Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Vilafranca del Penedès

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Vilafranca del Penedès

Document I Pla d’acció per l’energia sostenible de Vilafranca del Penedès

Novembre 2010

2

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Vilafranca del Penedès

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

LA VOLA 1981,S.A., Empresa consultora

Miki Rubio, Responsable de canvi climàtic. Berta Riba, Cap de projecte d’eficiència energètica i canvi climàtic. M. Rosa Pascual, Tècnica de canvi climàtic. Marta Fontseré, Tècnica de canvi climàtic.

Ajuntament de Vilafranca del Penedès: Responsables seguiment PAES

Marta Vallès, Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Laura Carbó, Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Diputació de Barcelona: Direcció del treball

Rosa Maria Canals, Oficina tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat Gerència de Serveis del Medi Ambient.

3

DOCUMENT I: PAES

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

1 INTRODUCCIÓ ............................................................... 5

1.1 MARC GENERAL ................................................................................................................... 5

1.2 CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI ...................................................................................... 7 1.2.1 ASPECTES GENERALS ..................................................................................................................................................... 7 1.2.2 ASPECTES AMBIENTALS ................................................................................................................................................. 9

1.3 ORGANIGRAMA MUNICIPAL I DESCRIPCIÓ DE COMPETÈNCIES ........................................... 10

2 INVENTARI D’EMISSIONS DE GEH ............................. 11

2.1 METODOLOGIA ................................................................................................................... 11 2.1.1 OBJECTIUS .................................................................................................................................................................... 11 2.1.2 ABAST ............................................................................................................................................................................ 11 2.1.3 FASES DE TREBALL ...................................................................................................................................................... 12 2.1.3.1 RECOLLIDA D’INFORMACIÓ. ENQUESTA DE PARTIDA .................................................................................................. 14 2.1.3.2 ENTRADA DE DADES AL PROGRAMA d’EMISSIONS....................................................................................................... 15 2.1.3.3 AVALUACIÓ D’EMISSIONS DE GEH ................................................................................................................................ 16 2.1.3.4 FONTS D’INFORMACIÓ .................................................................................................................................................. 17

2.2 AVALUACIÓ DELS CONSUMS I EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI ....................................... 22 2.2.1 DADES DE PARTIDA DEL MUNICIPI............................................................................................................................... 22 2.2.1.1 CONSUM TOTAL DEL MUNICIPI ..................................................................................................................................... 22 2.2.1.2 CONSUM DELS SECTORS PRIMARI I INDUSTRIAL ......................................................................................................... 26 2.2.1.3 3. INDICADOR DE LA XARXA DE MUNICIPIS CAP A LA SOSTENIBILITAT ....................................................................... 29 2.2.1.4 INTENSITAT ENERGÈTICA LOCAL .................................................................................................................................. 29 2.2.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI .............................................................................................. 30 2.2.2.1 EMISSIONS TOTALS DEL MUNICIPI ............................................................................................................................... 30 2.2.2.2 EMISSIONS PER SECTORS INDUSTRIAL I PRIMARI ....................................................................................................... 34

2.3 AVALUACIÓ DELS CONSUMS I LES EMISSIONS DE GEH DE L’ÀMBIT PAES ........................... 38 2.3.1 DADES DE PARTIDA DE L’ÀMBIT PAES ......................................................................................................................... 38 2.3.1.1 CONSUM TOTAL DE L’ÀMBIT PAES ................................................................................................................................ 38 2.3.1.2 CONSUM PER SECTORS ÀMBIT PAES ............................................................................................................................ 42 2.3.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L`ÀMBIT PAES ....................................................................................... 51 2.3.2.1 EMISSIONS TOTALS DE L’ÀMBIT PAES .......................................................................................................................... 51 2.3.2.2 EMISSIONS PER SECTORS àmbit paes ........................................................................................................................ 55

2.4 AVALUACIÓ DELS CONSUMS I EMISSIONS DE GEH EN L’ÀMBIT DE

L’AJUNTAMENT .................................................................................................................. 64 2.4.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA DE L’AJUNTAMENT ............................................................................................ 64 2.4.1.1 CONSUM ENERGÈTIC TOTAL DE L’AJUNTAMENT .......................................................................................................... 64 2.4.1.2 CONSUM ENERGÈTIC PER SECTORS ............................................................................................................................. 69 2.4.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L’ÀMBIT DE L’AJUNTAMENT................................................................... 77 2.4.2.1 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS TOTALS DE L’AJUNTAMENT........................................................................................ 77 2.4.2.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS PER SECTORS ............................................................................................................. 81

2.5 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA INFERIOR A 20 MW ........................................................... 85 2.5.1 PRODUCCIÓ EN L’ÀMBIT MUNICIPI .............................................................................................................................. 85 2.5.1.1 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA .................................................................................................................................... 85 2.5.1.2 ESTALVI D’EMISSIONS PER LA PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA EN L’ÀMBIT MUNICIPI ............................................... 86 2.5.2 PRODUCCIÓ EN L’ÀMBIT PAES...................................................................................................................................... 86 2.5.2.1 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA .................................................................................................................................... 86 2.5.2.2 ESTALVI D’EMISSIONS PER LA PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA EN L’ÀMBIT PAES ...................................................... 87 2.5.3 PRODUCCIÓ EN L’ÀMBIT DE L’AJUNTAMENT ............................................................................................................... 88 2.5.3.1 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA DE L’AJUNTAMENT ..................................................................................................... 88

4

2.5.3.2 EMISSIONS ESTALVIADES PER LES INSTAL·LACIONS D’ENERGIES RENOVABLES DE L’AJUNTAMENT ...................... 88

3 DIAGNOSI ENERGÈTICA ESTRATÈGICA ................... 89

3.1 TAULA RESUM DE L’ÀMBIT PAES ......................................................................................... 90

3.2 TAULA RESUM DE LA PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA ......................................................... 93

3.3 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI ................................................................ 94

3.4 ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL

MUNICIPI .........................................................................................................................100

3.5 ANÀLISI DE LA GESTIÓ ENERGÈTICA DE L’AJUNTAMENT ...................................................101

4 ESTRATÈGIA DE REDUCCIÓ I ÀMBIT D’ACTUACIÓ102

4.1 SELECCIÓ ÀMBITS COMPROMÍS PAES ...............................................................................102

4.2 PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIONS DE GEH EN ELS ÀMBITS D’ACTUACIÓ ..................103

5 PLA D’ACCIÓ .............................................................. 105

5.1 ESTRUCTURA DEL PLA D’ACCIÓ ........................................................................................105 5.1.1 CONTINGUT DE LES FITXES ........................................................................................................................................ 105

5.2 RECULL D’ACCIONS ..........................................................................................................110 5.2.1 RESUM RECULL ACCIONS .......................................................................................................................................... 194

5.3 RESUM PLA D’ACCIÓ .........................................................................................................200

6 PLA DE SEGUIMENT .................................................. 203

6.1 INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES ............................................................................203

5

DOCUMENT I: PAES


1 INTRODUCCIÓ

1.1 MARC GENERAL

El quart informe del IPCC (Panell Intergovernamental d'experts sobre Canvi

Climàtic) afirma que l'escalfament del sistema climàtic és inequívoc, com

evidencien ja els augments observats del promig mundial de la temperatura de

l'aire i de l'oceà, el desgel generalitzat de les neus i els gels, i l'augment mitjà

mundial del nivell de mar.

Així mateix, segons aquest mateix informe les emissions mundials de gasos

d’efecte d’hivernacle han augmentat, des de l'era preindustrial, en un 70% entre

1970-2004. Les causes d'aquest augment són principalment antropogèniques.

El problema s'associa a un model de consum energètic clarament insostenible

que suposa un esgotament dels recursos no renovables i l'emissió de gasos amb

capacitat per modificar els vectors ambientals.

Davant d’aquest escenari generalitzat la resposta de les organitzacions

internacionals no s’ha fet esperar i les diferents administracions han reaccionat

adoptant-ne mesures i compromisos amb objecte de reduir les emissions de

gasos d’efecte d’hivernacle mitjançant l’increment de l’eficiència energètica i el

foment de les energies renovables.

En aquesta línia, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb una política

activa front el canvi climàtic, va signar, el 17 de novembre de 2009, el Pacte

d’Alcaldes/esses promogut per la Direcció General de Transport i Energia de la

Unió Europea (DGTREN).

El Pacte d’Alcaldes/esses compromet a tots els municipis signants a elaborar un

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES), amb un programa d’accions que

permetin la reducció en més d’un 20% les emissions de gasos d’efecte

d’hivernacle (GEH) del municipi abans del 2020.

6

El Pacte d'Alcaldes/esses està obert a tots els pobles i ciutats d’Europa, i en els

casos que per les seves dimensions no disposen dels recursos necessaris per

elaborar l’inventari i per treballar el pla d’acció es fa necessari el suport d’altres

administracions supramunicipals. En aquest sentit, el Pacte d’Alcaldes/esses

defineix les estructures de suport com a les administracions públiques que estan

en condicions de proporcionar una orientació estratègica, suport financer i tècnic

als municipis. Aquest és el cas de la Diputació de Barcelona que dóna impuls al

Pacte d’Alcaldes mitjançant una línia de suport i metodologia per realitzar els

PAES dels municipis de la província que s’adhereixin al Pacte.

Entre les tasques principals que desenvolupen aquestes estructures i, en concret

la Diputació de Barcelona, s’inclouen:

Promocionar l’adhesió al Pacte d’Alcaldes/esses dels municipis de la

seva àrea i la prestació de suport i coordinació als municipis fins a la

signatura;

Prestar assistència tècnica i estratègica dels municipis disposats a

sumar-se al Pacte;

Proporcionar suport financer als municipis per a despeses relacionades

amb la preparació PAES;

Donar suport al desenvolupament dels PAES i l’organització de jornades

de sensibilització en l’àmbit de l’eficiència energètica.

Informar periòdicament a la Comissió sobre els resultats obtinguts i la

participació estratègica en l'aplicació del Pacte.

En aquest marc, la Diputació de Barcelona, com estructura de suport, ofereix a

tots els municipis signants de la província de Barcelona una metodologia comú

de treball que cal seguir per redactar els diferents apartats de que constarà el

Pla d’Acció d’Energia Sostenible que els municipis hauran de tenir enllestit en el

termini d’un any a partir del moment de la signatura del Pacte d’Alcaldes/esses.

7

DOCUMENT I: PAES


1.2 CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI

1.2.1 ASPECTES GENERALS

Vilafranca del Penedès és capital de comarca de l’Alt Penedès, dins la província

del Barcelonès, i se situa a uns 60 km al sud-oest de Barcelona.

El municipi té una extensió de 19'63 km² i està format pel nucli de la capital i els

veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, Can Salines i la

Serret, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola.

Figura 1 Situació geogràfica Vilafranca del Penedès

Font: lavola a partir de la informació del DMAH

Taula 1 Principals dades de caracterització del municipi de Vilafranca del Penedès,

2009

Àmbit Superfície (km2) Població (habitants) Densitat (hab./km

2)

Vilafranca del Penedès 19,6 38.425 1.955,5

Alt Penedès 592,8 104.353 176

Catalunya 32.106,54 7.475.420 232,83 Font: IDESCAT

Vilafranca del Penedès Barcelona

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ol%C3%A8rdola

8

El territori municipal, situat aproximadament a 223 metres d’altitud sobre el nivell

del mar, té una forma més aviat arrodonida i limitada al sud-oest pel riu Foix.

Vilafranca del Penedès té una població de 38.425 habitants segons el padró

municipal de 2009 i té una densitat de població relativament alta (1.955,5

hab./km2), si es compara amb la mitjana de Catalunya (232,83 hab./km2).

La següent figura mostra com l’evolució de la població en els últims 10 anys,

segons el padró continu de l’Institut d’Estadística de Catalunya (d’ara endavant,

IDESCAT), ha estat permanentment ascendent, igual que la tendència de

creixement de Catalunya.

Figura 2 Dinàmica de la població

Font: IDESCAT. Padró continu

Taula 2 Comparativa de la dinàmica poblacional

Població (1998) Població (2009) Increment (%)

Vilafranca del Penedès

28.925 38.425 32,84%

Vilafranca 74.566 104.353 39,95%

Catalunya 6.147.610 7.475.420 21,60%

Font: lavola, a partir del padró continu de l’IDESCAT

Vilafranca pertany a la gran regió climàtica mediterrània. No obstant això, el fet

de tenir estacions més plujoses, humides i fredes que en la zona costanera, fa

que presenti un clima de tipus “mediterrani interior”, que l’engloba en una

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

Po

bla

ció

(h

abit

ants

)

Anys

Dinàmica de la població de Vilafranca del Penedès

9

DOCUMENT I: PAES


d’aquestes àrees macro climàtiques. La temperatura mitjana anual és d'uns

15°C, si bé al gener s'assoleixen temperatures al voltant dels 7°C i al juliol d'uns

23°C. Les precipitacions mitjanes anuals volten els 500 l/m2.

Pel que fa l’activitat econòmica, en el període de 1950 a 1981, Vilafranca efectua

un gran creixement. Rep indústries diverses i el sector del vi i del cava es

desenvolupa àmpliament. Vilafranca és avui una de les principals ciutats

mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i

amb bones comunicacions que l'apropen a les principals ciutats catalanes i de

l'estat. En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic amb

noves zones residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous

habitatges. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat noves empreses propiciant

l'aparició de nous polígons.

1.2.2 ASPECTES AMBIENTALS

L’AGENDA 21 LOCAL, PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL

L'Agenda 21 local és una eina de planificació estratègica per avançar cap a la

sostenibilitat des de l'àmbit local. En va establir les bases la Conferència Mundial

sobre Medi Ambient i Desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro l'any 1992.

L'any 1994, a la ciutat danesa d'Aalborg, es va celebrar la 1a Conferència

Europea de les Ciutats Sostenibles. Allà, un grup de ciutats i pobles d'Europa

redactaren la Carta d'Aalborg, amb la qual es comprometien a desenvolupar les

seves agendes 21 Locals.

Tres anys més tard, a Manresa, se celebrà la 1a Trobada de la Xarxa de Ciutats

i Pobles cap a la Sostenibilitat. Es tracta d'una xarxa per compartir experiències,

coneixement i accions cap a la sostenibilitat.

Vilafranca es va adherir a la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat l'any

1998.

Dintre del procés d’Agenda 21 Local que Vilafranca del Penedès va engegar

l’any 1999, el 29 d’abril del 2000 es va aprovar el corresponent Pla d’Acció

Ambiental (PAA). El grau d’execució d’aquest va ser revisat l’any 2009 amb un

elevat grau de consecució, tenint en compte que les accions executades,

periòdiques i en curs representen el 71%. En conseqüència, l’Ajuntament de

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vi

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cava_(beguda)

10

Vilafranca del Penedès va actualitzar el PAA per continuar disposant d’un full de

ruta de la seva actuació ambiental.

1.3 ORGANIGRAMA MUNICIPAL I DESCRIPCIÓ DE

COMPETÈNCIES

Per a cada acció definida en el PAES es determina quina àrea de l’Ajuntament

serà responsable d’impulsar i que es porti a terme aquesta acció en els terminis

fixats. En aquest sentit, a priori, cal doncs conèixer quines són les regidories de

l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès:

Figura 3 Àrees de Govern de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

ÀREES DE GOVERN DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

ÀREA DE SERVEI A LES

PERSONES

- Serveis Socials

- Cultura

- Política Lingüística

- Innovació i Tecnologia

- Salut

- Consum

- Esports

- Gent gran

- Oficina tècnica a la

Ciutadania, Voluntariat i

Civisme

ÀREA DE PROMOCIÓ I

PARTICIPACIÓ

- Relacions internacionals

- Foment de l’ocupació

- Promoció econòmica

- Promoció ciutat

- Comerç, fires i mercats

- Participació ciutadania

- Comunicació

- Relacions Institucionals

i vegueria

ÀREA DE SERVEIS CENTRALS

- Hisenda

- RRHH

- Governació

- Compres

- OAC

- Planificació,

Informàtica i Plànol de

la Ciutat

ÀREA D’ACCIÓ TERRITORIAL I

VIA PÚBLICA

- Urbanisme

- Obres i Projectes

- Habitatge

- Projecte d’Intervenció

Integral a l’Espirall

- Medi Ambient

- Serveis Urbans i

Mobilitat

- parcs i jardins

- Seguretat

- Protecció Civil

- Serveis funeraris

Font: Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Així mateix, en el funcionament de la ciutat, hi col·laboren empreses públiques i

privades de serveis en règim de concessionàries que s’encarreguen de gestionar

part de la jardineria, manteniment i neteja de parcs i zones de jocs infantils,de la

recollida de residus sòlids urbans:

Abastament i Gestió de l’aigua del municipi: Aigües Ter Llobregat (ATLL).

Part de l’aigua potable prové de la Planta Potabilitzadora d’Abrera, l’altre

percentatge prové de pous del municipi.

Gestió i recollida de residus municipals: La gestió dels residus municipals

es fa de forma conjunta amb altres municipis a través de la Mancomunitat

Intermunicipal Penedès-Garraf. Per a la recollida del rebuig, la matèria

orgànica, els envasos, el paper i cartró i els voluminosos la Mancomunitat

es gestionat per l’empresa Fomento de Contrucciones y Contratas, SA

(FCC). La recollida de rebuig la fa directament l’empresa recuperadora

11

DOCUMENT I: PAES


(Daniel Rosas, SA). La recollida selectiva de paper i cartró comercial la

gestiona directament l’Ajuntament i l’executa l’empresa Urbaser, SA.

Neteja viària: Fundació privada Mas Albornà s’encarrega de la neteja

viària.

2 INVENTARI D’EMISSIONS DE GEH

2.1 METODOLOGIA

2.1.1 OBJECTIUS

Els principals objectius de l’elaboració de l’inventari d’emissions de GEH del

municipi de Vilafranca del Penedès són:

Comprendre els fluxos energètics dins del municipi de Vilafranca del

Penedès.

Identificar els consums energètics més importants i les fonts d’emissió de

gasos d’efecte d’hivernacle del municipi.

Fixar el punt de referència per definir el marc competencial i executiu de

l’Ajuntament en matèria de reducció d’emissions de GEH, millorar

l’eficiència energètica del municipi i promocionar les energies renovables.

Donar suport al procés de planificació d’objectius de reducció del

consum, eficiència i/o aprofitament d’energies renovables a curt i mig

termini.

El coneixement adquirit com a resultat de l’avaluació i inventari d’emissions del

municipi que a continuació es presenta, permetrà disposar a l’Ajuntament de

Vilafranca del Penedès d’un punt de partida per fixar uns objectius realistes i

específics que minimitzin l’aportació municipal al canvi climàtic. Aquest treball,

serà la base sobre el qual s’haurà de consolidar la planificació energètica

municipal que porti al municipi de Vilafranca del Penedès l’any 2020 a complir

amb la totalitat dels compromisos subscrits en el Pacte d’alcaldes i alcaldesses,

esdevenint una ciutat de referència en la lluita contra l’escalfament global.

2.1.2 ABAST

El període d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH de Vilafranca del Penedès

comprèn la sèrie de dades entre els anys 2000 i 2007 per a la totalitat dels

sectors d’activitat analitzats.

12

La Diputació de Barcelona estableix l’any 2005, que al llarg del document es

presenta ressaltat, com l’any de referència en base a l’inici de l’aplicació de la

Directiva 2003/87/CE de comerç d’emissions, sent l’any sobre el qual es

relacionaran tots els compromisos de reducció d’emissions de GEH, eficiència

energètica i producció d’energies renovables.

Així mateix, el Pacte requereix dur a terme un informe biennal de seguiment de

les accions implantades en el municipi a conseqüència de l’aplicació del PAES.

Per tant, s’ha considerat oportú i pertinent presentar els resultats de l’inventari a

nivell de l’Ajuntament, complementats amb els resultats de l’any 2007, que actua

com escenari tendencial.

2.1.3 FASES DE TREBALL

A continuació es presenta en forma d’esquema les fases de treball seguides en

l’elaboració de l’inventari d’emissions de GEH del municipi de Vilafranca del

Penedès.

13

DOCUMENT I: PAES


Figura 4 Esquema de la metodologia seguida en l’avaluació d’emissions de Vilafranca

del Penedès

METODOLOGIA

PRIMARI

PER SECTORS

INDUSTRIAL

SERVEIS

DOMÈSTIC

TRANSPORT

AIGUA

PER FONTS

ELECTRICITAT

GAS NATURAL

COMBUSTIBLES LÍQUIDS

GLP

RESIDUS

PRODUCCIÓ LOCAL

D’ENERGIA

TREBALL A AJUNTAMENT I

ENTREVISTES AMB TÈCNICS

VISITES D’AVALUACIÓ

ENERGÈTICA EQUIPAMENTS

SOLICITUD INFORMACIÓ

ORGANISME OFICIALS

DIRECTOR: PERE POUS

ASSOCIATED DIRECTOR:

TONI MANSILLA

FINANCES AND HUMAN

RESOURCES

HEAD: ÀNGELS SOLER

EDUCATION

HEAD: PEP NOGUÉ

ASS. HEAD: MARTA LACRUZ

COMMUNICATION

HEAD: SUSANNA MÉNDEZ

CONSULTANCY

HEAD: ELOI MONTCADA

ASS. HEAD: JORDI CODINA

ENGINEERING

HEAD: ESTEVE MANEJA

ASS. HEAD: ROSA ROVIRA

PRODUCT MANAGERS

CONSULTANTS

PRODUCT MANAGERS

CONSULTANTS

PRODUCT MANAGERS

CONSULTANTS

PRODUCT MANAGERS

CONSULTANTS

ADMINISTRATION AND IT

HEAD: GEMMA DEGÈS

ACCOUNTING

HUMAN RESOURCES

COMMERCIAL AND INNOVATION

HEAD: BET FONT

INTERNATIONAL

HEAD: TONI MANSILLA

GENERAL

ADMINISTRATION

IT

QUALITY

RECOLLIDA INFORMACIÓ

-ENQUESTA DE PARTIDA

ENTRADA DADES AL

PROGRAMA D’EMISSIONS

AVALUACIÓ D’EMISSIONS

DE GEH

ÀMBIT MUNICIPI ÀMBIT PAES ÀMBIT AJUNTAMENT

14

2.1.3.1 RECOLLIDA D’INFORMACIÓ. ENQUESTA DE PARTIDA

A partir de l’abast de l’estudi definit per a la recopilació de les dades necessàries

per a la realització de l’inventari, s’ha dut a terme una primera reunió de

planificació dels treballs entre l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i l’empresa

consultora lavola en la qual s’ha completat l’enquesta de partida amb l’objectiu

de conèixer quina és la situació actual del municipi en matèria d’eficiència

energètica i d’emissions de GEH així com de les acciones engegades des del

propi ens local en diferents àmbits relacionats amb el present estudi: Agenda 21,

Pla d’adequació lumínica, Auditories energètiques, Estudis de mobilitat,...

Aquesta enquesta inicial ha permès detectar quina informació està a disposició

dels tècnics municipals i quina cal demanar a organismes oficials encarregats de

la seva gestió.

Un cop identificada la informació, mitjançant la col·laboració de la Marta Vallès,

tècnica de medi ambient de l’Ajuntament, s’han realitzat visites o contactes

telefònics amb tots aquells tècnics municipals que tenen competències en les

variables estudiades per tal d’obtenir tota aquella informació necessària per a la

realització de l’inventari (consums elèctrics dels diferents equipaments

municipals, dels semàfors i de l’enllumenat públic, tipologia de parc mòbil, etc.).

La relació dels tècnics municipals contactats per a sol·licitar informació es

detallen a continuació:

Marta Vallès – Tècnica de medi ambient

Pep Castro – Tècnic municipal de via pública

Marta Martínez – Tècnica municipal d’urbanisme

Laura Carbó – Tècnica municipal de medi ambient

David Roma - Tècnic municipal de serveis urbans i mobilitat

German Freixas - Tècnic municipal de serveis urbans i mobilitat

Pep Cortés – Cap de serveis viaris

La redacció del present PAES s’ha basat en els documents proporcionats per

l’Ajuntament on hi consta totes aquelles dades necessàries respecte les

instal·lacions municipals, l’enllumenat públic i flota de vehicles municipals i

externalitzats.

La selecció dels diferents equipaments ha vingut determinada de comú acord

amb l’Ajuntament tenint en compte aquells edificis municipals que presenten

consums energètics més elevats.

15

DOCUMENT I: PAES


S’ha descartat realitzar la visita a l’Ajuntament, donat que estava pendent de

trasllat en el transcurs del desenvolupament del PAES.

2.1.3.2 ENTRADA DE DADES AL PROGRAMA D’EMISSIONS

Per al tractament de la informació recopilada s'ha emprat el programa LV

EMISSIONS, software en format Excel específic per a l’elaboració d’inventaris

d’emissions municipals elaborat per lavola, que permet dur a terme una

avaluació de l’aportació municipal al canvi climàtic des del punt de vista

d'emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i del vector energètic.

Entre les principals avantatges que presenta la utilització d’aquest programa és

que permet dur a terme una doble anàlisi del municipi, diferenciant l’àmbit

territorial municipal de l’àmbit funcional del municipi:

Àmbit territorial del municipi. Es considera consum territorial com el

consum energètic total de les instal·lacions que es troben dins del

municipi encara que aquestes donin servei a altres municipis.

Àmbit funcional del municipi. Es calcula tenint en compte sols el

percentatge del consum associat al municipi analitzat d’aquelles

instal·lacions supramunicipals tant de dins com de fora del terme

municipal que li donen servei.

En el cas de l’inventari d’emissions de GEH de Vilafranca del Penedès, les

sèries de dades i resultats presentats fan referència únicament a l’àmbit

funcional que incorpora tots els fluxos del municipi, tal com es mostra a la

figura adjunta.

16

Figura 5 Consums energètics considerats en l’avaluació d’emissions

2.1.3.3 AVALUACIÓ D’EMISSIONS DE GEH

Un cop entrada la informació al programa LV EMISSIONS, s’ha portat a terme

l’avaluació de les emissions de GEH del municipi de Vilafranca del Penedès, que

esdevé l’instrument bàsic que ha de permetre a l’Ajuntament definir la seva

estratègia en matèria d’eficiència energètica i mitigació del canvi climàtic, entès

com a PAES, donant així resposta als compromisos establerts en l’adhesió al

Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses de la Unió Europea.

L’avaluació d’emissions es presenta en 3 àmbits principals, segons l’abast

d’anàlisi adoptat, sent:

1. Àmbit municipal: s’analitzen els consums energètics i emissions de GEH

associades a les diferents fonts emissores resultants dels fluxos de

funcionament del municipi, tenint en compte la totalitat de sectors

econòmics que el conformen.

2. Àmbit PAES: s’analitzen els consums energètics i emissions de GEH

associades de tots els sectors econòmics excepte el primari i l’industrial.

PRODUCCIÓ ENERGÈTICA LOCAL

17

DOCUMENT I: PAES


3. Àmbit ajuntament: es calculen les emissions generades pels consums

energètics dels diferents serveis i instal·lacions que gestiona i fa ús

l’Ajuntament per dinamitzar el municipi.

Figura 6 Àmbits municipals d’afectació del PAES de Vilafranca del Penedès

2.1.3.4 FONTS D’INFORMACIÓ

1. VARIABLES ESTUDIADES

La utilització d’aquest programa informàtic permet fer el tractament de les dades

del municipi de forma global i per sectors així com de les dependències

municipals, en relació a:

Consums energètics: inclou els consums d'electricitat, de gas natural,

GLP i combustibles líquids així com la seva diferenciació per sectors

d'activitat en cas de dades a nivell de municipi i per fonts de consum en el

cas de tractar-se de consums propis de l'entitat local.

Emissions associades als consums energètics del municipi: es calculen

les emissions generades en el consum d’electricitat, gas natural, GLP i

combustibles líquids així com la distribució de les emissions per sectors

d’activitat.

Producció local d'energia: inclou la producció d'energia elèctrica amb

l'objectiu d'establir el grau de proveïment energètic en energies

renovables així com el grau de proveïment en recursos locals.

Cicle de l’aigua

18

Instal·lacions supramunicipals: Inclou el consum energètic de la planta de

potabilització d’aigua (ETAP d’Abrera) i de les plantes de tractament de

residus: abocador de residus municipals i planta de compostatge.

Fins l’any 2006 els residus destinats a dipòsit controlat anaven a

l’abocador del Garraf (on a partir del 2003 es posà en funcionament la

planta de recuperació energètica); actualment es porten a l’abocador de

Can Mata a Hostalets de Pierola on també s’hi recupera el biogàs

generat.

Figura 7 Variables estudiades en l’inventari

19

DOCUMENT I: PAES


2. FACTORS D’EMISSIÓ EMPRATS

Un cop recopilats tots els consums de Vilafranca del Penedès, per dur a terme el

càlcul de les emissions generades pel municipi es fa ús dels factors d’emissió

associats a cada font de consum. En aquest sentit, per al càlcul s’han aplicat els

diferents factors d’emissió facilitats per diferents organismes oficials i s’han

emprat els potencials d’escalfament del quart informe de 2007 del IPCC que

considera que el metà té un potencial d’escalfament 21 vegades superior que el

CO2 i l’òxid nitrós de 310 vegades superior al CO2.

1 CO2eq.= 1 CO2+ 21 CH4+ 310 N2O

Taula 3 Fonts dels factors d’emissió per als diferents combustibles.

FONTS

D’EMISSIÓ FONT FACTORS EMISSIÓ FACTORS EMISSIÓ EMPRATS

Electricitat DESGEL I UNESA (segons OCCC)

Any 2000 0,465 kg. CO2/kWh

Any 2001 0,408 kg. CO2/kWh

Any 2002 0,468 kg. CO2/kWh

Any 2003 0,403 kg. CO2/kWh

Any 2004 0,417 kg. CO2/kWh

Any 2005 0,481 kg. CO2/kWh

Any 2006 0,434 kg. CO2/kWh

Any 2007 0,443 kg. CO2/kWh

Any 2008 0,390 kg. CO2/kWh

Gas natural Technical annex to the SEAP template

instruction document 2009 0,202 kg. CO2/kWh

Fueloil Technical annex to the SEAP template


Gasos

Liquats de

Petroli

Technical annex to the SEAP template


Gasolina Technical annex to the SEAP template instruction document 2009

0,249 kg. CO2/kWh

Gasoil Technical annex to the SEAP template instruction document 2009

0,267 kg. CO2/kWh

Biodièsel SEAP guidebook (emission factors) 0,254 kg. CO2/kWh

Residus SIMU-R i LCA-IWM (ECOINVENT)

1.241 kg. CO2/t. RM (Dipòsit controlat sense recuperació de biogàs)

745 kg. CO2/t. RM (Dipòsit controlat amb recuperació de

biogàs)

320 kg. CO2/t. RM FORM (Compostatge)

20

3. ACLARIMENTS

La informació necessària per la realització de l’inventari s’enumera a continuació

acompanyada de la font d’obtenció de les dades.

Al seu torn, s’han redactat cartes de sol·licitud per requerir tota aquella

informació que depèn d’altres organismes.

Consum d’energia elèctrica del municipi. Dades procedents de

l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona.

Consum de gas natural del municipi. Dades procedents de l’ICAEN

facilitades per la Diputació de Barcelona. També s’ha sol·licitat a Gas

Natural SDG SA el nombre d’abonats de gas natural per tipus d’activitat i

els respectius consums d’aquests.

Consum de GLP dels diferents sectors del municipi. Aquesta dada

s’ha estimat a partir de les dades provincials facilitades per la Diputació

de Barcelona, realitzant la ponderació següent: consum provincial dividit

pels habitants de la província i multiplicat pels habitants de Vilafranca del

Penedès per als diferents anys d’estudi. La distribució per sectors del

consum global de GLP del municipi s’ha realitzat tenint en compte les

indicacions del Pla de l’Energia de Catalunya 2005-2015: sector primari

5% del consum global del municipi; sector industrial un 11% del consum

total del municipi; sector terciari un 23% del consum global del municipi;

sector domèstic un 61% del consum global del municipi.

Consum de combustibles líquids. La dada s’ha estimat a partir de les

dades de la província facilitades per l’ICAEN i amb les següents

ponderacions:

o Sector primari: Li correspon el 100% del gasoil B del municipi,

ponderant pel parc mòbil.

o Sector industrial: Li correspon el 97% dels fueloils del municipi i el

30% del gasoil C, ponderant per la població.

o Sector terciari: Li correspon el 3% dels fueloils del municipi i el

27% del gasoil C, ponderat per la població.

o Sector domèstic: Li correspon el 43% del consum de gasoil C del

municipi, ponderat per la població.

o Sector transport: Li correspon el 100% de les benzines i el 100%

del gasoil A, ponderant pel parc mòbil.

21

DOCUMENT I: PAES


Producció d’energies renovables del municipi. La no disponibilitat de

dades en relació a la producció d’energia elèctrica procedent

d’instal·lacions fotovoltaiques de titularitat pública o privada del municipi

no ha permès calcular aquest valor durant el període d’estudi. Pel que fa

a la producció d’energia tèrmica, esmentar que les dades disponibles

d’energia solar tèrmica produïda representen un percentatge mínim en

relació amb l’energia consumida pel municipi.

Consums energètics del sector municipal (equipaments municipals,

semàfors, enllumenat públic, flota de vehicles municipals i transport

públic). Dades facilitades per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Consums del sector residus. Les dades s’han obtingut de l’Agència de

Residus de Catalunya. Al trobar-se les instal·lacions de tractament de

residus (abocador controlat, planta de compostatge, planta de

classificació d’envasos i planta de tractament de vidre) fora del límit del

terme municipal de Vilafranca del Penedès, únicament s’han considerat

els consums associats als residus generats en el municipi.

Consums energètics de l’estació depuradora d’aigües residuals de

Vilafranca del Penedès. Dades facilitades per la Mancomunitat

Intermunicipal Penedès-Garraf (s’ha sol·licitat els volums d’aigua tractats

per la EDAR i els respectius consums energètics). En trobar-se la

depuradora dins del municipi, s’ha considerat el consum total de la planta

que dóna servei al municipi.

Consum energètic de l’ETAP. L’aigua consumida a Vilafranca del

Penedès procedeix en aproximadament un 60% de l’ETAP d’Abrera, la

qual es troba fora del municipi, i en un 40% dels propis pous del municipi.

