PLA COMARCAL DE SOSTENIBILITAT DE L’AIGUA DIAGNOSI I … · exhaustiu dels recursos hídrics de la comarca, tant per les aigües superficials com subterrànies, del seu patrimoni

PLA COMARCAL DE SOSTENIBILITAT DE L’AIGUA

DIAGNOSI I PLA D’ACCIÓ

Juliol 2007

Agenda 21 Comarcal Consell Comarcal de la Selva

P l a c o m a r c a l d e s o s t e n i b i l i t a t d e l ’ a i g u a

A g e n d a 2 1 C o m a r c a l 3

SUMARI

I INTRODUCCIÓ .....................................................................................................5

II L’AIGUA I EL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL COM A RECURS ............9

1. INVENTARI DE RECURSOS............................................................................10 1.1. AIGÜES SUPERFICIALS ..............................................................................................10

1.1.1. Conques hidrogràfiques...................................................................................................10 1.1.2. Xarxa hidrogràfica bàsica ................................................................................................10 1.1.3. Quantificació dels recursos hídrics de les aigües superficials.........................................11 1.1.4. Xarxa hidrogràfica detallada ............................................................................................15 1.1.5. Usos i aprofitaments de les aigües superficials...............................................................15

1.2. AIGÜES SUBTERRÀNIES.............................................................................................17 1.2.1. Aqüífers............................................................................................................................17 1.2.2. Fonts ................................................................................................................................19 1.2.3. Quantificació dels recursos hídrics de les aigües subterrànies.......................................20 1.2.4. Usos i aprofitaments de les aigües subterrànies .............................................................23

1.3. PATRIMONI NATURAL VINCULAT A L’AIGUA.................................................................26 1.3.1. Hàbitats naturals aquàtics................................................................................................26 1.3.2. Zones humides de la Selva..............................................................................................35 1.3.3. Usos i aprofitaments del patrimoni natural vinculat a l’aigua...........................................38

1.4. PATRIMONI CULTURAL VINCULAT A L’AIGUA ...............................................................41 1.4.1. Inventari d’elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua...........................................41 1.4.2. Usos i aprofitaments del patrimoni cultural vinculat a l’aigua ..........................................44

2. ANÀLISI ............................................................................................................47 2.1. ANÀLISI DE LES MASSES D’AIGUA ..............................................................................48

2.1.1. Descripció de les masses d’aigua....................................................................................48 2.1.2. Anàlisi de les masses d’aigua..........................................................................................55

2.2. ANÀLISI DEL PATRIMONI NATURAL .............................................................................80 2.2.1. Grau de coneixement dels hàbitats aquàtics, o estretament relacionats amb l’aigua, de la comarca..................................................................................................................................80 2.2.2. Anàlisi de les comunitats de ribera ..................................................................................83 2.2.3. Anàlisi de l’entorn natural dels rius ..................................................................................88 2.2.4. Espais naturals d’interès vinculats a l’aigua ....................................................................95

2.3. ANÀLISI DEL PATRIMONI CULTURAL............................................................................97 2.3.1. Tipologia d’elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua..........................................97 2.3.2. Distribució geogràfica dels elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua.................97 2.3.3. Estat de conservació dels elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua ..................97 2.3.4. Propietat dels elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua .....................................98

3. VALORACIÓ.....................................................................................................99

III EL CICLE LOCAL DE L’AIGUA .....................................................................103

4. L’ABASTAMENT EN ALTA............................................................................104 4.1. XARXES I CONDUCCIONS .........................................................................................104 4.2. CAPTACIONS I DESINFECCIONS ................................................................................107

P l a c o m a r c a l d e s o s t e n i b i l i t a t d e l ’ a i g u a


4.3. DIPÒSITS ................................................................................................................109 4.4. ESTACIONS DE BOMBAMENT....................................................................................110 4.5. ESTACIONS DE TRACTAMENT D’AIGUA POTABLE (ETAP’S).......................................112

5. CONSUM D’AIGUA ........................................................................................115 5.1. CONSUM URBÀ........................................................................................................115

5.1.1. Origen de les aigües urbanes ....................................................................................... 115 5.1.2. Aigües domèstiques...................................................................................................... 117 5.1.3. Aigües industrials .......................................................................................................... 119 5.1.4. Empreses distribuïdores d’aigües urbanes................................................................... 126

5.2. CONSUM AGRÍCOLA.................................................................................................128 5.2.1. Origen de l’aigua de reg................................................................................................ 128 5.2.2. Demanda i dotació de l’aigua de reg per municipi........................................................ 130

5.3. CONSUM RAMADER .................................................................................................133 5.3.1. Demanda i dotació de l’aigua d’ús ramader per municipi ............................................. 133

5.4. CONSUM GLOBAL PER SECTORS A LA COMARCA ......................................................136

6. EL SANEJAMENT EN ALTA..........................................................................137 6.1. COL·LECTORS EN ALTA ...........................................................................................137 6.2. ESTACIONS DE BOMBAMENT....................................................................................139 6.3. ESTACIONS DEPURADORES D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR’S)...................................140 6.4. EMISSARIS SUBMARINS ...........................................................................................142 6.5. ACTUACIONS PREVISTES EN EL PLA DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS URBANES PER A LA SELVA.............................................................................................................143

7. LA REUTILITZACIÓ .......................................................................................145

8. ANALISI I VALORACIÓ..................................................................................146

IV CONCLUSIONS .............................................................................................149

V PLA D’ACCIÓ COMARCAL DE SOSTENIBILITAT DE L’AIGUA..................153

9. INTRODUCCIÓ ...............................................................................................154

10. OBJECTIUS I METODOLOGIA....................................................................155

11. PLA D’ACCIÓ COMARCAL .........................................................................156

12. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROGRAMES.................................................157 12.1. LÍNIA ESTRATÈGICA 1: CREACIÓ D’UN ÒRGAN COMARCAL DE GESTIÓ INTEGRAL DE L’AIGUA .........................................................................................................................157 12.2. LÍNIA ESTRATÈGICA 2: SENSIBILITZACIÓ I FORMACIÓ PER A L’ÚS EFICIENT DE L’AIGUA159 12.3. LÍNIA ESTRATÈGICA 3: DESENVOLUPAMENT LOCAL ENTORN DELS RECURSOS HÍDRICS161

VI ANNEXOS ......................................................................................................163

I INTRODUCCIÓ

P l a c o m a r c a l d e s o s t e n i b i l i t a t d e l ’ a i g u a L ’ a i g u a i e l p a t r i m o n i c o m a r e c u r s


INTRODUCCIÓ Des de fa anys, el Consell Comarcal de la Selva ha assumit, mitjançant l’adhesió a la carta d’Aalborg, el compromís d’implantar una Agenda 21 a tota la comarca. Després de diversos anys de treball en aquest sentit, l’any 2004 el Consell Comarcal i la Diputació de Girona van establir un acord per a la redacció del Pla d’Acció Comarcal per a la Sostenibilitat de la comarca de la Selva, el qual ha de tenir en compte l'ordenació del territori com a eix vertebrador del desenvolupament sostenible a la comarca. El Pla d’Acció Comarcal per a la Sostenibilitat de la Selva s’estructura en un conjunt de treballs troncals de la comarca (diagnosi estratègica, pla d’acció comarcal per a la sostenibilitat i processos de participació, comunicació i seguiment). Tanmateix, el pla incorpora uns plans paral·lels i més específics, que tracten alguns aspectes fonamentals per a la comarca, com són, el Pla comarcal de sostenibilitat de les àrees industrials, el Pla comarcal de connectivitat funcional, el Pla comarcal de gestió de residus i el Pla comarcal de sostenibilitat de l’aigua.

El present document conté, per una banda, la DIAGNOSI del Pla comarcal de sostenibilitat de l’aigua i, per l’altra, el PLA D’ACCIÓ comarcal de sostenibilitat de l’aigua. La diagnosi del Pla comarcal de sostenibilitat de l’aigua té com a objectiu la definició dels principals punts clau en aspectes vinculats a l’aigua a la comarca de la Selva. La determinació d’aquests punts clau s’ha realitzat a partir de la detecció de les febleses i fortaleses en diferents camps, i ha permès conèixer les oportunitats de millora en aspectes vinculats a l’aigua, així com aspectes en els que cal treballar i millorar. S’ha estudiat l’aigua com a element del medi, els ecosistemes que hi estan vinculats i tot aquell patrimoni cultural que està o ha estat vinculat a l’aigua en algun moment. També s’ha treballat l’ús de l’aigua en el seu cicle local: el seu abastament, la distribució, els diferents sectors que la consumeixen, els tractaments anteriors o posteriors al seu ús, etc. El document ha estat dividit en dos grans blocs: el primer estudia l’aigua i el patrimoni natural i cultural com a recurs i el segon estudia l’aigua en el seu cicle local. Tots dos blocs s’han treballat en tres fases: l’inventari, l’anàlisi i la valoració. L’inventari és un recull exhaustiu dels recursos hídrics de la comarca, tant per les aigües superficials com subterrànies, del seu patrimoni natural i cultural, així com també de la informació referent als elements i infrastructures d’abastament, sanejament i reutilització d’aigua. A més, també identifica el consum d’aigua per a diferents sectors, com el domèstic, l’industrial, l’agrícola, etc. A partir d’aquesta

Pla d’Acció Comarcal pera la Sostenibilitat

Pla Comarcal de connectivitat

funcional

Pla Comarcal de connectivitat

funcional

Pla Comarcalde sostenibilitat deles àrees industrials

Pla Comarcalde sostenibilitat deles àrees industrials

Pla Comarcal de gestió de

residus

Pla Comarcal de gestió de

residus

Pla Comarcal desostenibilitat

de l’aigua

Pla Comarcal desostenibilitat

de l’aigua



informació, s’ha portat a terme una anàlisi i valoració de les dades obtingudes. L’anàlisi del primer bloc s’ha realitzat separadament per tres àrees: l’anàlisi de les masses d’aigua, l’anàlisi del patrimoni natural i l’anàlisi del patrimoni cultural. La valoració ha estat realitzada per zones de la comarca en les que s’ha detectat uniformitat en les seves característiques. L’anàlisi i valoració dels segon bloc s’ha realitzat pels quatre aspectes tractats a l’inventari: l’abastament, el consum, el sanejament i la reutilització. La redacció de la diagnosi ha anat acompanyada d’un procés participatiu, de manera que incorpora les aportacions, correccions i dades derivades d’aquest procés. L’anàlisi conjunt dels resultats ha permès extreure’n unes conclusions que marquen els punts claus de la comarca en aspectes vinculats a l’aigua. Aquests punts clau han estat la guia per traçar les línies estratègiques del Pla d’acció. El Pla d’Acció comarcal de sostenibilitat de l’aigua conté el programa de treball proposat per als propers anys per donar resposta a les mancances i oportunitats detectades a la diagnosi. Es basa en les conclusions extretes durant el procés de diagnosi i en les aportacions derivades del procés de participació del Pla d’Acció. El Pla s’estructura en diferents línies estratègiques àmplies, que integren un conjunts de programes d’actuació. A cada programa es consignen les accions a desenvolupar en un format de fitxa sintètica on s’hi detallen els objectius, descripció, temporalització, cost estimat, possibles fonts de finançament, necessitats tècniques, etc.

P l a c o m a r c a l d e s o s t e n i b i l i t a t d e l ’ a i g u a E l c i c l e l o c a l d e l ’ a i g u a


II L’AIGUA I EL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL COM A RECURS



1. INVENTARI DE RECURSOS

1.1. Aigües superficials Conques hidrogràfiques A Catalunya es distingeixen dos grups de conques hidrogràfiques: per una banda les conques hidrogràfiques internes i, per l’altra, les intercomunitàries i internacionals. Els cursos fluvials de la Selva estan inclosos en la seva totalitat dins les coques hidrogràfiques internes, que representen un 52% del territori de Catalunya. S’hi poden distingir fins a tres unitats (Mapa 1):

Ter Tordera rieres litorals

Totes aquestes conques s’inclouen en el districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya, són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya i la seva gestió està encomanada a l'Agència Catalana de l'Aigua. Xarxa hidrogràfica bàsica La conca de la Tordera La conca que pren major superfície a la comarca, tot i que amb poca diferència, és la de la Tordera. Les aigües de la Tordera neixen a les fonts de Sant Marçal i descendeixen pel terreny accidentat del Montseny en direcció sud-est. Entren a la Selva després de passar Sant Celoni, al terme municipal de Breda, on conflueixen amb la riera que porta el nom d’aquesta mateixa localitat. A partir d’aquest punt, la Tordera rep aigües de les rieres d’Arbúcies i de Santa Coloma, entre d’altres de menor importància (Mapa 1). Desemboca al mar prop de Blanes, formant un delta d’aproximadament 8 Km2 de superfície. La conca del Ter El Ter neix en ple Pirineu (al circ d’Ull de Ter), travessa la plana de Vic i entra a la comarca encaixonat pels congostos que aprofiten els embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral, a les Guilleries. Prop de la Cellera de Ter recull les aigües del riu Brugent i, entre aquest punt i Anglès, conflueix amb la riera d’Osor. La resta d’aigües són recollides per altres afluents de menor importància que acaben configurant la seva conca; hi destaquen les aigües del riu Onyar, que neixen prop de Sant Martí Sapresa i que conflueixen amb el Ter a Girona, ja fora de la comarca de la Selva (Mapa 1). Les conques litorals Finalment, les conques litorals (Mapa 1) estan configurades per un seguit de rieres i torrents, de dimensions reduïdes, que desemboquen directament al mar i que presenten les seves lleres seques durant gran part de l’any, amb una circulació esporàdica associada als episodis de precipitació. D’aquesta conca cal destacar, com a més important, la riera de Tossa, que recull les



aigües del Puig de Cadiretes i que té un cabal regular gairebé tot l’any, fet que permet el desenvolupament d’espècies i de comunitats vegetals poc freqüents a terra baixa.

Mapa 1 Principals cursos fluvials de la comarca i conques hidrogràfiques

Quantificació dels recursos hídrics de les aigües superficials Volums d’aigua aportats pels rius i per conques Els principals cursos fluvials de la comarca, el Ter i la Tordera, presenten una marcada diferència en el volum mitjà d’aigua aportada al seu pas per les estacions d’aforament estudiades (Taula 1). Aquestes diferències són atribuïbles a la major superfície de la conca hidrogràfica del Ter i també a la menor pressió d’extracció que pateixen els seus aqüífers, tot al contrari del que passa a la Tordera.



Taula 1 Recursos naturals en estacions d’aforament, embassaments i conques

Nom Àrea (km2)

Aport. mitjana (hm3)

Aport. màx. (hm3)

Aport. mín. (hm3)

% del total

conca

Ter a St. Joan Abadesses (A72) 301 189,96 392,70 83,82 22 % Ter a Roda de Ter (A19) 1386 500,07 1193,67 218,03 59 % Ter a emb. Sau 1528 527,24 1282,72 230,82 62 % Ter a emb. Susqueda* 1773 591,94 1493,96 256,73 70 % Ter a Pt. de la Barca (A10) 2265 719,04 1867,27 301,53 85 % Ter complet 2955 844,94 2255,82 363,61 100 % Tordera a la Llavina (A26) 47 21,91 45,09 9,68 13 % Tordera a St. Celoni (A15) 125 35,31 97,03 13,70 21 % Tordera a Fogars (A62)* 777 158,57 538,67 50,48 93 % Tordera complet 876 170,40 590,56 50,74 100 % Rieres litorals Costa Brava sud complet* 337 44,0 - - 100 %

* En blau s’han ressaltat punts d’estudi de la comarca de la Selva. Font: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya. Agència Catalana de l’Aigua. 2002. En ambdós casos els mínims volums d’aigua es donen a l’estiu (juliol i agost sobretot), mentre que els màxims es produeixen a la primavera i a la tardor/hivern (Taula 2), a causa del règim pluvial i, en el cas del Ter, també a causa de les desfetes nivals que tenen lloc a la primavera.

Taula 2 Recursos naturals mitjans mensuals del Ter i la Tordera

VALOR MITJÀ DE LES APORTACIONS (hm3)

CONCA Oct Nov Des Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set

Total any mitjana (hm3)

El Ter 72 67 83 75 65 78 82 98 75 52 45 52 844 La Tordera 15 14 21 21 17 19 18 18 9 5 5 8 170

Font: Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics de les conques internes de Catalunya. Agència Catalana de l’Aigua. 2002.

Cabals d’aigua dels principals cursos fluvials Per les mateixes raons de tenir una conca més extensa i recollir la desfeta de les neus de l’hivern pirinenques, els cabals mitjans del Ter també són majors que no pas els de la Tordera, tal i com es mostra a la Taula 3. També hem considerat interessant donar aquestes mateixes dades dels principals rius o rieres secundaris de la comarca, com l’Onyar, la riera de Santa Coloma o la riera d’Arbúcies (Taula 3).



Taula 3 Càlculs de cabal mitjà (m3/s) i cabal màxim assolit (m3/s) comptabilitzats a les estacions

d’aforament de la Selva

Estació

d’aforament Cabal mitjà (m3/s) Cabal màx. assolit

(m3/s) Anys

estudiatsTer El Pasteral 10,82 370 (07/01/77)* 24 Tordera Fogars 5,01 600 (17/02/82) 26 L’Onyar** Girona 1,82 400 (17/02/82) 32 Riera d’Arbúcies Hostalric 0,84 65 (17/02/82) 30 Riera de Santa Coloma Fogars 0,26 74 (30/01/96) 9

* Cal tenir present l’important efecte regulador del cabal que imposen els embassaments de Sau i Susqueda en aquest tram de riu. ** L’Onyar no té cap estació d’aforament a la comarca de la Selva. Font: web de l’Agència Catalana de l’Aigua, accessible a http://www.gencat.es/aca.

Volums d’aigua als embassaments A la conca del riu Ter apareixen un total de sis embassaments (Sau, Susqueda, el Pasteral, Colomers, Núria i Seva), que representen una capacitat màxima de 407 hm3. A la comarca de la Selva s’hi localitzen dos d’aquests embassaments: el de Susqueda, al terme municipal que porta aquest mateix nom, i el del Pasteral, situat a cavall entre els municipis de La Cellera de Ter i Amer. Tots dos embassaments retenen les aigües que circulen pels congostos que el mateix riu havia excavat durant molts anys. De fet, aigües amunt de Susqueda, encara hi ha un altre embassament, el de Sau, que pertany al terme de Vilanova de Sau (Osona). De tots tres embassaments, el del Pasteral és el més antic ja que fou construït durant el primer quart del segle XX. Sau fou el segon, cap al 1962, i Susqueda, que queda entremig, va entrar en servei l’any 1966. L’embassament de Susqueda és el més gran de la província de Girona amb 233 hm3 de capacitat màxima (Taula 4). Es tracta d’un embassament del tipus arc de volta. A més de l’aprofitament hidroelèctric que hi duu a terme l’empresa Endesa, a través del Pasteral se’n deriven cabals importants per a l’abastament agrícola i de subministrament. El Pasteral (Taula 4), gestionat per Aigües Ter-Llobregat, es troba aproximadament a 8 km aigües avall de Susqueda, té una capacitat molt inferior (2 hm3) i està constituït per un sistema de dues preses del tipus gravetat: el Pasteral 1 i el Pasteral 2. Malgrat les seves dimensions reduïdes té la funció de captar les aigües del sistema Sau-Susqueda i, des del Pasteral 2 derivar uns 8 m3/s per abastament a Barcelona i des del Pasteral 1 uns 270 l/s cap a Girona, Salt i Sarrià de Ter. A més, des dels anys 1991 i 1992 es porten anualment uns 3,2 hm3 d’aigua a Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, Calonge, Palamós, Llagostera, Cassà de la Selva i Llambilles1.

1 Alemany, F. i Pavón, D. (2002). La Selva, comarca de l’aigua. Revista de Girona, 215, 63-70.



Taula 4 Característiques tècniques dels embassaments de la Selva

Alçada presa (m)

Longitud coronació (m)

Superfície de la conca (km2)

Superfície embassament (ha)

Capacitat (hm3)

Susqueda 135 360 1.850 466 233 El Pasteral 33 198 1.904 35 2

Font: web de l’Agència Catalana de l’Aigua, accessible a http://www.gencat.es/aca.

En el cas concret de Susqueda es disposa de dades referents al seu estat de capacitat mitjana dels darrers 5 i 10 anys. Les dades mitjanes per fer la mitjana han estat sempre del 03/10.

Taula 5 Estat de capacitat mitjà de l’embassament de Susqueda els últims 5 i 10 anys

Mitjana a data 03/10/2006

5 anys Hm3 10 anys Hm3 Susqueda 164,23 134,38


Per últim, a la conca de la Tordera no hi ha cap embassament que pertanyi a la comarca de la Selva, però sí que en trobem a la riera de Gualba (embassament de Santa Fe), entre els termes municipals de Gualba i Fogars de Montclús (Vallès Oriental). Es tracta, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, d’un embassament amb una capacitat de només 1 hm3.

Recursos hídrics Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), es posa de manifest el fet que la conca del Ter presenta una major riquesa de recursos hídrics que la de la Tordera (Taula 6), la qual mostra una millor recuperació en els darrers anys.

Taula 6 Recursos hídrics de les conques del Ter i la Tordera en hm3 durant els anys 1992, 2002 i la predicció pel

2012

Conca 1992 2002 2012 Ter 414 418 425 Tordera 53 92 99




Xarxa hidrogràfica detallada L’inventari detallat de la xarxa hidrogràfica té en compte totes les aigües superficials presents en els límits administratius de la comarca. També s’hi han inclòs les aigües marítimes que es troben a una distància de fins una milla nàutica mar endins des del punt més proper a la línia de costa. El buidat d’informació sobre aigües superficials s’ha realitzat a partir de la base topogràfica digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, escala 1:5.000 v2.0 d’abril de 1999. La base topogràfica digital conté una sèrie d’atributs que determinen les característiques dels objectes que s’hi representen (canals, costa natural, rius, etc.). A partir de les especificacions tècniques i del diccionari de dades de l’ICC s’han seleccionat i extret les capes, bases i figures relacionades amb l’aigua. La síntesi d’atributs relacionats amb l’aigua de la base topogràfica es presenta en la taula següent (Taula 7):

Taula 7 Objectes de la base topogràfica relacionats amb l’aigua a la comarca de la Selva

Descripció Longitud o superfície Canals, recs i sèquies 94,93 km Costa natural 36,79 km Cursos fluvials 3.816,44 km Llacunes i estanys 13,73 ha Embassaments 574,68 ha

Font: elaboració pròpia. Tota la informació cartogràfica obtinguda s’ha integrat en un SIG en format de capes vectorials per importació directa dels objectes cartogràfics seleccionats. Usos i aprofitaments de les aigües superficials La Selva disposa d’un gran nombre d’activitats econòmiques relacionades amb l’aigua de temàtiques molt diferents que es distribueixen desigualment dins el territori. S’ha confeccionat un primer inventari de les activitats econòmiques que estan estrictament lligades amb l’aigua a la comarca de la Selva i aquesta informació s’ha integrat a un sistema d’informació geogràfica. A efectes d’aquest apartat es consideren aquelles activitats que utilitzen l’aigua bé sigui perquè aquesta és el producte que es comercialitza, bé sigui perquè és el mitjà que dóna lloc a l’activitat econòmica. A la Taula 1 de l’annex es detallen les fonts d’informació consultades. Els resultats obtinguts de la identificació de les activitats econòmiques vinculades a l’aigua que es troben a la comarca de la Selva es detallen a continuació (Taula 8). S’han exclòs d’aquesta llista les activitats relacionades amb entitats de subministrament i amb instal·lacions de tractament d’aigües, que es tracten conjuntament a l’apartat de Cicle Local de l’Aigua.



Taula 8 Inventari d’activitats econòmiques vinculades a les aigües superficials a la comarca de la Selva

TIPOLOGIA NOM CATEGORIA MUNICIPI AIGUA ESCOLA D'ESQUÍ NÀUTIC FENALS

Esport aquàtic marítim LLORET DE MAR Mitjà

CAIACS NICOLAU Esport aquàtic marítim TOSSA DE MAR Mitjà CLUB AIRE LLIURE CALA LLEVADÓ

Esport aquàtic marítim TOSSA DE MAR Mitjà

BEACH PARTY COSTA BRAVA

Embarcació TOSSA DE MAR Mitjà

FONDO DE CRISTAL Embarcació TOSSA DE MAR Mitjà CLUB NÀUTIC CALA CANYELLES


CLUB NÀUTIC FENALS Esport aquàtic marítim LLORET DE MAR Mitjà CLUB NÀUTIC LLORET Esport aquàtic marítim LLORET DE MAR Mitjà CLUB TENNIS CANYELLES Esport aquàtic marítim LLORET DE MAR Mitjà DIVING CENTER Esport aquàtic marítim LLORET DE MAR Mitjà ESCOLA D'ESQUÍ NÀUTIC DE LLORET


NAUTISUB Esport aquàtic marítim LLORET DE MAR Mitjà ANDREA'S DIVING Esport aquàtic marítim TOSSA DE MAR Mitjà WATER WORLD Lleure LLORET DE MAR Mitjà TOSSASUB Esport aquàtic marítim TOSSA DE MAR Mitjà DIVING CENTER L'ÀMFORA


ESCOLA NÀUTICA BLANES Embarcació BLANES Mitjà VENT BLAU Esport aquàtic marítim BLANES Mitjà CLUB DE VELA BLANES Esport aquàtic marítim BLANES Mitjà MOLA MOLA Esport aquàtic marítim BLANES Mitjà BLANES SUB Esport aquàtic marítim BLANES Mitjà CENTRE DE SUBMARINISME LA MAR MENUDA


DOFÍ JET BOATS Embarcació BLANES Mitjà WATER SPORTS CENTER Esport aquàtic marítim TOSSA DE MAR Mitjà

Activitats aquàtiques

VIAJES MARÍTIMOS Embarcació BLANES Mitjà CENTRAL SUSQUEDA Central hidroelèctrica SUSQUEDA Mitjà CENTRAL PASTERAL I Central hidroelèctrica AMER Mitjà Centrals

hidroelèctriques CENTRAL EL PASTERAL II Central hidroelèctrica

CELLERA DE TER, LA

Mitjà

CALA CANYELLES Port esportiu LLORET DE MAR Mitjà Serveis portuaris

BLANES Port pesquer BLANES Mitjà



1.2. Aigües subterrànies

Aqüífers Els aqüífers, és a dir, les formacions geològiques capaces d’emmagatzemar i d’alliberar aigua de forma natural, són de vital importància en l’abastament d’aigua potable i en el subministrament de la indústria i de l’agricultura a la comarca. Un dels principals problemes, però, és la sobreexplotació d’aquestes aigües, especialment a les zones costaneres, on la demanda és major. En aquest cas, la Tordera juga un paper molt important, ja que les aigües del seu aqüífer abasten municipis del Maresme i de la Costa Brava sud. Tanmateix, el bon estat de conservació d’un aqüífer no només repercuteix en les necessitats de la societat, sinó també en el bon estat dels ecosistemes de ribera, així com en el manteniment d’algunes zones humides d’alt interès ecològic (Estany de Sils, Estany de Bancells i de Mas Mateu, etc.). La legislació actual, vista la demanda de determinades zones del principat, ha establert unes normes de protecció en relació a diversos aqüífers de Catalunya. Segons el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, a la Selva hi ha un total de tres aqüífers protegits (Mapa 2): l’aqüífer de la riera de Santa Coloma (íntegrament a la comarca), l’aqüífer de l’al·luvial de la Tordera mitja (tota la seva superfície est) i els aqüífers de la Baixa Tordera (només les parts nord i sud). L'ús principal de l’aigua d’aquests aqüífers és industrial, domèstic o de reg.

Mapa 2 Aqüífers protegits segons Decret 328/1988 a la Selva



L’inventari i caracterització dels aqüífers de la Selva l’hem fet segons la classificació proposada per Brusi et al.2, basada en la profunditat i la productivitat: Aqüífers profunds Pel que fa a la presència d’aqüífers profunds, se’n localitzen, només, a l’anomenada depressió de la Selva, a les lleres de la Tordera i a les rieres de Tossa i de Lloret. Es tracta d’aqüífers captius o semiconfinats, potencialment productius, que es troben entre formacions granulades, fissurades o carstificades a profunditats variables. Aqüífers superficials productius D’aqüífers superficials productius, o de primer ordre, en localitzem en materials de rebliment del fons de la Depressió de la Selva, a les petites planes fluviodeltaiques que formen les rieres de Tossa i de Lloret i del riu Tordera, a les lleres de les rieres de Breda i d’Arbúcies, així com en els conjunts volcànics efusius del Neogen i del Quaternari presents a la zona de Maçanet de la Selva, Vidreres, Caldes de Malavella i la Crosa de Sant Dalmai. Els primers es troben en dipòsits granulars no consolidats d’origen sedimentari, com graves, sorres o llims. Els segons, en canvi, formarien part de dipòsits granulars no consolidats d’origen volcànic, com ara piroclastos (volcà de la Crosa) o laves fissurades (Maçanet de la Selva, Vidreres i Caldes de Malavella). Aqüífers superficials moderadament productius La resta de la depressió de la Selva està formada per àrees amb aqüífers superficials moderadament productius, o de segon ordre, confinats en dipòsits granulars lleugerament consolidats d’origen sedimentari, com blocs, graves, sorres o llims. Aqüífers superficials escassament productius No tenim constància que a la comarca existeixin àrees amb aqüífers eventualment productius, o de tercer ordre, però sí que hi abunden les zones amb aqüífers escassament productius o de quart ordre. Aquest tipus d’aqüífers es localitzen, sobretot, a la zona compresa entre el Montseny, les Guilleries i la plana de la Selva, però també en les formacions granítiques de Lloret, de Tossa i les que queden incloses entre aquesta última localitat i Vidreres. Aquests aqüífers es troben, bàsicament, en roques plutòniques i filonianes que presenten zones d’alteració superficial i/o fracturació com granitoids o pòrfirs, però també en trobem en roques sedimentàries i metamòrfiques que també presenten superfícies d’alteració i/o fracturació, com pissarres, esquistos o cornianes. Àrees sense aqüífers superficials Finalment, la resta d’espais de la comarca són àrees sense aqüífers superficials de geologies diverses, com roques sedimentàries i metamòrfiques inalterades (pissarres, fil·lites, esquistos, quarsites, lidites, gneis, cornianes marbres o calcoesquists) o roques plutòniques i filonianes també inalterades (granitoides o pòrfirs).

2 Brusi, D., Roqué, C., Pallí, L., Vehí, M. i Viñals, E. (1997). Cartografia temàtica de les terres gironines. Aqüífers. Universitat de Girona i Diputació de Girona.



