PLA DIRECTOR DEL SERVEI D’AIGUA DE SOLSONA · PLA DIRECTOR DEL SERVEI D’AIGUA DE SOLSONA A partir del col·lector distribuïdor i d’aquests dos ramals, se’n deriva una xarxa

PLA DIRECTOR DEL SERVEI D’AIGUA DE SOLSONA

Memòria 12


3. DESCRIPCIÓ DELS SISTEMES

3.1. DESCRIPCIÓ GENERAL

El sistema d’abastament de Solsona es compon bàsicament de les

següents instal·lacions:

? Captacions

? Conduccions d’adducció, línies en alta

? Estacions i conduccions d’elevació

? Estació de tractament (ETAP)

? Dipòsits de regulació

? Xarxa de distribució

? Control centralitzat

? Abastament a d’altres zones, disseminant

Captacions:

El sistema compta amb 4 captacions pròpies i una compartida. Aquestes

captacions son de tipologia diversa, tant pel que fa a la seva naturalesa com

per la seva capacitat i regularitat en el subministrament; tres són captacions a

partir de fonts, de caràcter rodat, és a dir, els cabals circulen per gravetat fins

assolir les estacions de potabilització i regulació, mentre que les altres dues

són bombades a partir de captacions superficials.

Conduccions d’adducció, línies en alta :

Aquestes conduccions, estan constituïdes per diverses canonades

instal·lades successivament, que recullen totes les aigües provinents de les

diverses captacions i les condueixen fins a la estació de tractament i

potabilització, i posteriorment als dipòsits reguladors de Rotxers.

Memòria 13


Al marge de les línies individuals de cada captació, el seu caràcter de

general té l’origen el dipòsit del Cap del Pla, on es recullen les aigües

provinents de les captacions de Canalda i Fonts Caldes. Aquesta línia

transcorre pel pla de Riart i recull al peu d’aquest, els cabals provinents de les

fonts de Lladurs; des d’aquest indret transporta les aigües captades fins a les

Codines de Llera, en un petit dipòsit s’hi concentren les provinents del

Cardener i de Riulacó; en aquest indret hi ha també part de les instal·lacions de

potabilització del sistema.

Des d’aquest punt, la línia està constituïda per dues canonades, ja que

una de les canonades que prové de Lladurs va directament als dipòsits de

Rotxers, punt on es completa la potabilització, amb la filtració i cloració, i aquí

s’emmagatzemen i regulen els cabals de subministrament.

Estacions d'elevació:

Les estacions d’elevació que serveixen per elevar els cabals de

subministrament des de les captacions de Fonts Caldes i del Cardener fins a la

canonada general, d’adducció, estan formades, en raó a la important alçada

geomètrica que cal vèncer, per diversos esglaons de bombat: tres a Fonts

Caldes i dos al Cardener.

Aquestes instal·lacions impulsen l’aigua des de les captacions situades a

les cotes de 794 m. s.n.m. de Fonts Caldes i 547 del Cardener fins al dipòsit

del Cap del Pla, a 1094 m. i el de les Codines de Llera, a 806, respectivament.

Tot plegat, unes alçades geomètriques de 300 metres a Fonts Caldes i

259 metres al Cardener.

Estació de tractament i potabilitazció (ETAP):

En aquest punt, situat a l’indret conegut per les Codines de Llera, es

realitza part de tractament de les aigües provinents de les captacions,

concretament s’hi duu a terme una precloració i decantació amb floculació, es

Memòria 14


produeix per tant el tractament dels sòlids que enterboleixen l’aigua,

especialment l’enterboliment que sovint presenten principalment els cabals amb

origen a les captacions superficials. La resta d’operacions necessàries per a la

potabilització es duen a terme a les instal·lacions annexes als dipòsits de

Rotxers, on els cabals es sotmeten a una filtració, amb filtres de sorra tancats,

operació que completa el tractament de les aigües. Posteriorment aquestes

aigües són desinfectades amb clor gas, pas previ al seu emmagatzematge i

posterior distribució.

Dipòsits de regulació:

Els dipòsits de regulació, pròpiament dits, es troben a Rotxers, doncs tant

el del Camp del Pla, com el receptor de les Codines de Llera no fan la funció de

regulació, sinó que actuen merament com a dipòsit de capçalera d’impulsió i

recollida.

Els dipòsits de regulació, en nombre de quatre (4), estan interconnectats i

tenen una capacitat unitària de 800 m3. Tot plegat fa que el servei disposi d’una

reserva de 3.200 m3.

Des d’aquests dipòsits s’abasta a la major part de la població de Solsona,

a excepció de part del seu poblament disseminat, situat a la partida de Sant

Pere Màrtir ( Mare de la Font), que s’abasta des del dipòsit de la Borda.

Xarxa de distribució:

La xarxa principal de distribució, que té per origen els dipòsits reguladors

de Rotxers, està constituïda per dues línies generals que connecten aquests

dipòsits amb un col·lector de distribució d’entrada al casc antic. Aquest

element és situat sota la carretera de Bassella, a la cruïlla amb el Vall Fred.

D’aquestes línies principals en deriven dos ramals que serveixen directament,

un a la zona de la plaça de Sant Jordi i l‘altra, passant per la urbanització de

Cal Geli, va fins a zona de cal Xuxa, davant de la Creu Roja.

