1Nom de la secció Setembre 2006 • Món UOC

PRESENTACIÓDEL MAPA DERECERCA AMBTRENTA GRUPSESPECIALITZATS

Pàgines 17-18

ENTREVISTA AMBSUSAN D’ANTONI,EXPERTA EN TEMESD’APRENENTATGEVIRTUAL A LAUNESCO DE PARÍSPàgina 19

PROJECTESI INICIATIVESDE PROGRAMARILLIURE

Pàgines 25-26

Setembre 2006. Núm. 25Publicació periòdicade la Universitat Oberta de Catalunyawww. uoc.edu

MónDOS NOUS HONORISCAUSA DE PRESTIGIEls noms del president Jordi Pujol i del professor d’Arquitec-tura de l’Institut Tecnològic de Massachusetts William Mit-chell ja formen part del llibre d’honor de la Universitat Obertade Catalunya. Aquests dos personatges, de destacada trajec-tòria professional, mantenen una estreta relació amb aquestainstitució i han estat determinants en la seva creació i conso-lidació. Per això la comunitat universitària els ha reconegut dela millor manera que ho podia fer: el mes de juny passat, elclaustre de doctors de la UOC els va investir honoris causa.Pàgines 6-12

3Editorial Món UOC • Abril 2006

El 31 de juliol es va acabar una etapa de transició. La UOC era unainstitució jove i, malgrat que molt dinàmica, no estava acostuma-da al canvi. Ara ja hem après a conviure-hi i a treballar-hi. Ha es-

tat un bon aprenentatge perquè no oblidem que el canvi és una de les ca-racterístiques centrals de la nostra societat. En la nova cultura del canvi,la gestió de les transformacions es veu com una comesa normal i usualen la direcció de les organitzacions.

Hem afavorit els canvis que necessitem per a millorar contínuament elservei d’ensenyament no presencial als ciutadans, amb l’objectiu de ferun ensenyament com més va més de qualitat.

En segon lloc hem afavorit els canvis necessaris per a reactivar la recer-ca i els resultats d’aquesta recerca, una de les raons de ser de la univer-sitat.

Finalment hem treballat en els canvis que es refereixen a la intensifica-ció de les relacions amb la universitat catalana i d’arreu del món, amb lesadministracions públiques, amb les empreses i amb la societat.

S’ha acabat, doncs, l’etapa de transició i ara comença la de consolidació.Som i serem un punt de referència, no solament tecnològic sinó tambéde qualitat acadèmica, i continuarem sentint-nos molt orgullosos de per-tànyer a la comunitat uòquica!

Imma TubellaRectora

Publicació periòdicade la Universitat Obertade Catalunya

Món UOC no es fa responsablede les opinions expressadespels seus col·laboradors.

Setembre 2006Núm. 25

Món

Edició:Àrea de Comunicació de la UOCAv. Tibidabo, 39-4308035 BarcelonaTel. 932 532 300www.uoc.edu

Telèfon d’informació de la UOC:902 141 141

Director:Daniel Martí

Redactora en cap:Àngels Doñate

Redacció:Adriana Clivillé, Elena Mellado,Mariel Sangrà, Anna Torres

Revisió lingüística:Servei Lingüístic UOC

Realització, maquetaciói il·lustracions:Tercer Polo, S.L.

Fotografies:David Campos

Dipòsit legal:B-12.158-95

4 Món UOC • Setembre 2006 Sumari

SumariPàgines 6-12Taula de redacció

Crònica de l’acted’investidura d’honoriscausa

William Mitchell,professor de l’InstitutTecnològic deMassachusetts“La societat ha de tenir unaforta identitat local juntamentamb una presència en el mónglobal”

Jordi Pujol“El nostre temps es caracteritzaper l’acceleració dels canvis”

Pàgines 20-21Cultura

La gestió de la cultura,una nova disciplina?

Entrevista a Pere SaboritConsultor de la UOC i finalistadel premi Anagrama.

Pàgines 22-23Territori

La xarxa territorial, puntde presència al territori

Pàgina 19Entrevista

Susan D’AntoniDirectora de l’Institut Virtualde l’Institut Internacional dePlanificació de l’Educació.“L’aposta pels continguts obertsés un factor de canvi a lesuniversitats”

Pàgines 13-18Recerca

Projecte MywayContinguts a l’abast de tothom.

L’impacte de les TIC enla justícia a Iberoamèrica

JovenTICEducar en l’ús dels videojocs.

Mapa de recerca de la UOC

5Sumari Setembre 2006 • Món UOC

Pàgina 24Tribuna d’opinió

“Innovació itransformació”Òscar Aguer

Pàgines 30-31Novetats editorials

Pàgines 32-34La UOC al dia

Reunió anual de laComissió Científica per ala Recerca i el Doctorat

Audiollibre: els clàssicsde sempre, llegits ennous formats

La UOC impartirà tresmàsters oficials el cursvinent

Els estudiants escullenels seus representants

Artnodes publica unrecull d’entrevistes aexperts d’art i culturadigital

Pàgines 25-26Estudis

Trencant les barreres delprogramari privatiu

Pàgina 27Convenis

Conveni amb laFundación Telefónica

Caja España, novaempresa associada

Pàgines 28-29Estudiants

Estudiants envoltats de notes

La Mireia, el Gerard i el Frede-ric, estudiants de la UOC, i laMarga, graduada a la mateixauniversitat, comparteixen unapassió: la música.

6 Món UOC • Setembre 2006 Taula de redacció

La rectora de la UOC, Imma Tubella,ha assegurat que “avui fem un so-lemne reconeixement dels mèrits

del president Pujol i del professor Mit-chell. I ho fem de la millor manera que hopoden fer les universitats: investint-losdoctors honoris causa. Han estat conside-rades dues condicions bàsiques per a con-ferir-los aquest grau: la qualitat de la sevaactivitat professional i la sintonia ambaquesta universitat […]. Un i altre han es-tat determinants –l’un en la seva creació,l’altre en la seva consolidació– per aaquesta casa”.

En paraules de la rectora, “la UOC es vacrear perquè el president Pujol hi va creu-

Jordi Pujol i William J. Mitchell,

DOCTORS HONORISCAUSA PER LA UOCEl president Jordi Pujol i el professor d’Arquitectura i inves-

tigador de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), Wil-

liam J. Mitchell, han estat investits doctors honoris causa

per la Universitat Oberta de Catalunya. L’acte va tenir lloc el

dia 9 de juny a la seu central de la Universitat i va ser presi-

dit pel conseller d’Educació i Universitats, Joan Manuel del

Pozo, per la rectora de la UOC, Imma Tubella, i pel secretari

general d’aquesta institució, Jordi Vilaseca. Hi van participar

personalitats de la vida social i política, i també membres de

la comunitat universitària.

1

2

3

7Taula de redacció Setembre 2006 • Món UOC

re, i hi va creurequan Internet encara era un concepte llu-nyà i el World Wide Web no s’havia difós. Iel professor Mitchell va acceptar ser mem-bre de la Comissió Científica de la Recercai de la del Doctorat de la UOC quan amb-dues encara eren només un projecte”.

William J. Mitchell, professor d’Arquitec-tura i Art i Ciències Multimèdia del MIT,ha estat investit per la seva contribuciódecisiva a la introducció de les TIC enl’arquitectura i el disseny urbà i a l’estudide la identitat en relació amb la modifica-ció dels espais de la societat xarxa.

El seu padrí, el vice-rector Llorenç Valverde, ha assegurat en elseu discurs que, tot i que fer la lloança delprofessor Mitchell hauria de ser “aparent-ment fàcil, atesos els molts mèrits del pro-fessor Mitchell, presenta la dificultat afe-gida d’haver de ser resumida en el curtespai de temps que m’ha estat assignat.[…]”. Després de destacar la seva trajectò-ria acadèmica a la Universitat de Mel-bourne, on es va graduar en Arquitectura,a les de Yale, Cambridge o Califòrnia, en-

tre altres, el vicerector Valverde s’hacentrat en la seva bibliografia, que“dóna fe dels resultats de la intensaactivitat investigadora feta pel doc-tor Mitchell, plasmada en multitudde projectes executats o en cursd’execució […]. També ha fet algu-nes incursions en el camp profes-sional de l’arquitectura […].

He volgut deixar expressamentper al final d’aquesta llista l’es-ment del fet que el Dr. Mitchelltambé és el president del ComitèNacional d’Acadèmies de Tecno-logia i Creativitat, i és que la se-va obra se situa justament en labella –i no sempre fàcil– con-fluència d’aquests dos mots,tecnologia i creativitat. Ell ma-teix s’autodefineix com un dis-

senyador crític i compromès dedicat a re-flexionar, imaginar i inventar”. Així

mateix, el vicerector havolgut ressaltar, abans d’acabar, l’extraor-dinària formació humanística del docto-rand.

Mitchell ha afirmat que aquesta bona sin-tonia que ha comentat la rectora és recí-proca. “Sempre m’he sentit especialmentproper a aquesta universitat a causa delseu compromís de superar les barreresd’espai i de temps a l’hora d’impartir en-senyament i el seu ús reeixit de tecnologiainnovadora per a aconseguir-ho. […] Latecnologia digital crea condicions neces-sàries per a la democratització de l’educa-ció, però per si mateixa no és suficient.

També és necessari, almenys, tenir insti-tucions dedicades a aquesta empresa, ei-nes informàtiques adequades per a fer-lapossible i ensenyants que puguin operarde maneres noves”. Mitchell assegura que“hi ha universitats tradicionals que hanfet contribucions importants a la demo-cratització digital […]. Però la UOC ha fetel pas molt més radical de crear un verita-ble campus virtual que serveixi als estu-diants siguin on siguin i quan els vagi bé.Les tecnologies i estratègies d’ensenya-ment en xarxa continuaran evolucionant[…] i els esforços pioners de la UOC, n’es-tic segur, es recordaran com a realment in-novadors”.

4

5

6

7

El president Jordi Pujol i Soley ha estat in-vestit no solament en reconeixement delsseus mèrits en els àmbits polític, econò-mic, social, cultural i cívic, sinó també perhaver tingut el món universitari com unade les prioritats de la seva acció de govern,durant la qual va ser constituïda aquestauniversitat.

En paraules del seu padrí, l’exrector dela UOC, Gabriel Ferraté, “la fundació de laUOC no va ser el fruit madur d’una situa-ció que fes indefectible i gairebé previsiblela seva creació. La UOC va ser una novetatsense precedents tecnològics, acadèmics ojurídics segurs. […] Malgrat això, el Parla-ment n’aprovà la creació per unanimitat.[…] De pocs polítics d’aquelles hores espodria dir amb tanta raó com es pot dir deJordi Pujol que la idea de la urgència d’es-tar al capdavant de la innovació era cen-tral en el seu programa. […] Amb aquestamentalitat és lògic que acceptés el repted’una universitat tan innovadora com laUOC”. Segons Ferraté, però, “no ens senti-

rem orgullosos d’in-corporar-lo al nostre claustre de doctorssolament pel que pensava i pensa, sinótambé pel que ha fet i fa. Em sembla queaquest és un doctorat no solament honoriscausa sinó també laboris causa”.

El president Jordi Pujol ha agraït “l’honorque la UOC em fa investint-me doctor ho-noris causa. […] He tingut dubtes sobre eltema del meu discurs de doctorat. […] Pe-rò la idea de la UOC m’ha suggerit un altretema: el del canvi, el de la transformacióque viu la nostra societat, justament per-què la UOC és un exemple de bona respos-ta a aquest gran repte”. Després de fer unrepàs del que han estat els últims anys delnostre país, el president ha assegurat que“vivim una crisi en el sentit de cruïlla, o decanvi de rasant, i d’un cert desconcert.

En una circumstància així també es neces-sita aquella percepció del moment, aque-lla capacitat de fer treballar tots els recur-sos, de combinar sentiments i racionalitat;però, a més, cal que el país estigui impreg-

nat d’idees mobilitzadores, d’un pensa-ment mobilitzador, d’un pensament queno es mossegui la cua. Això és feina demolta gent; també del món acadèmic, delmón intel·lectual. I precisament per aixòem plau tant ser investit doctor honoriscausa d’aquesta universitat, precisamentd’aquesta, que conec des de bon comen-çament, que en conec la motivació pri-mera i l’esperit d’innovació, la del reptede les noves tecnologies, de la formaciócom a condició primera de progrés, lade la universalitat, la de l’optimismecreatiu, de l’ambició; també la de la fi-delitat a la nostra identitat, la identitatque ha de continuar essent la de lesarrels, la de la continuïtat, però també

la del projecte; la d’un país renovat i del’ascensor social”.

http://www.uoc.edu/hc/

8 Món UOC • Setembre 2006 Taula de redacció

1. Els vuitanta doctors de la Universitat també van celebraraquest dia tan especial per a la comunitat acadèmica.

2. El vicerector Valverde, com a padrí, va acompanyar WilliamJ. Mitchell, i l’exrector de la UOC, Gabriel Ferraté, JordiPujol. (De primer a segon pla i d’esquerra a dreta)

3. La taula presidencial amb el conseller d’Educació i Univer-sitats, Jesús del Pozo; la rectora, Imma Tubella, i el vicerec-tor de Desenvolupament Estratègic, Jordi Vilaseca. (D’es-querra a dreta)

4. Jordi Vilaseca, secretari general de la Universitat, va fer elparlament de benvinguda.

5. El vicerector de Tecnologia, Llorenç Valverde, va definir eldoctor Mitchell com un dissenyador crític i compromèsdedicat a reflexionar, imaginar i inventar.

6. William J. Mitchell, professor d’Arquitectura i Art i CiènciesMultimèdia del MIT, va ser investit per la seva contribuciódecisiva a la introducció de les TIC en l’arquitectura i el dis-seny urbà i a l’estudi de la identitat en relació amb la modi-ficació dels espais de la societat xarxa.

7. Mitchell va explicar que se sent especialment proper a laUOC a causa del seu compromís de superar les barreresd’espai i de temps a l’hora d’impartir ensenyament.

8. Gabriel Ferraté va fer esment de la tenacitat de Pujol per aestar sempre al capdavant de la innovació, cosa que va serclau per a engegar la UOC.

9. Jordi Pujol ha tingut el món universitari com una de les prio-ritats de la seva acció de govern.

10. El didjeridú, un instrument típic dels aborígens australians,va amenitzar diferents moments de la cerimònia.

11. La seu de la Universitat de l’avinguda Tibidabo va ser l’es-cenari escollit per a celebrar l’acte d’investidura.

12. Els doctors de la Universitat, juntament amb la resta de lacomunitat acadèmica, se sentien honorats amb els seusnous membres.

89

10 11 12

9Taula de redacció Setembre 2006 • Món UOC

“La societat ha de teniruna forta identitat local juntamentamb una presència en el món global”

William MitchellProfessor de l’Institut Tecnològic de Massachusetts

L’arquitectura i la planificació urbanística i la sevaadaptació a la societat de la informació configurenel camp d’estudi de William Mitchell. Aquest pro-fessor de l’Institut Tecnològic de Massachusettsmostra un compromís intel·lectual i acadèmic en-vers projectes que redueixin la distància entre paï-sos desenvolupats i països en via de desenvolupa-ment. Mitchell –australià de naixement– ha estat

investit doctor honoris causa per la Universi-tat Oberta de Catalunya el juny del 2006, en

la mateixa cerimònia en què ho ha estatl’expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

10 Món UOC • Setembre 2006 Taula de redacció

Després de graduar-se a Melbourne (Aus-tràlia) comença a treballar de professord’arquitectura i planificació urbanística.Com evoluciona personalment de l’espaifísic a la ciutat de bits?Dissenyo edificis amb l’ajuda d’un ordina-dor i de sistemes informàtics des de finaldels anys seixanta i començament dels se-tanta. A mesura que laxarxa es desenvolupava,vaig anar prenent cons-ciència de la seva impor-tància per a crear comu-nitat i donar suport alnegoci que es generava, iaixò em va fer prestaratenció a la relació entreespai físic i treball enxarxa. Va ser una manera alternativa dedonar suport a la generació de comunitatsdigitals.

