PLA PARCIAL URBANÍSTIC DE CAN BUSCÀ NORD

TORDERA maig de 2010

Promotor: Associació Administrativa de Cooperació del Pla Parcial Can Buscà Nord

2

ÍNDEX PLA PARCIAL URBANÍSTIC DE CAN BUSCÀ NORD......................................................................................1

1. MEMÒRIA INFORMATIVA .................................................................................................................................... 5 1.1. Introducció i antecedents ................................................................................................................................ 6 1.2. Promoció i redacció ......................................................................................................................................... 6 1.3. Objecte del Pla parcial .................................................................................................................................... 6 1.4. Situació i àmbit ................................................................................................................................................. 7 1.5. Topografia. Estat Actual i Usos...................................................................................................................... 8 1.6. Previsions del planejament vigent Situació respecte al Pla General d’Ordenació Urbana del municipi. .................................................................................................................................................................... 8 1.7. Text Refós i documentació del Pla Parcial Can Buscà Nord .................................................................... 9 1.8. Situació respecte a les infraestructures...................................................................................................... 10 1.9. Estructura de la propietat.............................................................................................................................. 10

2. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA........................................................................................................................... 12 2.1. Justificació de la conveniència i oportunitat del Pla.................................................................................. 13 2.2. Objectius i criteris de l’ordenació ................................................................................................................. 13 2.3 Adequació a les condicions hidrològiques de l’àmbit. ............................................................................... 13 2.4. Descripció de l’ordenació.............................................................................................................................. 14

2.4.1. Sistema viari. ........................................................................................................................................... 14 2.4.2. Sistema d’espais lliures. ........................................................................................................................ 15 2.4.3. Sistema d’equipaments. ........................................................................................................................ 15 2.4.4. Zona industrial (petita i mitjana indústria). .......................................................................................... 15

2.5. Sistema d’actuació......................................................................................................................................... 15 2.6. Aprofitament urbanístic ................................................................................................................................. 16 2.7. Cessió de terrenys a l’Ajuntament............................................................................................................... 16 2.8. Observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, i adequació a les directrius de planejament d’acord amb l’article 9 del DL 1/2005........................................................................................... 16 2.9. Adequació deis paràmetres d’accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, i avaluació de la mobilitat generada. ................................................................................................................................................ 17 2.10. Previsió d’infraestructures i serveis........................................................................................................... 17

2.10.1.- Sanejament .......................................................................................................................................... 17 2.10.2.- Aigua ..................................................................................................................................................... 18 2.10.3.- Electrificació ......................................................................................................................................... 19 2.10.4.- Pavimentació ....................................................................................................................................... 19 2.10.5.- Enllumenat ........................................................................................................................................... 19 2.10.6.- Telecomunicacions ............................................................................................................................. 19 2.10.7.- Gas ........................................................................................................................................................ 20

3. QUADRE DE DADES ........................................................................................................................................... 21 3.1. Quadre de superfícies del Pla Parcial de Can Busca Nord..................................................................... 22 3.2. Quadre d’edificabilitats del Pla Parcial de Can Busca Nord.................................................................... 22

4. NORMATIVA.......................................................................................................................................................... 24 TÍTOL I - NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA.................................................................................................. 25

Art. 1.- Naturalesa ............................................................................................................................................ 25 Art. 2.- Àmbit territorial .................................................................................................................................. 25 Art. 3.- Vigència ................................................................................................................................................ 25 Art. 4.- Obligacions ......................................................................................................................................... 25 Art. 5.- Interpretació ........................................................................................................................................ 25 Art. 6.- Determinacions del Pla..................................................................................................................... 25

TÍTOL II. REGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ......................................................................................................... 27 Art. 7.- Classificació del sòl .......................................................................................................................... 27 Art. 8.- Zones i sistemes locals .................................................................................................................... 27 Art. 9.- Ordenació de volums ........................................................................................................................ 27 Art. 10.- Transmissió de sòls públics ......................................................................................................... 27

TÍTOL III - DESPLEGAMENT DEL PLA............................................................................................................. 28 Art. 11.- Divisió Poligonal .............................................................................................................................. 28 Art. 12.- Sistema d’actuació .......................................................................................................................... 28 Art. 13.- Execució............................................................................................................................................. 28 Art. 14.- Projecte d’urbanització .................................................................................................................. 28

3

Art. 15.- Adequació ambiental ...................................................................................................................... 29 Art. 16.- Conservació de les obres d’urbanització .................................................................................. 29

TÍTOL IV - NORMES GENERALS D’EDIFICACIÓ I USOS ............................................................................ 30 Capítol primer. Llicències municipals ................................................................................................................. 30

Art. 17.- Atorgament de llicències ............................................................................................................... 30 Capítol segon. Normes generals que regulen l’edificació ............................................................................... 30

Art. 18.- Normes Generals ............................................................................................................................. 30 Capítol tercer. Normes generals que regulen els usos .................................................................................... 30

Art. 19.- Règim d’usos .................................................................................................................................... 30 Capítol quart. Normes estètiques........................................................................................................................ 30

Art. 20.- Acabats exteriors i de parcel·la.................................................................................................... 30 Art. 21.- Rètols .................................................................................................................................................. 31 Art. 22.- Tanques.............................................................................................................................................. 31

TÍTOL V. REGULACIÓ DETALLADA DE SISTEMES I ZONES .................................................................... 32 Art. 23.- Generalitats ....................................................................................................................................... 32

Capítol primer. Sistemes ...................................................................................................................................... 32 Art. 24.- Sistema viari. Definició i regulació.............................................................................................. 32 Art. 25.- Sistema d’espais lliures públics. Definició i regulació .......................................................... 32 Art. 26.- Sistema hidràulic (Sistema d’espais lliures públics). Definició i regulació ..................... 32 Art. 27.- Sistema de protecció hidràulica (Sistema d’espais lliures públics). Definició i regulació.............................................................................................................................................................................. 32 Art. 28.- Sistema d’espais lliures. Parcs i jardins. Definició i regulació............................................ 33 Art. 29.- Sistema d'Equipaments comunitaris. Definició i regulació................................................. 33 Art. 30.- Sistema de Serveis Tècnics......................................................................................................... 34

Capítol segon. Zones d’aprofitament privat ....................................................................................................... 34 Art. 31.- Tipus de Zones ................................................................................................................................. 34 Art. 32.- Zona Mitjana Indústria .................................................................................................................... 34 Art. 33.- Zona Petita Indústria....................................................................................................................... 36

TÍTOL VI. MESURES DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL PEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA. ...... 39 Capítol primer. Activitats ....................................................................................................................................... 39

Art. 34.- Finalitat............................................................................................................................................... 39 Art. 35. Classificació ....................................................................................................................................... 39 Art. 36. Activitats permeses .......................................................................................................................... 39

Capítol segon. Cicle de l’aigua ............................................................................................................................ 39 Art. 37.- Distribució i consum d’aigua potable ........................................................................................ 39 Art. 38.- Xarxes de clavegueram i d’aigües pluvials. ............................................................................ 40 Art. 39.- Xarxes de reg d’espais lliures públics i privats...................................................................... 40

Capítol tercer. Residus urbans ............................................................................................................................ 40 Art. 40.- Gestió dels residus urbans .......................................................................................................... 40

Capítol quart. Protecció contra la contaminació acústica ................................................................................ 40 Art. 41.- Protecció contra la contaminació acústica. ............................................................................ 40

Capítol cinquè. Protecció contra la contaminació lumínica ............................................................................. 41 Art. 42.- Mesures de protecció contra la contaminació lumínica. ..................................................... 41

Capítol sisè. Eficiència energètica ..................................................................................................................... 41 Art. 43.- Estalvi energètic en l’edificació ................................................................................................... 41 Art. 44.- Foment de la instal·lació d’energies renovables en les edificacions ................................ 42

Capítol setè. Prevenció d’incendis forestals ..................................................................................................... 42 Art. 45.- Prevenció front al risc d’incendis forestals .............................................................................. 42

5. PLA D’ETAPES ..................................................................................................................................................... 43 5.1. Pla d’etapes .................................................................................................................................................... 44