Memòria 15


A partir del col·lector distribuïdor i d’aquests dos ramals, se’n deriva una

xarxa de canonades de tipologia diversa, que completen la xarxa de distribució

fins als abonats.

D’aquest distribuïdor tenen l’origen tres ramals, un que abasta tot el casc

antic i els altres dos que conformen una espècie d’anell sense continuïtat, és a

dir obert; un ramal segueix pel Vall Fred, passa per la plaça del Camp i arriba

fins al barri Torregassa; l’altre seguint per la carretera de Manresa, deriva al

Pont, pel Vall Calent, fins al mateix barri Torregassa.

El conjunt de canonades que componen la xarxa de distribució presenta

una gran diversitat de diàmetres i materials, alguns de molt antics i condicions

precàries, avui obsoletes per un sistema d’abastament. En aquest sentit cal dir

que al nucli antic encara hi són presents molts trams de canonades de plom.

Control centralitzat:

Tot i que el servei no compta amb cap xarxa de control centralitzat pròpia,

a l’estació de regulació i cloració de Rotxers i al dipòsit del Cap del Pla es

disposa d’un sistema de telecontrol gestionat per la Mancomunitat

d’abastament d’aigua del Solsonès, que controla a Rotxers, el grau d’emplenat

dels dipòsits i el nivell de clor dels cabals que se subministren des d’aquest

punt, i el nivell d’emplenat del dipòsit del Cap del Pla, conseqüentment,

qualsevol anomalia d’aquestes variables en aquest punts és coneguda pel

Servei d’aigües de Solsona, ja que se li comunica des dels Serveis Tècnics de

la Mancomunitat.

Des d’aquestes estacions remotes, però, no s’arriba a controlar,

comandar, ni conèixer cap més informació, ni tant sols un dels esglaons més

bàsics del subministrament, com són l'engegada i parada de les estacions

d'elevació, per omplir els dipòsits generals, que actualment es comanden amb

rellotges horaris programats i boies de nivell.

Memòria 16


Abastaments a d’altres zones:

Cal considerar especialment l’existència d’altres zones no servides

directament des d’aquest sistema, com són el poblament disseminat de la zona

de Sant Pere Màrtir (Mare de la Font), la zona industrial de la carretera de

Manresa, la urbanització de Cal Llarg i les masies disseminades del Vinyet, que

compten amb fonts de subministrament diferent i/o compartit amb el de la xarxa

de la Mancomunitat d’abastament d’aigua del Solsonès

L'abastament a la zona de Sant Pere Màrtir (Mare de la Font), realitzada

l’any 1989, se subministra a partir d’un dipòsit situat a la Borda. Aquest dipòsit

és servit a través de la xarxa de la Mancomunitat que serveix a la zona Sud de

Lladurs, amb cabals provinents del dipòsit de Lladurs. Aquesta xarxa

subministra l’aigua a unes 23 masies disseminades d’aquesta zona.

La urbanització de Cal Llarg, situada als afores de Solsona, a l’Oest, té un

doble subministrament, per la pròpia xarxa de distribució de Solsona, que li

subministra cabals molt migrats, i per la xarxa de la Mancomunitat que en

èpoques de fort consum la reforça i abasta.

Un cas semblant és el que es dóna al polígon industrial de la carretera de

Manresa, que és servit principalment per la xarxa de la Mancomunitat, en raó a

la insuficiència de capacitat de les línies pròpies de Solsona .

Finalment, algunes masies del vinyet de Solsona són servides també per

la xarxa de la Mancomunitat, en els punts en què no hi arriba la xarxa pròpia de

Solsona.

Tot plegat, el nombre de masies servides directament per la

Mancomunitat d’abastament d’aigua del Solsonès, al vinyet de Solsona es de 8,

situades principalment al Sud del terme municipal.

Memòria 17


Figura 4. Esquema general del sistema d’abastament

CANALDACAPTACIÓ DE

CAP DEL PLADIPÒSIT DEL

CAPTACIÓ I BOMBAT

DEL CARDENERCAPTACIÓ I BOMBAT

BOMBAT DEMEIX

DE ROTXESDIPÒSITS

FONTS CALDES

BOMBAT

BOMBAT

SOLSONA PoligonIndustrial

Cal Llarc

INSTAL.LACIÓNS EN ALTAO ADDUCCIÓ

XARXA DE DISTRIBUCIÓ

FONTS DELLADURS

POTABILITZADORALLERA

LA BORDADIPÒSIT

ARQUETADE CIRERA

Memòria 18


3.2. ORIGEN DE L’AIGUA

Les aigües que serveixen per a l’abastament de Solsona provenen de

diverses captacions:

? Lladurs

? Canalda

? Fonts Caldes

? Cardener

? Riulacó

3.2.1 Lladurs

La captació de les anomenades Fonts de Lladurs és la mes vella que

avui serveix per a l’abastament de Solsona. Les primeres captacions de què

tenim coneixement, i que servien a les tres fonts de la Ciutat, foren la de

Miravella, des del segle XV, coneguda avui per la Mare de la Font, tal com

recorda Ramon Planes: “el 14 d’agost de 1426 els consols del Ajuntament de

Solsona van contractar dos mestre terrissaires forasters perquè fessin els

canons necessaris per conduir l’aigua de Miravella, que fou posada al abast

dels Solsonins, dins la vila a través de la Font Major (Sant Joan), la Font del

Castell (Sant Isidre) i la de l’Església. Aquesta solucionà per a moltes

generacions l’abastament d’aigua a la Ciutat, incorporant’s-hi posteriorment a

la canonada l’aigua de la font d’en Freixes”, aquestes però, no s’utilitzen ja des

de fa molts anys.