Fonts A la comarca de la Selva hi ha moltes fonts interessants que posseeixen unes característiques hidroquímiques molt peculiars i es poden agrupar en tres grans grups. Les fonts de la zona compresa entre el Montseny i les Guilleries Aquest primer gran grup, situat a la falda septentrional del Montseny i al sud-est de les Guilleries, correspon als termes municipals de Sant Hilari Sacalm, d’Arbúcies i de Santa Coloma de Farners. S’hi localitzen un gran nombre de fonts, totes bicarbonatades càlciques, que en alguns casos presenten cabals importants i són aprofitades per plantes embotelladores. Els substrats en què es troben són granítics i, per tant, el seu grau de mineralització és molt baix, de manera que són molt interessants per al seu comerç. A Sant Hilari, també anomenat el poble de les cent fonts, hi ha cinc surgències carbòniques i moltes de no picants, on destaquen la Font Vella, la Font del Pic i la Font d’Or. Totes són fonts fredes, feblement mineralitzades i, en algun cas, ferruginoses. A Santa Coloma n’hi trobem una desena, les més importants de les quals són la Font de la Teula, la de l’Oller, la de Sant Salvador i la de Santa Coloma, totes amb cabals superiors als 10 l/min. També es tracta de fonts fredes i de baixa mineralització, exceptuant la darrera, que és una font termal que surt a uns 44ºC, tot i que el punt de surgència natural està inactiu i l’aigua es canalitza fins al balneari Termes Orion. Es té constància que aquesta font termal ja es feia servir a principis del segle XIX i que, l’any 1889, va ser declarada d’utilitat pública, encara que durant durant la Guerra Civil va ser abandonada3. L’abundància de plantes embotelladores en aquesta zona s’explica, bàsicament, per dos factors: en primer lloc, moltes es troben associades a punts de descàrrega natural dels aqüífers i, en segon lloc, tot i que es tracta d’aqüífers poc productius, s’ubiquen en roques plutòniques i filonianes granítiques del paleozoic, les quals afavoreixen que la mineralització de l’aigua sigui molt feble. Les fonts del centre de la Depressió de la Selva Al centre de la Depressió de la Selva destaquen, sobretot, les fonts termals de Caldes de Malavella, les quals brollen a una temperatura propera als 60ºC. També hi trobem, però, una desena de fonts amb elevat contingut carbonatat, clorurat, fluorat i ferrós. Les fonts més importants són la Font de la Mina, la Font del Raig de Sant Grau, la Font dels Bullidors i la del Raig d’en Mel, algunes de les quals són explotades comercialment, tot i que amb altres noms. Totes aquestes fonts es troben en roques sedimentàries del Neogen i del quaternari. Les fonts de la vall del riu Brugent Finalment, la tercera zona de la comarca amb major concentració de fonts correspon a la vall del Brugent. Destaca el municipi d’Amer, en el qual podem trobar petites fonts d’aigües dolces. A més a més, a la riba dreta del riu, també es localitzen fonts picants d’aigües bicarbonatades càlciques de baixa mineralització i d’elevat contingut en CO2. De les explotacions comercials que s’hi duen a terme destaca la casa Fonter. Aquest conjunt de fonts flueixen entre materials sedimentaris del Neogen i roques metamòrfiques no carbonatades del paleozoic.

3 Abella, M., Amiel, M.D., Salgot, M. i Torra, M. (1983). Control d’aigües d’abastament del terme municipal de Santa Coloma de Farners, Quaderns de la Selva, I, 21-31.



Quantificació dels recursos hídrics de les aigües subterrànies Nivells piezomètrics dels aqüífers La quantificació dels recursos d’aigua subterrània s’ha realitzat a partir de les mesures del nivell piezomètric, és a dir, de la profunditat a la que es troba l’aigua en el subsòl. La variació dels nivells piezomètrics ens informen de quina és la variació de les reserves d’aigua al llarg del temps, la qual depèn del balanç que es dona entre les entrades i sortides d’aigua a l’aqüífer. Segons la DMA4 una massa d’aigua té un bon estat quantitatiu quan les extraccions a llarg termini no sobrepassen els recursos disponibles d’aigües subterrànies. El nivell piezomètric, com s’observa en el mapa adjunt, es mesura en 42 punts de tota la comarca i quasi la totalitat dels es concentren al voltant del curs principal de la Tordera, excepte en 2 casos que es troben fora d’aquesta zona (Riera de Santa Coloma). S’ha creat una base de dades amb informació dels punts on es mesura el nivell piezomètric a la comarca. La base de dades conté els següents camps:

Dades de nivell piezomètric de les aigües subterrànies Punts de la comarca dels quals es disposa de dades de nivell dels aqüífers. Localització i nivell freàtic dels anys 2004,1999, 1994 i 1989. Camps amb informació Codi Nomenclatura que rep cada pou de mostreig

Aqüífer

Aqüífer del qual es mesura el nivell piezomètric: Al·luvial Tordera mitjana Al·luvial Tordera baixa

X UTM Coordenada UTM X de posició geogràfica del pou piezomètric Y UTM Coordenada UTM Y de posició geogràfica del pou de piezomètric Nivell octubre 2004 Nivell freàtic durant el Octubre de 2004 Nivell octubre 1999 Nivell freàtic durant el Octubre de 1999 Nivell octubre 1994 Nivell freàtic durant el Octubre de 1994 Nivell octubre 1989 Nivell freàtic durant el Octubre de 1989

4 DMA: Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE).



Nivell piezomètric de l’aqüífer de la Tordera Mitja Els pous situats a l’aqüífer de la Tordera Mitja, segons dades dels darrers 15 anys, mostren uns nivells freàtics que varien entre 1 i 8 metres, mostrant-se molt constants al llarg del temps; fins i tot, en alguns punts s’observa una tendència a augmentar des del 1999 fins al 2004:

Evolució del nivell freàtic de la Tordera Mitja 1989 - 2004

-18

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0oct-89 oct-94 oct-99 oct-04

Tordera N-1

Tordera M-2

Tordera M-1

Arbúcies-14

Tordera L-1

Tordera K-1

Arbúcies-2

Arbúcies-12

Arbúcies-3

Arbúcies-5

Tordera J-1

Tordera I-1

Rra. S. Coloma S-11

Rra. S. Coloma S-12

S’ha escollit un pou representatiu de l’aqüífer de la Tordera Mitja, en el qual s’ha seguit l’evolució del nivell piezomètric des del 1993 fins al 2004. S’observa com el nivell freàtic fins i tot es manté força estable, en termes generals. A partir de l’any 1999 el descens del nivell freàtic és fa molt més acusat durant els períodes estivals, amb l’excepció del 2002.

Nivell piezomètric del pou Tordera M1, situat a Riells i Viabrea

-10

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

Nivell piezomètric de l’aqüífer de la Baixa tordera La situació de l’aqüífer de la Baixa Tordera es mostra diferent. Durant els anys 90, determinats punts van arribar a nivells freàtics de 16 metres de profunditat, tot i que els diferents períodes de



riuades i pluges prolongades que es van donar entre novembre de 2002 i juny de 2003 van produir una recàrrega de l’aqüífer i, per tant, una millora substancial dels nivells piezomètrics5.

Evolució del nivell freàtic de la Tordera Baixa 1989 - 2004

-18

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0oct-89 oct-94 oct-99 oct-04

També s’ha escollit un pou representatiu de l’aqüífer de la Baixa Tordera, en el qual s’ha seguit l’evolució del nivell piezomètric des del 1993 fins al 2004. Es pot extrapolar que els pous situats en el delta de la Tordera presenten una oscil·lació entre les diferents estacions de l’any extremadament forta. A més, s’observa com el nivell freàtic disminuïa progressivament fins que la recàrrega de 2002-2003 va permetre esmorteir una mica aquest descens. El manteniment del nivell freàtic a la zona del delta és especialment important degut als problemes que pot provocar de salinització de l’aqüífer per part de la falca d’aigua marina.

Nivell piezomètric del pou Spontex, situat a Malgrat de Mar, a la riba dreta de la Tordera

-10

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

5 Veure Estudi dels recursos hídrics al tram baix de la Tordera. Agència Catalana de l’Aigua (2003)

Tordera H-1Tordera G-1Tordera F-1Tordera E-1-aTordera D-1-aTordera S-7Tordera S-32Sondeig LLORETTordera C-1-aSondeig BlanesTordera A-3-aTordera A-2-aTordera B-4-aTordera A-4-bTordera B-2-bTordera A-6-bTordera A-6-aTordera B-1-aTordera B-0-aTordera B-5-aIRYDA-aIRYDA-bTordera A-4-aTordera B-3-aTordera D-1-bPOU SPONTEXPOU DE BLANES



Nivell piezomètric d’altres aqüífers de la comarca No es disposa de dades referent als nivells piezomètrics de la resta d’aqüífers de la comarca, ni tant sols dels punts de mosteig de la Riera de Santa Coloma. Recursos hídrics Tot i no disposar de dades homogènies referents als recursos hídrics de les aigües subterrànies, per a alguns dels principals aqüífers de la comarca es tenen dades generals, de les que es constata la sobreexplotació que pateixen els aqüífers de la Baixa Tordera i Tordera Mitjana (Taula 9).

Taula 9

Informació general dels aqüífers de la comarca amb dades

Recàrrega

anual (hm3/any)

Descàrrega natural

(hm3/any)

Recurs anual renovable (hm3/any)

Extraccions estimades (hm3/any)

Origen dades

Observa-cions

Montseny - Guilleries

- - - 0,67 ITGE (1993) -

Riera de Santa Coloma

18,8 0,8 18,0 9,50 IGME (1983)

-

10,5 3,7 6,8 8,5 ACA (2001) 1976-2000 Al·luvial Tordera mitjana 9,8 3,7 6,1 8,5 ACA (2001) 1996-2000

41,3 4,5 36,8 39,8 ACA (2001) 1976-2000 Baix Tordera

36,5 4,5 32,0 39,8 ACA (2001) 1996-2000 Usos i aprofitaments de les aigües subterrànies Igual que en el cas de les aigües superficials, la Selva disposa d’un gran nombre d’activitats econòmiques relacionades amb l’aigua subterrània, de temàtiques molt diferents, i que es distribueixen desigualment dins el territori. S’ha confeccionat un primer inventari de les activitats econòmiques que estan estrictament lligades amb l’aigua subterrània a la comarca i aquesta informació s’ha integrat a un sistema d’informació geogràfica. A efectes d’aquest apartat es consideren aquelles activitats que utilitzen l’aigua bé sigui perquè aquesta és el producte que es comercialitza, bé sigui perquè és el mitjà que dóna lloc a l’activitat econòmica. A la Taula 1 de l’annex es detallen les fonts d’informació consultades. Els resultats obtinguts de la identificació de les activitats econòmiques vinculades a les aigües subterrànies que es troben a la comarca de la Selva es detallen a continuació (Taula 10). S’han exclòs d’aquesta llista les activitats relacionades amb entitats de subministrament i amb instal·lacions de tractament d’aigües, que es tracten conjuntament a l’apartat de Cicle Local de l’Aigua.



Taula 10 Inventari d’activitats econòmiques vinculades a les aigües subterrànies a la comarca de la Selva

TIPOLOGIA NOM CATEGORIA MUNICIPI AIGUA PISCINA COBERTA MUNICIPAL

Piscina TOSSA DE MAR Mitjà

POLIESPORTIU MUNICIPAL

Piscina ARBÚCIES Mitjà

PISCINA MUNICIPAL Piscina CALDES DE MALAVELLA

Mitjà


Piscina VIDRERES Mitjà


Piscina ANGLÈS Mitjà

CEIP EDUCACIÓ ESPECIAL VENTIJOL

Piscina BLANES Mitjà

PISCINES MUNICIPAL Piscina BREDA Mitjà ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL

Piscina SANT HILARI SACALM

Mitjà


Piscina SANTA COLOMA DE FARNERS

Mitjà


Piscina SILS Mitjà


Piscina OSOR Mitjà

PISCINES MUNICIPALS Piscina RIUDARENES Mitjà

Activitats aquàtiques

PISCINES MUNICIPALS Piscina MAÇANET DE LA SELVA

Mitjà

VICHY CATALAN Balneari CALDES DE MALAVELLA

Mitjà

PRATS Balneari CALDES DE MALAVELLA

Mitjà

MAGMA Centre lúdic termal SANTA COLOMA DE FARNERS

Mitjà

Balnearis i termes

TERMES ORION Balneari SANTA COLOMA DE FARNERS

Mitjà

VICHY CATALAN Planta embotelladora CALDES DE MALAVELLA

Producte

FONTER Planta embotelladora AMER Producte FONT PICANT Planta embotelladora AMER Producte FONT DEL REGÀS Planta embotelladora ARBÚCIES Producte MALAVELLA Planta embotelladora CALDES DE

MALAVELLA Producte

FUENTE ESTRELLA Planta embotelladora SANT HILARI SACALM

Producte

IMPERIAL Planta embotelladora CALDES DE MALAVELLA

Producte

FONT DEL SUBIRÀ Planta embotelladora OSOR Producte FONT VELLA Planta embotelladora SANT HILARI

SACALM Producte

Plantes embotelladores

FONT AGUDES DEL MONTSENY

Planta embotelladora ARBÚCIES Producte



FONT SELVA Planta embotelladora SANTA COLOMA DE FARNERS

Producte

FONT D'OR Planta embotelladora SANT HILARI SACALM

Producte

SANT NARCISO Planta embotelladora CALDES DE MALAVELLA

Producte

MANANTIAL SANT HILARI Planta embotelladora SANT HILARI SACALM

Producte

AQUAREL LOS ABETOS Planta embotelladora ARBÚCIES Producte



1.3. Patrimoni natural vinculat a l’aigua La Selva és un territori amb un notable patrimoni natural, dins del qual cal destacar la presència d’una gran diversitat d’hàbitats lligats a l’aigua: els boscos de ribera, les zones humides, els hàbitats costaners i marins, etc. En aquest capítol es presenta l’inventari d'hàbitats aquàtics i estretament relacionats amb l'aigua de la comarca de la Selva que pretén recopilar i ordenar la informació dispersa que existeix sobre aquests hàbitats a la comarca i integrar-la en un SIG. Aquest document ha de permetre determinar l'interès natural d'aquests hàbitats, valorar-ne el seu estat de conservació i detectar mancances en el seu coneixement. S’han considerat tots els hàbitats aquàtics –marins i continentals– i els que depenen de la presència de masses d’aigua o d’elevades disponibilitats hídriques al sòl: maresmes, platges, penya-segats, illots, aiguamolls, molleres, zones humides, riberes fluvials, etc. L'àmbit geogràfic, si no s'especifica una altra cosa, és el límit administratiu de la comarca de la Selva més un quilòmetre de la franja marítima immediata a la costa de la comarca. Hàbitats naturals aquàtics Hàbitats continentals segons la cartografia dels hàbitats de Catalunya Mitjançant el SIG s’han seleccionat els hàbitats aquàtics dels fulls 294, 295, 332, 333, 334, 364, 365, 366 i 394 de la cartografia dels hàbitats de Catalunya. Aquesta cartografia dels hàbitats en el territori català es basa en la interpretació i adaptació de la classificació d’hàbitats de la Unió Europea que proposa el document “CORINE biotopes manual”, editat per la Comissió europea el 1991, i que es va elaborar en conveni entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona. El procediment per a crear la capa ha estat (Mapes 3 i 4): 1. Fusió de les capes originals per obtenir una única capa amb tots els fulls: es varen unir digitalment els diferents fulls en una capa única que manté els límits entre polígons. De la informació original associada, es conserven —en una bases de dades única— els camps:

LLH: codi de la llegenda de la cartografia d'hàbitats. REC: recobriment de l'hàbitat dins del polígon (valors possibles: del 20 al 100% amb valors múltiples de 10; màxim 3 hàbitats per polígon).

2. Creuament de la capa d'hàbitats amb el límit de la comarca de la Selva. 3. Creació d'una capa a partir de l'extracció dels hàbitats inclosos dins de la comarca de la Selva. 4. Selecció dels hàbitats vinculats a l’aigua. 5. Creació de la capa d'hàbitats aquàtics i estretament vinculats a l'aigua a partir del resultat de la consulta anterior. 6. Relació amb tesaures: la base principal de la capa d'hàbitats es relaciona amb un tesaure que conté el nom de la unitat de la llegenda d'hàbitats i la possible correspondència amb hàbitats d'interès comunitari.



Mapa 3 Procediment per a crear la capa d’hàbitats de Catalunya estretament relacionats amb l’aigua

Fusió de les capes originals

Combinació i extracció de la capa comarcal d’hàbitats



Mapa 4 Procediment per a crear la capa d’hàbitats de Catalunya estretament relacionats amb l’aigua, relació amb

tesaures i càlculs de superfícies

Creació d’una capa independent a partir de la selecció dels hàbitats aquàtics i estretament vinculats a l’aigua

Càlcul de la superfície ocupada per cada hàbitat dins de cadascun dels polígons

Relacions amb informació associada a tesaures



Un cop extreta la informació dels fulls que corresponen a la comarca de la Selva i seleccionats els hàbitats aquàtics i estrictament relacionats amb l'aigua, la llista d'hàbitats existents a la comarca inclou els 18 següents (Taula 11).

Taula 11 Hàbitats aquàtics i estrictament relacionats amb l’aigua a la Selva segons la cartografia

dels hàbitats de Catalunya

Codi Nom Ha

15a Vegetació (salicornars, prats, jonqueres, ...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, inundats, del litoral 5,47

16a Platges arenoses nues o amb vegetació nitròfila de teròfíts 45,16

18b Penya-segats i costes rocoses de la zona septentrional (fins al Maresme), amb pastanaga marina (Daucus gingidium) 29,65

19a Illots i farallons 0,82

22b Basses i estanyols de terra baixa, de nivell fluctuant o temporers 26,44

22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques associades 482,51

24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 211,35

31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional

90,90

38c Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa plujosa, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional 56,35

44b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos, ...) i altres bosquines de ribera 128,62

44c Gatelledes (boscos o bosquines de Salix atrocinerea), del territori catalanídic septentrional 3,60

44d Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana 94,26

44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional

564,54

44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa 38,01

53a Canyissars 5,40

53d Canyars de vores d'aigua 27,30

83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits 3.569,21

89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles,... grans canals i estanys ornamentals 13,12

Total 5.392,69



Hàbitats marins: les praderies de fanerògames marines Les praderies de fanerògames marines constitueixen comunitats que acullen una gran diversitat d’organismes, tant en els espais que hi ha entre els rizomes, com a la seva superfície foliar: bacteris, fongs, protozous, algues, esponges, cnidaris, platihelmints, nemertins, poliquets, mol·luscs, crustacis, briozous, equinoderms, ascidis, peixos, etc. A més, actuen com a refugi de nombroses espècies durant l’època juvenil. Es calcula que una praderia de posidònia manté una biomassa animal de 15 tones per hectàrea. Així doncs, aquests herbassars tenen una gran importància ecològica i, per tant, també socioeconòmica. Per si això fos poc, també se’ls atribueix un paper molt important en la protecció de la zona costanera, perquè disminueixen els efectes de l’erosió marina, ja que els rizomes i les arrels retenen i fixen el sediment, mentre que les fulles esmorteeixen l’acció de les onades contra la platja. Una altra funció destacable que realitzen és l’oxigenació de les aigües litorals, entre d’altres. Degut a la gran importància d’aquestes plantes, existeixen diverses normatives de protecció com l’Ordre 31 de juliol de 1991, la Directiva 97/62/CE, la Directiva 92/43/CE, el Reglamento CE nº 1626/1994 o el Real Decreto 1997/1995. En general, la situació de les praderies a tota la Costa Brava es pot considera que és bona, tot i que no s’ha d’oblidar que a Catalunya només ocupen un 10% de la seva àrea potencial. Al litoral de la Selva existeixen un total de vint praderies (Mapa 5), en forma de diferents taques de mida variable, la més important de les quals se situa al terme de Lloret de Mar, amb una superfície de 38 ha i una llargada d’uns 2.5 km. Totes es troben en zones de protecció de fanerògames marines del Pla Sectorial de Pesca 1992-1995. Actualment, el seguiment i la valoració de l’estat de les praderies el duu a terme el Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), els quals tenen establerts dos punts de control a la comarca: la cala Giberola (Tossa de Mar) i la cala Canyelles (Lloret de Mar). Precisament, una de les actuacions per a la conservació d’aquests hàbitats que més èxit està assolint s’executa a Lloret de Mar des de l’any 1994. Es tracta dels esculls artificials, un conjunt d’estructures de grans dimensions disposats al fons del mar que, pel pes i la forma que presenten, i pel lloc on s’instal·len, poden fer una funció similar a la d’un escull natural. Amb aquests esculls es potencia i es millora la pesca artesanal mentre que, per contra, es dificulta la utilització d’arts de pesca no permeses en la franja litoral, com per exemple el ròssec. Concretament, l’escull de Lloret de Mar té una superfície d’estructures de 150 ha i està repartit per una àrea de 136,2 ha; l’obra està promocionada per l’Ajuntament d’aquesta població segons fonts del DARP6.

Hàbitats d’interès comunitari segons la cartografia d'hàbitats d'interès comunitari a l’Estat Espanyol Mitjançant el SIG s’han seleccionat els hàbitats aquàtics dels fulls 294, 295, 332, 333, 334, 364, 365, 366 i 394 de la cartografia dels hàbitats d’interès comunitari de l’Estat Espanyol. El procediment per a crear la capa va ser (Mapes 6 i 7):

6 Generalitat de Catalunya, DARP (2001b). Els esculls artificials a Catalunya. Direcció General de Pesca i Afers Marítims.



Mapa 5 Zones humides de la Selva

1. Fusió de les capes originals per obtenir una única capa amb tots els fulls: s'uneixen digitalment els diferents fulls en una capa única que manté els límits entre polígons. De la informació original associada, es conserven —en una bases de dades única— els camps:

CODIGO_UE: codi de la Directiva d'Hàbitats (Directiva 2/43/CEE). COBERTURA: recobriment de l'hàbitat dins del polígon (valors possibles: percentatges discrets o intervals; en aquest darrer cas hi consta el valor mitjà: 12,5% per l'interval de 0 a 25%, 37,5% per l'interval de 25 a 50%, 62,5% per l'interval de 50 a 75% i 87,5% per l'interval de 75 a 100%). EC: estat de conservació de l'hàbitat dins del polígon.

2. Creuament de la capa d'hàbitats d'interès comunitari amb el límit de la comarca de la Selva.

3. Creació d'una capa a partir de l'extracció dels hàbitats inclosos dins de la comarca de la Selva.

4. Selecció dels hàbitats vinculats amb l’aigua.

5. Creació de la capa d'hàbitats aquàtics i estretament vinculats a l'aigua a partir del resultat de la consulta anterior.

6. Relació amb tesaures: la base principal de la capa d'hàbitats es relaciona amb un tesaure que conté els següents camps:

CODIGO_UE: codi de la Directiva d'Hàbitats (Directiva 2/43/CEE) (camp de nexe). NOM: nom de l'hàbitat a la Directiva d'Hàbitats (Directiva 2/43/CEE). IS: índex de superfície, grau d’ocupació del territori de cada un d'aquests hàbitats a Catalunya (valors possibles: rr si S < 7.000 ha; r si 700 ha < S < 7.000 ha; c si S > 7.000 ha).



Mapa 6 Procediment per a crear la capa d’hàbitats d’interès comunitari estretament relacionats amb l’aigua

Fusió de les capes originals

Combinació i extracció de la capa comarcal d’hàbitats



Mapa 7 Procediment per a crear la capa d’hàbitats d’interès comunitari estretament relacionats amb l’aigua, relació

amb tesaures i càlculs de superfícies

Creació d’una capa independent a partir de la selecció dels hàbitats aquàtics i estretament vinculats a l’aigua

Càlcul de la superfície ocupada per cada hàbitat dins de cadascun dels polígons

Relacions amb informació associada a tesaures



Un cop extreta la informació dels fulls que corresponen a la comarca de la Selva i seleccionats els hàbitats aquàtics i estrictament relacionats amb l'aigua (Mapa 8), la llista d'hàbitats d’interès comunitari vinculats amb l’aigua a la comarca inclou els 13 següents (Taula 12).

Taula 12 Hàbitats d’interès comunitari aquàtics i estrictament relacionats amb l’aigua a la Selva segons la cartografia

dels hàbitats d’interès comunitari de l’Estat Espanyol

Codi Hàbitat Superfície (Ha)

1110 Baixos marins sorrencs sempre submergits 6,87

1120* Alguers de posidònia 0,06

1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques

7,80

3150 Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos de grans espigues d'aigua

211,77

3170* Basses i tolls temporers mediterranis 32,98

3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (pp) i del Bidention (pp)

0,01

3280 Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes

91,15

6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion

122,77

6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya 182,95

6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) 55,35

8330 Coves marines submergides o semisubmergides 0,0005

91E0* Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 367,29

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 371,29

Superfície total d'hàbitats prioritaris 400,33

Superfície total d'hàbitats no prioritaris 1049,96

TOTAL 1450,29

* Hàbitats prioritaris.



Mapa 8 Hàbitats aquàtics, o estretament vinculats amb l’aigua, d’interès comunitari segons la cartografia

dels hàbitats de l’Estat Espanyol

Zones humides de la Selva A partir de l’inventari anterior s’han obtingut els hàbitats de la comarca que tenen relació amb l’aigua. Tanmateix, manca informació respecte a zones o espais de la comarca considerats zones humides, les quals poden contenir un o diversos dels hàbitats llistats anteriorment. Al mateix temps, l’escala de treball de la cartografia dels hàbitats de Catalunya, determina que petites zones, de superfícies reduïdes, no puguin ser localitzades. Per tal de pal·liar aquest fet, s’ha realitzat un inventari de les zones humides de la comarca des de basses de reg, petits embassaments, activitats extractives, llacunes, etc., fins a zones de major envergadura com l’estany de Sils, entre d’altres. L’inventari s’ha configurat a partir de diverses fonts d’informació (Taula 2 annex).

3150 + 3280 + 6420 +6430 + 91E0 + 92A0

1110 + 112012403150 + 3170 + 6420 +6510 + 91E0

6430 + 91E0 + 92A091E0 / 91E0 + 92A092A0

Hàbitats (Dir. 97/62/CE)

3150 + 3280 + 6420 +6430 + 91E0 + 92A0

1110 + 112012403150 + 3170 + 6420 +6510 + 91E0

6430 + 91E0 + 92A091E0 / 91E0 + 92A092A0

Hàbitats (Dir. 97/62/CE)



Per a cada zona humida inventariada s’han omplert els camps de la següent fitxa:

Zones humides de la Selva

Zones humides presents a la comarca de la Selva. Situació dels punts on apareixen zones humides extrets a partir de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, del PEF de la conca del Baix Ter i de la conca de la Tordera i de dades inèdites (Universitat de Girona, Fundació Emys i Consell Comarcal de la Selva):

Camps amb informació

Codi Codi assignat a cadascuna de les zones humides

Nom de l’espai Nom de la zona humida

Descripció Tipus de zona humida (bassa, estany, llacuna, etc.)

Superfície Superfície de la zona humida

Espècies d’int. d’amfibis i rèptils

Espècies d’amfibis i rèptils d’interès presents a la zona humida; preferentment d’espècies protegides legalment

Espècies d’int. d’aus

Espècies d’aus d’interès presents a la zona humida; preferentment d’espècies protegides legalment

Altres espècies d’int.

Altres espècies animals d’interès; preferentment d’espècies protegides legalment o espècies introduïdes problemàtiques

Espècies de flora d’int.

Espècies de flora d’interès presents a la zona humida; preferentment hidròfits i helòfits

Hàbitats d’int. Codi dels hàbitats de la Directiva 92/43/CEE presents a la zona humida

Consulta Enllaç PDF on consultar els codis dels hàbitats de la Directiva 92/43/CEE

Estat de conservació

Estat de conservació de la zona humida: 1 (molt bo), 2 (bo), 3 (moderat), 4 (deficient) i 5 (dolent). (-) significa sense dades.

Protecció Nivell de protecció, si existeix, de la zona humida

Observacions Observacions sobre la zona humida

Coordenada UTM_X

Coordenada UTM_X

Coordenada UTM_Y

Coordenada UTM_Y

Font d’informació

Fonts d’informació emprades per a la localització de la zona humida i per a l’obtenció de la informació associada

D’aquest inventari, mitjançant el qual s’ha creat una capa del SIG, es pot concloure que la plana selvatana acull un conjunt molt important de zones humides (bàsicament basses). Aquest fet es veu reflexat en el següent mapa de zones humides (Mapa 9). Destaca el fet que molts d’aquests espais no disposen d’informació ecològica, o la que tenen és mínima. La principal informació que s’ha recercat inclou: descripció, espècies d’interès (avifauna, herpetofauna, flora i altres), hàbitats d’interès, nivell de protecció, etc. A la taula 3 de l’annex es pot consultar la informació bàsica de les diferents zones humides de la comarca.



Mapa 9 Zones humides de la Selva

Més concretament, el tipus de zona humida més abundant a la Selva són les basses (110), moltes d’elles situades a la plana selvatana (Riudarenes, Brunyola, Vilobí d’Onyar, Santa Coloma de Farners i Caldes de Malavella). En segon lloc tenim altres tipus de zones humides (15) (sots, boscos molt humits, trams de riera d’especial interès per la fauna d’amfibis, etc.), seguit dels embassaments (10), els estanys (3), les activitats extractives (1), les llacunes (1) i els antics meandres de rius (1). Els espais dels que es disposa de menys informació ecològica són les basses (72), mentre que la resta es troben més ben coneguts. Pel que fa a la protecció d’aquests espais humits, alguns gaudeixen de cert nivell de protecció:

tres basses de Riudarenes tenen protecció municipal parcial

deu basses de Caldes de Malavella presenten també algun tipus de protecció municipal

els estanys de Mas Mateu i de Bancells (aiguamolls del baix Tordera) estan protegits pel Pla d’Ordenació Urbana Municipal

el Pou de Glaç de Maçanet de la Selva està parcialment dins del PEIN dels Turons de Maçanet així com també l’espai conformat per la confluència entre la riera de Santa Coloma i l’Espiat



el Meandre de l’Empalme està protegit pel PEIN de la Riera de Santa Coloma

el Sot de Can Pau està protegit pel PEIN del Massís del Montseny

i, finalment, l’Estany de Sils i riera de Vallcanera estan protegits pel PEIN de l’Estany de Sils Usos i aprofitaments del patrimoni natural vinculat a l’aigua A la Selva es duen a terme diferents aprofitaments dels hàbitats naturals aquàtics o estretament relacionats amb l’aigua. Aprofitaments forestals Aproximadament unes 4.000 ha de tota la comarca estan destinades a la producció de fusta mitjançant espècies forestals planifòlies de sòls humits, com pollancres (Populus spp.) o plàtans (Platanus x hispanica). Majoritàriament, aquestes plantacions es situen a les riberes dels rius i rieres més importants de la comarca, com la Tordera, el Ter, la riera de Santa Coloma i la riera d’Arbúcies. Tanmateix, la zona de l’estany de Sils constitueix també un dels punts amb major concentració de la comarca per l’elevada humitat edàfica que allà s’hi dóna. Aprofitaments agrícoles Un antic aprofitament de les zones humides eren els prats dalladors, hàbitats naturals en els quals l’herba creix amb molta força per l’elevada humitat edàfica i aquesta pot ser utilitzada com a aliment per al bestiar. Actualment, tot i ser una comarca amb unes característiques propícies per a l’establiment d’aquests hàbitats, només es treballen unes 60 ha de prats de dall, ja que molts d’ells han estat substituïts per conreus farratgers més productius, però sense l’interès com a font de biodiversitat que tenen els prats dalladors.

Prats dalladors de la terra baixa plujosa

Plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis de sòls humits



Altrament, els treballs agrícoles que es situen en zones amb menys humitat edàfica han utilitzat tradicionalment aigua emmagatzemada en basses o petits embassaments. Moltes d’aquestes basses o embassaments, actualment naturalitzades espontàniament, encara s’utilitzen per a aquest ús, tot i que les extensions que presenten són molt reduïdes. La seva ubicació, com s’observa en el mapa, és per tota la plana selvatana, una zona tradicionalment agrícola degut als terrenys planers i fèrtils que presenta, els quals han de ser regats per al cultiu. Aprofitaments lúdics Alguns dels hàbitats naturals de la comarca vinculats estretament amb l’aigua presenten uns usos més vinculats a l’oferta turística. Així, per exemple, tots els hàbitats que constitueixen les platges arenoses, amb aproximadament unes 50 ha d’extensió a la comarca, són intensament utilitzats durant el període estival i, fins i tot, excessivament freqüentats.

