16
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 [email protected] | administració: [email protected] Història pàg 8 El periodista Cisco Tomàs publica el llibre ‘Records del meu Vallvidrera’ Transformació pàg 8 Un procés participatiu dissenyarà la remodelació de l’històric Turó Park El Pla de Barris de Colau vol invertir a la zona de les Planes L’Ajuntament impulsa una actuació a 10 anys vista que també beneficiarà Vallvidrera i el Tibidabo pàg 8 680.000 visitants El Tibidabo tanca la temporada 2015 amb rècord d’afluència pàg 9 Comerç pàg 10 Els botiguers, dividits per la proposta horària de Colau Esports pàg 12 El cadet femení del Barcino, campió català de tennis Reportatge pàg 3 Acaba la ratxa històrica de dies sense ploure a Barcelona: 98 consecutius Confederació de Comerç pàg 11 Fraile: “El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no” Foto: Jorge Franganillo sarrià santgervasi línia barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

Història pàg 8El periodista Cisco Tomàspublica el llibre ‘Recordsdel meu Vallvidrera’

Transformació pàg 8Un procés participatiudissenyarà la remodelacióde l’històric Turó Park

El Pla de Barris de Colau volinvertir a la zona de les PlanesL’Ajuntament impulsa una actuació a 10 anys vista que també beneficiarà Vallvidrera i el Tibidabo pàg 8

680.000 visitantsEl Tibidabo tanca la temporada 2015 amb rècord d’afluència

pàg 9

Comerç pàg 10Els botiguers, dividits per la proposta horària de Colau

Esports pàg 12El cadet femení del Barcino,campió català de tennis

Reportatge pàg 3Acaba la ratxa històricade dies sense ploure aBarcelona: 98 consecutius

Confederació de Comerç pàg 11Fraile: “El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no”

Foto: Jorge

Frang

anillo

sarriàsantgervasilínia

barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Page 2: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 | 2 líniasarrià.cat 8 febrer 2016

Page 3: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

3 | líniasarrià.cat8 febrer 2016Reportatge

A principis d’abril del 2008 elconseller de Medi Ambient,Francesc Baltasar, va reconèixerque, tot i ser agnòstic, s’havia en-comanat a la Moreneta perquèplogués a Catalunya. Eren dieson el país patia una forta seque-ra. Si aquest 2015 que acabem dedeixar enrere Baltasar haguéstingut un càrrec polític a la ciu-tat de Barcelona, potser hauriatornat a demanar a la Morene-ta el mateix que el 2008.

I és que el 2015 ha estat undels anys més secs de la històriade la ciutat. Cal remuntar-se finsal 1878, quan van ploure329,2l/m, per trobar un any méssec que el passat. El 2015 la xifra

va ser lleugerament superior, jaque van ploure 345,5 l/m. Si nomirem tan enrere i ens fixem enles xifres de l’Observatori Fabra,que va començar a recollir dadesmeteorològiques el 1914 -les da-des anteriors són dels arxius delServei Meteorològic de Catalun-ya-, el 2015 ha estat l’any més sec.

RATXA RÈCORDPel que fa als dies de pluja, el 2015també ha estat un any dolent. Haplogut 42 dies, quan la mitjanadels últims 30 anys és de 55. Toti això, no ha estat el pitjor any, jaque el 1945 i el 2006 la xifra va serde 37 dies. Però especialmentcridanera ha estat la ratxa de finald’any i de principis d’aquest, quegairebé ha arribat a un centenarde dies seguits sense ploure (98).

Alfons Puertas, meteoròlegde l’Observatori Fabra, explica

a aquesta publicació que el 2015ha estat un any amb tan poquesprecipitacions a causa de “l’ab-sència de fronts atlàntics actius,poca precipitació a l’estiu i alspocs, i poc actius, temporalsde llevant”. Puertas afegeix que“anys com el 2015 presumible-ment es repetiran amb més fre-qüència però a la pluviometriano s’observa una tendència aquè plogui menys”. Al mateixtemps, deixa clar que aquesta si-tuació “no es pot atribuir alcanvi climàtic”.

Pel que fa a la situació detants dies sense pluja, Puertasexplica que el 2007 hi va haveruna ratxa de 70 dies i que la mésllarga data de 1928, quan es vaprolongar fins als 85 dies. És adir, aquesta última ratxa ha su-perat la més llarga que hi haviahagut fins avui. En la mateixa lí-

nia que Puertas es mou MarcProhom, cap de l’àrea de cli-matologia del Servei Meteoro-lògic de Catalunya. Prohom afir-ma que el 2015 ha estat “un anymolt anòmal des del punt de vis-ta de la precipitació” i lliga aques-ta situació amb “l’episodi d’ElNiño, que provoca que les àreesmediterrànies tendeixin a teniranys més secs”. Igual que Puer-ta, Prohom afirma que “no hi halligam” amb el canvi climàtic i re-corda que “el clima mediterraniés molt variable”. “Les projec-cions climàtiques indiquen quehi haurà períodes de sequeramés llargs i intensos”, conclouProhom.

TEMPERATURES ALTESEl 2015, però, no només ha es-tat un any molt sec, sinó tambémolt càlid. La temperatura mit-

jana anual ha estat de 16,6 ºC, elregistre més elevat de la sèrie cli-màtica, juntament amb el 2006,iniciada l’any 1914. Especial-ment calorós va ser el mes de ju-liol, amb una temperatura mit-jana de 26 ºC. Si es continuenobservant les dades que reculll’Observatori Fabra, també espot apreciar com aquest centreastronòmic va registrar per pri-mer cop una temperatura su-perior als 20 graus durant unmes de desembre (el dia 16),concretament 20,6 ºC.

Les xifres cridaneres no s’a-turen aquí, ja que també va cau-re el rècord de temperatura mí-nima absoluta més alta: 7,1 ºC.Sembla, doncs, que la Barcelonadel futur, tal com mostren lesprojeccions i confirmen els ex-perts, pot tendir a ser una ciutatmés seca i més calorosa.