L’aigua de les Fonts de Lladurs fou concedida a Solsona l’any 1303 pel

vescomte de Cardona, Ramon Folch. Les obres, però, requerien importants

construccions: la pròpia conducció i els aqüeductes del Pont de l’Afrau i el de la

riera d’Olmeda, i no s’iniciaren fins l’any 1750, i l’aigua arribà a Solsona l’any

1763.

Memòria 19


Aquesta captació de Lladurs està constituïda per un conjunt de

captacions – fonts, situades al municipi de Lladurs, prop de la carretera de

Solsona a Sant Llorenç de Morunys, LV 424 1b, al paratge situat per sobre del

Pla de Santa Maria, prop d’on avui s’hi troba la font, coneguda per la font de

Lladurs. Avui es conserven dues mines; la primera fou construïda l’any 1753 i la

segona l’any 1763.

Tot i que continuen en servei, subministrant els cabals que capten,

representen un subministrament testimonial, ja que el seu cabal ha minvat

notablement al llarg dels anys i pateix importants fluctuacions estacionals,

aquesta raó i la manca de dades fiables dels seus cabals, fa que no la

considerem a nivell de dotació per al subministrament del sistema estudiat.

Els seus cabals es recullen a través d’un conjunt de petites mines i

canonades, captades en diverses arquetes que són conduïdes a una arqueta

general que les aboca a les canonades, que juntament amb els cabals

provinents del dipòsit del Cap del Pla els condueixen a l’estació de tractament

de les Codines de Llera.

Figura 5. Detall de la Font de Lladurs, any 1763

Memòria 20


3.2.2 Canalda

La captació de Canalda està situada al municipi d’Odèn, a la zona de

Canalda, per sobre de la carretera de Coll de Jou a Cambrils, L – 401. Es troba a

una cota de 1.380 metres s.n.m. i recull unes aigües que presenten un alt grau

d’estacionalitat, però que són molt abundants en determinades temporades i

d’excel·lent qualitat .

Aquesta captació compta amb una concessió administrativa donada per la

“Comisaria de aguas del Ebro” el 3 d’abril de 1962, amb un cabal de 10 litres per

segon, provinents, segons el document corresponent, del barranc de Canalda.

Tot i que fou projectada l’any 1957, no fou fins l’any 1968 que s’inaugurà la

primera fase de les obres.

Dels cabals recollits en aquesta captació, que pateixen importants episodis

de sequera, arribant fins a tot a restar exhaurits, no se’n disposa d’informació de

quins han estat els cabals de subministrament que permetin fer-ne una prognosi i

avaluació adient. Cal però fer-ne una consideració adient, en funció de la seva

abundància en determinats dies del any i a la seva naturalesa de rodats, és a dir,

que es transporten sense despesa energètica fins al subministrament.

Figura 6. Detall de la captació de Canalda

Memòria 21


Des d’aquesta captació, els cabals, son conduïts per gravetat per una

canonada constituïda per diversos trams de diàmetres diferents, des del DN 125

mm. fins al DN 60, passant pel DN100, i amb una longitud total d’uns 5.500

metres, fins al dipòsit del Cap del Pla, que recull les aigües provinents de la

captació de Canalda. El seu traçat transcorre per terrenys molt accidentats i per

tant es tracta d’una obra de difícil construcció, inspecció i manteniment.

Figura 7. Dipòsit del Cap del Pla

El dipòsit del Cap del Pla, fou projectat i construït conjuntament amb les

obres de captació i impulsió de Fonts Caldes, té una capacitat de 500 metres

cúbics, fou posat en servei l’any 1975, inaugurat el 15 de maig.

Memòria 22


3.2.3 Fonts Caldes

La captació de Fonts Caldes està situada al municipi d’Odèn, a la Riera de

Canalda, a la cota de 794 metres. En aquest indret i en un pou situat al marge

dret de la riera, es recullen les aigües provinents d’una surgència situada uns

metres aigües amunt; igual que les aigües captades a Canalda són d’excel·lent

qualitat. Reben aquest nom perquè brollen a una temperatura lleugerament

superior a les del corrent de la rasa de Canalda, a pocs metres de la captació.

Aquesta captació compta amb una concessió administrativa donada per la

“Comisaria de aguas del Ebro”, el dia 21 d’octubre de 1976. Es tracta d’un cabal,

complementari a la concessió donada a Canalda, de 11,57 litres per segon; és a

dir, que sumades ambdues concessions el total del cabal captat en aquesta

conca no pot excedir dels 11,57 litres per segon. Les obres foren projectades

l’any 1975 i executades seguidament.

Figura 8. Detall de la captació de Fonts Caldes

Memòria 23


Els cabals captats han d’ésser bombats per assolir la cota de 1.094 metres

del dipòsit del Cap del Pla. Aquesta elevació es realitza a través de tres esglaons

de bombeig, equipats tots ells amb bombes submergides verticals, instal·lades

una a la captació i les altres dues en petits dipòsits de rebombeig.

