volem te-nir tothom content i il·lusionat» i bla bla bla. Si ho sé prenc apunts aquell dia. Així, tot de gent ha pujat a plaça en pilars inversemblants a tot arreu: els santjustencs a Sant Just, la Nan-cy i el Lozano a Can Vidalet en un pilar polèmic, l’Alfons —el sostre de la colla!— a Manacor, en Masche al

Poble-sec, i un llarg etcètera. A més, un munt de bolos comercials, seguicis i altres galindaines n’han incrementat molt el nombre: recordem amb molt d’enyor el pilar desmuntat i el pilar caigut en un dels bolos de la Torre dels Lleons. Que bonic! En aquell bolo també ens van pujar dos metges: un era molt destraler i gairebé el vam haver de pujar nosaltres, l’altre era un japonès-coreà-xinès-alguna-cosa molt finet que podríem haver fitxat.

Txus i Jep

CargolísticaDATA LLOC PLAÇA MOTIU ACTUACIÓ

22/3 Terrassa Barri de Can Palet Festa can Palet 2pd4, 4d7, 5d7, 3d7, 2pd4Minyons de Terrassa 2pd4, 3d8, 4d8, 2d7, pd6, pd511/4 Cornellà Pl. Església Festa Primavera 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4Castellers de Cornellà pd4dol, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 3pd411/4 Sants Rambla Badal Creixement 2pd4, 3d7, 4d7, 5d7, pd5Castellers de Sants pd4, 3d8, 4d8, 2d7, vano518/4 Sant Cugat Av. Can Magí Bolo 3d6, 3d6s, pd4

19/4 Barcelona Sagrada Família Festa Major 5d7, 3d7s, 4d7, vano5Castellers de la Sagrada Família 2d7, 5d7, 4d7a, pd5, 26/4 Esplugues Robert Brillas Sant Jordi 2pd4, 5d7, 3d7s, 7d7, vano5 (1 idpd4)Castellers de la Vila de Gràcia 2pd4, 3d8, 2d8fc, 4d8, pd55/5 Esplugues Robert Brillas Expo Joan Pastor pd4

10/5 Esparreguera Església 21è Aniversari 2pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5Castellers d'Esparreguera pd4, 4d7a, id5d7, 5d7, id4d7, 17/5 El Poble-sec Carrer Blai Diada del local 2pd4, 5d7, 4d8, 3d7s, vano5Castellers del Poble-sec 3pd4, 2d7, 4d8, 7d7, 2pd5, 3pd420/5 Barcelona Hotel Vela Bolo pd4, 3d6, 4d6, pd4s

30/5 Manacor Pl. Sa Bassa Festes de primavera pd4cam, 5d7, 4d7, 4d7a, 2pd4Al·lots de Llevant pd4cam, 5d7, 2d7, id4d7a, 4d7a, vano56/6 Mataró Pl. Havana Vigílies d'Aniversari 5d7, 3d7, 4d7, pd5Capgrossos de Mataró 3d7, 4d7a, 5d7, vano514/6 Esplugues Can Vidalet Festes 2pd4, 5d7, id4d8, 4d8c, 3d7, 2pd4Castellers d'Esparreguera 2pd4, id7d7, id4d7, 3d7, 4d7, 20/6 Esplugues Parc dels Torrents Festa de la Percussió pd4

21/6 Esplugues Les Moreres Torneig de Voleibol pd423/6 Esplugues Brillas/Pou Revetlla de Sant Joan pd4, pd4, pd4, pd424/6 Sant Joan Despí Pl. de l'Ermita Festa Major 2pd4, 5d7, 3d7s, 7d7, 2pd5, 2pd4

Carallots de Sant Vicenç 2pd4, 4d7, id5d6, 3d7c, 3d6, 5/7 Esparreguera Pl. del Centre Trobada del Baix 2pd4, 3d7s, id4d8, 5d7, 4d7a, 2pd5Castellers d'Esparreguera pd4, 4d7, id5d7, id5d7, 3d7, 11/7 Sants Pl. d'Osca Diada d'Estiu 5d7, id4d8, 3d7s, id4d8, 4d7, pd5Castellers de Sants 3d9f, 4d9f, 4d8ac, pd6, 4pd418/7 Esplugues Brillas-Església Professó del Ferro pd4cam

19/7 Esplugues Pl. Església VI Memorial D. Carreras 2pd4, 3d7s, id4d8, 7d7, 5d7, pd5, 4pd4Castellers de Cornellà pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd422/7 Esplugues Brillas- Església Santa Magdalena pd4cam, pd4, pd4, pd4, 2pd4, 2pd4, pd4cam, pd4cam

5/9 Esplugues La Plana Festes 2pd4, 4d7, id3d7, 3d7, 4d7a, 2pd4Castellers de Gavà pd4, id3d6, 3d6, id3d6a, id2d6, pd4c6/9 Esplugues Torre dels Lleons Bolo Farmacètics pd4, 3d6, 4d6a, pd4s

11/9 Badalona Pl. de la Plana Onze de Setembre pd4, 5d7, 3d7, 4d7, pd5Castellers de Badalona pd4, 4d7a, 4d7, 3d7, vano513/9 Poblenou Parc Central Festes del Poblenou 5d7, 3d7s, 4d7, pd5Castellers de Barcelona 5d8, 4d8a, id3d9f, 3d8, pd618/9 Esplugues Brillas-Ajuntament Pregó pd4, 3d6, pd4, 2pd4, 4d6a, pd4cam

19/9 Esplugues Robert Brillas Vigílies pd4, pd4, pd4, 4pd4, id4d7, 4d7, 5d7, 3d7, pd5Xiqüelos i xiqüeles del Delta 3d6, 4d6, 4d6a, pd420/9 Esplugues Pl. Ajuntament Festa Major pd4cam, 4d8, 9d7, 3d7s, 2pd4+2pd5, 2pd4 balcó Capgrossos de Mataró 2d8f, 3d8, 4d8, 4pd4+pd54/10 Tarragona Serrallo Diada Blava 3d7, 5d7, 4d7, 2pd4Xiquets del Serrallo 3d7, i4d7a, 2d6, 4d7, pd518/10 S. Antoni (BCN) Av. Mistral Actuació 3pd4, 4d8, 3d7s, 3pd4 (suspès ambulància)Castellers del Poble-sec 2pd4, 2d7, 4d8, i3d7s, 2pd421/10 Esplugues Torre dels Lleons Bolo Metges pd4, pd4s, idpd4+pd4c, pd4cam

25/10 S. Just Desvern Can Ginestar Festes de Tardor pd4, 2pd4, 3pd4, id4d8, 3d7s, 4d8, 7d7, 2pd5, 4pd4Moixiganguers d'Igualada 2pd4, 4d8, 5d7, 3d7, pd57/11 Igualada Ajuntament Diada de la Colla 5d7, 3d7s, 4d7, pd5Moixiganguers d'Igualada 2d8f, id4d8, 4d8, 9d7, 2pd5, 8/11 Esplugues Pou d'en Fèlix Esplugues toca Marató pd4gir

15/11 Sant Cugat Pl. Octavià Diada de la Colla pd4, 3pd4, 2d7c, 5d7, 4d7, vano5Castellers de Cerdanyola pd4, pd4, 4d7a, i2d7, 5d7, pd525/11 Esplugues Ajuntament Dia c. violència masclista pd4

1. Actuacions del 2015

2. Pilars de 4 descarregats


Castells de sis i de setSabem que això interessa molt a tot-hom, però passem a altres coses. En termes generals, l’evolució dels cas-tells per categoria s’ha mantingut estable. Els castells de 6, que havien arribat al mínim històric el 2014, en-guany han remuntat una mica (de 3 a 8, el màxim des dels 9 del 2011). Tots els hem fet en actuacions comercials, llevat dels 2 de la cercavila del pregó de Festa Major.

Els castells de 7 també han remun-tat: hem arribat a 65 de descarregats, el màxim que hem fet mai (conside-rem el 2de7 un castell de 8). Ha estat la segona temporada que no hem dut cap castell de 6 a una diada normal, juntament amb la del 2013 (el 2014 només en vam fer un, a Alcanar, des-prés dels 4de7 desmuntats).

Per què hem passat de 56-57 cas-tells de 7 els dos anys anteriors als 65 d’ara? D’entrada, el 2015 hem anat a 24 diades i només se n’ha suspès una a mitja actuació, per manca d’ambu-lància (Sant Antoni); el 2014 en vam fer dues menys i tenim allò d’Alca-nar, mentre que el 2013 només vam anar a 19 diades. El 2015 ha estat de llarg l’any amb més castells descarre-gats (sense comptar-hi pilars): 77; en el període 2008-2014 n’havíem fet 60, 52, 58, 68, 69, 62 i 67, respec-tivament.

Castells de vuitPel que fa al 4de8 i el 2de7, en nú-meros globals ens hem quedat igual que al 2014: 4 de descarregats i 2 de carregats. En canvia la distribució, però: el 2015, 4 4de8 descarregats, 1 4de8 carregat i 1 2de7 carregat; el 2014, 3 4de8 (+1c) i 1 2de7 des-carregat (+1c). El canvi ha estat que hem dut el 4de8 a 8 places diferents, fet que ens ha permès de ser «colla de vuit» oficialment segons la Coor-dinadora dels trons, amb el primer descarregat ja al Poble-sec a la pri-mavera, la primera vegada que el fem en el tram inicial. Què ha fallat per haver-ne hagut de desmuntar 6? Una mica més de confiança a plaça i més gent a assaig, segurament.

Pel que fa al 2de7, que va arribar just al final de temporada, el deixem com un cas a part digne d’estudi per a les generacions futures; només direm que va passar el mateix de sempre.

Tres castells especialsA banda d’aquests dos castells, n’hi ha tres més que s’han de destacar. El primer, el 9de7: una supertruita amb una enxaneta que va durar tres quarts d’hora a la plaça de l’Ajunta-ment durant la nostra diada, un cas-

tell nou que ens va afranquir la barra de la Closca amb joiosa alegria. És un castell que ha permès de rodar molta gent a tot arreu, que ens ha donat ex-periència i que, pel gran nombre de gent que demana, segons les puntua-cions del malaurat Concurs es consi-dera d’una dificultat compresa entre el 2de7 i el 3de7 per sota.

El 3de7 per sota, precisament, és un d’aquests tres castells de què par-lem. N’hem descarregat 12 i hem estat la colla que més n’ha fet aques-ta temporada, un registre que és per l’estil de les colles que més n’han fet històricament. Podeu veure-ho a la taula de la pàgina següent. Hi ha dues menes de colles en aquesta tau-la: d’una banda, colles mitjanes que fan el castell pels motius que s’han dit moltes vegades —castell engrescador, pinya motivada, espectacularitat, etc. D’una altra banda, tres colles grans, bàsicament —Colla Vella, Castellers de Barcelona i Minyons de Terras-sa—, que es caracteritzen per haver dut a plaça el 3de8 per sota, que com tothom sap només ha descarregat la Vella (5 descarregats i 5 carregats); les altres dues colles el van intentar els anys 95 i 96 infructuosament. Però bé, no és cas ara de parlar d’un castell

3. Evolució de castells

4. Castells els darrers tres anys

estatístiques


que si no l’heu vist mai us recoma-nem que el mireu a Youtube, el primer intent del qual, l’any 87, coincideix amb els molts 3 per sota de la Vella i dels Minyons.

I el tercer castell de què volíem par-lar és el 5de7. Aquesta construcció es va convertir en el nostre «castell insíg-nia» fa un temps i no ens acostuma a fallar mai. Aquest 2015 l’hem dut a tot arreu si no és que portàvem cas-tells més importants en cartera. Els 20 5de7 és el màxim que ha fet cap co-lla el 2015, empatat amb els Xics de Granollers, i és una mostra de potèn-cia i regularitat. És també el màxim de cincs que hem fet mai, i és que ha estat un any de rècords: cincs, tresos per sota, quatres de vuit, sets de set (4, empatat amb el 2012), el nou de set i, esclar, els magnífics pilarets de quatre. D’altra banda, el 5de7 també ha estat un castell que ens ha permès d’assa-jar el tronc del 3de8, que cap a finals d’any ha estat més a prop que mai.

LlenyesHem vist que som una colla molt re-gular (que és el que sempre diem), i som també una colla molt segura: sense comptar els pilars de 4, només hem caigut de 2de7 i 4de8, els nostres castells límit. Això representa l’1,8 % dels castells totals, un dels percentat-ges més baixos de la nostra història. Tots els castells que hem tirat a plaça, si no han fet l’aleta, s’han desmuntat abans de fer llenya. Així, com que hem descarregat el 90,8 % dels cas-tells, el 9,2 % que resta són els 10 in-tents desmuntats, 6 dels quals corres-ponents al 4de8, un castell que encara ens costa, tot i que enguany no ens ha quedat en intent.

Assistència a assaigQuè dius que cal fer per descarregar els castells? Doncs és evident, gent a assaig. Segons l’estatística d’assistèn-cia d’en Txus, durant el primer tram de temporada érem una mitjana de 89 persones a assaig, per 88 el 2014. Tanmateix, si en restem les «camises compartides», que se sumen a l’assis-tència —en el primer tram vam fer 4 assajos compartits amb altres colles, a més dels amics castellers o no cas-tellers que vénen puntualment a as-saig—, la realitat de «camises pròpies» en el primer tram baixa una mitjana de 5 persones respecte a l’any anterior.

La diferència del segon tram res-pecte al 2014 és més gran: ens vam mantenir en els 88 del primer tram, per 97 el 2014. Així doncs, en termes globals durant el 2015 hem estat 3 persones menys a assaig que durant tot el 2014, a banda del tema de les «camises compartides». Es tracta d’un primer símptoma d’algun pro-blema més greu?

De fet, als assajos del divendres només vam ser 2 persones menys de mitjana que al 2014; els 3 del dimarts fan la resta. Després del mes de setem-bre, amb una mitjana de 131 (134 al 2014), a l’octubre, amb una aturada

molt forta, vam baixar a 93 (103 el 2014). Al novembre ens vam recu-perar (106), fet que va coincidir amb la possibilitat de portar la primera clàssica a Pins del Vallès (2de7, 4de8 i 3de8), però hi vam arribar massa justos. Si volem créixer en castells és evident que hem de créixer a assaig.

Assistència a plaçaPerquè a plaça, com ha anat? Hi ha una certa tendència al fet que, com més a prop de casa actuem, més ca-mises pròpies tenim. L’altre factor que hi influeix fort és la importància de l’actuació.

La diada amb més camises ha es-tat la de Festa Major, amb 186 entre pinya i tronc, i la segona, la de Sant Just, amb gairebé 150. La tercera ha estat Santa Magdalena, i les altres dues en què hem estat més de 130 són Sant Jordi al Robert Brillas i la de Sant Cugat. Les que menys érem són Mataró, Tarragona i Manacor, les tres més llunyanes llevat d’Igualada, en què no vam arribar a 110. A la diada del barri de la Plana, a Esplu-gues, vam ser menys que a Igualada, i és que aquí es comprova que una ac-tuació poc important es tradueix en poques camises.

Colla que més 3de7 per sota ha fet, any per any Any Colla Any Colla 2015 Cargolins, 12 (Margeners, 7) 1999 Colla Vella de Valls, 7 2014 Sagrada Família, 9 (Cargolins, 5) 1998 Capgrossos de Mataró, 8 2013 Sagrada Família, 17 (Cargolins, 6) 1997 Colla Vella de Valls, 10 2012 Margeners/Sagals, 10 (Cargolins, 0) 1996 Castellers de Barcelona, 15 2011 Sant Cugat, 9 (Cargolins, 7) 1995 Castellers de Barcelona, 9 2010 Sagals d’Osona, 11 (Cargolins, 2) 1994 Colla Vella de Valls, 10 2009 Sagals d’Osona, 12 1993 Xiquets de Reus, 3 2008 Marrecs de Salt, 9 1992 Minyons de Terrassa, 6 2007 Castellers de Sant Cugat, 9 1991 Castellers de Barcelona, 9 2006 Sagals d’Osona, 8 1990 Castellers de Vilafranca, 12 2005 Colla Vella de Valls, 5 1989 Minyons de Terrassa, 7 2004 Marrecs de Salt, 10 1988 Colla Vella de Valls, 11 2003 Castellers de Sants, 7 1987 Colla Vella de Valls, 7 2002 Castellers de Mallorca, 6 1986 Colla Vella de Valls, 10 2001 Sagals d’Osona, 6 1985 Minyons de Terrassa, 8 2000 Colla Vella de Valls, 6 1984 Minyons de Terrassa, 9 Font: Base de Dades de la CCCC / CJXT

5. Colla que fa més 3de7s per any 6. Evolució de castells descarregats


Altres dadesSegons la gràfica que compara colles, no s’hi pot afegir gaire res de nou res-pecte a l’any passat. Es pot veure que els Bandarres continuen pujant, en-guany amb la primera clàssica de 8. Sagrada Família també ha pujat una mica, però es mantenen per sota nos-tre per un pèl. Pel que fa a Cornellà, vénen forts per darrere i s’estan plan-tejant seriosament el 2de7 i el 4de8, castells amb què poden posar-se a la nostra altura.

Hi ha una estadística que sempre volem fer, però sempre ens acabem descomptant: és la de polques d’Ours tocades i ballades després de cada ac-tuació. Podem assegurar que l’hem ballada pràcticament a tot arreu, des del primer dia fins al darrer, però hi ha alguna actuació que no recordem com va anar la cosa i, per tant, aques-ta dada queda quantificada amb un adjectiu indefinit.

Ha estat un any amb 4 actuacions comercials, la primera de les quals amb bandereta inclosa, i un any amb moltes actuacions d’aquestes de com-promís en què aixequem pilarets de quatre per bons motius. Hem anat a Mallorca per primera vegada i, dels anomenats Països Catalans, només ens resta visitar el País Valencià (i

l’Alguer, suposem): aviam si hi anem a fer alguna visita. En tot cas, hem actuat per primera vegada amb la Nova Muixeranga d’Algemesí. Tam-bé hem compartit plaça per primer cop amb colles com els Xiquets de Vila-seca i els Castellers de Mallor-ca. Hem voltat força, però sobretot per la zona de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès, Anoia…), a més de Tarragona i Manacor. Hi ha colles amb què hem compartit plaça

molts cops: amb Cornellà, Sants i la Jove de Barcelona, 4 vegades; amb Capgrossos, Carallots, Bandarres, Esparreguera i Moixiganguers, 3. Només ens han fet el 2de7 als morros 9 vegades: la tradició es va esvaint a poc a poc. Per acabar, la nostra plaça ha mantingut el nivell de 9: els Bori-nots hi va carregar el 3de9.

I fins aquí aquesta tabarra, l’any vinent segurament més i encara pit-jor. Gràcies per la vostra atenció.

7. Resum del 2015

9. Assistència a assaig

10. Assistència a diades i distància

8. Comparativa de colles

Cornellà

Cargolins

Bandarres

Sagrada Família

estatístiques


Els castells i els tempsEls castells, com la vida ma-

teixa, són matemàtiques pures, només has de trobar el model que et permeti

demostrar el teu teorema. Com en qualsevol model, tenim infinitats de variables, i quan fem pinyes en fem servir diverses. Per exemple, tenim en compte l’assistència a assaig i l’acarem amb l’experiència, l’alçada, la força i els regals a l’equip de pi-nyes per trobar la posició de cadascú al castell (les proporcions no us les direm mai… les tenim amagades en un lloc secret de la Closca).

Els nostres castells límit també els analitzem matemàticament, i avui us mostrarem un parell de curiositats que setmana rere setmana nosaltres ens mirem i comparem. Parlarem del 4de8 i del 3de7 per sota.

La velocitat del carro grosCada cop que fem el 4de8 a plaça analitzem, entre moltes més variables, el temps que triguem per pis, tant a la carregada com a la descarregada. És important, a més de la finor en pujar, pujar ràpid. De moment podem dir

que si el castell triga més d’1 minut 40 segons, el patirem de valent, com a Sant Just el 2014, que vam poder salvar gràcies a una de les millors des-carregades que hem fet mai; els de Centelles del 2014 i Can Vidalet del 2015, però, només els vam carregar a causa, entre altres factors, del temps.

Com a dades curioses, podem dir que si triguem més d’1 minut 46 se-gons a fer l’aleta, no el descarreguem mai, o si som menys de 120 camises a

plaça, tampoc. Gràcies a aquestes da-des sabem si hem de treballar més la carregada o si ens hem d’esforçar més en la descarregada, si hem de millorar a tronc o a canalla o si hem d’assajar la velocitat dels nostres castellers, adults o petits, quan pugen.

En aquesta pàgina hi ha la gràfica i la taula dels temps de tots els 4de8. En la taula, en gris clar tenim els mi-llors temps, en negre el pitjor i en gris fosc el segon pitjor.

