PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D'ÒDENA (ANOIA)

Desembre 2008

D) ESTUDIS JUSTIFICATIUS I PLANOLS D'INFORMACIÓ

1) MATRIU BIOFÍSICA: ESPAIS OBERTS, PAISATGE I PATRIMONI

1.1- ESPAIS D'ESPECIAL INTERÈS 1

Dintre de l'àmbit del Pla Director de la Conca d'Òdena s'inclouen els següents espais de protecció especial

d'interès natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000:

Espais de protecció especial (PEIN)

- SERRA DE MIRALLES - QUERALT

Situació

a) Geogràfica: Depressió central oriental de ponent.

b) Administrativa:

Comarques Municipis Superfícies (ha)

Anoia Santa Margarida de Montbui 601,90

SUPERFICIE A L’ÀMBIT 601,90 ha

SUPERFÍCIE TOTAL (ha) 2.889,70

El medi físic

Successió de relleus muntanyencs, que configuren les serres de Miralles i de Queralt, orientades nord-est-sud-

oest i que separen les conques dels rius Anoia i Gaià. L'espai és constituït per terrenys de formació terciària, on

calen destacar tres conjunts litològics ben diferenciats. El paisatge es caracteritza pel predomini dels elements

del país del carrascar (brolles i pinedes calcícoles de pi blanc), amb destacables penetracions de la vegetació

submediterrània (rouredes de roure de fulla petita) i de la mediterrània marítima (alzinar litoral). La gran

extensió dels boscos permet el desenvolupament de poblaments faunístics característics dels boscos

mediterranis.

Motius de la inclusió en el PEIN

La serra de Miralles-Queralt presenta l'interès de constituir un espai de transició entre les últimes digitalització

dels altiplans centrals i les serres pre-litorals centrals. L'espai reuneix un conjunt orogràfic d'especial interès per

presentar un vessant interior de matís continental i un vessant meridional de matís marítim. Des de la

perspectiva geològica és remarcable l'escull de la tossa de Montbui i la geomorfologia dels relleus calcaris en què

ha tingut importància el modelat càrstic. El mantell vegetal, format essencialment per boscos, i les formes de

relleu particulars, determinen una unitat fisiogràfica de notable interès paisatgístic. Cal remarcar l'interès de la

fauna cavernícola, amb algunes espècies endèmiques.

Aspectes socioeconòmics d'interès

a) Propietat del sòl: Aproximadament 1/3 part de l'espai és de titularitat pública.

b) Usos i aprofitaments : Silvícoles, agrícoles, recreatius. Cinegètics.

1 Font: Departament de Medi Ambient.Generalitat de Catalunya.

c) Construccions i instal·lacions: Masies disperses. Carreteres perimetrals. Nombrosos vials de muntanya. Xarxes

elèctriques.

Impactes Actuals o Previsibles

Fort impacte paisatgístic de les xarxes elèctriques transversals al conjunt de la serra.

Espais Xarxa Natura 2000 LIC+ZEPA Aquests espais poden haver estat proposats com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord amb la Directiva 79/409/CEE, o com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC), d'acord amb la Directiva 92/43/CEE.

- SISTEMA PRELITORAL CENTRAL codi ES5110015 LIC+ZEPA Tipologia d’espais Espais de muntanya interior Situació administrativa a l’àmbit Comarques Municipis Superfícies (ha) Anoia Carme 14 Anoia Orpí 37 Anoia Santa Margarida de Montbui 602 SUPERFICIE A L’ÀMBIT 653 ha SUPERFICIE TOTAL (ha) 19.681 ha

- VALLS DE L’ANOIA codi ES5110018 LIC+ZEPA Tipologia d’espais Espais de muntanya interior Situació administrativa a l’àmbit

Comarques Municipis Superfícies (ha) Anoia Capellades 94 Anoia La Pobla de Claramunt 31 Anoia La Torre de Claramunt 25 SUPERFICIE A L’ÀMBIT 150 ha SUPERFICIE TOTAL (ha) 4.109 ha

- RIERA DE CLARIANA codi ES5110023 LIC Tipologia d’espais Espais de muntanya interior Situació administrativa a l’àmbit

Comarques Municipis Superfícies (ha) Anoia Jorba 384 SUPERFICIE A L’ÀMBIT 384 ha SUPERFICIE TOTAL (ha) 463 ha

Dintre de l'àmbit del Pla Director de la Conca d'Òdena s'inclouen els següents Espais d'interès geològic:

- LA TOSSA DE MONTBUI

Descripció de l'espai : La muntanya de la Tossa de Montbui és remarcable, des de la perspectiva geològica,

perquè mostra una de les millors seccions per estudiar el sistema escullós del Bartonià de la Conca Eocena

Catalana. Aquest esculls es desenvoluparen en els marges de la conca durant els períodes en els quals no hi

havia entrades de materials terrigènics, alternant-se i adaptant-se a la paleotopografia dels lòbuls deltaics

abandonats.

En el tall de la carretera, que puja a la Tossa des de Can Alemany, es poden reconèixer fins a quatre etapes

superposades de desenvolupament d'esculls, de les quals l'últim episodi escullós respon a un escull franjant, el

qual barrava un lagoon extens amb claps d'esculls (patch-reefs).

Així, doncs, el complex escullós d'Igualada esdevé un exemple poc habitual, a nivell nacional i internacional de

model general d'esculls, en el qual els esculls precedeixen a un esdeveniment evaporític marí com són els guixos

de la Fm Òdena i el seu equivalent lateral de la Conca Evaporítica Catalana.

Superfície: 206.3 ha

Superfície a l’àmbit: 206.3 ha

Tipus d'interès: Estratigrafia i Paleontologia

Àmbit fisiogràfic: Conca de l'Ebre

Era geològica : Paleogen

Tipus de roca : Formacions sedimentàries d'especial rellevància

- SANT PROCOPI - ELS MOLLONS

Descripció de l'espai : L'edifici sedimentari representat per l'escull de Sant Procopi està ben exposat i

constitueix un bon registre dels mars de clima tropical que ocupaven bona part de la Catalunya central durant

l'Eocè, quan ja pel nord es formaven els primers relleus pirinencs i pel sud i sud-est s'aixecava el gran massís

Catalano-Balear del qual en queden testimonis emergits com la Serralada Prelitoral i la Litoral.

Es tracta d'un escull eocè complet, amb diferents fases de desenvolupament preservades, desenvolupat damunt

de gresos d'origen deltaic i amb importants irrupcions de detrítics siliciclàstics que limitaven temporalment el ple

desenvolupament de l'ambient arrecifal, limitant la variabilitat específica dels coralls. S'observen diverses

espècies coral·lines particularment resistents als aports siliciclàstics.

Presenta bones mostres de l'efecte de l'orogènia alpina: a Sant Procopi hi aflora un encavalcament de materials

paleozoics sobre les calcàries bartonianes, i als Mollons hi ha calcàries del Muschelkalk damunt de les margues

d'Igualada. La posició d'aquestes calcàries triàsiques s'ha interpretat com un gran bloc (olistostroma) lliscat a la

conca marina bartoniana des dels relleus del Massís Catalano-Balear durant l'orogènia alpina.

Superfície: 310.1 ha

Superfície a l’àmbit: 310.1 ha

Tipus d'interès: Estructural, Paleontologia

Àmbit fisiogràfic: Catalànids

Era geològica: Paleozoic, Paleogen

Tipus de roca: Formacions sedimentàries d'especial rellevància

Procés geològic: Tectònica Alpina

Tipus de registre: Relacions tectònica - erosió i sedimentació

Espais d’interès agrícola

- REALITAT SOCIAL AGRÀRIA

361 explotacions agrícoles

103 explotacions ramaderes.

Generen uns ingressos anuals de 7.5m euros, en termes de producte brut.

14 noves incorporacions al sector agrari en el període 1989-2006.

Amb una inversió generada de 84.125euro.

62 expedients de plans de millora

28 explotacions agràries prioritàries

(emmarcades en la Ley 19/1995, de 14 de julio, de Modernización de las explotaciones agrarias)

Característiques agràries

Superfície conreada de 6.358,43 ha

(84,67% conreus herbacis, 5,91% ametllers, 10,5% vinyes, olivera, fruiters i horta)

186,434 ha vitivinícoles

Els municipis d’Òdena, La Torre de Claramunt i La Pobla de Claramunt formen part de la Denominació

d’Origen Cava, segons el seu reglament (Orden Ministerial de 14 de Noviembre de 1991 del Ministerio

d’Agricultura, Pesca y Alimentación. Pub. BOE núm. 278).

- ESPAI D’INTERÈS AGRÍCOLA A SANTA MARGARIDA DE MONTBUI / SANT MARTÍ DE TOUS

Descripció de l'espai : espai localitzat entre la Serra de Miralles Queralt i Les Serres, predominen els conreus

herbacis de secà, existint també fruiters alts de secà (oliveres, ametllers, garrofers) i brolles i timonedes amb

ruac i trincola.

Localització: Municipi de Sant Martí de Tous i Santa Margarida de Montbui.

Superfície total : 1057,57 ha.

Superfície a l’àmbit : 162,74 ha.

Tipus d'interès : agrícola.

- ESPAI D’INTERÈS AGRÍCOLA A JORBA / TRAVER I COPONS

Descripció de l'espai : espais localitzats en els municipis de Jorba, Rubió i Copons, predominen els conreus de

cereals de secà. Es reconeix l’alt valor d’aquets sòls perquè son zones agrícoles d’alta producció agrària amb

valor cultural i SNULP.2

Localització: Municipis de Jorba, Rubió i Copons.

Superfície total : 324,06 ha.

Superfície a l’àmbit : 117,17 ha.

Tipus d'interès : agrícola.

Espais de recarrega hidrològica

- AQÜIFER CARME - CAPELLADES

Localització: Termes municipals inclosos totalment dins l’àmbit de la conca: Orpí, Carme.

Termes municipals inclosos parcialment dins l’àmbit de la conca: La Pobla de Claramunt, Capellades, La Torre de

Claramunt.

Tipus d'interès: Aqüífer de Catalunya.

Hàbitats d’interès

- HABITATS D'INTERÈS COMUNITARI PRIORITARI

Definició: la Directiva Hàbitats defineix "hàbitat” com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per

les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals..3

2 Article 6.4.4. Sistema d’espais oberts, avantprojecte del Pla Territorial de les Comarques Centrals de Catalunya

A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals,

compleixin alguna d'aquestes característiques:

- Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural en la Unió Europea.

- Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per

pròpia naturalesa.

- Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a

dir l'alpina, l'atlàntica, la boreal, la continental, la macaronèsica i la mediterrània.

Els Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) 4 són una selecció dels hàbitats naturals presents a la Unió Europea

(UE) dels quals cal conservar mostres representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de la UE.

Poden ser de dos tipus: prioritaris i no prioritaris.

Hàbitats naturals prioritaris: aquells hàbitats naturals d’interès comunitari presents en el territori de la UE

amenaçats de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a aquesta a causa de

la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu territori.

