Pla de

Fom

ent Lector

CEIP El TrinquetCanonge Valerià Costa, 7

03750 PedeguerCODI: 03011896

Pla de FomentLector

INDEX1. LEGISLACIÓ

2. JUSTIFICACIÓ DEL PLA

3. DEFINICIÓ DE PLA DE FOMENT LECTOR I QÜESTIONSPRÈVIES

Sobre la lectura:

Sobre l'animació o foment lector:

Sobre les pràctiques didàctiques més adequades:

Definició de Pla de Foment Lector

4. ANÀLISI DE LES NECESSITATS EN L'ÀMBIT DELECTURA

5. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA

6. OBJECTIUS I ACTIVITATS ESPECÍFICS D'INFANTIL

7. OBJECTIUS I ACTIVITATS ESPECÍFICS DE PRIMÀRIA

8. ACTIVITATS D'ANIMACIÓ LECTORA COMUNS ALCENTRE.

8.1. Lectures col·lectives

8.2. Biblioteca del centre

8.3. Dia del llibre

8.4. Altres

9. RECURSOS MATERIALS, HUMANS I ORGANITZATIUS

10.PLANIFICACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DURANT ELPRESENT CURS ESCOLAR.

11.DIFUSIÓ DEL PLA LECTOR

12. SEGUIMENT I AVALUACIÓ

1. LEGISLACIÓD'acord amb la LOMQE

DECRET 38/2008, de 28 de març, pel qual s'estableix el currículum del segon cicle d'Educació Infantil.

Segons l'ORDRE 44/2011, de 7 de juny, de la conselleria d'educació, per la qual esregulen els plans per al foment lector.

2. JUSTIFICACIÓ DEL PLALa finalitat de l'educació primària és proporcionar a l'alumnat unes competènciesbàsiques que els que els permeten assegurar el seu desenvolupament personal i social.

La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competènciesbàsiques i, juntament amb altres processos intel·lectuals com són escriure, parlar iescoltar, faciliten el desenvolupament personal i l'adquisició dels aprenentatges. Per tantla lectura ha de ser un dels objectius principals del nostre treball. Si provoquem i activemen l'alumnat la curiositat pels llibres, aquests estaran motivats per la lectura i assoliranun hàbit lector de futur.

El foment lector, no és una competència exclusiva de ningú, sinó una tasca de tot elprofessorat d'un centre, raó més que suficient perquè s'establisca un pla general en elqual tothom estiga involucrat per a dur endavant la seua realització.

Tenint en compte que la lectura es converteix en un contingut curricular més, caldràestablir els mecanismes pedagògics i organitzatius per desenvolupar-lo en totes lesàrees. A llegir s'aprèn, i des de l'escola tenim com a obligació d'estimular aquestaprenentatge i de fer arribar a tota la comunitat educativa la necessitat de fomentar unhàbit que ha d'esdevenir en el millor instrument d'aprendre a aprendre que tindrà mai elnostre alumnat.

El pla de foment lector de centre ha de ser capaç de compartir estratègies entre elprofessorat, optimitzar els recursos de què disposa el centre i sistematitzar accions quevagen en la línia d'augmentar els lectors entre la població escolar; no sols de l'alumnatsinó també de la resta de la comunitat escolar. Per tant, el pla ha de ser un exemple decoordinació entre tots i totes.

Haurem de reflexionar al voltant de totes aquelles activitats, estratègies, jocs,etc. Quefaran que el nostre alumnat valore positivament la lectura, que veja en ella una font deplaer, de distracció, de desenvolupament de la imaginació, d'instrument útil per aaprendre, en fi, que trobe en la lectura una eina que li servisca per a una formació

integral com a persona.

Per tant constatem la necessitat de tenir un document de centre on queden definits elsobjectius, metodologies i estratègies per tal que el nostre alumnat assoleixca una bonacompetència lectora.

3. DEFINICIÓ DE PLA DE FOMENT LECTOR IQÜESTIONS PRÈVIES

Sobre la lectura:

La lectura és una font d’informació, d’aprenentatge i de plaer..., llegimdiferentment segons siga l’objectiu perseguit.

Llegir no és únicament saber descodificar un text, sinó saber entendre’l. Per això,el treball sobre la comprensió lectora és bàsic i ineludible en qualsevol projecte opla de foment lector que es vulga fer amb garanties d’èxit.

La lectura no és una activitat exclusivament de caràcter literari. Per consegüent,en un pla de foment de la lectura s’han de programar també activitats de lecturarelacionades amb les temàtiques de les àrees no lingüístiques: coneixement delmedi, artística, religió, matemàtiques, història, ciències, filosofia, educació física,etc.

També es fomenta l’hàbit lector mitjançant els còmics, les revistes –d’informaciógeneral o específica, de temàtica musical, esportiva, etc.–, els periòdics... i,sobretot, en l’època actual no hem d’oblidar mai que es fa molta lectura amb l’úsde suports digitals i amb Internet, sobretot per part del jove.

Sobre l'animació o foment lector:

Animació lectora o foment lector signifiquen el mateix. No és així l’hàbit lector, elqual és una conseqüència o finalitat de l’anterior.

Foment lector no és un conjunt d’activitats exclusivament de caràcter lúdic ons’ha d’actuar disfressat i transformat..., encara que no és renuncia a fer-ho.