Pel que fa a l’aigua provinent de l’ETAP d’Abrera, s’ha considerat

únicament el consum associat al cabal d’aigua consumit al municipi. Les

dades han estat facilitades per Aigües Ter Llobregat (ATLL).

Consums energètics associats al bombeig d’aigua del Municipi.

L’ajuntament no disposa d’un procediment tècnic per disposar de forma

desglossada dels consums energètics associats al bombeig d’aigua al

municipi, que es troben integrats en altres pòlisses.

Altres dades. Dades com la població de Vilafranca del Penedès i el parc

de vehicles del municipi s’han obtingut de l’IDESCAT.

22

2.2 AVALUACIÓ DELS CONSUMS I EMISSIONS DE

GEH DEL MUNICIPI

El primer àmbit d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH, tal com es

descriu a l’apartat de metodologia, fa referència a la descripció de les

emissions totals de GEH del municipi.

En aquest sentit, en un primer punt es descriuen els consums energètics

associats a la totalitat de sectors d’activitat del municipi i en un segon punt

es detallen les emissions associades al consum energètic descrit

prèviament.

2.2.1 DADES DE PARTIDA DEL MUNICIPI

2.2.1.1 CONSUM TOTAL DEL MUNICIPI

1. PER FONTS ENERGÈTIQUES

Taula 4 Evolució dels consums energètics per fonts

MWh

ÀMBIT

MUNICIPI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 108.266,85 117.841,90 122.178,30 138.508,29 142.008,47 146.465,21 147.843,59 152.940,19 4,42%

Gas Natural 126.244,92 132.996,91 141.470,60 128.537,00 159.522,00 142.364,00 139.649,00 128.131,35 -10,00%

GLP 13.120,49 12.889,65 12.389,14 12.053,88 12.019,06 11.763,39 10.066,91 10.058,41 -14,49%

CL 269.716,76 278.331,39 292.165,71 300.802,06 294.893,82 298.772,22 292.985,97 297.384,39 -0,46%

Producció

d’energia1

- - - - - - - - -

Residus - - - - - - - - -

Total 517.349,01 542.059,85 568.203,75 579.901,23 608.443,36 599.364,82 590.545,48 588.514,34 -1,18%

Total amb

PE2

517.349,01 542.059,85 568.203,75 579.901,23 608.443,36 599.364,82 590.545,48 588.514,34 -1,18%

Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona

Els combustibles líquids són la primera font energètica del municipi i l’any

2005 representaven el 49,85% del consum energètic del municipi (sobretot

degut al consum en el transport) i la segueix l’electricitat i el gas natural.

1 No es disposa de dades de producció d’energia elèctrica local a partir d’instal·lacions

fotovoltaiques. La producció d’energia tèrmica solar es considera ínfima. 2 PE: Producció local d’energia

23

DOCUMENT I: PAES


En el període 2005-2007 s’observa una disminució del consum energètic

associat als combustibles líquids i del gas natural i per contra un augment

del consum elèctric.

Figura 8 Evolució dels consums energètics i distribució per fonts

Taula 5 Evolució de l’indicador MWh/hab. per fonts energètiques

MWh/hab.

ÀMBIT MUNICIPI 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

Població 30.024,00 30.807,00 31.939,00 33.381,00 34.409,00 35.864,00 36.687,00 36.656,00 2,21%

Electricitat 3,61 3,83 3,83 4,15 4,13 4,08 4,03 4,17 2,16%

Gas Natural 4,20 4,32 4,43 3,85 4,64 3,97 3,81 3,50 -11,94%

GLP 0,44 0,42 0,39 0,36 0,35 0,33 0,27 0,27 -16,34%

CL 8,98 9,03 9,15 9,01 8,57 8,33 7,99 8,11 -2,62%

Residus - - - - - - - - -

Producció

Energètica - - - - - - - - -

Total 17,23 17,60 17,79 17,37 17,68 16,71 16,10 16,06 -3,93%

Total amb PE 17,23 17,60 17,79 17,37 17,68 16,71 16,10 16,06 -3,93%

Font: Càlculs realitzats per lavola a partir de les dades facilitades per la Diputació de Barcelona

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

MW

h M

UN

ICIP

I

EE

GN

GLP

CL

24,44%

23,75%

1,96%

49,85%

MWh MUNICIPI, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

25,99%

21,77%

1,71%

50,53%


EE

GN

GLP

CL

24

2. PER SECTORS En el període 2005-2007 el municipi ha experimentat una disminució del

consum energètic en un 1,81%. En aquest interval han augmentat els

consums energètics de tots els sectors econòmics a excepció dels sectors

industrial i domèstic, els quals han experimentat una reducció dels seus

consums energètics del 18,13% i del 7,50% respectivament.

Al seu torn, si s’analitza l’any 2005, s’observa que el sector amb major

consum energètic és el sector del transport amb un 38,82% per l’any 2005 i

amb un 41,18% per l’any 2007.

Taula 6 Evolució dels consums energètics per sectors

MWh

ÀMBIT

MUNICIPI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Primari 18.092,00 20.878,82 25.386,75 31.563,51 34.081,48 36.902,05 36.025,08 37.096,24 0,53%

Industrial 86.567,62 87.779,98 97.886,49 84.922,60 79.930,30 79.155,01 65.067,55 64.804,05 -18,13%

Serveis3 80.313,24 86.058,82 86.363,09 91.858,39 96.437,66 96.229,36 95.857,69 100.412,85 4,35%

Domèstic 126.726,83 131.254,50 138.378,77 138.570,07 158.576,54 151.412,69 150.333,54 140.051,65 -7,50%

Transport 202.507,69 211.587,37 217.021,83 229.728,71 236.508,29 232.671,57 239.781,57 242.335,42 4,15%

Residus4 229,23 229,23 229,23 229,23 229,23 229,23 724,62 724,62 216,11%

Aigua5 2.912,39 4.271,13 2.937,59 3.028,71 2.679,86 2.764,90 2.755,42 3.089,52 11,74%

Producció

d’energia6

- - - - - - - - -

Total 517.349,01 542.059,85 568.203,75 579.901,23 608.443,36 599.364,82 590.545,48 588.514,34 -1,81%

Total amb

PE 517.349,01 542.059,85 568.203,75 579.901,23 608.443,36 599.364,82 590.545,48 588.514,34 -1,81%


3 S’hi troba inclòs en consum energètic associat a les línies de Renfe que arriben al municipi

de Vilafranca del Penedès, atès que no s’ha pogut desglossar per incorporar-ho al sector

transport. 4 Correspon al transport de residus.

5 Correspon a tot el cicle de l’aigua (potabilització, bombeig i depuració).


fotovoltaiques. La producció d’energia tèrmica solar es considera ínfima.

25

DOCUMENT I: PAES


Figura 9 Evolució dels consums energètics i distribució per sectors

Taula 7 Evolució de l’indicador MWh/hab. per a tots els sectors del municipi

MWh/hab.

ÀMBIT MUNICIPI 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

Població 30.024,00 30.807,00 31.939,00 33.381,00 34.409,00 35.864,00 36.687,00 36.656,00 2,21%

Primari 0,60 0,68 0,79 0,95 0,99 1,03 0,98 1,01 -1,65%

Industrial 2,88 2,85 3,06 2,54 2,32 2,21 1,77 1,77 -19,90%

Serveis 2,67 2,79 2,70 2,75 2,80 2,68 2,61 2,74 2,09%

Domèstic 4,22 4,26 4,33 4,15 4,61 4,22 4,10 3,82 -9,50%

Transport 6,74 6,87 6,79 6,88 6,87 6,49 6,54 6,61 1,90%

Residus 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,02 0,02 209,28%

Aigua 0,10 0,14 0,09 0,09 0,08 0,08 0,08 0,08 9,33%

Producció

d’energia - - - - - - - - -

Total 17,23 17,60 17,79 17,37 17,68 16,71 16,10 16,06 -3,93%

Total amb PE 17,23 17,60 17,79 17,37 17,68 16,71 16,10 16,06 -3,93%

Font: Càlculs realitzats per lavola a partir de les dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

MW

h M

UN

ICIP

I

Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

6,16%

13,21%

16,06%

25,26%

38,82%

0,04%0,46%


Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

6,30%

11,01%

17,06%

23,80%

41,18%

0,12%0,52%


Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

26

2.2.1.2 CONSUM DELS SECTORS PRIMARI I INDUSTRIAL

A continuació s’analitzen els consums del sector primari i industrial per fonts.

La resta de sectors es desenvolupen en l’àmbit PAES.

1. SECTOR PRIMARI

Els consums de fonts energètiques en el sector primari han experimentat un

ascens en el període 2005-2007, en concret del 0,53%. La font energètica

amb un major pes sobre el sector primari són els combustibles líquids, ja

que representa el 97,57% del consum del sector en l’any 2005 i el 97,73%

en l’any 2007.

Taula 8 Evolució dels consums energètics del sector primari per fonts

MWh

SECTOR

PRIMARI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 269,20 257,97 145,70 220,94 274,09 308,89 293,50 338,50 9,59%

Gas Natural - - - - - - - - -

GLP 656,02 644,48 619,46 602,69 600,95 588,17 503,35 502,92 -14,49%

CL 17.166,78 19.976,37 24.621,59 30.739,88 33.206,44 36.004,99 35.228,24 36.254,82 0,69%

Total 18.092,00 20.878,82 25.386,75 31.563,51 34.081,48 36.902,05 36.025,08 37.096,24 0,53%


Figura 10 Evolució dels consums energètics del sector primari i distribució

per fonts

0

10.000

20.000

30.000

40.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07M

Wh

SE

CT

OR

PR

IMA

RI

CL

GLP

GN

EE

27

DOCUMENT I: PAES


Taula 9 Evolució dels consums energètics per càpita del sector primari per

fonts

MWh/hab.

SECTOR PRIMARI 2005 2007 Variació 05-07

Electricitat 0,01 0,01 7,22%

Gas Natural - - -

GLP 0,02 0,01 -16,34%

CL 1,00 0,99 -1,48%

Total 1,03 1,01 -1,65%


El valor per càpita segueix una tendència a la baixa amb el 1,65%.

2. SECTOR INDUSTRIAL

En el període 2005-2007 el consum energètic del sector industrial presenta

una disminució del 18,13%. Aquesta disminució és conseqüència de la

reducció en el consum de totes les fonts energètiques, sobretot de

combustibles líquids i de gas liquat del petroli, en un 53,58% i un 14,49%

respectivament.

Taula 10 Evolució dels consums energètics del sector industrial per fonts

MWh

SECTOR

INDUSTRIAL

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 13.525,49 15.074,97 16.671,09 17.800,32 16.487,52 15.985,40 15.303,35 13.472,90 -15,72%

Gas Natural 38.379,68 40.514,29 43.178,33 38.046,95 47.218,51 41.764,00 38.517,00 40.889,62 -2,09%

GLP 1.443,25 1.417,86 1.362,81 1.325,93 1.322,10 1.293,97 1.107,36 1.106,42 -14,49%

CL 33.219,21 30.772,86 36.674,26 27.749,40 14.902,18 20.111,64 10.139,84 9.335,10 -53,58%

Total 86.567,62 87.779,98 97.886,49 84.922,60 79.930,30 79.155,01 65.067,55 64.804,05 -18,13%


0,84% 1,59%

97,57%

MWh SECTOR PRIMARI, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

0,91% 1,36%

97,73%

MWh SECTOR PRIMARI, ANY 2007

EE

GN

GLP

CL

28

Per l’any 2005 el consum de gas natural representa el 52,76% del consum

del sector i l’electricitat un 20,20%. Per l’any 2007 el percentatge del consum

de gas natural augmenta lleugerament un 63,10% així com el consum de

l’electricitat en un 20,79%.

Figura 11 Evolució dels consums energètics del sector industrial i distribució

per fonts

Taula 11 Evolució dels consums energètics per càpita del sector industrial per

fonts

MWh/hab.

SECTOR INDUSTRIAL 2005 2007 Variació 05-07

Electricitat 0,45 0,37 -17,54%

Gas Natural 1,16 1,12 -4,21%

GLP 0,04 0,03 -16,34%

CL 0,56 0,25 -54,59%

Total 2,21 1,77 -19,90%


0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.0002

00

0

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

MW

h S

EC

TO

R IN

DU

ST

RIA

L

CL

GLP

GN

EE

20,20%

52,76%

1,63%

25,41%

MWh SECTOR INDUSTRIAL, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

20,79%

63,10%

1,71%

14,41%

MWh SECTOR INDUSTRIAL, ANY 2007

EE

GN

GLP

CL

29

DOCUMENT I: PAES


El valor de consum per càpita segueix la mateixa tendència a la baixa que

en el cas dels consums energètics.

2.2.1.3 3. INDICADOR DE LA XARXA DE MUNICIPIS CAP A LA

SOSTENIBILITAT

A partir dels consums descrits es calcula l’indicador de la xarxa de municipis

cap a la sostenibilitat que permet la comparativa del municipi amb la resta de

municipis de la xarxa i valorar la seva situació.

Taula 12 Indicador 14 de la Xarxa de Municipis cap a la sostenibilitat (consum

final d’energia)

tep/hab. any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

teps 44.492,00 46.617,13 48.865,51 49.871,49 52.326,12 51.545,36 50.786,90 50.612,22 -1,81%

habitants 30.024,00 30.807,00 31.939,00 33.381,00 34.409,00 35.864,00 36.687,00 36.656,00 2,21%

Vilafranca

del Penedès 1,48 1,51 1,53 1,49 1,52 1,44 1,38 1,38 -3,93%

Indicador

Xarxa 7

1,41 1,48 1,44 1,45 1,46 1,51 1,40 1,40 -7,28%


Aquest indicador és el resultant del consum total d’energia anual (elèctrica,

gas natural, combustibles líquids, GLP i energies de producció local) en teps

dividit pel nombre d’habitants.

L’evolució de l’indicador de consum final d’energia de la Xarxa de Ciutats i

Pobles cap a la Sostenibilitat de Vilafranca del Penedès del 2005-2007 ha

seguit una tendència decreixent.

Si es compara el valor de Vilafranca del Penedès amb la mitjana dels 68

municipis de la Xarxa, aquest es troba un 4,86% per sota en l’any 2005.

2.2.1.4 INTENSITAT ENERGÈTICA LOCAL

A partir dels valors de consum descrits i el PIB municipal es pot calcular la

intensitat energètica del municipi, que a través de les accions definides en el

pla s’ha de veure disminuïda.

7 Indicador de la Xarxa de Municipis cap a la Sostenibilitat corresponent a la mitjana de 68

municipis.

30

Taula 13 Evolució de la intensitat energètica local

INTENSITAT

ENERGÈTICA 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

kWh/any 517.349.010 542.059.845 568.203.745 579.901.232 608.443.359 599.364.817 590.545.476 588.514.341 -1,81%

PIB (euros) 717.020.411 734.100.000 740.140.407 750.789.568 760.060.942 766.276.823 774.352.176 783.080.969 2,19%

kWh/PIB 0,72 0,74 0,77 0,77 0,80 0,78 0,76 0,75 -3,92%


La intensitat energètica local entre l’any 2005-2007 presenta una tendència

a la baixa, havent disminuït un 3,92% des del 2005, donat que el consum

energètic s’ha reduït i el PIB ha augmentat molt poc. Per tant, s’ha de

continuar treballant per mantenir aquesta tendència de cara a anys futurs i

millorar l’eficiència energètica del municipi.

2.2.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI

2.2.2.1 EMISSIONS TOTALS DEL MUNICIPI

1. PER FONTS

Les emissions en el període 2005-2007 han experimentat una disminució del

3,51%. Les fonts energètiques que han patit una major reducció de les

seves emissions han estat el gas natural i el GLP, reduint les seves

emissions en un 10% i 14,49% respectivament.

Taula 14 Evolució de les emissions de GEH per fonts

t. CO2 eq.

ÀMBIT

MUNICIPI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 50.344,08 48.079,50 57.179,44 55.818,84 59.217,53 70.449,76 64.164,12 67.752,50 -3,83%

Gas Natural 25.501,47 26.865,37 28.577,06 25.964,47 32.223,44 28.757,53 28.209,10 25.882,53 -10,00%

GLP 2.978,35 2.925,95 2.812,33 2.736,23 2.728,33 2.670,29 2.285,19 2.283,26 -14,49%

CL 70.852,79 73.165,66 76.993,77 79.216,51 77.546,01 78.747,37 77.142,35 78.358,36 -0,49%

Residus - - - - - - - - -

Producció

d’energia8

- - - - - - - - -

Total 149.676,70 151.036,48 165.562,60 163.736,05 171.715,32 180.624,95 171.800,76 174.276,65 -3,51%

Total amb

PE 149.676,70 151.036,48 165.562,60 163.736,05 171.715,32 180.624,95 171.800,76 174.276,65 -3,51%

Font: Càlculs realitzats a partir de les dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona



31

DOCUMENT I: PAES


A l’any 2005, un 43,60% de les emissions del municipi s’associa al consum

de combustibles líquids i un 39% al consum d’energia elèctrica. En l’any

2007 el consum de CL és lleugerament superior, però suposa un 44,96% del

total d’emissions.

Figura 12 Evolució de les emissions de GEH i distribució per fonts

Taula 25 Evolució de l’indicador t.CO2/hab. per fonts

t. CO2 eq./hab.

ÀMBIT MUNICIPI 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

Població 30.024,00 30.807,00 31.939,00 33.381,00 34.409,00 35.864,00 36.687,00 36.656,00 2,21%

Electricitat 1,68 1,56 1,79 1,67 1,72 1,96 1,75 1,85 -5,91%

Gas Natural 0,85 0,87 0,89 0,78 0,94 0,80 0,77 0,71 -11,94%

GLP 0,10 0,09 0,09 0,08 0,08 0,07 0,06 0,06 -16,34%

CL 2,36 2,37 2,41 2,37 2,25 2,20 2,10 2,14 -2,64%

Residus - - - - - - - - -

Producció

d’energia - - - - - - - - -

Total 4,99 4,90 5,18 4,91 4,99 5,04 4,68 4,75 -5,60%

Total amb PE 4,99 4,90 5,18 4,91 4,99 5,04 4,68 4,75 -5,60%


0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

t. C

O2

MU

NIC

IPI

EE

GN

GLP

CL

39,00%

15,92%

1,48%

43,60%

t. CO2 MUNICIPI, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

38,88%

14,85%

1,31%

44,96%


EE

GN

GLP

CL

32

2. PER SECTORS

Les emissions globals del municipi han patit una reducció del 3,29% en el

període 2005-2007, on el sector industrial és el que ha experimentat la major

reducció d’un 22,48%.

Així doncs, els sectors que han patit un descens de les seves emissions han

estat l’industrial, dels serveis i domèstic.

El sector del transport és els que ha experimentat major creixement amb un

4,42%. Es contempla una apreciable disminució del factor d’emissió associat

al sector residus a partir de l’any 2003, degut a l’entrada en funcionament de

l’aprofitament energètic del biogàs a l’abocador del Garraf.

Taula 15 Evolució de les emissions de GEH per sectors

t. CO2 eq.

ÀMBIT

MUNICIPI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Primari 4.857,62 5.585,24 6.782,77 8.433,40 9.116,83 9.895,42 9.647,58 9.944,15 0,49%

Industrial 23.556,69 23.164,75 27.000,50 22.842,16 20.821,29 21.982,59 17.467,04 17.039,83 -22,48%

Serveis9 31.438,35 30.445,54 34.079,29 33.163,69 35.538,42 40.753,78 37.188,85 40.198,34 -1,36%

Domèstic 35.827,91 34.993,22 39.720,32 38.056,63 43.235,84 45.703,28 43.260,10 41.942,02 -8,23%

Transport 52.580,65 55.043,91 56.543,73 59.958,41 61.824,23 60.898,76 62.847,86 63.590,18 4,42%

Residus10

16.480,38 14.592,71 15.355,83 9.544,01 9.901,99 10.325,87 10.774,91 10.527,98 1,96%

Aigua11

1.354,26 1.742,62 1.374,79 1.220,57 1.117,50 1.329,92 1.195,85 1.368,66 2,91%

Producció

d’energia12

- - - - - - - - -

Total 166.095,87 165.567,99 180.857,23 173.218,86 181.556,10 190.889,62 182.382,19 184.611,16 -3,29%

Total amb

PE 166.095,87 165.567,99 180.857,23 173.218,86 181.556,10 190.889,62 182.382,19 184.611,16 -3,29%


Ressaltar, que a l’any 2005 un 31,90% de les emissions del municipi corresponen al sector del transport. Per darrera trobem les emissions associades al sector de l’aigua, que representen el 0,70 % de les emissions del municipi.

9 S’hi troben incloses les emissions associades a les línies de Renfe que arriben al municipi


transport. 10

S’inclou les emissions generades en el tractament i transport de residus. 11 Correspon a tot el cicle de l’aigua (potabilització, bombeig i depuració). 12 No es disposa de dades de producció d’energia elèctrica local a partir d’instal·lacions


33

DOCUMENT I: PAES


Per l’any 2007 el % d’emissions del sector transport encara van créixer més, amb un valor de 34,45% de les emissions globals del municipi.

Figura 13 Evolució de les emissions de GEH i distribució per sectors

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

t. C

O2

MU

NIC

IPI Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

5,18%11,52%

21,35%

23,94%

31,90%

5,41%

0,70%


Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

5,39%9,23%

21,77%

22,72%

34,45%

5,70%

0,74%


Primari

Industrial

Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

34

Taula 16 Evolució de l’indicador t.CO2/hab. per sectors

t. CO2

eq/hab.

ÀMBIT MUNICIPI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Població 30.024,00 30.807,00 31.939,00 33.381,00 34.409,00 35.864,00 36.687,00 36.656,00 2,21%

Primari 0,16 0,18 0,21 0,25 0,26 0,28 0,26 0,27 -1,68%

Industrial 0,78 0,75 0,85 0,68 0,61 0,61 0,48 0,46 -24,16%

Serveis 1,05 0,99 1,07 0,99 1,03 1,14 1,01 1,10 -3,49%

Domèstic 1,19 1,14 1,24 1,14 1,26 1,27 1,18 1,14 -10,21%

Transport 1,75 1,79 1,77 1,80 1,80 1,70 1,71 1,73 2,16%

Residus 0,55 0,47 0,48 0,29 0,29 0,29 0,29 0,29 -0,25%

Aigua 0,05 0,06 0,04 0,04 0,03 0,04 0,03 0,04 0,69%

Producció

d’energia - - - - - - - - -

Total 5,53 5,37 5,66 5,19 5,28 5,32 4,97 5,04 -5,38%

Total amb PE 5,53 5,37 5,66 5,19 5,28 5,32 4,97 5,04 -5,38%


2.2.2.2 EMISSIONS PER SECTORS INDUSTRIAL I PRIMARI

En aquest apartat s’analitzen les emissions dels sectors primari i industrial i

la resta de sectors s’analitzen en l’àmbit PAES.

1. SECTOR PRIMARI

Les emissions del sector primari, igual que en el cas dels consums

energètics en el període 2005-2007, han experimentat un lleuger increment,

bàsicament com a conseqüència de l’augment de les emissions associades

al consum d’electricitat i CL.

Taula 17 Evolució de les emissions de GEH del sector primari per fonts

t. CO2 eq.

SECTOR

PRIMARI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 125,18 105,25 68,19 89,04 114,30 148,58 127,38 149,96 0,93%

Gas Natural - - - - - - - - -

GLP 148,92 146,30 140,62 136,81 136,42 133,51 114,26 114,16 -14,49%

CL 4.583,53 5.333,69 6.573,97 8.207,55 8.866,12 9.613,33 9.405,94 9.680,04 0,69%

Total 4.857,62 5.585,24 6.782,77 8.433,40 9.116,83 9.895,42 9.647,58 9.944,15 0,49%


35

DOCUMENT I: PAES


Ressaltar que a l’any 2005 un 97,15% de les emissions associades al sector

primari corresponen al consum associat als combustibles líquids. En el

sector no existeix consum de gas natural.

Figura 14 Evolució de les emissions de GEH del sector primari i distribució per

fonts

Taula 18 Evolució de les emissions de GEH per càpita del sector primari per

fonts

t. CO2 eq/hab.

SECTOR PRIMARI 2005 2007 Variació 05-07

Electricitat 0,004 0,004 -1,25%

Gas Natural - - -

GLP 0,00 0,00 -16,34%

CL 0,278 0,264 -1,48%

Total 0,286 0,271 -1,68%


Les emissions per càpita del sector primari pels anys 2005 i 2007 segueixen

una tendència a la baixa a diferència del cas dels consums energètics.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

t. C

O2

SE

CT

OR

PR

IMA

RI

CL

GLP

GN

EE

1,50% 1,35%

97,15%

t. CO2 SECTOR PRIMARI, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

1,51% 1,15%

97,34%

t. CO2 SECTOR PRIMARI, ANY 2007

EE

GN

GLP

CL

36

2. SECTOR INDUSTRIAL

Les emissions del sector industrial en el període 2005-2007 han

experimentat una notable reducció del 22,48%, sobretot degut a la

disminució del factor d’emissió associat al consum de combustibles líquids i

en menor mesura de l’electricitat.

Taula 19 Evolució de les emissions de GEH del industrial per fonts

t. CO2 eq.

SECTOR

INDUSTRIAL

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 6.289,35 6.150,59 7.802,07 7.173,53 6.875,29 7.688,98 6.641,66 5.968,50 -22,38%

Gas Natural 7.752,70 8.183,89 8.722,02 7.685,48 9.538,14 8.436,33 7.780,43 8.259,70 -2,09%

GLP 327,62 321,85 309,36 300,99 300,12 293,73 251,37 251,16 -14,49%

CL 9.187,03 8.508,42 10.167,05 7.682,16 4.107,74 5.563,55 2.793,58 2.560,47 -53,98%

Total 23.556,69 23.164,75 27.000,50 22.842,16 20.821,29 21.982,59 17.467,04 17.039,83 -22,48%


Ressaltar que a l’any 2005, un 38,38% de les emissions del sector industrial

s’associen al consum de gas natural i un 34,98% al consum d’electricitat.

Per l’any 2007, el gas natural representa un percentatge superior, amb el

48,47% i també, però en menor mesura, les emissions de l’electricitat amb el

35,03%.

Figura 15 Evolució de les emissions de GEH del sector industrial i distribució

per fonts

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

t. C

O2 S

EC

TO

R I

ND

US

TR

IAL

CL

GLP

GN

EE

37

DOCUMENT I: PAES


Taula 20 Evolució de les emissions de GEH per càpita del sector industrial per

fonts

t. CO2 eq/hab.

SECTOR INDUSTRIAL 2005 2007 Variació 05-07


Gas Natural 0,24 0,23 -4,21%

GLP 0,01 0,01 -16,34%

CL 0,16 0,07 -54,97%

Total 0,61 0,46 -24,16%


Les emissions per càpita del sector industrial pels anys 2005 i 2007

segueixen una tendència a la baixa més acusada encara que en el cas dels

consums energètics.

34,98%

38,38%

1,34%25,31%

t. CO2 SECTOR INDUSTRIAL, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

35,03%

48,47%

1,47%

15,03%

t. CO2 SECTOR INDUSTRIAL, ANY 2007

EE

GN

GLP

CL

38

2.3 AVALUACIÓ DELS CONSUMS I LES EMISSIONS DE

GEH DE L’ÀMBIT PAES

En segon lloc s’analitzen els consums i emissions de l’àmbit PAES, que es

correspon amb el global del municipi, excepte el sector primari i l’industrial.


associats als sectors d’activitat del municipi i en un segon punt es detallen

les emissions associades al consum energètic descrit prèviament.

2.3.1 DADES DE PARTIDA DE L’ÀMBIT PAES

2.3.1.1 CONSUM TOTAL DE L’ÀMBIT PAES


Els combustibles líquids són la primera font energètica de l’àmbit PAES,

degut al transport, seguida del consum d’electricitat i gas natural. S’observa

com en el període 2005-2007 hi ha hagut un augment de l’electricitat, sent

aquest increment del 6,95%.

Taula 21 Evolució dels consums energètics per fonts

MWh

ÀMBIT PAES 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

Electricitat 92.320,80 100.084,17 103.916,51 119.014,08 123.831,76 128.641,99 130.819,99 137.578,97 6,95%

Gas Natural 87.865,24 92.482,62 98.292,27 90.490,05 112.303,49 100.600,00 101.132,00 87.241,73 -13,28%

GLP 11.021,21 10.827,30 10.406,88 10.125,26 10.096,01 9.881,25 8.456,21 8.449,06 -14,49%

CL 219.330,78 227.582,15 230.869,86 242.312,78 246.785,21 242.655,59 247.617,89 251.794,47 3,77%

Residus - - - - - - - - -

Producció

d’energia13

- - - - - - - - -

Total 410.538,02 430.976,25 443.485,51 461.942,17 493.016,47 481.778,83 488.026,09 485.064,23 0,68%

Total amb

PE 410.538,02 430.976,25 443.485,51 461.942,17 493.016,47 481.778,83 488.026,09 485.064,23 0,68%




39

DOCUMENT I: PAES



Taula 22 Evolució de l’indicador MWh/hab. per fonts energètiques

MWh/hab.

ÀMBIT PAES 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

Població 30.024,00 30.807,00 31.939,00 33.381,00 34.409,00 35.864,00 36.687,00 36.656,00 2,21%

Electricitat 3,07 3,25 3,25 3,57 3,60 3,59 3,57 3,75 4,64%

Gas Natural 2,93 3,00 3,08 2,71 3,26 2,81 2,76 2,38 -15,15%

GLP 0,37 0,35 0,33 0,30 0,29 0,28 0,23 0,23 -16,34%

CL 7,31 7,39 7,23 7,26 7,17 6,77 6,75 6,87 1,52%

Producció

d’energia - - - - - - - - -

Residus - - - - - - - - -

Total 13,67 13,99 13,89 13,84 14,33 13,43 13,30 13,23 -1,49%

Total amb PE 13,67 13,99 13,89 13,84 14,33 13,43 13,30 13,23 -1,49%


0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

MW

h P

AE

SEE

GN

GLP

CL

26,70%

20,88%

2,05%

50,37%

MWh PAES, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

28,36%

17,99%

1,74%

51,91%

MWh PAES, ANY 2007

EE

GN

GLP

CL

40

L’evolució dels consums per càpita segueix una tendència a la baixa

contràriament que en el cas dels consums energètics globals.

2. PER SECTORS

En el període 2005-2007 en l’àmbit PAES s’ha experimentat un increment

dels seus consums energètics en un 0,68%, com a conseqüència de

l’augment dels consums energètics associat a tots els sectors d’activitat del

municipi excepte el sector domèstic.

Taula 23 Evolució dels consums energètics per sectors

MWh

ÀMBIT PAES 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

Serveis 80.313,24 86.058,82 86.363,09 91.858,39 96.437,66 96.229,36 95.857,69 100.412,85 4,35%

Domèstic 126.726,83 131.254,50 138.378,77 138.570,07 158.576,54 151.412,69 150.333,54 140.051,65 -7,50%

Transport 202.507,69 211.587,37 217.021,83 229.728,71 236.508,29 232.671,57 239.781,57 242.335,42 4,15%

Residus14

229,23 229,23 229,23 229,23 229,23 229,23 724,62 724,62 216,11%

Aigua15

2.912,39 4.271,13 2.937,59 3.028,71 2.679,86 2.764,90 2.755,42 3.089,52 11,74%

Producció

energia16

- - - - - - - - -

Total 412.689,39 433.401,05 444.930,51 463.415,12 494.431,58 483.307,76 489.452,84 486.614,05 0,68%

Total amb

PE 412.689,39 433.401,05 444.930,51 463.415,12 494.431,58 483.307,76 489.452,84 486.614,05 0,68%


Al seu torn, si s’analitza l’any 2005, s’observa que els sectors amb major

consum energètic són el domèstic i el transport representant al voltant d’un

30% i un 50% de les emissions del municipi respectivament.

14 Correspon al transport de residus. 15 Correspon a tot el cicle de l’aigua (potabilització, bombeig i depuració). 16 No es disposa de dades de producció d’energia elèctrica local a partir d’instal·lacions


41

DOCUMENT I: PAES



Taula 24 Evolució de l’indicador MWh/hab. per sectors

MWh/hab.

ÀMBIT PAES 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

Població 30.024,00 30.807,00 31.939,00 33.381,00 34.409,00 35.864,00 36.687,00 36.656,00 2,21%

Serveis 2,67 3,25 2,70 2,75 2,80 2,68 2,61 2,74 2,09%

Domèstic 4,22 3,00 4,33 4,15 4,61 4,22 4,10 3,82 -3,10%

Transport 6,74 0,35 6,79 6,88 6,87 6,49 6,54 6,61 1,90%

Residus 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,02 0,02 209,28%

Aigua 0,10 0,14 0,09 0,09 0,08 0,08 0,08 0,08 9,33%

Producció

d’energia - - - - - - - - -

Total 13,75 14,07 13,93 13,88 14,37 13,48 13,34 13,28 0,59%

Total amb PE 13,75 14,44 13,93 13,88 14,37 13,48 13,34 13,28 0,59%


0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

MW

h P

AE

S Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

19,91%

31,33%

48,14%

0,05%0,57%

MWh PAES, ANY 2005

Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

20,64%

28,78%

49,80%

0,15%0,63%

MWh PAES, ANY 2007

Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

42

L’increment dels consums presenten un increment menys acusat si tenim en compte l’evolució creixent de la població de Vilafranca del Penedès.

2.3.1.2 CONSUM PER SECTORS ÀMBIT PAES

1. CONSUMS SECTOR SERVEIS

En el període 2005-2007 s’ha produït un lleuger creixement del consum

energètic en el sector serveis, sent aquest del 4,35%. Aquest augment ve

donat per un augment del consum elèctric. Per contra en la resta de fonts de

l’àmbit PAES s’observa una reducció dels consums energètics.