Dins el area de estudi hi ha 3 hàbitats de interès prioritari: Vegetació gipsícola ibérica, pinedes submediterrànies

de pinassai prats mediterranis rics en anuals i basòfils

És important entendre que els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals

protegits, sinó catalogats. Allò que s'ha de garantir és la conservació d'unes mostres territorials d'aquests

mitjançant la seva inclusió en la xarxa d'espais Natura 2000. Que en una part del territori hi hagi un o diversos

hàbitats d'interès comunitari no vol dir que en aquell lloc s'hagi de garantir la seva conservació.

Hàbitats d’interès als Hàbitats a Catalunya

- “BADLAND”

Descripció de l'espai: terrenys calcaris, generalment margosos, amb vegetació molt esparsa o quasi nus.*

Localització: en la continuïtat de l’espai de protecció geològic de La Tossa de Montbui. Municipi de Santa

Margarida de Montbui.

Superfície: 33.95 ha

Tipus d'interès: espai que per la seva composició és considerat de característiques úniques dins del territori de

la Conca D’Òdena.

(*) Aquest espai s’anomena “badland” en el Llistat d’Hàbitats a Catalunya, codi 61f (LHC).

3 Article 1 de la Directiva de Hàbitats.

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya 4 l'Annex I de la Directiva 97/62/CE

1.2- COBERTES DE SÒL

Per a les cobertes de sòl hem utilitzat el Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya elaborat per el CREAF (1997),

que hem sintetitzat en tres grups de sòl vegetal:

- Els boscos densos, que hem definit com a “nodes complexos”, al constituir unitats naturals de valor

ecològic específic i que compleixen una funció important de connexió dins de la xarxa ambiental.

- Els boscos clars, definits com a “nodes simples” degut a que són de dimensions reduïdes i aïllades en

relació al conjunt ecològic dels nodes.

- Els cultius com a una connexió difusa corresponent als prats del territori.

A més, hem inclòs les “àrees reforestades” com a zones de reconstitució del teixit vegetal i la xarxa hidrogràfica,

que tenen la funció de connexió entre els nodes, garantint la continuïtat de la xarxa ecològica. Aquests

corresponen en gran mesura a les bandes de la retícula hidrogràfica principal, tot i que poden existir-hi en altres

punts no hidrogràfics.

S’estableix així una xarxa ambiental de nodes i connectors lineals naturals i altres potencials, que mantindrien la

continuïtat del paisatge.

1.3- PLANEJAMENT VIGENT I SÒL NO URBANITZABLE

El refós de planejaments municipals dóna lloc a un mosaic de categories per a l'ordenació del sòl no urbanitzable

entre les quals destaquen les "àrees agrícoles", localitzades principalment en l'àmbit central de la conca; i les

àrees de "bosc", fonamentalment en les zones perimetrals.

També existeixen alguns àmbits de ribera qualificats de bosc o amb "protecció hidrogràfica" que tanmateix no

presenten lògica de continuïtat, dificultant el seu rol de connectors biològics.

També cal destacar que les proteccions paisatgístiques no inclouen tots els elements d'interès natural o geològic

esmentats anteriorment.

1.4- CAMINS RURALS I ELEMENTS PATRIMONIALS

Dins de l'estructura dels camins rurals podem identificar dos grups:

a) D'estructura radial: s'han definit com a radials ja que la seva forma indica clarament una relació entre

un centre atractor, en aquest cas Igualada, i altres nuclis de la Conca d'Òdena. Els hem agrupat en tres

categories segons el tipus de connexió i projecció dins del territori:

- Els camins territorials, que connecten el centre urbà d'Igualada amb els nuclis existents, aquests

coincideixen amb les carreteres: BV- 1031, BV- 1106, BV- 2131, C-1412, C-241, C-37, C-244a i C-15.

- Els camins rurals principals, que serveixen de connexió entre els camins territorials i no es troben

pavimentats.

- Els camins rurals secundaris, de conformació discontínua i que no necessàriament connecten un punt

amb altre sinó més aviat funcionen com a ramals dels camins rurals principals.

b) D'estructura concèntrica: s'han definit com a concèntrics, ja que la seva forma tendeix a seguir

l'estructura de conca, pròpia del territori. S'han agrupat en tres categories:

- Camins rurals de carena, que recorren les zones més altes del territori conformant un anell continu, i

són perimetrals respecte al límit de l'àrea d'estudi.

- Camins rurals de vessants, són discontinus i recorren les zones més baixes del territori.

- Camins rurals de connexió, són discontinus i relacionen els camins rurals de carena amb els de

vessants.

En l'àrea d'estudi s'han identificat dos camins rurals importants que corresponen a: GR-172, que connecta

Bellprat amb Piera. I GR-7, que connecta Bellprat amb Sant Pere Sallavinera. Ambdós es connecten amb la ronda

rural proposada.

La ronda rural proposada es defineix com a camí de carena, que té com a funció principal crear un recorregut

d'interès natural-patrimonial en l'interior de l'àrea d'estudi, es traça donant continuïtat als camins ja existents i

permet una relació amb tots els camins abans definits.

Dins dels elements d’interès patrimonial5, trobem:

- Monuments històrics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional

- Elements d’interès etnològic (altres masies, com a elements arquitectònics lligats a l’espai rural i

molins, com a testimoni d’un passat industrial i altres elements amb valor històric i cultural)

- Jaciments arqueològics i paleontològics

5 Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DGOC núm. 1807, d’11.10.1993)

Dins dels elements d’interès patrimonial, destaquem aquells monuments històrics que es troben dins del l’àmbit

del PDU:

- Castell de Castellolí

- Recinte emmurallat – Portal d’en Vives i la Font

- Igualadina Cotonera

- Església de Sant Jaume Sesoliveres

- Església de Santa Maria

- Castell de Jorba

- Castell de Claramunt

- Castell de la Torre de Claramunt

- Castell d’Òdena

- Castell d’Orpí

- Castell de Montbuí

- Castell d’Ocelló

- La Casa Gran

1.5- USOS PERIURBANS

Els usos periurbans són aquelles activitats localitzades en sòl no urbanitzable, però també són totes aquelles que

poden considerar-se físicament desvinculades del sòl urbà consolidat i que tenen com atractiu de localització les

xarxes d'infraestructures i la proximitat a àrees urbanes. Els hem agrupat dins de quatre temes:

- Usos de possible compatibilitat: aquells usos que tenen una directa relació amb el territori, com són les

activitats agrícoles i d'extracció o aquelles que poden aconseguir una relació harmònica amb l'entorn, com són

els cementiris i les masies.

Algunes de les activitats agropecuàries, i els processos derivats (ejecció de purines, etc.), no obstant estar

regulades, per la legislació sectorial haurien de garantir la seva compatibilitat amb els usos urbans existents

(residència, indústria, terciari) i evitar ésser un impediment per el desenvolupament territorial.

- Usos de possible incompatibilitat: usos propis d'un entorn urbà i que en alguns casos la seva possible

extensió pot afectar la conservació d'un entorn natural important ja que són superfícies edificades o

urbanitzades. També tenen una forta relació amb les infraestructures existents.

Els possibles impactes negatius de les instal·lacions existents (soroll, congestió de tràfic, etc.) amb l’ús

residencial o sòl lleure haurien de ser corregits amb les mides adequades.

- Grans serveis i infraestructures: en aquest rang trobem les infraestructures de transport, els abocadors i

serveis tècnics com les depuradores.

- Grans edificacions: aquelles edificacions que superen els 1000 m2 i que es troben disperses pel territori

sense una funció clara ni tampoc un patró de localització recognoscible.

1.6- PROPOSTA D’UNITATS DE PAISATGE

El concepte d’unitat de paisatge” s’entén com a una part del territori caracteritzada per una combinació específica

de components paisatgístics i de dinàmiques clarament recognoscibles que li confereixen una idiosincràsia

diferenciada de la resta del territori.6

La delimitació de les unitats de paisatge es realitza a partir de la identificació dels elements naturals, culturals i

visuals que distingeixen un determinat paisatge respecte a altre. Les variables que serviran per delimitar les

unitats són:

● Factors fisiogràfics. Dintre dels elements morfoestructurals que conformen l’arquitectura bàsica del

paisatge, el relleu és un dels elements que més el condicionen. De la seva lectura (alçada, orientació, pendent),

representada en aquest cas sobre un plànol altimètric amb corbes cada 5 metres, es deriven elements

importants d’estructura i funcionalitat del paisatge.

Així hem diferenciat en termes de relleu las següents zones:

1 Plana central

2 Plana de Claramunt

3 Compost Claramunt Capellades

4 Serra de la Tardana

5 Corredor del Coll de Bruc

6 Montserrat

7 Serra de Rubió

8 Corredor de L’Anoia

9 Les Serres

10 Serra de Miralles – Queralt

11 Serra de Collbàs

● Cobertes de sòl. Els diferents recobriments del sòl configuren la disposició espacial característica de

cada paisatge i ens permet establir una zonificació del territori. Per a l’elaboració de aquesta capa s’ha utilitzat el

Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya (CREAF, 1997).

● Dimensió històrica del paisatge. Estudi del factor humà com a principal agent de la transformació del

territori. S’identifiquen els patrons urbans (forma i dimensió del nucli), les tipologies d’assentaments del territori

(dispersió o concentració poblacional) i l’estructura parcel·laria de la propietat.

El patró urbà queda definit en quatre àrees:

- Eix L’Anoia – concentració urbana

- Plana – pobles dispersos

- Altiplans - dispersió

- Altiplans camins – pobles i dispersió

6 Font: Prototipus de Catàleg de Paisatge.

L’estructura parcel·laria s’ha sintetitzat en dos tipus: el parcel·lari agrícola, que cobreix gran part de la plana

central, continuant per l’entorn de la Serra de Miralles i la plana de Claramunt, i el parcel·lari forestal,

predominant en les serres que defineixen l’àmbit de la Conca (Serres de Rubió, Tardana, Miralles –Queralt).

● Estructura del paisatge des de l’ecologia. A partir del Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya (CREAF,

1997), els antecedents aportats per el treball Mosaic Territorial per a la regió de Barcelona (Richard T. T.

Forman) i el Mapa d’Hàbitats a Catalunya, es realitza un anàlisi del paisatge tenint en compte:

- la “fragmentació”, en els casos en què la coberta vegetal no es presenta de manera contínua per

l’existència de nuclis urbans que interrompen la seva continuïtat;

- la “homogeneïtat”, quan la capa vegetal es composa d’un element dominant i de gran extensió;

- i la “heterogeneïtat”, quan la capa és la inversa de l’anterior, és a dir, es troba composta per més d’un

element sense ser cap d’ells dominant dins de la seva extensió.

