PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ · CAPÍTOL CINQUÈ. REGULACIÓ DE LES CONSTRUCCIONS Article 39. Disposicions generals. Article 40. Condicions generals de construcció,

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ

Secretaria per a la Planificació Territorial

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya

Normativa Aprovació definitiva, juliol 2008

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS. CAPÍTOL PRIMER. OBJECTIUS, ÀMBIT I VIGÈNCIA DEL PLA. Article 1. Definició i objectius del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà. Article 2. Marc legal. Article 3. Àmbit territorial. Article 4. Contingut. Article 5. Glossari CAPÍTOL SEGON. EIXOS PROPOSITIUS DEL PLA. Article 6. Directrius sobre el sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera. Article 7. Directrius i determinacions sobre el sistema d’espais oberts. Article 8. Directrius i determinacions sobre el sistema d’assentaments. Article 9. Directrius i determinacions sobre el sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials. Article 10. Directrius i determinacions sobre el sistema d’infraestructures territorials. Article 11. Directrius i determinacions sobre la xarxa patrimonial i de paisatge. CAPÍTOL TERCER. SEGUIMENT I VIGÈNCIA DEL PLA. Article 12. Seguiment del Pla. Article 13. Vigència, revisió i modificació del Pla. Article 14. Interpretació del Pla. Article 15. Adequació del planejament urbanístic a l’ordenació territorial i supramunicipal i obligatorietat de les disposicions. TÍTOL II. SISTEMA D’ARTICULACIÓ TERRITORIAL, REGIONAL I TRANSFRONTERERA. Article 16. Definició i objectius. Article 17. Gestió del Pla en el sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera. TÍTOL III. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS. CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS. Article 18. Definició i objectius. Article 19. Definició i tipus de sòl en el sistema d’espais oberts. Article 20. Desenvolupament del Pla en el sistema d’espais oberts. CAPÍTOL SEGON. REGULACIÓ GENERAL DEL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS. Article 21. Sòl de protecció especial. Article 22. Sòl de protecció territorial. Article 23. Sòl de protecció preventiva. CAPÍTOL TERCER. ELEMENTS TERRITORIALS BÀSICS DEL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS Article 24. Definició. Article 25. Areals entorn dels assentaments. Article 26. Connectivitats i corredors ecològics. Article 27. El Parc territorial de ribera. Article 28. Xarxa hidrogràfica. Article 29. Xarxa de senders i camins rurals. Article 30. Àmbits de protecció ambiental. Article 31. Sòl subjecte a riscos. Article 32. Terrenys amb pendent elevada. Article 33. Prevenció d’incendis. Article 34. Sòl de domini públic i servituds. CAPÍTOL QUART. MESURES DE GESTIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. Article 35. Condicions generals. Article 36. Mesures correctores de l’erosió del sòl. Article 37. Actuacions per la conservació de la biodiversitat.

Article 38. Actuacions per la conservació, protecció o millora de la qualitat del paisatge . CAPÍTOL CINQUÈ. REGULACIÓ DE LES CONSTRUCCIONS Article 39. Disposicions generals. Article 40. Condicions generals de construcció, ampliació o reforma de magatzems. Article 41. Regulació de les construccions ramaderes. Article 42. Noves edificacions o ampliacions d’existents destinades a habitatge rural. Article 43. Catàleg de Masies i cases rurals. Article 44. Edificacions rurals. Inventari de bordes. Article 45. Edificacions i instal·lacions vinculades a obres públiques. Article 46. Edificacions i instal·lacions d’interès públic. Article 47. Estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària. CAPÍTOL SISÈ. REGULACIÓ GENERAL DELS USOS EN EL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS. Article 48. Regulació general dels usos. TÍTOL IV. SISTEMA D’ASSENTAMENTS. CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS. Article 49. Definició, objectius i tipus de directrius i determinacions. Article 50. Planejament urbanístic general vigent. Article 51. Efectivitat del superior nivell de protecció establert pel planejament urbanístic general envers el sòl abastat pel Pla director. Article 52. Determinacions específiques per al nucli de Sort. Article 53. Determinacions específiques per al nucli de Rialp. Article 54. Gradualitat i continuïtat en l’extensió de l’àrea urbana existent. Article 55. Determinacions específiques per a la reserva mínima d’habitatge protegit. Article 56. Aplicació per part del planejament urbanístic de l’estratègia de Millora i compleció prevista pel PTP APiA Article 57. Aplicació per part del planejament urbanístic de l’estratègia de desenvolupament urbanístic de reequilibri prevista pel PTP APiA Article 58. Aplicació per part del planejament urbanístic del mecanisme de càlcul de la superfície de l’extensió urbana admissible en les estratègies de creixement mitjà i moderat previstes pel PTP APiA quan es tracti de nuclis petits. Article 59. Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu CAPÍTOL SEGON. DIRECTRIUS I DETERMINACIONS EN SÒL URBÀ. Article 60. Concepte. Article 61. Consolidació i rehabilitació. Article 62. Sòl urbà a delimitar. Article 63. Àmbits subjectes a modificacions. Article 64. Sòl urbà a redefinir. Article 65. Recuperació de nuclis. CAPÍTOL TERCER. DIRECTRIUS I DETERMINACIONS EN SÒL URBANITZABLE. Article 66. Definició i tipus. Categories. Article 67. Sòl urbanitzable no afectat. Article 68. Sòl urbanitzable subjecte a modificacions. Article 69. Sòl urbanitzable a desclassificar. CAPÍTOL QUART. DIRECTRIUS I DETERMINACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE. Article 70. Definició. Article 71. Petits nuclis i pobles de muntanya. Estratègies. CAPÍTOL CINQUÈ. ÀMBITS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA ESPECIAL. Article 72. Definició. Article 73. Sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal. Article 74. Regulació de l’ús extractiu. Canteres i lloseres. Article 75. Àmbits urbanístics de projecte específic.

TÍTOL V. SISTEMA D’EQUIPAMENTS, DOTACIONS I SERVEIS TERRITORIALS. CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS. Article 76. Definició i tipus. Categories. CAPÍTOL SEGON. EQUIPAMENTS TERRITORIALS. Article 77. Definició. CAPÍTOL TERCER. DOTACIONS TERRITORIALS. Article 78. Definició. Article 79. Camps de golf. Article 80. Hotels. Article 81. Refugis de muntanya. Article 82. Àrees d’acampada autoritzada. Article 83. Càmpings. Article 84. Estacions de muntanya. CAPÍTOL QUART. SERVEIS TERRITORIALS. Article 85. Definició i tipus. Article 86. Esplanades de serveis. Article 87. Àrees d’estada – Miradors. Article 88. Punts d’accés al riu. Article 89. Equipaments-aparcaments. TÍTOL VI. SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS. CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS. Article 90. Definició i tipus. Article 91. Permeabilitat biològica i afectació sobre els sòls de valor agrícola de les infraestructures territorials. CAPÍTOL SEGON. INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS DE LA MOBILITAT. Article 92. Definició i tipus. Article 93. Infraestructures de la mobilitat viària. Article 94. Infraestructures de la mobilitat ferroviària. Article 95. Infraestructures de la mobilitat aeroportuària. CAPÍTOL TERCER. INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS DE SERVEIS. Article 96. Definició i tipus. Article 97. Condicions de les línies aèries o soterrades de transport de matèria o energia. Article 98. Condicions de les instal·lacions de subministrament d’aigua, depuració d’aigües residuals, gas i instal·lacions de telecomunicacions. Article 99. Infraestructures de serveis d’abastament d’aigua. Article 100. Infraestructures de serveis de sanejament. Article 101. Infraestructures de serveis energètics. Article 102. Infraestructures ecoambientals. Article 103. Infraestructures de telecomunicacions. TÍTOL VII. XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE. Article 104. Definició. Article 105. Marc legal. Article 106. Bases per a un catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge del Pallars Sobirà. Article 107. Contingut i tipus d’elements del pre-catàleg. Article 108. Béns Culturals del Patrimoni Català. Article 109. Elements o conjunts patrimonials. Article 110. Xarxa d’equipaments del patrimoni cultural. Article 111. Itineraris patrimonials. Article 112. Elements naturals de valor patrimonial.

Article 113. Zones arqueològiques i/o paleontològiques. Article 114. Incorporació de nous elements al Pre-catàleg. Article 115. Intervencions en els elements del Pre-catàleg. Article 116. Protecció del paisatge urbà. Article 117. Adquisició i conservació dels elements del Pre-Catàleg. Article 118. Normes i mesures de gestió. ALTRES DISPOSICIONS. DISPOSICIONS ADDICIONALS. Disposició addicional primera. Disposició addicional segona. Disposició addicional tercera. Disposició addicional quarta. Disposició addicional cinquena. Disposició addicional sisena. Disposició addicional setena. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES. Disposició transitòria primera. Disposició transitòria segona. Disposició transitòria tercera. Disposició transitòria quarta. Disposició transitòria cinquena. DISPOSICIONS FINALS. Única. FITXES NORMATIVES ESPECÍFIQUES. ÀMBITS DE SÒL URBÀ SUBJECTES A MODIFICACIONS RELACIONATS A L’ARTICLE 63 D’AQUESTA NORMATIVA Àmbit UA-1 Isil (Alt Àneu) Àmbit Central elèctrica (Llavorsí) Àmbit Súper Espot (Espot) SECTORS DE SÒL URBANITZABLE SUBJECTES A MODIFICACIONS RELACIONATS A L’ARTICLE 52 I A L’ARTICLE 53 D’AQUESTA NORMATIVA Sectors Sort Sectors Rialp sud Sectors Rialp nord SECTORS DE SÒL URBANITZABLE SUBJECTES A MODIFICACIONS RELACIONATS A L’ARTICLE 68 D’AQUESTA NORMATIVA Sector PP5 La Gissera (Sort) Sector SAU Llessuí (Sort) Sectors SUI2 P1 - SUI2 P1 Roní (Rialp) Sector SAU-1 Llavorsí (Llavorsí) SECTORS DE SÒL URBANITZABLE A DESCLASSIFICAR RELACIONATS A L’ARTICLE 69 D’AQUESTA NORMATIVA Sectors SAU1, SAU2, SAU3 Seurí (Rialp) Sectors SUI2 P1 - SUI2 P2 Beraní (Rialp) Sectors SUI2 P1 - SUI2 P2 Caregue (Rialp) Sector SUI2 P2 Escàs (Rialp) Sector SUI3 Baürsos (Rialp) Sector SUI2 P1 Rodés (Rialp) Sectors SUI2 P1 - SUI2 P2 Surp (Rialp) Sector SUI4 Sant Miquel (Rialp)

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL PRIMER. OBJECTIUS, ÀMBIT I VIGÈNCIA DEL PLA

Títol I Disposicions generals Capítol primer Objectius, àmbit i vigència del Pla Article 1 Definició i objectius del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà precisa i desenvolupa el Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran (des d’ara PTP APiA) a la comarca del Pallars Sobirà. 2. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà té els objectius concrets següents: a) Plantejar una estructura d’ordenació que faciliti una major equitat en el territori, tot cercant la superació dels contrastos entre una muntanya marginal i una muntanya que gaudeix dels fluxos del turisme. b) Delimitar, a escala comarcal, els àmbits que han de conformar el sistema d’espais oberts, mitjançant els diferents tipus bàsics de sòl definits a l’article 19 d’aquesta Normativa. En concret:

Recollir les proteccions dels espais obertes definides pel Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (des d’ara PTP APiA) i, si escau, precisar-ne els límits, incorporar petites peces pròpies de l’anàlisi a escala comarcal, establir subcategories o establir precisions normatives addicionals.

Identificar i delimitar els espais entorn dels nuclis que, juntament amb ells, constitueixen el patrimoni urbanístic i paisatgístic de la comarca i establir les regulacions necessàries per a la seva gestió.

Identificar i delimitar els sòls de major valor agrícola per raons de fertilitat i establir les regulacions necessàries per a la gestió d’aquests espais escassos que conformen el fons de vall i els replans pirinencs.

Identificar i delimitar les lleres fluvials principals, els seus marges i les terrasses inferiors susceptibles de conformar un parc territorial de ribera i establir les regulacions necessàries per a la seva gestió.

c) Desenvolupar les estratègies de desenvolupament urbanístic que estableix el PTP APiA, per a cada assentament del Pallars Sobirà. En concret:

Assenyalar aquells nuclis que no tenen una correcta delimitació de sòl urbà.

Assenyalar aquells nuclis deshabitats susceptibles de recuperació i establir les condicons necessàries.

Estudiar la conveniència de reconsiderar els aprofitaments urbanístics o l’extensió, revisar les condicions d’implantació, minimitzar l’impacte i reconduir, en el possible, el model turístic d’elevada ocupació de sòl. Si escau, proposar mecanismes de desclassificació o de transferència i concentració dels aprofitaments per a aquells sectors dels quals es consideri important evitar-ne el desenvolupament.

Establir pautes per garantir la gradualitat i continuïtat en el desenvolupament urbanístic d’extensió en aquells nuclis en què el planejament aprovat preveu extensions superiors a les que resultarien de l’aplicació de les condicions de l’estratègia de desenvolupament urbanístic establerta pel PTP APiA.


Assenyalar les ubicacions més adequades per a la implantació d’àrees d’activitats econòmiques d’interès supramunicipal.

Establir precisions per a una correcta aplicació a la comarca, per part del planejament urbanístic, de les estratègies de desenvolupament del PTP APiA; especialment de les de Millora i compleció, de reequilibri i de creixement moderat.

d) Establir directrius i recomanacions per a una adequada implantació dels equipaments, dotacions i serveis territorials o la valorització de les existents. e) Establir directrius i recomanacions per a la preservació, conservació i difusió del patrimoni històric i paisatgístic del Pallars Sobirà. 3. El Pla director urbanístic, en tant que document per la planificació del desenvolupament integral del territori conté, a més de les normes d’obligat compliment, un ampli ventall d’informacions, suggeriments i recomanacions que cerquen el desenvolupament sostenible del territori i el foment de la governabilitat de la comunitat social del Pallars Sobirà. Article 2 Marc legal 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà es formula a l’empara del que preveuen els articles 55.1 i 56 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (des d’ara TRLU), l’article 63.5 del Decret 305/2006, de 18 de juliol i demés legislació urbanística que li és d’aplicació. Així mateix, aquest Pla s’ha redactat d’acord amb la legislació sectorial vigent per raó de la matèria que es tracta. 2. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà conté les determinacions i la documentació que es precisen en l’article 63 del Reglament de la Llei d’urbanisme (d’ara endavant RLU). 3. D’acord amb el que estableix l’article 56.1 del TRLU, aquest Pla concreta les estratègies establertes pel planejament territorial vigent, en aquest cas el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (des d’ara PTP APiA), aprovat definitivament pel Govern de Catalunya el 25 de juliol de 2006. Per a tot allò que no estigui expressament regulat a la present Normativa o pugui generar dubtes d’interpretació, s’estarà al que determini l’esmentat PTP APiA. 4. Pla director urbanístic del Pallars Sobirà assumeix l’especificitat del sòl inclòs en els espais naturals de protecció especial (des d’ara ENPE), principalment el Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i del Parc natural de l’Alt Pirineu, pel que fa a competències normatives addicionals a les urbanístiques i pel que fa a competències en matèria de gestió. Qualsevol determinació d’aquest Pla que afecti terrenys inclosos en aquests espais s’entén que haurà de desenvolupar-se de forma coordinada i d’acord amb el marc regulador específic d’aquests espais. Article 3 Àmbit territorial L’àmbit territorial del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà comprèn la totalitat de la comarca del Pallars Sobirà i, per tant, la totalitat dels termes municipals d’Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós. Article 4 Contingut


1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà està integrat pels documents següents: a) Documents d’informació:

Memòria de la informació i diagnosi territorial, que inclou els estudis justificatius corresponents.

Plànols d’informació territorial.

Fitxes d’informació territorial i urbanística dels pobles i viles del Pallars Sobirà.

Fotos nuclis Pallars Sobirà_Adrià Goula, fotògraf.

Procés de participació pública previ. b) Documents d’ordenació:

Memòria de l’ordenació.

Plànols d’ordenació.

Normativa.

Bases tècniques i econòmiques per al desenvolupament del Pla.

Programació de les actuacions.

Informe de sostenibilitat ambiental.

Memòria ambiental c) Annexos:

Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge.

Normativa d’edificació Alt Pirineu i Aran. 2. La regulació continguda en aquest Pla director constitueix un conjunt de directrius i determinacions d’obligat compliment per part del planejament urbanístic, tant general com derivat, referits als municipis compresos dins el seu àmbit territorial; però també un corpus d’informació i un conjunt de recomanacions que poden orientar decisivament la comarca cap a un desenvolupament sostenible i integral. 3. La present Normativa, juntament amb els plànols d’ordenació, constitueixen un cos normatiu específic en matèria urbanística de la comarca del Pallars Sobirà. En allò no previst per aquesta Normativa s’estarà a la legislació urbanística, d’ordenació del territori i sectorial aplicable en cada cas. 4. Els documents d’informació tenen caràcter informatiu i justificatiu. 5. Les indicacions del Pla que puguin referir-se a espais situats fora de l’àmbit territorial del Pla s’hauran d’entendre solament com a referències i propostes mancades de valor normatiu. 6. Els documents que configuren el Pla director volen ser, també, els components d’una base de dades territorial actualitzable i ajustable en el seu procés de desenvolupament, a l’abast de la societat civil i de les institucions polítiques del territori. Article 5 Glossari En aquestes normes i, en general, en el conjunt de la documentació del Pla s’utilitzen les abreviatures següents.


a) TRLU: Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. b) RLU: Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. c) PTP APiA: Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran. d) POUM: Pla d’ordenació urbanística municipal. e) PEIN: Pla d’espais d’interès natural. f) XN 2000: Xarxa Natura 2000. g) EIN: Espai d’interès natural. h) ENPE: Espai natural de protecció especial. i) PNAiESM: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. j) PNAP: Parc Natural de l’Alt Pirineu. k) DMAH: Departament de Medi Ambient i Habitatge. l) ACA: Agència catalana de l’Aigua.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL SEGON. DIRECTRIUS I DETERMINACIONS DEL PLA

Capítol segon Eixos propositius del Pla Article 6 Directrius sobre el sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, en el Títol II d’aquesta Normativa, estableix un marc de reflexió i de proposta per a la necessària articulació territorial, regional i transfronterera del Pallars Sobirà. Les propostes no tenen un caràcter normatiu però sí de directriu i recomanació. Article 7 Directrius i determinacions sobre el sistema d’espais oberts El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, en el Títol III d’aquesta Normativa i d’acord amb l’article 56.1.c) del TRLU, estableix les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl. Precisa els tipus bàsics de sòl establerts pel PTP APiA i estableix subcategories i regulacions addicionals. Els àmbits de proposta més específics d’aquest Pla són els que es recullen en el punt segon de l’article 1. Article 8 Directrius i determinacions sobre el sistema d’assentaments El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, en el Títol IV d’aquesta Normativa, estableix determinacions concretes per aquells assentaments, àmbits o sectors específics amb insuficient regulació urbanística, que contradiuen els principis del desenvolupament urbanístic sostenible i l’ordenació territorial o que podrien aprofitar millor les seves possibilitats. També concreta normativament les estratègies de desenvolupament urbanístic que estableix el PTP APiA en la seva normativa i assenyala les ubicacions més adequades per a la implantació d’àrees d’activitats econòmiques d’interès supramunicipal. Els àmbits de proposta més específics d’aquest Pla són els que es recullen en el punt segon de l’article 1. Article 9 Directrius i determinacions sobre el sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, en el Títol V d’aquesta Normativa, estableix directrius i recomanacions per a una adequada implantació dels equipaments, dotacions i serveis territorials o per a la valorització de les existents, sens perjudici de les competències normatives de la resta d’administracions implicades. Article 10 Directrius i determinacions sobre el sistema d’infraestructures territorials El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, en el Títol VI d’aquesta Normativa, estableix algunes precisions al PTP APiA en matèria d’infrasestructures de mobilitat i recull, en la Memòria d’ordenació, les principals propostes i exigències sectorials en matèria de serveis tècnics. Article 11 Directrius i determinacions sobre la xarxa patrimonial i de paisatge El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, en el Títol VII d’aquesta Normativa, defineix la xarxa patrimonial i del paisatge amb l’objectiu de preservar, conservar, investigar, difondre, comunicar i interpretar el patrimoni històric, tradicional o paisatgístic del Pallars Sobirà. Així, el Pla vol facilitar el trànsit des d’una concepció i gestió del patrimoni com a producte cap a una noció integral del

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL SEGON. DIRECTRIUS I DETERMINACIONS DEL PLA

patrimoni, que inclou tant el patrimoni cultural com el patrimoni natural. Les propostes no tenen un caràcter normatiu però sí de directriu i recomanació.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL TERCER. SEGUIMENT I VIGÈNCIA DEL PLA

Capítol tercer Seguiment i vigència del Pla Article 12 Seguiment del Pla Correspon el seguiment del Pla director als ajuntaments del Pallars Sobirà inclosos dins de l’àmbit territorial d’aquest Pla i a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, amb la coordinació de la Secretaria per a la Planificació Territorial i el suport de la Direcció General d’Urbanisme i de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, en el marc de llurs respectives competències i en coordinació amb la resta d’administracions implicades. Article 13 Vigència, revisió i modificació del Pla 1. La vigència d’aquest Pla és indefinida. No obstant, aquest Pla es podrà revisar un cop transcorreguts deu anys de la seva entrada en vigor o abans, bé per imperatiu de la planificació territorial que es formuli, bé quan justificadament ho decideixi el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida. 2. Amb l’objectiu d’adequar les determinacions del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà a circumstàncies no previstes que es detectin en el seu seguiment i en els supòsits previstos reglamentàriament, es podrà procedir a la modificació del Pla, d’acord amb el procediment establert a l’article 81 del TRLU, per a la seva formulació, limitant però el tràmit de consulta prèvia a l’aprovació inicial i el d’informació a l’ens local a l’àmbit territorial del qual es produeixi la modificació puntual. 3. El planejament urbanístic general municipal i el planejament sectorial podran establir normes més restrictives respecte a les establertes per aquest Pla, sense que això requereixi la seva modificació prèvia. Article 14 Interpretació del Pla 1. Les directrius i les determinacions del Pla i, més concretament, d’aquesta Normativa, s’interpretaran en base a aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents històrics i legislatius, tinguin en compte principalment el seu esperit i finalitat, així com la realitat social del moment en que han d’ésser aplicats. 2. Els plànols i les Normes prevalen sobre la resta de documents del Pla. 3. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, s’estarà al que indiquin els plànols d’escala més gran (el divisor de l’escala més petit), és a dir, en els que la definició sigui més acurada. 4. Si es produeixen contradiccions entre la regulació de les previsions del Pla en els diferents documents es considerarà vàlida la determinació que impliqui espais públics o d’interès públic més amplis i una menor densitat d’habitatges o un índex d’aprofitament menor. Article 15 Adequació del planejament urbanístic a l’ordenació territorial i supramunicipal i obligatorietat de les disposicions. 1. Tant l’administració, organismes públics, com els particulars estan obligats a complir les determinacions i les directrius del Pla. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL TERCER. SEGUIMENT I VIGÈNCIA DEL PLA

caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa pública o privada, haurà d’ajustar-s’hi segons el que preveu l’article 100 del TRLU. 2. Les qualificacions que s’estableixen en el Pla director per al sòl no urbanitzable són d’aplicació directa. 3. El planejament urbanístic general que s’elabori o es revisi, els plans parcials de delimitació i les modificacions de planejament urbanístic urgent vigent que augmentin el conjunt del sòl urbà més el sòl urbanitzable, s’adaptaran a les determinacions del PTP APiA i el Pla director. 4. Els plans d’ordenació urbanística municipal, o la revisió d’aquests han de contenir dins la Memòria un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les propostes del Pla d’ordenació urbanística amb les determinacions del PTP APiA i el Pla director. 5. En l’elaboració de plans urbanístics municipals a què fa referència l’apartat 3, l’avanç de planejament que l’Ajuntament ha d’elaborar d’acord amb el que estableixen els articles 106 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme serà tramès al Programa de Planejament Territorial per tal que, prèviament a l’aprovació inicial, aquest pugui informar l’Ajuntament sobre la conformitat de l’avanç amb les disposicions del PTP APiA i el Pla director. Si l’informe no ha estat tramès en el termini d’un mes, es podrà continuar la tramitació del pla urbanístic 6. Cal també un informe del Programa de Planejament Territorial sobre per a l’aprovació dels plans urbanístics municipals a què fa referència l’apartat 3. Aquest informe se sol·licitarà quan s’esdevingui l’aprovació inicial. 7. En cap cas, les modificacions de planejament urbanístic municipal no poden incrementar la superfície conjunta de sòl urbà i sòl urbanitzable en aquells nuclis i àrees urbanes on les possibilitats d’extensió previstes en el pla municipal excedeixin de les que són admissibles en el marc de les estratègies de desenvolupament urbanístic establertes en el PTP APiA i el Pla director. 8. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d’establir programes d’ajuda per a fomentar els processos d’adequació del planejament urbanístic i pot adoptar mesures per a promoure de manera específica aquelles adaptacions que siguin més necessàries pel grau de desajustament entre les determinacions del planejament urbanístic vigent i les propostes del PTP APiA i el Pla director. 9. Les previsions de creixement de les àrees urbanes –sòl urbanitzable i sòl urbà no consolidat– que els plans d’ordenació urbanística facin com a resultat de l’aplicació de les disposicions del PTP APiA, s’ha de determinar a partir de la situació física aproximada de cada àrea o nucli urbà en la data d’aprovació del PTP APiA i s’entendrà que corresponen al període temporal fins l’any 2026. 10. En cas que es prevegi l’exhauriment pròxim del sòl urbanitzable i del no consolidat, perquè es trobin construïts o en procés de construcció els solars corresponents al 75% de l’edificabilitat d’aquestes àrees de sòl, l’ajuntament pot sol·licitar una nova revisió del pla d’ordenació urbanística municipal. La revisió es pot autoritzar amb les condicions que siguin oportunes en funció dels criteris de planejament territorial i de les dades que proporcioni el procés de seguiment del PTP APiA i del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.