Jesús Fernández

Els castells i els temps

2. Taula de temps dels 4de8

1. Gràfica de temps dels 4de8

Temps entre l’aleta i quints a pinya

Temps fins a l’aleta

Temps total


Compàs del 3 per sotaPel que fa al 3de7 per sota, cronome-trem les aixecades del pis de quarts, terços i segons, el temps que triguem entre l’1, 2, 3 i l’amunt! i el temps que triguem a tornar a aixecar el pis següent. L’objectiu d’aquesta tempo-rada era reduir la durada del castell respecte dels darrers anys (amb una mitjana superior a 1 minut 35 se-gons), a banda de fer aixecades equi-librades i altres aspectes tècnics. Grà-cies a això, podíem corregir i treballar a assaig els moments en què perdíem segons importantíssim: si els terços o els segons, baixos o agulles es despis-taven i no entraven aviat, o si fèiem molts noooooo!, etc…

Trobàvem que fer-ho ràpid era un factor clau per descarregar aquest

castell. A la primera diada no ho vam aconseguir, vam trigar 1:47. Ràpi-dament, però, i gràcies a l’assaig, vam estabilitzar la mitjana en 1:25, tot i que encara no en teníem prou i volíem superar el rècord històric de la colla, establert al Clot l’any 2011 en 1:18. Així, a la Trobada del Baix vam igualar el registre, i més tard, al Memorial, Poblenou i Sant Just, vam rebaixar els temps. D’aquesta mane-ra hem deixat de moment el rècord en 1:13. Però no us penseu que som els millors del món, encara ens resta molt de treball per arribar als 55 se-gons que va trigar Sagrada Família a la Mercè del 2015.

A banda de la rapidesa a l’hora d’aixecar el castell, podem dir que hem arribat a ser com un rellotge. En

aquesta pàgina hi ha una taula amb les mitjanes de la temporada.

Tot i que el primer 3 per sota va ser un desastre en quant a durada del castell, hem aconseguit fer-ho sempre en els mateixos temps. Això ho veiem a les desviacions: en la primera aixeca-da triguem de mitjana 8 segons entre l’1, 2, 3 i l’amunt!, 10 a la segona i 15 segons a l’última aixecada, però podem veure que tenim unes desvi-acions estàndards molt petites, d’un segon a la primera i segona aixecades i de 3 segons a la darrera.

Què vol dir això? Ho veureu de seguida en un exemple: imaginem tres cronos, l’un de 2 segons, l’al-tre de 8 i un altre de 14; tindríem una mitjana de 8 i una desviació de 6 (8 segons ± 6 segons). Però també podríem imaginar que agafem tres cronos de 7, 8 i 9 segons: igualment podríem dir que de mitjana ho fem en 8 segons, però la nostra desvia-ció seria d’1 segon (8 ± 1 s). Doncs nosaltres seríem el segon exemple: gairebé sempre triguem el mateix a fer les dues primeres aixecades, i tot i que en la darrera augmenta la des-viació, aquesta dada entra dins de la normalitat, ja que és on se solen pro-duir els noooo!.

Igualment, quan entren segons i es col·loquen, o quan entren agulles i baixos, hem aconseguit fer-ho rà-pid i sempre al mateix ritme; tenir una desviació de 2-3 segons és per estar-ne contents.

A banda de l’anàlisi dels temps, hi ha una altra dada molt important: aquest any hem tingut més aixeca-dors «amb garanties» que mai, i més baixos, contraforts i agulles prepara-des per fer el castell, sense oblidar les mans i vents, que podrien fer dos 3 per sota simultanis. Aquest potencial ens ha permès de rotar posicions a moltes places i cobrir baixes que al-tres vegades ens haurien fet descartar aquest castell.

Tant de bo aquest 2016 millorem en varietat de castellers i rebaixem el rècord. Ja sabeu: prepareu-vos al gym, atenció a l’assaig i amunt!!!

4. Temps de les aixecades

3. Temps del 3de7 per sota

estatístiques


Els castellers d’Esplugues hem tornat a fer el nostre millor any, amb quatre 4de8 descarregats, un 2de7 carregat i l’estrena del 9de7 i ens quedem a prop de la clàssica a final de temporada.

Després d’un 2014 espectacular començàvem la temporada amb empenta renovada i en Joan Pujadas al capdavant d’un equip tècnic nou que es va proposar, des del primer dia, un nou sistema d’assaig, rodar molt els castellers i preparar la colla per a nous reptes, com els folres. D’aquesta manera, ha estat l’any en què hem fet més 5de7, vint en total, que palesen la regularitat de la colla i que han permès, per exemple, estrenar per primer cop el 9de7, per Sant Mateu, i poder posar molts recanvis a totes les posicions. D’altra banda, la regularitat amb el 5 també ha permès anar assajant a plaça el tronc del 3de8, que a final de temporada feia molt bona cara. Malauradament, alguns accidents durant l’any han fet que aquest castell, que hem passat net força vegades i al qual hem posat dosos a pinya també uns quants cops, hagi d’esperar al 2016, any en què, no en dubtem, farem la primera clàssica de 8.

Esdevenim oficialmentcolla de 8 ambla clàssica a tocar


Chronica dels Feyts

El 4de8 descarregat per Sant Mateu, el segon de la temporada i el quart que completem davant l’Ajuntament des que l’hi vam estrenar el 2012.(foto: Ajuntament d’Esplugues)



Fem a Terrassa el 5de7 més matiner22 de marçComençàvem l’any al barri de Can Palet, de Terrassa, repetint gairebé la mateixa actuació que la prime-ra de l’any anterior: 4de7, 5de7 i 3de7; aquesta vegada, però, sense acabar amb pilar de 5.

Així, després d’un 4de7 amb moltes novetats a tot arreu, vam descarregar el 5de7 amb relativa comoditat, malgrat que hi falta-va un terç que s’havia perdut pel camí. Era el 5de7 més matiner, perquè el de l’any anterior s’ha-via descarregat a principis d’abril. Un 3de7 per acabar ben rodonet i tranquil i dos pilarots de 4.

Van passar unes setmanes abans de re-prendre la pista de les places. A Cor-nellà, amb motiu de la festa de la Pri-mavera, a més del segon 5de7, força tranquil, hi vam estrenar el 4de7 amb agulla, que va pujar una mica desqua-drat i que va remenar una mica. Vam fer un 4de7 tot seguit i per acabar un pilar de 5 una mica tort.

L’actuació de Sants s’hauria d’ha-ver fet al Maremàgnum sembla que cobrant, però al final va passar a la rambla de Badal, a Sants, una localit-zació que no ens consta que hagués-sim trepitjat mai.

Érem menys que el dia anterior i, segons els mateixos Borinots, «amb un ambient totalment de primavera i un dia privilegiat, totes tres colles hem obert plaça amb els pilars d’en-trada: un per part nostra i de la Jove i dos per part dels espluguins. […] Els Castellers d’Esplugues han seguit amb un 3de7, que també han descarregat plàcidament […], un 4de7 lleuger i […] han tancat les rondes de castells amb el 5de7, que han executat amb molta solvència. […] La ronda de pi-lars ha vist un vano de 5 borinot i un pilar de 5 de cada colla convidada.»

Festes de Primavera de Cornellà i Sants11 i 12 d’abril

Foto: Concepció Ventura

chrònica dels feyts

Entomàvem el repte de fer el 3de7 per sota més matiner de la colla, que ha precedit la llonga corrua que hem descarregat enguany. Va ser després d’un altre 5de7, que va pujar amb al-guns desarranjaments.

El 3de7 per sota va anar pujant re-bregat amb aixecades una mica mal-destres; abans de la darrera aixecada un no coral i estentori va ressonar per damunt de la claca hiperbòria que ens

eixordava l’execució: es va poder aca-bar de fer pujar amb una bella batze-gada amb el tronc regirat i els aplau-diments i víctors del públic estranger. La colla el va celebrar amb el càntic del Llop de Wall Street amb eufòria gaubancera.

Vam despatxar un 4de7 «pesant» en tercera ronda, una mica estrafet, i vam engegar el vano de 5 per plegar. Estava sent el millor inici d’any.

Un 3 per sota descarregat tot cantant19 d’abril, la Sagrada Família Els castells per

sota, a la baixa?Carles EsteveEl repertori casteller té estructures de dificultat i complexitat especial, i no ens referim a la gamma extra, sinó als castells aixecats per sota. El 3de8 per sota n’és el sostre, assolit per la Colla Vella dels Xiquets de Valls en nou ocasions, per darrer cop el 2002. També s’ha assolit el pilar de 6 per sota pels Falcons de Vilafranca i, en el món casteller, va ser coronat per darrer cop per la Colla Vella l’any 1985. El 2de7 per sota dels Castellers de Sants (2008, 2015) i el 4de7 per sota dels Sagals d’Osona (2011) són dues rareses assolides en els darrers anys. Més habitual són els pilars de 5 i de 4 per sota i no tant el 2de6 per sota [descarregat pels Cargolins, entre altres colles].El 3de7 per sota és el més habitual. Pertany a la gamma alta de 7 i és sovintejat per les colles que encara no opten a la clàssica de 8. Com tot castell aixecat per baix requereix un assaig específic, i algunes colles que fan el pas dels 7 als 8 pisos l’acaben abandonant. Entre les colles grans només el sovinteja la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que el manté amb la vista posada a revalidar algun dia el 3de8 per sota.[…] En les darreres temporades el 3de7 per sota s’ha vist amb un alt índex de descarregats. Des del 2004 [fins al 19/09/2015] se n’han completat 406 i tan sols 3 han quedat només coronats. El més difícil, ja se sap, és l’aixecada: ho corroboren els 58 intent fallits i els 12 de desmuntats en aquest mateix període. En total, l’han fet 25 colles diferents en els darrers deu anys i quatre més l’han provat sense èxit. També l’han assolit els Arreplegats de la Zona Universitària.

Publicat a Revista Castells

Extracte de l’article del 19 de setembre del 2015 que es pot trobar a:http://revistacastells.cat/2014/09/els-castells-per-sota-van-a-la-baixa/




Ens estrenàvem a casa amb els millors castells que havíem portat mai per Sant Jordi: 7de7, 3de7s i 5de7.

El cinquè 5de7 arribava després d’una cercavila des d’Àngel Guimerà i de dos pilarets i va anar força bé. Va donar pas al 3de7 per sota, que va pu-

Un altre 5de7, a Esparreguera10 de maigTornàvem a Esparreguera 18 anys més tard per descarregar sense proble-mes un altre 5de7; el 4de7 amb agu-lla, que també es va fer sense gaires complicacions; el 4de7, romboïdal i que demanava un pis més, i un pilar de 5 de comiat.

La truita de ceps per Sant Jordi26 d’abril, Robert Brillas

jar molt millor que el de la setmana anterior, pàcid i rodonet. La truita de set es va descarregar amb les remena-detes típiques i els desquadraments habituals, i amb el 4 baixant molt abans que el 3. Per plegar, el vano de 5 davant el Brillas.

Foto: J. M. Porta

Foto: Ajuntament d’Esplugues



El Poble-sec ens porta sort i estem molt de gust amb els Bandarres, i així doncs era l’hora de provar per fi el carro gros. Segons la crònica dels Borinots, «els Cargolins […] van apostar pel primer 4de8 de l’any. En aquest cas, el carro gros va pujar amb unes mides molt bones i no va donar senyals de passar per cap moment de perill. […] Els d’Esplugues, al seu torn, van alçar un espectacular 3de7 aixecat per sota, un castell que es veu poc —cada vegada menys— però que per la seva espectacularitat és un dels castells més admirats pel públic. Un vano de cinc de color gris, un altre de color blau cargolí i dos pilars de cinc dels Bandarres van donar per finalitzada una actuació feta sota un sol de justícia, amb força públic i que només va tenir la nota negativa de la seva llarga durada; més de dues hores i mitja entre una cosa i una altra».

En primera ronda havíem descar-regat el 5de7 sense despentinar-nos gaire; el 4de8 va esperar a segona ron-da que arribés en Macis de la feina, que va poder participar en un 4de8 molt sòlid i amb molt bones mides, i que també va poder pujar al 3de7 per sota.

Així, cap a dinar amb els Bandarres i després a seguir la festa a la Closca.

El 4de8 blau elèctric torna al Poble-sec!

17 de maig

Descarreguem plàcidament el carro gros més matiner al carrer de Blesa.

Foto: Tresa Brun



al ras era poc recomanable, o sigui que al final més o menys tothom va acabar per la freixura de la nau.

I l’endemà vèiem com s’acostava lentament la Ciutat de Mallorca i volaven les gavines. Desembarcàvem, pujàvem als autocars i camí de Ma-nacor, on vam amuntegar l’equipatge a l’escola municipal Molí d’en Xema. Hi vam berenar, segons diuen ells, i alguns jugaven a futbol, i al final algú d’Al·lots ens va fer una ruta turística que sortia del seu local, a l’altra pun-ta de la ciutat, mentre la canalla feia activitats amb els manacorins. La ma-nacorització va ser distreta, entre edi-ficis renaixentistes i esglésies, claus-tres i llotges, i tornàvem al Molí d’en Xema, on havíem de dinar.

Cap a la tarda enfilàvem cap a la plaça de sa Bassa, on actuàvem amb els Al·lots i els Castellers de Mallor-ca, de Palma. Ens l’havíem presa amb una certa calma, però així i tot vam descarregar amb força tranquil·litat el 5de7, un 4de7, un 4de7 amb agulla i dos pilars de 4 amb uns segons poc habituals.

Vam fer la foto de grup i vam anar a sopar i veure la final de Copa del Barça. Després, concerts al mateix lloc i també per Manacor i, finalment, a clapar.

Com que ja havíem fet els castells, el diumenge podíem anar a la nostra. Vam visitar la fira agrícola i industrial

Invasió de cargolins a Manacor20 de maigText: J. S.Fotos: Humbert Blanco

Els Al·lots de Llevant, de Manacor, ens havien convi-dat a les seves festes, i així durant tot el primer tram

de temporada havíem estat preparant delerosos la sortida.

Preníem el ferri el divendres amb una lluna que li restava poc per fer el

ple, sota la qual contemplàvem Barce-lona empetitint-se. Fèiem el ruc per coberta i trascolàvem joiosos licors de menes diverses mirant d’arrecerar-nos del vent mediterrani, que anava es-combrant els pitofs cap a les seves bu-taques o racons sota taula diversos de l’interior del vaixell. Mirar de dormir



de Manacor i vam voltar pel poble, vam dinar a l’escola i vam anar fent sobretaula fins que fou arribada l’hora de viatjar cap a Palma. Allà l’escamot del cronista va fer una mica de turis-me guiats pel Potti, dels Castellers de Mallorca, i va anar passant el temps, vam sopar, algú va vomitar a l’auto-car camí del ferri, i de tornada cap a Barcelona.

I mentre vèiem Palma com empe-titia, sota la lluna que gairebé feia el ple, el vent mediterrani empenyia els cargolins cap als budells del vaixell, força més aviat que dues nits enrere, i és que el cansament era una reali-tat. L’endemà vèiem sortir el sol per on la nit abans havíem vist Mallorca desaparèixer, i així, el munt de serres i serralades de Catalunya, amb Bar-celona enclastada en un raconet que s’estimba al mar que s’anava fent cada cop una mica més gran.

Un cap de setmana inoblidable gràcies als Al·lots, amb qui esperem tornar a compartir plaça ben aviat.



Alfons T.

Tot va començar a l’assemblea del gener d’ara fa un any, on ens van anunciar que viatjaríem a Mallorca.

A partir d’aquest moment es van posar en marxa tot un seguit d’accions amb l’objectiu de recaptar diners per finançar el viatge de la canalla cargolina.

Mercats de segona mà, quintos, postres i pastissos, frankfurts, guardiola, tornejos de futbolí i ping-pong, etc. Tot plegat, coordinat per les mares i pares de canalla: un gran equip! Alguns de la colla, moguts per l’enveja, ja han fet la sol·licitud per entrar-hi l’any vinent.

Es van aconseguir gairebé mil euros que afegits a una subvenció i a l’ajuda de la Junta, va fer possible que tota la canalla, que va voler, pogués viatjar a Mallorca.

El diaVa arribar el dia… però no va ser fàcil. Autèntiques

gimcanes per arribar al port, tornades a mig camí per anar a buscar carnets d’identitat oblidats; res d’estrany si mous 115 persones.

Un cop embarcats, tot com va anar com la seda: cap cargolí a l’aigua.

Arribats a Mallorca, els Al·lots de Llevant ens van tractar de meravella i no ens va faltar de res.

Vam aprofitar el matí per jugar una estoneta a futbol i fer una visita turística, passant per l’hospital.

Res de greu, però no deixa de ser raro que els car-golins ens maregem en baixar del vaixell o just abans de pujar-hi. Caldrà analitzar-ho detingudament per a propers viatges.

La diada va ser tot un èxit. Hi va ajudar el fet que fos dissabte a la tarda. Encertada decisió dels Al·lots de Llevant, suposo que ben aconsellats pels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.

Un pilar caminant, 5de7, 4de7 amb agulla i un especial 4de7 on va debutar de dossos la Queralt.

Va ser un moment molt especial per

a nosaltres, amb una barreja de nervis i emoció. El punt culminant a més dos anys de constància i d’esforç a cada assaig.

Per acabar la diada, el Txus i jo vam voler obsequiar tota la colla amb dos pilars de quatre magnífics, solvents, de postal i amb bones mides. Que de ben segur el Pèsol recordarà durant molt de temps.

Després… sopar, final de Copa, concerts, discoteca i combos (léase: combinació de tres begudes espirituoses a un preu negociat, prou avantatjós per a l’usuari final).

Més tard, alguns veterans, moguts per l’instint pater-nal, ens vam veure en l’obligació d’acompanyar els joves fins a un concert a la plaça de la Vila. Tic-tac, tic-tac. A quarts de cinc de la matinada van tocar retirada.

L’endemà alguns van aprofitar el matí per visitar les platges de Mallorca, i d’altres per voltar per la fira de Manacor.

Després de dinar, cap a Palma, on vam fer una mica de turisme, tot esperant la sortida del ferri en direcció a Barcelona.

En definitiva, un cap de setmana rodó en què vam demostrar que som una gran família, que sabem conviure i que deixem una bona imatge allà on anem.

Orgullós de ser cargolí.

Manacoritza’t!

Manacoritza’t!


Mataró6 de junyTornàvem a la gresca a Mataró. Era l’actuació amb menys camises de l’any, fet que no va impedir que co-mencéssim amb un 5de7 sense gaires complicacions, acompanyat del 3de7 i el 4de7, sense res a destacar. Per ple-gar, un pilar de 5 amb l’Adrià estre-nant-se de segon.

4de8c a Can Vidalet14 de junyEn primera ronda vam descarregar el 5de7: era el desè, un per diada, que obria pas al 4de8, el repte del dia, que vam haver de desmuntar quan la ca-nalla ja era gairebé al cim del castell.

En repetició el vam tornar a inten-tar; a la descarregada el castell va anar perdent les mides i els nervis ens van jugar una mala passada: el 4de8 es va esbaldregar a la sortida de dosos.

Després de la llenya vam fer un 3de7 de postal i, per acomiadar-nos, dos pilars de 4 simultanis.

I aquesta actuació va ser l’inici d’un reguitzell de carros grossos des-muntats…



Pilarets del juny

Sant Joan Despí24 de junyDesprés de la patacada a Can Vidalet i d’un altre 5de7 en primera ronda, molt tranquil, vam tornar amb el 3de7s, rodonet i ben compassat i ce-lebrat amb el càntic del llop. En ter-cera ronda vam fer el 7de7, una mica remenat i dallò. Vam plegar amb dos pilars de 5 alhora més dos de 4.

Tornàvem a Esparreguera amb 10 colles més per rostir-nos a la plaça del Centre i provar el 4de8: al tercer peu, després de molts dubtes, pujava incòmode i amb poca confiança i es va desmuntar de seguida, amb quints acabats de col·locar.

Desmuntem el 4de8 a la Trobada del Baix5 de juliol

En primera ronda havíem com-pletat un 3de7 aixecat per sota amb alguna batzegada controlada; en ter-cera, un 5de7 molt maco; en repeti-ció, amb el 4de8 descartat, un 4de7a que va anar bé. Vam plegar amb dos pilars de 5.

Pilars per Sant Joan, pel Torneig de Voleibol Ciutat d’Esplugues i per la Festa de la Per-cussió dels Atabalats.



Més 4de8 desmuntats!11 de juliol, SantsTeníem el 4de8, o això suposàvem, o sigui que a la plaça d’Osca hi tornà-vem. Després d’un altre 5de7 imper-torbable enfilàvem un carro gros molt parat i amb bones mides que, malgrat tot, es va haver de fer baixar per pro-blemes per dalt de tot. En repetició descarregàvem un 3de7 per sota que va pujar a sotragades, i en tercera ron-da tornàvem a desmuntar el 4de8, que es va anar fent una mica més re-menat que el primer i que es va aca-bar desmuntant també. A corre-cuita preparàvem un 4de7 desmanyotat, i plegàvem amb el pilar de 5. Un any més era arribada la festa

major petita d’Esplugues. Van començar el mateix divendres després d’assaig a les Tres Esplugues, però el pinyol dels actes començava l’endemà a la tarda, després dels actes del dis-sabte al matí —concert vermut, dinar popular, partides de botifarra, etc.