● Visibilitats. La visió del paisatge està fortament condicionada per l’existència de certs punts

d’observació i recorreguts visuals. En aquest cas s’han determinat els punts de observació més importants que

col·laboren en la definició d’una conca visual central. Els punts que defineixen la conca són:

- Sant Pere de les Botges

- Puig de Aguilera

- Santa María del Castell de Claramunt

- Santa María de la Tossa, Castell de Montbui

- Puig de la Guardia, Castell de Jorba

Després del procediment abans descrit s’ha arribat a una primera aproximació d’unitats paisatgístiques, les quals

podem identificar com a:

1 Plana central: de topografia suau, capa vegetal agrícola i forta concentració urbana.

2 Plana de Claramunt – Serra de Collbàs: de topografia suau, amb predomini del cultiu agrícola i el bosc

fragmentat. El seu poblament és una barreja entre concentració urbana, pobles i dispersió.

3 Compost Capellades-Claramunt: de topografia suau, capa vegetal agrícola i boscos en el contorn urbà,

amb un poblament concentrat.

4 Serra de Miralles - Queralt i Les Serres: de topografia forta i dominant en el territori, predomini del bosc

de pi blanc i poblament dispers o gairebé nul.

5 Serra de Rubió – Corredor de L’Anoia: de topografia forta, predomini dels matolls, poblament dispers en

la serra i pobles dispersos en el corredor.

6 Serra de la Tardana i Corredor del Coll de Bruc: de topografia forta, predomini del bosc de pi blanc amb

una zona de pi d’alzinars. El seu poblament es gairebé nul, tot i que existeixen pobles dispersos en el corredor.

7 Montserrat: àrea PEIN, fora de l’àmbit de la Conca, de topografia forta i predomini dels matolls.

8 Plana de Piera: també fora de l’àmbit de la Conca, de topografia suau, on predominen els fruiterars alts

principalment de secà. És un àrea de pobles i dispersió.

1.7- ZONIFICACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL

El plànol de zonificació de l’espai fluvial considera la zonificació del Pla de l’Espai Fluvial (PEF) en elaboració per la

Agència Catalana de l’Aigua.

Aquesta zonificació es realitza en atenció a la funcionalitat i dinàmiques ecològiques i al comportament hidràulic

de la xarxa fluvial i proporciona criteris per a establir un règim d’usos del sòl compatibles amb els factors de risc

d’inundació i la protecció dels valors naturals de l’espai fluvial.7

Dins del PEF, s’ha zonificat l’espai fluvial en quatre categories:

- Llera període de retorn de 2 anys i mig

- Zona Fluvial (ZF) període de retorn de 10 anys

- Sistema Hídric (SH) període de retorn de 100 anys

- Zona inundable per episodis extraordinaris (ZI) període de retorn de 500 anys

A més, en el plànol s’assenyalen les zones amb possible risc considerant els sòls urbans en zones inundables.

7 Planificació de l’Espai Fluvial de les Conques del Baix Llobregat i Anoia - ACA

2) INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT, ENERGÈTIQUES, MEDIAMBIENTALS

2.1- INFRAESTRUCTURES EXISTENTS

2.1.1- INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT EXISTENTS

La principal infraestructura viària de relació a escala territorial és l'A-2 que uneix Barcelona amb Cervera i Lleida.

També es de destacar la carretera C-15, que per llevant connecta la conca d’Òdena amb el Penedés, encara per

connectar amb la autovia A-2 i sense prolongació cap a Manresa.

Les carreteres comarcals son la C-37, cap a Valls y la C-241 cap a Sta. Coloma i Montblanc.

Així des d’aquesta escala destaca la insuficiència de les connexions viàries actuals cap a Manresa i cap a

Vilafranca (carreteres antigues de traçats sinuosos i escassa capacitat).

De menys rang son les carreteres locals BV-244a de Vilanova del Camí a Capellades i la BV- 1031 d’Igualada a

Calaf cap al nord.

La carretera d’Igualada a Òdena BV-1106, està en bona part incorporada a la xarxa urbana intermunicipal.

El viari urbà està pensat des de cada municipi sense establir-se relacions intermunicipals.

Aquesta manca de relació queda evidenciada, per exemple, en l'àrea industrial entorn a la Riera de Castellolí, on

cada polígon està projectat individualment sense cap viari intern que els vinculi.

O en la manca d'una connexió interurbana entre els assentaments de La Torre i La Pobla de Claramunt.

Pel que fa al transport públic, el Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya avui dia arriba només fins a Igualada,

en una estació situada en el límit entre Igualada i Vilanova. Com tot el trajecte se situa a nivell, el tren forma

una barrera urbana considerable a Vilanova. Convé esmentar també la seva poca freqüència i prolongat temps de

recorregut (Barcelona-Igualada, aproximadament 1h40m).

2.1.2- INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES I AMBIENTALS EXISTENTS

Abastament d’aigua

Té el seu origen a l’aqüífer Carme-Capallades, que es calcula que té una capacitat de 25 Hm3, però que

actualment es troba sobreexplotat, amb un dèficit en un any normal de 4 Hm3/any, que pot arribar a multiplicar-

se per tres en anys secs.

Això ha fet que l’Administració garanteixi l’abastament per mitjà de la connexió d’Igualada i el seu entorn al

Sistema Ter-Llobregat, amb una possible extensió del projecte d’abastament des de La Llosa del Cavall.

L’any 2000 es va executar una primera fase fins a Piera; la segona, entre aquesta vila i Igualada s’ha desglossat

en dues actuacions: la primera, ja realitzada, fins a la Pobla de Claramunt; la segona, encara pendent fins a

Igualada-Òdena.

El consum d’aigua es subministra en els municipis de la Conca d’Òdena per Aigua de Rigat, S.A., Aigües Artés,

S.L. i municipal (Capellades, Castellolí i Carme). El volum facturat total l’any 2005 va arribar als 8.475.300

m3/any; el que significa un consum per càpita d’aigua de xarxa de 218 litres per habitant i dia.

Sembla que l’aqüífer Carme Capellades es troba sobreexplotat, i que el subministrament des de la Llosa del

Covall (Solsonès) no esta del tot garantit, així com les dificultats i problemàtica que suposa la canalització Ter-

Llobregat per suplir les mancances de les anteriors fons de subministrament. L’immediata entrada en servei de la

dessaladora primer del Prat del Llobregat, i desprès, de Cunit, podran restablir l’equilibri hidrològic en tot el

territori català.

Sanejament

Actualment és força deficient, donat que inicialment està en servei l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals

(EDAR) situada a Vilanova del Camí i propietat de l’ACA.

Les característiques de disseny de la instal·lació són:

Tractament: biològic, amb eliminació de nitrogen i fòsfor.

Cabal de disseny: 20.000 m3/dia

DB05 entrada: 875 mg/l.

MES entrada: 1.118 mg/l.

Població de disseny: 291.667 habitants-equivalents

L’any 2006, els rendiments en els diferents paràmetres era entre el 70 i el 90%, funcionant per sobre dels seus

paràmetres de disseny.

Actualment no es realitza una reutilització de les aigües residuals de l’EDAR, que es podrien utilitzar per l’ús

agrícola i per manteniment del cabal ecològic de l’Anoia.

El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005, té programades en els municipis de la Conca

d’Òdena una sèrie d’actuacions en diverses fases, tot i que la seva total realització no garanteix el sanejament a

tot el creixement previst.

Una immediata millora a la situació la podria representar l’entrada en servei en xarxa de la nova EDAR privada

existent propietat del Gremi dels Adobers, segurament en funcionament per sota del seu paràmetres de disseny,

a través dels acords i compensacions adients.

Tractament de residus

En els municipis de la Conca d’Òdena existeixen empreses i instal·lacions dedicades a la gestió dels residus

industrials i municipals.

Entre aquestes es troben la Planta de Transvasament i Deixalleria d’Igualada, la de Compostatge de Jorba i les

Deixalleries de Vilanova del Camí i La Torre de Claramunt.

El Pla d’Acció per a la Gestió de Residus Municipals a Catalunya (2005-2012) i el Pla Sectorial d’Infrastructures

proposa per l’Anoia tres instal.lacions de residus, de les quals la de Jorba ja existeix i la resta estan pendents

d’ubicació, una Planta per Restes més voluminosos i un Nou Dipòsit Controlat de Rebuig.

Per l’any 2005, els residus urbans destinats a l’abocador eren 30.074 Tn. i els de recuperació selectiva 7.571 Tn.,

el que suposa un total de 37.645 Tn., 1,65 Kg. per habitant i dia, i una recuperació quasi del 13%.

Respecte als residus industrials i també pel mateix any, el volum de residus totals va ser de 179.606 Tn.

Energies i consums

El consum d’energia elèctrica a la Conca d’Òdena per l’any 2005 va arribar a les 681.042 MWh., entre els

consums primari, industrial i energètic, la construcció i obres públiques, el terciari i transport i els usos

domèstics.

Respecte al consum de gas natural, l’industrial i comercial va ser de 1.037.135 MWh., i el domèstic 147.751

MWh., el que significa un total de 1.184.885 MWh.

El consum més elevat prové del gas natural, derivat del gran ús industrial, i repercuteix el 49% del total, enfront

al 26% de l’energia elèctrica, el 24% dels combustibles líquids i el 1% del gasos liquats del petroli.

Si establim una comparació amb la mitja de Catalunya, el consum energètic és una vegada i mitja superior,

degut al gran consum de gas natural per a l’ús industrial a la Pobla de Claramunt i Capellades.

2.2- PLANEJAMENT VIGENT I PREVISIONS

Soterrament del FGC

Per superar l'efecte barrera que genera el Ferrocarril de la Generalitat, el planejament vigent preveu el

soterrament del traçat a l'alçada de Vilanova. No obstant això, l’administració sectorial corresponent estudia les

modalitats del tractament del ferrocarril en aquest tram i les futures possibles prolongacions.

Ronda sud

L'existència de dos nuclis, St. Maure i Vilanova, d'important pes demogràfic, situats al sud del nucli urbà

d'Igualada (ciutat central del sistema urbà en estudi) -només separats d'ella per la llera de l'Anoia i la riera

d'Òdena respectivament -i l'arribada de les vies C-15 i C-37 a llevant i ponent, tensionen l'arc sud territorial.

Els fluxos generats per aquests dos "barris" de l'aglomeració urbana central, d'una grandària poblacional pròxima

als 10000 habitants, en relació a la ciutat principal i cap al corredor de l'A-2, fan que s'hagi considerat com una

necessitat inexcusable la construcció d'una ronda sud de la ciutat, que posi en relació més eficaç aquests barris

entre si i eviti el pas dels fluxos a través dels teixits suburbans de la ciutat central.

Aquesta ronda, en el traçat previst, voldria ser exterior a St. Maure i a Vilanova, i prendria la rotonda de l'antiga

N-II, al final del polígon pròxim a l'aeròdrom i a la de la C-15. Un traçat "sectorial" que no respon adequadament

a les qüestions paisatgístiques implicades, ni encara menys a possibles opcions de creixement urbà en l'àmbit

que defineix la via prevista.

El traçat que està previst en el planejament connecta la C-37 amb la C-15 a Vilanova, això implica que no hi ha

una connexió directa entre la C-37 i l'A-2 direcció Cervera.