TÍTOL II. SISTEMA D’ARTICULACIÓ TERRITORIAL, REGIONAL I TRANSFRONTERERA CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

Títol II Sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera Article 16 Definició i objectius 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà defineix com a sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera el conjunt de relacions principals entre la xarxa de nuclis del Pallars Sobirà i els nodes urbans més propers, mitjançant la utilització de mitjans de transport públics o privats. El gruix d’aquestes relacions principals s’efectuen a través dels corredors de mobilitat següents: a) Eix Sort – La Pobla de Segur – Tremp - Lleida. b) Eix Sort – La Seu d’Urgell – Perpinyà. c) Eix Sort – Vielha - Tolouse. 2. El Pla estableix els objectius sectorials següents: a) Afavorir els desplaçaments efectuats entre els nodes de la xarxa de nuclis del Pallars Sobirà i els nodes urbans més propers. b) Potenciar i dissenyar una xarxa de transport públic que garanteixi la connectivitat entre tots els nuclis principals del Pallars Sobirà i la resta de nuclis principals del Pirineu, com a acció bàsica encaminada a establir un nou model de mobilitat interurbana regional. 3. Més enllà dels corredors de mobilitat, el Pla reconeix i valora el paper dels senders i connexions històriques, tant pel funcionament i valor d’altres temps, com pel potencial actual i futur dins la xarxa de comunicacions pallaresa. Article 17 Gestió del Pla en el sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera La gestió del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà en el sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera es portarà a terme a través de: a) La política sectorial d’infraestructures de mobilitat, en el marc del PTP APiA i del present Pla, sens menystenyiment de la necessitat d’estudiar la possible construcció d’un túnel per la Bonaigua i la importància de millorar la carretera N-260 pel port del Cantó. b) La gestió dels senders que han jugat un paper històric en les relacions entre comarques de muntanya veïnes i que es descriuen al capítol segon de la Memòria de l’ordenació i s’identifiquen en els plànols d’ordenació. c) La redacció d’un Programa de condicionament i millora de carreteres, definit en el capítol 8 de la Memòria de l’ordenació. d) L’aprofundiment en les propostes per al transport públic que es descriuen en el capítol 5 de la Memòria de l’ordenació.

TÍTOL III. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

Títol III Sistema d’espais oberts Capítol primer. Disposicions generals Article 18 Definició i objectius 1. El sistema d’espais oberts, d’acord amb allò que s’estableix a l’article 2.1 del PTP APiA, comprèn tot el sòl del Pallars Sobirà classificat com a sòl no urbanitzable pel planejament urbanístic municipal. 2. Aquest Pla ordena el sistema d’espais oberts del Pallars Sobirà mitjançant la regulació general del sistema, la definició dels elements territorials bàsics, l’establiment de mesures de gestió per al desenvolupament sostenible i la regulació de les construccions i els usos. Article 19 Definició i tipus de sòl en el sistema d’espais oberts 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà adopta els tres tipus bàsics de sòl en el sistema d’espais oberts fixats pel PTP APiA en el seu article 2.3: - Sòl de protecció especial. - Sòl de protecció territorial. - Sòl de protecció preventiva. Dins d’aquests tipus de sòl, el Pla distingeix sub-tipus en funció de la seva naturalesa específica i de les mesures de protecció que s’estableixen. 2. Els plànols d’ordenació d’aquest Pla assenyalen, a escala 1:20 000 i 1:10.000, els límits dels diferents tipus de sòl que composen el sistema d’espais oberts. Aquests límits podran ésser precisats pels instruments de planejament urbanístic que defineixin l’ordenació a escales més detallades, sempre que no hi hagi augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en detriment del de major protecció, sense perjudici de la possibilitat, prevista en el Pla, de classificar en els POUM parts del sòl de protecció preventiva com a sòl urbanitzable. En tot cas, s’hauran de justificar les variacions de la delimitació que calgui introduir. 3. La línia de delimitació entre el sòl de protecció especial o de protecció territorial i el sòl urbà o urbanitzable dels nuclis als quals el PTP APiA o aquest Pla director assigna estratègies que permeten una extensió de l’ocupació urbana podrà variar com a resultat del planejament urbanístic que determini l’abast d’aquesta extensió i el traçat detallat d’aquella línia. La determinació de les àrees d’extensió no hauran de detraure peces de sòl de protecció especial o territorial si hi ha possibilitat d’ubicar-les en sòl de protecció preventiva. 4. Les normes relatives al sistema d’espais oberts contingudes en aquest Pla seran d’aplicació directa i executives a partir de la seva entrada en vigor. Aquestes normes prevaldran sobre les del planejament territorial sectorial i urbanístic vigents en aquells aspectes en què siguin més restrictives amb relació a les possibles obres, edificacions i implantació d’activitats que poguessin afectar els valors del sòl que motiven la seva protecció. Article 20 Desenvolupament del Pla en el sistema d’espais oberts 1. Les determinacions sobre el sistema d’espais oberts contingudes en aquest Pla, són d’aplicació immediata. No obstant, es podran tramitar plans especials per al desenvolupament del sistema d’espais

TÍTOL III. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

oberts, que tinguin per objecte la implantació dels usos admissibles d’acord amb l’article 47 del TRLU, o be amb les finalitats següents: a) la millora de la qualitat biològica del medi rural; b) la protecció i regeneració de conreus i espais forestals; c) la protecció i regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals; d) la promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal; e) la protecció i la millora de la vialitat rural; f) l’activitat educativa formativa en relació al medi natural; g) la protecció del patrimoni natural, de l’ecosistema i de la biodiversitat; i h) d’altres finalitats anàlogues. 2. Els plans especials esmentats en l’apartat anterior podran ajustar les condicions de l’edificació, restringir els usos permesos i augmentar la superfície mínima de les finques en la regulació de cada tipus de sòl i respecte dels diferents usos.

TÍTOL III. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS CAPÍTOL TERCER. ELEMENTS TERRITORIALS BÀSICS DEL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

Capítol segon. Regulació general del sistema d’espais oberts Article 21 Sòl de protecció especial 1. S’inclouen en aquests tipus aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells espais que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial vigent (Pla d’espais d’interès natural de Catalunya; xarxa Natura 2000; Inventari de zones humides de Catalunya) i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural i agronatural o com a sòls d’alt valor agrícola productiu i també per la seva funció específica en l’equilibri ambiental, com és el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers. 2. A partir de l’anàlisi i reconeixement de les àrees homogènies reconegudes en aquest Pla director i caracteritzades bàsicament per un conjunt de trets funcionals, morfològics, biogeogràfics i paisatgístics que són comuns en cada àrea, s’estableixen els següents sub-tipus de sòl, reflectits en els plànols d’ordenació: a) Sòl inclòs en PEIN, Xarxa Natura 2000 o als ENPE. b) Sòl de valor natural i de connexió. 3. La regulació del sòl de protecció especial es farà en base a l’establert a l’article 2.6 del PTP APiA. Els sòls de protecció especial inclosos en els areals es regularan per les determinacions establertes a l’article 25 d’aquesta Normativa. Tot això, sense prejudici de les competències d’altres administracions. 4. Les directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000, aprovades per Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (GOV/112/2006, DOGC núm. 4735 de 06/10/2006) són d’obligat compliment. 5. Qualsevol delimitació i/o modificació dels espais protegits (ENPE, PEIN, Natura 2000, ...), que eventualment s’aprovi en un futur, s’entendrà inclosa i caldrà incorporar-la en les revisions o modificacions de Pla previstes en l’article 13 d’aquesta Normativa. Article 22 Sòl de protecció territorial 1. S’inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals, agraris i ambientals que tenen els sòls de protecció especial convé preservar, en principi, de la transformació per algun dels següents motius: 2. Sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i /o agrícola: comprèn les àrees de sòl que cal que quedin excloses dels processos d’urbanització, pel seu interès paisatgístic, identitari, agrícola o d’estructuració territorial. Inclou l’espai de “les Vernedes de Sort” ja protegit pel PTP APiA i el sòl d’interès agrícola i de fons de vall que delimita aquest Pla director i que s’assenyalen en els plànols d’ordenació. 3. Sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic: comprèn les àrees de sòl que, per raons de localització o altres condicions tenen un valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable. Inclou diversos espais potencialment vinculats a l’activitat de l’esquí establerts pel PTP APiA. 4. La regulació del sòl de protecció territorial es farà en base a allò que s’estableix a l’article 2.8 del PTP APiA. Els sòls de protecció territorial inclosos en els areals es regularan per les determinacions


establertes a l’article 25 d’aquesta Normativa. Tot això, sense prejudici de les competències d’altres administracions. 5. El sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i/o agrícola, com a regla general, no admet actuacions que comportin urbanització excepte si estan contigües a nuclis i d’acord amb l’estratègia que el PTP APiA assenyala. Només en casos de provat interès públic, mitjançant el procediment que estableix l’article 1.14 del PTP APiA i amb un criteri marcadament restrictiu, podran admetre’s actuacions no previstes al Pla. Les noves edificacions, d’entre les admissibles en el sòl no urbanitzable per la legislació urbanística, tindran un caràcter excepcional i només s’admetran quan es demostri que milloren el paisatge o la gestió de l’espai obert o si, essent d’interès públic, no poden ser ubicades en sòl de protecció preventiva. Article 23 Sòl de protecció preventiva 1. S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. 2. En base a la seva posició territorial i a la potencialitat d’acollir actuacions excepcionals d’especial interès compatibles amb el sòl no urbanitzable, s’estableix la subcategoria de sòl de protecció preventiva estratègic. a) Les actuacions excepcionals previstes pel Pla i els seus condicionants es regulen en l’article 73 i 75 d’aquesta Normativa. b) En els espais oberts de protecció preventiva estratègica es declaren compatibles les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo, i s’admeten la resta d’usos i activitats admissibles en sòl no urbanitzable amb excepció de l’ús d’habitatge familiar en la reconstrucció de masies i cases rurals, i de les activitats d’explotació de recursos naturals o de primer tractament d’aquests. c) Els plans d’ordenació urbanística municipal també podran, si s’escau i per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, classificar com a sòl urbanitzable peces de sòl de protecció preventiva estratègic, sempre que es destinin a localitzar sòls de cessió destinats a espais lliures públics i/o equipaments comunitaris. 3. La regulació del sòl de protecció preventiva es farà en base a allò que s’estableix a l’article 2.10 del PTP APiA.


Capítol Tercer. Elements territorials bàsics del sistema d’espais oberts Article 24. Definició 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà defineix els elements territorials bàsics del sistema d’espais oberts, que configuren la seva fesomia i que esdevenen elements referencials de les actuacions que s’hi permetin, amb la finalitat de garantir la compatibilitat dels usos i la idoneïtat de les instal·lacions i construccions amb l’estructura i característiques físiques del territori on es localitzen i d’aconseguir la seva integració en el medi i reduir-ne el seu impacte. 2. Aquests elements territorials bàsics són els següents: a) Areals entorn dels assentaments. b) Sistema de connectors territorials. Connectivitats i corredors ecològics. Parc territorial de ribera. Xarxa hidrogràfica. Xarxa de senders i camins rurals.

c) Proteccions. Àmbits de protecció ambiental. Sòl subjecte a riscos. Terrenys amb pendent elevada. Prevenció d’incendis. Sòl de domini públic i servituds.

3. La definició d’aquests elements i les determinacions relatives a les condicions d’implantació i limitacions en l’edificació i ús del sòl que comporten, es regulen de forma genèrica i bàsica en els articles següents, sense perjudici de les determinacions específiques per a cada tipus de sòl o sistema que aquest Pla director estableix. Article 25 Areals entorn dels assentaments 1. El Pla considera un element territorial bàsic del sistema d’espais oberts del Pallars Sobirà el conjunt de prats de dall, horts, marges, arbredes i altres espais entorn dels nuclis, dóna a aquests àmbits la denominació d’areal , en fa una delimitació indicativa i considera que han de restar lliures d’edificació pel seu valor paisatgístic. Per això estableix mesures específiques de planificació i gestió. 2. Els areals defineixen els àmbits espacials que, juntament amb els nuclis urbans de la xarxa d’assentaments del Pallars Sobirà, estableixen conjunts poblacionals d’especial valor patrimonial i paisatgístic. Llevat dels casos que s’assenyala a l’apartat 4, no s’hi podrà fer cap nova edificació o construcció i, en tot cas, les noves edificacions o activitats no podran afectar, significativament, el sistema agrari o el paisatge. 3. Els plans d’ordenació urbanística municipal precisaran els límits de l’areal entorn dels assentaments, tenint en compte la delimitació indicativa proposada pel Pla director en els seus plànols d’ordenació. D’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els areals delimitats hauran de ser classificats com a sòl no urbanitzable, excepte quan es tracti de donar resposta als supòsits a l’apartat següent que requereixin una altra classificació del sòl.


4. Per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, els plans d’ordenació urbanística municipal podran incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats per aquest Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o urbanitzable, en els casos següents: a) Quan es justifiqui la necessitat de la seva inclusió per a solucionar mancances d’accés al nucli. En aquest cas s’inclouen també les operacions encaminades a localitzar un punt verd i, si s’escau, un punt d’informació i aparcament, tal i com s’indica en l’article 89 d’aquesta Normativa. b) Quan s’utilitzin per a relocalitzar aprofitaments urbanístics amb l’objectiu de compensar l’adquisició, per part de l’administració pública, d’edificacions incloses en el Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge, d’acord amb l’article 117 d’aquesta Normativa. c) Quan convingui incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent, d’acord amb l’article 2.6 del PTP APiA. d) Quan es promoguin iniciatives de dinamització econòmica i turística compatibles, per la seva dimensió i característiques, amb la conservació del paisatge i el patrimoni urbanístic i arquitectònic; e) Quan possibiliti el creixement vegetatiu del nucli, compatible, per la seva dimensió i característiques, amb la conservació del paisatge i el patrimoni urbanístic i arquitectònic. f) Quan sigui necessari per al desenvolupament de les extensions del nucli que l’estratègia assignada pel PTP APiA permet, amb l’exigència d’atenció prioritària a una acurada integració tipològica i paisatgística de les noves construccions al caràcter del conjunt que formen el nucli amb el seu areal. 5. En els areals excepcionalment s’admet: a) la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals que hagin estat incloses en el Catàleg d’habitatges rurals, en l’inventari de bordes o en el Pre-catàleg de la Xarxa patrimonial i del paisatge que acompanya aquest Pla director, per a l’ús de cases de pagès, establiments d’agroturisme o allotjament rurals sempre que aquest ús estigui previst expressament en els citats catàlegs i es compleixin els requeriments de l’article 56 del RLU. b) També s’admeten les infraestructures pròpies del sistema urbanístic de comunicacions i les instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics, si es justifica la inexistència d’alternatives raonables de localització fora del sòl inclòs en l’areal. c) En ambdós casos, caldrà l’aprovació d’un pla especial urbanístic que estableixi l’ordenació i les condicions d’implantació de l’activitat i les instal·lacions. d) S’autoritzaran les edificacions destinades a explotacions agrícoles o ramaderes extensives i semiextensives condicionades a la justificació de la inexistència d’alternatives raonables d’ubicació. Tanmateix, requeriran d’un estudi d’impacte i integració paisatgística i l’informe favorable de la Comissió territorial d’Urbanisme de Lleida. Article 26 Connectivitats i corredors ecològics 1. En base als estudis de base sobre fluxos ecològics realitzats, s’han assenyalat una sèrie de connectors de diferent tipus (careners i transversals) i uns punts crítics (barreres a superar) importants per reconèixer on es veu debilitada la connectivitat que condiciona la conservació de les espècies de flora i fauna. Aquests connectors es descriuen a la Memòria de l’ordenació d’aquest Pla.


2. Les implantacions de noves infraestructures lineals al territori seguiran les directrius de l’article 91 i extremaran les solucions que permetin la connectivitat quan interceptin aquests connectors . 3. Els plans d’ordenació urbanística municipal concretaran les delimitacions zonals i les proteccions necessàries per garantir la funció connectora dels corredors ecològics i podran incorporar-ne d’altres d’interès similar. Article 27 El Parc territorial de ribera 1. El Pla considera un element territorial bàsic del sistema d’espais oberts del Pallars Sobirà el Parc territorial de ribera format pels rius Noguera Pallaresa, Noguera de Cardós i Noguera de Vallferrera. Per això estableix mesures específiques amb l’objectiu de vetllar per la continuïtat i millora d’aquest connector fluvial principal de fons de vall. 2. La seva delimitació inclou les lleres principals d’aquests rius, els seus marges i les terrasses inferiors assenyalades com a zona inundable per episodis extraordinaris a l’estudi de delimitació de zones inundables de la conca de l’Ebre realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua. S’exclouen els sòls urbans i/o urbanitzables i els sistemes de caràcter general, viari, ponts, equipaments, zones verdes i serveis tècnics. 3. El règim d’usos i edificacions dins del Parc de ribera complirà el que s’estableix a l’article 6 del RLU. No es permetrà la col·locació de tanques fixes ni elements que puguin afectar la permeabilitat ecològica d’aquest àmbit. 4. Les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per nuclis, àrees urbanes i àrees especialitzades es tractaran d’acord amb el que s’estableix a l’article 2.15 del PTP APiA. 5. Per a la Zona Esportiva del Parc territorial de ribera, definida al capítol segon de la Memòria de l’ordenació, s’estableixen les determinacions de l’article 2.16.2 del PTP APiA, referent a equipaments turístics i nodes dinamitzadors de l’activitat econòmica a l’entorn de les làmines d’aigua i els embassaments. Així mateix, caldrà tenir en compte la legislació sectorial vigent, entre elles les Normes de navegació a piragüisme en trams fluvials. Article 28 Xarxa hidrogràfica 1. El Pla considera elements territorials bàsics del sistema d’espais oberts del Pallars Sobirà la totalitat de la xarxa hidrogràfica del Pallars Sobirà: estanys, rius, torrents i barrancs. 2. D’acord amb l’article 6 i següents del Reial Decret 849/1986 (Reglament del domini públic hidràulic), els marges de les lleres públiques estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal: a) A una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic. Les autoritzacions per a les plantacions d’espècies arbòries en aquesta zona, requerirà autorització administrativa prèvia. b) A una zona de policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin. Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, caldrà disposar de la corresponent autorització prèvia (tot instruint l’expedient davant l’Agència Catalana de l’Aigua i obtenint la corresponent autorització per part de l’organisme hidràulic competent), a menys que el POUM o altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’administració, haguessin estat informats per l’organisme hidràulic competent i hagueren recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte. En tot cas, s’estarà a allò previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del Reglament del domini públic hidràulic.