Taula 25 Evolució dels consums energètics del sector serveis per fonts

MWh

SECTOR

SERVEIS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 55.821,72 60.937,81 60.793,51 70.610,36 73.115,10 75.187,49 75.766,67 81.448,24 8,33%

Gas Natural 14.570,65 15.612,99 16.873,37 13.277,87 16.478,62 14.267,00 14.896,00 13.174,51 -7,66%

GLP 3.017,71 2.964,62 2.849,50 2.772,39 2.764,38 2.705,58 2.315,39 2.313,43 -14,49%

CL 6.903,15 6.543,40 5.846,70 5.197,77 4.079,55 4.069,29 2.879,63 3.476,66 -14,56%

Total 80.313,24 86.058,82 86.363,09 91.858,39 96.437,66 96.229,36 95.857,69 100.412,85 4,35%


Figura 18 Evolució dels consums energètics del sector serveis i distribució

per fonts

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

MW

h S

EC

TO

R S

ER

VE

IS

CL

GLP

GN

EE

43

DOCUMENT I: PAES


Ressaltar que a l’any 2005, la principal font energètica associada al sector

serveis és l’electricitat, amb un 78,13%. Aquest valor per l’any 2007 és una

mica superior amb un 81,11%.

Taula 26 Evolució dels consums energètics per càpita del sector serveis per

fonts

MWh/hab.

SECTOR SERVEIS 2005 2007 Variació 05-07


Gas Natural 0,40 0,36 -9,65%

GLP 0,08 0,06 -16,34%

CL 0,11 0,09 -16,41%

Total 2,68 2,74 2,09%


Els consums energètics per càpita del sector serveis pels anys 2005 i 2007

segueixen una tendència a l’alça menys acusada que en el cas dels

consums energètics totals del sector.

2. CONSUMS SECTOR DOMÈSTIC

L’evolució dels consums energètics associats al sector domèstic ha

experimentat una disminució en el període 2005-2007 del 7,5%, com a

conseqüència bàsicament de la disminució del consum gas natural, amb un

14,21% i del GLP, amb un 14,49%. Per contra, el consum elèctric ha

experimentat un ascens en el mateix període d’un 4,54%.

78,13%

14,83%

2,81% 4,23%

MWh SECTOR SERVEIS, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

81,11%

13,12%2,30% 3,46%

MWh SECTOR SERVEIS, ANY 2007

EE

GN

GLP

CL

44

Taula 27 Evolució dels consums energètics del sector domèstic per fonts

MWh

SECTOR

DOMÈSTIC

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 35.738,05 37.300,03 41.630,40 46.847,96 49.451,91 52.218,52 53.724,65 54.591,03 4,54%

Gas Natural 73.294,59 76.869,63 81.418,90 77.212,18 95.824,87 86.333,00 86.236,00 74.067,22 -14,21%

GLP 8.003,50 7.862,69 7.557,37 7.352,87 7.331,63 7.175,67 6.140,82 6.135,63 -14,49%

CL 9.690,70 9.222,15 7.772,09 7157,07 5968,14 5685,50 4232,07 5257,78 -7,52%

Total 126.726,83 131.254,50 138.378,77 138.570,07 158.576,54 151.412,69 150.333,54 140.051,65 -7,50%


Ressaltar que a l’any 2005 el 61,05% dels consums energètics associats al

sector domèstic es corresponen al consum de gas natural i que un 29,85%

corresponen al consum de d’electricitat, sent el consum de combustibles

líquids i GLP minoritaris. Per l’any 2007 s’observa una disminució del

consum de gas natural enfront a l’augment del consum d’electricitat.

Figura 19 Evolució dels consums energètics del sector domèstic i distribució

per fonts

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

MW

h S

EC

TO

R D

OM

ÈS

TIC

CL

GLP

GN

EE

34,49%

57,02%

4,74% 3,75%

MWh SECTOR DOMÈSTIC, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

38,98%

52,89%

4,38% 3,75%

MWh SECTOR DOMÈSTIC, ANY 2007

EE

GN

GLP

CL

45

DOCUMENT I: PAES


Taula 28 Evolució dels consums energètics per càpita del sector domèstic per

fonts

MWh/hab.

SECTOR DOMÈSTIC 2005 2007 Variació 05-07


Gas Natural 2,41 2,02 -16,06%

GLP 0,20 0,17 -16,34%

CL 0,16 0,14 -9,52%

Total 4,22 3,82 -9,50%


Els consums per càpita del sector domèstic pels anys 2005 i 2007 segueixen

una tendència a la baixa més pronunciada que en el cas dels consums

energètics totals del sector.

3. CONSUMS SECTOR TRANSPORT

D’acord amb les dades facilitades, en el sector transport únicament es

produeix consum de combustibles líquids.

En el sector transport la tendència dels consums energètics ha estat a l’alça,

amb un creixement en el període 2005-2007 del 4,15%, associat al consum

de combustibles líquids.

Taula 29 Evolució dels consums energètics del sector transport per fonts

MWh

SECTOR

TRANSPORT

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat - - - - - - - - -

Gas Natural - - - - - - - - -

GLP - - - - - - - - -

CL 202.507,69 211.587,37 217.021,83 229.728,71 236.508,29 232.671,57 239.781,57 242.335,42 4,15%

Total 202.507,69 211.587,37 217.021,83 229.728,71 236.508,29 232.671,57 239.781,57 242.335,42 4,15%


46

Figura 20 Evolució dels consums energètics del sector transport i distribució

per fonts

Taula 30 Evolució dels consums energètics per càpita del sector transport per

fonts

MWh/hab.

SECTOR TRANSPORT 2005 2007 Variació 05-07

Electricitat - - -

Gas Natural - - -

GLP - - -

CL 6,49 6,61 1,90%

Total 6,49 6,61 1,90%


0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

MW

h S

ECTO

R T

RA

NSP

OR

T

CL

GLP

GN

EE

100,00%

MWh SECTOR TRANSPORT, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

100,00%

MWh SECTOR TRANSPORT, ANY 2007

EE

GN

GLP

CL

47

DOCUMENT I: PAES


Els consums energètics per càpita del sector transport pels anys 2005 i 2007

segueixen una tendència a l’alça menys acusada que en el cas dels

consums energètics totals del sector.

A continuació i amb l’objectiu de fer-nos una idea de l’evolució del parc mòbil

del municipi es presenta una taula resum dels diferents tipus de vehicles

existents en el municipi.

Taula 31 Evolució del parc mòbil del municipi de Vilafranca del Penedès

PARC MÒBIL 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Turismes 13.922 14.569 15.025 15.281 16.094 16.476 16.732 17.467 6.01%

Motocicletes 1.490 1.532 1.533 1.526 1.576 1.735 1.928 2.152 24.03%

Camions i

furgonetes 3.348 3.429 3.592 3.631 3.702 3.821 3.895 4.070 6.52%

Tractors

industrials 144 139 139 146 143 149 195 207 38.93%

Autobusos i

altres 440 484 519 554 616 695 814 909 30.79%

Total 19.344 20.153 20.808 21.138 22.131 22.876 23.564 24.805 8.43%

Font: Dades IDESCAT

Tal com es pot observar en la taula, en el període 2005-2007 s’ha produït un

augment del parc mòbil del municipi que es tradueix en un increment dels

consums energètics associats al sector transport.

4. CONSUMS SECTOR RESIDUS

Les dades de consum energètics del 2005 al 2007 recollides a la taula

corresponen al consum de combustibles líquids fruit dels serveis de recollida

de residus al municipi.

La recollida dels residus al municipi es porta a terme mitjançant contenidors

als carrers. Concretament es fa la recollida selectiva dels envasos, del paper

i cartró, el vidre i la matèria orgànica. Per la resta de residus que no es

poden reciclar existeixen contenidors de rebuig.

La Mancomunitat és responsable de la gestió del rebuig, la matèria orgànica,

la recollida selectiva dels iglús de paper i cartró, vidre i envasos; la recollida

de voluminosos i la gestió de la deixalleria.

Des de l’Ajuntament s’han facilitat les dades del consum de combustible de

la flota externa de recollida de residus. Donat que només es disposa de

dades dels anys 2005 i 2007, s’han considerat pels anys anteriors a 2005 el

mateix valor de 2005 i pel 2006, el valor de l’any 2007.

48

Taula 32 Evolució dels consums energètics del sector residus per fonts

MWh

SECTOR

RESIDUS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07


Gas Natural - - - - - - - - -

GLP - - - - - - - - -

CL 229,23 229,23 229,23 229,23 229,23 229,23 724,62 724,62 216,11%

Total 229,23 229,23 229,23 229,23 229,23 229,23 724,62 724,62 216,11%


Taula 33 Evolució dels consums energètics per càpita del sector residus per

fonts

MWh/hab.

SECTOR RESIDUS 2005 2007 Variació 05-07

Electricitat - - -

Gas Natural - - -

GLP - - -

CL 0,01 0,02 209,28%

Total 0,01 0,02 209,28%


Els consums energètics del sector residus, tenint en compte la població,

augmenten molt considerablement del 2005 al 2007. Això es deu a un

increment en la flota de vehicles de recollida de residus, i per tant un

augment en el consum de combustible líquid, i a un increment (d’un 3%) de

les tones de residu generat per càpita.

Pel que fa la recollida de les diferents fraccions del sector residus, a

continuació es presenta la seva evolució entre els anys 2000-2007, tal com

es pot observar en la taula següent, en el període 2005-2007 hi ha hagut

una millora de la recollida sel·lectiva i de l’ús de la deixalleria. Per contra hi

ha hagut un increment de les tones recollides en la fracció rebuig.

49

DOCUMENT I: PAES


Taula 34 Evolució de la recollida de residus de les diferents fraccions

Tm de

residus 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

Rebuig 13.585,36 11.860,00 12.528,00 13.197,00 13.836,00 14.713,00 15.224,00 14.971,00 1,75%

Matèria

orgànica 296,50 1.435,50 1.427,31 1.392,92 1.378,32 1.242,40 1.380,98 1.457,09 17,28%

Vidre 454,30 538,85 549,88 602,85 656,80 848,42 899,68 886,49 4,49%

Paper i

cartró 529,69 566,98 655,17 741,26 890,18 994,08 996,89 1.137,88 14,47%

Envasos

lleugers 85,81 127,64 158,12 183,58 219,14 247,76 308,28 359,93 45,27%

Deixalleria 1.458,38 1.733,62 1.818,55 2.291,38 2.546,57 2.704,11 2.155,89 3.029,05 12,02%

Total 16.410,04 16.262,59 17.137,03 18.408,99 19.527,01 20.749,77 20.965,72 21.841,44 5,26%

Font: Agència de Residus de Catalunya

La recollida de la fracció orgànica s’ha iniciat a mitjans del 2010, pel que s’haurà de tenir en compte de cara els nous inventaris d’emissions.

5. CONSUMS SECTOR AIGUA

L’abastament d’aigua potable al municipi de Vilafranca del Penedès

procedeix en parcialment de pous i també de la planta potabilitzadora

d’Abrera gestionada per l’empresa ATLL. Es disposen de les dades del

cabal d’aigua procedent de cada font (pou o ETAP), de manera que s’ha

calculat el consum associat a la potabilització mitjançant el factor de

conversió kWh/m3 proporcionat per ATLL. En canvi, en no disposar de factor

energètic de bombeig de l’aigua de pous, no s’ha pogut calcular aquest

consum.

Taula 35 Evolució dels consums energètics del sector aigua per àmbits

MWh

SECTOR AIGUA 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

% Pous 49,03 13,84 31,88 27,72 37,51 32,14 31,98 21,97 -31,64%

% ETAP 50,97 86,16 68,12 72,28 62,49 67,86 68,02 78,03 14,99%

Bombeig 17

- - - - - - - - -

ETAP 761,03 1.846,33 1.492,60 1.555,76 1.264,75 1.235,98 1.328,67 1.539,70 24,57%

EDAR 2.151,36 2.424,79 1.445,00 1.472,95 1.415,10 1.528,93 1.426,75 1.549,82 1,37%

Total 2.912,39 4.271,13 2.937,59 3.028,71 2.679,86 2.764,90 2.755,42 3.089,52 11,74%

Font: Dades facilitades per l’Ajuntament

17 L’Ajuntament no disposa de dades desglossades del consum energètic associat al bombeig

d’aigua potable pel municipi. Aquest es troba inclòs en altres pòlisses.

50

Si analitzem els consums associats a la potabilització i a la depuració de les

aigües residuals del municipi en el període 2005-2007 s’observa un

increment dels seus consums donat que augmenta el percentatge d’aigua

potable provinent de la potabilitzadora respecte pous. Esmentar que la

EDAR es troba dins del municipi de Vilafranca del Penedès.

Figura 21 Evolució dels consums energètics del sector aigua i distribució per

àmbits

L’any 2005 s’observa que la major part del consum elèctric associat al cicle

de l’aigua és conseqüència de la depuració de l’aigua, amb el 55,3% del

consum associat. En canvi a l’any 2007 els consums associats a la

depuració i a la potabilització són molt similars.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

20

00

20

02

20

04

20

06

MW

h S

ECTO

R A

IGU

A

EDAR

ETAP

BOMBEIG

44,70%

55,30%

0,00%

MWh SECTOR AIGUA, ANY 2005

ETAP

EDAR

BOMBEIG

49,84%50,16%

0,00%

MWh SECTOR AIGUA, ANY 2007

ETAP

EDAR

BOMBEIG

51

DOCUMENT I: PAES


Taula 36 Evolució dels consums energètics per càpita del sector aigua per

fonts

MWh/hab.

SECTOR AIGUA 2005 2007 Variació 05-07

Bombeig - - -

ETAP 0,03 0,04 21,88%

EDAR 0,04 0,04 -0,82%

Total 0,08 0,08 9,33%


El consum energètic per càpita del sector aigua tenen una tendència a l’alça

menys important que en el cas del consum total del sector.

2.3.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L`ÀMBIT

PAES

2.3.2.1 EMISSIONS TOTALS DE L’ÀMBIT PAES

1. PER FONTS

Les emissions en el període 2005-2007 han experimentat una disminució de

0,95%. Aquesta reducció és deguda a la disminució de les emissions dels

GLP i gas natural.

Taula 37 Evolució de les emissions de GEH per fonts

t. CO2 eq.

ÀMBIT PAES

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 42.929,17 40.834,34 48.632,92 47.962,68 51.637,84 61.876,80 56.775,88 60.947,48 -1,50%

Gas Natural 17.748,78 18.681,49 19.855,04 18.278,99 22.685,30 20.321,20 20.428,66 17.622,83 -13,28%

GLP 2.501,81 2.457,80 2.362,36 2.298,43 2.291,80 2.243,04 1.919,56 1.917,94 -14,49%

CL 57.082,23 59.323,55 60.252,75 63.326,80 64.572,15 63.570,49 64.942,82 66.117,85 4,01%

Residus - - - - - - - - -

Producció

d’energia18

- - - - - - - - -

Total 120.262,00 121.297,18 131.103,08 131.866,90 141.187,10 148.011,53 144.066,93 146.606,10 -0,95%

Total amb

PE 120.262,00 121.297,18 131.103,08 131.866,90 141.187,10 148.011,53 144.066,93 146.606,10 -0,95%




52

Figura 22 Evolució de les emissions de GEH i distribució per fonts

Ressaltar que a l’any 2005 el 42,95% de les emissions associades a l’àmbit

PAES són conseqüència del consum de combustibles líquids i un 41,81% de

l’electricitat. Aquests percentatges es mantenen similars per l’any 2007, amb

un lleuger increment dels combustibles líquids i de l’electricitat.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

t. C

O2 P

AE

S

EE

GN

GLP

CL

41,81%

13,73%1,52%

42,95%

t. CO2 PAES, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

41,57%

12,02%1,31%

45,10%


EE

GN

GLP

CL

53

DOCUMENT I: PAES


Taula 38 Evolució de l’indicador t.CO2/hab. per fonts

t. CO2 eq./hab.,

ÀMBIT PAES

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Població 30.024,00 30.807,00 31.939,00 33.381,00 34.409,00 35.864,00 36.687,00 36.656,00 2,21%

Electricitat 1,43 1,33 1,52 1,44 1,50 1,73 1,55 1,66 -3,63%

Gas Natural 0,59 0,61 0,62 0,55 0,66 0,57 0,56 0,48 -15,15%

GLP 0,08 0,08 0,07 0,07 0,07 0,06 0,05 0,05 -16,34%

CL 1,90 1,93 1,89 1,90 1,88 1,77 1,77 1,80 1,76%

Residus - - - - - - - - -

Producció

d’energia - - - - - - - - -

Total 4,01 3,94 4,10 3,95 4,10 4,13 3,93 4,00 -3,09%

Total amb PE 4,01 3,94 4,10 3,95 4,10 4,13 3,93 4,00 -3,09%


La tendència del 2005 al 2007 és a la baixa, amb un percentatge més alt

que les emissions totals del 3,09%.

2. PER SECTORS

Les emissions globals del municipi han patit un descens del 0,87% en el

període 2005-2007, com a conseqüència de la disminució de les emissions

associades en el període dels sectors serveis i domèstic.


t. CO2 eq

ÀMBIT PAES 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

Serveis19

31.438,35 30.445,54 34.079,29 33.163,69 35.538,42 40.753,78 37.188,85 40.198,34 -1,36%

Domèstic 35.827,91 34.993,22 39.720,32 38.056,63 43.235,84 45.703,28 43.260,10 41.942,02 -8,23%

Transport 52.580,65 55.043,91 56.543,73 59.958,41 61.824,23 60.898,76 62.847,86 63.590,18 4,42%

Residus20

16.480,38 14.592,71 15.355,83 9.544,01 9.901,99 10.325,87 10.774,91 10.527,98 1,96%

Aigua21

1.354,26 1.742,62 1.374,79 1.220,57 1.117,50 1.329,92 1.195,85 1.368,66 2,91%

Producció

d’energia22

- - - - - - - - -

Total 137.681,55 136.818,00 147.073,96 141.943,30 151.617,98 159.011,61 155.267,57 157.627,17 -0,87%

Total amb PE 137.681,55 136.818,00 147.073,96 141.943,30 151.617,98 159.011,61 155.267,57 157.627,17 -0,87%


19 S’hi troben incloses les emissions associades a les línies de Renfe que arriben al municipi


transport. 20 S’inclou les emissions generades pel transport i el tractament dels residus. 21 Correspon a tot el cicle de l’aigua (potabilització, bombeig i depuració). 22 No es disposa de dades de producció d’energia elèctrica local a partir d’instal·lacions


54

Figura 23 Evolució de les emissions de GEH i distribució per sectors

Ressaltar que a l’any 2005 un 38,30% de les emissions de l’àmbit PAES són

conseqüència del sector transport, per darrera seu se situen el sector

serveis i el sector domèstic amb unes responsabilitats respectives del

25,63% i del 28,74%. Per l’any 2007 els percentatges són similars, tot i que

guanyen més importància les emissions del sector transport, residus i aigua

en detriment de les emissions de serveis i domèstic.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

t. C

O2 P

AE

S

Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

25,63%

28,74%

38,30%

6,49% 0,84%


Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

25,50%

26,61%

40,34%

6,68% 0,87%


Serveis

Domèstic

Transport

Residus

Aigua

55

DOCUMENT I: PAES


Taula 40 Evolució de l’indicador t.CO2/hab. per a tots els sectors del municipi

t. CO2 eq/hab.,

ÀMBIT PAES 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07

Població 30.024,00 30.807,00 31.939,00 33.381,00 34.409,00 35.864,00 36.687,00 36.656,00 2,21%

Serveis 1,05 0,99 1,07 0,99 1,03 1,14 1,01 1,10 -3,49%

Domèstic 1,19 1,14 1,24 1,14 1,26 1,27 1,18 1,14 -10,21%

Transport 1,75 1,79 1,77 1,80 1,80 1,70 1,71 1,73 2,16%

Residus 0,55 0,47 0,48 0,29 0,29 0,29 0,29 0,29 -0,25%

Aigua 0,05 0,06 0,04 0,04 0,03 0,04 0,03 0,04 0,69%

Producció

d’energia - - - - - - - - -

Total 4,59 4,44 4,60 4,25 4,41 4,43 4,23 4,30 -3,01%

Total amb PE 4,59 4,44 4,60 4,25 4,41 4,43 4,23 4,30 -3,01%


Les emissions per càpita de l’àmbit PAES disminueixen encara més.

2.3.2.2 EMISSIONS PER SECTORS ÀMBIT PAES

En aquest apartat s’analitzen les emissions dels sectors de l’àmbit PAES.

1. EMISSIONS SECTOR SERVEIS

En el període 2005-2007 el sector serveis ha experimentat una reducció de

les seves emissions associades del 1,36% com a conseqüència de la

reducció d’emissions de totes les fonts energètiques.

Taula 41 Evolució de les emissions de GEH del sector serveis per fonts

t. CO2 eq

SECTOR

SERVEIS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 25.957,10 24.862,63 28.451,36 28.455,98 30.489,00 36.165,18 32.882,73 36.081,57 -0,23%

Gas Natural 2.943,27 3.153,82 3.408,42 2.682,13 3.328,68 2.881,93 3.008,99 2.661,25 -7,66%

GLP 685,02 672,97 646,84 629,33 627,52 614,17 525,59 525,15 -14,49%

CL 1.852,96 1.756,12 1.572,67 1.396,25 1.093,22 1.092,49 771,53 930,37 -14,84%

Total 31.438,35 30.445,54 34.079,29 33.163,69 35.538,42 40.753,78 37.188,85 40.198,34 -1,36%


56

Figura 24 Evolució de les emissions de GEH del sector serveis i distribució

per fonts

Ressaltar que un 88,74% de les emissions del sector serveis l’any 2005 són

conseqüència del consum d’electricitat i que aquest percentatge augmenta

per l’any 2007, a causa de la disminució del consum de les altres fonts.

Taula 42 Evolució de les emissions de GEH per càpita del sector serveis per

fonts

t. CO2 eq/hab.

SECTOR SERVEIS 2005 2007 Variació 05-07


Gas Natural 0,08 0,07 -9,65%

GLP 0,02 0,01 -16,34%

CL 0,03 0,03 -16,68%

Total 1,14 1,10 -3,49%


Les emissions del sector serveis tenen una tendència a la baixa més

important que en el cas de les emissions totals del sector.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

t. C

O2 S

EC

TO

R S

ER

VE

IS

CL

GLP

GN

EE

88,74%

7,07%1,51%

2,68%

t. CO2 SECTOR SERVEIS, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

89,76%

6,62%1,31%

2,31%

t. CO2 SECTOR SERVEIS, ANY 2007

EE

GN

GLP

CL

57

DOCUMENT I: PAES


2. EMISSIONS SECTOR DOMÈSTIC

Les emissions associades al sector domèstic han experimentat un

decreixement del 8,23% en el període 2005-2007. En relació a les principals

variacions, les emissions associades al consum de gas natural i GLP s’han

reduït en un 14,21% i un 14,49 respectivament.

Taula 43 Evolució de les emissions de GEH del sector domèstic per fonts

t. CO2 eq

SECTOR

DOMÈSTIC

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Electricitat 16.618,19 15.218,41 19.483,03 18.879,73 20.621,45 25.117,11 23.316,50 24.183,83 -3,72%

Gas Natural 14.805,51 15.527,67 16.446,62 15.596,86 19.356,62 17.439,27 17.419,67 14.961,58 -14,21%

GLP 1.816,79 1.784,83 1.715,52 1.669,10 1.664,28 1.628,88 1.393,97 1.392,79 -14,49%

CL 2.587,42 2.462,31 2.075,15 1.910,94 1.593,49 1.518,03 1.129,96 1.403,83 -7,52%

Total 35.827,91 34.993,22 39.720,32 38.056,63 43.235,84 45.703,28 43.260,10 41.942,02 -8,23%


Figura 25 Evolució de les emissions de GEH del sector domèstic i distribució

per fonts

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

t. C

O2

S

EC

TO

R D

OM

ÈS

TIC

CL

GLP

GN

EE

54,96%

38,16%

3,56% 3,32%

t. CO2 SECTOR DOMÈSTIC, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

57,66%35,67%

3,32% 3,35%

t. CO2 SECTOR DOMÈSTIC, ANY 2007

EE

GN

GLP

CL

58

Al igual que en el sector serveis, per l’any 2005 l’electricitat és la principal

font responsable de les emissions associades a aquest sector amb el

54,96% de les emissions. Per l’any 2007 el percentatge de l’electricitat

augmenta lleugerament en detriment de sobretot les emissions de gas

natural.

Taula 44 Evolució de les emissions de GEH per càpita del sector domèstic per

fonts

t. CO2 eq/hab.

SECTOR DOMÈSTIC 2005 2007 Variació 05-07


Gas Natural 0,49 0,41 -16,06%

GLP 0,05 0,04 -16,34%

CL 0,04 0,04 -9,52%

Total 1,27 1,14 -10,21%


Les emissions del sector domèstic tenen una tendència a la baixa més

acusada que en el cas de les emissions totals del sector.

3. EMISSIONS SECTOR TRANSPORT

a) Per fonts

Les emissions associades al sector transport han experimentat un

creixement del 4,42% en període 2005-2007 com a conseqüència del

increment del consum dels combustibles líquids en el període.

Taula 45 Evolució de les emissions de GEH del sector transport per fonts

t. CO2 eq

SECTOR

TRANSPORT

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07


Gas Natural - - - - - - - - -

GLP - - - - - - - - -

CL 52.580,65 55.043,91 56.543,73 59.958,41 61.824,23 60.898,76 62.847,86 63.590,18 4,42%

Total 52.580,65 55.043,91 56.543,73 59.958,41 61.824,23 60.898,76 62.847,86 63.590,18 4,42%


59

DOCUMENT I: PAES


Figura 26 Evolució de les emissions de GEH del sector transport i distribució

per fonts

Taula 46 Evolució de les emissions de GEH per càpita del sector transport per

fonts

t. CO2 eq/hab.

SECTOR TRANSPORT 2005 2007 Variació 05-07

Electricitat - - -

Gas Natural - - -

GLP - - -

CL 1,70 1,73 2,16%

Total 1,70 1,73 2,16%


Les emissions del sector transport tenen una tendència a l’alça menys

acusada que en el cas de les emissions totals del sector.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

MW

h S

ECTO

R T

RA

NSP

OR

TCL

GLP

GN

EE

100,00%

t. CO2 SECTOR TRANSPORT, ANY 2005

EE

GN

GLP

CL

100,00%


EE

GN

GLP

CL

60

b) Per àmbits

Donat que el sector transport és un dels principals sectors d’emissions de

GEH del municipi, aquest també s’analitza pels diferents àmbits. En aquest

sentit, es presenten de forma diferenciada les emissions del transport

segons:

Trànsit urbà (vehicles privats).

Transport públic (transport públic urbà)

Flota de vehicles (serveis propis i externalitzats).

Taula 52 Evolució de les emissions lligades a la mobilitat

t. CO2 eq

SECTOR

TRANSPORT

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Transport

urbà 52.562,51 55.025,78 56.525,59 59.940,27 61.806,09 60.880,63 62.847,86 63.538,34 4,37%

Transport

públic 63,63 63,63 63,63 63,63 63,63 63,63 121,78 121,78 91,40%

Transport

flota

municipal

180,47 180,47 180,47 180,47 180,47 180,47 370,26 370,26 105,17%

Total 52.806,61 55.269,87 56.769,69 60.184,37 62.050,19 61.124,73 63.339,90 64.030,38 4,75%

Font: Càlculs realitzats a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament

Figura 27 Evolució de les emissions lligades a la mobilitat i distribució per

fonts

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

t.C

O2

TR

AN

SPO

RT

Flota municipal

Transport públic

Transport urbà

99,60%

0,30%


Transport urbà

Transport públic

Flota municipal

99,23%

0,58%


Transport urbà

Transport públic

Flota municipal

61

DOCUMENT I: PAES


A l’any 2005, les emissions derivades de la mobilitat són en un 99,60%

lligades al desplaçament de vehicles privats i en l’any 2007 aquestes es

mantenen molt similars. En aquest sentit, és molt important les accions

derivades a disminuir la mobilitat i el consum de combustibles derivat.

4. EMISSIONS SECTOR RESIDUS

Les emissions associades al sector residus són conseqüència del tipus de

tractament que es dóna als residus generats en el municipi així com les

emissions associades al seu transport.

En referència al transport, i tal i com s’ha comentat en l’apartat de consums

energètics, des de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i la Mancomunitat

Penedès-Garraf, s’han facilitat les dades del consum de combustible dels

vehicles de recollida de residus. A partir d’aquest valor es pot extreure el

consum de combustibles total del servei. Donat que només es disposa de

dades dels anys 2005 i 2007, s’han considerat pels anys anteriors a 2005 el

mateix valor de 2005 i pel 2006, el valor de l’any 2007.

Taula 31 Evolució de les emissions de GEH del sector residus per

fraccions

t. CO2 eq

SECTOR

RESIDUS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Fracció

rebuig 16.859,43 14.718,26 15.547,25 9.831,77 10.307,82 10.961,19 11.341,88 11.153,40 1,75%

Fracció

orgànica 94,88 459,36 456,74 445,73 441,06 397,57 441,91 466,27 17,28%

Fracció

vidre -303,33 -359,78 -367,15 -402,52 -438,54 -566,48 -600,71 -591,90 4,49%

Fracció

envasos -91,60 -136,25 -168,79 -195,97 -233,93 -264,47 -337,78 -392,06 48,24%

Fracció

paper i

cartró

-140,21 -150,08 -173,42 -196,21 -235,63 -263,13 -263,88 -301,20 14,47%

Tractament

residus 16.419,17 14.531,50 15.294,63 9.482,80 9.840,79 10.264,67 10.581,43 10.334,51 0,68%

Transport

residus 61,21 61,21 61,21 61,21 61,21 61,21 193,47 193,47 216,11%

Total 16.480,38 14.592,71 15.355,83 9.544,01 9.901,99 10.325,87 10.774,91 10.527,98 1,96%

Font: Càlculs realitzats a partir de les dades per l’Ajuntament i les dades obtingudes de l’Agència de Residus de Catalunya

Les emissions dels residus augmenten en un 1,96% del 2005 al 2007 a

causa de l’augment del volum de residus generat per càpita.

62

Figura 28 Evolució de les emissions de GEH del sector residus

Taula 47 Evolució de les emissions de GEH per càpita del sector residus per

fonts

t. CO2 eq/hab.

SECTOR RESIDUS 2005 2007 Variació 05-07

Transport (CL) 0,00 0,01 209,28%

Residus 0,29 0,28 -1,49%

Total 0,29 0,29 -0,25%

Font: Càlculs realitzats per lavola a partir de les dades per l’Ajuntament i les dades obtingudes de l’Agència de Residus de Catalunya

Les emissions del sector residus tenen una tendència a la baixa a diferència

de les emissions totals del sector.

5. EMISSIONS SECTOR AIGUA

En el cas de les emissions del cicle de l’aigua, les emissions associades a la

potabilització han patit un augment del 14,73% en el període 2005-2007

mentre que en el mateix període i en el cas de les emissions associades a la

depuració de les aigües residuals del municipi ha disminuït un 6,64%.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

t. C

O2 S

EC

TO

R R

ES

IDU

S

Residus

Transport (CL)

CL0,59%

Residus99,41%

t. CO2 SECTOR RESIDUS, ANY 2005CL

1,84%

Residus98,16%

t. CO2 SECTOR RESIDUS, ANY 2007

63

DOCUMENT I: PAES


Taula 48 Evolució de les emissions de GEH del sector aigua per fonts

t. CO2 eq

SECTOR

RESIDUS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Bombeig 23

- - - - - - - - -

ETAP 353,88 753,30 698,54 626,97 527,40 594,50 576,64 682,09 14,73%

EDAR 1.000,38 989,32 676,26 593,60 590,10 735,41 619,21 686,57 -6,64%

Total 1.354,26 1.742,62 1.374,79 1.220,57 1.117,50 1.329,92 1.195,85 1.368,66 2,91%

Font: Càlculs realitzats a partir de les dades per l’Ajuntament

Figura 29 Evolució de les emissions de GEH del sector aigua i distribució per

fonts

Comentar que a l’any 2005 un 55,3% de les emissions associades al cicle

de l’aigua són responsabilitat de la depuració d’aigües residuals del municipi

i un 44,7% de la potabilització. Els valors es mantenen similars per l’any

2007, augmentant lleugerament el % d’emissions associades a la ETAP com

23 L’Ajuntament no disposa de dades desglossades del consum energètic associat al bombeig

d’aigua potable pel municipi. Aquest es troba inclòs en altres pòlisses. No s’han pogut computar doncs les seves emissions per separat.

0

500

1.000

1.500

2.000

20

00

20

02

20

04

20

06

t. C

O2

SEC

TOR

AIG

UA

EDAR

ETAP

BOMBEIG

44,70%

55,30%

0,00%

t. CO2 SECTOR AIGUA, ANY 2005

ETAP

EDAR

BOMBEIG

49,84%50,16%

0,00%

t. CO2 SECTOR AIGUA, ANY 2007

ETAP

EDAR

BOMBEIG

64

a conseqüència d’una reducció de l’aigua potable de pous i un augment de

l’aigua subministrada per ATLL al municipi.

Taula 49 Evolució de les emissions de GEH per càpita del sector aigua per

fonts

t. CO2 eq/hab.

SECTOR AIGUA 2005 2007 Variació 05-07

Bombeig - - -

ETAP 0,017 0,019 12,25%

EDAR 0,021 0,019 -8,66%

Total 0,037 0,037 0,69%

Font: Càlculs realitzats per lavola a partir de dades facilitades per l’Ajuntament

L’increment d’emissions del sector per càpita és menys acusat que les

emissions totals.

2.4 AVALUACIÓ DELS CONSUMS I EMISSIONS DE

GEH EN L’ÀMBIT DE L’AJUNTAMENT

El tercer àmbit d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH, tal com es

descriu a l’apartat de metodologia, fa referència a la descripció de les

emissions totals de GEH de l’Ajuntament.


associats a la totalitat de serveis, instal·lacions i equipaments municipals i en

un segon punt es detallen les emissions associades al consum energètic

descrit prèviament.

2.4.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA DE L’AJUNTAMENT

2.4.1.1 CONSUM ENERGÈTIC TOTAL DE L’AJUNTAMENT


En la tendència seguida en el període 2005-2007, s’observa un increment

dels consums de CL i d’electricitat de l’àmbit Ajuntament, en particular un

increment molt acusat dels combustibles líquids com a conseqüència de

l’ampliació de la flota de vehicles. El consum de gas natural és constant en

el període 2005-2007.

