PGA IES Bendinat

PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL curs 2012 2013

1

Programació general

anual

IES Bendinat

2012-13


2

IES BENDINAT

PGA 2012-2013

Informada pel Claustre de dia 24 d’octubre de 2012 i aprovada pel Consell Escolar de 25 d’octubre de 2012.

El curs 2012-13 continuem amb una matricula molt alta i amb molta demanda de places.

Actualment, l’IES té 37 unitats

� GRUPS ESO: 23

� GRUPS PDC: 2

� GRUPS BATXILLERAT: 9 oficials , 9’5 reals

� GRUPS CICLES FORMATIUS :

� AFD 21 : 2

� AFD 31: 1 primer i 1 segon.

� GRUPS UEECO (Unitat Educativa Específica de Centre Ordinari): 1

� GRUPS PIE: 1

1. DIAGNÒSTIC INICIAL

1.1 Anàlisi del context

L’IES Bendinat, situat entre Cas Català, Portals Nous i Illetes, es troba a set quilòmetres de Palma i a catorze de Calvià en una zona residencial amb fort creixement urbanístic.

L’alumnat del Centre prové d’un àmbit més ampli que el nucli de Bendinat, amb un abast que va des de Santa Ponça fins a Cas Català. També rep alumnat de Palma, de les zones de Sant Agustí, la Bonanova, Gènova, Marítim.....

Les escoles adscrites al Centre continuen essent les següents:

� CP Migjorn, Bendinat, davant mateix de l’institut.

� CP Es Galatzó, Es Capdellà.

� CP Ses Quarterades, Calvià vila, amb doble adscripció.

� CP Jaume I, a Palma Nova,

� CP Son Caliu.


3

D’aquests centres procedeix tot l’alumnat que està seguint el primer curs d’ESO. Encara que és un alumnat bastant heterogeni, en general, tenen un nivell acceptable i provenen de famílies que es preocupen de la seva formació i, per tant, estan molt pendents de l’escola, cosa que ens obliga a no descuidar gens la nostra feina. Finalment, pel que fa al seu origen lingüístic és un alumnat molt divers. Es tracta, doncs, d’un institut, en el qual la multiculturalitat és una característica important.

1.2 Consideracions pel curs 2012-2013

En general destacarem:

a) Unes retallades importants en quant a mitjans materials i humans:

� Retallades del nombre de professorat i del nombre de grups. El nostre centre s’ha vis afectat en: un grup a 1r i un de 4t de l’ESO i 0’5 a 1r de BATX i 0’5 a 2n de BATX de ciències i tecnologia.

� L’augment de les hores lectives del professorat, degut a l’increment de hores per a tot el funcionariat, i en particular als docents, que pugen a 20 hores lectives setmanals.

� Disminució important de la dotació econòmica. A l’hora d’ara ve a significar uns 3000 € cada mes.

b) Una demanda superior a les places oferides. Als cursos de Batxillerat i Formació Professional la ràtio és molt alta, especialment als grups d’Humanitats i Socials i al primer d’AFD 31.

c) Els problemes de d’espais s’han paliat gràcies a la disminució de grups.

d) El bon rendiment dels projectes que desenvolupa/participa el nostre Centre amb molt bons resultats, especialment els de caire internacional..

e) L’èxit dels programes Seccions en Llengües Europees, distribuïts en:

- A 2n dos grup en les matèries d’anglès-ciències socials i 1 grup de francès-ciències socials .

- A 3r dos grups de les matèries de anglès-ciències socials i 1 grup de francès-ciències socials. 1 grup de Dietètica i Nutrició i 1 grup d’imatge i expressió en anglès.

- A 4t dos grup en anglès-ciències socials, 1 grup de francès-socials, 1 grup d'informàtica en anglès i 1 grup de tecnologia en anglès.

- A 1r de batxillerat 1 un grup de TIC en anglès.

f) El començament del projecte de plurilingüisme, amb les matèries en anglès a primer de l’ESO en EF a dos grups de primer i de EPV en als quatre restants.

g) Sol·licitar la concessió del BATCHIBAC amb la matèria modal de HMC en francès, sempre que en donin la dotació horària i de formació que necessitem.


4

h) La continuïtat i l’èxit dels programes d’intercanvi amb Suècia ( atenheskolan de Visby) i Itàlia (Liceo Cicerone de Formia i Liceo Claudio Cavalleri de Parabiago) projectes ja aprovats al consell escolar de juliol del 2012 i dels que, aquest setembre, ja hem fet la primera part acollint els alumnes estrangers i falta la segona part de enviar els nostres a Suècia i Itàlia, prevista per desprès de Pasqua i pel pont de maig.

i) El Comenius MAC amb Itàlia, aprovat el gener del 2012 i que estem fent ara.

j) El Comenius multilateral de 2 anys amb Irlanda, Gales i Itàlia que van començar l’any passat i acabarem aquest curs.

k) El Leonardo da Vinci i Erasmus. Alumnes del cicle tornaran a fer les pràctiques de FCT a l’estranger.

l) La continuïtat del PIE segons un model curricular semblant al PDC.

m) Separació de part de les despeses de la EOI, ubicada al nostre edifici.

2. OBJECTIUS

Com sempre, el nostre objectiu fonamental és que el nostre alumnat surti ben preparat assolint els objectius generals que marca l’actual sistema educatiu per a l’ESO, el Batxillerat i els Cicles formatius, tant en les funcions propedèutiques per a aquells que volen continuar els seus estudis, com en la finalitat terminal per a aquells que passen al món laboral.

Donada la tipologia heterogènia del nostre alumnat i per tal de mantenir aquest objectiu, planifiquem la nostra tasca intentant assolir els següents objectius:

- Mantenir un nivell curricular i de formació prou alt, d’acord amb el títol que s’obté, desenvolupant el currículum.

- Organitzar el suport de les àrees instrumentals bàsiques i desenvolupar, si s’escau, adaptacions curriculars per atendre l’alumnat que ho necessiti.

- Mantenir els Programes de Diversificació Curricular en el curs de 3r i 4t d’ESO, atesa la demanda d’alumnat susceptible d’aprofitar aquest programa.

- Atendre l’alumnat de compensació eductiva mantenint un grup PIE .

- Continuar el programa d’acolliment i tractament lingüístic i cultural PALIC, encara que l’alumnat d’aquest perfil sigui mínim. Per això i per els pocs recursos humans amb què comptem, s’han reduït les hores. Sols es farà a 1r i 2n de l’ESO.

- Començar el projecte de Plurilinguisme en cohesió amb el programa de les Seccions Llengües Europees, donats els bons resultats i l’èxit que genera en l’aprenentatge de l’anglès.

- Consolidar els estudis dels nivells post-obligatoris que s’imparteixen al centre i mantenir el seu prestigi.


5

- Adoptar noves mesures d’organització del 1r de batxillerat pal·liant el bot excessiu que hi ha entre l’ESO i el BATX, assumint que es tracta d’un curs pont entre 4t d’ESO i 2n de Batxillerat que serà el que marcarà l’entrada en el món universitari.

- Afavorir la bona relació entre els membres de la comunitat educativa de l’IES BENDINAT, el seu entorn sociocultural i els centres d’on prové el nostre alumnat

- Mantenir la informació dels resultats acadèmics per als pares afegint, com anys passats, a les 3 avaluacions oficials 2 butlletins informatius addicionals: un el mes de novembre i un altre el mes de febrer, en els quals constaran les notes que els alumnes obtenen dins aquest període d’avaluació. Aquest butlletins no tenen caràcter oficial i són merament informatius.

- Incrementar les relacions i la informació amb les famílies facilitant la informació via correu electrònic i missatges SMS. Implantar l’accés de les famílies al Gestib.

- Reforçar la convivència al centre aplicant el pla, que, sempre supeditat al RRI, ajudi a millorar la bona convivència a l’IES.

- Agilitzar i dinamitzar la pàgina web de l'institut per facilitar la comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa.

- Dinamitzar l’utilització dels Blogs com a eina dinàmica d’intercanvi d’informació. Cada departament didàctic, cada projecte específic, cada tutoria i cada professor/a pot tenir un Blog propi que serveix per comunicar directament amb famílies i alumnes i exposar treballs, exercicis, fotografies, etc.

- Enguany, com al curs passat, les programacions generals dels departaments per a cada matèria es publicaran a la pàgina web a l’apartat dels departaments. També els criteris d’avaluació i els instruments de qualificació per a cada grup/classe que formen part de la programació d’aula, es publicitaran a la pàgina web mitjançant els blogs de les tutories corresponents .

- Establiment de convenis continus (entitats públiques i privades) per a poder donar una sortida totalment eficient a les necessitats d’instal·lacions esportives que el cicle de grau superior i mitjà necessita.

3. PLA D’ACTUACIÓ. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

3.1 Dades generals 3.1.1 Alumnat

Aquest curs són 1117 els alumnes inscrits al centre dels que pertanyen a

l’ESO, a Batxillerat, a AFD 21 i a AFD 31. Distribuïts en:

� 6 grups de 1r ESO

� 6 grups de 2n ESO

� 6 grups de 3r ESO més 1 de PDC

� 5 grups de 4t ESO més 1 de PDC


6

� grup d'UEECO

� grup de PIE

� 5 grups de 1r de Batxillerat: 3 d’Humanitats i Ciències Socials i 2 de Ciències i Tecnologia

� 4 grups de 2n de Batxillerat: reorganitzats en 5, 3 d’Humanitats i Ciències Socials i 2 de Ciències i Tecnologia

� 2 grups de Cicle Formatiu de Grau Mitjà AFD21

� 1 grup de 1r de Cicle Formatiu de grau superior AFD31

� 1 grup de 2n de Cicle Formatiu de grau superior AFD31

3.1.2 Professorat

El claustre de professorat de l’IES BENDINAT està format per 92 professors.

El DO està format per 1,5 orientadors, 3,5 professores d’àmbit, 1 professora AD, 4 professores de PT i 1 professor d’àmbit pràctic, 1 logopeda i 2 auxiliar educatius.

3.1.3 Distribució d’aules i espais

Cada grup té la seva aula assignada. Es plantegen els problemes més greus a l’hora d’impartir les matèries que no tenen aula pròpia com les optatives, les troncals, els desdoblaments, etc.

A l’hora de fer els horaris, s’han adjudicat les aules de desdoblaments i les específiques de matèries. Tot el professorat ha de respectar les aules adjudicades per evitar possibles problemes entre els grups.

L’espai útil es divideix en zones de:

a. De gestió del centre:

És l’espai situat a la planta baixa, prop de la porta d’accés principal, on es troba la secretaria, la consergeria i els despatxos de direcció, de la secretària i del DO.

També hi ha el despatx (peixereta) per al Cap d’estudis de cicle formatiu i coordinador dels serveis informàtics i per a la professora responsable del projecte Xarxipèlag i del programa de gestió docent GESTIB.

Entre el bar i la biblioteca hi ha el despatx de l’AMIPA.

En el primer pis es troben els despatxos dels Caps d'Estudis

b. De gestió docent:

És l’espai del primer pis, on es troba la sala de professors i els distints departaments didàctics, exceptuant el de llengües estrangeres que s’ubica a la planta baixa, i els despatxos dels Caps d'Estudis.

L’aula de guàrdia esta situada en front del pati.

També es situa l’aula del PIE.


7

c. D’activitat docent:

És la zona que comprèn les aules de cada un dels grups i les aules de matèries específiques, a més dels laboratoris i les aules d’audiovisuals que s’han pogut habilitar.

En general, s’estableix la designació d’una aula per a cada grup-classe per tal que hi hagi un reconeixement d’aquests espais com a propis amb tot el que suposa per a la seva cura i esment. A més, és una bona mesura per intentar que entre classes els alumnes no surtin de l’aula. Les aules de matèries específiques: tecnologia, informàtica, audiovisuals, música, plàstica i laboratori se situen al llarg dels passadissos del primer i segon pis.

Al final del 1r pis se situa una aula-taller del Cicle formatiu AFD 21 habilitada amb sortida directa a l’exterior i, al pati, vora el gimnàs l’altre.

d. D’esbarjo. Els patis i la cafeteria presenten greus problemes de saturació. Aquesta

situació s’agreuja els dies que el mal temps no permet gaudir dels espais oberts dels patis.

Per sort els batxillers tenen el privilegi de sortir fora a l’hora del pati.

Els espais comuns quedaran regulats per les normes de convivència i pel RRI. Els professors de guàrdia han de garantir l’ordre als espais comuns.

3.2 Criteris Pedagògics

3.2.1 Agrupament d’alumnes

Tots els agrupaments son competència dels caps d’estudis d’acord amb la planificació que per cada curs fa conjuntament l’equip directiu.

Ensenyament obligatori:

1r ESO • Agrupaments per centre de procedència, excepte casos especials

segons la informació dels tutors de 6é. Els repetidors es repartiran equitativament.

2n ESO

• Agrupaments segons afinitat entre grups d’alumnat que treballen bé junts, bones relacions entre companys, nivells, seccions europees en francès. S’estableixen dos grups de via rapida i un de via lenta.

• Les seccions europees en anglès s’agrupen en dues franges horàries, de 2 en 2.

• Es té en consideració les suggeriments de la junta d’avaluació.


8

• Es fan agrupament flexibles a anglès.

• Taller de matemàtiques i processos de comunicació es planifiquen com a suports pels alumnes amb mancances d’aquestes matèries. Els criteris a seguir per el suport surten de: professor/tutor/cap d’estudis, qui finalment decideix.

3r ESO

• Els agrupament segueixen la mateixa idea de 2n .

• Les seccions europees s’assignen dues franges horàries, de 2 en 2.

• Hi ha un grup de PDC.

• Hi ha agrupaments flexibles a matemàtiques i anglès.

• No hi ha processos ni taller de matemàtiques.

4t ESO

• Es faran agrupament tenint en compte l’afinitat positiva del grup de companys i les millors expectatives de rendiment.

• Les seccions europees s’assignen dues franges horàries, de 2 en 2.

• Les matemàtiques A es poden assignar a qualsevol grup, distribuïdes en franges. Les matemàtiques BS es distribueixen entre el 4t A i el 4t D,si bé hi ha alguns alumnes al 4t E, per una millor organització de cara a l’intercanvi amb Itàlia. Les matemàtiques BC estan repartides entre els grups 4t B, 4t C i 4t E.

• Es procurarà repartir les matèries troncals equitativament, és molt difícil agrupar troncals d’algunes matèries sense perjudicar-ne d’altres. S’intenta mantenir l’equilibri.

• Hi ha un grup de PDC.