El foment de la lectura és el conjunt d’activitats, jocs i estratègies que faciliten, apoc a poc, el contacte dels xiquets i de les xiquetes amb els llibres i quepermeten, a través del plaer de la lectura, la creació, la formació i la consolidaciód’un hàbit lector permanent i necessari per a la formació integral de les persones.

En què consisteix l’animació lectora?

Animar és un concepte que implica acció. Animar és sinònim d’estimular,potenciar, incitar, provocar, donar vida.

En l’àmbit escolar, l’animació lectora es podria definir com una sèrie d’accionsencaminades a provocar un encontre satisfactori de les persones amb la lletraimpresa, l’escriptura. Les activitats tenen per finalitat despertar la curiositat il'interès pels llibres,

Animar a llegir és ajudar a trobar motius per a llegir. Suposa donar a conèixer ladiversitat de llibres. Animar a llegir és també ajudar a descobrir el plaer que donala sonoritat, el ritme i la màgia d’algunes paraules; és l’experiència emocionalprovocada.

Animar a llegir és finalment, aconseguir que la lectura siga una pràctica habitualen la vida de les persones. És una filosofia de vida que implica a totes lespersones de la comunitat educativa: pares i mares, professorat i alumnat.

Qui ha de fer l’animació a la lectura?

Les persones que tenen les idees molt clares són líders en l’escola i comptenamb la confiança del demés. Emprar-los en l’animació és una bona manera decol·laborar en el fi lector. En una activitat d’animació lectora són més importantsels recursos humans que els recursos materials.

Qui anima, no ha d’avorrir, ha de ser un bon lector, ha de tenir la convicció de laimportància per l’expressió i comunicació humana, ha de tenir una perspectivafantàstica, narrar amb emocions i sentiments.

Poden animar: els pares i les mares, els mestres i els alumnes.

Quins llibres cal animar a llegir?

Els llibres clàssics han d’estar, però el repte estarà en canviar l’actitud d’imposarper seduir, motivar. En aquest sentit, un requisit serà que l’animador conega béel llibre i que siga adient a la persona o grup. Com a problema, no es potconèixer tota la literatura que hi ha i que va eixint. I com a solució, estan elsseminaris de professorat interessat pel foment lector.

Una qüestió interessant. Deixem que agarren el llibre que vulguen? Dos posturesdiferents:

1. Cal evitar la lectura de llibres de poca qualitat literària perquè això allunya de

la bona literatura.

2. Altres admeten el dret dels lectors a llegir qualsevol cosa. És necessari donar

a conèixer bons llibres, però hem d’acceptar que les persones durant untemps llegeixen èxits comercials, llibres sensacionalistes i de lectura fàcil.

En la literatura infantil i juvenil hi ha una classificació en : llibres seductors, llibresimprescindibles i llibres mediocres. Aquests últims, considerats d’escàs valorliterari, pot tenir aspectes positius com ajudar a consolidar tècniques narratives, imés encara crear comunitats de lectors.

Com a regla d’or hem de tenir present que l’animació a la lectura passa per laNO-CENSURA.

Com es pot animar a llegir?

No hi ha fórmules màgiques.

L’estratègia depèn dels recursos disponibles. Cal tenir una dosi de paciència. Se sol dir que les activitats d’animació lectora són abans, durant i després de la

lectura. No obstant, el nostre paper d’animador pròpiament dit serà les activitatsprèvies a la lectura, ja que una vegada llegit un llibre, no cal animar-lo.

Presentar un llibre de la manera més atractiva és la millor manera d’animar-lo.Permet una situació de comunicació molt enriquidora. Podem emprar diferentsllenguatges (oral, escrit, plàstic, musical o dramàtic).

Exemples d’algunes estratègies:

o A partir d’un objecte:

o A partir d’una dramatització.

o A partir d’una provocació

Com fer lectors a l’aula?

Es diu amb freqüència que els alumnes no llegeixen . Com aconseguir que llisquen?Algunes idees:

Que vegen llegir a casa: Cal que ho diguem en les reunions o entrevistes enfamílies. Basta fer-ho.

Lectura recreativa (no d’estudi): No oblidar-se de l'objectiu de plaer que cal en lalectura.

Fomentar l'hàbit lector: Realitzar lectures agradables repetides. No enfocar l'acte lector com un treball obligatori, sinó com una conquesta, com

un premi. Fer lectures adequades a l'edat. Contes en el sofà: per a generar espai de confortabilitat afectiva, calorosa i

plaent. Llegir llibres que agraden: Lectures recomanades. Els clubs de lectura. Préstec escolar: per afavorir ritmes de consum i compra continua. Regalar llibres. Recitals poètics. Motivar l'alumnat cap a la imaginació i a l'exercici de l'escriptura: llistes de

paraules que rimen… Qui vol presentar un llibre?: crear un ritual (situació especial) per presentar el

llibre.

Receptes per a animar a llegir

Encara que no hi ha receptes màgiques, podem trobar-ne algunes en Guia Pla Lector"Creix amb Bromera”, pàg. 27 a 35.8

Decàleg d'una família compromesa

1- Valorar el fet de llegir.

2- Contar-los contes.

3- Veure llegir als membres de la família.

4- Fer del llibre un objecte quotidià.

5- Parlar de llibres.

6- Llegir amb els/les fills/es.

7- Fer de la lectura un costum saludable.

8- Regalar llibres.

9- Animar a escriure

10- Implicar-se en el procés de la lectura.

Receptes que desanimen a llegir

1- Destacar els errors.