Les característiques principals d’aquesta instal·lació són una longitud de

2.355 metres de canonada soterrada de plàstic, del tipus policlorur de vinil PVC,

de diàmetre nominal DN 125 i una alçada geomètrica de 300 metres, que fan

necessària una potència elèctrica instal·lada de 35 kW en cada esglaó, amb un

total 105 kW per a vèncer l’alçada manomètrica de la impulsió.

3.2.4. Cardener

La captació del riu Cardener és sens dubte la principal font de

subministrament que serveix al sistema d’abastament de Solsona. Aquesta

captació està constituïda per dos pous situats al marge dret del riu, a l’indret

anomenat l’horta del Vilar, a una cota de 547 metres. Un d’ells no ha estat

posat mai en servei, ja que durant els aiguats de l’octubre de l’any 1987 fou

malmesa la terrassa de graves de la que es filtraven les aigües subàlvies a

aquests pous, fets que obligaren a una entrada directa de les aigües

superficials i conseqüentment no fou necessari posar en servei el nou pou, al

ampliar-se el cabal captat i fer-ho solament des del primer existent.

Les obres foren projectades els anys 1979 i 1980, i es finalitzaren l’any

1981, concretament es posaren en funcionament el dia 9 de març d’aquest any.

Aquesta captació fou dissenyada i compta amb una concessió de 33 litres per

segon.

Aquests cabals han d’ésser bombats per assolir la cota de 806 metres a la

que es troba l’arqueta de recollida de les Codines de Llera. Aquesta elevació, a

causa de l’alçada geomètrica de 259 metres que cal vèncer, es realitza a través

de dos esglaons de bombeig; al primer el pou està equipat amb bombes

Memòria 24


submergides verticals, mentre que al segon esglaó hi ha equips verticals del tipus

de superfície.

Les característiques principals d’aquesta instal·lació són la seva longitud

de 4.910 metres de canonada de fibrociment soterrada, de diàmetre nominal DN

200, i la seva alçada geomètrica, que fan necessària una potència elèctrica

instal·lada de 250 kW, 115 al Cardener i 135 a Meix Vell, per a vèncer l’alçada

manomètrica de la impulsió.

Figura 9. Detall de la captació del Cardener

Cal dir que existeix un aprofitament hidroelèctric, aigües amunt de la

captació, al molí de Foix, que subministra energia elèctrica als equips d’aquesta

captació. La resta d’energia sobrant és donada i venuda a la xarxa de la

companyia elèctrica subministradora, Electra del Cardener. Aquest instal·lació té

un salt de 4 metres i un turbina amb un cabal de 2 m3 /seg., i compta amb

capacitat per a produir uns 60 kW, que representa un actiu important a

considerar, en el sistema d’abastament estudiat.

Memòria 26


3.3. CAPTACIO DE LLADURS

Captació

És tracta de diverses fonts que són recollides per un seguit de canonades

que les aboquen a la general, que des de Canalda condueix les aigües captades

en aquest punt, a més de les de Fonts Caldes i les mateixes de Lladurs, fins a les

Codines de Llera. Aquestes captacions estan situades prop de la carretera de

Sant Llorenç de Morunys a Solsona. Avui es conserven i estan en servei dues

captacions; la primera, que data del any 1753, i l’altra de l’any 1763. Es tracta de

petites edificacions en forma de mina, amb un evident interès històric. En la més

antiga hi ha una inscripció en llatí, en el que s’hi llegeix, Font bona de Sant Martí

captada...........l’any 1753.

Com s’apunta a l’apartat 3.2.1, els cabals d’aquesta captació es recullen a

través d’un conjunt de petites mines i canonades, que les condueixen fins a

una arqueta general que les aboca a la canonada provinent del dipòsit de la

Salada, que les porta a les Codines de Llera.

Aquestes captacions mereixen un interès especial, més que per la seva

capacitat de subministrament, que tampoc es menyspreable, per la seva

antiguitat i pel seu estat de conservació, que cal preservar.

Hi ha dues mines, la resta són conduccions del tipus de canonada o

canalitzacions soterrades de captació. De les dues mines, la primera consta

que fou construïda l’any 1733; al frontispici de la porta hi ha gravada, però, una

dada posterior 1753. L’altra, situada aigües a munt, és molt més petita i en el

seu frontispici hi consta l’any 1763.

L’aigua recollida en aquestes captacions no és mesurada i per tant no

se’n pot fer més que una apreciació, però tal com s’ha dit, pateix importants

fluctuacions, que en recomanen, tot i considerant-la un actiu important al

tractar-se d’aigua rodada, no considerar-ne el seu cabal en el present estudi.

Memòria 27


La qualitat de les aigües recollides ha presentat episodis de presència de

nitrats, ben segur a causa de l’aportació per infiltració dels cabals que les

nodreixen, ja que propers, i a un nivell superior hi ha camps de conreu. No es

disposa de més informació per aquest comentari, puix no es disposa d’una

analítica adient, que permeti discriminar la contaminació de fons d’aquest

aqüífer, per a confirmar o no aquesta hipòtesi. Naturalment, els nivells de nitrat

són baixos i queden absolutament corregits al barrejar aquest cabals amb la

resta de les altres captacions, superficials i poc propenses a tenir

concentracions altes de nitrats.