Prolongació de la carretera A-15 a Manresa

La creació d'aquest nou eix viari forma part de la proposta per a una nova carretera Tarragona-Montblanc,

Igualada i la seva prolongació fins a Manresa i Vic, i de Vilanova i la Geltrú a Igualada.

Ferrocarril Transversal

En relació al transport de persones i mercaderies per ferrocarril, l’opció d’acompanyar l’Eix Transversal viari,

amb una línia d’ample europeu, des de Lleida fins a Igualada, i des d’aquí cap a Manresa i Vic, però també cap a

Barcelona, és decisiva tant per a Catalunya com per a la pròpia Conca, que alimenta la seva potencialitat per al

creixement urbà.

Com el projecte provisional proposa el trajecte del ferrocarril pel nord d'Igualada, el traçat es dobla des de Jorba

en dues línies:

- El tren de passatgers que des de L’Espelt va a buscar l'antiga N-II generant una estació intermodal dins del

nucli urbà d'Igualada, per després juntar-se una altra vegada a Òdena amb el traçat principal.

- Les mercaderies i la seva estació que segueixen el traçat del ferrocarril transversal acompanyant el nou

creixement d'Igualada fins al nord.

Després, a Òdena, les dues línies tornen a juntar-se per buscar la direcció Manresa.

Recentment (abril de 2007), l’administració sectorial responsable dels ferrocarrils sembla voler prioritzar un

traçat entre Martorell e Igualada, pel corredor de la A-2, superant les condicions orogràfiques i d’ocupació del sòl

existents. Aquest fet pot tenir una incidència molt important pel desenvolupament de la Conca d’Òdena, no

solament per el seu possible paper logístic –per la racionalització del transport i manipulació de les mercaderies

de l’àrea metropolitana barcelonesa – sinó també per la possibilitat d’una connexió amb Barcelona per

passatgers molt més potent que l’actualment existent, amb els perills i oportunitats que es poden derivar de

ambdues.

2.3- LÍNIES DE TRANSPORT PÚBLIC, INTERMUNICIPAL I/O LOCAL

Actualment hi ha dos autobusos urbans a Igualada: un que relaciona l'actual estació de tren amb el centre, i

altre que circula pel centre d'Igualada. Totes les altres línies cerquen des del centre d'Igualada els altres

municipis sense connexions intermunicipals.

Actualment el “carrilet” (Ferrocarril de la Generalitat) només arriba fins a Igualada, en una estació situada en el

límit entre Igualada i Vilanova.

El planejament només preveu fins ara el soterrament del carrilet però ni canvia ni prolonga el seu traçat. Aquest

projecte és doncs més una millora de la connectivitat urbana a Vilanova que no pas un aprofitament per convertir

el carrilet en un metro regional.

3) DEMOGRAFIA I POBLACIÓ ACTIVA

3.1 Previsió de creixement: Anoia, Conca d’Òdena i municipis

A partir de la disponibilitat de dades s'han realitzat estudis comparatius per a l'evolució de la població, la

residència i la població activa (veure taules i gràfics adjunts).

3.1.1- Segons la participació dels diferents municipis i la Conca d’Òdena a la comarca de l'Anoia

Dades per a la comarca de l’Anoia (2026) segons al Programa de Planejament Territorial

Població Ocupats Habitatge

2001 2026 2001 2026 2001 2026

95.103 155.094 45.323 79.986 32.725 61.025

[+59.991] [+34.663] [+28.300]

Utilitzant aquestes dades, juntament amb els números actuals (font: IDESCAT) de la població (2003), la

residència (2001) i la població activa (2001), s'ha calculat la participació dels diferents municipis en la Conca

d'Òdena i la comarca de l’Anoia.

El pes de la Conca d'Òdena en la comarca és en les tres categories aproximadament 70%. El creixement,

derivat del DPT, es va dividir segons la participació calculada d'acord amb la situació actual. L'altra opció era

concentrar el mateix increment per 100% a la Conca d'Òdena.

- Els tres municipis més centrals, Igualada, Vilanova del Camí i Sta. Margarida de Montbui, tenen en aquest

moment un pes del 55% en tota la comarca respecte a la població i la residència. Per a la població activa la

participació arriba al 58%. En proporció a la Conca d'Òdena, els tres municipis obtenen quasi un 80% en els

tres tòpics investigats.

- Respecte a Capellades, la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt com un subsistema sud, la seva

participació arriba al 10% a la comarca i al 14% a la Conca d'Òdena.

Considerant un 70% com el pes relatiu de la Conca en la comarca de l’Anoia i utilitzant una densitat mitjana de

40 hab/Ha, el creixement a partir del 2001 resulta en una necessitat de quasi 500 Ha per a ús residencial.

Per convertir les dades de la població activa (IDESCAT), la quantitat de llocs de treball subdividit per

agricultura, indústria, construcció i terciari, s'ha utilitzat el següent mètode: primer s'ha calculat el percentatge

de les diferents categories a la Conca d'Òdena (considerant la indústria i la construcció com una categoria).

Població activa: Conca d’Òdena (2001) (IDESCAT):

Terciari indústria & construcció agricultura total

13.534 16.769 303 30626

D'aquests números resulta 44% per al terciari, 55% per a la indústria i construcció, i 1% per a l'agricultura.

Després l'increment de llocs de treball per a l'any 2026, obtingut pel Planejament Territorial, s'ha dividit primer

segons la participació existent dels diferents municipis a la comarca de l'Anoia. Altra alternativa ha sigut

concentrar tot l'increment (per a la comarca) a la Conca d’Òdena.

Considerant un 73% com el pes relatiu de la Conca en la comarca de l’Anoia i utilitzant un estàndard mitjà de

100 llocs de treball/Ha per al terciari i 60 llocs de treball/Ha per a d’indústria, ha resultat una necessitat

aproximada de 340 hectàrees.

3.1.2- Segons les tendències històriques municipals

Investigant les tendències més significatives del passat resulten uns increments comparatius.

- Població

Per al creixement de la població s'han investigat unes dades per al període 1963-2003 amb intervals de 5 anys

(IDESCAT). Primer s'ha calculat l'augment màxim en 5 anys mitjançant una funció de primer grau (tendència b).

Utilitzant el mateix pendent des de l'any 2003 va resultar en un nombre màxim per a la població en cada

municipi per a l'any 2026.

El mateix càlcul s'ha repetit però aquest cop utilitzant un pendent mitjà des de l'any 1963 (tendència a). En la

majoria dels casos s'ha observat un creixement més moderat, però en els municipis de Castellolí, Orpí i Jorba,

tots caracteritzats per una població força baixa, disminuiria la població en l'any 2026. (Gràfics per municipi en la

taula adjunta 1)

La taula 2 mostra l'evolució de la població des de l'any 1948 per a tots els municipis de la Conca. En un segon

gràfic s'ha tret la corba d'Igualada per obtenir una imatge més detallada de la resta. Mitjançant aquests gràfics

es pot distingir alguns municipis amb uns traçats força semblants, com per exemple Vilanova del Camí i Sta.

Margarida de Montbui, els dos caracteritzats per un increment fort en els anys 60 i 70. Els municipis d'Òdena i

La Pobla de Claramunt poden ser considerats com altra família, caracteritzada per un creixement força constant.

En canvi, la corba de La Torre de Claramunt té una forma particular amb un augment considerable durant els

últims decennis.

- Població activa

El període investigat per a les tendències de població activa s'ha reduït a 1991-2003 per manca de dades, amb

un interval de 5 anys (IDESCAT: població ocupada per sectors). Paral·lelament a l'estudi de la població s'ha

calculat el creixement per a l'any 2026 utilitzant la tendència màxima i mitjana.

3.2- Comparació entre les previsions de creixement segons la participació i la tendència

Població: Participació mín. 39.465 màx. 56.513

Tendència mín. 17.679 màx. 36.539

Població activa: Participació mín. 25.141 màx. 34.663

Tendència mín. 15.648 màx. 31.170

En el cas de la població notem una diferència considerable entre els resultats, calculats per a la participació

(utilitzant dades del PT) i la tendència. En el cas de la població activa van resultar uns números més semblants.

En la taula següent es reflecteixen les dades de base que es consideren en la proposta d'aquest PDU sobre les

demandes de creixement 2001-2026 del Programa del Pla Territorial. Segons aquests càlculs els increments

resultants són: 39341 habitants, 18559 habitatges i 22731 ocupats. Si es considera una mitjana de 40

habitatges/Ha. les hectàrees necessàries per aquest creixement demogràfic serien de 465 ha. de sòl residencial

aproximadament. Igualment, si es considera un estàndard mitjà de 100 llocs de treball/Ha per al terciari (44%) i

60 llocs de treball/Ha per a d’indústria (55%), resulten 310 has. de sòl per a activitats aproximadament.

ESCENARIS DE CREIXEMENT PER A LA CONCA D'ÒDENAPrevisions segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals

POBLACIÓ POBLACIÓ INCREMENT OCUPATS OCUPATS INCREMENT HABITATGE HABITATGE INCREMENTCOMARCA CONCA COMARCA CONCA COMARCA CONCA COMARCA CONCA COMARCA CONCA COMARCA CONCAD'ANOIA D'ÒDENA D'ANOIA D'ÒDENA D'ANOIA D'ÒDENA D'ANOIA D'ÒDENA D'ANOIA D'ÒDENA D'ANOIA D'ÒDENA

% 69,44 % 72,53 % 70,23any 2001 95103 66040 45323 32873 32725 22984

* * * * * *10273 6328 0,58 0,58 5936 3656 0,47 0,47 4846 2985

% 68,68 % 71,26 % 69,122005 105376 72368 51259 36529 37571 25969

** **22054 15538 0,58 0,58 12743 8978 0,47 0,47 10404 7330

2015 127430 87906 64002 45507 47975 33299*** ***

27664 17475 0,58 0,58 15984 10097 0,47 0,47 13050 8244

2026 155094 105381 79986 55604 61025 41543***

% 67,95 % 69,52 % 68,07

Participació de la Conca d'Òdena a la comarca de l'Anoia: ∆ ocupats / ∆ habitants = 0,58 ∆ habitatges / ∆ habitants = 0,47

* Font : IDESCAT 2001 ** Font : IDESCAT 2005 34663 / 59991 = 0,58 28300 / 59991 = 0,47

*** Font : segons la tendència màxima des de l'any 1963

% Pes relatiu de la Conca d'Òdena en l'Anoia: una mitjana del 70% (segons dades del PTPCC, la pèrdua de pes relatiu s'explica pel gran creixement demogràfic de l'àmbit de Masquefa/Piera)

59991 39341 34663 22731 28300 18559Increment 2001-2026:

4) ASSENTAMENTS URBANS

4.1- SÒL URBÀ RESIDENCIAL

4.1.1. Situació actual

De la identificació de les àrees homogènies d'ús residencial en tota la Conca d'Òdena, i la classificació del teixit

segons la forma de creixement (nucli antic, eixample, habitatge suburbà, ciutat jardí, etc.) es conclou que:

- En el “subsistema Centre”, format per Igualada (capital de la Conca), Vilanova, Sant Maure i el sud

d'Òdena, la geografia i la sobredemanda de sòl urbà han desenvolupat ciutats concentrades i compactes, no

sempre estructurades ni respectuoses amb el medi ambient.