De fet, els aprofitaments lúdics dels hàbitats vinculats a l’aigua que es donen a la Selva són un dels puntals de la seva oferta turística. Aquest fet es veu reflexat amb la recent implantació del Pla de foment turístic per part del Consell Comarcal de la Selva i l’Associació de Turisme “La Selva, comarca de l’Aigua”, a partir del qual vincula, entre altres, els hàbitats aquàtics i l’oferta turística a nivell comarcal. La materialització d’aquest Pla de foment s’ha realitzat a partir de la creació del Territori Museu de l’Aigua, un museu obert a nivell comarcal en el qual s’ofereixen multitud de productes vinculats amb l’aigua: museus, espais naturals, rutes, etc. Un dels productes proposats, vinculats a una oferta de

Basses agrícoles (●) i petits embassaments (●)

Platges arenoses

Els Grans Camins de l’Aigua



turisme actiu, són els Grans Camins de l’Aigua, un conjunt de senders de gran recorregut que permeten recórrer la Selva i enllaçar els diferents elements vinculats amb l’aigua a la comarca. Tanmateix, la comarca disposa també d’un conjunt molt important de rutes a peu lligades amb l’element aigua, com la ruta de la capçalera de l’Onyar (Vilobí d’Onyar), la de la Font d’en Bertran (Anglès), la de la riera de Santa Maria (Caldes de Malavella), la del passeig per l’Estany (Sils), la de la riera de Benaula (Caldes de Malavella), la de la font de la Formiga (Sant Hilari Sacalm), la de l’aigua i el rocar colomenc (Santa Coloma de Farners), etc. També disposa d’una extensa xarxa de cicloturisme que recorre espais aquàtics, com per exemple la Via Verda de Girona a Olot, que recorre totes les riberes del riu Ter, o el conjunt d’itineraris BTT, entre els quals destaquen, per la seva vinculació amb l’aigua, l’itinerari d’Aiguafina (Tossa de Mar), el de l’Estany de Sils (Sils) o el dels Pantans (Susqueda). Fins i tot, l’aprofitament lúdic dels hàbitats i espais d’interès vinculats amb l’aigua es dóna a partir d’empreses i/o associacions que realitzen guiatges. Així, per exemple, a l’Estany de Sils hi realitzen sortides guiades l’Escola de Natura de les Guilleries, l’associació Temporània o l’empresa SORBUS SC. En aquest cas, a la zona de l’Estany de Sils ofereix un producte de senderisme i cicloturisme al voltant d’aquest recurs, totalment compatible amb la seva preservació. Per últim, a la comarca també es dóna un aprofitament lúdic dels hàbitats naturals a partir del turisme subaquàtic del litoral selvatà, que utilitza com a reclam els hàbitats que constitueixen les praderies de fanerògames marines i els fons rocosos de la costa brava per a realitzar immersions lúdiques d’observació del medi submarí selvatà.

Via Verda

Itineraris BTT

Rutes a peu

Itineraris a peu i cicloturístics



1.4. Patrimoni cultural vinculat a l’aigua Inventari d’elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua S’ha realitzat un inventari del patrimoni cultural de la comarca de la Selva vinculat als recursos hídrics. Per fer-ho, s’han utilitzat diverses fonts d’informació (Taula 4 annex) i s’ha elaborat una fitxa per a cada element, la qual integra la informació de tipus històric, les fotografies, l’estat de conservació de l’element i, al mateix temps, s’estudia el seu potencial com a recurs turístic. La selecció dels documents s’ha fet segons la seva rellevància pel conjunt del territori. Així doncs, l’inventari de referència ha estat el realitzat pel Consell Comarcal de la Selva El patrimoni de la Selva: Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Tot i que el protocol utilitzat presenta algunes variacions per tal d’integrar el treball de camp i, a més a més, poder valorar numèricament els elements, en general, moltes de les categories són semblants i la transcripció ha estat pràcticament literal. D’altra banda, els treballs de Planificació de l’Espai Fluvial (PEF) del Ter i de la Tordera han servit per integrar elements molt específics com les rescloses i els guals. Finalment, s’ha intentat sempre incloure fotografies i, per aconseguir això, s’ha digitalitzat el fons fotogràfic de l’Arxiu Comarcal de la Selva. Per caracteritzar el paisatge fluvial s’han establert diferents tipologies. Per una banda, el patrimoni vinculat a l’aigua inclou, entre d’altres, les rescloses, els canals, les basses, els molins i els passos de barca i, per una altra, el patrimoni industrial vinculat a l’aigua engloba altres grans infraestructures com, per exemple, les centrals elèctriques, les colònies, els embassaments i les turbines. Per últim, també s’ha contactat amb les següents institucions per demanar més informació:

Consorci Alba-Ter. Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny. Àrea de Dinamització Econòmica i Turisme. Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners. Agència Catalana de l’Aigua.



Per a cada element del patrimoni inventariat s’han omplert els camps de la següent fitxa:

Patrimoni cultural vinculats a l’aigua

Elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua presents a la comarca de la Selva.

Camps amb informació

ID Identificació del registre

Referència Codi assignat al Sistema d’Informació Geogràfica

UTM X Coordenada per georeferenciar l’element

Error Marge d’error de la localització: 0 (localització exacta), 1 (marge d'error de 100 m), 2 (marge d'error d'1 km), 3 (marge d'error de 5 km) i 4 (dins del terme municipal).

UTM Y Coordenada per georeferenciar l’element

Tipologia Patrimoni vinculat a l’aigua (PA), Patrimoni industrial vinculat a l’aigua (PIA)

Categoria Diferents tipus d’element que conformen cadascuna de les tipologies. Per exemple, el patrimoni industrial vinculat a l’aigua integra les centrals elèctriques, colònies, embassaments, fars, plantes embotelladores històriques, ports i turbines.

Recurs turístic Especifica si es tracta d’un recurs cultural o natural

Municipi

Comarca

Territori Les cinc opcions són Vall del Ter, Guilleries-Montseny, Plana de la Selva, Corredor de l’autopista i costa

Cronologia

Descripció

Entorn Molt bo, bo o dolent

Estat de conservació Molt bo, bo o dolent

Projecte existent Existència d’algun projecte que aprofiti la seva potencialitat

Protecció legal Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) o Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Accessibilitat Fàcil (amb cotxe o a peu), difícil (si no està ben senyalitzat o el camí no està en bones condicions)

Titularitat Propietat privada, eclesiàstica o pública

Protecció física Actuacions realitzades que són útils per la seva conservació

Valor històric Paràmetre que ha d’indicar la importància històrica, artística o monumental d’un edifici

Valor de singularitat

Paràmetre que indica quan un individu pertany a una determinada tipologia de la qual hi ha pocs exemplars

Valor municipal Importància de l’element a dins del context administratiu municipal

Valor d’ús Utilització dels individus inventariats

Valoració global Potencial de l’element patrimonial per a generar ocupació i dinamització econòmica Totes les dades recollides s’han introduït al sistema d’informació geogràfica per elaborar capes cartogràfiques dels diferents elements (Mapa 10). Per tant, els registres de la base de dades del patrimoni cultural estan lligats amb les taules del SIG. A la Taula 5 de l’annex es pot consultar la informació bàsica de cada element inventariat. La base de dades engloba un total de 338 elements



inventariats, dels quals els més nombrosos són els que estan vinculats directament amb l’aigua, tot i que també destaquen els elements del patrimoni industrial vinculat amb l’aigua.

Mapa 10 Distribució geogràfica dels elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua a la Selva



Usos i aprofitaments del patrimoni cultural vinculat a l’aigua A la Selva es duen a terme pocs aprofitaments del patrimoni cultural de l’aigua i sempre es troben relacionats amb l’oferta turística i de desenvolupament local del municipi. Rutes i patrimoni Alguns municipis de la comarca han apostat per posat en valor el patrimoni cultural vinculat a l’aigua a partir del disseny de rutes senyalitzades. Aquestes rutes, a banda de permetre un passeig agradable entre la natura, enllacen diversos elements del patrimoni cultural de l’aigua com fonts, pous de glaç, ponts, safaretjos, rescloses, etc. Així, per exemple, a Maçanet de la Selva han estrenat recentment la “Ruta del Pou del Glaç”, a partir de la qual es pot fer un passeig per l’antic camí ral que anava des de Maçanet fins al pou de glaç de Buscastell, trobant, entre altres punts d’interès, l’antic safareig de la font del llop. Un altre exemple és la ruta de les fonts de Salitja, a partir de la qual es pot anar des de Vilobí d’Onyar fins a la resclosa de Can Borra, passant per la Mare de Déu de les Fonts (Salitja), el volcà de la Crosa amb la seva mina d’evacuació d’aigua, les restes de Sant Llop de Sant Dalmai i el seu fossat, etc. Per últim, cal destacar, com ja s’ha comentat en l’apartat d’usos i aprofitaments del patrimoni natural, les rutes de la comarca que condueixen fins a fonts d’aigua, com la ruta de la font de la Formiga, la ruta de la font d’en Bertran, etc. Els senders exposició La implantació del Territori Museu de l’Aigua, liderada pel Consell Comarcal de la Selva i que s’ha comentat amb els usos i aprofitaments lúdics del patrimoni natural, oferirà un nou producte turístic a la comarca, innovador, que situarà a la Selva en una posició capdavantera en aquest cap. Es tracta de la creació de senders exposició, una sèrie d’itineraris que, mitjançant l’ajut d’una PDA o ordinador de butxaca, permetrà fer uns determinats recorreguts que seran explicats “in situ” , mentre es realitza el recorregut. Aquest mateix any el Consell Comarcal de la Selva està treballant en la creació de l’àudiorruta “La vida al voltant del Ter”, un itinerari dramatitzat en el qual s’explicarà tot el procés d’industrialització del Ter, l’aprofitament de l’aigua per part de les indústries tèxtils, les infraestructures associades com canals, ponts, rescloses, hidroelèctriques, colònies industrials, etc., així com el progressiu procés d’abandonament que està patint. Es pretén que el visitant pugui interaccionar amb tots els elements del patrimoni vinculat amb l’aigua i comprengui la seva funcionalitat.

Mapa

Data Mapa - Secció

i5 - Central hidroelèctrica del Pasterai6 - Captació del canal de la Burési7 - Canali8 - Central hidroelèctrica de can Ribei9 - Fàbrica Burési10 - Sistema hidràulic

i11 - Resclosai12 - Captació del canal de Bonmatíi13 - Canal de Bonmatíi14 - Sistema hidràulici15 - Colònia Bonmatí

Escala

PROPOSTA D'ÀUDIORUTA:"LA VIDA AL VOLTANT

DEL TER"



Monuments visitables A tota la comarca també existeixen diversos elements del patrimoni cultural vinculat amb l’aigua que són visitables, alguns regularment i altres amb prèvia reserva de visita organitzada. Balneari Vichy Catalán: complex termal de l’any 1898, que mitjançant concertació prèvia,

ofereix una visita guiada al complex termal i a la planta embotelladora d’aigua històrica.

Balneari Vichy Catalán Pou de glaç de Buscastell

Pou de glaç de Buscastell: pou de glaç documentat des del 1650, restaurat recentment, que

tot i ser de propietat privada, s’ofereixen les claus a qui les demani per poder-lo visitar.

Termes Orion: balneari que aprofita les aigües termals de Santa Coloma de Farners, que data del 1860, que només és visitable per als clients del balneari.

Termes Orion Embassament de Susqueda

Embassament de Susqueda: A més a més de la seva funció com a infraestructura de

producció d'energia elèctrica, el Museu de l'Aigua de Salt organitza activitats escolars per explicar i donar a conèixer l'embassament i la seva relació amb el riu Ter. El seu interior és visitable mitjançant excursions organitzades.

L'Establiment: es tracta del balneari de la Font Picant de Sant Hilari Sacalm, construït l’any 1880, que des del 1939 va passar a funcionar com a hotel. Actualment és visitable tot el conjunt, inclòs el brollador.



L’Establiment Conjunt medieval d’Hostalric

Conjunt Medieval d’Hostalric: l’oficina de turisme de l’ajuntament d’Hostalric organitza visites

guiades pel nucli antic del poble on s’expliquen diversos elements del patrimoni vinculats amb l’aigua com les cisternes, els fossats, les mines, etc. No s’ha d’oblidar que fou una de les poblacions més importants de l’època medieval de tota la Tordera mitjana, amb els Vescomtes de Cabrera al seu davant.

Termes de Sant Grau: restes romanes de

gran interès a nivell de la península ibèrica, datades del s.I – IV d. C., d’unes antigues termes que aprofitaven les aigües de Caldes de Malavella. El recinte és visitable durant el dia i tancat durant la nit.

Centre d’interpretació dels Fars de la

Mediterrània: situat al far de Tossa, és un dels espais culturals i lúdics més atractius de la Costa Brava. Disposa de les tecnologies àudiovisuals més avançades amb les que coneixeran de prop el món dels fars, la seva història i el seu funcionament.

Termes de Sant Grau



2. ANÀLISI Tal i com s’ha mostrat a l’inventari de recursos hídrics, la comarca de la Selva presenta una gran riquesa de recursos i elements vinculats a l’aigua. En la seva vessant més econòmica, en termes generals, es pot dir que la Selva és una de les zones líders de la península en la producció d’aigua embotellada (75% de la producció catalana i 19% de la de l’estat), és àmpliament reconeguda en el món del termalisme (històric, de salut i recreatiu), genera importants produccions hidroelèctriques (embassaments de Susqueda i el Pasteral), deriva aigua per a abastament a poblacions molt importants (Barcelona, Girona i Costa Brava centre) i funciona com a pol atractor de milions de turistes anuals que visiten les seves costes. A nivell d’espais naturals, la comarca mostra una extraordinària varietat d’espais d’interès natural vinculats amb els recursos hídrics. Així, fins a cinc espais de la comarca es troben inclosos a l’Inventari de Zones humides de la Generalitat pel seu interès ecològic: Estany de Sils, Estany de Bancells, Estany de Mas Mateu, Prats de Sant Sebastià i desembocadura de la Tordera. L’Estany de Sils, a més, està inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat. Per tal d’analitzar tot l’inventari realitzat sobre els recursos hídrics de la comarca, s’ha utilitzat, en primer lloc, la metodologia proposada per l’Agència Catalana de l’Aigua, basada en la definició i anàlisi de masses d’aigua. Aquesta metodologia i tota la informació necessària, centrada en les directrius que marca la nova Directiva Marc de l’Aigua (DMA) de la Unió Europea, s’ha extret de l’estudi IMPRESS7 on es caracteritzen i es tipifiquen les masses d’aigua de les conques internes de Catalunya i part catalana de les conques intercomunitàries de l’Ebre, la Garona i la Sènia. Sobre cada una de les masses, s’han analitzat les pressions existents (activitats que poden provocar alteracions al medi) i els impactes mesurats, a més de determinar el risc d’incompliment dels objectius de la DMA. Tanmateix, el patrimoni natural i cultural ha estat analitzat separadament, sobretot pels aspectes que no queden suficientment coberts en l’anàlisi de masses d’aigua. Aquestes anàlisis cobreixen els aspectes més allunyats de la massa d’aigua en sí, com per exemple els hàbitats que generen aquestes masses i el seu interès, el tipus de patrimoni cultural que ha acompanyat sempre les masses d’aigua, etc. Tots aquests estudis han permès conèixer les pressions i els impactes de les masses d’aigua de la comarca de la Selva, i analitzar-ne, amb més detall, els factors que els originen. L’anàlisi d’aquestes pressions i impactes, juntament amb el risc d’incompliment d’objectius de la DMA, permetrà elaborar una part del programa d’actuacions de la comarca de la Selva, el qual haurà d’integrar les mesures necessàries per a la gestió integrada i sostenible dels recursos hídrics de la comarca de la Selva.

7 Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya (2005)



2.1. Anàlisi de les masses d’aigua Descripció de les masses d’aigua Seguint la delimitació establerta per l’Agència Catalana de l’Aigua, es descriuen les masses d’aigua que pertanyen a la comarca de la Selva i, a partir de l’anàlisi de pressions i impactes, també elaborat per aquest organisme, es determinen els principals elements de risc d’incompliment dels objectius de la DMA en les masses de la comarca i s’estableixen aquells punts clau en els que caldrà actuar en els propers anys. Les masses d’aigua són les unitats funcionals i de gestió adients per elaborar programes de mesura que, per tant, inclouen trams de característiques morfomètriques, ambientals, climàtiques i geogràfiques similars. La delimitació i classificació de les masses d’aigua s’ha realitzat seguint el que estableix la Directiva Marc de l’Aigua, i queden repartides en diferents categories: • Rius i rieres • Llacs (incloses les zones humides) • Aigües costaneres • Aigües de transició • Masses d’aigua superficials molt modificades i artificials (embassaments) • Aigües subterrànies A la comarca de la Selva s’hi troben representades totes les categories de masses d’aigua excepte les Aigües de transició. A continuació es detalla cada una de les categories. Rius i rieres Segons l’estudi IMPRESS, la obtenció de les masses d’aigua de rius i rieres, s’ha realitzat segmentant la xarxa fluvial en funció dels diferents criteris previstos a la guia Identification of Water Bodies de la Comissió Europea (Taula 13).

Taula 13 Criteris de segmentació o delimitació de masses d’aigua

Canvi de tipologia fluvial Elements geogràfics i hidromorfològics:

- Artificials (embassaments) - Naturals (confluència de tributaris)

Àrees protegides Canvis de qualitat

- Qualitat biològica i fisicoquímica - Qualitat hidromorfològica



A la comarca de la Selva, segons aquests criteris, trobem un total de 23 masses d’aigua (Taula 14) repartides majoritàriament a les zones de la plana i la muntanya i, amb menys intensitat, a la zona del litoral (Mapa 11).

Taula 14 Descripció de les masses d’aigua a la comarca de la Selva. Rius i rieres

NOM DESCRIPCIÓ

Arbúcies - Pineda Capçalera de la riera d'Arbúcies fins a la riera de Buixalleu (canvi de tipologia), inclosa la riera de la Pineda

Arbúcies Tram baix de la riera d'Arbúcies

Breda Riera de Breda

Brugent El Brugent

El Pasteral Embassament del Pasteral

Esparra Riera de l'Esparra

Maçanes Riera de Maçanes

Onyar Capçalera de l'Onyar fins a la confluència de la riera de Gotarra

Osor Riera d’Osor

Reclar - Pins El Reclar i riera de Pins

Rupit Riera de Rupit

Santa Coloma 1 Capçalera de la riera de Santa Coloma fins a Santa Coloma de Farners

Santa Coloma 2 Riera Santa Coloma des de Santa Coloma fins a l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000

Santa Coloma 3 Riera de Santa Coloma des de l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000 fins a la Tordera

Sils Sèquia de Sils

Susqueda Embassament de Susqueda

Ter El Ter des del Pasteral fins a la confluència de l'Onyar

Tordera 1 La Tordera des de l'EDAR de Sant Celoni fins a la confluència de la riera d'Arbúcies

Tordera 2 La Tordera entre la riera d'Arbúcies i la riera de Santa Coloma

Tordera 3 La Tordera des de la confluència de la riera de Santa Coloma fins a la confluència de la riera de Vallmanya

Tordera 4 La Tordera des de la confluència de la riera de Vallmanya fins al mar

Tossa - Verderes Capçaleres del sot de Verderes i la riera de Tossa fins a l'EDAR de Tossa de Mar

Tossa Riera de Tossa des de l'EDAR de Tossa de Mar fins al mar



Mapa 11 Situació de les masses d’aigua a la comarca de la Selva. Rius i rieres

Font: Adaptació del document IMPRESS (2005) Zones humides Segons l’estudi IMPRESS, per a la selecció de les Zones humides com a masses d’aigua, s’ha partit de l’Inventari de zones humides de Catalunya i de l’estudi de l’Agència Catalana de l’Aigua Caracterització, regionalització i elaboració d’eines d’establiment de l’estat ecològic de les zones humides de Catalunya (2004). A la comarca de la Selva, segons aquests criteris, trobem un total de 3 masses d’aigua del tipus Zones humides (Taula 15) situades totes elles a la plana selvatana (Mapa 12).

Taula 15 Descripció de les masses d’aigua a la comarca de la Selva. Zones humides

NOM TIPOLOGIA

Estany de Sils Salobroses-dolces permanents i semipermanents

Prats de Sant Sebastià Sense dades

Aiguamolls baix Tordera-Bosc de Mas Julià Sense dades

Rupit

Susqueda Pasteral

Brugent

Osor

Ter

OnyarSta. Coloma 1

Sta. Coloma 2Esparra

Maçanes

Sèquia de Sils

Reclar - PinsSta. Coloma 3

Arbúcies - Pineda

Arbúcies

Breda

Tordera 1Tordera 2

Tordera 3

Tordera 4

Tossa

Tossa - Verderes



Mapa 12 Situació de les masses d’aigua a la comarca de la Selva. Zones humides

Font: Adaptació del document IMPRESS (2005) Masses d’aigua fortament modificades (Embassaments) La Directiva, en l’Article II, defineix una massa d’aigua artificial com “una massa d’aigua superficial creada per l’activitat humana”, mentre que una massa d’aigua molt modificada com “una massa d’aigua superficial que, com a conseqüència d’alteracions físiques produïdes per l’activitat humana, ha experimentat un canvi substancial en la seva naturalesa”. A la comarca de la Selva, segons aquests criteris, trobem un total de 2 masses d’aigua fortament modificades de tipologia embassament (Taula 16). Es considera embassament aquell riu que ha estat fortament modificat per la construcció d’una presa i que actualment no pot assolir un bon estat ecològic. Totes dues masses estan situades a la zona muntanyosa de la comarca (Mapa 13).

Taula 16 Descripció de les masses d’aigua a la comarca de la Selva. Embassaments

NOM TIPOLOGIA

Embassament de Susqueda Embassaments d'aigües mineralitzades en conques petites

Embassament El Pasteral Embassaments d'aigües mineralitzades en conques petites

Prats de Sant Sebastià Estany de Sils

Aiguamolls de baix Tordera –Bosc de Mas Julià



Mapa 13 Situació de les masses d’aigua a la comarca de la Selva. Embassaments

Font: Adaptació del document IMPRESS (2005) Aigües costaneres La delimitació de les masses d’aigua costaneres s’ha establert des de la línia de la costa fins a una milla mar endins, ja que correspon a la franja del litoral més directament afectada i més fàcilment mesurable. Segons l’estudi IMPRESS, la delimitació de les masses d’aigua costaneres ve determinada pel canvi de tipologia d’aquesta, que s’ha realitzat en base al sistema B de l’Annex II de la Directiva, i seguint les recomanacions del grup de treball COAST de la Comissió Europea. A la comarca de la Selva, segons aquests criteris, trobem un total de 2 masses d’aigües costaneres (Taula 17). Totes dues masses van més enllà del límit comarcal de la Selva; una comprèn des del port de Blanes fins a Pineda de Mar i l’altre comprèn la part nord del municipi de Blanes, els municipis de Lloret de Mar i Tossa de Mar, i s’estén fins a Begur (Mapa 14).

Taula 17 Descripció de les masses d’aigua a la comarca de la Selva. Aigües costaneres

NOM DESCRIPCIÓ

Begur - Blanes Des de Begur fins al port de Blanes

Blanes - Pineda de Mar Des del port de Blanes fins a Begur

Susqueda

El Pasteral



Mapa 14

Situació de les masses d’aigua a la comarca de la Selva. Aigües costaneres

Font: Adaptació del document IMPRESS (2005) Aigües subterrànies Segons l’estudi IMPRESS, la delimitació de les masses d’aigües subterrànies s’ha realitzat segons els criteris generals descrits al document Identification of water bodies, aprovat el novembre de 2002, i del document proposat posteriorment pel Ministerio de Medio Ambiente, Criterios para identificación y delimitación de masas de aguas subterráneas. La delimitació s’ha basat en el fet que les masses d’aigües subterrànies han de constituir unitats de referència en el procés d’avaluació. Els resultats d’aquesta delimitació han donat lloc a 9 masses d’aigua a la comarca de la Selva, (Taula 18), repartides majoritàriament per les zones de la plana, la muntanya i, amb menys intensitat, la zona del litoral (Mapa 15).

Begur -

Blanes – Pineda de Mar



Taula 18

Descripció de les masses d’aigua a la comarca de la Selva. Aigües subterrànies

NOM TIPOLOGIA LITOLÒGICA

Banyoles Carbonatat

Fluviovolcànic de la Garrotxa Volcànic fluviovolcànic

Plana de Vic – Collsacabra Carbonatat; Al·luvial; Detrític no al·luvial

Montseny – Guilleries Granit i Paleozoic

La Selva Detrític no al·luvial

Al·luvials de la baixa Costa Brava Al·luvial

Maresme Granit i paleozoic

Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera Al·luvial

Al·luvials de la baixa Tordera i delta Al·luvial

Mapa 15 Situació de les masses d’aigua a la comarca de la Selva. Aigües subterrànies

Font: Adaptació del document IMPRESS (2005)

6

22 11

44

33

11

44

88

33

77

55

99

6

11

22

99.. AAll··lluuvviiaallss ddee llaa bbaaiixxaa TToorrddeerraa ii ddeellttaa

11.. BBaannyyoolleess22.. FFlluuvviioovvoollccàànniicc ddee llaa GGaarrrroottxxaa 33.. PPllaannaa ddee VViicc –– CCoollllssaaccaabbrraa 44.. MMoonnttsseennyy –– GGuuiilllleerriieess 55.. LLaa SSeellvvaa66.. AAll··lluuvviiaallss ddee llaa BBaaiixxaa CCoossttaa BBrraavvaa 77.. MMaarreessmmee88.. AAll··lluuvviiaallss ddee ll’’aallttaa ii mmiittjjaannaa TToorrddeerraa



Un cop s’han descrit les masses d’aigua de la comarca de la Selva per a les diferents categories establertes per la Directiva Marc, es mostra l’anàlisi que l’Agència Catalana de l’Aigua ha realitzat d’aquestes. Els criteris i el procediment de valoració per cada una de les categories i paràmetres es pot consultar al document IMPRESS8. Per als casos concrets de les comunitats de ribera, l’entorn natural dels rius, els hàbitats d’interès comunitari i el patrimoni cultural vinculat a l’aigua, l’anàlisi s’ha realitzat directament a partir de les dades de l’inventari de recursos hídrics. Anàlisi de les masses d’aigua L’anàlisi de pressions i impactes de les masses de la comarca de la Selva, s’ha realitzat per a les categories d’aigües superficials continentals (rius, embassaments, llacs, zones humides), aigües costaneres i aigües subterrànies. L’anàlisi de pressions s’ha fet seguint les recomanacions del Guidance Document No. 3, així com les recomanacions del Manual para análisis de presiones e impactos en aguas superficiales (MIMAM, 2004), i d’acord amb experiències similars realitzades per altres autoritats de conca europees. En l’anàlisi d’impactes s’han determinat les masses d’aigua que poden tenir un risc d’incompliment a causa de l’estat mesurat. En ambdues anàlisis (pressions i impactes), el risc d’incompliment s’ha determinat, per a cada massa d’aigua, a partir d'objectius mediambientals fixats. A més a més, donat que la Directiva contempla la possibilitat que no es compleixin els objectius ambientals per a determinades masses d’aigua de manera temporal per causes naturals en condicions extremes (Article 4.6), s’han considerat criteris d’excepció temporal (sequeres, riuades i incendis forestals), i tendències o perspectives de futur a causa del possible canvi climàtic, tot i que alguns d’aquests fenòmens poden ser influenciats per certes activitats humanes. També s’han tingut en compte possibles canvis en els usos del sòl. Anàlisi de rius i rieres Anàlisi de pressions En l’anàlisi de les pressions als rius, s’ha considerat la magnitud de la pressió, la susceptibilitat del medi i l’objectiu mediambiental per a cada pressió considerada. A l’hora de definir el risc d’incompliment global per pressions, s’ha determinat a partir del màxim risc d’incompliment en qualsevol de les pressions avaluades. A la següent taula (Taula 19) es mostren tots els paràmetres de pressió valorats per a les masses d’aigua de la categoria rius.

8 http://mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/directiva/impress.jsp



Taula 19 Paràmetres de pressió analitzats per a les masses d’aigua de la categoria rius

Tipus de pressió Pressió Alteracions morfològiques Preses i rescloses Endegament de lleres Alteració del règim de cabals Captacions d’aigua Regulació hidrològica per embassaments Derivació cap a minicentrals hidroelèctriques Ús de sòl en marges Invasió de la zona d’inundació per usos urbans Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives

Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de creixement ràpid

Fonts de contaminació Puntuals Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDARs) Abocaments biodegradables industrials Abocaments biodegradables no sanejats Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSUs) Abocaments industrials no biodegradables Difoses Abocadors de residus sòlids urbans Abocadors de residus sòlids mixts (industrials i urbans) Usos del sòl agrícoles Usos del sòl urbans Sòls contaminats o potencialment contaminats Vies de comunicació Abocaments de fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals Zones mineres Runams salins Dejeccions ramaderes Excedents de nitrogen de l’agricultura i ramaderia Espècies invasores Espècies invasores

A la comarca de la Selva, 15 de les 23 masses d’aigua tenen un anàlisi global de pressions elevada (Mapa 16), això representa que un 65% de les masses d’aigua. D’aquestes 15, només una està situada a la zona nord de la comarca (el Ter), i les 14 restants estan situades a la zona centre i sud de la comarca: el corredor de l’autopista, la plana selvatana, la zona sud de Montseny – Guilleries i la costa.



Mapa 16 Anàlisi de pressions als rius de la comarca de la Selva

Font: Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. IMPRESS (2005)

De totes les pressions analitzades cal destacar aquelles que, en alguna de les masses el resultat ha estat elevat (Taula 20), i cal destacar-hi els endegaments, la DQO d’abocaments biodegradables i la descàrrega de sistemes unitaris, com a les pressions elevades més abundants a les masses selvatanes.



Taula 20 Anàlisi de pressions als rius de la comarca de la Selva

Nom de la massa Ende

gam

ents

Der

ivac

ió a

cen

tral

s hi

droe

lèct

rique

s

Zone

s fo

rest

als

en z

ona

inun

dabl

e

Fòsf

or to

tal d

'ED

AR

s

Fòsf

or to

tal d

'abo

cam

ents

bi

odeg

rada

bles

(tot

al)

DQ

O d

'abo

cam

ents

bi

odeg

rada

bles

(tot

al)

Des

càrr

ega

de s

iste

mes

un

itaris

Anà

lisi d

e to

tes

les

pres

sion

s

Arbúcies - Pineda Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Baixa Elevada ElevadaArbúcies Nul·la Nul·la Mitjana Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la MitjanaBreda Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Elevada Nul·la ElevadaBrugent Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la El Pasteral Nul·la Elevada Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la MitjanaEsparra Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Maçanes Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Osor Nul·la Elevada Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Onyar Elevada Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la ElevadaReclar - Pins Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Elevada ElevadaRupit Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la MitjanaSanta Coloma 1 Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Elevada Nul·la ElevadaSanta Coloma 2 Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Elevada Elevada ElevadaSanta Coloma 3 Nul·la Nul·la Elevada Nul·la Nul·la Mitjana Nul·la ElevadaSils Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Elevada Elevada ElevadaSusqueda Nul·la Elevada Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la MitjanaTer Mitjana Elevada Mitjana Nul·la Nul·la Elevada Nul·la ElevadaTordera 1 Elevada Nul·la Baixa Nul·la Nul·la Elevada Nul·la ElevadaTordera 2 Elevada Nul·la Elevada Nul·la Nul·la Mitjana Nul·la ElevadaTordera 3 Elevada Nul·la Baixa Nul·la Nul·la Mitjana Nul·la ElevadaTordera 4 Elevada Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Baixa Nul·la ElevadaTossa - Verderes Nul·la Nul·la Nul·la Elevada Elevada Elevada Nul·la ElevadaTossa Elevada Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Elevada Nul·la Elevada

Anàlisi d’impactes L’anàlisi de l’impacte s’ha separat en dos blocs, la determinació de l’impacte comprovat i la de l’impacte probable. Els sistemes fluvials sotmesos a un impacte comprovat són aquells en què s’hi incompleix la legislació vigent en normativa d’aigua, i per tant existeix la possibilitat que no es compleixin els objectius de la Directiva Marc de l’Aigua. Els sistemes fluvials sotmesos a un impacte probable són aquells en què probablement no s’hi compleixin els objectius de la mateixa Directiva degut a què actualment tenen un estat ecològic inferior. A la comarca només trobem dues masses amb un anàlisi global d’impacte amb valor elevat, la riera de Breda i la Tordera en el seu tram entre la confluència de la riera de Vallmanya i el mar. Totes dues masses es troben a la part oest de la comarca, just al límit comarcal, i cal destacar l’incompliment de la legislació vigent (anàlisi comprovat) en tots dos casos (mapa 17 i taula 21). A



més, la vida piscícola, les zones protegides per abastament que incompleixen la Directiva 75/440/EEC (prepotables) i la qualitat segons els elements hidromorfològics són altres impactes detectats com a elevats. També cal destacar la important manca de dades per analitzar les masses de rius i rieres de la comarca. Més de la meitat de les masses d’aigua no disposen de dades per a tots els impactes que s’han d’analitzar i per tant, els resultats de l’anàlisi no són reals.