Així, la professó del Ferro va sortir feliç regada amb licor de ginjoler i a la cruïlla del carrer de Montserrat amb el torrent d’en Farré va començar a caminar el nostre pilar: uns 180 me-tres de recorregut amb un desnivell mitjà de 8,8 % i una pujada màxima del 15 %. Com sempre, va ser un èxit, i en acabat van cremar els diables i hi va haver sopar i concert de l’orquestra All i Oli, que ens va acaronar les ore-lles, com cada any.

L’endemà diumenge era el Memo-rial David Carreras, en què un altre cop teníem el 4de8 en cartera. Després que els diables cremessin una mica, i dels pilars d’entrada, vam començar de 3de7 per sota, després que s’havia anunciat el 5de7 per unes cagarrines importunes. Compartíem plaça amb Moixiganguers i Cornellà.

El 3de7s es va fer molt tranquil i rodonet i va ser l’hora del 4de8, que va pujar força desllorigat i que es va desmuntar amb l’acotxador a punt d’eixarrancar-se. Mala sort, cap avall.

En repetició llençàvem a la bassa els vuit pisos i embastàvem un 7de7

Festes de Santa Magdalena

Foto: Lluís Tarrés



força maco, si es pot dir això d’aques-ta andròmina. Tot seguit era el torn d’un altre 5de7, que no va tenir cap misteri, i un pilar de 5 i quatre de 4.

Vam passar per la Closca a dinar i hi va haver cabaret elèctric i aquestes coses, que va ser d’allò més divertit,

Aquest any m’ha tocat fer el pilar de l’església amb ma germana

com a premi.Ha sigut un orgull fer-ho un altre

cop. És una experiència inoblidable. Els nervis se’t mengen per dins, però quan comença se te’n van de les ga-nes que tens de fer-lo.

Quan vaig pujar a la pinya i vaig veure a tota la gent a l’església mi-rant-me, em vaig sentir important i orgullosa de mi i de tot el treball que fem. Quan pujava al Gallo i em col·lo-cava em vaig aliviar de tot i em vaig prometre disfrutar-ho al màxim.

De cop i volta va pujar ma germa-na i l’emoció va ser inigualable. Va co-mençar a caminar i em sentia molt se-gura amb el Gallo i ma germana Ízar, vaig somriure i vaig demostrar que ho podia fer perfecte. I així va ser.

Gràcies colla per tot el que m’apor-teu, m’heu aportat i m’aportareu.

amb històries d’amor entre el cap de colla i el cap de troncs, balls de cana-lla i tota la pesca.

El dia de Santa Magdalena, com sempre, vam participar en el seguici amb tot de pilars i vam fer l’ofrena a la patrona.

Sensacions a dalt del pilar a l’església

per la Zoe





Aterrem a la Plana5 de setembreCap actuació mai no havíem fet amb tots els ets i uts a un dels barris on habiten més cargolins de la colla, per la qual cosa vam instal·lar-nos en el tram de carretera enmig de la rambla del Carme per fer l’actuació, emmar-cada en altres demostracions folklò-riques variades. Un 4de7 tranquil va donar pas a un 3de7 que es va haver de desmuntar a causa de la indigestió sobtada d’un baix. En repetició es va descarregar una mica desmanegat; tot seguit, un 4de7a força destarotat es va haver de defensar sobretot durant la descarregada del 4. Vam plegar amb 2 pilars de 4 i amb una prova de 9de7.

Diada de CatalunyaOnze de SetembreArribàvem a Badalona a actuar amb motiu de la Diada Nacional de Ca-talunya amb el cel que plorava una mica per tot plegat i fèiem 5de7, 3de7 i 4de7 sense despentinar-nos, més el pilar de 5 de comiat.

El Poblenou13 de setembreA una setmana de Festa Major des-carregàvem un altre 5de7 abans d’un 3de7s molt rebregat a la darre-ra aixecada, una batzegada que es va poder controlar al límit. El 4de7, en vistes al de vuit, a banda de petites molèsties va anar prou bé, pilar de 5 i cap a Sant Mateu. Com a la Pla-na, vam fer per acabar una prova de 9de7 que va ser també un galliner.


Era el moment de tocar el cel i dúiem a plaça tota l’artilleria. Després d’un

carro gros molt ferm, era l’hora del primer 9de7 de la colla, que vam

descarregar amb una gran solvència.Va ser la segona millor diada de Festa

Major de la colla, que amb el 3de7 aixecat per sota va viure un dels seus

dies més brillants.

Toquem el cel amb la mà

a Sant Mateu

LA FEM GROSSA PER FESTA MAJOR AMB EL VUITÈ 4DE8 DESCARREGAT

DE LA COLLA I EL PRIMER 9DE7,FET AMB UNA SOLA ENXANETA.

El 4de8 de Festa Major era el segon descarregat del’any,eltercercomptant-hielquehavíemcarregat a Can Vidalet, i ens deixava a només un carro gros que la Coordinadora ens considerés oficialmentcolladevuit.




Seguici del Pregó18 de setembre

Dijous, després de l’assaig especi-al, en què van venir força caste-

llers poc habituals, vam passar per la barraca del Brillas per començar amb la moscatellada la Festa Major. I l’en-demà era el pregó: vam fer l’homenat-ge al roure «per als qui ens han dei-xat» i el seguici amb pilarets diversos i alguns castellets fins a l’Ajuntament. Després d’un pregoner poc habitual —en Fanguet, un personatge de fic-ció— va ser l’hora de les corrandes del Ferro, amb en Marcel Casellas i Qui-co Pi de la Serra com a artista con-vidat. En acabat, crematasques cap a les barraques de les Tres Esplugues, on teníem torn de barra.

Vigílies19 de setembre

El dissabte era l’actuació de vigílies de Festa Major. Al matí hi havia

hagut cercavila infantil i altres actes; a la tarda sortíem des de la biblioteca en la xiroia cercavila habitual, passant per la Fèlix Llobet.

Al Brillas amb Xiqüelos i l’enrenou habitual d’aquesta actuació —música, correfoc, venedors de globus i patu-leia versicolor— enfilàvem un 4de7 rarot que amb acotxador col·locat es va haver de desmuntar: potser és que estava malament, o potser és que amb Xiqüelos sempre el tirem avall.

En repetició el vam descarregar sense gaires més problemes; tot seguit, el dissetè 5de7, una mica aixins, i un 3de7 «dit i fet», més el pilar de comi-at. La canalla va fer el seu pilar fol-rat. En acabat, en Joan ens va dir que anéssim a fer bondat que l’endemà era el dia de la festa grossa.

Foto: Ajuntament d’Esplugues



ri. Per a una colla de la dimensió de la d’Esplugues assolir com han fet aquest castell suposa un desplegament de recur-sos evident. L’alegria a la rotllana dels de la camisa color blau elèctric era més que justificada, ja que ha estat un castell difícil de lligar sencer a assaig, treballat per parts, merescut per exigent. Un 3de7 per sota solvent, només amb les dues últimes ai-xecades posant-hi un puntet de picant, ha arrodonit una jornada feliç per als locals.»

Com diu el diari digital, després d’unes setmanes intenses d’assajos por-tàvem el 9de7 a plaça amb confiança: l’enxaneta va anar fent l’aleta en els tres poms de dalt de mica en mica, mentre el tronc resistia perfectament ben fermat per una pinya prou sòlida. En tercera ronda es va optar pel 3de7 aixecat per sota, que va pujar millor que el d’una setmana abans al Poblenou, però encara amb alguna petita rebregada en la dar-rera aixecada, que no va anar més enllà. Per acabar, vam descarregar un vano de 5 amb dos pilars de 5 al mig, i els dos pilars rebentabalcons habituals.

Vam passar per la Closca a celebrar el nou castell amb raigs profusos de fruits de la terra fermentats i vam anar fent la festa de celebració amb la barra alliberada.

Diada de Festa Major20 de setembre

Les matinades passejaven de bon hora pels carrers d’Esplugues i, cap a les 11.30, encapçalats pel

Ball de Diables, entràvem a plaça per començar la Diada de Festa Major. Dúiem unes 190 camises pròpies i ens disposàvem a fer una de les millors ac-tuacions de la colla.

Obríem amb el 4de8, que va pujar força bé de mides, potser una mique-ta desmanegat, i es va carregar molt ferm; a la descarregada els petits desar-ranjaments es van desarranjar més, una remenada perfectament aturada perfectament i que ens va permetre de descarregar el castell sense gaires pro-blemes. Segons Cugat Comas, del Di-ari Casteller de Nació Digital:

«El 4 plantat d’entrada ha ofert una cara convincent, ben treballat de mi-des i sobretot amb un compàs molt ben escollit en la carregada i descarre-gada. El 4 els ha servit per adquirir una confiança que han fet evident en sego-na ronda plantejant un 9de7 merito-


Foto: Alba Garcia



Tots els castellsde vuit de la colla

1 23/09/2012 Festa Major Descarregat


3 10/11/2013 Poble-sec Descarregat


5 04/10/2014 Concurs Descarregat

6 26/10/2014 Sant Just Descarregat

7 02/11/2014 Centelles Carregat

8 17/05/2015 Poble-sec Descarregat

9 14/06/2015 Can Vidalet Carregat


11 18/10/2015 Sant Antoni Descarregat

12 25/10/2015 Sant Just Descarregat

5 6

1 2ca

rgoli

ns8l

oloFesta Major 2013

22 de setembre

Foto:Lluís

Tarrés

Poble-sec2

013

10 de novembre

Sant Just 2014

26 d’octubre

Foto:Lluís

Tarrés

Poble-sec2

015

17 de maig

els 8

cast

ells q

ue en

s han

fet c

olla d

e 8 se

gons

la C

oordin

adora

7 8

3 4Poble-sec2

013

10 de novembre

Foto: Francesc Figueras

Festa Major 2014

21 de setembre

Foto: Manel Tineo

Concurs de Castells

4 d’octubre

Foto: Tresa Brun

Poble-sec2

015

17 de maig

Foto: Tresa Brun

Festa Major 2015

20 de setembre

Foto: Mireia Garcia Pablo

Sant Antoni 2015

18 d’octubre

Foto: Ton Gasull


Cap al Serrallo4 d’octubreTornàvem a actuar a Tarragona a la Diada Blava i, després de Festa Ma-jor, ens ho preníem amb molta cal-ma. Sortíem amb un 3de7 rodonet, continuàvem amb un 5de7 destarotat i ballaruc i acabàvem rondes amb un 4de7 no gaire còmode però despatxat sense entrebancs. Per comiat, dos pi-larets de 4.

Al barri de Sant Antoni de Barcelona érem al caire de ser considerats per la Coordinadora colla de vuit: havíem de descarregar un altre 4de8 et voilà. Així, després dels 3 pilars de 4, enfilà-vem el carro gros amb alguns dubtes ja d’entrada: el castell va pujar amb una petita tremolor constant i alguns desajustos que es van controlar en tot

Ens convertim en colla de vuit18 d’octubre, Sant Antoni

moment, amb una certa defensa a la baixada. Va ser un 4de8 semblant al de Can Vidalet, però en aquest cas, descarregat. En segona ronda apamà-vem força bé el 3de7 per sota però, a causa de la llenya de Bandarres amb el seu 3de7s, es va suspendre la diada en tercera ronda, després de 3 pilars de 4 més de comiat.



Foto: Tresa Brun



Anàvem a Sant Just per tornar a fer el 4de8 després de la cercavila des del Parador fins a Can Ginestar, on vam començar amb tres pilarets de 4. Vam sortir de 4, que va pujar desma-nyotat i tremolós i que es va haver de desmuntar amb dosos col·locats. En repetició vam descarregar un 3 per sota com un rellotge que va donar pas

Igualada7 de novembreTornàvem per segon cop a Igualada i aquest cop, per baixes de darrera hora, descartàvem el 4de8 i fèiem sense gaires problemes un 5de7 i un dels millors 3de7 per sota que hem fet mai. En tercera ronda, però, el 4de7 va patir una mica per algun rengle, sense perill, igual que el pilar de 5 final. L’endemà, diumenge, participà-vem amb un pilar a Esplugues Toca per la Marató que organitza la colla de percussió Drums d’Esplugues.

Sant Just torna a ser de vuit25 d’octubre

altre cop al 4de8, que aquest cop es va enfilar força més ben fermat, tot i que a la descarregada hi va haver una mica de tremolí. Per acabar, va portar el quart 7de7 de l’any, que va tenir molt males mides i que es va haver de defensar força. Dos pilars de 5 per acabar, més 4 pilars de 4 més, i ja mi-ràvem cap endavant.





A Pins del Vallès teníem en cartera la possi-bilitat per primer cop de fer la clàssica de 8 —4de8, 3de8, 2de7—, tot i que la baixa de

la Sareta i altres problemes ens hi feien arribar força pels pèls. Després el pilar de dol pels atemptats de França i els tres de simultanis d’entrada, vam co-mençar de 2de7, un castell que no provàvem des de Festa Major del 2014 —a més d’un peu desmuntat al Concurs del mateix any. La torre va pujar molt ferma, amb una pinya sòlida i un tronc seriós, però amb la canalla coronant-la els moviments laterals la van acabar esberlant per quarts quan l’enxaneta co-mençava a baixar. El 2de7 carregat afegia la Gemma a la resta de baixes i descartava castells superiors, així que acabàvem l’any amb un 5de7 i un 4de7, molt fàcils, i un vano de 5.

Torna la torre a Sant Cugat25 d’octubre

Foto: C. de Cerdanyola

Font: Facebook / Adrià Pallarès


De vegades molts pensem si la resta del món cas-teller coneix les colles de la comarca; creiem que

potser el Baix Llobregat està despres-tigiat en el món casteller pel que fa als mitjans de comunicació. Si parlem de quantes vegades sortim als mitjans, de seguida tothom dirà: «Bah, als mitjans només hi apareixen les colles grans». Sortir als mitjans és sinònim de ser gran, de fer coses que importen a tothom o, si no a tothom, a gran part de l’audiència.

Aquest any hem estat grans, hem fet coses importants, ens hem fet colla de 8 i, per tant, han estat moltes les ve-gades que han parlat de nosaltres a les ràdios, han fet entrevistes al nostre cap de colla i hem sortit també a la tele.

Però si hi ha hagut un mitjà que s’ha fet ressò dels Cargolins i de la

seva trajectòria històrica aquesta temporada 2015 ha estat el mitjà digital: El Periódico, La Premsa del Baix, ElBaix.cat, Nació Digital, Diari Casteller i Esplugues.com informaven que els Cargolins ens convertíem oficialment en una colla de 8 segons els criteris de la Coordinadora de castells. El Diari Ara, per la seva banda, ens proclamava «els reis dels 8 pisos al Baix Llobregat».

Pel que fa al paper, els mitjans locals han estat els que han desen-volupat la notícia amb una mica de llargària. En posem tres exemples: hem aparegut al butlletí municipal El Pont d’Esplugues, la Crònica de la Vida d’Esplugues ens ha publicat dues notícies força completes i La Vall de Verç, de Sant Just Desvern, imprimeix aquest gener una entre-vista a en Joan Pujadas.

Som aquí!Presència de la colla als mitjans de comunicació

Alguns tweetsdel’anytwitter.com/cargolins


Arribàvem a l’assemblea amb una activitat estrella: la co-lla aniria de viatge a Ma-llorca! Després d’aquesta

activitat semblava que qualsevol cosa que ens proposéssim seria petita, però els Cargolins, que de ganes de festa sempre en tenim, no hem parat en tot l’any d’inventar festes, àpats, activitats de creixement, gimcanes, concursos i fins i tot un mercadillo per tal de tenir una colla unida i créixer més i més.

CalçotadaEl dissabte 7 de març es va organit-zar la ja tradicional calçotada cargo-lina a la Closca. Amb més botifarres i calçots que mai, vam gaudir d’un dia esplèndid amb un sol fabulós. En Dani Figueras i el seu escamot, més

coneguts com els escosesos, es van en-carregar de l’organització de la calço-tada, amb aquest equip l’èxit estava més que garantit!

Fira d’Abril cargolinaPer primavera la Fira d’Abril va ar-ribar per primer cop a la Closca. Els orígens d’aquesta festivitat es remun-ten als caps d’un català i un basc a Sevilla; aquests van haver de vetllar per l’èxit de la festivitat durant anys, una feina bastant fàcil, ja que és un dels esdeveniments en què es barreja la passió per les tapes, la música, el ball i la festa. El dia 17 d’abril, des-prés d’assaig, es va fer el primer con-curs de tapes cargolí. Les tapes van anar acompanyades d’uns autèntics rebujitos, i quines tapes!

Clixé d’activitatsNancy Fernández


Un any més s’acaba la temporada de castells, s’acosta el fred i amb això aprofitem per gau-

dir d’un descans per a tothom que, de tant en tant, s’agraeix.

Aquesta temporada ha sigut la millor de la nostra història. No ha sigut gens fàcil, però gràcies a cadascun de nosaltres ho hem aconseguit, ja siguem veterans, nouvinguts o dels que donen un gran cop de mà per Festa Major i diades. Hi hem posat tot el nostre esforç, suor i ganes i, com diria l’Ar-tur Mas, ho hem fet «amb il·lusió».

Ja fa temps que un servidor ron-da per les tasques del bar, donant-hi suport i ajudant en tot el que es pot: servint, preparant sopars, com-prant, etc. Aquest any, però, he aga-fat el relleu del bar i deixo que gau-deixi de la Closca des de fora de la barra el senyor Macis, que s’ho ben mereix per tot el temps que hi ha estant servint i suportant a tots els cargolins i cargolines.

Cada any som més gent a la co-lla i, a part dels assajos i diades, on més es nota el volum de gent és a l’hora de dinar a la Closca, on gai-rebé no tenim lloc per ser-hi tots. Referent als dinars, vull felicitar i agrair al nostre KFC (Kardona Fried Chicken) personal, el senyor Cardona, que gràcies a ell cada di-ada puguem gaudir dels magnífics

pollastres i altres menjars que s’en-carrega de portar-nos a la Closca.

Amb el sopar de Nadal ja enlles-tit i aprofitant que és temps de des-cansar, us vull recordar que la Clos-ca encara s’obre per poder veure el futbol (pagueu la quota del Plus!).

Ser un bàrman no és feina fàcil i moltes vegades és força dur, però tinc un gran suport dins la barra: el nostre Guisant o Pèsol, com li vul-gueu dir, que sempre m’ajuda en el que sigui necessari. Per descomp-tat, no podem oblidar-nos de tota la gent voluntària que sempre està disposada a donar un cop de mà: Txus, Lourdes, Nancy, Sareta i moltíssima més gent que em deixo per incloure a la llista. Gràcies per la vostra ajuda! Ja no m’enrotllaré més i acabaré aquest article només dient que som la millor colla, i so-bretot sent colla de 8.

#TotsAnemaMallorcaEls papes i mames de canalla van comen-çar la temporada amb un únic objectiu: tots aniríem a Mallorca. Els diners no podien ser el motiu pel qual ningú es quedés sense anar a aquest viatge de co-lla. Així doncs, fins que va arribar la data del viatge, i fins i tot una mica després, els pares i mares de la canalla van orga-nitzar moltes activitats per finançar-lo: sopars, quines, postres, ioga…

El matí del mateix dissabte de la cal-çotada la canalla va anar a buscar premis amb en Jonàs per organitzar una quina a la Closca! L’activitat va ser tot un èxit!

Per Sant Jordi van muntar una para-deta per vendre articles de segona mà a l’Escola Alemanya. El mercat va ser un èxit i va generar uns beneficis impor-tants per a la canalla! Si hi ha algú que en sap d’economia són els papes i ma-mes cargolins!

Diada de Sant JordiVam ser tot el dia a la paradeta de la pla-ça de l’Ajuntament venent roses i llibres i gaudint de la diada amb la resta d’en-titats. Vam preparar també una gimcana castellera al parc del Pou d’en Fèlix. L’ac-te, organitzat per l’equip de creixement, va fer participar gent de totes les edats. Després es va projectar a L’Avenç el do-cumental Nosaltres, els Xiquets de Valls. La pel·lícula, dirigida per Carles Cubos, és «un retrat de l’origen i l’essència del fet casteller» i parla de les dues colles de Valls i l’evolució que han tingut al llarg de la història.

Castanyada/HalloweenDesprés del magnífic assaig vam pujar a la Closca per sopar i menjar castanyes amb moscatell. Que sí, que no li fem publicitat al Halloween, que celebrem la Castanyada, però si hi havia alguna cosa que els més joves esperaven amb moltes ganes era el ja tradicional túnel del terror cargolí. Aquest any el túnel es va muntar per diferents estacions on la canalla havia d’anar fent proves cas-telleres envoltats de zombies: donar una espelma a una enxaneta morta, arros-segar amb la força d’aixecar un 3 per sota un sac ple de morts vivents i altres estacions que van fer tremolar fins als més valents!

