Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència ... · del VII Programa Marc, amb detall en el Programa Cooperació pel que fa al pressupost assignat als diferents camps temàtics

Pla estratègic de

Recerca, Innovació i Transferència

agroalimentària de Catalunya

2013-2020

2

3

4

El Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020 és

un encàrrec del Govern de la Generalitat de Catalunya i està liderat pel Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).

En el procés de redacció del Pla també hi ha participat el Departament d’Economia i Coneixement,

el Departament d’Empresa i Ocupació, la Universitat de Lleida i l’Institut de Recerca i Tecnologia

Agroalimentàries.

5

Índex

1 Introducció i finalitat del Pla .................................................................................... 6

2 Marc de Referència ................................................................................................... 9 2.1 Marc Europeu ..................................................................................................................... 9 2.2 Marc Estatal ...................................................................................................................... 24 2.3 Marc Nacional .................................................................................................................. 27

3 Abast ....................................................................................................................... 30

4 Enfocament metodològic ....................................................................................... 32 4.1 Estructura d’anàlisi del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya .................. 33 4.2 Procés participatiu .......................................................................................................... 36 4.3 Indicadors ......................................................................................................................... 38

5 Diagnòstic de situació ............................................................................................ 42

6 Principis rectors ..................................................................................................... 46

7 Objectius estratègics .............................................................................................. 47

8 Línies d’actuació ..................................................................................................... 59

9 Model de governança de la implementació del Pla .............................................. 63

10 Annex....................................................................................................................... 66 10.1 Actuacions detallades del Pla ........................................................................................ 66 10.2 Aplicació de les KET (Key Enabling Technologies) al sector agroalimentari ........... 89 10.3 Taules de suport .............................................................................................................. 95

6

1 Introducció i finalitat del Pla

El sector agroalimentari juga un paper essencial per al desenvolu-

pament econòmic de Catalunya i té una gran importància estratègi-

ca per a l’economia catalana:

El pes econòmic de la producció agrària i la indústria

agroalimentària correspon a l’entorn del 3,5% del PIB de

l’economia catalana.

La indústria agroalimentària és la primera indústria a Cata-

lunya en ocupació i la segona en termes de la xifra de ne-

goci1: representa el 17,8% de la xifra de negoci industrial,

el 14,8% del Valor Afegit Brut (VAB) i ocupa al 16,3% del

sector industrial de Catalunya, garantint la producció

d’aliments de qualitat, saludables i segurs.

Catalunya ha assolit en els darrers anys un grau important

de a sobirania alimentària, amb una taxa de cobertura en

productes agraris del 88%2, fet que significa que la pràctica

totalitat dels productes que importa són compensats pel va-

lor dels productes que exporta.

Pel sector agroalimentari català, els valors de la Dieta Me-

diterrània (salut, gastronomia, turisme, territori i diversitat

de produccions) són un tret diferencial i un valor prioritari.

Les tendències socials i econòmiques globals apunten a que en els

propers anys el sector agroalimentari català haurà de fer front a

grans reptes, especialment centrats en els nous hàbits i preferènci-

es dels consumidors, fruit dels canvis socials i demogràfics que ex-

perimenta la nostra societat (augment de la demanda d’aliments,

envelliment de la població, immigració i noves estructures familiars,

increment de la renda, preocupació per la salut, conscienciació

respecte al malbaratament alimentari, etc.) i el procés de globalit-

zació i reorganització econòmica, entre altres.

És per això que la millora del sector a través de la innovació i la in-

corporació dels resultats de la recerca esdevé un factor clau per

millorar la seva competitivitat.

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic

ja fa anys que dediquen un gran esforç en recerca i innovació amb

l’objectiu de que Catalunya adquireixi les capacitats de recerca, in-

novació i competitivitat necessàries per impulsar la seva economia

1 Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Informe anual sobre la indústria a Cata-

lunya 2011. 2 Font: Datacomex. Estadísticas del comercio exterior. 2012

7

a través de la creació de coneixement, de la generació de riquesa i

de valor afegit.

Aquest esforç ha quedat recollit i plasmat en diversos plans i pro-

grames tots ells amb l’objectiu d’impulsar la recerca i la innovació:

Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació (PNRI) 2008-

2020. Aquest Pla es va crear amb l’objectiu d’impulsar la

recerca i la innovació com a bases del progrés de Catalu-

nya.

Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013. Aquest Pla

posa èmfasi en millora de la governança del sistema R+D+I

i defineix la necessitat d’elaborar un Pla estratègic interde-

partamental en l’àmbit agroalimentari.

Debat de política agrària 14 d’abril de 2010. On s’adoptà la

resolució d’establir un Pla estratègic interdepartamental

d’R+D+I en l’àmbit agroalimentari i rural.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Me-

di Natural (DAAM), per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, ha

liderat el procés d’elaboració del Pla estratègic de Recerca, Inno-

vació i Transferència Agroalimentària de Catalunya 2013-2020. No

obstant això, el DAAM no ha estat sol sinó que també ha comptat

amb la participació molt activa d’altres departaments de la Genera-

litat com són el Departament d’Empresa i Ocupació, a través

d’ACC1Ó, que ha aportat al Pla la visió més empresarial del siste-

ma d’R+D+I, i el Departament d’Economia i Coneixement, a través

de la Direcció General de Recerca i la Universitat de Lleida, amb el

coneixement del sistema d’R+D+I de Catalunya i l’expertesa en el

sector agroalimentari, respectivament.

Aquest Pla té per objectius principals:

Definir el posicionament competitiu del sistema d’R+D+I de

l’àmbit agroalimentari català.

Identificar els principals reptes de futur en matèria de gene-

ració de coneixement, foment de la innovació i creixement

socioeconòmic:

Els objectius a assolir pel sistema d’R+D+I agroa-

limentària de Catalunya en l’horitzó 2013-2020.

Les actuacions a dur a terme en el marc del Pla

per a poder aconseguir amb èxit les fites marca-

des.

Alinear tots els agents del sistema (recerca, formació,

transferència, internacionalització i teixit empresarial) vers

als objectius prioritaris identificats.

Amb l’assoliment d’aquests objectius es pretén també crear vincles

i generar un ambient de coordinació i de col·laboració activa entre

8

els principals actors: els productors d’R+D+I (oferta), com són les

universitats, centres tecnològics i centres de recerca, i els consu-

midors d’R+D+I (demanda), les empreses, i el facilitador de la

transferència de coneixement en el sistema, l’Administració Públi-

ca.

En situacions de conjuntura econòmica adversa, és important que

tots els agents del sector uneixin forces i treballin plegats per a fer

el sector agroalimentari un sector líder no solament a Espanya sinó

també a Europa i al món.

9

2 Marc de Referència

El Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència Agroalimen-

taris de Catalunya 2013-2020 té vocació de ser coherent i aprofitar

les polítiques i actuacions en matèria de recerca, desenvolupament

i innovació que es promouen en les estratègies i plans europeus,

estatals i regionals. Tenir en compte totes aquestes condicions de

contorn és encara més important en aquest cas ja que molts

d’aquests programes, plans i accions conflueixen en el període

2014-2020. A més, l’actual situació econòmica fa que sigui essen-

cial alinear la relació entre plans, actuacions i agents amb marcs de

competència comuns però amb diferent abast geogràfic per tal de

fer més eficients els recursos disponibles.

El principi de coherència associat a l'atenció i coordinació de les di-

ferents estratègies i plans que s'estan desenvolupant des dels De-

partaments del Govern és un aspecte clau per a l’èxit del Pla. La

coherència horitzontal entre Departaments permet aprofitar al mà-

xim les sinergies existents en actuacions que impacten directament

o indirectament sobre la resta. La lectura i consideració de les ori-

entacions i objectius d'aquestes estratègies i plans és el primer pas

per a una posterior coordinació interinstitucional i interdepartamen-

tal.

A continuació es fa un recull dels programes, plans i accions que

impacten en major o menor mesura al desenvolupament d’aquest

Pla estratègic.

2.1 Marc Europeu

2.1.1 VII Programa Marc d’R+D+I (2007-2013)

Fins a l’actualitat els 'Programes Marc' (PM) han constituït els prin-

cipals instruments de finançament per mitjà dels quals la Unió Eu-

ropea dóna suport a les activitats de recerca i desenvolupament,

abastant pràcticament la totalitat de disciplines científiques. Els PM

10

són proposats per la Comissió Europea i adoptats pel Consell i el

Parlament Europeu seguint un procediment de decisió conjunta i

històricament han tingut una vigència de cinc anys. No obstant ai-

xò, en el cas del 7PM, la seva durada ha estat de set anys, des de

l’'1 de Gener de 2007 i amb data de finalització al 2013.

En l’actualitat es troba vigent el VII Programa Marc Europeu 2007-

2013, principal instrument de la Unió Europea per a fomentar la re-

cerca i el desenvolupament tecnològic el qual disposa d’un pressu-

post total de 50.521 M€ (període 2007-2013).

El 7PM està dissenyat per donar continuïtat als èxits dels progra-

mes marc anteriors contribuint a la creació de l’Area Europea de

Recerca (European Research Area) i amb l’objectiu de desenvolu-

par l'economia i la societat del coneixement a Europa. El 7PM està

organitzat en quatre programes que es corresponen amb quatre

components bàsics de la recerca europea:

Idees (Ideas): El programa Ideas té per objectiu millorar la

recerca bàsica de frontera a Europa. Aquest programa

s’estructura mitjançant l’European Research Council (ERC)

que atorga finançament a investigadors excel·lents en dife-

rents fases de la seva carrera i que son avaluats únicament

segons criteris d’excel·lència científica.

Gent (People): El programa People destina els seus fons a

la millora de la carrera professional dels investigadors a

Europa. La Comissió pretén millorar l’accés a la formació i

la mobilitat dels investigadors europeus amb aquest pro-

grama, que s’implementa a través de les accions Marie Cu-

rie.

Capacitats (Capacities): El Programa Capacitats està dis-

senyat per donar als investigadors eines potents que els

permetin millorar la qualitat i la competitivitat de la recerca

europea. Això significa una major inversió en infraestructu-

res de recerca a les regions menys desenvolupades, en la

creació de clústers regionals impulsats per la recerca i re-

cerca en benefici de les PIMES. Aquest programa també

ha de reflectir la importància de la cooperació internacional

en la investigació i el paper de la ciència en la societat.

Cooperació (Cooperation): Té per objectiu estimular la

cooperació i reforçar els vincles entre la indústria i la recer-

ca en un marc transnacional. Inclou 9 camps temàtics au-

tònoms en la seva gestió però complementaris en la seva

aplicació: El 7PM presenta forts trets de continuïtat amb el

seu predecessor, principalment pel que fa als temes co-

berts en el programa Cooperació. Els temes fixats per

aquest programa es corresponen amb camps importants

en el progrés del coneixement i la tecnologia, on la investi-

gació s'ha de recolzar i reforçar per afrontar els reptes so-

cials, econòmics, ecològics i industrials d'Europa. Dins del

programa Cooperació s’hi inclouen també noves iniciatives

com les Joint Technology Initiatives (JTI) i les Plataformes

11

Tecnològiques Europees, destinades a àrees específiques

d’interès estratègic i de rellevància a nivell industrial. Pel

que fa a temàtiques específiques de rellevància industrial,

els temes s'han establert fixant, entre altres fonts, en la

tasca de les diferents Plataformes Tecnològiques Europe-

es.

En la taula següent (Taula 3.1) es pot veure la distribució de fons

del VII Programa Marc, amb detall en el Programa Cooperació pel

que fa al pressupost assignat als diferents camps temàtics.

Taula 3.1. Distribució del pressupost del VII Programa Marc.

7è Programa Marc 2007-2013 Pressupost

[M€]

Idees 7.510 Persones 4.750 Capacitats 4.097 Cooperació 32.413

Salut 6.100 Aliments, agricultura i biotecnologia 1.935 Tecnologia de la informació i comunicació (TIC) 9.050 Nanociències, nanotecnologies, materials i noves tecnologies de la producció.

3.475

Energia 2.350 Medi ambient (inclòs canvi climàtic) 1.890 Transport (inclòs aeronàutica) 4.160 Ciències socioeconòmiques i humanitats 623 Seguretat i espai 1.430

Euratom Framework Programme 2.700 Joint Research Centre (JRC) 1.751

Total 53.221 Font: Comissió Europea.

El principal objectiu de la partida de fons destinada a Aliments,

agricultura i biotecnologia ('Food, Agriculture and Fisheries, and Bi-

otechnology') és la de construir una bio-economia europea basada

en el coneixement (European Knowledge Based Bio-Economy), per

aquest motiu és comú la referència als projectes d’aquest capítol

amb l’acrònim KBBE. Aquests s’estructuren al voltant de tres línies

d’actuació:

Producció sostenible i gestió dels recursos biològics de la

terra, boscos i entorn acuàtic3

Alimentació “fork to farm”(incloent alimentació procedent

del medi marí), salut i benestar4

Ciències de la vida, biotecnologia i bioquímica per a pro-

ductes i processos no alimentaris sostenibles5

3 Més informació: ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/fp7/kbbe/docs/fiche-

agriculture-080305_en.pdf 4 Més informació: ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/fp7/kbbe/docs/fiche-

food-080305_en.pdf 5 Més informació: ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/fp7/kbbe/docs/fiche-

biotechnology-080305_en.pdf

12

Donat que el 7PM ja es troba en la seva darrera convocatòria de

projectes es pot conèixer l’estat d’execució del pressupost assignat

als projectes del KBBE (Gràfic 3.1).

Gràfic 3.1. Pressupost executat dels projectes de la temàtica 'Food, Agri-

culture and Fisheries, and Biotechnology' (KBBE) del programa Cooperati-

on del 7è Programa Marc.

Font: Comissió Europea.

2.1.2 VIII Programa Marc d’R+D+I (Horizon 2020, 2014-

2020)

El proper VIII Programa Marc Europeu s’anomena Horizon 2020 i

té com a objectiu impulsar la competitivitat global d'Europa, ajudar

a crear llocs de treball i generar el coneixement del futur.

Finalitzant ja el 7é Programa Marc Europeu i amb la mirada posada

amb Horizon 2020, aquest punt del document pretén analitzar les

principals diferències entre ambdós programes a nivell de finança-

ment i de prioritats de recerca i innovació. En els documents de

treball per elaborar el VIII programa marc es posa en relleu la ne-

cessitat d’impulsar la innovació i implicar les empreses en aquest

procés, a part de l’impuls que cal donar a la recerca i el desenvolu-

pament des de la vessant pública, a tots els nivells. El programa té

una durada de 7 anys (2014-2020) i disposa d’un pressupost de

80.000 M€ (92.000 M€ reals al 2020)6. El llançament de les prime-

res convocatòries serà l’1 de gener de 2014.

6 Segons les darreres conclusions de la comissió i com a fruit de les retallades en el

pressupost a Febrer 2013 el pressupost global del programa Horizon 2020 es pot veure reduït fins als 69.240 M€. Font: doi:10.1038/nature.2013.12403

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Pre

ss

up

ost

Ex

ec

uta

t [M

€]

13

L’estratègia per assolir els objectius del programa s’estructura en 3

pilars:

Reptes socials (Societal challenges): Adquireix especial

importància la millora de la qualitat de vida, l’ús eficient

dels recursos per protegir el planeta, l’eficiència energètica

i la innovació centrada en fer les societats més segures.

Lideratge industrial (Industrial technologies): Dissenyat

per estimular la creació de llocs de treball donant suport a

la innovació, incentivant el consum, estimulant la inversió

privada en R+D i enfortint la participació de les PIMEs in-

novadores.

Ciència d’excel·lència (Excellent science): Fomenta la

recerca bàsica amb programes de suport a la formació i a

les oportunitats professionals, al desenvolupament de no-

ves tecnologies emergents i a les infraestructures de recer-

ca.

Dins del pressupost total també es contemplen 3 programes espe-

cífics: el JRC, l’Euratom (2014-2018) i l’Institut Europeu d‘innovació

i tecnologia (EIT), que conté les Comunitats de coneixement i inno-

vació (Knowledge and Innovation Communities o KIC).

El programa Horizon 2020, a més, introdueix altres novetats amb

l’objectiu de reduir la quantitat i complexitat dels diferents instru-

ments dins del programa:

S’agrupen tots els programes de recerca i innovació (EIT,

CIP i FP) en un de sol: H2020

S’incrementa el pressupost en un 46%

Més incidència en els reptes socials de la societat europea

(salut, transport, seguretat, etc.)

Es simplifiquen els tràmits de participació. S’apliquen nor-

mes més senzilles i iguals per a tots els participants, facili-

tant l’accés als aspirants i unificant els criteris d’avaluació.

Això també redueix el nombre d’auditories.

Més protecció per la Propietat Intel·lectual (IP) i més flexibi-

litat per a l’accés obert a les publicacions científiques

Es promou la participació de tercers països fora de la UE

(Xina, Rússia, Brasil, etc.), però la UE no finançarà la parti-

cipació d’aquests països

Amb la intenció de simplificar al màxim, Horizon 2020 proposa

atorgar a tots els participants (siguin PIMEs, grans empreses, uni-

versitats o centres de recerca) el mateix nivell de finançament. Es

diferencia, però, entre finançament per a activitats de recerca i fi-

nançament per a activitats d’innovació (més properes a mercat).

Activitats de recerca: el rati de finançament podrà arribar al

100% dels costos directes.

http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/en/ec/135344.pdf

14

Activitats d’innovació: la proporció del finançament serà de

fins al 70% per a costos directes.

Els costos indirectes es calcularan segons Flat rate del

20% o comptabilitat analítica.

A continuació es mostren les diferents partides del pressupost del

programa Horizon 2020 (Taula 3.2).

Taula 3.2. Distribució del pressupost de l’Horizon 2020.

Programa Pressupost

[M€] Comentaris

Reptes Socials (Societal challenges)

Salut, canvi demogràfic i benestar 8.028 Seg. Alimentària, agricultura sostenible, recerca marina i marítima i bioeconomia

4.152

Energia segura, neta i eficient (ITER no inclòs)

5.782 Possibilitat d’augmentar el pressupost amb 1.050 M€ més per seguretat nuclear.

Transport intel·ligent, ecològic i integrat 6.802 Accions pel clima, eficiència dels recursos i matèries primeres

3.160

Societats inclusives, innovadores i segures 3.819

Lideratge industrial (Industrial technologies)

Enabling and Industrial Technologies (KETs)

13.781 ICT, Nanotechnologies, Biotechnology, Advanced Manufacturing and Processing, Space

Access tor risk finance 3.538 Finançament privat i venture capital per compartir riscos financers en activitats d’R i I. L’objectiu és que per 1€ invertit hi hagi 10€ d’inversió generada.

Innovation in SME 619

Ciència d’excel·lència (Excellent science)

European Research Council (ERC) 13.268 Dobla el pressupost respecte al 7PM Future and Emerging Technologies (FET) 3.100 +15-20% respecte al 7PM

Marie Curie (formació, desenvolupament professional, etc)

5.752 +15-20% respecte al 7PM. Al 2016, es farà una avaluació amb possibilitat d’augmentar el pressu-post

Infraestructures (inclou e-infraestructures) 2.478 + 50% respecte al 7PM

Altres programes

European Institute of Innovation and Tech-nology (EIT)

1.364 Possible ampliació de pressupost durant el pro-grama

Joint Research Centre (JRC) 1.961 No nuclears Font: ACC1Ó i Comissió Europea segons el pressupost disponible abans que es produïssin les darreres retallades

(http://ec.europa.eu/research/horizon2020/pdf/press/horizon_2020_budget_constant_2011.pdf). A data de redacció d’aquest

document encara no es coneix la distribució definitiva un cop aplicada la retallada del pressupost global del programa.

Dins de “Societal challenges”, la línia de l’R+D+I relacionada direc-

tament al sector agroalimentari és la de “Seguretat alimentària,

agricultura sostenible, investigació marina i marítima i bioecono-

mia”. A nivell pressupostari, el Horizon 2020 dota amb 4.152 M€ les

línies d’R+D+I dedicades al sector agroalimentari incrementant en

més del doble el pressupost del 7é programa marc, 1.935 M€

(+114%).

La Comissió Europea també estableix unes línies d’R+D+I priori-

tàries per cada àrea d’aplicació. En el cas del punt “Seguretat

alimentària, agricultura sostenible, investigació marina i marítima i

bioeconomia”, les línies d’R+D+I són:

15

Agricultura i boscos (Taula 3.3)

Recursos marins (Taula 3.4)

Alimentació (Taula 3.5)

Bio-Industries (Taula 3.6)

Taula 3.3. Línies d’R+D+I prioritàries en agricultura i boscos del repte social “Seguretat alimentària, agricultura

sostenible, investigació marina i marítima i bioeconomia” del programa Horizon 2020.

Agricultura i boscos

Sistemes de producció: Increment de l’eficiència de producció, el canvi climàtic, la sostenibilitat i la resili-ència

Capacitat d’adaptació de les plantes, els animals i els sistemes de producció.

Utilització de biomassa i subproductes de l'agricultura i la silvicultura per a usos no alimentaris.

Ús eficient dels recursos (aigua, nutrients i energia) i integritat ecològica de les zones rurals.

Millora genètica vegetal i animal (trets d’adaptació i productivitat).

Gestió dels sòls de les granges (per a incrementar la fertilitat dels sols com a base per a la producció de cultius).

Salut animal i vegetal (integració de les mesures del control de les malalties / pestes)

Eradicació de malalties animals (inclòs: zoonosis) i recerca en resistència antimicrobiana.

Estudi dels efectes de les pràctiques en benestar animal.

Serveis ecosistèmics: Subministrament de productes i de serveis ecosistèmics

Aprovisionament de productes comercials i “societal public goods” (inclòs aquells que aporten valor cultural i d’esbarjo) i serveis ecològics (biodiversitat, pol·linització, regulació de l’ús de l’aigua, paisatge, reducció de l’erosió, reducció del carboni de l'atmosfe-ra –carbon sequestration– i mitigació de l’efecte hi-vernacle).

Solucions avançades i eines de suport en la presa de decisions (gestió dels sistemes agrícoles).

Polítiques i zones rurals: Potenciació de les zones rurals, suport a les polítiques i innovació rural.

Desenvolupament d’oportunitats per les comunitats rurals (producció primària i aprovisionament de ser-veis ecosistèmics, productes nous i diversificats –aliments, pinsos, materials i energia-).

Cohesió de les zones rurals i prevenció de la margi-nació social i econòmica, foment de la diversificació de les activitats econòmiques (inclòs el sector tercia-ri), garantització d’una relació apropiada entre les zo-nes rurals i les zones urbanes.

Suport en la implementació d’estratègies, polítiques i legislació per les zones rurals, en particular, i la bio-economia, en general.

Avaluació socioeconòmica i comparativa dels siste-mes de cultius i forestals.


Taula 3.4. Línies d’R+D+I prioritàries en recursos marins del repte social “Seguretat alimentària, agricultura

sostenible, investigació marina i marítima i bioeconomia” del programa Horizon 2020.

Recursos Marins Pesqueries: Desenvolupament sostenible i ecològic de les pesqueries.

Major enteniment dels ecosistemes marins (nous punts de vista, eines i models per a millorar l'enteni-ment sobre els motius que fan que els ecosistemes siguin en bones condicions i siguin productius).

Avaluació i mitigació de l’impacte de les pesqueries en els ecosistemes marins (inclòs a mar obert).

Mesura dels efectes socioeconòmics dels diferents modalitats de gestió.

Efectes i adaptació als canvis mediambientals (inclòs canvi climàtic).

Recerca en biologia, genètica i dinàmica de les pobla-cions de peixos, recerca en espècies claus pels eco-sistemes i recerca en activitats de pesca.

•Compartició de l’espai marítim amb altres activitats alternatives (en particular en la zona de costes).

Aqüicultura: Desenvolupament d’una aqüicultura euro-pea competitiva.

Desenvolupament de productes saludables, segurs i competitius.

Domesticació de les espècies establertes i diversifica-ció per a noves espècies.

Interaccions entre l’aqüicultura i els ecosistemes aquàtics, efectes sobre el canvi climàtic.

Sostenibilitat dels sistemes de producció: inland, en la zona de costa i en alta mar.

Enteniment de les dimensions socials i econòmiques del sector per a sustentar l’eficiència energètica i de costos dels processos.

Biotecnologia marina: Estímul de la innovació marina a través de la biotecnologia.

Descobriment de noves espècies i aplicacions en el camp de la biotecnologia marina (es preveu que ge-

16

neri un 10% de creixement anual en aquest sector).

Explorar i explotar la biodiversitat marina i la biomas-sa aquàtica per a proporcionar nous processos, pro-ductes i serveis innovadors en els mercats amb potencial d’aplicació (sector químic i indústria dels materials, farmacèutica, pesca i aqüicultura, subminis-trament energètic i cosmètica).