Constitueix la gran centralitat del sistema, ja que actualment concentra la major part de la població,

activitats, equipaments i serveis públics. En aquesta zona són prioritàries les actuacions de consolidació i

renovació urbana.

- El “sub-sistema Sud”, constituït per Capellades, la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt, adquireix

importància ja que Capellades es consolida com a segona capital de la Conca. Tanmateix, en la seva majoria

tendeix a la dispersió i es caracteritza per la poca connectivitat i per allotjar urbanitzacions tipus ciutat jardí

que van ocupant indiscriminadament el territori.

Per tal que funcioni com a sistema, és necessari consolidar els nuclis existents amb tipologies edificatòries

respectuoses amb l'entorn natural, contenir el creixement d'urbanitzacions, crear una nova centralitat de

major densitat i activitat, dotar de serveis i sobretot millorar la xarxa viària i transport públic.

- Les viles restants, Carme, Orpí, Jorba, Castellolí i els nuclis de Montbui i Òdena, adquireixen més el caràcter

de nuclis perifèrics, que han d'integrar-se a la dinàmica dels altres sub-sistemes a través de millores en

l'accessibilitat viària, dotació d'equipaments, espais públics, creixement controlat i noves activitats.

4.1.2. Planejament vigent

La informació de base ha sigut el “Mapa comarcal de Catalunya del Planejament Urbanístic i Usos del sòl: l'Anoia”

(Desembre 2003); el qual defineix el règim de sòl i usos de l'ordenació urbana.

Sòl Urbà Residencial (U.R.) - 702 Ha.

CLAU DESCRIPCIÓ * ALÇADA* Ha.

U.R.AU conservació del centre històric i àrea d'influència màx. PB+2 59.25

U.R.ES edificació contínua grau II i III màx. PB+3 170.50

U.R.EM edificació contínua grau I màx. PB+4 45.96

U.R.BM blocs oberts màx. PB+4 32.71

U.R.BA blocs oberts alts màx. PB+5 20.80

U.R.CF edificació aïllada o arrenglerada unifamiliar i

plurifamiliar comercial

PB+1 - màx.

PB+3

49.94

U.R.CJ.A ciutat jardí, edificació aïllada o arrenglerada unifamiliar

i plurifamiliar

màx. PB+2 252.56

U.R.CJ.B i C ciutat jardí, edificació aïllada unifamiliar màx. PB+1 70.61

TOTAL 702.33

* Degut a què no es disposava de la descripció i paràmetres de les claus definides en el refós del Planejament, aquestos s'han

deduït de la relació amb les claus definides en el Pla General d'Ordenació d'Igualada; raó per la qual podria existir un cert

marge d'error, sobretot al extrapolar-les a tota la Conca.

De la quantificació d'hectàrees de sòl segons clau per a tota la Conca, s'observa que les tipologies predominants

previstes són: l'Edificació contínua grau II i III (24%), però sobretot les urbanitzacions tipus ciutat jardí que

sumen 323.17 Ha. (46% del total U.R.)

Aquestes dades seran d'utilitat per a l'estudi de la capacitat de desenvolupament del sòl urbà no consolidat,

segons la tipologia edificatòria.

4.1.3. Àrees amb potencial de creixement

Sòl Urbanitzat no consolidat – 174,8 Ha. (23% de Sòl Urbà Residencial total)

Tal com s'ha especificat anteriorment, el sòl urbanitzat que es troba sense edificar en tota la Conca es converteix

en una prioritat pel que fa a la dotació d'habitatges nous; el mateix que les polítiques de densificació,

rehabilitació o transformació de sectors "clau" per intervenir, que actualment es troben poc consolidats,

degradats, obsolets o amb usos incompatibles.

Aquestes actuacions urbanes són importants per detenir els processos de dispersió excessiva sobre el territori

que poden afectar irreversiblement la matriu biofísica; a més de crear peces singulars o eixos estructurants, que

revitalitzarien els nuclis (nous centres, eixos principals d'activitat, espais públics en vores de rieres, etc).

Per altra banda, aquestes àrees representen una oportunitat per propiciar la barreja d'usos en les edificacions

noves. En el cas d'urbanitzacions tipus ciutat jardí es podria incloure usos diversos de comerç i terciari en les

àrees encara per consolidar, el mateix que equipaments i espais públics.

S'inclouen en aquesta categoria de sòl no consolidat, 11 sectors de planejament previstos com a Sòl Urbanitzable

Programat però que actualment ja s'han urbanitzat, a través de l'execució del corresponent Pla Parcial.

Es tracta de 64,8 Ha de sòl residencial distribuïdes en tota la Conca: 5 en el sub-sistema Central i 5 en el sub-

sistema Sud. Tanmateix s'observa que un alt percentatge d'elles està sense edificar, convertint-se per tant en sòl

amb potencial de creixement dins dels nous perímetres urbans.

A continuació es presenta la capacitat total de creixement en sòl urbà en Ha, detallat en dues taules per municipi

i per tipologia edificatòria:

MUNICIPI

SÒL NO

EDIFICAT

(Ha.) TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA

SÒL NO

EDIFICAT

(Ha.)

IGUALADA 29,7

MONTBUI 5,6 U.R.AU conservació del centre històric i àrea d'influència 6,3

VILANOVA 10,3 U.R.ES edificació contínua grau II i III (màx. PB+3) 15,1

ODENA 7,5 U.R.EM edificació contínua grau I (màx. PB+4) 2,3

JORBA 6,9 U.R.BM blocs oberts (màx. PB+4) 9,0

CASTELLOLI 6,4 U.R.BA blocs oberts alts (màx. PB+5) 5,1

LA POBLA 31,5

LA TORRE 62,3 U.R.CF

edificació aïllada unifamiliar i plurifamiliar

comercial (màx. PB+3) 8,0

CAPELLADES 7,6

CARME 6,3 U.R.CJ.A

ciutat jardí, edificació aïllada unifamiliar i

plurifamiliar (màx. PB+2) 70,8

ORPI 0,7 U.R.CJ.B i C ciutat jardí, edificació aïllada unifamiliar 58,2

TOTALS 174,8 TOTALS 174,8

Metodologia per al càlcul d'habitatges nous en sòl urbà

Segons les dades disponibles, el càlcul s'aborda des de tres metodologies diferents: l'estudi detallat del sub-

sistema Central, l'aproximació al sòl no consolidat en la resta de nuclis de la Conca, i la incorporació dels sectors

de Planejament ja urbanitzats.

Les consideracions aplicades són les següents:

1. Per al sub-sistema Central es va realitzar un estudi detallat dels solars sense edificar actualitzant la base

cartogràfica amb l'ortofoto de l'any 2004.

a) Per a Sant Maure i Igualada es disposava dels plànols complets del Pla General d'Ordenació; així doncs el

nombre d'habitatges nous es va calcular assignant el paràmetre de 100, 125 i 150 m2/habitatge

respectivament sobre el total de m2 de sostre resultants per tipologia d'edificació (veure taules annexes).

b) A Vilanova, tenint en compte les especificacions del Pla General d'Ordenació, per obtenir el sòl edificable es

considera un 70% d'ocupació màxima de parcel·la per a les claus 6, 7, 8 i 9 (centre històric i densificació

urbana); i 50% d'ocupació màxima de parcel·la per a la clau 10 (edificació aïllada plurifamiliar). Amb

aquestes dades i les alçades especificades per clau es calcula el total de m2 de sostre; i el nombre

d'habitatges nous, assignant a aquestes dades els paràmetres de 100, 125 i 150 m2/hab respectivament

(veure taula annexa).

2. En la resta de nuclis es realitza un càlcul més aproximat segons les àrees sense edificar en sòl urbà,

identificades en la base cartogràfica disponible i l'ortofoto de l'any 2004. El càlcul d'habitatges nous es realitza

relacionant aquests solars amb la tipologia d'edificació prevista en el Planejament.

Extrapolant els criteris del PGO d'Igualada i la metodologia aplicada per a Vilanova, s'obté el sòl edificable

considerant 40% i 60% d'ocupació màxima de parcel·la respectivament. Amb aquestes dades i les alçades

especificades es calcula el total de m2 de sostre; i el nombre d'habitatges nous, assignant a aquestes dades els

paràmetres de 100, 125, 150 i 200 m2/hab respectivament (veure taula annexa).

3. Dels 11 sectors inclosos per estar ja urbanitzats actualment (64,8 Ha), s'ha pres directament la quantitat

d'habitatges nous especificats en el Pla Parcial corresponent, descomptant aquelles ja edificades segons la base

cartogràfica i l'ortofoto de l'any 2004.

Els habitatges nous a construir resultants d'aquests càlculs són:

3.151 derivats de l'estudi detallat del sub-sistema Central, 4.627 del càlcul aproximat en la resta de la Conca, i

758 dels sectors ja urbanitzats amb P.P. En total, la capacitat de creixement en sòl urbà es tradueix en 8.536

habitatges nous que podrien allotjar a 18.000 habitants aproximadament.

4.2- SÒL URBANITZABLE RESIDENCIAL

4.2.1. Planejament vigent

La informació de base ha sigut el "Mapa comarcal de Catalunya del Planejament Urbanístic i Usos del sòl: l'Anoia"

(Desembre 2000); amb actualitzacions poc significatives de certs perímetres segons el Planejament de Desembre

2003, del qual només es comptava amb el règim de sòl i no amb els usos previstos a cada sector.

Dins de cada Sector de Sòl Urbanitzable es va quantificar la superfície destinada a Ús Residencial, donant com a

resultat les dades següents:

a) Sòl Urbanitzable Programat (S.U.P.) - 152,85 Ha.

b) Sòl Urbanitzable no Programat (S.U.N.P.) - 20,07 Ha.

4.2.2. Situació actual – potencial real

Per a l'anàlisi del grau de consolidació i del sòl disponible per a futur creixement, es va treballar en l'actualització

de les parcel·les ocupades relacionant la informació de la base cartogràfica amb l'última ortofoto disponible

(2004). L'anterior indica que existeix un percentatge d'error d'allò que s'ha pogut desenvolupar en els darrers 3

anys.

D'aquesta anàlisi s'identifiquen els 11 sectors que amb data d'avui ja havien passat a ser Sòl Urbanitzat (64,8

Ha.); tal com es va especificar en l'apartat anterior.

A més, existeixen altres parcel·les ocupades disperses en els sectors de planejament; les quals en el seu

moment hauran d'integrar-se als nous desenvolupaments o substituir-se depenent de la seva tipologia

edificatòria o l'ús que allotgin; encara que pel poc sòl que ocupen no tenen molt de pes en els càlculs.

Com a resultat de l'exclusió del sòl urbanitzat i l’estimació del sòl net, la quantitat actualitzada de Sòl

Urbanitzable residencial es redueix a:

Sector de Planejament - 123,89 Ha.