6. AVALUACIÓ ECONÒMICA ................................................................................................................................. 45 6.1. Valoració dels costos..................................................................................................................................... 46 6.2 Pressupost bassa de laminació .................................................................................................................... 47 6.3. Financiació de les obres d’accés des de la crta. B-5122 i crta. GI-512................................................. 48 6.4. Repercussió dels costos ............................................................................................................................... 48 6.5. Informe de sostenibilitat econòmica ............................................................................................................ 49

6.5.1. Estimació de l’impacte en les finances públiques.............................................................................. 49 6.5.2. Conclusió de l’informe de sostenibilitat econòmica ........................................................................... 50

7. ANNEX – acords i informes ................................................................................................................................. 51

4

LLISTAT DE PLÀNOLS:

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ

EA 01 ORTOFOTO EA 02 SITUACIÓ EA 03 TOPOGRÀFIC EA 04.1 TOPOGRÀFIC SECTOR A EA 04.2 TOPOGRÀFIC SECTOR B EA 05 PGOU INFORMACIÓ URBANÍSTICA EA 06 CADASTRAL EA 07 FINQUES ORIGINALS EA 08 USOS DEL SÒL EA 09 SERVEIS EXISTENTS

PLÀNOLS D’ORDENACIÓ

P 01 ZONIFICACIÓ P 02 ESQUEMA D’ORDENACIÓ URBANA P 03 VIALITAT – ALINEACIONS P 04 PERFILS LONGITUDINALS / SECCIONS TIPUS P 05 XARXA SANEJAMENT AIGÜES NEGRES P 06 XARXA SANEJAMENT AIGÜES PLUVIALS P 07 XARXA AIGUA POTABLE P 08.1 XARXA ELECTRICITAT MITJA TENSIÓ P 08.2 XARXA ELECTRICITAT BAIXA TENSIÓ P 09 XARXA TELECOMUNICACIONS P 10 XARXA GAS

5

1. MEMÒRIA INFORMATIVA

6

1.1. Introducció i antecedents

Tordera, el municipi més extens de la comarca del Maresme, està situat a la dreta de la Tordera, aigües avall d’un illot format pel riu i avui convertit en parc. De caràcter muntanyós, dos terços del terme municipal són ocupats per la zona forestal de densos boscos d’alzines, pinedes, castanyers i un sotabosc molt ric. La vila gaudeix d’una ubicació privilegiada a prop de les principals vies de comunicació ( la carretera N-II i les autopistes A-7 i C-32, de Barcelona a la Jonquera). La població activa treballa principalment al sector industrial i als serveis, però també manté una petita part del sector primari, en el que havia estat l’explotació agrícola tradicional, conreant petites explotacions. Avui, la indústria tradicional de petits tallers suro tapers i les fàbriques d’espardenyes i de filats han estat substituïdes per una moderna fàbrica tèxtil, un polígon logístic i per indústries de material per a la construcció, d’indústries càrniques i d’articles de pell. La revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Tordera, aprovada definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de data 16 d’octubre de 2001, preveu la consolidació de l’àmbit industrial situat en els terrenys anomenats del Pla de la Júlia al costat del riu Tordera i de la carretera de Tordera a Fogars BV-5122, definint pel seu desenvolupament tres diferents sectors: La Mina d’Or, Can Busca Sud, i Can Buscà Nord. Aquest pla parcial de Can Buscà Nord desenvolupa el darrer d’aquests tres àmbits o sectors de Sòl Urbanitzable Delimitat. El present document correspon al text refós d’aquest Pla Parcial de Can Buscà Nord, i incorpora totes les prescripcions de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de data 13 de novembre de 2008. 1.2. Promoció i redacció

D’acord amb les previsions del PGOU del municipi, que determina com a sistema d’actuació el de cooperació, el Pla Parcial Urbanístic que desenvolupa el sector de Sòl Urbanitzable delimitat de Can Buscà Nord, està promogut per “l’Associació Administrativa de Cooperació del Pla Parcial Can Buscà Nord”. El text refós d’aquest Pla parcial és redactat per l’equip tècnic de Land urbanisme i projectes SLP dirigit per Esteve Corominas / arq., amb Joan Carles / arq., Jaume Aumatell i Mercé Millastre / arq. tècnics per a la coordinació d’infraestructures i mobilitat, i amb la col·laboració de la consultora ambiental EGAM, per la redacció de l’informe ambiental i els estudis hidràulics i CICSA per a l’avantprojecte del viaducte sobre La Tordera. 1.3. Objecte del Pla parcial

El present document del Pla Parcial Urbanístic del sector de Sòl Urbanitzable Delimitat Can Buscà Nord, té com a objecte la regulació i ordenació urbanística del sector. Amb aquesta finalitat, qualifica el sòl, regula els usos i paràmetres de l’edificació, assenyala les alineacions i rasants de la infraestructura viària, estableix les condicions de gestió i

7

terminis per al seu desenvolupament, i precisa les característiques i traçat de les obres d’urbanització bàsiques. El seu desenvolupament ha de servir per satisfer la demanda local de sòl industrial, i fixar l’ordenació urbana d’aquesta àrea situada a 1,5 km a llevant del nucli urbà de Tordera, amb la finalitat de dotar al sector de la vialitat necessària i d’un nivell de serveis urbanístics que assoleixi els estàndards actuals, permetent així la creació d’un sector que posarà al mercat un tipus de parcel·la per a usos industrials de la qual l’àrea de Tordera n’és deficitària. El projecte es realitza d’acord amb les facultats atorgades en ordre al desenvolupament del planejament urbanístic previst en aquest sector per la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana del municipi, i de conformitat a l’establer a l’art. 65 i concordants del DL 1/2.005. 1.4. Situació i àmbit

El sector del Pla Parcial “Can Buscà Nord” està situat a la marge esquerra del riu Tordera, entre el riu i la carretera de Fogars a Tordera (BV-5122), sobre el que s’anomena el Pla

8

de la Júlia, quedant fora del nucli urbà de la població, i separat d’aquest, a 1,5 km.. al nord-oest del mateix. L’àmbit d’actuació del Pla Parcial ve determinat dins el Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Tordera, i com a tal s’ha recollit i delimitat en els plànols d’ordenació d’aquest pla parcial, abastant una superfície total de 337.053,38 m². El sector forma part de les previsions contingudes en el PGOU per a dotar de sòl industrial al municipi, i consolidar l’àmbit industrial ja existent situat en els terrenys anomenats del Pla de la Júlia al costat del riu Tordera i que engloba tres diferents sectors: La Mina d’Or, Can Busca Sud, i Can Buscà Nord. 1.5. Topografia. Estat Actual i Usos.

La major part de l’àmbit del Pla Parcial correspon a una plana al·luvial sensiblement horitzontal, les cotes de la qual varien entre la cota 28,5 i la cota 31, tret de la part nord occidental del sector que incorpora el morro del turó de topografia alterada per l’activitat extractiva i que presenta un fort desnivell, anant de la cota 30 a la cota 45. La topografia actual ve expressada en detall en el plànol EA03 de la documentació gràfica. Els terrenys es troben ocupats per usos diversos, majoritàriament conreus, ja siguin arboris o herbacis, i plantacions, tot i que les expectatives de transformació per a activitats industrials ha comportat que una part dels mateixos estiguin erms o en desús. En el límit nord-oest de la plana al·luvial i fora d’aquesta es troba una activitat extractiva en el petit turo que delimita el sector en aquest àmbit, i que manté en la part no explotada un bosc mixt d’alzina roure i pi. En la base d’aquest turó, i al llarg del àmbit proper al torrent de Can Mates s’hi troben comunitats vegetals naturals, herbassars i vegetació de ribera. 1.6. Previsions del planejament vigent Situació respecte al Pla General d’Ordenació Urbana del municipi.