ÈldelbarEmmelMartínez

clixé d’activitats


No em considero una per-sona endreçada; cargoli-na sí, però endreçada no. Potser per això a vegades

necessito posar ordre a les coses que faig per ordenar-me mentalment i ar-xivar al lloc que toca tot el que visc, sobretot per la por de perdre-ho o de barrejar-ho indegudament i extreu-re’n conclusions equivocades o esbiai-xades… Però no és del meu caos men-tal —que no relaciono amb l’edat, sinó amb l’acumulació d’experiències, he he— del que vull parlar. No. Avui vull parlar de la neteja de la Closca.

I és que és curiós que des d’aques-ta tardor i com a cargolina he gaudit d’una nova experiència. Ser cargolina no ha estat només ser mare de cana-lla, fer de crossa i renunciar-hi, estar a la pinya, fer de tap o de tombapilars. No. No només he viscut nous rep-tes, noves alegries o he experimentat noves sensacions, com la ràbia de no aconseguir el que més desitjava… En-guany com a cargolina he descobert que els cargolins i, sobretot, les car-golines —macàxum amb el tòpic!— també són únics en la voluntat de posar ordre i netejar la Closca!

Sí, la Closca. Aquesta Closca que tantes bogeries ens amaga, que tants castells bidimensionals ha vist, que tantes melodies desafinades li ha to-cat escoltar, que tants sopars de duro ha hagut de suportar i que ha estat present en tantes i tantes anècdotes

cargolines. Còmplice dels millors àpats, de les millors ballarugues i sostre dels més petits… Quanta pa-ciència, mare meva!

I si les parets poguessin parlar! I que maques i educades que estan ca-lladetes guardant tots els nostres se-crets!! No fos cas que…

Però anem al gra: la Closca no s’embruta sola. La Closca s’embruta perquè ens hi estem. Perquè hi com-partim i perquè hi passem llargues o curtes estones. Hi mengem, hi bevem, hi fumem i hi compartim xuxes i gols del Messi… Hi juguem a pilota i a bo-tifarra… N’hi ha per a tots els gustos i per a totes les edats! Hi fem de tot!

I a l’hora de netejar tothom pen-saria que de cop i volta ens transfor-mem en petits adolescents i fem el ronso, i mirem cap a l’altra banda… i ens escapolim.

Doncs no senyor! Dono fe i sóc testimoni que també per netejar la Closca els cargolins i sobretot les cargolines són exemplars, són genials i continuen sent els i les més grans! Algú en dubtava? Ah! Perquè jo no.

Ens hem repartit en grups, i gent de totes les edats han agafat l’escom-bra. I si no, mireu les dades. De se-tembre a desembre l’hem hagut de netejar 4 vegades i s’han fet 4 grups:

Grup de Pares i Mares: Imma, Be-goña, Tere, Ariadna, Sònia, Òscar R.

Grup de Joves: Cèlia, Òscar, Mar-çal, Marta, Rosa, Sara.

Grup de Tronc: Marta, Mar B., Marina, Cèlia, Gemma.

Grup de Pinyes: Andro, Mora, Helena, Núria, Paula.

Només un petit detall. I si en fem un formatget ho descobrireu sense pistes (gràfica de dalt).

O sigui, que els homes destaquen per ser… la minoria.

Ha estat admirable la resposta de tots i totes a l’hora de col·laborar, d’apuntar-se i de complir amb els ob-jectius proposats. Admirable la pre-disposició i la voluntat per posar-s’hi i fer de la neteja una pinya més. O us pensàveu que els castells només s’aixe-quen amb les pinyes a l’hora d’assaig? Créixer en horitzontal per poder créi-xer en vertical. Us sona?

Doncs això, gràcies un cop més per ajudar a fer un món millor. A fer pos-sible que la vida sigui més dolça, més fàcil i sobretot més neta i endreçada. Gràcies per fer-ho possible i tant de bo aquestes quatre paraules, encara que potser mal ordenades, ajudin a continuar treballant perquè ser car-golí o cargolina sigui una de les coses més meravelloses que hem viscut mai.

I per a aquells o aquelles que en-cara no heu pogut agafar l’escombra, no patiu!! La temporada que ve, més. La temporada que ve hi tornem!!! I hi haurà dies i moments per a tothom!!! I tant!

Gràcies, cargolins,i gràcies, cargolines!

La Closca,la nostra Closca

Dones

Homes

Qui ha netejat la Closca?

Eulàlia Batet



Ara fa un any i mig que vam començar l’acti-vitat del ioga a la Closca, que s’ha anat de-senvolupant d’una manera satisfactòria per a tots els qui hi hem assistit. Es va aconseguir

crear un grup homogeni de ioguis durant tot aquest any que només s’ha interromput per necessitats de la colla, bàsicament els assajos de pilars.

Aquest 2016 volem reprendre les classes un altre cop… Us hi esperem! I, per acabar, una petita intro-ducció del que és el ioga:

El ioga és una ciència mil·lenària, és un camí d’evo-lució i d’autoconeixement que ens ajuda i ens permet d’obtenir equilibri físic, mental, emocional i espiritual.

Amb la pràctica del ioga s’alliberen tensions, el cos s’enforteix i es fa flexible, s’afavoreix el relaxament i es calma la ment, i s’augmenta l’equilibri i el benestar en general, entre altres coses.

Seguirem treballant, practicant i creixent!

El ioga i els castellsRamon Segon

Les classes de ioga s’han estat fent el dijous al vespre a la Closca, pels volts de les 20.30-21 hores. La primera classe és gratuïta. Per participar-hi, contacteu amb en Ramon Segon. Cal portar-hi roba còmoda, mitjons i una tovallola/màrfega per posar a terra. Animeu-vos-hi!

Fes ioga!

Experiència de la cavalcada de Reis amb Cargolins

La cavalcada de Reis és un acte màgic i molt esperat per tots els infants. Crec que la colla fa molt ben fet de partici-

par-hi, ja que per una banda és una manera de no deixar de fer activitats junts durant les vacances de Nadal i, per una altra banda, és un dia perfecte perquè la canalla participi activament i se senti privilegiada.

Cal dir que hi ha una implicació molt gran de tots els pares i mares per fer possible que la canalla es llueixi amb una carrossa i unes disfresses tan originals.

Des de casa amb l’Ainara ho hem viscut emocionats i amb nervis. Ella se sentia molt a prop dels Reis d’Orient, sentia que els estava ajudant, no parava de cridar i menjar caramels. L’Ainara vol que digui que el seu Rei preferit és el «moreno».

PD: Tots els que hi éreu estareu d’acord amb mi que tindrem confeti per temps.

Gràcies per una nit tan especial!

Mireia Huerta i Ainara Tsobgue



nitzador actual, les tres últimes colles guanyadores del torneig, les tres últi-mes colles que han guanyat el premi a la millor afició i els tres últims or-ganitzadors. Per tant, de 32 colles que hi poden accedir, ja estan limitades les places a 22. Però bueno… 0 dramas, si-empre smile, ja que les colles que n’han quedat excloses s’estan movent perquè ningú es quedi sense veure’ns jugar. Així, s’està organitzant un torneig paral·lel (l’any passat ja es va fer) que segurament serà el mateix cap de set-mana. El lloc encara està per confirmar en el moment d’escriure aquest article.

L’equip blau elèctric entrena cada dimecres de 21 a 22 a la CEC (Ciutat Esportiva Cargolina), també coneguda com a Folch i Torres, on tothom que vulgui, menys tu, pot vindre a entrenar amb l’elit del futbol casteller.

Hola bebeeees!!Començarem l’arti-

cle fent un breu repàs al torneig celebrat el passat

febrer del 2015 a Terrassa, on els Car-golins vam quedar eliminats al pas a semifinals perdent tan sols un partit en tot el torneig.

Ara és quan tocaria que donés ànims a l’equip per fer un molt bon torneig aquest any, però va a ser que no…

La «mà innocent dels collons» no ha volgut que un dels equips pun-ters del torneig pugui participar en la XV edició, que la Colla Jove organit-za a Tarragona, que si tan joves són que vagin al Chikipark i ens deixin anar a nosaltres a l’Intercasteller.

El torneig aquest any ha modificat les normes per tal que, per defecte, hi tinguin accés directe garantit l’orga-

La comissió cargolina del torneig informa que, en cas que en un futur aquest campionat mundial es jugui a Esplugues, la normativa serà la següent:

1. La colla organitzadora, la gua-nyadora de l’edició anterior del tor-neig i la millor afició hi tindran accés directe, sempre que no guanyi Vila-franca, esclar.

2. Les altres 31 colles, i dic 31 per que està clar que guanyarem tant el torneig com el premi a la millor afi-ció, podran accedir-hi, sempre que sigui convidada la Colla de Castellers d’Esplugues a les millors diades de les colles. Exemple: si hi vol jugar Vila-franca, haurem d’anar a Sant Fèlix i Tots Sants; si hi vol jugar Minyons, ens han de convidar a la seva Diada, etc., etc.

Acabarem l’article amb les declara-cions del míster de l’equip:

«Buen entrenamiento, y ahora vie-ne la parte más fácil para un entre-nador: exclusiones… Aunque no he podido excluir a tantos como hubiese querido, aún hay bastantes: Macis excluido, Andro excluido, Alfons ex-cluido; Emmel, me gusta como jue-gas, por eso me cuesta más excluirte. Enhorabuena, todos los demás estáis en el equipo. Menos tú, tú y tú.

»Gallo, no corras bonito, tu tam-bién estás excluido.»

Intercasteller 2017?

Els Castellers de Terrassa van fer pública la classifica-ció completa del XIV Torneig Intercasteller 2015, que va guanyar la Colla Vella dels Xiquets de Valls i en

què els Castellers de la Sagrada Família es van endur el pre-mi a la millor afició. El rànquing final del torneig és: 1r, Colla Vella; 2n, Al·lots de Llevant; 3r, Minyons de Terrassa; 4t, Cas-tellers de Vilafranca; 5è, Castellers d’Esplugues.

«No hem igualat el millor resultat, però tot i així estem molt contents. Dels 7 partits jugats, només ens n’han guanyat un, i ens el van guanyar jugant a futbol (els Al·lots). A més, els que ens han eliminat són els que han jugat la final contra la Vella.» Aquestes són les paraules del capità espluguí, en què analitza breument com ha vist el torneig: «L’equip estava molt motivat des del minut zero, i l’afició ha estat clau.»

La lluita pel torneig no va començar aquell cap de setma-na, sinó moltes setmanes abans. Concretament, el 15 de de-sembre, quan a les 9 del mati s’obria la llista d’inscripció; a les

09:01 del matí els Castellers de Sabadell, just 4 posicions abans que Esplugues, tancava la llista de colles jugadores.32 gols a favor, 10 en contra.

Els números dels Cargolins fan por. Hem sabut que els Castellers de Vilafranca van anul·lar un amistós que tenien amb els blau elèctric una setmana abans del torneig, per por.

El míster de l’equip, que per cert estrenava banqueta amb el primer equip, els ha donat un dia de vacances després de la feina extraordinària que han fet tots els jugadors.

Per acabar, afegirem que, tot i no haver guanyat el premi a la millor afició, el grup de valents que es va desplaçar fins a Terrassa per animar els Cargolins va fer una feina brillant. «E una afizió, eh, eh digna de admirá». L’única cosa que va a trobar a faltar l’equip va ser el ball de l’Ignasi Albouy amb faldilla a la final. Només queda una cosa, i és felicitar els Cas-tellers d’Esplugues pel gran torneig que han fet.

FELICITATS! A. P.

Gran Intercasteller 2015. Enhorabona, nois!

Adrià Pallarès



ament. Aquí necessitàvem un ferrer i un fuster. El gran Alfons va proporci-onar eines, espais i ferros per a un co-mando cargolí que va estar soldant les estructures. I sant Alfredo, com si fos sant Josep, va fer el que sap fer, de fus-ter, passant el ribot per aquí i el xerrac per allà per aconseguir una quadratu-ra mil·limètrica en els plafons.

Només quedava omplir tots els fo-rats d’aquesta paret amb preses dife-rents i divertides, que es van buscar de segona mà per Internet. Al princi-pi, els suposats amics dels Castellers de Barcelona se’ns van avançar i ens van prendre una bona oferta —con-sidereu aquest fet com una declara-ció de guerra extensible a les places on ens trobem. Però en Macià, que és més tossut que alt, va acabar tro-bant-ne unes altres i, com a millors

Que com va començar tot? D’on ha sortit el ro-còdrom que tenim ac-tualment a la Nau? Bé,

intentaré explicar-ho.Saben aquell que diu que entra un

Macià a una de les juntes que es feien a principis de l’any passat —quan jo encara anava a les juntes— amb unes fotocòpies a la carpeta i un somriure sota el nas…? Doncs això, el tio en-grescat presenta la idea i el magnífic presi Ramon ho coordina, perquè la idea és potent. A partir d’allà hi va ha-ver moments que es va avançar ràpi-dament i d’altres que semblava que la cosa estava parada, però finalment te-nim un racó per practicar, posar-nos forts i tenir la canalla contenta, que també era l’objectiu.

La idea d’en Macià va acabar deri-vant en un boulder, una paret més ho-ritzontal que vertical per desplaçar-se imitant els moviments d’escalada, però evitant que siguin necessaris ele-ments tècnics de protecció. La idea de tenir un rocòdrom no s’aguantava si no s’aixecava un mur prou rígid. Així que arquitectes, com el mateix cap de colla, o professionals del sector, com en Jordi Figueras i fill, van aportar el seu granet de sorra en forma de feina per fer-ho possible.

Una altra part important és tota l’estructura de ferro interna i la fus-ta que recobreix el mur i que dóna forma al que són els plafons, pròpi-

postors, ens les vam emportar. Que tinguem un rocòdrom com el que te-nim permet que puguem fer diverses variacions de peces i traçar així itine-raris i combinacions diferents. Així ningú s’avorreix!

Ara el que toca és fer-lo servir! En-trenar fort, apretar el cul i veure com evolucionem. Tenim uns quants mun-tanyencs i escaladors a la colla, encan-tats segur de fer activitats relacionades amb l’escalada i els esports verticals. El plafó de la Nau és el primer pas per te-nir tacte d’escaladors. Com en els cas-tells, en què la recompensa de l’assaig es veu a plaça, en l’escalada l’esforç de l’entrenament es veu a la roca.

Estic segur que d’aquí poc temps tindrem grans escaladors a la colla, alguns ja comencen a fer passos des de canalla!

El rocòdromde la colla

Jonàs Bassó

L’escalada en bloc o bouldering (búlder) és una forma d’escalada sense cordes ni aparells. Els rocòdroms permeten que els escaladors es puguin entrenar en interior a les zones on no hi ha roques naturals

adients per fer-ho.Des de final de la temporada passada tenim el rocòdrom acabat. La

intenció és poder-hi donar el màxim d’ús i aprofitar-lo com a eina social. Tots els cargolins i amics de la colla hi estan més que convidats.

Tothom que tingui ganes d’aprendre o millorar la seva tècnica pot venir el dimecres al vespre, que de moment està estipulat com a horari fix. Els interessats no en dubteu!

Força, resina i molt de magnesi! Per poder practicar aquesta activitat de forma còmoda i segura es

recomana fer servir peus gat.

Vine al rocòdrom!



Santa Magdalena és la festa cargolina per excel·lència, o així ho he sentit jo des del primer any. És el moment de

l’any que més castellera em sento. La processó del Ferro sempre és un èxit, amb el pilar caminant. Un pilar que hem fet que sembli fàcil, però que pro-bablement és dels més difícils que es fan arreu de Catalunya.

El pilar caminant fa un recorregut d’uns 200 metres, amb un pendent màxim del 15 % i una pujada mitjana del 8,8 %. Aquest pilar el baixem un pis dues vegades per poder passar per les bigues i arbres. Un cop a davant de l’església el fem girar.

És el cinquè any que es fa aquest

pilar, que dura uns 10 minuts, sense cap problema. Per totes aquestes ca-racterístiques, m’atreveixo a dir que és dels més difícils, però si a tot això li sumem la «pócima secreta»… Ais, gran ginjoler!

Per acabar d’arrodonir la festa de Santa Magdalena, els Jovenets ens van preparar un gran Cabaret Artístic ple d’actuacions que no ens van dei-xar indiferents. Hi va haver actuaci-ons obligades molt divertides: la Ve-lla cantant a cor, els caps cantant com si fossin una parella en ple desamor. Alguns descarats ens van mostrar els seus culs amb el ball de la tanga, però no van ser els únics que ens van mos-trar els seus fantàstics cossos: les quin-

tes i el quint dels diversos 4de8 també van fer un ball molt sensual.

Com podeu veure, allò desprenia molta sensualitat, però, de sobte, la ca-nalla es va posar tendre i l’Olivia ens va cantar una cançó que va fer plorar mitja Closca! I va arribar l’Eloi, el genial Eloi, el nostre ballarí, el que és capaç de fer riure fins i tot les parets de la Closca. Tota la canalla van fer diferents balls molt macos i ben preparats, quina cana-lla tenim! Això sí!, la canalla no van ser els únics que van fer els deures, els pares van preparar un ball amb unes caretes dels caps molt divertides, encara n’hi ha alguna voltant pel local…

L’any que ve, més cabaret!Gràcies Jovenets!

El pilar caminant del Ferroi el Cabaret Artístic Text:Nancy

Fotos: Ton

El pilar caminant de la professó del Ferro va començar el 2011 a iniciativa de l’aleshores Junta de la nostra colla, encapçalada per en J. M. Tarrés, amb la intenció de po-

tenciar les festes de Santa Magdalena i donar més visibilitat a la nostra colla, que liderava el projecte.

Després de cinc anys, es pot dir que s’ha consolidat dins les festes amb força èxit, malgrat que algunes entitats de cultura popular no hi participen activament. La cercavila del Ferro, com tothom sap, és encapçalada pel mestre Marcel Casellas, que punxa música rere la bóta de licor de ginjoler. Pel camí les enti-tats van fent lluïments fins que arriba l’hora del nostre pilar, a la cruïlla del carrer de Montserrat amb el torrent d’en Farré.

El primer any, a l’hora de baixar per sota el pilar per superar

la biga, vam canviar el baix. L’any següent no el vam canviar, però entre la biga i l’arbre el pilar va avançar de tres pisos. Va anar més ràpid que el primer.

El del 2013 es va considerar light, no va ni tan sols girar a plaça. Entre que va començar a caminar i el terç va tocar pinya, van passar 7.55 minuts, el més ràpid que hem fet. Les gralles van estar tocant uns 8.45 minuts.

El del 2014 va tornar a girar a la plaça de l’Església, fet que el va alentir una mica: 8.51 minuts entre que comença a caminar i terç és fora, i 9.50 minuts de música de gralles.

Finalment, el del 2015 és el més llarg que tenim controlat: 10:10 minuts entre caminar i descarregar i gairebé 11 minuts de gralles. Per molts anys de Ferro i licor de ginjoler! J. S.

Cinc anys de la professó del Ferro


L’any 89 es van rellançar les festes de Santa Mag-dalena, i a partir del 95 es van començar a fer

les ofrenes a l’església gràcies a en Da-vid Carreras, que dóna nom a la di-ada que fem a la plaça de l’Església el cap de setmana de Santa Magdalena. Però d’on vénen aquestes festes, que agraden tant a la colla?

Santa Magdalena fins al 89Es diu que santa Magdalena va fer penitència en unes coves del Baix Llo-bregat, motiu que pot ser que hagués fet dedicar-li una ermita al segle x a Esplugues, origen de l’església actual. Com tothom sap, abans a Esplugues hi havia moltes coves, que és el que significa exactament espluga. Sembla que les festes majors es van comen-çar a celebrar durant l’edat mitjana a imitació de la nova festivitat del Cor-pus; la raó principal era enfortir el sentiment religiós i també el de per-tinença local. Durant el segle xviii ja se celebrava Sant Mateu, a més d’al-tres festes, com Sant Isidre i Sant Pere Màrtir; la preeminència entre Mateu i Magdalena ha variat durant el temps.

Al segle xx els actes lúdics i festius van anant organitzant-los societats com L’Avenç o Cal Quirze —l’edi-fici del restaurant de Cal Quirze va ser enderrocat sense gaires remordi-

ments gràcies al nostre ajuntament democràtic fa pocs anys—, amb balls diversos i altres activitats. Després de la guerra civil, el 1973 l’Ajuntament franquista va traslladar a Santa Mag-dalena la festa major, amb un marcat caràcter religiós i encarcarat. El 1970 Sant Mateu va recobrar la preemi-nència amb l’objectiu d’impulsar la participació en la festa en un context d’obertura progressiva. D’aleshores ençà Santa Magdalena és la festa ma-jor petita.