Taula 3.5. Línies d’R+D+I prioritàries en alimentació del repte social “Seguretat alimentària, agricultura soste-

nible, investigació marina i marítima i bioeconomia” del programa Horizon 2020.

Alimentació Consumidors: Informació al consumidor sobre el ventall d’opcions

Coneixement de les preferències, actituds, necessi-tats, comportament, estil de vida i educació del con-sumidor.

Comunicació entre els consumidors i els investigadors de la cadena de subministrament.

Millora de les opcions d’informació, el consum soste-nible i el impacte en la producció (també en termes de creixement i de qualitat de vida, especialment dels més vulnerables).

Nutrició: Aliments saludables i sans i dietes per a to-thom.

Necessitats nutricionals i impacte dels aliments en el desenvolupament de les funcions psicològiques, físi-ques i mentals.

Enllaços entre la dieta, l’envelliment, les malalties i els desordres crònics i els hàbits alimentaris.

Solucions i innovacions alimentàries per a millorar la salut i el benestar.

Anàlisi dels riscs i de l’exposició a la contaminació química i microbià dels aliments i dels pinsos.

Innovacions en la salubritat dels aliments (food sa-fety): millora de les eines de comunicació dels riscs.

Industries: Indústries agroalimentàries sostenibles i competitives.

Estudi de les necessitats de la indústria agroalimentà-ria i dels pinsos per a afrontar canvis socials, medi-ambientals, climàtics i econòmics (de la perspectiva local a la global).

Disseny de productes, tècniques de processat, packaging, control de processos, reducció de residus i valorització dels subproductes i eliminació segura dels subproductes de tipus animal.

Processos innovadors, eficients i sostenibles.

Productes segurs, d’altra qualitat, accessibles i diver-sificats.

Traçabilitat, logística i serveis, factors socioeconò-mics, resiliència de la cadena de subministrament contra els riscs mediambientals i climàtics.

Limitació dels impactes mediambientals de les activi-tats de cadena de subministrament, dels canvis de dietes i de sistemes de producció en el medi ambient.


Taula 3.6. Línies d’R+D+I prioritàries en bioindústries del repte social “Seguretat alimentària, agricultura sos-

tenible, investigació marina i marítima i bioeconomia” del programa Horizon 2020.

Bio-indústries Bioindústries: Foment de la bio-economia per a les industries de base biològica.

Major progrés cap a la reducció de les emissions carboni, en l’eficiència dels recursos i les indústries sostenibles.

Descobriment i explotació dels recursos biològics aquàtics i terrestres per a minimitzar els impactes ambientals.

Compromisos sobre els diferents usos de la biomas-sa.

Desenvolupament de productes biològics i compostos biològicament actius per a la indústria i productes per als consumidors amb noves qualitats, funcionalitats i

Biotecnologia d’avantguarda: Estímul a la biotecnologia puntera com a futur driver d’innovació

Desenvolupament d’eines emergents com ara la biologia sintètica, la bioinformàtica i els sistemes bio-lògics.

Potencial d’explotació per la seva convergència amb altres tecnologies com ara la nanotecnologia (per exemple, bionanotecnologia) i les TIC (per exemple, la bioelectrònica).

Transferència i implementació de noves aplicacions (sistemes d'administració de fàrmacs, biosensors, bi-oxips).

Biotecnologia industrial: Processos biotecnològics in-

17

Bio-indústries més sostenibles.

Valorització econòmica dels recursos renovables, els bio-residus i els subproductes (els nous processos i l’eficiència dels recursos ajudaran a maximitzar el seu valor econòmic).

Biorefineries: Desenvolupament de biorefineries inte-grades.

Bio-productes, productes intermedis i bio-energia/-combustibles (enfocament en cascada).

Desenvolupament de tecnologies i estratègies per a assegurar el subministrament de matèria primera.

Utilització de diferents tipologies de biomassa (inclòs la silvicultura, residus biològics i subproductes indus-trials) en les bio-refineries de segona i tercera gene-ració.

Mercat dels bioproductes: Suport al desenvolupament de mercat per als productes i processos de base bio-lògica.

Mesures sobre la demanda obrirà nous mercats en la innovació de la biotecnologia. Estandardització (de-terminació de la base biològica de continguts, les fun-cionalitats i la bio-degradabilitat).

Metodologies i enfocaments per a l'anàlisi de les necessitats del cicle de vida per a ser més desenvo-lupat i contínuament adaptades als avenços científics i industrials.

Activitats de recerca que donin suport a l'estandardit-zació dels productes i processos biotecnològics i a la regularització de les activitats biotecnològiques (es-sencials per la creació de nous mercats i per a la rea-lització de les oportunitats comercials).

dustrials.

Desenvolupament de nous productes i processos (químics, salut, mineria, energia, paper, tèxtil, proces-sat d’aliments, etc.) que donin resposta a les necessi-tats industrials i de la societat.

Alternatives biotecnològiques que substitueixin les existents.

Potencial de la biotecnologia per a detectar, monitorit-zar, prevenir i eliminar la contaminació (seqüències metabòliques i enzimàtiques, disseny de bioproces-sos, fermentació avançada, processos “up- and down-stream”, dinàmica de les comunitats microbianes).

Desenvolupament de prototips per a l’avaluació de la viabilitat tècnica-econòmica del desenvolupament de processos i productes.

Tecnologia dels bioproductes: Plataformes tecnològi-ques competitives i innovadores.

Desenvolupament de plataformes tecnològiques (genòmica, meta-genòmica, proteòmica i eines mole-culars).

Desenvolupament de bio-recursos amb propietats i aplicacions optimitzades respecte a les alternatives convencionals.

Exploració, enteniment i explotació sostenible de la diverses formes de biodiversitat terrestre i marina per noves aplicacions.

Solucions per a la salut basades en la biotecnologia (per exemple, diagnòstic, productes biològics, disposi-tius biomèdics).


2.1.3 Knowledge and Innovation Communities (KIC)

Les KIC (Knowledge and Innovation Communities) són consorcis

públic-privats integrats per centres de recerca, empreses i centres

d'educació superior europeus que treballen conjuntament per

desenvolupar projectes innovadors. Les KIC són l'instrument de

l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (IET) per transformar les

idees i el coneixement en valor en forma de nous productes i ser-

veis amb impacte econòmic i en la societat.

Cada KIC està formada per una xarxa transnacional europea d'en-

tre quatre i sis nodes (colocation centres) en els quals hi participen

organitzacions dels tres àmbits del triangle del coneixement (Es-

quema 3.1) —educació, recerca i innovació—, que representen tota

la cadena de valor.

Les KIC, seleccionades per la Junta de Govern de l'IET, coordinen i

dinamitzen els esforços de tots els agents implicats per assolir una

major competitivitat i transformar els resultats de la recerca en in-

novacions en l'àmbit empresarial. L'objectiu principal de les KIC és

crear noves oportunitats de negoci tant per a la indústria ja existent

com per a noves iniciatives, promovent la producció, la difusió i

18

l'explotació dels resultats. D'altra banda, tenen com a missió definir

les millors pràctiques en innovació.

Cada KIC té personalitat jurídica pròpia, capacitat financera i auto-

nomia de gestió per definir la seva composició, organització interna

i externa i l'agenda estratègica. La condició mínima per formar una

KIC és la participació d'almenys tres socis, establerts en dos estats

membres de la Unió Europea. Les KIC són consorcis dinàmics que

han de permetre la incorporació de nous socis al llarg del projecte

sempre i quan hi aportin valor afegit.

Esquema 3.1. Triangle del coneixement.

Font: Council of the European Union, 2008. 2020 Vision for the European Research

Area.

L’abril de 2009, l’IET va obrir la convocatòria per a la creació de les

primeres KIC europees en tres àmbits prioritaris: energies sosteni-

bles, mitigació i adaptació al canvi climàtic, i societat de la informa-

ció i de la comunicació. La resolució de la convocatòria va atorgar

el desembre de 2009 les tres primeres KIC: Societat de la informa-

ció i de la comunicació (ICT Labs), Energies sostenibles (InnoE-

nergy) i Mitigació i adaptació al canvi climàtic (Climate Change).

La implicació de les grans corporacions i les PIMES té un paper

crucial en l'èxit de les comunitats de coneixement i innovació. La

participació de les empreses privades és una garantia, no només

per a la sostenibilitat financera del KIC, sinó per a assolir els objec-

tius de transferència de coneixements, des de la recerca fins al

mercat, millorant així la innovació dels sectors econòmics.

Skills are a key input in

innovation

Research and

Technology

Higher Education Business

Skills are a key

input in R&D

New

knowledge

improves

education

New knowledge

is the source of

innovation Business op-

portunities point

to new research

avenues

Knowledge of

new market develop-

ments is important for

education

19

Els òrgans de govern de l’IET són els responsables de la direcció

estratègica de l’Institut a través de la definició de l'agenda estratè-

gica d’innovació (SIA, per les sigles en anglès) i la coordinació de

les comunitats de coneixement i innovació (creació de convocatòri-

es, avaluació i selecció de les mateixes i suport durant la imple-

mentació de les KIC seleccionades).

El novembre de 2011 la Comissió Europea va aprovar la proposta

de SIA de l'IET, per al període de 2014 a 2020, que haurà de ser

ratificada pel Consell i Parlament Europeu. L'IET va presentar la

proposta de SIA a la CE el juliol de 2011. Posteriorment, la CE hi

va incorporar els comentaris obtinguts de la consulta pública que

va posar en marxa i que ha tingut una gran participació, sobretot

d’empreses privades i centres d’educació superior, a banda d'altres

agents. Espanya ha estat el país que més hi ha participat.

La SIA té previst crear noves KIC en dues onades. La primera, el

2014, abordarà com a temes:

Innovació per a una vida saludable i envelliment actiu

Food4future (cadena de subministrament sostenible

d'aliments)

Matèries primeres (explotació sostenible, extracció, pro-

cessament, reciclatge i la substitució de matèries primeres)

2.1.4 Regional Innovation Strategies for Smart Speciali-

sation (RIS3)

Les estratègies d'innovació nacionals i regionals per a l'especialit-

zació intel·ligent (estratègies RIS3) consisteixen en agendes inte-

grades de transformació econòmica territorial que s'ocupen de cinc

assumptes importants:

Es centren en el suport de la política i les inversions en les

prioritats, reptes i necessitats clau del país o regió per al

desenvolupament basat en el coneixement

Aprofiten els punts forts, avantatges competitius i potencial

d'excel·lència de cada país o regió

Recolzen la innovació tecnològica, així com la basada en la

pràctica, i aspiren a fomentar la inversió del sector privat

Involucren del tot als participants i fomenten la innovació i

l'experimentació

Es basen en l'evidència i inclouen sistemes sòlids de su-

pervisió i avaluació

L’estratègia RIS3 centra els esforços de desenvolupament econò-

mic i les inversions en els punts forts relatius de cada regió per tal

d’aprofitar les seves oportunitats econòmiques i tendències emer-

gents i prendre mesures per impulsar el seu creixement econòmic.

Per recuperar-se de la crisi econòmica, la Unió Europea (UE) ne-

cessita un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Això re-

quereix una estratègia exhaustiva d'innovació europea, tal com es

20

va establir en el document «Unió per la Innovació» publicat a l'Oc-

tubre de 2010. L'objectiu és invertir en recerca, innovació i iniciativa

empresarial en tots els Estats membres i regions de la UE, així com

en el màxim aprofitament del potencial d'Europa.

La Comissió Europea vol que les autoritats nacionals i regionals de

tota Europa preparin les seves estratègies de recerca i innovació

per l'especialització intel·ligent, per tal que els fons estructurals pu-

guin utilitzar-se de manera més eficaç i puguin augmentar les si-

nergies entre les diferents polítiques de la UE , nacionals i

regionals, així com les inversions públiques i privades.

L'especialització intel·ligent significa identificar les característiques i

actius exclusius de cada país i regió, subratllar els avantatges

competitius de cada regió i reunir els participants i recursos regio-

nals al voltant d'una visió del seu futur que tendeixi a l'excel·lència.

També significa reforçar els sistemes d'innovació regional, maxi-

mitzar els fluxos de coneixement i divulgar els beneficis de la inno-

vació per a tota l'economia regional.

L'especialització intel·ligent és essencial per a que les inversions

en recerca i innovació siguin realment eficaces. En la proposta de

la Comissió Europea en matèria de política de cohesió, en el perío-

de 2014-2020 hi haurà una condició prèvia per a l'ús del Fons Eu-

ropeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en 2014-2020 com

a suport a aquestes inversions.

Així doncs, l’estratègia RIS3 és un element fonamental de la refor-

ma de la política de cohesió de la UE que dóna suport a la concen-

tració temàtica i reforça la programació estratègica i l'orientació al

rendiment. L’estratègia RIS3 requereix un enfocament territorial in-

tegrat per al disseny i execució de la política. Les polítiques s'han

d'adaptar al context local i reconèixer que existeixen diferents tra-

jectòries per a la innovació i desenvolupament regional. Entre elles

s'inclouen:

a) rejoveniment dels sectors tradicionals a través d'activitats

de major valor afegit i nous nínxols de mercat

b) modernització mitjançant l'adopció i divulgació de noves

tecnologies

c) diversificació tecnològica a partir de les especialitzacions

existents en els camps relacionats,

d) desenvolupament de noves activitats econòmiques a través

del canvi tecnològic radical i les innovacions d'avantguarda

e) aprofitar noves formes d'innovació, com la innovació oberta

i guiada pels usuaris, la innovació social i la innovació de

serveis

La majoria de les regions només poden adquirir un avantatge

competitiu real si troben nínxols o integren nova tecnologia en

les indústries tradicionals i aprofiten el seu potencial regional

«intel·ligent». En aquest sentit, tots aquests condicionants son

de gran impacte per al sector agroalimentari, donat el seu ca-

21

ràcter de sector tradicional amb potencial innovador i la seva

gran importància per a l’economia catalana, tant en termes de

contribució al PIB com de generació de llocs de treball.

2.1.5 Reforma del Programa Agrària Comunitària (PAC)

La Política Agrària Comunitària (PAC) ha estat des del seus inicis

als anys 60, un dels elements vertebradors de la Unió Europea

(UE) i la receptora d’una part molt important del pressupost comu-

nitari. Desprès de diverses reformes (1992 i 2003), cal destacar

que aquesta nova reforma de la PAC no és sobtada però la seva

intenció és propiciar un canvi radical de la PAC amb l’horitzó de

l’any 2020.

No és sobtada perquè proposa mantenir l’estructura actual de la

PAC en dos pilars, un primer pilar amb mesures anuals obligatòries

(pagaments directes als agricultors i mesures de mercat), i un se-

gon pilar per al desenvolupament rural, amb mesures voluntàries

millor adaptades a les especificitats regionals de programació.

Aquesta PAC constitueix una nova via, un camí i un full de ruta que

pretén conduir al sector agrari europeu cap a una PAC diferent,

més distributiva, que s’aplicaria progressivament a partir de 2014.

Las reformes que es plantegen venen condicionades per la nova si-

tuació de la UE, amb més països integrants, que tenen grans dife-

rencies territorials, agràries i socials i immersos en una greu crisi

financera, i que es troben en un mon globalitzat, amb una gran vo-

latilitat dels mercats i amb un increment de la conscienciació social

europea vers la seguretat alimentaria, la preservació mediambien-

tal i els efectes del canvi climàtic.

En aquest escenari, la reforma de la PAC té com a objectiu enfortir

la competitivitat i la sostenibilitat de l’agricultura i mantenir la seva

presència en totes les regions, per tal de garantir als ciutadans eu-

ropeus l’abast alimentari i una producció d’aliments sans i de quali-

tat, preservant el medi ambient i contribuint al desenvolupament de

les zones rurals.

En matèria de desenvolupament rural, aquesta proposta incorpora

grans beneficis a l’hora d’assegurar la coherència entre els instru-

ments i afavorir les sinergies i els seus efectes, però per contra difi-

culta i introdueix nous requeriments en la seva programació.

Les línies estratègiques de la reforma de la PAC són les següents:

Ajudes més justes, senzilles i específiques. Donar suport

als ingressos dels agricultors d’una manera més justa, més

precisa i més simple

Mitigació de les fluctuacions de tarifes i demanda. Ajudar

els agricultors a afrontar fluctuacions ràpides dels preus i

de demanda

22

Pràctiques respectuoses amb el medi ambient. Reservar el

30% dels pagaments de la PAC a les explotacions que re-

corrin a pràctiques respectuoses amb el medi ambient do-

nant suport a la diversificació de cultius, el manteniment de

les pastures permanents i la preservació de les zones i pai-

satges naturals

Aplicació de l’R+D+I. Dirigir la recerca i desenvolupament

a fins més específics duplicant els seus fons, adequant mi-

llor a les necessitats dels agricultors i accelerant la posada

en pràctica dels seus resultats

Reducció d’intermediaris. Donar més poder als agricultors

donant suport a les organitzacions del sector i impulsant

contactes més directes amb el consumidor en reduir el

nombre d'intermediaris

Protecció del medi ambient i el canvi climàtic. Donar suport

a la protecció del medi ambient i fer de la lluita contra el

canvi climàtic i l'ús eficaç de recursos les màximes priori-

tats per a les zones rurals

Atracció de joves al sector agrícola. Atraure els joves al

sector donant suport als agricultors menors de 40 anys en

els seus cinc primers anys d'explotació.

Foment de l’ocupació i l’emprenedoria. Fomentar l'ocupació

i l'emprenedoria rurals destinant

Prevenció de la desertificació. Prevenir la desertificació mit-

jançant nous fons per als agricultors en zones amb dificul-

tats naturals

Desburocratització de la normativa. Reduir la burocràcia

simplificant les normes

Programa de Desenvolupament Rural (PDR)

El Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020 te fixat com a priori-

tats:

Impulsar la transferència tecnològica i la innovació

Millorar la competitivitat promovent la viabilitat de les em-

preses agràries

Promoure l'organització de la cadena alimentària i no ali-

mentària i la gestió dels riscos

Restaurar, preservar i millorar els ecosistemes agraris i fo-

restals

Us eficient dels recursos i impuls de l’economia de baix

carboni en agricultura, alimentació i forest.

Desenvolupament econòmic zones rurals i reducció de la

pobresa i inclusió social.

Cal tenir present que l'actual Política Agrària Comunitària (PAC) es-

tà configurada per dos pilars. D'una banda, el primer pilar preveu

polítiques reguladores de mercat, amb ajuts directes a les explota-

cions agràries, finançats al 100% amb fons pressupostaris comuni-

taris. I d'altra banda, el segon pilar preveu mesures i ajuts

23

socioestructurals que es financen entre la Unió Europea i els Estats

Membres, on s'emmarca el PDR.

El segon pilar de la PAC, conserva els elements de continuïtat: les

seves accions segueixen sent cofinançades per la UE i els governs

nacionals i / o regionals, es manté el fons FEADER (encara que

modificant la seva estructura interna), i s'inclouen mesures destina-

des a impulsar millores estructurals en les explotacions agràries, a

promoure la competitivitat en el sector agroalimentari, a posar en

marxa el programa agroambiental i a impulsar la diversificació d'ac-

tivitats i la cohesió social i econòmica en els territoris rurals. Tan-

mateix, la proposta presenta elements significatius de canvi en

aquest segon pilar, entre els quals poden destacar els següents:

inclou mesures de gestió de riscos, obliga a destinar part de les

ajudes de desenvolupament rural / agrari a la mitigació dels efectes

del canvi climàtic; integra les accions de desenvolupament rural /

territorial en un marc estratègic comú (MEC) finançat amb tots els

fons estructurals i amb els fons de cohesió, i fixa com una de les

prioritats impulsar la transferència tecnològica i la innovació. Per

aques fi es crea l’EIP European Innovation Partnership 'Agricultural

Productivity and Sustainability' per reactivar la recerca, la innovació

i la transferència al sector agroalimentari mitjançant el foment de

grups operatius formats per la comunitat cientificotècnica, els agri-

cultors i les indústries i altres operadors econòmics del sector (Es-

quema 3.2).

Esquema 3.2. Grups operatius en el marc de la PAC i les polítiques de RDi europees.

Font: Reforma de la PAC e innovación: algunas novedades útiles. García Azcárate Tomas. Consejero Económico DG AGRI.

28 Maig 2012.

24

Els grups operatius es constituiran al voltant de temes d'interès i

duran a terme projectes adreçats a experimentar i aplicar pràcti-

ques, processos, productes, serveis i tecnologies innovadors. A ni-

vell transfronterer i a escala de la Unió, els grups operatius

actuaran, en particular, a través d'iniciatives d'agrupament i projec-

tes pilot i de demostració. Les accions concretes seran alimentades

per la base de coneixements facilitats a través del marc de recerca

i innovació de la UE. Aquest nou model planteja un enfoc mol no-

vedòs ja que cerca connectar la PAC amb el Horizon 2020 i per

tant integra i situa com element fonamental de la competitivat i sos-

tenibilitat del sector agroalimentari i del mon rural les actuacions de

RDi.

2.2 Marc Estatal

2.2.1 Plan Estatal de Investigación Científica, Técnica y

de Innovación 2013-2016

El Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Inno-

vació Tecnològica (Plan Nacional de I+D+i) és l'instrument de pro-

gramació amb què compta el sistema espanyol de Ciència,

Tecnologia i Empresa per a la consecució dels objectius i prioritats

de la política d'investigació, desenvolupament i innovació tecnolò-

gica del nostre país a mig termini, segons es defineix en la Llei de

la Ciència i en l'Estratègia Nacional de Ciència i Tecnologia

(ENCYT).

El 7 d'octubre de 2012, el Consell de Ministres va acordar prorrogar

la vigència del VI Pla Nacional d'Investigació científica, Desenvolu-

pament i Innovació Tecnològica 2008-2011 fins al moment en que

el Govern Espanyol aprovi el Pla Estatal d'Investigació Científica i

Tècnica, establert per la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la

Tecnologia i la Innovació.

L'Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i d'Innovació conté

els principis i objectius, compartits per l'Administració General de

l'Estat i les comunitats autònomes que han d'orientar el disseny de

les actuacions públiques en la matèria durant el període 2013-

2020. En aquest marc el Pla Estatal d'Investigació Científica,

Tècnica i d'Innovació 2013-2016 conté les prioritats cientificotèc-

niques i socials així com els vectors del foment de la innovació de

l'Administració General de l'Estat que determinaran la distribució de

l'esforç financer de la mateixa.

Les prioritats cientificotècniques i socials d’R+D+I orientades s'inte-

gren en el Programa Estatal de Reptes Globals de la Societat, un

programa interdisciplinari i intersectorial, destinat a abordar els

grans reptes que Espanya comparteix amb la resta de la Unió Eu-

ropea, que promou l'agrupació de recursos i coneixements de di-

versos àmbits, tecnologies i disciplines, incloent la transversalitat

de la recerca en ciències socials i humanitats. Les activitats

25

d’R+D+I orientades als reptes globals de la societat inclouen tots

els aspectes que van des de la investigació bàsica fins al mercat.

Salut, canvi demogràfic i benestar

Seguretat i qualitat alimentàries; agricultura productiva

i sostenible, recursos naturals, recerca marina, maríti-

ma i d'aigües interiors

Energia, segura, eficient i neta

Transport intel·ligent, sostenible i integrat

Acció sobre canvi climàtic i eficiència en la utilització de re-

cursos i matèries primeres

Canvis i innovacions socials

Economia i societat digital

Seguretat, protecció de les llibertats i drets ciutadans

L’objectiu del repte Seguretat i qualitat alimentàries; agricultura

productiva i sostenible, recursos naturals, recerca marina, ma-

rítima i d'aigües interiors és:

Donar resposta de manera sostenible i intel·ligent als reptes relaci-

onats amb la seguretat alimentària, la qualitat i innocuïtat dels ali-

ments, la competitivitat dels sectors agroalimentari, forestal i

pesquer en els mercats nacionals i internacionals, a la necessitat

de creació d'ocupació, millorant la gestió dels recursos naturals uti-

litzats pels diferents sectors productius, així com de les costes,

mars i oceans, sectors tots ells pertanyent a l'àmbit de la bio-

economia.