65

DOCUMENT I: PAES


Taula 50 Evolució dels consums energètics per fonts de l’Ajuntament

MWh

ÀMBIT

AJUNTAMENT

2005 2007 Variació

05-07

Electricitat 2.581,77 2.650,07 2,65%

Gas Natural 2.412,80 2.412,80 0%

CL 1.000,48 2.013,95 101,30%

GLP24

- - -

Total 5.995,05 7.076,82 18,04%


Figura 30 Evolució dels consums energètics i distribució per fonts

24 No hi ha consum de GLP en l’àmbit Ajuntament.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2005 2007

MW

H A

JU

NT

AM

EN

T

EE

GN

CL

GLP

43,07%

40,25%

16,69%

MWh AJUNTAMENT, ANY 2005

EE

GN

CL

GLP

37,45%

34,09%

28,46%


EE

GN

CL

GLP

66

A l’any 2005 l’electricitat suposa el 43,07% del consum energètic de

l’Ajuntament, seguida del gas natural i en menys mesura dels CL.

En canvi per l’any 2007 es produeix una disminució del percentatge de

l’electricitat en un 37,45% degut al fort increment del percentatge de CL.

Taula 51 Evolució dels consums energètics per càpita de l’Ajuntament per fonts

MWh/hab

AJUNTAMENT 2005 2007 Variació 05-07

Electricitat 0,0720 0,0723 0,43%

Gas Natural 0,0673 0,0658 -2,16%

CL 0,0279 0,0549 96,95%

GLP - - -

Total 0,17 0,19 15,49%


L’increment del consum energètic de l’Ajuntament per càpita és menys

acusat que les emissions totals.

2. PER SECTORS

Els consums energètics associats a l’Ajuntament, es troben inclosos dins del

sector serveis a nivell de municipi. Aquests han experimentat un creixement

del 18,04% en el període 2005-2007. El sector que ha experimentat un

major creixement dels seus consums energètics ha estat la flota de vehicles

(tant municipal com externalitzada) amb un increment del 184,83% i 95,83%

respectivament.

Pel que fa a les emissions associades als semàfors ha sigut impossible

disposar de la informació necessària per realitzar el còmput de consum i

emissions associades.

67

DOCUMENT I: PAES


Taula 52 Evolució dels consums energètics per serveis de l’Ajuntament

MWh

ÀMBIT AJUNTAMENT 2005 2007

Variació

05-07

Enllumenat

públic 820,80 820,80 0%

Semàfors25

- - -

Equipaments 4.173,78 4.242,07 1,64%

Flota de

vehicles

municipals

73,36 208,94 184,83%

Flota de

vehicles

externalitzats

688,81 1.348,88 95,83%

Transport

públic 238,31 456,12 91,40%

Bombeig26

- - -

Total 5.995,05 7.076,82 18,04%



25 L’Ajuntament no disposa de dades desglossades del consum energètic associat als

semàfors del municipi. Aquest es troba inclòs en altres pòlisses. 26 L’Ajuntament no disposa de dades desglossades del consum energètic associat al bombeig

d’aigua potable pel municipi. Aquest es troba inclòs en altres pòlisses.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

20

05

20

07

MW

H A

JUN

TAM

ENT

Enllumenat públic

Equipaments

Flota de vehicles municipalsFlota de vehicles externalitzatsBombeig

Transport públic

68

Si s’analitzen més detalladament la distribució de consums dins del global

de l’Ajuntament per l’any 2005, la major part del consum energètic prové del

servei d’equipaments de l’Ajuntament amb un 69,62%. Seguidament es

troba l’enllumenat públic i la flota de vehicles externalitzats amb

percentatges de 13,69% i 11,49% respectivament. Per tant, són aquests

punts on l’Ajuntament hauria de centralitzar els esforços per tal de reduir el

consum energètic i millorar la seva eficiència.

L’any 2007 el consum en flota externa incrementa la seva proporció degut a

la seva ampliació, en vehicles de serveis de jardineria i recollida de residus.

Taula 53 Evolució dels consums energètics per càpita de l’Ajuntament per

sectors

MWh/hab


Enllumenat públic 0,023 0,022 -2,16%

Semàfors - - -

Equipaments 0,116 0,116 -0,56%

Flota de vehicles

municipals 0,002 0,006 178,68%

Flota de vehicles

externalitzats 0,019 0,037 91,60%

Transport públic 0,007 0,012 87,26%

Bombeig - - -

Total 0,17 0,19 16,56%


Enllumenat públic

13,69%

Equipaments69,62%

Flota de vehicles

municipals1,22%

Flota de vehicles

externalitzats11,49% Transport

públic3,98%


Enllumenat públic

11,60%

Equipaments59,94%

Flota de vehicles

municipals2,95%

Flota de vehicles

externalitzats19,06%

Transport públic6,45%


69

DOCUMENT I: PAES


2.4.1.2 CONSUM ENERGÈTIC PER SECTORS

1. CONSUMS EN L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Taula 54 Indicadors energètics de l’enllumenat municipal

MWh

ENLLUMENAT PÚBLIC 2005 2007

Variació

05-07

kWh 820,80 820,80 0%

kWh/hab. 0,023 0,022 -2,16%

Habitants 35.864 36.656 2,21%

kWh/punts de llum 0,134 0,134 0%

Punts de llum 6.125 6.125 0%

Font: Dades facilitades per l’Agència Local de l’Energia d’Osona

La variació del 2005 al 2007 dels indicadors energètics d’enllumenat públic

ha estat a la baixa, amb un 2,16%, ja que els punts de llum s’han considerat

constants en el període 2005-2007 i iguals al valor de l’any 2008, i la

població ha augmentat.

Taula 55 Llistat de quadres d’enllumenat públic

CONSUMS

2005

(kWh)

CONSUMS

2007

(kWh)

Punts de

llum

2005

Punts de

llum

2007

Quadres

2005

Quadres

2007

Làmpada

majoritària

%

2005

%

2007

820.798,00 820.798,00 6125 6125 87 87 Vapor de sodi alta

pressió 85,78 68,95

Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de Vilafranca

2. CONSUM EN SEMÀFORS Pel que fa a les emissions associades als semàfors ha sigut impossible disposar de la informació necessària per realitzar el còmput de consum i emissions associades.

3. CONSUM EN EQUIPAMENTS MUNICIPALS

Els consums energètics associats als equipaments municipals han

experimentat un creixement del 1,64% durant el període 2005-2007. Cal

destacar que totes les tipologies d’equipaments (administració, educatius,

esportius i socioculturals), excepte la d’altres edificis han incrementat els

seus consums.

En aquest sentit, els equipaments que presenten un major increment dels

seus consums han estat els centres educatius amb un creixement del

6,53%.

70

Per altra banda han disminuït un 10,84% el consum dels equipaments dins

de la categoria altres.

El consum de gas natural no ha variat entre 2005 i 2007. No hi ha consum

de GLP ni de CL.

Taula 56 Evolució dels consums energètics dels equipaments municipals

MWh

EQUIPAMENTS

MUNICIPALS

Electricitat Gas Natural TOTAL Variació

05-07 2005 2007 2005 2007 2005 2007

Ajuntament27

98,38 103,94 42,88 42,88 141,26 146,82 3,94%

Administració

i oficines 484,05 514,81 124,19 124,19 608,24 639,00 5,06%

C. educatius 271,83 338,91 755,77 755,77 1.027,60 1.094,68 6,53%

C. esportius 220,65 242,17 552,57 552,57 773,22 794,74 2,78%

C.

socioculturals 316,38 356,56 413,43 413,43 729,81 770,00 5,51%

Altres edificis 369,70 272,87 523,96 523,96 893,66 796,83 -10,84%

Total 1.760,98 1.829,27 2.412,80 2.412,80 4.173,78 4.242,07 1,64%

Font: Dades facilitades per l’Agència Local de l’Energia d’Osona

Figura 32 Evolució dels consums energètics de l’Ajuntament i distribució per

equipaments

27 Correspon a la Casa de la Vila.

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

2005 2007 2005 2007

Electricitat Gas Natural

MWh per tipologia d'equipaments

Altres edificis

Centres socioculturals

Centres esportius

Centres educatius

Administració i oficines

Ajuntament

71

DOCUMENT I: PAES


Taula 57 Evolució dels consums energètics per càpita de l’Ajuntament per

equipaments

MWh/hab


Ajuntament 0,004 0,004 1,61%

Administració i

oficines 0,017 0,017 2,70%

C. educatius 0,029 0,030 4,14%

C. esportius 0,022 0,022 0,48%

C. socioculturals 0,020 0,021 3,14%

Altres edificis 0,249 0,022 -12,84%

Total 0,116 0,116 -0,64%


El lleuger increment del consum energètic de l’Ajuntament per càpita és

menys acusat que les emissions totals.

Ajuntament3%


15%

Centres educatius

25%Centres esportius

19%


17%

Altres edificis21%

MWh per tipologia d'equipaments, any 2005

Ajuntament3%


15%

Centres educatius

26%Centres

esportius19%


18%

Altres edificis19%

MWh per tipologia d'equipaments, any 2007

72

Eficiència energètica dels equipaments municipals

Taula 58 Evolució de l’indicador kWh/m2 dels equipaments municipals

kWh/m2

EQUIPAMENTS MUNICIPALS

Superfície

total

(m2)

2005 2007 Variació

05-07

Ajuntament 1.596,88 88,46 91,94 3,94%

Administració i oficines 8.622,62 70,54 77,40 9,72%

C. Educatius 21.870,64 46,59 51,61 9,84%

C. Socioculturals 11.175,71 91,95 95,63 4,00%

C. Esportius28

- - - -

Altres Edificis 38.801,46 19,93 18,56 -6,87%

TOTAL 68.204,72 61,19 64,30 5,07%

Tots els ratis de les diferents tipologies d’equipaments experimenten un

creixement del 2005 al 2007 menys altres edificis. Caldrà fer un seguiment

d’aquests ratis i prendre les mesures pertinents per tal d’invertir la tendència.

Per altra banda el rati d’administració i oficines és elevat i caldrà reduir-lo.

Amb l’objectiu de tenir clar quins equipaments s’han considerat dins de cada

categoria es presenta una taula resum amb els consums energètics pel 2005

i 2007.

28 No es disposa de la superfície total dels centres esportius.

73

DOCUMENT I: PAES


Taula 59 Llistat equipaments municipals i evolució del seu consum associat

EQUIPAMENTS

TIPOLOGIA

CONSUM EE

(kWh)

CONSUM GN

(kWh)

2005 2007 Variació

05-07 2005 2007

Variació

05-07

ESCOLA ARSENAL/EDIFICI

TRINITARIS SOCIOC 29.265 43.248 47,78% 24.270 24.270 0%

ESCORXADOR SOCIOC 35.870 40.220 12,13% 132.709 132.709 0%

CASAL FESTA MAJOR SOCIOC 12.067 10.375 -14,02% - - -

BIBLIOTECA TORRAS I

BAGES SOCIOC 85.230 81.464 -4,42% 54.155 54.155 0%

ATENEU MUNICIPAL SOCIOC 108.790 128.294 17,93% 94.166 94.166 0%

CAPELLA SANT JOAN SOCIOC 1.723 5.592 224,55% - - -

TEATRE CAL BOLET SOCIOC 25.935 30.806 18,78% 105.503 105.503 0%

ERMITA SANT PAU PACS SOCIOC 336 90 -73,21% - - -

ARXIU COMARCAL ADMIN 76.933 96.315 25,19% - - -

CASA DE LA VILA ADMIN 98.378 103.943 5,66% 42.877 42.877 0%

MERCAT SANT SALVADOR ALTRES 34.001 45.675 34,33% - - -

UNITAT DE

SERVEIS/POLICIA LOCAL ADMIN 96.439 125.195 29,82% 102.637 102.637 0%

GIMNAS MUNICIPAL.

ESPIRALL ESPORT 6.404 9.972 55,72% 28.614 28.614 0%

ASSOCIACIÓ DE VEINS

ESPIRALL SOCIOC 4.050 2.662 -34,27% 2.630 2.630 0%

MERCAT LA PELEGRINA ALTRES 29.020 29.615 2,05% - - -

EDIFICI CEMENTIRI ALTRES 85.501 7.074 -91,73% - - -

LOCAL FERRERS, 54 ADMIN 341 487 42,82% - - -

LOCALS PLAÇA DR.

BONET, 13 ADMIN 4.869 5.358 10,04% - - -

LOCAL HABITATGE ADMIN 15.268 12.549 -17,81% - - -

LOCAL ESTACIÓ, 4 BAIXOS ADMIN 704 0 -100% - - -

BENESTAR SOCIAL ADMIN 87.691 98.357 12,16% - - -

MERCAT DE LA CARN ALTRES 15.100 8.517 -43,60% - - -

ANTICS JUTJATS ADMIN 50.795 47.403 -6,68% 5.733 5.733 0%

CRTA MOJA 9, ASSOCIACIO

VEINS SOCIOC 330 250 -24,24% - - -

CRTA. MOJA Nº 9,

L'ESPIGA ADMIN 5.979 6.790 13,56% - - -

CAMPANAR SANTA MARIA SOCIOC 6.661 2.015 -69,75% - - -

SERVEIS D'URBANISME ADMIN 39.795 33.837 -14,97% - - -

EUGENI D'ORS, 27 BAIXOS

INTER ADMIN 5.462 5.204 -4,72% - - -

ASOCIACIO VEINS-

MARGAROLA, 7 SOCIOC 3.931 4.494 14,32% - - -

LOCAL SANT BERNAT, 14

1r 1a ADMIN 12.649 2.317 -81,68% - -

74

EQUIPAMENTS

TIPOLOGIA

CONSUM EE

(kWh)

CONSUM GN

(kWh)

2005 2007 Variació

05-07 2005 2007

Variació

05-07

PATRONAT DE COMERÇ I

TURISME ADMIN 22.644 16.763 -25,97% - - -

LOCAL A - TOSSA DE MAR,

11- 13 ADMIN 0 127 - - - -

LOCAL VILA JOVE SOCIOC 2.187 3.818 74,58% - - -

CENTRE RECERCA I

REFER#NCIA ADMIN 6.255 13.987 123,61% - - -

CARRER SANT BERNAT /

CLASCAR ADMIN 770 590 -23,38% - - -

GRAUPERE, 42 - ESCALA ADMIN 6.180 5.244 -15,15% - - -

EDIFICI VIA PUBLICA ADMIN - 13.495 - - - -

VILAFRANCA VIRTUAL ADMIN 51.273 30.793 -39,94% 15.819 15.819 0%

CABINA MEDI AMBIENT ALTRES - 4.181 - - - -

LOCAL ASSOCIACIO VEINS

LA GIRA SOCIOC - 3.235 - - - -

LLAR D'INFANTS

ANXENETA EDUC 8.553 7.426 -13,18% 24.261 24.261 0%

CENTRE OBERT la

finestra EDUC 1.405 1.447 2,99% 38.996 38.996 0%

COL·LEGI MAS I PARERA EDUC 43.221 47.454 9,79% 9.968 9.968 0%

COL·LEGI ESTALELLA

GRAELLS EDUC 33.997 36.527 7,44% 124.228 124.228 0%

COL·LEGI CRISTOFOL

MESTRES EDUC 54.049 83.722 54,90% 230.342 230.342 0%

GUARDERIA LOLA

ANGLADA EDUC 7.062 7.028 -0,48% - - -

COL·LEGI PAU BOADA EDUC 38.949 41.455 6,43% - - -

COL·LEGI BALTA ELIES EDUC 41.111 48.819 18,75% 228.825 228.825 0%

GUARDERIA SOL SOLET EDUC 25.371 21.300 -16,05% - - -

GUARDERIA EL PARQUET EDUC 18.111 43.730 141,46% 99.150 99.150 0%

PAVELLO ESPORT (La

Gamba) ESPORT 34.950 64.900 85,69% 106.840 106.840 0%

CAMP FUTBOL ESPIRALL ESPORT 18.512 21.227 14,67% 45.093 45.093 0%

PAVELLO FIRAL ESPORT 51.872 61.575 18,71% 372.025 372.025 0%

CAMP FUTBOL N1 ESPORT 58.340 32.420 -44,43% - - -

POLIESPORT MUNICIPAL ESPORT 39.746 34.248 -13,83% - - -

PISTA ATLETISME ESPORT 10.822 17.829 64,75% - - -

BAR VESTIBUL ZONA

ESPORTIVA ALTRES 14.950 14.820 -0,87% - - -

PARC AGORA ALTRES 83.851 69.322 -17,33% - - -

FASSINA ALTRES 90.968 79.345 -12,78% 523.958 523.958 0%

ALBERG JUVENIL ALTRES 16.309 14.322 -12,18% - - -

Total 1.760.975 1.829.267 3,88% 2.412.800 2.412.800 -

Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

75

DOCUMENT I: PAES


4. CONSUMS EN FLOTA VEHICLES MUNICIPALS

En referència al nombre de vehicles l’Ajuntament ha incrementat en 8 vehicles del

2005 al 2007.

Taula 60 Nombre de vehicles de la flota pròpia

Any 2005 Any 2007

12 vehicles de la policia:

6 turismes (biodièsel)

4 motos (benzina)

1 furgoneta (biodièsel)

1 grua (biodièsel)

1 vehicle d’altres serveis:

1 furgoneta (gasoil)

19 vehicles de la policia:

7 turismes (biodièsel)

8 motos (benzina)

2 furgonetes (biodièsel)

2 grues (biodièsel)

2 vehicles d’altres serveis

2 furgonetes (gasoil)

Total: 13 vehicles Total: 21 vehicles

Si analitzem l’evolució dels consums energètics associats a la flota de vehicles

municipals pels anys 2005-2007, aquests han incrementat els consums a les 286,55%.

Taula 61 Evolució del consum energètic de la flota de vehicles municipals

MWh

FLOTA VEHICLES

MUNICIPALS

2005 2007 Variació

05-07

Policia 61,43 187,27 204,86%

Altres 11,93 21,68 81,69%

Total 73,36 208,94 286,55%


Figura 33 Evolució dels consums energètics de la flota de vehicles

0

100

200

300

2005 2007

MWh FLOTA VEHICLES MUNICIPALS

Altres

Policia

83,74%

16,26%

DISTRIBUCIÓ NÚMERO DE VEHICLES DE LA FLOTA MUNICIPAL, ANY 2005

Policia

Altres 89,63%

10,37%

DISTRIBUCIÓ NÚMERO DE VEHICLES DE LA FLOTA MUNICIPAL, ANY 2007

Policia

Altres

76

Taula 62 Evolució dels consums energètics per càpita de la flota de vehicles municipals

MWh/hab

FLOTA VEHICLES

MUNICIPALS

2005 2007 Variació 05-07

Policia 0,0017 0,0051 198,28%

Altres 0,0003 0,0006 77,76%

Total 0,0020 0,0057 178,68%


L’increment del consum energètic de l’Ajuntament per càpita és lleugerament menys

acusat que les emissions totals de la flota municipal.

5. CONSUMS EN FLOTA VEHICLES SERVEIS EXTERNALITZATS

Les dades de consums energètics associats a la flota de vehicles externalitzats es

corresponen amb els consums associats a la recollida de residus municipals, de neteja

viària i jardineria.

Si analitzem l’evolució dels consums energètics associats a la flota de vehicles

externalitzats pels anys 2005-2007, aquests han incrementat els consums a les

426,14%.

Taula 63 Nombre de vehicles de flota de serveis externalitzats i evolució del seu consum

energètic

2005 2007

MWh

FLOTASERVEIS

EXTERNALITZATS

2005 2007 Variació

05-07

4 vehicles per

jardineria:

1 camió (biodièsel)

2 furgonetes

(gasoil)

1 furgoneta

(biodièsel)

8 vehicles de

recollida de residus:

8 camions (gasoil)

14 vehicles de

neteja viària:

9 furgonetes

(gasoil)

5 camions (gasoil)

13 vehicles per

jardineria:

8 camions

(biodièsel)

2 furgonetes

(gasoil)

3 furgonetes

(biodièsel)

12 vehicles de

recollida de residus:

11 camions (gasoil)

1 furgoneta (gasoil)

14 vehicles de

neteja viària:

9 furgonetes

(gasoil)

5 camions (gasoil)

Jardineria 43,21 133,95 210,03%

Recollida

residus 229,23 724,62 216,11%

Neteja viària 416,37 490,31 17,76%

Total: 26 vehicles Total: 39 vehicles Total 688,81 1.348,88 426,14%


77

DOCUMENT I: PAES


2.4.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L’ÀMBIT DE

L’AJUNTAMENT

2.4.2.1 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS TOTALS DE L’AJUNTAMENT

1. PER FONTS

Taula 64 Evolució de les emissions totals de l’Ajuntament per fonts

t. CO2 eq.


Variació

05-07

Electricitat 1.241,83 1.173,98 -5,46%

Gas Natural 487,39 487,39 0%

CL 265,59 533,01 100,69%

GLP29

- - -

Total 1.973,32 2.153,41 10%


S’observa que la variació entre 2005 i 2007 és a l’alça amb un 10% degut al fort

increment del consum de combustibles líquids i, per tant, de les emissions associades.

En les emissions de GEH associades a l’activitat de l’Ajuntament de l’any 2005 el

consum elèctric és el responsable del 62,25% d’aquestes i el gas natural del 24,43%.

En el 2007 disminueix el consum elèctric al 53,50% i augmenta el consum de CL fins a

un 24,29%.

29 No hi ha consum de GLP en l’àmbit Ajuntament.

78

Figura 34 Evolució de les emissions i distribució per fonts

Taula 65 Evolució de les emissions de l’Ajuntament per càpita i per fonts

t. CO2 eq./ hab

ÀMBIT AJUNTAMENT 2005 2007 Variació 05-07

Electricitat 0,035 0,032 -7,51%

Gas Natural 0,0136 0,0133 -2,16%

CL 0,007 0,015 96,35%

GLP - - -

Total 0,056 0,060 7,63%


L’increment de les emissions totals de l’Ajuntament per càpita és lleugerament menys


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

2005 2007

t. C

O2 A

JU

NT

AM

EN

T

EE

GN

CL

GLP

62,25%

24,43%

13,31%

t. CO2 AJUNTAMENT, ANY 2005

EE

GN

CL

GLP

53,50%

22,21%

24,29%


EE

GN

CL

GLP

79

DOCUMENT I: PAES


2. PER SECTORS

Les emissions de l’Ajuntament en el període 2005-2007, han patit un increment del

10%. L’increment ve donat per l’augment del transport (flota municipal, externa i

transport públic).


t. CO2 eq.


Variació

05-07


Semàfors30

- - -

Equipaments 1.334,41 1.297,75 -2,75%

Flota vehicles

municipals 18,61 52,81 183,78%

Flota serveis



Bombeig31

- - -

Total 1.994,81 2.194,37 10,00%


Esmentar que la distribució de les emissions municipals per a l’any 2005 es deuen

principalment als equipaments municipals, que representen el 66,89%, l’enllumenat

públic representa el 19,79%.

Esmentar que les emissions associades a semàfors i bombeig són nul·les per manca

de dades de consum.

30 L’Ajuntament no disposa de dades desglossades del consum energètic associat als semàfors del

municipi. Aquest es troba inclòs en altres pòlisses. No s’han pogut computar doncs les seves emissions per separar. 31 L’Ajuntament no disposa de dades desglossades del consum energètic associat al bombeig d’aigua

potable pel municipi. Aquest es troba inclòs en altres pòlisses. No s’han pogut computar doncs les seves emissions per separar.

80

Figura 35 Evolució de les emissions i distribució per sectors

Taula 67 Evolució de les emissions de l’Ajuntament per càpita i per sectors

t. CO2 eq./ hab

ÀMBIT AJUNTAMENT 2005 2007 Variació 05-07


Semàfors - - -

Equipaments 0,037 0,035 -4,85%

Flota vehicles

municipals 0,001 0,001 177,65%

Flota serveis



Bombeig - - -

Total 0,056 0,060 7,63%


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

20

05

20

07

t. C

O2

AJU

NTA

MEN

T

Enllumenat públic

Equipaments

Flota de vehicles municipals

Flota de vehicles externalitzats

Bombeig

Transport públic

Enllumenat públic

19,79%

Equipaments66,89%

Flota de vehicles

municipals0,93%

Flota de vehicles

externalitzats9,19%

Transport públic3,19%


Enllumenat públic

16,57%

Equipaments59,14%

Flota de vehicles

municipals2,41%

Flota de vehicles

externalitzats16,33% Transport

públic5,55%


81

DOCUMENT I: PAES


2.4.2.2 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS PER SECTORS

1. EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Les emissions de l’enllumenat presenten un descens en el període 2005-2007 del

7,90%. Si observem el rati de t. CO2/punt de llum, aquest també ha disminuït en un

7,90%. Això es deu a què, malgrat que el nombre de punts de llum s’ha considerat

constant en 2005-2007, el factor d’emissió de l’electricitat ha disminuït.

Taula 68 Evolució de les emissions de GEH de l’enllumenat municipal

t. CO2 eq. ENLLUMENAT

PÚBLIC 2005 2007

Variació

05-07

t. CO2 eq. 394,80 363,61 -7,90%

t. CO2 eq./hab. 0,011 0,010 -7,90%

Habitants 35.864 36.656 2,21%

t. CO2 eq./punts de

llum 0,064 0,059 -7,90%

Punts de llum 6.125 6.125 0%


2. EMISSIONS DELS SEMÀFORS

Tal com ja s’ha esmentat més amunt no es disposa de dades del consum dels

semàfors, per tant no s’ha pogut calcular les emissions associades.

3. EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

En relació a les emissions dels equipaments municipals en el període 2005-2007,

aquestes han patit una lleugera disminució en el període, sent aquesta del 2,75%. La

tipologia d’equipaments d’altres edificis és la que presenta major disminució en el

període amb un 20,07%.

82

Taula 69 Evolució de les emissions dels equipaments municipals

t. CO2 eq.

EQUIPAMENTS

MUNICIPALS

Electricitat Gas Natural TOTAL Variació

05-07 2005 2007 2005 2007 2005 2007

Ajuntament 47,32 46,05 8,66 8,66 55,98 54,71 -2,27

Administració i

oficines 232,83 228,06 25,09 25,09 257,91 253,15 -1,85

C. educatius 130,75 150,14 152,67 152,67 283,42 302,80 6,84

C. esportius 106,13 107,28 111,62 111,62 217,75 218,90 0,53

C.

socioculturals 152,18 157,96 83,51 83,51 235,69 241,47 2,45

Altres edificis 177,83 120,88 105,84 105,84 283,67 226,72 -20,07

Total 847,03 810,37 487,39 487,39 1.334,41 1.297,75 -2,75


Figura 36 Evolució de les emissions de GEH i distribució per equipaments

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

2005 2007 2005 2007

Electricitat Gas Natural

t CO2 Ajuntament per tipologia d'equipaments

Altres edificis


Centres esportius

Centres educatius


Ajuntament

Ajuntament4,20%


19,33%

Centres educatius21,24%

Centres esportius16,32%

Centres sociocultur

als17,66%

Altres edificis21,26%

t CO2 per tipologia d'equipaments, any 2005

Ajuntament4,22%


19,51%

Centres educatius23,33%

Centres esportius16,87%

Centres sociocultur

als18,61%

Altres edificis17,47%

t CO2 per tipologia d'equipaments, any 2007

83

DOCUMENT I: PAES


Taula 70 Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament per càpita i per equipaments

t. CO2 eq./ hab

EQUIPAMENTS MUNICIPALS 2005 2007 Variació 05-07

Ajuntament 0,0016 0,0015 -4,47

Administració i

oficines 0,0072 0,0069 -4,05

C. educatius 0,0079 0,0083 4,44

C. esportius 0,0061 0,0060 -1,73

C. socioculturals 0,0066 0,0066 0,15

Altres edificis 0,0079 0,0062 -21,87

Total 0,0372 0,0354 -4,93


4. EMISSIONS DE LA FLOTA DE VEHICLES MUNICIPALS

Si analitzem l’evolució de les emissions associades a la flota de vehicles municipals

per als anys 2005-2007, aquestes han incrementat molt considerablement en un

286,55% degut a la incorporació de nous vehicles de l’Ajuntament.

Taula 71 Evolució de les emissions de GEH de la flota de vehicles municipals

t. CO2 eq.

FLOTA VEHICLES

MUNICIPALS

2005 2007 Variació

05-07

Policia 15,42 47,02 204,86%

Altres 3,19 5,79 81,69%

Total 18,61 52,81 286,55%


Figura 37 Evolució de les emissions de GEH i distribució per departaments

0

10

20

30

40

50

60

2005 2007

t CO2 FLOTA VEHICLES MUNICIPALS

Altres

Policia

84

Taula 72 Evolució de les emissions de GEH de la flota de vehicles municipals per càpita

t. CO2 eq./ hab

FLOTA VEHICLES

MUNICIPALS

2005 2007 Variació 05-07

Policia 0,0004 0,0013 198,28%

Altres 0,0001 0,00016 77,76%

Total 0,0005 0,0014 177,65%


L’increment de les emissions de la flota de vehicles municipals per càpita és menys


5. EMISSIONS DE LA FLOTA DE VEHICLES DE SERVEIS EXTERNALITZATS Amb consonància amb les dades de partida de consums energètics, les dades de

d’emissions a la flota associades a la flota de vehicles externalitzats es corresponen

amb les emissions associades a la recollida de residus, neteja viària i jardineria.

Aquestes han augmentat en el període 2005-2007 d’un 426,14% degut a la

incorporació de vehicles de servei de jardineria i recollida de residus.

Taula 73 Evolució de les emissions de GEH de la flota dels serveis externalitzats

t. CO2 eq

FLOTASERVEIS

EXTERNALITZATS

2005 2007 Variació 05-07

Jardineria 10,97 34,02 210,03%

Recollida residus 61,21 193,47 216,11%

Neteja viària 111,17 130,91 17,76%

Total 183,35 358,41 426,14%


Taula 74 Evolució de les emissions de GEH per càpita de la flota de serveis externalitzats

t. CO2 eq /hab


Jardineria 0,0003 0,0009 203,33%

Recollida residus 0,0017 0,0053 209,28%

Neteja viària 0,0031 0,00 15,21%

Total 0,0051 0,0098 91,26%


Les emissions per càpita de la flota de serveis externalitzats augmenta menys

dràsticament que en les emissions totals.

85

DOCUMENT I: PAES


2.5 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA INFERIOR A 20 MW

No es contempla la producció d’energia del municipi de Vilafranca del Penedès ja que,

tot i produir energia solar fotovoltaica, aquesta és molt poc significativa.

2.5.1 PRODUCCIÓ EN L’ÀMBIT MUNICIPI

2.5.1.1 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA

Taula 75 Evolució de la producció local d’energia

MWh

ÀMBIT

MUNICIPI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Fotovoltaica - - - - - - - - -

Tèrmica - - - - - - - - -

Hidràulica - - - - - - - - -

Altres

(cogeneració) - - - - - - - - -

Total - - - - - - - - -

Segons les dades procedents de l’ICAEN es mostra a la següent taula les

instal·lacions de producció d’energia que existeixen en el municipi en el període 2000-

2007.

Taula 76 Caracterització de les instal·lacions renovables a Vilafranca del Penedès

TIPUS D’ENERGIA

RENOVABLE PARÀMETRE 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Instal·lacions

fotovoltaiques

Núm. Instal. 0 0 1 1 1 1 2 3

Pot. Instal. (kW)

0 0 5 5 5 5 10 12,5

Instal·lacions

cogeneració i

grups

electrògens

Núm. Instal. 0 1 1 1 0 0 0 0

Pot. Instal. (kW)

0 85 85 85 0 0 0 0

Font: Dades facilitades per l’ICAEN

Taula 77 Evolució del grau d’auto abastament amb energies renovables

% ENERGIES

RENOVABLES

ÀMBIT

MUNICIPI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Fotovoltaica - - - - - - - - -

Tèrmica - - - - - - - - -

Hidràulica - - - - - - - - -

Total - - - - - - - - -

86

Taula 78 Evolució del grau d’auto abastament amb recursos locals

% RECURSOS

LOCALS

ÀMBIT MUNICIPI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Altres

(Cogeneració) - - - - - - - -

Total - - - - - - - -

2.5.1.2 ESTALVI D’EMISSIONS PER LA PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA EN

L’ÀMBIT MUNICIPI

Taula 79 Evolució de l’estalvi d’emissions de la producció local d’energia

t. CO2 eq.

ÀMBIT

MUNICIPI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Fotovoltaica - - - - - - - -

Hidràulica - - - - - - - -

Altres

(cogeneració) - - - - - - - -

Total - - - - - - - -

En no tenir en compte la producció local d’energia, no es computa un estalvi

d’emissions.

2.5.2 PRODUCCIÓ EN L’ÀMBIT PAES

2.5.2.1 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA

La no disponibilitat de dades en relació a la producció d’energia elèctrica procedent d’instal·lacions fotovoltaiques de titularitat pública o privada del municipi no ha permès calcular aquest valor durant el període d’estudi. Pel que fa a la producció d’energia tèrmica, esmentar que les dades disponibles d’energia solar tèrmica produïda representen un percentatge mínim en relació amb l’energia consumida pel municipi. Taula 80 Evolució de la producció local d’energia

MWh

ÀMBIT PAES 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07


Tèrmica - - - - - - - -

Hidràulica - - - - - - - -

Altres

(cogeneració) - - - - - - - -

Total - - - - - - - -

87

DOCUMENT I: PAES



TIPUS D’ENERGIA


Instal·lacions

fotovoltaiques

Núm. Instal. - - - - - - - -

Pot. Instal. (kW)

- - - - - - - -

Cogeneració i

grups

electrògens

Núm. Instal. - - - - - - - -

Pot. Instal. (kW)

- - - - - - - -


% ENERGIES

RENOVABLES

ÀMBIT PAES

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07


Tèrmica - - - - - - - -

Total - - - - - - - -


% RECURSOS

LOCALS

ÀMBIT PAES

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Altres

(Cogeneració) - - - - - - - -

Total - - - - - - - -

2.5.2.2 ESTALVI D’EMISSIONS PER LA PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA EN

L’ÀMBIT PAES

Taula 84 Evolució de l’estalvi d’emissions de la producció local d’energia

t. CO2 eq.

