Embed Size (px)
Citation preview
OJD-PGD: 10.035 exemplars – publicació setmanal | redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 – [email protected]
Setmanari · 19/2/2020 · Núm. 106 · liniaeixample.catlíniaeixamplecada dimecres
FORT PIENC pàg 14
Els veïns reclamen la pacificació del carrerSicília aquest mandat
COMERÇ pàg 15
Els comerciants celebraranCarnestoltes amb intensitat
SANT ANTONI pàg 18Les Panteres Grogues diuenno a l’homofòbia al futbol
PIONERA pàg 8
L’Escola Urgell ofereix un menú sense carn ni peix des de l’any 1940
pàg 11
L’ENTREVISTA pàg 7Antoni Bassas, veí de la Dreta: “A l’Eixample sembla que tot és possible, la vida es fa moderna”
Nou crit d’alerta
Ofegats
Mésdemil alumnesdelSagratCoresquedensensepati
El Districte atura les obres d’una doble pista per l’alçada de la xarxa que evita que les pilotes es perdin pàg 3
d’Eixample Respira
Foto: Joa
na Chic
helnitzk
y
per la contaminació
3 |
líniaeixample.catEn Portada 19 de febrer del 2020
Un total de 1.200 alumnes delcol·legi Sagrat Cor, situat al número326 del carrer Diputació, s’han que-dat sense pati. El centre hauriad’haver estrenat un nou polies-portiu, amb una doble pista, el pas-sat 8 de gener. L’espai, però, estàtancat. El Districte va aturar lesobres, que estaven en la fase final,després d’una queixa veïnal que de-nunciava l’alçada d’una xarxa pro-tectora del voltant de la pista su-perior. Dies més tard, un tècnicmunicipal va demanar l’aturada delprojecte perquè els tubs que sos-tenen la xarxa fan cinc metresquan l’alçada permesa és d’1,80.
El Districte també va prohibirels focus, les cistelles de bàsquet i
les porteries perquè no estaven in-closes en la llicència de la pista es-portiva superior. Des del centre vanrespondre a la decisió del Distric-te amb una carta al·legant que, peruna banda, tant els tubs com la xar-xa figuraven al projecte que van en-tregar al consistori al comença-ment de les obres. Pel que fa als al-tres elements, el col·legi afirma quela llicència era per construir un es-pai esportiu i que, per tant, “eraconseqüent que hi hagi elementsnecessaris per a la pràctica del’esport”, com són les cistelles i lesporteries. En el mateix document,el centre al·lega que el consistoritambé va aturar les obres de la pis-ta inferior del poliesportiu, malgratque no infringeix cap norma.
MANCA DE SOLARS“Aquest projecte oferia més espaiper als alumnes d’un barri on és di-
fícil trobar solars o equipaments”,afirma a Línia Eixample JoanAntoni Torrent, director del pro-jecte de reforma de les pistes.
Des del col·legi es mostrendesconcertats. La paralització deles obres va trencar les possibilitatsque tenien per solucionar el pro-blema d’espai, que el pateixen desde fa anys. “Tenim promocions deprimària fins a batxillerat”, diuenfonts del centre. “Hi ha classes degimnàstica que han de fer teoriapels problemes d’espai”, afegeixenels representants d’una escola queha de coordinar els esbarjos, clas-ses i activitats extraescolars d’unmiler d’estudiants.
Torrent, per últim, afegeix queespera que es pugui aprovar un plaespecial perquè les obres es puguinacabar. “Això, però, trigarà molt. Perquè no ens deixen acabar-ho i aixípoden jugar els nens?”, lamenta.
Desconcertats» El Districte atura les obres del pati del Sagrat Cor per una queixa veïnal sobre una xarxa tèxtil» El col·legi afirma no tenir espai per als alumnes i lamenta que les obres estaven en la fase final
La part superior del poliesportiu (esquerra) i la pista inferior (dreta) del col·legi Sagrat Cor. Fotos: F. V.
POLÈMICA4“Vam respondrea la denúncia de l’Ajuntamentperò ara per ara encara nohem rebut resposta seva”, diuJoan Antoni Torrent. El Dis-tricte tenia 15 dies hàbils perrespondre a les al·legacions delcentre però no ho va fer. Això vafer que la suspensió de lesobres es pogués donar per aca-bada però l’escola va decidir noreprendre-les perquè “el Dis-tricte les tornaria a aturar”,afegeix Torrent.
D’altra banda, els pares imares dels estudiants afectatsvan anar a l’Audiència Públicadel Fort Pienc del 6 de febrer
per demanar en persona al re-gidor Jordi Martí una solució.“Ens va avisar que, si es porta-va el tema als tribunals, hi hau-ria poc recorregut jurídic”, diuTorrent, que va parlar en nomdels pares. “Ens va dir que,encara que es facin mobilitza-cions, els polítics no poden in-tervenir en el treball d’un tèc-nic”, afegeix. Per la seva banda,fonts del Districte es reafirmeni asseguren que no es pot fer ressobre un informe dels tècnics.
Sembla, doncs, que elsalumnes de l’escola haurand’esperar per gaudir dels 1.800metres quadrats de les pistes.
El Districte diu que no potcanviar un informe tècnic
Felipe ValenzuelaDRETA DE L’EIXAMPLE
| 4
líniaeixample.cat 19 de febrer del 2020
Dipòsit Legal: B 43221-2010Difusió controlada
Premi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Opinió
www.liniaxarxa.cat
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Cap de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Alex Suárez (Vallès), Anton Rosa (Bar-
celonès Nord i Baix Maresme), Pau Massip
(l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas (Bar-
celona), Felipe Valenzuela (Eixample), Anna
Utiel (Montserratí), Pau Arriaga (Esports i Xarxes),
Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfi-
ca: Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda
Roca, Lola Gutiérrez i Rosa Bertran Controller:
Mauro Favieri Distribució: Andrés Meca, Da-
niel Manuel, Pablo Favieri i Wiliam Hernández.
Els semàfors
DistricteEl Districte va aturar fa setmanes les
obres d’una doble pista del col·legi SagratCor (Dreta de l’Eixample) que ha deixat1.200 alumnes sense pati. El centre diu
que el projecte inicial va ser aprovat peròel Districte es remet a un informe tècnic.
pàgina 3
Eixample RespiraLa plataforma Eixample Respira va orga-nitzar divendres passat una nova protestaper denunciar la contaminació que hi haal districte. L’objectiu de la plataforma ésseguir fiscalitzant les polítiques de les ad-
ministracions en aquesta matèria. pàgina 11
Panteres GroguesL’entitat va ser diumenge passat a Saba-dell per participar en els actes del DiaInternacional contra l’Homofòbia en elFutbol. Les Panteres Grogues són un
club de Sant Antoni que dona un espaiper practicar esport al col·lectiu LGBTI.
pàgina 18
La lupa
per @Modernetdemerda
1991
És 1991 i això és un pla seqüència. Ro-salia no existeix. Ni l'Instituto Cervan-tes. Ni el Mercosur. La Unió Sovièticaencara belluga i San Petersburg enca-ra es diu oficialment Leningrad. Iu-goslàvia és real, allà la tenim, i la Guerradel Golf està entretinguda.
A Sud-àfrica encara hande suprimir l'apartheid, aColòmbia encara no s'haentregat Pablo Escobar, ials Estats Units encara himana George Bush pare.ETA fa una matança a Vic il'IRA posa bombes a Londres. Joan PauII es dedica a publicar encícliques; ara,la novena.
Lluny del Vaticà, a Sevilla ultimen elspreparatius de l'Expo que s'acosta, i aBarcelona què us he d'explicar delsJocs Olímpics, una bogeria, els tenim atocar. Ed Sheeran encara ha de néixeri Freddie Mercury és a punt de morir.El videojoc Sonic ha de veure la llum
d'un moment a l'altre, encara no hi és,i Ayrton Senna guanya el que serà el seuúltim títol, encara hi és.
Un tal Tim Berners-Lee comença aparlar d'una cosa anomenada internet,els Rugrats encara no s'han parit, i el ne-
gre de Banyoles és exhibit tranquil·la-ment en un museu. Alejandro Sanz iRicky Martin ni tan sols han debutat, iMariah Carey i Nirvana tot just ho hanfet. Posa un casset, que els escoltarem.
Posa un casset, que així sona músi-ca mentre arribem a l'últim tram d'a-quest pla seqüència i descobrim l'últimtresor que amaga aquest 1991.
Perquè, senyores i senyors, l'11 de fe-
brer de 1991, enmig de tot aquest huracàd'antigalles, neix el Club Súper 3. Fa nimés ni menys que 29 anys.
I tal com naixia llavors és com estàmorint ara. Avui, la joia infantil i ju-venil de Catalunya continua pensant-
se i executant-se com siencara fos 1991, com si en-cara vivíssim en un plane-ta sense internet, amb Gor-bachov i sense Bad Gyal. Elmón s'ha revolucionat dedalt a baix i el nostre canalinfantil de referència és on
era, ancorat en una realitat de televi-sors i boy bands.
Atrapats en un 1991 perpetu, tothomsembla mirar-s'ho, ningú sembla fermassa res per adaptar la maquinària alsegle XXI. I cada any que passa és unageneració perduda, una generació que,oblidem-nos-en, no serà salvada a úl-tima hora per cap superman. És 1991 iaixò és un fos a negre.
Avui, la joia infantil i juvenil de Catalunya continua pensant-se
i executant-se com si encara fos 1991
No és just, ni accepta-ble, ni irreversible queles dones cobrem un
23% de mitjana salarial menys que elshomes. Des de les menys remuneradesfins a les altes directives: TOTES cobremmenys. Presentem les dades i el regis-tre salarial per posar fi a aquesta dis-criminació.
El Twitter en paperAquí espiula
La legalización de lasexpulsiones extrajudi-ciales de migrantes por
Estrasburgo llega en un momento crí-tico, en plena externalización de fron-teras a países sin garantías, con los ul-tras crecidos en toda UE y los gobier-nos del sur de perfil o aplaudiendo. Dapara ser pesimistas.