Sòl net d’ús residencial - 72,41 Ha.

(Veure taula ”Sòl Urbanitzable residencial segons Planejament Vigent”

Metodologia per al càlcul d'habitatges nous en sòl urbanitzable

El càlcul del potencial d'habitatges per sector s'ha realitzat per diferents mètodes segons les dades disponibles

(veure taula):

1) Pres directament del nombre màxim d'habitatges establert en Plans Parcials aprovats,

2) Aplicant la densitat habitacional bruta assignada en Plans Generals o Normes Subsidiàries sobre la superfície

total del sector,

3) Calculant el sostre edificable sobre parcel·la amb el coeficient d'edificabilitat neta i el sòl residencial net, i

dividint-lo després per un paràmetre de m2t/hab deduït segons tipologia: 150 m2t/hab per a habitatge

unifamiliar agrupat, 200 m2t/hab per a habitatge unifamiliar aïllat o aparellat, i 240 m2t/hab o més per a

habitatge unifamiliar aïllat en parcel·les de més de 600 m2.

4) Assignant la densitat habitacional de l'entorn quan no es compta amb cap dada.

És important aclarir que per al mètode 3 que considera el sòl residencial net s'aplica un 65% d'aprofitament

privat si el Planejament no preveu els viaris i sistemes generals, i d'aquesta manera apropar-nos al sòl real que

es destinarà a habitatge (aquest percentatge s'aplica a tota la Conca com a criteri basat en dades de les Normes

Subsidiàries de la Pobla i la Torre de Claramunt).

Resultats:

Tal com es pot observar en la taula, la Conca d'Òdena té una capacitat per a construir 2.142 habitatges nous,

que satisfaria un creixement mig poblacional de 4.500 habitants.

4.3- SÒL URBÀ INDUSTRIAL

4.3.1. Situació Actual

Dins del sòl urbà destaquen notablement les àrees destinades a activitats econòmiques localitzades en el

municipi d'Igualada (polígon de l'INUR i sector de les adoberies), reunint un 70% del total del sòl urbà industrial

de la Conca d'Òdena amb un cert percentatge de solars encara no edificats.

La resta d’activitats industrials es distribuïxen sobretot en els municipis de Vilanova del Camí, La Pobla de

Claramunt, la Torre de Claramunt i Capellades; el sòl edificable dels quals està pràcticament esgotat

4.3.2. Àrees amb potencial de creixement

Segons "l'Estudi de dinamització empresarial i d'ocupació d'Òdena" (elaborat pel Grup d'estudis d'economia i

territori, 2003):

- Entre el 2002-2003 es produeix un increment del 4,6% de la població assalariada de la Conca d'Òdena

(arribant als 18.998 treballadors). Els municipis amb major creixement de llocs de treball són La Pobla de

Claramunt i Vilanova del Camí.

- El sector industrial és el que presenta un creixement més important, front als serveis i la construcció.

S'interpreta que existeix un procés de "reindustrialització" (noves empreses, nous sectors productius).

- Dins d'aquest creixement del sector industrial, entre el 2002-2003, es detecta una davallada del sectors

tradicionals (activitats industrials intensives en mà d'obra de baixa qualificació: tèxtil, confecció, pell), i un

gran increment del sector químic (duplica el nombre de treballadors en un any) i el del metall.

- Tanmateix, entre els diferents sectors industrials, el del tèxtil, confecció i pell, segueixen tenint un gran pes

(50% de l'ocupació entre 1998-2003).

- L'augment de l'activitat terciària és poc significatiu (1,8%), amb un descens molt important del comerç a

l'engròs.

L'estudi indica que la Conca d'Òdena té una forta vocació industrial, sense entreveure un procés que dugui a un

paper predominant de l'activitat terciària.

Sòl urbanitzat no consolidat – 82,58 Ha.

En aquest sentit, el sòl que es troba sense edificar es converteix en una prioritat d’ocupació, el qual representa

un 20% aproximadament del total del sòl urbà industrial.

S'inclouen en aquesta categoria de sòl no consolidat, 7 sectors de planejament previstos com a Sòl Urbanitzable

però que actualment ja s'han urbanitzat a través de l'execució del corresponent Pla Parcial. Aquests sectors són

principalment els polígons Pla de Rigat (Vilanova del Camí), Plans d'Arau (La Pobla de Claramunt) i Les

Gavarreres (Òdena); a més del polígon industrial tecnològic Can Parera (Castellolí), sector La Rata (La Pobla de

Claramunt), Pla de la Barquera I (Capellades) i zona industrial (nucli La Torre de Claramunt).

- Els 3 sectors en l’entorn a la Riera de Castellolí tenen un grau d'ocupació considerable, amb un tipus

d'edificació de nau aïllada, en parcel·les mínimes de 2.500 m2, una ocupació màxima del 60%, 5,3 m3/m2

d'edificabilitat i alçada màxima de 9,2 m. L'Avanç de Revisió del Pla General de Vilanova del Camí preveu un

canvi en les tipologies edificatòries del polígon Pla de Rigat, permetent l'agrupació d'indústries de diferents

dimensions, amb l'objectiu d'atraure petites indústries del centre. En l'anàlisi d'alçades, cap de les

edificacions industrials actuals supera la PB.

- Dins de les urbanitzacions més recents destaca el polígon Can Parera (iniciativa de l'INCASOL), localitzat en

relació al Parc Motor. Les activitats prioritàries d'aquest sector estan relacionades amb la indústria automotriu

(instal·lacions on provar o desenvolupar nous productes vinculats a l'automobilisme i motociclisme).

- En el polígon del sector La Rata en La Pobla de Claramunt és important la implantació actual de la Unió

industrial Paperera S.A.

D’aquesta avaluació del potencial industrial resulta que existeixen 82,58 Ha. de sòl sense consolidar respecte a

les 260,62 Ha. edificades. (Veure taula ”Sòl Urbà industrial i sòl urbà en Plans Parcials”

Utilitzant com criteri de càlcul 60 llocs de treball/Ha., aquest sòl té una capacitat per a generar 5.000 ocupats

aproximadament.

4.4- SÒL URBANITZABLE INDUSTRIAL

4.4.1 Planejament Vigent i potencial real

Els 7 sectors de planejament restants es localitzen: un en Òdena, entre la riera d'Òdena i la carretera BV-1106

(Sant Pere 2); un en Carme, un en Orpí i dues en Jorba al costat de les infraestructures; l’ampliació del Pla de la

Barquera (fase II) en Capellades; i per últim, el sector Plans de la Tossa, localitzat sobre la C-37 en Santa

Margarida de Montbui, al sud del barri de Sant Maure, només ocupat en l'actualitat per una granja i dues petites

naus aïllades.

Com a resultat de l'exclusió del sòl urbanitzat, solars ocupats i l’estimació del sòl net, la quantitat actualitzada de

Sòl Urbanitzable industrial es redueix a (Veure taula ”Sòl Urbanitzable industrial segons Planejament Vigent”:

Sector de Planejament - 73,71 Ha.

Sòl net d’ús industrial - 38,85 Ha.

Utilitzant com criteri de càlcul 60 llocs de treball/Ha., aquest sòl té una capacitat per a generar 2.000 ocupats

aproximadament.

4.5- INDÚSTRIA EN SÒL NO URBANITZABLE

Existeixen algunes indústries en sòl no urbanitzable reconegudes pel planejament (15,48 Ha). Tal és el cas de:

Cal Jepet i una nau en proximitat al sector Plans de la Tossa abans esmentat (Santa Margarida de Montbui), així

com altra petita implantació localitzada en el terme municipal de la Torre de Claramunt, en proximitat a Vilanova

d'Espoia.

4.6 - ALTRES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT TERCIARI/INDUSTRIAL

Expectatives de desenvolupament terciari

L'única iniciativa coneguda de desenvolupament terciari és el sector localitzat al nord de l'autovia N-II, coincidint

amb el casc urbà de Castellolí.

Els usos previstos per a aquest àmbit de més de 30 Ha són el terciari (centres comercials, hotels, multicinemes,

restauració, oficines/administratiu, equipaments, zones esportives i de lleure, etc.), així com algunes activitats de

servei (activitats complementàries i de suport al Parc Motor i a l'Aeròdrom, tallers vinculats al motor, magatzems

de distribució de mercaderies i centre logístic, etc.).

Expectatives de desenvolupament industrial

Entre les iniciatives de desenvolupament industrial, pendents encara d'aprovació, es recullen:

- La proposta de qualificació de nou sòl industrial derivada de "l'Estudi de dinamització empresarial i d'ocupació

d'Òdena" (desembre de 2003). Per una banda, el sector comprès entre la BV-1106 i la Riera de Can Vall, al

sud de l'autovia N-II i al nord del sector de sòl urbanitzable. Es calculen unes 19,25 Ha que podrien allotjar 6

parcel·les de grans dimensions. Per altra, el sector situat a l'est del polígon de les Gavarreres, per sota de

l'antiga N-II, amb una superfície de 2,6 Ha, capaç de donar cabuda a una parcel·la industrial gran.

- La proposta derivada del mateix estudi per a l'àmbit de l'Aeròdrom, el qual realitza una àmplia reserva de sòl

assenyalant els terrenys afectats a curt i llarg termini

- Altres dues iniciatives són les d’ampliació dels polígons industrials Plans d'Arau (La Pobla de Claramunt) i Pla

de Rigat (Vilanova del Camí).

El primer (Plans d'Arau II) amb una superfície entorn a les 28 Ha, i el segon (PP Riera de Castellolí) superior

a les 30 Ha, ja previst en l'Avanç de POUM de Vilanova del Camí amb l'objectiu de relacionar el polígon de

Rigat amb el Pla de les Gavarreres d'Òdena i els Plans d'Arau de la Pobla.

- Al nord de l’aglomeració central i sobre terrenys del municipi de Òdena han aparegut recentment dos

iniciatives per a sòl industrial del Consorci de la Zona Franca (Can Morera: 55,86Ha) y del INCASOL (sector

Cal Sanador: 180Ha), amb caràcter d’aïllament i sobre terrenys d’important pendent i valor mediambiental.

5) EQUIPAMENTS I DOTACIONS

Estàndards provisionals mínims dels diferents tipus d'equipaments orientatius per al planejament general

(Estàndards del Pla Territorial General de Catalunya. 1995)

Aquests estàndards tenen caràcter de provisionals i són orientatius per al planejament general

5.1- Àmbit 1: Igualada - Sta.Margarida de Montbui - Vilanova del Camí - Òdena

Calculant les reserves necessàries per als equipaments supramunicipals en l'any 2026 s'ha considerat un primer

àmbit de 4 municipis (el subsistema central més Òdena) per obtenir uns números més correctes. El conjunt

d'Igualada, Sta. Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena té actualment 57.157 habitants (IDESCAT

2003), i utilitzant els estàndards provisionals, l'àmbit forma part de la segona categoria (entre 25.000 - 100.000

habitants).