2- Obligar-los a llegir.

3- Menysprear els seus gustos.

4- Imposar-los les lectures.

5- Demanar-los resums.

6- Controlar tot el que llegeixen.

7- Recordar-los els beneficis de llegir.

8- Relacionar els llibres amb els deures.

9- Càstigs si no es llig.

10- Exigir lectures inadequades.

Sobre les pràctiques didàctiques més adequades:

Evidentment gran part de les activitats i pràctiques de comprensió lectorarecauen en les àrees lingüístiques.

La lectura en veu alta de l’enunciat d’un problema matemàtic i la resolució de laincògnita plantejada és també un exercici de comprensió lectora i, per tant, defoment lector.

Qualsevol activitat que potencie l’ús de l’escriptura, tant a l’hora d’expressar béles idees i els continguts que es pretenen comunicar als altres. S’afirma que unbon pla de foment de la lectura ha de contenir també activitats d’estímul de l’escriptura. Encara que no hi ha un pla específic de foment de l’escriptura,estaria bé incloure algunes activitats en aquest pla de foment de la lectura.

1. ANÀLISI DE LES NECESSITATS EN L'ÀMBIT DELECTURA

A partir de les enquestes passades a la comunitat educativa hem fent unanàlisi sobre les necessitats de la lectura en el nostre centre.

PLA DE FOMENT LECTOR – CEIP EL TRINQUET

QÜESTIONARI INICIAL PER A L'ALUMNAT

DATA DE REGISTRE: MAIG - CURS 2015-16

1. Quantes vegades lliges un conte/llibre?(infantil mirar)

a. Cada dia 20%

b. Una/dos vegades a la setmana 40%

c. El cap de setmana 25%

d. Mensualment 5%

e. Mai 10%

2. Quan lliges, per què ho fas?

a. Perquè m'agrada i diverteix 50%

b. T'obliguen pares/col·legi 15%

c. M'informe i aprenc 30%

c. No llig perquè és avorrit 5%

3. Amb qui lliges?

a. Sol 35%

b. Amb els meus pares/germans 47%

c. Amb els meus iaios 5%

d. Amb amics 3%

e. No solc llegir 10%

4. Per què consideres que et serveix lalectura? Pots marcar més d'unaresposta.?

a. Per informar-me 22%

b. Per aprendre 38%

c. Per disfrutar 20%

d. Per opinar 10%

e. Per resoldre dubtes puntuals 10%

5. Què prefereixes que et regalen? Ordena demés a menys

a. Llibres 15%

b. Joguets 35%

6. Com t'agrada o agradaria llegir enclasse?

a. Cada un el seu llibre, independent 28%

b. En silenci o veu baixa 27%

c. Jocs audiovisuals 40'%

d. Roba 10%

c. Col·lectivament en veu baixa 15%

d. Llegint cada ú un paragraf 30%Correlativament.

7. Quines són les teues lectures preferides? Ordenade més a menys

a. Còmics 20%

b. Contes 27%

c. Llibres de misteri 23%

d. Revistes 9%

e. Periòdics 0%

f. Altrres (investigació, aventures, ciència-ficció 21%

8. Qué t'agrada dels llibres..

a. La història que conten 34%

b. Les il· lustracions 16%

c. La informació 12%

d. El que aprenc 24%

e. No llisc 14%

9. En quins moments lliges?

a. A l'eixir de classe 5%

b. Abans de dormir 30%

c. Sempre que puc/vull 20%

d. No solc llegir 5%

La resta de l'alumnat no ha contestat

10. Cóm creus que l'escola et pot ajudar en lalectura?

a. Amb lectures obligatòries 13%

b. Amb prèstec de llibres 23%

c. Amb activitats d'animació 32%

d. Amb llistes de llibres suggerits 15%

e. Premiant-te amb moments de lectura lliure 17%

11. T'agrada o agradaria anar anar a la biblioteca afer activitats relacionades amb la lectura?

a) No 40% b) Sí 60%

12. T'agrada la biblioteca de la nostra escola?

a) No 38% b) Sí 62%

13. Escriu una cosa que t'agradaria que hi haguésen la biblioteca i que per a tú és molt important perestar a gust?

- Cadires còmodes, aire condicionat, sofà, videos,llibres recomanats, tablets, llibres de legos, coixins,jocs i puzzles.

14. Quàntes vegades vas a la bibliotecamunicipal en un mes?

a) Cap 35%

b) 1 23%

c) 3 o 4 23%

d) Més de 5 19%

15. En ta casa on lliges?

- Habitació, habitació de jocs, menjador, cuina, sala,sofà, llit, estudi, terrassa, taula