@apuente
Fa uns dies, desprésd’una declaració en laqual una víctima va haver
d’aguantar una actitud especialmentdura de l’advocat de la defensa i, aten-ció, del jutge, em va dir: “Ara entencperquè les dones no denuncien”. Aixòés el que hem d'evitar, i és responsa-bilitat de totes.
Periodismo no es po-nerle un micrófono aun votante de extrema
derecha para que suelte bulos en por-tada sin que nadie los rebata. Perio-dismo es exponer las vergüenzas de lasgrandes empresas de opinión que hancreado, nutrido y aupado al monstruocuando no lo votaba nadie.
@juliahumet@MireiaMata_DGI @jonathanmartinz
5 |
Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniaeixample.cat19 de febrer del 2020
Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions queels signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
El Taller Masriera segueix tancat mentre els veïns el reclamen per al barri1
2La reurbanització de la ronda Sant Antoni, més a prop
Video Instan es reinventa per no morir 40 anys després d’obrir
Acusen la Sagrada Família de voler fer fora un cau històric
Fer barris per als turistes
El + llegit líniaeixample.cat
3
4
5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Les millorsperles
Un raper mata la seva mare per repartir l’herència entre elsseus seguidors i fer-se famós. És la història de Qaw’maneWilson, el jove que va contractar un sicari perquè assassinés
la seva mare i, així, poder heretar 90.000 dòlars. Ara, Wilson ha estatcondemnat a 99 anys de presó i el sicari, a 100.
Obrir l’aixeta i que, en comptes de sortir-ne aigua, en surtialcohol. És el que ha passat a una comunitat de veïns aChalakudy, una ciutat de l’Índia. Segons les autoritats,
uns treballadors haurien vessat 2.000 litres de begudes espiri-tuoses al pou que abasteix d’aigua la comunitat.
Fer-se un tatuatge és una decisió que s’ha de pensar moltabans de prendre-la. I si no, que li diguin a Orlando Bloom. Elfamós actor s’ha tatuat recentment el nom del seu fill en codi
morse, és a dir, amb punts i ratlles. La sorpresa ha estat quan l’hanavisat que, en comptes de Flynn, s’ha tatuat Frynn.
Els passatgers del creuer Diamond Princess, ancorat al portde Yokohama (Japó), no poden sortir de les seves habita-cions perquè al vaixell s’han detectat seixanta casos de co-
ronavirus. Per animar-los, una pàgina web de contingut per aadults ha decidit oferir pornografia gratis per a tots ells.
Un gos amant dels contes que motiva els nens a llegir en veualta. Així és en Percy, el golden retriever d’una biblioteca ca-nadenca que es dedica a escoltar les històries que li llegeixen
els més petits. S’estira al seu costat, els mira fixament i, d’aquestamanera, els infants milloren la seva confiança en la lectura oral.
A les xarxes
@LaPous_: Això dels ocells morts, des-plomant-se de cop, fulminats tots perterra... Si fos una pel·lícula, en parlaríemmés.
@IgnasiMoreta: Les dones surten peratendre familiars. Els homes, per treballari fer voluntariat. Deu ser casual, però coma missatge fa mal.
#PermísNoÉsLlibertat
@cris_riba: Equips tècnics de la Moncloai la Generalitat comencen a treballar perdefinir la data, el lloc i el contingut de laprimera reunió de la taula de diàleg.
#TaulaDeDiàleg #OcellsMorts
Recuperar les voreres per Andreu Farràs
Els veïns de les vuit illes del car-rer València, que van des de laDiagonal fins al carrer del Dosde Maig, pateixen des de famolts anys un apreciable greu-ge comparatiu respecte delsaltres veïns de les illes de l’Ei-xample de Barcelona.
Tot i pertànyer a una de leszones més concorregudes pelsturistes, per la seva proximitata la basílica de la Sagrada Fa-mília, aquestes vuit illes de l’Ei-xample tenen les voreres con-siderablement més estretes quela resta de les illes del districte.
Com es pot observar pre-sencialment o a través del Goo-gle Maps sense moure’s decasa, a partir de la seva conflu-ència amb la Diagonal, el car-rer de València guanya un car-ril per al trànsit rodat. Aixòpassa en detriment, lògica-ment, de l’espai destinat alsvianants, que pateixen la pèr-dua de més de dos metresd’amplada d’ambdues voreres.
Des de la Diagonal fins al car-rer del Dos de Maig, el carrer Va-lència compta amb tres carrilsper als vehicles privats, un car-ril per als vehicles de transportpúblic i un carril per a estacio-
nament de motos i cotxes; en to-tal, cinc carrils. A la majoriadels carrers de l’Eixample –i nosé si en altres districtes— que te-nen la mateixa amplada que elcarrer de València, entre façanai façana tenen només quatrecarrils habilitats com a màxim iles voreres són força més amples,tot i ser molt menys concorre-gudes que les de l’hiperturistifi-catbarri de la Sagrada Família.
En conseqüència, proposo ales autoritats municipals cor-responents que un dels projec-tes per al proper exercici sigui larecuperació de l’amplada origi-nal de les voreres per a vianantsdel carrer de València en el tramque va des de la Diagonal fins alcarrer del Dos de Maig. S’had’afegir que aquesta recuperacióper als vianants no té per quèperjudicar el trànsit rodat, jaque es podria aconseguir amb ladesaparició del carril per a l’es-tacionament de vehicles.
No cal dir que em semblaque el cost de les obres no seriaexcessivament elevat en com-paració amb altres reformes, toti que han de ser els experts elsque han de dir l’última parau-la i, sobretot, la darrera xifra.
El 21 de novembre de 2018, ja famés de dos anys, la síndica degreuges de Barcelona, Maria As-sumpció Vilà, va visitar la Dretade l’Eixample conjuntamentamb l’Associació de Veïns i Ve-ïnes del barri per tal de conèixerquines eren les demandes delshabitants.
La petició més urgent i prio-ritària va ser la falta d’equipa-ments públics.
A la Dreta de l’Eixample hiviuen 44.000 persones i el barrinomés compta amb una escolabressol, un casal per a gent grani un institut, i no disposa de capinstal·lació esportiva municipal.
Fa pocs dies, el grup muni-cipal de Junts per Catalunya và-rem visitar l’edifici neoclàssicdel Taller Masriera al carrerBailèn, en el marc de donar so-lucions a la problemàtica de lafalta d’equipaments públics.L’actual propietari de l’edifici ésla Fundació Pere Relats, quegestiona actualment tres casalsd’avis a la ciutat. La Fundacióse’n vol desfer per tal d’obtenirliquiditat per a les seves activi-tats i el govern municipal té arauna oportunitat d'or per tal derecuperar-lo per al barri. Des defa més de 5 anys que en recla-mem el seu ús com a equipa-ment públic al servei dels veïnsi veïnes per fer-hi activitats lú-diques i culturals.
La falta d’equipaments és ungreu problema que afecta tot eldistricte de l’Eixample i és que,en la seva condició d’ús col·lec-tiu, els equipaments són tambépunts de trobada, de represen-tativitat i de referència que co-hesionen la ciutat.
Equipaments?per Albert Cerrillo (JxCAT)
Safata d’entrada
| 6
En blanc i negre| [email protected]
L’Eixamplees vaconstruir
en els anys dela industrialit-zació de Cata-lunya, a la da-rreria del segleXIX i al comen-çament del XX
amb l’execució del projecte d’Ildefons Cerdà,que inicialment plantejava un Eixample entreMontjuïc i el riu Besòs, incloent-hi el terme deSant Martí. Els transports urbans, a la ciutat deBarcelona, es van començar a posar en mar-xa en els anys paral·lels i immediatamentposteriors a l’execució del pla de Cerdà. I en-tre aquests transports públics hi destacava elFerrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB), queva ser una empresa que va explotar entre elsanys 1874 i 1977 el ferrocarril del mateixnom, conegut popularment com a tren de Sa-rrià. Aquest ferrocarril unia inicialment Bar-celona amb l'antic municipi independent deSarrià, que actualment forma part de la LíniaBarcelona-Vallès d’FGC.El soterrament de la línia de tren que
transcorria pel carrer Balmes fins al carrer Pe-lai va suposar haver de portar a terme di-verses obres temporals per tal de no haver
d’aturar el servei (o fer-ho el mínim pos-sible durant els treballs de cobertura dela línia). La construcció d'una estació pro-visional mentre duraven les feines de co-bertura –amb dues andanes, una terce-ra al mig i unes viseres que servien perprotegir de la pluja els viatgers– va seruna de les icones més remarcables en elpaisatge urbà de l’època, que els barce-lonins van recordar durant molts anys. Laciutat creixia i l’Eixample es consolidava,també per sota terra, i aquesta obra i la deltambé cobriment de les vies del tren delcarrer d’Aragó en són uns exemples moltimportants, ja que els enginyers havien dejugar amb els espais del subsol per opti-mitzar tots els espais i seguir-los aprofitantper a noves infraestructures. La construcció d'aquest baixador pro-
visional es va iniciar a començaments de1927 i es va inaugurar el dia 8 de maig delmateix any (coincidint amb l’anul·lació del'antiga estació de superfície de Plaça Ca-talunya-Pelai), per ser desmantellat el 24d'abril de 1929 amb l'entrada en servei deltrajecte soterrat. Així, el carrer Balmes vaquedar alliberat de vies i passos a nivell, re-modelat, asfaltat i obert al trànsit.
Fotos: Josep Tort / Barcelofília
| perSanti Capellera
L’estació provisional més icònica
Diverses imatges de l’estació provisional de Balmes l’any 1928
El tren de Sarrià
líniaeixample.cat 19 de febrer del 2020
7 |
Vas néixer a Gràcia però viusa l’Eixample des dels 25anys. T’agrada viure-hi?