El sector ve definit com a “sector de sòl urbanitzable destinat a urbanització industrial” VUII Can Buscà Nord pel vigent Pla General d’Ordenació Urbana de Tordera (aprovat definitivament per la comissió d’urbanisme el 16 d’octubre de 2002) i pel Text Refós (aprovat definitivament el 15 d’octubre de 2003). El sector forma part de les previsions contingudes en l’esmentat PGOU per a dotar de sòl industrial al municipi, i consolidar l’àmbit industrial ja existent situat en els terrenys anomenats del Pla de la Júlia al costat del riu Tordera i que engloba els esmentats sectors: La Mina d’Or, Can Busca Sud, i Can Buscà Nord. En el centre d’aquest àmbit industrial es situa el sector de Can Buscà Sud sobre el camí de Fogars a Tordera, provinent del pla parcial aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data 22 de setembre de 1993, i que està pendent d’urbanitzar. Els sectors de la Mina d’Or, al sud conté diverses industries consolidades, però no disposa de planejament aprovat, i te una urbanització molt precària. El desenvolupament del sector Can Busca Nord permetria la realització de la infraestructura viària d’accés a la zona, la rotonda d’accés sobre la carretera BV-5122 i el

9

nou pont sobre el Tordera, i facilitaria la urbanització i execució de les infraestructures de serveis de tots els sectors. En el costat nord-oest de l’àmbit i just en el límit inferior del turó, l’àmbit es travessat per un connector biològic que alhora ha de facilitar el desguàs natural de l’aigua en període de grans avingudes, el tractament del qual es defineix en l’estudi mediambiental que acompanya aquest Pla Parcial. 1.7. Text Refós i documentació del Pla Parcial Can Buscà Nord

El document del Pla Parcial va estar aprovat inicialment per decret d’Alcaldia de 28 de juliol de 2006 i exposat al públic per un termini d’un mes. El Ple municipal en sessió de 10 de juliol de 2008 va acordar l’aprovació provisional del Pla parcial i la seva tramitació a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. La C.T.U. de Barcelona va acordar en sessió de 13 de novembre de 2008, suspendre la resolució definitiva del Pla parcial fins a la presentació d’un text refós que incorporés una sèrie de prescripcions, i del qual s’adjunta copia com a annex a aquest expedient, i que fan referència a la necessitat de recavar nous informes de diferents departaments de l’administració, i a diversos aspectes que han comportat les modificacions incorporades a aquest text refós, i els principals dels quals s’esmenten a continuació. a) En relació a la hidrologia de la zona: S’ha incorporat al document el projecte de les basses de laminació, i l’obligatorietat de l’execució simultània de les mateixes per tal de garantir la no inundabilitat de l’àmbit. S’ha ajustat la delimitació del connector biològic que ha d’assumir funcions de corredor hidrològic al final del vessant est del turó, i a la part de menor cota, i s’ha incorporat com a sistema hidrològic les lleres dels torrents que travessen la zona. S’ha comprovat el comportament hidrològic de l’àmbit, a partir del ajust de la zonificació efectuada, de les cotes dels nous perfils viaris i de la determinació de les cotes d’edificació previstes, per tal de fixar i garantir els usos admesos d’acord amb l’art. 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. Les cotes dels perfils i de l’edificació s’han reflectit en el plànol P 03 Vialitat – Alineacions, sens perjudici de l’ajust definitiu d’aquestes en el projecte d’urbanització i d’acord amb l’estudi hidràulic específic per a les obres de fabrica (viaductes) del pas dels recs. b) En relació a l’accés al sector : S’ha incorporat un segon accés al sector a partir d’un nou pont sobre el Tordera que connecta amb la carretera GI-512 i com a carga externa del sector, i del que s’incorpora un avantprojecte i la previsió de costos i financiació. S’ha desplaçat la rotonda d’accés des de la carretera BV-5122, per tal de garantir la no inundabilitat d’aquest accés i simplificar la vialitat interna del sector. b) En relació a l’ordenació del sector: S’ha replantejat la vialitat interna del sector i l’ordenació conjunta amb els sectors veïns, per tal de garantir una implantació unitària sobre el territori, simplificar la vialitat interna i facilitar l’execució de les infraestructures urbanístiques dels diferents àmbits.

10

b) En relació als paràmetres i usos permesos: S’han ajustat els paràmetres referents a la parcel·lació i l’edificabilitat, així com la regulació dels usos admesos, per tal d’adequar-los a les determinacions de l’acord esmentat. 1.8. Situació respecte a les infraestructures.

La infraestructura existent actualment en aquest sector, és la corresponent a les xarxes elèctriques, de gas i telèfon. La xarxa elèctrica esta formada per dues línees d’alta tensió, l’una de 25.000 W que alimenta l’estació transformadora de l’empresa Tipsa i que travessa l’àmbit del pla en sentit Nord - Sud i l’altre paral·lela a la primera de 200.000 W i ambdues són aèries. La xarxa telefònica és aèria i la xarxa de gas soterrada amb una canonada de 250 mm. connectada al gas natural provinent de Barcelona a la banda dreta del camí actual. Pel que fa referència a l’actual xarxa viaria, el sector disposa ara d’un accés des de la carretera d’Hostalric a Tordera, mitjançant un pont que salva un torrent i un camí de traçat variable que dona accés fins el sector de referència. No hi ha cap edifici existent dins l’àmbit de Can Buscà Nord. 1.9. Estructura de la propietat

La propietat del sòl es reflecteix al plànol EA06 d’aquest Pla parcial. La relació de propietaris i superfícies té caràcter indicatiu. La relació definitiva de finques i propietaris es realitzarà, dins el corresponent projecte de reparcel·lació.

11

PROPIETARI REF. CADASTRAL SUPERFÌCIE m2

INEX 2000 S.L. 00144 46079,41

00014 18416,61

00137 4865,62

S.TOTAL= 69361,64

GEMFED 00145 45094,66

JOSEP ROSSELL TORRELLAS 00013 25473,59

CONCEPCIÓ ROQUET 00010 2998,22

JOAQUÍN PUIG RIBOT 00046 5236,39

TIPSA 00118 8971,81

00135 22868,40

S.TOTAL= 31840,21

RAIMUNDO ARAÑÓ 00017 32466,31

DECOTEC 00121 8912,09

00130 7000,19

00131 4278,99

00022 2380,56

00150 885,00

S.TOTAL= 23456,83

JOSEP PUJOL SERRA 00143 2933,88

DUJOMA S.L. 00136 808,13

00023 62,67

S/N 1026,91

S.TOTAL= 1897,71

GLORIA CASELLAS CAMPÍ 00024 871,94

JOAQUÍN GAY VIVÉ 00025 2737,89

FRANCESC SERRA S/N 17359,90

JOSÉ MASACHS TORNES 00031 2763,09

MONTSERRAT CONSTANSO 00050 542,06

00120 2366,03

00142 9357,50

S.TOTAL= 12265,59

EVA BOU COSTA 00044 5211,34

TERESA CARLES SERRA 00048 8704,05

CARLOS PUJOL SERRA 00045 18801,18

LORETO SABRAZES 00049 17052,13

12

2. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA

13

2.1. Justificació de la conveniència i oportunitat del Pla.

La conveniència i oportunitat del present Pla Parcial es justifica en les previsions del Pla General d’Ordenació Urbana pel desenvolupament de sòl industrial al municipi:

1. La urbanització dels terrenys objecte d’aquest Pla Parcial suposen la preparació del sòl en condicions per l’establiment d’una zona industrial al municipi de Tordera.

2. La necessitat de l’Ajuntament de Tordera d’oferir terreny industrial a les petites industries situades al nucli urbà.

3. La necessitat de l’ Ajuntament de Tordera d’una zona d’equipaments 2.2. Objectius i criteris de l’ordenació

El sector s’implanta colindant amb el polígon industrial ja existent de Can Buscà Sud, en els terrenys que resten entre la carretera BV-5122, el Pla Parcial Can Buscà Sud i La Tordera. Aquesta ampliació es planteja en el propi Pla General d’Ordenació Urbana Municipal que conjuntament amb el Pla Parcial Mina d’Or, pendent de desenvolupar, permetrà completar i acabar aquesta zona industrial que quedarà emmarcada entre la BV-5122 i el marge esquerra del riu Tordera, a l’est de les últimes estribacions del Montnegre. Es planteja l’ordenació des del criteri de completar la trama viària a partir de la ja existent, i de definir la façana interior i exterior de tot aquest polígon industrial, des de les visuals que ofereixen la via de comunicació BV-5122 i el marge esquerra del riu Tordera. Així doncs, el pla ha de delimitar i definir aquest vial nord-sud que travessa el sector, i les façanes posteriors de les parcel·les industrials atès que seran les visuals des de l’exterior del sector. La definició d’aquests límits exteriors, ha de servir per controlar la volumetria i l’aspecte formal de la façana i imatge del sector. L’objectiu de l’ordenació interna serà la integració d’ambdós sectors, l’existent i el nou, amb un teixit format per una trama viària existent, i amb continuïtat dels serveis i infraestructures urbanístiques. La disposició dels espais lliures de l’àmbit del sector, s’adequaran a preservar el turó existent, així com a preservar una franja hidrològica per tal de permetre un correcte funcionament hidràulic del Tordera i els seus afluents, concretament el Torrent de Can Mates. Tal com s’ha esmentat, l’objectiu principal de l’actuació és el de desenvolupar un sector de sòl industrial urbanitzat en condicions, per tal d’afavorir la implantació d’indústries de nova planta en el terme municipal de Tordera. 2.3 Adequació a les condicions hidrològiques de l’àmbit.