16. Si no tens deures que prefereixes fer?Ordena de més a menys

a) Veure la televisió 32%

b) Estudiar 16%

c) Llegir un llibre 16%

d) Jugar 36%

PLA DE FOMENT LECTOR – CEIP EL TRINQUET

QÜESTIONARI INICIAL PER A LES FAMÍLIES

DATA DE REGISTRE: MAIG – CURS 2015-16

1. Quina quantitat de llibresteniu en casa?

a. 0 a 20 7%

b. 21 a 40 9%

c. 41 a 60 14%

d. Més de 60 70%

2. Quànts d'estos llibres estan dedicats a la literatura infantil?

a. 0 a 5 15%

b. 6 a 10 5%

c. 11 a 20 60%

d. Més de 20 20%

3. Quànts dies de la setmanaels dediques a la lectura?

a. 1 8%

b. 2 o 3 40%

4. Quànts dies de la setmana els dediques a la lectura amb els teus fills?

a. 1 25%

b. 2 o 3 35%

c. 3 o 4 27%

d. Més de 5 25%

c. 3 o 4 25%

d. Més de 5 15%

5. Necessites informació iajuda per fomentar la lecturaentre els teus fills o filles?

a. Sí 38%

b. No 62%

6. Coneixes les activitats al voltant del foment lector que es realitzen al centreeducatiu?

a. Sí 28%

b. No 40%

c. En part 32%

7. Has assistit al centre perparticipar en alguna activitat defoment de la lectura?

a. Mai 55%

b. Alguna vegada 39%

c. Sempre que ens han convidata participar 16%

8. T'agradaria que la biblioteca del centre estiguera oberta fora de l'horarilectiu per anar amb els teus fills/es

a. Sí 55%

b. No 20%

c. Segons les condicions 25%

9. Visiteu i utilitzeu laBiblioteca Municipal de lalocalitat per fer prèstecs dellibres?

a. Mai 35%

b. Alguna vegada 42%

c. Habitualment 23%

10. Assistiu a les activitats d'animació lectora organitzats per la biblioteca?

a. Sí 34%

b. No 42%

c. No hem pogut però m'havera agradat 24%

11. Has assistit alguna vegadaa la presentació d'algun llibre?

a. Mai 44%

b. Alguna vegada 45%

c. Habitualment 3%

PLA DE FOMENT LECTOR – CEIP EL TRINQUET

QÜESTIONARI INICIAL PER AL PROFESSORAT

DATA DE REGISTRE: MAIG 2015-16

1. A Amb quina periodicitat utilitze labiblioteca escescolar?

a. a. Setmanalment

b. b.Quinzenalment

c c.Segons la temàtica que s’estiga 55%

tre treballant

d. d. No la utilitze 45%

2. Com creus que s'afavoreix l'eficàcia de la lectura?

a. Cada un amb el seu llibre. 3ª

b. Amb lectures col·lectives (mateix títol) 2ª

c. Col·lectivament en veu baixa 4ª

c. Anar llegint un a un paràgraf correlativament. 5ª

d) Amb la lectura per a les tertúlies 1ª

3. A Amb quina periodicitat utilitzes labiblioteca de classe?

a. a. Diàriament 30%

4. Com és millora el foment lector?

a. Am lectures obligatòries periòdiques 20%

b. Amb la participació de l'alumnat en l'elecció de l'activitat a

b. b. Setmanalment 30%

c. c. Quinzenalment 30%

d. d. Segons la temàtica que s’estiga10%

trebtreballant

e. e. No la utilitze

desenvolupar. 70%

c. L'exemplaritat del mestre

d. Considerant la lectura com a premi 10%

e. Amb lectures suggerides 30%

f. Amb la prestació de llibres lliurement 10%

5. PPrefereixes utilitzar labiblioteca…….

a. a. Del centre 50%

b. b. De l'aula 100%

6. Com creus que es pot fomentar la lectura segons les àreesde treball? (més d'una opció)

a. Incentivant als xiques amb busques d'informació.

70%

b. Mostrant materials d'ampliació. 30%

c. Fent ús de les noves tecnologies 80%

d. escenificant o dramatitzant situacions relatives a les lectures.40%

e. Considerant la lectura com a premi després del treball. 30%

7. A A quin nivell creus que és mésútil el disseny de ttreball per afavorirel foment lector?

a. a. A l'aula 30%

b. b. En cicle 30%

c. c. Etapa

d. d.Conjuntament tot el centre 80%

8. Consideres que les activitats de foment lector han de fer-sepreferentment…

a. En l'aula 30%

b. En el cicle 20%

c. En l'etapa

d. Conjuntament en tot el centre 60%

9. L'organització de la biblioteca delcentre és vcdadient per fomentar lalectura?

a. Si b. No 20% c. En part 80%

10. Hi ha llibres suficients?

a. Si 60% b. No 20%

Són adients per als alumnes?

a. Si 50% b. No c. En part 20%

11. Què creus que és el més importantper animar la bla biiblioteca delcentre?

- La seua utilització

- Teatres i conta-contes

- Presentacions de llibres i autors

- Reorganitzar el mobiliari i ornamentar i

a ambientar.

- Implicació dels docents

- Actualitzar els llibres

2. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA

1. Desenvolupar l’hàbit lector fomentant en l’ alumnat l’ interès per lalectura i l’escriptura, tant en activitats d’ estudi com d’ oci i plaer.

2. Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees delcurrículum.

3. Promoure la col·laboració i participació de la comunitat educativaen les activitats dels plans de foment de la lectura.

4. Estimular l’ús de fonts documentals complementàries al llibre detext, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual.

5. Fomentar en l’ alumnat una actitud reflexiva i crítica mitjançant eltractament de la informació.

6. Potenciar l’ús i la dinamització de la biblioteca d’ aula i de labiblioteca de centre.

1. OBJECTIUS METODOLOGIES I ACTIVITATSESPECÍFICS D'INFANTIL

6.1. OBJECTIUS

OBJECTIU GENERAL 1: Desenvolupar l'hàbit lector fomentant en l'alumnat l'interèsper la lectura i escriptura, tant en activitats d'estudi com d'oci i plaer.

OBJETIUS ESPECÍFICS:

- Lectura dels contes de l’ unitat.