Un any sense paraigües» El 2015 ha estat un dels anys més secs de la història de la ciutat i, des del 1878, no n’hi havia un de pitjor» Aquest cap de setmana passat ha acabat la ratxa històrica de dies sense ploure a la ciutat: 98 consecutius

Albert RibasBARCELONA

A causa de la poca pluja els episodis d’alta contaminació han estat més freqüents (esquerra). L’Observatori Fabra recull les dades meteorològiques (dreta). Fotos: Línia i Alfons Puertas

Page 4: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

| 4Opiniólíniasarrià.cat 8 febrer 2016

publicitat 686 42 95 17líniasarrià.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

4La pell finaper Jair Dominguez

#TrumpFail#President? #VotaranNo

4República federal catalanaper Jordi Lleal

Vine, filla, no pateixis. Si el torono pateix, tu tampoc. Has de serforta com ell i divertir-te com ell.Acompanya'm, que t'ensenyaréquè és la vida. La vida és aques-ta quadra on entrarem, la plaçarodona de l'arena on et portarédesprés i l'animal que moriràdavant nostre amb un somriured'orella a orella. D'orella talladaa orella tallada. Y el rabo también.Això és la vida.

No facis cas al que et diguinels altres. Els altres no entenend'on venim ni la història familiarque ho justifica tot. Són esvalo-tadors i prou. Pensa que nomésfarem el que ja va fer amb mi elmeu pare i el que va fer amb ellel meu avi, així que no cal que encap moment et passi pel cap laidea que això que estem fent ésimmoral o sàdic. És la tradició, ila tradició s'ha de respectar sem-pre. Què hi ha, filla meva, més fortque la tradició? Què hi ha més po-tent que l'argument del costum?Què pot superar la força d'haverfet les coses sempre d'una ma-teixa manera? És igual, no m'hocontestis ara, que amb 5 mesosprou feina tens amb mantenir elcap a lloc. Però quan creixis en-voltat de toros ajaguts al teu da-vant, regalimant, ho veuràs clar.Igual que ho va veure el teu pare,el teu avi, el teu besavi.

Ara ens farem una foto men-tre toregem la bèstia. Una bès-tia tocada i retocada durant me-sos. Potser li hauran llimat lesbanyes, potser li hauran penjatsacs de sorra al voltant del cosperquè la vida li faci pujadaabans de sortir a la plaça, potserl'hauran drogat una mica. Perònomés perquè gaudeixi. Notescom ens deu pensar des de laquadra? Notes com la mirada ligaudeix tota ella? És molt pro-bable que faci hores que està tan-cat en un lloc sense llum, a lesfosques, perquè després l'ence-gui la realitat que tindrà al da-vant. I saps per què, filla? Perquèho mana la tradició. Quan sigu-is gran la tradició manarà lateva vida. I ben fet que farà.

No deixis que ningú t'inten-ti inculcar mai valors que posinen dubte el que es feia fa quatresegles. No ho permetis, que no etmanipulin el pensament. Vine,puja, que torejarem junts. Queaquí el més important no és el fu-tur que ve, sinó el passat d'on ve-nim. No miris endavant, mira en-rere sempre. Així podràs justifi-car millor cada bèstia que et cai-gui morta a pocs metres. I així fa-ràs callar els valents que et criti-quen mentre envien els seusnens a la mort, a la tortura, al dra-ma humà de fer castells.

per @ModernetdeMerda

4Cul (TOR) tura

Estem en ple procés de formarun nou Estat i tenim el repte deconformar-lo d’acord amb unsparàmetres que caldria posarsobre la taula per ser discutitsentre tots aquells que volem unEstat modern i lluny del quehem suportat durant tres segles.

El primer és fàcil: serà unaRepública. Així ens traurem desobre la monarquia borbònica,cosa que ens alleujarà en granmesura.

El segon és de quina formaes reparteix el poder territorial.Si prenem l’exemple de Suïssa,Alemanya, els EUA i altres pa-ïsos similars, podríem ser unaRepública federal de les sis ve-gueries (Girona, Catalunya cen-tral, Ponent, Terres de l’Ebre,Camp de Tarragona i Barcelo-na amb la seva capital, més laVal d’Aran). Si volguéssim anarmés enllà com a Suïssa, lesnostres 42 comarques podrienser com els cantons. El presi-

dent de la Federació seria rota-tori cada any entre els presi-dents de les sis vegueries. Anantmés lluny en el temps, al seu diaes podria establir la Confede-ració Catalana (el que actual-ment es reclama com a PaïsosCatalans i al que es podria afe-gir Andorra). Si prenem com aexemple la Confederació Hel-vètica, que té una mica més deterritori, amb 26 cantons, peròpràcticament amb la mateixapoblació que Catalunya, nosembla tant de somniar truites.

Queda clar que en una con-federació els seus membresconserven el dret a secessió.És totalment voluntària i noméscedeixen uns pocs drets sobi-rans al poder central, com potser l’exèrcit i la diplomàcia ex-terior. Per cert, Suïssa no ne-cessita ser de la Unió Europea,ho soluciona amb un Tractat decomerç de l’EFTA i sembla quese’n surt prou bé, no?

@JaumeMoyaM: Contemplant els no-morts esmolant ullals per devorar PedroSánchez, em ve la temptació de volerveure'l president de les Espanyes.

@franceschoms: Veient com va la políticaespanyola recordava les crítiques sagnantsque feien a la política catalana... Quinacura d'humilitat!

@celiacernedas: Discurs més humil delque és habitual en Donald Trump. Es de-clara "honorat" d'haver quedat segon alCaucus d’Iowa.

Des que existeix l'humor hi hahagut gent encarregada de re-partir carnets d'humorista. Gentque vetlla pel benestar de la so-cietat i jutja allò que fa riure i allòque no en fa. Els famosos límitsde l'humor.