L’ordenació del sector s’ha adequat a les condicions hidrològiques d’aquesta zona, d’acord amb les previsions de l’estudi hidràulic efectuat, incorporant-se com a obres bàsiques pel desenvolupament del sector l’adequació de les basses de laminació, i l’obligatorietat de l’execució simultània de les mateixes per tal de garantir la no inundabilitat de l’àmbit.

14

S’ha ajustat la delimitació del connector biològic que ha d’assumir funcions de corredor hidrològic al final del vessant est del turó, i a la part de menor cota, i s’ha incorporat com a sistema hidrològic les lleres dels torrents que travessen la zona. S’ha comprovat el comportament hidrològic de l’àmbit, a partir del ajust de la zonificació efectuada, de les cotes dels nous perfils viaris i de la determinació de les cotes d’edificació previstes, per tal de fixar i garantir els usos admesos d’acord amb l’art. 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. Les cotes dels perfils viaris i de l’edificació s’han reflectit en el plànol P 03 Vialitat – Alineacions, sens perjudici de l’ajust definitiu d’aquestes en el projecte d’urbanització, i d’acord amb l’estudi hidràulic específic per a les obres de fabrica (viaductes) del pas dels dos recs. L’adequació d’aquests perfils a les cotes resultants suposa l’aixecament del nivell en 1,73 m. en el punt mes elevat, l’extrem nord mes proper a les bases de la Júlia, i a partir d’aquí en nivell descendent, amb un promig aproximat de 1,20 m. sobre la cota de terreny natural.

2.4. Descripció de l’ordenació

L’ordenació proposada desenvolupa els criteris exposats al punt anterior, tant pel que fa a la zonificació, definició del sistema viari, d’espais lliures i de l’aprofitament privat, així com en el tipus d’urbanització prevista. 2.4.1. Sistema viari. L’ordenació viària es desenvolupa mitjançant un únic eix. Aquest desenvolupament permet ubicar les indústries a banda i banda del vial, i així deixar una franja hidrològica pel Torrent de Can Mates i l’escorro de les basses de laminació de La Tordera. L’entrada al sector es produeix en una nova rotonda sobre la carretera BV-5122 en el punt kilomètric p.k.2,0. Aquest nou vial passa pel sobre del torrent de la Mina d’Or i el torrent de Can Mates, i s’intersecciona amb el camí de Fogars a Tordera amb una nova rotonda. Seguim pel camí de Fogars a Tordera passant pel vial existent del Pla Parcial executat de Can Buscà Sud i quan ens acostem als plans de la Júlia fa un lleuger gir per seguir permetent la ubicació de les indústries a banda i banda, segons els requeriments de la PEF de La Tordera. El sector troba una nova sortida mitjançant un pont sobre el riu Tordera i sobre la línia ferroviària, que passa pel nord del polígon de Can Verdalet fins a trobar l’encreuament amb la GI-512 de Tordera a l’autopista AP-7 La solució d’un únic vial sense formar anells es deu a la poca amplada del sector i que els estudis de la PEF de la Tordera preveuen que en cas d’avingudes de 500 anys la part oest del sector pugui col·laborar en desaiguar. Per tant, aquest vial definit anteriorment es col·loca just en el centre de la part que no correspon al sistema hídric, tot i així la rasant del vial s’eleva per tal de que els graus d’inundació que es puguin produir en avingudes de 500 anys siguin les adequades segons l’ús industrial.

15

2.4.2. Sistema d’espais lliures. El sistema d’espais lliures s’estructura en dues àrees diferenciades i corresponen també a usos i finalitats diferents.. Els espais lliures entesos com a parcs i jardins, i els espais lliures de protecció hidrològica. Els espais lliures, parcs i jardins, es localitzen al extrem nord-oest al voltant de l’activitat extractiva, de forma que entre les parcel·les de mitjana indústria al oest del vial i el sòl no urbanitzable hi ha uns 250 metres lineals d’espais lliures o equipaments a l’aire lliure. En aquests espais lliures conjuntament amb el projecte d’adequació i restauració de la zona degradada permetin una correcta transició entre el sòl urbà i el medi natural. Per altra banda, els espais lliures de protecció hidrològica, tal com es comentava anteriorment, correspon a l’àmbit on el planificador hidràulic ha zonificat com a sistema hídric al Pla d’Espais Fluvials de La Tordera. Això es deu per tal de poder desaiguar l’aigua procedent del torrent de Can Mates i de les basses de laminació del Plans de Júlia. 2.4.3. Sistema d’equipaments. Els equipaments són ubicats en dues peces. La primera permet ampliar la zona d’equipaments del Pla Parcial de Can Buscà Sud, i així obtenir una peça d’equipaments de més de 9.000m2. La segona ubicada en l’antiga pedrera es preveu que sigui equipaments a l’aire lliure, per tal de que els usos i el projecte d’adequació permetin restaurar aquest espai degradat. 2.4.4. Zona industrial (petita i mitjana indústria). Les zones d’aprofitament privat corresponen a les parcel·les industrials, de les quals es distingeixen segons el grau d’intensitat: petita i mitjana industrial. Les zones de petita indústria, ubicades a la part més pròxima de la carretera BV-5122 corresponen a indústries en edificació aïllada, de parcel·la mínima 2.000m2 i amb un màxim de quatre establiments industrials per parcel·la. Les zones de mitjana indústria, ubicades al nord del Pla Parcial de Can Buscà Sud, corresponen a indústria en edificació aïllada, de parcel·la mínima 5.000m2 i amb una única activitats per parcel·la. El límit posterior de les parcel·les industrials es preveu que sigui obligatori la plantació de pantalles d’arbrat, per tal de millorar les visuals exteriors del polígon industrial. 2.5. Sistema d’actuació

El sistema d’actuació previst per desenvolupar el sector serà el de REPARCEL·LACIÓ modalitat de COOPERACIÓ. Els propietaris tenen l’obligació de cedir gratuïtament els terrenys destinats a vials, espais lliures parcs i jardins públics, equipaments i serveis, així com el sostre corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic i de pagar les despeses d’urbanització.

16

2.6. Aprofitament urbanístic

D’acord amb l’establert a l’article 36 del DL 1/2.005, l’aprofitament urbanístic del sector és el sumatori dels aprofitaments urbanístics de les zones incloses. L’aprofitament urbanístic de cada zona, s’obtindrà a partir del producte de la seva superfície pel coeficient d’edificabilitat de cada zona i pel seu coeficient d’homogeneïtzació. El coeficient d’edificabilitat de cada zona resta fixat per el Pla parcial present. El coeficient d’homogeneïtzació s’establirà en el projecte de reparcel·lació i expressarà, de forma justificada, la diferència de l’ús de cada zona en relació amb els usos de les demés, atenent a la intensitat dels usos, la rigidesa a la demanda de cadascun dels usos, llur localització i la repercussió admissible del valor de la urbanització, o si s’escau, la reurbanització. La intensitat dels usos depèn de l’ocupació màxima de parcel·la, de la tipologia edificatòria i de la situació de l’edificació o bé del nombre d’establiments per unitat de superfície, d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic. Aquest Pla parcial qualifica el sòl d’aprofitament privat en dues zones:

Zona mitjana indústria. Zona petita indústria.

Per cadascuna, el projecte de reparcel·lació fixarà el valor o valors del coeficient d’homogeneïtzació de les zones on es situï. 2.7. Cessió de terrenys a l’Ajuntament

Els terrenys d’equipaments, els terrenys d’espais lliures així com els terrenys corresponents al 10% de l’aprofitament urbanístic, s’efectuarà amb l’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació, tal com preveu la legislació urbanística vigent. La localització i superfícies del sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic i objecte de cessió obligatòria i gratuïta a favor de l’ajuntament, es fixarà en el projecte de reparcel·lació. 2.8. Observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, i adequació a les directrius de planejament d’acord amb l’article 9 del DL 1/2005.