- Lectura de contes populars i altres.

- Dramatització d’històries i personatges.

- Racó de biblioteca

- Lectura de pictogrames e imatges

- Contar contes de casa per a llegir a classe i compartir amb els companys

- Contes de l'escola per llegir amb la família

OBJECTIU GENERAL 2: Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees delcurrículum.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

- Interpretació d'imatges.

- Organitzar seqüències temporals o escenes dels contes.

- Lectura de pictogrames .

- Comprendre i reproduir gràficament personatges .

- Aprendre a preguntar, a argumentar i a pensar

OBJECTIU GENERAL 3: Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altresmembres de la comunitat educativa.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

- Portar-se el conte de d’unitat a casa.

- Realitzar un llibre viatger.

- Contes de casa per a llegir a classe i compartir amb els companys.

- Contes de l'escola per llegir amb la família

- Les famílies conten contes a la classe.

- Compartir contes, histories, rondalles entre aules.

OBJECTIU GENERAL 4: Estimular l'ús de fonts documentals complementàries al llibrede text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual. De l'entorn en elsactivitats derivades dels plans de foment de la lectura.

OBJETIUS ESPECÍFICS:

- Visualització de lamines d'imatges.

- Vídeos o audicions de contes.

- Utilització de llibres, enciclopèdies per buscar imatges dels temes que tracten aclasse.

- Recerca de informació a webs.

6.2. METODOLOGIES

La metodología en Educació infantil és globalitzada.

A l'etapa d'Educació Infantil s'introdueix el món dels contes, les històries, rondalles...per treballar el vocabulari, els conceptes, els personatges, les seues característiques...També mitjançant la utilització del conte ens serveix per resoldre conflictes i treballar lesemocions (ja siga identificant-les amb un mateix o als altres), l'empatía, elcompanyerisme, la cooperació, integració, en definitiva, treballar la coeducació.

Per contar contes en Educació infantil l'alumnat es senta en rogle i en posició quepuguen veure al narrador i el conte. El narrador pot contar el conte sol, emprant gestos,diferents tons de veus, dramatitzar...

Per a afavorir la comprensió de les històries es treballen diferents activitats i emprantdiversos recursos. Es pot realitzar en gran grup, petit grup o de forma individual. Es potconversar sobre la història, contestar a preguntes sobre el contingut, veure les imatges,imitar seqüències o personatges amb gestos o amb diferents tons de veu. També poderorganitzar la història per seqüències. Verbalitzar històries, inventar de noves, ...

6.3. ACTIVITATS

- Animació lectora per obrir la biblioteca.

- Visitar espais públics relacionats amb el món de la lectura i de la literatura(biblioteques públiques, arxius, llibreries, exposicions...)

- Organitzar i ambientar d'una forma participativa la biblioteca del centre i el seu espai.

- Analitzar en grup les cobertes i les solapes dels llibres del lectura.

- Conta- contes a altres grups.

- Programació i realització de l'hora setmanal del conte i / o lectura.

- Projecció de pel·lícules o assistència a representacions teatrals basades en obresliteràries.

- Posar-se en contacte amb escriptors/es per conèixer la seua obra.

- Presentació de llibres.

- Visita d'algun/a escriptor/a.

- Visita de familiars per contar històries.

- realització d'intercanvi de correspondència escolar entre l'alumnat de 2 centres per talcomentar i recomanar lectures.

- Realitzar una fireta del llibre.

- Crear un llibre conjunt per tot el centre (Tallers de reciclatge, enquadernació...).

- Realitzar activitats de caràcter lúdic i festiu: excursió a la ciutat o poble real ons'esdevé l'acció del llibre llegit, organització d'una festa de disfresses relacionada ambel món dels personatges apareguts en una bora llegida...

2. OBJECTIUS I ACTIVITATS ESPECÍFICS DEPRIMÀRIA

7.1. OBJECTIUS

OBJECTIU GENERAL 1: Desenvolupar l’hàbit lector fomentant en l’alumnat l’interésper la lectura i escriptura, tant en activitats d’ estudi com d’ oci i de plaer.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1. Lectura en aula d'un mateix llibre adequat a l'edat per tot l'alumnat.

2. Lectura de llibres de lliure elecció.

3. Contar en classe alguna història o conte que prèviament s'ha fet a casa.

4. Desenvolupar l'interès per llegir els textos introductoris de les unitats didàctiques

5. Destinar un temps a l'aula per a realitzar lectures documentals i d'estudi sobre el

tema que s'està estudiant en eixe moment.

6. Gaudir de la lectura imaginant aventures i vivint-les amb els personatges .

OBJECTIU GENERAL 2: Afavorir la comprensió lectora des de totes las àrees delcurrículum.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1. Realitzar lectures en veu alta per afavorir l'atenció, la imaginació. L'entonació, elritme i la memòria per afavorir la comprensió.

2. Audició de lectures del llibre de text o d'altres.

3. Treballar comprensió lectora a partir del llibre de text o d'altres textos

complementaris, tant en format imprés com digital.

4. Lectura comprensiva de resolució de problemes de matemàtiques.

5. Lectura comprensiva d'enunciats de qualsevol assignatura.

6. Expressar en imatges, dibuixos o altres tècniques plàstiques els textos llegits.

OBJECTIU GENERAL 3: Promoure la col·laboració i participació de la comunitateducativa en les activitats dels plans de foment de la lectura.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1.- Contar històries, contes, experiències relacionades amb algun coneixement…, per

part de qualsevol membre familiar del centre.