• No hi ha grup de via lenta.

PDC

• Programa de dos anys. Es considera com un cicle compacte.

• No es pot repetir 3r, en canvi, si 4t inclús dos pics.

• L’alumne, es pot incorporar a 2n (4t) de PDC sempre que hagin cursat ja 4 d’ESO i hagi de repetir o que ja hagi fet dos anys a 3r i passi a 4t per PIL.

• Per entrar a 1r (3r) de PDC ha d’haver repetit un dels cursos 1, 2 o 3 d’ESO. Si és necessari dues repeticions.

• La junta avaluadora pot suggerir la incorporació d’un alumne, però serà prefectura d’estudis la que decidirà definitivament la incorporació de l’alumne al programa de PDC, segons aquets requisits.


9

PIE

• Programa que engloba alumnat d’edat compresa entre 15 i 16 anys. excepcionalment 14. Aquest alumnat sempre haurà d’haver repetit al manco un curs acadèmic dins l’ESO per a la seva incorporació.

• Característiques de l’alumnat: alumnes disruptius, amb problemes i amb desnivell curricular (dos cursos mínim). Es pot repetir PIE una vegada.

• Sortides del programa:

- PQPI

- PDC, alumnes que han aprofitat i assolit els continguts i les habilitats socials.

- Món laboral.

- Enguany s’ha reestructurat la distribució horària del PIE:

HORES LECTIVES PIE

ASL………………………………………….. 11h prof. Ámbit

Anglès………………………………………....... 3h prof. Ámbit

ACT……………………………………………… 7h prof. Ámbit.

TEC (taller)…………………………………….. 3h prof. AP.

Taller jardineria…………………………… …… 2h prof. AP.

Educació per a la Ciutadania…………………. 1h prof. OR.

EF……………………………………………...... 2h prof. EF.

Tutoria………………………………………....... 1h prof. AP.

Rel/AE…………………………………………... 2h prof rel.

TOTAL…………………………………………... 32 hores.

Ensenyament postobligatori: Batxillerat i cicles AF D

Els batxillers s’han organitzat segons la modalitat (BH i CCSS, BCS i T).

A 1r, s’han tancat un poc els itineraris establint les matemàtiques obligatòries per el BCT i la Història moderna i contemporània per a BHS.

A 2n, els itineraris que cursen son oberts i lliures per garantir l’elecció de les distintes matèries de modalitat, d’acord en la nova estructura dels batxillerats que permet fins i tot escollir-ne d’altres modalitats. La nova organització de les PAU permet el batxillerat molt més obert segon el model europeu.

Els cicles formatius s’agrupen de forma heterogènia per cursos.

3.2.2 Criteris i instruments d’avaluació.


10

La programació didàctica, que el professorat de cada Departament ha d’haver elaborat a principi del curs acadèmic, ha d'incloure les capacitats bàsiques que es treballen a les àrees o matèries, els continguts mínims d’avaluació i les pautes generals per desenvolupar tot el procés.

Les programacions generals es penjaran en els blogs dels departaments.

Les programacions d’aula han d’incorporar els instruments d’avaluació que es seguiran al llarg del curs determinant els percentatges corresponents a tot el que s’avalua (continguts, treballs i activitats, tasques complementàries, competències, actitud, etc). Estaran adaptades a cada grup/nivell i podran variar segons les necessitats i evolució de l’alumnat. Es revisaran després de cada avaluació per adaptar-se a la realitat de la classe.

Es lliurarà el resum a l’alumnat i les famílies per mediació de la nostra pàgina web per evitar l’excessiva despesa de paper. Els professors les lliuraran a les carpetes corresponents per cada nivell i grup preparades a professorat ies bendinat.

No obstant, si algun professor considera que ha de lliurar aquest document directament en paper per establir un lligam contractual amb l’alumne, per que la família té dificultat per accedir a la pàgina web o qualsevol altre raó, podrà fer-ho quan vulgui.

Les adaptacions curriculars, tant les significatives com les no significatives, previstes es lliuraran al interessats i a les seves famílies.

Segons les instruccions del desenvolupament de l'ESO i d'acord amb la LOE, s’utilitzarà el model de programació elaborat el passat curs (model penjat a la carpeta de professorat).

Les famílies i els alumnes estaran informats a principi de curs.

Tot estarà a disposició dels caps d’estudis de referència que han de fer el seguiment. Estarà disponible a la xarxa, a professorat ies bendinat dins les carpetes corresponents.

3.2.3 Criteris de promoció i titulació

ESO

PROMOCIÓ ESO :

D’acord amb la normativa LOE, les instruccions de l a Conselleria d’educació i els acords del claustre nº 56.

� Els alumnes promocionen sempre amb 0, 1 o 2 matèries suspeses.

� Excepcionalment es pot autoritzar la promoció amb avaluació negativa en 3 matèries per decisió de la Junta d’avaluació per majoria simple. El tutor té el vot de qualitat en cas d’empat.

� En aquests casos de promoció amb avaluació negativa en 3, s’estableixen els següents criteris :

• No abandonament

• Malaltia


11

• Problemàtica personal/familiar que hagi afectat l’alumne

• La promoció pot beneficiar l’evolució acadèmica de l’alumne

• Expectatives favorables de recuperació. Possibilitat de superar els objectius del curs següent.

• Altres que la junta avaluadora consideri adients

Es podrà repetir un màxim d’una vegada el mateix curs i de dues vegades a tota l’ESO. No obstant, a quart d’ESO es podrà repetir dues vegades sempre que no hagi repetit abans i si la junta avaluadora ho considera positiu.

Les qualificacions de les proves ordinàries de juny i setembre són de l’1 a 10.

En cas de que no s’hagi presentat l’alumne a la convocatòria extraordinària del mes de setembre s’ha de posar NP (no presentat).

TITULACIÓ ESO:

• El juny es titulen amb 0 suspeses.

• El setembre poden titular-se amb 1 i 2 suspeses, sempre d’acord amb la Junta avaluadora que prendrà la decisió per consens o per majoria simple. En cas de empat, el tutor exercirà el seu vot de qualitat.

• Excepcionalment es podran titular amb 3 matèries suspeses, En aquests casos s’estableixen els mateixos criteris que per la promoció:

• No abandonament

• Malaltia

• Problemàtica personal/familiar que hagi afectat l’alumne

• La promoció pot beneficiar l’evolució acadèmica de l’alumne.

• Possibilitat de seguir estudis post-obligatoris amb èxit.

Enguany aquest centre vol premiar l’excel·lència acadèmica retornant l’import d’inici de curs a aquells alumnes de 4t que hagin tret una mitjana de curs superior al 9 en el butlletí de Juny.

Recuperacions de setembre:

CONSIDERACIONS GENERALS PER A L’ESO:

Podran presentar-se a les proves extraordinàries, tots els alumnes que a l’avaluació ordinària tenguin matèries suspeses.

1. Es faran segons el calendari que elaboren els caps d’estudis.

2. El professor que ha impartit la matèria durant el curs serà l’únic responsable de la recuperació i l’avaluació de setembre. Es tindran en compte les circumstàncies tractades durant el curs.


12

3. Cada professor elaborarà i avaluarà l’examen dels alumnes que ha tingut durant el curs escolar, d’acord amb els criteris que s’han treballat i adaptat en el seu grup concret.

4. D’acord amb la LOE i amb el compromís de fomentar la feina individualitzada i l’interés, es tindran en compte les feines d’estiu. Així, i d’acord amb l’establert, en el claustre núm. 31 de l’IES Bendinat les feines del Setembre tindran una valoració mínima del 30 % i l’examen una valoració màxima d’un 70 %. Per tal de prestigiar aquestes feines, els exàmens haurien de incloure aspectes que obliguen a aprendre d’elles i no sols copiar i presentar-les com a tràmit.

BATXILLERAT

CONSIDERACIONS GENERALS PER AL BATXILLERAT :

En relació a la metodologia i al procés d’avaluació i promoció, cal assenyalar:

L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat serà continua i diferenciada segons les distintes matèries.

• A primer curs , es tindrà cura de les dificultats que suposa començar un ensenyament post obligatori i el professorat vetllarà per minimitzar l’impacte que això suposa i per evitar el desencís i l’abandonament de les matèries per part de l’alumnat. No es tracta de baixar el nivell acadèmic, si no d’incentivar i animar als alumnes per a superar les dificultats de la nova etapa.

• A segon curs, s’orientarà el procés a la superació amb èxit de les PAU i la preparació per seguir estudis posteriors. Pel que fa a la titulació, l’equip docent de grup, coordinats pel professor tutor, actuarà de manera col·legiada al llarg del procés d’avaluació, valorarà l’evolució de l’alumne o alumna en el conjunt de les matèries i la seva madu resa acadèmica en relació amb els objectius del batxillerat així com, al final de l’etapa, la seva possibilitat de progrés en estudis posteriors .

• L’alumnat podrà realitzar una prova extraordinària de les matèries no superades en els tres primers dies hàbils del mes de setembre.

PROMOCIÓ BATXILLERAT:

• L’alumnat promocionarà al segon curs quan hagi superat totes les matèries cursades o tingui avaluació negativa en un màxim de dues matèries.

• Els qui promocionin sense haver superat totes les matèries, hauran de matricular-se de les matèries pendents del curs anterior. El centre organitzarà activitats per a la seva recuperació.

• L’alumnat que no promocioni a segon curs haurà de romandre un any mes al primer, que haurà de cursar de nou en la seva totalitat si el nombre de matèries amb avaluació negativa es superior a quatre.

• Els qui no promocionin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre matèries hauran de matricular-se de les matèries de primer amb avaluació negativa i podran ampliar aquesta matrícula a altres de 1r que tinguin ja superades, amb l’objectiu de augmentar la nota. No obstant la


13

qualificació que prevaldrà serà la última. L’alumnat haurà de decidir abans del 30 d’abril i donar-se de baixa de l’ampliació de la matèria que no vulgui arriscar.

• L’alumnat que hagi promocionat a segon i que en finalitzar aquest curs tingui avaluació negativa en algunes matèries (independentment del nº d’elles) es podrà matricular d’aquestes sense necessitat de cursar de nou les matèries ja superades.

• També podran ampliar aquesta matrícula a altres de 2n que tinguin ja superades, amb l’objectiu de augmentar la nota. Com a 1r i segons les instruccions d’enguany, la qualificació que prevaldrà serà la última. L’alumnat haurà de decidir abans del 30 d’abril i donar-se de baixa de l’ampliació de la matèria que no vulgui arriscar.

TITULACIÓ BATXILLERAT :

La titulació, s’obté amb totes les assignatures aprovades , no obstant s’han de tenir en compte la maduresa acadèmica global de l’alumne més enllà de les matèries concretes i les possibilitats de progrés en estudis posteriors.

Per tant, la Junta d’avaluació de manera col·legiada podrà atorgar una nova qualificació en els casos d’alumnes amb una sola matèria suspesa de la forma com va acordar el Claustre . p): el professorat està obligat a posar la nota a disposició de la Junta avaluadora només en el cas que la nota de l’alumne sigui un com a mínim un 3 després del consegüent arrodoniment (cast: redondeo). Per descomptat, qualsevol professor té la llibertat, sempre que vulgui, de posar a disposició de la Junta avaluadora qualsevol nota inferior a 3.

Enguany aquest centre vol premiar l’excel·lència acadèmica retornant l’import d’inici de curs a aquells alumnes de 1r que hagin tret una mitjana de curs superior al 9 en el butlletí de Juny.

3.2.4 Recuperació de matèries pendents

Pel que fa a la recuperació de matèries pendents tant en avaluació ordinària com extraordinària, s’utilitzaran els criteris aprovats pel nostre claustre i Consell escolar i que recollim a continuació:

Pendents d’ESO

L’objectiu de la recuperació de pendents és aconseguir la recuperació de les matèries pendents de manera que no representin una dificultat afegida a l’hora de promoció de l’alumnat d’ESO.

D’acord amb el PEC, aprovat pel claustre i el Consell escolar de l’IES Bendinat i partint del principi d’avaluació contínua, les matèries pendents d’ESO es recuperen:

� Assignatures que tenen el mateix nom i continuen fe nt-se.

Es recuperaran al llarg del curs actual pel professor que imparteix la matèria del grup on esta ubicat. S’utilitzaran estratègies personalitzades per facilitar la recuperació pendent, de dia a dia a classe, mirant d’evitar els exàmens.


14

Si l’alumne aprova el curs en el qual està matriculat, automàticament aprova els cursos inferiors. Si no, el professor haurà d’utilitzar mecanismes per recuperar els cursos anteriors, facilitant -això sí- la recuperació a base de fomentar els treballs sense deixar-ho tot als exàmens.

Així complim amb les instruccions LOE que requereix un seguiment i suport continuat i presencial per facilitar la recuperació de les pendents.

Seguint la nova normativa, cal recordar la importància que tenen les matèries pendents de cara a la promoció i obtenció del títol de Graduat en ESO.

� Assignatures que deixen de cursar-se en el curs pre sent .

Es recuperaran d’acord amb els criteris del departament afectat mitjançant treballs o exàmens. Es recomana la utilització d’instruments de recuperació variats.

� Optatives pendents .

S’aplicarà el procés descrit en el punt anterior.

Es planteja la possibilitat de recuperar-se a través de matèries afins del mateix departament.

En aquest cas el responsable és el professor de les matèries afins, d’acord amb el seu departament. En general es recomana utilitzar instruments de recuperació diferents per sobre els exàmens i facilitar la recuperació del dia a dia a classe. Exemple:

Imatge i expressió ___________________Plàstica

Processos de comunicació ____________Català i Castellà

Taller de matemàtiques _______________Matemàtiques.

Pendents de primer de Batxillerat

S’establirà una convocatòria a febrer i un altra a maig o juny (la de setembre sempre es considera extraordinària). La convocatòria de febrer té dos tipus de plantejaments: Final i/o parcial: sense perjudici d’utilitzar la de juny en funció del resultats de febrer. El cap de departament és el responsable de la planificació de les proves, atenent als suggeriments del seu departament. Poden utilitzar-se diversos tipus d’instruments (treballs, exàmens, comentaris de text, etc.) que poden ser adaptats per a l’alumne.

Es pot plantejar també recuperar les pendents al llarg curs següent, des del que es fa en el 2n curs de Batxillerat o presentant-se a les proves parcials dels grups de primer, segons decisió del departament i professorat implicat. Sempre amb l’objectiu de facilitar la recuperació. Cal recordar que les assignatures pendents són el principal obstacle per obtenir el títol.