El present Pla Parcial s’ha redactat segons l’establert en l’article 3, desenvolupament urbanístic sostenible, i l’article 9, directrius pel planejament urbanístic i amb concordança amb l’informe de sostenibilitat ambiental que integra la documentació del Pla Parcial.

17

2.9. Adequació deis paràmetres d’accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, i avaluació de la mobilitat generada.

Si bé el PGOU vigent no fixa pel sector determinacions sobre la mobilitat sostenible, l’ordenació del Pla parcial preveu diverses actuacions per facilitar-la. En l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, que acompanya aquest document es detallen les previsions i les propostes específiques. Es proposen voreres amples per realitzar amb comoditat els desplaçaments dintre del polígon, i fins als equipaments. La dimensió de les voreres permeten compaginar els desplaçaments de vianants i de bicicletes. Actualment existeix un carril bici que seguint la llera del riu Tordera uneix el poble amb el polígon Pla de la Júlia, el projecte d’urbanització haurà de preveure l’allargament d’aquest carril bici fins al nou sector. Finalment, es fa la reserva, per una parada de transport públic urbà (autobús) en un espai central del sector. Actualment hi ha una línia d’autobús que fa el seu recorregut per la carretera BV-5122 des de Tordera fins a Niagara Park. Es proposa que aquesta línia, allargui el seu recorregut, per tal de facilitar l’accés al polígon des del nucli urbà del municipi. 2.10. Previsió d’infraestructures i serveis

Pel càlcul dels serveis s’ha partit de l’hipòtesi de considerar un total de 186.311,19 m2 de sòl net industrial. Actualment en l’àmbit d’actuació no hi ha cap tipus de servei. 2.10.1.- Sanejament S’ha escollit la instal·lació d’una xarxa de sanejament separativa, d’una part es recolliran totes les aigües residuals i per l’altre les aigües pluvials. Actualment dins l’àmbit d’actuació hi transcorre la canonada d’impulsió que transporta les aigües negres de la urbanització de Niagara Parc formada per 300 parcel·les fins a la xarxa municipal de Tordera. Es tracte d’un tub de polietilè de diàmetre 200 mm de 10 Atm de pressió. La xarxa d’aigües negres s’ha dissenyat per tal que pugui desaiguar per gravetat fins a la zona d’equipaments. En aquest punt es preveu la instal·lació d’un bombeig per tal que les de poder desaiguar a la xarxa Municipal. Es preveu utilitzar el tub existent que transporta les aigües de la urbanització Niagara Parc. Caldrà realitzar una connexió en aquesta canonada en el creuament amb el camí de Fogars. Es preveu que les aigües que venen de la urbanització Niagara Parc desaigüin dins el pou del bombeig del nou sector, i a partir d’aquest es bombaran conjuntament amb les aigües negres del polígon industrial, utilitzant la canonada ja existent. Per tan caldrà calcular el nou bombeig considerant la suma d’aigües del polígon mes les 300 parcel·les de la urbanització Niagara Parc. Pel que fa a les aigües de pluja es preveu diferenciar les aigües de les parcel·les de les aigües dels vials:

18

- Aigües de les parcel·les: S’ha previst que tota les aigües de la parcel·la

s’escorrin superficialment fins a la part posterior on es construirà una cuneta verda que conduirà les aigües fins els torrents existents o directament al riu Tordera.

- Aigües del vial: es preveu que es realitzi la recollida de les aigües a cada costat

del vial mitjançant una cuneta verda que es preveu que a la part inferior sigui drenant d’aquesta forma una part important d’aigua ja filtri sense necessitat de cap conducció. Per l’aigua que no es pugui arribar a filtrar es preveu instal·lar un reixa a la cuneta cada 50 m per tal que es recullin les aigües sobrants i mitjançant un tub de polietilè situat al eix de la calçada es transportin fins als recs existents, prèvia la ubicació d’arquetes de decantació, control i filtratge de possibles materials contaminants.

Pels càlculs s’han considerat una conca que correspon al vial i quatre conques més que corresponen al les quatre illes de parcel·les. El traçat dels col·lectors s’ha previst pel centre de la calçada. El tipus de canonada serà de polietilè. El disseny es tindran en compte la col·locació de pous de registre disposats com a màxim cada 50 m., i principalment a tots els encreuaments i canvis de sentit. 2.10.2.- Aigua El consum previst dins el Pla Parcial serà :

Hectàrees netes = 19 Ha Consum per dia i hectàrea = 30.000 litres/hectàrea Consum total dia = 30.000 litres/hectàrea * 19 hectàrea = 570.000 l/dia.

Actualment hi ha una canonada de polietilè de diàmetre 400 mm. situada al camí de Fogars. Per subministrar aigua en aquesta urbanització s’ha previst alimentar-la des d’aquesta canonada. S’ha dissenyat la instal·lació de dos anells principals, un per a la zona Nord i l’altre per la zona sud que quedarien connectades entre elles en el creuament amb el carrer de Fogars. Aquest dos anells principals serien de tub de polietilè de diàmetre 160 mm per un costat de vial i per l’altre de 125 mm. Es dimensionarà la xarxa per a servir de xarxa d’extinció d’incendis, en compliment del Codi Tècnic. El traçat del tubs es farà per les voreres. Els encreuaments dels vials d’aquest tubs es protegiran.

19

2.10.3.- Electrificació El traçat dels conductors serà amb distribució soterrada, aniran per sota les voreres i es protegiran en el pas dels vials. Segons la ITC-BT-10 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió la previsió de càrrega en zones industrials es com a mínim de 125 w de sostre edificable. L’edificabilitat prevista en el sectors és de: - Mitjana indústria (130.009,54 m2): Es preveu una edificabilitat de 0,9 m2 st./m2 . - Petita indústria (56.301,65 m2): Es preveu una edificabilitat de 1,0 m2 st./m2 .. Per tant la potència instal·lada serà de : - Mitjana indústria: 130.009,54 m2 x 0,125 kW/ m2 x 0,9 m2 st./m2 = 14.626,07 kW. - Petita indústria: 56.301,65 m2 x 0,125 kW/ m2 x 1,0 m2 st./m2 = 7.037,71 kW - Enllumenat : 72 lluminàries x 0,125 kW/ll. x 1,8 = 16,20 kW.

21.679,98 kW. El subministra en mitja tensió es realitza des de una nova línia que vindrà directe de la receptora. Degut al tipus de parcel·la s’ha previst la possibilitat que un gran nombre d’indústries puguin anar en mitja tensió, per això s’ha dissenyat que les línies de mitja tensió arribi a totes les parcel·les. Pel que fa a baixa tensió es preveu la instal·lació de nous transformadors segons plànol de baixa tensió. 2.10.4.- Pavimentació Es preveu un afermat de les calçades, apte pel tipus de tràfic habitual en zones industrials, de mescla bituminosa en calent. Es preveu que les voreres siguin enjardinades. Pel que fa a la zona de pas dels vianants i bicicletes es preveu pavimentar una part d’aquesta amb mescla bituminosa en calent de color. 2.10.5.- Enllumenat S’ha previst un sol tipus de lluminàries, unes columnes d’acer galvanitzat de 9 m. d’alçada amb lluminàries aptes per làmpades de vapor de sodi de 150 w. El tipus de lluminàries i la seva disposició serà en compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Caldrà que l’enllumenat compleixi el Real Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementaries. EA-01 a EA-07. 2.10.6.- Telecomunicacions Es preveu la canalització subterrània de la xarxa telefònica, s’instal·len prismes de 1 i 2 conductes de PVC de diàmetre 110 i arquetes del tipus H i M, d’acord amb la C.T.N.E.

20

El traçat d’aquestes canalitzacions és per les voreres, i s’alimentarà a partir de la xarxa ja existent a l’encreuament entre la carretera de Tordera BV-5122 i el camí de Fogars. 2.10.7.- Gas Pel que fa a la distribució de gas al polígon es preveu demanar a la Companyia de Gas Natural que estudií la viabilitat de la seva instal·lació. Actualment en l’àmbit d’aquest Pla Parcial hi ha una canonada que correspon a la xarxa d’alta, està situat en el camí de Fogars. Degut a la nova parcel·lació del polígon caldrà desplaçar un tram d’aquesta canonada. Tordera, maig de 2010 Esteve Corominas i Noguera / arq. Joan Carles i Roqué / arq. col.