2.- Lectura amb la família per realitzar les “Tertúlies Literàries Dialògiques”

3.- Col·laborar en el seguiment de la lectura diària del seu fill/a d'acord a les pautes

donades pel professorat de l'alumne. Compartir amb les famílies lectures que esrealitzen a l'aula.

4.- Canalitzar les propostes que des del Consell Escolar de centre i de l'AMPA

afavorisquen el foment lector de l'alumnat.

5.- Emprar la web de l'escola com a instrument de comunicació entre la comunitat

escolar d'allò que es fa en tema de foment lector.

OBJECTIU GENERAL 4: Estimular l’ús de fonts documentals complementàries al llibrede text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1. Utilitzar els diccionaris de diferents tipus per resoldre dubtes de vocabulari i

facilitar treballs de classe.

2. Tenir a l'abast algunes webs com llocs bàsics per a recerca d'informació. (2n i 3rcicle)

3. Realitzar treballs en grup sobre temes d'interès pel alumnat.

4. Treballar en projectes i activitats competencials com element motivador per aprovocar la recerca documental.

5. Fer presentacions informàtiques i/o audiovisuals a partir de treballs documentats

d'acord a l'edat corresponent.

6. Visualització en pel·lícules d'alguns llibres de lectura.

OBJECTIU GENERAL 5: Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica mitjançantel tractament de la informació.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1.Realitzar posades en comú (debats, comentaris,... al voltant de les lectures

treballades a l'aula per cercar l'opinió crítica i diversa de l'alumnat.

2. Elaborar escrits com a resultat d'alguna reflexió crítica a partir d' alguna lectura.

3. Exposar públicament qualsevol sistema de lectures recomanades. (per ex.:TOP +

llegits).

4. Expressar opinions personals sobre allò que ha llegit.

OBJECTIU GENERAL 6: Potenciar l’ús i dinamització de la biblioteca d’ aula i de labiblioteca de centre.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1. Establir un sistema de préstec de llibres de lectura en l'aula mitjançant un registre

de llibres, fitxa de préstec i encarregat de biblioteca d'aula.

2.Destinar un temps setmanal per a la lectura en l'aula per aconseguir l'hàbit lector.

7.2. METODOLOGIA

Primer cicle

En este cicle començarem amb l'ajuda de la lectura amb imatges i en la transmissió oral,com una continuació de l'etapa anterior, la qual anirà poc a poc perdent importancia enfavor del llenguatge escrit. Les lectures seran molt senzilles, amb lletres grans i frasescurtes que repeteixisquen paraules o rimes i permeten comprendre allò que han llegit.Sempre s'ajudaran amb il·lustracions atractives amb colors i suports musicals.

Aprofitarem els títols i imatges dels textos per a treballar la comprensió. Incidirem enque la lectura siga expressiva, pronunciant i identificant correctament els sons,respectant les pauses marcades per punts i comes, distingint les frases enunciatives deles interrogatives i exclamatives i els diàlegs de la narració.

Després de la lectura es treballarà la comprensió, reconeixeran als protagonistes,seqüenciaran les seues accions i podran compartir opinions sobre el contingut de lalectura, enriquiran el seu vocabulari i podran escriure oracions simples.

Segon cicle

Al mateix temps que s'afiança la lectura mecànica començarem a incidir més en lacomprensiva. Aquest pas tindrà en compte a l'alumnat que encara es troba en unaanterior fase d'adquisició de les competències bàsiques. Per a paliar aquestessituacions establirem diferents nivells de dificultats de les lectures que s'adapten alsdiferents ritmes d'aprenentatge.

En este cicle els xiquets i xiquetes s'interessen pel mon màgic, per tant seleccionaremlectures sobre la realitat i narracions i llegendes fantàstiques on les il·lustracions passena ser un complement i no un element central per a la comprensió del text.

El textos que triem seran d'acció combinant parts narratives amb descripcions, diàlegsbreus, endevinalles, embarbussaments, que estimulen la imaginació i la creativitat.

En este cicle es farà quotidià l'ús del diccionari i la pràctica de recursos que fomentenl'habilitat visual i atenció lectora (rellegir, avançar, botar, escombratge...) combinat amblectures dramatitzades que exerciten el ritme, la pronuncia i combinació de sistemesverbals i no verbals de comunicació.

Tercer cicle

En aquest cicle aprofundirem en les habilitats de lectoescriptura per a que el/la xiquet/areforce la seua afició per la lectura i es veja dotat dels recursos necessaris per utilitzar

la lectura com a font d'informació i entreniment a la vegada que serà un instrumentvalios per a conseguir eficacia en l'estudi.

Els textos d'este cicle inclouran relats d'aventures, intrigues, biografies, narracionshistòriques i antologies poètiques on es tracten temes i valors com l'amistat, l'amor, lasolidaritat, la llibertat, el misteri i la natura.

A més a més es treballaran textos de diferents tipologies textuals (carta, text instructiu,fullets informatius, noticies, cartells publicitaris,pètic, text dramàtic.......)

7.1. ACTIVITATS

A l'inici de curs s'acorden les activitats a realitzar seleccionant-les del llistat de lesactivitats proposades per a tot el centre atenent a l'alumnat.

3. ACTIVITATS D'ANIMACIÓ LECTORA COMUNS ALCENTRE.

8.1 Activitats d'animació al voltant dels llibres de lectura col·lectiva

MOTIVACIÓ

Visitar una biblioteca pública.