El període de recuperació pot durar fins la junta d’avaluació final de Batxillerat, en la qual pot haver-hi canvis d’acord amb els resultats de 2on i els criteris d’obtenció del títol.

CICLE FORMATIU


15

Normativa comuna:

� L’avaluació es continua i formativa i s’ha de fer per mòduls.

� La superació del cicle formatiu i per tant la titulació requereix l’avaluació positiva de tots els mòduls que el componen.

� En general l’accés a pràctiques FCT requereix haver aprovats tots i cadascuns del mòduls teòrics que comporten el pla d’estudis que està realitzat. Excepcionalment l’equip educatiu pot autoritzar l’accés a la fase de formació pràctica a l’alumne amb un mòdul o més mòduls pendents, sempre que la càrrega horària del mòdul o la que comporta la suma dels mòduls no superats no sigui superior al 25 per cent de la totalitat de les hores que s’imparteixen en el curs corresponent.

� Número màxim de convocatòries en els mòduls teòrics 4, de les que dues són presencials. Excepcionalment es pot demanar una convocatòria de gràcia a l’òrgan competent.

� La persona interessada pot presentar la sol·licitud de renúncia a l’avaluació i qualificació d’un o més mòduls professionals, a fi de no esgotar el nombre màxim de convocatòries presencials a les quals té dret d’acord a la normativa vigent.

� Número màxim de convocatòries en el mòdul FCT, dues. Promoció de primer a segon (AFD 31):

En l’avaluació ordinària del mes de juny es decidirà la promoció dels alumnes d’acord amb els següents supòsits:

1. Alumnes amb tots els mòduls de primer aprovats: promocionen a segon curs.

2. Alumnes amb un màxim d’un 20% de la càrrega horària de primer pendent de superar, sempre i quan tinguin superats els mòduls de suport (si és el cas): promocionen a segon curs i tindran dret a convocatòries no presencials, fins que hagin esgotat la totalitat de convocatòries.

Alumnes amb més d’un 20% de la càrrega horària de primer pendent de superar i/o amb mòduls suport (si és el cas) no superats: hauran de repetir presencialment els mòduls suspesos. En el supòsit que hagin exhaurit el nombre màxim de convocatòries presencials (dues) tindran dret a assistir a successives convocatòries no presencials.

Convocatòria de setembre:

Tenen dret a aquesta convocatòria, si bé la normativa legal no parla de setembre sinó de segona convocatòria anual, aquell alumnat que està en les següents condicions:

� Cicle AFD 21: Tot l’alumnat

� Cicle AFD 31:

o L’alumnat que promociona de primer a segon curs

o Tot l’alumnat de segon curs


16

Per tal de mantenir la coherència amb els criteris de promoció i titulació aplicats a la resta d’ensenyaments postobligatoris de l’IES Bendinat, a l’hora de valorar la covinença d’atorgar la promoció o titulació a l’alumnat de cicle formatiu, s’ha de tenir en compte la maduresa acadèmica global de l’alumne més enllà dels mòduls o matèries concretes i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per això, el curs passat es van decidir criteris de centre en relació a la promoció de l’alumnat del cicle formatiu.

En concret:

Per a l’alumnat que cursi els estudis d’AFD 21, la Junta d’Avaluació de manera col·legiada podrà atorgar una nova qualificació en els casos d’alumnes amb un o dos mòduls no superats:

A) Alumnes amb 1 mòdul suspès: el professorat posarà la seva la nota a disposició de la Junta avaluadora en el cas que la qualificació de l’alumne sigui com a mínim un 3.

B) Alumnes amb 2 mòduls suspesos: el professorat posarà la seva nota a disposició de la Junta avaluadora en el cas que la qualificació dels mòduls no superats sigui com a mínim un 4.

En el cas de l’alumnat AFD 31, la junta d’avaluació de manera col·legiada podrà atorgar una nova qualificació en el casos d’alumnes amb un mòdul no superat sempre que la nota obtinguda sigui com a mínim un 3.

Per suposat, qualsevol professor té la llibertat, sempre que vulgui, de posar a disposició de la Junta avaluadora qualsevol nota inferior.

3.2.5 Adscripció del professorat

El professorat de Primària dóna les classes del 1er cicle.

El professorat de Secundària dóna les classes de tot el 2on cicle i la part de les hores del 1er cicle que queden per cobrir.

Els professors-tutors han estat seleccionats pels Caps d’Estudis seguint criteris estrictament pedagògics.

Per a l’adjudicació de tutories s’ha procurat que el tutor tingui amb el grup el màxim nombre d’hores de classe per afavorir la relació amb l’alumne i a ser possible que ja coneguin els alumnes.

Els membres dels distints departaments s’adjudiquen els distints grups, a ser possible, per consens.

El professorat d’àmbit del DO es fa càrrec de les hores corresponents al grup de PDC, de l'aula UEECO, del suport a l’ANNE i NESE, del grup PIE, d’assessorar al professorat en l’elaboració i aplicació de les adaptacions de matèries afins al seu àmbit. Si és necessari i hi ha disponibilitat d’hores, també podran impartir-les.

Si manquen hores per cobrir al DO (exceptuant ANNE i NESE), els professors d’altres departaments que tinguin disponibilitat podran fer-ho.


17

3.2.6 Calendari anual

S’ajustarà al calendari escolar que la Conselleria d’Educació i Cultura estableixi

per al curs 2012-2013.

L’Equip Directiu, juntament amb la CCP, proposa a principi de curs el calendari de les avaluacions amb les reunions pròpies i les juntes de professorat de grup.

Avaluacions

Aquest curs els trimestres tindran un nombre aproximat de setmanes segons el següent calendari .

Avaluació Data límit material avaluable

Juntes

d’avaluació Entrega notes

Avaluació diagnòstic 3 i 4 d’octubre

Full informatiu de

seguiment acadèmic 3, 5 i 6 de novembre

9 de novembre

1a 14 de

desembre

17-18 i 19 de desembre

AFD 19 de desembre21 de desembre

Full informatiu de seguiment acadèmic

11, 12 i 13

de febrer 15 de febrer

2a 18 de març 20, 21 i 25 de març

AFD 25 de març 27 de març

ESO

1r Batx

AFD

Final 13 de juny 17, 18 i 19 de juny 21 de juny

1a 5 de

desembre 10 de desembre

11-12 de

desembre

2a 27 de febrer 5 de març 6 de març 2n Batxillerat

Final 24 de maig 28 de maig 29 de maig

Fins al 5 de novembre, s’entrega als alumnes i/o es publiquen a la nostre web el full informatiu on consten els criteris i els instruments d’avaluació i qualificació específics de cada grup revisables desprès de cada avaluació.

JJuunntteess ddee pprrooffeessssoorraatt ddee ggrruupp:

Es reuniran com a mínim 5 vegades durant el curs i sempre que sigui necessari.

Les altres activitats programades de tipus didàctic i lúdic estan assenyalades dins la programació del departament d’Activitats Extraescolars i Complementàries, que es penjarà a la carpeta del professorat.


18

EEllss ddiieess nnoo lleecctt iiuuss ddeell CCeennttrree::

EEllss ttrriiaattss ppeerr votació majoritària del Claustre són els següents:

2 de novembre,

7 de desembre i

4 de març

3.3 Programa Anual De Gestió

Les activitats programades pels òrgans de govern i de coordinació pedagògica queden explicades al calendari que per a l’elaboració dels principals projectes s’han previst.

a) Activitats de l’equip directiu

Les activitats que desenvoluparà l’equip directiu són les necessàries per complir les funcions indicades per la normativa vigent.

Per coordinar les seves tasques es programen les següents reunions:

- L’Equip Directiu es reuneix 2 hores per setmana.

- L’ED està present a totes les Juntes de Professorat de Grup.

- L’ED està present a totes les Juntes d’Avaluació.

- L’ED està present a totes les reunions de pares que es convoquin.

- La directora es reuneix 1 hora a la setmana amb la Cap d’estudis i els caps d’estudis adjunts.

- La secretària es reuneix periòdicament amb el cap del Departament d’Activitats Extraescolars per planificar les activitats sol·licitades per el professorat i elaborar el calendari previst. S’informarà de tot als caps d’estudis per orientar didàcticament les sortides i minimitzar el seu impacte a les classes que no hi participen.

- La Directora, els Caps d’estudis i la secretària es reuneixen periòdicament amb el cap del Departament d’Activitats Extraescolars per planificar les jornades culturals, les excursions generals del centre, les jornades específiques complementàries i les propostes del viatge d’estudis.

- La directora es reuneix 1 hora setmanal amb la secretària del centre.

- Els Caps d’estudis presideixen les reunions de tutors de cada nivell.

- Els Caps d’estudis assisteixen, en qualitat d’assessors, a les Juntes de Delegats del Centre.

- Els caps d’estudis es reuneixen 1 hora amb el cap del DO .

- La Secretària es reuneix cada 15 dies amb el personal d’administració i serveis.

- La secretària dirigirà la Junta econòmica una vegada per trimestre.

- El cap d’estudis d’FP i coordinador dels serveis informàtics es reunirà regularment amb el seu equip.

b) Activitats de coordinació docent


19

- La Comissió de Coordinació Pedagògica es reunirà al menys 8 vegades al llarg del curs i sempre que sigui necessari.

- Les Juntes de Professorat de Grup es reuneixen al menys sis vegades al llarg del curs, segons el calendari ja explicat.

- Els membres de cada departament didàctic es reuneixen una hora cada setmana.

- Els tutors de cada nivell es reuneixen un cop per setmana amb el Cap d’estudis responsable del nivell per tal d’assegurar la coordinació. També hi estarà present un representant del DO. S’inclou dins el pla d’acció tutorial.

- Els tutors coordinaran, d'acord amb els Caps d'estudis, les juntes de professorat de grup.

- S’han de determinar les reunions i l’organització de la CNL.

- El professors responsables de les Seccions europees tenen una hora setmanal per coordinar-se entre ells.

- Els professors participants en el programa pilot de Plurilingüisme tenen una hora de coordinació setmanal.

c) Activitats i reunions dels òrgans de control de l’IES Bendinat

- Els òrgans col·legiats de seguiment i control: Claustre i Consell Escolar es reuneixen almenys 1 vegada per trimestre i a principi i final de curs i sempre que sigui necessari.

d) Programes curriculars i plans específics

- Programa d’UEECO, a càrrec de 2 PT, 1 AT i DO.

- Programa d’integració per atendre l’alumnat NEE i NESE, a càrrec dels PT, AD, àmbit i orientadors, d’acord amb cap del DO i caps d’estudis. Es recolliran les indicacions dels equips educatius.

- PIE per a 2n d’ESO a càrrec de AD, Orientador, AP i professorat d'àmbit.

- El suport a les matèries instrumentals bàsiques hi intervindrà el professorat d'àmbit i d'atenció a la diversitat amb la coordinació del professorat de la matèria.

- A 2n d’ESO hi ha agrupaments flexibles per anglès.

- A 3r hi ha agrupaments flexibles en les matèries d'anglès i matemàtiques.

- El taller de matemàtiques de 1r i 2n fa de suport per als alumnes que ho necessiten. El mateix passa amb els processos de comunicació de 1r.

- Programa d’acolliment lingüístic i cultural (PALIC) per als alumnes nouvinguts i d’incorporació tardana i l’alumnat que, malgrat que procedeixen de la nostra comunitat, han estat escolaritzats en sistemes educatius estrangers, a fi que amb la màxima prestesa aquest alumnat es pugui relacionar normalment fent ús de la llengua catalana.

- Programa de Diversificació Curricular en el cursos de 3r i 4t d’ESO, atesa la demanda d’alumnat susceptible d’aprofitar aquest programa.


20

- Programa Seccions Llengües europees en francès i anglès.

- Programa pilot de plurilingüisme per a l’inserció de l’anglès a 1r d’ESO.

- Programa de mediació que desenvolupem d'acord amb el pla de convivència elaborat per el centre.

- Formació de mediadors. Seminari de formació en centres.

- Programa d’atenció individualitzada (PAI), que aplica la prefectura d’estudis d’acord amb els tutors i els equips educatius, adreçat a alumnat que necessiti una atenció personalitzada per treballar i fomentar habilitats socials. El DO col·labora en l’aplicació i control.

- Elaboració d’adaptacions curriculars no significatives a càrrec del professorat de cada una de les matèries sempre que sigui necessari.

- En tots els cassos, prefectura d’estudis decideix sobre tot el servei i n’estableix les prioritats.

e) Programa de suport en matèries instrumentals

El suport és sempre un element necessari per poder atendre les necessitats de l’alumnat.

� Es proposa organitzar el següent tipus de suport:

Suport destinat a superar les mancances curriculars que presentin els alumnes, rebran aquest servei dintre i/o fora de l’aula. Es dóna prioritat a les àrees instrumentals bàsiques, distribuïdes en dos àmbits: sociolingüístic i científic (llengües, i matemàtiques i ciències) i a la llengua estrangera.

El professorat responsable és del departament de matemàtiques, dels departaments de català, castellà i anglès, i el professorat d’àmbit ACT, ASL i AD. Per tal de pal·liar l’impacte de les retallades de personal, les optatives de taller de matemàtiques i processos de comunicació de 1r i 2n de l’ESO funcionaran com a suport a les àrees instrumentals bàsiques.

La selecció de l’alumnat que en un futur s’incorpori al servei de suport es farà a partir de les Juntes de Professorat de grup. Aquest procés s'inicia a l’avaluació zero, que recull les primeres propostes del professorat que seran estudiades pel tutor/a corresponent i per prefectura d’estudi amb el suport del DO.

� Pla d’acolliment lingüístic i cultural (PALIC), adreçat als alumnes:

1) d’incorporació tardana, que en llengua catalana tenen un nivell de competència curricular molt baix.

2) alumnes estrangers que desconeixen tant el català com el castellà.

3) alumnes de l’Estat Espanyol i estrangers que no entenen el català o tenen un nivell molt baix en aquest àmbit.

4) alumnes que, encara que resideixen a la nostra comunitat durant llarg temps, presenten un nivell de competència lingüística molt baix.

5) alumnes procedents de sistemes educatius estrangers.

Aquest curs, es redueix el servei per manca de professorat i reducció de la quota.


21

� El desenvolupament dels programes de compensatòria i de suport als NESE correspon al DO d’acord amb el que s’ha establert en apartats anteriors.

f) Coordinació amb els centres de primària

Es dóna molta importància a la coordinació amb els centres de primària que siguin adscrits a l'IES. En aquesta coordinació, s'hi inclouran aspectes relatius al coneixement de l'alumnat que passa de primària a secundària, a la coherència dels continguts curriculars, mètodes didàctics i sistemes d'avaluació i als aspectes organitzatius de cada centre. S'estableixen canals de relació mitjançant la convocatòria de reunions d'equips directius i reunions de membres de departaments afins dels centres respectius.