M’agrada. M’aporta centralitat, con-nexió amb el transport públic... Desque vaig tornar dels Estats Units notinc cotxe. La feina la tinc aquí, viscal centre... Per a mi, venir a l’Eixam-ple va ser com un upgrade. Soc gra-cienc, de la zona fronterera que to-cava a Bailén i Còrsega, i part de lameva vida ja la passava a l’Eixample,on anava en un agrupament. Va sercom travessar Río Grande. Sem-pre pensava que quan fos gran vo-lia viure a l’Eixample. Els meus avishi havien viscut, al carrer Mallorca.Jo soc un urbanita, no em fa por laciutat, és el meu hàbitat natural toti que té moltes coses antinaturals.Vaig començar vivint a Rosselló i aravisc a la zona d’Urquinaona.
Veus moltes diferències entrel’Eixample de llavors i la d’ara?La d’aquell moment era un Eixam-ple més humà, tot i que més con-taminat i amb més cotxes. Peròamb més botigues locals, per exem-ple. I ara veig un encariment que ex-pulsa la gent d’una manera inde-cent. Veig molta brutícia, l’Eixampleestà brut. I no m’explico com l’A-juntament no pot detectar el quedetecto jo caminant pel carrer.
El tema de la neteja és una quei-xa que fan força veïns.Els primers responsables som els ciu-tadans. També hi ha una superpro-
ducció d’escombraries en compa-ració amb fa 30 anys. Però els con-tenidors s’han convertit en aboca-dors a cel obert. Una mena d’ofrenesal Déu consum. I vinga caixes i por-queria... Sobretot els que estan si-tuats a prop dels supermercats, jaque a causa de la pobresa els re-mena molta gent. El resultat és quealgunes voreres de l’Eixample, sis-temàticament, fan fàstic.
La pobresa ens la trobem cada diamentre passegem...Sí, el sensellarisme. A la zona d’Ur-quinaona, en un recorregut de la pla-ça Universitat a Urquinaona, passantper la plaça Catalunya, la quantitatde persones que dormen al carrerposa la pell de gallina. Llavors hi hael tema dels pisos turístics i les mo-lèsties que provoquen. Tot això ensparla d’una degradació on es con-fon l’estil obert de la ciutat amb la fal-ta de compliment de les lleis i de l’e-goisme dels veïns que fan negociamb el que tenen a l’Eixample.
Els demanes més responsabilitatsa aquests propietaris?Jo el que faig és intentar evitar allòque totes les coses dolentes que pas-sen són culpa dels polítics.
Amb tot, t’agradava més l’Ei-xample abans?No, tampoc seria això. Perquè no heviscut mai en la nostàlgia. El d’araés més verd, hi ha més bicicletes,està més ben comunicat... No ésque m’agradi més el d’abans, peròassenyalo el que hem perdut.
Parlaves dels pisos turístics. Enun article feies servir el terme ‘Ei-
xample d’Or-Ciutat de Vacan-ces’... És que si vas pel carrer a l’estiu i pas-ses per davant de façanes moder-nistes nobles, en molts casos arre-glades de fa poc, veus penjantdels balcons tovalloles de platja xo-pes... Això és ciutat de vacances. Emreferia a això.
Per reduir la contaminació, seriesmés restrictiu amb els cotxes?No és que vulgui dir que seria mésrestrictiu, però el que sé és ques’han de complir uns mínims im-posats per la Unió Europea i enca-ra no els complim. O sigui que al-guna cosa s’ha de fer. Però tambés’ha d’entendre que viure conta-mina i que les ciutats, on viu mol-ta gent, contaminen molt. Tampocno pretenc convertir això en la Fa-geda d’en Jordà.
Exacte. La ciutat és la ciutat...La ciutat té elements de civilitat i decivilització extraordinaris. La visió al
capvespre quan es comencen aencendre els llums de les botiguesi dels fanals i tot adquireix aquell aireen què sembla que tot és possible...La vida es fa moderna. No aspiro atrobar un bosc aquí. Però evident-ment, si amb el fum del tabac i elmenjar ens preocupem, és normalque ho fem amb l’aire que respirem.En aquesta lluita sempre m’hi tin-dran a favor, però també sé que sivull aire net haig d’anar al Montseny.
I fas vida de barri?Sí, tant com puc. A la meva zona en-cara hi ha petit comerç. El meu ba-rri, però, també inclou les botiguesde plaça Urquinaona i els centres co-mercials de la plaça Catalunya.
I al barri, tens algun lloc preferitper estar tranquil?Algunes illes interiors que s’hanrecuperat. Però a l’aire lliure és un ba-rri força dur. I ara, i vull insistir en això,pateixo l’incivisme de la gent que vaen bicicleta i patinet per les voreres.Les bicicletes han d’estar fora de lesvoreres, que són per als vianants,perquè poden arribar a matar algú.
Ara que dius això, ets molt de pas-sejar pel barri?Sí. I ara, amb el bar de vins que vamobrir amb la meva dona, entre Bruc
i Girona, aquest recorregut el faigmolt sovint.
Com és l’experiència d’obrir unrestaurant a l’Eixample?L’ànima del negoci és la meva dona.L’avantatge és que no hi ha un barde vins com el nostre, perquè és unceller urbà. Quan hi entres trobes settines d’acer inoxidable d’uns 150 li-tres amb diferents varietats de vins,que permet fer tastos. I també tenimuna cuina inspirada en el Priorat.
Aquesta idea de portar el Priorata l’Eixample té un punt poètic.Sí... Ara el Priorat és al cor de Barce-lona a través del Celler Vall Llach,però també Catalunya és al cor delsturistes, que en aquella zona sónmolts. Entren, i molts ja saben, per-què el boca-orella va funcionant, quetrobaran una cosa que no són tapesi que és ‘typical catalan’. I aquesta ex-periència d’autenticitat hi ha gentque la busca.
Vendre una idea diferent. Correcte. I el públic d’aquí també sapel tipus de local que és i què s’hi fa.Això és molt important. I, a banda,estem en un punt que es trobamolt fàcilment, a prop de la Casa deles Punxes i en el camí del passeig deGràcia a la Sagrada Família.
Antoni Bassas / Periodista
Antoni Bassas ens fa un forat enmig del seu intens dia a dia a l’Ara, on formapart de l’equip directiu des del principi. Fa tres dècades que viu a la Dreta del’Eixample, cosa que vol dir que parlem amb un veí de gairebé tota la vida.Sense ser nostàlgic, hi ha força coses de l’Eixample actual que no li agraden.
“Hi ha un encariment queexpulsa la gentd’una maneraindecent”
Perfil | Una vida dedicada al periodismeAntoni Bassas va néixer a Gràcia el 1961. Amb només 16 anys ja treballava a Ràdio Joven-tut. Des de llavors ha teixit una carrera periodística que li ha merescut un gran reconeixe-ment. Des de la ràdio, la televisió i ara des d’un diari, és un referent del periodisme català.
“La quantitat de gentque dorm al carrer entreUniversitat i Urquinaonaposa la pell de gallina”
L’Entrevista
Albert RibasDRETA DE L’EIXAMPLE
“Hi ha un encariment queexpulsa la gentd’una maneraindecent”
líniaeixample.cat 19 de febrer del 2020
Esquerra de l’Eixample
| 8
Els alumnes de l’Escola Urgellno mengen carn ni peix. Al-menys durant l’horari lectiu. I ésque el menjador d’aquest centreconcertat ofereix, des de fa 60anys, un menú ovolactovege-tarià, és a dir, basat només enverdures, fruites, ous, llet i de-rivats. “Tenim una dieta queprioritza els productes d’ori-gen vegetal i de proximitat”,afirma Betlem Polo, directoradel centre, a Línia Eixample.
Les raons per les quals ho fansón diverses, però la directora endestaca una de principal: la sa-lut integral dels alumnes i delmedi ambient. “És un dels pilarsde l’adventisme”, diu en refe-rència a una de les branques delcristianisme protestant i quepredomina en la filosofia delcentre. “Som l’únic centre pro-
testant de Barcelona i, a Espan-ya, només n’hi ha quatre que si-guin adventistes”, assegura Polo.
El projecte nutricional delcentre se sosté a partir d’un re-forç en la presència de produc-tes d’origen vegetal però tambéen el consum de productes fres-cos i de mercat. “Oferim una die-ta molt completa, supervisadaper nutricionistes”, explica ladirectora. Al menú del menjadorescolar, menys carn i peix, hi hade tot: un dia hi ha amanida va-riada amb fruits secs, espague-tis a la napolitana i fruita de tem-porada; un altre, crema de ver-dures, escalopa vegetal amb pa-tates fregides i fruita... Així, finsa arribar als 20 menús planificatsque tenen per al curs escolard’enguany.
RESPECTE CAP A LA NATURAUn dels altres objectius, però, ésla responsabilitat ecològica en-vers el medi ambient. “El nostreideari es basa també a educar en
salut i respecte cap a la natura”,diu la directora. “És un projectesostenible”, afegeix. De fet, en-titats com Greenpeace fa anysque avisen de les conseqüènciesclimàtiques que té el consum ac-tual de carn. D’acord amb l’ONG,el 80% de la desforestació s’a-tribueix a l’activitat ramadera,
igual que una part de les emis-sions de gasos que afecten lacapa d’Ozó. No obstant això, norecomanen esborrar del totaquests productes del menú dia-ri però sí una dràstica reduccióde la producció i consum decarn i peix, apostant per una“dieta baixa en proteïna animal
i on predominin els productesd’origen vegetal, ecològics i lo-cals”. D’altra banda, l’Organit-zació Mundial de la Salut tambérecomana disminuir la presèn-cia de la carn en les dietes, tot ique reconeix que les opcionscàrnies i vegetarianes tenen elsseus respectius avantatges.