3. Les actuacions sobre les lleres públiques han de tenir en compte les directrius i els criteris establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua, com ara els “Criteris d’intervenció en Espais Fluvials” o les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial. 4. Es determina una franja de protecció de 10 metres des de l’eix dels torrents i barrancs i mesurats horitzontalment, que és el límit d’ubicació de les tanques, excepte pels casos de tanques permeables destinades a l’ús de ramaderia extensiva. 5. En els casos d’implantació d’usos d’explotació ramadera o similars en què el seu necessari sanejament pugui afectar la salubritat de les escorrenties naturals aquesta separació s’ampliarà fins la distància de 25 metres. 6. Es prohibeix específicament interrompre els torrents o variar la seva direcció eliminant la vegetació o fent moviments de terres per ampliar els conreus del voltant. 7. Es prohibeix l’eliminació de la vegetació de la xarxa hidrogràfica i el pas de camins que discorrin per la seva llera i que alterin la seva capacitat de desguàs, a excepció de quan ho determini l’autoritat ambiental. 8. Com a criteri general, cal evitar la impermeabilització de les lleres. 9. Les infraestructures de serveis i canonades, així com els llacunatges i les estacions de bombament d’aigües residuals o depurades, han de situar-se fora de la zona fluvial, entesa com una franja delimitada a partir de la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 10 anys d’acord amb els actuals criteris de l’ACA. Les infraestructures de serveis i canonades, si s’ubiquen dins el sistema hídric, entès com la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 100 anys d’acord amb els criteris de l’ACA, han d’estar degudament soterrades i protegides, i de manera que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat de les aigües. 10. Les línies aèries elèctriques, de telefonia i similars s’han de disposar de manera que els seus suports no ocupin zones inundables amb flux i velocitat apreciable. Així mateix, els seus traçats longitudinals en l’espai fluvial s’han de situar fora de la zona ocupada del bosc de ribera. 11. Les infraestructures soterrades de conducció d’aigües, matèries primeres o similars s’han de situar, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones morfodinàmicament actives i de risc d’erosió. 12. En tot cas i durant la fase d’instal·lació d’aquestes infraestructures cal tenir cura de preservar tant com sigui possible l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera i si és indispensable l’afecció al mateix cal posteriorment dur a terme una recuperació i restauració ambiental que garanteixi el bon estat del sistema un cop finalitzades les actuacions. 13. En cas de trams fluvials degradats, les actuacions urbanístiques en sòls propers a l’àmbit fluvial han de procurar integrar en la seva actuació la restauració de la zona. Article 29 Xarxa de senders i camins rurals 1. El Pla considera elements territorials bàsics del sistema d’espais oberts del Pallars Sobirà la xarxa de senders i camins rurals. 2. El Pla director identifica en els seus plànols d’ordenació els següents tipus de senders i camins rurals:


a) Grans recorreguts: comprèn les rutes ja senyalitzades i reconegudes per les entitats excursionistes del territori. b) Senders paisatgístics: comprèn aquells camins forestals que defineixen una xarxa d’accessibilitat als nuclis i al seu territori proper, de manera que es garanteixi per a cada sistema de nuclis un servei a la gent que viu, treballa, gaudeix, estudia, vigila i té cura del territori i, alhora, mantenir els lligams existents entre prats de les cotes altes i els terrenys dels prats de dall, a les cotes baixes. c) Vies verdes: comprèn tot un seguit de senders i camins amb un pendent molt suau que, generalment, no excedeix del 5%. Han de ser vies segures, d’ús exclusiu a vianants, cavalls i ciclistes. d) Camins ramaders: La Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries protegeix els camins ramaders, estableix que tenen un dret de pas i els reconeix com a béns de domini públic el titular dels quals, a Catalunya, és la Generalitat de Catalunya. La part delimitada com a domini públic d’un camí ramader és justament l’amplada del camí, que pot variar de 20 a 75 m, així com les zones d’abeuratge i descans del bestiar. 3. Dins de l’àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així com de la seva Zona de protecció, prevaldran els criteris tècnics de la proposta del Pla de tancament de pistes i del Pla de Senders del PNAiESM. Així mateix, dins de l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu prevaldran els criteris tècnics de la proposta de Pla d’ordenació de la circulació rodada i del Pla de Senderisme del PNAP. 4. L’administració procurarà pel manteniment en bon estat de la base dels vials i tenir convenientment senyalitzats els senders i camins rurals, per regla general de caràcter públic, si no es demostra el contrari. La senyalització dels senders dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAiESM) s’ajustaran als requeriments regulats pel Pla rector d’ús i gestió. En els espais naturals de protecció especial es recomana que es segueixin els criteris del Manual tècnic de senyalització per espais naturals de protecció especial del DMAH (actualment aplicable al PNAiESM i al PNAP). 5. A instàncies de l’administració o de particular, s’admetran petits ajustos de traçat amb la finalitat d’adequar-se millor a la topografia, respectar elements de valor singular (patrimoni vegetal, cultural), millorar l’impacte en el paisatge o millorar les condicions de trànsit a les cruïlles. 6. L’obertura de nous camins, vies rurals, itineraris o altre tipus de vialitat o actuacions sobre la xarxa de senders i camins rurals sol·licitades per un particular requeriran l’obtenció de llicència municipal. La sol·licitud s’ha d’acompanyar de documentació suficient sobre el disseny del nou traçat, característiques del vial, justificant la conveniència de l’actuació, la no afectació sobre la xarxa bàsica i les mesures correctores d’integració paisatgística. 7. L’obertura d’un nou camí en un espai d’interès natural (EIN), d’acord a la Llei 9/1995, de 27 de juliol, d’accés motoritzat al medi natural i el Decret 166/1998 que el desenvolupa, a més d’estar sotmès a les determinacions esmentades, no pot superar els 4 metres d’ample ni un pendent de 10%, tret de situacions singulars degudament justificades. 8. El pla especial és l’instrument adequat per redefinir, amb exactitud, la jerarquia de la xarxa viària, els traçats, amplada i característiques, respectant en tot cas la xarxa viària bàsica, que tindrà caràcter d’indicativa i establint mesures correctores adequades per a la integració paisatgística. 9. Per tal de facilitar el trànsit de maquinària agrícola, no es permetrà la construcció de tanques noves en un espai inferior a 5 metres de l’eix del camí.


10. Totes les construccions es separaran dels camins existents un mínim de 10 metres, excepte quan en la definició concreta dels tipus de sòl s’estableixi una distància superior. Aquestes distàncies, considerades mínims desitjables, es podran disminuir justificadament en els casos en què la configuració del territori les faci inassequibles. Article 30 Àmbits de protecció ambiental 1. El Pla director identifica en els seus plànols d’ordenació els àmbits de protecció ambiental que han estat delimitats per les administracions competents: a) Àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així com de la seva Zona de protecció. b) Àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu. c) Àmbits inclosos dins el PEIN. d) Espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000. e) Sòls de valor natural i de connexió establerts pel PTP APiA. 2. Els usos dels sòls inclosos en aquests àmbits es regularan per la normativa sectorial vigent que els hi sigui d’aplicació i la que es derivi del seu règim urbanístic. Article 31 Sòl subjecte a riscos 1. El Pla director, d’acord amb l’article 9.2. del TRLU, exclou de qualsevol ús que pugui comportar un risc greu per a les persones el sòl subjecte a riscos. 2. Amb aquest objectiu incorpora, en els seus plànols d’ordenació amb les claus corresponents, la delimitació dels sòls susceptibles d’estar subjectes a riscos naturals, d’acord amb la normativa sectorial vigent: - Zona Inundable definida, segons els criteris de l’ACA, com la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 500 anys (INUNCAT Q500). - Àmbits amb possible risc geomorfològic, segons cartografia elaborada per l’ACA. - Àmbits amb possible risc d’allaus. 3. Malgrat no estar incorporada gràficament la seva delimitació, també cal tenir en compte: - el risc geològic per inestabilitat del terreny. - el risc sísmic. 4. El risc d’inundació es regula mitjançant l’adaptació del Pla al corresponent planejament sectorial en el que s’estableixin els usos admissibles que no hagin de comportar risc per a la seguretat del les persones en les àrees inundables, en funció del període de retorn, com també de la fondària i la velocitat de l’aigua previsibles en cas d’inundació. 5. El planejament urbanístic municipal ha de delimitar, amb precisió, les zones de risc i determinar, en el seu cas, les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades d’acord amb l’ordenació. 6. Entretant no estigui vigent el planejament sectorial al que es fa referència en l’apartat quart d’aquest article, en el sòl que apareixi grafiat com a potencialment inundable en la cartografia d’INUNCAT, es prendrà com a referent els criteris tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua. Article 32 Terrenys amb pendent elevada


1. D’acord amb la directriu de planejament continguda en l’article 7 del RLU i en el 9.4 del TRLU, el planejament urbanístic general: a) No pot alterar la classificació com a sòl no urbanitzable d’aquells terrenys que tinguin un pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. A aquests efectes, els plans d’ordenació urbanística municipal que prevegin la incorporació al procés de transformació urbanística de terrenys amb pendent superior al 20%, han d’acreditar que el creixement dels nuclis existents no és possible en altres terrenys, bé sigui perquè el municipi no disposa de terrenys en contigüitat amb el nucli amb pendent igual o inferior al 20%, bé sigui perquè els existents han de ser classificats com a sòl no urbanitzable, d’acord amb els criteris legals establerts en l’article 32 del TRLU. b) No obstant allò que estableix el paràgraf anterior, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, els plans d’ordenació urbanística municipal poden incorporar terrenys amb pendent superior al 20% a sectors de planejament derivat, sempre que s’estableixi que els referits terrenys no poden acollir cap tipus d’edificació ni d’altres actuacions que alterin la morfologia del relleu. En tot cas aquests terrenys no són computables als efectes del compliment dels estàndards legals mínims d’espais lliures públics i equipaments comunitaris. c) En tot cas, s’aplica el què estableix l’article 26 del TRLU pel que fa als terrenys que reuneixen les condicions de sòl urbà. 2. Aquest Pla identifica els terrenys amb pendent superior al 20% en els seus plànols d’informació, mitjançant la cartografia oficial de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Article 33 Prevenció d’incendis El Pla director considera necessari prioritzar la política de prevenció d’incendis, sobretot en els àmbits que hagin estat declarats d’alt risc d’incendi. Per aquest motiu s’inclou al Capítol 8 de la memòria d’aquest Pla, el Programa d’espais agraris tallafoc, tot tenint en compte els treballs preparatoris del Pla general de política forestal, actualment en redacció per part del DMAH, i la legislació de prevenció dels incendis forestals vigent (actualment la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i el Decret 123/2005, de 14 de juny, que la desenvolupa). Article 34 Sòl de domini públic i servituds 1. El Pla director identifica, en els seus plànols d’ordenació, els elements sobre els que cal respectar les servituds fixades per la legislació sectorial vigent: - Domini públic hidràulic (zona de servitud: 5 m i de policia: 100 m). - Domini públic carreteres (edificació: 50/25; servitud: 25/8 m; afecció: 100/50/30 m, segons o aquella que estableixi la legislació sectorial de carreteres per a cada tipus de via). - Servitud línies elèctriques. - Camins ramaders (la part delimitada com a domini públic és, justament, l’amplada del camí, que pot variar de 20 a 75 m, així com les zones d’abeuratge i descans del bestiar). - Forest d’utilitat pública. 2. Així, cal precisar que també generen servituds els elements següents: - Jaciments arqueològics i àrees d’expectativa arqueològica (entorn de protecció amb un radi de 100 metres des del centre de la troballa).

TÍTOL III. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS CAPÍTOL QUART. MESURES DE GESTIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Capítol Quart. Mesures de gestió per al desenvolupament sostenible Article 35 Condicions generals 1. Totes aquelles actuacions que hagin d’executar-se en el sistema d’espais oberts d’aquest Pla, que puguin comportar un impacte ambiental negatiu, implicar riscos pel medi ambient o d’altres perjudicis anàlegs, i sempre que ho determini la legislació sectorial vigent, han d’efectuar una Avaluació de l’impacte ambiental que acompanyi el projecte corresponent, d’acord amb la legislació sectorial. 2. En qualsevol cas, han de complir les mesures de gestió per al desenvolupament sostenible establertes en els articles d’aquest Capítol. Article 36 Mesures correctores de l’erosió del sòl 1. Els moviments de terra estan sotmesos a l’obtenció de llicència municipal en tots els casos, tal com recull l’art.179 del TRLU. 2. En general, no s’autoritzaran les activitats que comportin erosió o alteració irreversible de la textura natural del sòl. 3. Cal obtenir el corresponent permís de rompuda per part de l’administració competent prèviament a la rompuda de terrenys qualificats cadastralment de forestal, pastures, matoll, mata baixa, i en general, aquells de naturalesa no agrícola. 4. Els moviments de terres que impliquin explanacions mitjançant desmantellament de marges, no podran superar un pendent final resultant del 15%. 5. Els moviments de terres per fer terrasses no podran originar ribes, desmunts o terraplens superiors a tres metres d’alçada i pendents superiors a 1H:1V. Tret dels moviments de terra amb finalitat agrícola, caldrà plantar i hidrosembrar, amb espècies autòctones, la superfície que separa les terrasses resultants, tret que s’estabilitzin amb pedra seca o escullera. 6. No podrà modificar-se la geometria de les vores ni eliminar-ne les franges de vegetació quan la finca es beneficiï d’ajudes vinculades a la preservació de la flora i la fauna o a la restauració del paisatge tradicional. Article 37 Actuacions per la conservació de la biodiversitat 1. Protecció de la flora, la fauna i els hàbitats naturals: a) Es protegeix la flora i la fauna autòctones segons la directiva 92/43 CEE i la seva modificació de 1997, referent a la conservació dels hàbitats naturals i la flora i la fauna silvestres, considerant-se com espais que necessiten un especial tractament tots aquells espais que continguin hàbitats catalogats (com a prioritaris o d’especial interès) per aquesta directiva, dins l’àmbit d’aquest Pla director. b) Els ajuntaments poden establir mesures de protecció de sectors territorials concrets del seu terme municipal on es trobin els enclavaments de vegetació singular i afavorir-ne la conservació i desenvolupament, si escau. 2. Manteniment dels marges del conreus:

TÍTOL III. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS CAPÍTOL QUART. MESURES DE GESTIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

a) Per la seva importància com a refugis de biodiversitat, cal procurar el manteniment de la vegetació i els arbres que apareixen en els marges dels conreus. En cas de necessitat de controlar el creixement de la vegetació es pot actuar sobre l’estrat herbaci i arbustiu mitjançant sega o desbrossada mecànica o manual. Els arbres autòctons dels marges de camins, conreus i xarxa de rec es protegeixen específicament. Quan quedin afectats per les obres de millora de les infraestructures, cal justificar la impossibilitat tècnica de mantenir-los, per obtenir la llicència municipal. b) Es recomana no cremar i/o aplicar productes herbicides als marges amb vegetació de les parcel·les. En cas de necessitat de controlar el creixement de la vegetació per afectar la productivitat del conreu es podrà eliminar selectivament mitjançant esbrossada manual o sega. En tot cas, sempre complint la legislació de prevenció dels incendis forestals vigent. 3. Tanques ramaderes: Han de garantir la permeabilitat per a la fauna no cinegètica. 4. Zones humides: a) Totes les obres o intervencions que s’efectuïn prop d’una zona humida, encara que aquesta no gaudeixi de figura de protecció específica, evitaran afectar la zona, ja sigui directament per ocupació física de la zona o alteració directa dels seus sistemes naturals, ja sigui de forma indirecta, a causa de l’abocament de qualsevol tipus de material en indrets propers a la seva perifèria, escolament de líquids o qualsevol altre motiu. b) A les zones humides incloses a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya els és d’aplicació la normativa sectorial específica. 5. Línies elèctriques En el cas de les línies aèries de transport elèctric d’alta tensió es col·locaran proteccions en les torres i els cables per evitar accidents a l’ornitofauna. Article 38 Actuacions per la conservació, protecció o millora de la qualitat del paisatge 1. Creuament de sòl rural per línies aèries o soterrades de transport de matèria i/o energia: En el cas d’haver de creuar el sòl rural per noves línies aèries o soterrades de transport de matèria o energia (línies elèctriques d’alta tensió, oleoductes, gasoductes, línies telefòniques, etc), aquestes es canalitzaran i s’ordenaran, sempre que sigui possible, conjuntament amb les existents, preveient corredors al llarg de les infraestructures de comunicació o per aquells terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística del territori, i sempre el més allunyades possible dels espais inclosos dins del tipus de sòl de protecció especial. El traçat de noves línies, l’adequació o el trasllat de les existents requereix la formulació de pla especial en el que es determini la seva necessitat, les alternatives de traçat amb la determinació del de menor impacte i les mesures correctores dels impactes ambientals i paisatgístics negatius que s’hi puguin produir. 2. Adequació paisatgística de les edificacions: a) Per aconseguir una major integració en el paisatge de les edificacions en sòl rural, caldrà realitzar un tractament de la vegetació integrador que disminueixi el seu impacte paisatgístic. Aquesta es realitzarà, preferentment, amb espècies vegetals autòctones. Les condicions de l’enjardinament o la restauració vegetal s’especificaran en el projecte de construcció, ampliació o reforma que es presenta per l’obtenció de la corresponent llicència. b) De forma general s’estableix que la tipologia, els materials i els sistemes constructius aparents han de ser els propis i coherents amb l’àmbit territorial on l’edificació estigui emplaçada. c) Les actuacions en sòl no urbanitzable es regularan d’acord amb allò establert als articles 6.2, 6.3, 6.4, 6.5 i les disposicions transitòries de les normes del PTP APiA.

TÍTOL III. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS CAPÍTOL CINQUÈ. REGULACIÓ DE LES CONSTRUCCIONS

Capítol Cinquè Regulació de les construccions Article 39 Disposicions generals 1. Les intervencions en el sistema d’espais oberts han d’assegurar el respecte a les condicions naturals i paisatgístiques de l’entorn, contemplar els imperatius derivats del principi d’ús racional dels recursos i complir les determinacions relatives a les condicions d’implantació i limitació en l’edificació i ús del sòl que comporten els elements bàsics del territori definits en aquest Pla director, i les determinacions específiques per a cada tipus de sòl. 2. Els usos i les edificacions admissibles en els espais oberts i els instruments i procediments per a la seva implantació es regeixen pel que determinen els articles 47 a 51 del TRLU i els articles 46 a 60 del RLU. 3. Les edificacions, existents o de nova construcció han de disposar d’elements de tractament de les aigües residuals. La no realització d’un sistema de depuració en les condicions especificades pels serveis tècnics municipals corresponents serà motiu de denegació de la llicència. 4. Per edificar en un terreny caldrà que l’accés al mateix es faci per un camí ja existent. Queda taxativament prohibida l’obertura de nous camins per a donar accés a parcel·les rústiques amb objecte d’edificar. 5. En absència de directrius de paisatge, les construccions en sòl no urbanitzable i les tanques de finca, parcel·la o recinte dins l’àmbit dels espais oberts compliran les condicions que s’estableixen en les disposicions transitòries primera i segona de les normes del PTP APiA, les quals seran d’obligat compliment de manera indefinida en aquells aspectes en què les directrius no estableixin una regulació alternativa. 6. En absència de directrius del paisatge, l’informe d’impacte i integració paisatgística que ha d’emetre l’òrgan competent en matèria de paisatge serà preceptiu en els casos que es fixen en la disposició transitòria tercera de les normes del PTP APiA. 7. D’acord amb l’article 46.4 del RLU, els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el deure de costejar i d’executar les obres i actuacions necessàries per donar compliment a les mesures correctores que s’estableixin en el pla especial urbanístic o en l’aprovació del projecte, així com el deure de complir les condicions de caràcter urbanístic que estableixi la llicència municipal, d’acord amb el què disposa l’article 59 del RLU. Article 40 Condicions generals de construcció, ampliació o reforma de magatzems 1. S’entén per magatzem aquella instal·lació destinada a emmagatzemar productes agrícoles, d’eines i màquines vinculades a una explotació agrícola, ramadera o forestal. Inclou també les basses de rec i els pous de captació d’aigua. 2. Els paràmetres i condicions generals d’aquestes edificacions s’estableixen a continuació, sense perjudici del compliment del que determina aquest Pla director urbanístic per a cadascun dels tipus de sòl i del que estableix la legislació sectorial vigent en cada cas: a) Només es permeten per a emmagatzemar eines del camp, maquinària, productes agrícoles i altres elements relacionats directament amb l’explotació agrícola, pecuària o forestal, i aquelles instal·lacions de caràcter familiar destinades a l’elaboració artesanal de productes derivats de la pròpia


explotació agrícola, pecuària o forestal, amb les condicions de l’article 48.1.c) del RLU i aquelles que donin servei a l’administració ambiental. b) S’hauran de justificar documentalment la necessitat, les dimensions i la ubicació de les edificacions en relació a l’explotació agrària. En tot cas, les noves edificacions així com les ampliacions o reformes de les existents han d’adequar-se a les condicions fixades al següent apartat. c) Les construccions seran de planta baixa amb una alçada màxima de 7,00 metres, excepte les instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària. En planta, l’edificació es disposarà en sentit longitudinal seguint la directriu plana de la corba de nivell, amb una dimensió màxima de 50 m. En el cas de voler ampliar aquesta dimensió major, caldrà produir una reculada de fondària mínima 1,00 m; la fondària, o dimensió contrapendent serà inferior a 25 m. d) En els llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i plantarà al llarg de les edificacions fileres d’arbres, d’una classe característica del lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 metres de longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció. e) La composició arquitectònica correspondrà al tipus tradicional del lloc. Les construccions tindran els materials, acabats i colors fixats amb caràcter general per al sòl urbà, de bona qualitat i adequats a l’entorn. Article 41 Regulació de les construccions ramaderes 1. S’entén per construccions ramaderes els allotjaments destinats a la cria i l’engreix de bestiar. 2. Les construccions ramaderes en sòl no urbanitzable, sense perjudici de les disposicions establertes a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció integral de l’administració ambiental i del que aquest Pla director urbanístic determini per a cada tipus de sòl, han de complir les següents condicions: a) Justificar el compliment de la legislació sectorial vigent vinculada a les explotacions i a la gestió de fems i purins: b) Justificar documentalment la necessitat, les dimensions i la ubicació de les edificacions en relació a l’explotació agrària. En tot cas, les noves edificacions així com les ampliacions o reformes de les existents han d’adequar-se a les condicions fixades al següent apartat. c) Les construccions seran de planta baixa amb una alçària màxima de 5,00 metres en carener, incrementada fins 7,00 metres per a explotacions de vaquí, oví, cabrum i equí. Les instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària podran excedir la del cos principal. La llargada no serà superior a 100 metres. Les edificacions seran de planta rectangular, volum simple, coberta a dues aigües i amb el tractament exterior comú a la resta d’edificacions existents en el sòl no urbanitzable de la vall. Cal situar les construccions en llocs assolellats i ventilats i, en tot cas, fora de la trajectòria dels vents dominants en el sentit dels nuclis habitats. d) En el llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i plantarà al llarg de les edificacions fileres d’arbres, d’una classe característica del lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 metres de longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció. e) En el cas de granges o bordes situades dins del PEIN s’extremaran les condicions d’integració paisatgística i ambiental, situant-les en els llocs de menor impacte, i construint-se amb composicions arquitectòniques que corresponguin al tipus tradicional del lloc, amb els materials, acabats i colors tradicionals.


Article 42 Noves edificacions o ampliacions d’existents destinades a habitatge rural 1. S’entén per habitatge rural aquell vinculat funcionalment de manera expressa a l’explotació agrícola o ramadera. 2. Els habitatges en el sistema d’espais oberts hauran de complir els requisits i condicions que determina l’article 50 del RLU i, en concret, les condicions següents: a) La consolidació, ampliació o construcció ha d’estar forçosament vinculada a una explotació agrícola, ramadera o forestal i, acreditar fefaentment aquest extrem. b) Per a la construcció de noves edificacions destinades a habitatge familiar s’ha d’acreditar, d’una banda, la preexistència de l’explotació agrícola o ramadera, que estigui configurada com a una unitat econòmica tant des del vessant de la legislació fiscal com de la sectorial o que formi part d’un conjunt integrat d’unitats econòmiques d’explotació, sota una direcció empresarial comuna i, d’altra banda, la necessitat de l’habitatge en relació a les funcions de vigilància, assistència o control derivades o exigides per les característiques de l’explotació i s’ha de destinar a residència habitual de la persona titular de l’explotació o de qui exerceixi les funcions esmentades. c) La consolidació, ampliació o construcció està condicionada a la inscripció registral de la indivisibilitat de la finca. En cas que la construcció es vinculi a la titularitat única de terrenys discontinus que formen una unitat orgànica, caldrà inscriure en el Registre de la Propietat la inedificabilitat de les altres parcel·les del conjunt. d) La finca mínima segons la legislació sectorial admesa en el sòl no urbanitzable és aquella que s’ajusta a les Unitats mínimes de conreu o a la Unitat mínima de Producció Forestal, establertes a l’annex del Decret de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre Unitats mínimes de conreu, i al Decret 35/1990, de 23 de gener, sobre Unitats mínimes forestals. Aquestes són les següents: - Unitat mínima de conreu en terreny de regadiu: 1,00 Ha. - Unitat mínima de conreu en terreny de secà: 4,50 Ha. - Unitat mínima forestal: 25 Ha. e) Cas que el planejament urbanístic general o el derivat estableixin una superfície de les unitats mínimes superiors a les abans esmentades, prevaldran les superfícies superiors. f) En les finques que compleixin la condició de finca mínima i tinguin un habitatge rural, podrà autoritzar-se, amb les condicions expressades a l’article 50.3 del RLU, l’ampliació de l’habitatge existent com a ampliació del programa familiar, sense segregar la finca original, sempre que es justifiqui per estrictes necessitats de l’explotació agrícola o ramadera i que el nou habitatge es configuri constituint un conjunt arquitectònic composat amb l’edificació preexistent, bé reformant cossos d’edificació annexes, o bé conformant un nou volum junt a l’actual. 3. Condicions de l’edificació: a) El sostre màxim serà de 300 m2 destinats a habitatge més 50 m2 per a construccions complementàries. b) L’edifici respondrà a les tipologies existents i tradicionals del lloc, amb els materials, acabats i colors tradicionals. c) Les edificacions es separaran més de 5,00 m dels límits de propietat. d) L’alçària màxima serà de 7,00 m corresponent a planta baixa, una planta pis i sotacoberta. e) Caldrà preveure i determinar en el projecte de l’edificació el corresponent sistema de captació d’aigua potable i de depuració d’aigües residuals.