Mapa 17 Anàlisi d’impactes als rius de la comarca de la Selva




Taula 21

Anàlisi d’impactes als rius de la comarca de la Selva

Nom de la massa Vida

pis

cíco

la

Prep

otab

les

Anà

lisi d

'impa

ctes

co

mpr

ovat

s

Qua

litat

seg

ons

elem

ents

hi

drom

orfo

lògi

cs

Impa

cte

sego

ns

tots

els

indi

cado

rs

Anà

lisi d

e to

ts e

ls

impa

ctes

Arbúcies Nul Nul Nul Dolent Baix Baix Arbúcies - Pineda Sense dades Sense dades Sense dades Mediocre Nul Nul Breda Elevat Elevat Elevat Mediocre Mig Elevat Brugent Nul Nul Nul Deficient Baix Baix Embassament El Pasteral Nul Nul Nul Sense dades Nul Nul Embassament Susqueda Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades Baix Baix Esparra Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades Sense dadesMaçanes Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades Sense dadesOnyar Sense dades Sense dades Sense dades Deficient Baix Baix Osor Sense dades Sense dades Sense dades Mediocre Nul Nul Reclar - Pins Sense dades Sense dades Sense dades Deficient Baix Baix Rupit Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades Sense dadesSanta Coloma 1 Sense dades Sense dades Sense dades Mediocre Nul Nul Santa Coloma 2 Sense dades Sense dades Sense dades Deficient Nul Nul Santa Coloma 3 Nul Nul Nul Deficient Nul Nul Sils Sense dades Sense dades Sense dades Deficient Sense dades Sense dadesTer Nul Nul Nul Mediocre Nul Nul Tordera 1 Nul Nul Nul Deficient Baix Baix Tordera 2 Nul Nul Nul Sense dades Nul Nul Tordera 3 Nul Nul Nul Deficient Mig Mig Tordera 4 Elevat Nul Elevat Dolent Mig Elevat Tossa Sense dades Sense dades Sense dades Mediocre Sense dades Sense dadesTossa - Verderes Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades Nul Nul

Risc d’incompliment de la DMA La valoració final del risc d’incompliment de la Directiva, es basa en la combinació de les valoracions del risc d’incompliment segons l’anàlisi de pressions i segons l’anàlisi d’impactes. Tot i la manca de dades referents als impactes que afecten les masses d’aigua, a la comarca trobem dues masses amb risc elevat d’incompliment de la Directiva, que són Breda i la Tordera en el seu tram final. Però a més a més, trobem 6 masses d’aigua més, en les que el risc d’incompliment és mig, i per tant també caldrà tenir-les en compte en la planificació de les accions de millora. La majoria d’aquestes masses de risc mig es troben a la plana selvatana i al corredor de l’autopista (mapa 18 i taula 22).



Mapa 18 Anàlisi dels risc d’incompliment de la DMA als rius de la comarca de la Selva


Taula 22

Anàlisi dels risc d’incompliment de la DMA als rius de la comarca de la Selva

Nom de la massa Anàlisi de pressions i impactes Arbúcies Baix Arbúcies - Pineda Baix Breda Elevat Brugent Nul Embassament El Pasteral Baix Embassament Susqueda Baix Esparra Nul Maçanes Nul Onyar Mig Osor Nul Reclar - Pins Mig Rupit Baix Santa Coloma 1 Baix Santa Coloma 2 Baix Santa Coloma 3 Baix Sils Mig Ter Baix Tordera 1 Mig



Tordera 2 Baix Tordera 3 Mig Tordera 4 Elevat Tossa Mig Tossa - Verderes Baix

En global, podem dir que cal treballar en 8 de les 23 masses d’aigua de la comarca degut al seu alt risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua, i que totes aquestes masses es troben en la zona centre i sud de la comarca: corredor de l’autopista, plana selvatana i costa. Resultats - Rius i rieres • En més de la meitat de les masses d’aigua de rius i rieres de la comarca, no es disposa de

dades per analitzar l’afectació dels diferents impactes sobre aquestes. Aquest fer es veu reflectit en l’anàlisi total d’impactes i per tant, en els resultats finals del risc d’incompliment de la Directiva Marc.

• Amb les dades de què es disposa, s’ha determinat que la zona que concentra les masses

d’aigua amb risc d’incompliment de la DMA, és la zona centre i sud de la comarca. Cal destacar la riera de Breda amb risc elevat, però també la Sèquia de Sils, el Reclar i la riera de Pins, l’Onyar, des de la seva capçalera fins la confluència amb la riera de Gotarra i 2 trams de la Tordera amb risc mig. A la zona de la costa trobem el tram final de la riera de Tossa amb risc d’incompliment mig i el tram final de la Tordera amb risc elevat.

• El risc elevat d’incompliment de la DMA (riera de Breda i Tordera 4) és degut, principalment, a

l’incompliment de la legislació vigent en temes d’aigua: A Breda, degut a la mala qualitat de l’aigua en zones de protecció de la vida piscícola, a la mala qualitat de l’aigua d’abastament per consum humà i a abocaments puntuals a la llera. A la Tordera, degut a la mala qualitat de l’aigua en zones de protecció de la vida piscícola, a alteracions morfològiques com els endegaments i la mala qualitat dels elements hidromorfològics (la naturalitat del règim hidrològic, la continuïtat fluvial i les condicions morfològiques).

• En quant a les masses amb risc d’incompliment mig, cal destacar com a impacte comú la mala qualitat dels elements hidromorfològics d’aquestes. Els abocaments puntuals i l’existència d’endegaments són pressions que afecten a 4 de les sis masses, i la pressió menys habitual, és la descàrrega de sistemes unitaris (en els què les aigües residuals i pluvials s’aboquen conjuntament), que només afecta a 2 de les masses, Sils i Reclar-Pins.

Anàlisi de zones humides Risc d’incompliment de la DMA L’anàlisi d’incompliment dels objectius de la Directiva en zones humides s’ha determinat a partir de l’estat ecològic, utilitzant els indicadors mesurats en llacs i zones humides a partir dels convenis de l’Agència Catalana de l’Aigua: “Desenvolupament d’un índex integral de qualitat ecològica i



regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya” i “Caracterització, regionalització i elaboració d’eines d’establiment de l’estat ecològic de les zones humides de Catalunya. Aplicació de la Directiva Marc en Política d’aigües de la Unió Europea (2000/60/CE)”. Les masses d’aigua que presenten un molt bon o bon estat ecològic tenen un risc d’incompliment de la Directiva nul, mentre que les masses d’aigua que presenten un estat moderat tenen un risc baix, les que presenten un estat deficient tenen un risc mig, i les que presenten un estat dolent tenen un risc d’incompliment elevat. De les tres masses d’aigua de zones humides, que hi ha a la comarca, només és disposa de dades d’una d’elles, l’Estany de Sils. Donat que l’estat ecològic d’aquesta massa és deficient, el risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per part d’aquesta, és mig (mapa 19 i taula 23). El deficient estat ecològic de l’Estany de Sils és degut a la mala qualitat de l’aigua i al mal estat de conservació dels seus ecosistemes degut a pressions antròpiques.

Mapa 19 Anàlisi dels risc d’incompliment de la DMA a les zones humides de la comarca de la Selva




Taula 23 Anàlisi dels risc d’incompliment de la DMA a les zones humides de la comarca de la Selva

Nom de la massa Qualitat

segons el QAELS

Qualitat segons l'ECELS

Estat ecològic Risc d'incompliment

Estany de Sils Dolenta Moderat Deficient Mig

Prats de Sant Sebastià Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades Aiguamolls baix Tordera-Bosc de Mas Julià

Sense dades Sense dades Sense dades Sense dades

Resultats - Zones humides • La manca de dades per analitzar l’estat ecològic de les zones humides de la Selva és un fet

rellevant, ja que només es disposen dades d’una de les tres masses d’aigua existents a la comarca. Els Prats de Sant Sebastià i els Aiguamolls de baix Tordera-Bosc de Mas Julià no disposen de dades que permetin avaluar el seu estat ecològic.

• L’Estany de Sils és la única massa de la que es disposen dades. L’estat ecològic d’aquesta és

deficient degut a la mala qualitat de l’aigua i al mal estat de conservació dels seus ecosistemes degut a pressions antròpiques. En conseqüència, el risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua és mig.

Anàlisi dels embassaments Anàlisi de pressions L’anàlisi de les pressions en embassaments es basa en l’anàlisi de pressions realitzat en rius. A causa de les diferències entre rius i embassaments, no s’han considerat totes les pressions usades per rius, sinó només les de la taula següent (Taula 24).

Taula 24 Paràmetres de pressió analitzats per a les masses d’aigua de la categoria embassaments

Tipus de pressió Pressió Fonts de contaminació Puntuals Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDARs) Abocaments biodegradables industrials Abocaments biodegradables no sanejats Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSUs) Abocaments industrials no biodegradables Difoses Abocadors de residus sòlids urbans Abocadors de residus sòlids mixts (industrials i urbans) Usos del sòl agrícoles Usos del sòl urbans Sòls contaminats o potencialment contaminats Vies de comunicació Abocaments de fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals Zones mineres



Runams salins Dejeccions ramaderes Excedents de nitrogen de l’agricultura i ramaderia Espècies invasores Espècies invasores

Cap de les masses d’aigua de la categoria embassaments de la comarca de la Selva, té un anàlisi global de totes les pressions elevat o mig (Mapa 20). L’embassament de El Pasteral té un anàlisi de pressions nul, i el de Susqueda, baix. De totes les pressions analitzades cal destacar la contaminació per dejeccions ramaderes en l’embassament de Susqueda, que és la responsable del nivell baix en l’anàlisi de pressions d’aquest (Taula 25).

Mapa 20 Anàlisi de pressions als embassaments de la comarca de la Selva




Taula 25 Anàlisi de pressions als embassaments de la comarca de la Selva

Tipus de pressió Susqueda El Pasteral

Fòsfor total d'EDARs Nul·la Nul·la Fòsfor total d'abocaments biodegradables (total) Nul·la Nul·la Càrrega orgànica (DQO) d'EDARs Nul·la Nul·la DQO d'abocaments industrials Nul·la Nul·la DQO de nuclis no sanejats Nul·la Nul·la DQO d'abocaments biodegradables (total) Nul·la Nul·la Descàrrega de sistemes unitaris Nul·la Nul·la Abocaments industrials no biodegradables Nul·la Nul·la Abocadors de residus urbans Nul·la Nul·la Abocadors de residus industrials Nul·la Nul·la Usos urbans Nul·la Nul·la Pastures intensives Nul·la Nul·la Conreus intensius de cereals i farratge, conreus extensius de regadiu o en zones plujoses

Nul·la Nul·la

Conreus intensius d'hortalisses, flors, vinya, fruiters de secà, rosàcies i cítrics

Nul·la Nul·la

Arrossars Nul·la Nul·la Dejeccions ramaderes Baixa Nul·la Excedents de nitrogen de l'agricultura i ramaderia Nul·la Nul·la Abocament de fangs d'EDAR Nul·la Nul·la Sòls contaminats i potencialment contaminats Nul·la Nul·la Vies de comunicació Nul·la Nul·la Zones mineres i extractives Nul·la Nul·la Runams salins Nul·la Nul·la Espècies invasores Nul·la Nul·la Anàlisi de totes les pressions Baix Nul·la

Anàlisi d’impactes L’anàlisi d’impactes s’ha basat de forma exclusiva en l’estat ecològic dels embassaments, determinat en l’estudi de l’Agència Catalana de l’Aigua Caracterització i propostes d’estudi d’embassaments catalans segons la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu. Les masses d’aigua que presenten un molt bon o bon estat ecològic tenen un risc d’incompliment de la Directiva nul, mentre que les masses d’aigua que presenten un estat moderat tenen un risc baix, les que presenten un estat deficient tenen un risc mig, i les que presenten un estat dolent tenen un risc d’incompliment elevat. De les dues masses d’aigua d’embassaments que hi ha a la comarca, només és disposa de dades d’una d’elles, l’embassament de Susqueda. Donat que l’estat ecològic d’aquesta massa és bo, el risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per part d’aquesta, és nul·la (mapa 21 i taula 26).



Mapa 21 Anàlisi d’impactes als embassaments de la comarca de la Selva


Taula 26 Anàlisi d’impactes als embassaments de la comarca de la Selva

Tipus d’impacte Susqueda El Pasteral

Potencial ecològic Bo Sense dades Risc per impactes Nul Sense dades

Risc d’incompliment de la DMA La valoració final del risc d’incompliment de la Directiva, es basa en la combinació de les valoracions de risc de l’anàlisi de pressions i de l’anàlisi d’impactes. A la comarca, no trobem cap embassament amb risc d’incompliment de Directiva (mapa 22).



Mapa 22 Anàlisi dels risc d’incompliment de la DMA als embassaments de la comarca de la Selva


Resultats - Embassaments • L’embassament de El Pasteral no disposa de dades que permetin avaluar el seu estat

ecològic, i per tant el risc nul d’incompliment de la Directiva no és del tot cert. • L’embassament de Susqueda, tot i tenir un risc d’incompliment baix i un estat ecològic bo, cal

destacar la seva contaminació per dejeccions ramaderes, que és la responsable del nivell baix en l’anàlisi de pressions.



Anàlisi de les aigües costaneres Anàlisi de pressions L’anàlisi de les pressions en aigües costaneres s’ha realitzat considerant pressions antropogèniques, que s’han agrupat en tres blocs: alteracions morfològiques, fonts de contaminació puntual i difosa i altres pressions (Taula 27):

Taula 27 Paràmetres de pressió analitzats per a les masses d’aigua costaneres

Tipus de pressió Pressió Alteracions morfològiques Artificialització de la costa

Regeneració de platges

per aportació de sorra per extracció de sorra

Fonts de contaminació Puntuals Abocaments d’aigües residuals urbanes

a través de sistemes de sanejament per mancances dels sistemes de sanejament per descàrregues directes superficials en episodis de pluja

Abocaments d’aigües residuals industrials

de substàncies biodegradables de substàncies no biodegradables

Aportacions per rius Aportacions per canals Difoses Usos del sòl urbans Usos de sòls agrícoles Altres pressions Espècies invasores Turisme Pesca

Ports Esportius Pesquers Comercials i industrials

En l’anàlisi de la majoria de les pressions, s’ha calculat la magnitud de cada pressió i aquest càlcul s’ha referit a la longitud de costa de cada massa d’aigua. El llindar a partir del qual una pressió és significativa s’ha determinat a partir de criteri dels experts. Tal com es veu en el següent mapa (Mapa 23), a la comarca de la Selva les dues masses d’aigua costanera tenen un anàlisi de pressions significatives.



Mapa 23 Anàlisi de pressions a les masses d’aigua costaneres de la comarca de la Selva


En la massa Blanes-Begur l’únic factor significatiu és la contaminació de les aigües degut a les mancances del sistema de sanejament. La massa Blanes-Pineda té molts més factors significatius: la contaminació degut a abocaments d’aigües residuals, usos agrícoles i urbans del sòl, alteracions morfològiques i les pressions provinents del turisme (Taula 28).

Taula 28 Anàlisi de pressions a les aigües costaneres de la comarca de la Selva

Tipus de pressió Begur - Blanes Blanes - Pineda de Mar

Grau d'artificialització No significativa No significativaRegeneracions (aportacions de sorra en milers de m³ / km) No significativa Significativa Regeneracions (extraccions de sorra en milers de m³ / km) No significativa Significativa Abocaments d'EDARs (DQO) (kg / (dia x km)) No significativa Significativa Mancances dels sistemes de sanejament Sí Sí Descàrregues directes per pluges No No Abocaments industrials (DQO) (kg / (dia x km)) No significativa No significativaAbocaments per emissaris industrials (no biodegradables) No significativa No significativaAportacions de rius (DBO5) (kg / (dia x km)) No significativa No significativa



Aportacions de rius (Nitrats) (kg / (dia x km)) No significativa No significativaUsos agrícoles del sòl (ha / km) No significativa Significativa Usos urbans del sòl (ha / km) No significativa Significativa Turisme (places / km) No significativa Significativa Pesca (milers d'euros / km) No significativa No significativaPorts esportius (amarratges / km) No significativa No significativaPorts pesquers (embarcacions / km) No significativa No significativaPorts comercials i industrials (embarcacions / km) No significativa No significativa

Pressió global Sí Sí

Anàlisi d’impactes L’anàlisi de l’impacte de les aigües costaneres s’ha basat en el Manual para análisis de presiones e impactos en aguas superficiales del Ministerio de Medio Ambiente (2004). Segons aquest manual es defineixen quatre categories d’impacte, en funció de la probabilitat que una massa d’aigua incompleixi els objectius mediambientals de la Directiva pel 2015: Impacte comprovat, quan existeix incompliment de la normativa vigent de la qualitat de l’aigua. Impacte probable, quan la massa d’aigua possiblement incompleixi els objectius mediambientals de la Directiva. Sense impacte aparent, quan no hi ha un deteriorament significatiu de l’estat de la massa d’aigua, de manera que es preveu que complirà amb els objectius mediambientals. Sense dades, quan no hi ha dades disponibles per avaluar l’impacte sobre una massa d’aigua. D’acord amb els resultats de les xarxes de vigilància de l’Agència Catalana de l’Aigua relatives al Control Sanitari de les Aigües de Bany (Dir.76/160/CEE) i a la Contaminació Química (Dir. 76/464/ECC) no existeix cap impacte comprovat en cap massa d’aigua costanera dins l’àmbit de Catalunya. De la combinació de l’estat ecològic i químic de la massa, s’obté l’impacte probable d’aquesta, considerant sempre la pitjor valoració dels dos estats. Quan els dos estats són igual o superior a bo, es considera la massa d’aigua sense impacte; quan l’estat ecològic o químic és moderat, es considera que hi ha un impacte probable, i quan un dels dos estats és deficient o dolent, es considera que l’impacte és molt probable. Tal com es veu en el següent mapa (Mapa 24), l’anàlisi d’impactes per a les masses d’aigües costaneres de la comarca de la Selva defineix, sense impactes, la de Blanes-Begur, i d’impacte probable la de Blanes-Pineda.



Mapa 24 Anàlisi d’impactes a les aigües costaneres de la comarca de la Selva


De l’anàlisi realitzat a les masses d’aigües costaneres de la comarca de la Selva, cal destacar que únicament hi ha 2 paràmetres que es valoren com a dolents, i tots dos en la massa Blanes-Pineda de Mar. Aquests són l’indicador de qualitat macroalgues i l’estat químic de l’aigua (Taula 29). Aquests dos factors són els que donen una valoració amb impacte probable a la massa d’aigua.

Taula 29 Anàlisi d’impactes a les aigües costaneres de la comarca de la Selva

Anàlisi d’impacte Begur - Blanes Blanes – Pineda de Mar

Qualitat indicador macroalgues - Carlit Molt bo Deficient

Qualitat indicador macroalgues - Bentos Molt bo Bo

Qualitat indicador macrofauna Bo Bo

Qualitat indicador posidònia Bo Sense dades

Qualitat bentònica Bo Bo

Qualitat fitoplanctònica Bo Bo

Qualitat biològica global Bo Bo

Condicions fisicoquímiques generals Molt bo Bo

Contaminants específics (annex VII) Sense dades Bo



Qualitat fisicoquímica global Molt bo Bo

Estat ecològic Bo Bo

Estat químic (annex X) Sense dades Dolent

Explicació del tipus d'impacte Sense impacte Impacte probable

Risc d’incompliment de la DMA A partir de la combinació de les pressions significatives i els impactes probables i molt probables en les masses d’aigua costaneres, s’ha avaluat el risc d’incompliment de la Directiva. A la comarca no trobem cap massa amb risc elevat d’incompliment de la Directiva. La massa de Begur – Blanes s’ha avaluat amb un risc baix d’incompliment, i la de Blanes – Pineda de Mar amb un risc mig (mapa 25).

Mapa 25 Anàlisi dels risc d’incompliment de la DMA a les aigües costaneres de la comarca de la Selva




Estat de les aigües de bany L’Agència Catalana de l’Aigua realitza anualment el Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges i zones de bany interior de Catalunya amb l’objectiu de controlar la qualitat sanitària de l’aigua de bany segons la Directiva europea 76/160/CEE. A la comarca de la Selva es realitza aquest control a un total de 14 platges, 6 a Tossa de Mar (Platja de la Mar Menuda, Platja de Tossa, Platja d’es Codolar, Platja de Llorell, Cala Salionç i Cala Giverola) , 5 platges a Lloret de Mar (Platja de Fenals, Platja de Lloret, Platja de sa Boadella, Platja de Santa Cristina i Cala Canyelles) i 3 platges a Blanes (Platja de Sant Fransesc, Platja de Blanes i Platja de Sabanell). A més, l’Agencia Catalana de l’aigua, en el seu Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals i les platges, ha recollit del mes de juny a setembre d’aquest any, aproximadament 22m3 de sòlids i plàstics al litoral dels municipis de Lloret de Mar i Blanes, i uns 14m3 a Tossa de Mar. Resultats – Aigües costaneres • De la massa Begur – Blanes, amb risc d’incompliment baix, cal destacar els problemes de

contaminació degut a l’abocament d’aigües residuals per mancances en el sistema de sanejament. Val a dir que aquesta massa d’aigua també compren costa d’altres comarques veïnes, i per tant, caldrà determinar si els problemes de contaminació es generen dins o fora de la comarca.

• La massa de Blanes - Pineda amb risc mig d’incompliment, té molts més factors significatius:

la contaminació degut a abocaments d’aigües residuals, usos agrícoles i urbans del sòl, la regeneració de platges per aportació i extracció de sorra, i les pressions provinents del turisme. També cal destacar la valoració deficient dels indicadors de qualitat de macroalgues i l’estat químic de l’aigua. Degut a que aquesta massa també comprèn costa d’altres comarques veïnes, caldrà determinar quins d’aquests factors significatius es donen dins de la comarca.

• Els resultats de la xarxa de vigilancia d’aquest estiu 2006 conclouen que totes les platges de la

costa selvatana han complert la Directiva d’aigües de bany, i per tant, totes elles han tingut unes condicions sanitaries aptes pel bany aquesta temporada. La Selva és la comarca gironina litoral en la que menys volum de sòlids s’hi han recollit.

Aigües subterrànies La finalitat de l’anàlisi de pressions i impactes és identificar les masses d’aigua en risc de no assolir els objectius fixats per la directiva, per tal d’evitar-ne el deteriorament, arribar a l’equilibri entre extracció i recàrrega i invertir tota tendència a l’augment significatiu o sostingut de la contaminació. La informació que s’ha utilitzat amb la finalitat de valorar aquest risc ha estat l’anàlisi de les pressions existents al medi (quantitatives i qualitatives), l’impacte potencial i comprovat, tant de l’estat químic com quantitatiu, i els risc d’incompliment de no assolir els objectius de la Directiva Marc.



Anàlisi de pressions Les pressions en aigües subterrànies deriven de les activitats que afecten o poden afectar l’estat quantitatiu o químic (qualitatiu) de l’aigua subterrània. Per avaluar la pressió quantitativa, s’ha utilitzat un índex d’explotació que ha estat determinat a partir de l’avaluació dels recursos disponibles en cada massa d’aigua subterrània, tenint en compte les transferències a altres masses i les extraccions subterrànies estimades. També s’ha considerat la pressió concreta que exerceixen els vivers de plantes ornamentals, l’extracció derivada de l’agricultura intensiva i la pressió sobre l’estat que generen les extraccions d’àrids. Les pressions analitzades per determinar la pressió qualitativa total són les següents (Taula 30):

Taula 30 Paràmetres de pressió analitzats per a les masses d’aigua subterrànies

Tipus de pressió Pressió Fonts de contaminació Dejeccions ramaderes (DJ)

Difoses Agricultura intensiva (AG) Aplicació de biosòlids (BI) Zones urbanes i industrials (UI) Infraestructures lineals urbanes i industrials (II)

Puntuals Abocaments industrials (AI) Sòls contaminats (SC) Dipòsits controlats de residus (DR) Runams salins (RS) Abocaments d'EDAR (AE) Extracció d'àrids (EX) Extraccions costaneres causants d'intrusió salina (IS) Recàrrega artificial (RA)

La pressió qualitativa total s’ha avaluat realitzant una ponderació considerant la intensitat de cada pressió individual i la dificultat de remediació que comportaria. Per analitzar de manera coherent les pressions més significatives en les aigües subterrànies de la comarca de la Selva, no s’han tingut en compte les masses de Fluviovolcà de la Garrotxa, Plana de Vic-Collsacabra i Maresme. S’ha considerat que el grau d’afectació de l’estat de les aigües subterrànies d’aquestes masses a la comarca és molt baix i que les pressions més significatives d’aquestes masses no es corresponen amb les a les principals problemàtiques en aigües subterrànies de la comarca. A continuació es mostra la taula amb els resultats de l’anàlisi de pressions per les masses que afecten a la comarca (Taula 31).



Taula 31 Anàlisi de pressions a les aigües subterrànies de la comarca de la Selva

Tipus de pressió Mon

tsen

y - G

uille

ries

La S

elva

Al·l

uvia

ls B

aixa

Cos

ta

Bra

va

Al·l

uvia

ls d

e l'a

lta i

mitj

ana

Tord

era

Al·l

uvia

ls b

aixa

Tor

dera

i de

lta

Dejeccions ramaderes Alta Moderada Nul·la Baixa Baixa

Agricultura intensiva Baixa Moderada Moderada Moderada Alta

Aplicació de biosòlids Baixa Baixa Nul·la Nul·la Moderada

Zones urbanes i industrials Nul·la Moderada Moderada Moderada Moderada

Infraestructures lineals urbanes i industrials Baixa Moderada Moderada Alta Nul·la

Abocaments industrials Moderada Alta Nul·la Alta Alta

Sòls contaminats Moderada Baixa Baixa Alta Alta

Dipòsits controlats de residus Baixa Moderada Baixa Nul·la Nul·la

Runams salins Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la Nul·la

Abocaments d'EDAR Nul·la Moderada Alta Alta Alta

Extracció d'àrids Baixa Moderada Baixa Baixa Nul·la Extraccions costaneres causants d'intrusió salina

Nul·la Nul·la Alta Nul·la Alta

Recàrrega artificial Baixa Baixa Moderada Baixa Baixa

Pressió total per estat químic Moderada Alta Alta Alta Alta

Captació d'aigua Baixa Alta Alta Moderada Alta

Vivers de plantes ornamentals i freatòfits Alta Alta Baixa Alta Baixa

Extraccions d'àrids Baixa Moderada Baixa Baixa Nul·la

Pressió total per estat quantitatiu Moderada Alta Alta Alta Alta

Les pressions qualitatives més significatives a la comarca de la Selva són els abocaments industrials, que afecten aquelles masses situades en el corredor industrial de la comarca, els abocaments per estacions depuradores d’aigües residuals urbanes a la zona de la Tordera i litoral, i les dejeccions ramaderes a la massa de Montseny Guilleries. Cal destacar que en grau moderat d’afectació trobem l’agricultura intensiva i les zones urbanes i industrials, que afecten a totes les masses d’aigua de la comarca excepte la de Montseny Guilleries (Taula 31). Degut a l’elevat nombre de pressions amb grau moderat i alt d’afectació, la pressió total de l’estat qualitatiu de les masses d’aigües subterrànies a la comarca de la Selva és alt per a totes elles a excepció de la massa Montseny-Guilleries (Taula 31). En quant a l’estat quantitatiu, la captació d’aigua afecta, ja sigui de manera elevada o moderada, a totes les masses d’aigües subterrànies de la Selva excepte la de Montseny- Guilleries. La pressió provinent dels vivers de plantes ornamentals i freatòfits és de grau alt a tres de les 5 masses de la comarca, i de grau baix a les dues restants. La pressió total per estat quantitatiu és significativa en totes les masses de la comarca, ja que el valor d’aquestes és moderat en un dels casos i alt en la resta (Taula 31).



Anàlisi d’impactes Els impactes analitzats s’han dividit en dos blocs, els impactes potencials i els impactes comprovats. Els primers surten de la combinació de la vulnerabilitat d’un aqüífer i la pressió d’aquest. La vulnerabilitat és un paràmetre que permet descriure la susceptibilitat del medi per ser afectat per eventuals episodis de contaminació, i els impactes són determinats per l’estat químic i quantitatiu de les masses. En segon lloc s’ha determinat l’impacte comprovat. Tant el quantitatiu com el químic es poden verificar a partir de nivells piezomètrics i de les analítiques dels punts de la xarxa de control. Això s’ha realitzat per cada un dels paràmetres escollits (conductivitat, clorurs, nitrats, etc.). L’anàlisi piezomètric i la comparació de les analítiques amb els valors de referència permeten establir l’impacte comprovat. Gairebé totes les masses d’aigua subterrànies de la comarca tenen un grau elevat d’impacte en gairebé tots els impactes analitzats. La massa Montseny – Guilleries és la única que no té graus elevats, i els seu anàlisi es composa de 3 aspectes de grau baix i dos de moderats (Taula 32).

Taula 32 Anàlisi dels impactes a les aigües subterrànies de la comarca de la Selva

Tipus d’impacte Mon

tsen

y -

Gui

llerie

s

La S

elva

Al·l

uvia

ls B

aixa

C

osta

Bra

va

Al·l

uvia

ls d

e l'a

lta i

mitj

ana

Tord

era

Al·l

uvia

ls b

aixa

To

rder

a i d

elta

Vulnerabilitat Baixa Alta Alta Alta Alta Impacte potencial estat químic Baix Alt Alt Alt Alt Impacte potencial estat quantitatiu Moderada Alta Alta Alta Alta Impacte comprovat estat químic Baix Alta Alta Alta Alta Impacte comprovat estat quantitatiu Moderat Alt Baix Moderat Alt

Risc d’incompliment de la DMA Determinats els impactes, tant potencial com comprovat per cada massa d’aigua, el criteri d’avaluació que s’ha seguit per la determinació del risc ha partit de l’encreuament de l’impacte potencial i de l’impacte comprovat i considerant el pitjor dels casos. Una massa estarà en risc de no assolir objectius ambientals si està en risc per raons de quantitat i/o per raons de qualitat A la comarca de la Selva, la única massa d’aigua subterrània que no té un risc elevat d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua és la de Montseny – Guilleries (Mapa 26 i Taula 33).



Mapa 26 Anàlisi del risc d’incompliment de la DMA a les aigües subterrànies de la comarca de la Selva


Taula 33 Anàlisi del risc d’incompliment de la DMA a les aigües subterrànies de la comarca de la Selva

Tipus d’impacte Mon

tsen

y -

Gui

llerie

s

La S

elva

Al·l

uvia

ls B

aixa

C

osta

Bra

va

Al·l

uvia

ls d

e l'a

lta

i mitj

ana

Tord

era

Al·l

uvia

ls b

aixa

To

rder

a i d

elta

Risc sobre l'estat químic No Sí Sí Sí Sí Risc sobre l'estat quantitatiu No Sí No Sí Sí Risc total No Sí Sí Sí Sí



Resultats – Aigües subterrànies • De les masses, amb risc d’incompliment alt, cal destacar-ne els problemes de contaminació

per abocaments industrials i d’EDAR, les captacions d’aigua i l’activitat dels vivers, però també altres paràmetres com l’agricultura intensiva o l’impacte de les zones urbanes i industrials.