Es tracta d'incrementar la producció i el valor afegit dels productes

alimentaris i no alimentaris i la productivitat, reduir la dependència

exterior de matèries primeres, recursos i tecnologies, d'adaptar els

aliments a les noves demandes del consumidor, mitjançant la in-

vestigació, la innovació i nous desenvolupaments de processos de

producció, transformació i distribució de productes de tot tipus, ser-

veis i negocis. A més, en el cas d'Espanya cal avançar en la con-

servació dels recursos naturals, en particular en l'ús eficient de

l'aigua, en la lluita contra l'erosió dels sòls, les sequeres, els incen-

dis forestals, la protecció dels nostres sistemes agroecològics , la

seva biodiversitat i la conservació de mars, oceans i del litoral cos-

taner. Les prioritats que es contemplen en matèria d’R+D+I en

l’àmbit agroalimentari son:

Conservació i gestió integral, eficient i sostenible dels sis-

temes agroecològics i dels recursos agroforestals i pes-

quers

Millora sostenible dels sistemes de producció agrícoles,

ramaders i forestals

Millora i desenvolupament de nous sistemes, processos i

tecnologies de producció i control agroindustrial, incloses

les biorefineries

Augmentar la qualitat i seguretat dels aliments i crear nous

productes alimentaris i bioproductes

26

Articulació i optimització de la cadena agroalimentària

Seguretat, traçabilitat, alerta i gestió de riscos

Eines de gestió estratègica i xarxes col·laboratives d'inno-

vació

Millorar la competitivitat i sostenibilitat en el sector pesquer

i l'aqüicultura

2.2.2 Estratègia Estatal d'Innovació (E2I)

L'Estratègia Estatal d'Innovació (E2I) es centra fonamentalment en

contribuir al canvi de model productiu d'Espanya a través del fo-

ment i la creació d'estructures que facilitin el millor aprofitament del

coneixement científic i el desenvolupament tecnològic, a més de

duplicar la activitat innovadora l'any 2015. Quantitativament, l'estra-

tègia es marca com a metes la creació de 40.000 noves empreses

innovadores, 50.000 nous llocs de treball d'alta tecnologia i un in-

crement de la despesa privada en R+D de 6.000 milions d'euros.

Els seus objectius s'articulen al voltant del cinc eixos:

Eix 1: Entorn financer procliu a la innovació

Eix 2: Foment de la innovació des de la demanda pública

Eix 3: Projecció internacional

Eix 4: Enfortiment de la cooperació territorial

Eix 5: Capital humà

Els cinc eixos de l'Estratègia Estatal d'Innovació descriuen oportu-

nitats centrades en els mercats presents i futurs de nous productes

i serveis. Aquesta economia de la innovació pivota sobre un nucli

central, que és el coneixement i la seva transferència, des d'aquells

punts en els quals es genera (Esquema 3.3).

Esquema 3.3. Pentàgon de la Innovació de la E2I.

Font: MINECO.

27

2.3 Marc Nacional

2.3.1 Pacte Nacional per a la Recerca i Innovació (PNRI)

2008-2020

El Pacte Nacional per a la Recerca i Innovació és l’acord consen-

suat entre el Govern de la Generalitat, els partits polítics amb re-

presentació parlamentària, les universitats catalanes, els agents

econòmics i socials més representatius de Catalunya, i altres

agents que té per objectiu impulsar un nou model de progrés soci-

oeconòmic per Catalunya que té les bases en l’educació, la recerca

i la innovació, les quals esdevenen prioritats estructurals de primer

ordre en les agendes política, social i econòmica del país i dels

seus agents. Els seus eixos principals són el talent, la generació i

valorització del coneixement i la innovació en la base de l’activitat

productiva i de l’acció política. El PNRI s’estructura al voltant de

vuit reptes (Esquema 3.4).

Esquema 3.4. Reptes del Pacte Nacional per a la Recerca i Innovació.

Font: PNRI.

2.3.2 Pla de Recerca i Innovació de Catalunya (PRI)

2010-2013

El Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013 és l’instrument mit-

jançant el qual l’Administració de la Generalitat de Catalunya exer-

ceix la tasca de planificació, foment i coordinació de la recerca i la

innovació del país. És, també, l’instrument fonamental en què se

sustenta el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i

la Innovació (PNRI) durant els propers quatre anys.

Aquest Pla abasta un període que arriba fins al 2013, amb la finali-

tat de sincronitzar-se amb la planificació europea (7è Programa

28

marc de recerca i desenvolupament tecnològic 2007-2013 de la

UE).

La contribució interdepartamental a aquest Pla ha estat decisiva

per assolir la perseguida integració horitzontal dels objectius i les

polítiques d’R+D+I. També resulta diferencial, respecte a plans an-

teriors, l’assessorament rebut pel Consell Català de Recerca i In-

novació (CCRI), que a petició del Govern ha emès dictamen sobre

les bases del PRI 2010-2013, així com l'informe de l'OCDE (Re-

views of Regional Innovation: Catalonia, Spain. 2009 OECD).

El PRI Pla inclou els següents objectius aplicables a l’R+D+I agroa-

limentària:

Millora de la governança del sistema R+D+I

Establiment de mecanismes de coordinació i cooperació

eficaços amb les administracions. Tots els Departaments

actuen en l’àmbit de l’R+D+I

Focalització de l’R+D+I en reptes, (hi ha 17 focus)

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Me-

di Natural (DAAM) lidera el Focus "Aliments de qualitat, saludables

i plaents". El DAAM ha d’ Implementar un pla estratègic interdepar-

tamental d’R+D+I en l`àmbit agroalimentari i rural , que afavoreixi

entorns i territoris amb capacitats per incorporar coneixement i in-

novació. Es proposa, en concret:

Crear una xarxa d’innovació rural a Catalunya per dinamit-

zar projectes i promoure els fluxos de coneixement

Impulsar una estratègia territorial d’R+D+I que fomenti els

entorns rurals com a sistemes d’innovació estratègics per a

l’equilibri territorial i progrés sostenible

2.3.3 El debat de política agrària d’abril de 2010, del

parlament de Catalunya

En aquest debat es van aprovar una sèrie de resolucions en les

que es demana al govern en l’àmbit de la recerca i innovació

agroalimentària establir el present Pla estratègic Interdepartamen-

tal d’R+D+I en l’àmbit agroalimentari i rural.

2.3.4 Grups ConnectEU

La xarxa de Grups Connect-EU impulsada per ACC1Ó i l’AGAUR

té com a objectiu recollir els interessos i necessitats en recerca i

innovació dels sectors que representen amb l'objectiu per tal de de-

fensar-los davant la Unió Europea i incidir així en els projectes de

finançament europeu, principalment el 7è Programa Marc Europeu

d’R+D. Els grups de treball estan constituïts i oberts a agents pú-

blics i privats (empreses, associacions empresarials, universitats,

centres TECNIO). Actualment la Xarxa Connect-EU s’articula a tra-

vés de 15 grups de treball formats arran d’una convocatòria pública

29

competitiva. Cadascun d’aquests 15 grups formen les àrees tecno-

lògiques representatives del teixit productiu català.

El Grup Connect-EU Agroalimentari canalitza la informació sobre

polítiques europees d’R+D+I cap als agents agroalimentaris cata-

lans, i incideix en els programes de treball de la Comissió Europea

conjuntament amb els representants estatals i nacionals dels Comi-

tès de Treball europeus i les Plataformes Tecnològiques. El grup

ha elaborat l’agenda estratègica temàtica de l’agroalimentació de

Catalunya amb l’objectiu últim d’impulsar la participació catalana en

programes de finançament europeu (Horizon 2020, COSME) en

àmbits com la producció agrària i alimentària i la valorització dels

seus subproductes, el benestar animal, la seguretat alimentària i la

relació entre nutrició i salut.

30

3 Abast

El terme “sistema d’R+D+I agroalimentària” és un dels conceptes

més utilitzats en aquest document ja que engloba a tot els agents i

sectors d’activitat que formen l’ecosistema de la recerca, innovació

i transferència de coneixement en el sector agroalimentari de Cata-

lunya. La multitud d’elements que integra fa que sigui un concepte

complex i ampli i, per tant, la seva definició és de vital importància

per a poder entendre’l i conèixer, també, els seus límits. Així doncs,

aquest punt del document té com a objectiu definir els elements

(agents i sectors econòmics) que formen el sistema d’R+D+I agroa-

limentària de Catalunya.

Aquest Pla defineix el sistema d’R+D+I agroalimentària com

l’ecosistema format pels nombrosos agents (universitats i centres

de recerca, administracions públiques, indústries agroalimentàries,

empreses agràries, agrupacions de productors, cooperatives, con-

sultores, persones assessores, associacions, agrupacions de pro-

ductors, grups d’acció local (GAL), i la resta d’agents implicats en la

R+D+I) i sectors d’activitat que participen en el conjunt d’etapes per

les que passa l’aliment fins que aquest es converteix en producte

acabat. Així doncs:

Recerca (agents generadors de coneixement i talent).

Aquesta fase compren les diverses activitats orientades a

millorar les fases de la cadena de valor agroalimentària,

des de la recerca bàsica fins a la recerca més aplicada i

pre-industrial, amb l’objectiu últim d’incrementar la competi-

tivitat del sector agroalimentari i generar riquesa en el terri-

tori. Entre els agents que formen aquesta fase hi han:

o Universitats

o Centres de cicles formatius

o Centres de recerca

o Centres tecnològics

Producció. La producció de les matèries primeres agríco-

les, ramaderes o pesqueres és la primera fase de la cade-

na de valor agroalimentària. Aquesta està formada per les

activitats econòmiques:

o Agricultura

o Ramaderia

o Pesca

o Silvicultura

Transformació. En l’agroindústria o indústria agroalimen-

tària és on té lloc la fase de transformació (preparació, pro-

cessat i envasat del producte) de les matèries primeres

31

alimentàries a productes alimentaris amb valor afegit. Les

indústries que formen part d’aquesta fase són:

o La indústria dels aliments

o La indústria de les begudes.

Esquema 4.1. Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020

Font: Elaboració pròpia.

Donades les característiques d’aquest Pla, les fases de la cadena

de valor agroalimentària corresponents a la distribució i el consum

dels productes han quedat al marge de l’abast del Pla. No obstant

això, en el procés participatiu s’ha organitzat un grup de treball que

ha tingut en compte ambdues fases per a així obtenir una visió glo-

bal de la cadena de valor agroalimentària:

Distribució. La fase de distribució compren totes les activi-

tats que faciliten que el producte acabat arribi a les mans

del consumidor, des de l’emmagatzemament del producte,

el seu transport i la pròpia venta.

Consum. La última fase correspon a la utilització del propi

aliment ja sigui en els restaurants, en les pròpies llars o en

altres indrets.

Per a conèixer en detall dels agents i els sectors econòmics que

formen el sistema d’R+D+I agroalimentària es pot consultar les tau-

les del punt “11.3 Taules de suport” situades a l’Annex del docu-

ment.

Abast del projecte: Sector Agroalimentari R+D+i

Food service

(producte acabat)Recerca

Fonamental

Agrícola

Ramaderia

Pesca i

aqüicultura

Alimentació

Economia i desenvolupament agroalimentaris

Sostenibilitat i canvi climàtic

Qualitat i seguretat alimentària

Cadena de valor

Secto

r A

gro

ali

men

tari

Forestal

Re

ce

rca

(a

ge

nts

gen

era

do

rs d

e

co

neix

em

en

t i

tale

nt)

Pro

du

cció

Tra

nsfo

rmació

Dis

trib

ució

Consum

32

4 Enfocament metodològic

La metodologia emprada per a l’elaboració del Pla estratègic s’ha

estructurat en tres fases ben diferenciades: anàlisi de situació ac-

tual, reflexió estratègica i pla d’actuacions.

FASE 1. Anàlisi de situació actual: En la primera fase metodolò-

gica s’ha realitzat una diagnosi qualitativa i quantitativa de la situa-

ció actual de l’R+D+I agroalimentària a Catalunya amb l’objectiu de

disposar dels inputs d’anàlisi necessaris com a punt de partida i re-

flexió per a l’elaboració del Pla.

Anàlisi qualitativa. La diagnosi qualitativa té com a objec-

tiu copsar l’opinió dels agents del sector per a identificar els

punts febles i forts del sistema d’R+D+I agroalimentària. A

més, també s’han realitzat sessions de treball subsectorials

on s’han identificat les seves principals tendències

d’innovació. Aquesta diagnosi s’ha dut a terme a través de

sessions de treball i ha comptat amb la participació de

nombrosos agents del sistema d’R+D+I agroalimentària,

tant de l’àmbit públic com privat.

Anàlisi quantitativa. La diagnosi quantitativa té com a ob-

jectius, d’una banda, donar suport objectiu a la diagnosi

qualitativa i, de l’altra, disposar del valor dels principals in-

dicadors de l’R+D+I agroalimentària que han de permetre

realitzar el seguiment i l’avaluació de l’impacte de les actu-

acions del Pla.

La gran quantitat d’informació obtinguda en aquesta fase s’ha pro-

cessat i treballat per a obtenir els següents resultats:

Una matriu DAFO, que enumera les principals debilitats,

les amenaces, les fortaleses i les oportunitats del sistema

d’R+D+I agroalimentària de Catalunya.

Un quadre de comandament del Pla fruit del treball

d’identificació i de quantificació dels principals indicadors

del sistema d’R+D+I agroalimentària.

FASE 2. Reflexió estratègica: Una vegada finalitzada la fase de

diagnosi, s’ha realitzat un treball de reflexió on s’han definit les

premisses i els objectius estratègics a assolir durant el període de

vigència del Pla. A més, per a la identificació de les actuacions s’ha

comptat amb la participació d’un comitè d’experts format per agents

de referència en planificació estratègica de l’R+D+I procedents de

varis indrets de la geografia espanyola.

33

FASE 3. Pla d’actuacions del Pla: Amb les actuacions ja identifi-

cades, la última fase del Pla ha consistit a descriure en detall les

actuacions a dur a terme durant els pròxims anys per a assolir els

objectius estratègics. El Pla d’actuacions es presenta en forma de

fitxes on es descriu detalladament cada actuació, s’identifiquen els

responsables de la seva implementació, la duració de la mateixa i

un ventall d’indicadors d’activitat que han de facilitar la tasca de

seguiment i d’avaluació al responsable de l’actuació.

A continuació s’expliquen alguns punts de l’enfocament metodolò-

gic que, per la seva importància i rellevància en l’elaboració del Pla,

es necessari conèixer i entendre’ls en detall.

4.1 Estructura d’anàlisi del sistema d’R+D+I agroali-

mentària de Catalunya

En aquest punt s’argumenta el raonament utilitzat en el disseny de

l’estructura d’anàlisi de la situació actual del sistema d’R+D+I agro-

alimentària utilitzats tan en l’organització del procés participatiu

com en l’estructuració de l’anàlisi quantitatiu.

Es sabut que els sistemes d’R+D+I són sistemes multidimensionals

i multivariables i, per tant, aquesta complexitat ha suposat un repte

en l’organització de la diagnòstic. Amb la intensió de posar ordre i

simplificar, en la mesura possible, aquesta complexitat, l’anàlisi

s’ha estructurat en dues dimensions:

La primera dimensió correspon als agents que participen

en el sistema d’R+D+I agroalimentària.

La segona dimensió correspon als pilars o àmbits que sus-

tenten el sistema d’R+D+I agroalimentària.

L’estructura d’anàlisi utilitzada és pròpia i en el seu disseny s’han

tingut en compte com a fonts d’inspiració, altres estructures

d’anàlisi utilitzades anteriorment en altres Plans i documents de re-

ferència com són: el Plan Nacional de I+D+I, l’estructura del Know-

ledge Innovation Communities basada en el triangle del

coneixement i el Pla de Recerca i la Innovació 2010-2013, entre al-

tres (el seu detall es pot trobar en l’apartat “3. Marc de referència”

del Pla).

Des del punt de vista dels agents que intervenen i interactuen en el

sistema d’R+D+I agroalimentària, s’ha utilitzat com a model el “tri-

angle del coneixement” ja que, a més d’identificar els drivers o

agents que mouen la societat del coneixement, aquest model tam-

bé reflecteix la importància de la interacció entre aquests. Aplicant-

lo al sistema d’R+D+I agroalimentària, els agents que formen el sis-

tema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya es presenten en

l’Esquema 5.1:

34

Esquema 5.1. Triangle del coneixement pel sistema d’R+D+I agroalimen-

tària de Catalunya


S’atribueix el paper i el rol de generador de coneixement (oferta) a

aquelles universitats i centres de recerca, tant públics com privats,

que treballen en l’àmbit agroalimentari.

El rol d’agent dinamitzador i facilitador de la transferència de conei-

xement correspon al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural (d’ara en endavant, DAAM), el Departa-

ment d’Empresa i Ocupació a través d’ACC1Ó i al Departament

d’Economia i Coneixement a través de la Direcció General de Re-

cerca.

Finalment, el rol de “consumidor” dels coneixements (demanda)

correspon a les empreses agràries i agroalimentàries (tot i que

aquestes també poden actuar de generadors de coneixement).

Concretament, es tracta de les empreses que formen part dels sec-

tors d’activitat considerats agroalimentaris, és a dir, segons els co-

dis CNAE 2009 (o la seva equivalència al CCAE 2009) aquestes

són les del grup A “Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca” i les

dels grups C10 - C11 - C12 “Indústria de productes alimentaris, be-

gudes i tabac 7” –en el punt “11.3 Taules de suport” situat a l’Annex

es mostra el detall.

En el cas dels àmbits, s’ha considerat que la manera en que el

Plan Nacional de I+D+I 2010-2013 havia organitzat les seves les lí-

nies instrumentals d’actuació era l’estructura que millor encaixava i

s’ha adequava per a ordenar els àmbits del sistema d’R+D+I. El

Plan Nacional divideix les línies en 6 grans àmbits d’actuació: re-

cursos humans, projectes d’R+D+I (molt focalitzat en temàtiques de

4 Malgrat la indústria del tabac no es considerada indústria agroali-

mentària, les dades estadístiques presenten el grup C10 - C11 - C12 de forma conjunta i, per tant, no ha estat possible extreure el grup C12 (tabac) del grup C10 - C11 - C12, tanmateix, això no su-posa un gran problema degut a la poca importància de la indústria tabaquera a Catalunya.

Agents generadors de coneixement

Sector empresarial (agrari i

agroindústria)

Administració pública

35

recerca), enfortiment institucional (molt lligat al finançament dels

projectes d’R+D+I), infraestructures, utilització del coneixement i ar-

ticulació i internacionalització del sistema. Partint d’aquesta orga-

nització, també s’ha optat per ordenar l’estructura del sistema

d’R+D+I agroalimentària en grans àmbits, concretament els 8 se-

güents: formació i coneixement, xarxes i col·laboracions, transfe-

rència i divulgació de coneixement, valorització de tecnologia,

finançament, talent, internacionalització i infraestructures i serveis

científico-tècnics.

Esquema 5.2. Pilars del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya


A més de presentar en forma d’esquema els 8 grans àmbits del sis-

tema d’R+D+I també és important definir que s’ha entès per cada

àmbit dins del context de l’R+D+I agroalimentària:

Formació i coneixement: Són els elements que formen

part del procés de generació de coneixement i

d’ensenyament a persones i que, a més, fomenten cultura

d’innovació entre els agents del sistema d’R+D+I agroali-

mentària.

Xarxes i col·laboracions: És el conjunt d’entitats, unitats

d’R+D+I i/o empreses que treballen plegades amb l’objectiu

comú d’innovar en una àrea específica del coneixement.

Transferència i divulgació de coneixements: És el flux

d’informació científica, emesa sovint per les unitats

36

d’R+D+I o empreses que l’han generada, que contribueix a

incrementar els coneixements dels qui la reben.

Valorització de tecnologia: És la transferència formal dels

resultats d’R+D+I al sector empresarial per treure’n rendi-

ment econòmic i social (generació de riquesa).

Finançament: Són les aportacions econòmiques destina-

des al desenvolupament d’un projecte d’R+D+I o la realit-

zació d’activitats d’R+D+I.

Talent: Són les persones que estan vinculades a un projec-

te d’R+D+I o que duen a terme activitats relacionades amb

l’R+D+I.

Internacionalització: És la projecció i el posicionament

dels projectes / activitats i/o resultats de l’R+D+I vers a al-

tres agents d’àmbit nacional i internacional.

Infraestructures i serveis científico-tècnics: És el con-

junt de serveis, instal·lacions i recursos necessaris per a

desenvolupar tasques de recerca i innovació (científica,

tecnològica, etc.) en un indret concret.

4.2 Procés participatiu

És voluntat del DAAM i de la Generalitat de Catalunya elaborar el

Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentà-

ria de Catalunya 2013-2020 tenint en compte la participació dels

agents que formen el seu sistema d’R+D+I agroalimentària.

El procés participatiu per a elaborar la diagnosi qualitativa del sis-

tema d’R+D+I agroalimentària ha reunit aproximadament 400 per-

sones que han realitzat les seves aportacions a través de les 24

sessions de treball que s’han dut a terme. Com es pot observar en

els Gràfics 5.1 i Gràfic 5.2, les sessions han comptat amb una àm-

plia representació dels agents que formen el sistema d’R+D+I

agroalimentària.

Gràfic 5.1 i Gràfic 5.2. Nombre de persones i entitats que convocades i assistència a les sessions de treball

per a l’elaboració de l’anàlisi de la situació actual del Pla.

Font: Elaboració pròpia

88

211

115

206

62

137

49

151

0

50

100

150

200

250

Administració OrganitzacionsProfessionals

Empreses Recerca

Nº

de p

ers

on

es

Persones Convocades Assistència

36

139

109

80

19

79

4154

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Administració OrganitzacionsProfessionals

Empreses Recerca

Nº

d'e

nti

tats

Entitats Convocades Assistència

Persones Entitats

37

Com ja s’ha comentat, per a l’organització de les sessions de tre-

ball s’ha utilitzat l’estructura de l’anàlisi del sistema d’R+D+I agroa-

limentària comentada en el punt anterior. S’han creat 8 sessions de

treball per a analitzar els 8 àmbits en que s’ha estructurat el siste-

ma d’R+D+I agroalimentària i 16 sessions subsectorials per a iden-

tificar les tendències d’innovació. En l’Esquema 3.8 presenta

l’estructura del procés participatiu.

Esquema 5.3. Estructura del procés participatiu


Àmbits del sistema d’R+D+I agroalimentària. S’han rea-

litzat un total de 8 sessions de treball (formació i coneixe-

ment, xarxes i col·laboracions, transferència i divulgació de

coneixements, valorització de tecnologia, finançament, ta-

lent, internacionalització, infraestructures i serveis científi-

co-tècnics) que han tingut com a objectius: identificar les

principals fortaleses i debilitats existents en cadascun dels

àmbits del sistema d’R+D+I, identificar línies de millora per

a potenciar els punts forts i mitigar els punts febles i, prio-

ritzar les línies de millora en funció dels 3 criteris: nivell

d’importància, grau de desenvolupament actual i dificultat

d’implementació.

Subsectors agroalimentaris. S’han realitzat un total de 16

de les sessions de treball subsectorials (fruita dolça i citri-

cultura; fruita seca i olivicultura; cereals, farratges, oleagi-

noses i proteaginoses; horticultura i planta ornamental;

viticultura i enologia; forestal; pesca i aqüicultura; porcí,

≈ 400 Participants24Sessions de treball:

8 àmbits i 16 sectorials

Tendències

d’innovació

Àmbits del sistema d’R+D+I

agroalimentari

Subsectors agroalimentaris8 16

38

avicultura i cunicultura; boví de llet i oví-cabrum; boví de

carn, equí, helicicultura i apicultura; indústria agroalimentà-

ria: sector carní, llet i altres begudes i segona transforma-

ció; ecosistema natural; restauració, gastronomia i

distribució; i producció agroalimentària ecològica) que han

tingut com a objectius: escoltar l’opinió dels diferents sub-

sectors del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya

per a poder copsar les principals tendències d’innovació

dels 16 grups de subsectors agroalimentaris, proposar líni-

es de millora a implementar en el sistema d’R+D+I agroali-

mentària i prioritzar les línies de millora en funció dels 3

eixos comentats en el punt anterior i les tendències

d’innovació identificades en funció de 2 eixos: impacte so-

cioeconòmic i grau de desenvolupament actual.

Les aportacions de les persones que han participat en les diferents

sessions de treball han suposat un enriquiment al procés tècnic

d’elaboració del Pla, tant pel contingut com pel nombre, i han per-

mès copsar i entendre les necessitats expressades pels diferents

agents del sistema d’R+D+I agroalimentària. Tanmateix s’ha de te-

nir en compte que el Pla estratègic té un rol instrumental i, per tant,

es centra en definir aquelles d’actuacions que han de permetre ser

desenvolupades a través de la definició d’actuacions.

Això fa que les tendències d’innovació identificades en les 16 ses-

sions de treball subsectorials, pel seu alt nivell de concreció,

s’hagin hagut de recollir en un altre document. No obstant això, es

tindran en compte en el procés d’implementació del Pla.

A més de les sessions de treball, la fase de reflexió estratègica

també ha comptat amb la participació d’un comitè d’experts integrat

per persones de renom i amb expertesa en el disseny de meca-

nismes per a millorar la competitivitat a través de la recerca, la in-

novació i la transferència de tecnologia. Els membres del comitè

d’experts han provingut d’entitats públiques i privades no solament

de Catalunya sinó també de la resta de l’estat espanyol.