Què us va semblar la brometade la trucada al Mariano l’altredia? A mi, més enllà que faci méso menys gràcia, em va semblaruna trolejada meravellosa: veureRajoy tal com és –un tio simpà-tic, no serveix per governar unpaís però sí per anar a prendreuna canya– i gaudir d'aquellsmoments de tensió màgics queens regala la ràdio en directe.

Evidentment, sempre quepassa alguna cosa d'aquestes surtel mestretites a dir “això no toca”,“han creuat unes línies verme-lles” o “l'humor és una altracosa”. Ah, sí? Expliqui'm què ésl'humor, doncs. Com fer distin-cions en una disciplina tan vasta?Probablement aquells que no-més riuen amb els exquisits mo-nòlegs de Dario Fo no estan pre-parats per a un show de MiguelNoguera o per a un gag dels Ha-ciendo la Mierda.

El problema és quan aparei-xen els àrbitres de la moral a ex-plicar-nos què és i què no és hu-mor. Gent que valora l'impacteemocional com una cosa nega-tiva, hereus intel·lectuals d'a-quells que cremaven els cinemeson es projectava l'Age d'or. Percontra del que dicten les lleis dela física, amb el temps la pell se'lstorna cada cop més fina. I segu-rament sigui un problema debaixa autoestima. Ni més ni me-nys. Aquell que no tolera l'hu-mor és perquè, en el fons, té porque s'estiguin rient d'ell.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sarrià no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 17672-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Page 5: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 5 | líniasarrià.cat8 febrer 2016

Page 6: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniasarrià.cat 8 febrer 2016

@carlosecue: ¿Toda la vida defendiendoque gobierne el más votado y ahora Rajoyni siquiera va a intentar la investidura? Ungiro difícil de explicar.

@Jaumaulet: Diu Pedro Sánchez que faràtot el possible perquè a Espanya hi hagi ungovern progressista. Per això el PSOE se liha tirat a la jugular.

@Oscar-Pinilla: Que Rajoy no pugui fergovern és culpa del coletas, dels indepen-dentistes, d’ETA, del guaperes, de l'in-decís... i del rei!

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El govern espanyol presumeix d'en-frontar-se a l'independentisme català no-més amb les armes de la llei i l'Estat dedret. Amb aquest esperit, la seva vice-presidenta va anunciar recentment queel Gobierno instava el Tribunal Consti-tucional a anul·lar tots els actes que laGeneralitat realitzi sorgits d'una decla-ració d'independència. Sostenia queera lògic, ja que si la declaració va seranul·lada en el seu dia per aquest tri-bunal, les seves conseqüències han de sernul·les.

En efecte, és molt d'agrair que el go-vern espanyol no empri en principi l'e-xèrcit, la Guardia Civil, la repressió i laviolència, com ha fet tradicionalmentper contrarestar el sobiranisme cata-là. Que recorri a la justícia i insti els jut-ges a actuar en el marc de la legalitaten comptes de procedir a rebentar-laa canonades segons inveterat procedirimperial. Només que aquestes decla-racions i aquest esperit són falsos i unengany.

Algú podria dir que l'engany, el frau,consisteix a "judicialitzar" un problemaque no és jurídic sinó polític, és a dir, ainstrumentalitzar els jutges perquè re-solguin un problema que els polítics nopoden solucionar. Aquesta va ser unaqueixa molt freqüent entre especialistesi estudiosos a començaments del rodatgede l'Estat de les Autonomies als anys 80,quan es plantejaven continus recursoscompetencials al Tribunal Constitucio-nal. Fins i tot els magistrats es queixa-ven que el govern i els partits els uses-sin com a parapet per ocultar la seva in-capacitat de resoldre els problemes pervia de negociacions polítiques. Peròaixò també era, no ja totalment fals imentider com les intencions del governactual, sinó erroni.

I era erroni llavors i és fals avui, per-què el TC no és un òrgan judicial ni for-ma part del Poder Judicial. Dur-hi els pro-blemes polítics no és "judicialitzar-los".Això és fals, un estratagema. El TC és unòrgan polític format per juristes nomenatspolíticament i amb una finalitat política.El seu president actual ocupa aquestcàrrec perquè va ser militant del PP, delpartit del govern. Pel que sabem, subjec-tivament ho segueix sent, i la seva funcióés resoldre els assumptes en sentit favo-

rable a una part, al PP, que és qui el va po-sar on és.

O sigui: usar el TC per resoldre uncontenciós polític no és "judicialitzar-lo";és "polititzar-lo". El fet que la Constitu-ció situï la jurisdicció constitucional (aixòés, la competència per resoldre problemesconstitucionals) en un òrgan 'ad hoc' ano-menat Tribunal Constitucional, que veacompanyat de la parafernàlia lèxica dela justícia (autos, sentències, providèn-cies…), no vol dir res. L'invent és una mar-tingala autorreferencial que no atorga ales seves decisions cap legitimitat, sinó no-més una legalitat de part i, per tant, inú-til. L'exemple més obvi: per sentència del2010, aquest TC va decidir que els cata-lans no es podien considerar a si matei-xos com una "nació". Com que dir aques-ta bestiesa manca de tot sentit jurídic, esva haver de fer d'una manera tan com-plicada que la decisió no és justa ni injustasinó, simplement, ridícula, perquè el de"nació" no és un concepte sinó un senti-ment, i cap tribunal del món podrà maiimposar o prendre a ningú un bri de sen-timent nacional.

Per tant, la decisió del govern, anun-ciada als quatre vents de no anar per lavia de la pura repressió i d'acudir als tri-bunals és un engany més, consistent autilitzar la repressió disfressada d'acciójudicial, utilitzar els mateixos elementsde violència camuflant-los com a ma-gistratures que, en realitat, obeeixen lesconsignes del govern com podrien fer elsmilitars o la Guardia Civil.