21

3. QUADRE DE DADES

22

3.1. Quadre de superfícies del Pla Parcial de Can Busca Nord.

En el quadre següent es resumeixen les superfícies dels sistemes i de les diferents zones d’aprofitament privat. ÀMBIT SUPERFÍCIE 337.053,38 m² SISTEMES Sistema hidràulic 1.157,82 m² 0,34% Espais lliures 44.618,37 m² 13,24% Espais lliures de protecció hidrològica 52.302,48 m² 15,52% Equipaments 20.678,84 m² 6,14% Serveis tècnics 261,35 m² 0,08% Viari 31.723,33 m² 9,41% TOTAL SISTEMES 150.742,19 m² 44,73% ZONES D’APROFITAMENT PRIVAT Mitjana Indústria 130.009,54 m² 38,57% Petita Indústria 56.301,65 m² 16,70% TOTAL ZONES 186.311,19 m² 55,27% EDIFICABILITAT DEL SÒL PRIVAT 173.310,24 m² sostre. INDEX D’EDIFICABILITAT DEL SECTOR 0,72 m²/m² (sostre/sòl) SISTEMA D’ACTUACIÓ COOPERACIÓ APROFITAMENT MIG 10% Es constata que les superfícies destinades a cessions d’equipaments, espais lliures i vialitat, compleixen les prescripcions del PGOU, que fixa d’acord amb l’art. 64 del DL 1/2.005 unes cessions mínimes del 12% per a espais lliures, el 14% per espais lliures hidrològics, i el sumatori d’equipaments, espais lliures i vialitat no ha de ser inferior del 40%. El Pla Parcial Can Buscà supera amb escreix les cessions mínimes del PGOU. 3.2. Quadre d’edificabilitats del Pla Parcial de Can Busca Nord.

En el sector hi ha camins i rieres que es consideren com a sistema general, no computa a efectes d’edificabilitat, per tant, el sector computable és inferior a la superfície total del PP Can Buscà Nord. En el quadre següent es fixa les superfícies de les diferents illes d’aprofitament privat així com les seves edificabilitats.

23

PARÀMETRES PREVISTOS AL PLA PARCIAL Sector Superfície (m2) Edificabilitat bruta màxima % coef. sostre TOTAL COMPUTABLE 329231,62 97,68 0,72 237046,77 Rieres 1353,22 0,40

Viari preexistent 6468,54 1,92

Total 337053,38 100,00

ZONES SUPERFICIE EDIFICAB.NETA ILLA % COEF SOSTRE M-1 10.608,32 0,90 9.547,49 M-2 52.569,76 0,90 47.312,78 M-3 56.430,34 0,90 50.787,31

M-4 10.401,12 0,90 9.361,01

Industria mitjana 130.009,54 38,57 117.008,59

P-1 3.582,49 1,00 3.582,49 P-2 26090,89 1,00 26.090,89

P-3 26.628,27 1,00 26.628,27

Industria petita 56.301,65 16,70 56.301,65

TOTAL ZONES 186.311,19 55,28 173.310,24

Es constata que el sostre del Pla Parcial resultant de la suma dels sostres de cada zona, és inferior a l’admesa pel PGOU pel sector. Tordera, maig de 2010 Esteve Corominas i Noguera / arq. Joan Carles i Roqué / arq. col.

24

4. NORMATIVA

25

TÍTOL I - NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA

Art. 1.- Naturalesa El present document té la condició de Pla Parcial Urbanístic i desenvolupa les determinacions del Pla General d’Ordenació Urbana de Tordera, aprovada definitivament per acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona s’adequa a les prescripcions del Text refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2.005). Art. 2.- Àmbit territorial L’àmbit territorial d’aquest Pla Parcial Urbanístic del sector Can Buscà Nord és l'assenyalat gràficament als plànols d’ordenació. Art. 3.- Vigència Aquest Pla Parcial entrarà en vigència el dia següent a la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, i la seva vigència serà indefinida, en tant no es procedeixi a la seva revisió o modificació, d’acord amb el que disposen els arts. 92 a 94 del Decret legislatiu 1/2.005. Art. 4.- Obligacions Les disposicions contingudes en aquest Pla Parcial obliguen al seu compliment per igual tant a l'Administració com als particulars. Art. 5.- Interpretació La interpretació del present document es farà d’acord amb el seu contingut i subjecte als seus objectius i finalitat. Els dubtes o imprecisions produïts per contradiccions entre documents del mateix rang normatiu es resoldran atenent els criteris de menor edificabilitat, major dotació per espais públics i de major protecció ambiental i seguint l’art. 10 del Decret Legislatiu 1/2.005. En la documentació gràfica prevaldrà la solució d’escala més detallada sobre la resta, i en el seu cas la normativa s’interpretarà d’acord amb les ordenances generals del municipi fixades en el Pla General d'Ordenació Urbana del Municipi de Tordera vigent. Art. 6.- Determinacions del Pla Les determinacions del present Pla Parcial es despleguen en els següents documents:

- Memòria - Avaluació econòmica i pla d’etapes - Normes Urbanístiques - Plànols d’informació i d’ordenació - Informe ambiental - Estudi d’avaluació de la mobilitat generada

El Pla incorpora a més com a documentació complementaria:

26

- L’estudi d’inundabilitat de Can Buscà, i la modelització hidràulica Riu Tordera

Fase II - Avantprojecte de condicionament de les basses de laminació i connector

biològic i hidràulic, per a reduir el risc d’inundació en l’àmbit de Can Buscà Nord. - Estudi previ de l’accés a l’actuació urbanística Can Buscà des de la carretera

GI-512. Nou pont sobre el Tordera.

27

TÍTOL II. REGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

Art. 7.- Classificació del sòl El règim urbanístic del sòl en tot l’àmbit del Pla Parcial és el de sòl urbanitzable delimitat. La seva transformació en sòl urbà es realitzarà mitjançant l’execució del Pla, a mesura que tots els elements d’urbanització que s’hi exigeixen es realitzin, i sigui complimentada la cessió dels terrenys públics a l'Ajuntament a través de l’acta administrativa corresponent. Art. 8.- Zones i sistemes locals El Pla Parcial assenyala els sòls adscrits a zones d’aprofitament privat, i a sistemes locals i destinats a vialitat, espais lliures, equipaments públics i serveis tècnics. Aquests darrers, seran de cessió obligatòria i gratuïta a l'Ajuntament (art. 34.6 DL 1/2.005) . El Pla present, qualifica el sòl en les següents zones i sistemes:

ZONES (corresponents a sòls privats) Zona mitjana indústria Zona petita indústria

SISTEMES (corresponents a sòls públics)

Sistemes generals de comunicació Sistema general d’espais lliures públics Sistema d’equipaments comunitaris i serveis tècnics

Art. 9.- Ordenació de volums D’acord amb el que estableix l’article 65.2.d del DL 1/2.005, el Pla Parcial defineix els paràmetres bàsic de l’ordenació de volums. Són paràmetres bàsics de l’ordenació del sector l’edificabilitat, l’ocupació, l’alçada reguladora, la separació a límits i la posició de l’edificació en cas de gàlib fixat. Aquest paràmetres no podran modificar-se en el Projecte de reparcel·lació ni en la llicència d’edificació. Art. 10.- Transmissió de sòls públics La cessió dels terrenys d’equipaments d’espais lliures i de viabilitat, així com els terrenys corresponents al 10% de l’aprofitament urbanístic, s’efectuarà amb l’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació, tal com preveu la legislació urbanística vigent. La localització i superfícies del sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic i objecte de cessió obligatòria i gratuïta a favor de l’ajuntament, es fixarà en el projecte de reparcel·lació.