El seu camp d’estudi se situa just al puntde trobada entre creativitat i tecnologia.Quin pes té cadascuna d’aquestes disci-plines en el seu treball?De fet, totes dues hi tenen un pes impor-tant. Com a arquitecte sóc fonamentalmentun dissenyador, però s’ha d’utilitzar la tec-nologia en tots els aspectes que cobreixl’arquitectura. I passa el mateix en l’entorndigital. Els arquitectes normalment aco-blem la tecnologia als nostres treballs. Entasques creatives és molt habitual inventareines noves que permetin noves presta-cions, i en el disseny urbanístic això ésuna constant.

Però vostè treballa amb la tecnologia mésenllà de la seva especialització en arqui-tectura…Sí, jo estic atent sobretot a les noves opor-tunitats que crea la tecnologia. La Univer-sitat Oberta de Catalunya n’és un exemple:abans d’Internet aquest tipus d’organitza-ció hauria estat impossible. Ha emergituna nova tecnologia que permet dissenyarun nou tipus d’universitat. La tecnologiad’Internet va crear oportunitats per a noustipus de negoci. Per tot això, sempre esticatent a l’aparició de noves oportunitats entecnologia i a les possibilitats que pot ge-nerar per a desenvolupar algun recurs queimpliqui un progrés social.Però sí, és veritat, molts arquitectes accep-ten treballar amb la tecnologia estàndardexistent. La tecnologia pot tenir un vessantmolt creatiu i derivar en noves oportuni-tats. Cal tenir en compte, però, que les no-ves oportunitats no es converteixen enquelcom útil automàticament; s’ha de dis-

senyar utilitzant tecnologia. Evidentment,les noves tecnologies també poden crearatrocitats.

Com percep la nova societat en canviconstant gràcies a la tecnologia?És un aspecte del qual he parlat sovintamb el professor Manuel Castells. És una

societat amb una mobili-tat molt més gran, ambmés interconnectivitat,amb subgrups perta-nyents a cultures moltdiverses i interconnec-tats, amb qüestions comla identitat… Crec que lasocietat ha de tenir unaforta identitat local jun-

tament amb una presència en el món glo-bal. La diferència entre el professor Cas-tells i jo és que jo sempre m’he centrat enels efectes del disseny d’espais sobre elmón físic.Per a sortir d’aquestes grans abstraccionspodríem recórrer a un exemple, que és elde la transformació que ha viscut el lloc detreball. Fa pocs anys disposàvem de mà-quina d’escriure i paper, i ara transportemarreu del món un ordinador portàtil ambconnexió sense fil dins d’una cartera. Unaeroport, un avió o una habitació d’hotelesdevenen llocs de treball. De manera si-milar, les biblioteques tradicionalmenteren edificis monumen-tals situats enmig d’unaciutat, i ara qualsevolentorn que disposi deconnexió a Internet ésuna biblioteca. L’espaifísic canvia a causa de lainterconnectivitat i peraixò els arquitectes hem de dissenyar d’u-na nova manera.

Des de la seva posició de professor i ar-quitecte, quins reptes considera que assu-meix la societat de la informació?Un dels principals és la gestió del canvi enunes condicions tecnològiques noves. Esprodueix amb una considerable rapidesa iha generat un debat públic sobre la ràpidaevolució que viu la societat. És una situa-ció difícil, perquè una gran part de la po-blació no entén les noves tecnologies. El paper del dissenyador consisteix a cre-ar situacions i dibuixos molt clars i viusde les diverses alternatives de futur de quèdisposem. És una qüestió molt diferent deldebat sobre polítiques abstractes.

Hem arribat a una situació en què ha des-

aparegut la tirania de la distància –grà-cies a les eines d'aprenentatge virtual–,però es va creant un forat a causa de lesdiferències econòmiques que hi ha. Comho introdueix, això, en el seu camp d’es-tudi?Aquest forat és evident. Avui ningú no dis-cuteix que les noves tecnologies creen des-igualtats. S’estableix una gradació entreles persones segons el moment en què ac-cedeixen a la tecnologia, i les noves tecno-logies tendeixen a magnificar les diferèn-cies. Però la tecnologia digital i Internetpoden eliminar aquestes distàncies, per-què, fonamentalment, la connectivitat ésbarata i els instruments electrònics cadavegada són més petits i assequibles. Per ai-xò és una eina molt poderosa per a reduirdesigualtats socials.

És aquesta la línia del projecte Arknet,que vostè lidera amb països musulmans?Sí. Un dels problemes essencials de lesuniversitats dels països musulmans és quedisposen de recursos molt reduïts, fins itot pel que fa a la documentació que s’em-magatzema a les seves biblioteques. Per aquest motiu hem creat grans quanti-tats de recursos i materials gratuïts sobrearquitectura islàmica: és una de les col·lec-cions més grans d’imatges i material sobreaquest tema. La intenció és que serveixinper a ajudar en la tasca d’arquitectes, urba-

nistes, professors i estu-diants d’universitats delspaïsos islàmics en desen-volupament. També se’lsproveeix d’ordinadors. Iaquest és un exempled’ús de la tecnologia digi-tal amb l’objectiu de re-

duir les diferències entre universitats delmón desenvolupat i del món en desenvo-lupament.

És una iniciativa que denota compromísintel·lectual i professional. Sí, completament. És un projecte que jovaig proposar a l’aga khan (el líder espiri-tual dels musulmans ismaelites nizarites),i la nostra tasca és recollir imatges i mate-rial divers sobre l’arquitectura musulmana. Hi ha un altre projecte, potser tan interes-sant com aquest, anomenat Open CourseWith, en el qual desenvolupem tot el ma-terial docent produït a l’Institut Tecnolò-gic de Massachusetts per fer-lo accessible ioferir-lo de manera oberta a universitatsde països en via de desenvolupament.Aquest és, també, un intent de reduir ladistància entre ambdós mons

“Un dels principals rep-tes de la societat de lainformació és la gestiódel canvi en unes con-dicions tecnològiquesnoves”.

“Avui ningú no discu-teix que les noves tecno-logies tendeixen a mag-nificar les diferències”.

11Taula de redacció Setembre 2006 • Món UOC

“El nostre temps es caracteritzaper l’acceleració dels canvis”

Jordi PujolPresident de la Generalitat de Catalunya (1980-2003)

Jordi Pujol no necessita presentació. Titulat en Medicinaper la Universitat de Barcelona, va ser presidentde la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003.Durant aquesta època va néixer la Univer-sitat Oberta de Catalunya. En reconeixe-ment del paper que hi va tenir i la se-va sintonia amb la nostra institució,la comunitat universitària l’ha in-vestit honoris causa aquest mesd’abril. Actualment té la presi-dència del Centre d’Estudis Jor-di Pujol, alhora que imparteixcursos en universitats, partici-pa en fòrums i cercles interna-cionals de política i ha reprèsla seva passió d’escriure sobrepolítica, identitat i valors.

12 Món UOC • Setembre 2006 Taula de redacció12

President Pujol, acaba de ser investit doc-tor honoris causa per la UOC. Com valo-ra aquesta distinció? Com definiria la se-va relació amb la Universitat Oberta deCatalunya?L’agraeixo molt. Primer, pel prestigi de laUOC, prestigi aquí i a tot el món; segon,perquè ha estat un cas reeixit de l’esforçde modernització i obertura que Catalunyaha de fer, sense perdre la identitat de país,i, tercer, perquè quan era el moment vaigtenir l’honor i la sort de poder ajudar elprofessor Ferraté –que és el pare de laUOC– a crear-la.

Quin pensa que ha de ser el paper d’unauniversitat en el desenvolupament d’unpaís?Hi té un paper bàsic, perquè la competiti-vitat i el progrés d’un país (no solamenteconòmic, sinó també social, cultural i fi-nalment també identitari) depenen molt imolt de la formació, de tota la formació,començant per P3, però també de l’alt ni-vell acadèmic. El secret dels EUA, i espe-cialment d’un estat com Califòrnia, és l’altnivell de les seves universitats.Vivim una crisi en el sentit de cruïlla, o decanvi de rasant, i d’un cert desconcert. Enuna circumstància així també es necessitala percepció del moment, la capacitat defer treballar tots els re-cursos, de combinar sen-timents i racionalitat;però, a més, cal que elpaís estigui impregnatd’idees mobilitzadores,d’un pensament mobilit-zador, d’un pensament que no es mosse-gui la cua. Això és feina de molta gent;també del món acadèmic, del mónintel·lectual.

Quina universitat voldria per al nostrepaís? Com la definiria?Hi ha d’haver molta gent que tingui unabona formació, diguem-ne, mitjana. I aixòno solament amb referència a les universi-tats, sinó també una formació professionalrealment bona. Però, a més, necessitemque hi hagi estudis d’alta excel·lència. Tor-nant als Estats Units –que, per cert, no te-nen pertot un bon ensenyament mitjà, i

tenen moltes universitats mediocres, enles quals no ens hem de fixar–, veiem quetambé tenen moltes universitats molt bo-nes i amb estudis de postgrau de la màxi-ma qualitat.

En el seu discurs del dia de l’acte, va afir-mar que vivim moments de “canvi ràpid,profund... que ho sotraga tot”. Quin papertenen i han tingut els darrers anys les tec-nologies en aquesta revolució?De 1995 ençà les noves tecnologies hanirromput amb una forçatremenda en l’economiai la societat, i han poten-ciat encara més els efec-tes de la globalització.Tot plegat planteja unrepte formidable al nos-tre país, al qual hem de respondre ràpida-ment.

Quins reptes afronta el nostre país enaquest nou context? Tenim un repte de competitivitat econò-mica important, que es manifesta de ma-nera diversa des de les deslocalitzacionsfins a la necessitat d’estar molt presentsarreu del món. Tenim, lligat amb això, pe-rò també amb la nostra vida social en ge-neral, el repte ja esmentat d’incorporar bé

les noves tecnologies.Tenim l’increment mas-siu i accelerat de la im-migració i el repte querepresenta des d’un puntde vista social i identita-ri, de manteniment de la

identitat catalana. Ara no entraré a analitzar si la immigració,en la forma que es produeix, és un proble-ma o és un repte o és una oportunitat, o siés una necessitat. De fet, ho és tot alhora.No entraré en la seva influència en l'eco-nomia o en el que representa per a la co-hesió social o, sobretot, el que pot signifi-car per a la identitat catalana. Simplementvull dir que per la forma, les característi-ques i el volum amb què s'ha produït hadesbordat àmpliament les nostres previ-sions, o les meves, per a no defugir capmena de responsabilitat. I això s'ha notatdes de fa quatre o cinc anys a l'escola, a la

sanitat, a l'assistència social, etc., i en elmercat de treball i en la situació lingüísti-ca, etcètera.Tot plegat configura el risc de crear unaeconomia poc competitiva, amb baixa pro-ductivitat i no prou nivell.Tenim les repercussions de la crisi políti-ca, moral i intel·lectual europea, que ensafecta. No cal insistir en aquesta crisi: evi-dent, penosa en més d’un aspecte; un con-tinent poruc –poruc en els afers interns,poruc de cara al món– amb un pensament

polític i intel·lectual en-vellit, amb una demogra-fia decadent, sense lide-ratge. I això a Catalunyal’afecta; però això notreu que continua tenintmolts actius, de tota me-

na, i no treu que l’equilibri del món estàen moviment i que, per tant, Europa tépossibilitats, si és capaç de superar el seudesconcert i el seu relaxament. Tenim un moment confús de la nostra re-lació amb el conjunt d’Espanya. Tenim unnou Estatut, millor que el de 1979, peròque hem de ser capaços de fer respectar ide saber-ne treure profit.

Quins troba que són els valors que té elnostre país que ens poden ajudar enaquesta situació?Pel que fa als valors que ens poden ajudar,ens cal que el sentit del bé comú i el de laresponsabilitat individual i col·lectivas’imposin a la cultura del no, del “cadas-cú a la seva”; que s’enforteixi la moral del’esforç; que es reforci el sentit identitaridel país, que s’entengui bé que cal unamentalitat capaç de combinar aquest sen-tit identitari amb una voluntat d’integra-ció de la gent i que un país no va enda-vant sense identitat però tampoc senseprojecte de futur –hi ha d’haver una iden-titat de projecte–; cal aspirar tant com espugui a l’excel·lència; cal donar a la nos-tra acció col·lectiva un to de serietat i dedignitat.He d’afegir només que tot això ara és ur-gent. El nostre temps es caracteritza perl’acceleració dels canvis. Catalunya viu unmoment molt decisiu sota el signe de lamagnitud del repte i de la urgència

“La competitivitat i elprogrés d’un país depe-nen molt de la formació”.

“Vivim una crisi en elsentit de cruïlla i d’uncert desconcert”.

13Recerca Setembre 2006 • Món UOC

El projecte Myway posa a disposicióde cada persona el format de con-tingut que necessita en cada mo-

ment mitjançant tècniques d’interacciód’humans i ordinadors, metodologies dedisseny centrat en l’usuari i aplicant trans-formacions XML. A partir d’un únic docu-ment base en aquest sistema es generenformats de sortida: es pot baixar el mate-rial en un iPod o un CD per a escoltar-lo,webs, llibres, llibres en paper, llibres digi-tals o Daisy, sistema utilitzat per personesinvidents.

Aquest és un projecte en curs a la UOC,que ja ha transformat en XML més de mildels materials que es faciliten als estu-diants. A partir d’aquí, i seguint criteris dedisseny centrat en l’usuari, es dóna sortidaa aquests materials en diferents formats,com ara el digital, l’àudio —es treballa enun projecte pilot amb professors i profes-sionals de la ràdio— o el Daisy. Per a Ma-gí Almirall, director del departament deTecnologia Educativa dela UOC, “la capacitatd’innovació se’ns obreamb el contingut XML, apartir del qual podremgenerar formats de tre-ball que no ens podíemimaginar, i estarem apunt per a nous reptes,com la televisió interac-tiva (TVi) o la tinta elec-trònica”.

Tot això comporta avan-tatges tant econòmicscom de satisfacció del’usuari, que van des de la reducció de lesdespeses o el temps de producció i la reu-tilització de continguts fins a la millora dela qualitat del material o la creació de con-tinguts accessibles en qualsevol circums-tància o moment. Cada format respon a lesnecessitats, capacitats i preferències de di-ferents tipus d’usuaris. Myway es basa enprogramari lliure.

Aquest projecte, així mateix, obre portes aaltres sectors, ja que és un sistema aplica-ble a altres tipus de textos, més enllà delseducatius. Segons Lluís Pastor, directordel departament de Gestió de Contingutsde la UOC i d’Editorial UOC, “el sistemaMyway és extrapolable a tots els àmbits dela creació i gestió de continguts que pre-sentin volums alts. De fet, els avantatgesque aporta es poden analitzar des d'unpunt de vista de reducció de costos, però

també, i sobretot, desd'un punt de vista d'o-brir noves oportunitatsd'oferir serveis i produc-tes a les persones que es-tiguin interessades en uncontingut determinat”.

Aquest projecte s’ha fetamb la col·laboració deles empreses EditorialUOC, Eurecamèdia, GEC,Fundació IBIT, Techno-site (ONCE), Tecsidel,Translendium, XperienceConsulting. Ha estat fi-

nançat parcialment pel programa PROFITper a la innovació, del Ministeri de Cièn-cia i Tecnologia

Projecte Mywayhttp://www.uoc.edu/in3/mywayInternet Global Congresshttp://www.igcweb.net/

Premis IGCMyway ha rebut un premi IGC a laInnovació Digital. Aquests guar-dons tenen per objectiu reconèi-xer i premiar el talent i els aven-ços tant de les empreses com delsprofessionals o universitaris quepresentin projectes de base tecno-lògica innovadors en el camp deles tecnologies de la informació ila comunicació, en concret en l’à-rea digital. Els premis s’han ator-gat en tres categories: projectesR+D de grans empreses, i projec-tes R+D de petites empreses i em-prenedors i projectes d’universi-tats i institucions.