I això és el que s'ha de destapar comallò que és, com una superxeria. I fer-hoamb atenció, perquè pot resultar difícilexplicar-ho a l'estranger on, en princi-pi, la faula de "judicialitzar" falsamentels problemes polítics pot trobar crèditen funció del prestigi que entre gents ci-vilitzades tenen paraules com "tribunal","jutges", "magistrat" o "justícia".

Que quedi clar que no n'hi ha. Estracta de referir a un òrgan polític unadecisió política en el sentit favorable alsinteressos del govern de torn. Valord'aquest procediment a ulls de la justí-cia, de l'Estat de dret? Zero. Valor perjustificar després un possible recurs a laviolència si el sobiranisme persisteix?Tot. Aquí és on rau el perill, i això és elque s'ha de denunciar.

4El TC, ministeri del Gobiernoper Ramón Cotarelo

Sembla, tanmateix, que estem pen-dents d'Espanya. Potser no hi ha altra al-ternativa: del govern espanyol i delCongrés en depèn que tot això de l'au-todeterminació de Catalunya no siguimés que una altra cara de la frustració,un gest impotent que acabi als tribunals,un plegat de papers que s'impugnen d'u-na forma o de l'altra, sense descartar queamb la reforma de la llei del TC que vanaprovar fa uns mesos es pugui enviar lapolicia al Parlament i dissoldre els or-ganismes que es considerin disconfor-mes als dictats del Sacrosant TribunalConstitucional.

La independència té un full de ruta,teòricament alliberat del que passi o nopassi a Madrid: però la realitat és que deMadrid depenen encara massa coses.Les forces independentistes a Madrid in-tenten condicionar la política d'allà,perquè saben que en penja fatalment lapolítica d'aquí. No arriba cap divendres,així, que no facin a Madrid una reuniódel Consell de Ministres on impugnin,pledegin, amenacin o persegueixin al-guna cosa relacionada amb el sobira-nisme, ara aquesta Comissió Constitu-cional, la feina de la qual és elaborar unesborrany de Constitució per a la Re-pública Catalana.

La formació d'un govern a Madrid noestà sotmesa a terminis, vull dir que po-dem arribar a la primavera i més enllài encara no saber si hi haurà un governprogressista o conservador; si el PP re-peteix gràcies a l'abstenció del PSOE osi el PSOE governa amb Podemos i l'abs-tenció dels independentistes, els qualssempre condicionaran qualsevol ajut alreferèndum, com ho haurien de fer elsdels Podemos, almenys si no volen en-ganyar-nos a tots definitivament. Po-demos i els seus socis catalans podranal final abaixar-se els pantalons amb laproposta —o diluir-la amb alguna fór-mula buida de contingut—, però la for-ça de l'independentisme, sigui el de DLo d'ERC passa per no acceptar res queno sigui això: un referèndum legal i acor-dat, i potser fins i tot la retirada de la que-rella contra Mas i els consellers 'res-ponsables' del 9-N. Errejón ja ha dit quesi formen govern instarà la sempre 'in-dependent' fiscalia a fer-ho. Ens agradapensar que amb una justícia indepen-dent del poder executiu estaríem millor,

menys quan de les querelles se'n pot fermercadeig polític, etc.

La clau de tot, ara mateix, no la té elPP, que està sent cada vegada més ar-raconat, víctima del seu sectarisme, laseva putrefacta corrupció i la seva cur-tesa de mires. La nova esquerra dels Po-demos i les seves mil marques 'confe-derals' és la que pot aportar la llum queli falta a tot plegat; serà la prova de focque ens mostri que vertaderament sónreformistes i no tan sols una altra formad'embolicar la troca (latuerka). Podemosi els seus companys de viatge poden for-mar govern a Madrid, i aquí a Catalunyapoden sumar-se al procés constituent —cosa que portaven al seu programa—, acanvi que els independentistes de Madridels ajudin a fer-se amb el govern d'Es-panya. Per fer tot això els cal cintura po-lítica i deixar de banda un sectarisme queja els fa assemblar-se massa a aquells quevolen desplaçar. El sectarisme de PP iPSOE ja és una cosa horrorosa.

Aquesta setmana, Rajoy es queixa-va que els seus milions de votants que-darien desatesos amb un pacte 'pro-gressista', sense pensar en els milions decatalans que només troben frustració po-lítica, governi qui governi. A Espanya tot-hom governa 'per als seus', i als altres queels bombin... La cultura política espa-nyola es troba ara forçada a canviar, em-pesa pel repte que se'ls ha plantejat desde Catalunya. Podríem esperar que enun parell de mesos s'abonin a la cultu-ra del pacte —governar per a tothom,però de moment és més probable el pai-satge amb noves eleccions que no l'ar-ribada de l'entesa.

Si aquesta acabés arribant, però,només seria per deixar clara una novadecepció: la d'aquells catalans que en-cara esperen que Espanya faci un pas ipacti un nou acord amb Catalunya, si-gui en forma de referèndum o d'algunsuccedani fiscal o aquell ministeri de laplurinacionalitat, cosa grotesca. Elspròxims mesos —que seran mesosllargs— serviran per portar cap a El Pro-cés tots aquells ingenus que encara cre-uen que els reis màgics poden repartirtotes les joguines en una sola nit, i por-tar la igualtat, la prosperitat i la mera-vella en un món en què sempre s'ha detriar entre dos mals igualment fastigo-sos. Ja ho veurem. Salut, etc.

4La troca espanyolaper Melcior Comes

Page 7: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 7 | líniasarrià.cat8 febrer 2016

Page 8: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

Sarrià-Sant Gervasi| 8

líniasarrià.cat 8 febrer 2016

Cisco Tomàs publica el llibre’Records del meu Vallvidrera’HISTÒRIA4El periodista CiscoTomàs ha publicat recentmentel llibre ‘Records del meu Vall-vidrera’, una recopilació de 61articles publicats a la revistalocal La Vall de Vidre sota elnom de Vitralls on el lector po-dia redescobrir la història deVallvidrera.