Un menjador sense carn ni peix» L’Escola Urgell ofereix un menú vegetarià, amb ous i amb productes de proximitat, des del 1940» El projecte manté una dieta amb els nutrients necessaris alhora que és responsable amb el planeta
A la cuina de l’Escola Urgell no hi ha mai carn ni peix. Foto: Línia Eixample
Felipe ValenzuelaESQUERRA DE L’EIXAMPLE
Dones i música | Xerrada sobre el jazzEl Centre Cívic Golferichs organitza una conversa amb música en viu sobre lapresència de les dones a l’escena del jazz de Barcelona. L’acte es farà el 27 de febrer a les 19:30h i la protagonista serà Helena Morén, periodista musical.
líniaeixample.cat 19 de febrer del 2020
| 10
Sant Antoni
El gimnàs Sant Pau fa 80 anyslluitant per sobreviure
SOCIETAT4El Gimnàs SocialSant Pau fa 80 anys. El projecte,que es va inaugurar l’any 1940, co-mençarà les celebracions del seuaniversari el pròxim 22 de febreramb diverses activitats, entre lesquals destaquen un concert al Si-decar i una exposició, entre altres.L’objectiu, celebrar que segueix enpeu després d’uns mesos on eltancament de les seves instal·la-cions semblava imminent.
El passat mes de maig, pocsdies abans de les eleccions mu-nicipals, el gimnàs va anunciarque tancava. Pocs dies després, di-versos candidats i entitats es vanmobilitzar perquè no marxés del
barri un equipament que des defa dècades ajuda col·lectius so-cialment vulnerables, com ara lagent sense sostre o dones super-vivents de la violència de gènere.
Les últimes novetats relacio-nades amb aquest projecte reve-len que, en un futur pròxim, elconsistori finalment invertirà elsdiners acordats per poder man-tenir el projecte en peu. La sub-venció municipal, però, no s’ha po-gut fer efectiva de moment pelsdeutes de l’entitat amb la Segure-tat Social, argumenten fonts mu-nicipals. Segons el mateix gimnàs,les negociacions amb els tècnicspúblics van bé encaminades.
URBANISME4L’edifici del nú-mero 30 del carrer Parlament,on hi havia l’escola Griselda,continua buit. La pujada delpreu de lloguer i la manca dematrícules van obligar aquestcentre concertat a tancar portesel maig de l’any passat i a aco-miadar-se de l’edifici on va estardurant 50 anys.
Ara, el bloc està tapiat i, segonsexpliquen els veïns, el vigila unguàrdia de seguretat contractat perNúñez y Navarro, la propietat ac-tual. “Així eviten ocupacions.Aquesta estratègia és recurrent perpart dels especuladors”, denun-cien des de Fem Sant Antoni.L’entitat lamenta que, de mo-ment, no s’ha presentat cap pro-jecte sòlid per a l’edifici, que estàbuit des de fa més de mig any. Perla seva banda, des de Nuñez y Na-varro han declinat comentar ressobre el futur de l’edifici.
PROBLEMES ECONÒMICSEl 2019, els més de 170 alumnesque estudiaven a l’escola Gri-selda van haver de ser reubicats,
després que la cooperativa ques’encarregava del centre no po-gués fer front a les despeseseconòmiques. Diverses entitatsveïnals del barri i de la ciutat vansortir en defensa de la funció so-cial que feia el centre, amb for-tes arrels a Sant Antoni.
El contracte amb la propietats’havia acabat 15 anys abans deltancament, però la cooperativa
va trobar una pròrroga que els vapermetre seguir oberts fins al’any passat. El centre tampoc vapoder passar a ser una escolad’ensenyament públic, perquèno complia el requisit bàsic de te-nir un immoble en propietat.L’escola, a banda, tenia un fortnivell de segregació, ja que al-menys el 80% de l’alumnat erad’origen estranger.
L’edifici on abans hi havia l’escola Griselda, ara tancat. Foto: Arxiu
L’edifici de l’antiga escolaGriselda, per ara sense futur
Sense sostre | La caseta del mercat provisionalJordi Coronas, regidor i portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament, ha denun-ciat que a la ronda Sant Antoni encara hi ha la caseta de l’antic mercat provisional.“Ara hi ha gent que l’ocupa per dormir, rodejats de brutícia”, ha alertat a Twitter.
líniaeixample.cat 19 de febrer del 2020
Dreta de l’Eixample
11 |
El jovent lluita per no perdre el teixit del barri
ENTITATS4El jovent de la Dre-ta de l’Eixample no vol esperara ser escoltat i s’ha organitzat, através del casal La Dreixa, perlluitar contra la pèrdua del teixitsocial que, segons denuncien,pateix el barri.
L’escenari del barri –ambel lloguer més alt de l’Eixample–és, en termes del jovent de LaDreixa, crític. Diuen que el veï-nat està sent expulsat i que elsque es queden també estan afec-tats, ja que cada cop es trobenamb un entorn més reticent a fervida social. “Tots som d’aquestbarri però no sabem què passa-rà d’aquí a un parell d’anys, nosabem si hi podrem seguir vi-vint”, afirmen joves del casal.
A través de xerrades, as-semblees i cicles de conscien-ciació social, el casal convida elsveïns a formar part de la sevaentitat. Ho fan des de fa tresanys, però buscant sempre unnou espai, ja que no tenen localpropi. “Els joves de La Cruïllaens deixen fer servir el seu es-pai, però són a Sagrada Famí-lia”, lamenten. I és que el fetd’haver d’anar a un altre barri
sovint impedeix que altres jovespuguin interessar-se per ells. “Avegades hi ha gent que vol for-mar part del projecte però no te-nim un lloc on adreçar-se”, ex-pliquen. A la Dreta hi ha tres en-titats més sense local. “Hi ha laCasa Elizalde, però és per a totel districte i és impossible pro-gramar-hi activitats”, afirmenels joves que, des de fa tresanys, també col·laboren amb laFesta Major del barri.
EL LOCAL QUE NO ARRIBAEl consistori va comprar l’any2018 l’edifici d’Aragó 317 per fer-hi habitatges i equipaments. Lesobres havien de començar a fi-nals del 2019, però el projecteencara està en licitació.
Des del casal lamenten que,llevat de l’espai de La Cruïlla, ha-gin de fer malabarismes per tro-bar llocs on reunir-se. “Molts jo-ves s’inscriuen a caus d’altres dis-trictes perquè són els coneguts”,diuen, tot i que, gràcies a l’ex-periència d’aquests anys, mirenamb optimisme la implicaciódels seus veïns i veïnes amb unprojecte social com el seu.
MEDI AMBIENT4Un grup nom-brós de veïns i veïnes del distric-te va tornar a rebutjar divendrespassat els alts nivells de conta-minació que hi ha a l’Eixample. Iés que la plataforma EixampleRespira va organitzar la seva ter-cera manifestació en pocs mesosper fer sentir la seva veu. La pro-testa, que va aconseguir reunirunes 400 persones, va arrencaruna mica abans de les sis de la tar-da a la cantonada entre Valènciai Bruc per celebrar una peculiarversió del Carnestoltes d’enguany.
“El tòxic-districte més conta-minat de la ciutat donarà la ben-vinguda al rei de la disbauxa, ‘lorei cotxe’, que arribarà acom-panyat, com de costum, de la ‘rei-na contaminació”, deia l’entitat ales seves xarxes socials.
Durant la manifestació, elsveïns van cridar diferents procla-mes contra la realitat ambientalque els toca viure cada dia. “Quèpassa, què passa? Que contaminamassa!” o “Aragó fa pudor i sabemla solució!”, van ser algunes de lesconsignes que es van poder sen-
tir. El portaveu d’Eixample Res-pira, Guille Lópex, va afirmar quel’objectiu de la plataforma és “fis-
calitzar” les administracions méscontundents i va recordar que elmateix Ajuntament de moment ha
dit que la Zona de Baixes Emis-sions no és suficient.
EL DISTRICTE DELS COTXESSegons dades de l’Ajuntament,l’any 2018, només al carrer d’A-ragó hi van circular 84.000 cot-xes diaris. A més, a l’Eixample hiha vuit dels carrers amb méstrànsit diari de tota la ciutat: laGran Via (58.000), Balmes(35.000), València (31.000),Numància (29.000), Muntaner(25.000), Aribau (23.000) i Ma-llorca (16.000).
La protesta va reunir unes 400 persones. Foto: Joanna Chichelnitzky
Eixample Respira torna a exigir“menys cotxes i més salut”
Espai públic | Inaugurats els nous jardins d’Agustí CentellesEl nou espai que hi ha a l’interior d’illa del Palau Macaya es va inaugurar divendres
passat després que obrís les seves portes fa unes setmanes. L’espai homenatja el fotògraf Agustí Centelles, un dels pares del fotoperiodisme modern europeu.
L’entitat va organitzardivendres passat latercera manifestacióen pocs mesos
Intel·ligència artificial aplicada a la medicina per detec-tar el que l’ull humà no pot veure. Així funciona la pla-taforma de suport al diagnòstic, dissenyada per traduirles imatges mèdiques en dades i ajudar, d’aquesta ma-nera, a prendre decisions clíniques. Una innovació en eldesenvolupament del qual ha participat l'equip Cetir As-cires, al costat d’enginyers d'aquest grup biomèdic, i queja ha permès tractar de forma més ràpida, precisa i per-sonalitzada més de 10.000 pacients des de la seva im-plantació el 2018.Aquest sistema, que rep el nom d’AsciresTools, té la seva
base en la radiòmica: converteix les imatges mèdiques endades quantificables. Combinant una selecció de pro-gramaris especialitzats en diagnòstic clínic al costat de des-envolupaments propis, permet des de mesurar volums enel cervell per diagnosticar malalties com l'Alzheimer, la de-mència, l'epilèpsia o l'esclerosi múltiple, fins a fer tracto-grafies cerebrals, cartigrames, visualització en 4D del fluxsanguini en l'aorta, o realitzar biòpsies hepàtiques virtu-als en qüestió de minuts amb una fiabilitat del 98%.