Adaptar els continguts formatius a les necessitats i als escenaris de cada estudiant ésl’objectiu del projecte Myway, desenvolupat per professionals de la UOC i que ha gua-nyat el premi a la Innovació Digital en la categoria d’universitats i institucions queatorga l’Internet Global Congress.

Els membres de la UOC responsables del projecte Myway recullen el premi amb els guanyadors d’altres categories.

Continguts a l’abast de tothomESTUDIAR AMB TOTS ELS SENTITS

14 Món UOC • Setembre 2006 Recerca

El Brasil i Veneçuela encapçalen l’ín-dex de desenvolupament de la justí-cia electrònica entre els vint-i-dos

països iberoamericans, essent els dos únicspaïsos que superen el nivell de 0,5 en unataula que oscil·la entre el 0 (desenvolupa-ment mínim) i l’1 (desenvolupament mà-xim). Els segueixen països com l'Argentina,Puerto Rico, Costa Rica i El Salvador, totsamb un índex per sobre del 0,4. En un ter-cer grup, entre el 0,3 i el 0,4, se situen Por-tugal, Xile, Mèxic, la República Dominica-na, Cuba i Espanya. Els països amb menysimplantació de les TIC en la seva adminis-tració de justícia són l’Uruguai, Hondures,Panamà, Guatemala, Colòmbia i el Perú.

Segons Pere Fabra, director dels Estudis deDret i Ciència Política, “el que és importantd’aquest estudi no són tant els resultats ob-tinguts com el fet d’haver elaborat una me-todologia que permetrà, en successius es-tudis, mesurar l’evolució de la implantacióde les tecnologies en l’administració dejustícia. Mentre que ja hi ha diferents ín-dexs i estudis que permeten mesurar l’im-pacte de les TIC en l’administració electrò-nica o la preparació dels països per algovern electrònic, fins ara no s’havia des-envolupat un índex específic per al campde la justícia electrònica”.

Els resultats obtinguts sorprenen en al-guns casos. Per a Fabra, “aquest estudimostra, per exemple, que no hi ha una cor-relació directa entre l’índex de desenvolu-pament humà i l’índex de participació te-lemàtica ni la implantació de la justíciaelectrònica. Alguns països com Espanya oPortugal, que ocupen posicions elevades enel primer, obtenen un índex de justícia elec-trònica inferior a altres països amb índexsde desenvolupament humà més baixos”.

La societat de la informació a Iberoamèrica

Aquest estudi analitza el desenvolupamentde la societat de la informació en aquesta re-gió. Aquest desenvolupament té relació amb

l’existència d’infraestructures tecnològiques,el desenvolupament del sector TIC, l’alfabe-tització digital i el marc polític i legal.

Segons Fabra, “trobem importants diferèn-cies entre països en la implantació i desen-volupament de les tecnologies. Les mésimplantades en general són la tecnologiamòbil i els televisors. Tanmateix, la pene-tració d'ordinadors personals encara mos-tra taxes molt millorables”.

Per a valorar l’impacte de les TIC en l’ad-ministració de justícia, l’equip d’investiga-dors format pels professors Agustí Cerrillo,Albert Batlle, Pere Fabra, Ismael Peña, Cle-lia Colombo i Antoni Galiano ha establertuna taula de més de vint indicadors a par-tir de quatre estadis d'evolució.

El primer estadi és el del tractament de lainformació, i té en compte aspectes coml'existència de webs o butlletins electrò-nics, el desenvolupament de bases de da-des de normativa i jurisprudència o la pos-sibilitat de saber l’estat de les causes d’unamanera electrònica. A la República Domi-nicana, per exemple, tenen una xarxa dequioscs públics d’informació sobre l’estatdels expedients judicials i al Brasil hi haun canal de televisió sobre temes de justí-cia exclusivament.

El segon nivell es refereix a l’aplicació deles TIC per a la gestió dels expedients judi-cials, tant de l’oficina judicial com la ges-tió documental o els casos i vistes. Al Bra-sil, per exemple, es pot rebre informacióper correu electrònic de com evoluciona elteu procés judicial cada vegada que hi haun canvi. El tercer estadi es refereix a la in-tensitat de l’ús de TIC en la relació entrel’administració de justícia i els ciutadans.Recull aspectes com la possibilitat que te-nen els usuaris de baixar formularis des dela xarxa o presentar demandes, l’existènciade fòrums o la possibilitat de plets electrò-nics. La majoria de països estudiats oferei-xen la possibilitat de sol·licitar digitalment

certificats, però en pocs casos, com el deXile, es poden obtenir així.

El quart estadi abraçaria l’aplicació de latecnologia i de solucions d’intel·ligència ar-tificial per a la presa de decisions judicials.

Efectes positius de la implantació de la justí-cia electrònica

Segons Pere Fabra, “l’ús de les tecnologiespermet millorar l’eficàcia i eficiència de lajustícia optimitzant recursos, treballaramb més transparència i acostar l’adminis-tració de justícia als ciutadans, de maneraque es respon més directament a les sevesnecessitats”.

L'estudi conclou amb una sèrie de recoma-nacions elaborades per aquests experts i lliu-rades al grup de treball de la Cimera Judicialper a avançar en la implantació de la justíciaelectrònica. Entre aquestes recomanacionses destaquen la necessitat de coordinació aescala regional d'estratègies, accions i pro-jectes –en justícia electrònica i govern elec-trònic, i també en connectivitat a la xarxa–;la importància de potenciar la capacitació detots els agents o d'enfortir la col·laboracióamb la societat civil, i la necessitat d’un im-portant lideratge institucional.

Segons Fabra, “una de les conclusions de laCimera celebrada els dies 22 i 23 de junyha estat donar continuïtat al grup de treballsobre justícia electrònica. Per tant, hi ha in-terès a fer un seguiment anual o bianuald'aquest índex. Des dels Estudis de Dret iCiència Política, hem constituït un grup derecerca específic sobre aquest tema. Finsara havíem treballat en temes d’administra-ció i govern electrònics i volem passar a ex-plorar més profundament l’àmbit de la jus-tícia en la societat de la informació”

E-justíciahttp://www.ejusticia.org

Un grup de professors de Dret i Ciència Política han elaborat unestudi que analitza el desenvolupament de les tecnologies i elseu ús en l’àmbit judicial a partir de dades d’organismes inter-nacionals i de qüestionaris contestats pels poders judicials d’a-

quests països. Amb els resultats s’estableix un índex de desenvo-lupament de la e-Justícia per valorar la seva evolució futura icomparar experiències. L’han presentant en la XIII Cimera Judi-cial Iberoamericana i respon a un encàrrec d’aquesta institució.

L’IMPACTE DE LES TICEN LA JUSTÍCIA A IBEROAMÈRICA

15Recerca Setembre 2006 • Món UOC

Els videojocs i l’ús que en fan els in-fants i joves van més enllà de l’en-treteniment. Són una font d’apre-

nentatge, d’expressió de sentiments, detransmissió de valors, un canal de comu-nicació i un símbol d’una nova culturapròpia de la societat digital. Només sen’ha de fer un bon ús. Això és el que ex-plica Adriana Gil, psicòloga social, profes-sora de la UAB i consultora de la UOC.Gil, juntament amb Montse Vall-llovera,professora dels Estudis de Psicologia iCiències de l’Educació de la UOC, i JoelFeliu Samuel Lajeunesse, consultor d'a-quests mateixos estudis, van crear el grupde recerca Joventic, que té com a principalobjectiu l'estudi de les pràctiques d'ús, d'a-propiació i de consum que fan els joves deles tecnologies de la informació i la comu-nicació (TIC).

Amb l’objectiu de crear aquest web, Joven-TIC ha treballat amb altres equips de pro-fessionals, com Marinva, experts pedagogsespecialitzats en educació, jocs i novestecnologies, i el Grup F9, de la Universitatde Barcelona. La seva posada en marxa ésiniciativa de la multinacional ElectronicArts (EA), especialitzada en programesd’entreteniment interactiu.

Els videojocs van més enllà de l’entrete-niment; són una font d’aprenentatge. No-més se n’ha de fer un bon ús. Això és elque explica el web Aprende y Juega conEA, un espai educatiu sobre videojocsorientat a pares i educadors. El grup derecerca interuniversitari JovenTIC, for-mat per professors i consultors de laUOC, ha col·laborat en els continguts d’a-quest web, que esdevé una eina que faci-lita pautes clares i pràctiques per a fo-mentar el bon ús dels videojocs.

Educaren el joc

D’esquerra a dreta: Isabel Rivero García, Adriana Gil, Jordi Sanz, Joel Feliu Samuel Lajeunesse, Montse Vall-llovera

16 Món UOC • Setembre 2006 Recerca

Segons Adriana, com en qualsevol altraactivitat, l’accés ha de ser regulat i contro-lat. “El que és més educatiu i útil per alsnostres fills és que els ensenyem i acom-panyem en l’aprenentatge des del seu pro-pi autocontrol”, explica. “Amb aquest es-pai els pares podran saber de primera màa què juguen els seus fills, els sabran in-culcar els hàbits correctes i els podran aju-dar a desenvolupar certes capacitats i apti-tuds fonamentals per al desenvolupamentde la seva vida social”, apunta.

Un entorn familiar que ofereixi diversesactivitats d’oci, que valori el temps de jocde l’infant o jove, que s’interessi pel que liagrada fer, entre altres condicions, ajudaràa contextualitzar i regular l’ús dels video-jocs i evitarà situacions d’abús o d’aïlla-ment. Així mateix, és important seleccio-nar els videojocs tenint en compte elsinteressos dels infants i, al mateix temps,que siguin adequats a la seva edat.

Pel que fa a l’ús dels videojocs a l’escola,el web educatiu recomana incorporar-los al’activitat docent, perquè això ajuda a in-tegrar l’escola en l’entorn digital i, al ma-teix temps, ofereix als educadors l’oportu-nitat d’acompanyar els estudiants en l’úsd’aquest recurs. “Tot i que de vegades noho tenim en compte, els videojocs podenajudar els infants en la presa de decisions,

proporcionen autoconfiança, generen si-tuacions d’aprenentatge cooperatiu i sónuna manera d’accedir al món de la tecno-logia”, explica el web.

En definitiva, com a adults, en els jocs itemps de lleure dels infants i joves hi te-nim un paper fonamental: facilitar les con-dicions necessàries perquè el joc es desen-volupi d'una manera rica i natural.

Espanya, quart estat europeu en consum devideojocs

Els videojocs constitueixen una formad’entreteniment generalitzada entre elshabitants de l'Estat espanyol. Gairebé lameitat de la població és usuària de video-jocs, que predominen més entre els homesque entre les dones. Segons dades de laUnió Europea, una de cada cinc personesutilitza videojocs a l’Estat, que és el quartconsumidor europeu, després del RegneUnit, Alemanya i França. L’any 2004 el ne-goci dels videojocs va superar el del cine,el del vídeo i la venda de música, i el sec-tor va guanyar gairebé 800 milions d’eu-ros, fet que converteix aquesta indústriaen un dels grans motors del lleure a l’Estatespanyol.

La història dels videojocs continua

Els primers videojocs van sorgir als labo-ratoris de les universitats dels Estats Units

i Anglaterra, mentre els experts experi-mentaven amb les possibilitats dels pri-mers ordinadors. L'any 1972 Atari va llan-çar al mercat el primer videojoc d’èxit:“Pong”. Es tractava d’una arcade que re-produïa una senzilla partida de ping-pong.Aquell mateix any es van comercialitzarles primeres consoles domèstiques, quefuncionaven amb cartutxos. Space Invad-ers i Asteroids són dos clàssics d’aquellaèpoca.

Als anys vuitanta es va produir el boomdels videojocs i es va experimentar unaevolució sense precedents amb la millorade la qualitat gràfica i sonora. Als noranta,els viodeojocs es van estendre com a en-treteniment massiu i van augmentar lesprestacions gràfiques i de so digital.

Actualment, la combinació d’animació di-gital, vídeo, imatges fotogràfiques, gràficsdigitals, so estèreo, captura de moviments,etc. ens permeten gaudir dels videojocsamb entorns cada cop més realistes. Peròla història no s’acaba aquí. L’evolució con-tinua

http://www.uoc.edu/in3/joventichttp://aprendeyjuegaconea.com

17Recerca Setembre 2006 • Món UOC

La recerca és, juntament amb la for-mació i la difusió del coneixement,un dels atributs que defineixen, de-

limiten i donen personalitat pròpia a unauniversitat.

La naturalesa de la UOC, caracteritzadaper la utilització intensiva de les tecnolo-gies de la informació i la comunicació, de-termina també el seu focus de recerca: l'es-tudi dels efectes de les TIC en lespersones, les organitzacions i la societaten general i la seva influència en els can-vis que es produeixen en el pas de la so-cietat industrial a la societat de la infor-mació i el coneixement.

L’Internet Interdisciplinary Institute, IN3,és l’instrument que permet l’impuls dela recerca, fent costat als investigadors i laseva tasca. L’abril passat “l’IN3 va posar enmarxa un procés de reconeixement intern

de grups de recerca. El procés ha tingutcom a resultat el reconeixement inicial detrenta grups”, explica Eva Ortoll, directoraadjunta d’aquest institut. Aquest reconei-xement intern té per objectiu “permetreplanificar més acuradament les accions depromoció, visibilitat i suport a la recerca.A més, aquest procés ha permès dibuixarel mapa de l’activitat de recerca de la nos-tra universitat”.

Per a constituir-se com a grup, es van esta-blir un seguit de requisits mínims, com ara“ser format per un mínim de tres persones,de les quals dues havien de ser personal atemps complet de la UOC, i que el líder decada grup fos un professor doctor de lanostra universitat”, explica Eva Ortoll, queafegeix que “més del 75% dels professorsde la Universitat formen part d’algun d’a-quests grups”. En la sol·licitud, els inves-tigadors havien de presentar una definició

de l’àmbit de coneixement del grup, les se-ves línies de treball actuals i futures, elsprojectes en curs i les publicacions cientí-fiques més significatives.

Eva Ortoll afirma que “aquest reconeixe-ment no es proposa en cap cas substituirles acreditacions externes que permetenobtenir un accés millor a recursos i convo-catòries competitives. Això ha de ser, sensdubte, un objectiu important per a qualse-vol grup de recerca. A més, no tothom hade formar part d’un grup per a fer recerca;hi ha experts a la casa que continuen fentla seva tasca individualment”.

Aquests trenta grups, que fan feina en àm-bits tan diferents com el dret, l’art o la psi-cologia, podran sol·licitar, com a grups re-coneguts, ajuts concrets o gaudir dedeterminades accions de suport a l’activi-tat de recerca

MAPA DE RECERCA DE LA UOC

ATIC. Grup de recerca sobre tecnologia i acció socialLÍNIA DE RECERCA: Estudi del paper de la tecnologia com a pla-taforma i/o agent social de transformació i canvi social. Els te-mes d'interès i de recerca giren entorn de temàtiques relacio-nades amb l'impacte social i cultural de les TIC.

CIMANETLÍNIA DE RECERCA: Disseny i anàlisi de recursos tecnològics pera la docència i aprenentatge en xarxa de les matemàtiques, lesciències experimentals i les enginyeries.

COMCAD. Comunicació audiovisual i cultura digital:creació, participació, indústria i usos socials

LÍNIA DE RECERCA: Estudi dels efectes provocats per les noves tecno-logies digitals en els processos inherents a la comunicació audiovi-sual: des de la creació de continguts fins a la seva recepció i usos so-cials, passant per les implicacions en el si de la indústria cultural.

DEUSETIC. Dret europeu de la seguretat i TICLÍNIA DE RECERCA: Anàlisi del tractament de dos fenòmens de-lictius relacionats amb la tecnologia: els fraus per Internet il’ús il·lícit de les targetes de crèdit. També anàlisi del tracta-ment jurídic penal que reben aquests fenòmens.