Finalment, s’ha previst la realització d’accions de retorn organitza-

des pel DAAM, el qual es compromet a donar una resposta raona-

da a totes les propostes i les aportacions dels agents del sistema

d’R+D+I que així ho demanin. A més, també es celebrarà una pre-

sentació pública en què es farà una síntesi del procés i dels resul-

tats del Pla.

4.3 Indicadors

Amb aquest Pla es quantifica per primera vegada el sistema

d’R+D+I agroalimentària de Catalunya tant des del punt de vista de

l’oferta com de la demanda. Aquest fet ha suposat un gran repte

donat que mai abans cap institució havia realitzat aquesta tipologia

d’anàlisi.

39

La multitud de fonts d’informació juntament amb la manca

d’homogeneïtat dels criteris de recopilació de dades, la gran varie-

tat d’indicadors utilitzats per a mesurar l’impacte de l’R+D+I i el fet

que l’R+D+I agroalimentària estigui composta per més d’una bran-

ca del coneixement (principalment les branques de ciències de la

salut i la d’enginyeria), han fet que a l’hora d’obtenir i de tractar la

informació per a elaborar el diagnòstic hagi estat una feina comple-

xa i molt laboriosa.

L’anàlisi quantitativa ha estat una peça clau en l’elaboració del Pla

ja que, per una banda, s’ha donat suport al diagnosi qualitatiu a

través de dades objectives i, per altra banda, s’han identificat els

indicadors que han de permetre realitzar el seguiment i l’avaluació

dels objectius estratègics del Pla.

De la mateixa manera que el diagnòstic qualitatiu, el diagnòstic

quantitatiu s’ha estructurat pels 8 àmbits del sistema d’R+D+I agro-

alimentària. El primer pas realitzat ha estat identificar aquells indi-

cadors que han permès analitzar cadascun dels àmbits del sistema

l’R+D+I agroalimentària (veure l’Esquema 5.4) i les fonts

d’informació que contenen les dades sobre aquests indicadors

(veure l’Esquema 5.5).

Esquema 5.4. Visió global dels elements analitzats en el diagnòstic de l’R+D+I agroalimentària de Catalunya


DA

AM

Ag

en

ts

ge

ne

rad

ors

de

co

ne

ixe

me

nt

Se

cto

r

em

pre

sa

ria

l

Formac. i

coneix.

Xarxes i

col·labor.

Transf. i

divul. de

coneix.

Valoritz.de

tecnologia

Finanç. Talent Interna-

cionalit-

zació

Infraes-

tructures

1 2 3 4 5 6 7 8

PF

A i c

urs

os

ho

mo

logats

Ofe

rta fo

rma

tiva

:

cic

les, gra

us i

mà

ste

rs

Inve

rsió

en

fom

ració

Ma

tin

s

d’in

no

va

ció

i

PR

OD

EC

A

Con

tracte

s i

co

l·la

bo

racio

ns

am

b e

mp

reses

Em

pre

se

s E

IN

qu

e h

an

co

op

era

t a

mb

inn

ova

ció

PA

TT, xa

rxa

d’a

sse

sso

ram

ent,

Ru

ralC

ati

pu

blic

acio

ns

PIT

A

Sp

in o

ffs

/ E

BT,

pro

pie

tat

inte

l·le

ctu

al i

sta

rt-u

ps

Ad

qu

isic

ió d

e

co

ne

ixe

ment

exte

rn i p

ate

nts

Desp

esa

en

R+

D+

I

Cap

tació

de

fina

nçam

en

t p

er

a la r

ea

litza

ció

de

pro

jecte

s

d’R

+D

+I

Inve

rsió

en

R+

D+

I (d

esp

esa)

Pe

rson

al d

’R+

D i

ge

ne

ració

de

do

cto

rs, ,

ICR

EA

,

ER

C A

dv.

Gra

nts

Pe

rson

al d

’R+

D,

ofe

rta i d

em

and

a

de

pe

rson

al

d’R

+D

Alim

en

tària

Pro

du

cció

cie

ntífica,

imp

acte

,

pro

gra

me

s d

e

ca

pta

ció

de

ta

len

t

Se

rve

is C

TU

nita

ts d

’R+

D+

I,

xa

rxe

sC

lúste

rs i p

arc

s

cie

ntífics

Pu

blic

acio

ns

40

El següent pas ha estat cercar les dades d’interès en les fonts

d’informació oficials i públiques i, aquella informació que no es tro-

bava disponible, s’ha realitzat la sol·licitud formal als propietaris de

la informació. Aquesta sol·licitud s’ha completat, en nombrosos ca-

sos, amb les dades facilitades per les pròpies unitats d’R+D+I a

través d’una fitxa elaborada per l’equip de treball. A més, amb

l’enviament d’aquesta fitxa s’ha aprofitat l’oportunitat per a pregun-

tar les activitats d’R+D+I agroalimentàries que duen a terme les

unitats d’R+D+I, classificant-les per les tendències del programa

Horizon 2020 (veure apartat 3.1.2. Programa Horizon 2020) i per

als sub-sectors agroalimentaris. Tota aquesta informació ha quedat

recollida en unes fitxes d’R+D+I subsectorials que es troben en un

document annex al Pla.

Esquema 5.5. Visió global de les fonts d’informació utilitzades en el diagnòstic de l’R+D+I agroalimentària de

Catalunya


Les conclusions del diagnòstic quantitatiu juntament amb les del

diagnòstic qualitatiu s’han presentat en forma de matriu DAFO en

el següent apartat del document. A més, el valor dels indicadors

també ha quedat recollit en l’apartat “8. Objectius estratègics” en

forma de taula d’indicadors. Els resultats en profunditat de l’anàlisi

quantitatiu on es poden veure totes les dades que s’han recopilat

es troben en el document de Diagnòstic Detallat.

DA

AM

Ag

en

ts

ge

ne

rad

ors

de

co

ne

ixe

me

nt

Se

cto

r

em

pre

sa

ria

l

Formac. i

coneix.

Xarxes i

col·labor.

Transf. i

divul. de

coneix.

Valoritz.de

tecnologia

Finanç. Talent Interna-

cionalit-

zació

Infraes-

tructures

1 2 3 4 5 6 7 8

•U

NE

IX

•U

NE

IX

•G

estA

ct

•S

cim

ago

(Sco

pu

s)

•U

NE

IX

•G

estA

ct

•A

CC

1Ó

•C

SIC

•U

VIC

•IQ

S

•U

NE

IX

•G

estA

ct

•A

CC

1Ó

•C

SIC

•U

VIC

•IQ

S

•U

NE

IX

•G

estA

ct

•A

CC

1Ó

•C

SIC

•U

VIC

•IQ

S

•IC

RE

A

•E

RC

•S

cie

nce

Cita

tio

n

Index

Exp

an

de

d

•T

hom

so

n S

cie

ntific

ISI

•U

NE

IX

•G

estA

ct

•A

CC

1Ó

•C

SIC

•U

VIC

•IQ

S•

XP

CA

T

•A

CC

10

•D

AA

M

•IR

EN

EU

•D

ep

t. d

’Eco

no

mia

i

Co

neix

em

ent

•D

AA

M

•D

AA

M

•D

AA

M

•D

AA

M

•D

AA

M

•A

CC

10

•ID

ES

CA

T

•ID

ES

CA

T

•ID

ES

CA

T

•ID

ES

CA

T

•ID

ES

CA

T

41

42

5 Diagnòstic de situació

L’alta participació dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària

en les sessions de treball de la fase d’anàlisi qualitativa ha donat

com a resultat un ventall de 198 punts febles, 146 punts forts i 371

línies de millora.

Totes aquestes línies han passat per un procés d’agregació, ho-

mogeneïtzació i selecció i, juntament amb les principals conclusi-

ons que s’han extret de l’anàlisi quantitatiu i l’anàlisi del marc de

referència i de les tendències globals, s’ha obtingut un total de 65

línies que s’han classificat per debilitats, amenaces, fortaleses i

oportunitats per a obtenir finalment la matriu DAFO (veure Taules

6.1-6.4).

El conjunt de línies que forma la matriu DAFO del sistema d’R+D+I

agroalimentària de Catalunya ha servit com a punt de reflexió per a

la definició dels objectius estratègics del Pla.

A continuació, es presenta la matriu DAFO en forma de taules:

Taula 6.1 Debilitats del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya

Debilitats D A F O

Agents Generadors de Coneixement

Dificultats per a compatibilitzar l'augment important en productivitat científica amb la qualitat de les publicacions.

Limitada explotació dels resultats de l’R+D+I en l’àmbit agroalimentari.

Baixa representativitat del sector agroalimentari en els programes ICREA i ERC.

Manca de formació del personal d'R+D agroalimentari en coneixements de gestió i explotació de l’R+D+I.

Certa endogàmia dels agents generadors d’R+D+I (afecta a la valorització i la transferència de coneixement).

Pocs incentius pels investigadors per a valoritzar i transferir coneixement al sector empresarial, especialment en el siste-ma universitari públic de Catalunya.

Elevada dispersió i reduïda dimensió dels centres de recerca i les infraestructures tecnològiques per a competir a nivell nacional i internacional (sense cap centre de referència)

Baixa efectivitat dels mecanismes i instruments disponibles per a incorporar els doctors a les empreses agroalimentàries

Sector empresarial

Poca capacitat financera del sector agrari per a emprendre projectes d’R+D+I.

Baixa cultura d'innovació i gran aversió al risc per a emprendre projectes d’R+D+I del sector empresarial agroalimentari.

Dificultats per alinear l'oferta i la demanda d’R+D+I degut al cert desconeixement de:

Les necessitats del sector empresarial per part dels generadors d’R+D+I.

43

Debilitats D A F O

El mapa d'agents i de les línies d’R+D+I existents per part del sector empresarial.


Concentració del personal d’R+D agroalimentari als centres de recerca públics.

Poca capacitat del sector públic a mobilitzar inversió en R+D+I de la indústria agroalimentària.

Manca de proactivitat en la identificació d'oportunitats d'innovació.

Manca de formació específica en R+D+I l’actual oferta formativa del DAAM.

Reduït nombre de programes per a incorporar i vincular els doctorands, els doctors, els post-doc i alumnes a les empre-ses agroalimentàries.

Insuficient nombre de punts de trobada i de debat sobre temes d’R+D+I d'interès pel sector agroalimentari.

Desconeixement de l'impacte (econòmic, social, mediambiental, etc.) dels resultats dels projectes d’R+D+I.

Manca de perfils professionals adequats per a realitzar la valorització i la transferència de l’R+D+I generada al sector empresarial.

Manca de tutoratge i assessorament expert en innovació al sector empresarial.

Dispersió dels instruments de finançament i de l’oferta formativa pel sector agroalimentari.


Taula 6.2. Amenaces del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya

Amenaces D A F O


Excessiva competència i desconfiança entre els agents generadors de coneixement del sistema d’R+D+I agroalimentària (entre les pròpies universitats / centres de recerca / infraestructures científiques).

Elevada dependència del finançament dels projectes d’R+D+I agroalimentàrias provinent de l’estat espanyol (Plan Naci-onal de I+D+i i del Pla de Recerca de Catalunya)

Pes poc significatiu del finançament dels projectes d’R+D+I agroalimentàrias captat d’Europa pels agents generadors de coneixement

Desconeixement de les oportunitats de col·laboració existents entre unitats d’R+D+I no agroalimentàries (biotecnologia, nanotecnologia, fotònica, etc.) i les unitats d’R+D+I amb focus agroalimentari.

Sector empresarial

Disminució de la inversió en R+D+I de les empreses agroalimentàries (agràries i agroindústria)

Elevada atomització del sector empresarial agroalimentari (agrari i agroindústria), format majoritàriament per PIMEs.

Heterogeneïtat dels sub-sectors agroalimentaris amb capacitats i necessitats d’R+D+I diferents.

Manca de cultura de col·laboració i comunicació entre els agents del sector agroalimentari al llarg de la cadena de valor (des dels centres de formació i agents generadors de recerca fins al sector productor i transformador i consumidor).


Reducció pressupostària de les partides destinades a l’R+D+I.

Rigidesa normativa per a adaptar l'oferta formativa (reglada i no reglada) a les necessitats formatives del sector agroali-mentari.

Baixa presència de l’Administració Pública de Catalunya en els grups de decisió (especialment europeus).


44

Taula 6.3. Fortaleses del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya

Fortaleses D A F O


Increment significatiu de la producció científica agroalimentària a Catalunya durant el període 2006-2010

Rellevància internacional de les publicacions científiques en l'àmbit agroalimentari a Catalunya.

Disposició d'una amplia oferta d’R+D+I agroalimentària a Catalunya alineada amb les tendències marcades per Europa en el H2020.

Disposició de l'IRTA com a institut de recerca de referència en l'àmbit agroalimentari.

Qualitat i impacte de l’R+D+I agroalimentària generada a Catalunya.

Qualitat de les infraestructures de recerca i dels serveis científico-tècnics existents per a potenciar la recerca i facilitar la transferència de coneixement.

Sector empresarial

Gran importància del sector agroalimentari a Catalunya: 1r sector industrial de Catalunya en generació de riquesa (ven-des) i en generació d’ocupació.

Sector menys exposat a les conseqüències de la crisi econòmica.

Existència dels recursos necessaris a Catalunya per a desenvolupar totes les fases de la cadena de valor agroalimentà-ria.


Gran esforç públic en inversió en R+D+I en l’àmbit agroalimentària en els últims anys.

Existència d'instruments de finançament (PAC (PDR), ACC1Ó, CDTI, FEDER, etc.) pel sector agroalimentari.

Existència d'eines (PATT) i d'ens (ACC1Ó, CDTI, OTRIs, etc.) dedicats a la valorització i transferència de coneixement d’R+D+I al sector empresarial

Consolidació dels instruments de transferència i divulgació de coneixement del DAAM.

Existència de la fira Alimentària com a un dels salons de l’alimentació i de les begudes més importants i amb més prestigi a nivell nacional i internacional.

Àmplia oferta formativa reglada (cicles formatius, graus i màsters) i no reglada a Catalunya relacionada amb el sector agroalimentari

Disposició d’entitats o agències d'intermediació en la valorització de resultats de la recerca.

Existència d’un premi, el PITA (Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària), per al reconeixement a la innovació de les empreses agràries i a l’agroindústria.


Taula 6.4. Oportunitats del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya

Oportunitats D A F O


Oportunitat per a crear sinèrgies amb proveïdors de tecnologies (nanotecnologia, fotònica, etc.) i d’altres sectors econò-mics referents a Catalunya com són la salut, la gastronomia, el turisme, el mobile, etc.

Elevat potencial d'aplicació de noves tecnologies (KETs) al sector agroalimentari.

Increment del nombre d'alumnes que decideix perllongar la seva formació i realitzar el doctorat.

Efecte multiplicador dels ICREAs en el sistema d’R+D+I a Catalunya

45

Oportunitats D A F O

Sector empresarial

Disposició de joves altament formats i qualificats a Catalunya per a les empreses agroalimentàries.

Gran qualitat dels productes agroalimentaris produïts a Catalunya.

Augment de la demanda de productes alimentaris a escala nacional i internacional.

Existència de mercats internacionals per a comercialitzar el coneixement generat a Catalunya.

Atractiu de Catalunya dins de l'àmbit geogràfic del sud d'Europa.

Ràpids canvis en el consum de productes alimentaris (redueixen el cicle de vida dels productes) empeny a les empreses a innovar de forma permanent.

Existència de marques de referència internacional (per exemple: “Barcelona”).

Creació de nous mercats fruit de les sinèrgies del sector agroalimentari amb altres sectors (alimentació-salut, alimenta-ció-gastronomia, alimentació-mobile, etc.)


Aposta del Govern de Catalunya pel sector agroalimentari (actualment està en procés elaboració el Pla estratègic d’R+D+I agroalimentària de Catalunya i el Pla Tractor de la Indústria Agroalimentària de Catalunya)

H2020 dobla el pressupost del 7é programa marc en el finançament de l’R+D+I del sector agroalimentari

Ajuts de la PAC (PDR) que incorporen components de transferència i innovació lligats a la seva concessió.

Estratègia RIS3 que definirà una priorització sectorial en l’especialització de la regió, basada en capacitats existents en sectors tradicionalment forts com l’agroalimentari

Comunitats del coneixement i la innovació de l’EIT (KICs) amb potencial per contribuir a posicionar el sector agroalimen-tari català com a exemple de sistema innovador a Europa.


46

6 Principis rectors

Els principis rectors del Pla estratègic de Recerca, Innovació i

Transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020, entesos

com el conjunt de normes o idees fonamentals que han d’orientar i

regir el pensament i conducta dels agents del sistema d’R+D+I

agroalimentària de Catalunya, resumeixen la raó de ser del Pla i

són les bases motivadores que han orientat cadascun dels objec-

tius definits i el conjunt d’actuacions identificades.

Així doncs, aquest Pla estratègic es regeix pels principis rectors

següents:

Esquema 7.1. Principis rectors del Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària de

Catalunya 2013-2020


Visibilitat

Competitivitat

Orientació a resultats

Alineació amb

l’estratègia europea

Col·laboració

Eficiència i prioritza-

ció dels recursos

Incrementar el reconeixe-ment del sistema agroali-mentari a tots els nivells

de la societat

Millorar la competitivitat del sistema com a fi de totes

les actuacions Focalitzar el sistema en la trans-

ferència dels resultats de l’R+D+I al teixit productiu i em-presarial, sense menystenir la

recerca bàsica

Orientar l’R+D+I del sistema agroalimentari de Catalunya

a les directrius marcades per la UE Ser capaços de treballar de

forma coordinada entre tots els agents del sistema

Prioritzar i ser eficients en la gestió i utilització dels

recursos

Territorialitat

Potenciar la proximitat del sistema agroalimentari a llarg de la geografia de

Catalunya com a tret distin-tiu del sector

47

7 Objectius estratègics

En base al diagnòstic de situació s’han definit els objectius estratè-

gics del Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroa-

limentària de Catalunya 2013-2020, com a aquelles fites a assolir

fins al venciment del Pla. Aquests s’han estructurat en les 6 dimen-

sions estratègiques que es poden observar en l’Esquema 3.12:

Esquema 8.1. Objectius estratègics del Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària

de Catalunya 2013-2020


L’estructura piramidal en que s’han presentat els objectius estratè-

gics ajuda a comprendre l’evolució natural dels objectius a assolir

per a dotar al sistema d’R+D+I agroalimentària i als seus agents de

reconeixement i rellevància internacional.

El sector agroalimentari és un sector de gran importància estratègi-

ca per a Catalunya, amb un PIB agroalimentari (agrari i agroindús-

tria) de 7.322 M€ (el 17% del PIB industrial), unes vendes de la

indústria agroalimentària i de begudes per valor de 18.843 M€ i una

Producció Final Agrària de 3.967 M€. Actualment és el primer sec-

tor industrial de Catalunya en generació de riquesa (vendes) i en

generació d’ocupació (amb 35.094 treballadors agraris i 75.593

OE6. Incrementar el reconeixement i la rellevància internacional del sistema d'R+D+I

agroalimentari de Catalunya

OE5. Augmentar la inversió en R+D+I del teixit productiu i empresarial agroalimentari

OE3. Augmentar la valorització dels resultats de la recerca, la transferència tecnològica i

la divulgació de coneixement en el sector agroalimentari de Catalunya

OE4. Augmentar la captació de recursos pel sistema d'R+D+I del sector agroalimentari de

Catalunya

OE2. Facilitar el coneixement i la col·laboració entre els agents del sistema d’R+D+I

agroalimentari

OE1. Impulsar la formació i la professionalització de l'R+D+I fomentant la cultura

d’innovació

48

ETC a la indústria agroalimentària i begudes). A més, és un dels

sectors econòmics menys exposat a les conseqüències de la crisi

econòmica i això ha quedat demostrat en la variació de les princi-

pals dades macroeconòmiques durant els anys 2008 i 2009. Men-

tre que el PIB agroalimentari va caure un 1,64%, el del total de

sectors ho va fer un 4,32%. Durant el mateix període les vendes de

la indústria agroalimentària van caure un 6,05% i les del total de la

indústria ho van fer en un 16,27%. En termes d’ocupació la tendèn-

cia és molt similar: en la indústria agroalimentària l’ocupació va

caure un 3,74% i pel total de la indústria ho va fer un 16,40%. Cal

doncs posar en valor aquest sector com a element que dóna robus-

tesa a la economia catalana i reforçar la seva competitivitat per a

fer front amb èxit als futurs reptes socials, econòmics i culturals.

La innovació hi juga un paper fonamental per a millorar la competi-

tivitat del sector. No obstant això, la cultura d’innovació encara és

l’assignatura pendent del sector agroalimentari. Els Gràfics 8.1 i

Gràfic 8.2 mostren la necessitat que el sector agroalimentari de Ca-

talunya interioritzi la cultura d’innovació com una activitat més en

les empreses. En termes percentuals les dades estadístiques indi-

quen que, la indústria agroalimentària de Catalunya es caracteritza

per ser una industria culturalment poc innovadora (al voltant d’un

40% de les empreses). En aquest cas destaca el referent

d’Alemanya, on més del 80% de les seves empreses agroalimentà-

ries tenen algun tipus d’activitat innovadora, fins i tot més que en el

global de tots els seus sectors.

Gràfic 8.1. % empreses EIN sobre el total d'empreses. Catalunya i països seleccionats. Ordenats de major a

menor per indústria agroalimentària. 2009

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’EUROSTAT i IDESCAT.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Germ

any

Esto

nia

Cyp

rus

Fin

lan

d

Sw

ed

en

Po

rtuga

l

Cze

ch R

epublic

Be

lgiu

m

Italy

Ma

lta

Denm

ark

Slo

venia

Au

str

ia

United K

ingdom

Fra

nce

Norw

ay

Slo

vakia

Sp

ain

Neth

erl

an

ds

Cro

atia

Bu

lga

ria

CA

TA

LU

NY

A*

Rom

ania

Latv

ia

Lith

uania

Hungary

Po

lan

d

EU

27

Irela

nd

Luxem

bourg%

em

pre

ses E

IN s

ob

re e

l to

tal d

'em

pre

ses

Tots els sectors (All Core NACE) Sector agrari (NACE A) Indústia Agroalimentària (NACE C10-12)

49

Gràfic 8.2. Nº empreses EIN sobre el total d'empreses. Catalunya i països seleccionats. Ordenats de major a

menor per indústria agroalimentària. 2009


En intensitat d’innovació, entesa com la proporció de despesa en

innovació respecte a la xifra de negoci de les empreses, es pot ob-

servar que a Catalunya es troba en el 0,9% pel sector agrari i

l’1,1% per la indústria alimentaria. En la indústria alimentaria

aquesta dada és lleugerament superior que en la totalitat de sec-

tors, i es també lleugerament superior a la que mostren països com

Alemanya i Itàlia, en canvi, és lleugerament inferior a la que mos-

tren els Països Baixos i França. Curiosament en aquest cas encap-

çalen el rànquing alguns països de l’Europa de l’Est, Portugal i

Xipre, que presenten valors molt elevats d’intensitat d’innovació.

Gràfic 8.3.Intensitat d’innovació (% despesa innovació/xifra negoci total empreses). Catalunya i països selec-

cionats. 2009


0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000G

erm

any

Italy

Sp

ain

Fra

nce

Po

lan

d

United K

ingdom

Rom

ania

Po

rtuga

l

Cze

ch R

epublic

Bu

lga

ria

Au

str

ia

Be

lgiu

m

Neth

erla

nds

CA

TA

LU

NY

A*

Hungary

Sw

eden

Cro

atia

Norw

ay

Slo

vakia

Denm

ark

Fin

lan

d

Lith

uania

Esto

nia

Latv

ia

Cyp

rus

Slo

venia

Ma

lta

Irela

nd

Luxem

bourg

Nº

em

pre

ses E

IN

Sector agrari (NACE A) Indústia Agroalimentària (NACE C10-12)

0,00%

0,50%

1,00%

1,50%

2,00%

2,50%

3,00%

3,50%

4,00%

Cyp

rus

Esto

nia

Slo

vakia

Rom

ania

Cro

atia

Po

rtuga

l

Fin

lan

d

Cze

ch R

epublic

Slo

venia

Lith

uania

Sw

eden

Fra

nce

Neth

erla

nds

Latv

ia

CA

TA

LU

NY

A*

Italy

Germ

any

Au

str

ia

Po

lan

d

Sp

ain

Hungary

Be

lgiu

m

Norw

ay

Inte

ns

itat

d’i

nn

ov

ació

(%

de

sp

esa

inn

ov

ació

/xif

ra n

eg

oci to

tal

em

pre

ses)

Tots els sectors (All Core NACE) Sector agrari (NACE A) Indústia Agroalimentària (NACE C10-12)

50

Un dels elements amb un paper clau per a interioritzar la cultura

d’innovació en les empreses del sector agroalimentari és formació.