Es tracta doncs, d’una captació que cal preservar i mantenir-la en

condicions d’aprofitar tots els cabals que subministri.

Figura 11. Detall la primera mina de Lladurs de l’any 1753

Memòria 28


3.4. CAPTACIÓ DE CANALDA

Captació

Es tracta d’una construcció que inicialment fou bastida en forma de mina,

gairebé superficial, però que arrel dels aiguats de l’any 1987, en que restà molt

malmesa, l’any 1991 fou traslladada, en forma d’assut, a una cota inferior a la

inicial, prop de la confluència dels torrents del Canalda i de l’Urdoll, a la cota de

1.380 metres.

És un assut molt senzill, però resistent, el que ha fet que no hagi estat

malmès pels aiguats o riuades que sovint es produeixen.

L’accés, però, és molt dolent, ja que l’últim tram cal fer-lo a peu, fet que

obliga els operaris del servei a un esforç suplementari per a realitzar-hi les

necessàries operacions de manteniment; no hem d’oblidar que aquest tipus de

captacions estan sotmeses a embussos molt sovint.

Conducció

A partir d’aquesta captació i amb una conducció d’una longitud d’uns 5.500

metres, per gravetat, se supera un terreny molt accidentat i es transporta els

cabals captats fins al dipòsit de la Salada.

La conducció està constituïda per diversos trams de canonada de

diàmetres i materials diferents, des del DN 150 d’acer galvanitzat, fins al DN 60

de fibrociment, passant per trams de DN 125 amb plàstic polietilè i el DN 100 amb

fibrociment.

En el seu recorregut abasta la zona de Canalda i travessa la rasa de

Canalda, situada per sota dels 950 metres de cota, el que fa que des de la

captació fins al dipòsit de la Salada estigui sotmesa a pressions de treball força

elevades, seguint un recorregut molt accidentat, d’accessibilitat difícil, tant per a

revisar-la, com per a fer-hi el manteniment i les reparacions corresponents.

Memòria 29


Figura 12. Detall de la línia de Canalda

3.5. CAPTACIÓ I BOMBEJOS DE FONTS CALDES

Captació

És tracta d’una petita edificació, situada al marge dret del riu, que protegeix

el dipòsit de bombat on es recullen les aigües conduïdes des de la surgència i el

quadre elèctric. És de planta rectangular, de 1,7 per 1,7 metres i una alçada de

2,5 metres; a l’interior hi ha un petit dipòsit de fibrociment, soterrat, de 2000 litres

de capacitat, amb una cavitat al fons per a encabir-hi el cos de la bomba

submergida.

La captació, pròpiament dita, és uns metres aigües amunt, per sobre de

l’edificació, i consisteix en un tub de formigó que recull, des de la surgència,

aquestes aigües i les condueix fins al pou de bombeig.

Memòria 30


Conducció

La impulsió compta amb tres esglaons, inclosa la captació, que estan

constituïts per edificacions que aixopluguen els quadres elèctrics i els equips de

bombat, i compten amb un petit dipòsit. Les característiques d’aquestes

edificacions són semblants a la de la captació

La canonada, en tot el seu recorregut, és de plàstic, del tipus policlorur

de vinil (PVC) de diàmetre DN 125 i d’una longitud total d’uns 2.355 metres,

repartits en tres esglaons.

Aquesta canonada supera un fort pendent, ja que el desnivell entre la

captació i el dipòsit del Cap del Pla és de 300 metres, es superat amb poc més

de dos quilòmetres de recorregut.

Figura 13. Segon bombat de Fonts Caldes

Memòria 31


Equips

Els bombats estan equipats amb electrobombes submergides verticals,

multicel·lulars, amb capacitat per a pujar uns 40 metres cúbics a l’hora i amb

una potència d’uns 50 C.V. Els tres equips són de les mateixes

característiques, es disposa d’un equip de reserva, a Rotxers, per instal·lar si

es produeix alguna avaria.

Els bombats intermedis no disposen del pulmó necessari que compensi

les diferències de cabal dels diversos equips, el que fa que el funcionament no

sigui l’òptim, i que sovint vessin els sobreeixidors dels pous del segon i tercer

esglaó.

Figura 14. Tercer bombat de Fonts Caldes

Memòria 32


3.6. CAPTACIÓ I BOMBEJOS DEL CARDENER

Captació

La captació del Cardener es troba al marge dret del Riu i està constituïda

per dos pous, amb la corresponent caseta construïda sobre cadascun d’aquests.

De les dues, una no ha estat mai posada en servei i, per tant, no està ni

equipada.

Són pous circulars d’uns quatre metres de diàmetre, i una fondària d’uns

sis metres. El que està en servei és abastat directament des del riu amb una

conducció; a sobre hi ha una construcció de planta rectangular amb unes

dimensions de cinc per cinc metres. A la caseta hi ha instal·lats el quadres

elèctrics de protecció i el comandament dels equips de bombat instal·lats al pou.

Obra civil

La impulsió compta amb dos esglaons, un el descrit a la captació i l’altre

que disposa dels equips de bombat, en una estació prop de la masia de Meix.

Aquesta estació està constituïda per un dipòsit pulmó i una caseta adossada en

la que s’hi troben instal·lats els equips de bombat. Les característiques

d’aquesta edificació són: una planta rectangular, d’uns cinc per quatre metres, i

una alçada mitja de 3,5 metres, amb un dipòsit de planta rectangular, de cinc

per tres metres de planta, i una alçada útil d’uns tres metres i mig, d’uns

cinquanta metres cúbics de cabuda.