3.4 Departament d’Orientació

Està format per :

El cap del DO es l’orientador, Juanjo Bonilla.

1,5 orientadors/a

2 PT encarregades de donar suport a l’alumnat ANEE del centre.

2 PT, responsables de l’aula UEECO.

1 logopeda

2 auxiliars educatius, que col·laboren en el aula UEECO.

1 professora d’atenció a la Diversitat,

1 professor d'àmbit pràctic.

3 professors d’àmbit.

Funcions

El Departament d’Orientació és l’espai institucional on s’articulen les funcions d’orientació i tutoria, com també les d’una oferta curricular adaptada i diversificada. Aquestes funcions s’han d’integrar dins de l’organització general del centre i del Projecte Curricular per donar-li una operativitat i una funcionalitat pròpiament educatives.

Les funcions del Departament d’Orientació són:

1. Elaborar, d’acord amb l’equip directiu i les directrius establertes en el PEC, PCC les propostes d’organització de l’orientació educativa, psicopedagògica, professional i del pla d’acció tutorial.

2. Col·laborar amb els tutors i l’Equip directiu, amb l’orientació educativa, psicopedagògica i professional dels alumnes, especialment en el que fa referència als canvis de cicle o d’etapa i a l’elecció entre les diferents opcions acadèmiques post obligatòries, formatives i professionals.

3. Contribuir al desenvolupament del pla d’orientació acadèmica i professional i del pla d’acció tutorial, d’acord amb allò establert als Projectes Curriculars, i elevar al consell escolar una memòria sobre el seu funcionament al final de curs.

4. Elaborar la proposta de criteris i procediments previstos per realitzar les adaptacions curriculars apropiades per a alumnes amb necessitats educatives especials i elevar-la a la Comissió de coordinació pedagògica per a la seva discussió.


22

5. Col·laborar amb els professors de l’institut en la prevenció i detecció de problemes d’aprenentatge i en la planificació i realització d’activitats educatives

6. Planificar i elaborar totes les adaptacions curriculars significatives, tant les que apliquen el seus professionals com les que han d’aplicar el professors dels diferents departaments didàctics, i fer-ne el seu seguiment.

7. Col·laborar amb els professors de l’institut en la planificació i realització d’adaptacions curriculars no significatives, dirigides als alumnes que presenten aquests problemes.

7. Realitzar l’avaluació psicològica i pedagògica que correspongui.

8. Assumir la docència dels grups d’alumnes que se li encomanin.

9. Participar en l’elaboració del consell orientador que, sobre el futur acadèmic i professional de l’alumne, ha de formular-se al termini de l’ESO.

10. Assessorar a la Comissió de coordinació pedagògica en els aspectes psicopedagògics del Projecte Curricular.

11. Amb el professorat del Cicle d’activitats fisico-esportives en el medi, coordinar l’orientació laboral i professional amb aquelles altres Administracions o institucions competents en la matèria.

12. Liderar el PDC i organitzar el seu contingut curricular.

13. Responsabilitzar-se, juntament amb l’equip directiu, de l’atenció de l’alumnat de PIE/compensatòria.

Aquestes funcions es treballen d’acord amb:

� Prefectura d’estudis.

� Equips docents

� Professorat

� Pares

Àmbit d’intervenció

Suport al procés d’ensenyament i aprenentatge:

Aquest aspecte es pot tractar intervenint en els departaments didàctics:

- Planificant les adaptacions curriculars

- Col·laborant en la secció de llibres adequant-los a diversos nivells.

- En l’anàlisi del procés respecte als objectius, activitats, respostes qualificació i resultats.

Ajudant en les necessitats educatives:

Acció tutorial

Assessorament en el desenvolupament del PAT.

Iniciar l’elaboració del PAT, tot proposant idees (estudiar els objectius) i realitzar una anàlisi del context (bàsicament sobre els professors, pares i alumnes).


23

Facilitar l’establiment del PAT, amb els tutors, prioritzant objectius, preparant material i recolzant al tutor/a en el treball amb alumnes individualment, amb els pares i amb el grup-classe.

Valoració del PAT amb l’equip de professors-tutors, proposant actuacions per tal de millorar-lo.

Assessorament a pares, professors i equips docents.

Aportació d’estratègies i eines als tutors, professors i equip directiu.

Per poder desenvolupar correctament totes aquestes funcions és necessària la coordinació interna i externa.

A) Coordinació interna

� Prefectura d’estudis.

� Equip Docent

� Entre els membres del propi Departament d’Orientació:

B) Coordinació Externa

La finalitat d’aquesta coordinació és la de millorar i fer més eficaç l’acció amb els alumnes.

En particular, l’orientador del centre està coordinat amb els Serveis Socials de lÀjuntament de Calvià, Benestar Social. El Centre de Salut de Sta. Ponça pot tractar temes dànsietat i desordres alimentaris, diabetis, institucions privades, referent a temes de drogodependència, violència, problemes de família, o altres tipus de marginació social. També desenvolupa tasques d’assessorament i recolzament pels alumnes de batxillerat amb el CUC, de coordinació amb el CREC i de la biblioteca d’Illetes.

3.5 Activitats Extraescolars i Complementàries

Organització :

El coordinador és Sebastià Servera.

Els projectes internacionals es coordinen des de l'ED amb la col·laboració dels tutors.

El programa del DAEC per al curs 2012-2013 recollirà les propostes dels diferents departaments que hauran d’esser aprovades pel Consell Escolar dintre de la PGA anual. Es presenta la planificació dels departaments com a suport dels seus currículums i que formen part de les seves programacions.

Per permetre la incorporació de noves activitats que puguin sorgir al llarg del curs, el DAEC sol·licita l’aprovació a priori per part del Consell Escolar, tant de les ja previstes com de les que es vagin incorporant.

Es penjarà el planing a la xarxa de l’IES a mesura que es vagi elaborant i actualitzant. Cada mes s’entregarà al professorat el calendari d’activitats. També es podrà penjar a la web de l'IES.


24

D’acord amb el claustre i com a norma general, a partir del 15 de maig i fins a finalitzar els exàmens no hi haurà sortides extraescolars i la setmana prèvia a les avaluacions s’evitarà realitzar activitats i/o sortides.

També s’ha decidit aprofitar els dies festius, ponts i part de les vacances per programar els viatges.

A més, es recomana concentrar sortides i activitats després de les proves, els últims dies del curs, per poder avaluar amb tranquil·litat.

Objectius per al curs 2012-2013:

Els objectius són els ja marcats en cursos anteriors:

1. Constituir un departament participatiu i plural que respongui a les demandes de la comunitat educativa de l’IES Bendinat.

2. Ressaltar la importància de les activitats complementàries i extraescolars en la formació del nostre alumnat.

3. Continuar amb el nostre coneixement de la nostra illa.

4. Continuar i ampliar els projectes d’ intercanvi.

5. Contribuir a la formació personal i curricular de l’alumnat fomentant les activitats complementàries dins i fora de l’horari acadèmic.

6. Organitzar diversos tallers formatius.

7. Atendre les demandes que de manera organitzada i d’acord amb el protocol establert els facin departaments didàctics.

8. Equilibrar les sortides dels grups, nivells i departaments.

Propostes de millora pel curs 2012-2013

Mantenim les propostes que hem fet anys passats i que són bàsicament necessàries per poder fer una feina el més correcta possible.

• Mantenir un equilibri i una distribució equitativa de les sortides entre els distints grups, evitant els desequilibris.

• Entrega a principi de curs, per part dels departaments, de la proposta d’activitats prevista per al curs, encara que no se concreti la data, per tal de poder organitzar les activitats.

• Programar les activitats agrupades per nivells i que per les seves característiques impliquin a una gran quantitat de grups: cicle de Vela i Piragüisme, al qual només hi aniran els alumnes de 1r, cicle de Conferències, activitats pròpies de festes i celebracions del patrimoni cultural.

• Programar les activitats de les assignatures troncals i opcionals intentant agrupar-les per reduir l’impacte a tants grups.


25

• El departament que organitzi una sortida ho comunicarà al responsable del DAEC, segons el protocol establert (al menys en 10 dies d’antelació sempre que sigui possible). Aquest ho consensuarà amb la secretària i els caps d’estudis de referència del grup implicat. DAEC i la secretària s'encarregaran de cercar els professors acompanyants, tenint en compte l'horari i mirant que no perjudiqui el desenvolupament normal de la marxa de l'institut.

• Concretar alguns aspectes del protocol establert, que permeti ordenar les activitats de la forma més operativa i amb el consens de tot el claustre o de la CCP.

Una vegada aprovada l’activitat, el DAEC proposarà el cost del transport (en cas necessari), dels terminis de presentació, per part dels alumnes, dels doblers i, especialment, de l'autorització que han de signar pels pares.

Establir mecanismes d’organització i de control, si s’escau, per a la distribució de tasques i participació en les activitats dels últims dies de curs i abans de vacances.

Aconseguir major implicació per part dels professors a les activitats generals de Centre.

Les activitats complementàries , com el seu nom indica, completen les activitats pròpies del currículum específic de les matèries i es realitzaran generalment durant l’horari lectiu amb caràcter obligatori.

Seran proposades pels Departaments Didàctics, i portades a terme fonamentalment pels seus professors sempre que s’aprovi la seva realització. S’avaluaran dins de la programació del departament.

Les despeses aniran a càrrec dels alumnes. S’arbitraran mesures per evitar exclusions per motius econòmics que siguin objectius i valorables.

Les activitats extraescolars completaran els objectius del centre. Es podran realitzar fora de l’horari lectiu, inclosos períodes vacacionals. Seran opcionals. Hauran de ser aprovades per la Conselleria d’Educació i el Consell escolar. Dins aquest grup tenim:

Els viatges del curs seran aquests:

- 2n de Batxillerat durant la setmana blanca coincidint amb el viatge a la neu. Destinació a determinar d'acord amb els tutors.

- 4t d’ESO durant les vacances de Pàsqua. Destinació a determinar d'acord amb els tutors. Organitzarà Antònia Juan.

- Viatge a la neu (per a tots els nivells excepte 2n de batxillerat): entre el 23 de febrer i el 2 de març. Organitzarà Miquel Ferrer.

- A proposta de l’equip de tutors de 3r, es farà una acampada a final de curs a Eivissa.

- Viatges de final de curs per els grups de 1r i 2n d’ESO, a determinar d'acord amb els tutors. Organitzarà Manel Suarez i Miquel Ferrer.

- Altres sortides especials per als darrers dies del curs.


26

Programes internacionals.

El desplaçaments generats del programes europeus i que formen part del compromisos adquirits i signats, els aprova el Consell Escolar en acabar el curs anterior per tal procedir a la seva planificació. Els que el nostre IES té en funcionament són:

Comenius MAC amb Itàlia, aprovat el gener del 2012 i que estem fent ara.

Comenius multilateral de 2 anys amb Irlanda, Gales i Itàlia que van començar l’any passat i acabarem aquest curs.

Leonardo da Vinci i Erasmus. Alumnes del cicle tornaran a fer les pràctiques de FCT a l’estranger.

Intercanvis de 1r de Batxillerat amb Itàlia (Liceo Cicerone de Formia i Liceo Claudio Cavalleri de Parabiago), aprovat al consell escolar de juliol del 2012 i previstos per després de Pàsqua.

Intercanvi de 3r d’ESO amb Suècia, aprovat el juliol del 2012 i previst per Maig.

Activitats especials:, graduacions, conferències.

Projecte d'agrupacions escolars .

Projecte d’ambientalització i dels programes d'ecoc entres . Glòria Tejero és la coordindora.

Cicle de conferències : El conèixer et fa més lliure adreçat a ESO, Batxillerat i Cicles.

Organització de les cerimònies de graduació de 2n de Batxillerat i 4t d’ESO a càrrec de Sebastià Servera en col·laboració amb els respectius tutors.

Totes les sortides es consideren de centre i totes estan subjectes als protocols establerts pel centre.

S’adjunta protocol d’activitats, sortides i viatges.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS:

PLANIFICACIÓ DE SORTIDES I ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES DELS DEPARTAMENTS DIDÀCTICS:

DEPARTAMENT DE MUSICA:

El departament de música considera de gran importància les sortides extraescolars i complementàries ja que són l’únic mitjà per gaudir de la música en directe i percebre els timbres dels instruments orquestrals i vocals. Per la qual cosa tots els alumnes realitzaran obligatòriament almenys una sortida del centre per assistir a una audició musical en directe d’alguna de les agrupacions instrumentals. Aquestes sortides tindran caràcter obligatori i per tant seran avaluades com una activitat més de la programació.


27

D’altra banda, s’organitzaran audicions musicals per part dels alumnes d’obres vocals i instrumentals treballades a classe, de cara a la celebració de distintes festivitats del centre.

El Departament queda obert a l’estudi de possibles convocatòries o sortides d’interès musical que puguin oferir-se al llarg del present curs. Són de gran interès les següents:

� Assistència als assajos de l’Orquestra Simfònica de les Balears � Realització a l’aula de tallers de percussió corporal. � Realització al Centre de Tallers d’informàtica musical i les noves

tecnologies aplicades a la música.

DEPARTAMENT DE BIOLOGIA I GEOLOGIA:

L’educació ambiental és un tema transversal, està present a moltes àrees i en especial esta directament lligada a les Ciències Naturals. Des del nostre Departament considerem fonamental que els alumnes puguin conèixer al llarg de la ESO les principals àrees protegides de les Balears, els seus valors ecològics, paissatgístics, culturals.... A part d’aquestes sortides, voldríem fer també sortides relacionades amb el currículum de l’assignatura de cada curs. Però enguany degut a les noves normes del centre de reducció del nombre de sortides per grup hem hagut de reduir la programació de sortides.