La formació és el motor de canvi i de progrés que permet avançar

cap a una societat basada en el coneixement. A través de la for-

mació la societat genera coneixements, noves formes de pensar i

actuar i s’assoleixen les competències necessàries que permeten a

la societat a adaptar-se a les demandes canviants del mercat. En

un sector madur, amb un fort component tradicional i escassa cul-

tura innovadora, com és l’agroalimentari, la formació hi juga un pa-

per estratègic no solament com a element de professionalització i

generació de coneixement sinó també com a procés de canvi cultu-

ral.

Catalunya disposa d’una una àmplia oferta formativa reglada (ci-

cles formatius, graus i màsters) i no reglada relacionada amb el

sector agroalimentari. Aquesta amplia oferta formativa ha de per-

metre introduir programes d'innovació en els seus continguts a tots

els nivells per, d'aquesta manera, estimular als professionals del

sector a adquirir la cultura d'innovació. La consolidació dels instru-

ments de transferència i divulgació de coneixement del DAAM tam-

bé s’hauria d’orientar cap a aquesta finalitat.

Un altre element clau impulsor de la cultura d’innovació és el per-

sonal d’R+D en les empreses, especialment la figura dels doctors.

Actualment es dóna una certa concentració del personal d’R+D

agroalimentari als centres de recerca i universitats públiques cata-

lanes. Si es comparen les dades de Catalunya amb les dels els pa-

ïsos de referència en el sector agroalimentari, s'observa que la

relació entre el personal d'R+D públic i privat és de 1 a 1 (Taula

8.1). En canvi, a Catalunya per cada persona a temps complet que

fa tasques d'R+D en l’empresa privada, dues ho fan al sector pú-

blic. Per aquest motiu cal posar esforços per tal de promoure la in-

corporació d’investigadors al sector privat. En aquest sentit, seria

necessari que, des d’ara i fins a l’any 2020, s’incorporessin més de

1000 investigadors a temps complert en les empreses agroalimen-

tàries. Per això, cal millorar els mecanismes i instruments disponi-

bles per a incorporar doctors a les empreses agroalimentàries i a

tots els sectors en general que fins ara han demostrar ser poc efec-

tius. A més, com s’ha comentat a l’inici, per tal de poder fomentar i

estimular la cultura d'innovació a les empreses la figura del doctor

és clau per a actuar com a catalitzador del procés innovador (so-

bretot pel que respecta a la innovació tecnològica). Cal posar,

doncs, les actuacions necessàries per tal de que les empreses

agroalimentàries prenguin consciència de la necessitat de disposar

d'aquesta figura en les seves organitzacions.

La taula següent mostra el nombre d’investigadors en el sector

agroalimentari per cada 1.000 habitants i la relació entre el perso-

nal d’R+D que treballa en el sector privat i en el sector públic.

51

Taula 8.1. Investigadors en el sector agroalimentari per mil habitants a Ca-

talunya i comparació amb països i regions seleccionades.

Investigadors per 1000 hab TOTAL Sector Privat Sector Públic

EU27 6,75 2,55 4,14

EU15 6,37 2,53 3,78

EU17 7,18 2,91 4,20

Denmark 13,20 6,78 6,37

Spain 6,93 2,04 4,88

Catalunya 8,49 3,15 5,32

Oberbayern (Munich) 17,82 10,61 7,21

Lombardia 6,16 2,83 2,91

Netherlands 5,79 2,57 3,23


Pel que fa als recursos econòmics dedicats a l’R+D+I, en els últims

anys el govern de Catalunya ha dedicat un esforç molt important en

recerca i en generar massa crítica per a crear una economia on el

coneixement és un dels seus actius principals. Aquest esforç s’ha

vist, inclús, accentuat en la inversió en R+D agroalimentària que

s’ha situat per sobre de la mitja.

La despesa pública en R+D+I ha ajudat al sistema d’R+D+I agroa-

limentària català a teixir un ecosistema format per nombrosos

agents amb la capacitat de generar coneixement i vetllar per la

competitivitat del sector. Des del 2008, la despesa pública dels

departaments en R+D agroalimentària ha crescut 61,84 M€, fins

assolir els 86,54M€ en el 2010. En general, a Catalunya es realitza

un esforç públic important en R+D: ha passat del 0,17% en el 2006

al 0,32% en el 2009, per sobre de països com Dinamarca (0,07%) i

Holanda (0,23%), que dediquen en la seva globalitat esforços en

R+D més importants que Catalunya.

Aquest esforç públic no s'ha equiparat a l'esforç del sector privat.

En el 2008, les empreses del sector agroalimentari dedicaven un

1,21% del PIB a R+D i, en el 2009 aquest va disminuir fins als

0,94% (per sota de la mitjana dels sectors econòmics, que es situa

en 0,99%). Encara s’ha de recórrer un llarg camí per poder assolir

el 2,21% del PIB que hi dediquen les empreses a Dinamarca o

l’1,91% del PIB de les empreses d'Alemanya.

Taula 8.2. Relació entre inversió en R+D i PIB, %. 2009

R+D/PIB (%) Total Empreses (total e sectors economics

Administració pública i Educació superior

Catalunya 1,68 0,99 0,32 Dinamarca 3,16 2,21 0,07

Alemanya 2,82 1,91 0,42

Holanda 1,82 0,85 0,23

Font: IDESCAT i Eurostat.

52

La conjuntura econòmica ha fet que la sostenibilitat del sistema i,

per tant, del desenvolupament del econòmic del país, s’hagin vist

amenaçats.

Una de les conseqüències principals d’aquesta situació econòmica

va ser la disminució del pressupost general en recerca de l'estat

espanyol des de l’inici de la crisi econòmica en el 2008. Per a l’any

2013 el pressupost és de 5.563 M€ i s’ha mantingut respecte al

2012 tot i la caiguda del 26,6% respecte al 2011 quan es va pres-

supostar 7.577 M€. Tot apunta que el pressupost es mantindrà o

disminuirà encara més en els propers anys, cosa que significa que

hi haurà menys recursos a repartir entre els mateixos agents. Tot i

aquesta situació, existeix encara una elevada dependència del fi-

nançament de l’R+D+I a través de projectes amb fons procedents

de l’estat espanyol (Plan Nacional de I+D+i i del Pla de Recerca de

Catalunya). Per a l’àmbit agroalimentari aquest es situa al voltant

del 60% de tot el finançament captat.

D’altra banda el proper programa marc de la Unió Europea Horizon

2020 dobla el pressupost de l’actual 7é programa marc en el finan-

çament de l’R+D+I del sector agroalimentari (de 1.935 M€ a

4.152M€) i, per tant, si els agents del sistema són capaços

d’accedir als fons europeus (que son altament competitius) aquests

podrien mitigar la disminució del pressupost estatal en recerca.

En el 2011, Catalunya va captar 146 M€ del 7è Programa Marc de

la Comissió Europea per finançar projectes de recerca en tots els

àmbits. Des de l’inici del Programa al 2007 i fins el tancament de

l’exercici 2011, Catalunya ha captat un total de 529 M€ per destinar

a projectes de recerca. Aquesta xifra representa prop del 29% del

total aconseguit per l’Estat Espanyol, i el 2% de tota la Unió Euro-

pea. Un 27,7% del finançament que ha arribat a Catalunya des de

l’inici del 7è PM s’ha destinat a universitats i el 18,3% a empreses.

Les empreses catalanes són les que han rebut més finançament de

tot l’Estat espanyol i sumen el 56% del total de recursos captats per

les empreses. Pel que fa a l’àmbit agroalimentari, a Catalunya

s’han captat 14,34 M€ del KBBE durant tot el 7è PM (un 19,8% del

que s’ha captat a tot l’estat espanyol). Tot i això, els fons captats de

la UE representen al voltant del 15% del finançament captat per

l’IRTA i les universitats públiques catalanes per al període analitzat

(2008-2010). Per aquest motiu, cal seguir treballant per incremen-

tar encara més la captació de fons europeus en proper Programa

Marc.

En aquest sentit, el programa ICREA pot jugar un paper important

ja en la captació de finançament procedent d’Europa ja que els in-

vestigadors ICREA tenen un efecte multiplicador significatiu pel sis-

tema no solament en termes de captació de finançament sinó

també en relacions amb empreses importants i obertura del siste-

ma de recerca a les xarxes internacionals del coneixement. Tot i

això, les dades actuals mostren una baixa representativitat de

l’àmbit agroalimentari en el programa ICREA. En l’actualitat, dels

232 ICREA que hi ha a Catalunya, tan sols 3 concentren la seva

53

activitat en l’àmbit agroalimentari (2 d’ells a la Universitat de Lleida i

1 a l’IRTA). Pel que fa als ajuts de l’European Research Council

per a investigadors excel·lents, des de l’any 2007 s’han concedit 28

Advanced Grants i 56 Starting Grants a Catalunya (un 47% dels

obtinguts a tot l’estat espanyol). Els resultats de l’any 2011 equiva-

len a 0,93 Advanced Grants per milió d’habitant cosa Durant tot

aquest temps, 2 Grants (1 Advanced i 1 Starting) han estat per a

investigadors que centren la seva activitat en l'àmbit agroalimentari.

La sostenibilitat del sistema d’R+D+I depèn també de la capacitat

de valoritzar tot el coneixement i la recerca generada pels

agents d’R+D+I agroalimentàries i transferir-lo al sistema pro-

ductiu per a fer les empreses agroalimentàries més competitives i

generin més riquesa en el territori.

Una de les vies per a la valorització dels resultats de l’R+D+I és la

explotació dels resultats mitjançant la seva protecció i posterior lli-

cència a través de les patents. Pel que fa al sector agroalimentari a

Catalunya, els agents generadors de coneixement han informat

que a l’any 2010 tenien vigents un total de 114 patents i varietats

vegetals (gran part d’elles de l’IRTA i els centres del seu sistema

cooperatiu de recerca). Tot i això, es coneix que les empreses

també patenten i per tenir una dada de tot el sistema que es pugui

posar en context s’ha de recórrer a les bases de dades internacio-

nals.

Els resultats mostren que Catalunya, amb un 16% de la població

d'Espanya, sol·licita un 28,4% de les seves patents per al conjunt

de tots els sectors d'activitat (sol·licituds a la OEPM i a la EPO). En

el sector agroalimentari aquest percentatge disminueix fins al

24,1% tot i que encara representa una gran proporció de totes les

patents agroalimentàries que es demanen a l'estat espanyol. De la

totalitat de patents sol·licitades a l'estat espanyol un 11,4% son del

sector agroalimentari, per Catalunya aquest percentatge disminueix

fins al 9,6%.

Utilitzant aquests resultats, es poden comparar les dades de pa-

tents agroalimentàries per milió d'habitants a nivell internacional

amb les de Catalunya (Gràfic 8.4). Tal i com es pot observar els pa-

ïsos que encapçalen aquest rànquing són Suïssa, Dinamarca i Paï-

sos Baixos amb 323, 226 i 180 respectivament. Els segueix a molta

distància Alemanya amb 100. Catalunya (35) i Espanya (23) es tro-

ben entre el grup format per Austràlia, Luxemburg, Regne Unit i

Japó (al voltant de les 40) i el grup format per Itàlia, Xipre, Malta i

Estònia (sobre les 12-15).

54

Gràfic 8.4. Sol·licituds de patents agroalimentàries per milió d’habitants. 2010.

Font: Esp@cenet (Base de dades "Worldwide"). CAT* Valor estimat per a Catalunya a partir de dades de l’ Observatori de la

recerca del IEC. Sector agroalimentari equival als codis de la Cooperative Patent Classification (CPC): A01, A21, A22, A23,

C11, C12, C13

Un altre dels mecanismes per a la valorització del coneixement és

la creació d’empreses de base tecnològica o de Spin-offs. La ine-

xistència de dades internacionals estandarditzades per a l’anàlisi

de les noves i existents Spin-offs, fins i tot en dades agregades per

a tots els sectors, fa que no sigui possible posar aquestes dades en

context. De les dades existents en bases de dades dels departa-

ment de la generalitat i la informació proporcionada pels propis

agents es coneix que durant el període 2008-2010 s’han generat 5

noves Spin-offs i 1 start-up a Catalunya amb activitat en l’àmbit

agroalimentari. La resta de sectors també presenten dades poc

significatives pel que fa a la valorització per aquesta via, excepte

per casos aïllats del sector biomèdic. Per les característiques prò-

pies del sector agroalimentari cal cercar altres elements de valorit-

zació a mes dels ja esmentats de les patents o la generació

d’empreses de base tecnològica.

Pel que fa a producció científica, durant els darrers anys hi ha ha-

gut un augment molt important de la producció en l'àmbit agroali-

mentari, similar al que ha succeït en la resta de sectors. De la

mateixa manera, la col·laboració internacional dels investigadors

de les universitats públiques catalanes i l’IRTA ha augmentat i es

situa al nivell de les institucions internacionals de referència. Les

dades de cites per article mostren també una evolució positiva, en

línia amb els referents internacionals. En alguns dels casos tant

l'IRTA com algunes de les universitats catalanes presenten evolu-

cions més favorables que la mitja de les institucions analitzades,

cosa que ha millorat la seva posició respecte les altres. Tot i això,

alguns dels rànquings analitzats mostren que existeix una dificultat

per a compatibilitzar augments significatius molt ràpids en producti-

vitat científica amb la qualitat de les publicacions. En termes de

producció per doctor els investigadors del sistema agroalimentari

català publiquen al volant d'1 article per doctor i any (Gràfic 8.5).

0

50

100

150

200

250

300

350

400

CH

DK

NL

DE

BE

SE

US FI

IE AT

FR JP

GB

LU

AU

CA

T*

ES IT

CY

MT

EE SI

HU

PT

CZ

GR

SK

LT

PL

ZA

LV

BR

CN IN BG

RO

Pate

nts

ag

roalim

en

tari

es p

er

mii

ó d

'hab

itan

ts,

2010

55

Aquesta dada es troba en línia amb la dada d’Alemanya però enca-

ra per sota de la de Dinamarca (1,2 articles per doctor i any).

Malauradament, no s’ha disposat de les dades d’alguns dels països

interessants des del punt de vista comparatiu.

Gràfic 8.5. Nombre de documents per investigador del sector públic (Government + Higher Education) a en

totes les disciplines i en l’àmbit agroalimentari.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’EUROSTAT i SCImago Country Rank. CAT* Valor estimat per a Catalunya a

partir de dades de l’ Observatori de la recerca del IEC. Sector agroalimentari: (EUROSTAT) FOS07: Agricultural Sciences

(SCImago) Subject Area: Agricultural and Biological Sciences.

Tan el Gràfic 8.4 com el Gràfic 8.5, mostren com a nivell de recerca

agroalimentària, Catalunya competeix de tu a tu amb Europa, per

en canvi, a l’hora de transferir i valoritzar els resultats de la recerca

o d’aplicar els coneixements per a incrementar la competitivitat del

sector, Catalunya no destaca per estar situada en posicions de li-

deratge.

Cal doncs emprendre les accions necessàries per tal de que el sis-

tema R+D+I que acompanya al primer sector industrial del país ar-

ribi a assolir el nivell d’excel·lència necessari per tal d’arribar a una

participació en aquest tipus de programes acord amb la seva im-

portància estratègica.

Disposar de bases fermes de formació, cultura i coneixement pun-

ter a la vegada que és té un sistema d’R+D+I agroalimentària co-

hesionat i ambiciós, ajudaran a millorar la captació de recursos i a

fer més atractiu el sistema d’R+D+I per a que el sector empresarial

inverteixi en recerca i la innovació, com a bases del progrés

que ha de facilitar l’assoliment de l’excel·lència i l’èxit tant a

nivell nacional com internacional.

Així doncs, els objectius estratègics del Pla tenen com a base dis-

posar de la formació, la col·laboració i la transferència de coneixe-

ment i de tecnologia per a que aquestes actuïn com a catalitzadors

per a augmentar la captació de recursos i la inversió privada en

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2,00

Irela

nd

Norw

ay

Slo

venia

Italy

Den

ma

rk

Sp

ain

Cyp

rus

CA

TA

LU

NY

A*

Germ

any

Cze

ch R

epublic

Esto

nia

Ma

lta

Po

rtuga

l

So

uth

Kore

a

Hungary

Cro

atia

Tu

rkey

Lith

uania

Po

lan

d

Slo

vakia

Rom

ania

Bu

lga

ria

Russia

Latv

ia

Be

lgiu

m

Gre

ece

Fra

nce

Luxem

bourg

Neth

erla

nds

Au

str

ia

Fin

lan

d

Sw

eden

United K

ingdom

Icela

nd

Sw

itzerlan

d

United S

tate

s

Chin

a (

except…

Jap

an

(Documents agro)/(Researcher agro) (Documents tot)/(Researcher tot)

No es disposa de dades suficients

56

R+D+I agroalimentària com a passos necessaris per a incrementar

el reconeixement i rellevància internacional de tots les agents del

sistema d’R+D+I agroalimentària.

En la taula següent queden recollits els indicadors que han de faci-

litar als responsables de la implementació dur a terme el seguiment

i l’avaluació de l’impacte de les actuacions del Pla en el sistema

d’R+D+I agroalimentària de Catalunya:

Taula 8.3. Indicadors d’impacte per objectiu estratègic

8 Empresa innovadora: Es considera com a tal la que ha introduït en els tres últims

anys productes tecnològicament nous o millorats en el mercat, o processos tecnolò-gicament nous o millorats en els seus mètodes de producció de béns o de prestació de serveis. Es distingeixen empreses innovadores dels següents tipus: De produc-tes. De processos. De productes i de processos. Les empreses innovadores es comptabilitzen en els tres anys immediatament anteriors a l'any de realització de l'enquesta. Empresa EIN: Aquest terme engloba les empreses innovadores (en el sentit de la definició anterior) més les empreses amb innovacions en curs o no exi-toses. És, per tant, una mesura del col•lectiu d'empreses que ha realitzat un esforç en innovació, tant si aquesta ha arribat a la seva fi amb èxit com si ha estat abando-nada o roman en curs. Igual que les empreses innovadores, les EIN es comptabilit-zen en els tres anys immediatament anteriors a l'any de realització de l'enquesta.

Obj. Est.

Indicador

OE

1

Intensitat d’innovació (% despesa innovació/xifra negoci total empreses)

Sector agrari (CNAE 2009 – Grup A)

Agroindústria (CNAE 2009 – Grup C10-C11-C12)

OE

1

Nombre d’empreses innovadores



OE

1

Nombre d’EIN8



OE

2

Finançament projectes d’R+D+I no competitius

57

9 Les empreses de base tecnològica (EBT) són aquelles que fonamenten el seu

negoci en l'explotació dels coneixements i en els resultats d'un procés de recerca, que permeten la transferència de la seva tecnologia des dels centres de recerca cap al mercat. Normalment mostren elevades taxes de creixement i els llocs de treball que generen són d'alta qualificació. Més informació: http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/innovacio-tecnologica/valoritzacio-tecnologica/noves-empreses-base-tecnologica/

OE

2

Nombre de projectes d’R+D+I realitzats amb finançament no competitiu (1) O

E2

Nombre d’empreses EIN que cooperen amb innovació



OE

3

Nombre d’EBT9 / Spin-offs / start-ups

OE

3

Nombre de patents / varietats vegetals vigents

OE

3

Nombre d'articles per doctor

OE

4

Finançament projectes d’R+D+I (total)

OE

4

Finançament projectes d’R+D+I competitius

% captat a Europa

% captat a l’estat espanyol

OE

4

Personal d’R+D+I públic (total)

OE

4

Personal d’R+D+I privat (total)

OE

4

Finançament captat per doctor (personal d’R+D+I públic)

OE

4

Nombre de doctors agroalimentaris (tesis doctorals llegides)

OE

5

Inversió privada en R+D+I agroalimentària



58


10

Realització d’activitats de recerca i desenvolupament (R+D) i innovació dels de-

partaments de la Generalitat de Catalunya informades a la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR). DAAM i altres departaments amb activitats dins del codi NABS d’agricultura.

OE

5

Intensitat de la despesa privada en R+D agroalimentària (%Despesa en R+D agroalimentària / PIB agroa-limentari)

OE

5

Capacitat de mobilitzar recursos propis RD per cada euro públic invertit en la indústria agroalimentària

OE

5

Despesa pública en R+D+I agroalimentària10

OE

6

Rati de creixement en l’output científic (totes les disciplines)

OE

6

Rati de cooperació internacional en les publicacions (totes les disciplines)

OE

6

Rati de creixement en excel·lència científica (totes les disciplines)

OE

6 Evolució del rati d'excel·lència, mitjana de cites per article. Disciplines Agricultural & Food Science i

Plant & animal science

OE

6

Projectes agroalimentaris liderats en el 8è PM Horizon 2020

OE

6

Nombre d’ICREAs agroalimentaris

OE

6

Nombre d’ERC Grants agroalimentaris

59

8 Línies d’actuació

Els objectius estratègics, per la seva part, representen les metes

mesurables que des la Generalitat de Catalunya s’ha fixat per a

comprovar el grau d’avenç dels objectius estratègics mencionats en

el punt anterior.

En canvi, les línies d’actuació són les actuacions a dur a terme que

ha de permetre a la direcció del Pla assolir amb èxit les fites mar-

cades.

Com ja s’ha comentat anteriorment, en el procés d’identificació de

les línies d’actuació del Pla s’ha comptat amb la participació, per

una banda, dels agents del sistema d’R+D+I i, per altra, d’un comi-

tè d’experts amb un ampli recorregut en la planificació estratègica

de la recerca i la innovació. Gràcies al procés participatiu, els

agents del sistema d’R+D+I han pogut expressar les seves neces-

sitats reals entorn la recerca i la innovació i, d’aquesta manera,

s’ha pogut obtenir una primera visió de les demandes dels agents

del sector per a millora l’R+D+I en el sector agroalimentari. La par-

ticipació del comitè d’experts ha permès conèixer, en base a la se-

va experiència i expertesa, les actuacions de referència i els casos

d’èxit en transferència de la recerca i en innovació per, així, poder

aterrar i concretar les actuacions del Pla.

Fruit d’aquest treball, aquest punt del document presenta el ventall

d’actuacions del Pla classificades pels objectius estratègics als que

donen resposta. El detall de cada actuació es presenta en forma de

fitxes en el punt “11.1 Actuacions detallades del Pla” de l’Annex on

es pot trobar la descripció de l’actuació, una proposta de duració, la

identificació del/s responsable/s de l’operativa de l’actuació i els in-

dicadors operatius per a dur a terme el seguiment de l’actuació.

60

Taula 9.1. Línies d’actuació del Pla estratègic de Recerca, In-novació i Transferència Agro-alimentaris de

Catalunya 2013-2020

Objectiu estratègic 1. Impulsar la formació i la professionalització de l’R+D+I fomentant la cultura d’innovació

OE1.01 Estructurar una formació específica en gestors de projectes d’R+D+I pel sector agroalimentari

OE1.02 Dissenyar programes de formació específics en innovació adaptats als perfils dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària

OE1.03 Potenciar i reforçar el servei de tutoria i assessorament en innovació per a les PIMEs agroalimentàries

OE1.04 Coordinar la comunicació de l'oferta formativa en R+D+I del sector agroalimentari

OE1.05 Potenciar els estudis de màster amb un important contingut d’innovació, no solament agroalimentària sinó també d'altres ciències/tecnologies amb potencial d'aplicació en el sector agroalimentari (biotecnologia, nano-tecnologia, fotònica, genòmica, robòtica, intel·ligència artificial, etc.)

OE1.06 Introduir la innovació en els plans d'estudis de cicles formatius, graus i màsters relacionats amb el sector agroalimentari

OE1.07 Promoure la coordinació entre universitats i centres de recerca en estudis d’“agrobiociència"

OE1.08 Crear programes de col·laboració entre empresa-universitats i empresa-centres de cicles formatius per facili-tar la realització de projectes o treballs finals d’estudis de recerca i innovació a empreses agroalimentàries o altres entitats del medi rural

OE1.09 Promoure espais de trobada periòdics entre diferents agents del sistema d’R+D+I per compartir coneixements i identificar oportunitats de col·laboració

Objectiu estratègic 2. Facilitar el coneixement i la col·laboració entre els agents del sistema d’R+D+I agroalimentària

OE2.01 Habilitar en un únic espai virtual informació sobre les infraestructures, els serveis, els proveïdors tecnològics i l’oferta de coneixement del sistema d’R+D+I agroalimentària català

OE2.02 Definir el Pla de Comunicació de l’R+D+I en el sector agroalimentari

OE2.03 Incentivar la realització de projectes d'R+D que apliquin tecnologies de gran potencial pel sector agroalimen-tari (genòmica, biotecnologia, nou maquinari, intel·ligència artificial, automatització...)