Durant els anys 80 es va intentar recuperar tradicions i signes d’identi-tat, entre els quals Santa Magdalena, que es va rellançar amb balls antics (com el del Babau) i nous, com els geganters, els bastoners, etc. La in-tenció era dotar de símbols propis un poble que durant el franquisme s’havia despersonalitzat completa-ment, com altres pobles de l’àrea metropolitana.

El 23 de juliol del 1989 es va re-cuperar el ball del Babau, recollit per Joan Amades i segurament pel Baró de Maldà (s. xviii), un ball pla reflex dels que es ballaven en les festes po-pulars de l’antigor. Tota aquesta feina es va fer amb poc suport de l’Ajunta-ment i gràcies a l’empenta dels con-sells populars de cultura catalana, del grup Esborrany i de gent com el compositor Marcel Casellas.

L’aparició dels castellersEl 1991 es va crear la dansa del Gin-joler, que configura la festa durant els primers anys 90: és el moment de l’actual homenatge al ginjoler, amb els balls propis d’Esplugues —Nans, Gegants, Valset, Babau, Ginjoler i la sardana «Terra de Gegants»— als quals més endavant s’hi afegiria el de Castellers, compost també per en Marcel Casellas. La cercavila de les entitats s’acompanya d’una cobla tra-dicional catalana.

El 1995 la nostra colla participa en aquests balls, però a més, a iniciativa d’en David Carreras, fem l’ofrena a la patrona a l’església: després de la missa, hi vam fer el primer pilar cami-nant. Aquell any es va crear la Comis-sió de la Festa de Santa Magdalena amb les entitats que hi participàvem.

Durant els 90, la festa va incorpo-rant noves activitats: sopar popular, concert, ball final, etc., alhora que cada cop té més participació del po-ble. El 1999 la resta de colles es van afegir al nostre pilar caminant: hi fan balls propis i ofrenes florals, amb gran succés entre els parroquians entusias-mats, de manera que la festa de Santa Magdalena entronca d’alguna manera amb el passat lligat a l’ofici religiós.

D’aquesta manera, del pinyol ini-cial, entorn dels «balls propis» d’Es-plugues, s’arriba a on som ara.

J. S.

Les festes de Santa Magdalena

Expliquem el procés de recuperació i eixamplament de les festes de Santa Magdalena, «festa major petita» d’Esplugues des de 1970 i potenciades a partir de 1989 amb la recuperació del ball del Babau.


Cap a la festa actualEl 2004, amb la fundació del Ball de Diables, es va afegir als actes del 22 de juliol el ball parlat i els versots, molt tradicionals en altres zones de Catalu-nya. En la segona meitat de la primera dècada del nou mil·lenni es va consoli-dar la festa sense gaires novetats més: les activitats anaven guanyant partici-pació i gruix. El 2010, per exemple, es va proposar per al dissabte de festes fer a la pista coberta del Pou d’en Fèlix un dinar popular, activitats variades (carajillada, concurs de postres, parti-des de botifarra…), actuació d’Ataba-lats i correfoc de Boiets, a més d’un concert final.

Un nou impuls a Santa Madalena es dóna el 2011, amb la inclusió de la professó del Ferro, el vespre del dissab-te. Després de les activitats de què par-lem al paràgraf anterior, que han anat variant durant els anys, es va proposar de fer la cercavila festiva que tots conei-xem avui dia. La innovació del 2011, impulsada per la nostra colla, s’ha mantingut fins avui i ha donat molta més presència a la festa el dissabte.

Diades del Gall i MemorialPel que fa a les nostres actuacions per Santa Magdalena, també han estat va-riables en els anys, amb canvis de nom i emplaçament.

Segons les estadístiques històri-ques, vam actuar per Santa Magdale-na ja l’any 1994, abans del nostre «ba-

teig», i hi vam fer pilar de 4, 3de5 i 4de5 net. L’any 95, a més del primer pilar dins l’església i d’una actuació de «vigílies» el mateix dia 22, vam actuar el dia 23 de juliol (diumenge) per les festes del barri del Gall. Vam actuar en aquestes festes, a la zona de la bibliote-ca actual, fins al 1999; el 2000 i 2001 vam actuar per «Santa Magdalena», te-òricament, tot i que no tenim cap foto ni altra dada que ho contrasti, ara per ara. Els anys següents fins al 2011 in-clòs vam actuar al Gall, tot i que aquest any ja vam fer la primera professó del Ferro. El 2012 deixem el Gall i tras-lladem a aquell cap de setmana el III Memorial David Carreras, que els dos anys anteriors s’havia fet a l’octubre a la mateixa plaça de l’Església.

D’aquesta manera, contribuíem a crear caliu en les festes de Santa Mag-dalena, amb cada cop més activitats programades, i uníem el nom d’en David a aquesta celebració, que ell tant havia maldat per reviscolar.

Santa Magda a hores d’araAvui la festa de Santa Magdalena té força bona salut i és de les més estima-des pels cargolins, malgrat alguns pro-blemes endèmics: la diada del Memo-rial (fins ara, el diumenge al migdia, amb molts problemes amb el mossèn i una calda insofrible) té relativament poc públic i és poc lluïda. Tot i que els actes del dia de la patrona (el 22) tenen molt d’èxit entre el poble, costa encara arrossegar més gent als actes del dissabte i diumenge. La partici-pació de les entitats és de vegades ro-mancera i costa de fer-la créixer més. Aquest 2016 serà festiu el dilluns més proper a Santa Magdalena (el 25), fet que potenciarà les festes.

En definitiva, si la revifada d’aques-ta festivitat responia al neguit de crear tradició i símbols propis dels quals els espluguins poguéssim estar-ne orgullosos, una festa on trobar-nos i passar-nos-ho bé, és evident que l’ob-jectiu s’ha assolit. Ara manca, com sempre, fer la festa encara més grossa.

Més informació al llibre Restaura-ció de la festa major de Santa Magdale-na, editat per Tradicions i Costums l’any 2005.

L’Esborrany: «Volem que la gent gaudeixi de la música»Per J. F. MuñozAmb el devenir dels temps moltes són les manifestacions culturals i so-cials dels pobles que es van quedant en el camí mentre en sorgeixen altres de noves. Aquesta síntesi de tradició i renovació és la que marca la identidat cultural d’un poble. Esplugues s’ha desenvolupat més en les darreres dècades que potser en tota la seva història, i això ha fet que la qüestió de la identitat cultural de tots els espluguencs sigui un dels temes que encara hem de resoldre. Per tot això, sempre són ben rebudes les iniciati-ves com L’Esborrany, que és un grup de joves espluguencs especialment sensibilitzats per la cultura popular de la nostra població. S’autodefinei-xen com «grup de recerca i música popular», amb què volen marcar els dos vessants de la seva activitat: la recerca i la interpretació musical. [...]Ball del BabauSens dubte, la faceta que podríem definir com a «arqueològica» del grup és la més fascinant. Aquests joves són els promotors de l’acte públic de recuperació del ball del Babau, que tingué lloc a la diada de Santa Magdalena. Aquesta peça de dansa popular fou trobada al Costumari de Joan Amades. El ball del Babau té la singularitat de ser una dansa que només es tocava i ballava a Esplu-gues antigament en aquesta diada. «No hem trobat al Costumari com es ballava, per això vam sol·licitar l’ajut d’un professor de dansa catalana i dansa antiga, i pel tipus de melodia que era hem buscat un ball que fos adient», ens comenta en Josep, un dels components del grup. Això tan sols és el començament. «La nostra idea en principi era buscar peces d’Esplugues, però és clar, d’Esplugues trobes molt poca cosa, perquè, a més a més, es van cremar els arxius quan la guerra. Llavors vam decidir buscar del Baix Llobregat.»Article publicat a la Crònica de la Vida d’Esplugues el setembre del 1989.

clixé d'activitats


Castells històrics

Ara us n’explicaré una de la prehistòria de la nostra colla. Si no vaig errat era l’any 1999 i ens va tocar

organitzar la Trobada del Baix Llo-bregat. En aquella època, encara que sembli mentida, seríem a la colla 60 o 70 persones, sent molt generosos amb els números. Aquesta diada era la que tancava la nostra temporada i la caste-llera en general. Durant tota la tempo-rada només havíem pogut fer castells de 6, i només ens quedava l’última dia-da de l’any per aconseguir-ne un de 7. En aquell temps s’hi feien dues rondes més una de repetició.

En primera ronda vam provar el 4de7, però quan l’enxaneta estava a punt d’entrar es va fer enrere, i la desesperació va aparèixer a les cares de molta gent. En segona ronda vam fer el 3de6 i llavors va arribar la ronda de

repetició i vam encarar un altre cop el 4de7. Aquesta vegada la canalla, igual que la resta de la colla, va fer la feina ben feta i vam descarregar el 4de7! Només us he de dir que a molts ens queien llàgrimes de coco-dril d’haver fet l’únic castell de 7 de tota la temporada.

Molts dels que sou ara a la colla pensareu que en Josep Maria us està vacil·lant: doncs no! No sempre hem estat tan bé com ara! Espero que això ens faci veure que hem d’assajar i as-sajar per aconseguir tot allò que ens proposem. Salut i castells, pit, collons i amunt! Gaaaaassssss, gaaaaasssssss!

Per J. M. Marquès

En aquella època érem 70 castellers a tot estirar i suàvem la cansalada per fer castells de set

El 4de7 de 1999

Cargolins marujos! No ens oblidem de vosaltres, repassem la més rigo-rosa actualitat rosa de la colla.

Al juny el Quique ens va pre-sentar la Gal·la, una preciosa nena que no ens adonarem i ja serà al cim dels nostres castells de 8 fent l’aleta! Enhorabona família!

Un parell de mesos després l’Àdal i la Carmen es casaven i ens regalaven aquesta foto amb tres cargolines històriques (Gemma, Marta i Júlia). Esclar que diuen que on en mengen 3 també en mengen 4… La Marta a aquestes altures ja portava un nen a la panxa i, amb un mes, se n’anava de casori.

En Rai i la Marta seran pares d’un nen el març vinent. Us deixem una foto de la panxa de la Marta, al se-güent número de la revista el po-drem veure. Enhorabona papes!!

Rosa elèctric

De dalt a baix: En Quique i la Gal·la, l’Àdal ben acompanyat i la Marta a la neu ben embrassada.

clixé d'activitats


Els Cargolins estem vivint moments de gran eufò-ria castellera. Som colla de vuit, una fita treballada, su-

ada, que se’ns feia costeruda per totes les dificultats que comporta barrejar bé totes les nostres cartes i tenir el joc necessari que ens ha permès que tot surti bé. I és que les tècniques castelleres per aconseguir determi-nats objectius requereixen paciència, constància, equilibri, una gran dosi de memòria, intuïció i un equip ben compenetrat.

Després de tantes diades, de tants assajos i que la Tècnica vulgui posar el folre als nostres castells, nosaltres, la Vella, ja fa temps que hi posem les manilles. I és molt senzill, això de po-sar-hi les manilles, explicarem la tèc-nica per fer-ho.

Primer de tot cal tenir parella; no és una cosa que es pugui fer en solita-ri, però tampoc no cal una multitud: dues persones compenetrades (o no) i al davant una altra parella. No cal ex-plicar que les parelles de botifarra són

més sagrades que les del matrimoni; que de casar-te et pot casar qualsevol, però les parelles de botifarra les escull el mateix Llucifer en persona (sobre-tot les de l’altre equip).

És essencial saber jugar bé les car-tes per mantenir l’equilibri de tot plegat i saber el que volem. Volem fer castells de 9? Doncs el 9 de cada pal és la manilla, la carta amb més valor del joc, sobretot la manilla del trum-fo, pal que guanya la resta de pals. I què seria dels castells de 9 sense que algun figura no destaqui per damunt dels altres? Sí, parlo de l’as. Diu la dita que amb dos manilles i un as botifarra cantaràs, però si jugues contra la Can-di* fins els dosos perdràs. Amb ma-nilles, asos, reis, cavalls i sotes tenim totes les cartes del joc de la botifarra que puntuen, i sabent això ja podem començar a cercar l’equilibri del joc. Per iniciar-se, ja sabeu: a qualsevol so-bretaula ens trobareu.

Com veieu, això de les manilles és de pa sucat amb oli… que la Tècnica no us enganyi!!!

I la Vella cargolinaposem les manilles

*Candi: Persona que acumula trumfos, manilles i asos, que falla davant les teves manilles, que et fot el joc enlaire i sols beu cava.

Jordi Figueras

Agraïment de l’Associació de Dones Actives Espluguines

Volem agrair la col·laboració que hem rebut per part de la Colla de Castellers d’Esplugues per

haver-nos cedit l’espai de la Closca per poder organitzar alguna de les activitats que al llarg de dos anys la nostra entitat, les Dones Actives Espluguines, ha anat desenvolupant.

Hem estat un grup de dones que hem intentat transmetre les tradicions populars i fomentar en l’àmbit de grup tot allò que fa referència a la cultura. També hem fet sortides mensuals i altres activitats, com ara gimnàstica i balls del món. Tot plegat ha estat una gran experiència que sense la vostra ajuda no ens hauria estat possible poder fer del tot.

Aquest 2016 no continuarem com a entitat, tot i que individualment hem de seguir pensant que al poble hi ha Dones Actives que continuaran col·laborant en tot el que sigui possible per no perdre mai l’esperit associatiu. Un esperit del qual vosaltres, Cargolins, formeu part, i per això us desitgem molta sort!

Gràcies per tot.

"Després de tants assajos i que la Tècnica vulgui posar folres,nosaltresjafaanysqueposemmanilles"



Com cada any, els Car-golins no ens vam voler perdre la rua de Carnes-toltes del nostre poble,

del qual portem nom (i ben amunt, com a castellers que som!).

Després de l’experiència de l’any anterior, el 2015 vam ser una mica més pràctics i vam poder evitar els tallers clandestins de costura que s’havien creat a la Closca. Vam pen-sar, pensar i, quan ja semblava que no ens en sortiríem, va arribar la ge-nial idea d’anar de la granja!

La canalla anava d’animals, i els adults, de grangers.

I dit i fet, ja començavem a en-llestir la carrossa (gran currele amb l’equip de llum, so, enganxes i mer-des variades), tallers per fer les dis-fresses de la canalla, amb material més fàcil de treballar però amb grans resultats. Vam poder tenir porcs, ca-valls, gallines, conills… i alguna fera més, que tot i no ser canalla… va quedar com el que més!

Va arribar el dia de la rua i els car-golins menuts i grans ens aplegàvem a la Nau ja preparats per donar-ho tot!! La canalla, la Vella, els pares i els joves! Tots afinats amb un sol ob-jectiu: deixar veure els Cargolins i la festa que portem a sobre!

Amb el «berenar» (per a tothom) comprat i empaquetat a la carrossa, ens enfilàvem pels carrers d’Esplu-gues per ballar, riure, cridar, saltar, beure (que caminar tant tothom sap que deshidrata molt)… Vam anar menjant-nos els quilòmetres i les parades que comporta formar part d’aquest sarau!

Al ritme repetitiu dels hits de la colla (véase: Palance, cargolines ca-lentes es pugen a la barra…) acabà-vem davant del poliesportiu de les Moreres per fer el sopar de germanor i el ball posterior, on a poc a poc tota la gresca, rauxa i xerinola minvaven per anar portant el que seria la fi d’aquest esdeveniment.

Amb els ulls posats en l’any que ve, sols queda dir que, si no ho has viscut mai, els que hi participem et convidem a gaudir d’aquesta experi-ència!! Mai hi manca tot allò que necessita un cargolí: humor, riures, gresca, festa, esport, manualitats… i el millor de tot:

Fer colla!!!!

Som molt grans!!! Visca la Canalla

Rua de CarnestoltesText: PiulaFotos: Ton



Ja fa alguns anys que vaig en-trar a la colla i ràpidament vaig parlar amb el Rai, que em va proposar d’encarregar-me del

vídeo de final de temporada. Era l’any 2010. Aquest primer any jo no sabia ni qui gravava els castells a les diades. El Paco em va passar els vídeos i jo vaig fer el vídeo de final de tempora-da. En aquell moment no sabia ben bé on m’estava ficant. I és que tot el tema dels vídeos de la colla és una feinada, com moltes de les feines que fa molta gent a la colla i que ningú no veu, com fer aquesta revista.

Aquesta colla des dels inicis ha tingut molt en compte la importàn-cia de tenir un arxiu videogràfic de tots els castells fets. A hores d’ara, la qualitat de les gravacions ha millorat molt gràcies a l’adquisició d’una cà-mera pròpia de la colla. L’equip audi-ovisual ha anat creixent en experièn-cia i en mitjans i crec que puc dir que cada any ho fem millor.

L’equip audiovisual, quan arribem a plaça, hem d’estar pendents de la càmera, de trobar el millor lloc per plantar el trípode i filmar els nostres castells, encara que al final els pilars sempre surten de cul o al cinc només hi veiem la torre o el tres. Al final de les diades sempre s’intenta de poder fer la quarta ronda a la Closca. I en un dia o dos tenim el vídeo penjat al Youtube. Sí, a youtube.com/cargolins! Molta gent encara em pregunta on pot veure els vídeos…

Però aquest any ha estat compli-cat. L’Orlando, que com tots sabeu és

el cameraman oficial de la colla, va pa-tir un accident de moto que l’ha deixat sense poder-nos acompanyar a totes les diades. En cada diada la Nancy i jo hem hagut d’anar buscant algú per-què ens gravés els vídeos de la millor manera que pogués. Al final sempre hem trobat algú, però malauradament hi ha hagut castells que s’han gravat simplement prement el botó de rec, sense que ningú mirés la càmera. Igualment, vull aprofitar per agrair a tothom que ens ha donat un cop de mà amb les filmacions, en aquest i en els darrers anys; no diré noms perquè no em vull deixar ningú.

Finalment, aquest any ens ha anat molt bé que la Cristina Ferran ens hagi fet de camerawoman des de mit-jan temporada i, per cert, ho ha fet molt bé. Espero que l’any vinent puguem comptar amb la Cristina i l’Orlando per continuar gravant com fem història.

Per la meva part no em cansaré d’inventar nous vídeos i d’intentar que cada any us emocioneu amb el vídeo de final de temporada. Aquest any va ser tot un subidon la projecció del ví-deo i la vostra rebuda. Per a mi, cada sopar de Nadal és com una estrena i en la d’aquest any m’heu fet sentir que la meva feina té més sentit que mai. Ara sí que s’ha acabat la tempo-rada, però ja estem pensant en la se-güent. A veure què m’invento per l’any vinent, perquè em sembla que m’ho he posat molt difícil.

Moltes gràcies a tots els que us heu posat alguna vegada darrere de la cà-mera de la colla!!!

Els audiovisualsprenen voladaRamsès HerreroTècnic d’audiovisuals

Any rere any l’equip audiovisual de la collacreix en mitjans i en experiència


En aquesta secció hem acos-tumat a parlar de castells. Hem fet un repàs per tota la gamma: pilar, torre, tres,

quatre, cinc, set i vuit… i espero que aviat tingui el plaer d’escriure sobre el nou (9). He cregut que ara tocava fer menció d’un apartat molt important en la vida d’una entitat: la comuni-cació. Un bon exemple és el que ara tenim a les nostres mans: aquesta re-vista. Així doncs, farem un petit repàs per la història de Peus Negres.

L’any 1996 es va publicar la prime-ra revista. El nom que tenia no és clar. Sempre li hem dit La Llauna, encara que a la capçalera hi consta el nom «Cargolins». Si ens ho mirem bé veu-rem que hi ha un dibuix d’una llauna amb una etiqueta que hi diu «Sóc una llauna de revista», i potser d’aquí li ve el nom. Era una revista molt modesta, però feta amb moltíssima il·lusió. Els dibuixos que hi veiem es van fer a mà. Com a curiositat, podem veure una foto molt interessant d’en Gaspar a la pàgina número 10.

L’any 1997 ja va veure la llum Peus Negres. Protagonitzava la portada el primer pilar al cim de la colla, que ens va portar al pic de Bastiments. Aquell

any l’equip de redacció estava super-vitaminat, perquè es van editar tres revistes. Es veu que tanta eufòria els va deixar baldats, perquè l’any 1998 ja només se’n va publicar una.

La cosa va continuar el 1999, any que, com a novetat, va veure la pri-mera portada en color. L’any 2000 va portar el color també a la contrapor-tada. La informació sobre les diades i actuacions encara no tenia tant de pes com ara, i es feia més ressò de les activitats socials i de dinamització. La revista va continuar més o menys així fins l’any 2002, en què la secció «Crònica castellera», que inclou tant les actuacions com la vida social, va agafar el protagonisme de la revista.

A continuació, Peus Negres va agafar una pàjara i es va aturar en sec, perduda, desorientada, un parell d’anys. Per sort, allà, entre la sorra abrasadora, quan ja tot feia pensar en el pitjor, va aparèixer un caminant so-litari i la va rescatar d’una sort incerta.