Participar en activitats d’animació lectora realitzades a la biblioteca pública.

Visitar llibreries, exposicions...

Conèixer el camí que recorre un llibre des de la seua elaboració fins a la seualectura.

Diferenciar les diferents funcions en un llibre: autor, il·lustrador...

Organitzar i decorar la biblioteca d’aula

Elaborar i revisar les normes d’ús de la biblioteca de centre i aula.

Fer aportacions personals temporals i voluntàries a la biblioteca d’aula.

Intercanviar llibres propis temporalment.

Utilitzar un tauler de recomanacions lectores.

Elaborar recomanacions de lectures.

Presentar llibres a l’aula i als companys/es de centre.

Utilitzar jocs d’endevinació amb gestos o paraules relacionats amb la lectura:títols, personatges...

Redactar cartes als escriptors i escriptores per demanar informació sobre laseua obra literària i sobre alguns aspectes bàsics importants, i convidar-los a queens visiten a la nostra escola. (no tots els cicles)

Programar i realitzar una sessió setmanal de lectures col·lectives

Hora del conte: ha d’ estar dedicada a la narració oral, amb una periodicitatestable, dins d’un espai acollidor, on els relats tinguen un cicle temàtic, fentparticipar als xiquets i xiquetes, recolzant-se en la veu i el gest.

Tertúlies: lectura en família o també a l'aula

Lectura: dedicar un temps per a la lectura en silenci i en veu alta.

Organitzar i celebrar festivitats relacionades amb el món de la lectura: 2 d’abril(dia internacional del llibre infanti) i 23 d’abril(dia internacional del llibre)

Realitzar visites a fires del llibre i motivar per a que vagen amb les seuesfamílies.

Realitzar intercanvi de correspondència escolar entre l’alumnat de dos centreso diferents classes per tal de comentar i recomanar-se lectures.

Assistir i protagonitzar obres teatrals.

Projectar pel·lícules basades en les lectures obligatòries.

Convocatòria de campanyes de sensibilització: publicitat, eslògans, manifestosa favor de la lectura, elaboració de cartells, confecció de punts de lectura...

Treballar els personatges:

- Endevinar els personatges amb un joc de pistes.

- Dibuixar com creus que serà el personatge d’acord amb el títol.

- Endevinar que els pot passar.

DURANT

Enregistrar els llibres llegits en un full model.

Estudi de les cobertes dels llibres de lectura.

Localitzar informació del llibre de lectura: autor, editorial, títol, col·lecció,pàgines, tema...

Treballar un text informatiu: la biografia(nom, dades importants, llocs icuriositats).

Fer diverses activitats relacionades amb l’ àrea de llengua (taller d’ escriptura):

- Solucionar una incògnita mitjançant un missatge misteriós.

- Encreuats.

- Sopa de lletres.

- Jeroglífics.

- Endevinalles

- Completar fragments.

- Separar frases-paraules.

- Reconstruir textos a partir de lectures fetes.

- Desxifrar missatges amb codis.

- Fitxer de vocabulari.

- Fer descripcions d’ elements de la història: personatges i paisatges.

Realitzar diverses activitats amb les il·lustracions: buscar diferències,

endevinar el personatge ocult...

Treballar els personatges: fer un àlbum d’ il·lustracions en format cromos.

Materialitzar diversos elements que apareixen en una història.

Elaborar murals amb textos i imatges de la història com un reclam publicitari.

Partint dels conflictes plantejats en la història i propers a l’ alumnat, formular

interrogants en sobres tancats per resoldre les situacions plantejades.

Il·lustrar el camí del conte: il·lustracions per observar la trajectòria dels

personatges i descripcions fins ha arribar al final.

Realitzar cercles literàries.

-Seleccionador/a de paràgrafs: per localitzar fragments importants de lahistòria.

- Mag/a de les paraules: per a seleccionar paraules de les quals es desconeixel significat per buscar-lo.

- Resumidor/a: per fer un resum del fragment llegit.

- Artista: per fer les il·lustracions del fragment llegit

- Connector/a: per al seguiment de la història

- Creador/a de debat.

Realitzar tertúlies literaries dialògiques

DESPRÉS

Fer fòrum col·loquis de les lectures d’aula: realitzar debats provocats per lalectura, analitzar els fets i observar que poden ser interpretats de diversesmaneres, manifestar opinions, representacions i comentaris de la lecturarealitzada.

Fer activitats relacionades amb l’àrea de llengua (taller d’ escriptura):

- Inventar títols.

- Re - inventar o inventar una història.

Transformar en còmic alguna escena de la història.

Recerca d’ informació (autor/a, temàtica...)

Realització i exposició d’activitats artístiques: dibuixos dels personatges,

disseny d’una nova portada, confecció d’una maqueta o escenari...

Realització d’ activitats de caràcter lúdic i festiu: visitar al lloc on transcorre la

història, organitzar una festa .

8.2. Biblioteca centre

Cada curs s’organitzarà una activitat d’animació lectora per inaugurar l’obertura de labiblioteca del centre en horari de dijous de 12:30h a 13:30h:

8. - Contacontes9. - Descobrir el personatge10. - Buscar tresors11. - Presentació d'un llibre12. - Gymkana (descobrir llibres en la biblioteca)13. - Dramatitzacions sobre un conte14.