DPCS. Grup de recerca sobre sistemes distribuïts, paral·lels i en col·laboració

LÍNIA DE RECERCA: Treball en la construcció de sistemes distri-buïts descentralitzats a diferent escala (grups petits, clústers oInternet) i sistemes paral·lels, amb un èmfasi especial en elsparadigmes d'igual a igual (peer-to-peer), pas de missatges igraella de càlcul (grid computing).

EDUS. Grup de recerca sobre educació a distànciauniversitària i escolar

LÍNIA DE RECERCA: Construcció de coneixement en contextosvirtuals d'ensenyament i aprenentatge des de les aportacionsde la psicologia de l'educació en els vessants social i cogni-tiu.

ENS. Educació i societat xarxaLÍNIA DE RECERCA: Anàlisi del procés d'incorporació d'Interneten el sistema educatiu i les transformacions que s'hi produei-xen en l'escenari de la societat xarxa.

GADE. Grup de recerca sobre governança: administraciói democràcia electrònica

LÍNIA DE RECERCA: L'“Administració electrònica” i la “democrà-cia electrònica”, les noves formes de relació política que s'es-tableixen entre els governs i els ciutadans derivades de les TIC.

GIRCOM. Grup de recerca interdisciplinarisobre comunitats virtuals

LÍNIA DE RECERCA: Estudi de la relació entre tecnologia i canvi so-cial i cultural, en concret: l'anàlisi de l'ús i apropiacions de lesTIC, en general, i d'Internet, en particular, per part de diversosactors i actrius i en diversos contextos de la vida quotidiana.

GRES-UOC. Grup de recerca sobre enginyeria del programariLÍNIA DE RECERCA: Enginyeria de sistemes per ordinador (com-puter-aided software engineering, CASE): mètodes automatit-zats per a donar suport al desenvolupament de sistemes deprogramari, tècniques d'optimització i simulació, o verificacióformal.

GROIP. Grup de recerca sobre comunicació i tecnologiaLÍNIA DE RECERCA: El dret internacional públic configura el sis-tema normatiu essencial per a la regulació de la pau social almón. El GROIP centra el seu àmbit de recerca en aquest marc

18 Món UOC • Setembre 2006 Recerca

normatiu i la seva evolució actual.

GROUPWARE.CAT. Grup de recerca sobre les novesformes emergents de cultura digital en líniaLÍNIA DE RECERCA: Art, literatura i música digitals en xarxa;complexitat i hipertext; cibercultura; hacktivisme; convergèn-cia ciència, art, tecnologia; webness i aprenentatge.

HERMENEIA. Estudis literaris i tecnologies digitalsLÍNIA DE RECERCA: Estudi de les alteracions en les formes de cre-ació i difusió de la literatura, amb èmfasi en la irrupció de lesTIC en el sistema literari. També anàlisi de les noves formesde textualitat electrònica, creació literària electrònica o litera-tura digital.

ICSS. Information and Communication Systems and ServicesLÍNIA DE RECERCA: Anàlisi de la integració entre les TIC i les ne-cessitats de les organitzacions, perquè aquestes puguin acon-seguir els objectius amb la màxima eficàcia i eficiència.Aquest grup posa una atenció especial en el paper de les co-municacions.

ITUNS. Grup de recerca sobre tecnologies de la informació,universitat i societat xarxa

LÍNIA DE RECERCA: Estudi de les transformacions en els modelsd'ensenyament-aprenentatge, tecnològics i organitzatius deles universitats a partir de l'ús de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació (TIC).

JovenTIC. Joventut i noves tecnologiesLÍNIA DE RECERCA: Estudi de les pràctiques d'ús, apropiació iconsum que fan els joves de les TIC i la seva relació amb laconstrucció de la seva identitat. Anàlisi i reflexió sobre lesmetodologies emprades en l'estudi i la recerca dels nous es-pais virtuals i presencials de relació mitjançant les TIC.

JusTICia. Grup de recerca de justícia en la societatde la informació

LÍNIA DE RECERCA: Estudi de les aplicacions TIC utilitzades enl'àmbit de la justícia, per a incrementar la seva eficiència i mi-llorar la relació entre jutges, advocats, funcionaris i ciutadans.

KEC. Grup de recerca interdisciplinari sobre cultura,tecnologia i societat

LÍNIA DE RECERCA: Estudi de les relacions entre “individus” i“formes materials i simbòliques” en la producció social de di-ferents formes de coneixement, de comunicació i d'experièn-cia en la societat contemporània.

KIMO. Grup de gestió d’informació i gestió del coneixementa les organitzacions

LÍNIA DE RECERCA: Anàlisi de la gestió d'informació i la gestiódel coneixement a les organitzacions. Se centra en aspectescom la gestió de recursos crítics d'informació, la gestió de con-tinguts i la creació i transmissió de coneixement en estructu-res organitzatives i socials en xarxa.

KISON. Research Group on K-ryptographyand Information Security for Open NetworksLÍNIA DE RECERCA: Recerca, d'una banda, de la seguretat de lesxarxes sense fils i, de l'altra, de la protecció del copyright del

contingut digital (àudio i vídeo).

LPG. Language Processing GroupLÍNIA DE RECERCA: Processament del llenguatge per la ment i perla màquina. El marc de recerca se situa en els camps de relaciói intersecció entre la ciència cognitiva i el llenguatge: recursosde processament del llenguatge mitjançant ordinadors.

MUSEIA. Grup de recerca sobre museologia, museografia,TIC i patrimoni cultural

LÍNIA DE RECERCA: Recerca sobre museus, museologia i museo-grafia, museus i societat / estudis de públic, educació formali no formal, didàctica i aprenentatge, interpretació del patri-moni, TIC i patrimoni, patrimoni i identitat cultural i marclegal.

OLIBA. Grup de recerca sobre aplicacions informàtiquesen el patrimoni cultural

LÍNIA DE RECERCA: Les TIC en l'àmbit de la difusió i la docu-mentació del patrimoni cultural; aplicacions tecnològiques enl'àmbit de les institucions de la memòria (museus, arxius, bi-blioteques, parcs arqueològics).

ONE. Observatori de la Nova EconomiaLÍNIA DE RECERCA: Anàlisi del procés de construcció d'una eco-nomia global basada en el coneixement. Alguns dels progra-mes oberts són aquests: indicadors d’e-business, productivitati competitivitat, innovació digital, comerç electrònic, capitalintangible, economia de l’e-learning, etc.

PERSONALLÍNIA DE RECERCA: Estudi del comportament dels usuaris d’en-torns docents virtuals.

PI2. Grup de recerca sobre propietat intel·lectual i InternetLÍNIA DE RECERCA: La tecnologia i les xarxes digitals han com-portat una revolució en el camp de la propietat intel·lectualque obliga a reelaborar i redefinir conceptes en l'àmbit delsdrets d'autor, però també a dissenyar el règim d'atribució deresponsabilitat per les infraccions comeses a Internet.

PIC-C. Grup de recerca sobre comunicació i tecnologiaLÍNIA DE RECERCA: Els canvis i les transformacions dels mitjansde comunicació a Catalunya a causa de l'impacte de les TIC igeneració d'una base empírica i un marc teòric renovat i ade-quat al nou context.

PSINET. Grup de recerca sobre psicologia, salut i xarxaLÍNIA DE RECERCA: Recerca sobre psicologia de la salut en la so-cietat de la informació i el coneixement.

TACEBLÍNIA DE RECERCA: Treball i aprenentatge en col·laboració en en-torns virtuals).

TICTRIBUTS. Aspectes jurídico-tributaris de l’estat delbenestar en la societat de la informació

LÍNIA DE RECERCA: Anàlisi jurídico-tributària de les polítiquespúbliques i fiscals que incideixen en els drets i deures delsciutadans en el marc de l’estat del benestar i de la societat dela informació.

19Entrevista Setembre 2006 • Món UOC

Susan D’Antoni treballa actualmentsobre el contingut obert (open con-tent), del qual és una gran defenso-

ra i del qual va parlar a la UOC. El con-tingut obert és qualsevol treball creatiu(articles, fotos, àudios o vídeos) que siguipublicat en un format que explícitamentpermet la còpia. El contingut obert pot serde domini públic o amb una llicènciaoberta com les oferides per Creative Com-mons.

Quins pensa que són els avantatges que elcontingut obert pot significar per a la co-munitat universitària?Jo diferenciaria els beneficis per als estu-diants dels beneficis per als professors. Elcontingut obert pot ser utilitzat per la gentper a autoformar-se sense estar matriculatsen una institució universitària. El momentde la nostra vida en què es produeix l’ex-plosió dels nostres coneixements i de lanostra educació va quedant molt llunyamb el pas del temps. Els seus efectes noseran suficients per a tota la vida, siguiprofessional o personal. Per això és moltimportant tenir possibilitats d'aprenentat-ge tant formal com informal al nostreabast. Malgrat que els podem utilitzar d'u-na manera informal per a incrementar elsnostres coneixements, molts d’aquestscontinguts educatius provenen de la uni-versitat. Per això tenen estructura en elformat. Si l’estudiant necessita un títol,s’haurà de matricular en una universitat.Però, si no ho necessita, pot aprendre aqualsevol lloc.

Això obre moltes portes als ciutadans de

determinats països…Crec que aquest tipus d’aprenentatge ésimportant per a qualsevol país, però evi-dentment més per als que estan en via dedesenvolupament. Allà el percentatge dela població que té la possibilitat d’anar a launiversitat és molt petit. Amb els contin-guts oberts disponibles a la xarxa, hi pothaver més informació a l’abast de la gentque desitja aprendre. Si tenen la infraes-tructura mínima per a accedir-hi –aquest és

un punt important!–, nosaltres podem feruna contribució al desenvolupament de lesseves capacitats des dels nostres països.

Els professors també se'n beneficien?Penso que els professors en poden treureprofit de dues maneres. Ells són els pro-veïdors de continguts, són els qui els des-envolupen i els fan accessibles. Però tam-bé són els qui fan servir els materialsdesenvolupats per altres per a ensenyar.Fer el teus continguts accessibles et dónavisibilitat: si els poses al web, les tevesidees, competències i treballs tenen un ni-vell molt més alt d’accessibilitat per als al-tres. Un dels objectius de la universitat éscompartir coneixement. Si penses utilit-zar la feina d’altres persones, tens l’opor-tunitat de buscar informació entre propos-tes de diferents acadèmics, institucions,amb tradicions culturals i lingüístiquesd’arreu. Pots agafar el seu coneixement iafegir-hi el teu per a preparar les classes:adoptes i adaptes el que t'interessa per tra-duir-ho a les teves necessitats educatives.Crec que això serà un procés més eficaçque no pas que cada acadèmic del móncreï individualment els seus continguts.Vull destacar que això és un benefici es-pecial per als països en via de desenvolu-pament: els seus professors no tenen el su-port d’un sistema educatiu universitaritan extens o fort com els dels seus col·le-gues de països desenvolupats.

Algunes institucions poden veure amb re-cel aquesta actitud…Nosaltres, a la UNESCO, diem que la uni-

versitat té el paper de crear nous coneixe-ments, traspassar-los a les noves genera-cions i donar servei a la societat, perquè espugui conèixer. Si la universitat fa els seuscontinguts oberts, torna a la societat elcontingut intel·lectual, compleix la sevamissió. Compartir els continguts i conei-xements a la xarxa és una manera de servirla societat en general, més enllà de les prò-pies fronteres. Això fa les institucions uni-versitàries més obertes.

Fins ara, tots els avan-tatges, però… quins ris-cos potencials compor-ten o quins problemes esplantegen amb la crea-ció i utilització del con-tingut obert?Els que pugui comportares produeixen en situa-cions molt específiques.El problema principal,

si penses com a usuari (estudiant o profes-sor), és saber si els materials que consultessón de qualitat. Si vénen d'una institucióamb reputació mundial, ja en tens unaidea només amb el nom de la font; però, sivénen d'una institució o d'un acadèmicque no coneixes, no saps què tens entremans. Necessitem la manera de saber laqualitat dels recursos oberts a la xarxa.

Pensa que una aposta per aquest modelprovoca canvis en les institucions univer-sitàries tal com les coneixem?Absolutament! Els moviments convidensempre les organitzacions a repensar-se i areplantejar-se les relacions amb el perso-nal acadèmic. Posar el contingut gratis iobert al web és un nou model: es necessi-ten decisions polítiques i plans, hi ha im-plicacions legals i es necessiten recursos.

Com veu la UOC en aquest nou panoramauniversitari?La UOC és un nou model d'universitat, in-teressant i il·lusionant. Té dues cares: estàvinculada a una societat local, però… té lacapacitat i el desig d’anar més enllà. Acausa d’aquest innovador model, que des-prés d'onze anys ha demostrat que funcio-na, té l’obligació de contribuir a les dis-cussions que es plantegen ara en altresorganitzacions. La universitat sempre haestat implicada, al llarg del temps, amb elssistemes i polítiques educatius. I el siste-ma sempre tracta de trobar noves deman-des i solucions. Penso que la UOC és unnou model d'institució amb una visió es-pecífica de com se serveix la societat

“L’aposta pel contingut obertés un factor de canvi a les universitats”La canadenca Susan D’Antoni es considera afortunada. Quan acabava els estudis d’Art va viatjar a Pa-rís amb els companys i professors. Visitaren la seu de la UNESCO i va pensar: “Aquí m’agradaria treba-llar”. Des del 1995 viu a la capital francesa i és una de les expertes en temes de noves tecnologies i edu-cació d’aquesta organització mundial membre de l’ONU. D’Antoni dirigeix l’Institut Virtual de l’InstitutInternacional de Planificació de l’Educació.

20 Món UOC • Setembre 2006 Cultura

“Resulta engrescador que, fi-nalment, i amb la implanta-ció de l’espai europeu d’en-

senyament superior, moltes de lestitulacions de grau proposades incloguincom una de les seves línies de recerca iaplicació professional la gestió cultural”,explica Glòria Munilla, directora d’Hu-manitats de la UOC. Tot i així, “les insti-tucions i les persones implicades conti-nuem considerant important i necessariun nou pas en el reconeixement d’aquestàmbit de coneixement: la seva identitatpròpia com a grau (capacitació de profes-sionals de la cultura) i, potser encara mésimportant, el reconeixement tàcit i explí-cit que també és fonamental per a la pos-sibilitat de crear línies de recerca en lagestió de la cultura”.

Alba Colombo, coordinadora del post-grau de Gestió cultural i una de les ex-pertes que participen en el darrer Digit-hum, explica que la gestió cultural ésmolt important per al desenvolupamenteconòmic d’aquest sector perquè “generacapital i llocs de treball”. El concepte del’economia de la cultura és força nou, jaque “no ha estat fàcil des de la disciplinaeconòmica integrar la cultura com a ob-jecte d’estudi propi”, perquè “la culturaera entesa com un privilegi destinat a leselits”. No serà fins a “mitjan dècada delsseixanta quan els economistes s’ocuparande l’anàlisi del sector cultural”. D’aques-ta manera, “la ciència econòmica adopta-rà una nova especialització interdiscipli-nària anomenada economia de la cultura”.Actualment, aquest concepte “es com-pon de diferents sectors econòmics: elmusical, el mercat de l’art, el sector edi-torial, el de l’espectacle, l’audiovisual, laràdio i la televisió, l’arquitectura i el dis-seny”. Colombo conclou que “els gransesdeveniments culturals a Europa, comel Festival Internacional de Cinema deBerlín, s’han convertit en una peça mésd’aquest engranatge que representa eldesenvolupament econòmic del sectorcultural”.

Joaquim Rius, coordinador del postgraud’Interpretació ambiental i del patrimoni,centra el seu article en el MACBA i elCCCB, dues institucions culturals que hantingut un impacte directe en la ciutat deBarcelona, i concretament en el Raval. Pera entendre l’origen d’aquestes dues insti-tucions, cal remetre’s als anys vuitanta,quan sorgeixen “unes polítiques culturalsadreçades al desenvolupament local i laregeneració urbana per mitjà de la cultu-ra”. A més, en aquells anys de recuperaciódemocràtica, la Generalitat de Catalunya,la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament

de Barcelona adquireixen “un paper deci-siu en l’emergència i el creixement de lespolítiques culturals a Barcelona”.