ÀMBIT PAES 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

05-07


Cogeneració - - - - - - - -

Total - - - - - - - -

En no tenir en compte la producció local d’energia, no es computa un estalvi

d’emissions.

88

2.5.3 PRODUCCIÓ EN L’ÀMBIT DE L’AJUNTAMENT

2.5.3.1 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA DE L’AJUNTAMENT

Segons la informació disponible no hi ha cap instal·lació productora d’energia en

l’àmbit Ajuntament.

Taula 85 Evolució de la producció local d’energia de titularitat municipal

MWh

ÀMBIT

AJUNTAMENT

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07


Cogeneració - - - - - - - -

Total - - - - - - - -


TIPUS D’ENERGIA


Fotovoltaica Núm. Instal. - - - - - - - -

Pot. Instal (kWh)

- - - - - - - -


% ENERGIES

RENOVABLES

ÀMBIT

AJUNTAMENTI

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Tèrmica - - - - - - - -

Total - - - - - - - -


% RECURSOS

LOCALS

ÀMBIT

AJUNTAMENT

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Variació

05-07

Altres

(Cogeneració) - - - - - - - -

Total - - - - - - - -

2.5.3.2 EMISSIONS ESTALVIADES PER LES INSTAL·LACIONS D’ENERGIES

RENOVABLES DE L’AJUNTAMENT

Segons la informació disponible, no existeixen instal·lacions fotovoltaiques o d’altres

energies renovables de generació d’energia elèctrica, en els períodes 2005-2007, pel

que no es produeix un estalvi d’emissions degut a aquestes instal·lacions.

L’Ajuntament hauria de treballar en aquest camp per augmentar la implantació de

petites instal·lacions de producció d’energia renovable.

89

DOCUMENT I: PAES


3 DIAGNOSI ENERGÈTICA ESTRATÈGICA

La diagnosi energètica estratègica pretén identificar, a partir de les dades de l’inventari

d’emissions i els fluxos energètics municipals resultants, els principals sectors i

activitats consumidores d’energia i emissores de gasos d’efecte d’hivernacle i

visualitzar els principals àmbits susceptibles d’actuació que suposin una major

reducció, tant a nivell energètic com d’impacte sobre el canvi climàtic.

La diagnosi està concebuda com un element que ha de permetre a l’Ajuntament de

Vilafranca del Penedès focalitzar l’estratègia d’eficiència energètica i mitigació del

canvi climàtic, donant així resposta als compromisos establerts en el marc de la firma

del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses de la Unió Europea.

Finalment, destacar que l’avaluació de la situació energètica actual i tendencial del

municipi que segueix pren com a punt de referència l’àmbit funcional de l’inventari, fruït

de la necessitat de determinar l’aportació real del municipi al canvi climàtic des d’una

visió de dinamisme i funcionalitat del dia a dia, atès que serà on l’Ajuntament

disposarà de majors competències d’actuació.

90

3.1 TAULA RESUM DE L’ÀMBIT PAES

Taula 89 Emissions totals i per habitant pels tres àmbits d’estudi

TAULA RESUM ÀMBIT PAES

t. CO2 eq.

Tendència

t. CO2 eq./hab. Tendència

05-07 2005 2007 2005 2007

Població 35.864 36.656 2,21% - - - -

Emissions àmbit municipi

Total emissions municipi 190.889,62 184.611,16 -3,29% 5,323 5,036 -5,38%

Emissions àmbit PAES

Pe

r fo

nts

Energia elèctrica 61.876,80 60.947,48 -1,50% 1,725 1,663 -3,63%

Gas Natural 20.321,20 17.622,83 -13,28% 0,567 0,481 -15,15%

Combustibles líquids 63.570,49 66.117,85 4,01% 1,773 1,804 1,76%

GLP 2.243,04 1.917,94 -14,49% 0,063 0,052 -16,34%

Pe

r s

ec

tors

Domèstic 45.703,28 41.942,02 -8,23% 1,274 1,144 -10,21%

Serveis32

40.753,78 40.198,34 -1,36% 1,136 1,097 -3,49%

Transport 60.898,76 63.590,18 4,42% 1,698 1,735 2,16%

Residus33

10.325,87 10.527,98 1,96% 0,288 0,287 -0,25%

Cicle de l’aigua 1.329,92 1.368,66 2,91% 0,037 0,037 0,69%

Total emissions PAES 159.011,61 157.627,17 -0,87% 4,434 4,300 -3,01%

% emissions de l’àmbit PAES

respecte el total 83,30% 85,38% - - - - - -

Emissions àmbit Ajuntament

Equipaments 1.334,41 1.297,75 -2,75% 0,0372 0,0354 -4,85%

Enllumenat i semàfors34

394,80 363,61 -7,90% 0,0110 0,0099 -9,89%

Flota de vehicles (pròpia,

externalitzada i transport

públic)

265,59 533,01 100,69% 0,0068 0,0134 97,22%

Infraestructures municipals

(bombament) 35

- - - - - -

Total emissions Ajuntament 1.994,81 2.194,37 10,00% 0,055 0,059 6,77%

% emissions de l’Ajuntament

respecte l`àmbit PAES 1,25% 1,39% - - - -

Font: Càlculs realitzats per lavola a partir de diferents fonts definides en l’inventari

32 S’hi troben incloses les emissions associades a les línies de Renfe que arriben al municipi de Vilafranca

del Penedès, atès que no s’ha pogut desglossar per incorporar-ho al sector transport. 33

Inclou transport i tractament de residus. 34 L’Ajuntament no disposa de dades desglossades del consum energètic associat als semàfors. 35

L’Ajuntament no disposa de dades desglossades del consum energètic associat al bombeig d’aigua.

91

DOCUMENT I: PAES


Les emissions corresponents a l’àmbit PAES (excloent sector primari i industrial)

representen el 83,30% del municipi. En aquest sentit cal destacar que els sectors

primari i sobretot industrial tenen un pes poc important dins del municipi.

Si s’observa la tendència que han tingut les emissions de l’àmbit PAES, aquestes al

2007 han patit un lleuger descens del 0,87% respecte el 2005. Aquesta reducció és

conseqüència de la disminució de les emissions associades al sector domèstic i

serveis. El valor de les emissions per càpita també han experimentat un descens més

acusat. Aquest fet és degut a l’efecte del creixement de la població.

En referència a les emissions de l’àmbit Ajuntament, aquestes representen el 1,25%,

percentatge en el qual s’haurà d’incidir de forma directa per part de l’Ajuntament.

Si ens fixem en la tendència de l’àmbit de l’Ajuntament, aquest ha experimentat un

creixement del 10%, fruït de l’increment de les emissions de la flota de vehicles.

Figura 38 Distribució de les emissions dels àmbits d’actuació del PAES per l’any 2005

Si tenim en compte la distribució de les emissions dins dels diferents sectors, el pes

més important el tenen les emissions del sector transport, del domèstic i del serveis.

Sector domèstic28,74%

Sector serveis24,54%

Sector transport38,17%

Gestió de residus6,49%

Cicle de l’aigua0,84%

Equipaments municipals

0,84%Enllumenat

públic0,25%

Flota de vehicles pròpia0,01%

Flota de vehicles externalitzada

0,12%

92

D’acord amb les dades de l’inventari d’emissions i els àmbits d’actuació descrits, el

PAES de Vilafranca del Penedès actua sobre el 83,30% de les emissions del

municipi. En aquest sentit, el total d’emissions sobre les que actuarà a l’Ajuntament

seran de 159.011,61 t. CO2, havent-ne de reduir com a mínim 31.802,32 t. CO2

l’any 2020 per assolir l’objectiu del 20% de reducció establert en el Pacte

d’Alcaldes/Alcaldesses.

Donat que l’Ajuntament es compromet a la reducció d’emissions per càpita, l’any 2020,

les emissions per càpita de Vilafranca del Penedès s’han de reduir 0,87 t.

CO2/habitant, i per tant cal arribar a 3,55 t. CO2 per càpita.

93

DOCUMENT I: PAES


3.2 TAULA RESUM DE LA PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA

Taula 90 Producció d’energia local inferior a 20 MW i intensitat energètica local

Producció energètica

local

MWh/any Tendència

MWh/any i hab. Tendència

2005 2007 2005 2007

Sector

privat

Fonts

renovables - - - - - - -

Altres

(Cogeneració) - - - - - - -

Sector

públic

municipal

Fonts

renovables - - - - - - -

Altres - - - - - - -

Total - - - - - - -

Intensitat energètica local

(sobre PIB)

kWh/€

2005

kWh/€

2007

0,78 0,75

I. E.

Fonts

renovables - -

Altres

(Cogeneració) - -

Font: Càlculs realitzats per lavola a partir de diferents fonts definides en l’inventari

Com ja s’ha comentat anteriorment, no s’ha computat la producció local d’energia per

manca de dades. Caldrà doncs actuar en aquest camp per tal d’arribar a valors

plausibles de producció d’energia amb renovables i altres en el municipi de Vilafranca

del Penedès.

94

3.3 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI

A continuació es presenta la relació de punts forts i punts febles detectats en l’anàlisi

de les emissions totals del municipi:

AMBIT MUNICIPI

ÀMBIT

ENERGÈTIC

PUNTS FORTS

(ANY 2005)

PUNTS FEBLES

(ANY 2005)

MUNICIPI DE

VILAFRANCA

DEL

PENEDÈS

Reducció del consum energètic i del total de les emissions del municipi.

Increment de les emissions

del sector transport (per

l’augment de la flota de

vehicles).

Reducció de les emissions derivades del sector industrial.

Elevat nombre d’emissions

associat als combustibles

líquids (transport) amb un

49,85%.

Progressió descendent de les emissions per càpita.

Baixa producció local

d’energia, fruït d’una mínima

implantació en instal·lacions

de renovables.

95

DOCUMENT I: PAES


A continuació es presenta de forma sintètica les principals conclusions que s’extreuen

de l’anàlisi d’emissions de GEH dels diferents sectors de l’àmbit PAES.

ÀMBIT PAES

ÀMBIT

ENERGÈTIC

PUNTS FORTS

(ANY 2005)

PUNTS FEBLES

(ANY 2005)

MOBILITAT I

TRANSPORT

Pla de Mobilitat Urbana en

procés d’elaboració.

Increment de les emissions

del sector en el període

2005-2007. Suposen un

38,82% de les emissions

totals.

Hi arriba una línia de Rodalies

que fomenta l’ús del transport

públic. 36

Emissions principals

derivades del transport

privat, 99,5%.

Presència de xarxa de carrils

bicicleta i futura ampliació amb

el Pla de Mobilitat Urbana.

El parc mòbil del municipi

s’ha incrementat en un

8,43% del 2005 al 2007.

Existència d’un servei de

compartir cotxe

(www.vilafranca.compartir.org)

Manca de restricció de

l’aparcament de vehicles al

nucli urbà.

Bonificació del impost de

vehicles de tracció mecànica

sobre vehicles elèctrics o

bimodals.

Realització de campanyes de

sensibilització per la

ciutadania, com la celebració

del dia sense cotxes.

AIGUA

(TRACTAMENT I

POTABILITZACIÓ)

Part de l’aigua potable

procedeix de pous situats en

el municipi.

Manca de competències

directes en la gestió dels

equipaments del cicle de

l’aigua.

Baix nombre d’emissions

derivades del cicle de l’aigua.

Augment del consum

energètic associat a

l’obtenció d’aigua potable

(menys ús d’aigua de pous). Substitució progressiva del

comptador d’aforament i

penalització d’aquest en la

facturació del consum d’aigua.

36

No s’ha restat el consum de Rodalies RENFE del consum del sector serveis, ja que no es disposava de dades desglossades de consum pel municipi.

96

ÀMBIT PAES

ÀMBIT

ENERGÈTIC

PUNTS FORTS

(ANY 2005)

PUNTS FEBLES

(ANY 2005)

RESIDUS

Reducció de les emissions del

sector residus corresponents

al seu tractament en el

període 2003-2004, pel

benefici de l’aprofitament del

biogàs de l’abocador.

Augment de les emissions

del sector residus en el

període 2005-2007 per la

incorporació de nous

vehicles de recollida de

residus.

Adhesió a la campanya

“Vilafranca lliure de bosses de

plàstic”.

Manca de competències

directes en la gestió de les

instal·lacions de residus.

Recollida porta a porta pel

sector comercial per tal de

facilitar la gestió.

ENERGIA

(SECTOR

DOMÈSTIC)

Reducció de les emissions en

un 8,23% ja que disminueixen

les emissions degudes a totes

les fonts energètiques,

sobretot de gas natural i de

GLP.

Pes important del sector

(28,74%) dins de les

emissions globals del

municipi i poca capacitat

d’influència directa.

Elevat pes de les emissions

associades al consum

d’energia elèctrica en el

sector, 54,96%.

Important implantació de

sistemes de calefacció

elèctrics, en contra de

sistemes de gas natural

menys contaminants.

ENERGIA

(SECTOR

SERVEIS)

S’observa una lleugera

reducció de les emissions

associades al sector serveis

en el període 2005-2007.

Elevat pes de les emissions

associades al consum

d’energia elèctrica en el

sector, 88,74%.

Disminució important del

consum de CL i GLP en el

sector serveis en el període

2005-2007.

Absència d’accions per

fomentar l’ús racional de

l’energia en el sector.

Existència d’un programa

d’Orientació pels Equipaments

Comercials (POEC) de la

població.

Existència de l’associació de

comerciant de Vilafranca del

Penedès on tramiten els

diferents ajuts i subvencions

existents.

97

DOCUMENT I: PAES


ÀMBIT PAES

ÀMBIT

ENERGÈTIC

PUNTS FORTS

(ANY 2005)

PUNTS FEBLES

(ANY 2005)

PRODUCCIÓ

D’ENERGIA

ELÈCTRICA

Condicions climàtiques

favorables per instal·lar

panells fotovoltaics.

Elevat cost d’inversió per la

creació i condicionament de

les instal·lacions.

Existència de diferents tipus

de subvencions per a la

producció d’energies

renovables.

Presència nul·la

d’instal·lacions

fotovoltaiques en edificis

municipals.

Disponibilitat de coberta lliure

per la implantació de panells

fotovoltaics.

Energia renovable és pròxima

als punts de consum.

PRODUCCIÓ

D’ENERGIA

TÈRMICA

Condicions climàtiques

favorables.

Baixa presència

d’instal·lacions de panells

solars tèrmics.

Tecnologia desenvolupada a

nivell català.

Absència de manteniment

de les instal·lacions solars

tèrmiques municipals.

Existència de decrets i del codi

tècnic a nivell supramunicipal

sobre la incorporació de

sistemes de captació d’energia

solar tèrmica en noves

edificacions o rehabilitacions.

Disponibilitat de coberta lliure

per la implantació de panells

solars tèrmics en les

dependències municipals.

Energia renovable i pròxima

als punts de consum.

98

A continuació es presenta de forma sintètica les principals conclusions que s’extreuen

de l’anàlisi d’emissions de GEH de l’àmbit de l’Ajuntament:

ÀMBIT AJUNTAMENT

ÀMBIT ENERGÈTIC PUNTS FORTS

(ANY 2005)

PUNTS FEBLES

(ANY 2005)

SECTOR MUNICIPAL

Baix percentatge

d’emissions respecte

l’àmbit PAES (1,25%).

Absència d’instal·lacions

d’energia renovables

rellevants.

Tendència creixent de

les emissions derivades

de l’Ajuntament.

EQUIPAMENTS

Disminució de les

emissions associades a

equipaments.

Increment de les


totes les instal·lacions,

menys les classificades

com altres edificis.

Implantació d’energia solar

tèrmica en certes

dependències municipals.

El 66,9% de les

emissions corresponen a

equipaments.

Substitució progressiva de

làmpades incandescents

per altres de baix consum.

Poca presència

d’energies renovables en

equipaments municipals.

Absència de gasoil per a la

calefacció dels

equipaments.

Manca de coordinació en

la gestió energètica dels

equipaments, per tal de

portar un control

exhaustiu del consum

energètic.

Alta disponibilitat de

coberta en les

dependències per la

instal·lació de panells

solars.

Manca de sistemes

d’aturada automàtica en

els equipaments.

Tancaments amb vidre

simple amb pèrdues

tèrmiques.

ENLLUMENAT

PÚBLIC

Tendència a la reducció de

les emissions en el

període 2005-2007.

Elevat pes dins de les

emissions municipals

(19,8%).

Incorporació de

mecanismes d’estalvi

energètic com l’encesa

alternativa, reductors de

flux, ...

Absència d’un control

exhaustiu dels consums

anuals per la seva

posterior gestió.

99

DOCUMENT I: PAES


ÀMBIT AJUNTAMENT

ÀMBIT ENERGÈTIC PUNTS FORTS

(ANY 2005)

PUNTS FEBLES

(ANY 2005)

Substitució progressiva de

làmpades incandescents

per altres de baix consum.

Absència de làmpades

amb tecnologia LED.

FLOTA VEHICLES

MUNICIPALS I

SERVEIS

EXTERNALITZATS

Baix percentatge

d’emissions dels vehicles

municipals en el global de

les emissions de

l’Ajuntament.

Augment fort de les


la flota de vehicles del

2005 al 2007,

especialment a la flota de

vehicles externalitzats

(426,14%).

Ús de biodièsel en part

dels vehicles municipals i

externalitzats.

Manca de clàusules

ambientals en els

contractes de serveis

externalitzats.

Absència de Plans de

Desplaçament

d’Empresa (PDE).

Presència de vehicles de

matriculació antiga en els

serveis de l’Ajuntament.

SEMÀFORS


dels consums anuals per

la seva posterior gestió.

INFRAESTRUCTURES

MUNICIPALS

(BOMBAMENT I

ALTRES)


dels consums anuals de

bombament per la seva

posterior gestió.

100

3.4 ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES

RENOVABLES AL MUNICIPI

A partir de l’estudi la possibilitat d’instal·lació d’energies renovables, concretament

panells fotovoltaics per la generació d’energia elèctrica a partir de la llum solar en

alguns equipaments municipals.

A continuació es presenta el potencial d’instal·lació de centrals fotovoltaiques en les

dependències municipals de Vilafranca del Penedès.

Taula 91 Potencial instal·lació centrals fotovoltaiques en dependències de municipals de


EQUIPAMENT POTENCIAL

D'INSTAL·LACIÓ (kWp)

PRODUCCIÓ ELÈCTRICA (kWh/any)

Tn. CO2 eq. ESTALVIADES

UNITAT DE SERVEIS. C/AVINYONET

70 101.000 39,39

ATENEU MUNICIPAL 275 396.900 154,79

ANTICS JUTJATS 200 288.600 112,55

PARC AGORA 550 793.800 309,58

PAVELLÓ HOQUEI, ZONA ESPORTIVA

150 216.500 84,44

PAVELLÓ FIRAL, ZONA ESPORTIVA

625 902.000 351,78

COMPLEX AQUÀTIC, ZONA ESPORTIVA

240 346.400 135,10

PAVELLÓ NOU, ZONA ESPORTIVA

160 230.900 90,05

PAVELLÓ COBERT (ANEX HOQUEI), ZONA ESPORTIVA

160 230.900 90,05

POTÈNCIA TOTAL 2.430 3.507.000 1.367,73

Font: Càlculs realitzats a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Amb la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques als equipaments municipals

anteriors permetrà un estalvi del 69,31% respecte el total de les emissions de

l’Ajuntament a l’any 2005.

101

DOCUMENT I: PAES


3.5 ANÀLISI DE LA GESTIÓ ENERGÈTICA DE L’AJUNTAMENT

Actualment l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès realitza l’anàlisi i el control dels

diferents subministraments elèctrics dels equipaments i enllumenat públic a través del

departament de via pública, juntament amb la coordinació amb altres departaments.

Actualment es coordina la gestió energètica a través d’un sistema d’informació i gestió

energètica (WinCEM), que permet gestionar les dades de facturació i consum

introduïdes i així poder fer el seguiment i control de les diferents dades energètiques.

Amb l’elaboració d’aquest Pla de Mitigació i Adaptació Local contra el Canvi Climàtic,

l’Ajuntament es compromet en la reducció de les emissions derivades de la seva

activitat i per tant en la implantació d’una sèrie d’accions energètiques.

Els principals àmbits on l’Ajuntament de Vilafranca assumeix responsabilitat de

reducció directa són:

Dependències municipals

Cicle de l’aigua

Gestió de residus

Transport

Això implica la necessitat d’un major control de la situació energètica dels

diferents equipaments municipals. En aquest sentit és indispensable disposar d’una

figura interna encarregada d’impulsar les accions pràctiques d’estalvi energètic i

energies renovables en els diferents centres municipals, així com de conèixer i

transmetre les seves dades energètiques, a més de coordinar i gestionar el programa

d’accions establertes en el present document, que anomenarem gestor energètic

municipal.

Una de les accions que també cal desenvolupar per aquesta figura, a més de garantir

l’estalvi i l’eficiència energètica en les instal·lacions municipals pot ser la difusió de

l’estat energètic de les instal·lacions i els equipaments municipals al personal i

també a la població, com a usuaris dels mateixos. D’aquesta manera, l’Ajuntament

actua com a model de gestió energètica, realitzant a més una sensibilització

energètica de la població.

A nivell genèric també és important disposar de criteris d’eficiència energètica alhora

d’escollir materials, energies i proveïdors. Per aquest motiu es recomana d’establir uns

criteris de compra energètics d’equips, comuns per a tot l’àmbit municipal.

102

4 ESTRATÈGIA DE REDUCCIÓ I ÀMBIT D’ACTUACIÓ

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses compromet a tots els municipis adherits a reduir les

seves emissions de GEH en més d’un 20% de les emissions derivades de tots els

sectors del municipi, exceptuant el sector primari i industrial.

A continuació es defineixen quins són els àmbits de compromís del PAES.

4.1 SELECCIÓ ÀMBITS COMPROMÍS PAES

El desenvolupament del PAES implica dur a terme propostes en la totalitat dels àmbits

municipals a excepció del sector industrial i primari, posant especial èmfasi en aquells

àmbits d’actuació en els quals l’Ajuntament pot aplicar directament accions afavorint la

reducció immediata de les emissions i actuant com a agent exemplificatiu.

Taula 92 Àmbits d’actuació del PAES

Àmbit Temàtica Propostes d’actuació

Compromís de reducció

Percentatge de compromís

Directe. Energètic

Dependències municipals

Sí Sí 100%

Enllumenat públic Sí Sí 100%

Semàfors Sí Sí 100%

Flota municipal Sí Sí 100%

Flota serveis externalitzats

Sí Sí 100%

Directe. No estrictament energètica

La gestió de residus Sí Sí 100%

El cicle de l’aigua Sí Sí 100%

Transport públic municipal

Sí Sí 100%

El planejament Sí Sí 100%

L’adquisició de béns i serveis

Sí No No avaluable

Indirecte. No estrictament

energètic

Domèstic Sí Sí No avaluable

Serveis Sí Sí No avaluable

Mobilitat urbana Sí Sí No avaluable

Participació ciutadana Sí No No avaluable

Indústria No No -

Primari No No -

103

DOCUMENT I: PAES


4.2 PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIONS DE GEH EN ELS

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

En coherència amb el llindar objectiu establert pels compromisos del Pacte d’alcaldes i

alcaldesses, a continuació es mostra una projecció de les emissions de GEH

competència de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès previstes pel període 2005-

2020. El model tècnic emprat per a l’elaboració de la projecció a permès determinar

dos escenaris diferents:

Escenari BaU37: aquest primer escenari mostra la continuïtat dels comportaments

observats entre els anys 2005 i 2007 en els àmbits d’actuació del PAES, de manera

que no es contemplen canvis en els patrons de consum pels anys successius, a

expenses de l’evolució de la població del municipi que ja es té en compte en la

tendència aplicada. La taxa de variació anual establerta per aquest escenari és de -

0,44 % (variació negativa).

Escenari PAES: aquest segon escenari presenta l’objectiu a assolir per l’Ajuntament

de Vilafranca del Penedès en el marc de la firma del Pacte d’alcaldes i alcaldesses.

En aquest sentit, aquesta projecció presenta la trajectòria ideal que ha de seguir

l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès per assolir el compromís de reduir l’any

2020 en més d’un 20% de les emissions de GEH de l’any 2005, fruït de la

implantació del futur PAES a definir.

La simulació d’escenaris d’emissions de GEH realitzada per al període 2005-2020, que

comprèn el Pacte d’alcaldes i alcaldesses, permet visualitzar la distancia a la que es

troba el municipi de Vilafranca del Penedès l’any 2007 d’assolir el principal

compromís del pacte, reduir l’any 2020 més d’un 20% les emissions de GEH de l’any

2005.

Aquesta reducció presenta dos possibles àmbits d’actuació, directe a través de

mesures implantades pel propi Ajuntament i indirecte mitjançant actuacions

provinents d’estratègies i plans d’àmbit comunitari, estatal o regional.

Per tant, amb aquesta projecció d’escenaris queda palesa la necessitat que

l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès impulsi actuacions pròpies amb l’objectiu de

reduir el màxim les emissions de GEH municipals i que actuaran com elements

exemplificatius de la ciutadania. Aquestes es complementaran amb les reduccions

d’emissions teòriques que obtindrà el municipi com a resultat del desplegament de

37

Per les seves sigles en anglès: Business as Usual.

104

plans d’àmbit comunitari, estatal o regional com el Pla Marc de Mitigació del Canvi

Climàtic a Catalunya 2008-2012, permetent assolir l’objectiu de reduir més d’un 20%

les emissions de GEH municipals l’any 2020 respecte l’any 2005.

Figura 39 Projecció d’escenaris d’emissions de GEH en els àmbits de compromís de

reducció

Font: Elaboració pròpia a partir dades de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, DIBA, ICAEN.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

t. C

O2

Escenari PAES (20%) Escenari BaU

105

DOCUMENT I: PAES


5 PLA D’ACCIÓ

5.1 ESTRUCTURA DEL PLA D’ACCIÓ

A partir de l’escenari PAES visualitzat en la projecció d’emissions efectuada a la fase

d’inventari i diagnosi del municipi, s’elaboren les estratègies i propostes d’acció per

portar a terme una minimització dels GEH amb l’objectiu que el municipi assumeixi els

compromisos derivats de l’adhesió al Pacte d’Alcaldes/esses.

En aquest sentit, les accions proposades han d’anar en la línia de les propostes

existents en la documentació de referència del municipi, com les accions de l’Agenda

21, el Pla de gestió de residus, Pla de mobilitat... així com altres projectes engegats

des de l’Ajuntament.

Així mateix, el document final del PAES s’estructura jeràrquicament en programes i

accions estratègiques i en la línia d’agilitzar la lectura i la comprensió de les propostes

d’actuació incloses en el Pla, es presenta en format fitxa amb una estructura

homogènia per a totes les accions.

5.1.1 CONTINGUT DE LES FITXES

Codi

Cada acció està identificada per una numeració específica anomenada codi, que està

formada per un codi de dos xifres, que dóna informació sobre el tipus d’acció. A més

cada codi, incorpora una tercera xifra que determina dins de la tipologia d’acció a

quina acció correspon.

Figura 40 Codificació de les accions del PAES

Font: Diputació de Barcelona.

ÀMBIT: EQUIPAMENTS I SERVEIS

TEMÀTICA: Edificis i equipaments municipals

ACCIÓ Nº 1 D’AQUEST TIPUS

1.1./1

106

En aquest sentit la primera de les xifres indica l’àmbit de l’acció. La segona xifra ens

indica la temàtica. Per últim, el número d’acció dins de cada temàtica. De manera que

cada acció està codificada d’acord amb el quadre següent:

Taula 93 Quadre resum de codificació de les accions incloses en el Pla

ÀMBIT TEMÀTICA CODI/CODI_ACCIÓ

Equipaments i

serveis

Edificis i equipaments municipals 1.1 /núm. acció

Infraestructures (bombament,...) 1.2/núm. acció

Enllumenat públic i semàfors 1.3/núm. acció

Sector domèstic 1.4/núm. acció

Sector serveis 1.5/núm. acció

Transport

Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) 2.1/núm. acció

Transport públic municipal 2.2/núm. acció

Transport privat i comercial 2.3/núm. acció

Producció local de

l’energia38

Fonts d’energies renovables 3.1/núm. acció

Cogeneració 3.2/núm. acció

Planificació

Planejament urbà 4.1/núm. acció

Plans de mobilitat i transport 4.2/núm. acció

Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments

urbans 4.3/núm. acció

Adquisició pública

de béns i serveix

Requisits d’eficiència energètica 5.1/núm. acció

Requisits d’energia renovable 5.2/núm. acció

Participació

ciutadana

Serveis d’assessorament 6.1/núm. acció

Incentius fiscals i ajuts 6.2/ núm. acció

Sensibilització i treball amb xarxes locals 6.3/ núm. acció

Formació i educació ambiental 6.4/ núm. acció

Altres

Residus 7.1/ núm. acció

Aigua (consum energètic de la potabilització i

depuració) 7.2/ núm. acció

Altres 7.3/ núm. acció

Font: Diputació de Barcelona.

38

En aquest apartat s’inclouen les accions en què l’energia produïda es connecta a la xarxa. Les accions que fan referència a la instal·lació d’energia solar tèrmica, calderes de biomassa,... en què l’energia produïda és per consum propi de l’equipament o edifici s’inclouen en l’àmbit d’equipaments i serveis.

107

DOCUMENT I: PAES


Títol

Definició de l’acció.

Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any)

Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran

d’emetre amb l’execució de l’acció.

Per tal de definir l’estalvi d’emissions s’utilitza el factor d’emissió de l’any base 2005.

Àmbit

D’acord amb el la taula 64, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la

metodologia de l’oficina del Covenant of Majors.

Temàtica

D’acord amb la taula 64, es defineix la temàtica corresponent de cada acció.

Tipologia

Les accions es classifiquen en funció de les següents tipologies:

CP: gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi

ER: producció i subministrament amb energies renovables connectades a

xarxa

PDR: planificació, desenvolupament i regulació

AM: assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals

Descripció

Desenvolupament de l’acció i definició d’objectius. En aquest punt s’especifica si

l’acció inclou varis equipaments.

Interrelació amb d’altres accions del PAES

Es defineixen les interrelacions entre les accions.

Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat,

POUM...:

Es defineixen les interrelacions de les accions del PAES amb altres plans.

Prioritat

La prioritat39 de l’acció ve determinada per la reducció de les emissions i de la seva

eficiència.

39

Que la prioritat sigui alta no té perquè implicar un termini d’execució (calendari) curt, la prioritat i el calendari no tenen perquè anar relacionats.

108

La prioritat pot ser:

Alta

Mitjana

Baixa

Calendari

Curt termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2012.

Mig termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2015.

Llarg termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2020.

Període d’ execució

El període d’execució és el temps necessari per a la realització de l’acció un cop

iniciada, pot ser:

Puntual: l’acció té un inici i un final definit.

Continuada: període d’aplicació variable.

Periòdica quan es fa puntualment cada cert temps.

Cost d’inversió (euros), sense IVA

Correspon al cost d’inversió aproximat que ha de dur a terme l’Ajuntament per

desenvolupar l’acció.

Per al càlcul de la inversió es realitza un estudi econòmic aproximat, tenint en compte

que les inversions consideren els costos mitjans de mercat corresponents al període

en curs en què s'efectua el PAES.

Termini d’amortització (anys)

Temps que es tarda a amortitzar l’acció. En alguns casos, en els quals es definirà en

l’apartat de la descripció, s’utilitzarà el termini d’amortització en base a la diferència de

cost per l’aplicació d’una tecnologia més neta i/o eficient (sobrecost).

Pel que fa als preus de l’energia, necessaris per determinar l’estalvi econòmic, han

estat considerades les tarifes vigents en el moment de la realització de l’estudi.

Responsable

S’especifica el departament àrea o càrrec tècnic que ha de portar a terme l’acció.

Agents implicats

S’especifica les àrees o departaments de l’ajuntament, d’altres entitats,

administracions i organismes implicats en el desenvolupament de l’acció, malgrat no

en siguin els responsables directes poden finançar l’ajuntament per dur-la a terme.

Indicadors de seguiment

Correspon a un indicador específic que permeti avaluar la consecució de l’acció.

109

DOCUMENT I: PAES


Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats

S’identifiquen els indicadors clau influenciats per l’acció. Des de la Diputació de

Barcelona es proposa una llista tancada amb els indicadors següents:

Consum final d'energia total (Indicador de xarxa nre.14)

Producció local d'energies renovables (Indicador de xarxa nre.16)

Intensitat energètica local (Indicador de xarxa nre.15)

Abastament d'aigua municipal (Indicador de xarxa nre.20)

Mobilitat de la població (Indicador de xarxa nre.5)

Consum final d'energia de l’ajuntament

Grau d’auto amb energies renovables respecte consum total d'energia

Percentatge de recollida selectiva

Com a màxim es definiran 3 indicadors.

Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Es determina quin és l’estalvi energètic associat a l’acció. En alguns casos, com per

exemple els de residus, pot donar-se el cas que no hi hagi estalvi energètic directe.

Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

S’especifica la producció estimada en les mesures de producció d’energètica local

connectada a xarxa.

110

5.2 RECULL D’ACCIONS

A partir de l’anàlisi de l’inventari, la diagnosi i les reunions de treball amb els diferents

tècnics de l’ajuntament, a destacar amb els departament de via pública i de serveis

viaris, es detalla un seguit d’accions de millora per la disminució d’emissions dels

sectors objecte del PAES. Les millores proposades es valoren tant pel que fa al seu

aspecte energètic, com al benefici econòmic. També es fa el càlcul aproximat de la

inversió econòmica que pot ser necessària per a la seva realització i el període de

retorn d'aquesta, per tal de determinar-ne la rendibilitat.

Per al càlcul de la inversió es realitza un estudi econòmic aproximat, tenint en compte

que les inversions consideren els costos mitjans de mercat de l'any o bé del període

en curs en què s'efectua el PAES.

Pel que fa als preus de l’energia, s’han considerat els preus d’acord amb els costos

energètics i en cas de no disposar de dades s’han considerat les tarifes vigents en el

moment de la realització de l’estudi.