8.3. Dia del llibre

La comissió lingüística organitza tots els anys alguna activitat per celebrar el dia delllibre:

Conta contes de familiars Conta contes d’altres persones : escriptors, mestres jubilats Conta contes d’uns alumnes als altres Dramatitzacions de contes per part de l’alumnat. Dramatitzacions del MACMA

1. RECURSOS MATERIALS, HUMANS IORGANITZATIUS

9.1. Recursos materials

Biblioteca d'aula Biblioteca de centre i del poble Llibres de text Recursos TIC Material elaboració docent

9.2. Recursos OrganitzatiusComissió Lingüística

Segons el RRI:

Estarà formada per el/la cap d’estudis, un representant de cada cicle, l’encarregat/da de

la biblioteca.

Funcions:

- Elaborar , revisar i fer les modificacions pertinents del Pla de

Foment Lector.

- Dissenyar el pla anual de foment de la lectura, programar i organitzar

activitats d’Animació Lectora comuns al centre.

- Programar activitats per millorar la competència lingüística

- Organitzar el funcionament de la biblioteca del centre.

- Acordar l’adquisició de llibres per a la biblioteca

Biblioteca d’aula

- La persona responsable del bon funcionament és el/la mestre/a i en el cas de lesaules específiques l’especialista.

- Al començament de cada curs escolar el/la tutor/a organitzarà la biblioteca de centreen l’espai idoni.

- S’ anomenarà uns encarregats temporalment que tindran la missió de vetllar pelcompliment de les normes i funcionament del servei de préstec amb la supervisió deltutor/a.

- S’ elaboraran o revisaran i s’exposaran unes normes d’ús.

- S’establirà un registre de préstecs .

- Un diari de les lectures realitzades cada alumne El formulari de registre presentarà unformat definit per a cada cicle i aprovat per la comissió lingüística.

- S’establiran estratègies que faciliten la motivació a la lectura: tauler derecomanacions, presentacions, exposicions temàtiques...

Biblioteca de centre

- S’ anomenarà, entre el professorat del centre, una persoa i/o equip responsable de la

biblioteca per a les seua organització i funcionament.

- Funcionament de la nostra biblioteca

-S’ establirà un horari de servei de préstec a l’alumnat .

-S’assignarà un horari d’ús per aula amb la finalitat de realitzar activitats curriculars.

-Es revisaran les normes d’ ús.

Biblioteca municipal

-Realitzar activitats planificades: visita i sol·licitud de carnet.

-Fer préstecs col·lectius per ampliar temporalment el fons de consulta de bibliotecad’aula.

ALTRES

L’ajuntament

-Informar-se a principi de curs de l’oferta cultural dirigida als centreseducatius: cinema en valencià, teatre en anglès, animacions lectores...

-Coordinar-se amb el CEIP l’Alfàs per seleccionar els llibres per a l’animaciólectora del MACMA , el teatre en anglès i el cinema en valencià.

9.3. Recursos Humans- Tots els docents del claustre.

- AMIPA que pot participar activament en activitats.

- Ciutadans de prestigi social i cultural pròxims a la localitat o la comarca.

- Els conta contes o narradors tradicionals, professionals o familiars de l’alumnat delcentre.

10.PLANIFICACIÓ I TEMPORALITZACIÓESPECÍFICA DE CADA CURS ESCOLAR.

Cada curs escolar es complimentarà l’annex inclòs en aquest pla.

11.DIFUSIÓ DEL PLA LECTOR.

Per aconseguir la consecució dels objectius del PFL es necessària la seua difusió en tota lacomunitat educativa.

A l’inici de curs tot els docents revisaran el PFL en les reunions de cicle per informar-se o recordar el seu contingut.

En les reunions d’inici de curs, els tutors tenen que informar del contingut del PFL peral present curs i es donarà un full en el que s’especificaran totes les activitats defoment lector per al present curs. (Annex

El PFL estarà a disposició de tots els familiars que ho sol·liciten i en la pàgina webdel centre.

A l’alumnat de 3 anys se li donarà un tríptic informatiu sobre el funcionament de labiblioteca del centre en horari no lectiu

12.SEGUIMENT I AVALUACIÓ

Els mecanismes de seguiment i avaluació aniran dirigits a detectar lesdisfuncions que s'hagen produit en la seua aplicació per a reformar-lo enels cursos següents.

La seua utilitat radicarà en la consecució dels objectius establerts.

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

Els mecanismes de seguiment i avaluació aniran dirigits a detectar lesdisfuncions que s'hagen produit en la seua aplicació per a reformar-lo enels cursos següents.

La seua utilitat radicarà en la consecució dels objectius establerts. Enquestes relatives a la utilització de la biblioteca del centre i als hàbits

de lectura (dirigides a alumnat, docents i famílies) Memòria dels docents sobre les activitats dutes a terme durant el curs al

voltant del foment lector. Memòria anual de les activitats del PFL organitzades conjuntament.

- Grau de consecució dels objectius proposats

- Grau de realització de les activitats

- Valoració de les activitats realitzades.

- Detecció de dificultats

- Aprofitament de recursos

-Altres continguts contemplats en el PLA

Avaluació de l'alumnat sobre la lectura

ANNEX

Planificació i temporalització

Curs Escolar:TEMPORALITZACIÓ ACTIVITAT QUI LA PROMOU DESTINATARI COORDINACIÓ RESPONSABILITAT

1r Trimestre

2n Trimestre

3r Trimestre