Article 43 Catàleg de Masies i cases rurals 1. El Catàleg de masies i cases rurals municipal es regeix pel que determinen els articles 47 i 50 del TRLU i 55 i 58 del RLU 2. Aquest Pla potencia la reutilització del patrimoni edificat que quedi inclòs en el Catàleg de masies i cases rurals . El planejament municipal determinarà les condicions d’aquestes edificacions i el Catàleg de masies i cases rurals municipal especificarà els usos admesos (habitatge; hoteler; restauració; allotjament rural independent; equipament cultural; equipament de la natura) i les actuacions (restauració, rehabilitació i/o ampliació). 3. El Pla director urbanístic, atenent a criteris d’accessibilitat, sensibilitat, potencial turístic, dinamització econòmica de la comarca, i compatibilitat ambiental, recomana prioritzar les intervencions sobre les cases rurals que es trobin al llarg dels recorreguts de les Vies Verdes, Itineraris Patrimonials, i alguns Senders Paisatgístics, per davant d’altres que es trobin allunyades, on la reutilització vindrà condicionada per les dificultats del condicionament de l’accés que es requereixi. Article 44 Edificacions rurals. Inventari de bordes 1. El territori del Pallars Sobirà, de clara vocació agro-ramadera, conté un seguit d’edificacions rurals que han estat necessàries per a garantir el bon funcionament de la que fou una de les seves activitat s principals. Aquest Pla estableix com a fonamental la implantació o la represa d’activitats que permetin la recuperació de la integritat del territori. Amb aquest objectiu, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà determina la necessitat que s’elaborin inventaris de les bordes i altres edificacions rurals que, pel seu valor patrimonial, mereixin ser preservades. 2. El Pla director identifica, en els seus plànols d’ordenació, aquelles edificacions rurals que han estat localitzades a partir de la documentació topogràfica consultada. 3. En les edificacions rurals preexistents, com ara bordes i altres edificacions rurals que, pel seu valor patrimonial, mereixen ser preservades, es pot admetre, mitjançant la figura d’un pla especial que inventariï aquestes edificacions i assigni els usos i els condicionants pertinents, la implantació o la represa d’activitats rústiques, d’usos d’equipament turístic rural o d’elaboració i comercialització de productes artesanals o similars, sempre no residencial. 4. Fins que no s’aprovin aquests plans especials les edificacions que es localitzin en el sistema d’espais oberts seguiran les determinacions de l’article 2.14 del PTP APiA. 5. El Pla director urbanístic, atenent a criteris d’accessibilitat, sensibilitat, potencial turístic, dinamització econòmica de la comarca, i compatibilitat ambiental, recomana prioritzar les intervencions sobre les bordes que es trobin al llarg dels recorreguts de les Vies Verdes, Itineraris Patrimonials, i alguns Senders Paisatgístics, per davant d’altres que es trobin allunyades, on la reutilització vindrà condicionada per les dificultats del condicionament de l’accés que es requereixi. Article 45 Edificacions i instal·lacions vinculades a obres públiques 1. D’acord amb el que preveu l’apartat 6.d de l’article 47 del TRLU, es podran autoritzar en el sistema d’espais oberts les construccions i les instal·lacions vinculades a l’execució, manteniment i servei de les obres públiques.


2. En la sol·licitud de llicència de les edificacions i instal·lacions vinculades a l’execució de les obres públiques caldrà justificar la necessitat de les construccions o instal·lacions que es projectin, així com indicar les zones afectades i les mesures correctores previstes en ordre a preservar les condicions naturals, l’equilibri ecològic i els valors paisatgístics. No seran autoritzades aquestes instal·lacions si malgrat tot es considera que afecten greument algun d’aquests valors. 3. Les construccions que es projectin tindran l’escala, la forma i els colors que garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l’entorn. Article 46 Edificacions i instal·lacions d’interès públic 1. Solament poden autoritzar-se edificacions i instal·lacions d’interès públic, referenciades a l’apartat 4 de l’article 47 del TRLU, amb les condicions de l’article 47 del RLU i seguint el procediment previst a l’article 48 del TRLU, sempre i quan es compleixin, a més de les disposicions generals per al sistema d’espais oberts, les específiques de cada tipus de sòl, i les que es defineixen a continuació. 2. En la tramitació de l’autorització per a ubicar una construcció d’aquest tipus en el sistema d’espais oberts cal justificar, de forma expressa i motivada, les raons en què es basa la necessitat de situar la instal·lació en el medi rural en general, i en l’indret concret on es proposa la seva situació. 3. Per a les edificacions i les instal·lacions que en aplicació d’allò establert al TRLU es declarin d’interès públic, s’ha de redactar un pla especial o be aprovar el corresponent projecte d’acord amb el procediment previst a l’article 48 del TRLU i 57 RLU, que contempli, com a mínim, les següents determinacions: a) Justificar explícitament la inexistència de riscs per a les zones confrontants pel que fa als valors agrícoles, forestals, ecològics i paisatgístics. b) Definir les condicions formals i tècniques de la nova edificació i les mesures corresponents per tal d’assegurar l’aminorament de l’impacte i la integració ambiental de les instal·lacions c). Especificar l’ocupació màxima de l’edificació segons el tipus d’instal·lació i la distància mínima als límits de finca i als camins rurals que en cap cas podrà ser inferior a vint metres (20 m). d) Determinar que el sostre edificable no podrà ser superior a 1.000 m2 per ha. Ordenar i definir els accessos necessaris i instal·lacions complementàries que l’edificació i l’activitat proposada requereixi, així com les infraestructures i serveis necessaris per a la instal·lació i desenvolupament de l’activitat proposada. e). En la memòria del pla especial caldrà justificar l’interès públic de les actuacions que es proposin, la coherència de la sol·licitud amb l’àmbit on es situïn i amb les determinacions d’aquest Pla director pel tipus de sòl que es tracti, la justificació de la impossibilitat de la seva implantació en el sòl urbà i comprendrà un estudi econòmic-financer acreditatiu de les possibilitats reals d’execució i gestió de l’edificació i instal·lació proposada. f) S’exigirà també, si és necessari, l’adequació d’una infraestructura per a extinció d’incendis i d’altres mesures preventives o correctores en relació a l’entorn, complint en qualsevol cas sempre la normativa vigent de prevenció d’incendis forestals respecte la reserva de franges de protecció. g) Caldrà també incorporar un estudi d’avaluació de l’impacte de la construcció i instal·lació en el medi on es situï. 4. D’acord amb l’article 47.2 del RLU les actuacions específiques d’interès públic s’han d’implantar sobre la superfície de sòl que requereixi la seva funcionalitat, la qual serà susceptible de segregació, sempre que no doni lloc a una resta de finca matriu inferior a la unitat mínima de conreu o forestal. 5. En aquells casos en que s’autoritzin edificacions i instal·lacions d’interès públic, l’ajuntament corresponent pot exigir el compliment d’aquelles condicions necessàries per a garantir la restitució del sòl afectat per l’actuació, en el supòsit que l’activitat autoritzada finalitzi, d’acord amb l’article 59 del RLU.


Article 47 Estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària 1. S’admet, amb les condicions de l’article 52 del RLU, la instal·lació de noves estacions de subministrament de carburants i prestació d’altres serveis a la xarxa viària dins de l’àrea d’afecció de carreteres, en els espais següents: - C-13 o Eix del Pallars. - C-28 d’Esterri al Port de la Bonaigua. - N-260, o Eix Pirinenc. - LV 5223, de C-147 a Llessui. - LV 5004, de C-147 a Espot. - L-504, de C-147 a Tavascan. - L-510, de L-504 a Àreu. 2. El projecte constructiu d’aquestes instal·lacions ha de contemplar específicament les mesures de prevenció de la contaminació lumínica en horari nocturn, així com d’adequació paisatgística per les parts posterior i lateral de l’activitat, amb pantalla vegetal arbrada densa, amb espècies autòctones.

TÍTOL III. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS CAPÍTOL SISÈ. REGULACIÓ GENERAL DELS USOS EN EL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

Capítol sisè. Regulació general dels usos en el sistema d’espais oberts Article 48 Regulació general dels usos 1. Sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística i la normativa sectorial, la implantació d’actuacions que aporten valor als espais oberts, pel fet d’estar associades a la gestió i millora del territori rural, com és el cas de les edificacions i instal·lacions pròpies de l’agricultura a cel obert, la ramaderia i la silvicultura extensives, el turisme rural, les instal·lacions i edificacions per a la protecció i valorització del medi natural i d’altres assimilables és admissible en tots els espais oberts, excepte en els areals que estan subjectes al que determina l’article 25 d’acord amb les condicions que estableixen els articles 2.6 i 2.8 de les Normes del PTP APiA. Quan s’ubiquin en sòl de protecció especial o territorial, han d’ajustar-se a la parcel·lació i la morfologia de l’espai. 2. Sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística i la normativa sectorial, la implantació d’equipaments i instal·lacions d’interès públic que han de situar-se en el medi rural o que la llei permeti que s’hi situïn com ara depuradores, plantes de tractament de residus, parcs solars, parcs eòlics i d’altres equipaments assimilables és admissible en tots els espais oberts, excepte en els areals, regulats a l’article 25, d’acord amb les condicions que estableixen els articles 2.6 i 2.8 de les Normes del PTP APiA. Quan s’ubiquin en sòl de protecció especial o territorial han d’ajustar-se a la parcel·lació i la morfologia de l’espai. En la seva autorització, cal considerar la possibilitat que s’ubiquin en sòl de protecció preventiva i la preferència de reutilització d’edificacions existents. 3. Sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística i la normativa sectorial, la implantació d’actuacions que no aporten valor als espais oberts, perquè no contribueixen a la gestió i millora del territori no urbanitzat, natural o agrari, ja que aquest els proporciona únicament un espai d’ubicació i, per tant, les edificacions són sovint assimilables a les d’ús industrial, com és el cas de les edificacions per agricultura intensiva i les granges, no poden ubicar-se en sòl de protecció especial si, tot i complir les condicions que estableix l’article 2.6 de les Normes del PTP APiA, hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció preventiva o territorial. No s’autoritzaran noves edificacions en sòl de protecció especial si existeixen alternatives de reutilització d’edificacions existents en desús. 4. Sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística, la normativa sectorial i les regulacions de l’article 2.8 de les Normes del PTP APiA, la implantació d’actuacions que no aporten valor als espais oberts esmentades en el punt anterior són d’autorització restringida en el sòl que ha estat assenyalat com de protecció territorial per raons paisatgístiques, identitàries o d’estructuració territorial. Serà un argument favorable a la seva autorització el fet que formi part d’una explotació agrària extensiva de superfície gran i es vetllarà especialment la seva integració paisatgística. En la seva autorització, cal considerar la possibilitat que s’ubiquin en sòl de protecció preventiva i la preferència de reutilització d’edificacions existents.

TÍTOL IV. SISTEMA D’ASSENTAMENTS CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

Títol IV Sistema d’assentaments Capítol primer Disposicions generals Article 49 Definició, objectius i tipus de directrius i determinacions 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà reconeix com a sistema d’assentaments els nuclis de població existents dins del seu àmbit territorial i estableix directrius i determinacions en el marc d’objectius i àmbits d’actuació que s’assenyalen en el punt dos de l’article 1. 2. El Pla estableix les següents determinacions concretes: a) Precisions a les estratègies de desenvolupament urbanístic del PTP APiA. b) Directrius i determinacions en sòl urbà: Consolidació i rehabilitació. Sòl urbà a redefinir. Recuperació de nuclis.

c) Determinacions sobre les edificacions. d) Directrius i determinacions en sòl urbanitzable: Sòl urbanitzable a mantenir. Sòl urbanitzable subjecte a modificacions. Sòl urbanitzable a desclassificar.

e) Directrius i determinacions en sòl no urbanitzable: Edificacions rurals. Inventari de bordes. Catàleg d’habitatges rurals.

f) Àmbits d’ordenació urbanística especial: Sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal. Activitats extractives: Canteres i llosseres. Àmbits urbanístics de projecte específic.

Article 50 Planejament urbanístic general vigent 1. Els àmbits dels nuclis i àrees urbanes i de les àrees especialitzades assenyalats en els plànols d’ordenació comprenen el sòl urbà i urbanitzable previstos en el planejament urbanístic vigent, d’acord amb la informació disponible en el moment de la redacció del Pla director. En tot cas, preval l’àmbit que realment estigui classificat com a sòl urbà i sòl urbanitzable en el moment de l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà. 2. El Pla afecta les expectatives del planejament vigent pel que fa al sòl urbà i urbanitzable en aquells casos en que s’assenyala, de forma expressa, la modificació o la desclassificació total o parcial de determinades peces de sòl. 3. Les directrius i les determinacions que s’estableixen per a cada àrea han d’ésser tingudes en compte com a referències vinculants en les revisions dels plans urbanístics, en les modificacions d’aquests que


afecten les superfícies de sòl urbà o urbanitzable i en la consideració de l’oportunitat de desenvolupar sectors de sòl urbanitzable. Article 51 Efectivitat del superior nivell de protecció establert pel planejament urbanístic general envers el sòl abastat pel Pla director D’acord amb els objectius i contingut d’aquest Pla, el planejament urbanístic, general i derivat, que es formuli ha de concretar i desenvolupar les directrius i les determinacions sobre l’ordenació dels usos i activitats admesos per aquest Pla, atenent a les característiques concretes de cada nucli o municipi, i pot establir normes més restrictives respecte a les determinades per aquest Pla. Article 52 Determinacions específiques per al nucli de Sort 1. Per als sectors de sòl urbanitzable no aprovats definitivament, el Pla estableix la determinació de la seva modificació per tal d’optimitzar el sòl i incrementar la seva edificabilitat. La regulació urbanística d’aquests sectors, així com les condicions d’ordenació proposades, s’estableixen a les Fitxes normatives específiques d’aquesta Normativa. 2. Per a la revisió del planejament urbanístic general s’estableix la determinació de mantenir un mínim de sòl per a extensió urbana del 100% respecte a l’àrea urbana existent en el moment de l’aprovació d’aquest Pla. L’àrea urbana existent es calcularà d’acord amb allò que estableix l’article 58 d’aquest Pla. 3. El Pla director recomana l’ampliació del polígon d’actuació Els Salancons per tal de constituir un Sector d’Activitat Econòmica (SAE) d’interès supramunicipal, sempre que l’ACA ho autoritzi. Així mateix, condiciona la localització d’un nou SAE a la Bastida de Sort al trasllat previ o a la bona resolució dels usos i edificacions veïnes existents. Article 53 Determinacions específiques per al nucli de Rialp 1. Per als sectors de sòl urbanitzable aprovats definitivament, però no executats, el Pla estableix les determinacions següents: a) La modificació dels dos sectors de sòl urbanitzable situats al sud del nucli (SUI-6a, SUI-6b) unificant-los en un de sòl que situï les edificacions a ponent de la carretera i alliberi per a sòls públics destinats a equipaments i espais lliures els situats a llevant. b) La modificació de la ordenació dels tres sectors de sòl urbanitzable situats al nord del municipi (SUI-1 P2, SUI-1B, SUI-P1), per tal d’aconseguir la construcció de part del passeig del riu i del Parc territorial de ribera. La regulació urbanística d’aquests sectors, així com les condicions d’ordenació proposades, s’estableixen a les Fitxes normatives específiques d’aquesta Normativa. 2. El Pla director recomana la localització d’un Sector d’Activitat Econòmica (SAE) d’interès supramunicipal al nord del nucli. Article 54 Gradualitat i continuïtat en l’extensió de l’àrea urbana existent


1. Per tal que el desenvolupament urbanístic de l’àrea urbana mantingui, en tot moment, les condicions de proporció i coherència amb el nucli existent que es deriven dels objectius del Pla, s’estableixen en aquest article un límit màxim de superfície de sòl d’extensió en execució en relació a la realitat física del nucli o àrea urbana existent. Aquest article no és d’aplicació als sectors de sòl urbanitzable subjectes a modificacions relacionats als articles 52, 53 i 68 d’aquesta normativa ni a l’àmbit de Súper Espot, al terme municipal d’Espot. 2. El límit màxim que estableix aquest article no és d’aplicació en aquells nuclis en què el sòl d’extensió previst en el planejament no sigui superior al que resulta d’aplicar les condicions de l’estratègia de desenvolupament urbanístic establerta pel PTP APiA. Tampoc s’aplicaran quan l’extensió estigui motivada per la implantació d’un equipament d’interès públic o un establiment hoteler amb el ben entès que, en qualsevol cas, serà exigible una integració paisatgística amb l’assentament existent. 3. Als efectes d’aquest article, el sòl d’extensió de l’àrea urbana existent comprèn els sectors de sòl urbanitzable i el sòl urbà no consolidat que estigui en disposició de ser desenvolupat per no contenir edificacions i usos de difícil desplaçament. Així mateix, el sòl d’extensió en execució comprèn el que té planejament parcial o de millora urbana aprovat definitivament i no té llicències d’edificació concedides que abastin el 50% de la superfície de solars. 4. En aquells nuclis en què el planejament aprovat prevegi una superfície de sòl d’extensió de l’àrea urbana existent superior a les que resultaria de l’aplicació de les condicions de l’estratègia de desenvolupament urbanístic establerta pel PTP APiA, el sòl d’extensió en execució no sobrepassarà, en cap moment, la superfície equivalent al 50% del sòl urbà consolidat o urbanitzat del nucli ni contindrà un nombre d’habitatges superior al 50% dels habitatges existents al nucli en el moment de l’aprovació d’aquest Pla director. L’ajuntament pot prioritzar aquells sectors que, de forma motivada, consideri de major interès públic. 5. Quan, com resultat de planejament derivat aprovat amb anterioritat a l’aprovació definitiva del Pla director, hi hagi en el nucli sòl d’extensió en execució, la seva superfície es tindrà en compte als efectes de la limitació que estableix aquest article. 6. En cas de sectors de major superfície previstos en el planejament aprovat que no fos aconsellable dividir per motius d’interès públic (racionalitat de l’ordenació, cessions de sòl,...) la urbanització es fraccionarà en diferents polígons d’execució successiva i es comptabilitzarà només com a sòl d’extensió en execució el del polígon que s’executa per tal de complir, en tot moment, el màxim que estableix aquest article. 7. L’ajuntament, a través dels instruments de gestió que proporciona la legislació urbanística vetllarà perquè no es produeixin perjudicis a terceres persones motivats per l’incompliment greu dels terminis d’execució establerts en el planejament derivat de sectors d’extensió. 8. No es podran desenvolupar sectors o polígons que no estiguin en continuïtat amb el sòl consolidat o urbanitzat del nucli. Article 55 Determinacions específiques per a la reserva mínima d’habitatge protegit 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix que els municipis hauran de vetllar perquè l’habitatge que gaudeixi d’alguna mena de protecció no és concentri només al fons de vall i es distribueixi raonablement per les valls laterals i el conjunt de nuclis. 2. El planejament general contindrà les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d’accés a l’habitatge, d’acord amb les necessitats detectades en la memòria social, i justificarà que el


sòl destinat a la construcció d’habitatge assequible es distribueix pel màxim nombre de nuclis del municipi. Article 56 Aplicació per part del planejament urbanístic de l’estratègia de Millora i compleció prevista pel PTP APiA 1. En els nuclis històrics per als quals el PTP APiA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, és sempre possible una certa extensió del nucli; un creixement orgànic, com a poble. 2. Les extensions dels nuclis que es proposin en els pla d’ordenació urbanística municipal només es poden classificar com a sòl urbà i han de tenir una ordenació precisa de l’edificació definida en el mateix pla. 3. Aquestes ordenacions poden ser constitutives de polígons d’actuació quan calgui algun procés de reparcel·lació per a la cessió del carrer o algun element públic. 4. L’ordenació precisa que estableixi el pla d’ordenació urbanística municipal té com a criteri prevalent la integració morfològica i paisatgística en el nucli existent. Tanmateix aquesta ordenació pot modificar-se mitjançant un Pla de millora urbana si esdevingués convenient sense disminuir el grau d’integració morfològica i paisatgística de l’ordenació anterior. Article 57 Aplicació per part del planejament urbanístic de l’estratègia de desenvolupament urbanístic de reequilibri prevista pel PTP APiA Quan es tracti de nuclis de petita dimensió i, per aquest motiu, les dades estadístiques per al càlcul de les necessitats de reequilibri siguin poc representatives i no puguin ser utilitzades de manera fiable, el planejament urbanístic pot assimilar l’estratègia de desenvolupament urbanístic de reequilibri amb la de creixement moderat. Article 58 Aplicació per part del planejament urbanístic del mecanisme de càlcul de la superfície de l’extensió urbana admissible en les estratègies de creixement mitjà i moderat previstes pel PTP APiA quan es tracti de nuclis petits. 1. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal pot proposar és orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques: Moderat: E= (30/100)*A*f Mitjà: E=(60/100)*A E: superfície de l’extensió urbana admissible A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió 2. La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) s’ha de determinar de la manera següent: s’ha d’incloure tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del PTP APiA, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, incloent tota la superfície viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que estan incloses per PTP APiA en els àmbits dels “nuclis històrics i les seves extensions” assenyalats en els Plànols d’ordenació. En cas que les trames considerades estiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o


per tractar-se d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considera que forma també part de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul, amb els següents límits: a) No ha d’incrementar en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul. b) Es comptabilitza només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta. 3. En el càlcul per proporcionalitat de l’extensió admissible en l’estratègia de creixement moderat, s’ha d’aplicar a les superfícies de càlcul iguals o inferiors a 50 Ha. un factor de correcció que s’obtindrà de l’aplicació de l’expressió alfanumèrica següent. f=(18+A-0,005*A²)/A+5 A: superfície de càlcul en Ha. El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 Ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 Ha. 4. Quan el municipi no tingui cap àrea diferenciada destinada a activitat industrial, ja sigui formant part de l’àrea urbana principal o separada d’aquesta, o quan l’àrea industrial existeixi, però hagi exhaurit o estigui en vies d’exhaurir la disponibilitat de sòl per acollir noves edificacions, es pot augmentar la superfície de sòl d’extensió resultant de l’aplicació de les condicions establertes pels apartats 2, 3 i 4 d’aquest article, en un 25% de la seva superfície amb destí a àrea específica d’activitat industrial. La superfície de sòl pendent d’ocupar en un àrea industrial existent disminueix la superfície resultant de l’aplicació del percentatge assenyalat. La nova àrea per a activitat industrial s’ha de situar en continuïtat amb la resta de teixits d’extensió, tanmateix per raons topogràfiques, paisatgístiques o d’ordenació, pot disposar-se separada, però ben articulada, amb la resta de teixits mitjançant algun espai urbà o periurbà o algun element d’infraestructura o com a extensió d’un àrea especialitzada existent que el PTP APiA no hagi assenyalat específicament com no extensible. Article 59 Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà incorpora, en forma d’annex, un guió de Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu amb l’objectiu de regular les edificacions i adaptar-les a les condicions històrico-ambientals de l’entorn físic i geogràfic en el que s’insereixen. Aquest document ha de servir de guia metodològica a tenir en compte en la revisió o redacció del planejament urbanístic general i derivat dels municipis, el qual l’haurà d’adaptar-la a la realitat de cada nucli.