• En les masses d’aigua de la costa (al·luvials baixa Costa Brava i baixa Tordera i delta) les

pressions més significatives són les extraccions costaneres causants d’intrusió marina i les captacions d’aigua. A la zona de la Tordera, també ho és la contaminació de les aigües deguda a l’agricultura intensiva, i a la zona de la costa, ho són els abocaments d’aigua procedents de les EDARs.

• En la massa d’aigua de la plana selvatana (la Selva), les pressions més significatives són la

contaminació de l’aigua degut als abocaments industrials i el desequilibri quantitatiu degut a les captacions d’aigua i als vivers de plantes.

• De la massa Montseny – Guilleries, amb risc d’incompliment moderat, cal destacar-ne la

contaminació per dejeccions ramaderes i l’impacte per vivers.



2.2. Anàlisi del patrimoni natural Grau de coneixement dels hàbitats aquàtics, o estretament relacionats amb l’aigua, de la comarca Entre les dues cartografies específicament dedicades als hàbitats que s’han utilitzat per a fer l’inventari, la dels Hàbitats de Catalunya ens resulta molt útil, tant per la seva precisió cartogràfica com per la seva concreció conceptual. Cal tenir en compte que aquesta cartografia es va dreçar i digitalitzar sobre la base dels ortofotomapes 1:25.000, mentre que la cartografia dels hàbitats d'interès comunitari de l'estat espanyol es transcrivia sobre mapes topogràfics 1:50.000. Per altra banda, a la primera cada polígon conté un màxim de 3 hàbitats cadascun dels quals cobreix un mínim del 20% del polígon, mentre que a la segona els sumatoris poden incloure moltes més unitats amb percentatges molt més petits, de manera que en resulten grans polígons complexes on no es pot saber amb precisió la localització de cadascun dels hàbitats. Finalment, cal tenir en compte que la cartografia dels hàbitats de Catalunya inclou tots els hàbitats del territori i no només els que consten a la Directiva d'Hàbitats. Grau d'abundància dels hàbitats aquàtics o estretament relacionats amb l’aigua a la comarca de la Selva (Isselva) i a Catalunya (Iscat) A partir dels hàbitats de la Cartografia dels hàbitats de Catalunya s’ha calculat el grau d’abundància, en funció de la superfície ocupada a la comarca:

IS

c hàbitat comú a la comarca de la Selva SSelva > 100 ha

r hàbitat rar a la comarca de la Selva 10 < SSelva ≤ 100 ha

rr hàbitat molt rar a la comarca de la Selva SSelva ≤ 10 ha

I a Catalunya, seguint el mateix criteri que consta a la valoració dels hàbitats d'interès comunitari9 :

IS

c hàbitat comú a Catalunya SCatalunya > 7.000 ha

r hàbitat rar a Catalunya 700 < SCatalunya ≤ 7.000

rr hàbitat molt rar a Catalunya SCatalunya ≤ 700

9 http://www.gencat.net/mediamb/pn/2chic.htm



Els resultats obtinguts per a cada hàbitat són els següents (Taula 34):

Taula 34 Grau d’abundància dels hàbitats aquàtics o estretament relacionats amb l’aigua a la Selva i Catalunya

Codi Nom S(ha) NPolSelva ISSelva ISCat

83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanusx hispanica) i altres planifolis de sòls humits

3569,21 200 c c


564,54 70 c r

22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques associades

482,51 2 c c

24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa

211,35 16 c c

44b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos, ...) i altres bosquines de ribera

128,62 7 c r

44d Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana

94,26 8 r r


90,9 22 r r

38c Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa plujosa, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional

56,35 14 r rr

16a Platges arenoses nues o amb vegetació nitròfila de teròfíts 45,16 7 r r

44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa 38,01 12 r r

18b Penya-segats i costes rocoses de la zona septentrional (fins al Maresme), amb pastanaga marina (Daucus gingidium)

29,65 11 r rr

53d Canyars de vores d'aigua 27,3 8 r r

22b Basses i estanyols de terra baixa, de nivell fluctuant o temporers

26,44 9 r rr

89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles,... grans canals i estanys ornamentals

13,12 7 r rr

15a Vegetació (salicornars, prats, jonqueres, ...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, inundats, del litoral

5,47 1 rr r

53a Canyissars 5,4 4 rr r

44c Gatelledes (boscos o bosquines de Salix atrocinerea), del territori catalanídic septentrional

3,6 2 rr rr

19a Illots i farallons 0,82 3 rr rr

Total 5392,69 403

c: hàbitat comú; r: hàbitat rar; rr: hàbitat molt rar. A més de les plantacions de pollancres i plàtans, hi ha 7 hàbitats amb una gran extensió a la comarca (més de 50 ha): les vernedes (44f que són hàbitats prioritaris a la Directiva europea d’hàbitats), els estanys i embassaments de terra baixa (22c), els llits, marges de rius i vores d’embassaments (24a), els sargars (44b), les salzedes (44d), les avellanoses (31ab) i els prats de dall (38c).



Grau de representació dels hàbitats aquàtics o estretament relacionats amb l’aigua a la comarca S'ha calculat, per cadascun dels hàbitats de la Cartografia dels hàbitats de Catalunya, el grau de representació dels hàbitats aquàtics, o estretament relacionats amb l’aigua, definit com la proporció (en percentatge) de la superfície total de l'hàbitat a Catalunya que es troba a la Selva:

R = (SSelva / SCatalunya) * 100 Atès que la superfície de la comarca de la Selva representa un 3,10% del total de la de Catalunya podem establir que els hàbitats amb una R molt per sobre d'aquest valor esperat estan representats a la Selva molt per sobre de la mitjana Catalana i a la inversa.

-200

-1000

100200

300

400

500

23 0013 00

15a 16a 18b 19a 22b 22c 24a 31ab 38c 44b 44c 44d 44f 44l 53a 53d 83g 89b

Dife

renc

ial S

real

–S e

sper

ada

(ha)

Codi de l’hàbitat-200

-1000

100200

300

400

500

23 0013 00


Dife

renc

ial S

real

–S e

sper

ada

(ha)

Codi de l’hàbitat

0

1

2

3

4

5

6

7

8

36

35


‰de

la s

uper

fície


la SelvaCatalunya

0

1

2

3

4

5

6

7

8

36

35


‰de

la s

uper

fície


la SelvaCatalunya

Es pot observar com alguns hàbitats estan proporcionalment més ben representats a la comarca de la Selva que a la resta de Catalunya. És el cas sobretot dels l'hàbitats 22c (Estanys i embassaments de terra baixa i de l'estatge montà), del 44f (Vernedes, de vegades pollancredes, amb ortiga morta, de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà) i del 83g (Plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis de sòls humits). Però també, en proporcions menys elevades, el 18b (Penya-segats i costes rocoses de la zona septentrional), 22b (Basses i estanyols de terra baixa, de nivell fluctuant o temporers), 31ab (Avellanoses mesohigròfiles), 38c (Prats dalladors de la terra baixa plujosa), 44b (Sargars i altres bosquines de ribera) o 44d (Salzedes de terra baixa i



de la muntanya mitjana). Per tots aquests hàbitats la Selva és un enclavament molt representatiu dins del conjunt de Catalunya. Hàbitats aquàtics, o estretament relacionats amb l’aigua a la comarca, prioritaris per a la seva conservació De tots els hàbitats aquàtics, o estretament relacionats amb l’aigua, de la comarca, cal ressaltar-ne tres com a prioritaris per a la seva conservació segons la Directiva 92/43/CEE, els quals representen un 27,6% dels hàbitats d’interès comunitari aquàtics de la comarca (Taula 35).

Taula 35 Hàbitats aquàtics d’interès comunitari i prioritaris a la Selva

Codi Hàbitat (*: hàbitats prioritaris) Superfície (Ha)

1120* Alguers de posidònia 0,06

3170* Basses i tolls temporers mediterranis 32,98

91E0* Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 367,29 Anàlisi de les comunitats de ribera S'ha realitzat a una cartografia lineal bàsica de la vegetació de ribera a partir de la fotointerpretació de l'ortofotomapa 1:5.000 color de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, prenent com a referència la xarxa hidrogràfica detallada de l’inventari de recursos hídrics. Ateses les limitacions interpretatives i la manca de treball de camp per validar la fotointerpretació, la llegenda utilitzada comprèn unitats molt àmplies i s'estructura de manera jeràrquica admetent diferents graus de precisió. La representació és lineal, de manera que s'assigna a cada arc -que representa un tram de riu homogeni quan a la vegetació de ribera- el tipus de vegetació de ribera que li correspon. Les comunitats cartografiades corresponen a la vegetació de la riba dels rius i no inclouen, per tant, les comunitats aquàtiques del llit. Quan existia una vegetació de ribera forestal, és aquesta la que s'ha cartografiat, mentre que només s'ha tingut en compte la vegetació herbàcia si no hi havia aquestes comunitats arbòries. No ha estat possible diferenciar les dues ribes del riu excepte en aquells casos on la base hidrogràfica de referència així ho contemplava (zones de gran amplada del riu). De manera similar a com s'ha procedit en el cas de la valoració de l'entorn natural dels rius, s'ha donat una valoració de cadascuna de les unitats de la llegenda en funció del seu grau de naturalitat i maduresa:



Codi Valoració

Sense vegetació 000 0. Sense vegetació

Amb vegetació

Natural

Forestal

De ribera nfr 4. Molt bona

Vernedes de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà

44f 4. Molt bona

Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa

44l 4. Molt bona

No de ribera nfe 2. Regular

De ribera? nf0 Dades insuficients

No forestal

De ribera nhr 3. Bona

Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa

24a 3. Bona

Canyissars 53a 3. Bona

No de ribera nhe 1. Dolenta

De ribera? nh0 Dades insuficients

Antròpica

Forestal af0 1. Dolenta

De ribera Plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis de sòls humits

83g 1. Dolenta

No de ribera

No forestal De ribera Canyars de vores d’aigua 53d 1. Dolenta

No de ribera ahe 1. Dolenta

Natural?

Forestal De ribera? 0f0 Dades insuficients

No forestal De ribera? 0h0 Dades insuficients

El mapa adjunt (Mapa 27) mostra la valoració atorgada a les comunitats de ribera dels cursos fluvials de la comarca segons les assignacions explicades anteriorment. La conca del Ter, en general, presenta un grau de valoració elevat que denota la presència de comunitats pròpies del bosc de ribera a bona part dels seus cursos fluvials (vernedes, salzedes, gatelledes, avellanoses...). Les àrees menys valorades corresponen: a l’embassament de Susqueda, que no presenta boscos de ribera a causa de l’oscil·lació del nivell de l’aigua i del pendent dels marges; a alguns trams del Ter (aigües avall del Pasteral), del Brugent i de la riera



d’Arbúcies, on els boscos de ribera han estat substituïts per extenses plantacions de plàtans i pollancres; a la subconca de l’Onyar, on molts cursos es troben fortament modificats i presenten canyars, plantacions o comunitats herbàcies a les seves ribes.

La conca de la Tordera mostra molts més trams amb un grau de valoració deficient principalment a causa de la substitució del bosc de ribera per plantacions de pollancres i plàtans. Només mantenen formacions de ribera naturals els cursos alts del Montseny i els afluents secundaris de les zones muntanyoses de les Guilleries i de Cadiretes.

Les conques litorals manifesten un baix estat de conservació en el seu recorregut mig i baix, on els rius circulen en àrees urbanes o urbanitzades, fortament antropitzades. Només conserven boscos de ribera les capçaleres de la zona de Cadiretes.

Mapa 27 Valoració atorgada a les comunitats de ribera dels cursos fluvials de la comarca

Valoració

0. Sense vegetació

1. Dolenta

2. Regular

3. Bona

4. Molt bona

Dades insuficients



Sense vegetació

Vernedes, freixenedes i altres boscos de ribera



Canyars

Plantacions de plàtans i pollancres



Anàlisi de l’entorn natural dels rius L'objectiu d'aquest apartat és elaborar una valoració dels hàbitats que es situen en l'entorn proper dels cursos fluvials principals de la comarca de la Selva. Aquesta valoració es basa en la naturalitat i maduresa de les comunitats vegetals. Els cursos considerats són tots els que apareixen –dins la comarca de la Selva– a la capa "Xarxa hidrogràfica" del servidor del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya10 (que es corresponen amb la xarxa fluvial de la base cartogràfica 1:250.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya), bé que el traçat que hem utilitzat per a aquests cursos fluvials és el que figura al mapa topogràfic 1: 5.000 de l'ICC que és, òbviament, molt més precís. Els trams de rius d'amplada inferior als 25 m s'han representat com a línies, mentre que als trams més amples s'han representat ambdues ribes. S'han pres en consideració tots els hàbitats existents a l'entorn dels rius fins a una distància de 200 m de la línia que representa el riu o la riba d'aquest (Mapa 28). El grau de qualitat (Q) de cadascun dels hàbitats s'ha basat en el que es va utilitzar al PEF de la conca de la Tordera11, completant-lo per als hàbitats que no apareixien en aquell document. Aquest grau pren valors enters entre 1 (qualitat molt bona) i 5 (qualitat molt dolenta). Per a polígons amb més d'un hàbitat, s'ha calculat el valor de qualitat ponderat per la superfície:

Qpolígon = (Q1* S1 + Q2* S2 + ... Qn* Sn) / (S1+ S2+ ... Sn) i s'ha arrodonit aquest valor a l'enter més proper (Taula 36).

10 Accessible a: http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia. 11 Generalitat de Catalunya, ACA. 2003. Planificació dels Espais Fluvials de la conca de la Tordera. Document tècnic provisional inèdit.



Mapa 28 Esquema de la metodologia utilitzada per a l’anàlisi de l’entorn natural dels rius

+Buffer 200 m rius principals Cartografia hàbitats de Catalunya+Buffer 200 m rius principals Cartografia hàbitats de Catalunya

Hàbitats de l’entorn fluvial

Valoració



Taula 36 El grau de qualitat de cadascun dels hàbitats de la comarca de la Selva

Codi Nom Qualitat

15a Vegetació (salicornars, prats, jonqueres, ...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, inundats, del litoral

1

16a Platges arenoses nues o amb vegetació nitròfila de teròfíts 5

18b Penya-segats i costes rocoses de la zona septentrional (fins al Maresme), amb pastanaga marina (Daucus gingidium)

1

22b Basses i estanyols de terra baixa, de nivell fluctuant o temporers 1

22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques associades

1

24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 3


1

31ac Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesòfiles o mesoxeròfiles, d'ambients secs de la muntanya mitjana

1

31c Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles 4

31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana

3

31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa)

4

31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) 4

31y Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà)

3

32a Arboçars (màquies d'Arbutus unedo) de terra baixa i de la muntanya mediterrània 3

32ae Bosquines de pi blanc (Pinus halepensis) procedents de colonització 4

32k Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d'escombres (Erica scoparia), silicícoles, dels sòls profunds i poc secs de terra baixa (i de l'estatge montà)

4

32l Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes

4

32n Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa 4

34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes

4

34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània

4

34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa

3

34n Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa

4

35g Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i pradells terofítics silicícoles, mediterranis

3

38c Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa plujosa, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional

3

41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 1

41c Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes 1



41e Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 1

41h Rouredes de roure sessiliflor (Quercus petraea), de vegades amb altres caducifolis (Betula pendula,...), acidòfiles i xeromesòfiles, pirinenques i del territori catalanídic septentrional

1

41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 1

41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 1

41m Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), sovint amb alzines (Q. ilex), de terra baixa

1

41o Rouredes de roure africà (Quercus canariensis), dels territoris catalanídic septentrional i olositànic

1

41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 4

41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 1

42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues 3

42ac Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa

3

42aj Altres boscos mixts de coníferes 3

42p Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), acidòfiles i xeròfiles, dels estatges montà i submontà dels Pirineus

3

42v Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), o repoblacions, sense sotabosc forestal

3

42w Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

3

42x Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), o repoblacions, sense sotabosc llenyós 3

42y Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

3

44b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos, ...) i altres bosquines de ribera 2

44c Gatelledes (boscos o bosquines de Salix atrocinerea), del territori catalanídic septentrional

2

44d Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana 2


1

44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa 1

45a Suredes amb sotabosc clarament forestal 1

45b Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional

2

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 1

45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà

1

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 1

45g Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i pins (Pinus spp.) 2

45i Boscos mixts de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.) 2

53a Canyissars 3

53d Canyars de vores d'aigua 5

62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 1

81a Camps condicionats com a pastura intensiva 4



82a2 Conreus herbacis intensius: hortalisses, flors, maduixeres, ... 5

82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 5

82c Conreus herbacis extensius de secà 5

83a Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua).

5

83b Fruiterars, principalment de regadiu: sobretot conreus de pomeres (Pyrus malus), de presseguers (Prunus persica), pereres (Pyrus communis) i d'altres rosàci

5

83d Vinyes 5

83e Camps d'avellaners (Corylus avellana) 5

83f Plantacions de coníferes 5

83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits

5

83h Plantacions d'eucaliptus (Eucalyptus sp.) 5

83i Vivers de plantes llenyoses 5

85a Grans parcs i jardins 5

86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 5

86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 5

86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 5

87a Conreus abandonats 4

87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials 4 La valoració dels hàbitats de l'entorn immediat (200 m) dels rius principals de la comarca mostra com les àrees més ben conservades corresponen a la conca del Ter (sector 1 Mapa 29 i Mapa 30) i a les capçaleres i trams fluvials que discorren pel Montseny i per les Guilleries (2). En condicions intermitges trobem els rius de la part baixa de les Guilleries (3) i del massís de Cadiretes (5). Finalment, les condicions de màxima degradació corresponen als espais de desembocadura de la Tordera i de les rieres litorals (6), així com els trams fluvials que discorren per la plana agrícola de la depressió de la Selva (4).



Mapa 29 Anàlisi de l’entorn natural dels rius (qualitat de l’hàbitat principal)

1

3

5

6

4

2



Mapa 30 Anàlisi de l’entorn natural dels rius (qualitat ponderada)

Qualitat dels hàbitats

16%

20%

16%11%

37%

1. Molt bona 2. Bona 3. Regular 4. Dolenta 5. Molt dolenta



Espais naturals d’interès vinculats a l’aigua S’ha creat una capa de les zones humides de la Selva a partir de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya. Procés de creació de la capa (Mapa 31):

1. Creuament de la capa de zones humides amb el límit de la comarca de la Selva. Creació d'una capa a partir de l'extracció de les zones humides incloses dins de la comarca de la Selva, conservant els camps originals:

CODI: codi de la zona humida (afegint un sufix numèric correlatiu per als diferents polígons que tenen un mateix codi; p.ex: 1430500_1, 1430500_2, …)

2. Relació amb tesaures: la base principal de la capa de zones humides es relaciona amb un tesaure que conté els següents camps:

CODI: codi de la zona humida (camp de nexe) NOM: nom de l'espai FITXA: vincle cap a la fitxa (pdf) de descripció de l'espai

Mapa 31

Procés de creació de la capa de zones humides de la Selva



Les cinc zones humides registrades a l'inventari de zones humides de la Generalitat de Catalunya dins la Selva es resumeixen a la Taula 31 i es representen al Mapa 32.

Taula 37 Zones humides de la Selva registrades a l’inventari de zones humides de la Generalitat

Codi Topònim Superfície (ha)

1110500 Prats de Sant Sebastià 13,29

0590500 Estany de Sils 381,23

1430500 (1590500?)

Aiguamolls baix Tordera-Estany de Bancells 12,77

1430500 (1590500?)

Aiguamolls baix Tordera-Estany de mas Mateu 3,20

0330500 Desembocadura del riu Tordera 14,53*

* 8,18 de les quals dins de la comarca de la Selva

Mapa 32 Capa de zones humides de la Selva a partir de l’Inventari de Zones humides de la

Generalitat de Catalunya

0 8 km

Estany de Sils

Prats de Sant Sebastià

Estany de Bancells

Estany de mas Mateu

Desembocadura de la Tordera



No tenim constància de cap altre inventari de zones o espais d’interès natural vinculats amb l’aigua i que estigui reconegut oficialment. Tanmateix, cal destacar que l’Estany de Sils també està inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat, igual que els espais de Pinya de Rosa i del massís de Cadiretes, que incorporen zones marines protegides i penya segats litorals.

2.3. Anàlisi del patrimoni cultural Tipologia d’elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua Com s’ha comentat a l’inventari, la base de dades de patrimoni cultural vinculat amb l’aigua engloba un total de 338 elements, els més nombrosos dels quals són els que estan vinculats directament amb l’aigua: fonts (160), molins (38), ponts (34), basses (16), pous de glaç (11), safaretjos (7), rescloses (6), cisternes (6), balnearis (5), pous (4), sèquies (4), canals (3), passos de barca (3), torres (2), aixarnadors (2), aigües termals (2), brolladors (1), dipòsits d’aigua (1) i recs (1). Tanmateix, també cal destacar el patrimoni industrial vinculat amb l’aigua: centrals elèctriques (5), rescloses (4), embassaments (2), molins (2), ponts (2), plantes embotelladores històriques (1), colònies (1), ports (1), recs (1) i turbines (1).

Tipologia d’elements del patrimoni vinculats amb l’aigua a la Selva Distribució geogràfica dels elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua L’àrea de Guilleries-Montseny és la que presenta una major concentració d’elements de patrimoni vinculat a l’aigua (159) com a conseqüència de la quantitat de fonts inventariades als municipis de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. En segon lloc destaca la vall del Ter (76), seguit del corredor de l’autopista (59), la plana de la Selva (33) i la costa (11). Estat de conservació dels elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua En molts casos (167) no s’ha pogut esbrinar quin és l’estat de conservació dels elements, fet que evidencia la necessitat de dedicar més temps i recursos a la conservació del patrimoni cultural. Pel que fa a la resta, 30 es troben en molt bon estat de conservació, 96 en bon estat, 13 regulars, 29 en estat dolent i 3 es troben ja desapareguts.

Pous de glaç4%

Safaretjos2%

Rescloses2%

Basses5%

Cisternes2%

Altres9%

Pnts11%

Molins12%

Fonts53%



Estat de conservació dels elements del patrimoni i del patrimoni industrial vinculats

amb l’aigua a la Selva Propietat dels elements del patrimoni cultural vinculat a l’aigua Un aspecte que requereix més informació és el que està vinculat amb la titularitat dels elements. Així doncs apareix un bon nombre de monuments dels que encara s’ha de determinar qui és el propietari (228), mentre que la resta són propietat d’entitats públiques (48) o privades (75).

Desapareguts1%

Dolent9%Regular

4%

Bon estat28%

Molt bon estat9%

Per determinar49%



3. VALORACIÓ A partir de la informació de l’inventari de recursos hídrics, i de l’anàlisi posterior, s’han pogut diferenciar 5 zones de la comarca amb característiques homogènies. La diferenciació entre aquestes zones s’ha basat en les característiques de les aigües superficials i subterrànies, en la seva qualitat, en el seu patrimoni natural i cultural i en els usos que es fan d’aquestes aigües. Tot i això, cal tenir en compte que les fonts d’informació utilitzades presenten, en alguns casos, mancances de dades que cal completar en un futur.

Guilleries - Collsacabra

Aquesta zona es caracteritza per ser atravessada pel curs fluvial del riu Ter, que recull les aigües de nombroses rieres de poc cabal, i per la presència de l’embassament de susqueda, que determinen clarament el paisatge d’aquesta zona. A més d’aquest factor paisatgístic hi destaca la molt bona qualitat de les masses d’aigua, així com la dels seus boscos de ribera, formats per vernedes, freixenedes i altres boscos humits. En referencia a les seves aigües subterrànies predominen les formacions de permeabilitat baixa, amb molt bona qualitat de les seves aigües, sobretot a la zona de les Guilleries. Pel que fa al patrimoni cultural, destaca el patrimoni industrial de la vall del Ter, amb la presència d’importants colònies industrials, canals, rescloses, preses, etc. D’altra banda, la zona de les Guilleries és també coneguda per la seva important presència de fonts i brolladors.



Actualment, els aprofitaments hídrics que es donen en aquesta zona es centren en les plantes embotelladores, sobretot per l’excel·lent qualitat de les aigües subterrànies, i en l’obtenció d’energia, mitjançant les centrals hidroelèctriques de Susqueda i el Pasteral. Tanmateix, existeix un gran potencial en quant a l’aprofitament turístic de la zona, ja sigui per la qualitat del seu entorn natural, paisatgístic o patrimonial, que potser no és explotat suficientment.

Montseny La zona del Montseny presenta dues àrees clarament diferenciades: la zona sud, clarament influenciada per l’activitat industrial, i la zona nord, que és Parc Natural i té moltes afinitats amb l’àrea Guilleries – Collsacabra. En general, tota la zona es troba drenada per rieres que desemboquen a la Tordera i es compleix el fet que les masses d’aigua i els boscos de ribera es troben en molt bon estat qualitatiu a les capçaleres. Tot i això, a partir d’Arbúcies i Breda l’estat de les masses d’aigua i dels ecosistemes van empitjorant, sobretot pels abocaments industrials i per la substitució progressiva dels boscos de ribera per plantacions de planifolis. Pel que fa a les aigües subterrànies, els aqüífers que configuren la zona del Montseny són els mateixos que a la zona Guilleries – Collsacabra, els quals presenten una gran qualitat de les seves aigües. El patrimoni cultural més destacat al Montseny són les fonts, que es concentren a la zona nord i, algunes d’elles, són aprofitades comercialment a les plantes embotelladores. Per últim, cal dir que la zona nord del Montseny té un gran potencial turístic pel seu bon estat de conservació i per l’atracció que genera la figura del Parc Natural.

Litoral A la zona litoral es troben només rieres de poc cabal, que poden estar seques durant l’estiu. Aquestes rieres presenten, en general, mala qualitat de les aigües i molt mala qualitat de l’entorn natural, sobretot a les desembocadures. La gran pressió urbanística i turística de la zona comporta la desaparició dels boscos de ribera o la seva substitució per canyars. Cal destacar la zona del massís de Cadiretes, on tant la qualitat de les aigües de les rieres com del seu entorn natural és més bona. Totes les aigües marines de la comarca són aptes per al bany, tot i que s’ha observat un empitjorament de la qualitat de la zona que connecta amb el Maresme. Pel que fa a les aigües subterrànies, els aqüífers més productius es confinen a les vores de les rieres litorals i pateixen una sobreexplotació per a usos agrícoles i urbans, especialment a l’estiu. El patrimoni cultural relacionat amb l’aigua més destacat a la zona litoral són les platges, les cales i els jardins botànics, tots ells explotats pel turisme i amenaçats per la forta pressió que aquest exerceix. De fet, tots els usos i aprofitaments dels recursos hídrics de la zona estan vinculats amb el turisme, ja sigui a partir de les platges, els ports o les activitats aquàtiques marítimes.



Tordera La zona de la Tordera vé determinada pel curs del riu Tordera, un riu de cabal inferior al Ter i que pot arribar a assecar-se durant l’estiu, però que és conegut per les “Torderades” en èpoques de fortes pluges. Les bones comunicacions i la presència del riu, han propiciat la instal·lació de nombroses indústries al seu entorn, que han influenciat molt negativament a la qualitat de les aigües i han propiciat la construcció d’endegaments. Com a resultat de tot, l’entorn natural del riu presenta una qualitat molt dolenta, amb presència de comunitats de poc interès, com els canyars, o amb absència total de vegetació. Les aigües subterrànies de la Tordera, tot i tractar-se d’una zona amb aqüífers teòricament productius, són escasses degut a les fortes extraccions que s’hi duen a terme a més, la qualitat que presenten és baixa com a conseqüència dels abocaments industrials. Existeixen pocs testimonis de patrimoni cultural vinculat a l’aigua a l’enton de la Todera. Així mateix, no s’han detectat usos o aprofitaments dels recursos hídrics, més enllà dels industrials, agrícoles i urbans.

Plana La zona de la plana, per les seves característiques físiques, presenta una densa xarxa de petits rius i rieres, que drenen un espai molt planer i que antigament havia contingut importants zones humides. Historicament, el fet de tractar-se d’una àrea molt planera ha propiciat els principals eixos de comunicació per aquesta zona. Els rius i rieres de la plana són de poc cabal i presenten una qualitat dolenta de les seves aigües com a conseqüència dels abocaments industrials i de la descàrrega de sistemes unitaris. Així mateix, els hàbitats naturals d’aquests ecosistemes presenten també una mala qualitat del seu entorn, ja sigui pels endegaments, per la seva substitució per plantacions i pel pas d’infraestructures. Les aigües subterrànies, que es confinen en aqüífers productius i moderadament productius, pateixen una sobreexplotació, sobretot a causa de les extraccions per a usos agrícoles i de viverisme. El patrimoni cultural vinculat a l’aigua i més reconegut a la plana és el termalisme, que té la seva màxima expressió a Caldes de Malavella. Aquest aprofitament és un factor d’atracció turística, que també es dóna a Santa Coloma de Farners. A més de l’aprofitament per a usos termals, a Caldes de Malavella també s’hi han instal·lat empreses embotelladores d’aigua carbonatada i, en general a tota la plana, existeixen nombroses explotacions forestals de planifolis en zones humides o a les mateixes riberes dels rius.



III EL CICLE LOCAL DE L’AIGUA



4. L’ABASTAMENT EN ALTA

4.1. Xarxes i conduccions A la comarca de la Selva hi ha un total de 57 xarxes d’abastament d’aigua en alta, repartides pels 26 municipis (Mapa 33, Taula 38). Les xarxes més importants es localitzen als municipis del litoral i de la plana selvatana, mentre que al sector Guilleries – Montseny les xarxes són molt més petites i es concentren en els principals nuclis de població. Cal destacar la xarxa Ter – Pasteral, que abasta d’aigua a gran part de la població de Barcelona i que s’ha inclòs al grup de la Selva perquè també abasta al municipi de Breda. S’ha detectat un sentiment d’injustícia per part de diversos municipis de la comarca pel fet que molta aigua és transportada per a la població de Barcelona, mentre que aquests mateixos municipis selvatans pateixen importants problemes d’abastament.