Els articles relaten fets his-tòrics documentats que La Vallde Vidre va publicar des del’any 1993 i que l’escriptor en-riqueix amb les seves anècdotesde periodista de premsa.

El llibre, il·lustrat amb di-buixos i fotografies, és un re-corregut per la vida popular delnucli urbà de la muntanya, i in-clou Vitralls com ‘El tramvia decinc’, ‘Pous i deus d’aigua’ o‘Can Trampa, la pubilla de laSerra’.

La revista va néixer des-prés que un grup de veïns vandecidir que el barri necessita-va un mitjà de comunicaciópropi d’informació i denúnciai que servís d’eina cohesiona-dora entre el veïnat.

REFORMA4El Turó Park viu desde fa temps un procés de deterio-rament evident. Gespa malmesa,arbres malalts, en algunes ocasionsbrutícia, excrements de gos i unasensació de deixadesa generalit-zada que impregna la zona.

Ara, però, sembla que l’Ajun-tament vol acabar amb aquesta re-alitat i planteja una reforma, a tra-vés d’un procés participatiu, queestà previst que comenci aquestestiu. Segons ha informat La Van-guardia, el diàleg amb els veïns i

els comerciants de la zona ja ha co-mençat. En declaracions a aquestmateix diari, el tinent d’alcalde iregidor del districte, Gerardo Pi-sarello, afirma que “el Turó Parknecessita reformes. Estem dialo-gant amb els veïns i els comer-ciants de la zona per acabar deperfilar la nostra proposta. Elnostre objectiu és recuperar l’es-perit original d’aquest parc”.

La reforma d’aquest històricparc del districte és una de lesqüestions pendents de la ciutat. De

fet, l’anterior alcalde Xavier Triasva dissenyar una reforma pressu-postària de 700.000 euros que nova acabar de tirar mai endavant.

Els inicis del Turó Park es re-munten al 1912, quan es va in-augurar un parc d’atraccionsals jardins propietat de la famí-lia Bertrand-Girona. El 1929 elparc va tancar les seves portesperò la família Bertrand-Gironava cedir una par del terreny a l’A-juntament a canvi de poder ur-banitzar la zona.

Cisco Tomàs escrivint un dels seus articles. Foto: Ajuntament

El Turó Park vol renovar-se

El Turó Park viu un procés de deteriorament des de fa temps. Foto: Arxiu

El barri de muntanya de Vallvi-drera, Tibidabo i les Planes seràuna de les zones més beneficia-des de la ciutat pel Pla de Barrisque l’alcaldessa Ada Colau vapresentar el passat 17 de gener alCol·legi de Periodistes. Així ho vaexplicar Colau durant la pre-sentació d’aquest ambiciós pla dexoc i dos dies més tard el Dis-tricte va especificar en un co-municat que “la zona de les Pla-nes serà on el Pla de Barris cen-trarà, majoritàriament, les ac-tuacions destinades als barris dela muntanya”.

L’aplicació del Pla de Barrisestà, de moment, en una fasemolt embrionària i Colau enca-ra no ha pogut pactar-la amb capaltra força municipal. Tot i això,el govern municipal ha deixat cla-

ra la seva ambició i ha plantejatla qüestió “com un autèntic pla dexoc en els àmbits de ciutat mésvulnerables amb un horitzó a10 anys”.

ELS VEÏNS, “REALISTES”L’anunci del Pla de Barris ha es-tat rebut amb “realisme” perpart dels veïns. Una representantd’una de les diferents associa-cions de veïns de les Planes afir-

ma a aquesta publicació que“sembla que hi ha bona voluntatd’aquest govern per invertir al ba-rri però de moment no sabem resi amb l’administració s’ha de serrealista”.

Aquesta veïna afegeix que siles inversions arriben “haurand’anar en la línia del que estableixel Pla de futur 2010-2020 quevam signar fa sis anys i del qualnomés s’ha complert un 10%”.

Els barris de muntanya del districte pateixen mancances històriques. Foto: Arxiu

El Pla de Barris vol prioritzarinversions a la zona de les Planes» Colau impulsa un pla de xoc per a les zones més vulnerables de la ciutat que també beneficiarà Vallvidrera i el Tibidabo

Albert RibasLES PLANES

Participació | L’Audència Pública, el 10 de febrer a l’ElèctricEl Centre Cívic l’Elèctric acollirà demà passat a partir de les set de la tarda l’Audiència

Pública de l’Estat del Districte. L’Audiència Pública és un espai obert a tota la ciutadaniaon es pot tractar qualsevol tema relacionat amb el districte. Es tracta d’una eina de debat

que permet formular propostes que fan que els veïns s’impliquin en la gestió pública.

Page 9: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

9 | Sarrià-Sant Gervasi líniasarrià.cat8 febrer 2016

El Centre de Sarrià acull unamostra sobre la revista ‘Feminal’IGUALTAT4El Centre de Sarriàacull fins al 22 de febrer una ex-posició sobre la primera revis-ta feminista que va existir a Ca-talunya, la ‘Feminal’.

Nascuda el 1907, la revista vatenir una gran influència en larenovació de l’imaginari de lesdones de l’època. ‘Feminal’ vareunir a les seves pàgines arti-cles que compartien la preocu-pació per les dones en un mo-ment on la necessària moder-nització de la societat era unaqüestió candent. A través d’ungrup de corresponsals a Françai Anglaterra també va aconse-

guir recollir les idees dels mo-viments feministes sorgits enaquell moment arreu d’Europa.

La impulsora, animadora idirectora de la revista va ser Car-me Karr i va tenir una importantxarxa de col·laboradores, comara, Maria Pi, Caterina Albert,Narcisa Freixes, Lluïsa Vidal iLola Anglada, entre altres.