TÍTOL IV. SISTEMA D’ASSENTAMENTS CAPÍTOL SEGON. DIRECTRIUS I DETERMINACIONS EN SÒL URBÀ

Capítol segon Directrius i determinacions en sòl urbà Article 60 Concepte 1. Constitueixen el sòl urbà, d’acord amb la definició de l’article 26 del TRLU, aquells terrenys que el planejament urbanístic municipal ha inclòs de forma expressa en aquesta classe de sòl o be aquells que, en execució del planejament urbanístic derivat han assolit el grau d’urbanització que aquest determina. 2. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix, sobre el sòl urbà, les directrius i determinacions següents: a) Consolidació i rehabilitació: Sòl urbà a delimitar. Àmbits subjectes a modificacions.

b) Sòl urbà a redefinir: Redefinició del límit de sòl urbà.

c) Recuperació de nuclis. Article 61 Consolidació i rehabilitació 1. S’estableix la directriu de consolidació i rehabilitació per aquells nuclis que considera necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica de la comarca, sota el principi del desenvolupament urbanístic sostenible definit a l’article 3 del TRLU i a la Memòria de l’ordenació d’aquest Pla. El Pla identifica aquests nuclis en els plànols d’ordenació. 2. L’objectiu d’aquesta directriu és la recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, a la segona residència de reutilització i, també, als serveis turístics de qualitat i petita escala. 3. D’acord amb aquesta directiu, el pla d’ordenació urbanística municipal corresponent s’ha de centrar en el manteniment, reconstrucció i millora de les trames urbanes existents amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc. Tanmateix, el POUM pot determinar, mitjançant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà en aquestes àrees, extensions encaminades a la compleció de l’assentament, la regularització de la franja perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element d’activitat econòmica o equipament. 4. Les extensions dels nuclis que es proposin en els plans d’ordenació urbanística municipals només es poden classificar com a sòl urbà i han de tenir una ordenació precisa de l’edificació definida en el mateix pla. Aquestes ordenacions poden ser constitutives de polígons d’actuació quan calgui algun procés de reparcel·lació per a la cessió del carrer o algun element públic. L’ordenació precisa que estableixi el POUM ha de tenir com a criteri prevalent la integració morfològica i paisatgística en el nucli existent. Tanmateix, aquesta ordenació pot modificar-se mitjançant un pla de millora urbana si esdevingués convenient, sense disminuir el grau d’integració morfològica i paisatgística de l’ordenació anterior. 5. Per a aquests nuclis es mantenen els objectius, condicions d’ordenació, edificació, ús i gestió que fixa el planejament general municipal respectiu. Per aquells que, en el moment de la redacció


d’aquest Pla, no tenen delimitat el seu règim de sòl, s’estableix la directriu especificada en l’article següent. Per als casos d’àmbits en sòl urbà no consolidat que entren en contradicció amb els principis del desenvolupament urbanístic sostenible i el planejament territorial s’estableixen determinacions concretes que s’especifiquen en aquesta Normativa. 6. El Pla subjecta a les determinacions d’aquest article la totalitat de nuclis per als que el PTP APiA fixa l’estratègia de millora i compleció i afegeix els petits nuclis següents per als quals el PTP APiA no establia estratègia:

Baix Pallars : Balestui, Bresca, Capestany, Enseu, Mentui, Useu.

Farrera: Alendo, Glorieta, Mallolís.

Llavorsí: Romadriu. Article 62 Sòl urbà a delimitar 1. S’estableix la directriu de delimitar el sòl urbà per aquells nuclis que, complint els criteris establerts en l’article anterior, no tenen efectuada encara la seva delimitació de sòl en el moment de la redacció d’aquest Pla. Aquests nuclis, que s’identifiquen en els plànols d’ordenació i es justifiquen en la Memòria de l’ordenació del Pla, són els següents:

Alins : Norís i Tor.

Baix Pallars: Baén, Balestui, Bresca, Bretui, Capestany, Enseu, Mentui, Montcortès, Pujol, Sellui, Useu, Peramea i Gerri de la Sal.

Esterri de Cardós: Esterri de Cardós, Arròs de Cardós, Benante i Ginestarre.

Farrera: Alendo, Burg, Farrera, Glorieta, Mallolís i Montesclado.

Llavorsí: Romadriu.

Sort: Altron, la Bastida de Sort, Bernui, Bressui, Enviny, Llarvén, Montardit de Baix, Montardit de Dalt, Pujal i Sorre.

2. El planejament municipal ha de fixar el límit del seu sòl urbà, d’acord amb el concepte definit a l’article 26 del TRLU. Article 63 Àmbits subjectes a modificacions 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà identifica àmbits de sòl urbà no consolidat que entren en contradicció amb els principis del desenvolupament urbanístic sostenible i el planejament territorial els quals insta a modificar. Aquests àmbits, que s’identifiquen en els plànols d’ordenació i es justifiquen en la Memòria de l’ordenació del Pla, són els següents:

UA 1 Isil (València d’Àneu).

Central elèctrica (Llavorsí).

Super Espot (Espot). 2. El planejament municipal ha de modificar les seves condicions actuals d’acord amb el que s’estableix a les Fitxes normatives específiques d’aquesta Normativa. Article 64 Sòl urbà a redefinir


El Pla director estableix l’exigència de redefinir el sòl urbà en aquells nuclis que considera que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat. Aquests nuclis, que s’identifiquen en els plànols d’ordenació i es justifiquen en la Memòria de l’ordenació del Pla, són els següents:

La Guingueta d’Àneu: Berrós Jussà, Burgo, Cerbi, Escart, Estaron, Gavàs, Jou, Llavorre i Unarre.

Soriguera: Arcalís, Escós, Estac, Malmercat i Saverneda.

Espot: Súper Espot. 2. El planejament municipal ha d’ajustar la delimitació de sòl urbà, d’acord amb el concepte definit a l’article 26 del TRLU i els sòls lliures d’edificació s’han d’incorporar a l’areal del seu entorn. Article 65 Recuperació de nuclis 1. El Pla director admet la recuperació de determinats nuclis deshabitats i amb les condicions que estableix en aquesta normativa. Aquests nuclis, que s’identifiquen en els plànols d’ordenació i es justifiquen en la Memòria de l’ordenació del Pla, són els següents:

Alt Àneu: Àrreu.

Baix Pallars: Ancs, Buseu, Peracalç, Sant Sebastià de Buseu, Solduga i Espluga.

La Guingueta d’Àneu: Berrós Sobirà i Dorve.

Llavorsí: Sant Romà de Tavèrnoles.

Soriguera: Freixe.

Sort: Castellviny. 2. La recuperació d’aquests nuclis exigeix la delimitació d’un àmbit que incorpori la totalitat del nucli i fixi els deures dels propietaris del sòl inclòs. Aquests deures hauran de ser equivalents als fixats pels articles 44 i 45 del TRLU i inclouran, expressament, l’execució dels serveis urbans adequats al caràcter del nucli (accessibilitat, xarxa d’aigua potable, xarxa elèctrica, sistemes de tractament de residus sòlids, depuració...). Si escau, poden articular-se àmbits discontinus de planejament. 3. Els nuclis no inclosos en aquest llistat que estiguin deshabitats en el moment d’aprovació definitiva d’aquest Pla o els que es despoblin en el futur podran acollir-se a aquesta directriu, amb la conformitat de l’ajuntament. També podran ser recuperats i incorporats al sòl urbà si esdevenen una polaritat turística de les que preveu l’apartat 6 de l’article 5.4 del PTP APiA i el promotor finança tots els serveis urbans i accessos que l’actuació requereixi.

TÍTOL IV. SISTEMA D’ASSENTAMENTS CAPÍTOL TERCER. DIRECTRIUS I DETERMINACIONS EN SÒL URBANITZABLE

Capítol tercer Directrius i determinacions en sòl urbanitzable Article 66 Definició i tipus. Categories 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix sobre determinats sectors de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat directrius i determinacions concretes que s’especifiquen en aquest capítol, a fi de donar compliment als principis del desenvolupament urbanístic sostenible i de l’ordenació territorial. Aquests sectors, que s’identifiquen en els plànols d’ordenació i es justifiquen en la Memòria de l’ordenació del Pla, són els següents:

Municipi Nucli Ord Núm Ús Nom sector Sort Sort 1 PP1 Residencial El Torrentill

2 PP2 Residencial El Castell 3 PP3 Residencial La Solana 4 PP4 Residencial Ampliació Borda del Paisan 5 PP5 Industrial La Gissera Llessui 6 SAU 1 Residencial SAU Llessui Seurí 7 SAU 1 Residencial SAU Seurí 1 8 SAU 2 Residencial SAU Seurí 2 9 SAU 3 Residencial SAU Seurí 3

Rialp Beraní 10 SUI2P1 Residencial Beraní 1

11 SUI2P2 Residencial Beraní 2

Caregue 12 SUI2P1 Residencial Caregue 1 13 SUI2P2 Residencial Caregue 2 Escàs 14 SUI2P2 Residencial Escàs Rialp 15 SUI1P1 Residencial Rialp 1 16 SUI1P2 Residencial Rialp 2 17 SUI3 Residencial Baürsos Rodés 18 SUI2P1 Residencial Rodés Roní 19 SUI2P1 Residencial Roní 1 20 SUI2P2 Residencial Roní 2 Surp 21 SUI2P1 Residencial Surp 1 22 SUI2P2 Residencial Surp 2 Sant Miquel 23 SUI4 Residencial Sant Miquel Tírvia Tírvia 24 SAUT1 Residencial SAU Tírvia 1

25 SAUT2 Residencial SAU Tírvia 2 Vall de Cardós Ainet 26 SAUAI1 Residencial SAU Ainet 1

27 SAUAI2 Residencial SAU Ainet 2 Anàs 28 SAUAN1 Residencial SAU Anàs 1

Bonestarre 29 SAUB1 Residencial SAU Bonestarre 1

Estaon 30 SAUE1 Residencial SAU Estaon 1

Lladrós 31 SAULL1 Residencial SAU Lladrós 1

Ribera 32 SAUR1 Industrial SAU Ribera de Cardós 1 Ribera 33 SAUR2 Residencial SAU Ribera de Cardós 2 Ribera 34 SAUR3 Residencial SAU Ribera de Cardós 3 Ribera 35 SAUR4 Residencial SAU Ribera de Cardós 4 Ribera 36 SAUR5 Residencial SAU Ribera de Cardós 5

Surri 37 SAUS1 Residencial SAU Surri 1

Lladorre Tavascan 38 SUD-1 Residencial SUD 1 de Tavascan

Llavorsí Llavorsí 39 SAU 1 Residencial SAU 1 Llavorsí

Espot Espot 40 PP1 Residencial Pla parcial 1

Espot 41 PP2 Residencial Pla parcial 2 Espot 42 PP3 Residencial Pla parcial 3


Espot 43 PP4 Residencial Pla parcial 4

Esterri d’Àneu Esterri 44 Residencial SAU1-Subsector 2

Esterri 45 Residencial SAU1-Subsector 1 polígon E

Alt Àneu Borén 46 SAUB1 Residencial SAU Boren1

Sorpe 47 SAUSO2 Residencial SAU Sorpe 2 València 48 SAUVA1 Residencial SAU València d’Àneu 1a València 49 SAUVA1 Residencial SAU València d’Àneu 1b València 50 SAUVA2 Residencial SAU València d’Àneu 2 València 51 SAUVA3 Residencial SAU València d’Àneu 3 La Colònia 52 Residencial SAU La Colònia Isavarre 53 SAUISA1 Residencial SAU Isavarre 1

2. En base a la seva situació, possibilitats de desenvolupament sostenible i relació amb el nucli existent i el seu entorn, el Pla director estableix, per aquests sectors de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat, les següents determinacions: a) Sòl urbanitzable no afectat. b) Sòl urbanitzable subjecte a modificacions. c) Sòl urbanitzable a desclassificar. 3. El Pla director identifica els sectors de sòl urbanitzable existents en els plànols d’ordenació a escala 1:20.000 i 1:10.000. Article 67 Sòl urbanitzable no afectat 1. Per aquells sectors en els quals el Pla director no estableix cap determinació de modificació ni de desclassificació, es mantenen els objectius, condicions d’ordenació, edificació, ús i gestió que fixa el planejament general municipal respectiu sens perjudici de l’aplicació, quan s’escaigui, de les disposicions relatives a la gradualitat en l’extensió de l’àrea urbana existent contingudes en l’article 54 d’aquestes normes. Per al seu desenvolupament però, hauran de justificar que es compleixen les condicions de gradualitat i continuïtat establertes a l’article 54 d’aquesta Normativa. 2. Per aquells municipis que tenen un o varis nuclis en el que la superfície de sòl urbanitzable que disposen actualment presenta desajustos significatius respecte el possible sòl d’extensió que resultaria d’aplicar l’estratègia de desenvolupament assignada pel PTP APiA i amb l’objectiu de mantenir les condicions de proporció i coherència amb els assentaments existents, es recomana l’adaptació del planejament general. Aquesta directriu es considera especialment necessària per als municipis següents: Alt Àneu. Espot. Vall de Cardós. Tírvia.

Article 68 Sòl urbanitzable subjecte a modificacions 1. Per a aquells sectors que podrien aprofitar millor les seves potencialitats d’acord amb els principis del desenvolupament urbanístic sostenible i les estratègies de l’ordenació territorial, el Pla estableix directrius i condicions específiques per al seu desenvolupament. Aquests sectors són:

Municipi Nucli Ord Núm Ús Nom sector Sort Sort 5 PP5 Industrial La Gissera Llessuí 6 Residencial SAU Llessuí


Rialp Roní 19 SUI2P1 Residencial Roní 1 Roní 20 SUI2P2 Residencial Roní 2

Llavorsí Llavorsí 39 SAU 1 Residencial SAU Llavorsí

2. Els plans parcials urbanístics que desenvolupin els sectors relacionats en el punt anterior han de respectar les determinacions específiques recollides a les Fitxes normatives específiques d’aquesta Normativa. 3. Les determinacions d’aquest Pla director s’han d’incorporar al planejament urbanístic general i/o derivat, i han de ser observades per aquests, sense perjudici de llur immediata aplicació, d’acord amb la Disposició addicional primera d’aquesta Normativa. Article 69 Sòl urbanitzable a desclassificar 1. El Pla director estableix la incompatibilitat amb els seus objectius de la transformació i desenvolupament urbà els terrenys integrats en els sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat que s’identifiquen als plànols d’ordenació i es relacionen a continuació:

Municipi Nucli Ord Núm Ús Nom sector Sort Seurí 7 SAU 1 Residencial SAU Seurí 1 Seurí 8 SAU 2 Residencial SAU Seurí 2 Seurí 9 SAU 3 Residencial SAU Seurí 3 Rialp Beraní 10 SUI2P1 Residencial Beraní 1

Beraní 11 SUI2P2 Residencial Beraní 2 Caregue 12 SUI2P1 Residencial Caregue 1 Caregue 13 SUI2P2 Residencial Caregue 2 Escàs 14 SUI2P2 Residencial Escàs Rialp 17 SUI3 Residencial Baürsos Rodés 18 SUI2P1 Residencial Rodés Surp 21 SUI2P2 Residencial Surp Surp 22 SUI2P2 Residencial Surp Rialp 23 SUI4 Residencial Sant Miquel

2. Aquests terrenys han de ser classificats pel planejament general urbanístic municipal com a sòl no urbanitzable, i qualificats com a sistema d’espais oberts i s’han d’integrar al tipus de sòl no urbanitzable immediat definit per aquest Pla, sens perjudici del que s’estableix al punt 4 d’aquest article. 3. Les determinacions d’aquest Pla director s’han d’incorporar al planejament urbanístic general i/o derivat, i han de ser observades per aquests, sense perjudici de llur immediata aplicació, d’acord amb la Disposició addicional primera d’aquesta Normativa. 4. En els processos de desclasificació, mitjançant modificació o revisió del planejament urbanístic municipal dels sectors de sol urbanitzable de Seurí, Beraní, Caregue, Rodés i Surp es pot determinar, en el sentit que estableix l’article 3.15 del PTP APiA i en la part del sector confrontant amb el sol urbà, aprofitaments a reparcel·lar entre els propietaris del sector amb les següents condicions i limitacions: a) L’edificabilitat no excedirà de 100m2 de sostre per cada 2.500m2 de sol del sector. b) L’edificabilitat s’ordenarà en la modificació o revisió del planejament urbanístic municipal, en coherència amb la morfologia del nucli i d’acord amb el què estableixen els articles 3.10 i 3.14 del PTAPiA. Les tipologies edificatòries s’ajustaran a les existents al nucli urbà i la seva implantació serà el


màxim d’eficient en el consum de sòl, és a dir, amb el mínim de parcel·la o solar. En tot cas, com a criteri orientatiu, es recomana no superar en extensió el 15% de la superfície de sòl consolidat del nucli. c) L’àrea ocupada per l’edificabilitat i els espais públics de cessió exigibles, en funció d’aquesta, seran constitutius d’un polígon d’actuació que queda exclòs de l’àmbit de desclasificació, als efectes de costejament de les obres d’urbanització i dotació dels serveis necessaris. d) Els compromisos es formalitzaran en un conveni entre l’ajuntament i els propietaris, el qual es podrà condicionar a majors cessions de sol per a espais lliures –fins el límit de la resta del sector- si es justifiquen per l’interès públic. e) El procés reparcel·latori podrà comportar reajustaments dels límits de les propietats de sol no urbanitzable que hagin de continuar de propietat privada si és necessari per a una justa distribució de beneficis i càrregues.

TÍTOL IV. SISTEMA D’ASSENTAMENTS CAPÍTOL QUART. DIRECTRIUS I DETERMINACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

Capítol quart Directrius i determinacions en sòl no urbanitzable Article 70 Definició El Pla director defineix els tipus i les estratègies per a les edificacions existents en el sòl no urbanitzable. Dins aquesta categoria s’inclouen les edificacions rurals, els habitatges rurals i els petits nuclis o pobles de muntanya que no estiguin considerats com a sòl urbà per cap tipus de planejament anterior a aquest Pla director. Article 71 Petits nuclis i pobles de muntanya. Estratègies 1. El Pla director estableix directrius sobre el caràcter del règim del sòl que han de tenir els petits nuclis i pobles de muntanya i, d’acord amb l’article 2.4.4 del PTP APiA, proposa estratègies de manteniment del caràcter rural dispers o de millora urbana i compleció previstes als article 3.10 i 3.11 del mateix PTP APiA. 2. El Pla director identifica, en els seus plànols d’ordenació, els petits nuclis o pobles de muntanya i proposa estratègies diferents segons el tipus de nucli: a) Recuperació de nuclis. Estratègia que s’assenyala per als nuclis deshabitats en el moment de l’aprovació inicial d’aquest Pla i d’acord amb el que determina l’article 65 d’aquesta Normativa. b) Edificacions rurals. Estratègia que s’assenyala per aquelles edificacions rurals que s’identifiquen als plànols d’ordenació i que han de ser inclosos en els inventaris d’edificacions rurals que propugna la present normativa en l’article 44. c) Habitatges rurals a catalogar. Estratègia que s’assenyala per aquells habitatges rurals que s’identifiquen als plànols d’ordenació. D’acord amb l’article 43 d’aquesta Normativa, de tot el patrimoni d’habitatges rurals existents en el Pallars Sobirà hi ha una gran part que cal preservar o recuperar per llur interès arquitectònic, històric i/o paisatgístic i per correspondre a una estructura correcta de colonització del territori, i per els que serà d’aplicació el procediment previst a l’article 50 del TRLU. Aquestes edificacions haurien de formar part del catàleg específic de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació establert en l’esmentat article del TRLU.

TÍTOL IV. SISTEMA D’ASSENTAMENTS CAPÍTOL CINQUÈ. ÀMBITS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA ESPECIAL

Capítol cinquè Àmbits d’ordenació urbanística especial Article 72 Definició El Pla director urbanístic estableix determinats àmbits per al desenvolupament d’operacions estratègiques, que anomena àmbits d’ordenació urbanística especial, els quals estan subjectes a la tramitació d’un pla urbanístic derivat i, en el cas seu cas, a una modificació puntual del planejament general. Aquests àmbits, que s’identifiquen en els plànols d’ordenació i es justifiquen en la Memòria de l’ordenació del Pla, són els següents:

Sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal.

Activitats extractives: Canteres i lloseres.

Àmbits urbanístics de projecte específic. Article 73

Sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa, pel seu interès supramunicipal, els sectors d’activitat econòmica (SAE) que s’assenyalen en els plànols d’ordenació de forma indicativa i que es relacionen tot seguit:

SAE Salancons, a Sort.

SAE Bastida, a la Bastida de Sort

SAE Rialp nord, a Rialp.

SAE Ribera de Cardós, a Ribera de Cardós.

SAE Salito, a Esterri d’Àneu. 2. Les actuacions d’implantació d’aquests SAE s’han de concretar mitjançant els instruments d’ordenació urbanística necessaris en funció de les condicions del sòl que hagi de ser objecte de l’actuació. Si les actuacions comprenen sòl de protecció territorial o sòl de protecció preventiva estratègic han de seguir el procediment que estableix l’article 1.14 del PTP APiA. 3. Per aquells que siguin promoguts o en els quals intervingui la Generalitat de Catalunya, cal un acord intermunicipal que permeti repartir, de manera equitativa, els beneficis i les càrregues de l’actuació entre els municipis compresos en cadascun dels àmbits de cooperació establerts pel PTP APiA. 4. En el desenvolupament d’aquests instruments d’ordenació urbanística s’ha de prendre en consideració el llibre d’estil per als Sectors d’activitat Econòmica de l’Institut Català del Sòl. Article 74

Regulació de l’ús extractiu. Canteres i lloseres 1. El Pla no afecta les activitats extractives autoritzades d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent. 2. En la restauració dels espais que hagin estat afectats per abocadors o activitats extractives que es trobin situats en sòl de protecció especial s’ha de tenir especial cura de restablir els valors que, en cada cas, han motivat la protecció especial.

TÍTOL IV. SISTEMA D’ASSENTAMENTS CAPÍTOL CINQUÈ. ÀMBITS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA ESPECIAL

3. Es poden autoritzar noves activitats extractives i ampliacions de les ja autoritzades en sòl de protecció especial sempre que no afectin de forma clara i definitiva els valors que han motivat la protecció especial i sens perjudici de la normativa sectorial aplicable. També es tindran en compte, a l’hora de valorar aquestes autoritzacions els resultats de les possibles anàlisis generals sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d’explotació dels possibles jaciments i, de manera especial, els acords i els estudis promoguts pel Grup Interdepartamental d’Àrids de Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es puguin crear en el futur. 4. El Pla director determina la necessitat de potenciar aquelles canteres i lloseres que, tradicionalment, han subministrat els materials tradicionals que han conformat el variat paisatge dels nuclis del Pallars Sobirà. Aquestes activitats s’assenyalen en els plànols d’ordenació de forma indicativa i s’especifiquen en la Memòria d’ordenació. 5. El Pla director determina, per aquelles àrees d’extracció d’àrids o terres situades en punts estratègics del territori (propers a la xarxa de mobilitat principal o a la xarxa de senders i camins rurals) que, un cop finalitzin la seva activitat, el seu programa de restauració ha de contemplar l’adequació d’un espai suficient per a localitzar una de les esplanades de servei del sistema d’equipaments territorials. Aquestes activitats s’assenyalen en els plànols d’ordenació de forma indicativa i s’especifiquen en la Memòria d’ordenació. Article 75 Àmbits urbanístics de projecte específic 1. El Pla admet la possibilitat de d’implantar una dotació territorial (esportiu-privat), activitats hoteleres i/o d’equipaments territorials en determinats àmbits, que anomena àmbits urbanístics de projecte específic, que s’assenyalen en els plànols i que són els següents:

La plana d’Esterri (Pla de Salito).