PRIMER D’ESO

� Excursió Fonts ufanes (primer trimestre) � Excursió Finca Es Galatzó (segon trimestre) � Visita al parc natural de Sa Dragonera (tercer trimestre)

TERCER D’ESO � Activitat de la Caixa “Parlem de drogues (1r Trimestre) � Conjuntament amb el Departament d’orientació i tutories s’han

programat els tallers de sexualitat. (segon trimestre) � En col·laboració amb el departament d’educació física,

excursió a la Serra de Tramuntana o parc de Llevant a una altre zona d’interès ecològic (tercer trimestre)

Optativa Nutrició i dietètica 3r ESO � Visita al mercat de “L’Olivar”. � Diversos Tallers i conferències sobre temes de nutrició

QUART D’ESO � Excursió a alguna zona d'interès ecològic de la Serra de

Tramuntana (La Trapa, Lluc, Camí de l'Arxiduc..) (1r Trimestre)

� Activitat sobre Fòssils al Museu de Ciències de Sóller i visita al Jardí botànic de Sóller (segon trimestre)

� Excursió Parc Natural de s'Albufera d'Alcúdia. (tercer trimestre)

OPTATIVA TÈCNIQUES EXPERIMENTALS 1r BTX

� Excursió al medi natural per a la recollida de dades:


28

� Illa de Sa Torre Illetes (1r Trimestre) � Boscos de l'entorn de l'institut (2n trimestre)

PRIMER CURS DE BATXILLER BIOLOGIA I GEOLOGIA

� Activitats del programa Demolab a la U.I.B.: Què trobem dins un mamífer? (segon trimestre)

SEGON CURS DE BATXILLER BIOLOGIA I GEOLOGIA

� Visita a una depuradora i a l'entorn natural per l'estudi dels valors naturals i els impactes humans (2n trimestre)

DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES:

Els alumnes de primer cicle participaran al concurs La festa de les

matemàtiques. La resta de l’alumnat de matemàtiques a les proves cangur.

DEPARTAMENT DE FILOSOFIA:

Les activitats extraescolars previstes per al curs 2012 13 són les següents: � El professor Pere Mascaró organitzarà una activitat amb els

seus alumnes de Sociologia, consistent una sortida pel Palma. DEPARTAMENT DE FISICA I QUIMICA:

La necessitat d’entrar en contacte amb el medi és una qüestió indiscutible si

volem que l’alumnat aprengui significativament. Activitats previstes al centre: Activitats previstes fora del centre:

� Conferència de química de la setmana de la ciència per als alumnes de 2n de batxillerat.

Activitats reservades fora del centre : � Tallers de la Caixa per 2n (13, 14 i 15 de març, 2 grups cada

dia) i 3r d’ESO (16, 20 i 21 de maig; 2 grups cada dia). � Demolab a l’UIB per 4ts FQ (dates pendents de confirmació,

dividits de 2 grups) i 1r Batx FQ (dates pendents de confirmació, un dia cada grup).

� Possibilitat de participació a la miniolimpíada de Física i Química (4t d’ESO) i les olimpíades de Química (batxillerat) en funció de si hi ha alguns alumnes interessats.

DEPARTAMENT D’ALEMANY:

Es contempla la possibilitat de realitzar una sortida de camp a la Platja de

Palma amb els Batxillerats i 4rt ESO. Així mateix, el departament romandrà atent a possibles actes o pel·lícules que tinguin a veure amb la cultura alemanya.


29

DEPARTAMENT D’ANGLÈS:

La proposta d’activitats pel curs actual es la següent: � Celebració del dia de les llengües europees 26 de setembre

Per l’ alumnat de 1r Batx. � Visita a la fundació Robert Graves-Deià � 3r d’ ESO Gymkhana i entrevistes a turistes de Palmanova i

Magalluf (tercer trimestre) � Teatre per a batxillerat

DEPARTAMENT DE FRANCÈS:

Jornada cultural de França Amb Ignasi Palmer, volem tornar a organitzar una jornada de França al centre.

Repetirem la data, 11 de novembre, dia de l’armistici de la 1a guerra mundial i data assenyalada a diversos països europeus.

Les activitats en dirigiran a classes interactives on els grups presentaran en el vestíbul del centre els seus treballs i activitats a la resta dels seus companys que estudiïn francès.

El projecte s’articula enguany en torn a la 1a Guerra mundial amb activitats de diferents tipus: posters sobre aspectes bèl·lics, projecció de documentals sobre batalles, vida en les “tranchées”, personatges cèlebres etc...

També es projectarà en pantalla gran amb música francesa vídeos i clips sobre regions, ciutats i aspectes rellevants de l’actualitat francesa.

Durant els 2 patis, es muntaran 2 llocs de venda de crêpes, formatges i embotits tradicionals francesos per a tots els membres de la comunitat escolar.

Preparació dels exàmens del DELF Pensem proposar als alumnes de 2n cicle que hagin estudiat francès durant 2

o 3 anys i tinguin interès i un bon nivell que es presentin al DELF organitzat per lÁlliance française . També proposarem als alumnes francòfons de nacionalitat espanyola que es presentin als exàmens superiors de l’Alliance.

SORTIDES CULTURALS

� Enguany no assistirem a cap representació teatral en francès. La companyia Eina d’escola ens ha manifestat que no vendran a Mallorca per al curs vinent.

� Les altres possibilitats de sortida cultural relacionades amb l’assignatura són reduïdes: cinema en versió original-activitat de logística bastant complicada per les imposicions de les sales comercials: preu/horari/xifra mínima d’assistents massa elevada o bé per les complicacions derivades del transport escolar,visita d’exposicions artístiques amb una temàtica relacionada amb l’assignatura en sentit ampli etc...

DEPARTAMENT DE CATALÀ:

El Departament proposarà la realització de les activitats complementàries que

es considerin adients als diferents nivells i grups, d’acord amb els criteris pedagògics i


30

els objectius del centre i de l’àrea. Totes aquestes activitats tindran la consideració de lectives i seran d’assistència obligatòria i susceptibles d’avaluació.

Queda oberta la possibilitat de realitzar més activitats, segons l’interès i la disposició del professorat i l’alumnat d’aquesta assignatura.

DEPARTAMENT DE SOCIALS:

El Departament es reserva la possibilitat de fer activitats d’interès que puguin

aparèixer a l’oferta cultural de Mallorca durant el curs. � Els grups de primer d’ESO realitzaran una sortida educativa

“Els oficis” a la Serra de Tramuntana, conjuntament amb el departament de Biologia i Geologia. La sortida es realitzarà al llarg del primer trimestre.

� Pel que fa a 2n d’ESO es realitzarà una visita a la Palma Gòtica, prevista pel 2n trimestre, visitant la Catedral, el Claustre de Sant Francesc i la Llotja.

� Els grups de 3r d’ESO realitzaran una sortida relacionada amb algun aspecte dels tres sectors econòmics, al llarg del segon trimestre.

� Els grups de 4t d’ESO realitzaran una visita a la Palma Modernista, al llarg del tercer trimestre.

� Però a més a més, el Departament de Ciències Socials està implicat i dóna suport al Programa d’Activitats Complementàries del Centre, que és general per a totes les àrees i matèries.

HISTÒRIA 1 BATXILLERAT Es programa la possibilitat de fer fins a una sortida per trimestre, sortides que

no s’han pogut concretar encara en el moment de tancar aquesta programació. HISTÒRIA I CULTURA ILLES BALEARS 1 BATXILLERAT Donada la capacitat que té aquesta matèria d’aprofitar les sortides didàctiques

a l’hora de reforçar i/o ampliar els coneixements apresos, proposem incentivar en la mesura que sigui possible la realització d’aquestes sortides, entre les quals podríem destacar:

� Visita a Pollentia i a Son Peretò. � Visita a la Palma musulmana i Gòtica . � Visita als monuments representatius del renaixement manierisme i

barroc de Palma. � Visita a la Palma modernista. � Visita al Baluard.

GEOGRAFIA

La programació no contempla la realització d’activitats extraescolars i complementàries al llarg del curs degut a algunes condicions particulars i òbvies com són:


31

- L’amplitud del temari i la manca de temps per a uns alumnes que acaben el curs el mes de maig i s’examinen de PAU a mitjans mes de juny.

- Les pròpies condicions establertes pel DAEC del centre en tant en quant l’establiment dels anomenats “dies vermells” que limiten, encara més, aquesta qüestió.

- L’elevat nombre d’alumnes per grups, sovint superior a 30, que dificulten encara més la realització de dites activitats

Els alumnes de l’assignatura participen de les conferències que el centre

organitza des de fa anys. La temàtica d’aquestes xerrades sol estar vinculada a temes de l’actualitat científica, econòmica i social i es valora positivament la seva assistència.

Per altra banda si el professor ho considera oportú i indispensable sempre es podrà fer la proposta d’activitat durant el curs tot i cercant sempre el moment més adient i menys perturbador.

� Durant el primer trimestre es preveu realitzar una excursió que tindrà com objectiu l’estudi de la realitat geomorfològica, econòmica i etnològica de la Serra de Tramuntana. Aquesta sortida tindrà un caràcter obligatori i avaluable.

INTRODUCCIÓ A L’ART

Donada la dificultat per coordinar sortides a matèries optatives es preveu realitzar sols una visita a alguna exposició rellevant. La seva programació dependrà de l’oferta de les galeries, museus i institucions durant aquest curs.

Es tractarà d’una sortida preparada prèviament a classe, lligada a la programació i dirigida d’acord als objectius didàctics.

DEPARTAMENT D’EF:

o Vela i piragüisme. Oferta de l’Ajuntament de Calvià i Vela Portals; 1r d’ESO i Aula UECO: una sessió de vela i una altra de piragüisme (Abril)

o Activitats en el medi natural: sortides a la platja i al camp pels voltants de l’ IES.

o Activitat de natació a la piscina de Bendinat: 1 trimestre cada nivell fins a 3r d'ESO( 1r trimestre 3rd'ESO, 2º Trimestre: 2ºd'ESO i 3rTrimestre: 1r d'ESO)

o Sortides de senderisme: � 1r d’ESO pels voltants del centre. � 3r d’ESO organitzada amb el departament de ciències (lloc

per confirmar, al 3r trimestre) � 1r de Batxillerat (amb els alumnes de cicles al 2º

Trimestre). o Torneigs esportius interns a final de cada trimestre. o Pràctiques internes amb els alumnes dels Cicles formatius

d’activitat física. o Acampada a La Victòria (Alcúdia) amb els alumnes de 2n

d’ESO.(1ºQuincena de Maig)


32

o Cursa d’orientació al Castell de Bellver amb els alumnes de 4t d’ESO.(Maig)

o Sortida en bicicleta i patins pel passeig Calvià.(3r Trimestre) o Lliga de futbol sala per tots els cursos al temps del pati. o Jocs durant el temps de pati de bàsquet ( l'últim, 3x3...)

DEPARTAMENT D’AFD21 I 31

BICIS:

1r TRIMESTRE

1- CIRCUIT ZONA MILITAR 2- IES BENDINAT-FONTS (PALMA NOVA) 3- IES BENDINAT-FONTS- AMB TERRA-POLIESPORTIU-MAGALLUF-AQUALAND 4- IES BENDINAT-PLATJA MAGALLUF (PIRATES) 5- IES BENDINAT- CIRCUIT SANT AGUSTÍ 6- IES BENDINAT – CALA VINYES 7- IES BENDINAT- SON FERRER 8- IES BENDINAT-TORRENT DE STA PONSA

2n TRIMESTRE

9- IES BENDINAT- CASTELL DE SANT CARLES 10- IES BENDINAT- EL TORO 11- IES BENDINAT- PASSEIG MARITIM DE PALMA 12- IES BENDINAT- STA PONSA 13- IES BENDINAT- CIRCUIT SON RAPINYA 14- IES BENDINAT- CASTELL DE BELLVER 15- IES BENDINAT- NA MORISCA 16- IES BENDINAT- CIRCUIT SANT AGUSTÍ

3r TRIMESTRE

17- IES BENDINAT- PORTALS VELLS 18- IES BENDINAT- AVINGUDA SON PILLO-CALVIA 19- IES BENDINAT –PARQUING AQUALAND (CRONO) 20- IES BENDINAT- EL TORO- RAFAUBETX-CRTRA PORTALS VELLS 21- IES BENDINAT- PALMA 22- ESPORLES-BANYALBUFAR-PORT DES CANONGE 23- IES BENDINAT-COSTA D’EN BLANES-ANTENAS 24- COMUNA BUNYOLA


33

Aquestes són algunes de le sortides probables al llarg del curs en el mòdul “Conducció de grups en bicicletes”. Poden canviar tant de dates (trimestre) de realització com del recorregut.

A partir del 2n Trimestre, algunes sortides les han de preparar, realitzar i guiar els alumnes i les excursions previstes poden ser diferentes.

També pot haver-hi excursions que per motius de falta de temps per a la seva total realització hagin d’acursar-se, canviar-se o suprimir-se.

L’estat de les bicicletes pot també en algun moment fer modificar un itinerari previst.

Aspectes climatològics també ens pot obligar a canviar itineraris, acursar o annular la sortida prevista.

Caigudes, absències dels guies, malalties, etc. també ens pot fer canviar el previst.

Per tot això és difícil establir una previsió i un calendari fix de les possibles sortides. No obstant intentarem que les sortides que se facin siguin parescudes a les previstes en quant a distància i durada.

4. HORARIS

Horari General del Centre

L’horari general del centre és de les 8 a les 15 de l’horabaixa. Comprèn 6 o 7 períodes lectius, amb un o dos esplais, segons la jornada s’organitzi en 6 o 7 períodes. Les classes tenen una durada de 55 minuts.

� Per als alumnes de l’ESO i el 2n de batxillerat:

Els dilluns i dimarts, la jornada serà de 8 a 15 h amb 7 períodes lectius i dos esplais.

Els dimecres, dijous i divendres, la jornada serà de 8 a 14 h amb 6 períodes lectius i un esplai.

� Per als alumnes de 1r de batxillerat i degut a la obligatorietat d’oferir i impartir 2 hores de religió i/o alternativa a la religió:

Els dilluns, dimarts, dimecres i dijous, la jornada serà de 8 a 15 h amb 7 períodes lectius i dos esplais.

Els divendres, la jornada serà de 8 a 14 h amb 6 períodes lectius i un esplai.

Elaboració d’horaris

Les consideracions de caràcter pedagògic a tenir en compte són:

Posar en l'horari de tutors una hora setmanal de reunió amb el departament d'Orientació per tal de facilitar el desenvolupament d’un pla d'acció tutorial en condicions. A aquestes reunions, hi assisteix el Cap d’estudis responsable de cada nivell.

L’horari preveu una hora de reunió del tot el professorat que integra el DO (AD, PT, AP, ASL, ACT, PS i auxiliar).

L'equip directiu es reuneix un mínim de 2 hores setmanals.


34

L’elaboració dels horaris es complicada per les vinculacions entre matèries dels grups vinculats, especialment les que suposen el agrupaments flexibles que pràcticament tanquen els departaments d’anglès, socials i matemàtiques.