La canonada que conforma la impulsió és de fibrociment de diàmetre

nominal 200 DN i té una longitud total de 4.910 metres, dels que 3.420 metres

són del primer tram, des de el Cardener fins a Meix, i uns 1.490 des del bombat

fins a les Codines de Llera.

Memòria 33


Figura 15. Bombeig de Meix

Equips Els bombats estan equipats amb electrobombes de les següents

característiques:

CARDENER

2 unitats de funcionament alternatiu, del tipus submergides verticals,

centrífugues multicel·lulars, de cabal 118 m3/h a 135 m. que impulsen els

cabals a través de la canonada de DN 200 (Fibrociment).

1 unitat de funcionament alternatiu, del tipus submergida vertical,

centrífuga multicel·lular, de cabal 55 m3/h a 135 m, aquest equip forma part de

la instal·lació de reforç, feta l’any 2000 per la Mancomunitat d’abastament

Memòria 34


d’aigua del Solsonès, conjuntament amb una canonada pròpia de DN 140

(PVC).

Figura 16. Bombes de la captació del Cardener

MEIX

2 unitats de funcionament alternatiu, del tipus centrífugues, de superfície

verticals, multicel·lulars, per a un cabal de 118 m3/h a 155 m. que impulsen els

cabals a través de la canonada de DN 200 (Fibrociment).

1 unitat de funcionament alternatiu, del tipus centrífug, de superfície

vertical multicel·lular, per a un cabal 55 m3/h a 155 m, aquest equip forma part

de la instal·lació de reforç feta l’any 2000 per la Mancomunitat d’aigües del

Solsonès, conjuntament amb la canonada de DN 140 (PVC)

Memòria 35


Figura 17. Bombes de Meix

3.7. INSTAL.LACIONS DE POTABILITZACIÓ I REGULACIÓ

Estan situades al terme municipal de Lladurs, en dos indrets separats: a

les Codines de Llera hi ha part de les instal·lacions de potabilització i a Rotxers

hi ha la resta d’instal·lacions i els dipòsits de regulació. Les instal·lacions de

Llera es troben a una cota de 803 m., uns 25 metres per sobre de les de

Rotxers, que estan a 778 metres..

A les Codines de Llera hi ha el punt de recollida de totes les captacions i

es compta amb un sistema de decantadors i les corresponent instal·lacions

auxiliars, mentre que a Rotxers es disposa de l’estació de filtrat, cloració i

regulació.

L'aigua, d'origen principalment superficial, té bona qualitat química, a

excepció dels cabals captats de Lladurs, que presenten nivells de nitrats alts,

però que en ésser barrejades amb les altres se situen dins dels paràmetres

admissibles; les altres, però, presenten sovint episodis d’enterboliment.

Memòria 36


Aquestes aigües son tractades amb mitjans convencionals i clor, tant a Llera

com a Rotxers.

A les Codines de Llera es comença, com a la majoria d’instal·lacions de

tractament d’aigua, amb una dosificació de clor prèvia, que l'esterilitza i evita

que la presència d’organismes vius interfereixi els processos de les diferents

etapes de tractament.

En aquesta instal·lació es dosifica una sal metàl·lica amb excés de

càrregues positives, sulfat d'alumini o policlorur d'alumini, per neutralitzar la

repulsió electrostàtica, fent que comencin a agregar-se les partícules que

s’evidencien en l’enterboliment de l’aigua, formant petits flocs que van creixent

i continuen agregant-se entre ells. Podria intensificar-se, però, el creixement

dels flocs amb l'addició d'un reactiu floculant, generalment polielectrolit.

Aquest procés, al decantador, forma fangs contínuament, i arriba el

moment en què els flocs es precipiten al fons dels decantadors, que els van

acumulant i s'eliminen amb purgues temporitzades.

Aquest procés de decantació pot eliminar una gran part de les matèries

a l'aigua, fins i tot més del 90%, però sempre té poca o molta fuita de flòcul i de

la resta de partícules no decantades.

Per acabar d'afinar l'aigua se sotmet a un procés de filtració, a Rotxers,

on ha de travessar una massa d’àrids, sorra de sílice, antracita o carbó actiu,

de 80 cm a 1 m de gruix. La funció del filtre no és retenir les impureses a la

seva superfície, tot i que també ho fa, encara que resulta més aviat indesitjable,

ja que aquest procés l'ataconaria ràpidament. La funció principal consisteix en

dividir la circulació d'aigua en corrents molt petits, perquè el flòculs i partícules

quedin a molt poca distància de les cares dels grans amb acceleracions i

canvis de direcció continuats. En aquestes condicions les partícules

s'adhereixen a les cares dels grans, però repartides en tota la massa d'àrid,

que d'aquesta forma pot retenir partícules molt més fines i en molta més

quantitat que si actués només com un colador.

Memòria 37


Finalment i després de la filtració, es realitza l’esterilització final amb

una addició de clor, abans d’emmagatzemar-la per al subministrament.

Amb el temps, els àrids van acumulant fang, que tapa progressivament

els forats entre grans i augmenta la resistència a la circulació, que quan arriba

a un límit, obliga a parar el procés de filtració i procedir a una operació de rentat

que regeneri les condicions inicials del filtre.