Per obtenir la població en l'any 2026 s'ha referit als resultats de l'estudi justificatiu de demografia, concentrant

tot el creixement del PT en la Conca d'Òdena. La població, arribant a 104.078 puja a la categoria [3]. (entre

100.000 - 500.000 habitants).

Les dades dels equipaments existents van resultar d'una investigació del planejament (2000) comparada amb

l'ortofoto (2002) i informació obtinguda a les pàgines web dels municipis.

Per poder comparar els resultats (metres quadrats de sòl) dels equipaments amb ús cultural, administratiu,

sanitari (assistència primària) i assistencial amb els altres tipus, s'ha utilitzat un coeficient de 4 o la mateixa

proporció dels estàndards sanitaris (0.10 m2t/hab * 4 = 0.4 m2s/hab). Sumant tots els estàndards dóna els

metres quadrats de sòl per habitant, reservat per a equipaments, que en el cas de l'àmbit 1 l'estàndard general

és aproximadament 10 m2/habitant.

El total de reserves necessàries arriba a 34.79 Ha sense tenir en compte els equipaments, dels quals mancava

informació sobre la situació existent. Les àrees proposades, ubicades en zones amb un nou creixement i alta

accessibilitat, juntament amb les reserves previstes del planejament, preveuen una superfície de 35 Ha.

5.2- Àmbit 2: Capellades - la Pobla de Claramunt - La Torre de Claramunt:

Amb l'objectiu de justificar la disposició de nous equipaments supra municipals s'ha definit un segon àmbit

contenint els tres municipis del subsistema sud: Capellades, la Pobla de Claramunt i La Torre de Claramunt.

L'àmbit té actualment 9.779 habitants (IDESCAT 2003) i amb l'augment de 8.000 habitants, resultat de l'estudi

justificatiu de demografia (100% creixement a la Conca d'Òdena), el conjunt queda en la categoria [1] (entre

5.000 - 25.000 habitants).

Les dades dels equipaments existents van resultar d'una investigació del planejament (2000) comparat amb

l'ortofoto (2002) i informació obtinguda a les pàgines web dels municipis.

Per poder comparar els resultats (metres quadrats de sòl) dels equipaments amb ús cultural, administratiu,

sanitari (assistència primària) i assistencial amb els altres tipus, s'ha utilitzat un coeficient de 4 o la mateixa

proporció dels estàndards sanitaris (0.10 m2t/hab * 4 = 0.4 m2s/hab).

El total de reserves necessàries arriba fins a 8.50 Ha, sense tenir en compte els equipaments, dels quals

mancava informació sobre la situació existent. Les àrees proposades, ubicades en zones amb un nou creixement i

alta accessibilitat, juntament amb les reserves previstes del planejament, preveuen una superfície d'11.24 Ha.

metres quadrats edificables/habitant [1] [2] [3] sanitari (assistència primària) 0,20 0,10 0,10 cultural 0,30 0,30 0,25 assistencial 0,10 0,10 0,10 administratiu 0,40 0,35 0,30 metres quadrats de sòl/habitant [1] [2] [3] ensenyament 4,00 3,00 3,00 sanitari (assistència hospitalària) 0,50 0,40 0,40 esportiu 3,50 3,00 2,00 [1] de 5000 a 25000 habitants abastament 0,20 0,20 0,15 [2] de 25000 a 100000 habitants serveis tècnics 0,30 0,30 0,20 [3] de 100000 a 500000 habitants

6) PARÀMETRES PER A UNA MOBILITAT SOSTENIBLE

ESTUDI DE LA MOBILITAT ACTUAL

1.1 COMARCA D’ANOIA

La comarca de l'Anoia presenta uns índexs de mobilitat elevats i una forta dependència dels vehicles privats

per tot tipus de desplaçaments, a l’interior i fora de la comarca.

Els desplaçaments per motius laborals es fan principalment a l’intern de la comarca, amb un 74% de

desplaçaments, front al 21% de desplaçaments a fora de la comarca. Els desplaçaments atrets des de fora

de la comarca son relativament baixos.

Quadre 1, mobilitat residència –treball.

1.2 CONCA D’ÒDENA: MOBILITAT EN ELS MUNICIPIS I CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS

PER GRUPS DE MUNICIPIS

La posició central de la Conca d’Òdena en relació a la comarca la fa receptora d’una important proporció dels

desplaçaments interns de la comarca. El conjunt dels municipis inclosos en la Conca d’Òdena presenten unes

característiques diferencials en funció de la seva posició i diversificació d’activitats. La presència d’Igualada

com a principal atractor de desplaçaments de la Conca i de la comarca contrasta amb els petits municipis, o

aquells que presenten una especialització residencial que son els principals generadors de desplaçaments.

Podem classificar els municipis en grups diversos en funció de les condicions de mobilitat obligada per raons

de treball:

- Igualada, com a principal atractor de desplaçaments presenta un total de 16.343 desplaçaments dels quals

un 68% son desplaçaments interns, i un 26% ho son a l’exterior del municipi. També és el principal

atractor de desplaçaments des de fora amb 8.271.

Malgrat l'escassa superfície del municipi que ha forçat al desplaçament d’activitats especialitzades, Igualada

juga un paper d’atracció molt similar a d’altres capitals comarcals catalanes, en les que els índex de

desplaçament intern i d’atracció externa son similar als que es presenten a Igualada.

- Santa Margarida de Montbui presenta l’extrem oposat, amb un total de 4.525 desplaçaments, únicament el

16% son a l’interior del municipi, i el 76% es desplaça fora. Vilanova del Camí, en una posició similar mostra

una major incidència de desplaçaments interns, tot i el predomini dels que es realitzen fora del municipi,

23% font al 68%.

- Els petits municipis presenten també una forta dependència dels desplaçaments fora, amb elevats

percentatges, però amb menor nombre, aquests son els municipis de Carme, Orpí, Jorba i Castellolí.

- Els municipis més propers a Igualada, Òdena i Vilanova del Camí presenten una major tendència a

desplaçaments fora del municipi, entre el 55 i 68%, però també és significatiu el nombre de desplaçaments

interns, en particular a les respectives àrees industrials.

- La Pobla de Claramunt i Capellades, ambdós amb àrees d’activitat, presenten uns percentatges equilibrats

entre desplaçaments fora i dins del municipi, entre els 40 i 50%.

- La Torre de Claramunt, municipi altament especialitzat en residència, presenta una forta tendència al

desplaçament fora del municipi, amb un 65 %, front al 26% que es desplaça dins el municipi.

Com a municipis receptors de desplaçament des d’altes municipis solsament son representatius Igualada i

Òdena.

Quadre 2, mitjá de transport preferent

Els desplaçaments interns i extens de cada municipi tendeixen a l’ús gairebé exclusiu del transport privat.

En cap dels municipis de la Conca les persones que utilitzen regularment el transport públic com a mitja de

transport en els seus desplaçaments per raons de treball supera el 6% i el valor mig de la Conca se situa en

un 3%. L’escassa utilització del transport públic és una característica comuna al conjunt de la comarca de

l’Anoia, amb un 1%, condició que posa en evidència tant les deficiències del transport públic com les

característiques de dispersió de la població en el territori, condició que no afavoreix la millora o nova

implantació de transport públic.

En el cas del transport privat el valor mig dels que utilitzen regularment aquesta mitja se situa en el 36%,

amb casos superiors al 60%.

1.3 ELEMENTS DE MOBILITAT I TRANSPORT PÚBLIC: AVALUACIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL

Xarxa viària

La xarxa viaria actual mostra una gran dependència de la A-2 com a principal element viari de connexió

territorial i també intern. Les millores de la C-15 han incidit en una disminució dels temps de recorregut i de

la seguretat en les relacions dels municipis de la Conca d’Òdena amb l’alt Penedès i el Bages, condicions que

han de millorar en el moment en què es finalitzin les obres de condicionament d’aquesta via.

Els desplaçaments interns depenen de la circulació pels interiors dels nuclis urbans, el que ens mostra una

manca de vies amb capacitat de distribució a les diverses poblacions o àrees d’activitat. Particularment

significatiu en aquest aspecte és la dependència del nucli de Sant Maure del pas per Igualada en els seus

desplaçaments a l’exterior del municipi.

Xarxa ferroviària.

L’actual transport ferroviari depèn exclusivament del Ferrocarril de la Generalitat, traçat que manté les

característiques de “carrilet”. A les condicions clarament deficients de velocitat, temps de recorregut i

freqüència del ferrocarril existent s’han de sumar la posició de les estacions i l'escassa eficiència de la seva

relació amb els nuclis urbans, amb tendència a quedar desplaçada tant dels nuclis com de les àrees

especialitzades i amb males condicions d’accés i d’aparcament.

Aquestes condicions han actuat com a disuasòries per la utilització del ferrocarril, tan pels desplaçaments a

l'exterior de la Conca o la comarca, en els que incideix principalment el factor temps, com en aquells que es

produeixen a l'interior de la Conca, a on la posició de les estacions és decisiu, ja que no suposa una

alternativa valida a altres mitjans de transport, especialment al privat.

Transport públic urbà i intermunicipal.

Únicament el centre de la Conca compta amb transport urbà, en particular Igualada. El funcionament i la

presència d’aquest transport no és dissuasori de l’ús del vehicle privat, fins i tot pel que fa als

desplaçaments interns ni en els casos que aquests siguin curts.

El transport intermunicipal està centralitzat a Igualada, tant per aquells desplaçaments a la comarca, com a

la regió metropolitana com a altres destinacions menys freqüents.

La manca d’un transport intermunicipal eficient i coordinat entre els diversos municipis, com a mínim els que

configuren l'assentament central de la Conca, és el principal factor que incideix a l'ús pràcticament exclusiu

del transport privat pels desplaçaments diaris residència-treball.

1.4 DIAGNOSI I PROPOSTES PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE

La Conca d’Òdena en relació a les xarxes viàries i ferroviàries catalanes, la comunicació amb el

sistema de ciutats.

La situació de mobilitat interior i de la Conca en relació a l'exterior és fruit de la seva posició en relació a les

xarxes viàries i ferroviàries catalanes. La importància històrica de la N-II com a via de connexió

intercomarcal i amb la resta d’Espanya ha potenciat la posició d’Igualada. Si la construcció de l’autopista va

incidir en una pèrdua d’importància per part del corredor de la Conca, la conversió de la carretera en autovia

A-2, amb la conseqüent millora de les condicions de traçat i de secció, ha suposat un increment del transit a

través de la Conca d’Òdena i la valoració de les localitzacions amb front a aquesta via. La preferència del

transport per carretera i per l’ús del transport privat ve condicionada per la presència de vies integrades a la

xarxa catalana, condició que millorarà en el moment en què es finalitzin les obres de la C-15, amb connexió

a Manresa i l’eix transversal viari al nord, i a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú al sud.

La xarxa ferroviària, contràriament, no gaudeix de connexió amb les xarxes ferroviàries catalanes. El pas del

ferrocarril per Manresa, pel corredor del Penedès, i per la costa, ha deixat històricament la Conca d’Òdena

fora de la xarxa ferroviària. Ja s’ha comentat l’escassa capacitat de servei que presenta l’actual ferrocarril,

que queda limitat a la connexió entre Igualada i Barcelona, amb possible servei, escassament eficient, a les

poblacions de l'eix del baix Anoia.