Aquesta és la forma de Cetir Ascires de fer un pas més enla innovació tecnològica i marcar la diferència aportanta les proves diagnòstiques el seu saber fer en genètica ibioinformàtica. Com explica José Manuel Santabárbara,
enginyer coordinador del projecte: "Fem un postproces-sament de les imatges, basat en l'obtenció de biomar-cadors europeus que, amb radiòmica i intel·ligència ar-tificial, permeten diagnosticar més enllà del que l'ull humàés capaç de veure". A més, "aquesta plataforma canvia elflux de treball de la radiologia tal com el coneixíem finsara. Fem el salt a la radiologia quantitativa, en què els es-pecialistes compten amb molta més informació peremetre un diagnòstic més precís i valorar amb més ex-actitud la resposta a teràpies, controlant el pacient i do-nant-li un autèntic tractament personalitzat".
Quan la millor tecnologia és només el principi La plataforma bioinformàtica es consolida a les clíniquesCetir Ascires i en tots els equips Cetir de Diagnòstic per
la Imatge integrats en una desena de centres hospita-laris i metges de Catalunya, de la mà de l'última inno-vació tecnològica en imatge mèdica. La doctora Blanch,responsable de la unitat de radiologia de Cetir Ascires,destaca: “La disponibilitat de la més moderna tecnolo-gia associada amb els programes de postprocessamentde les imatges permet una detecció més precoç de lamalaltia, factor crucial en àmbit com l’oncològic, el car-diològic i el neurològic, entre d’altres. Podem detectartambé des de microtrencaments musculars fins a danysprovocats per un infart de miocardi, estudiar miocar-diopaties en etapes molt precoces i quantificar, mit-jançant algoritmes matemàtics, petites variacions no per-ceptibles per l'ull humà que podrien estar associadesa una determinada patologia".
Intel·ligència artificial integrada a l’última tecnologia mèdica per arribar allà on l’ull no hi veu
Cetir Ascires implanta una plataforma bioinformàtica capaç de valorar amb dades quantitatives les imatges obtingudes per al diagnòstic
El software bioinformàtic està instal•lat a tots els equips de Diagnòstic per Imatge de Cetir a Catalunya
líniaeixample.cat 19 de febrer del 2020
| 12
Sagrada Família
El jove migrant de la CasaCádiz que compleix somnis
MIGRACIÓ4El jove Brahim BenOuiguename s’ha fet popularaquests darrers dies. El barri, i gai-rebé la ciutat sencera, s’ha bolcatamb ell després que hagi aconse-guit un dels seus somnis: jugar afutbol en un equip de la ciutat.
El club en concret és el CanClota-La Plana-Can Cervera,que l’ha acceptat després de su-perar les proves d’accés. “Vaigarribar en pastera i somniava desde petit jugar en un club deBarcelona”, va dir en Brahim aTwitter. El jove va arribar a lapenínsula amb 17 anys, quan la
seva família li va poder pagar unviatge en pastera. Després deviure a un centre de menors, esva trobar al carrer en fer 18anys. Ara viu a la Casa Cádiz, uncentre ocupat i autogestionatque ajuda persones sense sostre.Està situat a pocs metres de labasílica de la Sagrada Família.
Després de sortir a la porta-da de El Periódico, en Brahim vaafirmar que “abans als Menasens posaven a la portada demanera negativa, però ara sor-tim en portada per parlar delsnostres somnis”.
ENTITATS4L’Agrupació d’Escol-tes Antoni Gaudí lamenta seguiren la mateixa situació que fa duessetmanes. Després d’una reunióamb la constructora del temple, elsescoltes han guanyat dos mesosabans de ser expulsats del local ones reuneixen des de fa 60 anys.
No obstant això, en conversesamb Línia Eixample, represen-tants de l’entitat es queixen de l’ac-titud “no negociadora” de la jun-ta durant la reunió de després dela manifestació per buscar solu-cions. “Només començar ens vandir que no estaven disposats a dia-logar, que haurem de marxar sí osí”, diuen des de l’agrupació.
Des de la Junta Constructorade la Sagrada Família, per la sevabanda, expliquen en un comuni-cat que van oferir als joves dadesd’ocupació de centres cívics, espaispúblics i escoles públiques pro-peres al temple per tal que el cauels pogués fer servir els caps de set-mana. El cau avisa, però, quetambé necessiten espais per a lesreunions o per als consells internsque no són els dissabtes. “L’es-
coltisme també és un punt detrobada”, diuen des de l’organit-zació. “Fem aules d’estudis, ensajuntem per veure’ns o fer la tar-da”, afegeixen en relació amb l’es-perit de l’escoltisme que tambécrea vincles entre el veïnat.
EL TEMPLE, DISGUSTAT?En una publicació a Twitter, el re-gidor del Districte, Jordi MartíGrau, va defensar la setmana pas-sada que el cau es quedés al barriamb un missatge contundent con-
tra el Patronat. “Els mercaders alsquals Jesús va fer fora del temple”,va dir Martí fent referència als es-coltes. Sembla que aquestes de-claracions no van agradar a lajunta de la basílica, ja que, segonsdiuen des de l’AE Gaudí, es neguena participar en una taula de nego-ciació que inclogui el Districte.
Per altra banda, fonts del Dis-tricte asseguren que no els hanarribats notícies del malestar de lajunta constructora i que esperenreunir-s’hi aviat.
Escoltes al terrat del seu local a la Sagrada Família. Foto: Línia Eixample
Els escoltes critiquen l’actitud“no negociadora” del Patronat
Castellers | Lideratge renovatEls Castellers de la Sagrada Família tenen una cara nova al capdavantde la colla. Anna Jiménez, que es va estrenar durant la diada de SantaEulàlia, relleva Hugo Bernábeu en la direcció dels de la camisa verda.
En Brahim, a la dreta, a la Casa de Cádiz. Foto: Twitter (@SenseSostreBcn)
líniaeixample.cat 19 de febrer del 2020
| 14
Fort Pienc
URBANISME4La pacificació decerts trams del districte semblaestar triomfant entre el veïnat delFort Pienc. L’augment d’eixosverds és una de les prioritats delsveïns i veïnes del barri, que nos’obliden que la pacificació delcarrer Sicília va ser un dels pro-jectes que es va posar al da-munt la taula abans de la darre-ra campanya electoral.
D’aquesta manera, aconse-guir que els vianants guanyin es-pai al carrer Sicília és una de lespropostes principals del veïnatde cara al Pla d’Actuació Muni-cipal d’aquest mandat. “Enaquesta zona ja hi ha poc trànsitde cotxes, seria un projecte in-teressant”, diuen des de l’asso-ciació de veïns a Línia Eixample.
L’any 2018, l’Ajuntament vainvertir quasi tres milions d’eu-ros en la pacificació del voltantdel carrer Ribes, entre el tramd’Ausiàs March i Alí Bei. El pro-jecte ha agradat al veïnat, que la-menta que les úniques zones on
el vianant té prioritat són preci-sament les fronteres del barri:Passeig de Sant Joan, l’Avingu-da Diagonal i Marina.
La pacificació del carrer Sicí-lia permetria crear un eix verd alcor del barri, ja que la idea prin-cipal és que el tram pacificat d’a-quest carrer arribi fins a la plaçade la Sagrada Família. Els veïnsdefensen el seu impacte positiu,ja que passaria per Gran Via de lesCorts Catalanes. “En aquell en-creuament hi ha molts accidentspel semàfor, l’ambre i els cotxesque volen pujar”, diuen des del’entitat. “Els vehicles han decreuar-se amb bicicletes, via-nants, busos i taxis”, afegeixen.
REVOLUCIÓ VERDADurant la passada campanyaelectoral, Barcelona En Comú esva comprometre a transformardiverses zones de la ciutat, entreelles l’Eixample. Es van prometrepacificacions amb prioritat per alsvianants als carrers de Comte
de Borrell, Rocafort o Girona. Sibé ja s’han anunciat les primeresmesures de transformació per alcarrer Girona, la pacificació delcarrer Sicília també està previs-ta per a aquest mandat.
“És una idea que està acor-dada però no volem que es dei-xi de banda i s’hagi de fer en la
següent legislatura”, avisen desde l’entitat veïnal. L’objectiudels veïns i veïnes és que la pla-nificació d’aquest projecte nopassi del primer any del governactual. “Aquesta idea ha de trans-formar-se en una de més sòlida,amb un pressupost i dates, per-què a finals d’aquest mandat ja
estigui acabada”, manifesten.“És un projecte molt beneficiósper al barri, sobretot per a un dis-tricte on gairebé no hi ha zonesper passejar”, afegeixen els veïns,els quals han agafat com a refe-rent l’avinguda Mistral de SantAntoni o l’avinguda Gaudí de laSagrada Família.
Els veïns volen menys cotxes» La transformació del carrer Sicília va ser una de les promeses de la darrera campanya electoral» Els veïns del barri insisteixen en la reforma per tal que estigui feta abans que s’acabi el mandat
Els veïns reclamen la pacificació del carrer Sicília perquè els vianants tinguin més espai. Foto: Felipe Valenzuela
Festes majors | Exposició al Centre Cívic Fort Pienc El Centre Cívic Fort Pienc acull fins al 28 de febrer una exposició sobre les festes ma-jors de la ciutat, on mostra imatges de guarnits festius provinents d’arxius fotogràficsamb l’objectiu d’impulsar i recuperar l’expressió i tradició festiva de tota Barcelona.
líniaeixample.cat 19 de febrer del 2020
Comerç
15 |
TRADICIÓ4Els eixos comercialsdel districte s’afegeixen a les en-titats veïnals per celebrar el Car-nestoltes. Des de demà i fins al 26de febrer diverses associacions debotiguers i botigueres celebraranla tradicional festa amb esdeve-niments i, fins i tot, organitzantles rues dels barris.