111

DOCUMENT I: PAES



Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq

(Tn/any)

1.1 1

Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment

8,52

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP

Descripció

La proposta preveu la substitució de les làmpades actuals per altres de major rendiment: - substitució d'incandescents per fluorescents compactes integrats. - substitució de làmpades halogenes dicroiques convencionals per altres d'alt rendiment. En relació a les instal·lacions amb làmpades d'incandescència, els fluorescents compactes suposen un estalvi d'energia del 75 al 80%, tenen una vida mitjana de 12.000 hores, molt superior a les 1.000 hores de vida de les d'incandescència, i posseeixen una excel·lent qualitat cromàtica de la llum que produeixen. Així mateix, pel que fa les làmpades halògenes dicroiques es poden substituir les de 50 W per làmpades de 35 W d'alt rendiment amb un 67% més de vida i un estalvi del 24% d'energia. Conjuntament amb els tècnics de l'Ajuntament es va poder detectar la possibilitat de realitzar aquesta acció a les següents dependències: Escola Arsenal, serveis d'urbanisme, patronat de começ i turisme, vilafranca virtual, llar d'infants l'anxeneta, centre obert, parc agora, fassina i alberg juvenil.

Relació amb d’altres accions PAES

Substitució de balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic / Instal·lació de dispositius d'aturada automàtica de l'enllumenat / Automatització del sistema de control d'encesa de l'enllumenat.

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Elaborar una Ordenança municipal per introduir criteris bioclimàtics i d’eficiència energètica en els noves construccions i rehabilitacions d’edificis / Millora de l’eficiència energètica als equipaments municipals.

Prioritat Calendari Responsable

Alta Curt termini Serveis Tècnics i Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució

Periòdica Agents implicats

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Brigada 4.500 Empresa contractada

Termini d’amortització (anys) 1,93

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Nre.de làmpades convencionals substituïdes per equipament 17.705

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)


Consum final d'energia total

112


Títol: Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment

Codi Acció: 1.1 1

Àmbit: Equipaments i serveis

Equipament t. CO2 kWh

estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)

Període de retorn (anys)

Escola Arsenal 0,84 1.755,90 231,56 438,98 1,90

Serveis d’urbanisme 0,90 1.865,39 246,00 466,35 1,90

Patronat de comerç i turisme 0,51 1.061,44 139,98 265,36 1,90

Vilafranca virtual 1,16 2.403,42 316,96 600,86 1,90

Llar d’infants l’Anxeneta 0,19 400,92 52,87 100,23 1,90

Centre obert 0,03 65,86 8,69 16,46 1,89

Parc Àgora 1,89 3.930,52 518,35 982,63 1,90

Fassina 2,05 4.264,13 562,34 1.066,03 1,90

Alberg juvenil 0,94 1.957,08 258,09 489,27 1,90

TOTAL 8,52 17.704,65 2.334,84 4.500,00 1,93

Factors d’emissió emprats

(kg. CO2/ kWh) Preus unitaris

(€/kWh)

Electricitat: 0,481 0,132

Gas Natural: 0,202 0,049

Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

113

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 2

Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic

34,8

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Els balasts electrònics aplicats als tubs fluorescents permeten assolir una major eficiència energètica, obtenir un millor factor de potència i millorar àmpliament el nivell de flux lluminós. En aquest sentit, aquests dispositius permeten un estalvi d'energia de fins a un 25% per a un mateix nivell d'enllumenat i eliminen el sistema d’arrencada convencional format per reactància, encebador i condensador de compensació, que permet una reducció de les avaries i en conseqüència dels seus costos en el manteniment. L’acció proposada és la substitució del balast convencional dels fluorescents per balast electrònic en totes les dependències que presentin un règim de funcionament moderat o alt. En les dependències que aquest tipus de làmpades tinguin un règim de funcionament molt baix, el període de retorn de la inversió és més elevat, i no es consideraran com a accions prioritàries. Conjuntament amb els tècnics de l'Ajuntament es va poder detectar la possibilitat de realitzar aquesta acció a les següents dependències:

- Escola Arsenal, l'escorxador, ateneu municipal, arxiu comarcal, casa de la vila, gimnàs municipal l'espirall, antics jutjats, serveis d'urbanisme, patronat de começ i turisme, local vila jove, edifici via pública, vilafranca virtual, llar d'infants l'anxeneta, centre obert, parc agora, fassina i alberg juvenil.


Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment /Instal·lació de dispositius d'aturada automàtica de l'enllumenat/ Automatització del sistema de control d'encesa de l'enllumenat.


Elaborar una Ordenança municipal per introduir criteris bioclimàtics i d’eficiència energètica en els noves construccions i rehabilitacions d’edificis / Millora de l’eficiència energètica als equipaments municipals




Puntual Agents implicats




% de fluorescents amb balast electrònic per equipament 72.342




114


Títol: Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic

Codi Acció: 1.1 2



estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


Escola Arsenal 1,41 2.926,50 385,94 2.300 5,96

Escorxador 1,73 3.587,00 473,04 2.800 5,92

Ateneu municipal 5,23 10.879,00 1.434,69 8.500 5,92

Arxiu comarcal 3,70 7.693,30 1.014,57 6.000 5,91

Llar d’infants l’Anxeneta 0,41 855,30 112,79 700 6,21

Casa de la Vila 4,73 9.837,80 1.297,38 7.700 5,94

Gimnàs municipal l’Espirall 0,31 640,40 84,45 500 5,92

Antics jutjats 2,44 5.079,50 669,87 4.000 5,97

Serveis d’urbanisme 1,91 3.979,50 524,81 3.100 5,91

Patronat de comerç i turisme 1,09 2.264,40 298,62 1.800 6,03

Local vila jove 0,11 218,70 28,84 200 6,93

Centre obert 0,07 140,50 18,53 100 5,40

Edifici via pública - - - - -

Vilafranca virtual 2,47 5.127,30 676,18 4.000 5,92

Parc Àgora 4,03 8.385,10 1.105,81 6.500 5,88

Fassina 4,38 9.096,80 1.199,66 7.100 5,92

Alberg juvenil 0,78 1.630,90 215,08 1.300 6,04

TOTAL 34,80 72.342,00 9.540,28 51.300 5,37



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

115

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 3

Millora del control de la temperatura interior (vàlvules termostàtiques en radiadors, vàlvules tres vies amb termòstat)

8,79

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Un sistema de calefacció centralitzat comú és el format per un generador de calor, que utilitza combustibles com gas-oil, gas natural, gas propà..., i que alimenta els radiadors d’un establiment mitjançant un o varis circuits d’aigua calenta. En general, els sistemes de control de la temperatura en una instal·lació amb radiadors com a emissors finals no permet un control específic en cada espai a climatitzar. Depenent dels casos, es pot disposar d’un o varis termòstats generals o bé d’una sonda de temperatura i una centraleta de control del circuit de calefacció sense un control directe sobre cada emissor final. No obstant, existeixen solucions que permeten ajustar la temperatura en cada espai en funció de la demanda tèrmica. El sistema que es proposa consta dels elements següents: - Instal·lació de vàlvules termostàtiques en els radiadors. El principi de funcionament d'una vàlvula termostàtica és molt senzill ja que es tracta de regular la temperatura ambient desitjada a partir del cabal d'aigua circulant pel radiador afectat. Per mantenir constant aquesta temperatura, la vàlvula termostàtica redueix automàticament el cabal d'aigua del radiador quan hi ha la temperatura desitjada. En el moment en que la temperatura ambient baixa, la vàlvula termostàtica augmenta el pas de l'aigua del radiador. Amb aquestes vàlvules es controla l'emissió de cada un dels radiadors tancant el pas a aquells que es trobin situats a les zones de major radiació solar i obrint el pas als que estiguin situats a les zones nord o d’ombra de l’edifici, aprofitant d'aquesta manera el calor del sol d'una manera senzilla. - Vàlvules de tres vies tot/res en cada radiador i termòstat de control per cada espai a climatitzar que reguli les vàlvules de tres vies de cada radiador del local. El principi de funcionament del sistema es basa en regular la temperatura ambient desitjada a partir del cabal d'aigua circulant pel conjunt dels radiadors afectats. En el moment en que la temperatura ambient baixa, la vàlvula de tres vies permet el pas de l'aigua cap als radiadors i quan hi ha la temperatura desitjada en la sala, el sistema tanca el cabal d'aigua circulant. La incorporació d’aquest sistema en una instal·lació de calefacció comporta un augment considerable del nivell de confort, així com un estalvi d'energia ja que els radiadors només proporcionen la calor que realment es necessita a la sala. L'estalvi energètic assolible instal·lant aquests elements és d'almenys el 6%. Conjuntament amb els tècnics de l'Ajuntament es va poder detectar la possibilitat de realitzar aquesta acció a les següents dependències:

- Escola Arsenal, ateneu municipal, casa de la vila, vilafranca virtual, llar d'infants l'anxeneta, fassina i alberg juvenil.


Substitució de calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d'alt rendiment/ Instal·lació de recuperadors de calor en la climatització/Aïllament dels conductes d'aigua calenta de la calefacció.







Cost d’inversió (€), IVA inclòs Brigada 10.800



% de dispositius instal·lats respecte nombre de radiadors 43.500

116





Títol: Millora del control de la temperatura interior (vàlvules termostàtiques en radiadors, vàlvules tres vies amb termòstat)

Codi Acció: 1.1 3



estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


Escola Arsenal 0,30 1.500 70 400 5,71

Ateneu municipal 1,13 5.600 280 1.400 5

Casa de la Vila 0,53 2.600 130 700 5,39

Vilafranca virtual 0,18 900 40 300 7,5

Llar d’infants l’Anxeneta 0,30 1.500 70 400 5,71

Fassina 6,34 31.400 1.550 7.600 4,9

Alberg juvenil - - - - -

TOTAL 8,79 43.500 2.140 10.800 5,05



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

117

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 4

Instal·lació de sensors de qualitat de l'aire en els equips de ventilació

3,38

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Els sensors de qualitat del aire permeten conèixer el nivell de contaminació del aire interior d'un local i a través d'aquest nivell regular automàticament la quantitat d'aire exterior necessaria en el sistema de ventilació i extracció per obtenir una qualitat de l'aire òptima al interior. Fet que optimitza l'ús dels equips de ventilació i en conseqüència una reducció del consum energètic. Conjuntament amb els tècnics de l'Ajuntament es va poder detectar la possibilitat de realitzar aquesta acció a les següents dependències:

- Escola Arsenal, escorxardor, ateneu municipal, gimnàs municipal l'espirall, vilafranca virtual, llar d'infants l'anxeneta, fassina i alberg juvenil.



Elaborar una Ordenança municipal per introduir criteris bioclimàtics i d’eficiència energètica en els noves construccions i rehabilitacions d’edificis / Millora de l’eficiència energètica als equipaments municipals.


Baixa Llarg termini Serveis Tècnics i Regidoria de Medi Ambient






% d'equips de ventilació amb sensors de qualitat d'aire. 23.825




118


Títol: Instal·lació de sensors de qualitat de l'aire en els equips de ventilació

Codi Acció: 1.1 4



estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


Escola Arsenal 0,19 1.070,71 50,56 2000 3,96

Escorxador 0,44 3.371,59 112,73 2000 17,74

Ateneu municipal 0,71 4.059,12 189,89 2000 10,53

Gimnàs municipal l’Espirall 0,09 700,37 22,55 2000 88,69

Vilafranca virtual 0,28 1.341,84 75,42 2000 26,52

Llar d’infants l’Anxeneta 0,09 656,27 23,24 2000 86,06

Fassina 1,5 12.298,5 378,28 2000 5,29

Alberg juvenil 0,08 326,18 21,51 2000 92,98

TOTAL 3,38 23.824,58 874,18 16.000,00 18,30



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

119

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 5

Substitució de calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d'alt rendiment

0,9

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

La calefacció i la generació d’aigua calenta poden representar fins a dos terços del consum total d’un edifici. Un sistema sostenible està caracteritzat per la seva habilitat de proporcionar els serveis requerits amb el menor consum possible d’energia. L’ús ineficient d’energia crea residus en totes les etapes del cicle de vida i es genera impactes amb aplicacions locals, regional i globals, donat que l’energia es essencial tant com a mitjà de producció i com a contribució de la millor qualitat de vida. Quan estan ben dissenyats, instal•lats i amb bon manteniment, els sistemes centralitzats de calefacció i producció d’aigua calenta sanitària són més eficients i més econòmics que els sistemes individualitzats. Una caldera estàndard està dissenyada per treballar amb temperatures de retorn de l’aigua per sobre de 50ºC i 70ºC depenent del combustible emprat. Se’n poden distingir de dos tipus: les d’eficiència normal amb temperatures de fums inferiors a 240ºC i les d’alta eficiència amb temperatures de fums més baixes, que poden arribar a estar per sota els 140ºC (sense condensacions) i millor rendiment. En el cas de les calderes convencionals de gasoil són calderes amb un rendiment mitjà assolible de l'entorn del 85% i presenten un nivell d'emissions mitjà-alt, si l'ajustament i condicions de treball són correctes i en el cas que no ho siguin, el nivell d'emissions és alt-molt alt. En general les calderes de biomassa són calderes d’alt rendiment i presenten una elevada eficiència. La biomassa és una font d’energia renovable poc contaminant. A més, el seu cost és més baix que el dels altres combustibles. En aquest sentit, des de l'Ajuntament de Vilafranca ja s'ha dut a terme una tasca important en aquesta línia i de forma progressiva ha substituit aquestes dels equipaments municipals. A l'escola arsenal, com a conseqüència de l'antiguitat de l'equip, caldria substituir la caldera existent de gas natural per una de major rendiment.


Millora del control de la climatització mitjançant la instal·lació de vàlvules termostàtiques/ Instal·lació de recuperadors de calor en la climatització




Mitjana Llarg termini Serveis Tècnics i Regidoria de Medi Ambient



Cost d’inversió (€), IVA inclòs 7.900

Termini d’amortització (anys) 36


% d’equipaments amb calderes convencionals 4.458




120


Títol: Substitució de calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d’alt rendiment

Codi Acció: 1.1 5



estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


Escola Arsenal 0,90 4.457,83 219,77 7.900 36

TOTAL 0,90 4.457,83 219,77 7.900 36



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

121

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 6

Reducció de les pèrdues tèrmiques a la porta d'accés a través de la instal·lació d'una doble porta a l'entrada dels equipaments

5,72

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

El consum d’energia associat a la climatització dels edificis representa una mitjana del 40% del consum total i si l'edifici es troba refrigerat pot arribat fins al 60%. L’aïllant tèrmic té com a funció principal reduir la transferència de calor entre dos ambients. La seva propietat més important és la baixa conductivitat tèrmica, mesurada per un coeficient que s'expressa en Wh/mºC o kcal/h mºC. Aquest coeficient depèn, entre d'altres factors, de la densitat del material, la qual depèn, a la vegada, del contingut de forats de la seva estructura interna. Les infiltracions d'aire exterior originen la sortida del cabal d'aire ambient i per tant pèrdues de calor sensible. En aquest sentit, existeixen estudis que quantifiquen en un 70% l'estalvi d'energia per la climatització amb un disseny i uns aïllaments adequats. Conjuntament amb els tècnics de l'Ajuntament es va poder detectar la possibilitat de realitzar aquesta acció a les següents dependències:

- C/Eugeni d'ors 27.











% d'instal·lacions amb doble porta a l'entrada 28.300




122


Títol: Reducció de les pèrdues tèrmiques a la porta d'accés a través de la instal·lació d'una doble porta a l'entrada dels equipaments

Codi Acció: 1.1 6



estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


C/Eugeni d’ors, 27 5,72 28.300 1.395,19 9.000 6,45

TOTAL 5,72 28.300,00 1.395,19 9.000,00 6,45



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

123

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 7

Aïllament dels conductes d'aigua calenta de la calefacció

5,45

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L’aïllament tèrmic dels conductes és un sistema indispensable per tal d'assolir un bon nivell d'eficiència energètica de les instal·lacions. Els materials aïllants han de tenir certes propietats: conductivitat tèrmica, factor de resistència al vapor d'aigua, estabilitat, durabilitat, etc. Sens dubte l’aïllament suposa un increment en els costos de les instal·lacions, però cal tenir en compte que un bon aïllament no solament s'amortitza ràpidament sinó que constitueix una font d'estalvi en combustibles o energia. Les pèrdues no es produeixen únicament per canvis de temperatures; també existeixen pèrdues per condensació de les partícules de vapor que es troben en la perifèria de la vena del fluid en contacte amb les canonades nues, la qual cosa s'evita amb un adequat aïllament. És per això que es recomana el seu aïllament per tal de reduir les pèrdues per radiació i convecció, assolint així també un estalvi en forma de combustible. Es proposa dur a terme aquesta mesura als següents equipaments:

- Escola Arsenal, escorxador, ateneu municipal, gimnàs municipal espirall, vilafranca virtual, fassina i alberg juvenil.


Substitució de calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d'alt rendiment/ Instal·lació de recuperadors de calor en la climatització




Mitjana Mig termini Serveis Tècnics i Regidoria de Medi Ambient






Nre. de conductes d'aigua calenta aïllats 27.000




124


Títol: Aïllament dels conductes d'aigua calenta de la calefacció

Codi Acció: 1.1 7



estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


Escola Arsenal 0,61 3.000 147,9 1000 6,76

Escorxador 0,61 3.000 147,9 1000 6,76

Ateneu municipal 0,61 3.000 147,9 1000 6,76

Gimnàs municipal l’Espirall 0,61 3.000 147,9 1000 6,76

Vilafranca virtual 0,61 3.000 147,9 1000 6,76

Fassina 0,61 3.000 147,9 1000 6,76

Alberg juvenil 0,61 3.000 147,9 1000 6,76

TOTAL 5,45 27.000,00 1.331,10 9.000,00 6,76



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

125

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 8

Instal·lació de sistemes d’energia solar per l’obtenció d’ACS

7,13

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals ER

Descripció

Dins del grup de les anomenades energies renovables, l'energia solar és la que té una aplicació més immediata i un ventall de possibilitats més ampli. En aquest sentit, una de les aplicacions més interessants és el subministrament d'aigua calenta sanitària i, consegüentment com a sistema de calefactat de locals. Dins dels diferents tipus de captadors solars, el més utilitzat és l'anomenat captador pla de coberta vidrada, apte per a l'escalfament d'aigua a temperatura inferior als 60ºC, ja que a temperatures superiors disminueix significativament el seu rendiment. Així mateix, cal esmentar que el Decret d’Ecoficiència i el nou CTE (Codi Tècnic de l’Edificació) potencien aquestes instal·lacions ja durant la fase de projecte de les obres. No obstant això, la implantació de panells solars tèrmics en escoles i altres centres que no estiguin ocupats durant els mesos d’estiu, cal acompanyar-les de la instal·lació de panells amb dissipadors d'energia estàtics per tal d'evitar el sobreescalfament de les plaques i que aquestes es malmetin. Aquests dissipadors funcionen de manera autònoma. Conjuntament amb els tècnics de l'Ajuntament es va poder detectar la possibilitat de realitzar aquesta acció a l'alberg juvenil. Aquesta acció queda subjecte al ús que sigui destinat aquest equipament.











Realització del projecte d’instal·lació / Grau d’implantació del projecte / Nre. De sistemes

35.351


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

126


Títol: Instal·lació de sistemes d’energia solar per l’obtenció d’ACS

Codi Acció: 1.1 8



estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


Alberg juvenil 7,13 35.351 4.669 30.300 6,49

TOTAL 7,13 35.351 4.669 30.300 6,49



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 0,057

GLP: 0,227 -

127

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 9

Regulació temperatura equipaments municipals

66,1

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

El 24 d’abril de 2007 la Generalitat aprova,mitjançant un acord de govern, el desenvolupament d’un Programa d’estalvi i eficiència energètica als edificis i als equipaments de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu del Programa és aconseguir l’any 2015 un estalvi de l’11% del consum d’energia en els edificis de la Generalitat de Catalunya respecte l’escenari tendencial definit en el Pla d’energia el 2015. Entre les mesures proposades es troba la regulació de la temperatura de climatització dels edific is en 21ºC a l’hivern i en 25ºC a l’estiu. Cal considerar que incrementar 1ºC de temperatura a l’hivern suposa un increment del 8% del consum mentre que a l’estiu reduir 1ºC la temperatura suposa un increment del 10% en el consum.








Cost d’inversió (€), IVA inclòs Edificis Municipals 6.000



Nre. d'edificis amb regulació de temperatura 249.375




128


Títol: Regulació temperatura equipaments municipals

Codi Acció: 1.1 9


Consum

inicial (MWh)

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


EE40

704,39 8% 56,35 27,10 - -

GN 2.412,8 8% 193,02 38,99 - -

TOTAL 3.117,19 8% 249.37 66,09 6.000 0,36



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

40

En el consum de partida d’energia elèctrica únicament es considera el percentatge destinat a climatització

129

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 10

Implantació d'un sistema de gestió de l'energia

28,02

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Un sistema de gestió eficaç dels recursos és un aspecte clau per incrementar la competitivitat de qualsevol empresa, sigui aquesta pública o privada. Per aconseguir tal propòsit cal adoptar una sistemàtica de gestió que estableixi una estratègia per orientar els recursos tècnics i humans cap a la consecució d'uns objectius preestablerts. En aquest sentit, s'anomena "Sistema de gestió de l'energia" al mètode de gestió que considera l'energia com un recurs controlable i que, en conseqüència, pot comptabilitzar-lo, analitzar les variacions que experimenta i reduir-ne el consum fins a uns objectius prefixats. En conseqüència, i en aquesta linia, es preveu la instal·lació de comptadors addicionals, en aquells equipaments que presentin uns majors consums energètics, amb la fi de controlar, en major detall, la despesa energètica i poder portar un sistema de gestió energètica. Caldrà realitzar el control dels consums energètics dels punts avaluats i així es podrà detectar de forma immediata qualsevol irregularitat en el punt de consum. L'acció es planteja aplicar en els equipaments amb elevats consums energètics:

- l'Escorxador, Casa de la Vila, l'ateneu, teatre Cal Bolet, unitat de seveis, pavelló esportiu la Gamba, pavelló Firal i la fassina.











101.200




130


Títol: Implantació d'un sistema de gestió de l'energia

Codi Acció: 1.1 10



estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


Escorxador 2,20 8.400 600 2.200 3,67

Casa de la Vila 2,8 7.100 800 1.800 2,25

Ateneu municipal 3,07 10.000 900 2.600 2,89

Teatre Cal Bolet 1,69 6.600 400 1.700 4,25

Unitat de servei 3,36 10.000 900 2.600 2,89

Pavelló la Gamba 1,92 7.100 500 1.800 3,6

Pavelló Firal 5 21.200 1.300 5.500 4,23

Fassina 7,48 30.700 1.900 8.000 4,21

TOTAL 28,02 101.200 7.300 26.200 3,59



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

131

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 11

Implantar un sistema de gestió ambiental a les dependències de l'Ajuntament

30,2

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Un sistema de gestió ambiental és una eina voluntària que permet a una entitat, organització o empresa avaluar el seu comportament ambiental, assegurar que es compleix la normativa ambiental aplicable a l'entitat i difondre la informació associada a les parts interessades (usuaris, ciutadans, etc.). Les fases d'implantació d'un sistema de gestió ambiental són: elaboració d'una diagnosi ambiental, elaborar un procediment de sistematització de la gestió ambiental, implantació, auditoria interna i auditoria externa. La implantació d'un sistema de gestió ambiental està documentada per un manual, uns procediments, unes instruccions i uns registres. Alhora, en aquests sistemes es contemplen els principals aspectes ambientals a considerar en les diferents tasques que es desenvolupen per l'activitat. Per exemple, en les tasques administratives es contemplen aspectes com l'ús de materials, recursos (energia, aigua,..) i el tractament dels residus generats, entre d'altres.


Formar a la plantilla de l'Ajuntament en bones pràctiques ambientals al lloc de treball










Nombre de fitxes anuals de seguiment dels consums analitzats. 108.276




132


Títol: Implantar un sistema de gestió ambiental a les dependències de l'Ajuntament

Codi Acció: 1.1 12


Equipament Consum

inicial (MWh)

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


Dependències Ajuntament 4.173,78 0,03% 108,28 30,2 25.000 2,7

TOTAL 4.173,78 0,03% 108,28 30,2 25.000 2,7



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

133

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 12

Impulsar la figura del gestor energètic en les empreses de serveis

462,7

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Per tal de millorar el comportament energètic de les instal•lacions i edificis privats del sector serveis, s'impulsarà la creació de la figura del gestor energètic en aquestes organitzacions, amb la voluntat de promoure la gestió energètica com una eina d'eficiència i estalvi d'energia en el sector de serveis privat, al igual que s'impulsarà en els equipaments públics per mitjà de responsables energètics. Aquesta acción pot quedar inclosa dins d'altres campanyes més globals de promoció de l'ús eficient de l'energia. D'aquesta manera, el gestor energètic (persona física o ESCO) implantarà un sistema de gestió de l'energia que establirà una estratègia per orientar els recursos tècnics i humans cap a la consecució d'uns objectius preestablerts, augment del rendiment energètic de les instal•lacions. En aquest sentit, s'anomena "Sistema de gestió de l'energia" al mètode de gestió que considera l'energia com un recurs controlable i que, en conseqüència, pot comptabilitzar-lo, analitzar les variacions que experimenta i reduir-ne el consum fins a uns objectius prefixats. En conseqüència, i en aquesta línia, es preveu la instal•lació de comptadors addicionals, en aquells equipaments que presentin uns majors consums energètics, amb la fi de controlar, en major detall, la despesa energètica i poder portar una millor gestió i detectar de forma immediata qualsevol irregularitat en els punts de consum. La implantació d'aquesta acció suposarà una reducció mínima del 1% del consum energètic del sector serveis en relació l'any base.



Definir un sistema de bonificacions ambientals per les empreses i ciutadans del municipi que minimitzin el seu impacte ambiental


Mitjana Llarg termini Serveis Tècnics i Regidoria de Medi Ambient



Cost d’inversió (€), IVA inclòs

-

Termini d’amortització (anys) -


% responsables energètics definits respecte el total d'equipaments / Nre. Responsables energètics formats

962.294




134


Títol: Impulsar la figura del gestor energètic en les empreses de serveis

Codi Acció: 1.1 12


Consum

inicial 41

(MWh)

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


EE 75.187,49 1% 751,87 361,65 - -

GN 14.267,00 1% 142,67 68,62 - -

GLP 2.705,58 1% 27,06 13,02 - -

CL 4.069,29 1% 40,69 19,57 - -

TOTAL 96.229,36 1% 962,29 462,7 - -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 0,057

GLP: 0,227 0,147

41 Consums energètics del sector serveis.

135

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 13

Formar a la plantilla de l'Ajuntament en bones pràctiques ambientals al lloc de treball

24,16

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L'aplicació de bones pràctiques ambientals a l'Ajuntament parteix de la base que tot el personal de l'Ajuntament conegui les bones pràctiques a seguir durant la seva jornada laboral. En aquest sentit, es preveu el desenvolupament d'unes jornades formatives on es defineixin aquelles conductes més respectuoses amb el medi ambient. L'èxit de les sessions de formació vindrà donat per la forma de la presentació de la informació, en aquest sentit es proposa que la sessió esdevingui educativa i que les accions que es presentin vinguin acompanyades amb la quantificació dels estalvis associats. En aquestes sessions es tractaran principalment els vectors: aigua, paper, energia, residus,... Les emisions estalviades associades a aquesta acció podrien incrementar-se si s’apliqués la formació en bones pràctiques ambientals a la resta de personal de les dependències municipals, amb un mínim d’inversió associada.


Implantar un sistema de gestió ambiental a les dependències de l'Ajuntament


Crear un mòdul de formació ambiental pel personal de l'Ajuntament





Cost d’inversió (€), IVA inclòs Servei de Medi Ambient 10.000



Manual de BPA elaborat / Nre. De participants en sessió de presentació per departament/ Nre. De responsables energpetics formats / Nre. d'equipaments amb cartells de BPA implantats

86.620




136


Títol: Formar a la plantilla de l'Ajuntament en bones pràctiques ambientals al lloc de treball

Codi Acció: 1.1 13


Equipament Consum

inicial (MWh)

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


Casa de la Vila i Dependències administratives

582,43 14,87% 86,62 24,16 10.000 0,87

TOTAL 582,43 14,87% 86,62 24,16 10.000 0,87



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

137

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 14

Instal·lació de dispositius d'aturada automàtica de l'enllumenat

3,93

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

La instal·lació de dispositius d'aturada automàtica basats en temporitzadors permet limitar la durada de la i l·luminació en les zones de circulació o zones d'ocupació intermitent. En aquest sentit, al mercat existeixen diferents tipus de dispositius: reguladors de l'enllumenat, cèl·lules fotoelèctriques i detectors de presència. Es proposa instal·lar aquests dispositius als lavabos i als llocs de pas de les diferents dependències municipals així com en aquells punts amb llum natural on es detecti que els llums romanen encesos innecessariament. L'objectiu prioritari d'aquesta acció és fomentar que el règim de funcionament de les instal·lacions estigui adaptada a l’ús real de les mateixes. L'estalvi derivat de la instal·lació d'aquests dispositius, pot arribar fins al 50% i 60%. Conjuntament amb els tècnics de l'Ajuntament es va poder detectar la possibilitat de realitzar aquesta acció a les següents dependències:

- Escola Arsenal, l'escorxador, casal de festa major, ateneu municipal, casa de la vila, benestar social, serveis d'urbanisme, patronat de começ i turisme, vilafranca virtual, llar d'infants l'anxeneta, centre obert, parc agora, fassina i alberg juvenil.

Aquesta acció s’aplica al 8% del total dels equipaments mencionats anteriorment, considerant doncs una inversió menor i per tant, una menor quantitat d’emissions estalviades (veure taula annexa).


Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment/ Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic/ Automatització dels sistema de control d'encesa de l'enllumenat/Millora de la sectorització de l’enllumenat










% dispositius d'aturada automàtica instal·lats respecte el total a implantar

8.242




138


Títol: Instal·lació de dispositius d'aturada automàtica de l'enllumenat

Codi Acció: 1.1 14



estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


Escola Arsenal 2,11 4.390 580 7.400 12,76

Escorxador 2,59 5.381 710 9.100 12,82

Casal de festa major 0,87 1.810 240 3.100 12,92

Ateneu municipal 7,85 16.319 2.150 27.600 12,84

Casa de la Vila 7,10 14.757 1.950 24.900 12,77

Benestar social 6,33 13.154 1.730 22.200 12,83

Serveis d’urbanisme 2,87 5.969 790 10.100 12,79

Patronat de comerç i turisme 1,63 3.397 450 5.700 12,67

Vilafranca virtual 3,70 7.691 1.010 13.000 12,87

Llar d’infants l’Anxeneta 0,62 1.283 170 2.200 12,94

Centre obert 0,10 211 30 400 13,33

Parc Àgora 6,05 12.578 1.660 21.300 12,83

Fassina 6,56 13645 1.800 23.100 12,83

Alberg juvenil 1,18 2.446 320 4.100 12,81

TOTAL 49,56 103.029 13.590 174.200 12,82

TOTAL considerant una inversió menor (acció aplicada al 8% del total

dels equipaments) 3,93 8.242 1.088 13.800 12,68



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

139

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.1 15

Automatització del sistema de control d’encesa de l’enllumenat

1,88

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

La major part dels equipaments municipals disposen d'un horari de funcionament limitat la qual cosa permet pensar en la possibilitat d'instal·lar sistemes d'automatització del control de l'enllumenat, mesura a través de la qual es pot assolir un 2% d'estalvi. En aquest sentit, es prioritzarà dur a terme aquesta acció en aquells equipaments amb elevats consums energètics. Conjuntament amb els tècnics de l'Ajuntament es va poder detectar la possibilitat de realitzar aquesta acció a les següents dependències:

- Escola Arsenal, casal de festa major, ateneu municipal, casa de la vila, benestar social, serveis d'urbanisme, patronat de começ i turisme, vilafranca virtual, llar d'infants l'anxeneta, centre obert, parc agora, fassina i alberg juvenil.


Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment/ Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic/ Instal·lació de dispositius d'aturada automàtica de l'enllumenat/Millora de la sectorització de l’enllumenat










% de sistemes d'automatització de l'enllumenat instal·lats respecte el total a implantar

3.906




140


Títol: Automatització del sistema de control d’encesa de l’enllumenat

Codi Acció: 1.1 15



estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


Escola Arsenal 0,08 176 20 300 15

Casal de festa major 0,03 72 10 100 10

Ateneu municipal 0,31 653 86 1000 11,11

Casa de la Vila 0,28 590 80 900 11,25

Benestar social 0,25 526 70 800 11,43

Serveis d’urbanisme 0,11 239 30 400 13,33

Patronat de comerç i turisme 0,07 136 20 200 10

Vilafranca virtual 0,15 308 40 500 12,50

Llar d’infants l’Anxeneta 0,02 51 10 100 10

Centre obert 0,004 8 - - -

Parc Àgora 0,24 503 70 800 11,43

Fassina 0,26 546 70 900 12,86

Alberg juvenil 0,05 98 10 200 20

TOTAL 1,88 3.906 516 6.200 12,03



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

141

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.3 1

Substitució de les òptiques dels semàfors per tecnologia LED

23,56

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció

La tecnologia LED ofereix importants avantatges davant les bombetes d'incandescència tradicionals, sobretot pel que fa a consum energètic. Una bombeta incandescent de 70 W genera 1.250 lúmens i dura unes 4.000 hores. La mateixa intensitat de llum es pot aconseguir amb un grup de 179 LEDs, que consumeix només 13 W i, a més, dura unes 100.000 hores. Un altre avantatge és que el LED ofereix llum de més alt contrast, de manera que sempre és visible, fins i tot quan el sol hi incideix directament, mentre que la bombeta incandescent pot esdevenir invisible sota determinades condicions ambientals. A la vegada la instal·lació de la tecnologia led en els semàfors suposa menors costos en el seu manteniment. En aquest sentit, existien a Vilafranca del Penedès un total de 16 cruïlles semafòriques, 68% de les quals són làmpades convencionals i la previsió és que es substitueixin totes les òptiques dels semàfors a tecnologia led.



