“Ens agradaria apostar cada vegadamés pel periodisme de profunditat”

Tortosa Francesc Millan

Pregunta: Fa anys que es diu queel periodisme està en crisi.

Resposta: La crisi ha sacsejat par-ticularment el món del periodisme i,sobretot, la premsa en paper. AmbInternet i les xarxes socials, el lectorté tota l'actualitat immediata a laxarxa i tant ell com nosaltres tenimaccés a un excés d'informació ques’ha de saber filtrar.

P: Però...R: El periodisme en paper pot i ha

de jugar un nou rol en el sector. L'ac-tualitat immediata, la del dia a dia, jaés dels mitjans digitals, d'Internet ide les xarxes socials. Per aquest mo-tiu, el paper ha d'oferir algun serveimés al lector, buscar un tret diferen-cial... I això es troba en la profundi-tat. Hem d'apostar per una faenamés treballada, amb més veus, ambun focus més obert per ampliar i en-dinsar-nos en la informació. I pensoque ara que la gent cada vegadacompra menys diaris, si hi ha un for-mat que pot tindre una viabilitat es-pecial amb aquesta fórmula és unapublicació setmanal com la nostra.

P: Aquest és el propòsit del SETMA-NARI L'EBRE, doncs?

R: En certa mesura, sí. Ens inten-tem allunyar del setmanari entès no-més com un resum de les notíciesque han passat durant la setmana ivolem oferir continguts més amplis.No ens oblidem, però, d'aquellespersones que encara s'informen del’actualitat a través de les nostrespàgines. Es tracta de trobar l’equili-

bri, però sí que hem fet una apostaper peces més treballades: reportat-ges, entrevistes, notícies ampliadesfora de l’agenda de les institucions.

P: La Primera Plana reflecteixaquesta intenció?

R: La Primera Plana volem que si-ga un signe d'identitat de L'EBRE. Ca-da setmana seleccionem un temarelacionat amb el territori i l'abordemen profunditat. Moltes vegades, elstemes no són d'estricta actualitat iaixò ens permet treballar-los ambmés calma, amb més tacte…

P: Parlant d'identitat… Com defini-ria el SETMANARI L’EBRE?

R: És una publicació que, des desempre, ha tingut una capacitat dereivindicació territorial bestial. Ha es-tat molt lligada a la nostra gent i s'hasabut fer seus els problemes i lesoportunitats de les nostres comar-ques. La icona seria la lluita anti-transvasista, però també la reorde-nació pendent en vegueries, la recu-peració de la memòria històrica o lareivindicació de la singularitat cultu-ral l'han consolidat com un mitjàcompromès. Aquesta línia és innego-ciable i, per tant, fem tot el possibleper mantindre-la.

P: I com explicaria a algú de forade quin peu calça el setmanari?

R: Avui no té estipulada cap líniaideològica que ens faça prioritzaruns temes i obviar-ne d’altres. Inten-tem deixar-nos guiar per criteris ex-clusivament periodístics.

P: Tot i això, el món del periodismeestà inundat de pressions polítiquesi administratives. També al capda-

vant d'una publicació territorial comel SETMANARI L'EBRE?

R: Malauradament, també existei-xen. I el pitjor de tot és que arriben,sobretot, de l’àmbit local, al qual ensdevem periodísticament. És a dir, enaquell àmbit més nostre i, per tant,on més independents hauríem deser és on més pressions hi ha en jocperquè, alhora, és on es genera unapart important dels nostres ingres-sos, a través de convenis publicita-ris. Aquest és el punt més conflictiu.

P: I…R: Avui és impossible que un mitjà

local, nacional o internacional sigaindependent del tot. L'administració

pública i l'empresa privada subven-cionen gran part dels mitjans de co-municació i per aquest motiu esveuen amb la potestat d'exigir, con-dicionar i pressionar la faena delsperiodistes.

P: Entre tots ho podríem canviar?R: Per això és tan important pagar

pel periodisme, també per contin-guts digitals de qualitat. La societatha d'entendre que si els mitjans decomunicació troben una altra via espodran deslligar d'aquesta depen-dència del poder i ser més lliures.S'ha de revalorar la professió i cons-cienciar-la en aquest sentit.

P: Aquesta segurament és la cara

més feixuga de dirigir un mitjà. Qui-na és la més dolça?

R: El grup humà que sosté el set-manari. Som un equip petit, però for-mat per grans professionals ambuna capacitat de treball bestial. Te-nint en compte les dificultats delsector, estic molt content de ser a laredacció on sóc. A més a més, parti-cipem entre tots de la idea periodís-tica per al setmanari que li he trans-mès. Més o menys tothom l’ha fetseua i això es nota.

P: De quins temes publicats estàmés orgullós?

R: El cas recent de l'illa dels Bousque vam traure en exclusiva, ambuna vintena de braus que s'estaventornant a morir de gana; reportatgeshistòrics, com un de fa poc sobre lamalària al Delta; el tractament quehem fet i volem continuar fent de lamemòria històrica i les víctimes i fa-miliars dels combatents de la Bata-lla de l’Ebre. L’objectiu és anar esti-rant el fil de les històries personals

Òscar Meseguer, en una imatge presa aquesta setmana. / NÚRIA CARO

ENTREVISTA A

Òscar Meseguer Director del SETMANARI L’EBRE

15 ANYS L,EBRE, DIVENDRES 2 DE DESEMBRE DEL 2016PÀGINA 26

SECTOR

“El producte en paper-i, especialment unformat setmanal- pot iha de jugar un nou rol”

ADN

“L’EBRE sempre ha tingutuna capacitat brutal dereivindicació territoriali això és innegociable”

No és cap secret que a Òscar Meseguer (Alcanyís, 1975)l'engresca parlar de periodisme: hi porta més de mitja vi-da dedicada. Forma part d'una de les generacions de jó-vens que ha conegut les dos cares de la moneda: els anysde llum i esplendor de principis de segle i la incertesadesencadenada per una crisi econòmica i de formats que,encara avui, condiciona l'esdevenir de la professió. Lli-cenciat en Periodisme a la UAB, ha treballat en mitjanscom el ‘Diari de Tarragona’, ‘El Punt Avui’ o ‘El 9 Esportiu’.Tot i això, mai ha perdut el lligam amb les Terres de l'Ebrei Tortosa, la ciutat que l'ha vist créixer. Des del gener del2015 és el director del SETMANARI L’EBRE.