Instal·lacions a les Codines de Llera

Els decantadors que foren construïts l’any 1985, estan constituïts per

dues unitats de funcionament en paral·lel, dissenyades per a tractar un cabal

total de 150 m3/ hora. Són construïts a cel obert, és a dir sense coberta, amb

formigó armat i compten amb una cambra de mescla i dos recintes

troncocònics de planta rectangular, de 7 per 7 metres i una fondària de 7

metres, tot plegat una superfície total de 98 m2

Són del tipus estàtic, de funcionament manual, no automatitzat i amb

una velocitat ascensional de disseny de 1,53 metres per hora.

En la cambra de mescla s’hi dosifica el floculant i s’hi duu a terme una

precloració; el floculant emprat és sulfat d’alúmina i la precloració es fa a base

d’hipoclorit sòdic

Les instal·lacions es troben dins d’un recinte tancat, i compten amb una

caseta auxiliar on s’hi prepara la dosificació dels productes químics.

En aquest indret, i abans que les aigües es tractin, hi ha un dipòsit de

formigó armat, de planta circular, en el que si recullen les aigües provinents de

les diverses captacions i que serveix com a dipòsit final de la impulsió del

Cardener.

Memòria 38


Les aigües, desprès d’ésser tractades en aquesta instal·lació, són

conduïdes per dues canonades de DN 200 i DN 150, fins a la instal·lació de

filtració i regulació situada a Rotxers

Figura 18. Decantadors de Llera

Instal·lacions a Rotxers

Estan situades a l’esquerra de la Carretera de Solsona a Sant Llorenç de

Morunys, a la cruïlla de la masia de Rotxers, aproximadament a la cota de 778

metres. En aquest indret hi ha les instal·lacions de filtrat, desinfecció i regulació

dels cabals de subministrament.

FILTRAT

Les instal·lacions de filtrat s’ubiquen en un edifici de planta rectangular

de 18,0 per 9,0 metres; l’edificació està construïda sobre un antic dipòsit

Memòria 39


soterrat, la funció del qual avui és la d’emmagatzemar l’aigua pel rentat dels

filtres

Les entrades d'aigua es fan per un col·lector de mesura que compta amb

tres comptadors volumètrics, un per a cadascuna de les línies que entren a la

instal·lació; dues provinents dels decantadors de Rotxers i una que prové

directament de les fonts de Lladurs, i es la que abasta la font pública que es

troba en aquest indret.

La instal·lació de filtrat està constituïda per tres unitats de filtres de sorra,

de funcionament en paral·lel; dues del tipus horitzontal de diàmetre 2,25 metres

i 4,00 metres de llargada i una de vertical. Compta també amb un equip de

bombat i bufador per a la neteja.

La capacitat de tractament per als filtres horitzontals , considerant una

velocitat de filtració del ordre dels 5 metres/hora, seria de 50 m3/ hora , el

vertical, segons placa, teòricament podria tractar 50 m3/hora, amb tot plegat l’

estació té una capacitat teòrica de tractament de 150 m3/ hora.

La realitat, és que, en una situació de treball límit, els temps de rentat

afecten sensiblement la capacitat de filtració i difícilment la instal·lació existent

pot tractar més de 125 m3/ hora.

Les instal·lacions de rentat estan constituïdes per una bomba de

circulació i un bufador d’aire. Són d’accionament manual i, per tant, tenen un

grau de funcionalitat molt baix

Memòria 40


Figura 19. Filtració de Rotxers

DESINFECCIÓ

Les instal·lacions de desinfecció estan separades, una situada a l’estació

de tractament de les Codines de Llera, constituïda per un equip de precloració

a base d’hipoclorit, i una altra que constitueix la cloració definitiva , a base de

clor gas, instal·lada en una caseta annexa a la filtració de i dipòsits de Rotxers.

En aquest punt i prèviament a l’emmagatzematge, és dóna el nivell de clor

necessari per a la distribució.

Aquesta instal·lació està regulada per un mesurador de clor automàtic

del tipus APCL2-MIC/1, equipat amb teclat de programació i memòria

EEPROM, no volàtil, dels paràmetres de calibració, que la Mancomunitat

d’abastament d’aigua del Solsonès té instal·lada a la sortida dels dipòsits de

Rotxers, punt d’inici de les línies de la Mancomunitat que abasten a part dels

municipis d’Olius i Clariana, a la zona industrial de Solsona, i al bombat de Cal

Rajolí, que abasta a la resta dels municipis de la Mancomunitat.

Memòria 41


Figura 20. Mesurador del sistema de cloració de Rotxers

Aquesta estació de mesura està telecontrolada a temps real, és a dir,

que emet contínuament informació del seu estat, via radio, i aquesta és

recollida i analitzada per un sistema automàtic de control, atès permanentment.

Aquest sistema permet, si és dóna el cas que el nivell de clor és inferior al

prefixat, donar les ordres, automàticament al clorador, per a mantenir el nivell

de cloració determinat. Aquest sistema emet els avisos d’alarma prefixats,

restant així garantida per tant la cloració al sistema d’abastament de Solsona.