La integració d’Igualada a la xarxa de ciutats catalanes depèn, en aquests moments, exclusivament de les

connexions viàries. Aquestes quedaven clarament direccionades pel recorregut de la N-II i posteriorment per

la A-2. Les millores de la C-15 han de suposar una consolidació d’unes relacions naturals entre ciutats

properes que fins fa poc eren difícils.

El PDU reconeix la importància de les connexions viàries internes i externes, reforça el viari a través de la

millora de la xarxa de relació entre les principals vies territorials i les àrees urbanes o urbanitzables. La

construcció de la variant sud dona accés a àrees territorials fins avui escassament servides, alhora que

reforça les relacions entre els accessos, les àrees residencials i les àrees d’activitat, tot evitant la pressió del

pas a través d’Igualada, Sant Maure i Vilanova del Camí.

La principal aposta del PDU per la Conca d’Òdena és la implantació del ferrocarril transversal, que obre la

comarca a un medi de transport més eficient, tot situant Igualada i la Conca d’Òdena en el mapa ferroviari

català.

La priorització del tram ferroviàri Martorell-Igualada pot ser un element fundamental per al

desenvolupament a mitjà termini de l’àmbit, per la millora en l’accesibilitat de persones i mercaderies en

relació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els municipis de la Conca, connexió i transport intern, intermunicipal i entre les principals àrees

de concentració de residència i llocs de treball.

La situació actual de transport intern mostra les deficiències pròpies del plantejament exclusivament

municipal del transport públic urbà i interurbà, amb una xarxa pràcticament centrada a la ciutat d’Igualada i

el tractament extern de les connexions amb altres poblacions molt properes.

L'absència de transport públic a les àrees de concentració d’activitats situades fora d’Igualada justifica el

predomini del transport privat sobre el públic en els desplaçaments habituals residència-lloc de treball.

Els objectius de transport públic intern de la Conca aposten per reforçar, en la mesura que sigui possible el

ferrocarril com a principal mitja de transport.

L'aposta ferroviària necessita de la intermodalitat a les principals estacions i d’una xarxa eficient de

transport local. Una aposta per la conversió de l’actual ferrocarril en un medi de transport local, amb la

millora de la relació de les estacions a La Pobla de Claramunt i Capellades, el soterrament de la via a través

de Vilanova del Camí i la prolongació de la línia a traves d’Igualada fins a les noves estacions, de passatgers

i de mercaderies, donant accés a les noves àrees al nord d’Igualada i fins a Sant Maure, per tal de dotar

també d’aquest transport a aquest nucli i a l’extensió sud.

Completant el transport ferroviari i potenciant la centralitat de les noves estacions es proposa també una

xarxa d’autobusos de transport local i de relació amb aquells nuclis urbans de la Conca que, per la seva

posició, no poden gaudir de transport ferroviari. El dimensionat de la xarxa ha de garantir l’accés a les àrees

centrals, a les estacions i a les àrees especialitzades, incrementant el servei a mesura que augmenta la

població i els llocs de treball.

1.5 OBJETIUS I PROPOSTES PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE

Potenciar el desenvolupament urbanístic equilibrat que garanteixi la mobilitat com un dret i no

com un deure.

El desenvolupament urbanístic que es proposa te com a referència, en els seus diversos àmbits i etapes de

creixement, en desenvolupament equilibrat entre població i llocs de treball suficientment diversificats: Es

reforcen les àrees especialitzades actualment existents, a través de la unió dels diversos polígons industrials

de cada municipi, que s’han de completar amb serveis a les empreses i als treballadors. La concentració i

continuïtat de les àrees especialitzades ha de facilitar la previsió de transport públic. Cadascuna de les àrees

de nou creixement aporta una proporció adequada de llocs de treball, tant en previsió d'àrees

especialitzades com mixtes, això ha de suposar una major diversitat d’ofertes de treball en els diversos

sectors, condició que facilita la proximitat entre residència i lloc de treball i, en conseqüència, possibilita

recorreguts menors, possibilita els desplaçaments a peu, amb bicicleta o amb recorreguts curts de transport

local.

La consideració de la mobilitat com un dret suposa també la previsió d’alternatives de transport públic per

aquells que mantinguin el lloc de treball o de residència fora d’un àmbit immediat o fora de la Conca. La

previsió de transport intern, accessos i aparcaments a les estacions ha de garantir aquest dret a la mobilitat,

alhora que es recondueix l’actual predomini del transport privat vers diversos mitjans de transport públic.

Previsió d’equilibri entre població i llocs de treball suficientment diversificats

El PDU preveu en les seves etapes de creixement un equilibri entre població i llocs de treball. Les relacions

entre habitatges, habitants i llocs de treball s’expressen en el quadre següent. Els àmbits de

desenvolupament condicionats, a més de relacionarse amb condicions d’infraestructura, d’accessibilitat i

transport, estableixen reserves per a la creació de llocs de treball en àrees especialitzades i mixtes. S’indica

específicament les àrees especialitzades vinculades a cada etapa de creixement condicionat i es reserva

l’equivalent a un 20% del sòl d’ús mixt per a la previsió d’activitats terciàries i productives compatibles.

Quadre 3, escenaris de creixement

PDU CONCA D'ÒDENA

FASE CONSOLIDACIÓ SÒL URBÀ (70%) SÒL URBANITZABLE TRANSFORMACIÓ EN SÒL URBÀ ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT(30% residencial - 70% terciari) URBANÍSTIC CONDICIONAT *

RESIDENCIAL INDUSTRIAL RESIDENCIAL INDUSTRIAL RESIDENCIAL U.E. - Terciari U.M.- ús mixt U.E.- ús especialitzat RESIDENCIAL - U.M. INDUSTRIAL - U.E.Ha habitatges Ha ocupats Ha habitatges Ha ocupats Ha habitatges Ha ocupats Ha habitatges Ha ocupats Ha habitatges Ha ocupats

2005-2010 122,36 5.977 57,81 3490 82,84 3.814 24,89 1692 205,20 9.791 82,70 5.181

2010-2015 8,39 419 19,58 1958 63,52 2.214 122,86 5.519 71,91 2.633 142,44 7.477

2015-2020 10,89 544 25,42 2.542 100,00 4.767 74,27 5.060 110,89 5.311 99,69 7.602

2020-2026 2,50 125 5,84 584 59,87 2.150 57,56 3.780 62,37 2.275 63,40 4.364

TOTALS 122,36 5.977 57,81 3.490 82,84 3.814 24,89 1.692 21,77 1.088 50,83 5.083 223,39 9.131 254,69 14.359 450,36 20.010 388,22 24.623

Plataforma Logística Ferroviària (fase II):2026-2030 72,90 2.187 72,90 2.187

total 327,59 16.546 461,12 26.810

* Es considera que un 20% del sòl d'ús mixt (U.M.) es destinarà a activitats terciàries ** La fase I de la Plataforma Logística s'inclou en 2010-2015 (70,90 Ha. i 2.127 ocupats)

POTENCIAL DEL PLANEJAMENT VIGENT PROPOSTA PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D'ÒDENATOTALS

Com a complement a les previsions d’equilibri entre població i llocs de treball, i per tal de garantir el predomini

dels transports públics en la mobilitat obligada, les propostes del pla es complementen amb:

Millora del transport ferroviari i relació a la regió metropolitana i altres ciutats: millores en freqüència i

temps de viatge, particularment a través de la línia de passatgers del ferrocarril transversal i

especialment a través del FGC.

Millora del transport públic intermunicipal especialment a la relació entre àrees especialitzades

(residència o àrees industrials), amb la previsió d’una xarxa de transport públic local amb abast de tot

el territori de la Conca, inclosos aquells municipis que queden fora de les àrees d’extensió, i, en

conseqüència tindran un menor increment de població i de llocs de treball. En aquests casos el servei

públic del transport s’ha d’avaluar com a tal servei, no solsament per la seva rendibilitat.

Millora de les relacions viàries intermunicipals, en particular els espais d’interferència entre els

recorreguts urbans i interurbans. El PDU introdueix una millora en les vies de relació interurbana,

disposant de millors relacions entre els nuclis i les àrees d’activitat a través d’un viari jerarquitzat que

permet el desplaçament sense interferir a les àrees urbanes.

Condicions de desenvolupament de les àrees d’extensió i objectius de mobilitat sostenible

El PDU determina els criteris generals de mobilitat sostenible, també estableix criteris de desenvolupament a

les diverses escales de planejament i de projecte que han de garantir la mobilitat en condicions adequades,

amb la previsió d’espais urbans que garanteixin com a principis:

La sostenibilitat, a través dels mitjans de transport que més respecten el mediambient i la disposició d’espai

urbà que faciliti i convidi als desplaçaments a peu o amb bicicleta.

L’accessibilitat, garantint l’accés als espais públics a tots els ciutadans, especialment per aquelles persones que

tenen la mobilitat reduïda.

La seguretat, en els espais lliures i en els desplaçaments, amb particular protecció i previsió de recorreguts

especialitzats per aquells que es realitzin amb els mitjans més vulnerables, a peu o amb bicicleta.

L’eficiència, a través de la valoració dels diversos mitjans per a cada tipus de desplaçament, i la previsió

d’espais d’intemodalitat amb suficient dotació de serveis de transport públic i d’espai d’aparcament pels

mitjans privats (aparcaments pels diversos vehicles)

La millora de la qualitat de vida, amb atenció especial als diversos usos dels espais públics a l’abast de tots els

ciutadans.

La garantia de dinamisme econòmic, la mobilitat ha de permetre afavorir l’atractiu de les àrees d’activitat

econòmica, tant aquelles especialitzades com les mixtes, a través del bon accés compatible amb l’atractiu

comercial, terciari i l’ús a l'espai públic per a activitats de lleure.

Integració de tots els col.lectius i administracions, per tal d’afavorir les condicions de mobilitat, fomentat la

participació ciutadana i la coordinació entre els diversos municipis i altres administracions per tal d’afavorir la

implantació d’espais adequats i de mitjans de mobilitat més adients al servei de les persones.

1.6 AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA

A continuació es presenta l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, segons les regulacions del Decret

344/2006, de 19 de setembre.

L’estudi inclou diversos esquemes amb les propostes per a les xarxes d'itineraris principals per a vianants,

transport públic, bicicletes i vehicles respectivament.

A més, s’avalua l’increment de mobilitat generat per la proposta del PDU de consolidació en sòl urba, sòl

urbanitzable i espais d’eventual transformació. Per a l'estimació del nombre de desplaçaments i aparcaments

que generen els diferents àmbits del Pla en funció de les superfícies, usos permesos i/o de l'índex

d'edificabilitat fixat, es pren de referència els criteris i paràmetres establerts en els annexos 1, 2 i 3 del Decret.

Les taules i gràfics adjunts reflecteixen aquests càlculs detallats per sector i per municipi.