28

TÍTOL III - DESPLEGAMENT DEL PLA

Art. 11.- Divisió Poligonal Es preveu l’execució del present Pla Parcial Urbanístic en un sol polígon d’actuació. Art. 12.- Sistema d’actuació D’acord amb els objectius expressats a la memòria del present Pla Parcial, el sistema d’actuació previst pel desenvolupament del Sector és el de REPARCEL·LACIÓ modalitat COOPERACIÓ. El seu desenvolupament queda regulat pel disposat pels articles 133 a 135 del DL 1/2.005. El projecte de Reparcel·lació repartirà equitativament els beneficis i càrregues derivats del planejament. Els propietaris hauran de cedir a l’Ajuntament de manera obligatòria i gratuïta el sòl reservat pels sistemes urbanístics, costejar la urbanització, així com les infraestructures de connexió amb els sistemes urbanístics generals exteriors, i edificar els solars en els límits establerts. Els propietaris hauran de cedir a l’Ajuntament el sòl necessari per edificar el sostre corresponent al 10 % de l’aprofitament urbanístic del sector. El projecte de reparcel·lació fixarà el valor i la localització de les parcel·les equivalents a aquest aprofitament Art. 13.- Execució L’execució de les obres d’urbanització bàsiques dels sistemes viari i d’espais lliures, es portarà a terme d’acord amb les determinacions fixades en aquest Pla Parcial, i a càrrec dels propietaris. Les obres d’urbanització bàsiques comprenen les relatives al sanejament, la compactació i l’anivellament de terrenys destinats a vials, inclòs el pas de vianants, i les xarxes de subministrament i distribució d’aigua, d’energia elèctrica i de connexió a les xarxes de telecomunicacions. Per tal de garantir la no inundabilitat de l’àmbit, l’execució de les obres d’urbanització serà simultània amb la de les basses de laminació ubicades al nord del sector. Art. 14.- Projecte d’urbanització Les obres d’urbanització, seran objecte d’un projecte d’urbanització, que s’ha de redactar i presentar a l’ajuntament en el termini d’un any des de l’aprovació definitiva d’aquest pla parcial, per a la seva tramitació. El projecte haurà de comprendre la documentació assenyalada en l’art. 87 DL 1/2.005, i art. 96 i ss RLU D 305/2006, i les determinacions assenyalades en la legislació sectorial vigent.

29

El projecte s’haurà d’adequar així mateix a les determinacions i criteris de protecció mediambiental que s’especifiquen en el Títol VI d’aquesta normativa. El projecte d’urbanització haurà de definir les obres de vialitat fora de l’àmbit, la rotonda d’accés al sector des de la carretera BV-5122, i l’accés des de la GI-512 a través del nou pont sobre el riu Tordera, que s’hauran d’adequar a les característiques i condicions que fixi l’administració competent, Diputació de Barcelona i Agència Catalana de l’Aigua respectivament. D’acord amb l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es tramitarà a la Ponència Ambiental la documentació necessària per tal de que es pronuncií sobre la necessitat de sotmetre els projectes al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental que preveu la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de Projectes. Art. 15.- Adequació ambiental Per al desenvolupament del sector s’elaborarà un projecte constructiu específic que inclogui totes les mesures per aconseguir un grau d’inundació moderat (basses de laminació, connector biològic, readequació del torrents, definició dels viaductes sobre els torrents, ...). Aquest projecte haurà d’obtenir l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua, i les obres hauran de realitzar-se previ o simultàniament al desenvolupament del sector. El projecte del connector biològic ha d’incorporar un projecte de recuperació ambiental del torrent de Can Mates, amb l’objectiu d’eliminar la vegetació impròpia i recuperar en el seu lloc la vegetació de ribera. Art. 16.- Conservació de les obres d’urbanització La conservació de les obres d’urbanització i el manteniment de les instal·lacions dels serveis públics serà a càrrec dels promotors i/o propietaris dels terrenys, fins que s’assoleixi una consolidació mínima del 30% de l’edificació prevista en el sector. A aquest efecte es constituirà la corresponent Entitat Urbanística de Conservació, o altre figura amb la mateixa finalitat.

30

TÍTOL IV - NORMES GENERALS D’EDIFICACIÓ I USOS

Capítol primer. Llicències municipals

Art. 17.- Atorgament de llicències La regulació dels actes subjectes a llicència municipal, així com el procediment i condicions del seu atorgament i el seu contingut venen regulades per les normes urbanístiques i de règim local d’aplicació a tot el municipi. Capítol segon. Normes generals que regulen l’edificació

Art. 18.- Normes Generals La regulació de l’ordenació de l’edificació es regula per cada zona als arts. 31 a 33 d’aquesta normativa. La definició i mesurament i interpretació dels diferents paràmetres d’aplicació queda regulada per la normativa del Pla General de Tordera vigent. Capítol tercer. Normes generals que regulen els usos

Art. 19.- Règim d’usos La regulació de les diferents classes d’usos, ve determinada en cada una de les zones. La definició dels usos serà la fixada a la normativa del PGOU de Tordera vigent. Les activitats permeses s’adequaran a l’establert a l’art. 36 d’aquesta normativa. Capítol quart. Normes estètiques

Art. 20.- Acabats exteriors i de parcel·la No s’admetran els materials d’acabats exteriors, colors, anuncis o instal·lacions que pel seu impacte visual, puguin incidir negativament, en la imatge exterior d’aquesta àrea. Les edificacions podran tenir composició lliure sempre que respectin les característiques i cromatisme de l’indret En la part de parcel·la no edificada del front de carrer i de la part posterior, no s’admetrà l’emmagatzematge a l’aire lliure, ni la ubicació de coberts o instal·lacions, i es mantindrà en condicions de neteja i enjardinament adequats. En l’àmbit de la part posterior de la parcel·la que limita amb espais lliures o amb sòl no urbanitzable serà obligatòria la plantació de pantalles arbrades que es definiran en el projecte de sol·licitud de llicència d’obres. Aquest apantallament arbrat tindrà un mínim de 1 arbre per cada 2 metres de l’amplada de la parcel·la. S’utilitzaran les espècies arbòries i arbustives recomanades al informe mediambiental.

31

Art. 21.- Rètols La instal·lació de rètols s’adequarà al compliment de l’ordenança municipal. No s’admetran rètols o anuncis lluminosos, que per les seves condicions de visibilitat puguin incidir negativament, en la imatge exterior del sector. Art. 22.- Tanques Quan es tanquin els solars, es farà amb murets amb una alçada màxima de 1,00 metres, i en tot cas la resta fins a un màxim de 2,00 metres, amb elements vegetals, no admetent-ne elements d’obra ni gelosies. Es podrà sobrepassar la part opaca fins a 1,40 metres en els trams necessaris per a poder-hi encabir els elements d’instal·lacions, comptadors, portes, o altres. Per la formació de les tanques vegetals, s’utilitzaran preferentment les espècies arbòries i arbustives recomanades al informe mediambiental.

32

TÍTOL V. REGULACIÓ DETALLADA DE SISTEMES I ZONES

Art. 23.- Generalitats L’àmbit del present Pla Parcial d’ordenació ve dividit o qualificat en zones edificables i en sistemes, ja siguin generals o locals, la regulació detallada dels quals queda definida en el redactat del present títol. Capítol primer. Sistemes

Art. 24.- Sistema viari. Definició i regulació Comprèn aquell sòl no edificable que es destina a vies per la circulació de vehicles, vianants i aparcaments de superfície, així com els seus espais de protecció, d’acord amb l'art. 34 de la DL 1/2.005, assenyalats als plànols d’ordenació. El seu règim urbanístic queda regulat per la normativa urbanística del PGOU vigent del municipi. Art. 25.- Sistema d’espais lliures públics. Definició i regulació Comprèn aquells espais destinats a parcs i jardins públics, zones d’oci i expansió, en proporció adequada a les necessitats col·lectives que genera el propi sector, i la col·lectivitat general, d’acord amb l'art. 34 de la DL 1/2.005, i que s’assenyalen als plànols d’ordenació. Formen el sistema d’espais lliures públics: 1.- El sistema hidràulic que conformen els recs i torrents públics 2.- Els espais lliures inclosos dins el sistema de parcs i jardins urbans del PGOU de Tordera. 3.- Els espais lliures de protecció hidràulica que garanteixen el pas de l’aigua i la no inundabilitat del sector. Art. 26.- Sistema hidràulic (Sistema d’espais lliures públics). Definició i regulació El sistema hidràulic comprèn els recs i torrents d’escorrentia de la zona i que corresponen al torrent de Can Mates, que travessa puntualment el sector en sentit est-oest, i el torrent de la Mina d’Or que es situa a l’exterior del sector al seu límit oest. No s’admet cap ús, llevat d’aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic. Art. 27.- Sistema de protecció hidràulica (Sistema d’espais lliures públics). Definició i regulació Comprèn la franja d’espais lliures que creua l’àmbit d’actuació de nord a sud per tal de garantir el correcte funcionament hidràulic d’aquesta zona i la connectivitat medimabiental i ecològica entre els diferents àmbits naturals protegits propers al sector.