Mapa 33 Conduccions de les xarxes per a l’abastament d’aigua en alta a la comarca de la Selva



Taula 38 Xarxes d’abastament en alta a la comarca de la Selva

CODI NOM XARXA 1-0250 Ter-Pasteral 3-0106 Espinelves 4-0060 Vidreres 4-0096 Riudellots de la Selva 4-0098 Rec Madral/Riera de Cabanyes 4-0104 Caldes de Malavella 4-0110 Aigües Bones (Caldes de Malavella) 4-0111 Can Carbonell (Caldes de Malavella) 4-0149 Tossa de Mar 4-0150 Lloret de Mar 4-0160 Urbanització Gavarres-Miramar (Tossa de Mar)4-0161 Parcel·lació Agut (Tossa de Mar) 4-0179 Blanes 4-0180 ITAM 4-0184 Can Solà Gros I (Caldes de Malavella) 4-0185 Urbanització Turist Club (Caldes de Malavella)4-0204 Urbanització Niagara Park (Tordera) 4-0205 Xarxa CCB ETAP Lloret-Tossa 5-0003 Anglès 5-0012 Massanes 5-0013 Urbanització Riu Clar 5-0014 Urbanització Sant Roc 5-0022 La Cellera de Ter 5-0026 Amer 5-0027 Vilobí d’Onyar 5-0028 Salitja 5-0029 Sant Dalmai 5-0047 Riudarenes 5-0055 Sils 5-0056 Urbanització King Park 5-0057 Urbanització Les Comes 5-0059 Urbanització Can Fornaca 5-0062 Maçanet de la Selva 5-0063 Urbanització Maçanet Residencial Park 5-0065 Urbanització Vallcanera Park 5-0066 Riells i Viabrea 5-0068 Santa Coloma de Farners 5-0069 Urbanització Santa Coloma Residencial 5-0082 Sant Martí Sacalm 5-0083 El Far 5-0084 Urbanització El Coll 5-0100 Fogars de la Selva 5-0101 Urbanització Regent Park 5-0102 Sant Hilari Sacalm 5-0117 Sant Martí Sapresa 5-0120 Breda



5-0121 Girona 5-0132 Osor 5-0147 Joanet 5-0148 Aeroport Girona – Costa Brava 5-0154 Hostalric 5-0157 Sagrat Cor – La Plana 5-0158 Fogueres de Montsoriu 5-0159 Arbúcies 5-0165 Sant Julià del Llor 5-0166 Bonmatí 5-0168 Sant Feliu de Buixalleu 5-0169 Urbanització Riu Parc

Mapa 34 Conduccions per a l’abastament en alta a la comarca de la Selva



Pràcticament la totalitat de les conduccions es troben en servei (291 km; 98%), mentre que 695 m (0,3%) de canonada estan actualment abandonats (a Sant Martí Sacalm) i 4,5 km (1,7%) es troben fora de servei (a Santa Coloma de Farners i a Riudellots de la Selva) (Mapa 34). En total, la xarxa d’abastament en alta de la Selva té una longitud de 296 km de canonades, totes elles circulars i amb diàmetres que varien des dels 25 centímetres (per exemple a Fogueres de Montsoriu) fins als 3 metres (canonada que proporciona aigua a Barcelona des del Pasteral). Gran part d’aquestes conduccions funcionen per impulsió (169 km; 57%), mentre que la resta ho fan per gravetat en càrrega (124 km; 42%) o per làmina lliure (3 km; 1%). Pel que fa als materials de construcció, 117 km (39,5%) de canonades són de plàstic (PVC, PE, PP, etc.), 106 km (36%) de fibrociment (uralita), 35 km de formigó (12%), 25 km fosa nova (8%), 12,3 km d’altres materials (4,2%) i 0,7 km fosa rovellada (0,3%). S’han detectat problemes puntuals de colapse per acumulació de llot i materials diversos en algunes de les captacions d’aigua superficials de la comarca. Una de les principals preocupacions respecte a les conduccions és la possibilitat de que existeixin importants pèrdues d’aigua en aquestes canalitzacions.

4.2. Captacions i desinfeccions S’han comptabilitzat un total de 156 captacions d’aigua per a l’abastament en alta a la Selva, de les quals 12 corresponen a captacions superficials (8%) i 144 a captacions subterrànies (92%) (Mapa 35). Les captacions superficials corresponen a assuts o derivacions (9), embassaments o llacs (2) o altres tipus (1), mentre que les subterrànies corresponen sempre a pous. Les captacions tenen lloc des dels 2 m.s.m. (al delta de la Tordera) fins als 1008 m.s.m. (a el Far) i exploten aigües marines, aigües de rius i rieres o aigües dels diferents aqüífers de la comarca. Pel que fa a la propietat de les diferents captacions, aquestes corresponen als diferents ajuntaments de la comarca (104; 67%), a l’Agència Catalana de l’Aigua (10; 6%), a associacions o comunitats de propietaris (9; 6%), a empreses o particulars (5; 3%) i a altres (28; 18%). Els cabals anuals d’explotació d’aquestes captacions varien molt en funció del seu destí, anant des dels 120 m3/any que s’extreuen per exemple a Joanet, fins als 175.766.633 m3/any que s’extreuen a la Cellera i es deriven, pràcticament tots, cap a Barcelona. En total, s’extreuen 20.966.633 m3/any de la xarxa d’abastament en alta de la comarca, dels quals 176.748.489 m3/any procedeixen d’aigües superficials, 14.333.727 m3/any són aigües subterrànies i 23.360.000 m3/any són aigües marines. Generalment, les èpoques en què es dóna la punta d’extracció són a l’estiu (90% de les captacions), mentre que només una petita part tenen puntes a l’hivern (10%).

Cadascuna de les captacions d’aigua per a la xarxa d’abastament en alta tenen associat algun tipus tractament de desinfecció per a l’aigua. La major part de les captacions (146) es troben en servei, menys 2 que es troben abandonades (a Sant Martí Sacalm i a Massanes) i 8 que estan fora de servei (a Amer, Sant Hilari Sacalm, Hostalric, Massanes i Caldes de Malavella) (Mapa 36).



Mapa 35 Origen de les aigües per a l’abastament en alta a la comarca de la Selva

Tot i no tenir informació pel global de la comarca, s’han detectat diversos pous de la Selva (Riudellots de la Selva, Anglès, Caldes de Malavella, Riudarenes, Massanes (Can Fornaca), Arbúcies (Fogueres de Montsoriu), Blanes (pous dessalinitzadora), etc.), que presenten problemes de qualitat de les aigües amb elevades concentracions de fluor, arsènic, ferro, manganès, nitrats, etc. Alguns pous de la comarca, com el de la Urbanització Tourist Club de Caldes de Malavella, no disposen de comptadors. Moltes de les dades de cabals són estimacions de diversos tipus, com el consum elèctric de les bombes, etc. En alguns municipis s’ha detectat que l’aigua que arriba a les depuradores és molt superior a la captada en els pous d’abastament; hi ha un descontrol important en el volum real d’aigua utilitzat



per un municipi. Aquests municipis creuen que és degut a la important existència de pous il·legals o no controlats.

Mapa 36 Punts de captació i desinfecció per a l’abastament en alta a la comarca de la Selva

4.3. Dipòsits La xarxa d’abastament en alta de la comarca de la Selva disposa de 131 dipòsits d’aigua, dels quals, només 1 (0,8%) es roba abandonat (a Sant Martí Sacalm), 1 (0,8%) fora de servei (a Bonmatí) i la resta, un total de 128 (98,4%), es troben en servei (Mapa 37). Pel que fa a la propietat dels diferents pous, aquests corresponen als diferents ajuntaments de la comarca (111; 85%), a l’Agència Catalana de l’Aigua (2; 1,5%), a associacions o comunitats de propietaris (15; 11%) i a empreses o particulars (3; 2,5%). Els volums d’emmagatzematge varien

Estat



molt en funció de la població a la que han de donar servei, variant des dels 6 m3 del dipòsit de Joanet (el més petit), fins als 10.423 m3 del dipòsit Puig de Castellet 1 i 2 de Lloret de Mar (el més gran).

Mapa 37 Dipòsits de la xarxa d’abastament en alta de la comarca de la Selva

4.4. Estacions de bombament A la Selva hi ha un total de 38 estacions de bombament, totes elles en servei, les quals fan circular l’aigua cap a dipòsits, estacions de tractament, urbanitzacions, etc. (Mapa 38).



Mapa 38 Estacions de bombament de la xarxa d’abastament en alta a la comarca de la Selva

Pel que fa a la propietat de les diferents estacions de bombament, aquestes corresponen als diferents ajuntaments de la comarca (32; 84%), a l’Agència Catalana de l’Aigua (3; 8%), a associacions o comunitats de propietaris (1; 3%) i a empreses o particulars (2; 5%). De totes les estacions de bombament de la Selva, 9 d’elles tenen només una bomba (23,5%), 18 en tenen dues (47,5%), 6 en tenen tres (16%) i només una en té 5 (3%), concretament l’estació que agafa les aigües marines del delta de la Tordera i les envia cap a la Instal·lació de Tractament d’Aigües Marines. De les altres quatre estacions de bombament no disposem d’aquesta informació (10%).



4.5. Estacions de tractament d’aigua potable (ETAP’s) La comarca disposa d’onze Estacions de Tractament d’Aigües Potables, totes elles en servei actualment, però que presenten diferents característiques tècniques i utilitzen diferents tractaments per a millorar la qualitat de l’aigua (Taula 39, Mapa 39).

Taula 39 Estacions de Tractament d’Aigües Potables de la comarca de la Selva

NOM PROPIETAT CABAL D'EXPLOTACIÓ TRACTAMENT

ETAP Ajuntament de Caldes de Malavella

--- Dosificació de clorur fèrric III per a precipitar l'arsènic. Filtres de sorra.

ETAP de Blanes Ajuntament de Blanes --- Tractament Fe/Mn. Filtres de Carbó Actiu. Cloració amb Clor Gas.

ITAM del Delta de la Tordera

Agència Catalana de l'Aigua

64.000 m3/d

Filtració sobre llit de sorres. Microfiltració. Osmosi inversa. Reactius post-tractament.

ETAP d'Arbúcies Ajuntament d'Arbúcies --- Decantació i filtres de carbó actiu.

ETAP de Breda Ajuntament de Breda 600 m3/d Filtració de sorres. Floculació i decantació. Cloració automàtica amb Hipoclorit sòdic.

ETAP Massanes Ajuntament --- 1 Cambra d'oxidació amb òxids solubles. 1 Cambra de Floculació-decantació. 1 Cambra de filtració amb sorres.

ETAP Riudarenes

Ajuntament de Riudarenes

500 m3/d 2 Dipòsits de floculació i decantació. 1 Filtre de sorres.

ETAP de Dalt Josep Maria de Ribot i Mundet

--- Filtració i decantació física. Cloració.

ETAP de Baix Josep Maria de Ribot i Mundet

--- Filtració i decantació física. Cloració.

ETAP de Can Fornaca

Junta de Cooperació Can Fornaca

300 m3/d 2 filtres de sorra compactes.

ETAP Maçanet Residencial

Ajuntament de Maçanet de la Selva

2.000 m3/d 1 Dipòsit de Floculació 1 Filtre de sorres

ETAP de Lloret i Tossa

Consorci de la Costa Brava

12.924 m3/d Eliminació de Fe-Mn: Oxidació amb permanganat potàssic, coagulació-floculació amb sulfat d'alumini amb polielectrolit, decantació, filtres de carbó actiu



Mapa 39 Estacions de tractament d’aigua potable (ETAP’s) a la comarca de la Selva

Com a cas especial de sistema de potabilització, a la comarca de la Selva existeix la dessalinitzadora (ETAM) de la Tordera, situada al municipi de Blanes, que permet separar la major part de les sals presents en l'aigua de mar, per produir aigua dolça d'òptima qualitat, apta per al consum humà La dessalinitzadora de la Tordera subministra un volum anual de 10 hm³, si bé està dimensionada per a arribar en fases posteriors fins a 20hm³/any. Aquests 10hm³ anuals es distribueixen entre les tres plantes potabilitazdores existents, de manera que es cobreixi la base de les seves demandes. Així, la potabilitzadora de l'Alt Maresme rep un volum anual de 5,5hm³ , la potabilitzadora de Tossa-Lloret 2,5hm³ cada any i la de Blanes 2,0hm³. La distribució de l'aigua dessalinitzada a les potabilitzadores s'efectua mitjançant canonades les quals parteixen des de la mateixa planta dessalinitzadora i arriben fins als dipòsits d'aigua tractada



de cadascuna de les plantes potabilitzadores. Des d'aquí l'aigua es bomba fins als diferents municipis a través de la xarxa de distribució en alta existent



5. CONSUM D’AIGUA Un dels objectius d’aquest apartat, és conèixer quina és la demanda d’aigua dels sectors domèstic, industrial, agrícola i ramader a la comarca, la seva distribució territorial i el seu comportament temporal. Les fonts d’informació utilitzades han estat:

Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i les conques catalanes de l’Ebre (Agència Catalana de l’Aigua. 2002 ) (dades 1999).

Esglaonament de les tarifes de l’aigua dels municipis (Agència Catalana de l’Aigua) (dades 2004).

Tota la informació que es facilita es troba disponible en diferents capes vectorials del Sistema d’Informació Geogràfica creat durant la realització de l’estudi.

5.1. Consum urbà S’ha confeccionat una recopilació de dades de consum d’aigua urbana per cada municipi de la comarca, tenint en compte la procedència de l’aigua i l’ús que se’n dóna. Origen de les aigües urbanes Les aigües extretes a la Selva i destinades a l’ús urbà dins de la comarca procedeixen, en la seva pràctica totalitat, a aigües subterrànies (98,86%), mentre que l’ús d’aigües superficials en l’àmbit urbà és molt reduït (1,14%) (Taula 40). Cal tenir en compte que les aigües urbanes es destinen per un costat a l’abastament domèstic i, per altre, per a cobrir les demandes industrials.

Origen de les aigües urbanes (%)

1,14

98,86

0

20

40

60

80

100

Orig

en d

e l'a

igua

(%)

Superficials Subterrànies

Majoritàriament, l’aigua subterrània prové de les masses d’aigua subterrànies de la Tordera (33%), de la Selva (31%) i del Montseny-Guilleries (28%). Només els municipis de Tossa de Mar i Lloret de Mar, gestionats pel Consorci de la Costa Brava, i el de Breda, compren aigua en alta extreta fora dels seus municipis per a usos urbans (Taula 40).



Taula 40 Origen de l’aigua d’ús urbà extreta als municipis de la Selva

MUNICIPI

FONTS MUNICIPALS

SUPERFICIALS(m3/any)

FONTS PRÒPIES INDUSTRIALS

SUPERFICIALS (m3/any)

TOTAL SUPERFICIALS

(m3/any)

FONTS PRÒPIES MUNICIPALS

SUBTERRÀNIES

FONTS PRÒPIES INDUSTRIALS

SUBTERRÀNIES (m3/any)

TOTAL SUBTERRÀNIES

(m3/any)

TOTAL URBANES

ORIGEN SUBTERRANI 1

ORIGEN SUBTERRANI 2

AMER 0 16.050 16.050 150.000 127.399 277.399 293.449 BG ……… ANGLÈS 0 0 0 300.000 435.115 735.115 735.115 MG ……… ARBÚCIES 206.034 0 206.034 4.438 616.932 621.370 827.404 MG ……… BLANES 0 0 0 3.742.765 1.877.088 5.619.853 5.619.853 T ……… BREDA** 0 0 0 0 5.902 5.902 5.902 MG ……… BRUNYOLA 0 0 0 23.000 6.000 29.000 29.000 MG ……… CALDES DE MALAVELLA 0 0 0 340.000 1.049.329 1.389.329 1.389.329 S ……… CELLERA DE TER, LA 0 0 0 100.000 652 100.652 100.652 MG ……… FOGARS DE LA SELVA 0 0 0 25.000 1.250.060 1.275.060 1.275.060 S ……… HOSTALRIC 0 0 0 340.000 224.476 564.476 564.476 V ……… LLORET DE MAR** 0 0 0 0 217.640 217.640 217.640 T ……… MAÇANET DE LA SELVA 0 0 0 424.269 52.105 476.374 476.374 MG ……… MASSANES 0 0 0 90.000 1.656.781 1.746.781 1.746.781 MG ……… OSOR 0 0 0 30.000 30.240 60.240 60.240 MG ……… RIELLS I VIABREA 0 0 0 280.000 328.183 608.183 608.183 V ……… RIUDARENES 0 6.127 6.127 135.000 61.393 196.393 202.520 S ……… RIUDELLOTS DE LA SELVA 0 0 0 225.000 389.151 614.151 614.151 S ……… SANT FELIU DE BUIXALLEU 0 0 0 95.000 175.886 270.886 270.886 MG ……… SANT HILARI SACALM 0 0 0 350.000 1.049.690 1.399.690 1.399.690 MG ……… SANT JULIÀ DEL LLOR 0 0 0 60.000 86.550 146.550 146.550 MG ……… STA COLOMA DE FARNERS 0 0 0 717.626 552.285 1.269.911 1.269.911 S MG SILS 0 0 0 270.520 46.066 316.586 316.586 S ……… SUSQUEDA 0 0 0 8.000 0 8.000 8.000 MG ……… TOSSA DE MAR** 0 0 0 783.089 4.000 787.089 787.089 T BCB VIDRERES 0 0 0 362.420 209.670 572.090 572.090 S ……… VILOBÍ D'ONYAR 0 0 0 125.000 408.716 533.716 533.716 S ………

* Aqüífers: BG: Baixa Garrotxa; MG: Montseny-Guilleries; T: Tordera; S: Selva; V: Vallès; BCB: Baixa costa brava. ** Volum comprat en alta (Breda: 328.570; Lloret de Mar: 7.140.792; Tossa de Mar: 1.279.446)



Aigües domèstiques Demanda i dotació d’aigua domèstica S’ha confeccionat una taula (Taula 41) amb les dades d’abastament d’aigua per a usos domèstics i el càlcul de la dotació d’aigua per municipi a partir de la població estacional. La informació que s’obté permet veure quins són els municipis amb major consum d’aigua domèstica de la comarca de la Selva. La diferenciació de colors que s’observa correspon als tres trams de consum que l’Agencia Catalana de l’Aigua té establerts per a la tarificació de l’aigua de consum domèstic:

Taula 41 Dotació d’aigua domèstica abastada als municipis de la Selva

MUNICIPI POBLACIÓ

ESTACIONAL 1999

ABASTAMENT DOMÈSTIC MUNICPAL

(m3/any)

DOTACIÓ DOMÈSTICA

(l/hab/dia)

FOGARS DE LA SELVA 853 25.000 80,3ARBÚCIES 5.400 204.918 104,0VILOBÍ D'ONYAR 2.205 120.625 149,9CELLERA DE TER, LA 1.775 100.000 154,4SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ 1.034 58.323 154,5OSOR 511 29.419 157,7AMER 2.277 132.759 159,7RIUDELLOTS DE LA SELVA 1.948 115.642 162,6BRUNYOLA 382 23.000 165,0ANGLÈS 4.777 297.999 170,9SANT HILARI SACALM 5.567 349.499 172,0SUSQUEDA 124 8.000 176,8CALDES DE MALAVELLA 4.369 287.043 180,0VIDRERES 4.672 313.420 183,8MAÇANET DE LA SELVA 4.103 282.581 188,7SILS 3.121 219.143 192,4SANTA COLOMADE FARNERS 8.937 681.651 209,0RIUDARENES 1.415 129.021 249,8MASSANES 774 71.000 251,3BLANES 37.463 3.623.344 265,0BREDA 3.237 317.571 268,8SANT FELIU DE BUIXALLEU 864 94.400 299,3RIELLS I VIABREA 2.205 262.780 326,5HOSTALRIC 2.840 339.356 327,4LLORET DE MAR 54.050 7.111.161 360,5TOSSA DE MAR 14.910 1.966.759 361,4TOTAL SELVA 169.813 17.164.414

DISTRIBUCIÓ SEGONS TRAM DE CONSUM (%)

3,84

57,7

38,46 Tram 1: Dotació < a 100 l/hab/dia

Tram 2: Dotació entre 100 - 200 l/hab/dia

Tram 3: Dotació > 200 l/hab/dia



La major demanda d’aigua domèstica a la comarca es troba concentrada als municipis del litoral selvatà. Aquest consum tan elevat és degut a la gran població que habita en aquests municipis i a la gran activitat turística que es desenvolupa en aquesta zona. La major part d’aquest consum es dóna en els mesos d’estiu quan la població en el conjunt dels tres municipis augmenta de manera molt significativa. Els municipis de la zona de la vall del Ter són els que menys aigua consumeixen, juntament amb Vilobí d’Onyar, Riudellots de la Selva, Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Massanes i Fogars de la Selva, que situats a la plana selvatana també tenen un consum baix. A la zona de la plana i del Montseny-Guilleries es troben aquells municipis que tenen una demanda d’aigua domèstica mitjana. Pel que fa a la dotació domèstica per municipi, segons els volums de referència d’aigua que defineix l’Agència Catalana de l’Aigua en els tres trams del cànon domèstic (tram 1: consum < 100 l/dia/persona; tram 2: 100 – 200 l/dia/persona; i tram 3: > 200 l/dia/persona), tan sols un municipi de la comarca de la Selva està en el tram més baix de consum: Fogars de la Selva (Taula X). Els municipis del litoral selvatà, i la part de municipis de la plana (Santa Coloma de Farners, Riudarenes, Massanes, Sant Feliu de Buixalleu i Hostalric ) superen els 200 l/dia/persona, trobant-se al tram del cànon de major consum. En la zona de Montseny-Guilleries, Ter-Brugent i Plana oriental trobem municipis amb un consum mitjà. Tarificacions aplicades per a l’ús domèstic de l’aigua Les tarificacions que s’apliquen a cadascun dels municipis de la comarca es detallen a la taula següent (Taula 42). La tarificació de l’aigua per l’ús domèstic es caracteritza per la sectorització en gairebé tots els municipis de la comarca de la Selva en 3 trams de facturació. Són excepció Anglès, Maçanet de la Selva, Riudarenes i Sils amb dos trams i Amer i Blanes, amb quatre trams. Pel que fa als canvis de tram, en la majoria de municipis el primer tram comprèn els volums de 0 a 6m3, però hi ha municipis amb trams més amplis com Santa Coloma de Farners (de 0 – 8m3), Arbúcies (de 0 – 9m3), i Anglès, Blanes, Lloret de Mar, Riells i Viabrea, Sils i Vilobí d’Onyar (de 0 – 10m3). Els municipis amb el tram més ampli de la comarca són Riudarenes i Riudellots de la Selva amb trams de 0 – 12m3 i 0 – 13m3 respectivament. El segon tram de tarificació varia entre 7 – 12m3 i 11-20m3 segons els valors del primer tram. La mitjana de preu de l’aigua a la comarca és de 0,3362 €/m3 al primer tram, 0,4954 €/m3 al segon tram i 0,5583 €/m3 al tercer; però aquests valors oscil·len entre 0,1442 i 0,6751 €/m3 en el primer tram, 0,2043 i 0,9278 €/m3 al segon i 0,46 i 0,8663 €/m3 al tercer, segons el municipi. Els municipis del litoral selvatà són els que tenen els preus per trams de facturació més elevats de tota la comarca.

Dotació domèstica(l/hab/dia)

< 100100 – 200> 200

Demanda domèstica(m3/any)

< 200.000200.000 –1.900.000> 1.900.000



Taula 42 Tarificacions aplicades a les aigües distribuïdes per a ús domèstic als municipis de la Selva

Preus dels trams de facturació€ Municipi

Mínims de

facturació (m3)

Quota de servei (€)

1r 2n 3r 4rt

Conservació de

comptadors Canvis de tram

AMER 2,5 0,4103 0,5792 0,7961 1,1941 0 a 6; 7a 12; 13 a 18; > 18

ANGLÈS 10 0,4086 0,6611 0,4508 0 a 10; >10

ARBÚCIES 9 0,4388 0,5636 0,6403 0,49 0 a 9; 10 a 20; >20

BLANES 2,10 i 4,20 (1) 0,1442 0,4207 0,5409 0,6311 0,4119 0 a 10; 11 a 15; 16 a 25;

> 25

BREDA 2,1636 0,1683 0,2043 0,2344 0,3907 0 a 6; 7 a 12; >12

BRUNYOLA 6 0,55 0,61 0,65 0 a 6; 7 a 12; >12

CALDES DE MALAVELLA 2,4 0,32 0,51 0,74 0,66 0 a 5; 6 a 10; >10

CELLERA DE TER 2,25 0,34 0,40 0,46 0,66 0 a 6; 7 a 12; >12

LLORET DE MAR (2) 10 0,39 0,69 0 a 10; >10

MAÇANET DE LA SELVA 6 0,3411 0,4823 0,6338 0,49 0 a 6; 7 a 9; >9

RIELLS I VIABREA 5,7397 0,3967 0,5950 0,3907 0 a 10; >10

RIUDARENES 12 0,39 0,46 0,67 0,72 0 a 12; 13 a 18; >18

RIUDELLOTS DE LA SELVA 13 0,3245 0,4087 0,4688 0,6010 0 a 13; 14 a 20; >20

ST JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ 6 0,3 0,4 0,5 0 a 6; 7 a 12; >12

STA COLOMA DE FARNERS 8 0,2945 0,4643 0,8522 0,84 0 a 8; 9 a 16; >16

SILS (3) 10 0,4453 0,9278 0,81 0 a 10; >10

TOSSA DE MAR 10 10 0.6751 0.7541 0.8663 0.42 0 a 5; 5 a 10; >10

VILOBÍ D'ONYAR 10 0,39 0,54 0,63 0,8 0 a 10; 11 a 15; >15

Observacions (1) La primera quota fixa de servei fa referència a primeres residències i la segona és la relativa a segones

residències. (2) Tarifes corresponents a les urbanitzacions Serra Brava i La Riviera. (3) Les tarifes pertanyen a la urbanització King Park

Aigües industrials Demanda d’aigua industrial A la taula següent (Taula 43) es mostren els volums d’aigua abastats per a consum industrial, ja sigui a partir d’aigües municipals o a partir d’aigües captades per fonts pròpies de les indústries. Destaquen els municipis de Sant Hilari Sacalm, Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Massanes i Blanes, per ser els majors consumidors d’aigua per a usos industrials.



Taula 43 Abastament d’aigua per a ús industrial als municipis de la Selva

MUNICIPI

ABASTAMENT INDUSTRIAL MUNICIPAL

(m3any)

ABASTAMENT INDUSTRIAL

FONTS PRÒPIES (m3/any)

TOTAL INDUSTRIAL

(m3/any)

SUSQUEDA 0 0 0CELLERA DE TER, LA 0 652 652BRUNYOLA 0 6.000 6.000BREDA 10.999 5.902 16.901OSOR 581 30.240 30.821RIUDARENES 5.979 67.520 73.499SANT JULIÀ DE LLOR I BONMATÍ 1.677 86.550 88.227SILS 51.377 46.066 97.443TOSSA DE MAR 95.776 4.000 99.776AMER 17.241 127.399 144.640SANT FELIU DE BUIXALLEU 600 175.886 176.486MAÇANET DE LA SELVA 141.688 52.105 193.793HOSTALRIC 644 224.476 225.120LLORET DE MAR 29.631 217.640 247.271VIDRERES 49.000 209.670 258.670RIELLS I VIABREA 17.220 328.183 345.403VILOBÍ D'ONYAR 4.375 408.716 413.091ANGLÈS 2.001 435.115 437.116RIUDELLOTS DE LA SELVA 109.358 389.151 498.509SANTA COLOMA DE FARNERS 35.975 552.285 588.260ARBÚCIES 5.554 616.932 622.486SANT HILARI SACALM 501 1.049.690 1.050.191CALDES DE MALAVELLA 52.957 1.049.329 1.102.286FOGARS DE LA SELVA 0 1.250.060 1.250.060MASSANES 19.000 1.656.781 1.675.781BLANES 119.421 1.877.088 1.996.509

TOTAL 771.555 10.867.436 11.638.991

7,09

99,85

0

20

40

60

80

100

Orig

en d

e l'a

igua

(%)

Municipal Fonts pròpies

Origen de les aigües industrials (%)



Tarificacions aplicades per a l’ús industrial de l’aigua Les tarificacions que s’apliquen a cadascun dels municipis de la comarca es detallen a la taula següent (Taula 44). La tarificació de l’aigua per l’ús industrial tan sols el tenen definit 7 municipis de la comarca, tots ells amb un sol tram, excepte Blanes que defineix quatre trams de facturació. Els municipis d’Arbúcies, Caldes de Malavella, Riudellots de la Selva, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Santa Coloma de Farners i Tossa de Mar (tots amb un sol tram de tarificació), tenen preus molt variats, des de 0,1443 €/m3 a Blanes, fins a 0,6751 €/m3 a Tossa de Mar. la resta de municipis de la comarca apliquen tarificació domèstica per a l’ús industrial de l’aigua.

Taula 44 Tarificacions aplicades a les aigües distribuïdes per a ús industrial als municipis de la Selva

Preus dels trams de facturació€ Municipi

Mínims de facturació

(m3)

Quota de servei (€)

1r 2n 3r 4rt

Conservació de

comptadors Canvis de tram

AMER

ANGLÈS

ARBÚCIES 9 0,5636 0,49

BLANES 30,9882 0,1443 0,4207 0,5409 0,6311 0,4119 0 a 10; 11 a 15; 16 a 25; > 25

BREDA

BRUNYOLA

CALDES DE MALAVELLA 2,4 0,72 0,66

CELLERA DE TER

LLORET DE MAR (2)

MAÇANET DE LA SELVA

RIELLS I VIABREA

RIUDARENES

RIUDELLOTS DE LA SELVA 13 0,4988 0,6010

SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ 6 0,5

STA COLOMA DE FARNERS 8 0,3185

SILS (3)

TOSSA DE MAR 15 0.6751 0.42

VILOBÍ D'ONYAR

Consum dels principals sectors industrials i dotació Mitjançant les Declaracions d’ús i contaminació de l’aigua (DUCA) de l’any 2003, declaracions que les indústries presenten anualment a l’Agència Catalana de l’Aigua, s’ha quantificat el volum d’aigua anual consumit per sector industrial, a més de determinar quins són els sectors més importants a la comarca i en quins municipis estan ubicats. A la següent taula (Taula 45) es resumeixen les dades que mostren el consum d’aigua de cada sector industrial i permeten veure quins són els majors consumidors. Cal esmentar que no s’han considerat les centrals hidroelèctriques tot i tenir registrada la seva DUCA.



Taula 45 Consums d’aigua per sectors industrials a la comarca segons les DUCA

ACTIVITAT INDUSTRIAL CONSUM PER SECTOR

INDUSTRIAL (m3/any)

INDÚSTRIA QUÍMICA 3.425.930

INDÚSTRIA TÈXTIL 2.689.744

ELABORACIÓ DE BEGUDES 1.661.481

INDÚSTRIA CÀRNICA 809.123

HOSTALERIA 596.275

ACTIVITATS DE LLEURE 367.201

INDÚSTRIA LÀCTEA 177.112

FABRICACIÓ DE PRODUCTES MINERALS NO METÀL·LICS 155.328

FABRICACIÓ D’ALTRES PRODUCTES ALIMENTARIS 144.422

SERVEIS PERSONALS 96.822

FABABRICACIÓ DE PRODUCTES METÀL·LICS 83.183

COMERÇ AL MAJOR 64.437

ACTIVITATS ANNEXES AL TRANSPORT 57.516

FABRICACIÓ DE PRODUCTES PLÀSTICS 40.270

SANEJAMENT PÚBLIC 36.440

METAL·LÚRGIA 29.541

ACTIVITATS SANITÀRIES 24.064

VENDA, MANTENIMENT I REPARACIÓ DE VEHICLES 17.464

INDÚSTRIA DE LA FUSTA I SURO 14.360

EXTRACCIÓ DE MINERALS 13.802

CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA 11.711

FABRICACIÓ DE VEHICLES 11.025

INDÚSTRIA DE LA CONFECCIÓ I PELL 10.734

FABRICACIÓ DE MOBLES 8.208

FABRICACIÓ DE MAQUINÀRIA I EQUIPS ELÈCTRICS 6.488

PREPARACIÓ I CONSERVA FRUITA I VERDURA 6.455

ARTS GRÀFIQUES 5.460

ALTRES ACTIVITATS EMPRESARIALS 5.100

ACTIVITAT IMMOBILIARIA 3.650

FABRICACIÓ D’ALTRES MATERIALS DE TRANSPORT 2.868

RECICLATGE 1.441

FABRICACIÓ D’EQUIPS I INSTRUMENTS 1.300

COMERÇ AL DETALL 1.144

INDÚSTRIA DEL PAPER 1.038

CONSTRUCCIÓ 437

ACTIVITATS ASSOCIATIVES 345

PREPARACIÓ DE CURTIT I ACABATS DE CUIR 146

FABRICACIÓ D’ALIMENTACIÓ ANIMAL 124

LA SELVA 10.582.189



D’aquesta taula es desprèn que el volum d’aigua consumit pel conjunt d’indústries químiques de la comarca és de 3.425.930 m3/any, i les situa com el sector industrial amb major demanda d’aigua a la Selva. La fabricació de tèxtils i productes tèxtils, és el segon sector més consumidor d’aigua amb 2.689.744 m3/any. En el tercer grup es troba l’elaboració de begudes, seguida de la indústria càrnica i hostaleria amb demandes de 1.661.481 m3/any, 809.123 m3/any i 596.275 m3/any, respectivament.