Un dels eixos que celebraràel Carnestoltes és l’entitat CorEixample, l’agrupació de co-merç del barri de la Dreta del’Eixample. Un any més, l’enti-tat organitza la Rua de Carnes-toltes del barri, que arriba a laseva tercera edició. L’entitatanima tots els veïns i veïnes aparticipar-hi. La convocatòria ésal passatge de les Escoles a par-tir de les cinc de la tarda i el re-corregut acabarà a la Casa Eli-zalde amb diverses actuacionsmusicals i una festa.
CARNAVAL ALS MERCATSEl Mercat de Sant Antoni tam-bé celebrarà Carnaval conti-
nuant amb la seva tradició deguarnir les instal·lacions. Elmercat també organitzarà unconcurs de disfresses entre tot elpersonal a partir de les 10 delmatí de demà dijous.
D’altra banda, el Mercat de laConcepció també viurà l’arriba-da del rei Carnestoltes amb elveïnat. Demà organitza un ballde Carnaval a les 10 del matí i unconcurs de disfresses entre elsparadistes, que es podrà veuredes de demà mateix a les 10 delmatí fins divendres a les dues dela tarda. A més, el mateix di-vendres, els més petits podranaprendre a fer màscares de Car-naval al mercat des de les 11 delmatí. Per últim també ha orga-nitzat un seguici fúnebre de laSardina per acomiadar-se delCarnaval el 26 de febrer a la unadel migdia.
Un altre mercat, en aquestcas el provisional de l’Abaceria,també ha anunciat que el circarribarà a les seves instal·la-
cions a partir de les 11 del matíd’aquest dissabte.
UNA RUA PER BARRIPel que fa a les rues de Carnes-toltes als barris, aquest dissabteel Fort Pienc la posarà en marxaa partir de les cinc de la tarda a
la plaça Fort Pienc. El recorregutacabarà amb xocolata desfetarepartida per l’associació de veïnsi veïnes. L’Esquerra de l’Eixam-ple també farà la rua dissabte.Començarà a les cinc de la tardai sortirà des del Centre cívic Ur-gell per acabar al carrer del Con-
sell de Cent, entre Comte de Bo-rell i Viladomat, amb un ball iuna xocolatada. Sant Antoni, perla seva banda, farà la rua el ma-teix dia i a la mateixa hora. Sor-tirà des del Centre Cívic CotxeresBorrell per acabar als Jardins del’Alguer amb una xocolatada.
El comerç també es disfressa» Els mercats de l’Eixample celebraran a partir de demà el Carnestoltes amb activitats per als veïns
» Els barris organitzen diverses rues i conviden la gent a disfressar-se i gaudir de la festa
Paradistes del mercat de Fort Pienc disfressats pel carnaval de l’any passat. Foto: Mercats BCN
Accessibilitat | Revisió dels accessos als comerçosUna trentena d’estudiants de la Universitat Internacional de Catalunya que van
recórrer diverses botigues del districte acompanyats de persones amb discapacitatfuncionals han presentat ara solucions per a diversos comerços de l’Eixample.
| 16
líniaeixample.cat 19 de febrer del 2020 El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona
veïns en línia
Algunes entitats celebren que l’Hermitage no es faci a la Barceloneta i d’altres ho critiquen
El museu de la discòrdiaCULTURA/ Després d’un debat que hadurat anys, la nova bocana del Port, ubi-cada a la Barceloneta, en principi no seràla seu d’una franquícia del museu rus del’Hermitage. Aquesta notícia, que l’Ajun-tament va anunciar el passat 27 de gener,va generar reaccions oposades entre lesentitats veïnals de la zona.La Plataforma per un Port Ciutadà, in-
tegrada per un gran nombre d’aquestesentitats, va celebrar aquesta decisió i vaconsiderar que els quatre informes tècnicsencarregats pel consistori (i que van mo-tivar la decisió de no acollir el museu) elsdonaven la raó. Aquests documents, se-gons va dir la plataforma en un comuni-cat, “treuen els colors a un projecte queformalment i en molts aspectes és un au-tèntic nyap”. Tanmateix, el mateix text as-senyala diversos aspectes que les entitatsconsideren que no queden prou reflectitsen els informes.Pel que fa a l’informe de mobilitat, les
entitats veïnals contràries al museu des-taquen el fet que el projecte “no contem-pla la greu situació de saturació en elsaccessos a la zona”. Quant a l’informesobre model cultural, afirmen que corro-bora que “no hi ha cap projecte cultural nimuseístic al document inicialment apro-vat pel Port”, i apunten que aquest en re-alitat busca “legitimar un potent negocide restauració”. En referència a l’informesobre viabilitat econòmica, recorden que“el projecte no seria sostenible per si sol amitjà termini”. Per últim, sobre l'informeurbanístic, lamenten que troben a faltaralgunes irregularitats assenyalades per la
plataforma anteriorment, com ara “la re-ferida a l'ús no portuari d'àrees guanyadesal mar per abocament de terra”. A més,posen de manifest altres arguments, entreels quals destaca “el fet que el 80% del fi-nançament vingui d'un fons d'inversió im-mobiliària establert a Luxemburg, amb800 habitatges a l'àrea de Barcelona i 150a la Costa Brava”.
VEUS FAVORABLES A L’HERMITAGETot i que són moltes les entitats que s’hansumat a les crítiques al projecte de l’Her-mitage -i que, per tant, han celebrat la de-cisió de l’Ajuntament-, també n’hi ha quedefensaven una posició contrària. En
aquest sentit, la plataforma Més Culturaper a Barcelona, que inclou l’Associació deVeïns de la Barceloneta, s’ha mostrat sem-pre a favor del museu i, en un comunicat,ha lamentat “el veto imposat per l’Ajunta-ment”. També ha recordat que els infor-mes tècnics “no són vinculants” i hadenunciat que responen a la voluntat delconsistori “de trobar arguments que justi-fiquin el rebuig que han tingut sempre alprojecte”, basat en “prejudicis ideològics”.
CONSTERNACIÓ/ La junta i el personal de la FAVB i dela revista Carrerhan mostrat la seva consternació i el seucondol per la mort de David Caminada, el periodista quetreballava a l’Ajuntament de Barcelona i feia de professora la Universitat Pompeu Fabra. Caminada era parella dela també periodista Cristina Palomar, companya de l’as-sociació, i va morir el 22 de gener als 52 anys, en no su-perar les ferides provocades per un apunyalament queva patir el dia 20 quan sortia de la feina.Un jove de 29 anys i de nacionalitat sueca va apun-
yalar Caminada en un carrer proper a la plaça Sant Jau-me. A causa d'això, el periodista va ser traslladat en estatcrític a l'Hospital Clínic i, després de ser intervingut, va pas-sar a la Unitat de Cures Intensives. Malgrat els esforços delsmetges, no va ser possible salvar-li la vida.El treballador de l'Ajuntament no va ser l'única vícti-
ma que va provocar l'assassí aquell dia: abans, el criminalja havia matat un altre home i una dona. A banda, tam-bé havia robat una motocicleta. L’home va ser detingutdesprés d’atacar Caminada, ja que els companys de fei-na de la víctima el van interceptar i van avisar la GuàrdiaUrbana. El dia 23, el jutjat d’instrucció número 19 de Bar-celona va acordar presó provisional, comunicada i sen-se fiança per a l’arrestat.
Condol del moviment veïnal per l’assassinat de David Caminada SALUT/El pas del temporal Glòria per la ciutat va causar
nombrosos desperfectes, també en estructures d’amiant.En aquest sentit, un cop superada la borrasca, la comis-sió contra l’amiant de la FAVB va alertar que algunes teu-lades o jardineres antigues, fetes d’aquest material, s’ha-vien desprès, trossejat o trencat a causa de les fortes ven-tades i pluges.La comissió va recordar, en un comunicat, que es trac-
ta d’un “element altament cancerigen”, de manera que elmínim contacte o exposició suposa un perill per a la sa-lut. Per tant, en el mateix text, va recomanar als veïns i veï-nes que es trobessin “qualsevol desperfecte de fibrociment”que avisessin a la Guàrdia Urbana o truquessin al 112 enlloc de manipular-lo, ja que aquesta feina l’han de realit-zar únicament empreses especialitzades.
El temporal Glòria afectaestructures fetes d’amiant
La plataforma Més Cultura, que inclou l’AVBarceloneta, lamenta ladecisió de l’Ajuntament
17 |
líniaeixample.cat19 de febrer del 2020El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona
veïns en línia
SALUT/ La plataforma Stop 5G vaalertar dels riscos per a la salutque comporta aquesta nova tec-nologia el passat 16 de gener, enuna xerrada informativa celebradaa la FAVB i amb el suport d’Ecolo-gistes en Acció. Des de la platafor-ma, demanen a les administra-cions que obrin un debat públic ique escoltin els científics experts enel tema abans d’implantar el 5G.Precisament, aquesta xerrada es
va fer el mateix dia que un articlecontrari al 5G, en el qual es deia queaquesta tecnologia “no és innòcua”,va desaparèixer del web de l’Ajun-tament. Tot plegat, a les portesd’un Mobile World Congress quetindrà el 5G com a protagonista.
Stop 5G alerta delsriscos d’aquestatecnologia
URBANISME/L’Ajuntament comprarà final-ment les casetes del carrer Encarnació, aGràcia, després d’arribar a un acord amb lapropietat. En total, el consistori haurà degastar-se 7,4 milions d’euros en aquestaoperació: 6 milions per a la compra de les ca-setes i 1,4 en una indemnització a la famíliapropietària, necessària per deixar senseefecte la llicència que en el seu moment esva concedir per començar les obres. Abanda, la propietat ha retirat el contenciósadministratiu que va interposar contra elprocés de catalogació de l’alzina. Aquest anunci va arribar a mitjans de
gener, després de mesos de lluita veïnal persalvar les casetes i convertir-les en equipa-ments. Ara, l’Ajuntament hi vol construir unaescola bressol, alhora que hi ha damunt la
taula l’opció de fer-hi pisos socials. La plata-forma Salvem l’alzina, a través de les sevesxarxes socials, ha celebrat l’acord entre elconsistori i la propietat com “una nova fitaassolida”, però també ha recordat que en-cara queda “molta feina” a fer. En aquestalínia, des de l’entitat han deixat clar que es-taran molt a sobre del procés i han reclamatque els veïns hi puguin participar.Davant de la pressió veïnal, la clau que el
govern municipal va trobar per aconseguirl’expropiació de les casetes d’Encarnació vaser la catalogació de l’alzina bicentenàriaque hi ha al jardí de la parcel·la on estan ubi-cades. Aquest fet va permetre que s’atures-sin les obres d’enderrocament de les casesque la propietat volia dur a terme amb l’ob-jectiu de poder-hi construir pisos.