D’altra banda, les matèries troncals de quart coincideixen en l’horari de cada grup per tal de garantir que els alumnes puguin optar per l’itinerari que vulguin en funció dels estudis postobligatoris, sense condicionants ni limitacions. També les matèries de modalitat s’han organitzat sense tancar itineraris d’acord amb les avantatges i la llibertat d’opcions que permet la nova legislació i el nou disseny de les PAU.

5. GUÀRDIES

L’organització de les guàrdies és prioritària per mantenir l’ordre en el recinte escolar. Les guàrdies han de ser del tot actives i sempre hi ha d’haver més de quatre professors de guàrdia per aules, passadissos, aula de guàrdia i pati. Les guàrdies s’hauran de signar en el full corresponent. Per a l’adjudicació de les guàrdies, l’únic criteri a seguir és omplir tot el temps disponible que es tingui, una volta col·locades la resta de les complementàries pròpies del seu càrrec o funció fins a completar els 28 períodes prescriptius.

Hi ha una aula de guàrdia per atendre l’alumnat que, per la circumstància que sigui, ha d’estar fora de l’aula en un moment determinat.

El professorat que es queda sense classe lectiva perquè el seu grup corresponent està a una activitat complementària passarà a reforçar les guàrdies del dia.

La Cap d’estudis del centre, Victòria Jiménez és la responsable de l’organització, el control i el seguiment de les guàrdies.

Hi haurà un coordinador de guàrdia cada hora que pot esser rotatori.

� Esplais

Durant l’esplai s’estableix un torn de guàrdies tan estricte com en la resta de l’horari. S’estableix que sempre hi hagi 4/5 professors de guàrdia com a mínim.

Els professors de guàrdia seran els encarregats d’assegurar que l’alumnat no es quedi a l’aulari i als passadissos i, a més, controlaran els banys que estan oberts. També seran responsables de l’ordre del pati, l’espai del bar, biblioteca, vestibull i porta d’accés al centre.

Es especialment important la vigilància del pati. Cal fer esment en l’espai que hi ha el final on s’ha de tenir cura per garantir que no es pugui fumar ni tabac ni altres substancies prohibides a les grades.

Se continua amb el protocol de guàrdies amb les funcions definides, establert el curs passat.

6. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ DE LES HORES COMPLEMENTÀ RIES I DE LES HORES D’OBLIGADA PERMANÈNCIA EN EL CENTRE.


35

D'acord amb les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents públics d’educació secundària per a l curs 2012-2013 , el professorat te l’horari laboral setmanal de 37,5 hores, que és l’establert amb caràcter general per als funcionaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Romandrà al centre 28 períodes setmanals de 55 minuts, dels quals 20 serán lectius com a criteri general poguent arribar a 21i la resta seran complementaris. Cada període lectiu que superi els 21 serà compensat amb un període complementari. El mínim de lectius diaris es de 2 i el màxim de 5. La permanència mínima es de 4 periodes. Ha excepció dels professors tècnics de formació professional.

L’adjudicació de les hores complementàries al nostre centre, s’organitza prioritzant les reunions que permeten una coordinació entre els diferents òrgans de funcionament del Centre, així com la relació entre els distints professionals per tal d’assegurar el bon funcionament.

Per tot això:

• l’ED es reunirà dues hores setmanals i, a més, una hora amb el Cap del DO i el coordinador d’AEC.

• Els tutors de primer una hora setmanal amb un CE.

• Els tutors de segon una hora setmanal amb un CE.

• Els tutors de tercer una hora setmanal amb un CE.

• Els tutors de quart una hora setmanal amb un CE.

• Els tutors de 1r i 2n de Batxillerat una hora setmanal amb la CE.

• A les reunions de tutors hi assistirà un representant del DO.

• Tot el professorat del DO, una hora setmanal.

• Els tutors una hora a disposició de pares i alumnes.

• Els caps de Departament tres hores de JDP. Per als departaments unipersonals, una hora.

• Els membres de cada departament didàctic una hora de reunió setmanal.

• El professorat dels grups de Seccions Llengües europees té una hora setmanal assignada de reunió.

• El professorat dels grups que participen del pla de plurilingüisme té una hora setmanal assignada de reunió.

• La Comissió de Coordinació Pedagògica es reunirà almenys 8 vegades a l’any

• Les Juntes de Professorat de Grup es reuniran almenys sis vegades al llarg del curs.

• Cada professor té assignada una hora setmanal d’atenció als pares.

• Cada professor té assignada una hora setmanal d’AC per preparació de classes i material.


36

• Malauradament, les hores destinades a Claustres, CCP, sessions d’avaluació i altres juntes de professorat de grup, es computen fora dels 28 períodes. Per tal de alleugerar la pressió, procurarem fer les CCP i el claustres els dimecres a les 14h.

7. PLANS DE TREBALL PER AL SEGUIMENT DELS DOCUMENTS DEL CENTRE.

Tots els documents institucionals, PEC, PCC, RRI, Pla de convivència, PNL, programacions didàctiques, memòries i totes les aportacions fetes pel claustre i/o Consell escolar estan a disposició de la comunitat educativa i penjats a la carpeta de professorat de la nostra xarxa. També es podrà utilitzar la pagina web per difondre'ls si se considera oportú.

Les programacions didàctiques han d’estar a disposició de tothom en la xarxa del centre i a la pàgina web, en els blogs dels departaments.

El resum de la planificació lingüística dels distints departaments per al curs 2012-13 formarà part de les programacions, que es troben a la xarxa.

Les activitats del DAEC que puguin sorgir al llarg del curs i no recollides a la PGA s’aniran afegint a mesura que es vagin planificant.

Planificació del DO estarà també a la xarxa.

A les memòries de cada curs, es valora el seu compliment i es reflecteixen les possibles ampliacions.

7.1 Projecte Educatiu de Centre (PEC)

El PEC va elaborar-se durant el curs 2002-2003. Es va aprovar en el Consell Escolar del dia 30 de juny del 2003. En el PEC es va presentar, com és prescriptiu, el Projecte de Normalització Lingüística (PNL). Els documents estan penjants a la xarxa interna del centre.

7.2 Projecte Curricular de Centre (PCC)

És la concreció i complementació oberta i flexible del currículum per tal d’adaptar objectius, continguts, metodologia i criteris d’avaluació i promoció a les necessitats dels alumnes del Centre. Hi ha projectes curriculars per a cada una de les etapes que s’imparteixin.

De tota manera, funcionarem sempre segons el marc legal referencial que estigui en vigor. Pel curs present ens regim per la LOE, pel ROI dels instituts de secundària de la CAIB i per la resta de la normativa aplicable, així com per les instruccions de la Direcció general de planificació de centres del Govern Balear i les ordres del Conseller d’Educació i Cultura de la nostra Comunitat.

Esta aprovat el PCC de tota la secundària i el PCC del AFD21.


37

Falta per aprovar el PCC del AFD 31.

El passat curs a les sessions d’avaluació ordinàries, es van revisar els criteris de centre per a la promoció i titulació del cicles formatius tal i com es recull a la memòria del curs 2011-12 i a aquesta PGA.

Les successives aportacions estan totes publicades a la nostra xarxa.

7.3 Reglament d’organització de centre (ROF)

Es va aprovar el ROF (antigament Reglament de Regim Intern) en el claustre i el consell escolar nº26 del 18 de gener del 2006. El Pla de Convivència, amb l’objectiu d’establir mecanismes que la facilitin, es va aprovar el curs 2007-08. El pla de mediació es va posar en pràctica el curs 2011-12.

7.4 Altres documents

El projecte de direcció va ser renovat el maig del 2011, essent d’aplicació durant tot el període de permanència de l’actual equip directiu (des de l’1 de juliol del 2011 al 30 de juny del 2015). Esta penjant a la xarxa interna del centre i a disposició de la comunitat educativa.

7.5 Propostes de treball pel Curs 2012-2013

• Elaborar i aprovar del PCC del AFD 31.

• Desenvolupar la mediació d'acord amb el pla de convivència i formar mediadors.

• Solucionar les mancances del Pla d’evacuacio.

• Incrementar la Interdisciplinarietat i els temes transversals.

• Actualitzar la pag web de l’IES BENDINAT i fomentar la utilització de les TIC.

• Reforçar l’ús de les TIC per les comunicacions externes i internes de l’IES .

• Millorar la dotació informàtica en la mesura de la nostra disponibilitat econòmica.

• Gestionar amb èxit les inversions que, en matèria de les TIC es van fer el curs passat per millorar els instruments d’aprenentatge i afavorir el rendiment acadèmic del nostre alumnat. Donar més operativitat a la nostre xarxa.

• Possibilitat d’establir un projecte pilot amb l’EOI de Calvià, per als alumnes de 1r de batxillerat, que en aprovar 2n obtinguin el nivell intermedi 2, superior al que actualment es concedeix.

8. PLA D’ACTUALITZACIÓ I FORMACIÓ DEL PROFESSORAT D EL CENTRE


38

La informació sobre les possibilitats de formació del professorat es reben puntualment al centre i es fa pública a la carpeta de professorat de la xarxa (correu rebut al centre, carpeta general).

Per el curs 2012-13 hi ha previst un seminari de formació en centres sobre la implantació de la mediació al nostre IES.

També, s’ha d’aprovar la participació del professorat en el Màster de Formació de professorat.

9. CONTROL, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS RESULTATS A CADÈMICS DEL CENTRE I DE LA PGA.

L’avaluació del grau de compliment de la planificació anual es fa al final del curs mitjançant una valoració del grau d’assoliment d’aquesta planificació, així com dels resultats acadèmics obtinguts, realitzada per:

- Cada un dels departaments didàctics

- Departament d’Orientació

- Departament d’Activitats Extraescolars

- Comissió de Coordinació Pedagògica

- Equip Directiu

- Claustre

- Consell Escolar

Els resultats acadèmics, en general bons, s’han analitzat a la CCP i a la memòria del curs 2011-12.

El mateix procés s’ha seguit amb l’anàlisi i valoració de les avaluacions externes IAQSE I PISA.

Pel que fa a la valoració de resultats acadèmics i la gestió de tot el procés d’avaluació, el centre té elaborats documents a disposició de tota la comunitat educativa a la xarxa i a la pàgina Web.

10. INFORME DEL CLAUSTRE DE DIA 24 D’OCTUBRE DE 20 12

El claustre informa positivament la PGA amb l’acord de fer constar la següent esmena:

El professorat vol fer constar el seu desacord amb la nova normativa que obliga al professorat a fer entre 20 i 21 hores lectives, fet que implica reducció del nombre de professorat i per la repercussió que pot tenir en la seva tasca pedagògica i especialment en l’atenció a la diversi tat. Això juntament amb l’augment de la ratio-classe i la disminució de la dotació econòmica pot provocar un deteriorament de la tasca docent.


39

Annex 1

PROTOCOL DE FUNCIONAMENT DE LES ACTIVITATS EXTRAESC OLARS.

Cal diferenciar tres tipus d’activitats:

a) Les activitats complementàries, que són les activitats que es realitzen amb l’alumnat en horari majoritàriament lectiu i que formen part de les programacions dels departaments, però tenen caràcter diferenciat pel moment, l’espai o els recursos que utilitzen, com les visites i els treballs de camp.

b) Les activitats extraescolars que són les que organitza el centre, figuren en la programació general anual i es realitzen fora de l’horari lectiu. La participació en aquestes activitats és voluntària.

c) Les sortides escolars que són aquelles de durada superior a un dia i que es realitzen fora del centre (viatges d’estudis, colònies, intercanvis culturals).

Qüestions generals:

a) Les activitats extraescolars i complementàries han de ser aprovades per l’equip directiu. Els viatges i les sortides de més d’un dia pel Consell Escolar.

b) Les activitats extraescolars i complementàries s’organitzaran preferentment durant el primer, segon trimestre i principis del tercer (abans de les proves finals no es faran sortides escolars ).

c) A principi de curs, els departaments presentaran a Extraescolars les sortides que pensen realitzar durant l’any acadèmic, desglossades per nivells i trimestres. Aquestes qüestions han de constar a les respectives programacions.

d) Les activitats programades per el distints grups hauran de planificar-se de manera equilibrada i equitativa. El DAEC vetllarà per reduir les diferències excessives.

e) Les activitats complementàries seran obligatòries i avaluables.

f) Tots els grups han de retornar a l’institut una vegada finalitzada l’excursió o sortida.

g) Sempre hi haurà, com a mínim, dos professors acompanyants o responsables. La ràtio serà d’uns 15/20 alumnes per professor.

h) Queda prohibit utilitzar vehicles particulars per a qualsevol sortida organitzada pel centre; en qualsevol cas, la Prefectura d’Estudis haurà d’autoritzar expressament qualsevol excepció.

i) El professorat que acompanyin al professor responsable es triarà segons els següents criteris de manera que l’impacte de la sortida afecti a l’institut el mínim possible:


40

1.-Pertànyer a l’àrea que organitza l’activitat.

2.-Ser professors dels grups que la realitzen.

3.-Aquells que la seva absència plantegi menys dificultats en la reorganització dels horaris.

j) El professor responsable s’encarregarà de recaptar el doblers de la sortida i fer el pagament al DAEC.

Activitats fora del centre:

Excursions:

a) Abans de sortir:

El responsable de la sortida, amb l’ajut del coordinador (Sebastià Servera) planificara l’activitat pel que fa al nombre d’alumnes, horari, etc.

El responsable farà arribar a l’alumnat:

- Full d’autorització dels pares

- Petita programació didàctica

L’equip d’extraescolars assignarà el professorat acompanyant.

Els responsables de la sortida o el tutor recolliran el doblers i l’autorització dels pares que seran lliurats al responsable del DAEC.

Caldrà preparar un dossier de treball per als alumnes que surten.

b) Durant la sortida:

S’ha de passar llista i controlar l’aprofitament de l’activitat.

Les sortides són activitats del centre i s’han de subjectar a les mateixes normes de comportament i de disciplina que es regeixen en el Centre, fins i tot amb un major escrupolós seguiment, ja que un comportament fora de les elementals pautes de conducta, a més del perill que pot implicar, repercuteix en la imatge de la totalitat del Centre.

c) Després de la sortida :

Caldrà redactar la memòria i es lliurarà una còpia al coordinador d’Activitats Extraescolars.


41

d) Altres:

Una vegada pagada la sortida, no es retornaran els doblers, excepte en casos molt justificats.

Si qualque alumne/a per qüestions econòmiques, no pot pagar la sortida, caldrà comunicar-lo a l’equip d’extraescolars.

Si durant el curs es vol realitzar alguna sortida no aprovada pel Consell Escolar a principi de curs, caldrà avisar amb tres setmanes d’antelació.