La recuperació va arribar el 2005, amb un número en blanc i negre, en una edició també modesta, però amb moltes energies. El 2006 va tornar a po-sar el paper cuixé i el color, de moda al Peus Negres, i així ha continuat fins ara, amb algunes variacions: el color també ha arribat en ocasions a les pà-gines interiors, s’han anat incorporant noves persones a la redacció i s’han in-crementat els apartats i seccions de la re-vista, que ha arribat a semblar algun cop més un llibre que una revista de castells.

Podeu gaudir de tots els números de Peus Negres al lloc web de la co-lla, a la secció de multimèdia.

Abans d’acabar vull fer una reflexió. Sempre he dit (i ho dic per la meva ex-periència laboral a l’Arxiu Municipal) que el que no queda escrit s’oblida i es perd. Aquesta revista és la memòria del nostre pas per la història d’aquesta po-blació i del nostre país. Nosaltres escri-vim una petita part d’aquesta història, però no dubteu que és important.

Paco Duran

La nostra revista

Tot el que no queda escrit s’oblida i es perd. Aquesta revista és la memòria del nostre pas per la història d’aquesta població i del nostre país.

Un bocinet d’història

En una colla castellera par-lar de lesions és un tema força habitual, i per als membres de la Tècnica

suposa un dels maldecaps més im-portants durant la temporada. Però malgrat el que es pugui pensar, la gran majoria de lesions no vénen provocades per la pràctica castellera, sinó per altres tipus d’activitats molt més perilloses.

Fer esport és perillósAquest 2015 la colla ha patit dues caigudes: el 4de8 carregat a Can Vi-dalet i el 2de7 carregat a Sant Cu-gat, que, a part de l’emprenyamenta col·lectiva i d’algun cop sense im-portància, només han provocat una lesió important a les costelles de la Gemma, una lesió que tot i ser molt

dolorosa no li va impedir d’anar-se’n un mes de vacances a l’altra punta del món tres dies després (segueixo pensant que els metges abusen de les drogues).

Però si fem memòria, des del principi de la temporada veurem com les lesions ens han acompa-nyat durant tot l’any.

L’esquí es molt perillós i sempre suposa iniciar els assajos amb al-gun tocat: l’Ignasi A. es perdia els tres primers mesos per una luxació a l’espatlla (si aneu a la neu aquest hivern, tingueu molta cura).

La torre de la colla, i no em re-fereixo al 2de7, sinó a l’Alfons, ar-rossegava una lesió de sis mesos de baixa patida en un partit de bàs-quet, que li va impedir d’assajar a tope fins a l’abril.

El futbol és una de les activitats més perilloses segons les estadís-tiques i va significar la pèrdua de l’Ibra durant tres setmanes i del Porta durant quatre setmanes per un esquinç (la sort ha estat del nostre costat i no podrem parti-cipar en el temut Intercasteller).

El Pablo es perdia dues setma-nes per culpa del pàdel, la ciàtica del Bene l’apartava de les pinyes durant dos mesos i els còlics del Figueras han donat pel cul tota la temporada (si les pedres hagues-

Rai Batlle

Lesions i castells

Els diferents estudis corroboren la idea tan defensada pel món casteller que fer castells té un risc de lesions similar o inferior al de diverses activitats de lleure. Les lesions im-

portants, segons constaten aquests estudis amb caràcter científic, són molt esporàdiques.

Un estudi fet per Jaume Rosset, Rafael Abós, Jaume Canela i Josep Maria Saló publicat a la Revista de la Societat Catalana de Pediatria l’any 1998 compara les lesions produïdes en l’activi-tat castellera amb diversos esports […] i arriba a la conclusió que «la sinistralitat en els castells és baixa, equiparable o inferior a la d’altres activitats».

L’informe especifica que el percentatge de lesions greus en la pràctica casellera és del 8,5 % en la canalla i del 17,2 % en els adults, unes xifres notablement inferiors als incidents en activitats com el rubgi (20 %), el karate (26 %), l’handbol (32 %) o l’escola (32 %).

Es consideren accidents greus les lesions que requereixen més de 30 dies per guarir, que poden deixar seqüeles o que tenen un risc vital. Aquestes dades posen de manifest que, tot i l’espectaculari-tat de les caigudes dels castells, el nivell de perillositat no és tan elevat com socialment es considera.Menys lesions que el bàsquetL’estudi indica que es produeixen 44 lesions per cada 100.000 hores d’activitat castellera en el cas dels nens, i 29 entre els adults. En el bàsquet el nombre de lesions per les mateixes hores és de 300, en l’handbol 410 i en futbol entre 50 i 560 segons els casos. L’estudi, però, segons reconeixen els seus autors, necessita més profunditat i precisió, si bé exposa una sentència interessant per demostrar que la perillositat dels castells és inferior o semblant a la de determinades pràctiques esportives socialment acceptades.

Un altre estudi, promogut per la Coordinadora i el Foment de

Risc, però menys que no es pensa

Aquesta temporada només hem caigut dues vegades, però les lesions extracastelleres ens han

acompanyat durant tot l’any


la Ciència i la Salut al Món Casteller, amb la participació de Pere Godoy, […] dels anys 2002 i 2004, compara la fre-qüència i gravetat de les lesions entre 146 nens integrants de la canalla de 21 colles, tant en la pràctica castellera com en altres activitats d’oci, i conclou que el risc de lesió fent castells és dues vegades inferior que en les altres activitats […]. Segons aquest treball, només el 24 % de les lesions que tenen els nens de les colles es produeixen fent castells […]. Conclou que l’activitat castellera presenta risc moderat de lesió, tot i que els casos d’accidents greus són lleugerament superiors en el cas de les caigudes castelleres, amb lesions concentrades especialment al crani.El coixí de la pinyaUn tercer estudi, dut a terme l’any 1998 pel Departament de Biomèdica del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, exposa les diferències entre les caigudes per despenjament del pom sobre les produïdes de manera col·lectiva per tot el

tronc, i manifesta l’efecte de frenada produït per les petites topades entre castellers del tronc en el moment de caure. […] Un estudi del mateix CAR de l’any 2005, que comple-menta el treball anterior, detalla que la capacitat d’absorció d’energia de la pinya, que se situa entre un 40 % i un 60 %, redueix la força d’impacte a la meitat de la seva intensitat natural. Per acabar, un conjunt de dades facilitades per la Coordinadora com a conseqüència de la fatalitat de les San-tes posa de manifest que el nivell de seguretat i fiabilitat de les construccions castelleres s’ha incrementat notablement els darrers anys. Segons aquest report […] l’any 2005 […] les caigudes van suposar el 3,70 % dels castells, mentre que deu temporades enrere […] les caigudes van ser el 7,19 %. Aquest augment dels castells completats o bé dels desmun-tats ha estat progressiu any rere any […].Nando Blasco i Santi Terraza. Article publicat a la Revista Castells n. 12 el setembre de l’any 2006.

Estudi de sinistralitat(font: Revista Castells, 12)

Lesions per cada 100.000 hores

Castells44

Futbol50-560

Bàsquet300

Handbol410

Escola650

Lesions per cada 1.000 practicants

Castells97

Pati escola1,4

Escola28,5

Accidents en gral.64,4

Ed. física117

Percentatge de lesions greus

Castells8,5-17,2 %

Futbol11 %

Karate26 %

Handbol32 %

Escola32 %

sin sigut d’or, barra lliure cada setmana).

La Marta es perdia més de mitja temporada per un accident de moto que li va partir una tíbia, i l’accident de moto de la Sara estroncava les il-lusions de la colla en l’última diada.

I treballar, tambéPerò no només els esports són pe-rillosos, la feina també ho és, i un esquinç treballant ens deixava el Rubén L. fora de combat durant tres setmanes. I la lumbàlgia del Txus (aquesta no deu ser de treba-llar) l’allunyaven de la pinya dues setmanes.

El menisc ha tocat la pera a l’Horaci i a el Jonàs durant mas-sa temps, i altres lesions de més o

menys importància que no recordo ara mateix ens han debilitat durant tota la temporada.

No hi ha cap dubte que els cas-tells són una activitat de risc, però les estadístiques —podeu consultar l’article de Nando Blasco i Santi Terraza publicat a la Revista Cas-tells núm. 12 (2006)— diuen que ho són molt menys que moltes al-tres activitats.

Per corroborar aquesta opinió, hem fet aquest estudi en la nostra colla (sense cap validesa científica), en què queda clar que el lloc més segur on es pot ser és a la Nau; és a dir, que com més hores a l’any pas-seu dins la Nau més sans, més forts i més guapos estareu.

Assaig!, assaig! i assaig!



Després d’assistir acciden-talment a unes quantes juntes de la colla, vaig veure que, en algun mo-

ment, gairebé totes es tornaven mo-notemàtiques.

Quin era aquest tema tan candent, tan important per parlar-ne sempre?

Era el creixement.Més concretament, el creixement

del nombre de membres de la colla.I quin tipus de membres es busca-

va? Pel que vaig entendre, es buscaven aquells nous membres que vinguessin a l’assaig i a les diades, i que com a re-sultat la colla pogués fer castells cada cop més grans.

Crec que per a molts de vosal-tres no he explicat res de nou. I crec que aquest és un objectiu important per a la nostra colla i per a totes les colles: créixer.

La indústria del softwarePer intentar ajudar en aquest propò-sit, vull fer servir l’exemple de la in-dústria i, en concret, de la indústria del software, o programari en català. És un exemple que es pot extrapolar a altres tipus d’indústria i que en el nostre cas és aplicable a la colla.

Per què les empreses volen tenir més clients? Perquè com més clients tens, més capacitat tens de fer negoci i de guanyar més diners.

És pur capitalisme, i per bé o per mal és el model econòmic més estès al món actualment. No hi vull entrar en més detall, però segur que en Joan Carles (el de la Mariona i la Mari-luz) ens podria omplir tres números de Peus Negres amb aquest tema i n’hauríem de fer una edició limitada enquadernada en vellut.

Tornant al tema: què passava amb aquests clients? Per què no creixien les empreses de programari? Què fe-ien malament?

Es van adonar que els seus clients compraven llicències en propietat del programari, que podien fer servir sempre, per sempre més. I que molts, l’any següent, quan havien de renovar el manteniment del programa, que incloïa la nova versió, suport tècnic i altres avantatges, no ho feien.

Això impactava directament en el creixement, perquè no podien man-tenir un negoci recurrent. El negoci recurrent eren uns diners fixos pro-vinents dels manteniments; el negoci nou, el que impactava en el creixe-

ment i els podia fer créixer, eren les noves llicències de programari venu-des l’any següent.

Després de bastants anys d’un mo-del de vendes que havia funcionat en èpoques de vaques grasses i que dona-va creixements de dos dígits, perquè el negoci nou era sempre molt gran, van veure que ja no funcionava en èpoques de vaques magres. Les llicències noves no cobrien les pèrdues dels manteni-ments i de la pèrdua dels clients con-tents que any rere any i amb gran es-forç anaven actualitzant els programes.

I això és molt important! Adonar-se que alguna cosa no funciona i que s’ha de canviar i acceptar-ho, és el que fa que s’avanci, que en definitiva siguem millors com a societat, com a colla i so-bretot com a persones.

Això és el que han fet moltes in-dústries de programari: s’han adonat que han de mantenir la fidelitat dels seus clients i, en conseqüència, estan canviant els models de negoci.

Què passava amb l’antic model de negoci? Amb l’antic model els clients tenien una llicència en propietat.

Això vol dir que si als clients ja els va bé el programa que tenen en propi-etat, fa tot el que volen que faci i que

David SabatéEl creixement

de la collaCom la gestió del creixement de clients en la indústria pot

ajudar el creixementde les colles castelleres?

Per David Sabaté


li demanen, per què han de pagar-ne una actualització?

Què passava al cap dels anys? Que per raons de hardware —o maqui-nari—, de noves tecnologies, de re-queriments del mercat, etc., aquest client acabava comprant una llicèn-cia nova, que moltes vegades era més econòmica que haver anat pagant el manteniment tots aquells anys. Per-què el que rebien a canvi del mante-niment no els satisfeia prou.

Amb aquest comportament gene-raven una incertesa molt gran en la previsió de negoci de les empreses de programari.

Un nou model de negociEl nou model de negoci vol soluci-onar aquesta problemàtica, aquesta incertesa.

I quin és aquest nou model de ne-goci? Doncs el nou model de negoci es el lloguer.

Moltes empreses de programari ja no et venen una llicència d’ús de per vida. Només te la lloguen per un temps limitat.

Per tant, si any rere any vols fer servir el programa perquè el neces-sites per a la teva feina, l’has d’anar llogant. I la diferència amb el mo-del anterior és que els clients paguen cada any, és un negoci recurrent i amb poques variacions.

Cada any les empreses de progra-mari tenen un negoci quasi fix que es va incrementant cada any amb nous clients.

Per als accionistes això és música celestial, i si l’empresa de programa-ri està en borsa, el seu valor creix i s’asseguren la supervivència per uns quants anys més.

Fidelització en els castellsTornant als castells, quines són les lli-çons o idees que podem aprofitar amb aquest exemple? Jo vull agafar-ne no-més una, la fidelització.

Les grans empreses de programari han fidelitzat els seus clients.

Per què les colles no poden fide-litzar els castellers? Què hem de fer

perquè els castellers que tenim no se’n vagin? Què hem de fer per recuperar els castellers que han marxat?

Jo crec que si com a colla entenem que hi ha coses que no s’han fet bé i que no es fan bé, i ho reconeixem, podrem millorar i créixer. No només socialment, sinó també en valors i, fi-nalment, en castells.

Ara no amagaré la pota, ja que he dit que hi ha coses que s’han de mi-llorar. En diré unes quantes, i no vull que ningú se les prengui malament, és una crítica constructiva de coses que passen ara i que han passat de sempre:

ComunicacióLa comunicació és bàsica i s’ha de co-municar tot:

• A tots els membres de la colla se’ls ha d’informar de la manera com estan treballant.

• Si hi ha comunicació, tot és clar i es poden fer comentaris constructius i s’eviten els malentesos.

• Si ets part de la Tècnica, ets un dels responsables de la colla, i si hi ha algú que creus que no està content l’hi has de preguntar. La feina de tot responsable és saber com està la seva gent, per això és el responsable.

FamíliaHem de lluitar perquè una família sen-cera pugui ser part de la colla. És un dels creixements més fidelitzats. Hi ha

poques activitats que es poden fer en família, i els castells en poden ser una:

• Quan em refereixo a família, ho faig com a terme cultural, perquè quan dic família parlo de qualsevol nucli afectiu, siguin monoparentals, parelles gais, parelles de fet, etc.; el que sigui que tinguin una relació afectiva que pugui influir en un cas-teller a venir o no a castells.

• Sovint no tots els membres d’una família tenen el mateix nivell de mo-tivació a la colla. I als membres sense motivació, actualment, no se’ls ajuda a trobar aquesta motivació per venir a fer castells.

• Si algú de la família falla, al final no ve ningú.

ConclusióNo podem permetre que ningú més se’n vagi de la colla sense una raó jus-tificada. Perquè som la base d’un crei-xement sòlid, si no podem mantenir any rere any els castellers a la colla, mai no creixerem. I tots en som res-ponsables en la part que ens toca.

Aquest escrit no és casual, el mo-ment és important com a colla per-què estem en un punt d’inflexió.

Si podem fidelitzar els castellers que tenim, creixerem. I si creixem, podrem continuar sent colla de vuit i qui sap què més podrem fer.

Us saluda amb molt d’afecte,el Sabaté


te han estat a la festa amb les seves ac-tuacions, i també en les dues primeres edicions preparant el brou de Nadal i una boníssima paella solidària.

Encara que els castellers i nosaltres som dues entitats amb interessos ben diferents, tenim punts en comú. To-tes dues estem formades per gent de diferents edats, totes dues encarem el futur amb força i ambició per arribar cada cop més lluny, i fins i tot coin-cidim en el color blau de les nostres camises i samarretes!

Tots ens coneixem i no fa pas gaire també vam compartir un dels vostres assaigs del divendres. Els Drums des-prés vam fer una animada cercavila, inici de la festa de la Castanyada, que vam celebrar tots plegats al local de Castellers, la Closca.

Des dels seus inicis, la nostra co-lla ha fet un camí ascendent i ha anat

El grup de percussió Drums d’Esplugues es va iniciar el 2010 amb dotze integrants de diferents edats, tots veïns

d’Esplugues. Els nostres inicis van ser en una colla de diables com a tabalers de cua. Tot seguint les nostres inquie-tuds, vam decidir formar una colla per gaudir d’altres ritmes de percussió.

Ens atrau molt la idea associativa que la colla ens ofereix. Ens permet de participar de manera activa en el desenvolupament cultural tant a dins com a fora d’Esplugues, aspecte que ens resulta força estimulant.

Des de fa quatre anys tenim enge-gat el projecte Esplugues Toca per La Marató. Aquest projecte pretén d’ager-manar principalment les entitats d’Es-plugues i els grups de percussió en ge-neral per recaptar el màxim de diners per col·laborar en la Marató de TV3.

Una de les entitats que fa pinya amb nosaltres són els Castellers d’Es-plugues, que des dels inicis del projec-

creixent tant en components com en experiència. Aquest any 2015 ha que-dat primera al concurs de percussió de Montblanc i segona a les ciutats de Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Llavaneres.

En les nostres actuacions sempre volem transmetre alegria i bona ener-gia. Portem la festa arreu animant cercaviles, actes solidaris, casaments, aniversaris, etc.

És per això que ens definim clara-ment com un grup de percussió que vol aglutinar totes les persones que busquen un ambient familiar i que sense tenir gaire coneixements musi-cals volen dedicar el seu temps lliure amb passió i de manera desinteressa-da a la percussió.

Si t’agrada la percussió i ens vols venir a conèixer, no ho dubtis i tru-ca’ns! Tel.: 615 24 99 43

Els Drums d’EspluguesTot i que Drums i Castellers tenim interessos molt

diferents, també tenim molts punts en comú

Foto: Drums

Els Drums davant la Closca el dia de la castanyada.

Pilar a l’acte en suport de La Marató

Rai Galve

On estiueges? Típica pregunta que a tothom se li ha fet en algun moment o altre. Segur que molts teniu una caseta a la platja, la casa del poble dels avis o aquell apartament

on aneu cada estiu.Quan preguntes això a algú de Masarbonès, no saben

què dir. Masarbonès no és un lloc on s’estiueja, Masarbonès és un estil de vida, i el mateix passa amb els seus castells.

Un cop a l’any, quatre arreplegats (sense fer propagan-da) es troben tan sols dos dies abans per fer segurament els castells amb menys castellers que es poden veure actu-alment al món. Castellers de Gràcia, Cornellà, Esplugues, Sabadell… Deixen la seva camisa per no posar-se’n una altra, ja que el que fan és agafar un sentiment. No ens posem filosòfics, perquè aquest sentiment és el de pensar que després dels castells ve el vermut, però tant és. En fi, la qüestió és que gràcies a un grup de gent s’ha aconseguit fer castells tan destacables com un 3de6, una torre aixeca-da per sota i fins i tot un pilar de quatre.

Sí, ho sé, molts deveu pensar: «Baah! Què celebren aquests rucs, si això ho pot fer tothom!» Però precisament perquè sou vosaltres, castellers, els que llegiu això, estic segur que no cal explicar-vos res. En un poble on a l’hi-

vern amb prou feines s’arriba a 20 habitants (comptant-hi gats i gossos), i que per Festa Major s’omple per rebre 200 persones, el 3de6 és el de menys. L’únic que necessita és una excusa per unir-se i gaudir durant uns minuts d’allò que tant ens agrada a tots: els castells.

On estiueges?Un poble que a l’hivern amb prou feines arriba a vint habi-tants, l’únic que necessita és una excusa per unir-se i gaudir durant uns minuts d’allò que tant ens agrada: els castells

Primer castell de sis de la colla de castellers de Masarbonès, l’estiu del 2014.Font: Associació Recreativa l’Harmonia

Els Xiquets de Valls del segle xix van con-vertir l’activitat de la festa major en una celebració desestacionalitzada, que es

desenvolupava en moltes localitats del país i que permetia treballar en grup de manera com-penetrada. Els Xiquets actuaven amb xiquets de poblacions que abastaven des de Tarragona fins a Igualada. Aquests grups eren formats per aficionats locals que en la gran majoria de casos només actuaven en pròpia plaça. […] El costum encara es manté ben viu a la festa major de Llo-renç del Penedès i ja se’n té constància el 1890, ara fa 125 anys.

Un altre exemple molt més recent i alhora desconegut el localitzem a Masarbonès. Hi ar-riben des de Barcelona, l’Hospitalet de Llobre-gat, Valls, el Vendrell, París, Bèlgica… A 21 km de Valls, Masarbonès pertany al municipi de Mas-

llorenç (Baix Penedès), la mateixa comarca que Llorenç. Com Llorenç, és a la ruta de Valls a la Bisbal del Penedès, l’Arboç i Vilafranca, en plena àrea etnogràfica dels castells històrics.