Victòria veïnal: l’Ajuntament comprarà les casetes d’Encarnació
POBRESA/ L’Aliança contra la Po-bresa Energètica (APE) va oferir, el22 de gener a la FAVB, un assesso-rament col·lectiu sobre drets i ser-veis bàsics. La convocatòria anavaadreçada, sobretot, a aquelles per-sones que tenen deutes d’aigua,llum o gas que no poden pagar, oque es veuen obligades a viure coma ocupes sense els subministra-ments bàsics. Segons va informar l’APE a les
seves xarxes socials, a l’acte esvan detectar “nous casos que pa-teixen l'abús de les subministra-dores”. Per aquest motiu, l’entitatva anunciar que oferiria un nou as-sessorament col·lectiu a la seu dela FAVB el dia 5 de febrer.
L’APE assessorasobre serveisbàsics a la FAVB
IGUALTAT/ El Casal Mas Guinardóva acollir, el 23 de gener, una xe-rrada sobre construcció del poderpopular i polítiques feministes,organitzada per l’espai de debatEl Garrofer amb el suport de l’As-sociació de Veïns i Veïnes Joan Ma-ragall del Guinardó. L’acte, que va funcionar com
un intercanvi d’experiències entreles diverses assistents, va comptaramb la presència d’algunes acti-vistes de moviments locals. D’altrabanda, també hi va participar unamilitant de Ciudad Futura, un par-tit polític creat a Rosario (Argenti-na) l’any 2013, que va sorgir de lafusió de dos moviments socials dela mateixa ciutat.
Xerrada sobrepolítiques feministesal Mas Guinardó
Els veïns de la Dreta de l’Eixample volenque el Taller Masriera sigui per al barri
EQUIPAMENTS/ La reoberturadel Taller Masriera, tancat des del'any 2009, continua sent una deles lluites de l’Associació de Veïnsi Veïnes de la Dreta de l’Eixamplei altres associacions, que el vol-drien convertir en un teatre i enun espai per a les entitats. Men-trestant, la Fundació Pere Relats,que es dedica al sector de les resi-dències per a gent gran i que ésl’actual propietària de l’edifici, elvol vendre per poder tirar enda-vant la construcció d’una nova re-sidència al carrer Llacuna delPoblenou. El president de l'entitat de la
Dreta de l'Eixample, Jaume Arti-gas, explica que l'objectiu delsveïns és que l’Ajuntament impulsiun projecte per convertir l’edifici“en un ateneu on, d’una banda, hihagi un teatre i, de l’altra, sigui uncasal per a les entitats”. Els col·lec-tius a favor d'aquesta proposta esvan agrupar al voltant de la Plata-forma Masriera i, fa temps, van ferpúblic un manifest que demana“fer renéixer un espai emblemàtica hores d’ara en desús” que haacabat “desballestat, malmès,abandonat i ennegrit a causa dela pol·lució”, mentre que al no-vembre van organitzar una jor-nada reivindicativa per seguirpressionant. Artigas també ex-plica que la voluntat dels veïns ésque, si el projecte tira endavant,tingui “una gestió cívica, no coml’actual model de la casa Elizaldeque no crea sinergies”. Per la seva banda, el gerent de
la Fundació Pere Relats, RaimonSerrallonga, explica que tenen
"signada una opció de compraamb un privat, però caduca elsprimers mesos d’aquest any" i re-coneix que no saben si s'execu-tarà. Pel que fa a l’opció quel’Ajuntament compri l’edifici, tot ique hi ha hagut converses, Serra-llonga no hi veu “un interès de ve-ritat” i afegeix que potser elconsistori espera que es tanqui lavenda a un privat per exercir eldret de tempteig.
UN EDIFICI AMB HISTÒRIAEl Taller Masriera és un edifici d’es-til neoclàssic construït el 1882 idissenyat per l’arquitecte Josep
Vilaseca i Casanovas, un dels mésreconeguts de l’època. És una rè-plica d’un temple romà i està pro-tegit com a Bé Cultural d’InterèsLocal. La història que hi ha al da-rrere és la dels pintors i joiersJosep i Francesc Masriera. Artistesi mecenes, van convertir l’edificien un taller d’orfebreria i pintura.El 1912, Lluís Masriera, fill deJosep, el va reconvertir en un tea-tre, que es va inaugurar el 1933.Durant la Guerra Civil, la Generali-tat republicana va confiscar-lo i,després, el règim franquista el vacedir a una congregació religiosa.
La Fundació PereRelats, actual propietària, volvendre l’edifici
Futbol sala | La ratxa del CFSE s’acaba contra el CastellónLa bona dinàmica del CFS Eixample de Pep Roig va arribar a la seva fi dissabte passatcontra el Castellón (1-3). Les roig-i-negres van arriscar amb portera-jugadora al segon
temps, després de veure’s perdent per 1-2, i les visitants van aprofitar-ho per sentenciar.
L’únic rècord que es va superarva ser el de participació. El keniàVictor Chumo i l’etíop Ashete Be-kere van fer bons els pronòsticsi van tornar a fer que el triomf enla Mitja Marató de Barcelonafos per a atletes africans. Elsvencedors van ser els més ràpidsdels 18.850 corredors i corredo-res que van prendre la sortida, toti que hi havia 23.000 inscrits.
El vencedor de la categoriamasculina va aconseguir la sevamillor marca personal, baixant dela xifra d’una hora (59 minuts i58 segons), però va quedar-se a14 del rècord de Mule Washiun.L’ugandès Stephen Kissa va pen-jar-se la plata, completant els 21quilòmetres en 1 hora exacta,mentre que el tercer en discòrdiava ser un compatriota del ven-
cedor, Moses Koech, amb el ma-teix temps que el segon.
Bekere, per la seva banda,tampoc va poder superar la plus-marca de Florence Kiplagat. Lavencedora va travessar la meta ensolitari (1 hora, 6 minuts i 37 se-gons), un resultat gairebé mig mi-nut superior al de la seva com-patriota Asnakech Awoke. Lakeniana Dorcas Kimeli va com-pletari el podi de la categoria fe-menina absoluta.
Pel que fa a la representacióespanyola, el sorià Dani Mateo ila valenciana Laura Méndez vanser els millors en les seves res-pectives classificacions. El castellàva ser setzè, aturant el cronò-metre en 1 hora, 2 minuts i 35 se-gons, mentre que de la corredo-ra d’Almussafes va aconseguiracabar en la 24a plaça amb untemps d’1 hora, 13 minuts i 19 se-gons, sent també una de les mi-llors atletes europees.
Les tres atletes més ràpides de l’edició d’enguany. Foto: MMB
Chumo i Bekere guanyen una Mitja amb rècord d’atletes» El kenià baixa de l’hora, però no supera la plusmarca de la prova» Dani Mateo i Laura Méndez van ser els espanyols més ràpids
Pau ArriagaL’EIXAMPLE
Classificacions2a Femenina de futsal Lliga EBA 3a de futsal DH Catalana de futsalEquip
CN CaldesFS CastelldefelsLa ConcòrdiaFS RipolletCervera-SegarraCFS EixampleAECSCésar AugustaAlmàsseraAliança MataróRed Star’sHispànic Torrent
PTS
3231302827232222222180
GC
3941385359454753596664102
GF
505148497353464949552814
5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.15.16.
Equip
CB MolletUE MataróCB CornellàBBA CastelldefelsCB VallsCB SalouAE BadalonèsJAC SantsEl OlivarCB RoserUE BarberàPalma Air Europa
PTS
303030292928272424222121
PC
128712111280120112681354135412341403144013231407
PF
137712861348127013171335132911531256124811931271
3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.
Equip
CE Sant JuliàOC La SentiuCCR CastelldefelsEsparreguera CFSFS SolsonaFS OlesaAlcoletge CFSBosco RocafortAECSSantpedor CEFSFS Sant SadurníCFS Laguna
PTS
31282624222019191918156
GC
669376727181817988676696
GF
768679636560676254583840
5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.15.16.
PTS
363633323122212116141310
GC
385337374158485063565668
GF
607662657756596251423931
1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.
La millor notícia pos-sible. El sènior mas-culí del CB Roser haaconseguit abando-
nar la zona de descens directe aCopa Catalunya després de der-rotar el Badalonès (89-87).
Els del Fort Pienc van decan-tar el matx a favor seu gràcies aun extraordinari segon parcial(25-16), però els badalonins equi-librarien les forces després depassar pels vestidors. Per sort perals de Juan Hereza, els petits de-talls van inclinar-se a favor seu ivan poder sumar un triomf clauen la lluita per la permanència.
L’equip afrontarà una nova fi-nal aquest dissabte a les sis de latarda, quan visitaran la pistad’un dels seus rivals directes, laUnió Esportiva Barberà.
EL FEMENÍ VISITA EL CUEREl sènior femení, per la sevabanda, voldrà mantenir la sevainèrcia positiva (triomf per 56-51contra el CBF Cerdanyola) en laseva visita d’aquest dissabte a dosquarts de vuit del vespre a la pis-ta del cuer, el CB Igualada.
Triomf del Roser,que surt deldescens directe
Per un futbollliure de la xacrade l’homofòbia
Sota el lema Fes-liun gol a l’homofòbia!A l’esport hi juga tot-hom!, les Panteres
Grogues van voler tornar a de-mostrar, diumenge passat, el seucompromís amb la lluita contral’homofòbia en el futbol.
