PLA LECTOR SECUNDÀRIA 2014-2015 - ?· suport imprés com en suport digital i audiovisual 6. Fomentar…

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • PLA LECTOR DEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

    Elaborat per Pilar Puchades

  • 1. INTRODUCCI Tot seguit us presentem els canvis introduts en el Pla lector dEducaci Secundria Obligatria dEdicions del Bullent per al curs 2014-2015. Shan incls les darreres novetats de leditorial, tant de la collecci Esplai com de Claus per entendre el mn) aix com un volum de la collecci Torsimany. Confiem un curs ms en la convenincia que ha suposat per als docents en quant a eina orientadora de lactivitat lectora. A ms daquesta circumstncia tamb ens ha mogut linters creixent de ladministraci per la promoci de lactivitat lectora com es pot comprovar amb lOrdre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria dEducaci de la Generalitat Valenciana per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents del nostre territori. Aix doncs, el Pla lector dEducaci Secundria Obligatria dEdicions del Bullent t el propsit derigir-se en una ferramenta til per als professionals de la docncia que busquen una srie de lectures pels seus pupils i lobjectiu primer de contribuir al desenvolupament de lautonomia dels i les estudiants per apoderar-se dels mtodes i dels mitjans escaients que els permeten desenvolupar la comprensi lectora per tamb processar informaci, atribuir-li un significat, construir textos i comunicar resultats i, en definitiva, gestionar la lectura personal fins convertir-la en una activitat permanent i de plaer. Al nostre Pla lector shi poden trobar llibres de les dues colleccions destinades a pblic juvenil: Esplai i Claus per entendre el mn. La collecci Esplai ofereix un ampli catleg de lectures que permeten endinsar-se en mons prxims o llunyans, reals o imaginaris, crus o dolos tot tenint com a mxim objectiu el plaer per la lectura mentre que Claus per entendre el mn s una collecci de recent creaci que va nixer amb la idea de mostrar la realitat que ens envolta duna manera accessible per al jovent tot oferint elements danlisi perqu cadasc es forme un opini, es tracten temes com ara la immigraci, el racisme, globalitzaci, medi ambient, feminisme, educaciConcretament, se nhan triat tres de cada collecci per a cadascun dels quatre cursos dESO. La tria sha realitzat tenint en compte els objectius de letapa i de lassignatura de Valenci aix com altres sabers de tall transversal que han de guiar qualsevol bon procs formatiu. Les lectures Esplai shi localitzen a la graella anomenada Lectura recreativa i estan lligades a lassignatura de Valenci i les de Claus per entendre el mn a la de Lectura compromesa; aquestes lectures shan pensat per treballar en classes de Tutoria, Cincies, Atenci educativa, Educaci fsica, tica... Sha de comentar que la proposta no s tancada i que cada docent la pot modificar segons els seues interessos i les necessitats del material hum amb qu treballe ja que ambdues collecciona compten amb ms ttols dels ressenyats ms endavant. A ms, totes les lectures proposades compten amb guies completes de lectura que inclouen tot dactivitats que permeten explotar al mxim el treball lector; es poden consultar a lapartat Recursos didctics de la web de leditorial: www.bullent.net

  • 2. SOBRE LA LECTURA I EL LECTOR COMPETENT A hores dara s ben sabut per tothom que lactivitat lectora reporta grans beneficis sobre els estudiants. I s aix perqu sentn que a partir de la prctica rutinria i quotidiana de la lectura s possible incentivar lautonomia personal dels i les estudiants en el preuat procs daprendre a aprendre. Leducaci assumeix la lectura com una activitat clau per al desenvolupament integral de les persones, tant en laspecte acadmic, com en aquell associat al lleure i al foment destils de vida saludables. Aix shi desprn quan hom llig la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci en larticle 23. h) quan es fixa com un dels objectius de lEducaci Secundria Obligatria iniciar-se en el coneixement de la lectura i lestudi de la literatura. Tamb el Decret 112/2007, de 20 de juliol, el Consell que estableix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana disposa en larticle 5, tot lligat a les competncies bsiques, que la lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competncies bsiques. Aix doncs, la lectura s un dels principals instruments daprenentatge. Una bona comprensi lectora constitueix un factor clau per a conduir lalumnat a lxit escolar; per aix, la importncia que la lectura es trobe present en totes les rees, matries, mbits i mduls del currculum al llarg de les diferents etapes educatives. Per aix el mxim repte ser formar lectors competents, s a dir, individus capaos de:

    1. Comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits, desenvolupar els seus

    coneixements i possibilitats i participar en la societat.

    2. Estar motivat cap a la lectura com a mitj insubstituble per arribar a altres

    aprenentatges, per gaudir-ne, per ampliar el seu coneixement enciclopdic , per

    interrelacionar-se.