Substitució de les òptiques dels semàfors per tecnologia LED








% de làmpades de LED respecte el total de làmpades 60.417



142


Títol: Substitució de les òptiques dels semàfors per tecnologia LED

Codi Acció: 1.3 1


Làmpades

semafòriques substituïdes

Nº cruïlles semafòriques

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


TOTAL 68% 16 60,42 23,56 77.000 9,66



(€/kWh)


Gas Natural: 0,202 -

Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

143

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.4 1

Substitució del 100% de les bombetes d'incandescència per bombetes de baix consum a les llars

3.641,48

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció

A partir de l'1 de gener de 2011 deixaran de tenir presència en el mercat europeu les bombetes d'incandescència i aquestes hauran de ser substituïdes per bombetes de baix consum que presenten un valor mig d'estalvi energètic de l'ordre del 50% respecte les d'incandescència, amb una vida útil fins a 8 o 10 vegades superior, de manera que el seu major cost ràpidament serà amortitzat. Per tant, el sector domèstic del municipi veurà com a partir de l'any 2011 i sent efectiu molt abans del 2020 el consum energètic associat a la il•luminació de les llars (10%) es veu substancialment reduït, de l'ordre d'un 50%.



Promoure l'ús de bombetes de major eficiència energètica.


Alta Curt termini Ciutadania



Cost d’inversió (€), IVA inclòs -



- 7.570.634



144


Títol: Substitució del 100% de les bombetes d'incandescència per bombetes de baix consum a les llars

Codi Acció: 1.4 1


Consum inicial

(MWh)42

Consum

il·luminació (MWh)

43

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


TOTAL 151.412,69 15.141,27 50% 7.570,63 3.641,48 - -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

42 Consum energètic del sector domèstic. 43 Es considera que el consum associat a la il·luminació de les llars és un 10% del total. És en aquest on

s’aplica l’estalvi energètic del 50%.

145

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

1.4 2

Substitució d'electrodomèstics i equips de climatització per altres energèticament més eficients

3.630,55

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció

La normativa de la Unió Europea (Directiva 95/12 de la CE) ha fet que els electrodomèstics comercialitzats a partir del 28 de maig de 1995 hagin de portar l’anomenada «etiqueta d’energia» per a la seva venda, basant-se en un sistema de test homologat comparatiu. Aquest etiquetatge permet fer-nos una idea bastant aproximada de l’eficiència i la qualitat de l’aparell que anem a comprar i s’aplica obligatòriament a frigorífics, congeladors, combis, rentadores, rentaplats, calderes, sistemes de climatització, etc. En aquest sentit, des de l'Ajuntament es preveu reforçar la promoció de l'etiquetatge energètic com a element decisiu en la compra d'aparells domèstics, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges que es realitza des de la Generalitat. Així, cal destacar que des de l'ICAEN anualment es dur a terme el programa "Pla Renove" en el qual es subvenciona la substitució d'antics aparells per nous que presentin un etiquetatge major.


Substitució del 100% de les bombetes d'incandescència / Substitució dels tancaments per altres més eficients.



Ciutadania






Nre. de sol·licitiuds efectuades per ciutadans/es de Vilafranca del Penedès al Pla Renove.

7.547.922



146


Títol: Substitució d'electrodomèstics i equips de climatització per altres energèticament més eficients

Codi Acció: 1.4 2


Consum

inicial (MWh)

44

Estalvi considerat (electrodomèstics

i calefacció)

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


EE45

52.218,52 7% i 12% - - - -

GN 86.333,00 7% i 12% - - - -

CL 7.175,67 7% i 12% - - - -

GLP 5.685,50 7% i 12% - - - -

TOTAL 151.412,69 7% i 12% 7.547,92 3.630,55 - -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

44 El consum total s’assumeix que es reparteix de la següent manera: electrodomèstics (21,5%), calefacció

(29%), cuina (11%), aigua calenta (28,5%). 45 Consum elèctric del sector domèstic

147

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

2.1 1

Utilitzar biodièsel en el 100% dels vehicles municipals

1,22

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

CP

Descripció

L'Ajuntament té un efecte mirall sobre la ciutadania. Per tant, és important que en les accions que desenvolupa apliqui els criteris ambientals i de sosteniblitat. En aquest sentit, i per fomentar la utilització de biodièsel entre la ciutadania es proposa la substitució del combustible actual per biodiessel en tota la seva flota de vehicles.


Incorporar clàusules en els plecs de prescripcions tècniques per assegurar l'ús de biodiessel en el 100% de la flota de vehicles externalitzats així com altres aspectes que assegurin que la contractació externa es regeixin pels mateixos criteris ambientals i des sostenibilitat de l'Ajuntament.


Reducció de les emissions associades al parc de vehicles municipal


Alta Curt termini Servei de compres






% de vehicles de la flota amb biodièsel respecte el total de la flota municipal -




148


Títol: Utilitzar biodièsel en el 100% dels vehicles municipals

Codi Acció: 2.1 1

Àmbit: Transport

Núm. De

vehicles a substituir

46

Estalvi considerat Estalvi t.

CO2 Estalvi

energètic Inversió (euros)

Període de retorn

TOTAL 10 7% 1,22 - - -



(€/kWh)

Electricitat: 0,481 -


CL: 0,267 -

GLP: 0,227 -

Biodièsel: 0,254 -

46 El nombre total de vehicles de la flota municipal és 21.

149

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

2.1 2

Incorporar clàusules en els plecs de prescripcions tècniques per assegurar l'ús de biodièsel en el 100% de la flota de vehicles externalitzats així com altres aspectes que assegurin que la contractació externa es regeixi pels mateixos criteris ambiental

19,01

Àmbit

Temàtica

Tipologia


CP

Descripció

L'òrgan de contractació té competències per definir les característiques de la prestació del servei futur objecte del contracte. En aquest sentit, en el moment de redactar el plec de contractació externa, l’Ajuntament ha d'incloure clàusules que assegurin la realització dels treballs per l’empresa externa es regeixi per els criteris ambientals i de sostenibilitat de l'Ajuntament. Així, a l’hora de fer contractacions que requereixin l'ús d'una flota de vehicles s'hauria d'exigir com a mínim: 1) garanties en la utilització de bio carburants en proporció fins al 5%, segons el Reial decret 61/2006, de 31 de gener, pel qual es determinen les especificacions de gasolines, gasoils, fuels, i gasos liquats del petroli i es regula l'ús de determinats bio carburants. 2) obligatorietat de disposar de filtres antipartícules en vehicles dièsel. 3) compliment dels límits d'emissió de contaminants fixats per la norma Euro V. No obstant, l’aplicació de les clàusules pot ser per diferents àmbits ( consum energètic, consum de materials, ...).


Compensació de les emissions generades per els contractes externalitzats de l'ajuntament


Reducció de les emissions associades al parc de vehicles municipal / Implantar la compra i contractació pública verda a l’Ajuntament de Vilafranca


Alta Curt termini Seveis Urbans i Mobilitat



Cost d’inversió (€), IVA inclòs Mancomunitat Penedès Garraf -



Nre. de vehicles de la flota externalitzada que compleixen les clàusules dels plecs de prescripció tècnica -




150


Títol: Incorporar clàusules en els plecs de prescripcions tècniques per assegurar l'ús de biodièsel en el 100% de la flota de vehicles externalitzats així com altres aspectes que assegurin que la contractació externa es regeixi pels mateixos criteris ambiental

Codi Acció: 2.1 2

Àmbit: Transport

Núm. De

vehicles a substituir

47

Estalvi considerat Estalvi t.

CO2 Estalvi

energètic Inversió (euros)

Període de retorn

TOTAL 26 10% 19,01 - - -



(€/kWh)



CL: 0,267 -

GLP: 0,227 -

Biodièsel: 0,254 -

47 El nombre total de vehicles de la flota municipal externalitzats és 39.

151

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

2.1 3

Compensació de les emissions generades per la flota externalitzada

162,33

Àmbit

Temàtica

Tipologia


CP

Descripció

La compensació d'emissions és un mecanisme inclòs dins del Protocol de Kioto. Es tracta doncs, d'un acord inclòs en el protocol de Kioto que permet a governs, empreses o particulars destinar diners, en compensació pel que han contaminat de més, a projectes de reducció d'emissions en països en vies de desenvolupament. Definit a Kioto com a Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN), els projectes MDN són molt diversos. En aquest sentit, el Mercat Voluntari d'Emissions, permet la compensació de les emissions generades durant la seva activitat, i que no han pogut ser reduïdes, a través de la inversió en projectes d'eficiència energètica, energies renovables o reforestació. Per això, és necessària una plataforma de compensació d'emissions. Aquesta ha de certificar les seves emissions segons els estàndards internacionals com el Gold Standard i que tinguin un procés de qualitat intern amb una tercera part verificadora. Actualment, el cost de compensació d'una tona de CO2 en el mercat voluntari difereix en funció de la tipologia de projectes però el preu mitjà oscil•la al voltant dels 15 euros per tona a compensar. Es proposa la inclusió d'una clàusula en el contracte en els diferents serveis externalitzats, com ara la gestió de residus, els treballs de manteniment de l'enllumenat, etc. per tal de que l'empresa concessionària dels serveis externalitzats compensi les emissions generades de la flota de vehicles del servei.


Incorporar clàusules en els plecs de prescripcions tècniques per assegurar l'ús de biodiessel en el 100% de la flota de vehicles externalitzats així com altres aspectes que assegurin que la contractació externa es regeixin pels mateixos criteris ambientals i des sostenibilitat de l'Ajuntament.


Reducció de les emissions associades al parc de vehicles municipal


Baixa Llarg termini Serveis Urbans i Mobilitat



Cost d’inversió (€), IVA inclòs Mancomunitat Penedès Garraf 2.435



% de tones de GEH emeses compensades pels serveis externalitzats/ Certificat de compensació emès

-


Emissions de GEH (CO2 eq) de l’àmbit Ajuntament Emissions de GEH (CO2 eq) de l’àmbit PAES

152


Títol: Compensació de les emissions generades per la flota externalitzada

Codi Acció: 2.1 3

Àmbit: Transport

Consum

inicial (MWh)

Estalvi d’emissions considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


CL - 100% - 162,33 2.435 -

TOTAL - 100% - 162,33 2.435 -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

153

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

2.2 1

Compensació de les emissions generades en el transport públic

63,63

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport públic municipal CP

Descripció

La compensació d'emissions és un mecanisme inclòs dins del Protocol de Kioto. Es tracta doncs, d'un acord inclòs en el protocol de Kioto que permet a governs, empreses o particulars destinar diners, en compensació pel que han contaminat de més, a projectes de reducció d'emissions en països en vies de desenvolupament. Definit a Kioto com a Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN), els projectes MDN són molt diversos. En aquest sentit, el Mercat Voluntari d'Emissions, permet la compensació de les emissions generades durant la seva activitat, i que no han pogut ser reduïdes, a través de la inversió en projectes d'eficiència energètica, energies renovables o reforestació. Per això, és necessària una plataforma de compensació d'emissions. Aquesta ha de certificar les seves emissions segons els estàndards internacionals com el Gold Standard i que tinguin un procés de qualitat intern amb una entitat verificadora. Actualment, el cost de compensació d'una tona de CO2 en el mercat voluntari difereix en funció de la tipologia de projectes però el preu mitjà oscil•la al voltant dels 15 euros per tona a compensar. Es proposa la compensació de les emissions generades en el transport públic.


Millorar la infraestructura de busos urbans i ampliació del recorregut dels busos urbans


Reducció de les emissions associades al parc de vehicles municipal / Implantar la compra i contractació pública verda a l’Ajuntament de Vilafranca


Baixa Llarg termini Serveis Viaris



Cost d’inversió (€), IVA inclòs 954



% de tones de GEH emeses compensades pels serveis de transport públic / Certificat de compensació emès -


Emissions de GEH (CO2 eq) de l’àmbit PAES

154


Títol: Compensació de les emissions generades en el transport públic

Codi Acció: 2.2 1

Àmbit: Transport

Equipament Consum

inicial (MWh)


MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


CL - 100% - 63,63 954 -

TOTAL - 100% - 63,63 954 -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

155

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

2.2 2

Millorar la infraestructura de busos urbans i ampliació del recorregut dels busos urbans

37,55

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport públic municipal CP

Descripció

L'objectiu de la proposta és millorar la mobilitat al municipi mitjançant l'ampliació del recorregut dels busos urbans del municipi amb la creació d'una nova línia que permetrà l'accés als polígons industrials amb transport públic.


Habilitació d'aparcaments dissuassoris


Ampliar el recorregut de la línia 3 del servei d'autobús urbà cap a la Ronda de Mar / Millorar l'apropament de l'autobus a les parades urbanes i interurbanes / Crear una nova línia mixta urbana i interurbana de connexió amb els polígons industrials amb el


Alta Curt termini Serveis de Mobilitat






Nre. de línies de bus noves -


Emissions de GEH (CO2 eq) de l’àmbit PAES

156


Títol: Millorar la infraestructura de busos urbans i ampliació del recorregut dels busos urbans

Codi Acció: 2.2 2

Àmbit: Transport

Equipament Nº de línies

noves Estalvi t.

CO2 Inversió (euros)


TOTAL 1 37,55 170.727 -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 0,057

GLP: 0,227 0,147

157

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

2.3 1

Instal·lació de punts de subministrament elèctric de fonts renovables en el municipi

112,5

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport privat i comercial CP

Descripció

Per tal de fomentar la compra de vehicles elèctrics i híbrids en la ciutadania així com en el propi Ajuntament s'impulsarà i fomentarà la instal•lació de punts de subministrament de vehicles elèctrics en varis punts del municipi. La seva situació serà principalment en aparcaments, on els vehicles hi estan durant períodes de temps, així com les estacions de subministrament existents. Així mateix, cal impulsar que aquestes darreres disposin de bateries elèctriques per la seva venta, amb l'objectiu que la recarrega no requereixi una pèrdua de temps per l'usuari. Per la instal•lació d'aquests punts de subministrament elèctric en el municipi des de l'IDAE s'ha engegat un projecte d'ajudes dins del marc del programa MOVELE, projecte destinat a demostrar la viabilitat tècnica, econòmica i energètica de la mobilitat elèctrica en els entorns urbans i periurbans. Per altra banda i per tal que aquests punts siguin sostenibles, caldria disposar d'energies renovables (com ara plantes fotovoltaiques) associades als punts de subministrament elèctric i permetre la recàrrega de vehicles amb energia amb 0 emissions.


Renovació eficient del parc mòbil del municipi per millora de l'eficiència energètica del parc de vehicles i diversificació energètica del sector



Baixa Llarg termini Serveis de Mobilitat i Medi Ambient






Nre. Punts de subministrament d'electricitat de fonts renovables 212.463


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

Mobilitat de la població

158


Títol: Instal·lació de punts de subministrament elèctric de fonts renovables en el municipi

Codi Acció: 2.3 1

Àmbit: Transport

Equipament Litres de CL estalviats

48

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)

Període de retorn

TOTAL 41.676,39 421,35 112,5 46.871 1,95



(€/litre)



Gasoil: 0,267 1

GLP: 0,227 -

48 50 vehicles, 150 g CO2/km, 15.000 km/any recorreguts de mitjana.

159

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

2.3 2


15.739,33

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport privat i comercial PDR

Descripció

El parc mòbil de vehicles del municipi es caracteritza per fer un ús majoritari de combustibles fòssils i amb un valor d'emissió mig de 150 g CO2/km. Aquesta situació en els pròxims anys es veurà substancialment modificada, fruit de la creació d'un marc favorable a la d'energies no convencionals en el sector del transport (vehicles híbrids, elèctrics, gas natural liquat, hidrogen, etc) i de la millora en l'eficiència energètica dels motors dels vehicles del mercat, aspecte que serà valorat en un futur a l'ITV, que faran que el parc mòbil es renovi per vehicles accionats per sistemes 100% renovables (elèctrics-solar, hidrogen, etc), híbrids o vehicles de combustió fòssil altament eficient amb valors d'emissió per sota els 120 g CO2/km. Aquesta tendència que seguirà el parc mòbil del municipi farà disminuir dràsticament les emissions de GEH globals del municipi. Davant d'aquest escenari, s'ha definit un escenari moderat i realista del futur parc mòbil del municipi i s'han estimat les seves emissions, tenint en compte que cada vehicle farà una mitjana anual de 18.000 km i el parc mòbil estarà compost per: 20 % híbrids amb un valor mig d'emissió de 80 g CO2/km, 60% combustibles fòssils amb un valor mig d'emissió de 120 g CO2/km, un 10% combustibles fòssils amb un valor mig d'emissió de 150 g CO2/km i un 10% de vehicles elèctrics amb un valor mig d’emissió de 66,28 g CO2/km. Aquesta es tracta d'una acció indirecte i que els costos no recauen directament sobre els pressupostos municipals. La compra de vehicles elèctrics per part del consistori contribueix a fomentar la mobilitat sostenible en la ciutadania donant un model exemplificatiu, per tant, es fa necessari que la política de l’Ajuntament ha d’anar en aquesta línia i ha de prioritzar la compra d’aquest tipus de vehicles. La compra d'aquests vehicles ha d'anar acompanyada de punts de recàrrega a través de fonts renovables per tal d'assolir 0 emissions. Cal tenir en compte que en els casos que es disposi de vehicles que realitzin un baix nombre de km anuals, caldria la possibilitat d'utilitzar sistemes tipus car-sharing enlloc d'optar per la renovació del vehicle.





Alta Llarg termini Serveis Tècnics i Regidoria de Medi Ambient



Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania -



% de tipus de vehicles del parc mòbil segons el seu índex d'emissió, a partir de l'impost de vehicles de tracció mecànica

-



160


Títol: Renovació eficient del parc mòbil del municipi per millora de l'eficiència energètica del parc de vehicles i diversificació energètica del sector

Codi Acció: 2.3 2

Àmbit: Transport

Parc mòbil del municipi

Escenari considerat (% vehicles)

t. CO2 per vehicle (considerant

18.000 km anuals)

Emissions parc mòbil escenari

considerat

Estalvi emissions t. CO2

CL 22.876 Híbrids 20% 1,44 6.588,29 15.739,33

150 g. CO2 10% 2,70 6.176,52

120 g. CO2 60% 2,16 29.647,30

Elèctrics 10% 1,19 2.729,20

Total 22.876 - - 45.141,30 15.739,33



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

161

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

3.1 1

Generació elèctrica a partir de la llum solar amb la instal·lació d'una central fotovoltaica sobre coberta

1.367,73

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER

Descripció

Les energies renovables són una aposta estratègica de futur perquè són netes, es restitueixen gratuïtament i poden ser la solució al problema energètic a llarg termini. En un model energètic sostenible és prioritari avançar en el camí del foment de les energies renovables de manera sincronitzada amb una estratègia d'estalvi i d'eficiència energètica, atès que es tracta de dos àmbits totalment complementaris. L'objectiu final d'aquesta acció és la instal·lació de panells solars fotovoltaics a les cobertes d'aquells equipaments municipals en que sigui viable seva instal·lació. Des de l'Ajuntament, com a ens exemplificatiu de la ciutadania, s'ha d'impulsar la instal·lació de panells fotovoltaics integrats en les cobertes dels equipaments municipals amb coberta disponible orientada al sud. Conjuntament amb els tècnics de l'Ajuntament es va poder detectar la possibilitat de realitzar instal.lacions a les següents dependències:

- La unitat de serveis del C/Avinyonet, l'ateneu municipal, els antics Jutjats, el parc Àgora, els pavellons d'hoquei, Firal, nou i cobert (annex al d'hoquei), i el complex aquàtic.


Elaboració d'un inventari d'instal·lacions d'energies renovables del sector privat/ Prioritzar la compra d'energia verda per part de l'Ajuntament


Elaborar una Ordenança municipal per introduir criteris bioclimàtics i d’eficiència energètica en els noves construccions i rehabilitacions d’edificis / Millora de l’eficiència energètica als equipaments municipals / Implantar instal·lacions fotovoltaiqu


Alta Mig termini Serveis Tècnics i Regidoria de Medi Ambient



Cost d’inversió (€), IVA inclòs Serveis Urbans i Mobilitat i Urbanisme (servei de projectes)

13.365.000



Nre. d'instal·lacions fotovoltaiques implantades/ kWh fotovoltaics produïts any a les instal·lacions municipals


Producció local d'energies renovables 3.507.000 Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

162


Títol: Implantació d'un sistema de gestió de l'energia

Codi Acció: 3.1 1

Àmbit: Producció local d’energia


estalviats

Estalvi econòmic

(euros)

Inversió (euros)


Unitat de serveis C/Avinyonet 39,39 101.000 13.332 385.000 28,88

Ateneu Municipal 154,79 396.900 52.391 1.512.500 28,87

Antics jutjats 112,55 288.600 38.095 1.100.000 28,88

Parc Àgora 309,58 793.800 104.782 3.025.000 28,87

Pavelló d’hoquei 84,44 216.500 28.578 825.000 28,87

Pavelló firal 351,78 902.000 119.064 3.437.500 28,87

Complex aquàtic 135,10 346.400 45.725 1.320.000 28,87

Pavelló nou 90,05 230.900 30.479 880.000 28,87

Pavelló cobert 90,05 230.900 30.479 880.000 28,87

TOTAL 1.367,73 3.507.000 462.924 13.365.000 28,87



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

163

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

4.1 1

Incorporació de clàusules ambientals en el servei de neteja

32,84

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Planificació Planejament urbà CP

Descripció

L'objectiu es definir el conjunt de procediments i actuacions durant el servei de neteja d'edificis municipals per reduir l'impacte ambiental durant l'activitat habitual. En el ple s'incidirà en els següents aspectes: - Gestió selectiva dels residus generats. - Utilització de productes amb etiqueta ecològica oficial. - Criteris d'estalvi d'energia durant el desenvolupament de l'activitat contractada com per exemple el desenvolupament de les tasques de neteja durant l'horari dels treballadors de l'edifici municipal.


Incorporar criteris de compra i contractació pública verda a l'Ajuntament









138.250


Consum final d’energia total

164


Títol: Incorporació de clàusules ambientals en el servei de neteja

Codi Acció: 4.1 1

Àmbit: Planificació

Equipament Consum inicial

49

(MWh)

Consum estalviat

50

Estalvi emissions

t. CO2

Estalvi econòmic

(€)

Inversió (€)

Període de retorn

(anys)

Ajuntament 141,26 5% - - - -

Administració 608,24 5% - - - -

C. Educatius 1027,60 5% - - - -

C. Socioculturals 773,22 5% - - - -

C. Esportius 729,81 5% - - - -

Altres Edificis 893,66 5% - - - -

TOTAL 4.173,78 5% 32,84 8.235,85 6.000 0,73



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

49 Consum energètic (Electricitat i gas natural) de l’àmbit Ajuntament. 50 Es considera que la incorporació de clàusules ambientals en la contractació del servei de neteja dels

equipaments municipals suposa un estalvi d'un 5% sobre el consum en il·luminació dels equipaments municipals (considerat un 20% del total).

165

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

4.1 2

Elaborar una ordenança municipal per introduir criteris bioclimàtics i d'eficiència energètica en les noves construccions i rehabilitació d'edificis

39,42

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Planificació Planejament urbà PDR

Descripció

La construcció i l'ús dels edificis a Catalunya genera més del 40% de les emissions de CO2 l'atmosfera, i actualment es fa palès, un creixement del consum d'energia primària provinent de fonts no renovables. L'entrada en vigor del Codi Tècnic de l'Edificació i el Decret 21/2006, de 14 de febrer, que regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis. Les determinacions d'aquests documents són d'obligat compliment en la construcció de nous habitatges. L'ordenança podria incorporar bonificacions a establiments que justifiquin la certificació energètica A (d'acord amb el Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, per el qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació energètica dels edifics de nova construcció) i una bonificació menor en els edificis que justiquin certificacions energètiques B.



Redacció d'una ordenança municipal per introduir criteris bioclimàtics i d'eficiència energètica en les noves construccions i rehabilitació dels edificis


Mitjana Mig termini Seveis Urbans i Mobilitat






143.132



166


Títol: Elaborar una ordenança municipal per introduir criteris bioclimàtics i d'eficiència energètica en les noves construccions i rehabilitació d'edificis

Codi Acció: 4.1 2


Equipament

Nombre d’edificis

nous i rehabilitats


MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


EE - - - - - -

GN - - - - - -

TOTAL - - 143.132 39,42 2.500 0,2



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

167

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

4.2 1 Elaborar un pla de camins escolars 36,38

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Planificació Plans de mobilitat o transport CP

Descripció

L'objectiu és millorar l'accessibilitat a les escoles, a la vegada que es redueixen els problemes de seguretat existents. Els camins escolars segurs són itineraris segurs, escollits entre els recorreguts que fan la majoria dels alumnes del centre, i de traçat senzill que permeten el desplaçament a peu dels nens i nenes. A cada recorregut segur hi ha una persona adulta que serà la responsable de cada grup.



Redactar un Pla de camins escolars de Vilafranca del Penedès


Mitjana Mig termini Serveis de Mobilitat






134.079


Mobilitat població

168


Títol: Elaborar un pla de camins escolars

Codi Acció: 4.2 1


Emissions inicials (t.

CO2)51


MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


TOTAL 60.880,16 0,06% 134,08 36,38 10.000 1,3



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 0,057

GLP: 0,227 -

51 Emissions associades al sector transport urbà (vehicles privats).

169

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

4.2 2 Habilitació d'aparcaments dissuasoris 311,66

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L'objectiu de l'acció és donar opcions al ciutadà per tal d'evitar l'accés al centre amb vehicles motoritzats, captant usuaris que utilitzen el vehicle privat en els seus desplaçaments. En aquesta línia, es proposen dur a terme aparcaments dissuasoris ubicats a les afores del municipi i al costat de les línies d'autobús més utilitzades per accedir al centre de la ciutat així com a l'estació de tren i l'estació d'autobusos.



Crear un sistema d'aparcametns de dissuassió conectats amb autobús i itineraris ciclables en el Centre de la Vila i les estacions de transport públic


Alta Curt termini Serveis de Mobilitat






Nre. Aparcaments perifèrics nous 1.165.973



170


Títol: Habilitació d'aparcaments dissuasoris

Codi Acció: 4.2 2



CO2)52


MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


TOTAL 60.880,16 0,5% 1.165.973 311,66 - -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -


171

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

4.2 3

Implantació d'accions en el municipi per fomentar l'ús de la bicicleta al municipi

110,17

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Les dimensions de Vilafranca i la seva topografia relativament planera permeten que la bicicleta esdevingui un bon mitjà de transport com a alternativa al cotxe particular. L'objectiu de la proposta és fomentar l'ús de la bicicleta en tots els desplaçaments urbans. En aquest sentit, el PALS de Vilafranca contempla diferents accions per fomentar l'ús de la bicicleta: - Crear itineraris ciclables de connexió amb els polígons industrials propers - Senyalitzar una Ronda Verda i altres camins de passejada per l'oci amb bicicleta - Incrementar l'oferta d'aparcament de bicicletes en les zones i eixos comercials del nucli urbà - Complementar l'oferta d'aparcaments per a bicicletes a les terminals de trasnport i als equipaments públics - Creació d'un sistema públic de préstec de bicicletes - Realitzar una campanya de promoció de l'ús quotidià de la bicicleta - Creació de senyalització direccional específica per bicicletes - Incrementar l'oferta d'aparcament per bicicletes en edificis residencials



Incorporar la totalitat de les accions de millora de mobilitat en bicicleta del PMU de Vilafranca.


Alta Curt termini Serveis Urbans i Mobilitat



Cost d’inversió (€), IVA inclòs 3.575.700



km de carrils bicicleta implantats 412.637



172


Títol: Implantació d'accions en el municipi per fomentar l'ús de la bicicleta al municipi

Codi Acció: 4.2 3


Increment mobilitat

amb bicicleta

% persones que es

desplacen53

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


TOTAL 1% 40% 412,64 110,17 3.575.700 -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

53 Considerem que el nombre de persones que es desplacen al municipi són un 40% del total de la

població, del qual un 1% es desplaçarà en bicicleta (una mitja de 4 viatges per dia i 5 km). Amb el desplaçament amb bicicleta considerem que s’estalvien 120 g CO2/km.

173

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

5.1 1

Definició de criteris de compra i contractació pública verda

13,34

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Adquisició pública de béns i serveis

Requisits d'eficiència energètica CP

Descripció

La compra o contractació pública verda (CCPV) és la compra o contractació de productes i /o serveis que considera no només els aspectes econòmics o tècnics sinó també l'impacte ambiental dels mateixos en tot el seu cicle de vida. Això suposa que, a més de tenir en compte el comportament ambiental dels materials i productes usats o adquirits (inclòs el seu ús i el seu procés de fabricació), haurà de tenir en compte també els mètodes i procediments en l'execució dels contractes i el comportament ambiental dels proveïdors i dels propis fabricants. La compra i contractació pública verda, per tant, és una eina que presenta clars avantatges per a l’Ajuntament i els seus proveïdors com: - Genera importants millores ambientals. - Mostra l'exemplaritat de l’Ajuntament, millorant la seva imatge. - Dinamitza al sector privat, fomentant la competitivitat de les empreses, el seu millor comportament ambiental i reputació, i promou el desenvolupament de nous mercats de productes i serveis ambientalment millors. No tots els productes generen el mateix impacte sobre el medi ambient. La compra de productes amb ecoetiquetes o certificacions ambientals assegura que els productes són menys nocius amb al medi ambient pel que fa al procés de producció i l’ús de matèries primeres. Per tant es fa necessari elaborar un manual de compra verda dirigit a tots els responsables de compres de l'ens municipal amb l'objectiu d'integrar els criteris ambientals en les compres. L'objectiu final és arribar a disposar d’un llistat de tots els productes i serveis adquirits i contractats amb les característiques de sostenibilitat a complir, i a la vegada, d’un check-list de criteris a tenir en compte a l’hora de valorar nous productes o serveis que puguin ser sol•licitats pel personal.


Prioritzar la compra d'energia verda per part de l'Ajuntament / Ambientalització del plec de contractació del servei de neteja dels edificis


Implantar la compra i contractació pública verda a l’Ajuntament de Vilafranca





Cost d’inversió (€), IVA inclòs Servei de compres 6.000



Elaboració del check-list de criteris a complir/ % de productes/serveis adquirits amb criteris de sostenibilitat

41.738




174


Títol: Definició de criteris de compra i contractació pública verda

Codi Acció: 5.1 1

Àmbit: Adquisició pública de béns i serveis

Consum

inicial (MWh)

54

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


EE55

1.760,98 1% 17,61 8,47 - -

GN 2.412,80 1% 24,13 4,87 - -

TOTAL 4.173,78 1% 41,74 13,34 6.000 1,71



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

54 Es considera el consum de la totalitat dels equipaments municipals. 55 En el cas del consum d’energia elèctrica es considera que el 20% del consum d’electricitat dels

equipaments correspon a la il·luminació, i que el % d’estalvi sobre la il·luminació és del 5%, el que suposa un estalvi del 1% sobre el total del consum elèctric.

175

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

5.2 1

Prioritzar la compra d'energia verda per part de l'Ajuntament

372,55

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Requisits d'energia renovable CP

Descripció

El nou marc regulatori que va entrar en vigor el juliol 2009 permet que els clients particulars i les empreses puguin escollir una companyia productora d'electricitat verda, amb la qual cosa el consum elèctric d'energia no incrementa les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. El concepte d'electricitat verda es basa en els anomenats certificats d'origen de l'energia que estan regulats per una directiva europea adaptada per l'Ordre Ministerial 1522/207 de 24 de maig (BOE, 131 de 1 juny 2997). La garantia d'origen assegura que el nombre de quilovats hora d'energia elèctrica de la comercialitzadora es corresponen amb energia elèctrica que ha adquirit de fonts d'energia renovable. L'Organisme responsable de la seva certificació és la Comissió Nacional de l'Energia i la garantia s'emetrà abans del 28 de febrer de l'any posterior a l'emissió del certificat. En la proposta preveu que almenys un 30% de l'energia elèctrica comprada per part de l'Ajuntament provingui d'energia verda.


Incorporar criteris de compra i contractació pública verda a l'Ajuntament


Prioritzar la compra d'energia verda per part de l'Ajuntament





Cost d’inversió (€), IVA inclòs Servei de compres -



% d'energia elèctrica consumida per l'Ajuntament d'origen 100% renovable

774.532


Producció local d'energies renovables

176


Títol: Prioritzar la compra d'energia verda per part de l'Ajuntament

Codi Acció: 5.2 1

Àmbit: Adquisició pública de béns i serveis

Consum

inicial (MWh)

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


EE56

2.581,77 30% 774,53 372,55 - -

TOTAL 2.581,77 30% 774,53 372,55 - -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

56 En el cas del consum d’energia elèctrica es considera que el 20% del consum d’electricitat dels

equipaments correspon a la il·luminació, i que el % d’estalvi sobre la il·luminació és del 5%, el que suposa un estalvi del 1% sobre el total del consum elèctric.

177

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

6.3 1

Difusió dels estalvis energètics associats a la implantació d'energies renovables

43,23

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals ER

Descripció

L’estratègia ambiental municipal incideix en la promoció d'un major ús de les energies renovables entre la ciu tadania. En aquest sentit cal fer partícips als usuaris d’un edifici públic, als seus visitants, als alumnes d’una escola i a tota la població en general de quines són les actuacions realitzades per l’Ajuntament en matèria d'energies renovables així com de quins són els estalvis energètics aconseguits amb les actuacions municipals. En aquesta línea, es proposa informar a la ciutadania de la producció d'energia de les instal•lacions d'energies renovables ubicades en els diferents equipaments municipals mitjançant l'ús de panells informatius en aquells centres de què en disposin així com mitjançant la pàgina web del consistori. Així mateix, i amb l’objectiu de fomentar les energies renovables en el sector domèstic es proposa que l'Ajuntament tingui un paper d'intermediari entre la població i aquelles empreses o particulars que vulguin llogar la coberta per la instal•lació de plaques solars fotovoltaiques.