Sectors industrials amb un consum d’aigua superior a 140.000 m3/any

Si ens fixem només en el nombre de declaracions amb major consum d’aigua, s’observa com l’hostaleria, i en general la fabricació de productes alimentaris i les indústries tèxtils, són les més nombroses (Taula 46).

Taula 46 Nombre de DUCA’s registrades a la comarca amb consum d’aigua > a 140.000 m3/any

ACTIVITAT INDUSTRIAL Nbre. DUCA

HOSTALERIA 59 FABRICACIÓ D’ALTRES PRODUCTES ALIMENTARIS 47 INDÚSTRIA TÈXTIL 46 INDÚSTRIA CÀRNICA 34 FABRICACIÓ DE PRODUCTES MINERALS NO METÀL·LICS 33 INDÚSTRIA QUÍMICA 18 ELABORACIÓ DE BEGUDES 14 ACTIVITATS DE LLEURE 4 INDÚSTRIA LÀCTEA 3

Calculant la dotació d’aigua per activitat industrial, es desprèn que les empreses de la comarca de la Selva amb majors dotacions, coincideixen amb els sectors industrials també amb major consum d’aigua (Taula 47). L’empresa química és la més consumidora, amb 190.329 m3/any/empresa, i la segueix l’empresa d’elaboració de begudes amb 118.677 m3/any/empresa. En un segon terme, es troben l’empresa d’activitats de lleure, la indústria làctia i la tèxtil, amb consums de 91.800 m3/any/empresa, 59.037 m3/any/empresa i 58.473 m3/any/empresa, respectivament.

0

1000000

2000000

3000000

4000000

Ind. Química

Ind. Tèxtil

Elaboració begudes

Ind. Càrnica

Hosteleria

Act. Lleure

Ind. Làctea

Fab. Productes minerals no metàl·lics

Fab. Altres productes alimentaris



Taula 47 Dotació d’aigua per a activitat industrial de les empreses de la Selva amb major consum d’aigua

Activitat Demanda (m3/any) Nbre. DUCA’s Dotació mitjana

m3/any/empresa INDÚSTRIA QUÍMICA 3.425.930 18 190.329ELABORACIÓ DE BEGUDES 1.661.481 14 118.677ACTIVITATS DE LLEURE 327.201 4 91.800INDÚSTRIA LÀCTIA 177.112 3 59.037INDÚSTRIA TÈXTIL 2.689.744 46 58.473 Més concretament, si s’analitza la presència de sectors industrials a la comarca, s’observa com, dins del grup d’activitats de consum d’aigua superior a 500.000 m3/any, l’hostaleria és l’activitat econòmica més present a la comarca (7,56%) i també un dels sectors amb més demanda d’aigua industrial. La fabricació de productes tèxtils també té una notable presència a la comarca (5,90%) i és el segon sector més consumidor en quan a demanda d’aigua industrial. La indústria càrnica amb una presencia a la comarca de 4,36%, també es troba en els sectors industrials de major consum. Cal destacar la indústria química i l’elaboració de begudes, com a dos sectors amb un elevat consum d’aigua, però amb menys presència comarcal (Taula 48 i 49).

Taula 48 Presència dels sectors industrials amb consum > 500.000 m3/any a la comarca

ACTIVITAT INDUSTRIAL PRESÈNCIA A LA COMARCA (%)

INDÚSTRIA QUÍMICA 2,31 FABRICACIÓ DE TÈXTILS I PRODUCTES TÈXTILS 5,90 ELABORACIÓ DE BEGUDES 1,79 INDÚSTRIA CÀRNICA 4,36 HOSTALERIA 7,56

Taula 49

Distribució de sectors industrials més consumidors d’aigua per municipi segons el nbre. de DUCA’s

ACTIVITAT INDUSTRIAL

AM

ER

AN

GLÈ

S

AR

BÚ

CIE

S

BLA

NE

S

BR

ED

A

BR

UN

YO

LA

CA

LDE

S D

E M

ALA

VE

LLA

CE

LLE

RA

DE

TE

R

FOG

AR

S D

E L

A S

ELV

A

HO

STA

LRIC

LLO

RE

T D

E M

AR

MA

ÇA

NE

T D

E L

A S

ELV

A

MA

SS

AN

ES

OS

OR

RIE

LLS

I V

IAB

RE

A

RIU

DA

RE

NE

S

RIU

DE

LLO

TS D

E L

A S

ELV

A

ST

FELI

U D

E B

UIX

ALL

EU

ST

HIL

AR

I SA

CA

LM

ST

JULI

À D

E L

LOR

I B

ON

MA

TÍ

STA

CO

LOM

A D

E F

AR

NE

RS

SIL

S

SU

SQ

UE

DA

TOS

SA

DE

MA

R

VID

RE

RE

S

VIL

OB

Í D’O

NY

AR

INDÚSTRIA QUÍMICA 5 1 1 2 1 1 1 3 1 1 1

INDÚSTRIA TÈXTIL 3 2 1 2 7 2 2 6 1 1 2 2 2 6 4 2 1

ELABORACIÓBEGUDES 1 4 1 3 1 1 1 1 1

INDÚSTRIA CÀRNICA 1 1 2 2 1 1 4 2 9 1 2 3 1 4

HOSTALERIA 3 15 1 2 21 1 1 3 1 8 3



Indústria química La indústria química de la comarca es caracteritza per estar formada per grans empreses. Es concentra bàsicament a la zona de plana interior selvatana. Amer i Riudellots de la Selva són els tres municipis amb major nombre d’indústries químiques de la comarca, amb 5 i 3 indústries respectivament. Indústria tèxtil La indústria tèxtil està molt repartida per tots els municipis de la comarca. Hostalric, Massanes i Santa Coloma de Farners són els tres municipis amb major nombre d’indústries tèxtils de la comarca.

Elaboració de begudes La indústria d’elaboració de begudes de la comarca es centra a la zona de Guilleries-Montseny, i en alguns municipis de la plana selvatana i la vall del Ter. Els municipis amb major activitat d’aquest tipus són Arbúcies i Caldes de Malavella. Indústria càrnica La indústria càrnica és un dels sectors industrials més presents a la comarca i el quart en volum d’aigua consumida en els seus processos productius. La indústria càrnica està molt repartida per tots els municipis de la comarca. Riudellots de la Selva, Vilobí d’Onyar, Sils i Maçanet de la Selva, són els municipis amb major nombre d’indústria càrnica. Aquests quatre municipis es troben dins la zona del corredor de l’autopista.

Ind. química(Nbre.)

1 - 23 - 45

Ind. tèxtil(Nbre.)1 - 23 - 45 - 7

Ind. Begudes(Nbre.)

1 - 23 -4

Ind. càrnica(Nbre.)

1 - 23 - 45 - 9



Hostaleria L’activitat d’hostaleria de la comarca de la Selva es centra al litoral selvatà, però també en trobem a la zona de Guilleries-Montseny i als municipis propers a Girona com Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva. Empreses distribuïdores d’aigües urbanes Les entitats de subministrament d’aigua de la comarca de la Selva es poden consultar a la taula següent (Taula 50):

Taula 50 Empreses distribuïdores d’aigües urbanes a la Selva

Municipi Nucli de població Empresa Subministradora

Amer PRODAISA Anglès Nucli urbà Ajuntament d'Anglès Arbúcies SOREA Blanes AIGÜES DE BLANES Breda SERVI AQUA

Nucli St. Martí Sa Presa PRODAISA Brunyola Nucli urbà PRODAISA Aigües Bones PRODAISA Can Carbonell PRODAISA Can Solà Fase I Comunitat de propietaris Can Solà Gros Can Solà Fase II Comunitat de propietaris Can Solà Gros Llac del Cigne PRODAISA Malavella Park REC MADRAL Nucli urbà PRODAISA

Caldes de Malavella

Turist Club Comunitat de propietaris Tourist Club La Cellera de Ter PRODAISA Fogars de la Selva Ajuntament de Fogars de la Selva Hostalric Ajuntament d'Hostalric Lloret de Mar Ajuntament de Lloret de Mar

Maçanet Residencial REC MADRAL Nucli Urbà SOREA Pol. Industrial de Puigtió Pol. Industrial Puigtió Urb. El Molí SOREA Urb. Els Pantans de Montbarbat SOREA

Maçanet de la Selva

Urb. Mas Altaba SOREA nucli urbà Ajuntament de Massanes Riu Clar Comunitat de Propietaris Riu Clar Massanes St. Roc DUMAR HOSTALRIC, S.A

Hosteleria(Nbre.)1 - 23 - 78 - 21



Riells i Viabrea AIGÜES DE RIELLS Riudarenes Nucli urbà PRODAISA

Nucli urbà PRODAISA Pol. Industrial Can Mesquita PRODAISA Pol. Industrial de Girona PRODAISA Urb. Can Jordi PRODAISA

Riudellots de la Selva

Urb. Can Mestres PRODAISA Sant Hilari Sacalm AIGÜES POTABLES SALETA Sant Julià del Llor i Bonmatí Ajuntament de Sant Julià de Llor i Bonmatí

Nucli urbà SOREA Pol. Industrial Can Lluís SOREA Pol. Industrial El Bosc de Can Cuca SOREA Urb. King Park SOREA Urb. Les Comes Urbanització Vallcanera Urb. Les Mallorquines SOREA Urb. Vallcanera I Urbanització Vallcanera

Sils

Urb. Vallcanera II Urbanització Vallcanera Santa Coloma Residencial Comunitat de prop. de Sta. Coloma Residencial Santa Coloma de Farners Nucli urbà SOREA

Tossa de Mar SOREA Nucli urbà Ajuntament de Vidreres Raval El Mas Flacià REC MADRAL Urb. Aiguaviva Park REC MADRAL Urb. La Goba REC MADRAL Urb. Puigventós REC MADRAL Urb. Sta. Ceclina REC MADRAL

Vidreres

Urb. Torrefortuna REC MADRAL Can Tarré PRODAISA Salitja PRODAISA St. Dalmai PRODAISA

Vilobí d'Onyar

Nucli urbà PRODAISA



5.2. Consum agrícola S’ha confeccionat un recull del consum d’aigua utilitzada per cada municipi de la comarca en el reg de cultius agrícoles, tenint en compte la procedència d’aquesta aigua. A més s’ha obtingut informació referent al nombre d’hectàrees cultivades de cada cultiu per municipi i del consum d’aigua de cada municipi per hectàrea de cultiu. Origen de l’aigua de reg A continuació es mostra la taula amb el consum de l’aigua de reg de cada municipi de la comarca de la Selva segons la procedència d’aquesta (Taula 51):

Taula 51 Origen de l’aigua d’ús agrícola als municipis de la Selva

MUNICIPI DEMANDA

SUPERFICIAL (m3/any)

DEMANDA SUBTERRÀNIA

(m3/any)

FONT SUPERFICIAL AQÜÍFER*

AMER 0 225.832 BG ANGLÈS 0 300.996 MG ARBÚCIES 384.000 172.876 Arbúcies MG BLANES 640.000 93.258 Tordera T BREDA 89.240 0 Tordera BRUNYOLA 250.000 1.096.831 Onyar MG CALDES DE MALAVELLA 0 1.644.344 S CELLERA DE TER, LA 0 339.956 MG FOGARS DE LA SELVA 0 199.475 MG HOSTALRIC 0 4.140 V LLORET DE MAR 0 37.684 Tordera MAÇANET DE LA SELVA 350.000 117.971 Altres Rieres MG MASSANES 0 154.430 MG OSOR 0 67.860 MG RIELLS I VIABREA 0 204.337 V RIUDARENES 235.000 149.939 Altres Rieres S RIUDELLOTS DE LA SELVA 560.000 931.849 Onyar S SANT FELIU DE BUIXALLEU 0 834.884 MG SANT HILARI SACALM 0 370.869 MG ST JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ 0 112.996 MG STA COLOMA DE FARNERS 275.000 1.193.215 Altres Rieres S SILS 0 423.579 Altres Rieres S SUSQUEDA 0 20.073 Mig Ter MG TOSSA DE MAR 0 10.760 Tordera T VIDRERES 205.000 78.966 Altres Rieres S VILOBÍ D'ONYAR 600.000 3.096.840 Onyar S TOTAL 3.588.240 11.883.960

* Aqüífers: BG: Baixa Garrotxa; MG: Montseny-Guilleries; T: Tordera; S: Selva; V: Vallès; BCB: Baixa costa brava. Gairebé la totalitat de l’aigua d’ús agrícola de la comarca de la Selva prové de fonts subterrànies (76,8%). Més de la meitat dels municipis de la Selva (61,5 %) utilitzen només aigua subterrània per al reg agrícola. Aquells municipis que utilitzen també aigua superficial, ho fan, amb menor proporció d’aquesta última.



L’aqüífer del que s’extreu major quantitat d’aigua subterrània, per ús agrícola a la comarca és de la plana de la Selva, amb un 63% (als municipis de Caldes de Malavella, Riudellots de la Selva, Sils i Santa Coloma de Farners), seguit del de Montseny – Guilleries, amb un 32% . En quant a les aigües superficials, el riu amb major aportació d’aigua pel reg agrícola a la comarca és l’Onyar (als municipis de Brunyola i Riudellots de la Selva), que aporta un 39% de l’aigua superficial consumida a la comarca (Taula 52).

Taula 52 Origen de l’aigua d’ús agrícola a la comarca de la Selva

Aigües superficials Aigües subterrànies

Nom Volum (m3/any) % Nom Volum

(m3/any) %

Altres Rieres 1.065.000 30 Baixa Garrotxa 225.832 2 Arbúcies 384.000 11 Montseny - Guilleries 3.789.217 32 Onyar 1.410.000 39 Selva 7.518.732 63 Tordera 729.240 20 Tordera 141.702 1 --- --- --- Vallès 208.477 2 Total superficials 3.588.240 Total subterrànies 11.883.960

Com ja s’ha dit anteriorment, les aigües de reg per l’agricultura, igual que les aigües urbanes, procedeixen majoritariament d’aigües subterrànies dels aqüífers de la zona (76,8%). Si bé a gran part dels municipis l’aigua de reg és majoritariament d’aigües subterrànies, als municipis de Maçanet de la Selva, Blanes, Riudellots de la Selva, Riudarenes, Arbúcies i Vidreres la major demanda prové d’aigües superficials. El municipi de Breda és l’únic en que la totalitat de l’aigua de reg prové d’una fonts superficial.

23,2 %

76,8 %

0

20

40

60

80

A igües superfic ia ls A igües sub terràn ies

Orig

en d

e l'a

igua

(%)

Origen de les aigües

Subterrànies > 80%Subterrànies < 80 %100 % Superficials



Demanda i dotació de l’aigua de reg per municipi La taula que s’adjunta a continuació (Taula 53) mostra la demanda d’aigua de reg per municipi.

Taula 53 Demanda de l’aigua d’ús agrícola a la comarca de la Selva

MUNICIPI DEMANDA

SUPERFICIAL (m3/any)

DEMANDA SUBTERRÀNIA

(m3/any)

DEMANDA D’AIGUA TOTAL

(m3/any)

VILOBÍ D'ONYAR 600.000 3.096.840 3.696.840 CALDES DE MALAVELLA 0 1.644.344 1.644.344 RIUDELLOTS DE LA SELVA 560.000 931.849 1.491.849 SANTA COLOMA DE FARNERS 275.000 1.193.215 1.468.215 BRUNYOLA 250.000 1.096.831 1.346.831 SANT HILARI SACALM 0 370.869 834.884 BLANES 640.000 93.258 733.258 ARBÚCIES 384.000 172.876 556.876 MAÇANET DE LA SELVA 350.000 117.971 467.971 SILS 0 423.579 423.579 RIUDARENES 235.000 149.939 384.939 SANT JULIÀ DE LLOR I BONMATÍ 0 112.996 370.869 CELLERA DE TER, LA 0 339.956 339.956 ANGLÈS 0 300.996 300.996 VIDRERES 205.000 78.966 283.966 AMER 0 225.832 225.832 RIELLS I VIABREA 0 204.337 204.337 FOGARS DE LA SELVA 0 199.475 199.475 MASSANES 0 154.430 154.430 SANT FELIU DE BUIXALLEU 0 834.884 112.996 BREDA 89.240 0 89.240 OSOR 0 67.860 67.860 LLORET DE MAR 0 37.684 37.684 SUSQUEDA 0 20.073 20.073 TOSSA DE MAR 0 10.760 10.760 HOSTALRIC 0 4.140 4.140

TOTAL 3.588.240 11.883.960 15.472.200 A la zona de plana interior selvatana i Montseny-Guilleries és on es dóna el major consum d’aigua de reg, sobretot en els municipis de la plana més propers a Girona (Vilobí d’Onyar, Riudellots de la Selva, Caldes de Malavella, Brunyola i Santa Coloma de Farners), ja que en aquests municipis l’agricultura i el viverisme són una de les activitats econòmiques més importants. Els municipis del litoral selvatà i de la vall del Ter són els que tenen una demanda més baixa d’aigua de reg, excepte Blanes, que degut a la seva activitat agrícola està en el grup mig de consum. Riells i Viabrea, Breda, Massanes, Hostalric i Fogars de la Selva són municipis que tot i trobar-se a l’interior

Demanda agrícola(m3/any)

< 100.000100.000 – 400.000400.000



tenen una demanda de reg baixa, ja que la seva activitat principal és la indústria. Les dades anteriors ens donen informació referent al consum d’aigua destinat al reg, però també cal saber la superfície de cultiu de cada municipi per saber aquells que utilitzen més aigua per hectàrea de conreu. A continuació es mostra el nombre d’hectàrees de conreu per cada municipi i la dotació d’aigua d’aquests (Taula 54):

Taula 54 Dotació d’aigua d’ús agrícola a la comarca de la Selva

MUNICIPI SUPERFÍCIE DE REGADIU (Ha)

DEMANDA (m3/any)

DOTACIÓ MITJANA m3/Ha/any

AMER 36 225832 6273ANGLÈS 46 300996 6543ARBÚCIES 116 556876 4801BLANES 154 733258 4761BREDA 17 89240 5249BRUNYOLA 216 1346831 6235CALDES DE MALAVELLA 369 1644344 4456CELLERA DE TER, LA 59 339956 5762FOGARS DE LA SELVA 44 199475 4534HOSTALRIC 1 4140 4140LLORET DE MAR 9 37684 4187MAÇANET DE LA SELVA 90 467971 5200MASSANES 32 154430 4826OSOR 11 67860 6169RIELLS I VIABREA 38 204337 5377RIUDARENES 82 384939 4694RIUDELLOTS DE LA SELVA 249 1491849 5991SANT FELIU DE BUIXALLEU 162 834884 5154SANT HILARI SACALM 75 370869 4945SANT JULIÀ DE LLOR I BONMATÍ 19 112996 5947SANTA COLOMA DE FARNERS 264 1468215 5561SILS 89 423579 4759SUSQUEDA 3 20073 6691TOSSA DE MAR 2 10760 5380VIDRERES 66 283966 4303VILOBÍ D'ONYAR 621 3696840 5953

Els municipis amb major dotació d’aigua de reg, no coincideixen amb els de major demanda. Els municipis amb major consum d’aigua de reg per hectàrea són els situats a la vall del Ter i part de Guilleries (Osor, Susqueda, Amer, Anglès i Brunyola). A la zona de la plana i litoral selvatà trobem municipis amb dotació baixa i mitja. Segons aquestes dades trobem que, en termes generals, aquells municipis amb menor nombre d’hectàrees de conreu són aquells que més dotació d’aigua tenen.

Dotació agrícola(m3/ha/any)

< 50005000 – 6000> 6000



Superfícies de regadiu per tipus de cultiu i municipi A continuació es mostra una taula (Taula 55) amb els tipus de cultius més predominants en aquells municipis en què la seva demanda d’aigua de reg ha estat superior als 400.000 m3/any:

Taula 55 Superfície (Ha) dels conreus més importants en municipis amb demanda d’aigua >400.000 m3/any

MUNICIPI FRUITS SECS CEREALS FARRATGES FLORICULTURA FRUITA HORTICOLES

VILOBÍ D'ONYAR 50 425 33 2090 38 12

CALDES DE MALAVELLA 12 208 33 0 21 5

RIUDELLOTS DE LA SELVA 0 218 3 0 20 8

STA COLOMA DE FARNERS 45 10 1 4361 129 5

BRUNYOLA 119 11 4 140 0 9

ST FELIU DE BUIXALLEU 0 37 27 1958 46 9

BLANES 0 30 16 0 12 66

ARBÚCIES 0 9 5 3199 0 9

MAÇANET DE LA SELVA 0 24 57 0 2 5

SILS 0 41 9 2323 0 9

* S’han ombrejat en verd aquells cultius amb major nombre d’hectàrees. A comarca de la Selva s’hi conreen una gran varietat de cultius, però aquells que es troben amb més abundància són la floricultura, amb una ocupació del 85,29% de la superfície agrícola de regadiu, i els cereals en gra, amb el 6,58%. Els cultius més presents en els municipis de major consum d’aigua de reg a la comarca són la floricultura, els cereals en gra, els productes hortícoles i els fruits secs (Taula 55).

0

15

30

45

60

75

90

PRESÈNCIA DE CULTIUSA LA COMARCA (%)

VINYA

LLEGUMS

PATATES

HORTÍCOLES

ALTRES

CULTIUS INDUSTRIALS

FRUITA TEMPORADA

FRUITS SECS

FERRATGE

CEREALS EN GRA

FLORICULTURA



5.3. Consum ramader S’ha confeccionat un recull del consum d’aigua utilitzada per cada municipi de la comarca en l’ús ramader tenint en compte el nombre de caps de bestiar. A més, s’ha obtingut informació referent al consum d’aigua segons l’espècie de bestiar i així s’han detectat les espècies més consumidores d’aigua i en quins municipis aquestes predominen. Demanda i dotació de l’aigua d’ús ramader per municipi La taula que s’adjunta a continuació (Taula 56) mostra la demanda d’aigua d’ús ramader per municipi.

Taula 56 Demanda i dotació de l’aigua d’ús ramader a la comarca de la Selva

MUNICIPI Nº TOTAL CAPS

DEMANDA RAMADERA (m3/any)

DOTACIÓ RAMADERA (l/cap/dia)

AMER 38.205 40.819 2,93

ANGLÈS 629.577 273.204 1,19

ARBÚCIES 4.333 11.314 7,15

BLANES 455 3.328 20,04

BREDA 2.948 7.557 7,02

BRUNYOLA 154.293 90.933 1,61

CALDES DE MALAVELLA 8.709 58.539 18,42

CELLERA DE TER, LA 29.209 26.250 2,46

FOGARS DE LA SELVA 2.002 13.546 18,51

HOSTALRIC 42 15 0,98

LLORET DE MAR 70 29 1,14

MAÇANET DE LA SELVA 7.822 38.476 13,48

MASSANES 3.909 20.112 14,1

OSOR 653 457 1,92

RIELLS I VIABREA 947 4.417 12,78

RIUDARENES 16.791 81.643 13,32

RIUDELLOTS DE LA SELVA 7.518 54.778 19,96

SANT FELIU DE BUIXALLEU 4.383 14.676 9,17

SANT HILARI SACALM 4.227 18.446 11,96

SANT JULIÀ DE LLOR I BONMATÍ 52.537 28.437 1,48

SANTA COLOMA DE FARNERS 66.248 25.737 1,06

SILS 26.736 29.330 3,01

SUSQUEDA 1.900 6.619 9,54

TOSSA DE MAR 366 2.280 17,07

VIDRERES 4.904 16.500 9,22

VILOBÍ D'ONYAR 21.239 110.917 14,31

TOTAL 1.090.023 978.359



A la taula anterior s’observa que els municipis amb major nombre de caps de bestiar són, amb diferència, Anglès i Brunyola. Després es troben Santa Coloma de Farners, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Amer, La Cellera de Ter, Sils, Vilobí d’Onyar i Riudarenes. Tots aquests municipis coincideixen amb aquells de major demanda d’aigua ramadera a la comarca, que es concentren bàsicament a la zona de plana i la vall del Ter, sobretot en municipis propers a Girona (Anglès, Brunyola, Vilobí d’Onyar, Riudellots de la Selva, Caldes de Malavella i Riudarenes). Els municipis amb la demanda d’aigua més baixa són Riells i Viabrea, Breda, Susqueda, Osor, Hostalric i els del litoral selvatà. Els municipis amb major consum d’aigua per cap de bestiar, no coincideixen amb els de major demanda. Situats a la plana selvatana i a la zona Montseny - Guilleries trobem els municipis amb major dotació d’aigua ramadera. Blanes i Tossa de Mar, situats al litoral selvatà també són municipis amb una elevada dotació. Els municipis de la zona de la vall de Ter són els de menor consum per cap de bestiar, juntament amb Hostalric, Sils, Santa Coloma de Farners i Lloret de Mar. Consum d’aigua per espècie de bestiar A continuació es mostra el consum d’aigua per espècie de bestiar, veient així que hi ha espècies que necessiten un consum d’aigua molt superior a d’altres. També es presenta el grau de presència del bestiar a la comarca, per saber quines són les espècies predominants (Taula 57).

Taula 57 Consum d’aigua i presència d’espècies de bestiar

ESPÈCIE NOMBRE DE CAPS

PRESÈNCIA D’ESPÈCIES

DEMANDA D’AIGUA

(m3/any)

DOTACIÓ

(m3/any/cap)

EQUINS 456 0,04 % 8.329 18,27

BOVINS 16.159 1,48 % 236.082 14,61

PORCINS 64.900 5,95 % 355.573 5,48

OVINS 23.358 2,14 % 17.063 0,73

CAPRINS 855 0,08 % 623 0,73

CONILLES 6.454 0,59 % 3.536 0,55

AVIRAM 977.839 89,72 % 357.157 0,37

Dotació ramadera(l/cap/dia)

< 56 – 10> 10

Demanda ramadera(m3/any)

< 10.00010.000 – 30.000> 30.000



A la comarca de la Selva hi trobem granges de set espècies diferents de bestiar. D’aquestes set, les espècies més consumidores d’aigua són els equins i els bovins, seguides de l’espècie porcina. Aquestes espècies, tanmateix, no són les més predominants a les granges selvatanes. De les espècies que trobem a les granges selvatanes (Taula 58), hi predominen l’aviram amb un 89,72% de caps. Ja amb menor presència hi trobem les espècies de porcins i ovins amb una presència de 5,95% i 2,14%, respectivament. L’espècie més predominant a la comarca de la Selva, l’aviram, és la de menor consum d’aigua amb 0,37 m3/cap/any. Els porcins són una de les espècies amb elevat consum d’aigua i la segona espècie més present a la comarca.

Taula 58 Espècies predominants en els municipis amb major consum d’aigua

MUNICIPI CAPS BOVINS

CAPS OVINS

CAPS CAPRINS

CAPS PORCINS

CAPS D'AVIRAM

CAPS DE CONILLES

CAPS EQUINS

DEMANDA m3/any

ANGLÈS 112 491 0 8102 620614 258 0 273204

VILOBÍ D'ONYAR 3609 4836 209 9196 3216 12 161 110917

BRUNYOLA 334 662 284 5759 147116 138 0 90933

RIUDARENES 331 2111 10 13598 500 216 25 81643CALDES DE MALAVELLA 2718 2274 74 2920 523 154 46 58539

RIUDELLOTS DE LA SELVA 1899 13 29 4877 550 150 0 54778

AMER 406 142 47 4064 33251 285 10 40819MAÇANET DE LA SELVA 1359 2407 0 2974 712 364 6 38476

* S’han ombrejat en lila aquelles espècies amb major nombre de caps. Als municipis de major consum d’aigua ramadera, hi predominen els porcins, que és la tercera espècie més consumidora d’aigua de ramaderia a la comarca. A més, també hi ha molta presència d’aviram, que tot i la seva baixa dotació d’aigua, el seu consum global també és representatiu. Els ovins, com a segona espècie més consumidora d’aigua també té una presència important en aquests municipis. Així doncs, als municipis amb major consum d’aigua en ramaderia, hi predominen dues de les tres espècies que també trobem com a majoritàries a la comarca (porcins i bovins).

0

20

40

60

80

100

PRESÈNCIA D'ESPÈCIES A LA COMARCA (%)

EQUINS

CAPRINS

CONILLES

BOVINS

OVINS

PORCINS

AVIRAM



5.4. Consum global per sectors a la comarca A partir de la recopilació de les dades de consums hídrics de la comarca als diferents sectors (Taula 59), es constata que el sector que més aigua consumeix és el domèstic, que representa pràcticament el 37,93% del consum. Molt a prop el segueixen el consum per a usos agrícoles, que representa el 34,19% i, tot i que més lluny, l’industrial, amb un 25,72%. El sector ramader, amb un consum del 2,16%, es pot considerar irrellevant.

Taula 59 Consum d’aigua per sectors a la comarca de la Selva

SECTOR DEMANDA ANUAL (m3/any) %

Domèstic 17.164.414 37,93

Agrícola 15.472.200 34,19

Industrial 11.638.991 25,72

Ramader 978.359 2,16

TOTAL 45.253.964

Consum domèsticConsum agrícola

Consum industrialConsum ramader



6. EL SANEJAMENT EN ALTA Per tal d’assolir els objectius de qualitat de sanejament aprovats pel Pla de Sanejament de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat una sèrie de programes, entre els quals es troba el Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005). Aquest Pla té per objectiu definir les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua a Catalunya. Totes les dades referents a les instal·lacions del sistema de sanejament de la comarca de la Selva han estat extretes d’aquest Pla de sanejament, a excepció de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals que actualment estan en servei a la comarca. Aquesta informació ha estat recollida de la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua, ja que disposa de dades actualitzades a setembre de 2006.

6.1. Col·lectors en alta Les conduccions o col·lectors en alta agrupen tots els abocaments dels nuclis urbans, o part d’aquests, i els condueixen fins a una estació depuradora d’aigües residuals o a una llera, si el municipi no disposa d’estació depuradora. A la comarca de la Selva existeix una xarxa de col·lectors en alta d’aproximadament 69 quilòmetres de longitud. Actualment, 21 dels 26 municipis que integren la comarca de la Selva, disposen de col·lectors en alta (Mapa 40). Els sis municipis que actualment no disposen d’aquesta infraestructura, són també aquells que el seu nucli urbà és molt petit o dispers: Susqueda, Brunyola, Sant Feliu de Buixalleu, Massanes, Fogars de la Selva i Osor. Segons el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005) realitzat per l’Agencia Catalana de l’Aigua, entre l’any 2006 i 2014 es preveu la construcció de col·lectors en alta a tots aquells que actualment no en tenen, excepte a Sant Mart Sacalm (Susqueda).



Mapa 40 Col·lectors en servei per al sanejament en alta a la comarca de la Selva



6.2. Estacions de bombament A la Selva hi ha un total de 27 estacions de bombament en el sistema de sanejament en alta, les quals són necessàries per a fer circular l’aigua pels col·lectors, les estacions de depuració, etc. (Mapa 41).

Mapa 41 Estacions de bombament en servei per al sanejament en alta a la comarca de la Selva



6.3. Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR’s) Segons dades de l’Agencia Catalana de l’Aigua, al setembre de 2006 la comarca disposava de 17 Estacions Depuradores d’Aigües Residuals, totes elles en servei (Mapa 42).

Mapa 42 Estacions Depuradores d’Aigües Residuals a la comarca de la Selva en servei

Les depuradores dels municipis del litoral (Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar) són totes tres administrades pel Consorci de la Costa Brava. A la zona d’interior, la major part de depuradores són administrades per l’Agència Catalana de l’Aigua (9) i les 5 restants pels propis ajuntaments (Taula 60). L’empresa que gestiona el major nombre d’instal·lacions de depuració a la comarca és Sorea, amb 8 depuradores. A la zona interior de la comarca també hi treballen les empreses “UTE SyD Aguas XXIII” i “Oms – Sacede”, que gestionen dues EDAR cada una, i “UTE Sorea – Prodaisa” i



“Urbaser”, que en gestionen una cadascuna. L’empresa mixta d’Aigües de la Costa Brava gestiona les 3 depuradores de la costa (Taula 60).