OE2.04 Crear un model de govern que vetlli per l'alineament, el seguiment i avaluació de les actuacions de l’R+D+I en l’àmbit agroalimentari

Objectiu estratègic 3. Augmentar la valorització dels resultats de la recerca, la transferència tecnològica i la divulgació de coneixement en el sector agroalimentari de Catalunya

61

OE3.01 Establir espais de trobada per compartir i analitzar casos d’èxit, nacionals i internacionals, en innovació i transferència de coneixement en el sector agroalimentari

OE3.02 Potenciar l’oferta de serveis d'assistència tècnica especialitzada des dels centres de recerca i les universitats

OE3.03 Impulsar les empreses de base tecnològica (EBT) agroalimentàries

OE3.04 Reforçar la transferència tecnològica al sector agroalimentari a partir de la integració de les actuacions de tots els agents i empreses del sistema d’R+D+I

OE3.05 Promoure la transferència d’R+D+I a les empreses per part de les persones investigadores i dels centres de recerca i universitats

OE3.06 Incentivar la participació de l'empresa agrària i agroalimentària en les activitats de transferència de coneixe-ment

OE3.07 Crear un observatori que vetlli per la cerca d’innovacions relacionades amb l’àmbit agroalimentari i tecnologi-es amb potencial d’aplicació en aquest sector

OE3.08 Dissenyar i implementar programes i incentius per a la inserció de doctors al teixit empresarial del sector agroalimentari

OE3.09 Optimitzar l’ús de les infraestructures de centres de recerca i universitats per la valorització dels resultats de la recerca bàsica

OE3.10 Realitzar jornades d’actualització tecnològica transversal per a posar en contacte el sector agroalimentari amb sectors que disposin de tecnologies amb potencial d’aplicació en el sector agroalimentari

Objectiu estratègic 4. Augmentar la captació de recursos pel sistema d’R+D+I del sector agroalimentari de Catalunya

OE4.01 Disposar d'una borsa de treball pel sistema d’R+D+I agroalimentària

OE4.02 Divulgar, tant a nivell nacional com internacional, les convocatòries de beques adreçades a captar talent pel sistema d’R+D+I agroalimentària

OE4.03 Promoure la captació de talent per a la recerca en el sector agroalimentari

OE4.04 Fomentar projectes que vetllin per la connexió de diversos sectors en matèria d’R+D+I

OE4.05 Impulsar la implantació de les mesures referents a l’R+D+I de la nova Política Agrària Comunitària (PAC) 2014-2020

OE4.06 Reforçar el servei d’assessorament a empreses agroalimentàries o altres entitats del medi rural per a concór-rer a projectes competitius nacionals i europeus

OE4.07 Reforçar, en l’àmbit de l'estratègia RIS-3 i els fons FEDER, la capacitat de l’R+D+I agroalimentària del siste-ma públic (universitat, centres de recerca i administracions) i l'activitat innovadora de les PIMEs agroalimentà-ries

OE4.08 Prioritzar en centres de recerca i universitats projectes col·laboratius en àmbits estratègics pel sector agroali-mentari

OE4.09 Organitzar fòrums d’inversió o altres espais de trobada per a la captació de recursos i de projectes/idees innovadores pel sector agroalimentari

Objectiu estratègic 5. Augmentar la inversió en R+D+I del teixit productiu i empresarial agroalimentari

62

OE5.01 Potenciar un cercador d’ajuts d’interès per al teixit agroindustrial català

OE5.02 Promoure activitats de mecenatge i col·laboracions publico-privades per a la generació de projectes d’R+D+I pel sector agroalimentari

OE5.03 Cercar nous instruments de finançament que facilitin la participació de les empreses agroalimentàries en projectes d’R+D+I

OE5.04 Coordinar i donar suport a la definició i implementació del Pla Tractor de la indústria agroalimentària

OE5.05 Reforçar els binomis del sector agrari i agroalimentari amb altres àmbits d’interès per la societat catalana

Objectiu estratègic 6. Incrementar el reconeixement i la rellevància internacional del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya

OE6.01 Dissenyar i implementar trobades/missions directes i indirectes dels agents del sistema d’R+D+I agroalimen-tària català amb agents internacionals (empresarial, tecnologies, coneixement, etc.)

OE6.02 Augmentar la presència de l'administració i dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària en grups de decisió, especialment a Europa

OE6.03 Impulsar un programa de reconeixement als agents del sistema d’R+D+I agroalimentària que han destacat per les seves tasques desenvolupades entorn a l’R+D+I

OE6.04 Exportar coneixements, tecnologies i tècniques agroalimentàries a mercats emergents

OE6.05 Reforçar el Saló Internacional Alimentaria com a motor d’innovació pel sector agroalimentari


63

9 Model de governança de la implementació del

Pla

Una vegada presentats els elements estratègics, l’últim punt estruc-

tura el model de governança que ha de servir per a pilotar el procés

d’implementació del Pla. La seva estructura es fonamenta en crear

un entorn de coordinació i gestió eficient que permeti als responsa-

bles dur a terme el desplegament de les actuacions de forma àgil i

transparent i, als agents del sistema d’R+D+I involucrar-se en el

procés per a poder transmetre de forma ordenada i periòdica la se-

va opinió i inquietuds.

Seguint aquest raonament, el següent esquema presenta el rol dels

diferents actors que formen part del model governança del Pla:

Esquema 10.1. Rol dels actors del model de governança


A continuació es descriu el detall (definició, funcions, material de

suport i periodicitat de trobada) de cadascun dels agents que for-

men el model de governança està format pels següents agents:

Comitè Executiu. El Comitè Executiu és l’òrgan responsa-

ble d’aprovar les decisions estratègiques i d’assegurar

l’alineament entre els departaments involucrats en el Pla.

o Funcions:

Comitè Executiu

Secretariat del Pla

Agent decisor.

• L’agent decisor del Pla realitza les funcions que requereixen

decisions consensuades i l’alineament entre els departaments

involucrats directament en el Pla.

Age

nts

de

l

sis

tem

a d

e la

R+

D+

I

agro

alim

en

tari

Co

mu

nic

ació

ave

nç d

el P

la a

l

se

cto

r

Al sector es li comunicarà l’avenç del Pla a través dels

instruments que es considerin els més adequats

(RuralCat, Presentacions ad-hoc, jornades, etc.) i es

facilitarà un vehicle de comunicació per a rebre el

feedback del mateix.

Agent gestor.

• Els agents gestors del Pla realitzen i garanteixen

una correcta gestió de la implementació de les

actuacions del Pla Estratègic.

• Aquests són els responsables d’assolir els

objectius estratègics definits en el Pla.

Comitè Executiu

Secretariat del Pla

64

Aprovar les decisions estratègiques que

afecten al Pla estratègic

Assegurar l'alineament entre els departa-

ments involucrats en el Pla estratègic

o Composició:

President. Director General d’Alimentació,

Qualitat i Indústries Agroalimentàries del

Departament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural

Director General d’Indústria del Departa-

ment d’Empresa i Ocupació

Director General de Recerca del Departa-

ment d’Economia i Coneixement

Director general de l’Institut de Recerca i

Tecnologia Agroalimentàries

Rector de la Universitat de Lleida

o Material de suport:

Informe del Comitè Executiu

Convocatòria de la reunió

Acta de la reunió

o Periodicitat de les trobades:

Semestral

Secretariat del Pla. El Secretariat del Pla és l’òrgan res-

ponsable de validar el seguiment de la implementació del

Pla i garantir l’assoliment dels seus objectius estratègics.

o Funcions:

Assegurar l’acompliment dels objectius es-

tratègics del Pla

Revisar, amb la periodicitat que s’estimi

oportuna, els indicadors de seguiment del

Pla que permeti la monitorització de la im-

plementació del mateix. El Secretariat ela-

borarà nous indicadors de seguiment si

s’escau per el compliment d’aquestes fun-

cions

Avaluar els indicadors d’impacte de Pla

Validar el seguiment de la implementació

del Pla

Coordinar l’execució de les actuacions de-

finides

Reportar al Comitè Executiu

Elevar al Comitè Executiu aquelles decisi-

ons estratègiques que afecten a la imple-

mentació del Pla

Elevar a la Comitè Executiu, si fos neces-

sari, propostes d’actualització dels plans

d’actuació amb l’objectiu de que el Pla es

vagi adaptant a les realitats canviants del

sistema i a les necessitats existents per a

complir els objectius definits

Comitè Executiu

Secretariat del Pla

65

o Composició:

Director - Responsable executiu de la im-

plementació del Pla. Representant del De-

partament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural

Coordinador de projectes del Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimen-

tació i Medi Natural


d’Empresa i Ocupació


d’Economia i Coneixement.

Representant de l’Institut de Recerca i

Tecnologia Agroalimentàries

Representant de la Universitat de Lleida

o Material de suport:

Informe de seguiment del Secretariat

Convocatòria de la reunió

Acta de la reunió

o Periodicitat de les trobades:

Bimensual

66

10 Annex

10.1 Actuacions detallades del Pla

OE1.01

Estructurar una formació específica en gestors de projectes d’R+D+I pel sector agroalimentari

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és disposar de talent qualificat per a gestionar projectes d’R+D+I en el sector agroalimentari. A més de formar en les competències i els coneixements necessaris per a gestionar projectes d’R+D+I, la formació també es centraria en conèixer les especificitats del sector i les empreses agroalimentàries (agràries i agroindústria) de Catalunya.

La disposició de la figura del gestor de projectes d’R+D+I aporta valor afegit a les empreses agroalimentàries ja que, per una banda, es professionalitzen les tasques relacionades amb la gestió dels projectes d’R+D+I (preparació de convocatòries per a projectes d’R+D+I, gestió de subvencions i ajudes d’R+D+I, gestió del coneixement, valorització de l’R+D+I, etc.) i, per l’altra, aquesta figura pot actuar com a catalitzador per a fomentar la cultura d’innovació en les empre-ses.

Departament coordinador

Departament d’Empresa i Ocupació

67

OE1.02

Dissenyar programes de formació específics en innovació adaptats als perfils dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és dotar de capacitats i de coneixements específics en innovació als agents que formen part del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya: personal d’empreses, agents assessors, personal investigador, etc.

Aquesta actuació preveu el disseny de currículums formatius en aspectes relatius a la innovació adaptats a les necessitats dels perfils laborals dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària: personal gestor de projectes d’R+D+I d’empreses, personal tècnic, gestors de projectes, personal investigador, etc.

El contingut dels currículums poden contemplar aspectes com: gestió de projectes d’R+D+I, tec-nologies emergents, fonts de finançament, coneixement de casos d’èxit, normativa, habilitats personals, noves convocatòries, gestió d’equips, elaboració de casos pràctics, treball en equip, etc.

Una vegada desenvolupats els currículums formatius es contempla la realització de cursos adre-çats a col·lectius específics entre els agents i empreses del sistema d’R+D+I


Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

OE1.03

Potenciar i reforçar el servei de tutoria i assessorament en innovació per a les PIMEs agroalimentàries

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és orientar i guiar a les empreses agroalimentàries al llarg dels processos d’innovació que promoguin en el sí de la seva organització.

Aquesta actuació es compromet a potenciar i reforçar un servei de tutoria i assessorament a les petites i mitjanes empreses agroalimentàries destinat a gestionar els projectes d’innovació que es vulguin impulsar des de les mateixes empreses.

Per assolir aquest objectiu, el servei preveu definir i dissenyar itineraris de treball personalitzats per optimitzar el procés de innovació de l’empresa, amb l’objectiu de donar resposta a les seves necessitats mitjançant la definició de propostes concretes i la priorització d’actuacions.



68

OE1.04

Coordinar la comunicació de l'oferta formativa en R+D+I del sector agroa-limentari

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és divulgar de forma coordinada l’oferta formativa en R+D+I entre els agents que realitzen i/o ofereixen sessions formatives d'interès pel sector agroalimentari.

La divulgació coordinada ha de permetre augmentar l’impacte d’aquestes actuacions a les possi-bles persones interessades del sector agroalimentari.

L’actuació preveu identificar les entitats (públiques i privades) que ofereixin formació en aspectes relatius a l’R+D+I d’interès pels agents i empreses del sistema agroalimentari de Catalunya i l’establiment amb elles d’un programa coordinat de divulgació.



OE1.05

Potenciar els estudis de màster amb un important contingut d’innovació, no solament agroalimentària sinó també d'altres ciències/tecnologies amb potencial d'aplicació en el sector agroalimentari (biotecnologia, nano-tecnologia, fotònica, genòmica, robòtica, intel·ligència artificial, etc.)

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és disposar de professionals d’R+D+I per les empreses agroalimen-tàries amb coneixements multidisciplinars i actitud innovadora.

Amb aquesta actuació es buscar reconèixer, recolzar i potenciar aquells estudis de màster en l’àmbit agroalimentari que incorporin continguts d’innovació, no solament agroalimentària sinó també d'altres ciències/tecnologies amb potencial d'aplicació en el sector agroalimentari (biotec-nologia, nanotecnologia, fotònica, genòmica, robòtica, intel·ligència artificial, etc.) com a eix priori-tari en formació dels futurs professionals.


Departament d’Economia i Coneixement

69

OE1.06

Introduir la innovació en els plans d'estudis de cicles formatius, graus i màsters relacionats amb el sector agroalimentari

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és fer que els futurs professionals interioritzin la innovació no sola-ment com un procés habitual per a millorar la competitivitat de les empreses sinó també com una actitud per a progressar dia a dia.

Per fer-ho, es pretenen introduir continguts i pràctiques als plans d'estudis de cicles formatius, graus i màsters relacionats amb el sector agroalimentari que estimulin als futurs professionals del sector a prendre consciència de la importància de la innovació en la societat, a aprendre els con-ceptes i els instruments existents del procés d’innovació i a adquirir les competències i l’actitud necessària per a millorar de forma contínua.

Aquesta actuació versarà principalment en buscar el compromís dels centres en introduir la inno-vació als respectius plans d’estudi a partir, per exemple, d’introduir assignatures teòriques en els plans d’estudis, educar als alumnes en competències específiques, dur a terme activitats pràcti-ques, desenvolupar habilitats, organitzar conferències, etc.



OE1.07

Promoure la coordinació entre universitats i centres de recerca en estudis d’“agrobiociència"

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és crear un marc d’estudis en “agrobiociència” que permeti reforçar la tasca que actualment es duu a terme en centres formatius, universitats i centres de recerca en aquest àmbit del coneixement.

L’actuació pretén, per mitjà de la coordinació dels recursos actuals de centres formatius, universi-tats i centres de recerca que treballen en l’àmbit de l’”agrobiociència” estructurar els estudis i serveis existents actualment amb el propòsit de millorar el reconeixement públic dels estudis, facilitar un itinerari formatiu integral, divers i flexible, permetre la mobilitat d’investigadors en for-mació, facilitar la incorporació al mercat laboral, entre d’altres avantatges respecte la situació actual.



70

OE1.08

Crear programes de col·laboració entre empresa-universitats i empresa-centres de cicles formatius per facilitar la realització de projectes o treballs finals d’estudis de recerca i innovació a empreses agroalimentàries o al-tres entitats del medi rural

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és doble. Per una banda, facilitar la realització de projectes innova-dors per part de les empreses agràries i agroalimentàries i, per altra banda, millorar la inserció laboral dels alumnes de cicles formatius, graus i màsters una vegada hagin finalitzat els seus estudis.

L’activitat preveu la creació de programes de col·laboració entre empresa-universitats i empresa-centres de cicles formatius per a facilitar la realització de projectes o treballs finals d’estudis de recerca i innovació a empreses agroalimentàries.

Aquesta actuació pretén convertir el projecte o treball final d’estudis en una oportunitat tant per l’alumne i l’empresa com pel propi centre educatiu ja que:

• Alumne. L’alumne potencia les seves habilitats professionals mitjançant la definició i el plantejament i desenvolupament d’un projecte similar als que es pot trobar en l’exercici de les seves funcions com professional al servei d’una empresa.

• Empresa. L’empresa té l’oportunitat per a poder realitzar un projecte de recerca i inno-vació adaptat a les seves necessitats, estrènyer les relacions amb els centres educatius i disposar d’un mètode de selecció de personal addicional.

• Centre educatiu. El centre educatiu pot conèixer de primera mà les demandes d’R+D+I empresarials a curt i mitjà termini, per així, poder adaptar l’oferta formativa a les neces-sitats de les empreses.

La creació d’aquests programes ha de contemplar la participació consensuada de centres i em-preses en el marc de sistemes de col·laboració estables.



71

OE1.09

Promoure espais de trobada periòdics entre diferents agents del sistema d’R+D+I per compartir coneixements i identificar oportunitats de col·laboració

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és promoure l’intercanvi de coneixements i l’establiment de futures col·laboracions entre els diferents agents i empreses del sistema d’R+D+I agroalimentària amb afinitats manifestes o potencial interès mutu.

L’actuació es preveu formalitzar amb l’organització d’esdeveniments o trobades amb la partici-pació conjunta dels agents i empreses del sistema d’R+D+I d’algun àmbit o sector agroalimentari concret. En el sí d’aquestes trobades l’intercanvi d’informació entre agents ha de permetre conèixer les actuacions que es duen a terme i els interessos futurs de les entitats que hi partici-pen. Aquest intercanvi d’informació permet la detecció de futurs àmbits de cooperació i, en con-seqüència, un augment de la cohesió de tots els agents de l’R+D+I d’un àmbit determinat.

Els agents del sistema R+D+I participants en aquest tipus d’accions poden ser centres de recer-ca, universitats, empreses, agrupacions d’empresaris, administracions, organitzacions professi-onals o qualsevol altra tipus d’entitat representant d’un sector determinat amb activitat relacionada amb l’R+D+I.



OE2.01

Habilitar en un únic espai virtual informació sobre les infraestructures, els serveis, els proveïdors tecnològics i l’oferta de coneixement del sistema d’R+D+I agroalimentària català

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació establir un punt central d’informació del sistema d’R+D+I agroali-mentària als agents i empreses del sistema i, d’aquesta manera, facilitar la col·laboració entre ells i millorar la transferència de coneixement.

L’actuació pretén oferir aquesta informació accessible a través d’Internet a través d’un espai comú, d’accés lliure i amb la informació actualitzada.

La informació continguda en aquest espai virtual podrà ser informada pels mateixos grups de recerca o empreses de l’àmbit agroalimentari de Catalunya i podrà contenir dades sobre les infra-estructures, els serveis, els proveïdors tecnològics, les patents, els àmbits de coneixement, actu-acions de transferència de coneixements, notícies, congressos, etc.



72

OE2.02 Definir el Pla de Comunicació de l’R+D+I en el sector agroalimentari

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és donar major visibilitat, promoció i èxit a les actuacions que es duen a terme en el marc del Pla estratègic de R+I+T agroalimentària de Catalunya entre els agents i empreses del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya i a la ciutadania en gene-ral.

Per assolir aquest objectiu, aquesta actuació es centra en definir i implementar el Pla de Comu-nicació de l’R+D+I en el sector agroalimentari a Catalunya. Per a això, es proposa la realització tasques tenint en consideració els punts següents:

• Públic objectiu. Agents que rebran els missatges: investigadors, directors d’R+D, alumnes, ciutadania, empresaris...

• Missatge. Definir els comunicats a transmetre.

• Canal. Determinar els mitjans de transmissió per a comunicar el missatge als agents implicats.

• Temporalitat. Definir la temporalitat (puntual, periòdica, esporàdica, etc.) de les acci-ons a transmetre.

• Accions comunicatives. Descripció detallada de l’acció a transmetre.

• Calendari. Programar la implantació de les accions comunicatives a realitzar.



73

OE2.03

Incentivar la realització de projectes d'R+D que apliquin tecnologies de gran potencial pel sector agroalimentari (genòmica, biotecnologia, nou maquinari, intel·ligència artificial, automatització...)

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és atreure els proveïdors de tecnologies amb gran potencial d’aplicació al sector agroalimentari (com ara: genòmica, biotecnologia, nou maquinari, in-tel·ligència artificial, automatització, etc.) per a realitzar projectes d’R+D conjunts amb agents i empreses del sistema d’R+D+I agroalimentària.

Aquesta actuació es compromet a definir els mecanismes i instruments que tinguin com a missió incentivar la realització d’aquest tipus de projectes. Per a fer-ho, es proposa: realitzar una anàlisi exhaustiva dels instruments disponibles actualment (DAAM, ACC1Ó, etc.) així com conèixer la percepció dels agents implicats; realitzar una comparativa nacional i internacional d’instruments que persegueixin el mateix fi; i, finalment, incorporar millores i/o definir nous instruments (per exemple: actuar en els criteris de concessió de finançament per la realització de projectes d’R+D+I, dissenyar una campanya de comunicació per a donar a conèixer i divulgar l’aplicació de les KET al sector agroalimentari (1), especialment dirigida als proveïdors d’aquest tipus de tecnologies, etc.).

(1) En el punt “11.2 Aplicació de les KET (Key Enabling Technologies) al sector agroalimentari” de l’Annex es presenta el llistat de les aplicacions de les KET (Key Enabling Technologies) al sector agroalimentari. Aquesta llista és de gran utilitat per a conèixer quines són aquestes tecno-logies, les seves aplicacions reals al sector agroalimentari i el tipus de projectes d’R+D a realit-zar.



74

OE2.04

Crear un model de govern que vetlli per l'alineament, el seguiment i avalu-ació de les actuacions de l’R+D+I en l’àmbit agroalimentari

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és definir el model de governança (amb representació dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària: administració, empreses i agents generadors de coneixement) que vetlli per l'alineament, el seguiment i l’avaluació de les actuacions del Pla estratègic d’R+D+I agroalimentària de Catalunya.

El model de governança ha de contemplar la definició de l’estructura organitzativa i del conjunt de funcions que haurien d’assumir els diferents agents a garantir l’èxit de la implementació del ventall d’actuacions i l'acompliment dels objectius estratègics del Pla.

El model de governança establert ha de vetllar en general pel correcte funcionament de l’execució del Pla i més concretament:

• La identificació dels quick wins

• La planificació de la implantació del Pla.

• La definició de l’oficina de control i seguiment de la implantació

• El Pla de comunicació i coordinació

• L’execució de les actuacions del Pla en format projectes

• El seguiment i avaluació de la implantació de les actuacions del Pla



OE3.01

Establir espais de trobada per compartir i analitzar casos d’èxit, nacionals i internacionals, en innovació i transferència de coneixement en el sector agroalimentari

Descripció

Aquesta actuació té com a objectiu generar reflexió a partir de l’exposició i l’anàlisi de casos d’èxit d’empreses agroalimentàries en innovació.

Per assolir aquest objectiu es preveu realitzar sessions d’innovació per al sector agroalimentari on es divulguin i comparteixin casos d’èxit, nacionals i internacionals, en innovació i transferència de coneixement.



75

OE3.02

Potenciar l’oferta de serveis d'assistència tècnica especialitzada des dels centres de recerca i les universitats

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és incrementar la valorització dels coneixements, procediments i tecnologies dels agents generadors de coneixement a través d’oferir una oferta formal de serveis d’assistència tècnica especialitzada a les indústries, empreses i administracions per a solucionar problemes concrets.

Per a això aquesta actuació es compromet a potenciar l’oferta de serveis d'assistència i assesso-rament dels centres de recerca i les universitats a les indústries, empreses i administracions.



OE3.03 Impulsar les empreses de base tecnològica (EBT) agroalimentàries

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és alinear les polítiques i els instruments existents per a la consoli-dació de les empreses de base tecnològica (EBT) existents, així com promoure’n la creació de noves, amb aplicacions en l’àmbit agroalimentari.

Per dur a terme aquesta actuació, es preveu realitzar un recull d’informació de les iniciatives existents, tant públiques com privades, de suport a la creació de noves EBT, amb itineraris defi-nits i informació de quins recursos existeixen en l’actualitat i la seva adequació a les particularitats de les empreses del sector agroalimentari. Posar especial èmfasi en la identificació d’empreses de capital risc, capital llavor, mecenatge i micro-mecenatge (crowdfunding) privat que puguin estar interessades en el sector agroalimentari.



76

OE3.04

Reforçar la transferència tecnològica al sector agroalimentari a partir de la integració de les actuacions de tots els agents i empreses del sistema d’R+D+I

Descripció

L‘objectiu d’aquesta activitat és reforçar la transferència tecnològica que actualment es realitza a través del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) o del portal web RuralCat (www.ruralcat.net).

Per fer-ho es preveu focalitzar esforços en tres vessants:

En l’augment del número d’actuacions i la implicació d’agents del sistema d’R+D+I que realitzen actuacions divulgatives transferència tecnològica en un marc comú, coordinat i orientat al sistema agroalimentari, forestal i rural de Catalunya.