‘Feminal’ va tenir continuï-tat fins al 1917 i el 1925 va con-vertir-se en portaveu de l’enti-tat Acció Femenina. En aques-ta altra etapa estava escrita encastellà a causa de la dictadurade Primo de Rivera.

Un any de rècords. Així es potdefinir el 2015 del Parc d’A-traccions Tibidabo, que va tan-car la temporada passada ambun total de 682.939 visitants,una xifra que suposa un incre-ment d’n 10% respecte de l’anypassat.

Aquestes bones xifres hanestat gràcies al fet que el parc vaobrir cada dia d’agost i, segonsexpliquen els seus responsa-bles, “a la bona acollida de lesactivitats proposades”. Preci-sament, només durant el mesd’agost la xifra de visitants es vaenfilar fins a 165.464. Pel que faa la bona acollida de les atrac-cions, des del parc destaquen“la gran acceptació que hantingut les novetats d’aquestapassada temporada, com lanova Escola de Mobilitat Tibi-City i l’espai Playful Learning byLego, i també la projecció de lesestrenes del cinema en 4D Di-didado i dels 5 nous espectaclesde cloenda”. L’any passat tam-bé va servir per presentar el Ti,la Bi, la Da i el Bo, les 4 mas-cotes del Parc.

Una altra etapa de l’any on elparc va rebre una gran quanti-tat de visites va ser Nadal, quetambé va registrar xifres rècordamb un increment del 16% grà-cies a la visita de gairebé 40.000persones. “L’estrena de la pel·lí-cula en 4D ‘Polar Express’, vis-ta per més de 14.000 persones,o l’espectacle ‘Il·lusions’, de lacompanyia Pepsicolen i Pep Ca-llau, amb més de 6.500 espec-tadors, són un exemple de l’èxitde les activitats especials nada-lenques”, afirmen des del parcd’atraccions.

D’altra banda, la temporada2015 també va servir per con-solidar la Festa dels Avis, de laqual se’n va celebrar la seva se-gona edició. Es tracta d’una jor-nada durant la qual tots els avisi àvies i els seus néts i nétes gau-deixen d’entrada gratuïta.

NOVA TEMPORADAEl Tibidabo, que actualment estàtancat, tornarà a obrir les sevesportes el pròxim 5 de març. Desdel parc asseguren que “ja s’estàtreballant en les novetats de latemporada vinent”.

El Tibidabo tornarà a obrir el 5 de març. Foto: Tibidabo

El Tibidabo tanca la temporadaamb més de 680.000 visitants

RedaccióEL TIBIDABO

Page 10: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

Comerç| 10

líniasarrià.cat 8 febrer 2016

Torna la polèmica pels horaris co-mercials a la ciutat. Dilluns pas-sat a la tarda el consistori feia unaproposta per eliminar els 10 diu-menges d’obertura a l’estiu –es-tablerts fa dos anys– i crear qua-tre de nous al maig i a l’octubre.Aquesta proposta es basa en unprocés participatiu online enge-gat per l’Ajuntament a l’octubre ique va voler copsar l’opinió de bo-tiguers, veïns i entitats –i que vaser presentat dimarts passat–.

La proposició ja ha generat l’e-nèsima divisió entre els boti-guers. Des de Barcelona Oberta,l’associació que engloba els eixosmés turístics, han mostrat la seva“indignació” per una oferta a laqual “la majoria del sector s’hioposa”, un extrem que, tenint encompte la postura de la Fundació

Barcelona Comerç –que agrupaprincipalment associacions delsbarris–, podria tenir matisos. I ésque, en canvi, el seu president, Vi-cenç Gasca, veu amb bons ulls laproposta municipal. “El conjuntdel comerç no té necessitat d’obrirels diumenges”, assegura Gasca,que emplaça l’Ajuntament a bus-car el suport d’altres partits perportar la proposta al Ple.

Un suport que ara per arasembla difícil. Des de CiU ja hanacusat el govern de Colau de“fer saltar pels aires el consens as-solit amb el sector” la passada le-

gislatura, una postura compar-tida per Ciutadans, que conside-ra que restringir els horaris “és unexemple més” de l’actuació “sen-se diàleg ni consens” de Colau.Des del PSC també critiquen ladecisió, tot i que posen èmfasi enla “poca participació” que hatingut l’enquesta: 1.913 aporta-cions, de les quals només 206 vanvenir des de botigues o eixos.

Des del consistori es defensenadduint que aquest procés “no esbasa només en una enquesta”, ique va acompanyat d’estudis i in-formes sobre la qüestió.

Els comerciants, dividits per la proposta d’horaris de Colau» L’oferta municipal d’eliminar els 10 diumenges d’obertura a l’estiucrispa els eixos turístics però agrada a la Fundació BCN Comerç

F. Javier RodríguezSARRIÀ-SANT GERVASI

Formació | Es reprenen les visites guiades del Comerç i les EscolesLes visites dels escolars a les botigues de la ciutat del programa El Comerç i les Escoles han reiniciat la seva activitat després de l’aturada de Nadal. Fins al pròxim mes d’abril,

prop de 6.500 alumnes de 73 col·legis visitaran diferents comerços de la ciutat en 299 visites guiades. Enguany, el cicle ofereix novetats com ara un taller de pizzes.

La Confederació de Comerç,compromesa amb el català

LLENGUA4La Confederació deComerç de Catalunya (CCC) voldonar un impuls a la campanyaLa gira del .cat, una iniciativafruit de la col·laboració entre laFundació puntCAT i la plata-forma Cap Empresa Sense Web(CESW), que té com a objectiudifondre els avantatges de dis-posar d’un domini acabat en.cat entre les botigues i empre-ses catalanes. Segons puntCAT,tenir un domini així “permet

augmentar l’audiència”. A més,la fundació destaca que les pà-gines acabades en .cat estan“més ben posicionades” al cer-cador líder Google.