Diferents membres de l’enti-tat van ser a la Nova Creu Alta deSabadell per participar en unacte celebrat en el marc del DiaInternacional contra aquesta xa-cra. La prèvia del matx entre elconjunt vallesà i el CF Orihuela,de Segona Divisió B, va ser el mo-ment triat per exhibir una pan-carta i per tornar a reclamar queaquest esport ha de ser un espailliure d’aquesta discriminació.
Equip
AlheñaGràcia FSCCFS EixampleMàgic SantsMonistrol FSSt. Andreu SagreraSant Joan CFSCEFS ProsperitatCFS CornellàSt. Andreu de la BarcaCFS Sant BoiFS Casserres
| 18
Esports
| 20
Silvia Blanch va desaparèixer l'estiu de2017 sense deixar rastre i l'última perso-na que la va veure és morta. Un any méstard, la jove periodista Alex haurà d'anarfins al poble del Montseny on vivia Blanchi on va ser vista per darrera vegada. Allà,coneixerà un dels principals sospitosos dela desaparició, pel qual sentirà una fortai irremeiable atracció.
Llibres
El último verano de Silvia BlanchLorena Franco
La Laura, la Marta i el Felo són tres amicsque, com cada cap de setmana, es dis-posen a sortir de festa per l’anomenadaRuta del Bakalao, que sumava 42 quilò-metres. Quan estan de camí, presencienun accident i hauran de decidir si s’atu-ren o continuen cap a la festa. Roger Tornsdirigeix aquesta obra de Manel Arévalo.
Al teatre La Gleva, a Barcelona.
Teatre
42 kmManel Arévalo
La cantant Núria Graham va aprofitar SantValentí per publicar una declaració d’a-mor als seus orígens irlandesos i, més con-cretament, a la seva àvia Marjorie, a la qualha dedicat una cançó i l’àlbum sencer, toti que no la va arribar a conèixer. Els pai-satges irlandesos han estat la font d’ins-piració de l’artista vigatana per crearaquest disc de pop espiritual.
Música
El jove ballarí Merab, que fa anys que as-saja a la Companyia Nacional de Dansa deGeorgia, coneix el carismàtic Irakli, que esconvertirà en el seu gran rival i, alhora, enel seu amor ocult. El protagonista hauràde fer front a un entorn molt conservadorper poder-se alliberar. Aquesta pel·lículasueca arriba a les nostres pantalles qua-tre mesos després de l’estrena original.
Pelis i sèries
Solo nos queda bailarLevan Akin
MarjorieNúria Graham
Miró: Constel·lació LlenaLa Fundació Joan Miró de Barcelona acull, des d’aquestmes de febrer i fins al juny, l’exposició Miró: Constel·lacióAntoni Llena. Es tracta d’un recull de 150 obres del fonsde la Fundació, seleccionades per l’artista Antoni Llenaseguint un criteri molt personal: ha triat les peces en
què s’hi veia reflectit, que són aquelles que mostren unMiró més íntim i amb menys color. Tots aquests dibui-xos escollits per Llena es combinen amb dues obres seves, un fet que posa de manifest la complicitat exis-
tent entre les produccions artístiques de tots dos.
Concha Velasco (Valladolid, 1939) és una d’a-quelles persones que costa imaginar lluny
d’un escenari o d’un rodatge. Des que va de-butar al cinema amb La reina mora (1954)quan tenia 15 anys, l’actriu (també cantant i
ballarina) no ha deixat de treballar mai i ha sa-but adaptar-se als canvis de l’audiovisual. Unaprova d’això és el seu paper a Las chicas del ca-ble, una sèrie de Netflix estrenada el 2017. Tan-mateix, els escenaris han continuat sent casaseva, tal com ha tornat a demostrar aquest fe-brer, amb 80 anys. L’artista acaba d’estrenar alTeatre Borràs de Barcelona El funeral, una obracreada pel seu fill en què interpreta el fantas-ma d’una actriu famosa que acaba de morir.Durant la presentació d’aquest muntatge,
Velasco va voler anunciar una intuïció que téforça clara: creu que morirà als 82 anys, però
ho explica amb un somriure.
C O N C H A V E L A S C OQUI ÉS?Ser una de les actrius més importants
Està en actiu des de la dècada dels 50
Famosos
Estrenar una obra a Barcelona‘El funeral’ ha aterrat al Teatre Borràs aquest febrer
Admiradors i detractorsCom tota diva, desperta passions però també crítiques
QUÈ HA FET?
La fitxa
| Hunt: ShowdownCrytek ha desenvolupat Hunt: Showdown, un nou videojoc d’acció multi-
jugador que permet posar-se en la pell d’un caçador de monstres.Viu en líniaNo t’ho perdis
ÉS FAMOSA PER...
A LES XARXES...
21 |
Viu en línia
[email protected]@comunicacio21.com
DILLUNS 24 DE FEBRER21:00 Luismi Segurado, Jim Monneau i Santi Co-
lomer seran els encarregats de posar músi-ca al primer concert de la setmana que ve. /Milano cocktail-bar.
AVUI 19 DE FEBRER18:00 Aquesta tarda es farà una nova sessió del
curs Restauració de mobles, en el qual el pro-fessor Jesús Zornoza ensenya a tornar a do-nar-li vida a objectes petits. / Centre Cívic Sa-grada Família.
DILLUNS 24 DE FEBRER10:30 El professor Rodrigo Stocco s’encarrega-
rà d’una nova sessió del curs anomenatBenvinguts a la fotografia, d'iniciació foto-gràfica per descobrir com funciona la teva cà-mera. / Centre Cívic Casa Golferichs.
TOTA LA SETMANAMatí-Tarda Anònimes Espai Brut és una expo-
sició que s’emmarca en les activitats de la 20aedició del Premi de Relats Curt. Entrada gra-tuïta. / Biblioteca Sagrada Família - Josep Ma-ria Ainaud de Lasarte.
TOTA LA SETMANATot el dia Continua en marxa la mostra Hoy en
Pasea y Ojea: Tu ciudad, un projecte de Cla-ra Nubiola. Els dissabtes la mostra tanca almigdia. Entrada gratuïta. / Centre Cultural LaCasa Elizalde.
DIVENDRES 21 DE FEBRER15:30 A4musics. Espai estudis musicals s’en-
carregarà d’una nova sessió del curs Músicaen família. El despertar musical per a infantsi adults. / Centre Cívic Sagrada Família.
DILLUNS 24 DE FEBRER17:30 Marta Gorchs s’encarregarà de la narra-
ció anomenada Contes a la mà, la proposta dela setmana que ve del cicle Lletra Petita - Sacde rondalles. Activitat gratuïta. / Biblioteca delFort Pienc.
AVUI 19 DE FEBRER10:00 Com cada dimecres, aquest matí es farà
una nova caminada i una sèrie d’exercicis dememòria en el marc de l’Activa’t als parcs. /Parc de Joan Miró.
La contacontes Marta Gorchs coordi-narà una narració centrada en el Car-nestoltes. / Biblioteca Esquerra del'Eixample - Agustí Centelles.
Marta Gorchs coordina una sessió de narracionsDemà 20 de febrer a les 18:00
A partir d’avui, i durant tots els di-mecres del pròxim mes, l’associacióAbrazo Cultural coordinarà un cursde cuina veneçolana. / Centre Cultu-ral La Casa Elizalde.
Abrazo Cultural s’encarregad’un curs de cuina veneçolana
Avui 19 de febrer a les 16:30
Anna Colom alia i modela ritmes fla-mencs amb la seva veu i una guitarraper buscar nous camins musicals. En-trada gratuïta, aforament limitat. / Cen-tre Cívic Cotxeres Borrell.
Anna Colom oferirà un concertdel cicle ‘Veus en femení’Demà 20 de febrer a les 20:00
Partit de bàsquet de la 18a jornada dePrimera Categoria masculina entre elSafa Claror i la UE Gaudí. / Pista de l’Es-portiu Claror.
Derbi de bàsquet: el SafaClaror rep la visita del GaudíDissabte 22 de febrer a les 16:00
Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers
P R O P O S T E S
| 22
Viu en línia
EL CONSELL DE LA SETMANA
E S T I L S D E V I D A
ORIGEN VEGETAL
És important comprar aliments de proximitat i de temporada per garantir-nos la millor qualitat
VARIETAT
PRODUCTE LOCAL
EXERCICI
i SALUT
No és cap secret que una bona alimentació és la based’una bona salut. Sovint, l’excés d’un tipus d’ali-ments o l’absència d’un altre en la nostra dieta pot
provocar malestar, manca d’energia i nutrients i, fins i tot,una malaltia. Per poder considerar que una alimentació és saludable, el
Servei Català de la Salut estableix que ha de ser satisfactòria,suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptadaal comensal i a l’entorn, sostenible i assequible. A Catalunya,la dieta més habitual és la mediterrània, una de les més equi-librades i saludables del món. Les característiques principals de la dieta mediterrània són
el predomini dels aliments d’origen vegetal per davant delsd’origen animal i la preferència pels productes locals i de tem-porada. Altres trets que defineixen aquesta alimentació són lavarietat i la riquesa, que queden reflectides en plats únics quecombinen petites porcions de carn o peix amb llegums i ver-dures. Per últim, és important que tot plegat vagi acompan-yat de la pràctica d’activitat física.
Cap a una alimentació saludable
La base d’una dieta saludable són els productes d’origen vegetal, com les fruites i les verdures
Les claus
Una alimentació saludable ha de ser rica, variada i equilibrada:un bon exemple d’això és la dieta mediterrània
Per gaudir d’una bona salut, cal combinar els bons hàbits a l’hora de menjar amb la pràctica d’activitat física
| 24
líniaeixample.cat 19 de febrer del 2020 Cada dimecres al teu barri