Viatges:

Es planifiquen per part de l’equip directiu i els tutors. Sempre, d’acord amb el Consell Escolar.

Per a la realització d’acampades, intercanvis, viatges i, en general, de qualsevol activitat d’una durada superior a una jornada escolar, s’haurà de presentar la documentació següent als responsables del Centre :

a) Projecte didàctic:

Objectius

Destí/itinerari

Dates

Alumnes

Professors

Transport

Assegurances

Pressupost

b) Certificat d’aprovació del Consell Escolar.

El professorat acompanyant dels viatges es triarà segons els següents criteris:

- Tutors (dels grups participants)

- Professorat dels grups participants

- Resta del professorat

Sempre aniran acompanyats d’un membre de l’equip directiu.

La ràtio és de 15 alumnes per acompanyant.


42

Annex 2

PROTOCOL DE MANTENIMENT DE L’AULA

Els alumnes hauran de seguir aquest protocol de manteniment de les aules i els professors hauran de fer-ho complir, just abans de sortir al pati i a darrera hora (7a hora�15h) dilluns i dimarts i Dimecres (6a hora �� 14).

1. Apagar els llums i desconnectar el projector

2. Tancar les finestres (a darrera hora)

3. Deixar les taules i les cadires col·locades

4. Col·locar els llibres sota dels pupitres

5. Recollir tots els fems del terra

6. Netejar la pissarra (A darrera hora)

7. Tancar la porta de l’aula en clau


43

Annex 3

PROPOSTA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE LECTURA DE CENTRE (PLEC) DE L’IES BENDINAT

1. PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ

A les vostres mans teniu la proposta per a l’elaboració d’un document que vol esdevenir una eina de fàcil ús i aplicable a la realitat del nostre centre i que hauria de permetre reforçar i millorar els nivells de lectura dels nostres joves. Sabem del cert que la lectura, en la seva concepció més àmplia, ha esdevingut un bé universal pel qual cal vetllar, perquè tothom assoleixi uns nivells prou satisfactoris d’habilitats lectores que li permetin desenvolupar-se plenament dins de les seves possibilitats. És per això, que no podem permetre’ns el luxe, com a centre que forma part d’una societat moderna, de menystenir cap lector, de no fer tot allò que és a les nostres mans per aconseguir que els joves alumnes aconsegueixin entrar en el món de la lectura; ja que en part, un lector desenganyat, un lector que ha perdut l’interès per conèixer i saber, és una persona més vulnerable enfront dels idearis únics. El grau de comprensió lectora –sovint qualificat com a pèssim- del més joves així com el desinterès per la lectura és un dels fracassos més grans del sistema educatiu, perquè així s’afavoreix també un gran desinterès per conèixer i per continuar formant-se al llarg de tota la vida, per en definitiva assolir una actitud imprescindible per esdevenir dia a dia millor ciutadà.

La voluntat d’aquest Pla de Lectura de Centre –d’ara en endavant PLEC- és, ni més ni menys que, en la mesura del possible, coordinar els esforços per a la promoció de la lectura en el centre. I per tal que els esforços siguin eficaços, hem de comptar amb tota la comunitat educativa. Una implicació que ha d’incloure tothom, especialment els educadors/es de totes les àrees i assignatures i el alumnes de tots els cursos, grups i nivells, però també perquè no, els pares i les mares dels alumnes. El PLEC ha de convertir també la lectura en un dels eixos vertebradors de l’educació dels nostres alumnes futurs ciutadans. Així mateix, amb la seva vocació d’apertura, el PLEC també ha de reflectir una major implicació de la biblioteca del centre i perquè no de les biblioteques de l’entorn o d’altres organismes relacionats amb l’activitat educativa.

El PLEC vol ser, doncs, un document fruit de l’acord on es recullin des d’un inici les estratègies que sovint ja s’estan treballant en la comunitat educativa per a la difusió de la lectura. Així mateix, una vegada reflectides en el PLEC, aquestes estratègies han de permetre observar què i com s’està treballant a l’entorn de l’alumne per assolir un mateix objectiu envers la lectura. El PLEC també té la voluntat de gestionar millor els esforços i les metodologies de treball de forma coordinada, i marcar uns objectius comuns, consensuats, assolibles col·lectivament i fàcilment avaluables per potenciar la lectura.


44

El PLEC no hauria d’esdevenir un document més de la tasca administrativa del centre. Ans al contrari, creiem que ha de ser un punt de partida cap a la reflexió i la major coordinació dels esforços que es realitzen envers la lectura. Una eina que permeti conèixer de forma àgil allò que el centre ha programat, quines estratègies comunes es desenvoluparan i si aquestes s’han assolit o no. Pretén, ni més ni menys, esdevenir un manual d’ús de la lectura on hi tinguin cabuda aquelles estratègies acordades, aplicables a partir de metodologies reconegudes i que marquin el camí vers uns objectius clars; també es proposa aplicar avaluacions continuades per conèixer si es va en la direcció correcta.

En el desenvolupament del PLEC, hi ha d’estar implicat molt especialment l’Equip Directiu, però, així mateix, hi tindran un paper essencial la Comissió creada adhoc, i el responsable de la biblioteca del centre. També el Claustre i, en última instància, el Consell Escolar han d’aportar els seus punts de vista, donar el vist i plau i, al capdavall, reforçar el compromís per desenvolupar les estratègies reflectides en el document.

2. ESTRUCTURA DEL PLEC

L’estructura del PLEC es desenvolupa bàsicament en tres nivells:

El Nivell I situa el PLEC, la seva definició, objectius i funcions, així com el marc legislatiu en què s’ha de desenvolupar. També ha d’incloure aquells punts a l’entorn de la lectura dels diferents documents que el centre educatiu ja té elaborats –PCC i Projecte Lingüístic-, les responsabilitats que assumeix el claustre amb el PLEC, i el caràcter i paper que tindrà la biblioteca del centre.

El Nivell II ofereix un esquema bàsic sobre el qual es començarà a treballar, i inclou un esquema bàsic de seqüència temporal d’aplicació fent una especial èmfasi en l’anàlisi prèvia del centre per conèixer la seva realitat i així possibilitar la màxima eficàcia i realisme en la descripció dels objectius a assolir any rere any.

El Nivell III ofereix la pauta de fàcil aplicació que permeti reflectir, en un primer moment, aquelles estratègies que el centre ja està realitzant a l’entorn de la lectura. No tenen perquè ser un cúmul d’estratègies, ni haver-n’hi com més millor, sinó que ha de mostrar allò que ja s’està fent per, d’aquesta manera, permetre una reflexió i possible coordinació d’esforços envers uns objectius comuns de centre. En un segon moment, si es creu adient, es podran iniciar estratègies innovadores i engrescadores que impliquin altres formes i visions d’incentivació de la lectura.

Aquesta estructura bàsica del PLEC és un camí de doble direcció: tant podem iniciar la seva redacció des del Nivell I, que ens convida a reflexionar a l’entorn del document i la seva necessitat, que ens situa en les diferents formes de promoció de la


45

lectura, que ens ofereix el marc legal i els documents de centre on queda reflectit el paper que hi té, per poder redactar després aquelles estratègies que s’apliquen ja al centre –Nivell III-. Com també admet partir d’allò que ja es treballa dia a dia, d’aquelles tasques que els diferents cicles o seminaris del centre ja desenvolupen a l’entorn de la lectura per iniciar un període de reflexió que arribi a permetre fer una fotografia del moment del centre respecte a les estratègies a l’entorn de la lectura i eficàcia d’aquestes. Sigui quin sigui el camí que se segueixi, cal que el darrer beneficiat d’aquest procés sigui l’alumnat, com a lector en formació que és.

3. CONTINGUTS DEL PLEC

La pròpia definició del Pla de Lectura de Centre com a conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per aprofitar tot el potencial dels centres educatius envers la promoció de la lectura dirigeix l’actuació cap a quatre grans eixos d’actuació:

- l’aprenentatge de la lectura , entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir textos cada cop més complexos, i com una necessitat de superació i d’esforç en la lectura. Suposa, principalment, una lectura intensiva i implica principalment les àrees de Llengua i literatura catalana, Llengua i literatura castellana i Llengües estrangeres.

- l’aprenentatge a través de la lectura , entès com la capacitat de cercar, comprendre i assimilar textos amb una finalitat investigadora concreta, com la capacitat de discernir críticament la informació vehiculada per textos de diferents tipus i registres, i com a aprenentatge de la gestió del coneixement. Suposa una lectura extensiva i implica totes les àrees del currículum.

- el gust per llegir , entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il·limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, a més de totes les àrees, i molt principalment, la dinamització de la biblioteca.

- la formació d’usuaris , entesa com l’adquisició de les eines tècniques i metodològiques de les diferents formes d’accés, tant a la lectura com a font d’informació, com a la lectura com a font de gaudi. Suposa una formació específica en el si de la biblioteca escolar.

El Pla de lectura és una oportunitat perquè els centres educatius esdevinguin contextos de lectura, escriptura i aprenentatge, oberts a tots els textos i als formats diversos en què es presenta la informació:

- La lectura de textos continus i discontinus

- La lectura en codis diversos.


46

- La lectura de diversa tipologia textual.

- La lectura en diverses llengües.

- La lectura amb finalitats diverses.

- La lectura crítica davant la publicitat, el consum, el mediambient, la política....

El Pla de Lectura de Centre ha de ser una eina per acostar-se a la lectura amb una mirada més àmplia, que implica tots els docents de totes les etapes; per vincular l’aprenentatge de la lectura al treball curricular i disciplinar i al gust per llegir no solament a la ficció, sinó també al gust per conèixer i saber.

Per aconseguir tots els beneficis de la lectura i del Pla de Lectura de Centre, és imprescindible que cada ensenyant assumeixi que la lectura forma part dels objectius i continguts de totes i cadascuna de les àrees del currículum. Això no vol dir que necessàriament s’hagi de desenvolupar estratègies concretes per assolir els objectius marcats, sinó que vol dir també aprofitar la tasca docent que ja s’està portant a terme en el centre, coordinar-la i gestionar-la, així com seqüenciar-la perquè esdevingui una inèrcia en la gestió i desenvolupament de les activitats del centre.

El Pla de Lectura de Centre ha d’esdevenir un compromís adquirit i assumit per tot el centre educatiu i implicar-ne tots els membres de la comunitat escolar, però en són responsables l’Equip Directiu, la Comissió i el responsable de biblioteca. Pel que fa a la Comissió –anomenada Comissió del Pla de Lectura, de Biblioteca…- cal recordar que les seves funcions haurien de ser:

� Elaborar i avaluar el PLEC

� Establir criteris i formes de funcionament i actuació en tot allò referit al PLEC

� Recollir les propostes i necessitats dels diferents sectors de la comunitat escolar

� Difondre les actuacions, propostes i acords presos a l’entorn al PLEC

� Dinamitzar amb activitats la promoció de la lectura i d'accés a la informació.

Amb l’objectiu d’arribar a tota la comunitat educativa és convenient que aquesta Comissió estigui formada per:

� el responsable de la biblioteca

� representants dels diferents departaments, especialment dels de llengües

� representant de l’equip directiu,

� professorat responsable de les TIC del centre


47

El PLEC a l’ombra de les competències bàsiques

La finalitat de l'Educació Secundària Obligatòria és proporcionar a tots els joves una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l'expressió i comprensió oral, a l'escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l'autonomia personal, la corresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament al seu entorn més proper. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d'estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l'afectivitat de tots els al·lots i les al·lotes. Així mateix, l'Educació Secundària Obligatòria ha de garantir la igualtat real d'oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel·lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els alumnes que cursen aquesta etapa.

S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

Els centres fomentaran la lectura en totes les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament de les competències bàsiques i per l'adquisició dels objectius educatius de l'etapa.

Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents (en totes elles la lectura incideix de forma important):

Les competències comunicatives:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competències artística i cultural

Les competències metodològiques:

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica

5. Competència d'aprendre a aprendre


48

Les competències personals:

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal

Les competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciutadana

El PLEC concreta i especifica estratègies per desenvolupar i cohesionar aquestes competències transversals:

- a través de les llengües

- a través de les altres àrees

- a través de les relacions més enllà de l’àmbit educatiu reglat.

Pel que fa al batxillerat, les diferents modalitats tindran com a finalitat que l'alumne/a, en acabar-lo, assoleixi, entre d’altres, aquestes dues capacitats:

- Desenvolupar i consolidar la sensibilitat literària i artística com a font de formació i enriquiment cultural

- Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir informació, organitzar la pròpia feina, perseverar en l'esforç i ser crític amb els resultats obtinguts

Des de les matèries comunes de Llengua catalana i literatura i de Llengua castellana i literatura es fa necessari d'oferir la possibilitat de conèixer a fons obres literàries que ajudin als alumnes a definir la seva sensibilitat, a conèixer-ne d'altres o a millorar l'expressió de sentiments, vivències o experiències personals. És aquesta la primera raó que ha mogut a incloure en el currículum continguts relacionats amb la literatura. L'altra raó és proporcionar a l'alumnat, mitjançant la pràctica lectora, l'anàlisi i la reflexió, uns elements bàsics perquè, un cop acabat el cicle, tingui l'autonomia suficient per llegir amb interès i profit, per comprendre i, si cal, valorar críticament el discurs literari.

Entre els objectius d’aquestes àrees s’hi troben:

- Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i textos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades

- Comprendre textos escrits de caràcter formal, literaris o no.


49

- Analitzar, comparar i interpretar textos literaris en prosa, en vers o teatrals.

- Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació de la informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

La diferència amb el nivell anterior caldrà establir-la en dos punts: el tipus de textos amb què es treballarà i el treball que s’hi farà. Els textos d’aquest nivell, en qualsevol camp, han de ser adequats a la capacitat i maduració de l’alumnat i al que se li demana des de les altres àrees: registre formal, estructura lògica, coherència, ordenació de les idees, correcció, etc. D’altra banda, el món actual, en constant evolució, exigeix un domini de les noves tècniques de recerca i selecció de la informació (bases de dades, Internet…) així com l’ús del processador de textos i els mitjans tecnològics de presentació.

4. ESQUEMA BÀSIC D’UN PLA DE LECTURA DE CENTRE

L’esquema bàsic d’un Pla de Lectura de Centre podria ser:

1. Introducció / Justificació

(Exposició dels motius pels quals el centre educatiu es planteja fer un PLEC).

2. Objectius generals

(Objectius generals que el centre es planteja en relació al PLEC i al Projecte Curricular).