Rius apunta que “la idea de situar les ins-titucions culturals al barri del Raval neixen un moment en què Barcelona vol acon-seguir, per fi, tenir unes institucions cul-turals pròpies de la modernitat cultural”.Ja no es volen construir els museus d’artcontemporani “als afores de les ciutats[...], sinó que hi ha un retorn al centre, unareivindicació dels entorns urbans densos iuna reutilització d’espais”.

El MACBA s’inaugura el 1995 “en un edi-fici blanc d’estil modern, i en cinc anyss'hi succeeixen tres directors: Daniel Gi-ralt Miracle, Miquel Molins i Manolo Bor-ja-Villel”. Aquest darrer busca un nou mo-del de museu, “rebutjant el que ell

anomena model de museu d’art contem-porani tradicional”. Per a aconseguir-ho,busca aliances “amb col·lectius del movi-ment antiglobalització i col·lectius veïnalsque s’oposen als plans urbanístics munici-pals”. Amb tot, “hi ha un consens genera-litzat en el fet que el MACBA actualmentés un èxit”. Al seu torn, el CCCB neix l’any1994 i al començament es dedica a les ex-posicions temàtiques relacionades ambl’àmbit urbà. “No obstant això, el que avuidia es coneix com el model CCCB es va co-mençar a forjar tres anys després, amb l’a-dopció de la fórmula de grups associats, ésa dir, col·lectius de creadors en discipli-nes molt diverses apadrinats per a desen-volupar un projecte cultural dins de la lí-nia del centre, les cultures urbanes”.

Joaquim Rius conclou que “les institu-cions culturals del Raval formen una deles realitats més singulars de Barcelona,una realitat que si no existís s’hauria d’in-ventar, per tal que la ciutat pugui entendreel món contemporani, catalitzar la creati-vitat i ser present en l’escena cultural glo-bal”.

I no es pot tractar de la gestió cultural sen-se parlar de la formació. Laura Solanilla,professora d’Humanitats, explica que “laposada en marxa del nou espai europeud’ensenyament superior implica nous rep-tes a l’hora d’encarar la formació dels pro-fessionals de la gestió cultural i la gestiódel patrimoni. No es tracta només d’elabo-rar uns plans formatius més o menys com-plets, sinó també de ser capaços d’assumirel repte de donar resposta a les demandesdels professionals de la cultura –gestorsculturals i museòlegs– davant d’una reali-tat cada cop més complexa, en constantevolució i arrelada al territori i a la proxi-mitat amb la ciutadania”

Digithumhttp://www.uoc.edu/digithum

LA GESTIÓ DE LA CULTURA,UNA NOVA DISCIPLINA?Tradicionalment, ni les universitats ni altres centres de formacióno han considerat la gestió de la cultura un àmbit de coneixementpropi i sí, en canvi, dependent d’altres de clàssicament acceptatsper la comunitat científica i educativa. Des de les universitats, la

sensibilitat per aquest tema ha anat augmentant a mesura que lasocietat ha demanat professionals en aquest camp. Per aquestmotiu, el darrer número de Digithum, la revista digital d’huma-nitats de la UOC, dedica un dossier a la gestió de la cultura.

21Cultura Setembre 2006 • Món UOC 21

Pere SaboritConsultor de la UOC i finalista del premi Anagrama

Llegir, passejar i mirar la televisió sónalgunes de les activitats que agradade fer a en Pere Saborit, filòsof de

vocació i consultor d'Humanitats a la UOCde professió. Com que és un apassionat dela filosofia, en Pere ha convertit en llibresalgunes de les seves reflexions, i aquest es-forç que significa dur al paper unes ideesabstractes i mentals ha estat reconegut pú-blicament. I és que el seu darrer llibre, Vi-das adosadas. El miedo a los semejantesen la sociedad contemporánea, ha quedatfinalista de la darrera edició del premiAnagrama.

En aquesta obra parla del concepte de ca-ses adossades fent una metàfora de la vidaque fem ara, una vida que ell mateix defi-neix també com a adossada: “Per analogiao comparació del tipus d'edificació que hiha, il·lustra el fet que avui dia entre els és-sers humans domina una relació de des-confiança o de, fins i tot, por. Avui dia jano funcionen els criteris tradicionals ques'utilitzaven per a tenir-nos els uns als al-tres ben classificats. Les grans veritats tra-dicionals, començant per la de Déu, i al-tres grans valors o idees en què els homescreien, com la naturalesa, la raó, la histò-ria, eren molt útils per a regular aquestesrelacions amb els altres”. Avui, en canvi,

segons en Pere, ens trobem “amb fronteresinestables entre la normalitat i la anorma-litat; és molt difícil classificar-nos els unsals altres, perquè tots som normals i, alho-ra, bojos en potència o irracionals”. Per ai-xò “ara ens és molt més difícil saber comens hem de comportar i relacionar”.

En aquest llibre estudia sobretot dues re-accions possibles: “la primera és intentarnegar els altres, fer veure que no els ne-cessitem, cosa que no pot ser perquè nopodem evitar els altres encara que no elstinguem físicament presents, però consti-tutivament l'ésser humà sempre té la di-mensió de l'alteritat, de pensar que hi haalgú que ens valora, o ens menysprea o ensté en compte... Però també hi ha el reple-gament narcisista, l'autosuficiència, ferveure que un pot prescindir dels altres; ésun individualisme bèstia i radical, és mésimportant la imatge i el valor que un té desi mateix que no pas l'opinió dels altres,cosa que capgira la idea tradicional que elque és important és el reconeixement, servalorat o estar bé amb algú més a part detu mateix. La segona part del llibre justifi-ca més què és el concepte de vides ados-sades: hi hem de conviure però a contra-cor. Acceptem que hem de viure junts,però no és una relació espontània, frontal,

volguda, de recerca de l'altre i d'acceptar-lo, sinó de desconfiança. Aquest tipus derelació s'explica molt bé si ens posem elsuns al costat dels altres. Si no hi ha capmés remei, convivim junts, però no fron-talment sinó de costat”.

En Pere Saborit és autor d'altres obres,com Breu assaig sobre no res (1984), Elplat preferit dels cucs (premi Documenta1986), Introducció al desconcert (1991),Anatomía de la ilusión (1997) i Política dela alegría, o los valores de la izquierda(2002). Els seus primers textos van ser“poemes d'adolescent”, la gran majoria de-dicats als amors i desamors, i tota la partmés teòrica i relacionada amb la filosofia“no va ser cap descobriment posterior, atèsque des de petit ja m'atreia molt”.

Fa alguns anys que en Pere compagina lafeina de consultor de la UOC amb la do-cència a l'IES Banús de Cerdanyola del Va-llès, on és professor de Filosofia d'alumnesde batxillerat. Amb relació a la diferènciaentre el seu alumnat, en Pere diu: “Trobointeressant el tipus d'alumnat de la UOC, jaque són persones amb formació università-ria, adultes, amb molta inquietud i moltben preparades... Això fa que el tracte siguimolt de tu a tu”

“Tots som normals i, alhora,bojos en potència”

22 Món UOC • Setembre 2006 Territori

Però de vegades un missatge electrò-nic o un tauler virtual no podensubstituir el tracte cara a cara. Al-

guns dubtes que cal resoldre, llibres que esnecessiten consultar o espais per a treba-llar en grup també formen part de la nos-tra universitat, una universitat arrelada alterritori en què va néixer.

Tot això i molt més és el que els estudiantspoden trobar quan traspassen les portesd'un dels catorze centres i quaranta-vuitpunts de suport de la UOC oberts a Catalu-nya, Balears, Madrid, València, Sevilla iAndorra. Un antic escorxador, un edificimodernista o unes oficines al costat delslleons del Congrés de Madrid són algunsdels punts que configuren la xarxa territo-rial de la Universitat.

“El primer centre el vam inaugurar a Man-resa l'any 1996. Ara ja som presents a totesles comarques catalanes excepte a set, imés de trenta persones treballem directa-ment per donar servei als nostres estu-

diants i a les institucions des de casa se-va”, explica Toni Romero, director de Ser-veis Territorials.

Amb aquests espais, la Universitat dónasuport als seus estudiants, es dóna a co-nèixer a la població en general, s'acosta ales institucions locals i contribueix al ree-quilibri territorial. Segons Romero,“aquest esperit i els criteris inicials ambquè es va a començar a fer aquesta xarxaencara són vàlids. El desplegament territo-rial català de la UOC es fa d'acord amb elsàmbits funcionals que planteja el Pla terri-torial general de Catalunya i, lògicament,tenim en compte la distribució geogràficai l'evolució del nombre d'estudiants nos-tres a les poblacions”.

Aquesta xarxa territorial s’ha anat creantamb convenis amb institucions locals,com ara ajuntaments, consells comarcals ofundacions, per tal de provocar un efectereal de vinculació. Com explica Romero,“els centres són un canal d'entrada per a

les institucions molt valorat. Intentem in-tegrar-nos al teixit local, organitzant acti-vitats, participant en els fòrums... Reco-llim la seves sensibilitats i necessitats;però també fem de transmissors i portemel coneixement fins allà”.

Des de l’altra banda, les entitats polítiquesi socials valoren aquest esforç. Segons Ro-sa Argelaguet, regidora i responsable delprojecte Manresa universitària, “la proxi-mitat és molt important. Si volem que l'a-prenentatge sigui per a tota la vida, s'had'acostar al territori. A Catalunya tenimzones molt allunyades de l'àrea metropoli-tana on també viuen joves que volen estu-diar o persones que es volen continuar for-mant. Pensem que no és igual poder feruna consulta o un treball a Barcelona o alcostat de casa teva. Les beques són pobres,les distàncies, llargues... no sempre és fà-cil traslladar-se per a estudiar! Donemigualtat d'oportunitats a tota la població.L’objectiu ha de ser fer arribar la forma-ció a tothom”.

Una xarxa territorial amb més de seixanta-dos punts d’entradaLa UOC va néixer trencant esquemes d'espai i temps. Els seusprimers 200 estudiants utilitzaven una biblioteca, passejavenper un campus i fins i tot estudiaven en unes aules... virtuals.Onze anys després, a la Universitat hi ha més de 35.000 estu-

diants que, gràcies a Internet, viuen i treballen arreu del món...però estudien al mateix campus virtual. Tot està preparat perquèla seva vida acadèmica tingui lloc entre bits i xarxes, sense ne-cessitat de seguir horaris ni fer desplaçaments.

MARIA TERESA COSTA (estu-diant d’Humanitats) és mem-bre de la Comissió del Centrede Suport del Gironès. “Lameva vinculació amb el cen-tre es va fer més estreta faquatre anys, quan vaig anar aviure a Girona”. En aquelltemps es van convocar leseleccions a les comissions decentres de suport, s’hi va pre-sentar i va sortir escollida:“Va ser una manera d’agrair atothom qui hi treballa la sevaamabilitat i predisposició defer-te la feina i l’estudi moltmés agradables”. Per a la Ma-ria Teresa, aquest centre “ésun lloc tranquil, amb ordina-dors, llibres, material didàc-

tic..., que em facilita la feinai on no tinc les distraccionsde casa”. Pel que fa als ser-veis que s’hi ofereixen, “elsque utilitzo més són els ordi-nadors i el préstec interbi-bliotecari, encara que la cosamés important és l’ajut quees proporciona davant elsproblemes de matrícula, deconvalidació d’estudis i elstemes de secretaria en gene-ral”.

XAVIER DOMÈNECH (estudiantd’Empresarials) és usuari ha-bitual del Centre de Suportde València. “Tant per a micom per a molts altres estu-diants del País Valencià, la

relació amb aquest centre ésuna mica especial, ja que elcentre és una aspiració desit-jada durant anys pels estu-diants d’aquestes contrades ien gaudim des de fa tot justpoc més d'un any”. El Xavierutilitza el centre “per a ges-tions de tipus administratiu itambé per a tornar llibres dela biblioteca, tot i que, quantinguem el centre plenamentacabat, alguns estudiants japrojectem convertir-lo en seufísica per a grups d’estudi dediverses assignatures, puntde trobada d'estudiants, i finsi tot pensem potser organit-zar-hi tallers i trobades ambconsultors i tutors”.

OLGA CUEVAS (graduada delGraduat Multimèdia) és l'ac-tual responsable del Punt deSuport de Sort, al Pallars So-birà. Ella pensa que “estàmolt bé que hi hagi els cen-tres i els punts de suport”.Segons diu, són “un punt dereferència proper que dónal’oportunitat als estudiantsde parlar amb una persona fí-sica, cosa que entre tanta vir-tualitat s’agraeix”. L’Olga po-sa com a exemple que, “siuna persona té ganes d’estu-diar i necessita acabar de de-cidir-se i assessorar-se, li ani-rà molt bé parlar amb elresponsable del centre o delpunt”.

La cara presencial d’una universitat virtual

23Territori Setembre 2006 • Món UOC

de seixanta-dos punts d’entradaAquesta professora de la Universitat Po-litècnica afirma que “les universitats ge-neren el coneixement i l’acosten al terri-tori, l'enriqueixen amb la presència deprofessors o estudiants i amb les activi-tats que s'organitzen fan possibles inicia-tives que altrament serien més complica-des. A Manresa, per exemple, hem creatuna xarxa d'emprenedors i ho hem fetamb el suport de les universitats”.

Aquesta mateixa idea la comparteix Carles

Soriano, tinent d’alcalde i regidor de no-ves tecnologies de Sant Feliu de Llobregat,que pensa que “la presència de la UOC a lanostra ciutat és un factor molt positiu. Unainiciativa com aquesta, del camp de la tec-nologia i l'educació, ens ajuda a situar-noscom la ciutat de serveis que volem ser. Ai-xò és positiu per a nosaltres, però ho és

més perquè treballa per al futur desenvo-lupament dels nostres ciutadans, des d’a-quí mateix!”. És un benefici per als ciuta-dans d’aquestes poblacions, però tambéper a la UOC, que així veu acomplert undels seus objectius: la contribució al des-envolupament de la societat catalana d’u-na manera territorialment equilibrada

CENTRE DE SUPORT:BAGES

Any d’obertura:1995

Comarques relacionades:Anoia, Bages, Berguedà,

Cerdanya i SolsonèsNre. d’estudiants:

1.212

CENTRE DE SUPORT:OSONAAny d’obertura:2002Comarques relacionades:Osona i RipollèsNre. d’estudiants:530

CENTRE DE SUPORT:GIRONÈSAny d’obertura:1996Comarques relacionades:Alt Empordà, Garrotxa, Plade l’Estany, Baix Empordà,Gironès i SelvaNre. d’estudiants:1.663

CENTRE DE SUPORT:BAIX CAMPAny d’obertura:1996Comarques relacionades:Alt Camp, Baix Camp, BaixPenedès, Conca de Barberà,Priorat i TarragonèsNre. d’estudiants:1.536

CENTRE DE SUPORT:VALÈNCIAAny d’obertura:1999Nre. d’estudiants:716

CENTRE DE SUPORT:TERRES DE L’EBRE

Any d’obertura:2000

Comarques relacionades:Baix Ebre, Ribera d'Ebre,

Montsià i Terra AltaNre. d’estudiants:

501

CENTRE DE SUPORT:VALLÈS OCCIDENTAL(Sabadell)Any d’obertura:1998Comarques relacionades:Vallès Oriental i VallèsOccidentalNre. d’estudiants:3.968

CENTRE DE SUPORT:VALLÈS OCCIDENTAL(Terrassa)Any d’obertura:1999Comarques relacionades:Vallès OccidentalNre. d’estudiants:2.725

CENTRE DE SUPORT:SEGRIÀAny d’obertura:1997Comarques relacionades:Vall d’Aran, Pallars Sobirà, PallarsJussà, Alt Urgell, Alta Ribagorça,Noguera, Segarra, Urgell,Garrigues, Segrià i Pla d’UrgellNre. d’estudiants:1.140

CENTRE DE SUPORT:MADRIDAny d’obertura:2000Nre. d’estudiants:1.765

CENTRE DE SUPORT:SEVILLAAny d’obertura:2000Nre. d’estudiants:901

CENTRE DE SUPORT:ALT PENEDÈSAny d’obertura:2002Comarques relacionades:Alt PenedèsNre. d’estudiants:342

CENTRE DE SUPORT:BARCELONÈSAny d’obertura:1999Comarques relacionades:Maresme i BarcelonèsNre. d’estudiants:10.630

BALEARSNre. d’estudiants:957

CENTRE DE SUPORT:BAIX LLOBREGATAny d’obertura:1999Comarques relacionades:Baix Llobregat i GarrafNre. d’estudiants:2.907

24 Món UOC • Setembre 2006 Tribuna d’opinió

[Òscar Aguer]Gerent UOC

Cada lloc de treball, amés de ser el territoride les nostres responsa-

bilitats, és la perspectiva desde la qual observem la Univer-sitat. Això també passa amb lagerència.