En la incorporació de nous formats

En l’aprofitament del coneixement existent en les universitats i centres de recerca de Catalunya i en el món empresarial de l’àmbit agrari, agroalimentari, rural i forestal per transferir-lo als agents (empresaris, personal tècnic, etc.) del sector agroalimentari per mitjà d’escrits de caire divulgatiu (no científic).



OE3.05

Promoure la transferència d’R+D+I a les empreses per part de les persones investigadores i dels centres de recerca i universitats

Descripció

L’actuació té per objectiu augmentar el reconeixement a les persones investigadores, centres de recerca i universitats que realitzin actuacions de valorització i de transferència de coneixements provinents dels resultats d’R+D o d’experiències en innovació en empreses del sector agroalimen-tari de Catalunya.

La valorització de la transferència de coneixement des de l’activitat d’investigació s’ha de potenci-ar com un incentiu per arribar a la seva aplicació en els processos productius. Per tant, cal que sigui una activitat que es comptabilitzi com un dels aspectes importants en la carrera professional dels investigadors.

D’altra banda, cal que la transferència d’R+D+I a les empreses formi part dels índexs de qualitat i d’eficiència en l’establiment d’encàrrecs de l’Administració amb centres de recerca i universitats.

Per tant, cal impulsar el reconeixement d’aquesta activitat com un valor afegit de l’activitat de recerca, estimulant la creació d’empreses de base tecnològica i spin-offs a partir de resultats dels programes de recerca.



77

OE3.06

Incentivar la participació de l'empresa agrària i agroalimentària en les acti-vitats de transferència de coneixement

Descripció

L‘objectiu d’aquesta actuació és augmentar la transferència del coneixement i de l’experiència que tenen en els empresaris agraris i agroalimentaris a la resta de persones i entitats que treballen en el sector. Aquest coneixement es considera de gran valor perquè, basat en l’experiència personal, esdevé una referència per la resta del sector amb problemàtiques similars.

Aquesta actuació es centra en cercar fórmules per a incentivar que les empreses agràries i agroa-limentàries participin, a través de l’exposició d’experiències, casos d’èxit, reflexions, etc., en les activitats de transferència de coneixement coordinades des del DAAM: jornades tècniques, publi-cacions, viatges tècnics, demostracions, seminaris, entre d’altres.



OE3.07

Crear un observatori que vetlli per la cerca d’innovacions relacionades amb l’àmbit agroalimentari i tecnologies amb potencial d’aplicació en aquest sector

Descripció

Els objectius d’aquesta actuació són:

• Facilitar la comprensió anticipada de les innovacions que es produeixen en els diferents sectors agroalimentaris i tecnologies amb potencial d’aplicació al sector agroalimentari.

• Oferir informació útil i orientada a millorar la competitivitat de les empreses agràries i agroalimentàries.

• Fer difusió entre els professionals del sector agroalimentari de Catalunya aquella infor-mació rellevant de l’àmbit de l’R+D+I per cada sector.

Les principals funcions de l’observatori seran, entre d’altres, la de cercar i identificar tendències a nivell nacional i internacional sobre innovacions i tecnologies d'avantguarda aplicables o amb potencial d’aplicació al sector agroalimentari, elaborar i difondre estudis i informes i realitzar ses-sions de debat i informatives.



78

OE3.08

Dissenyar i implementar programes i incentius per a la inserció de doctors al teixit empresarial del sector agroalimentari

Descripció

Amb aquesta actuació es preveu impulsar el Programa de Doctorats Industrials que, entre d’altres, té els objectius següents:

• Contribuir al desenvolupament i la innovació del teixit industrial català mitjançant la trans-ferència de talent investigador a les empreses.

• Retenir talent i afavorir la competitivitat empresarial.

• Fomentar el desenvolupament de recerca col·laborativa público-privada.

• Situar a estudiants de doctorat en condicions d'incorporació a l'empresa per desenvolu-par projectes d’R+D+I.

Es vetllarà per promoure i afavorir la participació d’estudiants i empreses del sector agroalimentari català en aquest programa.



OE3.09

Optimitzar l’ús de les infraestructures de centres de recerca i universitats per la valorització dels resultats de la recerca bàsica

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és optimitzar l’ús de les infraestructures i dels equipaments existents en centres de recerca i universitats catalanes reorientant el seu ús a la realització d’actuacions demostratives, plantes pilot, etc. que permetin augmentar la valorització dels resultats de la recerca bàsica.

Amb aquesta actuació es preveu augmentar les plataformes demostratives dels resultats de la recerca bàsica en un sector industrial -l’agroalimentari- on l’adopció de noves tècniques, tecnologi-es, etc. exigeix la validació en escenaris de menor escala, però el màxim d’ajustats a les situacions reals.



79

OE3.10

Realitzar jornades d’actualització tecnològica transversal per a posar en contacte el sector agroalimentari amb sectors que disposin de tecnologies amb potencial d’aplicació en el sector agroalimentari

Descripció

La innovació passa per la possibilitat de conèixer noves tecnologies que es desenvolupen en diferents àmbits i ser capaç de reconèixer el seu potencial per a obtenir nous resultats i optimitzar processos en la indústria agroalimentària.

Per tant, és important donar a conèixer aquestes tècniques en jornades que permetin una interac-ció entre investigadors de diferents àmbits amb l’objectiu d’iniciar col·laboracions que puguin portar a innovacions importants en el sector productiu.

En aquestes jornades s’han de presentar noves tècniques i alhora comentar casos d’èxit que demostrin la importància d’estar oberts a les idees que sorgeixen en el conjunt de la comunitat científica. Es potenciarà la participació d’investigadors d’altres països per tal d’aprofitar al màxim les possibilitats de conèixer noves idees amb potencial innovador.



OE4.01 Disposar d'una borsa de treball pel sistema d’R+D+I agroalimentària

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és atraure talent nacional i internacional per al sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya.

Com a vehicle per a assolir aquest objectiu, aquesta actuació preveu la creació d’una borsa de treball (beques, ofertes de feina...) per a les empreses agroalimentàries, entitats de recerca i els professionals amb tota la informació necessària per conèixer quins són els perfils professionals que el sector agroalimentari busca i necessita.



80

OE4.02

Divulgar, tant a nivell nacional com internacional, les convocatòries de beques adreçades a captar talent pel sistema d’R+D+I agroalimentària

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és atraure talent nacional i internacional per al sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya.

Per assolir l’objectiu, aquesta actuació preveu comunicar les convocatòries de les beques d’interès per als agents i empreses del sistema d’R+D+I agroalimentària i establir accions de coordinació amb institucions ja existents que cerquen el mateix objectiu.



OE4.03 Promoure la captació de talent per a la recerca en el sector agroalimentari

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és augmentar la contractació d’investigadors en l’àmbit agroalimenta-ri per mitjà d’instruments com el programa ICREA de la Generalitat de Catalunya.

A tall d’exemple, el programa ICREA ha permès la contractació d’investigadors altament qualificats en molts àmbits. Si bé l’èxit en l’àmbit agroalimentari en aquest programa actualment és modest, s’ha de reconèixer l’impacte d’aquests investigadors en les universitats i centres on s’han incorpo-rat.

L’actuació preveu realitzar, entre d’altres accions, una cerca de candidats qualificats en el sector agroalimentari que puguin ser incorporats al sistema d’R+D+I agroalimentari català. Per aconse-guir-ho, cal establir contactes i tenir coneixement de candidats adients a nivell internacional. Com-plementàriament, cal disposar d’incentius adients per tal de negociar condicions d’incorporació adients pels candidats que siguin avaluats positivament.



81

OE4.04

Fomentar projectes que vetllin per la connexió de diversos sectors en ma-tèria d’R+D+I

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és incrementar la presència i la participació de les empreses del sector agroalimentari en la realització de projectes d’R+D+I en col·laboració amb agents i empre-ses d’altres sectors de l’economia catalana.

Per assolir aquest objectiu, es preveu fomentar iniciatives que persegueixin el coneixement i l’establiment de relacions estables entre empreses de sectors diferents, amb interessos comuns i/o potencials sinergies. La iniciativa d’emprendre projectes de recerca, desenvolupament o d’innovació interdisciplinaris permet ampliar la capacitat innovadors de les empreses que establei-xen la col·laboració.



OE4.05

Impulsar la implantació de les mesures referents a l’R+D+I de la nova Polí-tica Agrària Comunitària (PAC) 2014-2020

Descripció

L’objectiu d’aquesta activitat és reforçar les mesures de la nova PAC, especialment del nou Pro-grama de Desenvolupament Rural (PDR), pel període 2014-2020 per fomentar la innovació i la transferència tecnològica a les explotacions agràries i a les indústries agroalimentàries de Catalu-nya.

El nou PDR contempla actuacions per al foment de la innovació al medi rural. Es preveu la redac-ció de les mesures adaptant-les a les característiques del sector agrari i agroalimentari català per facilitar l’accés i l’estímul d’aquest a l’R+D+I.



82

OE4.06

Reforçar el servei d’assessorament a empreses agroalimentàries o altres entitats del medi rural per a concórrer a projectes competitius nacionals i europeus

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és augmentar la captació de finançament dels projectes competi-tius a nivell nacional i, sobretot, europeu. Per això, es proposa reforçar el servei d'orientació i d’assessorament a l’empresa catalana o altres entitats del medi rural en les seves actuacions d’R+D+I i reptes tecnològics, a nivell autonòmic, nacional i internacional.

Aquest servei preveu oferir orientació i assessorament entre les empreses agroalimentàries (agràries i agroindústria) o altres entitats del medi rural en: gestió del procés d’innovació de l’empresa; identificació d’oportunitats de negoci; orientació en l'estructuració tècnica dels projec-tes d’R+D+I; orientació i assessorament en la identificació i plantejament d’un nou projecte; vigilància tecnològica; cerca de proveïdors tecnològics a Catalunya i socis per a projectes d’R+D; assessorament sobre possibles fonts de finançament; acompanyament de projectes d’R+D a CDTI; acompanyament en els processos de transferència tecnològica; i informació sobre deduccions fiscals d’R+D+I.



OE4.07

Reforçar, en l’àmbit de l'estratègia RIS-3 i els fons FEDER, la capacitat de l’R+D+I agroalimentària del sistema públic (universitat, centres de recerca i administracions) i l'activitat innovadora de les PIMEs agroalimentàries

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és augmentar la captació de recursos econòmics públics europeus per a la recerca i la innovació del sector agroalimentari.

Per a això, aquesta actuació es compromet a reforçar i a posar en valor la capacitat de l’R+D+I agroalimentària i la importància del sector agroalimentari en l’economia catalana com un dels avantatges competitius de Catalunya amb l’objectiu de que es consideri aquest sector en:

• El disseny de l'Estratègia d'especialització intel·ligent en recerca i innovació RIS3 (Re-search and Innovation Smart Specialisation Strategy) de Catalunya.

• En la distribució dels Fons FEDER de la Unió Europea.



83

OE4.08

Prioritzar en centres de recerca i universitats projectes col·laboratius en àmbits estratègics pel sector agroalimentari

Descripció

L’objectiu d’aquesta activitat és planificar el finançament públic per alinear projectes d’R+D+I a les necessitats i prioritats del país en matèria d’R+D+I, i alinear el finançament privat en la mateixa direcció.

La planificació estratègica del finançament dels projectes d’R+D+I per a entitats públiques de recerca ha de focalitzar els recursos econòmics en determinades àrees considerades estratègi-ques o prioritàries, entre elles el sector agroalimentari. Per això, es preveu tenir en consideració, de forma prioritària, l’establiment de projectes col·laboratius entre entitats de recerca, o entre aquestes i el món empresarial (sector privat), per assolir resultats a través de l’R+D o la innovació d’interès estratègic a nivell de país.



OE4.09

Organitzar fòrums d’inversió o altres espais de trobada per a la captació de recursos i de projectes/idees innovadores pel sector agroalimentari

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és augmentar la captació de recursos privats i/o de projectes d’R+D+I i d’idees innovadores pel sector agroalimentari.

Per això, aquesta actuació preveu l’organització de fòrums d’inversió (business angels, capital llavor, etc.) o altres espais de trobada i reforçar els que es realitzen actualment a través de la intensificació de les accions de comunicació entre les empreses i els agents del sistema d’R+D+I en general i agroalimentari en particular.



84

OE5.01 Potenciar un cercador d’ajuts d’interès per al teixit agroindustrial català

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és facilitar el coneixement dels instruments de finançament de l’R+D+I per a les empreses agroalimentàries.

Amb aquesta actuació es preveu potenciar i reforçar les bases de dades de cercadors d’ajuts per a les empreses catalanes. Així, es pretén comunicar de forma coordinada els instruments de finan-çament, gestionats des dels Departaments de la Generalitat de Catalunya, per a l’R+D+I en em-preses catalanes en general i agroalimentàries en particular. A més, també es preveuen accions de comunicació i difusió d’aquest instrument entre el teixit empresarial agroalimentari català.



OE5.02

Promoure activitats de mecenatge i col·laboracions publico-privades per a la generació de projectes d’R+D+I pel sector agroalimentari

Descripció

Es preveuen impulsar accions de mecenatge com una activitat tant de suport a la recerca com de reconeixement de la importància social del sector agroalimentari.

Per tant, es preveu definir una estratègia d’obtenció de mecenatge lligada a la possibilitat de desenvolupar projectes amb reptes socials i mediambientals importants. Per aconseguir-ho, es preveu organitzar actes de divulgació de projectes que tinguin aquest potencial i que puguin servir com a punt de partida per aconseguir les aportacions necessàries via donacions. És un repte important que hauria d’incrementar tant el recursos com el reconeixement de la recerca en agroa-limentació.



85

OE5.03

Cercar nous instruments de finançament que facilitin la participació de les empreses agroalimentàries en projectes d’R+D+I

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és crear nous instruments de finançament de projectes d’R+D+I o millorar-ne els existents per promoure la inversió i la participació de les empreses agràries i agroalimentàries projectes d’R+D+I.

Aquesta activitat es fonamenta en la creació d’instruments de finançament (préstecs, finança-ment individual, etc.) o de cofinançament per a la realització, per part de les empreses agràries i/o agroalimentàries, de projectes d’R+D+I de forma individual o en col·laboració amb les admi-nistracions o entitats públiques i/o privades de recerca.



OE5.04

Coordinar i donar suport a la definició i implementació del Pla Tractor de la indústria agroalimentària

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és coordinar i donar suport en la identificació de projectes estratègics en el sector agroalimentari que disposin de capacitat tractora per a arrossegar directa o indirecta-ment altres sectors econòmics o tecnologies a Catalunya (Pla Tractor de la Indústria Agroalimentà-ria).

El Pla Tractor de la Indústria Agroalimentària té com a objectiu ordenar l’estratègia i les actuacions

públiques i dinamitzar iniciatives publico‐privades per fer esdevenir la indústria alimentària de Catalunya un referent mundial.



86

OE5.05

Reforçar els binomis del sector agrari i agroalimentari amb altres àmbits d’interès per la societat catalana

Descripció

L’objectiu d’aquesta activitat és posar en relleu l’aportació que el sector agrari i agroalimentari fa en altres àmbits no relacionats directament amb l’àmbit agrari i agroalimentari.

Per mitjà d’actuacions específiques es preveu reforçar la comunicació dels vincles que existeixen entre el món agrari i agroalimentari amb altres àmbits considerats sensibles en la societat: alimen-tació saludable, salut, bons hàbits, lleure, turisme, productes de qualitat, gastronomia, restauració, etc. La simbiosi del sector agrari i agroalimentari amb altres àmbits d’interès per la societat catala-na ha de revertir en la posada en valor i en el reconeixement de l’activitat productiva i de manteni-ment del medi natural del sector primari de Catalunya.

Per fer-ho és cabdal el suport del sistema d’R+D+I agroalimentària de Catalunya pel seu paper estratègic en el contacte amb les noves tecnologies que seran la força impulsora dels productes i serveis futurs i que es consideren facilitadores de la transformació industrial a Europa (Key Ena-bling Technologies o KET’s): tecnologies de la informació i la comunicació, nanotecnologia, fotòni-ca, biotecnologia industrial, materials avançats, sistemes de producció avançats, etc.



OE6.01

Dissenyar i implementar trobades/missions directes i indirectes dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària català amb agents internacio-nals (empresarial, tecnologies, coneixement, etc.)

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és facilitar el procés d’internacionalització de l’R+D+I agroalimentària de Catalunya.

Per a això, aquesta actuació es compromet a dissenyar i realitzar trobades i missions, directes i indirectes, dels agents d’R+D+I agroalimentària català amb agents internacionals (empresarial, tecnologies, coneixement, etc.).



87

OE6.02

Augmentar la presència de l'administració i dels agents del sistema d’R+D+I agroalimentària en grups de decisió, especialment a Europa

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és incrementar la consideració que es tingui del sector agroalimen-tari català en els ens de decició de polítques que afectin a aquest sector.

Per fer-ho es pretén augmentar la presència de l'administració i dels agents clau del sistema d’R+D+I agroalimentària en els grups de decisió (plataformes, grups de consulta, fòrums, de-bats, comitès, lobbies, etc.) sobretot en aquells on es defineixen de tendències, polítiques i programes d’R+D+I a Europa.


Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

OE6.03

Impulsar un programa de reconeixement als agents del sistema d’R+D+I agroalimentària que han destacat per les seves tasques desenvolupades entorn a l’R+D+I

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és reconèixer als agents del sistema d’R+D+I que han destacat per les seves tasques desenvolupades entorn a l’R+D+I.

Actualment el DAAM disposa del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) dedicat a les empreses agroalimentàries (agràries, agroindústria i joves agricultors) per a fomentar i incen-tivar la innovació en el teixit empresarial. Amb aquesta actuació es pretén dissenyar un programa de reconeixement per als agents que hagin destacat en les seves activitats d’R+D+I dedicades a la millora de la competitivitat i de la sostenibilitat del sector agroalimentari, especialment en les activi-tats de transferència de coneixement i tecnologia a les empreses agroalimentàries.



88

OE6.04

Exportar coneixements, tecnologies i tècniques agroalimentàries a mer-cats emergents

Descripció

L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar i comercialitzar el coneixement generat entorn al sector agroalimentari a Catalunya a nivell nacional i internacional.

L’actuació es compromet a donar suport a les principals unitats d’R+D+I agroalimentària de Cata-lunya a exportar (venda) el coneixement generat (tècniques, serveis, tecnologies, consultoria ex-perta, etc.) a clients potencials. Possibles accions de suport que es podrien dur a terme serien: anàlisi de les necessitats de coneixement de mercats emergents (per exemple: països de la conca Mediterrània), l’organització de jornades, seminaris tècnics i trobades empresarials a Catalunya o en destí, entre altres.



OE6.05

Reforçar el Saló Internacional Alimentaria com a motor d’innovació pel sector agroalimentari

Descripció

Aquesta actuació té per objectiu aprofitar el Saló Internacional Alimentaria de Barcelona per expo-sar i posar en valor les innovacions implementades en el sector agroalimentari de Catalunya.

Amb aquesta actuació es pretén aprofitar el Saló internacional Alimentària com a plataforma per interaccionar els agents de l’R+D+I agroalimentària de Catalunya amb altres agents comercials, empreses, inversors, agents generadors de coneixement, proveïdors de tecnologies i serveis... El Saló Internacional Alimentaria és el gran aparador internacional del sector agroalimentari i, per tant, és l’escenari idoni per facilitar l’establiment de contactes i futures relacions amb agents d’àmbit nacional o internacional. Amb aquesta actuació es vol afavorir en últim terme al reforç de l’acció exterior del sector agroalimentari de Catalunya.



89

10.2 Aplicació de les KET (Key Enabling Technologies)

al sector agroalimentari

El 26 de juny de 2012 la CE va publicar la Comunicació "A Europe-

an strategy for Key Enabling Technologies - A bridge for growth

and jobs"11

. L'estratègia destaca la importància de les tecnologies

facilitadores (KET per les seves sigles en anglès o TFE en castellà)

en l'agenda de la Unió Europea. Les KET formaran part del futur

programa Horitzó 2020 sota la prioritat de Lideratge Industrial (In-

dustrial Leadership). El seu objectiu és el d'incrementar la capacitat

absortiva de la indústria europea i accelerar el desenvolupament de

tecnologies i innovacions que ajudin a construir una indústria de

primer nivell internacional. Significa una aposta clara per la recerca

industrial que mitjançant una sèrie de Key Enabling Technologies

fonamentals com a pilars de competitivitat industrial aborda el pro-

blema específic dels incentius i del finançament per a la innovació, i

desplega els instruments de suport a la PIME (amb un pressupost

combinat de 6.663 M€).

Sobre la base de la recerca actual i de les anàlisis econòmiques de

les tendències dels mercats i la seva contribució a la resolució dels

reptes que planteja la societat, les tecnologies identificades com a

KET a la UE són:

• la microelectrònica i la nanoelectrònica

• la nanotecnologia

• la fotònica

• els materials avançats

• la biotecnologia industrial

• les tecnologies de fabricació avançada

A continuació es poden veure alguns exemples de tendències de

futur i línies de treball que relacionen les Key Enabling Technologi-

es amb el mon agroalimentari, des del sector primari fins al consu-

midor, passant per la indústria agroalimentària, la distribució i

aspectes transversals que afecten tota la cadena de valor del sec-

tor agroalimentari (com per exemple la seguretat alimentària). La

següent llista no vol ser una llista exhaustiva ni excloent, sinó un

seguit d’exemples de les possibilitats gairebé il·limitades de sinèr-

gia per a la recerca, el desenvolupament i la innovació entre els

agents dels sector agroalimentari i els d’altres disciplines de la ci-

ència i la tecnologia.

Nanotecnologia en l'agricultura

Noves eines per al tractament molecular de malalties, detecció rà-

pida de malalties, millora en l’absorció de nutrients de les plantes,

etc.

11

Més informació a:

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2012:0341:FIN:ES:PDF

90

Sensors i sistemes de subministrament intel·ligent (Smart delivery)

per a ajudar a la indústria Agrícola a combatre els virus i altres pa-

tògens dels cultius.

Disponibilitat de catalitzadors nanoestructurats per tal d’augmentar

l’eficàcia de pesticides i herbicides, permetent la utilització de dosis

més baixes.

Protecció del medi ambient indirectament a través de l'ús de fonts

d'energia alternatives (renovables) i filtres o catalitzadors que per-

metin reduir la contaminació i netejar contaminants existents.

Dispositius nanotecnològics per a l'agricultura en ambient controlat

(Controlled Environment Agriculture, CEA) que proporcionin capaci-

tats d’exploració (scouting) i contribueixin a millorar la capacitat del

productor per a determinar el millor moment de recol·lecció, la vita-

litat de la collita i la millora de la seguretat alimentària a traves del

control de la contaminació microbiana o química.

Agricultura de precisió: l'ús d'ordinadors, GPS i dispositius de de-

tecció a distància per mesurar condicions ambientals altament loca-

litzades per tal de determinar si els cultius estan creixent amb la

màxima eficàcia o per identificar la naturalesa i localització de pro-

blemes. A més llarg termini els sensors diminuts i els sistemes de

monitorització que fa possible la nanotecnologia tindran un gran

impacte en les futures metodologies d'agricultura de precisió.

Els sensors sense fils (wireless) que permetin als botiguers identifi-

car els aliments que han passat la seva data de caducitat i també

els ajudin a emetre una noves ordres de compra.

Sistemes intel·ligents d’entrega (Smart delivery Systems):

• Dispositius a nanoescala amb noves propietats que es po-

drien utilitzar per a la identificació de problemes fitosanita-

ris.

• Lliurament de productes químics d'una manera controlada i

específica, de la mateixa manera que la nanomedicina té

implicacions per a l'administració de fàrmacs en éssers

humans

• Encapsulació i/o mètodes d'alliberament controlat, suspen-

sions de partícules nanomètriques (nanoemulsions)

• Sistemes d’entrega de fertilitzants o pesticides que puguin

reaccionar davant dels canvis ambientals

• Particle Farming

• Nanofiltració i nanopartícules per a la purificació de l'aigua i

la neteja del sòl

Nanotecnologia en la indústria alimentària

La nanotecnologia, de forma general, té múltiples aplicacions en la

indústria agrolimentària: obtenció de nous materials, desenvolupa-

ment de nous processos i productes, i noves formes de control de

la seguretat alimentària i la bioseguretat.

91

• Materials: Nanopartícules, nanoemulsions, nanocompos-

tos, materials nanoestructurats...

• Processos: Transferència de massa i energia, enginyeria

de reacció a escala nano, nanobiotecnologia, síntesi mole-

cular...

• Productes: Alliberament de substàncies, formulació, enva-

sos...