El patró de Masarbonès és sant Bartomeu (24 d’agost). En una cita amb regust ancestral, en un poble enmig de vinyes i ametllers, els masarbonencs programen ritus com les matinades en què acompanyen els músics, l’anada i tornada d’ofici, la processó del pa beneït portat pels nens, la subhasta de la coca rodona o el concert vermut. El rol central i conductor del pa beneït originà en aquesta àrea a cavall del Tarragonès i el Penedès un model etnogràfic propi, que roman en alguns pobles.

Des del 2001, el migdia del dissabte s’orga-nitzen en colla a la plaça de l’Om i alcen castells, habitualment de fins a 5 pisos, amb faixa, sense

camisa distintiva i amb cascos per a la canalla. És una de les escasses pervivències de colles d’aficionats, habituals des del xix fins a la guerra civil. Presents a la celebració des del 1989, els gra-llers de Molnàs, en aquests moments fusionats amb els Bordons de Tarragona, hi refilen l’aleta.

Els aficionats no tenen estatuts ni entitat le-gal, però han actuat amb els noms de Xics de Masarbonès i Colla Castellera de Masarbonès, denominació més comuna en els darrers pro-grames de la Festa Major. Això sí, els masarbo-nencs convoquen dos assaigs i tenen croquis de les pinyes i servei d’ambulància de Masllorenç. El seu cap de colla és Lluís Vives (Castellers de Cornellà). Amb anterioritat al 2001, se sap segur que el 1992 va haver-hi castells per part dels aficionats, i se’n guarda testimoni gràfic a les parets de la sala recreativa del poble.

Els castellers aficionats de Masarbonès Adaptació de l’article de Jordi Bertran a revistacastells.cat



Francesc Pujols

Minyons i Vella amenacen el regnat dels Verds

La superioritat dels Castellers de Vilafranca, fora de dub-te durant l’última dècada i mitja, comença a trontollar

gràcies al salt qualitatiu de dues colles amb una gran trajectòria, la Vella i els Minyons, que han retallat distàncies i han completat la millor temporada de la seva història.

Els verds segueixen sent els que dominen una gamma més àmplia de castells, des dels emmanillats fins als nets, passant pel pilar i les construc-cions amb agulla. Com a prova, la diada de Tots Sants, en què la colla dirigida per Pere Almirall va signar la millor actuació de tots els temps amb el 3de9 amb folre i agulla, el 2de8 sense folre, el 3de10 amb folre i mani-lles i el pilar de 8 amb folre i manilles, tots quatre descarregats.

Els Minyons recordaran el 2015 com l’any en què van descarregar el

2015, un any de rècord

El 2016 és any de Concurs i aviat començaran els pronòstics, les anàlisis de les colles favorites i les travesses sobre les formacions que hi aniran

el diumenge i les que ho faran el dissabte.L’any que tanquem presenta un escenari

igualadíssim, en què les colles de segona fila pugen amb més força que mai

i les capdavanteres exploren els límitsdels castells, sovintejant estructures que,fins fa ben poc, semblaven inabastables.

Per Sergi Pont

L’inèdit 4de10 amb folre i manilles, que els Minyons de Terrassa van descarregar a la seva diada, el 22 de novembre. (foto d’Andreu Puig)


primer 4de10 amb folre i manilles, un castell que fins ara ni tan sols s’ha-via coronat. Els malves, a més a més, han excel·lit en totes les estructures amb manilles, especialment en el seu castell insígnia, el 3de10.

La Vella, caracteritzada per la rau-xa i l’inconformisme, ha culminat aquest 2015 dues diades que passa-ran a formar part de la seva extensa història: Sant Fèlix i Santa Úrsula. A Vilafranca van donar un cop de puny sobre la taula posant en dubte l’he-gemonia dels verds i sortint de plaça amb la millor actuació, i a Valls van unir en una mateixa actuació el 4de9 sense folre, el 2de8 sense folre i el 3de10 amb folre i manilles. Malgrat que han quedat un esglaó per sota de terrassencs i vilafranquins pel que fa a castells descarregats i estructures emmanillades, no hi ha dubte que els rosats estan en un gran moment de forma i plantaran cara aquest 2016.

Joves de Valls i Jove de Tarragona, pel quart llocLa polèmica sobre les colles que han de formar el cartell de Sant Fèlix ha tornat a protagonitzar bona part de la temporada i es preveu que pugui con-tinuar-ho fent, ja que la igualtat entre les colles de gamma extra és màxima. La Joves de Valls i la Jove de Tarra-gona semblen que són el principal focus de dubte (la temporada de Ve-lla i Minyons ha estat incontestable) i afronten el 2016 amb dinàmiques contraposades. La colla capitaneja-da per Jaume Galofré desperta més optimisme que els últims anys i, mal-grat que disposa d’un ventall limitat de castells de la gamma alta, ha con-solidat el 2de9 amb folre i manilles i ha presentat candidatura al 3de10. La Jove, en canvi, ha patit per man-tenir l’estat de forma espectacular de temporades anteriors i s’ha aferrat a la fiabilitat dels castells bàsics de 9 i d’al-gun gamma extra esporàdic per man-

tenir-se a dalt de tot. D’altra banda, els Xiquets de Tarragona han fet un salt importantíssim que feia temps que esperaven: descarregar un castell de gamma extra. El premi ha arribat gràcies al 2de9 amb folre i manilles, però això no ha impedit als matalas-sers treballar altres estructures de la màxima dificultat, com ara el pilar de 8 o el 5de9.

Un any més, tres colles de nou a BarcelonaPocs canvis per a les tres colles grans de la capital, que han mantingut el nivell durant el 2015. Els Castellers de Sants s’han mostrat fiables amb les estructures bàsiques de 9 i han des-carregat el 2de9 amb folre i manilles

en un parell d’ocasions. Els Borinots han tancat amb èxit una temporada en què han patit baixes de tronc molt importants. Els Castellers de Barce-lona no han fet el salt que esperaven a la gamma extra i segueixen tenint en el controvertit 9de8 el seu valor prin-cipal. La colla degana de la ciutat ha mostrat una certa irregularitat al llarg de la temporada, però ha acabat amb bons números pel que fa a castells de 9 i ha assolit la millor actuació de la seva història. Els Castellers de la Vila de Gràcia han seguit mostrant una alta regularitat amb el 3 i el 4de9 i, segons paraules del seu cap de colla, començaran a plantejar-se seriosa-ment el 2de9 amb folre i manilles la temporada vinent.

A sota, el 3de10 dels Castellers de Vilafranca descarregat a Tots Sants (foto de Pere Gassó) i el 3de10 carregat de la Colla Vella per Santa Úrsula (foto de Joan Grífols). Aquest 2015 se n’han vist 5 de descarregats (4 Minyons, 1 Vilafranca)i 4 de carregats (2 dels verds i dels rosats), a més dels intents de la Colla Joves de Valls i de la Jove de Tarragona.

reportatge


Catorze colles de nou, un rècord històricA banda de les colles que ja hem es-mentat, fins a cinc formacions més han fet castells de 9 aquesta tempora-da. En primer lloc, els Capgrossos de Mataró, que, malgrat patir un inici de temporada complicat, han remun-tat el vol els darrers mesos de l’any i han descarregat el 4de9 amb folre i el 3de9 amb folre en diverses ocasions i han carregat el primer pilar de 8 de la seva història. Tampoc no han aca-bat de trobar la continuïtat amb els castells de 9 els Xiquets de Reus, que només han descarregat un 3de9 amb folre. Els reusencs han pogut celebrar, però, els dos primers 4de9 amb folre carregats de la seva història, tots dos a la plaça del Mercadal.

Els Castellers de Sabadell, els Xicots de Vilafranca i els Nens del Vendrell han viscut una tempora-da amb una dinàmica ascendent. Els

Saballuts, que continuen sorprenent any rere any, han descarregat quatre vegades el 3de9 amb folre i han estre-nat el 4de9 amb folre. Els Nens del Vendrell han signat la millor tempo-rada de la seva dilatada història amb un 3de9 amb folre descarregat a les acaballes de la temporada i els primers 4de8 amb l’agulla i 5de8, un castell que ja havien intentat fa 45 anys. Els Xicots de Vilafranca han obtingut el premi a la seva persistència coronant els seus dos primers castells de 9 i descarregant, per primera vegada, el 5de8 i el pilar de 6.

Dotze colles tenen el sostre en els castells de 8El nombre de colles de vuit s’ha re-duït enguany, en bona mesura gràcies a les colles que han fet el salt als nou pisos. La formació més destacada dins d’aquest grup són els Marrecs de Salt, que ja preparen l’assalt als nous pisos,

amb un 3de8 molt consolidat i amb el 5de8 i el 2de8 amb folre com a castells límit. També podem afegir en aquesta categoria els Castellers de Sant Cu-gat, que han sumat el 5de8 i el pilar de 6 al seu repertori, tot i que han perdut pistonada amb el 2de8 amb folre.

Pel que fa a les colles de nivell bà-sic de 8, destaquen els Castellers del Poble-sec, que han estrenat el 3de8, i els Castellers de la Sagrada Família, que han descarregat per primera vega-da el 4de8, han excel·lit amb la torre i, fins i tot, s’han atrevit amb un 3de8 que els queda pendent.

La base del món casteller també creixEl creixement no és patrimoni exclu-siu de les colles capdavanteres, sinó que s’està produint a tots els nivells. El 2015 ha registrat un rècord de colles que han coronat castells de 7 pisos (62) i un augment del nombre de formacions arreu del Principat i, fins i tot, en altres punts del planeta. A hores d’ara, el món casteller ja supe-ra la vuitantena de colles, uns guaris-mes que molt probablement continu-aran creixent durant els propers anys.

Estrenes diverses del 2015: el 3de9f dels Nens del Vendrell (Font: Diari de Vilanova), el 5de8 dels Castellers de Sant Cugat (Foto: J. S.) i el 3de8 dels Castellers del Poble-Sec (Foto: Lluïsa Coquard).

Ha pujat el nivell de la majoria de colles, amb el màxim nombre de colles de nou (14) i de set (62), i

amb més de 80 formacions arreu de Catalunya.

reportatge


La Trobada de Colles Caste-lleres del Baix Llobregat va néixer l’any 1995 arran del boom de colles que havien

anat apareixent els primers anys dels noranta. Així s’aplegava un seguit de colles semblants, que podien ser acompanyades per les més granades.

La primera Trobada es va fer a Sant Andreu de la Barca i hi va participar 6 colles: les veteranes Castelldefels (1981-act.) i Cornellà (1991-act.) i les acabades de crear Esparregue-ra (1994-act.), Gavà (1994-2004;

2013-act.), Esplugues (1994-act.) i Sant Boi (1994-2007).

La 21a edició de la Trobada, feta per primer cop a Esparreguera, va mostrar un bon nivell general, amb onze colles a plaça, cinc de les quals van fer castells de set pisos, i amb el nostre intent desmuntat de quatre de vuit. Però com s’ha arribat fins aquí?

El domini de CornellàLa colla més en forma al principi eren els Castellers de Cornellà, que van ser la millor colla del Baix, amb al-

guns alts i baixos, fins al 2007. Són els únics que han descarregat el 4de8 en la Trobada del Baix (un cop, el 1995) i el 2de7 (fins a cinc vegades entre el 96 i el 2005). Llevat d’alguna excep-ció, Cornellà sempre ha fet la millor actuació de la Trobada (deu vegades) o la segona (vuit). Fins l’any 2007, només els Castellers de Gavà (1998) a casa seva, Sant Andreu de la Barca (2000) a Sant Boi i Sant Feliu (2002) també a casa van quedar per davant de Cornellà.

La frontissa del 2008El 2008 hi va haver el sorpasso. Des-prés d’uns anys de creixement, el Castellers d’Esplugues ens vam pre-sentar a final de temporada amb un ventall de castells de la gamma alta de set suficient per igualar els Castellers de Cornellà. Totes dues colles hi vam portar el 5de7, però el de Cornellà només va quedar en carregat, mentre que nosaltres a més hi vam descarre-gar el 4de7a.

Aquell 2008 a Sant Feliu també va ser un moment frontissa per dues

Les colles de la comarca a través de les Trobades del Baix

La cita anual, que es fa en una ciutat diferent del Baix Llobregat des de l’any 95, ha estat sempre un reflex de les alegries i les penes de la nostra comarca, que segurament no té ni la tradició ni l’afició que hi ha en altres zones de Catalunya, però que a poc a poc s’ha anat fent un lloc al món casteller. Després d’uns anys d’estancament i davallada, actualment és un dels millors moments per a les colles del Baix.Text: J. Santacreu. Article publicat amb algunes modificacions al canal casteller del diari Ara.


raons: va ser el darrer cop que només es feien dos castells més pilar a l’actu-ació —la demanda de tres rondes de castells l’encapçalàvem nosaltres— i el penúltim que la Trobada es va fer a fi-nals de temporada. Al principi aques-ta diada se celebrava al desembre, va anar passant cap al novembre i les cinc darreres edicions es van fer a l’octu-bre; el 2010 va passar a la data actual, pels volts de juny. Aquest 2016 torna-rà a l’octubre amb motiu de les Festes de Tardor de Sant Feliu de Llobregat.

Pel que fa a les millors construcci-ons, els anys que Cornellà no estava a l’altura habitual, com quan van fer millor actuació altres colles, els cas-tells no passaven del 3de7 o de vega-des del 4de7a. Els anys que els liles anaven forts, el 2de7 i el 4de8 (6 anys diferents fins al 2005) eren els castells més difícils. A partir del 2006, Cor-nellà va perdre el 2de7 i comença una lenta decadència, que el 2008 conclou amb el sorpasso.

La Trobada, en creixementSi es mira el gràfic de valoració de les actuacions (compta només tres cas-tells tots els anys; els anys que baixa molt és perquè no hi ha pilar de cinc en actuacions de dues rondes de cas-

tells), es veu que els anys de domina-ció de Cornellà, amb els sotracs dels anys que hi anava més de circumstàn-cies, comencen a acabar el 2005, amb el darrer 2de7, i que a partir del 2008 la millor actuació comença a remun-tar d’acord amb la millora progressiva de la nostra colla. Tanmateix, cal re-cordar que fins al 2008 encara es feien només dos castells més el pilar, i que els anys de bonança de Cornellà, si hagués pogut fer tres castells, hauria fet números molt més bons.

El fet que aquests darrers anys la Trobada s’hagi celebrat en el primer tram de temporada també ha pro-vocat que no totes les colles puguin anar-hi amb totes les construccions assajades. Això ha pogut condicionar que mai no hi hàgim portat el 4de8 o el 2de7, a banda d’Esparreguera aquest 2015. Això també pot explicar la petita davallada de l’any 2009 res-pecte a l’any anterior.

Més colles que maiL’any 1995 la Trobada va comptar amb la participació de sis agrupaci-ons, més la dels Castellers de Sant Andreu de la Barca, aleshores en formació. A partir del 1996, i fins al 2003, el nombre de colles va oscil·lar

entre vuit i deu. L’excepció de les sis colles del 2002 era premonitòria: a partir del 2004, amb set, l’assistència cada cop va ser més escassa. El declivi de la comarca coincideix en línies ge-nerals amb el del món casteller aquells anys i també amb el dels Castellers de Cornellà. El mínim de colles es va assolir en l’edició del 2007, a Esplu-gues, i es va quedar estancat entre les cinc i sis colles del 2008 al 2012.

El 2013, coincidint novament amb l’esclat del món casteller arreu de Catalunya, el Baix Llobregat va viure un nou reviscolament: es va passar a vuit colles aquell any, deu el 2014 i tretze el 2015, amb tot de formacions noves: la refundació dels Castellers de Gavà, el naixement dels Carallots de Sant Vicenç i els Caste-llers de Viladecans, la tornada dels Castellers d’Esparreguera, absents des del 1997 (tots aquests el 2013) i l’aparició dels Encantats de Begues (2014). Els Castellers del Prat, aca-bats de fundar, van anunciar que no hi participarien els darrers dies abans de l’actuació.

Així doncs, amb la participació de gairebé totes les colles de la comarca, hem arribat al màxim històric d’onze formacions a la Trobada. A aquestes,

reportatge


cal afegir-hi les següents, ja desapare-gudes: Castellers de Sant Boi (1994-2007), Castellers de Martorell (1996-2000), Castellers de l’Hos-pitalet (1996-2005) i Castellers de Sant Andreu de la Barca (1996-2008); és a dir, 15 colles en total han participat en la Trobada del Baix durant les 21 edicions. Els únics que sempre hi hem estat som nosaltres i Cornellà. La resta de colles hi han deixat d’assistir gairebé sempre com a conseqüència de períodes d’aturada de l’activitat castellera (Sant Feliu, Castelldefels, Gavà), de moments de baixada del seu nivell o, senzilla-ment, perquè encara no s’havien fun-dat (Matossers, Jove de l’Hospitalet, etc.) o perquè han desaparegut. Un cas a banda són els Castellers d’Es-parreguera, que el 1998 van decidir no ser-hi però que hi van tornar el 2012. El darrer grup són les colles del nou boom, que van aparèixer a partir de l’edició d’Esplugues del 2013.

Pujada del nivell casteller?Fora dels Castellers de Cornellà i, després, dels d’Esplugues, a partir del 2004 el nivell de les Trobades del Baix va anar baixant. Els primers anys moltes colles havien fet castells de set,

però a partir del 2002 aquest nombre es va estancar en tres. Del 2002 en endavant només Cornellà i Esplu-gues fan sempre castells de set pisos; fins al 2005 les acompanyen els Cas-tellers de Sant Feliu (2002 i 2004), Matossers de Molins de Rei (2003) i els Castellers de Sant Andreu de la Barca (2005). Del 2006 al 2013 només s’hi afegeix el 4de7 dels Ma-tossers el 2011, que eren amfitrions. Aquest període (2002-2013) coinci-deix amb la desaparició o congelació de moltes colles i amb un procés de crisi castellera general que comença a remuntar a finals de la primera dèca-da dels 2000. Així, el 2013, a Esplu-gues, hi participen ja vuit colles, amb tres de noves, tot i que encara el nivell és molt baix i que dues surten de pla-ça sense haver pogut descarregar cap castell de sis pisos. El 2014 es conso-lida el creixement, amb 4 colles de set (Esplugues, Cornellà, Esparreguera i Carallots) i una actuació amb sis colles de sis sense gaires intents frus-trats, a diferència de l’any anterior, que havia estat un drama. El 2014, a més a més, amb deu colles, la Trobada iguala els registres màxims del 2001 i el 1997, anys en què moltes colles fe-ien castells de set pisos. Aquest 2015

els Castellers de Sant Feliu han tor-nat a fer un castell de set en la Troba-da des del 2004 i s’han afegit així a les altres quatre colles. També s’hi ha pogut veure un altre quatre de vuit, si bé el vam haver de desmuntar força aviat: l’únic carro gros de la Trobada és el de l’any 1995 dels Castellers de Cornellà.

Expectatives de futurS’acostuma a dir que és inviable que tantes colles convisquin trepitjant-se el terreny en una comarca amb tan poca tradició castellera. El fet és que els Castellers de Castelldefels van ser fundats el 1981 i que la Trobada fa enguany 20 anys, que els castells són cada cop més coneguts i que cada colla pot consolidar el seu creixement particular. D’altra banda, encara se’n creen de noves: els Castellers del Prat de Llobregat el 2015 i sonen també els Castellers d’Olesa per aviat.

Si la Trobada del Baix Llobregat és un reflex de l’estat de salut de la co-marca, és clar que sembla que hi pot haver un gran futur. Caldria analitzar cada colla particularment i veure’n l’evolució, però sembla clar que el ni-vell va pujant en la majoria de colles del Baix, incloent-hi la nostra, esclar.

reportatge


Per Sergi Pont

Com és que hi ha una colla caste-llera a Mont-real?

En Serge Mainville, un quebe-quès que va viure a Barcelona i va formar part dels Castellers de la Vila de Gràcia durant un any, va fundar la colla de Mont-real. En Serge va decidir que no volia deixar de fer castells i es va posar en contacte amb el Cercle Cultural Català del Quebec per desenvolu-par la idea.

Els Castellers de la Vila de Grà-cia han jugat un paper clau en la formació d’aquesta colla. Com us han ajudat?