3. Anàlisi prèvia de l’entorn

(Relació dels resultats de l’anàlisi prèvia que marcarà el punt de partida de cada centre a l’hora d’elaborar el PLEC).

4. L’aprenentatge de la lectura

a. Definició

b. Objectius (Específics que el centre es proposa respecte a aquest apartat).

c. Activitats (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius proposats.).

d. Avaluació (Concreció dels criteris d’avaluació que s’aplicaran).

5. L’aprenentatge a través de la lectura

a. Definició


c. Activitats (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius proposats).



50

6. El gust per llegir

a. Definició


c. Activitats (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius proposats).


7. La formació d’usuaris

a. Definició

b. Objectius (Específics que el centre es proposa respecte a aquest apartat.)

c. Activitats (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius proposats.).


8. Recursos (Relació dels recursos de què disposa el centre. Responsabilitats i grau d’implicació amb el PLEC).

9. Formació del professorat (A partir de les mancances de formació detectades en l’anàlisi prèvia, concreció del tipus de formació necessària per al professorat).

10. Difusió del Pla de Lectura de Centre (Concreció de com es farà la difusió del PLEC a tota la comunitat educativa).

11. Avaluació, revisió i propostes de millora

(Concreció dels criteris d’avaluació del PLEC. Resultats de l’avaluació, revisió i propostes de millora de cara a un nou curs).

Aclariment: No es tracta de complimentar tot l’esquema del PLEC en un curs escolar, ni en dos. Cada centre ha de decidir a partir de la seva anàlisi prèvia, de quins recursos i prioritats educatives vol disposar i com i amb quin termini l’elaborarà.


51

5. ESQUEMA D’ESTRATÈGIES, MODELS I PROPOSTES

A continuació s’ofereix un esquema bàsic sobre el que es poden completar les estratègies d’aplicació del PLEC. També s’adjunta una proposta d’estratègia ja aplicada a altres centres amb l’objectiu de presentar un model d’activitat. A més a més també

Centre: Responsable de l’activitat:

TÍTOL: (Títol de l’activitat)

Activitat adreçada a:

OBJECTIUS

(Objectius generals de l’activitat en referència a: aprendre a llegir, llegir per aprendre, gust per la lectura i/o formació d’usuaris)

(Objectius específics de l’activitat)

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

(Explicació detallada de què és i com es realitza l’activitat, a qui va dirigida, personal implicat,etc.)

AVALUACIÓ

(Concreció dels criteris d’avaluació en relació als objectius plantejats)

TEMPORALITZACIÓ (curs escolar, trimestral, setmanal...)

(Explicació de la temporització: període de realització de l’activitat, nombre de sessions, durada de cada sessió,etc.)

RECURSOS HUMANS

(Relació del personal necessari per fer l’activitat i concreció de la responsabilitat de cadascú)

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TIC...)

(Relació dels recursos materials necessaris per fer l’activitat)


52

RECURSOS EXTERNS (Biblioteca pública, serveis municipals, mitjans de comunicació...)

(Relació dels recursos externs necessaris per dur a terme l’activitat, si s’escau)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació)

(Les notes d’observacions fetes durant el període de realització de l’activitat poden aportar elements en el moment de fer l’avaluació. També cal prendre nota del resultat de l’avaluació final i presentar propostes per a la millora de l’activitat).

Model d’estratègia

TÍTOL: L’HORA SETMANAL DE LECTURA

Activitat adreçada a:

OBJECTIUS

Promoure el gust per la lectura.

� Augmentar la motivació per la lectura entre el professorat.

� Compartir l’experiència de la lectura entre els companys del claustre.

� Facilitar converses sobre la lectura i els llibres.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

Es convida al claustre a compartir i recomanar aquelles lectures que els han agradat més.

Explicació pels professors:

Porta aquell llibre que t’ha agradat tant (no s’hi val fer neteja de la biblioteca particular) i que vols posar a disposició dels companys i companyes de l’escola. Escriu el nom al teu llibre, com vulguis, amb llapis, bolígraf, etiqueta...

- Folra’l amb el plàstic transparent.

- Posa-li el teixell (dibuix del llom) de la nostra biblioteca i apunta’l.

- Deixa’l al prestatge.

- Si vols, pots omplir algun full de recomanació, explicant per què creus que val

la pena de llegir-lo.

- Mira al prestatge si trobes algun llibre que et vingui de gust llegir. El pots agafar i t’apuntes a la llista, així coneixerem el recorregut dels nostres llibres.

- L’has de tenir a casa un temps prudencial, tingues-ne cura i torna’l.

- Si hi ha un llibre que t’agradaria llegir, demana’l amb una nota, potser algú te’l

pot deixar o si vols que algú te’n recomani digues quins són els teus gustos i


53

algú tindrà una idea per a tu.

El teu llibre el podràs recuperar en qualsevol moment, mentre no l’estigui llegint ningú o a final de curs que es retornaran tots.

AVALUACIÓ

- Quantitat de llibres que hi ha hagut a la prestatgeria.

- Seguiment dels diferents préstecs que hagi tingut cada llibre.

- Seguiment de les recomanacions o comentaris dels companys/es.

- Llistat de demandes.

TEMPORALITZACIÓ - El temps que es vulgui (un curs, un trimestre... )

Pla de Lectura de Centre (PLEC)

Document de formació

Curs 2007-08

- 44 -

Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació

Programa Biblioteca escolar “puntedu”

www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/

(curs escolar, trimestral, horari...) mesos...)

- A qualsevol hora.

RECURSOS HUMANS

(BE, professorat, famílies...)

- Bibliotecària escolar

RECURSOS MATERIALS

(espais, materials, TIC...)

- Prestatgeria senyalitzada a la sala de mestres.

- Plàstic per folrar els llibres.

- Un teixell propi.

- Fulls de recomanacions.

- Fulls per apuntar-se quan s’agafa un llibre en

préstec.

RECURSOS EXTERNS


54

(BP, PL municipal, Pla d’entorn, mitjans de comunicació...)

- Cap

OBSERVACIONS

(Durant l’activitat i després de fer-ne l’avaluació)

- Durant el curs, l’activitat té alts i baixos.

- Funciona millor si es deixen períodes de descans de l’activitat.

Altres exemples de propostes d’activitat:

TÍTOL: LA NOVEL·LA I LES CIÈNCIES DE LA NATURA

TÍTOL: EL BLOG DE LA CLASSE

TÍTOL: ANIMACIÓ A LA LECTURA I FORMACIÓ LITERÀRIA

TÍTOL: CLUB DE LECTURA


55

Annex 4

NORMES BÀSIQUES PER L’UTILITZACIÓ DE LES AULES D’INFORMÀTICA:

ENTRADA:

A) El professorat haurà d’avisar a prefectura d’estudis amb antelació la intenció d’utilitzar un aula d’informàtica, així com el nombre d’alumnes que hi aniran i si s’ha d’instal·lar o necessita algun tipus de programari especial.

B) El professorat que empri l’aula d’informàtica serà el responsable del bon us que facin els seus alumnes del material informàtic que utilitzin.

C) Es imprescindible que es comprovi tot el material bàsic, ratolins, altaveus, etc. Que utilitza l’alumne, al principi de la classe i desprès de la finalització de la mateixa. Per això es convenient que els alumnes tinguin un lloc assignat sempre que tinguin que anar a l’aula d’informàtica. Per aquesta raó, es facilitarà un croquis de la situació dels ordinadors a la sala, a fi que el professorat pugui col·locar prèviament els alumnes a la sala i així resultar més senzills depurar possibles responsabilitats.

D) Queda prohibit entrar qualsevol tipus de menjar i beguda a les aules d’informàtica

E) Els alumnes i professors, sense consulta prèvia, no poden portar dins l’aula d’informàtica cap tipus de programari ni d’arxius de casa seva.

DINS DE L’AULA:

A) En el cas que hi hagi un mal ús de qualsevol ordinador o dels seus perifèrics, serà l’alumne que té assignat aquell ordinador el responsable. En el cas que no es pugui depurar la responsabilitat individualment serà el grup sencer el responsable del mateix.

B) Queda prohibit instal·lar als alumnes qualsevol tipus de programari ni portar de casa seva cap tipus de CD o disc.

C) En el cas de que un professor vulgui instal·lar programari a l’aula d’informàtica, haurà de verificar aquest la legalitat del programa i consultar al coordinador la possibilitat tècnica d’instal·lació. Una vegada emprat el mateix, s’haurà de comprometre a desinstal·lar-ho, en breu.

D) Per imprimir s’ha de demanar torn d’impressió per tal de no saturar la memòria de la impressora

E) No espot canviar la configuració predeterminada dels ordinadors per part del professorat.

F) Si un alumne canvia la configuració d’un ordinador intencionadament serà motiu de sanció per part del professor responsable de l’aula.

G) Els alumnes no poden descarregar arxius ni programari d’internet. L’alumne que ho faci serà sancionat.

SORTIDA:


56

A) Una vegada acabada la classe els ordinadors s’han d’apagar correctament, així com el monitor i els altaveus.

B) El professor haurà de recollir el material que s’hagi pogut emprar i guardar-lo en lloc segur.

C) Col·locar ordenadament les taules i cadires i recollir els possibles papers o objectes del terra que s’hagin pogut caure.

D) Verificar per part del professor que tot el material informàtica està en el seu lloc com el va trobar a l’inici de la classe i que les configuracions dels ordinadors són les d’inici de classe

E) El professor haurà de comprovar que el full de disposició dels alumnes ha estat emplenat correctament i deixar constància en el full corresponent de qualsevol incidència, i dipositar-ho en el quadern que està situat en el calaix de la taula del professor.


57

Annex 5

NORMES DEL DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA PER ALS ALUMNE S:

A) Els ordinadors només es poden engegar o apagar quan ho indiqui el professor.

B) Useu sempre el mateix ordinador

C) Reviseu l’estat de l’ordinador i tots els perifèrics bans d’engegar els ordinadors. Si no hi ha cap incidència ompliu el full de signatures. Si hi ha qualsevol incidència tot d’una expliqueu-la al professor.

D) No esborreu, ni creeu, ni modifiqueu cap arxiu fora de la vostra carpeta assignada

E) Només un connectareu a Internet quan ho indiqui el professor.

F) L’entrada a pàgines de jocs i sexe suposarà la pèrdua de l’ús de l’ordinador per a tot el trimestre, substituint els exercicis a l’ordinador per exercicis escrits individuals.

G) No podeu accedir a cap altre ordinador, ni enviar-hi informació.

H) L’alumne ha de seguir en tot moment les instruccions del professor.

DECÀLEG DEL TALLER DE TECNOLOGIA

1. Cada alumne treballarà amb el grup que el professor li assigni.

2. El camí des de l’aula fins al taller es farà sempre en silenci i en el menor temps possible.

3. Tots els alumnes hauran de portar el material que hagi demanat el professor. En cas contrari, el professor li encomanarà una feina alternativa.

4. Cada grup tendrà un lloc assignat al taller, així doncs, és responsable de l’estat de la taula, les cadires i de tot el material i eines que faci servir. Si en acabar la classe, hi ha algun desperfecte, el responsable haurà d’assumir el cost de la reposició del material. En cas de no poder depurar la responsabilitat individualment, serà el grup sencer el responsable del mateix.

5. Cap membre del grup es podrà moure de la seva taula de feina durant la classe i amb cap motiu. Si es necessita alguna eina de la que no disposa, aixecarà la ma i la demanarà al professor.

6. Queda totalment prohibida l’entrada de qualsevol tipus de menjar o beguda. En cas de fer-ho, el professor les llencarà al fems immediatament.

7. Cap alumne podrà tenir accès al magatzem del taller. En el cas de necessitar alguna eina, esperarà a que el professor li doni.

8. Quan treballem al taller deixarem els darrers 5 minuts per recollir les eines, el material, els seients i netejar l’aula:


58

- desarà el seu projecte en una bossa de plàstic dins l’armariet que correspongui al seu grup.

- tornarà les eines usades al professor (damunt de la taula del professor o en el carro del taller).

- netejarà la taula i ajudarà a recollir el taller.

- segons el criteri del professor, cada dia, setmana, etc. nomenarà 2 o 3 alumnes correlativament per efectuar les tasques adequades de neteja, recollida de material i ordre en general de l’aula: dos encarregats de eines i dos d’agranar l’aula.

- els pots de cola, pintura, etc. quedaran ben tapats per evitar que s’assequi. Igualment els pinzells es netejaran al final del seu ús per evitar el seu deterioro (mai s’utilitzaran per aplicar cola blanca).

- els projectes s’han de fer a classe, no es poden acabar a casa.

- si s’observa qualsevol material o eina trencada es comunicarà al professor per poder reposar-lo.

MAI ES PODRÀ SORTIR DEL TALLER SENSE EL VIST I PLAU DEL PROFESSOR, INDEPENDEnMENT DE QUE HAGI SONAT EL TIMB RE

9. Els alumnes tornaran directament classe i sense fer renou pels passadissos.

10. L’incompliment de qualsevol de les normes anteriors comptarà negativament a l’avaluació de la matèria de Tecnologia i, si el professor ho considera adient, suposarà la prohibició d’entrada al taller


59

Annex 6

PROTOCOL PER L’UTILITZACIÓ DELS PROJECTORS I ORDINA DORS DINS LES AULES

A) PER LA POSTA EN MARXA:

1. Connectar l’ordinador al projector i al corrent.

2. Col·locar l’interruptor del diferencial del corrent a la posició “ON”.

3. Engegar l’ordinador.

4. Engegar el projector prement el botó vermell del comandament a distància.

5. La visió de l’ordinador es projecta a la pantalla. Alguns ordinadors ho fan automàticament, i altres, combinant simultàniament la pulsació de les tecles FN + UN NÚMERO ( habitualment 3 o 5 o f4)

B) PER APAGAR:

1. Prémer el botó vermell del comandament del projector dues vegades (el primer cop surt un missatge dient que es torni a prémer)

2. IMPORTANT!!!!!!

Quant el ventilador del projector s’atura, col·locar l’interruptor del diferencial del corrent elèctric a “OFF”. ( MAI HO HEU DE FER ABANS PERQUÈ LA BOMBETA ES PODRIA ROMPRE I SÓN CARÍSSIMES...)

3. Desconnectar el cablejat i l’ordinador.

4. Plegar correctament la pantalla de projecció al seu lloc d’origen.

Els comandaments a distància del projectors romandran als departaments. Per a la seva utilització seran els caps de departament els que s’encarregaran d’organitzar la distribució dels mateixos als seus companys i establir les normes apropiades pel seu bon ús i conservació.

Documents

PGA IES Bendinat