Taula 60 Estacions Depuradores d’Aigües residuals en servei a la comarca de la Selva

NOM EDAR EMPRESA EXPLOTADORA ADMINISTRACIÓ ACTUANT

EDAR Anglès UTE Sorea - Prodaisa Agència Catalana de l’Aigua EDAR Arbúcies Sorea Ajuntament Arbúcies EDAR Blanes Empresa mixta Aigües Costa Brava Consorci de la Costa Brava EDAR Breda Sorea Agència Catalana de l’Aigua EDAR Caldes de Malavella Sorea Agència Catalana de l’Aigua EDAR Hostalric Urbaser Ajuntament Hostalric EDAR Lloret de Mar Empresa mixta Aigües Costa Brava Consorci de la Costa Brava EDAR Maçanet de la Selva Sorea Ajuntament Maçanet Selva EDAR Riells i Viabrea Oms-Sacede Agència Catalana de l’Aigua EDAR Riudarenes Sorea Agència Catalana de l’Aigua EDAR Riudellots de la Selva UTE SyD Aguas XXIII Agència Catalana de l’Aigua EDAR Sant Hilari Sacalm Oms-Sacede Ajuntament Sant Hilari Sacalm EDAR Sta Coloma de Farners Sorea Agència Catalana de l’Aigua EDAR Sils - Vidreres Sorea Agència Catalana de l’Aigua EDAR Tossa de Mar Empresa mixta Aigües Costa Brava Consorci de la Costa Brava EDAR Aiguaviva Park (Vidreres) Sorea Ajuntament Vidreres EDAR Vilobí d’Onyar UTE SyD Aguas XXIII Agència Catalana de l’Aigua



6.4. Emissaris submarins A la Selva hi ha un total de 7 emissaris d’aigües residuals submarins, dels quals dos es situen a Blanes (platja de s’Abanell i Port), tres a Lloret de Mar (Fenals, sa Caravela i sa Caravela sobreix.) i dos a Tossa de Mar (cala Canyelles i Tossa de Mar). Aquests emissaris tenen diferents longituds i diferents fondàries d’abocament.

Mapa 43 Emissaris submarins a la comarca de la Selva



6.5. Actuacions previstes en el Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes per a la Selva

En el període comprès entre 2006 i 2008 el PSARU preveu 28 actuacions, la major part d’elles de construcció de noves instal·lacions de sanejament (EDAR’s i col·lectors), tot i que també es contemplen ampliacions de capacitat de tractament, com la que s’està efectuant a Sils i a Maçanet de la Selva, o de millora en el tractament de l’aigua, com són les de Lloret de Mar, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sils – Vidreres i Vilobí d’Onyar (Taula 61).

Taula 61 Actuacions previstes ala comarca de la Selva segons el PSARU en el període 2006-2008

ACTUACIÓ MUNICIPI

EDAR i col·lectors de colònia hidroelèctrica del Pasteral Amer EDAR i col·lectors de Els Colls Arbúcies Col·lectors en alta de connexió al sistema d'Arbúcies Arbúcies Col·lectors en alta de connexió al sistema Breda Breda EDAR i col·lectors de Sant Martí Sapresa Brunyola Col·lectors en alta de conexió al sistema Caldes de Malavella Caldes de Malavella EDAR i col·lectors de Franciac Caldes de Malavella Col·lector La, Cellera de Ter EDAR i col·lectors de Fogars de Tordera Fogars de la Selva EDAR i col·lectors de Riuclar Massanes EDAR i col·lectors de Massanes Massanes Millores a l'EDAR de Lloret de Mar Lloret de Mar EDAR i col·lectors de Els Pantans de Montbarbat Maçanet de la Selva EDAR i col·lectors en alta del nucli de Maçanet residencial Maçanet de la Selva EDAR i col·lectors de El Mas Altaba Maçanet de la Selva Ampliació EDAR Maçanet de la Selva EDAR i col·lectors d'Osor Osor EDAR i col·lectors de Fogueres de Montsoriu Riells i Viabrea EDAR i col·lectors de Can Fornaca Riudarenes Sistema de sanejament nou per la part no industrial de les aglomeracions Campllong i Riudellots

Riudellots de la Selva

Reducció de nutrients Sant Hilari Sacalm EDAR i col·lectors de Bonmatí Sant Julià del Llor i Bonmatí Reducció química de fòsfor a l'EDAR de Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Farners Ampliació de la capacitat de tractament de l'EDAR de Sils Sils Reducció de nutrients a l'EDAR de Sils - Vidres Sils EDAR i col·lectors de Terrafortuna Vidreres EDAR i col·lectors de La Goba Vidreres Reducció de nutrients Vilobí d'Onyar

El PSARU també té en compte un segon període d’actuacions, que va del 2009 al 2014, i que a la comarca de la Selva preveu 23 actuacions més, totes elles de construcció de noves instal·lacions en el sistema de sanejament (col·lectors i EDAR’s) (Taula 62).



Taula 62 Actuacions previstes ala comarca de la Selva segons el PSARU en el període 2009-2014

ACTUACIÓ MUNICIPI

EDAR i col·lectors de colònia hidroelèctrica del Pasteral Amer EDAR i col·lectors de Els Colls Arbúcies Col·lectors en alta de connexió al sistema d'Arbúcies Arbúcies Col·lectors en alta de connexió al sistema Breda Breda EDAR i col·lectors de Sant Martí Sapresa Brunyola Col·lectors en alta de conexió al sistema Caldes de Malavella Caldes de Malavella EDAR i col·lectors de Franciac Caldes de Malavella EDAR i col·lectors de El Pasteral La Cellera de Ter EDAR i col·lectors de Collformic Massanes EDAR i col·lectors de Sant Roc Massanes EDAR i col·lectors de les Mines d'Osor Osor Col·lectors en alta de connexió al sistema Can Salvà (Riells i Viabrea) Riells i Viabrea Part urbana domèstica del nou sistema de sanejament de Riells i Viabrea Oest

Riells i Viabrea

Col·lectors en alta de connexió al sistema de Riudarenes Riudarenes EDAR i col·lectors de l'Esparra Riudarenes EDAR i col·lectors de Sant Feliu de Buixalleu Sant Feliu de Buixalleu EDAR i col·lectors de Les Brugueres Sant Feliu de Buixalleu EDAR i col·lectors de carrer Montseny Sant Feliu de Buixalleu EDAR i col·lectors de Sant Julià del Llor Sant Julià del Llor i Bonmatí Col·lectors en alta de connexió al sistema Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Farners Col·lectors en alta de connexió al sistema Sils Sils EDAR i col·lectors de Sant Dalmai Vilobí d'Onyar EDAR i col·lectors de Salitja Vilobí d'Onyar

En quant a les estacions de bombament en alta, el PSARU preveu la construcció de 4 noves instal·lacions, dues a Viabrea, una a Can Solà Gros (Caldes de Malavella) i una que ja està en construcció a La Cellera de Ter.



7. LA REUTILITZACIÓ L'aigua reutilitzada es considera una font alternativa de recurs per a usos que no siguin de boca (usos industrials, reg de camps de golf, reg agrícola, recàrrega d'aqüífers). La reutilització d'aigua regenerada permet recuperar cabals que són abocats a mar i, per tant, guanyar recursos. Alhora, la regeneració d'efluents procedents del tractament secundari d'una EDAR suposa una millora de qualitat en l'abocament i, també, sobre el medi receptor. Aquest guany de qualitat també es produeix amb la substitució de cabals per aigua regenerada per a usos no potables A la comarca de la Selva existeixen diferents iniciatives que utilitzen aigua reutilitzada. A la costa, els tres municipis selvatans, reutilitzen l’aigua de les seves depuradores, i a la plana només un, Sils (Taula 63).

Taula 63 Reutilització de l’aigua a la comarca de la Selva

INSTAL·LACIÓ VOLUM (2005)

% respecte EDAR ÚS ACTUAL PROJECTES DE

FUTUR

EDAR Blanes* 3,6 hm3 83 %

Recàrrega aqüífer baixa TorderaMillora qualitat abocaments mar Reg agrícola Comunitat de Mas Rabassa

---

EDAR Lloret de Mar* 0,6 hm3 2 %

Reg Golf l’Àngel Reg hortes entorn EDAR Usos urbans no potables a Lloret de Mar

Reg jardins Sta. Clotilde (només falta una bomba d’aigua)

EDAR Tossa de Mar* 2,3 hm3 36 %

Reg Parc de Sa Riera Recàrrega Riera de Tossa Usos urbans no potables a Tossa de Mar

EDAR Sils** 1,2 hm3 --- Recàrrega Estany de Sils --- * Dades segons el Consorci de la Costa Brava ** Dades segons l’Agència Catalana de l’Aigua A la comarca de la Selva es reutilitzen anualment 7,7 hm3 d’aigua depurada. L’ús majoritari d’aquesta és la recàrrega de masses d’aigua i el reg, tant d’espais agrícoles com de lleure. En un futur, dues de les quatre experiències d’ús d’aigua depurada tenen previst la utilització d’aquesta per a usos urbans no potables.



8. ANALISI I VALORACIÓ12 Abastament L’anàlisi realitzat sobre l’abastament presenta una visió molt general de la

comarca, centrada bàsicament en un inventari d’infraestructures. Manca, per tant, un treball aprofundit per a detectar mancances en aquesta part del cicle local de l’aigua. Aquesta tasca, segons les converses mantingudes amb tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’està duent a terme en aquests moments i les dades referents als municipis de la Selva no estan encara disponibles. Tanmateix, s’han detectat algunes problemàtiques generals per a l’abastament comunes a la comarca. En primer lloc, nombrosos municipis de la Selva presenten importants problemes de qualitat de les aigües dels seus pous d’abastament. Com a conseqüència, aquests municipis es veuen obligats a fer grans esforços per a portar aigua apta per al consum humà i consideren poc raonable que un volum tant important d’aigua de la comarca sigui derivat cap Barcelona, i que ells tinguin tants problemes per a poder-la portar fins als seus municipis. Una percepció dels agents del territori ha estat el fet que les conduccions d’abastament en alta de la comarca poden presentar pèrdues d’aigua, les quals poden afectar de forma significativa al rendiment del sistema. Per últim, caldria un control molt més exhaustiu dels volums d’aigua extrets per les captacions d’abastament en alta mitjançant la instal·lació de comptadors. Al mateix temps, els representants municipals han manifestat la seva preocupació per la gran quantitat de pous il·legals que han prosperat per la comarca, especialment en urbanitzacions.

Consum Les tasques de sensibilització i les tècniques de reducció del consum d’aigua en l’àmbit urbà són bàsiques per a l’estalvi d’aigua, especialment en aquells municipis que tenen majors consums (el litoral i part de la plana selvatana). En l’àmbit industrial cal treballar la minimització del consum d’aigua en aquells sectors amb majors consums, com són el químic, l’elaboració de begudes, el tèxtil, la càrnica i l’hostaleria. En la indústria química, fonamentalment constituïda per grans empreses, cal aprofitar que són conscients de la importància d’innovar en processos industrials i, especialment, en el que fa referència a la minimització del consum d’aigua. Pel que fa a la indústria tèxtil, fonamentada en petites i mitjanes empreses, ha estat històricament un dels pilars econòmics de la comarca i actualment és un sector en clara crisi; en aquest cas, la reducció del consum d’aigua s’ha d’enfocar com una iniciativa per a reduir costos i augmentar la

12 Com a conseqüència de la seva complexitat, l’estudi realitzat sobre cicle local de l’aigua no ha contemplat tot el que fa referència a la part en baixa del cicle, excepte en el llistat d’empreses distribuïdores d’aigües. Per tant, no s’ha inclòs el procés des que les empreses distribuïdores reben l’aigua fins que la reparteixen a les llars de la comarca, ni el procés des que aquesta aigua és recollida pel clavegueram municipal i conduïda fins als col·lectors en alta que porten aquesta aigua a les depuradores.



competitivitat. La indústria càrnica, per la seva banda, necessita treballar aspectes com les noves tecnologies per a reduir el consum d’aigua i per a reutilitzar o reciclar els elevats volums d’aigua utilitzats i que presenten elevats continguts de matèria orgànica. Per últim, l’hostaleria és el sector més present a la comarca i amb una gran nombre de petits establiments, sobretot a la costa; la correcta gestió de l’aigua en aquests establiments pot reduir costos, millorar la qualitat de l’establiment i utilitzar-se com a distintiu de respecte mediambiental. En l’àmbit de l’agricultura, els municipis de la plana interior són els que presenten majors consums d’aigua agrícola, ja que es tracta d’una de les principals activitat econòmiques de la zona. La formació és una de les principals eines per a la conscienciació en la reducció de l’aigua de reg, tot i que també cal estudiar la introducció de millores tecnològiques en aquest àmbit. En l’àmbit de la ramaderia, novament el sector de la plana és on més aigua es consumeix. Principalment, les espècies més interessants a l’hora de treballar per a reduir el consum d’aigua són el porcí, el boví i l’aviram, i la principal via és novament la formació dels ramaders.

Sanejament Les mancances detectades a la comarca de la Selva referents al sanejament de les aigües residuals urbanes, han estat detectades per l’Agència Catalana de l’Aigua en el seu Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005). Aquestes mancances s’han reflectit en una sèrie d’actuacions que es preveuen realitzar en dos períodes de temps. Així, entre el 2006 i 2008, el PSARU preveu 28 actuacions, la major part d’elles de construcció de noves instal·lacions de sanejament (EDAR i col·lectors), mentre que entre el 2009 i el 2014, el PSARU en preveu 23 més. Cal destacar que tota la informació referent al sanejament ha estat extreta únicament del PSARU i no ha estat contrastada, excepte en l’inventari d’EDAR’s, que s’ha fet a partir de la pàgina web de l’ACA, actualitzada recentment.

Reutilització Tot i ser un tema que desperta un gran interès, existeixen encara poques iniciatives a nivell comarcal d’experiències de reutilització d’aigua. Aquestes es situen a la zona litoral de la Selva, que és on es donen els consums més importants d’aigua, especialment en els períodes estivals. Els beneficis que obté la comarca en aquestes experiències es centren en el reg de jardins, camps de golf i hortes, en la recàrrega dels aqüífers de la riera de Tossa i de la Tordera, o bé en la recàrrega de l’estany de Sils.

IV CONCLUSIONS

P l a c o m a r c a l d e s o s t e n i b i l i t a t d e l ’ a i g u a C o n c l u s i o n s


CONCLUSIONS • La informació inclosa en aquesta diagnosi ha d’estar subjecte a un procés continu

d’actualització i d’ampliació de les dades. El mecanisme per dur a terme aquest procés passa per la creació i el càlcul d’indicadors que permetin fer aquest seguiment continu i actualitzat.

• S’han detectat uns consums d’aigua urbana molt elevats, especialment en el període estival

i als municipis costaners. Per tant, cal impulsar campanyes d’estalvi d’aigua i sensibilització, al mateix temps que incentivar als ajuntaments perquè crein ordenances municipals en aquest sentit.

• La pressió que exerceix la indústria sobre els ecosistemes de ribera i les masses d’aigua

superficials i subterrànies, es deu als elevats consums del sector i a la mala qualitat de les aigües que aboquen, especialment a la plana selvatana i al curs de la Tordera. Aquestes indústries són principalment la química, l’elaboració de begudes, la tèxtil, la càrnica i l’hostaleria. És necessari, doncs, treballar per tipus d’indústria, realitzant formació, autodiagnosis, aplicar mesures d’eficiència, etc., que permetin fer més sostenible l’activitat de d’aquestes empreses.

• La principal activitat econòmica de la plana és l’agricultura, la ramaderia i el viverisme.

Aquestes activitats provoquen una sobreexplotació dels aqüífers i també contribueixen a contaminar les aigües dels rius i rieres durant els processos de fertilització. La formació dels professionals del sector i la millora tecnològica són factors bàsics per a solucionar aquests aspectes.

• La Selva disposa d’una gran varietat d’hàbitats aquàtics i zones humides, molts d’ells

d’interès comunitari, alguns dels quals es troben en mal estat, especialment a la zona de la plana selvatana i de la Tordera. Aquest fet es deu a factors com els abocaments d’aigües de mala qualitat, als endegaments, a la presència de plantes invasores, etc. Es fa necessària, doncs, la restauració i la millora d’aquests ecosistemes aquàtics.

• Cal potenciar el desenvolupament local vinculat al recurs aigua a les zones més rurals de la

comarca, especialment a la zona Guilleries – Collsacabra, on es donen dos factors importants: declivi econòmic i riquesa de l’entorn natural i patrimonial. Aquest fet queda clarament plasmat a la zona del Ter – Brugent. En aquestes zones calen redactar plans de desenvolupament, potenciar un turisme ecològic, etc.

• Existeix un problema generalitzat a tota la comarca en referència a l’abastament: mala

qualitat de les aigües abastades, mancances en les xarxes, problemes de subministrament, etc. Per tal de detectar i poder corregir tots aquests problemes, cal diagnosticar i planificar la millora de l’abastament per a cada municipi. Aquests plans poden ajudar a detectar els pous ilegals, controlar els cabals i la qualitat de les aigües subministrades, detectar la necessitat de noves infraestructures i gestionar de forma més coherent la tarificació i els cànons aplicats a l’aigua, a més d’afavorir el treball amb les empreses de subministrament.

• Totes les actuacions planificades a la comarca en temes de sanejament es troben recollides

en el PSARU 2005. Tanmateix, actualment encara falten moltes infraestructures i, a més,

P l a c o m a r c a l d e s o s t e n i b i l i t a t d e l ’ a i g u a C o n c l u s i o n s


aquestes han de ser complementades amb un control dels abocaments a llera per part d’EDAR’s, indústries, etc.

• Actualment, a la Selva hi ha poques iniciatives de reutilització d’aigua. Cal promoure

programes per a la reutilització de l’aigua de depuradores per a usos urbans, recàrrega d’aqüífers, reg agrícola o vivers. És necessari, però, un procés previ d’informació, especialment en el cas dels agricultors.

• Per tal de gestionar i impulsar totes les tasques derivades d’aquestes conclusions, és

necessari crear un òrgan supramunicipal que representi als municipis de la comarca en la gestió de l’aigua i actui com a interlocutor amb l’administració competent (Agència Catalana de l’Aigua). Les funcions d’aquest ens han de ser, entre d’altres, coordinar la redacció i l’execució de programes d’actuació i marcar les línies futures de treball.

V PLA D’ACCIÓ COMARCAL DE SOSTENIBILITAT DE L’AIGUA

P l a c o m a r c a l d e s o s t e n i b i l i t a t d e l ’ a i g u a P l a d ’ A c c i ó


PLA D’ACCIÓ COMARCAL DE SOSTENIBILITAT DE L’AIGUA

9. INTRODUCCIÓ

L’aigua és un dels elements naturals més rellevants del nostre entorn, no només com a base

fonamental de la vida als ecosistemes sinó també com a part integral dels processos econòmics i

culturals, molt especialment en regions com la Mediterrània, on aquest recurs és limitat.

Un dels reptes clau que ha d’afrontar la societat actual és el d’adoptar un model de gestió de

l’aigua compromès amb el manteniment dels valors naturals, socials i econòmics que s’hi

vinculen, aspectes que propugna el que s’està anomenant la nova cultura de l’aigua, dins dels

plantejaments del desenvolupament sostenible. Es fa necessari, per tant, coordinar la gestió de

l’aigua des d’una perspectiva àmplia i integral on l’aigua s’entengui –no ja com un simple recurs

productiu– sinó com un actiu ecològic, econòmic i social de primer ordre. L’èxit d’aquest enfoc

rau, en gran part, en aconseguir la implicació dels diferents agents i actors que, d’una manera o

altra, intervenen en l’ús o en la gestió dels recursos hídrics del territori.

La comarca de la Selva constitueix un marc immillorable per a iniciar una experiència d’aquestes

característiques, tant per la seva incontestable diversitat de paisatges de l’aigua (xarxa fluvial,

zones humides, litoral) com per tot el teixit socio-econòmic relacionat amb aquest element

(embassaments, producció hidroelèctrica, infraestructures de sanejament, envasat d’aigua

mineral, termalisme, turisme costaner, indústria, agricultura, etc.).

El present document de treball configura la proposta de Pla d’acció comarcal de sostenibilitat de

l’aigua de la Selva, en el qual es detallen les línies estratègiques i els programes d’actuació que

des del Consell Comarcal de la Selva creiem més adequats.



10. OBJECTIUS I METODOLOGIA

La proposta de Pla d’acció comarcal de sostenibilitat de l’aigua que es presenta en aquest

document és un treball estructurat en diferents línies i programes d’activitat, on s’han d’englobar

les polítiques i actuacions que es promouran a la Selva per tal d’assolir una gestió més sostenible

de l’aigua a la comarca. Aquest Pla forma part d’una de les branques de l’Agenda 21 de la

comarca de la Selva i ha de servir per a traçar les línies de treball en els propers anys en tot el que

fa referència a la gestió de l’aigua.

El document de proposta que presentem s’estructura en 3 línies estratègiques, que incorporen 8

programes d’actuació. Tanmateix, es tracta d’un document que serà sotmès a un procés de

participació durant el primer trimestre del 2007, per la qual cosa no s’han definit encara les

actuacions que incorpora cada programa. Un cop s’aprovin aquestes línies proposades es

procedirà a desenvolupar el Pla definitiu, amb el seu conjunt d’actuacions concretes (Taula 1).

Les línies estratègiques presentades són fruit de l’anàlisi i valoració de la diagnosi dels recursos

hídrics realitzada durant el darrer trimestre de 2006, juntament amb les propostes recollides durant

el procés participatiu del consell supramunicipal en què va culminar aquesta diagnosi (novembre

de 2006). A partir de tots aquests treballs s’ha desenvolupat el present document de treball amb la

finalitat de ser sotmès a un nou procés de participació (març de 2007), més ampli, per establir

definitivament quines són les línies estratègiques i programes a seguir i poder-los desenvolupar

posteriorment (Taula 1).

Taula 1 Procés d’elaboració del Pla d’acció comarcal de sostenibilitat de l’aigua

FASE DE DIAGNOSI

Redacció diagnosi (juny – desembre 2006)

Presentació pública de la diagnosi i participació del consell supramunicipal (21 novembre 2006)

Incorporació de les aportacions recollides durant la participació a la diagnosi (desembre 2006)

Diagnosi del Pla d’acció comarcal de sostenibilitat de l’aigua (gener 2007)

FASE DE PLA D’ACCIÓ

Redacció proposta Pla d’acció (gener – març 2007)

Presentació pública de la proposta de Pla d’acció i participació (20 març 2007)

Incorporació de les aportacions recollides durant la participació al Pla d’acció (març 2007)

Pla d’acció comarcal de sostenibilitat de l’aigua (abril 2007)



11. PLA D’ACCIÓ COMARCAL

S’han definit tres grans línies d’actuació per a garantir una gestió eficient i global dels recursos

hídrics a la comarca de la Selva. Aquestes línies, definides a partir de les conclusions extretes a la

diagnosi, inclouen aspectes d’ús i consum responsable de l’aigua als diferents sectors, destaquen

la importància de l’aigua a la comarca com a element diferenciador per a dinamitzar el territori i,

per últim, plantegen la necessitat de crear un òrgan supramunicipal que sigui capaç de gestionar i

millorar de forma contínua la gestió integral de l’aigua a nivell comarcal.

LÍNIA ESTRATÈGICA 1: creació d’un òrgan comarcal de gestió integral de l’aigua

1. Anàlisi de la viabilitat d’assumir les competències d’abastament i sanejament

2. Actuar com a interlocutor entre els municipis i l’Agència Catalana de l’Aigua

LÍNIA ESTRATÈGICA 2: sensibilització i formació per a l’ús eficient de l’aigua

1. Incentivar la gestió eficient de l’aigua en el sector urbà

2. Millorar en termes d’ecoeficiència l’ús de les aigües del sector empresarial

3. Potenciar l’estalvi d’aigua a l’agricultura i minimitzar l’impacte d’aquest sector sobre la qualitat de les aigües

LÍNIA ESTRATÈGICA 3: desenvolupament local entorn dels recursos hídrics

1. Promoure la millora dels espais naturals aquàtics

2. Posar en valor el patrimoni natural i cultural vinculat amb l’aigua

3. Promoure el desenvolupament d’un turisme cultural i ecològic al voltant de l’aigua



12. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROGRAMES

12.1. Línia estratègica 1: creació d’un òrgan comarcal de gestió integral de l’aigua

L’abundància d’aigua a la comarca, la seva qualitat i la triple funcionalitat que aquesta ha agafat

(bé de consum, recurs natural i element de promoció turística) són bons indicadors del seu elevat

potencial. No obstant, la garantia d’aquests valors al llarg del temps està subjecte a una gestió

sostenible del recurs. És un repte, doncs, apostar per a una gestió integral del cicle de l’aigua a la

comarca d’una manera eficient i innovadora, i que serveixi de referent i de reclam turístic i científic

per a altres territoris.

Tanmateix, aquest ambiciós plantejament requereix crear un òrgan de gestió a nivell

supramunicipal, el qual hauria de representar als municipis, ser el vincle amb l’administració

competent en temes d’aigua. Es tracta de promoure i instaurar una gestió sostenible del cicle de

l’aigua a la comarca, com a element de cohesió i element diferenciador d’altres territoris, creant

una marca de qualitat i sostenibilitat, garantint sempre el recurs per als ciutadans i mantenint, o

millorant alhora, l’estat ecològic dels ecosistemes aquàtics.

No cal oblidar que a la comarca de la Selva, tot i la situació privilegiada en relació amb els

recursos hídrics, els problemes que presenten els diversos municipis en relació amb l’abastament

d’aigua són diversos i generalitzats, en el camp del sanejament manquen encara moltes

infraestructures per construir, els espais naturals aquàtics presenten nombrosos problemes de

qualitat ecològica, el nivell d’aigua dels aqüífers disminueix any rere any, etc.

Així doncs, a partir d’aquesta línia estratègica es proposa crear un òrgan que gestioni els temes

d’aigua a nivell comarcal i que garanteixi que en un futur proper la gestió dels recursos hídrics a la

Selva sigui integral i tingui en compte tots els aspectes que afecten a l’aigua.



Línia estratègica 1 Creació d’un òrgan comarcal de gestió integral de l’aigua

Programa 1 Analitzar de la viabilitat d’assumir les competències de gestió integral de l’aigua a la comarca

Accions

Realitzar l’estudi sobre la viabilitat d’assumir les competències de gestió integral de l’aigua a nivell comarcal

Línia estratègica 1 Creació d’un òrgan comarcal de gestió integral de l’aigua

Programa 2 Actuar com a interlocutor entre els municipis i l’Agència Catalana de l’Aigua

Accions

Crear l’òrgan amb funcions de coordinació i representació dels municipis

Assumir les competències de gestió integral de l’aigua a la Selva

Coordinar les accions del pla comarcal amb els processos relacionats amb la Directiva Marc de l’Aigua empresos per l’Agència Catalana de l’Aigua



12.2. Línia estratègica 2: sensibilització i formació per a l’ús eficient de l’aigua

La majoria de pobles i ciutats dels països desenvolupats incrementen dia rere dia els seus consums d’aigua, produint un esgotament d’aquest recurs natural i disminuint el nivell dels aqüífers del seu àmbit geogràfic. Actualment ens trobem davant d’un model de desenvolupament que vol millorar el nivell de vida dels ciutadans a base d’augmentar el consum dels recursos naturals, en aquest cas de l’aigua i, al mateix temps, aquests excessius volums d’aigua que s’extreuen són retornats al medi amb el respectiu impacte ambiental associat amb les aigües residuals. Tot i tractar-se d’una problemàtica global que sobrepassa l’àmbit local, els diferents municipis poden i han de sumar esforços encaminats a millorar l’ús que es fa de l’aigua i a gestionar-la de la forma més eficient possible. Es tracta de canviar l’actual model de desenvolupament, trencant la dinàmica existent de sobreexplotació i augment de la contaminació de les aigües, tot mantenint, i fins i tot millorant, la qualitat de vida dels ciutadans. Amb aquesta línia estratègica es pretén marcar les línies a seguir en l’àmbit domèstic, empresarial i agrícola, sobretot en el que fa referència a desenvolupar accions que permetin disminuir el consum d’aigua i retorna-la al seu medi natural de la forma més neta possible.



Línia estratègica 2 Sensibilització i formació per a l’ús eficient de l’aigua

Programa 1 Incentivar la gestió eficient de l’aigua en el sector urbà

Accions

Organitzar campanyes de millora dels usos domèstics de l’aigua

Donar formació i implementar bones pràctiques per als usos municipals de l’aigua

Fomentar ordenances municipals de gestió eficient de l’aigua


Programa 2 Millorar en termes d’ecoeficiència l’ús de les aigües del sector empresarial

Accions

Donar formació i difondre bones pràctiques entre els sectors empresarials de la comarca

Implementar bones pràctiques de gestió de l’aigua en el sector empresarial


Programa 3 Potenciar l’estalvi d’aigua a l’agricultura i minimitzar l’impacte d’aquest sector sobre la qualitat de les aigües

Accions

Donar formació i difondre bones pràctiques entre el sector agrícola de la comarca

Implementar bones pràctiques de gestió de l’aigua en el sector agrícola



12.3. Línia estratègica 3: desenvolupament local entorn dels

recursos hídrics

L’aigua constitueix un dels trets més destacats a la comarca, tant des del punt de vista de la seva

rellevància dins el paisatge natural del territori, com des de l’òptica del seu aprofitament econòmic

o de l’activitat cultural i social que s’hi troben associades. Així doncs, a la Selva ens trobem davant

d’un marc immillorable per tal de fomentar el desenvolupament local al voltant dels recursos

hídrics.

Pel que fa al medi natural i cultural, la Selva es troba fortament marcada per la presència de múltiples formes de recursos hídrics superficials: rius i rieres, ecosistemes aquàtics d’interès natural, zones humides, etc. Tots aquests recursos superficials, d’altra banda, porten associats una inesborrable empremta històrica, materialitzada amb nombroses infraestructures hidràuliques com ponts, embassaments, rescloses, canals, etc. Tanmateix, cal no oblidar el potencial de les aigües subterrànies de la comarca, les quals brollen a través de nombroses fonts, algunes explotades comercialment i amb característiques hidroquímiques molt peculiars i heterogènies (fonts termals, picants, ferroses, carbonatades, etc.). Per últim, la zona litoral i marina de la Selva constitueix la principal via entrada del turisme a la comarca, amb les seves platges, penya segats, pobles costaners, etc., tots ells carregats d’història i amb un ric patrimoni cultural. Aquesta innegable situació privilegiada de la comarca en relació als recursos hídrics ha de servir com a motor del desenvolupament de tota la comarca, consolidant així el concepte i marca de “La Selva, comarca de l’aigua”, que des de fa anys es promociona.



Línia estratègica 3 Desenvolupament local entorn dels recursos hídrics

Programa 1 Posar en valor el patrimoni natural vinculat a l’aigua

Accions

Restaurar espais naturals aquàtics d’interès

Condicionar per a l’ús públic els espais naturals aquàtics

Promoure activitats econòmiques sostenibles entorn dels espais naturals aquàtics

Línia estratègica 3 Desenvolupament local entorn dels recursos hídrics

Programa 2 Posar en valor el patrimoni cultural vinculat a l’aigua

Accions

Restaurar elements d’interès del patrimoni cultural vinculat a l’aigua

Condicionar per a l’ús públic elements d’interès del patrimoni cultural vinculat a l’aigua

Promoure activitats econòmiques sostenibles entorn del patrimoni

VI ANNEXOS

Documents

PLA COMARCAL DE SOSTENIBILITAT DE L’AIGUA DIAGNOSI I … · exhaustiu dels recursos hídrics de la comarca, tant per les aigües superficials com subterrànies, del seu patrimoni