Si la institució fos un edifici,l’observatori de la gerència es-taria encarat, preferentment,als fonaments. La funció del’edifici, no és, és clar, tenir fo-naments, sinó ser habitatge;però sense fonaments la fun-ció es fa difícil. Per això m’ha

semblat útil compartir aquestaperspectiva.

Ho diré francament: aquestauniversitat té uns fonamentsmolt sòlids. Ho podem veureen tres dels índexs més incon-testables de la salut d’una uni-versitat: el nombre d’estu-diants que s’hi matriculen, elreconeixement i la confiançasocial que genera la institució,i el seu projecte de futur. Entots tres índexs traiem, com auniversitat, molt bona nota: elnombre d’estudiants creix, elscontractes amb grans empre-ses s’han multiplicat enaquests dos darrers mesos i laUniversitat té un projecte defutur responsable, sòlid i –i ai-xò és una garantia molt impor-

tant– amb el su-port de l’entorninstitucional.

Per això ara ésmés fàcil conso-lidar el que jafem com a uni-versitat i aprofun-dir-hi: la qualitat del’oferta acadèmica, la in-novació tecnològica, la recer-ca, els doctorats i el tercer ci-cle, les relacions amb lesempreses, el model d’universi-tat i la internacionalització delprojecte. Mai la conjuntura–cohesió de l’equip directiu,acadèmics, suport de l’admi-nistració educativa, projectesrigorosos– no havia estat tanpositiva

Innovaciói transformació

25Programari lliure Setembre 2006 • Món UOC

“El programari lliure és unaaposta institucional, peròtambé respon a una petició de

la comunitat. Som en un moment en elqual l’accés a la UOC i la feina dels nos-tres estudiants ha de ser multicanal, ambmobilitat... No podem permetre que no-més hi hagi un determinat sistema opera-tiu i unes eines molt concretes per a po-der fer aquesta feina”, afirma LlorençValverde, vicerector de Tecnologia de laUOC.

Seguint aquesta idea, aquest semestre unscinc mil estudiants de les enginyeries in-formàtiques de la UOC participaran en elprojecte pilot del punt de treball docentbasat en programari lliure. Els estudiantsrebran tres CD, dos dels quals els perme-tran connectar-se al Campus Virtual i tre-ballar en un entorn de programari lliure sivolen. Tal com explica Valverde, “elsmembres de la comunitat tindran la capa-citat de triar”, ja que “el programari lliurepermet garantir als nostres estudiants, pro-fessors i tota la comunitat universitària la

independència de plataforma en la qualvolen treballar”. El primer dels CD que re-bran serà un LiveCD, personalitzat per alsestudiants de la UOC, que conté una distrode GNU/Linux actualitzada i personalitza-da. Segons Josep Prieto, director del pro-grama d’Informàtica de Sistemes, “un Li-veCD és un sistema operatiu i un conjuntd’aplicacions, en aquest cas basats enGNU/Linux, que és emmagatzemat en unCD que permet tenir un punt de treballcomplet engegant directament des de CD,sense necessitat d’instal·lar cap altre pro-grama al disc dur”. Una distro de GNU/Li-nux –o distribució– és un conjunt d’apli-cacions que facilita la instal·lació d’unsistema Linux i eines associades com, perexemple, eines ofimàtiques, navegadors,clients de correu o altres tipus de progra-mari més específic.

El segon CD ofereix eines de programarilliure per a entorn basat en Microsoft Win-dows i el tercer, i complementari, ofereixprogramari gratuït no lliure, com ara pro-grames gratuïts, de prova o trails.

La comunitat UOC aposta pel programari lliure. Des dels membres de l’equip de go-vern passant pels professors i membres del personal de gestió fins als estudiants co-mençaran aquest curs utilitzant terminologia com codi obert o GNU/Linux en la feinadiària. Se’ns obren altres alternatives més enllà del programari privatiu de les granscompanyies.

Màster oficial de Programari lliure http://www.uoc.edu/masters/oficials/estudis/master_oficial_programari_lliure_estudis.htm

26 Món UOC • Setembre 2006 Programari lliure

L’objectiu d’aquesta prova pilot és fer queels estudiants tinguin la possibilitat detriar amb quina plataforma volen accedira la UOC i treballar-hi i donar a conèixeralguns dels avantatges del programarilliure.

Entre aquests avantatges, es destaquen elseconòmics i la facilitat d’actualitzar-sed’una manera gratuïta i constant per mitjàd’Internet. Valverde explica que “avui diaes pot garantir que tothom faci la feina enigualtat de condicions i que no s’estiguirestringit per condicionants econòmics oper un determinat tipus d’eines; i això hogaranteix el programari lliure”.

Com explica Prieto, “després de recollir ianalitzar els resultats del projecte pilot, elsetembre del 2007 tots els estudiants deles titulacions homologades de la UOC po-

dran triar de treballar en un punt de tre-ball docent basat en programari lliure”.

A més d’aquesta prova pilot, la UniversitatOberta de Catalunya treballa en la creaciódel Campus Virtual de programari lliure,projecte en el qual la majoria de la restad’universitats catalanes també estan im-plicades. “D’aquesta manera, el projectetambé fomenta l’esperit de col·laboració ide xarxa que és inherent a la societat d’a-vui dia”, explica el vicerector.

Llorenç Valverde conclou que “un delsnostres objectius és estendre la gamma deserveis que s’ofereixen des de la UOCaprofitant al màxim les possibilitats tecno-lògiques que tenim a l’abast; i tot això sen-se perdre de vista que el nucli essencial dela nostra feina és la tasca que es fa a les au-les, és a dir, la formació”

Punt de treball de programari lliureper als treballadors Al setembre no seran només els estu-diants els qui podran triar un programario un altre a l’hora de fer les tasques. Ge-rard Delmàs, estudiant i membre del de-partament d’Infraestructures Tecnològi-ques de la UOC, impulsa un projected'integració d’un punt de treball basat enprogramari lliure (PLL) per al personal degestió. Delmàs explica que “el 99% delprogramari d'escriptori és de propietat ala UOC; el fet de proveir un punt de tre-ball basat en PLL donarà llibertat al treba-llador per a poder triar programari de pro-pietat o de codi obert, de manera que ensacostarem a la realitat de la societat engeneral”. L’objectiu d’aquest projecte és“crear una maqueta basada en el PLL quepermeti als treballadors de la UOC dur aterme les tasques més rellevants de lafeina quotidiana”. Vol deixar clar, però,que en cap moment no es pretén substi-tuir el punt de treball actual de Win-dows, sinó oferir-lo com a opció. Per aDelmàs, la clau de l’èxit perquè s’instau-ri un PLL amb el mínim d'impacte és laconvivència d’aquest programari i el depropietat.

El projecte consisteix a estudiar quineseines es fan servir en l’actualitat com apunt de referència, trobar les seves homò-logues en PLL i fer que s’integrin en la in-fraestructura actual de l’organització. ElPLL cobreix el 100% de les necessitatsdel 80% dels usuaris o cobreix el 80%de totes les necessitats informàtiques,de manera que no hauria de ser proble-ma. Si hi afegim la clara reducció decostos que aporta a una empresa, podrí-em dir que l’aposta és ben segura. Ge-rard Delmàs explica que “cal tenir encompte els factors següents: ens dirigima usuaris que han triat voluntàriamenttreballar amb aquest punt de treball; elperfil del treballador de la universitat téunes habilitats i unes competències proudesenvolupades en l’àmbit tecnològic, ien altres experiències en altres empresesel canvi ha estat positiu”. Per a facilitaraquest canvi, s’oferiran als treballadorscursos específics voluntaris de les dife-rents eines que es fan servir en el progra-mari lliure. Com a alternativa, també esfacilitaran manuals i programes d’apre-nentatge que es podran baixar dels diver-sos webs d’aquests projectes

Projecte europeu SELFLa UOC col·labora en el projecte SELF, un programa internacional que té l’ob-jectiu de proporcionar una plataforma per a compartir i crear conjuntamentmaterials educatius sobre el programari lliure i els estàndards oberts. Aquestprojecte el desenvolupen universitats i organitzacions no lucratives de dife-rents països europeus, i també de l’Argentina i l’Índia, i és previst que acabi eljuliol del 2008, tot i que més endavant tindrà continuïtat.

La UOC aportarà al projecte l’experiència en programes educatius digitals iplataformes, a més dels seus materials de programari lliure i GNU/Linux.

Projecte SELFhttp://www.selfproject.eu/

27Empresa Setembre 2006 • Món UOC 27

L’entitat financera Caja España s’haafegit a la xarxa d’empreses associa-des a la Universitat Oberta de Catalu-

nya. Amb aquest acord, signat pel gerent dela UOC, Òscar Aguer, i el director de For-mació de Caja España, Javier Pérez, amb-dues institucions promouen el desenvolu-pament dels professionals i la millora de laseva competitivitat en el marc de la socie-tat del coneixement. Caja España i la UOCvaloren la possibilitat de fer formació perals treballadors de l’entitat financera ambprogrames de postgrau o titulacions uni-versitàries. Caja España ja col·labora amb

GEC, l’empresa del Grup UOC que crea idesenvolupa projectes digitals de gestió delconeixement, aprenentatge virtual i comu-nitats virtuals. GEC ha desenvolupat un en-torn virtual d’aprenentatge adreçat a totsels treballadors d’aquella entitat amb con-tinguts del sector bancari i el Programad’assessoria financera personal. Caja España és una entitat financera queté per objectiu proveir els seus clients deserveis financers i parafinancers d’altaqualitat.http://www.cajaespana.es/

Conveni ambla Fundación Telefónica

La UOC obtéla llicència d’usosdigitals de CEDROLa UOC ha obtingut la llicència d’usos di-gitals que concedeix el Centro Español deDerechos Reprográficos (CEDRO), en vir-tut de la qual aquesta institució universi-tària podrà reproduir pàgines escanejadesd’obres impreses i posar-les a disposiciódels seus estudiants a la intranet. Fins arala Universitat sol·licitava els permisos dereproducció directament als autors i edi-tors de les obres utilitzades. La llicènciade CEDRO permet obtenir l’autoritzaciónecessària en un únic tràmit. La UOC,mitjançant aquesta llicència, podrà repro-duir fins al 10% de les pàgines d’un llibreo un article complet d’una revista inde-pendentment de l’extensió, i els podrà po-sar a disposició dels alumnes amb unaidentificació prèvia. http://www.cedro.org/

S’engeguen projectesde recerca i acadèmicsamb l’Oxford InternetInstituteEn l’àmbit acadèmic i de recerca, el vice-rector de Recerca de la UOC i director del’IN3, Eduard Aibar, i el director de l’Ox-ford Internet Institute, William Dutton,han signat un conveni de col·laboració queentrarà en vigor el curs 2006-2007. Aquestacord vol facilitar el desenvolupament deprojectes conjunts i l’intercanvi de recur-sos tant en l’àmbit acadèmic com en recer-ca, en projectes vinculats a l’ús d’Interneti relacionats amb les tecnologies de la co-municació i la informació. Entre altrespotencials punts de trobada, en l’àmbitacadèmic es destaquen l’intercanvi d’estu-diants de doctorat i el desenvolupamentde materials compartits i seminaris. Pelque fa a la recerca, es planteja la possibili-tat d’organitzar seminaris conjuntament,fer un taller a Barcelona (2007) i un altre aOxford (2008), publicar els treballs en leseditorials o publicacions pròpies i inter-canviar coneixement i tecnologia en l’àm-bit de les seves biblioteques virtuals.L’Oxford Internet Institute, fundat l’any2001, avui és un centre referent i pioner aescala internacional en l’estudi de les tec-nologies de la informació i la comunicació. http://www.oii.ox.ac.uk/

La Fundación Telefónica i la UOC hansignat un conveni de col·laboracióper a la realització, desenvolupa-

ment i seguiment de tres projectes referits aestudis sobre els efectes de la difusió de lesTIC en l’educació escolar espanyola, l’anà-lisi de l’impacte de la comunicació mòbil aLlatinoamèrica i una investigació sobre l’al-fabetització digital amb la perspectiva del’acció humanitària. Els projectes seran su-pervisats per una comissió codirigida pelprofessor Manuel Castells, president de laComissió Científica de la Recerca i el Doc-torat de la UOC, i per Javier Nadal, vicepre-sident executiu de Fundación Telefónica.1. El projecte dels estudis sobre els efectes de

la difusió de les TIC en l’educació escolarespanyola es basarà en el treball de camp,l’informe de síntesi i un seminari en el

qual participaran els principals experts so-bre el tema. Aquest projecte segueix la lí-nia ja iniciada pel mateix grup de profes-sors de la UOC en l’àmbit de les escolesd’educació primària i secundària deCatalunya. Es tracta d’un equip dirigit perJosep Maria Mominó i Carles Sigalés, quefaran enquestes a membres de la comuni-tat escolar, aquesta vegada, de tot Espanya.

2. L’anàlisi de l’impacte de la comunicaciómòbil en el desenvolupament de Llati-noamèrica, codirigida per Manuel Cas-tells i Mireia Fernández, es basarà enl’informe Mobile Communication andSociety. A Global Perspective (MIT Press,2006) i inclourà l’organització d’un se-minari sobre aquest tema a l’AmèricaLlatina.

3. El projecte d’alfabetització digital amb laperspectiva de l’acció humanitària des-envoluparà els cursos d’alfabetitzaciódissenyats en el Campus per la Pau i laSolidaritat de la UOC, dirigit per EduardVinyamata, i se centrarà en la utilitzacióde les tecnologies digitals en la resolu-ció de problemes de salut, treball i con-vivència en poblacions necessitades,tant a Espanya com a Llatinoamèrica.

http://www.fundacion.telefonica.com/

La rectora Tubella i el vicepresident executiu de Fundación Telefónica, Javier Nadal, en la signatura del conveni

Representants de Caja España i la UOC, en la signaturadel conveni

Caja España,nova empresaassociada

El GERARD LÓPEZ és pianista, compositor irepertorista al Conservatori de Manresa, tétrenta-sis anys i estudia Psicologia a laUOC. Complementen la seva formació elstítols superiors de piano, solfeig i compo-sició del Conservatori Superior Municipalde Música de Barcelona, l'Artist Diploma iel màster de piano de la Universitat deHartford (Connecticut). Per a totes les persones de la UOC que,com ell, comparteixen passió per la músi-ca, el Gerard ha posat en marxa el fòrumvirtual Música de les esferes, un espai dedebat per a “comentar i recomanar músi-ques diverses i analitzar i comentar totsels aspectes sobre l'extens i apassionantmón de la música”.El Gerard explica que sempre ha estat vin-culat a la música: “A nou anys vaig co-mençar solfeig i un any més tard piano.

Però va ser a divuit anysque vaig decidir dedicar-m'hi professionalment”. Toti no tenir parents músics a lafamília, “va ser la meva marequi va creure pertinent que els tresgermans estudiéssim música i, finalment,jo vaig decidir continuar”.Amb la música hi manté “una relació d'a-mor-odi, suposo que pel fet de dedicar-himoltes hores. És una activitat molt exigentque demana molt d'esforç i sacrificis, comtotes les arts”. Actualment el Gerard es dedica a compon-dre; per a ell és “una nova manera d'en-frontar-me al fet musical, d'una forma mésintel·lectual, més tranquil·la, més pausada,i en gaudeixo molt”. Tot i així, l'activitatpredilecta del Gerard és una altra: “Com to-car en públic no hi ha res. L'adrenalina es

dispara i et trobes fent co-ses que no sospitaves d'en-

trada. És com un viatge aldesconegut guiat pels grans

creadors de la història. És una ac-tivitat fascinant”, explica el Gerard.