La CCC dóna suport a aques-ta campanya que impulsen duesentitats que promouen, en el casde puntCAT –titular del domi-ni català–, la identitat i culturacatalanes a la xarxa i, pel que faa CESW, el desenvolupament di-gital de les empreses.

L’IcoB alerta que el petitcomerç “no acaba d’arrencar”

ESTUDI4El petit comerç nose’n surt encara. Aquesta és laconclusió més clara que es potextreure de l’últim estudi de l’I-coB, presentat el dia 2 de febreri que feia referència al quart tri-mestre de l’any passat.

Segons aquest estudi, ela-borat per ESADE i encarregatper la Fundació Barcelona Co-merç, les diverses campanyesiniciades des de finals de no-vembre i el mateix Nadal nohan aconseguit “deixar enrere lacrisi”. “El comerç no fa res mésque reflectir la realitat de l’eco-nomia de les famílies”, explicaVicenç Gasca, president de lafundació, que reconeix que la re-

cuperació econòmica que es vendes de les grans instàncies “no haarribat encara” a les famílies.

Per la seva banda, el cate-dràtic de màrqueting d’ESADEi autor de l’estudi, Josep-Fran-cesc Valls, opina que el petitcomerç “va a una velocitat moltmés lenta per sortir de la crisi”,i afirma que “caldrà analitzar-neles causes”.

De totes maneres, l’estudi síque destaca un augment de l’a-fluència de clients a les botiguesdurant l’últim trimestre de l’anyi, segons els botiguers enques-tats, l’actitud dels consumidorsha estat “molt més eixerida”que en períodes anteriors.

Pas endavant en les protestesdels botiguers pel top mantaPOLÈMICA4Hi ha una qüestióon els botiguers sí que estand’acord, i és en demanar més“mà dura” contra el top manta.

Si el passat mes de novem-bre –quan dotzenes de mantersvan instal·lar-se lliurement a lazona de Colom– es va deixar cau-re la possibilitat per part de lesassociacions de comerciants dedenunciar l’Ajuntament per“omissió de perseguir delictes”,ara sembla que s’ha fet un pas en-

davant en aquesta direcció. I ésque la Taula de Comerç –la qualaplega la Fundació BarcelonaComerç, Pimec o BarcelonaOberta, entre altres– enviarà unescrit de queixa a la fiscalia delTribunal Superior de Justícia, alSíndic de Greuges, a Interior i ala delegada del govern espanyolexposant la inquietud del sector,a més d’una carta a l’alcaldessaAda Colau reiterant la seva po-sició contrària al top manta.

Segons l’IcoB, la recuperació del comerç no acaba d’arribar. Foto: Arxiu

Page 11: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

11 |

Entrevistalíniasarrià.cat 8 febrer 2016

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

F. Javier RodríguezBARCELONA

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

Page 12: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

Esports| 12

líniasarrià.cat 8 febrer 2016

Nou èxit per al Barcino. El pas-sat diumenge 31 de gener l’equipcadet femení de l’entitat sarria-nenca va convertir-se en campióde Catalunya de tennis ‘Or’ perequips en derrotar a la final alCercle Sabadellès per 3 a 1 a lacapital vallesana.

El Barcino afrontava aques-ta competició com el cap de sè-rie número 3, per sota de les sa-badellenques, que eren les se-gones caps de sèrie. Tot i jugara casa, el Cercle Sabadellès no vatenir opcions davant un Barcinoque va sortir molt endollat peraconseguir el triomf final. L’e-quip, format per Paula Arias,Gal·la Castelló, Clara de Santia-go, Ana Giraldi, Gemma Lairón,Aina Plana i Mireia Turró, va es-tar capitanejat per Marc Gimé-

nez i Aleix Turró, aquest últimcom a subcapità.

Pel que fa a la categoria mas-culina de la competició, els noisdel Reial Club Tennis Barcelonavan emportar-se la victòria enguanyar a la final el CT Lleidaper un clar 4 a 1.

L’altre gran èxit del Barcinoen aquest inici de mes ha estatla segona posició del seu juga-dor Enrique López als dobles del

Futures de Sharm el Sheikh delpassat dia 31 de gener.

CANVIS AL RÀNQUING WTAEls rànquings WTA de les millorjugadores del Barcino, GarbiñeMuguruza i Carla Suárez, havariat. L’eliminació matinerade Muguruza a l’Open d’Aus-tràlia ha fet que la tennista bai-xés a la cinquena posició, men-tre que Suárez és ara vuitena.

Les cadets campiones de Catalunya. Foto: FCT

El cadet femení del CT Barcino,campió català de tennis

» Les sarrianenques van derrotar a la final el Cercle Sabadellès per 3-1» Garbiñe Muguruza cau a la tercera posició del rànquing WTA

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

Barcelona escalfa motors pera una nova edició de la Mitja

ATLETISME4El compte enrereper a la Mitja Marató de Barce-lona enfila la seva recta final.Avui es tancarà el procés d’ins-cripcions per a una de les provesatlètiques catalanes perexcel·lència, que tindrà lloc diu-menge vinent dia 14 de febrer.

Un dels grans al·licients de lacursa serà Florence Kiplagat,una de les grans especialistesd’aquesta distància. L’organit-zació ja ha confirmat que l’atle-ta keniana participarà en la pro-va, que ha guanyat en les dues

darreres edicions, i intentaràbatre el rècord del món que vaestablir l’any passat –1 hora, cincminuts i nou segons–. L’anyanterior, el 2014, Kiplagat haviatrencat també el crono amb untemps d’1 hora, cinc minuts i 12segons–. La cursa sortirà delpasseig de Pujades i transcorreràper Sant Martí i Ciutat Vella.

Aquesta prova servirà permesurar forces de cara a la clàs-sica de l’atletisme català, la Ma-rató de Barcelona, que se cele-brarà el 13 de març.