    3. Poder acarar a qualsevol text dentitats oficials i privades en relaci amb

    diferents propsits i entendren el propsit.

    4. Interioritzar la lectura com un hbit imprescindible en la seua vida.

    5. Ser capa de llegir amb precisi i rapidesa.

    6. Utilitzar la lectura en diferents contextos i per a diferents finalitats.

    7. Utilitzar les estratgies adequades en relaci amb els cinc processos lectors

    (obtenci de la informaci, comprensi general, elaboraci duna interpretaci,

    reflexi i valoraci del contingut, reflexi i valoraci de la forma).

    8. Autoregular el seu procs de comprensi lectora.

  • 3. OBJECTIUS Els objectius dels plans de foment de la lectura en els centres docents del nostre pas segons les directrius de lOrdre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria dEducaci de la Generalitat Valenciana sn:

    1. Fomentar en lalumnat linters per la lectura i desenvolupar lhbit lector

    2. Afavorir la comprensi lectora des de totes les rees, matries, mbits i mduls

    del currculum

    3. Fomentar en lalumnat la lectura com a activitat de lleure i gaudi

    4. Promoure la collaboraci i participaci de les famlies i altres membres de la

    comunitat educativa de lentorn en les activitats derivades dels plans de foment

    de la lectura

    5. Estimular ls de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en

    suport imprs com en suport digital i audiovisual

    6. Fomentar en lalumnat una actitud reflexiva i crtica per mitj del tractament de

    la informaci

    7. Potenciar ls i la dinamitzaci de les biblioteques dels centres docents

    8. Reforar la figura dels mitjans digitals i audiovisuals com a mitjans de suport a

    la lectura

    9. Contribuir al desenvolupament de la competncia lingstica en lalumnat

    4. COMPETNCIES BSIQUES En aquest apartat shi relacionen les competncies bsiques amb una srie dactivitats que permeten treballar-les. Les activitats shan extret, a mode dexemple, de les Propostes didctiques que acompanyen la nostra selecci de llibres.

  • COMPETNCIA ACTIVITATS

    1. Competncia en comunicaci lingstica: a) Dimensi literria b) Dimensi comunicativa c) Competncia audiovisual

    a) Dimensi literria: Parlem-ne ara de lautora, a la contraportada hi ha una breu biografia a partir de la qual podrs saber les dades ms significatives. Copia-les i desprs fes una breu descripci sobre com creus que s, tot explicant trets fsics i psicolgics. Vaig fer la maleta un dia de juny de Cinta Arasa, Proposta didctica dEsther Barber Tha agradat el final triat per lautora? Et propose escriuren un dalternatiu. Posa-li ttol! La copa dels orgens dIsabel Canet, Proposta didctica de Laura Martn Resumeix en una oraci el contingut de cada captol. La venjana de Caterina de Lourdes Bogues, Proposta didctica dEsther Barber Dramatitzaci de les situacions narratives b) Dimensi comunicativa Parlar i conversar/Escoltar i comprendre Narraci oral Repassa la definici de registre i els tipus de registres socials (argot, colloquial, estndard...) al llibre de text de Valenci o a lenciclopdia. A continuaci, localitza a la novella deu exemples de largot policial i deu de largot mdic, Desprs adaptals al registre estndard. Pots, amb lajuda dels teus companys, confeccionar un glossari de termes especfics daquests dos mbits en registre estndard El balneari dels ngels dEli Llorens, Proposta didctica de Luca Catal Anota les paraules que no entengues de cada captol i, abans de passar al segent, busca el significat en el diccionari i fes un del lxic nou. Comparteix-lo amb els companys i companyes. A laltra banda de les muntanyes de Mara Jess Bolta, Proposta didctica de Consol Martnez El narrador de El secret de Caterina Cremec s de tipus omniscient ja que coneix tots els detalls de la histria, els pensaments, la intimitat dels personatges i ens ho conta en tercera persona. a) Anomena els altres tipus de narrador i esmenta almenys un parell de caracterstiques. b) Escriu un parell dexemples on el narrador reprodueix el que pensa algun personatge. El secret de Caterina Cremec de Lourdes Bogues, Proposta didctica de Pilar Puchades Observa aquests fragments i indica quina figura retrica hi ha. Desprs posa un exemple propi de cada recurs estilstic que hi has identificat. Vaig fer la maleta un dia de juny de Cinta Arasa, Proposta didctica dEsther Barber c) Competncia audiovisual Crear representacions en vdeo, digitals, cmic...

  • 2. Competncia matemtica Elaboraci i resoluci de problemes de lgica al voltant de la histria

    3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

    - Interacci i defensa del medi ambient.

    A linici del captol, mentre viatgen en autobs, els amics parlen sobre Andorra i discuteixen sobre si s una ciutat, un pas... El professor scar els dna un poc ms dinformaci (Benvinguts a