Al Gerard li agradaria algun dia “estrenaruna obra per a orquestra, compondre al-gun quartet, estudiar tones de repertorique em queda per interpretar i que és unameravella... També m'agradaria estudiarcant, ja que acompanyant cantants amb elpiano he descobert aquesta disciplina itrobo que deu ser molt gratificant”. Fa anys el Gerard havia començat a estu-diar Filosofia i també Història de l'Art, pe-rò la música li absorbia tot el temps dispo-nible. D'aquí a un any, amb tot, el Gerardacabarà Psicologia i diu que aquesta fitano hauria estat possible sense la UOC.

La música és un art que ens ha acompanyat a tots des que éremben petits. Qui no té una cançó associada a la seva infantesa?, quino recorda una melodia enganxosa d’alguna pel·lícula?, qui no as-socia una música a un moment especial de la seva vida?... La mú-

Estudiants envoltats de notes

La MIREIA PARELLADA tévint-i-nou anys, es dedica ala docència a secundària enuna escola privada concertadade Matadepera i estudia simultà-niament Humanitats i Filologia Catala-na a la UOC. La seva formació acadèmica,però, va començar amb estudis de música,especialitat d'oboè, al Conservatori Supe-rior de Música de Barcelona i al Conserva-toire de Région de París. Aquests estudisno li van anar gens malament, ja que “vaigguanyar el Premier Prix de la meva pro-moció (95-96)”.La Mireia està en contacte amb la músicades de ben petita: "Sóc de família de mú-sics des del meu besavi i vaig començar aestudiar solfeig i oboè a onze anys". Des dellavors, ha participat i col·laborat en moltsprojectes musicals, com tocar en orques-

tres i grups de música decambra, fer classes... Al

llarg de la vida la Mireia s'hatrobat amb “moments musi-

cals realment màgics. És fortíssimcom poden arribar a emocionar tres se-

gons d'una nota tinguda a l'oboè, just des-prés de la introducció de fagots, de l'Ada-gio de la Gran Partita K. 361 de Mozart”. Mozart i Bach són els seus compositorspredilectes. Els defineix com a "especials,màgics". També admira molt el violinistajueu Ithzhak Perlman, que, segons diu, "ésuna mena d'ídol. És increïble com toca".La Mireia el va descobrir quan feia un mesescàs que havia aterrat a París: “Tenia di-vuit anys, no sabia ni una paraula de fran-cès, tot just començava a orientar-me i,com que era el meu aniversari, vaig deci-dir fer-me un regal: una entrada per a un

recital de violí i piano al Théâtre delsChamps Elisées”. Aquest músic “va tocaruna melodia hebrea per a violí sol... Apa-rentment res... Però quina melodia i comla va tocar! Molt emocionant, realment”. Amb tot, per a la Mireia la música és "unavocació i una professió" que intenta "trans-metre deliberadament" a les persones quel'envolten. I, com diu, “ser professoram’ho fa molt fàcil!”. A més de la seva passió per la música, desque es dedica a la docència la Mireia s'in-teressa per altres camps: “Per a quan aca-bi, ja tinc al cap un doctorat de sociologiade l'educació o un postgrau de musicote-ràpia”. Però de moment estudia Humani-tats i Filologia Catalana a la UOC: “He tin-gut semestres de tot, de vegades t'hi potsdedicar més; d'altres, no tant. Però consi-dero molt positiva la meva experiència”.

28 Món UOC • Setembre 2006 Estudiants

nvoltats de notes

El FREDERIC MONTES és un barceloní detrenta-tres anys, enginyer tècnic d'infor-màtica de gestió, i actualment aprofundeixmés en aquest àmbit acadèmic estudiant ala UOC Enginyeria d'Informàtica. La sevapassió és el cant; per això fa tres anys queestudia cant líric i solfeig.El projecte musical més important que haposat en marxa és, “sense cap mena dedubte, la Coral de la UOC, que gràcies a lespersones implicades ha passat a ser unarealitat”. L'origen d'aquesta coral es re-munta “al juliol de l'any passat, quan vaigdonar d'alta el fòrum La Coral de la UOC ila gent va començar a mostrar-s'hi interes-sada immediatament. Gràcies a aquestespersones i a les persones encarregades dela UOC que van expressar interès quasi al'instant pel projecte, hem aconseguit ferarrencar una gran empresa en què, n'estic

segur, tots els qui estimemla música, i més concreta-ment cantar, gaudirem demoments inoblidables, tantmusicals com personals”. El Frederic va entrar en contacte amb lamúsica des de ben petit: “A deu anys emvaig comprar tots els fascicles d'una sèriede compositors clàssics. Des de llavors,mai no he parat de sentir (oïda) i sentir(cor) música de tot tipus”. Amb algunsanys al damunt, el Frederic continua tanaficionat a la música clàssica, “però tambéa la moderna, per descomptat!”. Un delsseus compositors preferits és “Mozart, elgran geni de la música de tots els temps”.El Frederic explica que “la música neixamb nosaltres d'una manera o altra. Ja elsprimitius utilitzaven les seves eines com ainstruments rudimentaris per a generar rit-

mes simples, per exemple,donant cops amb les eines

contra les roques, i escolta-ven com sonava en l'acústica

de les cavernes. Al llarg del tempshem anat perfeccionant aquesta tècnica i

depurant-la fins al que coneixem ara; però,en essència, continua significant el mateixper a tothom qui escolta alguna peça musi-cal. Tota música comporta una sensacióque, lligada a un pensament, genera unsentiment; i aquest sentiment pot dependretant del tipus de peça com del nostre estatd'ànim”. El Frederic conclou que la música“és el vehicle més directe de totes les artsconegudes per a generar sentiments”.La seva experiència a la UOC "és molt pro-fitosa, ja que puc compaginar feina, estu-dis i afeccions personals sense que vagi endetriment de les altres".

La MARGA FURRO té qua-ranta-cinc anys i treballade tècnica mediambiental ala Diputació de Barcelona,però la seva vocació és el cant ila veu; per aquest motiu “l'any 1991vaig iniciar estudis de tècnica vocal i re-habilitació de la veu, i el 2001 vaig acabarels estudis de música al Conservatori Su-perior Municipal de Música de Barcelonaamb l'obtenció del títol de Professor deCant”. Actualment canta al Cor de CambraDyapason. Fa un parell d'anys es va gra-duar a la UOC en Humanitats, però conti-nua vinculada a la Universitat pel projectela Coral de la UOC, “idea que es va plan-tejar el juliol del 2005 amb la creació delfòrum que coordina Frederic Montes”. Com ella mateixa explica, “en la meva vi-da professional conviuen tant els aspectes

tècnics com els artístics.Lluny de semblar contra-

dictoris, aquests aspectes escomplementen i l'un reforça

l'expressió de l'altre. Per exem-ple, els meus coneixements musicals

han estat d'una importància vital en lacomprensió i estudi de la problemàtica dela contaminació acústica”. La seva vinculació amb la música començade ben petita, estudiant piano. "De mésgran vaig aprendre a tocar la guitarra i can-tava amb els amics, a l'escola, a la parròquiadel barri. Finalment vaig acabar els estudisde grau mitjà al Conservatori" i a dissetanys "vaig entrar a la meva primera coral, ides de llavors no he deixat mai aquestmón". Una de les fites musicals que haaconseguit és “fundar, l'any 2002, el Cor delServei de Medi Ambient de la Diputació de

Barcelona, que dirigeixo des de llavors”.La música és “el meu camí de vida. Tot elque penso, sento i faig té realització ambla música i hi troba una expressió més in-tensa, vital i profunda. Crec que en la mú-sica hi ha la llum per a la comprensió dela naturalesa del món i la naturalesa hu-mana i, alhora, per a situar la meva expe-riència i el seu sentit. És molt difícil d’ex-plicar, però ser conscient d'aquest fet iexperimentar-lo és una de les coses mésgrans que m’han passat a la vida”. Com a conclusió, la Marga fa una cridaperquè “la música i el coneixement musi-cal siguin més presents en la nostra cultu-ra”, ja que “hi ha un important buit en ma-tèria de formació musical per alsprofessionals de les empreses culturals” icreu que això s'aconseguiria reconsiderantl'actual oferta formativa.

sica ens envolta, forma part de les nostres vides i ens acompanyatant en ocasions especials com en les més rutinàries. La Mireia, elGerard i el Frederic, estudiants de la UOC, i la Marga, graduadaa la mateixa universitat, comparteixen una passió: la música.

29Estudiants Setembre 2006 • Món UOC

30 Món UOC • Setembre 2006 Novetats editorials

Llibreswww.editorialuoc.edu

El cervell primitiu és el veritable motor de què disposem pera prendre decisions. Simple i fàcil de recordar, el llenguatgedel cervell primitiu ofereix una plataforma única de comuni-cació que incrementa l’efectivitat en la venda. Aquest llibreintrodueix un nou llenguatge que, un cop après, ajuda a cons-truir i comunicar missatges que influeixen directament en elcervell primitiu. Si aprenem a convèncer incrementarem l’e-ficàcia i podrem millorar en el nostre lloc de treball o acon-seguir finançament per a crear la nostra pròpia empresa.

L’evolució de l’ensenyament obert i a distància ha provocaten aquests últims anys un canvi de cultura molt important enel context educatiu. Aquesta evolució comporta el replanteja-ment de qüestions que suposadament eren superades i obligaa mirar la realitat educativa des d’una altra perspectiva. Enuna aproximació bàsica però rigorosa a aquest fenomen,aquest llibre inicia l’abordatge a aquest tema a partir de les di-ferents concepcions que es poden tenir sobre l’ensenyamentobert i a distància.

Aquest llibre es proposa revisar algunes de les condicionsque configuren les pràctiques socioeducatives al segle XXI.Es vol que el llibre serveixi a professors d’universitat, estu-diants de pedagogia, psicopedagogia i educació social, pro-fessionals de l’educació social, etc. per a repensar algunsdels elements clau. El text serveix per a repensar la pedago-gia a la llum d’un món que necessita teories, models i pro-fessionals que investiguin, pensin i treballin per una comu-nitat oberta i acollidora.

La grafologia és un test projectiu que a partir de la lletra extreules característiques psicològiques de qui escriu. Parteix de labase que s’escriu amb el cervell i no amb la mà. Per aquest mo-tiu, no hi ha dues lletres iguals, ja que el caràcter i la persona-litat d’un subjecte són únics. L’objectiu d’aquesta obra és des-pertar l’interès per aquesta disciplina. Aquesta obra és laprimera en català sobre aquest tema i es basa en un compendide materials publicats i webs que hi fan referència, a més d’u-na anàlisi personal de les autores.

Títol: Neuromárketing. El nervio dela ventaAutors: Patrick Renvoisé iChristophe MorinEditorial: UOCPVP: 21 3

Títol: Educación abierta y adistanciaAutors: Elena Barberà (coordinadora)i Albert Sangrà (entre altres)Editorial: UOCPVP: 24 3

Títol: La grafologiaAutores: Elena Giner, Teresa GironaEditorial: UOCCol·lecció: Vull SaberPVP: 5 3

Títol: La pedagogía social en lasociedad de la informaciónAutors: Jordi Planella Ribera i JesúsVilar Martín (entre altres)Editorial: UOCPVP: 19,50 3

31Novetats editorials Setembre 2006 • Món UOC

Llibres Altres novetats

Aquest llibre analitza, des d’un punt de vista sociològic, elcontext social i els pensaments del grup de sacerdots que en-torn dels anys seixanta van deixar de ser-ho i es van allunyardel clergat. El fet es coneix familiarment per “les plegades” iva afectar com a mínim el 18% dels sacerdots catalans d’a-quells anys. Qui eren aquells sacerdots? Per què van sortir dela institució? Com ha estat la seva vida després de prendreaquesta decisió? Aclarir la complexitat de causes i motius quevan tenir per a plegar és un dels objectius centrals del treball.

Algunes de les implicacions del procés de convergència capa l’espai europeu d’ensenyament superior comencen a ser co-negudes pels agents implicats en la docència universitària.Això no obstant, hi ha algunes qüestions relacionades amb elcanvi metodològic que, tot i la seva importància, poden plan-tejar dificultats en l’aplicació pràctica. Una d’aquestes qües-tions és l’avaluació, que adquireix una nova dimensió perquèsitua l’estudiant en el centre del procés d’aprenentatge.Aquest llibre se centra en l’estudi de l’avaluació.

Aquest llibre s’endinsa en els diferents corrents de transfor-mació del sector audiovisual que, en plena era de la informa-ció, afecten tant la concepció i el disseny de continguts comels processos de producció, difusió i consum. Som davantd’un panorama d’intensa interrelació de formes culturals apa-rentment contraposades: d’una banda, les que han emergitamb els processos de digitalització i que es caracteritzen pelcaràcter no lineal i, de l’altra, formes tradicionals. Aquestmarc de canvis genera tantes expectatives com incerteses.

Aquesta obra analitza l’etapa de 1843 a 1854, en la qual s’esta-bilitza i es defineix el model del que serà l’Estat liberal espa-nyol fins al 1868. Barcelona i l’Estat centralista il·lustra elsproblemes d’encaix d’una societat industrial en el marc d’unEstat espanyol en què els dirigents rebutjaven la fàbrica, la in-dustrialització moderna i les transformacions econòmiques isocials que comporta. Aquest llibre es basa en la tesi doctoralque el professor Fuster va defensar el 2004 i per la qual va ob-tenir el premi Ciutat de Barcelona d’història aquell mateix any.

Títol: Les plegades. SacerdotssecularitzatsAutor: Francesc NúñezEditorial: MediterràniaPVP: 24 3

Títol: Evaluación de lascompetencias en el espacio europeode educación superiorAutors: Ana María Delgado(coordinadora), Rosa Borge, JordiGarcía, Rafael Oliver, LourdesSalomónEditorial: Bosch EducaciónPVP: 22 3

Títol: Barcelona i l’Estat centralista.Indústria i política a la dècadamoderadaAutor: Joan FusterEditorial: EumoPVP: 22 3

Títol: Comunicación audiovisualdigitalAutors: Jordi Alberich i Antoni Roig(coordinadors), Núria Gallart, AliceKeefer, Marc Mateu, Jordi Sánchez iImma Tubella (entre altres)Editorial: UOCPVP: 19,70 3

32 Món UOC • Setembre 2006 Breus

El juny passat es va reunirla Comissió Científica pera la Recerca i el Doctorat.