El CP Sarrià empata i segueix invicte a la lliga

FUTBOL4El CP Sarrià està com-pletant una de les seves millorstemporades que es recorden.Després de la decepció que va su-posar el descens de categorial’any passat, els sarrianencs hanapostat fort aquesta temporadai es postulen com un ferm aspi-rant a l’ascens.

De fet, el conjunt és líder delgrup 9 de Tercera catalana sen-se haver perdut encara cap par-tit a la competició, una fita de la

qual pocs equips catalans podenpresumir a aquestes altures detemporada.

En l’últim partit, els sarria-nencs van empatar a dos a do-micili contra la Unificació SantaPerpètua, un resultat que elspermet seguir al capdavant de laclassificació amb 43 punts, fruitde 12 victòries i set empats.

El pròxim partit del Sarrià tin-drà lloc diumenge a les 12 delmigdia davant del Lliçà d’Amunt.

Barcelona és un talismà per a Kiplagat. Foto: AjuntamentLa ciutat comença a repensar el seu model esportiu

JORNADES4Per primera vega-da, el món de l’esport barcelonís’ha reunit per repensar el seumodel i debatre sobre l’actuaciómunicipal en aquest àmbit. Estracta de la primera reunió delPla d’Actuació Municipal (PAM)esportiu per al present mandat,que es va celebrar dissabte pas-sat al Disseny Hub.

Aquest procés participatiuestà obert a la participació declubs, entitats, federacions, es-

coles, organitzacions, empresesi a professionals de l’esport.

La jornada va arrencar a les11 amb la presentació i explica-ció de la metodologia de treball.Seguidament es va fer una diag-nosi de l’esport a la ciutat de lamà dels professionals en la ma-tèria i, finalment, es va elaboraruna primera proposta de les ac-tuacions que cal dur a terme permillorar les polítiques del con-sistori pel que fa a l’esport.

Prova | Obren les inscripcions per a la Cursa de la Guàrdia UrbanaLes inscripcions per participar en la quarta Cursa DiR-Guàrdia Urbana ja estan obertes. Aquesta

carrera, que està homologada per la Federació d’Atletisme, recorrerà l’avinguda Diagonal des del seuinici a les Corts fins al mar, ja al districte de Sant Martí, en un circuit en línia recta de 10 quilòmetres.Les inscripcions es limitaran a 15.000 places i es tancaran el 4 de maig, quatre dies abans de la prova.

Page 13: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 13 | líniasarrià.cat8 febrer 2016

Page 14: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

| 14Agendalíniasarrià.cat 8 febrer 2016

[email protected]

AGENDA MENSUALDIMECRES 10 DE FEBRER20:30 Enterrament de la sardina amb un es-

pectacle. Organitza la Comissió de Carnavalde Sarrià. / Espai Gardenyes.

DILLUNS 15 DE FEBRER17:00 Xerrada sobre el bon ús dels medicaments

on s’alertarà sobre la sobremedicació i la uti-lització indeguda d’aquests elements. A cà-rrec de la farmàcia Gemma Hernández Miquel./ Casa Orlandai.

DIMECRES 17 DE FEBRER19:00 Xerrada a càrrec de la ginecòloga Laura

Cortés sobre l’assistència al part i els mites quehi ha al darrere d’aquest moment. Entrada lliu-ra, aforament limitat. Col·labora la Clínica TresTorres. / Biblioteca Clarà.

FINS AL 26 DE FEBRERMatí-Tarda Estacions-emocions, una mostra a

càrrec de Sara Ester Ruiz que reflexiona so-bre l’art de pintar, el qual, segons l’autora, és“donar color a les emocions”. / Centre cívic PerePruna.

FINS AL 27 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició Excursions, a càrrec de Ga-

briela Galileo. Una obra que mostra la visióde la natura de l’autora. / Centre cívic Vall-vidrera Vázquez Montalbán.

DIMECRES 17 DE FEBRER17:30 Llibres a escena. Petita Momo, una ses-

sió infantil basada en la novel·la Momo, deMichael Ende. A càrrec de Lídia Clua per a in-fants majors de tres anys. / Biblioteca SantGervasi.

DISSABTE 27 DE FEBRER12:00 Espectacle musical Cromàtic, per a infants

de dos a cinc anys, on el color, la llum i la cul-tura urbana faran jugar els participants. A cà-rrec de Com Sona. / Espai Putxet.

DIJOUS 18 DE FEBRER21:00 Onzè campionat de dominó d’hivern a la

sala de jocs del CT Barcino.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Contes i llegendes sobre l’Any Nou xi-nès, on es realitzaran treballs manualstípics del país oriental. A càrrec de Kai-wei Chen i Carla Benet, de l’Institut Con-fuci. / Biblioteca Sant Gervasi.

Espectaclede rondalles xinesesDs. 13 de febrer a les 11:30

Espai de debat sobre aspectes rela-cionats amb l’organització de la cosapública en què ponents i ciutadaniaparlaran de política, sociologia, co-municació, història o economia. /Casa Orlandai.

Les veus de la República

Dc. 10 de febrer a les 19:30

El pianista del minimalisme romànticAdrià González oferirà al Centre cívicCasa Orlandai el seu concert Ímpetu./ Casa Orlandai.

Concert d’Adrià González

Ds. 20 de febrer a les 18:30

Partit de futbol corresponent a la vin-tena jornada de Tercera catalana en-tre el CP Sarrià i el Lliçà d’Amunt. / CanCaralleu.

Partit de futbolCP Sarrià-Lliçà d’AmuntDg. 14 de febrer a les 12:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Page 15: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 15 | líniasarrià.cat8 febrer 2016

Page 16: pàg 3 Acaba la ratxa històrica del túnel, altres encara no” línia … · 2019. 1. 20. · barcelona liniasarria.cat · 8/2/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD:

| 16 líniasarrià.cat 8 febrer 2016 Pròxima edició: 8 de març