Les Vernedes de Sort. 2. El Pla estableix la necessitat de la tramitació d’un pla especial per al seu desenvolupament i, en el cas de les Vernedes de Sort, pel fet que es tracta de sòl de protecció territorial, cal complir, prèviament, al tràmit previst en l’article 1.14 de les normes del PTP APiA. 3. Qualsevol ús o activitat que es desenvolupi en l’àmbit subjecte a projecte específic s’ha d’atendre al que disposen els articles 30 i 37 de la present Normativa. 4. Dins l’àmbit de la plana d’Esterri no s’admet l’ús residencial. Cal garantir que les actuacions que es plantegin en aquest àmbit no alterin, de forma significativa, la qualitat i distribució de l’hàbitat de prats de dall amb fromental, atès el seu gran interès natural i tenir en compte, específicament, la immediata proximitat a l’ENPE de la Torrassa (PNAP, XN 2000) i la funció de connexió ecològica del fons de vall. L’àmbit situat a ponent del traçat de la nova variant de la carretera C-28 ha de restar lliure de qualsevol ús o activitat excepte les necessàries per a una bona gestió dels hàbitats i activitats agrícoles existents. 5. Dins l’àmbit de les Vernedes de Sort no s’admet l’ús residencial. Cal garantir que les actuacions que es plantegin en aquest àmbit no alterin, de forma significativa, la qualitat i distribució de l’hàbitat de prats de dall amb fromental, atès el seu gran interès natural. En cas que es plantegi una implantació hotelera, s’ha d’ubicar en contigüitat amb el sòl urbà existent i anar vinculada a un compromís ferm de gestió integral de la finca no urbanitzable. El Pla proposa, indicativament, una implantació hotelera a Montardit de Baix.

TÍTOL V. SISTEMA D’EQUIPAMENTS, DOTACIONS I SERVEIS TERRITORIALS CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

Títol V Sistema d’Equipaments, dotacions i serveis Territorials Capítol primer Disposicions generals Article 76 Definició i tipus. Categories 1. El sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials està format pels elements dotacionals que estructuren la totalitat de l’àmbit territorial d’aquest Pla director urbanístic.

2. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà identifica els equipaments existents, i concreta l’ordenació dels previstos o proposats. Així mateix, en alguns casos, proposa l’establiment de reserves necessàries per a les noves implantacions i les seves condicions d’implantació i accessibilitat. 3. Els diferents tipus de sistemes d’equipaments, dotacions i serveis territorials previstos per aquest Pla són els següents: a) Equipaments territorials: Sanitaris – Assistencials. Esportius – Educatius. Culturals – Recreatius. Administratius.

b) Dotacions territorials: Esportius privats. Hotels. Refugis de muntanya. Àrees d’acampada autoritzada. Càmpings. Estacions de muntanya.

c) Serveis territorials: Esplanades de serveis. Àrees d’estada - Miradors. Punts d’accés al riu. Equipaments aparcaments.

TÍTOL V. SISTEMA D’EQUIPAMENTS, DOTACIONS I SERVEIS TERRITORIALS CAPÍTOL SEGON. EQUIPAMENTS TERRITORIALS

Capítol segon Equipaments territorials Article 77 Definició 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà prioritza l’establiment d’una xarxa d’equipaments i de dotacions que articuli la totalitat del territori i cobreixi, alhora, les necessitats d’un poblament dispers i la demanda estacional lligada a l’afluència temporal de població externa. 2. Amb aquest objectiu caldrà que el planejament urbanístic general defineixi les reserves necessàries per a completar la xarxa d’equipaments sanitaris, assistencials, esportius, educatius, culturals, recreatius i administratius.

TÍTOL V. SISTEMA D’EQUIPAMENTS, DOTACIONS I SERVEIS TERRITORIALS CAPÍTOL TERCER. DOTACIONS TERRITORIALS

Capítol tercer Dotacions territorials Article 78 Definició 1. El Pla director urbanístic prioritza la necessitat de consolidar l’oferta turística actual del Pallars Sobirà i de recolzar noves propostes que aconsegueixin allargar i, alhora, desestacionlitzar les estades dels visitants. 2. Amb aquest objectiu, en cadascun dels àmbits de cooperació municipal establerts en l’article 2.16 del PTP APiA, serà possible l’establiment, a iniciativa privada, local o de la Generalitat de Catalunya, de fins a dos polaritats turístiques de promoció supramunicipal obligada, no residencials. 3. Així mateix, a l’entorn de les làmines d’aigua dels embassaments, podran establir-se, mitjançant pla especial únic del conjunt de l’entorn de cada làmina d’aigua, i sempre que sigui compatible amb l’ordenació d’usos de la normativa específica de l’ENPE, equipaments turístics que permetin la seva posada en valor. Es donarà prioritat a la ubicació en els sòls de protecció preventiva si bé s’acceptarà, de forma justificada, la utilització de sòls de protecció territorial o especial. En qualsevol cas, caldrà obtenir l’autorització específica per part de l’organisme de conca, mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua. Article 79 Camps de golf 1. El Pla director urbanístic contempla la possibilitat de la implantació d’àrees esportives privades mitjançant l’aprovació definitiva d’un pla especial. La ubicació d’aquestes dotacions territorials podrà materialitzar-se en els sòls de protecció preventiva ordinària o en els sòls de protecció preventiva estratègic. Excepcionalment, podrà materialitzar-se en sòls de protecció territorial. 2. Aquestes dotacions no podran situar-se: en la zona fluvial dels cursos d’aigua que es trobin situats en l’espai d’inundabilitat per un període de retorn de 10 anys; en àrees sense disponibilitat i amb inviabilitat per obtenir recursos hídrics regenerats; en zones amb pendents superiors al 20%; en hàbitats d’interès comunitari prioritari;ni en hàbitats amenaçats o probablement amenaçats en un futur d’acord amb el Manual dels hàbitats de Catalunya. 3. A efectes de reduir l’impacte d’aquestes dotacions, els plans especials i els projectes que es desenvolupin per a la seva construcció hauran d’incorporar les directrius que estableixi el Departament de Medi Ambient i Habitatge i se sotmetran al corresponent procés d’avaluació ambiental. Especialment es tindran en compte les següents mesures:

Optimització del consum d’aigua. Utilització d’espècies vegetals adaptades a la climatologia de l’indret i no invasores. Integració en el paisatge. Minimització de l’impacte ambiental durant la construcció.

4. La implantació d’una nova àrea esportiva privada es considerà com a polaritat turística supramunicipal i haurà d’estar d’acord amb el que estableix el PTP APiA en el seu article 2.16. No podrà portar associada la implantació de noves trames residencials inconnexes dels nuclis urbans existents sinó, únicament, infraestructures de promoció turística. Així mateix, haurà de contemplar la cessió de sòl per a equipaments de titularitat pública en un percentatge no inferior al 10% de l’àmbit total d’implantació. Article 80 Hotels


1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà fixa com a prioritari afavorir el desenvolupament de les activitats productives entorn del sector serveis. 2. Amb aquest objectiu determina, per a totes les zones on el planejament urbanístic municipal admeti l’ús hoteler, l’admissió de la ocupació al 100% de la planta soterrani per a l’ús d’aparcament, instal·lacions i per a altres usos complementaris de serveis, esportius i lleure vinculats a l’hotel. En cap cas, aquesta planta es podrà destinar a ús d’habitatge, residencial o allotjament hoteler o similar. 3. D’acord amb el que estableix l’article 2.16.1 del PTP APiA, la Generalitat de Catalunya podrà planificar i promoure, amb les garanties de preservació del medi natural i del paisatge pertinents i establint concessions de gestió si escau, una xarxa d’hotels en espais de protecció especial i de protecció territorial amb l’objectiu de posar en valor el patrimoni natural, paisatgístic i cultural existent i garantir que la protecció dels espais naturals tingui repercussions positives per a la població local. 4. Seguint les recomanacions del PTP APiA en l’article 3.14, el Pla director determina que els municipis que revisin el seu planejament general urbanístic han de qualificar sòl per a ús exclusiu hoteler o equipament turístic d’una superfície igual o superior a una hectàrea. Aquest sòl pot estar en una sola àrea o bé distribuït en diferents àrees, depenent de les necessitats de cada municipi. 5. Així mateix, el Pla director urbanístic determina com a condició prèvia al desenvolupament urbanístic de determinats sectors de sòl urbanitzable als nuclis de Llessui, Roní i Llavorsí l’obligació de modificar el seu ús de residencial a hoteler tal i com es fixa a les Fitxes normatives específiques d’aquesta Normativa. Aquests sectors estan identificats en els plànols d’ordenació. Article 81 Refugis de muntanya 1. El Pla director identifica els refugis de muntanya al capítol quart de la Memòria de l’ordenació i els localitza en els plànols d’ordenació amb la clau que consta en les llegendes corresponents. 2. Per tal de potenciar la xarxa de refugis de muntanya i d’altres instal·lacions de suport a l’activitat turística, el Pla director urbanístic proposa, en el seu article 44 la reconversió d’algunes de les edificacions rurals per a usos de refugi o equipament turístic rural, sempre que compleixin els requisits exigits en l’article 56 del RLU. El Pla prioritza aquestes reconversions en aquelles edificacions rurals que es trobin al llarg dels recorreguts de Vies Verdes, Itineraris Patrimonials, i alguns Senders Paisatgístics. 3. La ubicació d’aquests equipaments a l’interior d’un ENPE es decidirà en funció dels criteris de gestió dels mateixos, definits en base al Pla Especial de Protecció, al pla rector d’ús i gestió, al pla d’ús públic, a las criteris ad hoc definits per l’òrgan gestor. Article 82 Àrees d’acampada autoritzada 1. El Pla director urbanístic proposa la creació d’àrees estables d’acampada autoritzada. 2. S’entén per àrees d’acampada autoritzada aquells espais de terreny forestal, públic o privat, degudament delimitats, condicionats i que disposen de les autoritzacions necessàries, destinats per a l’ocupació temporal amb tendes de campanya i que siguin utilitzats per entitats, associacions o grups juvenils o socials sense ànim de lucre, per a l’organització de campaments especialment destinats als seus membres o a aquells col·lectius que consten com a beneficiaris en els seus fins associatius.


Les zones d’acampada autoritzada hauran de reunir, com a mínim, les característiques següents: a) Les àrees d’acampada estable es situaran a l’exterior del sòl de protecció especial. Si estan situades en enclavats dels ENPEs caldrà un estudi d’impacte ambiental previ. b) Hauran d’estar perfectament delimitades amb fites, estaques o elements similars. No s'hi podran usar tanques metàl·liques ni altres tancaments artificials que formen una pantalla contínua o afecten negativament l’estètica del paisatge. c)Podran reutilitzar les construccions existents (bordes) per a la localització de les instal·lacions bàsiques (sanitaris, dutxes, cuines...), d’acord amb l’article 56 de RLU. En cas de no ser possible, caldria justificar que l’edificació d’instal·lacions lleugeres s’integrin amb el paisatge. d) L’emmagatzematge de residus s’efectuarà en recipients de fàcil neteja, proveïts de tapa. La retirada dels residus s’efectuarà amb la freqüència i els mitjans adequats i es dipositaran en els contenidors de l’ajuntament del terme municipal on es faci l’activitat, o en un abocador controlat. e) Haurà d’haver-hi una franja perimetral de seguretat davant del risc d’incendis, amb les característiques tècniques que s’indiquen d’acord amb les condicions del terreny. f) Disposaran d’aigua potable i de les instal·lacions sanitàries adequades. Aquest Pla identifica les àrees d’acampada proposades al capítol quart de la Memòria de l’ordenació i les localitza en els plànols d’ordenació amb la clau que consta en les llegendes corresponents. Article 83 Càmpings 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà identifica al capítol quart de la Memòria de l’ordenació els càmpings en servei en el moment de la seva aprovació inicial i els localitza en els plànols d’ordenació. 2. D’acord amb l’article 6.4 del RLU, els plans especials per a la nova implantació de càmpings en sòl no urbanitzable no podran incloure àrees d’acampada ni serveis de càmping en zones d’inundació greu i/o moderada de la zona inundable. En aquestes zones únicament s’hi poden admetre espais lliures vinculats a l’establiment o a l’activitat. Les zones d’acampada i les zones de serveis s’han de situar fora d’aquestes zones. 3. El Pla director proposa la redacció d’un Programa de càmpings, d’acord amb la Disposició addicional setena d’aquesta Normativa, amb l’objectiu de: a) Classificar els càmpings existents en tres grups, en funció de la seva compatibilitat d’ús amb les zones inundables definides per l’Agència Catalana de l’Aigua i d’acord amb els criteris establerts en l’article 6 i en la Disposició Transitòria 1a del RLU. Aquests grups, són: - Càmpings compatibles totalment: aquells situats en àrees exteriors a l’avinguda del període de retorn de 500 anys, o bé incloses en aquest període però dins d’una zona d’inundació lleu (zona inundable on les condicions hidràuliques presenten un calat inferior de 0,40 m, una velocitat inferior a 0,40 m/s i el producte d’ambdós inferior a 0,08 m²/s). - Càmpings compatibles parcialment: aquells situats en àrees situades parcialment - al voltant del 50% - en zones inundables dintre del període de retorn de 500 anys i dintre de les zones inundables greus o bé moderades.


- Càmpings incompatibles: aquells situats totalment en zones inundables dintre del període de retorn de 500 anys i dintre de les zones inundables greus o bé moderades. b) Reordenar els càmpings existents compatibles parcialment o bé els càmping incompatibles per tal d’aconseguir que la zona d’acampada i les zones de serveis se situïn fora de les zones inundables moderades o greus. L’ús admès per aquestes zones inundables és el d’espais lliures vinculats a l’establiment o l’activitat. Article 84 Estacions de muntanya 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà identifica les estacions de muntanya en servei i delimita els seus dominis actuals en els plànols d’ordenació amb la clau que consta en les llegendes corresponents. 2. El Pla recull els àmbits de possible modificació d’aquests dominis que estableix el Pla director de les estacions de muntanya (PDEM), aprovat pel Govern de la Generalitat el 23 de maig de 2006 (DOG núm. 4669 del 05/07/2006), d’acord amb els objectius adoptats pel període 2006-2011. La delimitació d’aquests àmbits en els plànols d’ordenació del PDU PS té un caràcter informatiu i no implica el reconeixement de drets urbanístic. En aquest sentit s’estarà al que el planejament urbanístic municipal i la planificació sectorial estableixin. Així, la definició d’aquests àmbits no pressuposa l’existència de cap dret o expectativa de caràcter urbanístic addicional als que són propis, en funció del règim del sòl vigent en cada cas. 3. Dins dels dominis de les estacions de muntanya es permeten els equipaments i instal·lacions necessàries, d’acord amb la normativa pròpia del tipus de sòl en que es proposin i les condicions i restriccions sectorials que els siguin d’aplicació, per fer efectiu el seu aprofitament. No s’autoritzarà, tanmateix, la construcció d’habitatges.

TÍTOL VI. SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

Capítol quart Serveis territorials Article 85 Definició i tipus 1. El Pla director urbanístic defineix els serveis territorials com el conjunt d’espais que, distribuïts estratègicament per tot el Pallars Sobirà, ofereixen la possibilitat de gaudir d’informació i d’accés a tot el seu patrimoni natural, paisatgístic i cultural. 2. Els elements que han estat identificats en els plànols d’ordenació d’aquest Pla com a serveis territorials s’han classificat segons les categories següents: a) Esplanades de serveis. b) Àrees d’estada – Miradors. c) Punts d’accés al riu. d) Equipaments – aparcaments. 3. Es considera oportú la incorporació de nous elements que puguin actualitzar i/o completar els serveis territorials reconeguts inicialment per aquest Pla director. Tant les administracions com els agents privats han de poder proposar la inclusió de nous elements en ell, mitjançant informe favorable previ dels tècnics del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i informe preceptiu de l’òrgan gestor de l’ENPE, en cas de proposar-se una ubicació a l’interior del sòl de protecció especial; en aquest sentit, l’adequació a la normativa pròpia de l’ENPE es considerarà vinculant. Article 86 Esplanades de serveis 1. El Pla reconeix com a serveis territorials una sèrie d’àrees ubicades en punts claus del seu àmbit, amb un gran potencial de divulgació del territori per estar properes a l’inici de vies verdes, senders paisatgístics o senders patrimonials i les anomena esplanades de serveis, i les identifica, amb valor indicatiu, en els plànols d’ordenació. 2. Les esplanades de serveis hauran d’estar dotades amb aparcament, punts de recollida de residus i plafons amb informació territorial. Aquelles que es localitzin dins l’àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o del Parc Natural de l’Alt Pirineu, hauran d’ajustar-se als requeriments dels seus òrgans de gestió. 3. La seva titularitat, gestió i control haurà de ser, preferentment, del Consell comarcal del Pallars Sobirà, per tal de garantir un manteniment òptim i una informació territorial correcte. Article 87 Àrees d’estada - Miradors 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà reconeix com a serveis territorials una sèrie d’àrees d’estada situades en punts característics del territori des dels que es pot gaudir lliurement de la naturalesa.Les anomena àrees d’estada – miradors i les identifica, amb valor indicatiu, en els plànols d’ordenació. 2. Les àrees d’estada estaran localitzades i descrites en els plafons informatius de les esplanades de serveis i hauran d’estar dotades de contenidors de recollida de residus adequats a cada lloc, per tal d’evitar l’impacte visual que generen. Aquelles que es localitzin dins l’àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o del Parc Natural de l’Alt Pirineu, hauran d’ajustar-se als requeriments dels seus òrgans de gestió.


3. La seva titularitat podrà ser pública o privada. La gestió i control haurà de ser, preferentment, municipal. Article 88 Punts d’accés al riu 1. Els punts d’accés al riu estan vinculats amb el Parc territorial de ribera. Són esplanades de petita o mitjana superfície contigües al riu, ben comunicades amb la xarxa viària principal mitjançant un camí o una pista, i on l’accés al riu per practicar-hi qualsevol activitat és molt franc. 2. Aquest Pla director proposa, per tal de reforçar totes les activitats que permet el riu (ràfting, caiac, pesca, piragüisme, etc..), reconèixer-los com a serveis territorials del Pallars Sobirà. Amb aquest objectiu els identifica en els plànols d’ordenació amb el codi que figura a la llegenda corresponent. 3. Els punts d’accés al riu hauran d’estar localitzats i descrits en els plafons informatius de les esplanades de serveis i ben senyalitzats des de la via principal més pròxima. Hauran d’estar dotats d’àrees d’aparcament i de contenidors de recollida de residus adequats a cada lloc, per tal d’evitar l’impacte visual que generen, i un panell que expliqui quines activitats són les idònies en aquest punt i aconselli de com practicar-les amb la màxima seguretat. 4. La seva titularitat podrà ser pública o privada. La seva gestió i control haurà de dependre del Consell Comarcal del Pallars Sobirà o, en el seu cas, del consorci que gestioni el Parc territorial de Ribera. En qualsevol cas, aquestes mesures afectaran als trams de riu no compresos dins de la delimitació dels ENPEs; respecte als que hi estan compresos, s’estudiarà la conveniència d’incloure’ls dins del Parc Territorial de Ribera, o bé es buscaran formules de coordinació e nivell de la gestió. Article 89 Equipaments-aparcaments 1. El Pla proposa l’habilitació d’àrees d’aparcament en els punts on es preveu una gran afluència de visitants per a la utilització de les estacions de muntanya o altres dotacions territorials. Aquests aparcaments han de tenir capacitat suficient per absorbir la quantitat de cotxes que arriben en les èpoques de màxima afluència. En altres èpoques de l’any poden ser utilitzats com a equipaments territorials. El Pla director els identifica en els plànols d’ordenació 2. Els equipaments - aparcaments hauran d’estar dotats amb punts de recollida de residus (containers degudament col·locats per evitar l’impacte visual) i un panell on hi hagi informació dels altres serveis territorials. També han de garantir l’ordre d’aparcament dintre de l’esplanada i l’ordre en els accessos, per tal evitar els possibles col·lapses tant en l’entrada com en la sortida. 3. La seva titularitat, gestió i control haurà de ser, preferentment, del Consell Comarcal, per tal de garantir un manteniment òptim i una informació territorial correcte.


Títol VI Sistema d’infraestructures territorials Capítol primer Disposicions generals Article 90 Definició i tipus 1. El sistema d’infraestructures territorials està format per aquell conjunt d’elements d’interès general que són fonamentals per assegurar la mobilitat i el proveïment de serveis. El Pla se centra en els següents: a) Infraestructures territorials de la mobilitat. b) Infraestructures territorials de serveis. 2. El Pla director recull i estableix disposicions generals relatives als sistemes d’infraestructures territorials sense perjudici del que estableixi, de forma més específica, la legislació i el planejament sectorial vigent. Article 91 Permeabilitat biològica i afectació sobre els sòls de valor agrícola de les infraestructures territorials 1. La implantació de noves infraestructures lineals al territori han d’incorporar mesures correctores per assegurar la seva permeabilitat biològica. Aquestes mesures s’han d’extremar quan la infraestructura separi sòls de protecció especial, quan travessi algun connector territorial o la xarxa hidrogràfica o quan es localitzin en alguns dels trams identificats com a punts crítics en la Memòria del Pla. 2. Es recomana que en la reforma o intervenció sobre les infraestructures ja existents s’avaluï l’estat del punt o tram pel que fa a la connectivitat i, si escau, s’adoptin les mesures corresponents per millorar aquesta connectivitat. 3. Les noves infraestructures han de minimitzar la fragmentació dels espais d’interès agrícola en la definició del traçat. 4. Sempre que sigui necessari realitzar terraplens, desmunts, escombreres o superfícies ocupades pel parc de maquinària, cal assegurar la seva revegetació amb les mateixes espècies de la zona, amb una densitat adequada, determinada pels serveis municipals i/o comarcals competents. 5. Les obres de drenatge que es realitzin a les noves infraestructures han d’estar adaptades a la protecció de la fauna. En concret es recomana, sempre que sigui possible, el següent: Que la inclinació de les parets de les obres de drenatge no superi els 15º de pendent i tingui una

textura superficial de les parets rugosa, formada per escullera o per terra. Que es construeixi una passera lateral en els drenatges amb circulació d’aigües permanents per tal

de facilitar el pas de petits mamífers, carnívors, rèptils i amfibis. Que si és necessària la construcció de pous de caiguda verticals, es tanqui l’entrada amb reixes

horitzontals de llum inferior a 10 mm.