Crear un punt d’informació ambiental municipal on es pugui consultar qualsevol tema relacionat amb el medi ambient i es pugui demanar assessorament








Nre. d'edificis públics amb renovables que tenen mecanisme de difusió i informació d'energia produïda

123.821


Producció local d'energies renovables Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

178


Títol: Difusió dels estalvis energètics associats a la implantació d'energies renovables

Codi Acció: 6.3 1

Àmbit: Participació ciutadana

Consum

inicial (MWh)

57

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


EE 127.406,01 0,5‰ 63,70 30,64 - -

GN 100.600,00 0,5‰ 50,30 10,16 - -

CL 9.881,25 0,5‰ 4,94 1,32 - -

GLP 9.754,79 0,5‰ 4,88 1,11 - -

TOTAL 247.642,05 0,5‰ 123,82 43,23 40.000 3,37



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 0,057

GLP: 0,227 0,147

57 Es considera el consum del sector serveis i del sector domèstic.

179

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

6.3 2

Realització d'una campanya d'informació i potenciació de l'eficiència energètica a les llars

228,87

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM

Descripció

Es planteja l'elaboració d'una campanya d'estalvi i eficiència energètica destinada a la ciutadania per tal que adquireixin hàbits més responsables davant l'ús de l'energia. En la campanya s'han de difondre els resultats positius, tant energètics com econòmics, de l'ús racional de l'energia per tal d'evitar el seu malbaratament. Aquesta campanya hauria d’anar acompanyada d’accions actives com l’entrega d’un kit d’equips d’eficiència per a la llar, com ara làmpades de baix consum per afavorir la substitució de les làmpades incandescents i/o amb un decàleg d’eficiència energètica.


Substitució del 100% de les bombetes d'incandescència per bombetes de baix consum a les llars / Introducció d'aparells domèstics i equips de climatització energèticament eficients / Difusió dels estalvis energètics associats a la implantació d'energies renovables









757.063



180


Títol: Realització d'una campanya d'informació i potenciació de l'eficiència energètica a les llars

Codi Acció: 6.3 2


Consum

inicial (MWh)

58

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


EE 52.218,52 0,5‰ 261,09 125,59 - -

GN 86.333,00 0,5‰ 431,67 87,29 - -

CL 7.175,67 0,5‰ 35,88 9,52 - -

GLP 5.685,50 0,5‰ 28,43 6,47 - -

TOTAL 151.412,69 0,5‰ 757,06 228,87 70.000 1,13



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 0,057

GLP: 0,227 0,147

58 Es considera el consum del sector domèstic.

181

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

6.3 3

Fomentar l'adhesió dels centres educatius a la Xarxa d'Escoles Verdes

2,87

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

La Xarxa d'Escoles Verdes és una iniciativa a nivell català que té un doble objectiu: fomentar l'ambientalització dels centres educatius i la identificació dels centres compromesos amb la pròpia millora ambiental i per tant amb el seu entorn. L'adhesió d'un centre educatiu a la Xarxa d'Escoles Verdes passa per la redacció del seu Pla de Cohesió Ambiental o Agenda 21 del centre, document en el que es defineixen els objectius ambientals del centre que es desenvoluparan progressivament en els centres a través d'uns programes d'acció definit en el propi document. El primer Programa d'Acció que el centre redacta té una durada d'aplicació d'un curs. La valoració favorable de la feina realitzada pel centre condueix a l'atorgament del Distintiu d'Escola Verda. Aquest distintiu té una vigència de 2 anys. Per tant, a principis del curs el centre ha de definir el Programa d'Acció que regirà el centre en els propers 2 anys. Actualment les escoles CEIP Mas i Perera i l'escola del Carme ja hi estan adherides. En aquest sentit, el principal objectiu del programa és l'ambientalització dels centres educatius: incorporació de criteris ambientals als currículums formatius, a les metodologies d'aprenentatge i a la gestió interna.


Elaborar un pla de camins escolars


Fomentar l'adhesió dels centres educatius a la Xarxa d'Escoles Verdes / Elaborar un Pla Director d'Informació i d'Educació Ambiental, que inclogui campanyes i activitats educatives.








Nre. d’escoles adherides a la Xarxa d’Escoles Verdes 11.621



182


Títol: Realització d'una campanya d'informació i potenciació de l'eficiència energètica a les llars

Codi Acció: 6.3 3


Equipaments Consum

inicial (MWh)

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


Centres educatius 1.027,60 1,13% 11,62 2,87 12.000 14,62

TOTAL 1.027,60 1,13% 11,62 2,87 12.000 14,62



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

183

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

6.3 4

Definir un protocol d'ambientalització d'esdeveniments públics

-

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals CP

Descripció

L’ambientalització interna de l’Ajuntament va més enllà de les pròpies dependències municipals. L’Ajuntament no només té el compromís de millorar la sostenibilitat de l’organització sinó que també té la intenció de fer extensibles les pràctiques de sostenibilitat a la ciutadania, organitzacions de la societat civil i empreses. Un bon moment per fer visible el compromís amb l’ambientalització és en l’organització de festes o a ltres actes públics com congressos o jornades on es poden posar en pràctica criteris de sostenibilitat, que són visibles per la ciutadania. Un bon exemple dins l’Ajuntament és la col•laboració entre el Servei de medi ambient i el Patronat municipal de Comerç i Turisme que col•laboren en l’elaboració de campanyes per promocionar un turisme més sostenible, a través de l’ambientalització d’esdeveniments públics (fires, festes, actes,...) principalment fomentant una política activa en prevenció de residus. Per sistematitzar aquestes pràctiques puntuals es proposa definir un Protocol d’ambientalització d’esdeveniments públics al municipi que defineixi la forma d’organitzar un esdeveniment amb un baix impacte ambiental aplicable a qualsevol tipologia d’acte.


Assolir els objectius de recollida de residus fixats amb el PROGREMIC


Definir un protocol d'ambientalització d'esdeveniments públics








-



184


Títol: Definir un protocol d'ambientalització d'esdeveniments públics

Codi Acció: 6.3 4


Consum

inicial (MWh)

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


TOTAL - - - - - -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

185

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

6.3 5

Desenvolupar campanyes perquè el municipi esdevingui lliure de bosses

-

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L'objectiu d'aquesta acció és reduir, o millor eliminar, el consum indiscriminat de bosses de plàstic d'un sol ús. Cada cap de setmana, a Catalunya, es distribueixen 14 milions de bosses, que generen 110.000 tones de residus l'any i triguen 500 anys en descompondre's, a més estan fetes de petroli. Per cada bossa de plàstic que rebutgem evitem emetre 4 g. de CO2 a l'atmosfera. Considerant que hi ha alternatives a les bosses de plàstic (cabassos de vimet, carros de la compra, bosses de paper reciclat,...) es proposa la substitució de les primeres per altres amb majors beneficis ambientals. En aquest sentit, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ja ha incorporat en l'ordenança fiscal sobre la taxa de brossa 2009, una bonificació del 10% pels comerços d'alimentació que substitueixin les bosses de plàstic per bosses compostables o de paper. Així mateix, també es preveu una bonificació del 5% pels comerços d'alimentació que facin pagar per les bosses de plàstic o que en bonifiquin l'import a aquell usuari que les rebutgi.




Aconseguir que Vilafranca sigui una ciutat lliure de bosses de plàstic al 2010








-



186


Títol: Desenvolupar campanyes perquè el municipi esdevingui lliure de bosses

Codi Acció: 6.3 5


Consum

inicial (MWh)

Estalvi considerat

MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


TOTAL - - - - - -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

187

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

6.3 6

Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible del municipi

1.826,40

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Plans de mobilitat o transport AM

Descripció

Cal educar i sensibilitzar a la població de la importància de la mobilitat sota criteris de sostenibilitat. En aquest sentit els objectius que es persegueixen amb la campanya són: - Fomentar l'ús de la bicicleta i anar a peu per realitzar els desplaçaments locals entre la ciutadania. - Sensibilitzar a la ciutadania dels principals avantatges de dur a terme una mobilitat més sostenible. - Continuar participant en el "dia sense cotxes" emmarcat dins la setmana de mobilitat sostenible i segura. - Formar la ciutadania en conducció sostenible. La sensibilització i formació de la ciutadania en conducció sostenible, pot tenir grans repercussions en la disminució de les emissions de GEH associades a la mobilitat, en alguns estudis valorada fins a un 10%. Per poder fer efectiva aquesta actuació, es proposa desenvolupar una campanya que s'allargui en el temps, en que es difonguin missatges directes de com millorar la conducció de la ciutadania. La difusió dels missatges es podrà realitzar a través de diferents canals: cursos de conducció eficient, específics i incorporats en temari d’autoescoles, bones pràctiques en els panells expositors del municipi, portal web, premsa local, tallers escoles, etc. En el cas de Vilafranca, s'estima una reducció entorn del 3% de les emissions de l'any base per així fer una hipòtesi en un terme mig.


Implantació d'accions en el municipi per fomentar l'ús de la bicicleta al municipi/ Habilitació d'aparcaments dissuassoris


Continuar participant en la jornada del dia sense cotxes / Realitzar campanyes de forma periòdica, de control del nivell d’emissió dels vehicles i del soroll provocat pel trànsit








Nre. de cursos de conducció eficient efectuats/ % de personal serveis ajuntament afectats que han participat en els cursos

6.840.467



188


Títol: Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible del municipi

Codi Acció: 6.3 6



CO2)59


MWh estalviats

Estalvi t. CO2

Inversió (euros)


TOTAL 60.880,16 3% 6.840,47 1.826,40 85.000 -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -


189

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

7.1 1


3.901,43

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Residus AM

Descripció

L'objectiu és elaborar diverses campanyes mitjançant les quals es sensibilitzi a la població per dur a terme una correcta segregació dels residus a les seves llars amb l’objectiu d’assolir els objectius establerts en el programa PROGREMIC per l’any 2012. En aquest sentit, el PROGREMIC estableix assolir en l'horitzó 2012 els percentatges de recollida selectiva següents:

- un 75% del paper i cartró generat en el municipi - un 55% de la matèria orgànica generada - un 75% del vidre generat - un 25% dels envasos generats al municipi

Una de les campanyes, ja proposades en el Pla d'Acció de l'Agenda 21 de Vilafranca, és incloure en la recollida porta a porta del nucli antic, la recollida de la fracció orgànica del nucli antic. Així mateix, l'acció que aquí es proposa està vinculada amb l'acció de desenvolupar campanyes perquè el municipi esdevingui lliure de bosses.


Desenvolupar campanyes perquè el municipi esdevingui lliure de bosses


Incloure en la recollida porta a porta del nucli antic, la recollida de la fracció orgànica / Fomentar l'ús de la deixalleria amb l'ajuda d'una mini deixalleria mòbil que fomenta l'ús d'aquest servei en una zona del municipi





Cost d’inversió (€), IVA inclòs Serveis Urbans i Mobilitat 80.000



% recollida selectiva diferents fraccions 5.289



190

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE LES MASIES DE VOLTREGÀ

Títol: Assolir els objectius de recollida de residus fixats amb el PROGREMIC

Codi Acció: 7.1 1

Àmbit: Altres - Residus

Recollida real a


(t/any)

Objectius a assolir segons PROGREMIC

(t/any)

Recollida per assolir els

objectius del PROGREMIC

(t/any)

Emissions t. CO2 recollida

real a Vilafranca del

Penedès

Emissions t. CO2 recollida

complint PROGREMIC

t. CO2 estalviades

Fracció Orgànica

1.242,40 2.866,05 4.108,45 397,57 1.314,71

3.901,43

Vidre 848,42 240,94 1.089,36 -727,36 -727,36

Paper i cartró

994,08 1.807,14 2.801,22 -263,13 -741,48

Envasos 247,76 374,73 622,49 -264,47 -664,48

Rebuig 14.713,00 -5.288,87 9.424,13 10.961,19 7.020,98

TOTAL 18.045,66 0,00 18.045,66 10.103,79 6.202,36 3.901,43


(kg. CO2/ t. RM)

Rebuig. Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs 745 kg. CO2/ t. RM

Rebuig. Dipòsit controlat sense recuperació de biogàs 1.241 kg. CO2/ t. RM

Compostatge (tones FORM) 320 kg. CO2/ t. RM

Paper i cartró -264,7 kg. CO2/ t. RM

Vidre -667.69 kg. CO2/ t. RM

191

DOCUMENT I: PAES




(Tn/any)

7.2 1

Incorporar sistemes d'estalvi d'aigua als edificis municipals

-

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

CP

Descripció

Segons la publicació “Aigua i canvi climàtic” de l’Agència Catalana de l’Aigua, el conjunt d’activitats lligades al cicle integral de l’aigua (des que es capta del medi fins que s’hi retorna un cop depurada) produeixen entorn d’un 1% dels GEH (en termes d’emissions de CO2 equivalents) de Catalunya, fet que suposa aproximadament un 2,5% del consum elèctric. Si hi afegim altres usos de l’aigua (com ara l’escalfament d’aigua calenta sanitària i altres), aquest valor, pendent encara d’una determinació més precisa, podria situar-se entorn del 10%. En aquest sentit, l’ens municipal té un efecte mirall sobre la ciutadania i per tant cal que emprengui accions per reduir-ne el consums energètics associats amb l’aplicació de mecanismes d’estalvi i eficiència als equipaments municipals: airejadors per les aixetes, limitadors de cabal, dobles polsadors a les aixetes, etc.



Incorporar sistemes d'estalvi d'aigua als edificis municipals





Cost d’inversió (€), IVA inclòs Edificis Municipals -



-


Abastament d'aigua municipal

193

DOCUMENT I: PAES



Títol: Incorporar sistemes d'estalvi d'aigua als edificis municipals

Codi Acció: 7.2 1

Àmbit: Altres - Aigua

Consum

inicial (m3)

Estalvi considerat

m3

estalviats Estalvi t.

CO2 Inversió (euros)


TOTAL - - - - - -



(€/kWh)



Gasoil: 0,267 -

GLP: 0,227 -

194

5.2.1 RESUM RECULL ACCIONS

A continuació es presenta un resum de les accions recollides en el Pla d’Acció per a

l’Energia Sostenible de Vilafranca del Penedès per tal d’assolir els compromisos

derivats de la signatura del Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses a l’any 2020.

Amb les accions calculades s’obté una reducció de 32.409,73 t. CO2. Hi ha un marge

de 607,41 t CO2 respecte les emissions a reduir segons el Pacte

d’Alcaldes/Alcaldesses a l’any 2020.

195

DOCUMENT I: PAES


Temàtica Titol Ubicació proposta i/o criteri Estalvi

t.CO2

Inversió

(euros)

Període de

retorn

Equipaments i serveis

1

Substitució del làmpades actuals per altres de major rendiment

Escola Arsenal, serveis d’urbanisme, patronat de comerç i turisme, Vilafranca virtual, llar d’infants l’Anexeneta, centre obert, parc Àgora, fassina i alberg juvenil.

8,52 4.500 1,93

2

Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic

Escola Arsenal, l’escorxador, ateneu municipal, arxiu comarcal, casa de la vila, gimnàs municipal l’espirall, antics jutjats, serveis d’urbanisme, patronat de comerç i turisme, local vila jove, edifici via pública, Vilafranca virtual, llar d’infants l’Anexeneta, centre obert, parc Àgora, fassina i alberg juvenil.

34,8 51.300 5,37

3

Millora del control de la temperatura interior (vàlvules termostàtiques en radiadors, vàlvules tres vies amb termòstat)

Escola Arsenal, ateneu municipal, casa de la vila, Vilafranca virtual, llar d’infants l’Anxeneta, fassina i alberg juvenil.

8,79 10.800 5,05

4 Instal·lació de sensors de qualitat de l’aire en els equips de ventilació

Escola Arsenal, escorxador, ateneu municipal, gimnàs municipal l’Espirall, Vilafranca virtual, llar d’infants l’Anexeneta, fassina i alberg juvenil.

3,38 16.000 18,3

5

Substitució de les calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d’alt rendiment

Escola Arsenal 0,9 7.900 36

6

Reducció de les pèrdues tèrmiques a la porta d’accés a través de la instal·lació d’una doble porta a l’entrada dels equipaments

C/Eugeni d’ors 27 5,72 9.000 6,45

7 Aïllament dels conductes d’aigua calenta de calefacció

Escola Arsenal, escorxador, ateneu municipal, gimnàs municipal l’Espirall, Vilafranca virtual, fassina i alberg juvenil.

5,45 9.000 6,76

196

Temàtica Titol Ubicació proposta i/o criteri Estalvi

t.CO2

Inversió

(euros)

Període de

retorn

8 Instal·lació de sistemes d’energia solar per l’obtenció d’ACS

Alberg juvenil 7,13 30.300 6,49

9 Regulació de la temperatura dels equipaments municipals

- 66,1 6.000 0,18

10 Implantació d’un sistema de gestió de l’energia

Escorxador, casa de la vila, ateneu municipal, teatre cal Bolet, unitat de serveis, pavelló esportiu la Gamba, pavelló Firal i fassina.

28,02 26.200 3,59

11 Implantar un sistema de gestió ambiental a les dependències de l’Ajuntament

Dependències Ajuntament 30,2 25.000 2,7

12 Impulsar la figura del gestor energètic

- 462,7 - -

13

Formar la plantilla de l’Ajuntament en bones pràctiques ambientals al lloc de treball

Casa de la vila, dependències administratives. 24,16 10.000 1,3

14

Instal·lació de dispositiu d’aturada automàtica de l’enllumenat

Escola Arsenal, l’escorxador, casal de festa major, ateneu municipal, casa de la vila, benestar social, serveis d’urbanisme, patronat de comerç i turisme, Vilafranca virtual, llar d’infants l’Anexeneta, centre obert, parc Àgora, fassina i alberg juvenil.

3,93 13.800 12,68

15 Automatització del sistema d’encesa de l’enllumenat

Escola Arsenal, casal de festa major, ateneu municipal, casa de la vila, benestar social, serveis d’urbanisme, patronat de comerç i turisme, Vilafranca virtual, llar d’infants l’Anexeneta, centre obert, parc Àgora, fassina i alberg juvenil.

1,88 6.200 12,03

Total equipaments i serveis 691,68 226.000 -

Enllumenat públic i

semàfors 1

Substitució de les òptiques dels semàfors per tecnologies LED

Pla municipal d’adequació de la contaminació lluminosa

23,56 77.000 9,66

Total enllumenat i semàfors 23,56 77.000 -

197

DOCUMENT I: PAES


Sector domèstic

1

Substitució del 100% de les bombetes d'incandescència per bombetes de baix consum a les llars

- 3.641,48 - -

2

Substitució d'electrodomèstics i equips de climatització per altres energèticament més eficients

- 3.630,55 - -

Total sector domèstic 7.272,03 - -

Flota de vehicles

municipals

1 Utilitzar biodièsel en el 100% dels vehicles municipals

S’ha considerat la substitució 10 vehicles fins al 2020. 1,22 - -

2

Incorporar clàusules en els plecs de prescripcions tècniques per assegurar l’ús de biodièsel en el 100% de la flota de vehicles externalitzats així com altres aspectes que assegurin que la contractació externa es regeix pels mateixos criteris ambientals

S’ha considerat la substitució 26 vehicles fins al 2020. 19,01 - -

3 Compensació de les emissions generades per la flota externalitzada

- 162,33 2.435 -

Total flota de vehicles municipals 182,56 2.435 -

Transport públic

municipal

1 Compensació de les emissions generades en el transport públic

- 63,63 954 -

2 Millorar la infraestructura de busos urbans i ampliació del recorregut dels busos urbans

Ampliació d’una nova línia. 37,55 170.727 -

Total Transport públic municipal 101,18 171.681 -

198

Transport privat i

comercial

1


S’ha considerat que el punt de subministrament elèctric abasteix a 50 vehicles l’any.

112,5 46.871 1,67

2


Escenari previst (20% vehicles híbrids, 10% vehicles elèctrics, 10% vehicles 150 g. CO2 i 60% 120 g. CO2 segons escenari EDSCAT)

15.739,33 - -

Total transport privat i comercial 15.851,83 - -

Fonts

d’energies

renovables

1

Generació elèctrica a partir de la llum solar amb la instal·lació d'una central fotovoltaica sobre coberta

Unitat de serveis del C/Avinyonet, ateneu municipal, antics jutjats, parc Àgora, pavelló d’hoquei, pavelló nou, pavelló cobert, pavelló Firal i complex aquàtic.

1.367,73 13.365.000 11,38

Total fonts d’energies renovables 1.367,73 13.365.000 -

Planejament urbà

1 Incorporació de clàusules ambientals en el servei de neteja

Es considera un estalvi del 5% en el consum elèctric d’iluminació dels equipaments municipals.

32,84 6.000 0,73

2

Elaborar una ordenança municipal per introduir criteris bioclimàtics i d'eficiència energètica en les noves construccions i rehabilitació d'edificis

- 34,42 2.500 0,2

Total planejament urbà 67,26 8.500 -

Plans de mobilitat o transport

1 Elaborar un pla de camins escolar

- 36,38 10.000 1,3

2 Habilitació d'aparcaments dissuasoris

- 311,66 - -

3 Implantació d'accions en el municipi per fomentar l'ús de la bicicleta al municipi

Es considera un increment d’un 1% dels desplaçaments amb bicicleta.

110,17 3.575.700 -

Total plans de mobilitat o transport 458,21 3.585.700 -

Requisits d’eficiència energètica

1 Definició de criteris de compra i contractació pública verda

- 13,34 6.000 1,71

199

DOCUMENT I: PAES


Total requisits d’eficiència energètica 13,34 6.000 -

Requisits d’energia renovable

1 Prioritzar la compra d'energia verda per part de l'Ajuntament

Es suposa que d’aquí al 2020 un 30% de l’energia verda consumida serà energia verda.

372,55 - -

Total requisits d’energia renovable 372,55 - -

Sensibilització i treball amb xarxes locals

1

Difusió dels estalvis energètics associats a la implantació d'energies renovables

- 43,23 40.000 3,37

2

Realització campanya d'informació i potenciació de l'eficiència energètica a les llars

- 228,87 70.000 1,13

3 Fomentar l'adhesió dels centres educatius a la Xarxa d'Escoles Verdes

- 2,87 12.000 14,62

4 Definir un protocol d'ambientalització d'esdeveniments públics

- - - -

5 Desenvolupar campanyes perquè el municipi esdevingui lliure de bosses

- - - -

6 Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible del municipi

S'estima una reducció entorn del 3% de les emissions de l'any base per així fer una hipòtesi en un terme mig.

1.826,40 85.000 -

Total sensibilització i treball amb xarxes locals 2.101,37 207.000 -

Residus 1 Assolir els objectius de recollida de residus fixats amb el PROGREMIC

Assolir els objectius del PROGREMIC (55% m.o, 75% paper i cartró i vidre i un 25% envasos)

3.901,43 80.000 -

Total residus 3.901,43 80.000 -

Aigua 1 Incorporar sistemes d'estalvi d'aigua als edificis municipals

- - - -

Total aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

- - -

200

5.3 RESUM PLA D’ACCIÓ

En el Pla d’Acció es detallen les diferents accions que l’Ajuntament es compromet a

emprendre i aquelles més rellevants que de forma indirecta pel desplegament

d’estratègies i plans d’àmbit comunitari, estatal o regional afectaran el municipi i

permetran assolir els objectius establerts per l’adhesió del municipi al Pacte d’alcaldes

i alcaldesses, entre els que destaca la reducció de més d’un 20% de les emissions de

gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) del municipi abans del 2020 respecte l’any 2005.

D’aquesta manera, tenint en compte la projecció de la consecució de l’objectiu del

Pacte d’alcaldes i alcaldesses, s’observa que l’assoliment del principal compromís del

Pacte d’alcaldes i alcaldesses ve determinat en un 19,55% per actuacions

desenvolupades pel propi Ajuntament i 80,45% per mesures indirectes que tindran

repercussió en el municipi de Vilafranca del Penedès.

En la projecció, s’observa l’escenari PAES Global que suma la reducció d’emissions

que s’obtindrà per les accions desenvolupades pel propi Ajuntament i les mesures

indirectes que tindran repercussió al municipi aconseguint una reducció global del

20,38% de les emissions de GEH del municipi en relació l’any 2005.

Així mateix, el Pla d’acció que segueix a continuació permetrà disposar a l’ens

municipal d’una estratègia temporitzada per la mitigació dels canvi climàtic que inclou

els programes i les accions estratègiques amb el corresponent cronograma

d’implantació i valoració econòmica.

En aquest sentit, l’elaboració del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi

permetrà a l’ajuntament de Vilafranca del Penedès:

Incrementar l’eficiència i coherència de l’acció municipal en matèria de canvi

climàtic,mitjançant actuacions especifiques.

Reduir les emissions de GEH municipals com a mínim un 20% al 2020

respecte les ,emissions de l’any 2005.

Aconseguir més d'un 20% de l’eficiència energètica en el consum municipal.

Disposar d’una quota del 20% de fonts d’energies renovables en el mix

energètic del municipi.

Promoure la participació de tots els agents municipals implicats, com a resultat

de la promoció i sensibilització efectuada pel propi Ajuntament.

201

DOCUMENT I: PAES


Taula 94 Assoliment dels objectius del PAES

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació del pla d’acció.

A continuació es mostra un resum de les accions definides anteriorment, amb el total

de tones estalviades i la inversió prevista.

152.675,40

132.938,09

126.601,88127.209,29

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

t. C

O2

PAES Accions Ajuntament PAES Accions Indirectes

PAES Total Escenari PAES (20%)

202

Taula 95 Taula resum accions

Nombre

d’accions % d’accions

respecte del total Reducció de CO2 en tones el 2020

Cost estimat (€)

Equipaments i serveis 18 44% 7.987,27 303.000

Transport 7 17% 16.135,57 174.116

Producció Local d’Energia

1 2% 1.367,73 13.365.000

Planificació 5 12% 458,21 3.585.700


2 5% 385,89 6.000

Participació ciutadana 6 15% 2.101,37 207.000

Altres: Residus i aigua 2 5% 3.901,43 80.000

Total 41 100% 32.409,73 17.729.316

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació del pla d’acció.

Figura 41 Distribució de les accions segons la reducció de tones

Equipaments i serveis24,64%

Transport49,79%

Producció Local d’Energia

4,22%

Planificació7,27%


1,19%

Participació ciutadana0,85%

Altres: Residus i aigua12,04%

203

DOCUMENT I: PAES


6 PLA DE SEGUIMENT

6.1 INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

El Pla de Seguiment és, d’una banda, una eina operativa per a la gestió del PAES i, de

l’altra, un suport al municipi per presentar l’informe bianual de compliment del PAES a

la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

Els indicadors del Pla de seguiment s’estructuren en dues tipologies:

Indicadors de seguiment: mostren el grau d’implementació de les accions, i n’hi

ha com a mínim un per mesura.

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: mostren la situació de sostenibilitat

energètica en l’àmbit PAES del municipi i en l’Ajuntament. Reflecteixen el

resultat de la implantació de les actuacions proposades. Sempre que ha estat

possible s’utilitzen indicadors de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la

Sostenibilitat (XCPS). Pel càlcul dels indicadors de resultat clau, emissions de

CO2eq, s’ha seguit la metodologia PAES de la Diputació de Barcelona.

La taula 95 mostra els indicadors de resultat i de gestió per a cada acció definida en el

PAES de Vilafranca del Penedès.

204

Taula 96 Resum accions contingudes en el PAES de Vilafranca del Penedès

Codi Títol De seguiment D’objectiu i/o de xarxa influenciats

1.1 1 Substitució de làmpades actuals per altres de major rendiment

Nre. de làmpades convencionals substituïdes per equipament

Consum final d'energia de l’ajuntament Consum final d'energia total

1.1 2 Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic

% de fluorescents amb balast electrònic instal·lats per equipament

Consum final d’energia de l’ajuntament Consum final d’energia total

1.1 3 Millora del control de la temperatura interior (vàlvules termostàtiques en radiadors, vàlvules tres vies amb termòstat)

% de dispositius instal·lats respecte nombre de radiadors


1.1 4 Instal·lació de sensors de qualitat de l’aire en els equips de ventilació

% equips de ventilació amb sensors de qualitat d’aire


1.1 5 Substitució de les calderes de gasoil i calderes de gas natural amb una antiguitat superior a 10-15 anys per calderes de gas natural d’alt rendiment

% d’equipaments amb calderes convencionals


1.1 6 Reducció de les pèrdues tèrmiques a la porta d’accés a través de la instal·lació d’una doble porta a l’entrada dels equipaments

% instal·lacions amb doble porta a l’entrada


1.1 7 Aïllament dels conductes d’aigua calenta de la calefacció Nre. de conductes d’aigua calenta aïllats


1.1 8 Instal·lació de sistemes d’energia solar per l’obtenció d’ACS Realització del projecte d’instal·lació Grau d’implantació del projecte Nre. de sistemes

Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte el consum total d’energia

1.1 9 Regulació temperatura equipaments Nre. d’edificis amb regulació de temperatura


1.1 10 Instal·lació d’un sistema de gestió de l’energia - Consum final d'energia de l’ajuntament Consum final d'energia total

1.1 11 Implantar un sistema de gestió ambiental a les dependències de l’Ajuntament

Nre. De fitxes anuals de seguiment dels consums analitzats.


1.1 12 Impulsar la figura del gestor energètic en les empreses de serveis

% responsables energètics definits respecte el total d’equipaments / Nre. de responsables energètics formats.


205

DOCUMENT I: PAES


1.1 13 Formar a la plantilla de l’Ajuntament en bones pràctiques ambientals al lloc de treball

Manual de BPA elaborat / Nre. de participants en sessió de presentació per departament / Nre. de responsables energètics formats / Nre. d’equipaments amb cartells de BPA implantats


1.1 14 Instal·lació de dispositius d’aturada automàtica de l’enllumenat

% dispositius d’aturada automàtica instal·lats respecte el total a implantar


1.1 15 Automatització del sistema de control d’encesa de l’enllumenat

% sistemes d’automatització de l’enllumenat instal·lats


1.3 1 Substitució de les òptiques dels semàfors per tecnologia LED

% làmpades LED respecte el total Consum final d'energia total

1.4 1 Substitució del 100% de les bombetes d'incandescència per bombetes de baix consum a les llars

- Consum final d'energia total

1.4 2 Substitució d'electrodomèstics i equips de climatització per altres energèticament més eficients

Nre. de sol·licituds efectuades per ciutadans/es de Vilafranca del Penedès al Pla Renove


2.1 1 Utilitzar biodièsel en el 100% dels vehicles municipals % vehicles de la flota amb biodièsel respecte el total de la flota municipal


2.1 2

Incorporar clàusules en els plecs de prescripcions tècniques per assegurar l’ús de biodièsel en el 100% de la flota de vehicles externalitzats així com altres aspectes que assegurin que la contractació externa es regeixi pels mateixos criteris ambientals

Nre. de vehicles de la flota externalitzada que compleixen les clàusules dels plecs de prescripció tècnica


2.1 3 Compensació de les emissions generades per la flota externalitzada

% de tones de GEH emeses compensades pels serveis externalitzats Certificat de compensació emès

Emissions de GEH (CO2eq) àmbit Ajuntament Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES

2.2 1 Compensació de les emissions generades en el transport públic

% de tones de GEH emeses compensades pels serveis de transport públic Certificat de compensació emès

Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES

2.2 2 Millorar la infraestructura de busos urbans i ampliació del recorregut dels busos urbans

Nre. De línies de bus noves Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES

2.3 1 Instal·lació de punts de subministrament elèctric de fonts renovables en el municipi

Nre de punts de subministrament elèctric de fonts renovables

Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES

206

2.3 2 Renovació eficient del parc mòbil del municipi per millora de l'eficiència energètica del parc de vehicles i diversificació energètica del sector

Nre. de vehicles de la flota renovats per vehicles elèctrics / % de vehicles de la flota amb valors d’emissió inferior als 120 gCO2/km % de tipus de vehicles del parc mòbil segons el seu índex d’emissió, a partir de l’impost de vehicles de tracció mecànica


3.1 1 Generació elèctrica a partir de la llum solar amb la instal·lació d'una central fotovoltaica sobre coberta

Nre. d’instal·lacions fotovoltaiques implantades / kWh fotovoltaics produïts any a les instal·lacions municipals


4.1 1 Incorporació de clàusules ambientals en el servei de neteja - Consum final d'energia total

4.1 2 Elaborar una ordenança municipal per introduir criteris bioclimàtics i d'eficiència energètica en les noves construccions i rehabilitació d'edifici

- Consum final d’energia total

4.2 1 Elaboració d'un pla de camins escolars - Mobilitat de la població

4.2 2 Habilitació d'aparcaments dissuasoris

Nre. Aparcaments perifèrics nous Mobilitat de la població

4.2 3 Implantació d'accions en el municipi per fomentar l'ús de la bicicleta al municipi

km de carrils bicicleta implantats Mobilitat de la població

5.1 1 Definició de criteris de compra i contractació pública verda

Elaboració del chek-list de criteris a complir % de productes/serveis adquirits amb criteris de sostenibilitat


5.2 1 Prioritzar la compra d'energia verda per part de l'Ajuntament

% d’energia elèctrica consumida per l’ajuntament d’origen 100% renovable

Producció local d'energies renovables

6.3 1 Difusió dels estalvis energètics associats a la implantació d'energies renovables

Nre. d’edificis públics amb renovables que tenen mecanisme de difusió i informació de l’energia produïda


6.3 2 Realització d'una campanya d'informació i potenciació de l'eficiència energètica a les llars


6.3 3 Fomentar l'adhesió dels centres educatius a la Xarxa d'Escoles Verdes

Nre. D’escoles adherides a la Xarxa d’Escoles Verdes


6.3 4 Definir un protocol d'ambientalització d'esdeveniments públics


6.3 5 Desenvolupar campanyes perquè el municipi esdevingui lliure de bosses

- Percentatge de recollida selectiva

207

DOCUMENT I: PAES


6.3 6 Desenvolupar una campanya per impulsar la mobilitat sostenible del municipi

Nre. de cursos de conducció eficient efectuats/ % de personal serveis ajuntament afectats que han participat en els cursos


7.1 1 Assolir els objectius de recollida de residus fixats amb el PROGREMIC

% d’accions definides executades % de recollida selectiva

7.2 1 Incorporar sistemes d'estalvi d'aigua als edificis municipals % d’accions definides executades Nre. de dispositius d’estalvi entregats per habitatge

Abastament d'aigua municipal

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació del pla d’acció

208

Documents

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Vilafranca del Penedès