Aquesta comissió avalua la re-cerca i el doctorat i recomana leslínies estratègiques per a desen-volupar-los. És formada perMartin Carnoy, catedràtic d’Edu-cació i Economia (Universitat deStanford); Cecilia Castaño Colla-do, catedràtica d’EconomiaAplicada (Universitat Complu-tense de Madrid); Manuel Cas-tells, professor de Recerca de laUOC i president d’aquesta co-missió; Vinton G. Cerf, Chief Internet Evangelist del’empresa Google/Regus; Betty Collis, catedràticade Coneixement en Xarxa i de Tecnologia per al’Estratègia (Universitat de Twente); William Dut-ton, catedràtic d’Estudis d’Internet (Universitatd’Oxford); Jerome A. Feldman, catedràtic d’Infor-màtica (Universitat de Califòrnia, Berkeley); Mi-guel Ángel Lagunas, catedràtic i director del Cen-tre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya(CTTC); Vicente López, catedràtic i director gene-

ral del Barcelona Media Centre d’Innovació; RobinMansell, catedràtica de Nous Mitjans i Internet(London School of Economics); Guido Martinotti,catedràtic de Sociologia Urbana (Universitat deMilà); William J. Mitchell, catedràtic d’Arquitectu-ra (Institut Tecnològic de Massachusetts); VicençNavarro López, catedràtic de Ciències Polítiques iSocials (Universitat Pompeu Fabra), i Emilio Onti-veros, catedràtic d’Economia de l’Empresa (Uni-versitat Autònoma de Madrid)

Es fa la reunió anual de la Comissió Científicaper a la Recerca i el Doctorat

Una exposiciópels deu anys delprimer hipertext

El web d’Hermeneia, el grup derecerca sobre estudis literaris itecnologies de la UOC, acull l’ex-posició virtual “Ramon Dachs:poètiques no lineals (1996-2006)”, per celebrar el desè ani-versari del primer hipertext. Estracta de la publicació d’Intermí-nims de Ramon Dachs, un delspioners en la creació hipertextuala Catalunya. L’exposició virtualcontribueix a fer un repàs de l’au-tor en sis apartats, que s’associen ales sis puntes d’un hexagrama enestrella (desglossat en sis rombesconcèntrics amb els colors bàsicsde l’espectre lumínic): “Biografialiterària”, “Publicacions”, “Recep-ció”, “Cicle Euràsia-Transeuràsia”(estructura en què s’articula elconjunt que conté la summa poè-tica de Ramon Dachs), “L’escrip-tura contra la veu” i “Exposiciód’Euràsia”, que ens acosten almón creatiu de Ramon Dachs

Lletra, l’espai de literatura catala-na a la xarxa de la UOC, el dia deSant Jordi va regalar als internau-tes una antologia digitalde textos d’alguns delsautors en llengua cata-lana més consultats aInternet. La lletr@ feri-da del llibre rosa és unaudiolllibre que pot serbaixat en format MP3 ipel qual es pot navegarper capítols des delweb de Lletra.S’hi apleguen fragments narratiusi poemes d’autors com Mercè Ro-doreda (La plaça del diamant),Jaume Cabré (Senyoria), Montser-rat Roig (El temps de les cireres),Pere Calders (Demà, a les tres dela matinada), Joan Salvat-Papas-seit (El poema de la rosa als lla-vis), Miquel Martí i Pol (EstimadaMarta) o Joan Fuster (Diccionariper a ociosos), a més de molts al-tres: Francesc Parcerisas (Focs

d’octubre), Maria-Mercè Marçal(Sal oberta), Vicent Andrés Este-llés (Llibre de meravelles), Jordi

Sarsanedas (Postals d’I-tàlia), Ausiàs March (Po-esies), Enric Casasses(No hi érem), Ponç Pons(El salobre), Gabriel Fer-rater (Les dones i elsdies), Narcís Comadira(Usdefruit), Biel Mesqui-da (L’enyor), Quima Jau-me (Del temps i dels

somnis), Carme Riera (Jo pos pertestimoni les gavines), Josep Car-ner (La inútil ofrena).Gràcies al format en àudio, l’au-diollibre La lletr@ ferida del llibrerosa pot ser regalat i llegit gratuï-tament des de la xarxa o baixat aun iPod, a l’ordinador o a qualse-vol altre dispositiu mòbil, quepermetran escoltar-lo en qualse-vol espai i moment

http://www.uoc.edu/lletra

Els clàssics de sempre,llegits en nous formats

Professors guanyenun premi en unconcurs de vídeoseducatius

Toni Roig, director del pro-grama de Comunicació Au-diovisual, i Sandra Sanz, di-rectora del programa deDocumentació, han guanyat elpremi especial d’Educlip perla xarxa amb el vídeo Fem fí-sica al parc: el moviment cir-cular. Aquest guardó és undels premis a la creativitaten la comunicació educativaatorgats en el marc del con-curs de vídeos educatius Edu-clip 2006. Segons Toni Roig,“fomentar la creativitat i lacol·laboració hauria de serprioritat de qualsevol projecteeducatiu. El desenvolupamentde la creativitat audiovisualdels infants com a eina per al’educador facilita l’adquisi-ció de competències, creaoportunitats per a l’aprenen-tatge compartit i fomenta lareflexió i l’esperit crític”.A més d’aquest premi, el juratva lliurar vuit mencions i elsguardons següents: - Primer premi a Miró i Barce-

lona, d’Albert Navarro i Me-ritxell Ruiz.

- Segon premi a La terra a lesteves mans, de l’equip IMTV(Institució Montserrat).

- Tercer premi a Teoría econó-mica de Keynes, de Mar Ca-talán, Irene Moreno, AlbaBonaterra i Marta Arias.

- Menció especial d’educacióen mitjans a El vídeo-clip,de María Eugenia Larise iMaría Melina Manzur.

- Menció especial al millorguió a Antón y los signos depuntuación, de Sara Galce-ran, Beatriz Górriz, ClaraRoldán, Eudald Salse i An-tonio Sánchez.

Durant la jornada es va refle-xionar sobre la publicitat coma model comunicatiu en l’edu-cació i sobre la necessitat detrobar formes comunicativesmés educatives.

33Breus Setembre 2006 • Món UOC

La UOC impartirà, el curs vinent, 2006-2007, tresmàsters oficials: Educació i TIC (e-learning), Progra-mari lliure i Societat de la informació i el coneixe-ment. Ho ha aprovat el Departament d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació seguint els crite-ris d’adaptació a l’espai europeu d’ensenyament su-perior (EEES). La resta dels màsters que s’ofereixencontinuaran, igual que fins ara, essent títols propisde cada universitat des del punt de vista del reco-neixement social o empresarial de qualitat.Els criteris que s’han tingut en compte són atendreles necessitats de la societat catalana, desenvolu-par l’especialització de les universitats en els àm-bits en què manifestin més experiència i valorar laqualitat acadèmica. El màster d’Educació i TIC es dirigeix als profes-

sionals que vulguin optimitzar els processos queintervenen en la demanda, disseny, configuració iintegració dels elements d’un projecte d’aprenen-tatge virtual.Pel que fa al màster de Programari lliure neix de lanecessitat de personal qualificat en aquest camp. LaUnió Europea ha recomanat que facin estudis d’a-quest àmbit perquè l’habitual desconeixement delcodi font no permet auditar el funcionament real. El màster de Societat de la informació i el coneixe-ment neix amb l’objectiu de formar especialistesque estiguin en condicions d’afrontar els reptesque la nova organització de la societat presenta,fruit de la irrupció de les TIC

http://www.uoc.edu/masters/oficials/info.html

Manuel Castells,doctor honoris causa

Manuel Castells, presidentde la Comissió Científica pera la Recerca i el Doctorat de laUOC, ha estat investit doctorhonoris causa per l’ÉcolePolytechnique Fédérale deLausanne, una de les millorsescoles d’enginyeria d’Europai reconeguda mundialment.Castells, sociòleg de formació,ha rebut aquest títol “per laseva recerca avantguardistadedicada a les dinàmiques ur-banes i pel paper que ha do-nat a les ciències socials en elconeixement dels efectes quetenen les tecnologies de la in-formació en la societat”. Cas-tells ja té dotze doctorats ho-noris causa.

• • • • • • • • • • • •

El 8,5% delsestudiants escull elsseus representants

Un total de 2.319 estudiants,que representen un 8,5% departicipació, han escollit elsseus representants en les dar-reres eleccions virtuals. El re-sultat és de 31 estudiants esco-llits per a formar part de lescomissions d’estudis, òrgans derepresentació i participaciódels estudiants. D’aquests 31estudiants, 8 representen els Es-tudis d’Economia i Empresa, 7els d’Informàtica i Multimèdia,4 els de Ciències de la Informa-ció i de la Comunicació, 4 els dePsicologia i Ciències de l’Educa-ció, 3 els de Llengües i Cultu-res, 3 els de Dret i Ciència Polí-tica i 2 els d’Humanitats. Elnivell de participació d’en-guany (8,5%) supera el de leseleccions a les comissions d’es-tudis del campus principal del’any 2004 (4,19%) i el de l’any2001 (6,25%). Les comissionssón l’instrument de participaciói associació per a garantir l’opi-nió, les propostes, els interessosi les inquietuds dels estudiants.

Des de la Biblioteca de la UOC jaes pot accedir a 417 pràcticums,treballs de recerca (TdR) i tre-balls finals de carrera (TFC).Aquesta secció de la Col·lecciódigital s’ha incrementat recent-ment amb un TdR dels Estudisde l’Àsia Oriental, dos pràcti-cums dels Estudis de Documen-tació i les fitxes informatives depràctiques dels Estudis de Cièn-cies Empresarials. Aquestes in-corporacions s’han afegit als tre-

balls ja existents: 246 d’Enginye-ria Informàtica, 88 d’Humani-tats, 36 de Psicopedagogia, 11 dePsicologia i 8 de Filologia.En aquest espai, a més de trobar-hi una selecció dels pràcticums,TdR i TFC d’estudiants de dife-rents àrees d’estudi de la Univer-sitat, es pot disposar d’un reculld’enllaços que permeten accedir adipòsits de treballs de final de car-rera d’altres universitats i a unaselecció de fonts d’informació

Jornades en Xarxasobre l’EspaiEuropeud’EnsenyamentSuperior, a l’octubre

A partir del dia 2 d'octubre, ifins al dia 20, a la UniversitatOberta de Catalunya hi hauràles primeres Jornades en Xarxasobre l'Espai Europeu d’Ense-nyament Superior (EEES) ambl’objectiu de posar en comú ex-periències en el marc del procésd’adaptació de les universitatsespanyoles a l’EEES. Aquestesjornades virtuals van destinadesal professorat propi de la UOC ial conjunt de tutors i consultors,i estan obertes a la participacióactiva de tots els professors uni-versitaris del conjunt del nostreàmbit lingüístic. Alguns dels te-mes de què es tractarà en les jor-nades són l’estudi basat en l’a-prenentatge, les noves activitatsformatives derivades dels nousobjectius formatius, la definicióde perfils acadèmics i professio-nals i l’elaboració dels contin-guts del currículum

La Biblioteca recull mésde 400 treballs d’estudiants

Sortida de treball d’estudiantsi professors de Turisme a TarragonaEls estudiants i professors dels Estudis de Turisme van fer una sorti-da de treball a Tarragona amb l’objectiu de visitar el patrimoni romà.La visita va ser guiada per la consultora Teresa Segura i es va centraren la conservació, preservació i gestió del patrimoni romà amb fina-litats turístiques. Així mateix, els estudiants i professors d’aquestsestudis van fer una visita al Saló de Turisme de Catalunya

La UOC impartiràtres màsters oficials el curs vinent

34 Món UOC • Setembre 2006 Breus

Artnodes, l’espaien xarxa de laUOC sobre les

interrelacions d’art, cièn-cia i tecnologia, publicaun recull d’entrevistesfetes a reconeguts ex-perts internacionals ambl’objectiu de fer unaanàlisi panoràmica del’estat actual de l’art i lacultura digitals. Entre

els darrers experts entrevistats trobem Michael Naimark (artista di-gital), Gerfried Stoker (director del centre Ars Electronica i codirec-tor artístic del festival Ars Electronica), Christa Sommerer i LaurentMignonneau (artistes digitals i professors de la Universitat d’Art iDisseny de Linz), Roger Malina (astrofísic investigador del laborato-ri d’astrofísica de Marsella CNRS i director de Leonardo, de la Inter-national Society of Art, Science and Technology), Manuel Abend-roth i Els Vermang (arquitectes del laboratori d’arquitectura iurbanisme Lab Au, de Bèlgica), Amy Alexander (artista digital i pro-fessora d’Art visual a la Universitat de Califòrnia), Rafael LozanoHemmer (artista digital que treballa en intervencions interactives enespais públics), Howard Rheingold (pensador i escriptor líder en laimplicació social de les tecnologies) i W. Bradford Paley (investiga-dor de text interactiu). Així mateix, publica tres vídeos: Black Jam,de Henry Newton Dunn (investigador de disseny); Access, de MarieSester (experta en art digital), i Deep walls, de Scott Snibbe (experten cinema i animació experimental)

La UOC i “la Caixa”creen un curs pera aprendre a“viure, conviure isobreviure”

La UOC, a través de la sevainiciativa Campus per la Paui la Solidaritat, i l’Obra So-cial de “la Caixa” col·labora-ran en un projecte per a pro-duir materials educatiusdigitals d’autoaprenentatgeadequats per a una poblacióen risc social. Amb aquestsmaterials es vol ajudar aques-tes poblacions desfavorides asortir-se’n per si mateixes enla vida diària. Els àmbits dequè s’hi tractarà són la salut,la productivitat, la convivèn-cia i integració social, l’alfa-betització i la formació vir-tual. L’equip humà queportarà endavant aquest pro-jecte és format per monitorsvoluntaris que faran les dife-rents tasques d’orientació.D’altra banda, es comptaràamb el suport d’estructura igestió de persones de la UOC.

• • • • • • • • • • • •

El meu perfil, novaprestació delCampus Virtual

El meu perfil és un nou espaidel Campus de la UOC desd’on els membres de la comu-nitat UOC poden informar so-bre els seus interessos perso-nals i professionals d’unamanera fàcil i autònoma i al-hora fer visible la part delperfil que els interessi.Paral·lelament, l’eina de cer-ca de persones, situada tambéa la part superior del Cam-pus, incorpora nous paràme-tres de cerca, per mitjà delsquals es poden localitzar per-sones a partir dels estudisamb què es relacionen, l’acti-vitat a la Universitat, la pro-fessió o altres característi-ques personals, com ara elsinteressos o afeccions.

Mosaic, la revista digital dels es-tudis de Graduat Multimèdia,dedica el darrer número a l’artdigital com a fruit de l’aplicaciósocial dels recursos multimèdiai els processos digitals. Aquestnúmero recull una entrevista aPere Soldevila, gerent de la gale-ria d’art Galeria Metropolitanade Barcelona, i una altra a ÓscarAbril Ascaso, cocomissari d’ex-posicions de Sónar i programa-dor del Centre d’Art Santa Mòni-ca de Barcelona.Així mateix, Mosaic recull l’arti-cle “Demoscene: arte en tiemporeal”, de David Domingo, sobrel’origen i el present de les de-mostracions, petites obres d’artaudiovisual. En l’apartat de la re-

vista dedicat a la formació es potaccedir a un manual d’introduc-ció a les comunitats virtuals i aun glossari de termes relacionatsamb els recursos multimèdia. Enl’apartat de pràctiques dels estu-diants es poden consultar tre-balls de fotografia digital, física,interfícies o matemàtiques delssistemes multimèdia

Dues entrevistes a expertsen art digital, a la revista Mosaic

Noves edicionsdels Debatsd’EducacióLes convocatòries passades deDebats d’Educació van tenirconvidats com la coordinadoradel Programa Nacional Educa-ció Solidària del Ministeri d’E-ducació, Ciència i Tecnologiade la República Argentina, Ma-ría Nieves Tapia, que va parlarde “La pràctica solidària com apedagogia de la ciutadania ac-tiva”, i el conseller de la JuntaNacional d’Educació de Fin-làndia, Reijo Laukkanen, queva fer la conferència “Claus del’èxit de l’educació a Finlàn-dia”. La UOC i la FundacióJaume Bofill van posar en mar-xa aquesta iniciativa com unaresposta a la necessitat de de-batre el futur de l’educació

Taula rodonad’humanitats icultura digital La UOC i el programa Media-Lab Madrid de Centro Cultu-ral Conde Duque de Madridvan organitzar la taula rodona“Humanidades, cultura digitaly nuevas profesiones”. L’ob-jectiu: conèixer algunes de lesnoves manifestacions de lacultura humanística. Els po-nents van ser Pau Alsina,professor dels Estudis, que vaparlar d’“Art, ciència i tecno-logia”; Janine Spünker, llicen-ciada en Humanitats i investi-gadora de l’IN3, que va parlarde gestió cultural; Àngel Jimé-nez, gerent del Col·legi de Pe-riodistes, que va parlar de“Les noves humanitats i l’em-presa”, i Adolfo Estalella, doc-torand, que va reflexionar so-bre la cibercultura

Artnodes publica un reculld’entrevistes a experts d’arti cultura digital