TÍTOL VI. SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS CAPÍTOL SEGON. INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS DE LA MOBILITAT

Capítol segon Infraestructures territorials de la mobilitat Article 92 Definició i tipus El sistema d’infraestructures territorials de la mobilitat comprèn la xarxa viària i altres d’infraestructures fixes associades, així com el sistema heliportuari i, si es donen les condicions en el futur, la xarxa ferroviària. Complementàriament el Pla també estableix, en el capítol 5 de la Memòria de l’ordenació, recomanacions sectorials pel que fa a la xarxa de transport públic. Article 93 Infraestructures de la mobilitat viària 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà reconeix com a infraestructures de la mobilitat viària la xarxa de carreteres i les pistes de muntanya. Les diferents tipologies d’aquestes vies s’identifiquen en els plànols d’ordenació. 2. El Pla assenyala en els seus plànols d’ordenació i en la Memòria de l’ordenació els nous traçats indicatius de les infraestructures de la mobilitat viària. La representació gràfica d’aquests traçats te un caràcter indicatiu, ajustable en els projectes sectorials que han de ser redactats amb posterioritat i no generen cap mena d’afectació urbanística. Malgrat això, la solució de traçat proposada per a cadascun dels trams ha de ser contemplada entre les diferents alternatives de traçat incloses en el document del planejament sectorial corresponent, per tal d’escollir aquell que cobreixi, de forma satisfactòria, els objectius definits en aquesta Normativa. 3. El Pla director urbanístic recomana que es prioritzin, d’entre les actuacions viàries previstes en el PTP APiA, les següents: El condicionament, eixamplament i millora del traçat de la carretera C-28 des del final de la

variant dels Avets a la cruïlla de Son. El condicionament de la carretera N-240 a les rampes del coll del Cantó, en la mesura del que sigui

topogràficament possible. La variant de la N-260 a Gerri de la Sal, pel costat de ponent del nucli i mitjançant túnel. L’estudi previ de la viabilitat del túnel de la Bonaigua, una infraestructura que el Pla considera

cabdal, pel que fa a l’àmbit local, per reforçar la mobilitat entre el Pallars i l’Aran per la carretera C-28.

La variant de la carretera C-13 a Llavorsí, en túnel. La variant de la C-13 a Rialp, pel costat de ponent del nucli, en túnel i viaducte.

4. El Pla director urbanístic ajusta i modifica el traçat de les actuacions viàries previstes en el PTP APiA, següents: La variant d’Esterri i València d’Àneu, a ponent dels nuclis, des de la carretera C-13 a la cruïlla de

Son. El Pla concreta la traça, segons projecte DG de Carreteres i surt més amunt del nucli de València.

La variant de la carretera C-13 a la Guingueta d’Àneu, pel costat de ponent del nucli, enganxada a la muntanya. El Pla proposa la correcció del traçat desplaçant-lo més a ponent

La variant de la N-260 a Sort, mitjançant un viaducte i un túnel. El Pla proposa un nou traçat més ampli en la zona sud que permet un viaducte menor i de menor impacte paisatgístic i, alhora, mantenir la integritat de les Vernedes. L’accés nord es planteja més proper al nucli, creuant el riu de forma gairebé perpendicular, sense passar per damunt del càmping.

5. Pel que fa a les infraestructures d’interès local:

TÍTOL VI. SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS CAPÍTOL SEGON. INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS DE LA MOBILITAT

El Pla reconeix el nou traçat que uneix les carreteres C-28 i la C-13 (entre Sorpe, Borén i Isil) i que crea una ruta alternativa a la carretera d’Esterri d’Àneu a Alòs.

El Pla prioritza l’arranjament i ampliació, en la mesura que això sigui possible, de les carreteres d’accés a Tírvia i al sistema de nuclis de la coma de Burg (Burg, Farrera, Alendo, Mallolís, Montesclado i Glorieta) i estudiar les millors alternatives, en cas de necessitar un nou accés des de la carretera C-13. En conseqüència, i en espera de l’estudi informatiu necessari, el Pla grafia en els plànols d’ordenació tant l’accés actual com un possible nou traçat indicatiu que discorre per la solana de Tírvia.

6. Les característiques específiques d’aquestes actuacions han de ser precisades en els plans sectorials i projectes de traçat que elaborin les administracions competents, d’acord amb la legislació aplicable i amb les determinacions que estableix aquest Pla director. 7. Conseqüentment amb els punts anteriors, el Pla proposa la transformació de les travessies urbanes en passeig urbà, una vegada siguin alleugerides del trànsit absorbit per les noves variants. 8. A la Memòria d’ordenació d’aquest Pla s’estableixen criteris per al condicionament i millora de les vies integrades i de les pistes de muntanya del Pallars Sobirà. Article 94 Infraestructures de la mobilitat ferroviària El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà recomana la realització d’un estudi sobre la viabilitat de perllongar el traçat ferroviari des de La Pobla de Segur (Pallars Jussà) fins a Sort i fins a l’aeroport de La Seu d’Urgell. Aquest perllongament afavoriria la dinamització global de la comarca i convertiria Sort en un nucli clau, intercanviador modal. Article 95 Infraestructures de la mobilitat aeroportuària 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà reconeix les instal·lacions heliportuàries existents i recomana ampliar el nombre d’helisuperfícies, relacionades amb les instal·lacions dels parcs de bombers. 2. Els plans de vol de les aeronaus hauran de respectar l’ordre PRE/1841/2005, de 10 de juny, que estableix com a zona de vol restringit l’àrea del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. 3. Les directrius i recomanacions del Pla en matèria viària i ferroviària afavoreixen les connexions de la comarca amb l’aeroport de La Seu d’Urgell i amb l’heliport de Vielha.

TÍTOL VI. SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS CAPÍTOL TERCER. INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS DE SERVEIS

Capítol tercer Infraestructures territorials de serveis Article 96 Definició i tipus El sistema d’infraestructures territorials de serveis comprèn aquelles instal·lacions hidràuliques de sanejament i abastament d’aigua, energètiques, ambientals i de telecomunicacions. Article 97 Condicions de les línies aèries o soterrades de transport de matèria o energia En cas que s’hagi de creuar el sistema d’espais oberts per noves línies elèctriques d’alta o mitja tensió, oleoductes, gasoductes, línies telefòniques, etc, cal la tramitació d’un pla especial. El Pla recomana que, sempre que sigui possible, es canalitzin i ordenin conjuntament amb les existents, si pot ser al llarg de les infraestructures de comunicació o per aquells terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística d’aquests sòls. Article 98 Condicions de les instal·lacions de subministrament d’aigua, depuració d’aigües residuals, gas i instal·lacions de telecomunicacions L’admissió de les instal·lacions que es proposin, o la legalització de les existents, s’ha de fer mitjançant la tramitació d’un pla especial que contempli la seva necessitat, l’àmbit d’ocupació necessari, l’estudi d’alternatives de localització, l’elecció justificada en funció del menor impacte en el paisatge i el tractament edificatori i paisatgístic adequat. Article 99 Infraestructures de serveis d’abastament d’aigua Els elements bàsics de la xarxa de serveis d’abastament del Pallars Sobirà s’identifiquen en els plànols d’ordenació. Les actuacions bàsiques, d’acord amb el Pla d’abastament i distribució d’aigua en alta de Catalunya efectuat per l’Agència Catalana de l’Aigua l’abril de 2005, i les necessitats detectades es recullen en el capítol sisè de la Memòria de l’ordenació. Article 100 Infraestructures de serveis de sanejament Els elements bàsics de la xarxa de sanejament del Pallars Sobirà s’identifiquen en els plànols d’ordenació. Les actuacions bàsiques, d’acord amb el Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes efectuat per l’Agència Catalana de l’Aigua el 2005 es recullen en el capítol sisè de la Memòria de l’ordenació. Article 101 Infraestructures de serveis energètics Els elements bàsics de la xarxa d’infraestructures de serveis energètics del Pallars Sobirà s’identifiquen en els plànols d’ordenació. El planejament urbanístic municipal ha de promoure la utilització d’energies renovables en les edificacions. Article 102 Infraestructures ecoambientals

TÍTOL VI. SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS CAPÍTOL TERCER. INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS DE SERVEIS

1. Els elements bàsics de la xarxa de serveis ecoambientals del Pallars Sobirà s’identifiquen en els plànols d’ordenació i s’especifiquen en el capítol sisè de la seva Memòria de l’ordenació. 2. El Pla estableix com a directriu la recomanació que tots els nuclis del Pallars Sobirà tinguin, a la seva entrada, un punt verd, amb bona accessibilitat, on es centralitzi la recollida de les diferents fraccions de la brossa. Aquest punt verd haurà de servir, si l’espai ho permet, d’aparcament i de punt d’informació de la xarxa patrimonial i del paisatge. A la Memòria de l’ordenació s’indiquen aquells nuclis que requereixen aquest tipus d’actuació. 3. Els dipòsits controlats de residus es consideren projectes específics i d’interès públic els quals han de tenir un tractament personalitzat en la seva implantació i un règim d’ordenació equivalent al que s’estableix en l’article 74 d’aquesta Normativa. Article 103 Infraestructures de telecomunicacions 1. Els elements bàsics de la xarxa d’infraestructures de telecomunicacions del Pallars Sobirà s’identifiquen en els plànols d’ordenació. 2. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà insta a prioritzar el desenvolupament de les xarxes telemàtiques i de telecomunicació en el territori del Pallars Sobirà atesa la seva llunyania dels centres principals d’activitat i les limitacions físiques íntrínseques del territori per a les comunicacions. 3. En tots els nous traçats viaris s’ha d’internalitzar dins l’obra pública la instal·lació dels prismes i conductes necessaris perquè es pugui passar, quan s’escaigui, el cablat de fibra òptica.

TÍTOL VII. XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

Títol VII Xarxa patrimonial i del Paisatge Article 104 Definició El Pla posa les bases per a la creació d’una xarxa patrimonial i del paisatge que es refereix al conjunt d’elements que la conformen però, també a la seva articulació física i de gestió. La definició d’aquesta xarxa suposa la consideració dels elements patrimonials (arquitectònics, naturals, arqueològics i/o paleontològics) i els conjunts urbanístics que formen la base històrica del Pallars Sobirà, els entorns de protecció d’aquests espais i els senders o recorreguts, els espais visuals de connexió que els relacionen, així com la xarxa d’equipaments del patrimoni cultural que valoritzen els elements d’aquesta xarxa. Article 105 Marc legal 1. Els instruments generals de protecció del patrimoni cultural en tot el territori català són la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català, que defineix les mesures generals a aplicar en tots aquells edificis i béns que requereixin un cert grau de protecció, i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de Protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. 2. D’acord amb els articles 59 i 69 del TRLU, les administracions competents han d’incloure en un catàleg els monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals que calgui protegir. Aquest catàleg forma part de la documentació imperativa dels plans d’ordenació urbanística municipal. Article 106 Bases per a un catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge del Pallars Sobirà 1. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix com a fonamental la catalogació dels elements o edificacions que, per llur especial interès històric, tradicional i/o paisatgístic cal preservar o recuperar, d’acord amb la legislació citada en l’article anterior. 2. Amb aquesta finalitat, el Pla incorpora, com a document annex, un Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge del Pallars Sobirà (des d’ara Pre-catàleg) que, sense ser exhaustiu, vol servir de referent per als futurs catàlegs de béns a protegir que han de formar part dels plans urbanístics municipals i establir directrius sobre els criteris de catalogació i sobre el seu contingut documental. 3. Aquest Pre-catàleg testimonia l’existència d’elements valuosos del patrimoni que cal preservar. Sens perjudici del compliment de les condicions de protecció que, en cas de tractar-se d’immobles o elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català, es determini en la legislació sectorial i, si s’escau, en el pla especial que ho desenvolupi, la rehabilitació d’aquests edificis o elements ha de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original. Article 107 Contingut i tipus d’elements del Pre-catàleg 1. El Pre-catàleg que aquest Pla incorpora, com a document annex, està constituït pels documents següents: a) Memòria. Descriu l’objecte, contingut i metodologia del document. b) Llistat de tots els elements i conjunts inclosos en el pre-catàleg. c) Especificacions tècniques sobre el contingut mínim dels Catàlegs a redactar. d) Fonts d’informació consultades.


2. Els tipus d’elements del territori inclosos al Pre-catàleg i que s’assenyalen en els plànols d’ordenació del Pla director, són les següents: a) Béns Culturals del Patrimoni Català.

Elements o conjunts declarats BCIN (béns culturals d’interès nacional).

Elements o conjunts declarats BCIL (béns culturals d’interès local). b) Elements patrimonials culturals.

Elements o conjunts patrimonials.

Xarxa d’equipaments del patrimoni cultural.

Itineraris patrimonials. c) Elements naturals de valor patrimonial. d) Elements arqueològics i/o paleontològics. Article 108 Béns Culturals del Patrimoni Català Inclou tots aquells monuments històrics i conjunts històrics que, fins al moment de redacció d’aquest Pla director, han estat declarats o incoats com a béns culturals d’interès nacional (BCIN) o com a béns culturals d’interès local (BCIL), amb independència de si tenen, o no, delimitat el seu entorn de protecció. Aquests elements s’identifiquen i localitzen en els plànols d’ordenació. Article 109 Elements o conjunts patrimonials Inclou tots aquells elements i conjunts patrimonials que, pel seu valor cultural o testimonial, mereixen ser conservats o, com a mínim, documentats i que, fins al moment de redacció d’aquest Pla director, no han estat inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català. Aquests elements s’identifiquen i localitzen en els plànols d’ordenació. L’objectiu és l’obtenció i conservació de fonts documentals d’aquests elements, per tal de preservar el seu testimoni cultural, i l’establiment d’un fons de referència d’elements, com a pas previ a la inclusió en els futurs catàlegs a elaborar. Article 110 Xarxa d’equipaments del patrimoni cultural Inclou tots aquells equipaments que, en el moment de redacció d’aquest Pla director, estan fent tasques de suport per al coneixement i la divulgació del territori i la cultura pirinenca, en general, i la pallaresa, en particular. Aquests elements s’identifiquen i localitzen en els plànols d’ordenació. Article 111 Itineraris patrimonials Inclou aquells itineraris patrimonials que permeten relligar el territori i el patrimoni i, més enllà dels elements estàtics, permeten de descobriment de la comarca com una realitat plural i col·lectiva. Es poden considerar com les portes del Pallars sobre les quals, de segur, s’hauria d’intervenir a nivell d’adequació de vials i de senyalització d’una manera prioritària. Aquests elements s’identifiquen i localitzen en els plànols d’ordenació. Article 112 Elements naturals de valor patrimonial


1. Inclou alguns elements del patrimoni natural (per la diversitat dels seus ecosistemes, valors geològics, florístics i faunístics) en tant que elements a considerar i protegir i que, alhora, contribueixen al reconeixement del paisatge del Pallars Sobirà. 2. Els elements de valor natural, patrimonial, cultural, estètic, ambiental, econòmic, actual o potencial que formin part de l’inventari del Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, així com les diferents cartes del paisatge que es redactin en el futur, podran ser incorporats a aquest Pre-Catàleg. Article 113 Zones arqueològiques i/o paleontològiques 1. Inclou tots aquelles zones que, fins al moment de redacció d’aquest Pla director, han estat incloses en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Comprèn: a) Zona arqueològica. Lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d’ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba a la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas que els béns culturals immobles definits en els articles anteriors tinguin en el subsòl restes que solament siguin susceptibles d’ésser estudiades arqueològicament, tindran també la condició de zona arqueològica. b) Zona paleontològica. Lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants. 2. Els elements de valor arqueològic o paleontològic que, a partir d’ara, siguin inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya en l’àmbit del Pallars Sobirà, podran ser incorporats a aquest pre-Catàleg, tal i com s’especifica en l’article següent. Article 114 Incorporació de nous elements al Pre-catàleg L’objecte del Pre-catàleg és reunir, en un únic document, tots els catàlegs, inventaris i estudis que posin en valor elements històrics, artístics o etnològics de l’àmbit del Pallars Sobirà. Per aquest motiu, és considera oportú la incorporació de nous elements que puguin actualitzar i/o completar aquest Pre-catàleg. Tant les administracions com els agents privats poden proposar la inclusió de nous elements en ell, mitjançant informe favorable previ dels tècnics en patrimoni del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Article 115 Intervencions en els elements del Pre-catàleg 1. Per aquells elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català, caldrà donar compliment al que disposa la Llei 9/1993. Per a la concessió de llicències d’obres que afectin algun d’aquests elements, caldrà l’autorització prèvia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 34.1 de la mateixa Llei. 2. Per aquells elements inclosos en Catàlegs de béns a protegir municipals aprovats definitivament, caldrà donar compliment al que en ells es disposa. 3. Per a la resta d’elements inclosos en el Pre-catàleg sobre els que es vulgui intervenir, caldrà tenir present que la inclusió d’aquests elements en el Pre-catàleg té, com a finalitat principal, dotar-los de la major protecció possible i, si més no, preservar el seu testimoni cultural.


Article 116 Protecció del paisatge urbà L’especial configuració de molts dels nuclis del Pallars Sobirà i la posició estratègica que, sovint, tenen els elements que composen el seu patrimoni, condiciona la voluntat d’aquest Pla director urbanístic de protegir les visuals dels elements de la xarxa patrimonial des de determinats indrets dels assentaments i del paisatge. El planejament que es redacti en desenvolupament del present Pla director o dels diferents planejaments municipals hauran de tenir en compte la protecció d’aquestes visuals i incorporar la documentació gràfica adient que justifiqui el respecte als elements inclosos en aquest Pre-Catàleg, així com d’altres que puguin incorporar-se. Article 117 Adquisició i conservació dels elements del Pre-Catàleg Per tal de possibilitar el manteniment dels elements de la Xarxa patrimonial i del paisatge del Pallars Sobirà aquest Pla director possibilita, tal i com es fixa en l’article 25 de la present Normativa, la utilització de sòls inclosos en els areals entorn dels assentament a sectors de planejament derivat, quan s’utilitzin per a relocalitzar aprofitaments urbanístics amb l’objectiu de compensar l’adquisició, per part de l’administració pública, d’edificacions incloses en aquest pre-Catàleg i d’altres que puguin arribar a ser incloses, seguint el procediment establert en l’article 114 d’aquesta Normativa. Article 118 Normes i mesures de gestió 1. Per tal de definir les estratègies i polítiques d’ordenació, intervenció i gestió de la Xarxa del Patrimoni i Paisatge, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà recomana a les administracions competents l’establiment de les següents normes i mesures de gestió: a) Aplicació de figures de protecció, delimitació d’entorns de protecció, articulació entre elements patrimonials i itineraris, projectes d’adequació. b) Definició dels àmbits de desenvolupament patrimonial. c) Determinacions d’ordenació espacial, tipologia i tractament de les edificacions a l’entorn dels nuclis històrics. d) Determinacions d’ordenació espacial, tipologia i tractament de les edificacions en les remodelacions interiors dels nuclis. e) Determinacions específiques sobre la protecció i gestió del paisatge. f) Gestió de l’1% de les obres finançades per l’administració local. g) Normes reguladores de les activitats de mecenatge i col·laboració en activitats d’interès culturals. h) Acords territorials entre els estaments municipals per a gestionar, de manera coordinada, les polítiques, accions i projectes en el patrimoni cultural. 2. Amb la finalitat de precisar aquestes i altres mesures el Pla director proposa la redacció d’un seguit de plans i programes complementaris (Programa Patrimoni i paisatge, Pla de rehabilitació de nuclis, Programa per la recuperació de nuclis, Programa Banc de Patrimoni públic de sòl i edificacions i d’altres), d’acord amb la Disposició addicional setena d’aquesta Normativa.

TÍTOL VIII. INSTRUMENTS DE GESTIÓ SUPRAMUNICIPAL CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

ALTRES DISPOSICIONS

Altres disposicions Disposicions addicionals Disposició addicional primera 1. D’acord amb allò establert pels articles 56.4 i 80.1 del TRLU, els municipis en els quals s’ubiquen els sectors de sòl urbanitzable a desclassificar relacionats a l’article 69 d’aquesta Normativa han d’adaptar llur planejament urbanístic general a les determinacions d’aquest Pla director, sense perjudici de l’executivitat immediata del Pla des de la seva entrada en vigor. L’adaptació s’haurà de produir dins del termini màxim de dos anys des de l’endemà de la publicació de l’aprovació definitiva del Pla director en els termes previstos a l’article 69 d’aquesta Normativa. 2. Aquesta disposició obliga, igualment, als municipis en els quals s’ubiquen els nuclis amb sòl urbà a delimitar, amb sòl urbà a redelimitar o amb àmbits de sòl urbà no consolidat subjectes a modificacions relacionats als articles 62, 63 i 64d’aquesta Normativa. Els terminis d’adaptació, en aquests casos, seran de divuit mesos per a l’aprovació inicial i de tres anys per a la seva aprovació definitiva. Per als nuclis agregats de Sort sense el sòl urbà delimitat o que tenen una delimitació sense suport gràfic, atesa la contradicció entre l’article 120.6 del text refós de les seves normes subsidiàries i l’article 26 del TRLU, s’insta l’Ajuntament a delimitar gràficament el sòl urbà d’aquests nuclis. El termini d’adaptació serà de 9 mesos per a l’aprovació inicial i de 18 mesos per a la definitiva. 3. Per als municipis en què s’ubiquen els nuclis que presenten desajustos significatius respecte les precisions del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran i que han estat relacionats a la Memòria d’ordenació i a l’apartat segon de l’article 67 d’aquesta Normativa, es recomana l’adaptació de llur planejament urbanístic general a les estratègies de desenvolupament fixades pel PTP APiA i a les determinacions d’aquest Pla director, sense perjudici de l’executivitat immediata del Pla des de la seva entrada en vigor. Mentre aquesta adaptació no es produeix els hi serà d’aplicació el que s’estableix en l’article 54.4 d’aquesta Normativa. 4. Pel que fa als sectors urbanitzables relacionats als articles 52,53 i 68, el desenvolupament del Pla director es podrà fer directament mitjançant la tramitació del pla parcial urbanístic corresponent i, en el seu cas, de la modificació puntual del planejament urbanístic general municipal vigent. 5. Els plans d’ordenació urbanística municipal, les modificacions de planejament urbanístic general i els plans parcials urbanístics en tramitació a l’entrada en vigor d’aquest Pla director, s’han d’adaptar a les seves determinacions si en aquella data no s’ha produït l’aprovació definitiva de l’expedient. 6. L’incompliment dels terminis fixats en aquests Disposició addicional pot comportar l’adopció de les mesures previstes als articles 80.3 i 88 del TRLU. Disposició addicional segona 1. Les determinacions d’aquest Pla director urbanístic són normatives i vinculen a les administracions i als particulars. 2. Mentre no es completi l’adequació del planejament urbanístic general a les determinacions d’aquest Pla, els ajuntaments no poden tramitar figures de planejament ni instruments de gestió ni atorgar llicències que contradiguin aquest Pla director, i estan obligats a advertir de forma expressa de la seva existència, vigència i del caràcter vinculant de les seves determinacions en respondre a les consultes i sol·licituds d’informació urbanística que formulin els particulars. Disposició addicional tercera

ALTRES DISPOSICIONS

Els plans d’ordenació urbanística municipal dels municipis inclosos en l’àmbit d’aquest Pla director poden abstenir-se de regular el sistema d’espais oberts, atès que aquesta Normativa té un elevat nivell de detall. En tot cas, les regulacions addicionals que es puguin establir no poden contradir aquesta Normativa. Disposició addicional quarta El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i renovació urbana (inclosa la recuperació de nuclis abandonats) està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir el correcte sanejament, abastament d’aigua, subministrament energètic i gestió dels residus. Si més no, la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries d’aquest tipus ha d’estar prevista en el propi planejament urbanístic. Disposició addicional cinquena Els límits gràfics que identifiquen els diferents tipus i sub-tipus de sòl assenyalats en els plànols d’ordenació, es podran precisar en el moment de l’adequació del planejament general del municipi a les determinacions del Pla director, respectant les regles següents: a) No s’alterarà substancialment la forma i funcionalitat de cada tipus o sub-tipus proposat en els plànols d’ordenació del Pla director. b) La superfície de cadascun dels tipus i sub-tipus en els plànols esmentats no es podrà alterar, en cap cas, en més d’un 5% d’augment o disminució. c) La precisió i ajust dels límits haurà de justificar-se per raó de: Referir-se als límits que per cada tipus de sòl hagi establert el planejament general vigent. Adequar-se a les característiques topogràfiques i morfològiques dels terrenys. L’existència d’arbrat, vegetació o altres elements naturals i artificials d’interès, que justifiquin la

precisió per tal de reforçar i clarificar la consecució dels objectius de protecció pretesos. Els límits de propietats. Les xarxes d’infraestructures de serveis.