• Seguretat alimentària i bioseguretat: nanosensors, nano-

marcadors

A nivell particular es relacionen alguns exemples d’aplicació de la

nanotecnologia a la indústria agroalimentària:

Embalatge intel•ligent (Smart Packaging): auto reparació de petits

forats i defectes, resposta a les condicions ambientals (per exem-

ple, els canvis de temperatura i humitat), i alertar al client si l'ali-

ment està contaminat. Substitució de materials (p. ex. plàstic

especial en lloc de vidre per a la cervesa, etc.).

Conservants a demanda (On demand preservatives)

Proteïnes luminescents que reaccionin als microbis i nanosensors

portàtils per determinar la presència de diferents tipus de bacteris

nocius en la carn o peix i fongs que afecten a les fruites ("Good Fo-

od Sensors").

Menjars interactius (Interactive foods)

Aliments "On Demand", que romanguin latents en el cos i portin els

nutrients a les cèl·lules quan sigui necessari. Un element clau en

aquest sector és el desenvolupament de nanocàpsules que es po-

den incorporar en els aliments per lliurar nutrients. Altres desenvo-

lupaments en el processament d'aliments inclouen l'addició de les

nanopartícules als aliments existents, per permetre una major ab-

sorció dels nutrients.

Additius fàcilment absorbibles pel cos i que augmentin la vida útil

dels productes.

Micro i nanoelectrònica, inclosos els semiconductors

Aplicacions en el seguiment (monitoring) a escala massiva dels

productes i etiquetatge dels productes alimentaris amb RFID que

actualment és econòmicament viable a causa del cost de silici.

Biotecnologia a la indústria agroalimentària

La biotecnologia serà important en la indústria agroalimentària, en

termes generals, en la vessant de la producció, la comercialització,

el control de la qualitat i la traçabilitat al llarg de tota la cadena de

valor dels productes.

92

En referència a la producció i la comercialització es relacionen múl-

tiples aplicacions per la indústria agroalimentària en tota la cadena

de valor:

Matèries primeres: noves matèries primeres, nous proces-

sos d’obtenció de matèries primeres, nous ingredients i ad-

ditius...

Producció: millora de processos, noves formes de proces-

sat, nous aliments, tractament de residus, estalvi d’aigua...

Distribució: bioconservació, envasos actius, biosensors...

Comercialització: biomàrqueting, aval de propietats amb

estudis científics, millora de l’aspecte i presentació...

Consum: nutrigenòmica (perfils de nutrició individualit-

zats)...

En quant al control de la qualitat i la traçabilitat al llarg de tota la

cadena de valor, la biotecnologia pot contribuir al desenvolupament

de : mètodes per determinar l’eficàcia i la seguretat d’ingredients i

additius, detectar OGMs en aliments i detectar fraus alimentaris;

biosensors pel control de processos; i envasos per millorar la segu-

retat i la qualitat dels aliments i augmentar la seva vida útil.

Les aplicacions de la biotecnologia en el sector productiu ("biotec-

nologia verda") es pot utilitzar per millorar el rendiment dels cultius,

fent-los resistents a l'estrès biòtic i abiòtic, per millorar les caracte-

rístiques organolèptiques dels aliments i el desenvolupament d'ali-

ments més saludables, entre altres aplicacions.

La unió de la biotecnologia i la nanotecnologia en els sensors farà

possible desenvolupar equips de major sensibilitat, el que permet

una resposta més ràpida als canvis ambientals. Per exemple:

• Nanosensors o que utilitzen nanotubs de carboni o nano-

voladissos (nano-cantilevers) prou petits per atrapar i me-

surar proteïnes o fins i tot petites molècules individuals

• Nanopartícules o nanosuperfícies que es poden dissenyar

per emetre un senyal elèctric o químic en presència de

contaminants com bacteris

• Altres nanosensors que treballen mitjançant l'activació d'u-

na reacció enzimàtica o mitjançant l'ús de nanoenginyeria

en la ramificació de molècules anomenades dendrímers

per a la seva utilització com a sondes per unir-se a produc-

tes químics i proteïnes.

Fotònica

Aplicacions mòbils en: Analítica, espectrometria FTIR, mesurament

de color

Precessament d’aliments automatitzat, utilitzant tècniques de con-

trol de qualitat en el núvol (clouded quality control)

93

Tecnologies de sensors infrarojos en llocs clau per determinar la

salut del sòl, el contingut de nutrients, i la hidrologia d'una zona

particular

Els làsers i sensors d'imatges muntats en els avions, l'espectroscò-

pia de fluorescència, el LIDAR, i els LED eficients energèticament

La radiometria de microones per mesurar la humitat superficial del

sòl

Els sensors tèrmics d’infrarojos pel mapeig a distància de l'evapo-

transpiració

Teledetecció amb estretes bandes espectrals per analitzar com

l'aigua es mou a través del sòl i els contaminants que aquesta pot

transportar. Estimació de la humitat superficial del sòl a gran esca-

la.

Mesura del flux de calor sensible i l'evapotranspiració en els camps

agrícoles mitjançant un làser de centelleig (laser scintillation)

Tècniques làser per a monitorització de la densitat del sòl.

Obtenció de dades de teledetecció en les bandes d'ones visibles,

infraroig proper i l'infraroig tèrmic, per estimar el rendiment dels cul-

tius i el segrest de carboni al sòl

Fibra òptica i espectroscòpia en miniatura per a aplicacions com

ara:

• Control del contingut de sucre de les fruites i hortalisses

• Sensors espectrals d'imatge per a la millora de la seguretat

alimentària i les inspeccions de qualitat amb monitoratge

de processament en línia i control directe en temps real a

grans volums.

• Característiques espectrals dels cultius mitjançant la utilit-

zació d'infraroig proper i l'infraroig d'ona curta. Tecnologies

analítiques d'espectroscòpia de fluorescència i reflectància.

Agricultura amb LEDs (Farming With LEDs).

Materials avançats

Materials avançats a partir de commodities agrícoles i subproduc-

tes de la indústria agroalimentària.

Materials d'embalatge i envàs (packaging) d'acord amb la cadena

de producte alimentari i la seva distribució.

Tecnologies de fabricació avançada

Existeixen múltiples tecnologies de fabricació avançada per al pro-

cessat i la conservació dels aliments:

Radiofreqüència, microones i combinacions d'elles per a la des-

congelació i la cocció industrial de productes alimentaris.

94

Tecnologies d'anàlisi dels sabors.

Noves tecnologies d'assecat / maduració.

Altes pressions (p.ex.: altres pressions hidrostàtiques per als pro-

ductes carnis curats, altres pressions d’homogeneïtzació...)

Polsos elèctrics.

Polsos de llum.

Ultrasons.

Plasma atmosfèric.

95

10.3 Taules de suport

Taula 11.1. Unitats d’R+D+I que formen part de l’abast del sector agroalimentari i s’ha disposat de la informa-

ció per a poder realitzar l’anàlisi de la situació actual.

Agent Generador Coneixement

Institució Nom unitat d’R+D+I Detall MATRIU

Universitats públiques

Universitat Autònoma de Barcelona

Ciència animal i dels aliments Adequat


Universitat de Barcelona Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia

Adequat


Universitat de Barcelona Biologia Vegetal Adequat


Universitat de Barcelona Enginyeria Química Adequat


Universitat de Girona Ciències ambientals Adequat


Universitat de Lleida Producció Vegetal i Ciència Forestal Baix


Universitat de Lleida Tecnologia d'Aliments Adequat


Universitat de Lleida Producció Animal Adequat


Universitat de Lleida Hortofructicultura Botànica i Jardineria Adequat


Universitat de Lleida Medi Ambient i Ciències del Sòl No ade-quat


Universitat de Lleida Química Adequat


Universitat de Lleida Medicina Experimental Adequat

Universitats privades

Universitat de Vic Departament d'Indústries Agroalimentàri-es i Ciències Ambientals

Adequat


Universitat Politècnica de Catalunya

Enginyeria agroalimentària i biotecnològi-ca

Baix


Universitat Ramon Llull IQS - Química Analítica Adequat


Universitat Rovira i Virgili Enginyeria Química Adequat


Universitat Rovira i Virgili Ciències mèdiques bàsiques Adequat


Universitat Rovira i Virgili Química analítica i química orgànica Baix

IRTA Programa de l'IRTA Funcionalitat i nutrició Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Qualitat del producte Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Seguretat alimentària Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Tecnologia alimentària Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Ecosistemes aquàtics Adequat

IRTA Programa de l'IRTA / TECNIO (GIRO)

Gestió integral de residus orgànics Adequat

96

Agent Generador Coneixement


IRTA Programa de l'IRTA Horticultura ambiental Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Ús eficient de l’aigua Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Aqüicultura Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Genètica i millora animal Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Nutrició, salut i benestar animal Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Producció de remugants Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Cultius extensius Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Genòmica i biotecnologia Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Post-collita Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Protecció vegetal sostenible Adequat

IRTA Programa de l'IRTA Fructicultura Adequat Sistema coopera-tiu IRTA

Programa de l'IRTA CREDA - Economia agroalimentària Adequat

Sistema coopera-tiu IRTA

Programa de l'IRTA CENTA Adequat

Sistema coopera-tiu IRTA

Sistema Cooperatiu CRESA Adequat

CSIC CSIC Institut de Ciències del Mar Adequat

TECNIO TECNIO CTNS Adequat

TECNIO TECNIO DBA Adequat

TECNIO TECNIO INNOPAN Baix - Adequat

Centre CERCA CERCA CTFC Adequat

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’UNEIX, GestAct, ACC1Ó, CSIC i universitats privades (IQS i UVic)

Taula 11.2. Unitats d’R+D+I que formen part de l’abast del sector agroalimentari però no s’ha disposat de la

informació per a poder realitzar l’anàlisi de la situació actual.

Agent Genera-dor Coneixe-ment



Universitat Autònoma de Barce-lona

Sanitat i anatomia animal Adequat


Universitat Autònoma de Barce-lona

Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'E-cologia

No adequat


Universitat de Vic Departament de Salut i Alimentació Comu-nitàries

Adequat

Sistema coope-ratiu IRTA

Sistema Cooperatiu Semega Adequat

TECNIO TECNIO CRESCA Baix Universitats públiques

Universitat de Barcelona Nutrició i bromatologia No disp.

Universitats Universitat de Girona Enginyeria química, agrària i tecnologia No disp.

97

Agent Genera-dor Coneixe-ment


públiques agroalimentària Universitats públiques

Universitat de Lleida Enginyeria Agroforestal No disp.


Universitat de Lleida Administració d'Empreses i Gestió Econò-mica dels Recursos Naturals

No disp.


Universitat Politècnica de Cata-lunya

Matemàtica Aplicada I No disp.


Universitat Politècnica de Cata-lunya

Matemàtica Aplicada III No disp.


Universitat Ramon Llull IQS - Bioengineria No disp.


Universitat Rovira i Virgili Bioquímica i biotecnologia No disp.

IRTA Programa de l'IRTA Gestió integral de residus orgànics No disp. Sistema coope-ratiu IRTA

Programa de l'IRTA CREDA - Ec. dels recursos naturals i desenvolupament agroalimentari

No disp.


Sistema Cooperatiu CREAF No disp.


Sistema Cooperatiu CRAG No disp.


Sistema Cooperatiu Fundació Mas Badia No disp.


Sistema Cooperatiu Fundació UdL-IRTA No disp.

TECNIO TECNIO CELLTEC-UB No disp. TECNIO TECNIO CEQAP No disp. TECNIO TECNIO CERETOX No disp. TECNIO TECNIO CERPTA No disp. TECNIO TECNIO LEPAMAP No disp.

TECNIO TECNIO PPF No disp. TECNIO TECNIO TECNATOX No disp. TECNIO TECNIO UQC No disp. TECNIO TECNIO / Empresa Pública INCAVI No disp. TECNIO TECNIO TIG No disp.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’UNEIX, GestAct, ACC1Ó, CSIC i universitats privades (IQS i UVic).

98

Taula11.3. Codis CCAE-2009 (Classificació catalana d'activitats econòmiques) que formen part de l’abast del

Pla estratègic d’R+D+I Agroalimentària de Catalunya.

Codi Descripció

A Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 01 Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen 02 Silvicultura i explotació forestal 03 Pesca i aqüicultura C Indústries manufactureres 10 Indústries de productes alimentaris 101 Sacrifici de bestiar i conservació de carn i elaboració de productes carnis 1011 Sacrifici de bestiar i conservació de carn 1012 Sacrifici i conservació de volateria 1013 Elaboració de productes carnis i de volateria 102 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos 1021 Elaboració de peix, crustacis i mol·luscos 1022 Fabricació de conserves de peix 103 Preparació i conservació de fruites i hortalisses 1031 Preparació i conservació de patates 1032 Elaboració de sucs de fruites i hortalisses 1039 Preparació i conservació de fruites i hortalisses 104 Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals 1042 Fabricació de margarina i greixos comestibles similars 1043 Fabricació d'oli d'oliva 1044 Fabricació d'olis (excepte d'oliva) i greixos 105 Fabricació de productes lactis 1052 Elaboració de gelats 1053 Fabricació de formatges 1054 Preparació de llet i altres productes lactis 106 Fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis 1061 Fabricació de productes de molineria 1062 Fabricació de midons i productes amilacis 107 Fabricació de productes de fleca i de pastes alimentàries 1071 Fabricació de pa i de productes de fleca i pastisseria frescos 1072 Fabricació de galetes i productes de fleca i pastisseria de llarga durada 1073 Fabricació de pastes alimentàries, cuscús i productes similars 108 Fabricació d'altres productes alimentaris 1081 Fabricació de sucre 1082 Fabricació de cacau, xocolata i productes de confiteria 1083 Elaboració de cafè, te i infusions 1084 Elaboració d'espècies, salses i condiments 1085 Elaboració de menjars i plats preparats 1086 Elaboració de preparats per a l'alimentació infantil i preparats dietètics 1089 Elaboració d'altres productes alimentaris ncaa 109 Fabricació de productes per a l'alimentació animal 1091 Fabricació de productes per a l'alimentació d'animals de granja 1092 Fabricació de productes per a l'alimentació d'animals de companyia 11 Fabricació de begudes 110 Fabricació de begudes 1101 Destil·lació, rectificació i mescla de begudes alcohòliques 1102 Elaboració de vins 1103 Elaboració de sidra i altres begudes fermentades a partir de fruites 1104 Elaboració d'altres begudes no destil·lades, procedents de la fermentació 1105 Fabricació de cervesa 1106 Fabricació de malt 1107 Fabricació de begudes analcohòliques; producció d'aigües minerals i altres tipus d'aigües embotellades 12 Indústries del tabac 120 Indústries del tabac 1200 Indústries del tabac

99

Taula 11.4. Codis CNAE-2009 (Classificació nacional d'activitats econòmiques) que formen part de l’abast del

Pla estratègic d’R+D+I Agroalimentària de Catalunya.

Codi Descripció

A Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca A01 Agricultura, ganadería, caza y servicios relacionados con las mismas A011 Cultivos no perennes A0111 Cultivo de cereales (excepto arroz), leguminosas y semillas oleaginosas A0112 Cultivo de arroz A0113 Cultivo de hortalizas, raíces y tubérculos A0114 Cultivo de caña de azúcar A0115 Cultivo de tabaco A0116 Cultivo de plantas para fibras textiles A0119 Otros cultivos no perennes A012 Cultivos perennes A0121 Cultivo de la vid A0122 Cultivo de frutos tropicales y subtropicales A0123 Cultivo de cítricos A0124 Cultivo de frutos con hueso y pepitas A0125 Cultivo de otros árboles y arbustos frutales y frutos secos A0126 Cultivo de frutos oleaginosos A0127 Cultivo de plantas para bebidas A0128 Cultivo de especias, plantas aromáticas, medicinales y farmacéuticas A0129 Otros cultivos perennes A013 Propagación de plantas A0130 Propagación de plantas A014 Producción ganadera A0141 Explotación de ganado bovino para la producción de leche A0142 Explotación de otro ganado bovino y búfalos A0143 Explotación de caballos y otros equinos A0144 Explotación de camellos y otros camélidos A0145 Explotación de ganado ovino y caprino A0146 Explotación de ganado porcino A0147 Avicultura A0149 Otras explotaciones de ganado A015 Producción agrícola combinada con la producción ganadera A0150 Producción agrícola combinada con la producción ganadera A016 Actividades de apoyo a la agricultura, a la ganadería y de preparación posterior a la cosecha A0161 Actividades de apoyo a la agricultura A0162 Actividades de apoyo a la ganadería A0163 Actividades de preparación posterior a la cosecha A0164 Tratamiento de semillas para reproducción A017 Caza, captura de animales y servicios relacionados con las mismas A0170 Caza, captura de animales y servicios relacionados con las mismas A02 Silvicultura y explotación forestal A021 Silvicultura y otras actividades forestales A0210 Silvicultura y otras actividades forestales A022 Explotación de la madera A0220 Explotación de la madera A023 Recolección de productos silvestres, excepto madera A0230 Recolección de productos silvestres, excepto madera A024 Servicios de apoyo a la silvicultura A0240 Servicios de apoyo a la silvicultura A03 Pesca y acuicultura A031 Pesca A0311 Pesca marina A0312 Pesca en agua dulce A032 Acuicultura A0321 Acuicultura marina

100

Codi Descripció

A0322 Acuicultura en agua dulce C Industria manufacturera C10 Industria de la alimentación C101 Procesado y conservación de carne y elaboración de productos cárnicos C1011 Procesado y conservación de carne C1012 Procesado y conservación de volatería C1013 Elaboración de productos cárnicos y de volatería C102 Procesado y conservación de pescados, crustáceos y moluscos C1021 Procesado de pescados, crustáceos y moluscos C1022 Fabricación de conservas de pescado C103 Procesado y conservación de frutas y hortalizas C1031 Procesado y conservación de patatas C1032 Elaboración de zumos de frutas y hortalizas C1039 Otro procesado y conservación de frutas y hortalizas C104 Fabricación de aceites y grasas vegetales y animales C1042 Fabricación de margarina y grasas comestibles similares C1043 Fabricación de aceite de oliva C1044 Fabricación de otros aceites y grasas C105 Fabricación de productos lácteos C1052 Elaboración de helados C1053 Fabricación de quesos C1054 Preparación de leche y otros productos lácteos C106 Fabricación de productos de molinería, almidones y productos amiláceos C1061 Fabricación de productos de molinería C1062 Fabricación de almidones y productos amiláceos C107 Fabricación de productos de panadería y pastas alimenticias C1071 Fabricación de pan y de productos frescos de panadería y pastelería C1072 Fabricación de galletas y productos de panadería y pastelería de larga duración C1073 Fabricación de pastas alimenticias, cuscús y productos similares C108 Fabricación de otros productos alimenticios C1081 Fabricación de azúcar C1082 Fabricación de cacao, chocolate y productos de confitería C1083 Elaboración de café, té e infusiones C1084 Elaboración de especias, salsas y condimentos C1085 Elaboración de platos y comidas preparados C1086 Elaboración de preparados alimenticios homogeneizados y alimentos dietéticos C1089 Elaboración de otros productos alimenticios n.c.o.p. C109 Fabricación de productos para la alimentación animal C1091 Fabricación de productos para la alimentación de animales de granja C1092 Fabricación de productos para la alimentación de animales de compañía C11 Fabricación de bebidas C110 Fabricación de bebidas C1101 Destilación, rectificación y mezcla de bebidas alcohólicas C1102 Elaboración de vinos C1103 Elaboración de sidra y otras bebidas fermentadas a partir de frutas C1104 Elaboración de otras bebidas no destiladas, procedentes de la fermentación C1105 Fabricación de cerveza C1106 Fabricación de malta C1107 Fabricación de bebidas no alcohólicas; producción de aguas minerales y otras aguas embotelladas 12 Industria del tabaco 120 Industria del tabaco 1200 Industria del tabaco

Font: INE.

101

Taula 11.5. Titulacions relacionades amb l’àmbit agroalimentari ofertes pel sistema universitari català. 2011

Titulació Detall titulació Nom Universitat Acrònim

Grau Universitari Biologia ambiental Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Grau Universitari Nutrició humana i dietètica Universitat de Barcelona UB

Grau Universitari Nutrició humana i dietètica Universitat de Lleida UDL

Grau Universitari Nutrició humana i dietètica Universitat Rovira i Virgili URV

Grau Universitari Nutrició humana i dietètica Universitat Ramón Llull URL

Grau Universitari Nutrició humana i dietètica Universitat de Vic UVIC

Grau Universitari Ciència i tecnologia dels aliments

Universitat de Lleida UDL


Universitat de Barcelona UB


Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Grau Universitari Ciències ambientals Universitat de Barcelona UB

Grau Universitari Ciències ambientals Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Grau Universitari Ciències ambientals Universitat de Girona UDG

Grau Universitari Ciències ambientals Universitat de Vic UVIC

Grau Universitari Enologia Universitat Rovira i Virgili URV

Grau Universitari Ciència i salut animal Universitat de Lleida UDL

Grau Universitari Enginyeria agroalimentària Universitat Rovira i Virgili URV

Grau Universitari Enginyeria agroalimentària Universitat de Girona UDG

Grau Universitari Enginyeria agroambiental i del paisatge

Universitat Politècnica de Catalu-nya

UPC

Grau Universitari Enginyeria alimentària Universitat Politècnica de Catalu-nya

UPC

Grau Universitari Enginyeria de sistemes biològics


UPC

Grau Universitari Enginyeria agrícola Universitat Politècnica de Catalu-nya

UPC

Grau Universitari Enginyeria agrària i alimen-tària


Grau Universitari Enginyeria forestal Universitat de Lleida UDL

Grau Universitari Veterinaria Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Grau Universitari Tecnologia i gestió alimen-tària

Universitat de Vic UVIC

Màster Interuniversitari Agrobiologia ambiental Universitat de Barcelona UB

Màster Interuniversitari Aigua: anàlisi intedisciplinà-ria i gestió sostenible


Màster Interuniversitari Aqüicultura Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Màster Interuniversitari Aqüicultura Universitat de Barcelona UB

Màster Interuniversitari Aqüicultura Universitat Politècnica de Catalu-nya

UPC

Màster Interuniversitari Ciències del mar: oceano-grafia i gestió del medi marí


Màster Interuniversitari Ciències del mar: oceano-grafia i gestió del medi marí


UPC

Màster Universitari Desenvolupament i innova-ció d'aliments


Màster Universitari Educació i desenvolupa-ment rural


Màster Interuniversitari Gestió de sòls i aigües Universitat de Lleida UDL

Màster Interuniversitari Gestió de sòls i aigües Universitat de Barcelona UB

Màster Interuniversitari Gestió de sòls i aigües Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Màster Interuniversitari Nutrició i metabolisme Universitat Rovira i Virgili URV

102

Font:

UNEI

X.

Màster Interuniversitari Nutrició i metabolisme Universitat de Barcelona UB

Màster Interuniversitari Seguretat alimentària Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Màster Interuniversitari Seguretat alimentària Universitat de Barcelona UB

Màster Universitari Biologia i biotecnologia vegetal


Màster Universitari Ecologia terrestre i gestió de la biodiversitat


Màster Interuniversitari Erasmus mundus en pro-ducció d'aliments


Màster Universitari Estudis ambientals Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Màster Interuniversitari Millora genètica animal i biotecnologia de la repro-ducció


Màster Universitari Recerca en ciència animal i dels aliments


Màster Universitari Recerca en veterinària Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Màster Interuniversitari Sanitat i producció porcina Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Màster Interuniversitari Sanitat i producció porcina Universitat de Lleida UDL

Màster Interuniversitari Anàlisi de polítiques agràri-es, alimentàries i mediam-bientals


UPC

Màster Universitari Enginyeria dels recursos naturals


UPC

Màster Interuniversitari Millora genètica vegetal Universitat Politècnica de Catalu-nya

UPC

Màster Universitari Enginyeria agronòmica Universitat de Lleida UDL

Màster Universitari Enginyeria de forest Universitat de Lleida UDL

Màster Interuniversitari Forestal europeu Universitat de Lleida UDL

Màster Interuniversitari Gestió forestal i de recursos naturals al mediterrani (MEDFOR)


Màster Universitari Gestió i innovació en la indústria agroalimentària


Màster Universitari Millora genètica vegetal Universitat de Lleida UDL

Màster Universitari Planificació integrada per al desenvolupament rural i la gestió del medi ambient


Màster Interuniversitari Protecció integrada de cultius


Màster Universitari Biotecnologia alimentària Universitat de Girona UDG

Màster Universitari Ciència i tecnologia de l'aigua

Universitat de Girona UDG

Màster Universitari Medi ambient Universitat de Girona UDG

Màster Universitari Enologia Universitat Rovira i Virgili URV

Màster Universitari Nutrició i salut Universitat Oberta de Catalunya UOC