Han vingut un parell de vegades a ajudar-nos en aspectes tècnics i, sempre que tenim algun dubte, els escrivim per correu electrònic perquè ens donin un cop de mà. Fa tres o quatre anys vam invertir tots els diners que ens quedaven perquè vingués en Ferran Pons, dels Castellers de la Vila de Gràcia. Vam pensar que o això funcionava o la colla acabaria desapareixent. Vam dipositar-hi totes les nostres esperances i va sortir bé perquè,

en només un dia, ja havíem acon-seguit més del que esperàvem fer en una setmana sencera. Els de la Junta Tècnica vam sortir d’aquell assaig amb un somriure d’orella a orella perquè ens vam adonar que teníem molt més potencial que no ens pensàvem. En Ferran va tornar a venir fa un parell d’anys amb la seva xicota, que és cap de canalla dels Castellers de la Vila de Gràcia, i la veritat és que per nosaltres va ser un luxe tenir-los.

Si tenir prou gent per fer castells ja acostuma a ser un problema fins i tot per colles de la zona tradicional, com us ho feu a Mont-real?

És complicat i, com a cap de colla, m’he d’acostumar a fer coses amb poca gent. Quan fem assajos especials som unes 30 persones i, sovint, fem assajos amb 20 per-sones. Aquest estiu van venir els Castellers de la Vila de Gràcia i vam aprofitar per fer coses que no podem fer mai, però que sabíem que podíem fer. Ens van deixar una enxaneta per fer el 4de5 net amb

l’agulla i vam completar un 4de6 de germanor.

És difícil planificar un calendari d’actuacions en un context en què no hi ha altres colles?

Evidentment, aquí no hi ha altres colles i, per tant, tampoc no hi ha rivalitat; estem totalment aïllats. El nostre calendari gira en-torn dels actes del Cercle Cultural Català: actuem per Sant Jordi, per la Diada i per la castanyada. A més a més, des de fa un parell d’anys organitzem una paella popular per finançar-nos i actuar.

I els assajos? Quan assageu?Fins ara assajàvem menys del

que a mi m’agradaria: un cop a la setmana durant una hora i mit-ja. Però aquest any començarem a assajar en un nou local i ens trobarem tres hores a la setmana. El 2016 serà un any interessant, perquè doblem el temps d’assaig i podrem fer moltes més proves. També volem fer assajos especials, però s’han de preparar bé i explicar per què els fem.

“Ens arriben castellers nous que no saben què és un castell ni n’han vist mai cap”

ENTREVISTA A IAN ERICKSEN, CAP DE COLLA DELS CASTELLERS DE MONT-REAL


Quina és la dinàmica d’assaig?Per començar, fem rengles i

exercicis per a la canalla, després hi ha una transició en què fem poms amb terços a terra i acabem fent proves netes, un pilar de 4 i una pinya. Al final, sempre pregun-to si algú té ganes de fer alguna prova en concret. Sovint, però, hem de canviar el programa en funció de la gent que ha vingut.

Creus que la gent que ve a la colla està més interessada en l’aspecte social que en els castells?

Crec que totes dues coses. D’una banda, la gent vol fer més castells i més complicats però, de l’altra, no s’adonen del compromís que això requereix. Per exemple, mai he pogut assajar el 3de5 net amb les mateixes persones perquè sempre falta algú. A vegades, fins i tot falta la meitat del tronc.

Els vincles amb Catalunya fan que el Quebec, i en aquest cas Mont-real, sigui un lloc propici perquè neixi una colla?

És cert que els quebequesos tenim una simpatia natural pels catalans perquè ens agrada que Catalunya també tingui una llengua i una identitat pròpies. Potser, per aquest motiu, no és casualitat que siguem l’única colla de l’Amèrica del Nord. Però també es nota la llunyania i el fet que hi ha molt pocs catalans a Mont-real. Els Cas-

tellers de París, per exemple, han començat aquest any i ja han fet construccions que a nosaltres ens han costat anys i panys d’assolir.

Els membres de la colla són ma-joritàriament catalans residents a Mont-real, o quebequesos?

Quan es va fundar la colla hi havia més catalans que quebeque-sos, però la situació s’ha invertit. El problema amb els catalans és que es queden amb nosaltres una temporada i després tornen a Cata-lunya. La canalla sol ser de famílies catalanes, que veuen la colla com una oportunitat perquè els seus fills tinguin una mica d’activitat catala-na i sentin parlar català.

Com veu els castells un quebe-quès?

Un problema molt habitual és que ens arriben castellers nous que no saben què és un castell ni n’han vist mai cap. Els poses damunt les espatlles d’algú i ja al·lucinen… i ja ni t’explico si parles de fer castells més alts! Jo crec que el primer que veu una persona que no sap què són els castells és el risc.

Com gestioneu el tema de la seguretat?

Ens cobreix l’assegurança del Cercle Cultural Català del Quebec, que és vàlida per a qualsevol activi-tat cultural de l’entitat. Però les asseguradores ja estan començant

a adonar-se del que fem i és proba-ble que ens apugin el preu. A més a més, tampoc no tenim ambulàncies a les actuacions.

I la Coordinadora de Colles Caste-llers de Catalunya (CCCC) us ajuda en aquest sentit?

Les colles de fora de Catalu-nya no formem part de la CCCC perquè, ara per ara, no hi ha cap format especial que reconegui les colles que som a l’estranger. De totes maneres, és un objectiu que ens plantegem.

Pel que fa al material, d’on traieu les faixes i les camises?

Aprofitem per comprar les faixes quan algú va a Catalunya i com-prem les camises en una botiga de roba laboral. Els companys de Gràcia ens proporcionen els cascs. Per finançar-nos hem dut a terme un projecte de micromecenatge que ha funcionat molt bé, sobretot gràcies a gent que ens ha donat un cop de mà des de Catalunya.

entrevista


Us heu trobat mai en aquella situació en què viatgeu i no sabeu com explicar què són els castells en anglès?

Com traduiríeu pinya? Els valors com força, equilibri, valor i seny com es po-den explicar? Com fer entendre el que implica ser membre d’una colla castelle-ra, com més de 150 persones alcen cas-tells junts? Com explicar-los que caure no és l’objectiu i que en cas que passi no es mor ningú i que no és perillós. Doncs aquí uns petits hints.

Podríeu traduir castells com ‘cas-tles’, però la gent no us entendrà, us ho asseguro! Així doncs, val més que proveu amb torres humanes, ‘human-towers’. Les diferents parts del castell són complicades:

• Pinya. Podeu provar amb a big base of people in the bottom. Però ara proveu d’explicar què són folre, ma-nilles i puntals! Buf, a base above a base…

• Trunk sona molt estrany i tam-poc no ho acaben d’entendre. Es pot provar ‘the structure of the tower’.

• Canalla. Difícil paraula de tra-duir. Simplement digueu children. Dosos, acotxador i enxaneta? Two, three, one. No, home! Si en trobeu una digueu-m’ho, perquè jo encara no ho sé. Però amb l’aleta hi ha una paraula molt indicada: little wing.

Per assaig digueu ‘rehersal’, mai ‘training’, perquè llavors sereu de la Jove de Barcelona! I per actuació digueu ‘performance’. La pregunta més habitual que fan: és: «Do you

hurt when you fall?». Parlant amb ells t’adones que es pensen que caure dels castells és l’objectiu i que caus a terra! Quan els intentes explicar que caure no és l’objectiu i que caus damunt la pinya encara s’espanten més.

How many people do you need to make a tower? Generalment es queden estupefactes quan els dius que per a un 4de8 en Txus diu que hem de ser mínim 120 a la pinya, i encara falta sumar els de tronc, canalla i músics!

«We are like a big family», sempre els dic. «It requires a lot of time». I pregunten: «Com t’ho fas per tenir un cap de setmana lliure?» «Simplement t’organitzes el calendari en funció del calendari de castells». Us imagineu la seva cara? Fa gràcia i tot!

En resum, quan us preguntin què són els castells i vulgueu que us entenguin, simplement digueu: «A place with a lot of people and a lot of party!»

Salut i castells!

Per la castellera viatgera

Castells per a estrangers

Font: Blog Coses Petites, de David Barceló

La Colla Joves a Londres aquest 2015.Font: Colla Joves dels Xiquets de Valls.


Fa cinc anys que em vaig acomiadar una nit de Cap d’Any o de Nadal o de Reis, tant se val.

Ha plogut molt, hem llui-tat molt i hem arribat fins on som, amunt, molt amunt. Colla de vuit! Un gran repte assolit amb esforç, amb suor, amb força i amb compromís.

Estic orgullós de ser cargolí, però alhora m’entristeix ser-ho així.

Orgullós perquè sou, som, sa millor colla, si més no per a jo, un cargolí exiliat. Orgull de pertànyer a

sa gran família cargolina, sa que em va acollir i no m’ha abandonat mai. Orgull de pensar que encara ara quasi tots coneixeu en Ferru, un cargolí exi-liat, o si més no n’heu sentit a parlar. Orgull immens de veure com crei-xem, de veure com una dosos incre-ïble (ho reconec, tenc debilitat per na Sareta) pren responsabilitats i creix i es fa important, imponent, per arri-bar on vulgui, on calgui i on es cor blau la vulgui portar. I això ho puc dir de tots es que creixen (Ramon, Macis, Emmel i molts que em deixo,

però m’heu de perdonar, la mar i sa distància esvaeixen records i cares!).

Tristor precisament perquè sa dis-tància fa que ses bromes enterboleixin es records i ses cares. Perquè es mo-ments perduren però perden brillan-tor i, sobretot, perquè no hi som, no hi puc esser malgrat que segueixi pa-tint, suant, plorant i saltant com foll en carregar i, sobretot, descarregar aquests castells majestuosos i màgics: es Carro Gros, sa puta Torre, es 9de7, es meu estimat 3de7 per sota —faig un incís per si algú no ho sap: es 3de7 per sota és es meu castell perquè jo era aixecador des primer 3de7 per sota que es va descarregar a plaça. Que en quedi constància!

Em sent cargolí, encara que sigui ultramar. No hi renunciï perquè no puc, perquè em vau inocular es verí dolç de sa sang blava, de formar part d’una pinya memorable de gent in-creïble, on no comptava res més que ses ganes de pujar, de pujar amunt, de patir per tots, d’esser un més per es-ser-ne un de sol!

Tristesa per sa distància però, so-bretot, orgull d’esser cargolí, un més, un altre, com tu o ella. Així em sent, cor blau i orgull de pinya!

Eivissa, 1/1/2015

Reflexions d’un cargolí exiliat

Cartes d’Eivissa

Sent tristesa per sa distància, però sobretot orgull d’esser cargolí, un més, com tu o ella.

Solucions als mots encreuats de la pàg. 78

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1 M O I X I G A N G A R T A

2 E N C I S E R A I V O R I

3 R I T M A N T B R O T A R

4 A R I B I S T R O T S O

5 V I O L E S R A S A N T S

6 E C O L F E U N I O I

7 L A S C I V A M E N T R T

8 L P A N E R O L A O N A

9 O P E L S I L L E T R A T

10 S O L S R E E S C R I T

11 M U P I N D R E N O

12 S E N T I T E S S A N S

13 A R C A B U S S E R A O S

14 U S A P S I S O C U A

Foto: Nou Diari

Nancy F.qüestionari als nous

a) Com et dius? b) Quan i com vas entrar a la colla? c) Quina va ser la primera diada? d) Quina impressió vas tenir de la colla? e) Com veus el nostre futur?

(Noves camises del 2015 que han respost l’entrevista)

Alexis G. Vaig entrar a la co-lla després de l’Intercaste-ller per la Marina, que havia anat amb mi al col·le. La pri-mera diada va ser Terrassa. Vaig tenir molt bona impres-sió. Veig que la colla seguirà creixent fins on vulgui.

Anita. Després de la Troba-da del Baix, per un company de Gavà que em va convidar a provar. La primera va ser després de vacances, actuà-vem amb Gavà, la meva anti-ga colla. M’agrada ser aquí, crec que la majoria gaudeix molt del que fa. Crec que és una colla amb moltes possi-bilitats de créixer i personal-ment valoro molt la feina de la pinya que tenim.

Didac. Vaig entrar a la co-lla perquè em convidaven a un frankfurt per sopar i a una birra. La meva primera diada va ser la de Sant Joan Despí. La colla em va causar una molt bona impressió, eren com una gran família. Estic segur que ens espera un gran futur.

Evelin B. A inici de tempo-rada; després que la Nancy hi estigués un any «a pic i pala» vaig decidir d’anar a assaig i veure què tal. Mm si no recordo malament, Ter-rassa. Vaig pensar que hi ha-via molt bon ambient i que hi havia molta festa pel mig. Crec que si es segueix treba-llant de valent i bé podem arribar encara a ser millors.

Andreu G. Vaig entrar acom-panyant la Sílvia als assajos del divendres. Per FM14 vaig venir com a espectador; per FM15 vaig estrenar camisa. Estar amb els Cargolins per Festa Major va ser fantàstic i això em va enganxar. Ampliant la gamma de 8.

Claudia. Vaig començar una setmana abans de FM, em vaig estrenar a la Prediada; me’n va parlar l’Anna Lujan i l’hi va co-mentar a la Sílvia. Estava molt trista per la mort de la meva parella i volia trobar un lloc per animar-me i a Cargolins l’he trobat. La gent de Cargolins és meravellosa, molt compro-mesa, amable i molt acollidora. Tots els objectius que la colla es plantegi es poden dur a ter-me perquè sou els millors.

Manel T. A l’agost després d’al-gun assaig PUA. La primera, FM, una bona manera d’estre-nar-me, no? Hi vaig veure un grup de gent molt diferent, amb personalitats molt diver-gents, amb l’objectiu comú de fer pinya; així és l’única manera de poder créixer. Molt més en-llà dels castells, el caliu que es respira és molt important per mantindre la motivació i arri-bar cada vegada més amunt.

Manolo. Ja hi havia estat; la primera va ser Montblanc el 2014. La impressió va ser: un conjunt d’amics com una fa-mília i amb un sentiment molt gran pels castells. Ens esperen coses molt i molt importants!

Marçal. Fa ja dos anys intermi-tentment i vaig anar agafant com-promisos molt a poc a poc. La pri-mera diada amb camisa va ser al Poble-sec, on m’estrenava de pri-mer lateral al 4de8. La impressió va ser molt bona i a partir d’aque-lla diada he començat a venir més i més. Li veig molt de futur gràcies a tothom que hi ha al darrere tre-ballant dia a dia amb tan sols la satisfacció que la colla funcioni.#juntsde8 #cargolins

Martí F. Vaig entrar al juny per l’Eulàlia. La primera, crec que Can Vidalet. Des del primer dia hi vaig trobar molt bon ambient i molt bona gent! Sóc optimista, crec que s’ha aconseguit superar grans reptes, i en tenim molts més per endavant!

Cristina F. Per l’Adri, a l’assaig PUA de maig; la primera, la mateixa que el Soriano. Hi vaig trobar mol-ta gent molt diversa, però molt agradable. El futur, cap amunt, després d’aquest any tan bo no-més podem seguir creixent.

J. Soriano. Vaig anar a l’assaig PUA de maig per l’Adri i em vaig estre-nar a Esparreguera. La colla és un grup de gent molt diversa, en con-tra del que creia que era una colla castellera, que em pensava que només hi havia gent d’arrels cata-lanes i una cosa més tancada. Veig el futur una mica com el present, espero que fem un pas endavant i assolim el que ens ha mancat amb la torre i un 3de8 que crec que es podrà fer habitual aviat. No sé si mai serem prou gent per fer coses més grans, però a mi ja m’agrada una colla de les dimensions de la nostra, potser si creixem molt no serà tan maca.

Verònica. Per primavera pel meu fill, perquè el Pujo va anar a l’Isi-dre Martí, li va ensenyar com feien pilars i li va agradar molt; el mateix dia vam anar a assaig. La primera diada va ser a Sant Joan Despí. La colla és genial, molt bona gent, molt oberta i acollidora. El futur el veig bastant bé, som força sòlids, només hem d’enganxar més gent a fer pinya i més enxanetes!

Ramon Monchu. A finals de gener procedent dels CdBCN; anar-hi cada dia era una tabar-ra, no m’hi podia quedar tot l’assaig ni a festes i els de BCN em van parlar dels Cargolins, que la gent és molt agradable, i m’hi vaig decidir tot i que em feia molta vergonya perquè aquí no coneixia ningú. La pri-mera, Cornellà, on el Porta em va deixar el jersei, perquè jo no en tenia. Em va semblar una família que s’estimaven els uns als altres, que des del més pe-tit fins al més gran s’ajuden per millorar i arribar al capdamunt. El futur, que arribarem a ser de gamma extra tard o d hora.

J. Palanques. Vaig entrar pel Gallo al febrer. La primera dia-da va ser la de primavera a Cor-nellà. La primera impressió va ser la d’un grup de gent molt humà. Veig el futur dela colla amb molt d’optimisme per se-guir creixent.

Roser. Vaig entrar al juliol per la Mont. La primera diada va ser Santa Magdalena, i la pri-mera impressió, tan bona que m’hi vaig quedar. Pel que fa al futur, espero que seguim crei-xent i fent temporades millors cada any que passi!

X. Valero. Vaig entrar a la colla a l’assaig PUA de l’abril i m’hi vaig quedar. La primera diada va ser donant un cop de mà al Poble-sec, i em vaig estrenar al tronc a la diada de Sants en un 5de7. La impressió que vaig tindre va ser que la colla esta-va molt unida i que hi ha bon ambient. El futur que hi veig és molt bo perquè ja és colla de 8 i hi ha projectes i objectius molts bons per a la propera temporada.

David Guerra. Vaig entrar per-què m’hi va convidar el Mano-lo. La primera diada va ser la d’Esparreguera al maig. Hi vaig trobar molt bona comunicació i bon ambient, a la colla. El fu-tur el veig amb il·lusió fent les coses bé.


MatatempsMots encreuats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

Horitzontals. 1. Construcció humana que fa la Muixeranga a cal Moixiganguers. Ruta sense canvis de sentit interns. 2. Que encisa. Material blanc de què estan fets els ullals paquidèrmics. 3. Fent ritmes. Fer brot. 4. De raça ària. Garitu francès. Vibració de l’aire que fa dring a l’orella. 5. Una temporada que ha estat flors i tal. Que passa ras. 6. Ecs. Una mica LOL. Domini feudal en què elaboreu coses. Un noi amb una pipa. 7. D’una manera concupiscent, luxuriosa, cargolina, etc. Repiular. 8. Cinquanta romans. Insecte neòpter conegut també com a escarbat de cuina. Moviment oscil·latori de l’aigua. 9. Astres, corses o vectres. Que no en sap, de lletra. 10. Només són estrelles solitàries. Tornat a escriure. 11. Diu la vaca murciana. Mitja píndola. Una mena de cérvol àrtic. Deixa bocabadat. 12. Ho ha percebut per les orelles o el tacte i allò. I si no, no existeix. Borinots amb bona salut. 13. Dona que toca l’arcabús. Allò dur per dins els músculs. 14. Equip nord-català de rugbi que potser ho sap. Nota musical positiva. Que ve de garbí o llebeig. En Son Goku la feia servir per penjar-se dels arbres, però si l’hi estrenyies perdia la força, tu.

Verticals. 1. Un any ple de meravelles castelleres. Pantà del rock català. 2. Una temporada de somnis. Arbres que fan pomes. 3. Peix grec prefixat. Cova llatina que dóna nom a Esplugues. 4. Si ho repeteixes cau una pluja menuda. La Closca i Can Bandarra ho són. Tapa ampolles en places de braus tarragonines. 5. Estils decoratius de l’època d’Isabel. Mesura la riquesa d’un país. 6. Són molt savis o és bé un nen de la colla. Si no hi vas, ho fa ell cap aquí. Cerimònies d’un culte. 7. Manuals et foten mastegots i belles et fan retrats. Ho aconseguirien, hi donarien existència, etz. Potser ho afirmaríeu en un cas hipotètic. 8. Article personal amb sodi. Arbreda de trèmols. 9. Gravetat oclusiva, velar i sonora. Braus jovenells. Forat del cul, anus. 10. Amb molt d’aire i graciós. Nacre remenat per sota. Lletra grega densa. 11. Il·lús que va a votar. Nom de dona de bella sonoritat. 12. Eructe de bon pair. Conjunció que no enllaça el níquel, tampoc el cadmi. Líquid groguenc que si veus molta birra raja transparent. Novell. 13. Que pateix algun trastorn. Que no és vell. 14. Manera airosa de parlar. Femella d’un ós.

Per Senkreu. Solucions, p. 75

Sopa de lletresTrobeu-hi les onze colles del Baix Llobregat que s’hi indiquen. Per Fer.

L’acuditFont: Pati Digital


Vosaltres també hi éreu.La revista és vostra.

Foto de Ton Gasull

9de7 deFesta Major

www.cargolins.cattwitter.com/cargolins

facebook.com/cargolinsyoutube.com/cargolins

flickr.com/[email protected]

650 946 159

Castellers d’Esplugues

VINE A LA COLLA!

Assagem el dimarts i divendres de 20.30 a 23 h a la Nau (Àngel

Guimerà, 191, Esplugues)La Closca, local social,

(Josep Argemí, 49)

T’hi esperem!

Foto: Ton Gasull

Documents

Peus Negres 20