Disposició addicional sisena Les referències a l’òrgan competent de paisatge contingudes en aquesta Normativa al·ludeixen a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Disposició addicional setena 1. Aquest Pla director urbanístic proposa la redacció d’un seguit de programes per a l’ordenació territorial, afectats per legislacions i competències transversals de l’administració pública. La necessitat d’abordar les qüestions plantejades en els programes justifiquen el seu tractament específic i diferit més enllà de l’abast i competència del Pla. 2. Els programes es redactaran per l’organisme o organismes competents en el desenvolupament del Pla director urbanístic. El contingut documental mínim, així com els objectius bàsics de cada programa s’especifiquen en la Memòria de l’ordenació d’aquest Pla. 3. En concret, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa la redacció dels següents programes: Programa “Comunals”. Programa “Inuncat” aplicat a les lleres del territori comarcal. Programa d’espais agraris tallafoc.

ALTRES DISPOSICIONS

Programa Senders, Vies verdes i BTT. Pla de camins. Programa ‘Camins ramaders’. Pla d’usos i activitats de les làmines d’aigua. Pla de protecció del medi agroambiental i de suport a les activitats agrícoles i ramaderes

tradicionals. Programa de foment de la custòdia del territori. Programa de seguiment ambiental del Pla. Pla de rehabilitació de nuclis. Programa per la recuperació de nuclis. Programa Banc de Patrimoni públic de sòl i edificacions. Programa Allotjament turístic i de lleure de muntanya. Pla director de càmpings. Programa d’àrees d’acampada. Programa Esqui. Programa d’equipaments d’interpretació del patrimoni natural. Programa de condicionament i millora de carreteres. Programa de reconversió de les travesseres urbanes en passeig. Programa de millora d’accés als nuclis. Programa “Línies elèctriques”. Programa “Patrimoni i paisatge”. Programa d’informació del Pla.

ALTRES DISPOSICIONS

Disposicions transitòries Disposició transitòria primera Des de l’entrada en vigor del Pla director i, mentre el planejament urbanístic general dels municipis en els quals s’ubiquen els sectors relacionats als articles 68 i 69 no s’hi adapti, són directament aplicables les determinacions contingudes en aquesta Normativa. A aquests efectes, els sòls als quals el Pla director atribueix la categoria de sistema d’espais oberts, en qualsevol dels seus tipus de sòl, resten subjectes a les condicions següents: 1. El règim d’ús d’aquests sòls s’ha d’ajustar a allò establert per l’article 48 d’aquesta Normativa, els efectes del qual abasten tots els projectes que es presentin a tràmit i, també, els que han estat objecte de suspensió d’atorgament de llicències en ocasió de la tramitació d’aquest Pla director. 2. De conformitat amb el que disposen les disposicions transitòries 6ena i 7ena del RLU, les instal·lacions i construccions existents en aquests sòls abans de l’entrada en vigor d’aquest Pla que s’ajustin al règim d’ús establert a l’article 47 del TRLU i autoritzades conforme al planejament municipal vigent, i que no siguin admeses per les determinacions del Pla director, poden continuar desenvolupant la seva activitat amb les condicions i les limitacions següents: a) Es respectaran les construccions i instal·lacions existents i s’autoritzaran les obres de consolidació, conservació, reparació, substitució, modernització i adaptació a les condicions higièniques i ambientals requerides legalment així com les encaminades a reduir els efectes negatius d’impacte ambiental i paisatgístic. b) No s’admetran obres d’ampliació de les edificacions i les instal·lacions existents, ni que suposin l’ampliació de l’activitat existent. c) El cessament de l’activitat existent comportarà que la nova activitat que s’implanti haurà de ser conforme al règim d’usos establert pel Pla director per aquests sòls. 3. Les instal·lacions i construccions existents en aquests sòls abans de l’entrada en vigor d’aquest Pla director que, a més de no ser admeses pel Pla director, no hagin estat degudament autoritzades, es consideren en situació de fora d’ordenació. Conforme al que estableix l’article 102 del TRLU, s’hi podran autoritzar les reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones, o la bona conservació de les dites construccions i instal·lacions en les condicions establertes a l’apartat 2) del mateix article 102, tret que es puguin aplicar les mesures de restauració previstes a la legislació urbanística. Solament s’admetran canvis d’usos en el cas que les edificacions preexistents estiguin incloses al catàleg establert a l’article 50.2 del TRLU, i conforme a les determinacions de l’article 48 d’aquesta Normativa, segons el tipus del sòl on s’ubiquin. Disposició transitòria segona Mentre les normes d’edificació dels municipis del Pallars Sobirà no s’hagin adaptat a les disposicions i paràmetres de les Normes d’edificació al Pirineu que formen part del Pla director, les edificacions, a més de complir la normativa d’edificació del planejament municipal vigent, hauran de complir les següents condicions: a) Les façanes i cobertes seran tractades amb materials que per la seva textura i color s’integrin discretament en el conjunt edificat existent sense produir contrastos o estridències que afectin la qualitat de la imatge del nucli i del territori.

ALTRES DISPOSICIONS

b) Les edificacions que hagin de formar part de la imatge dels nuclis existents es projectaran amb el grau de fragmentació volumètrica necessari per a facilitar la seva integració en les pautes formals del conjunt. Les Normes d’edificació al Pirineu serviran, en tot cas, de guia de disseny per orientar el compliment d’aquestes condicions. Disposició transitòria tercera El Pla director respecta els plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la seva vigència encara que els seus àmbits no s’assenyalin gràficament en els plànols. Aquells usos sense cobertura urbanística prèvia, hauran d’adequar-se a les determinacions del Pla director en matèria d’espais oberts per tal de poder ser legalitzats.

ALTRES DISPOSICIONS

Disposicions finals Única El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i d’aquesta Normativa al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

FITXES NORMATIVES ESPECIFIQUES ÀMBITS DE SOL URBA SUBJECTES A MODIFICACIONS (ART.65)

FITXES NORMATIVES ESPECÍFIQUES

ÀMBITS DE SÒL URBÀ SUBJECTES A MODIFICACIONS RELACIONATS A L’ARTICLE 63 D’AQUESTA NORMATIVA


Àmbit UA-1 Isil (Alt Àneu)

1:10.000

ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ: Unitat d’actuació situada a l’illa del nucli d’Isil, al vell mig de la Noguera Pallaresa. Condicions d’ordenació actuals: Superfície: 2.491 m². Ús: residencial. Sòl edificable: 586 m².

La condició d’inundable d’aquesta part del nucli fa inviable una operació residencial. DETERMINACIONS PER AQUEST ÀMBIT: El planejament urbanístic general modificarà les condicions d’aquest àmbit per tal d’adaptar-lo als objectius d’aquest Pla director urbanístic i desenvoluparà les directrius següents. DIRECTRIUS PER AQUEST ÀMBIT: Es mantindrà la classificació de sòl urbà. Es modificaran les qualificacions a sistemes d’espais lliures i equipaments compatibles amb les

condicions d’inundabilitat de l’àmbit.


Àmbit Central elèctrica (Llavorsí)

E 1:10.000 ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ: El PTP APiA defineix per Llavorsí una estratègia de canvi d’ús i reforma. En el moment de redacció del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, Llavorsí te qualificat com a sistema de serveis tècnics aquesta peça de sòl situada en una posició estratègica, damunt l’aiguabarreig de les dues Nogueres. Condicions d’ordenació actuals: Superfície: 16.000 m². Ús: serveis tècnics.

Les reduïdes dimensions del nucli urbà i la seva posició entre rius, fa esdevenir aquesta peça un important espai obert de Llavorsí, actualment ocupat tant espacialment com visualment per la central. DETERMINACIONS PER AQUEST ÀMBIT: El planejament urbanístic general modificarà les condicions d’aquest àmbit per tal d’adaptar-lo als objectius d’aquest Pla director urbanístic i desenvoluparà les directrius següents. DIRECTRIUS PER AQUEST ÀMBIT:

Es mantindrà la classificació de sòl urbà.

Es reduirà la superfície destinada a serveis tècnics i s’introduiran sistemes d’espais lliures i equipaments propers al riu.


Àmbit Súper Espot (Espot)

E 1:20.000 ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ: Àrea de 49 ha classificada com a sòl urbà, en discontinuïtat amb el nucli d’Espot. Tant sols ha consolidat una petita part d’aquest sòl, mitjançant un estudi de detall del pla especial. Condicions d’ordenació actuals (dades aproximades):

Sector Sòl % Sostre màxim N hab màxim

Sostre hoteler mínim 30,00 21.000Sostre comercial i de serveis mínim 3,00 2.100

Sostre residencial màxim 67,00 46.900 700PE Súper Espot (NNSS vigents) 490.000 100,00 70.000 700

habitatges 2.280 24edifici 3.843 52hotel 6.100

alberg 977hab unif 1.340 21

Consolidat actualment 14.540 97

Sostre hoteler mínim 30,00 13.923Sostre comercial i de serveis mínim 3,00 2.100

Sostre residencial màxim 67,00 39.437 603Potencial 100,00 55.460 603


DETERMINACIONS PER AQUEST ÀMBIT: El planejament urbanístic general haurà de redefinir el límit del sòl urbà i modificarà les condicions d’aquest àmbit per tal d’adaptar-lo als objectius d’aquest Pla director urbanístic i desenvoluparà les directrius següents. DIRECTRIUS PER AQUEST ÀMBIT: Dels 57.155,18 m2 de sostre que encara seria possible construir a peu de pista (concretament

21.593,04 m2 d’ús hoteler; 34.278,82 m2 d’ús residencial i 1.283,32 m2 d’ús comercial), s’admeten només els d’ús hoteler, 11.500,00 m2 d’ús residencial de renda lliure i 783,32 m2 d’ús comercial.

La resta del sostre (22.778,82 m2 d’ús residencial i 500,00 m2 d’ús comercial) s’hauran de resituar en contigüitat amb el nucli urbà en el marc d’un POUM i delimitant un sector urbanitzable discontinu. Del d’ús residencial, 12.495,17m2 seran de renda lliure, 6.855,76 m2 seran habitatge protegit de règim general i 3.427,88 m2 seran habitatge protegit concertat.

FITXES NORMATIVES ESPECIFIQUES SECTORS DE SOL URBANITZABLE SUBJECTES A MODIFICACIONS (ART.58 I 59)

SECTORS DE SÒL URBANITZABLE SUBJECTES A MODIFICACIONS RELACIONATS A L’ARTICLE 52 I L’ARTICLE 53 D’AQUESTA NORMATIVA


Sectors Sort

E 1:10.000 ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ: El PTP APiA defineix per Sort una estratègia de creixement potenciat.


En el moment de redacció del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, Sort manté quatre sectors de sòl urbanitzable residencials sense aprovació definitiva (El Torrentill, El Castell, La Solana, Ampliació de Borda Paisan) amb les següents característiques.

El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà considera necessari el manteniment d’aquest sòl d’extensió i determina la necessitat de mantenir un mínim de sòl per a extensió urbana d’una superfície similar però que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya i, en concret, a vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements. DETERMINACIONS PER AQUESTS SECTORS: El planejament urbanístic general modificarà les condicions d’aquests sectors per tal d’adaptar-los als objectius d’aquest Pla director urbanístic i desenvoluparà les directrius següents. DIRECTRIUS PER AQUESTS SECTORS: Es mantindrà la classificació de sòl urbanitzable. Per tal de donar compliment a l’objectiu de potenciació del nucli, incentivant la modificació

tipològica, es proposen els següents estàndards de referència: edificabilitat 0,30 m²/m² i densitat 25 habitatges/ha.

Els sectors del Torrentill, El Castell i La Solana han de garantir la creació d’un vial de ronda que articuli els sectors urbanitzables i exerceixi de ronda oest del nucli de Sort.

Sector Superfície Edificabilitat Sostre màxim N hab màxim

El Torrentill 60.654 0,15 9.098 90El Castell 34.522 0,15 5.178 51La Solana 40.356 0,15 6.053 60Ampliació Borda del Paisan 39.933 0,15 5.990 59

Total 175.465 26.320 260


Sectors Rialp sud

E 1:10.000 ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ: El PTP APiA defineix per Rialp una estratègia de canvi d’ús i reforma. En el moment de redacció del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà Rialp te, en l’àmbit sud del seu nucli, un sector de sòl urbanitzable residencial aprovats definitivament però pendents d’execució, amb les característiques següents: Les ordenacions aprovades actualment són difícilment executables per que situen les edificacions en sòls subjecte a riscos d’inundabilitat. DETERMINACIONS PER AQUESTS SECTORS: El planejament urbanístic general modificarà les condicions d’aquests sectors per tal d’adaptar-los als objectius d’aquest Pla director urbanístic i desenvoluparà les directrius següents. DIRECTRIUS PER AQUESTS SECTORS: Es mantindrà la classificació de sòl urbanitzable. Es mantindrà l’aprofitament urbanístic actual. Les edificacions es situaran a ponent de la carretera, alliberant per a sòls públics destinats a

equipaments i espais lliures els situats a llevant.


Sectors Rialp nord

E 1:10.000 ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ: El PTP APiA defineix per Rialp una estratègia de canvi d’ús i reforma. En el moment de redacció del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, Rialp te, en l’àmbit sud del seu nucli, dos sectors de sòl urbanitzable residencials aprovats definitivament però pendents d’execució, amb les característiques següents:

Les ordenacions aprovades actualment són difícilment executables per que situen edificacions en sòls subjecte a riscos d’inundabilitat. Tampoc permeten un bon traçat del passeig del riu, que hauria d’esdevenir un eix cívic important. DETERMINACIONS PER AQUESTS SECTORS: El planejament urbanístic general modificarà les condicions d’aquests sectors per tal d’adaptar-los als objectius d’aquest Pla director urbanístic i desenvoluparà les directrius següents. DIRECTRIUS PER AQUESTS SECTORS:

Es mantindrà la classificació de sòl urbanitzable.


SUI1P2 16.335 0,37 5.990 54SUI1B 22.085 0,80 16.847 84SUI1P1 12.573 0,34 4.275 39

Total 50.993 27.111 177


L’ordenació dels sectors definirà el traçat del passeig del riu i el Parc territorial de ribera com a elements estructuradors de l’extensió de Rialp.

FITXES NORMATIVES ESPECIFIQUES SECTORS DE SOL URBANITZABLE SUBJECTES A MODIFICACIONS (ART.71)

SECTORS DE SÒL URBANITZABLE SUBJECTES A MODIFICACIONS RELACIONATS A L’ARTICLE 68 D’AQUESTA NORMATIVA


Sector PP5 La Gissera (Sort)

E 1:7.500 ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ: Les Normes subsidiàries de Sort delimiten el sector de sòl urbanitzable PP5 com a sòl industrial d’extensió. Aquest sector no està localitzat al corredor de mobilitat de la Noguera, sinó que està situat a la carretera d’Enviny LV-5222 a una cota de 50 metres per damunt de la vall. DETERMINACIONS PER AQUESTS SECTORS: El planejament urbanístic general modificarà les condicions d’aquest sector per tal d’adaptar-lo als objectius d’aquest Pla director urbanístic i desenvoluparà les directrius següents. DIRECTRIUS PER AQUEST SECTOR: Es mantindrà la classificació de sòl urbanitzable i ampliarà, si cal, la seva superfície per a permetre

la instal·lació d’activitats relacionades amb l’aprofitament dels recursos locals i renovables. Es recomana destinar una part del sòl d’aquest sector a la localització d’aquelles infraestructures

ambientals d’abast comarcal previstes en el Pla de Millora Ambiental del Pallars Sobirà, atenent a la proximitat de la deixalleria comarcal.


Sector SAU Llessuí (Sort)

E 1:10.000

ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ: El PTP APiA defineix per Llessui una estratègia de creixement de reequilibri. El planejament general vigent de Sort preveu a Llessui un sector amb les següents característiques: Superfície: 62.236 m² Edificabilitat: 0,45 m²/m² Sostre màxim: 28.006 m² Nombre màxim habitatges: 248.

El desenvolupament d’aquest sector amb aquestes condicions suposaria un creixement de més del 80% del sòl urbà actual. El sector inclou sòls que formen part de l’areal que aquest Pla defineix per al nucli. El nucli te un potencial de desenvolupament turístic per la proximitat amb el Parc Nacional d’Aigüestortes-Sant Maurici i l’estació de muntanya de Llessui. DETERMINACIONS PER AQUESTS SECTORS: El planejament urbanístic general modificarà les condicions d’aquest sector per tal d’adaptar-lo als objectius d’aquest Pla director urbanístic i desenvoluparà les directrius següents. DIRECTRIUS PER AQUEST SECTOR: Es delimitarà l’areal del nucli, en coherència amb l’article 25 d’aquesta Normativa. Es reduirà l’àmbit classificat com a sòl urbanitzable al 50% de l’actual. Els terrenys desclassificats

s’inclouran dins del sòl de protecció preventiva.


Es limitarà el sostre a un màxim de 15.000 m², per tal de garantir una bona integració dels nous edificis amb el nucli i l’areal.

Es modificarà l’ús principal del sector urbanitzable a hoteler i/o d’equipament turístic. S’admetrà l’ús residencial com a ús complementari, sempre que estigui vinculat al conjunt de l’operació, es condicioni a l’inici previ o simultani de l’activitat principal, i no excedeixi el 20% del sostre total. L’hotel podrà anar lligat a habitatge en condomini excloent tota possibilitat de divisió horitzontal.

El planejament parcial inclourà un estudi paisatgístic que garanteixi la bona inserció de les noves edificacions i la urbanització en l’entorn.


Sectors SUI2 P1 - SUI2 P1 Roní (Rialp)

E 1:10.000

ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ: El PTP APiA defineix per Roní una estratègia de creixement de reequilibri. El planejament general vigent de Rialp preveu a Roní dos sectors amb les següents característiques:

El desenvolupament d’aquests sectors amb aquestes condicions suposaria un creixement de més del 300% del sòl urbà actual. Els sectors inclouen sòls que formen part de l’areal que aquest Pla defineix per al nucli. DETERMINACIONS PER AQUESTS SECTORS: El planejament urbanístic general modificarà les condicions d’aquests sectors per tal d’adaptar-los als objectius d’aquest Pla director urbanístic i desenvoluparà les directrius següents. DIRECTRIUS PER AQUEST SECTOR: Es delimitarà l’areal del nucli, en coherència amb l’article 25 d’aquesta Normativa.


SUI2 P1 33.163 0,80 26.530 241SUI2 P2 21.574 0,37 7.910 72

Total 54.737 34.441 313


Es reduirà l’àmbit classificat com a sòl urbanitzable al 50% de l’actual. Els terrenys desclassificats s’inclouran dins del sòl de protecció preventiva.

Es limitarà el sostre a un màxim de 15.000 m², per tal de garantir una bona integració dels nous edificis amb el nucli i l’areal.

Es modificarà l’ús principal del sector urbanitzable a hoteler i/o d’equipament turístic. S’admetrà l’ús residencial com a ús complementari, sempre que estigui vinculat al conjunt de l’operació, es condicioni a l’inici previ o simultani de l’activitat principal, i no excedeixi el 20% del sostre total. L’hotel podrà anar lligat a habitatge en condomini excloent tota possibilitat de divisió horitzontal.



Sector SAU-1 Llavorsí (Llavorsí)

E 1:10.000

ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ: El PTP APiA defineix per Llavorsí una estratègia de canvi d’ús i reforma. El Pla director precisa les estratègies de canvi d’ús per al nucli de Llavorsí. En aquest sentit es proposa la modificació del sector de sòl urbanitzable de Llavorsí, canviant el seu ús de residencial a hoteler, per tal de fomentar la mixticitat d’usos que afavoreixi el reequilibri residència-treball. En el moment de redacció del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, a Llavorsí li resta un únic sector de sòl urbanitzable sense aprovació definitiva, amb les característiques següents: Superfície: 17.276 m² Edificabilitat: 0,40 m²/m² Sostre màxim: 6.910 m² Nombre màxim habitatges: 35.

DETERMINACIONS PER AQUESTS SECTORS: El planejament urbanístic general modificarà les condicions d’aquest sector per tal d’adaptar-lo als objectius d’aquest Pla director urbanístic i desenvoluparà les directrius següents. DIRECTRIUS PER AQUEST SECTOR: Es mantindrà la classificació de sòl urbanitzable. S’augmentarà el sostre fins a 8.000 m². Es modificarà l’ús principal del sector urbanitzable a hoteler i/o d’equipament turístic. S’admetrà

l’ús residencial com a ús complementari, sempre que estigui vinculat al conjunt de l’operació, es condicioni a l’inici previ o simultani de l’activitat principal, i no excedeixi el 20% del sostre total. L’hotel podrà anar lligat a habitatge en condomini excloent tota possibilitat de divisió horitzontal.



FITXES NORMATIVES ESPECIFIQUES SCTORS DE SOL URBANITZABLE A DESCLASSIFICAR (ART.72)

SECTORS DE SÒL URBANITZABLE A DESCLASSIFICAR RELACIONATS A L’ARTICLE 69 D’AQUESTA NORMATIVA


Sectors SAU1, SAU2, SAU3 Seurí (Rialp)

E 1:10.000

DETERMINACIONS PER AQUEST SECTOR: El planejament urbanístic general haurà de classificar com a sòl no urbanitzable el sòl inclòs en aquest sector, en coherència amb els objectius d’aquest Pla director urbanístic. DIRECTRIUS PER AQUEST SECTOR: Incloure els terrenys desclassificats dins del sòl de protecció preventiva, sens perjudici de

l’alternativa que es contempla en el punt 4 de l’article 69. Delimitar l’areal del nucli, en coherència amb l’article 25 d’aquesta Normativa.


Sectors SUI2 P1 - SUI2 P2 Beraní (Rialp)

E 1:10.000




Sectors SUI2 P1 - SUI2 P2 Caregue (Rialp)

E 1:10.000




Sector SUI2 P2 Escàs (Rialp)

E 1:10.000

DETERMINACIONS PER AQUEST SECTOR: El planejament urbanístic general haurà de classificar com a sòl no urbanitzable el sòl inclòs en aquest sector, en coherència amb els objectius d’aquest Pla director urbanístic. DIRECTRIUS PER AQUEST SECTOR: Incloure els terrenys desclassificats dins del sòl de protecció preventiva. Delimitar l’areal del nucli, en coherència amb l’article 25 d’aquesta Normativa.


Sector SUI3 Baürsos (Rialp)

E 1:10.000

DETERMINACIONS PER AQUEST SECTOR: El planejament urbanístic general haurà de classificar com a sòl no urbanitzable el sòl inclòs en aquest sector, en coherència amb els objectius d’aquest Pla director urbanístic. DIRECTRIUS PER AQUEST SECTOR: Incloure els terrenys desclassificats dins del sòl de protecció preventiva.


Sector SUI2 P1 Rodés (Rialp)

E 1:10.000




Sectors SUI2 P1 - SUI2 P2 Surp (Rialp)

E 1:10.000




Sector SUI4 Sant Miquel (Rialp)

E 1:10.000 DETERMINACIONS PER AQUEST SECTOR: El planejament urbanístic general haurà de classificar com a sòl no urbanitzable el sòl inclòs en aquest sector, en coherència amb els objectius d’aquest Pla director urbanístic. DIRECTRIUS PER AQUEST SECTOR: Incloure els terrenys desclassificats dins del sòl de protecció preventiva.