REGULACIÓ

La regulació i/o reserva del sistema d’abastament a Solsona, està

constituït per quatre dipòsits de formigó armat, construïts vora l’estació de

filtració de Rotxers. Les dimensions d’aquests elements són un diàmetre

interior 14,6 metres i una alçada interior de 5,0 metres, el que fa que la seva

capacitat unitària sigui de l’ordre dels 800 metres cúbics, el que representa una

reserva total de 2.400 m3 d’aigua tractada .

Memòria 42


Aquest dipòsits són de construcció recent; l’any 1985 es realitzaren els

dos últims, conjuntament amb la línia des de les instal·lacions de les Codines

de Llera fins aquests dipòsits reguladors.

A partir d’allà en surten les dues canonades principals que fan la

distribució a la xarxa de Solsona. Des del mateix distribuïdor de sortida

d’aquests dipòsits, en surten també les dues línies que, des de aquí, abasten la

infrastructura de la Mancomunitat d’abastament d’aigua del Solsonès.

Figura 21. Dipòsits de Rotxers

Memòria 43


3.8. XARXA D’ADDUCCIÓ - XARXA EN ALTA

En el present estudi, es dóna consideració de xarxa en alta, o

d’adducció, a la constituïda pel conjunt de conduccions que des de les

captacions condueixen els cabals de subministrament fins als dipòsits

reguladors de Rotxers.

La distribució de la xarxa en alta, en funció del material és la següent:

Figura 22. Distribució de la xarxa en alta en funció del material

Figura 23. Distribució de la xarxa en alta en funció del diàmetre de canonada

MATERIALS

25%

64%

8% 3%

ferro fibrociment pvc polietilè

DIÀMETRES

24%

37%

11%

26%

2%

ø 200 ø 150 ø 125 ø 100 ø 60

Memòria 44


La relació de materials diàmetres i longituds de cadascun d’ells es la

següent:

a) Ferro

Ø 60 mm 0,454 km

Ø 100 mm 4,720 km

Ø 150 mm 1,680 km

6,854 km

b) Fibrociment

Ø 100 mm 2,573 km

Ø 150 mm 8,372 km

Ø 200 mm 6,601 km

17,546 km

c) PVC

Ø 125 mm 2,182 km

2,182 km

c) Polietilè

Ø 125 mm 0,948 km

0,948 km

Vegeu el predomini de les canonades de fibrociment un 64 %, amb 17,5

km .Tot plegat les canonades de la xarxa en alta sumen una longitud de 27,530

km.

Memòria 45


3.9. XARXA DE DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA POTABLE EN BAIXA

Es considera xarxa de distribució, el conjunt de canonades que

distribueixen l’aigua des dels dipòsits reguladors de Rotxers. La composició de

la xarxa de distribució, en funció del material, és la següent:

Figura 24. Composició de la xarxa de distribució en funció del material

Figura 25. Composició de la xarxa de distribució en funció del diàmetre de canonada

MATERIALS

5%19%

10%66%

ferro fibrociment pvc polietilè

DIÀMETRES

3% 7%9%

1%0%1%

10%

7%

15%

47%

ø 150 ø 110 ø 100 ø 90 ø 70 ø 80 ø 63 ø 60ø 50 ø <50

Memòria 46


La xarxa de distribució es composa de les següents longituds, diàmetres

i materials de les canonades:

a) Ferro

Ø 100 Mm 4,085 km

4,085 km

b) Fibrociment

Ø 50 mm 2,353 km

Ø 60 mm 5,773 km

Ø 70 mm 0,122 km

Ø 80 mm 0,943 km

Ø 100 mm 3,283 km

Ø 125 mm 0,572 km

Ø 150 mm 2,649 km

15,695 km

c) PVC

Ø 50 mm 1,724 km

Ø 63 mm 1,116 km

Ø 90 mm 0,720 km

Ø 110 mm 4,716 km

8,276 km

Memòria 47


d) Polietilè

Ø <50 mm 38,750 km

Ø 50 mm 8,070 km

Ø 63 mm 6,924 km

Ø 90 mm 0,379 km

Ø 110 mm 0,930 km

55,053 km

Les canonades de la xarxa de distribució totalitzen una longitud de

83,109 km.

En l’apartat dels diàmetres inferiors als 50 mm, no hi són considerades

les derivacions individuals, és a dir les escomeses que avui es realitzen amb

plàstic polietilè, però que antigament s’executaven amb tub de plom, els quals

necessàriament han d’ésser substituïts, en raó a la contaminació que aquestes

conduccions poden generar en el aigua de subministrament.

Cal dir, que el sistema d’abastament a Solsona, compta amb una

extensa xarxa de distribució a les masies disseminades en el seu terme

municipal, és a dir, fora del nucli urbà. Aquesta xarxa, comptabilitzada en els

quadres, està configurada per un total de 33.068 metres, amb canonades de

diàmetres DN 63, 50 i inferiors, la major part, però, es situa en aquest últims.

Tot plegat representa en longitud el 40% de la xarxa de distribució. Aquesta

xarxa serveix per abastar a unes 161 masies, repartides en les partides de

Sant Bernat ( 20), Santa Llúcia (41), Sant Pere Màrtir (26) i Sant Honorat (74).

Documents

PLA DIRECTOR DEL SERVEI D’AIGUA DE SOLSONA · PLA DIRECTOR DEL SERVEI D’AIGUA DE SOLSONA A partir del col·lector distribuïdor i d’aquests dos ramals, se’n deriva una xarxa