33

Aquesta franja d’espais lliures preservarà el sentit natural de la vegetació autòctona preexistent, i la seva recuperació en els punts més degradats. L’adequació d’aquest espai eliminarà l’amuntegament de graves que envaeix l’espai de ribera del torrent de Can Mates (Can Golba), i restituirà i revegetarà la zona per tal d’adequar-la a la seva funció hidrològica i de connector mediambiental. Les obres de vialitat garantiran la permeabilitat d’aquest espai connector amb la seva intersecció amb les infraestructures viària previstes mitjançant els corresponents viaductes. Art. 28.- Sistema d’espais lliures. Parcs i jardins. Definició i regulació Comprèn aquells espais destinats a parcs i jardins públics, zones d’oci i expansió, en proporció adequada a les necessitats col·lectives que genera el propi sector, i la col·lectivitat general, d’acord amb l’art. 34 del DL 1/2.005, i que s’assenyalen als plànols d’ordenació. Dins el sistema d’espais lliures del sector, s’inclou el bosc mixt catalogat com a hàbitat d’interès comunitari, a fi efecte de preservar el sentit natural de la vegetació existent i promoure la seva recuperació. La inclusió d’aquesta àrea boscosa ha de permetre garantir la transició adequada respecte a la zona humida confrontant dels aiguamolls Baix Tordera-Pla de Can Goula. L’adequació dels espais lliures inclourà l’adequació de l’àrea extractiva preexistent d’acord amb el corresponent programa de restauració. Les espècies per revegetar els espais lliures, i en general els espais públics del sector, són les recollides al informe ambiental. Art. 29.- Sistema d'Equipaments comunitaris. Definició i regulació. Comprèn aquells sòls destinats a la construcció d’equipaments comunitaris, d’acord amb l'art. 34 de la DL 1/2.005, i que venen assenyalats en els plànols d’ordenació. El seu règim urbanístic queda regulat per normativa urbanística del PGOU vigent del municipi. Els paràmetres edificatoris de l’àmbit d’equipaments seran els següents:

Edificabilitat neta: 0,9 m2/m2 Ocupació 60% Altura màxima 10,00m. Ús: El seu ús serà el d’equipament esportiu, docent, administratiu, social, servei tècnics ambientals.

Els paràmetres edificatoris de l’àmbit d’equipaments a l’aire lliure (àmbit nord-oest del sector), seran els següents:

Edificabilitat neta: 0,1 m2/m2 Ocupació 10% Altura màxima 7,00m.

34

Ús: El seu ús serà el d’equipament esportiu i els relacionats amb l’educació i el lleure en el medi natural.

Dins el sistema d’equipaments s’admetrà la instal·lació de serveis tècnics. Art. 30.- Sistema de Serveis Tècnics. Comprèn el sòl destinat a elements de servei necessaris per al funcionament del conjunt urbà, malgrat que com espais no són utilitzats directament per la població. Comprèn instal·lacions tals com transformadors elèctrics, dipòsits, depuradores El seu règim urbanístic queda regulat per la normativa urbanística del PGOU vigent del municipi. Capítol segon. Zones d’aprofitament privat

Art. 31.- Tipus de Zones D’acord amb la posició dels terrenys, s’estableixen dins l’ordenació de l’àrea d’aprofitament privat dos diferents zones, d’acord amb la diferent dimensió de la parcel.lació.

- Zona mitjana indústria - Zona petita indústria

Art. 32.- Zona Mitjana Indústria 1.- Definició Correspon a l’àmbit de major superfície situat al nord del sector, i que es desplega al llarg del camí de Fogars, en el qual l’ordenació de l’edificació s’assimila al tipus d’edificació aïllada reculada de l’alineació de carrer i envoltada d’espais lliures destinats a aparcament, maniobra o descarrega de vehicles, i enjardinament privat. 2. Condicions de parcel·lació

a) Parcel·la mínima D’acord amb les determinacions del PGOU del municipi s’estableix una superfície mínima de parcel·la de 5000 m2, dins la qual s’admet un màxim d’un establiment industrial per parcel·la mínima.

b) Front mínim parcel·la El front mínim de parcel·la a via pública és fixa en 30 metres.

3. Paràmetres d’ordenació de l’edificació Els paràmetres que regulen l’edificació en aquesta zona son els següents:

a) Edificabilitat L’edificabilitat màxima admesa serà la resultant d’aplicar

un coeficient d'edificabilitat neta per parcel·la de 0,90 m2 de sostre per m2 de sòl.

35

b) Ocupació Es podrà ocupar per l’edificació un màxim del 60% de la superfície de la parcel·la, destinant-se la resta de la parcel.la a aparcament, maniobra o descarrega de vehicles, i enjardinament privat.

c) Alçada reguladora L’alçada reguladora màxima serà de 10,00 m. inclosa la coberta. El nombre màxim de plantes admeses serà de 2. La coberta serà plana, amb les pendents necessàries pel desguàs d’aigües amb un màxim del 5%.

d) Separacions a límits Les edificacions es separaran un mínim de 10 metres. de les alineacions del front del carrer i posterior de la parcel·la, i 5 metres de les partions laterals veïnes.

e) Espai no edificable L’espai no edificable al front de parcel·la amb el carrer i en el límit posterior de la parcel·la no podrà ésser destinat a emmagatzematge de material, ni al desenvolupament propi de l’activitat industrial o comercial, i haurà de mantenir-se amb condicions de neteja i ornament, i sistematitzat amb arbrat i jardineria, i destinat a usos d’estacionament i maniobra de vehicles.

f) Previsió d’estacionament Tal com estableix el Decret 344/2006, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, caldrà efectuar la previsió mínima al interior de les parcel·les d’una plaça d’estacionament de bicicletes per a cada 100 m2 de superfície edificable, una plaça de turisme per cada 100 m2 de superfície edificable i una plaça de motocicleta per cada 200 m2 de superfície edificable. En el moment de la llicència d’activitats podran adoptar-se valors inferiors a aquests en els supòsits en que es justifiqui en raó de l’activitat prevista, tal com preveu l’esmentat Decret.

4. Regulació d’usos Els usos admesos són els següents:

a) Industrial. S’admeten els usos d’indústria amb limitacions segons el tipus d’activitat. La classificació i regulació de les activitats industrials es farà d’acord amb la legislació vigent, actualment la llei 3/1998 de la intervenció integral de l’administració ambiental, i el Decret 136/1999 pel que es desenvolupa el seu reglament.

b) Emmagatzematge És el que correspon a l’activitat pròpia de locals destinats al dipòsit de mercaderies, productes del camp o dedicats a la venda a l’engròs.

c) Tallers Comprèn les activitats dels locals dedicats a la producció de petita escala, amb un nombre reduït de treballadors i

36

mètodes preferentment manuals. Inclou els tallers de reparació d’automòbils, les estacions de servei.

d) Garatge. Comprèn els aparcaments privats, els col·lectius i els públics, encara que normalment es regulen separadament per a cada qualificació zonal.

e) Oficines. Comprèn les activitats administratives, burocràtiques, financeres, professionals, d’assegurances i similars, que es desenvolupen en locals adients. Aquestes activitats poden ser de caràcter públic o privat.

f) Restauració. Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com son restaurants, bars, cafeteries i similars.

5. Serveis tècnics Dins l’àrea no edificable del front de parcel·la es podran ubicar centres de transformació o altres serveis tècnics d’acord amb les necessitats específiques del sector. La ubicació d’aquests serveis tècnics no disminuirà l’edificabilitat de les parcel·les i comportarà la corresponent servitud a favor de la companyia subministradora. Art. 33.- Zona Petita Indústria 1.- Definició Correspon a l’àmbit mes proper a la carretera de Fogars (carretera BV-5122), i que s’ordena a través del vial central d’accés al sector, en el qual l’ordenació de l’edificació s’assimila al tipus d’edificació entre mitgera en agrupació de naus, que mantenen una formalització comú i separades del carrer i envoltada d’espais lliures destinats a aparcament, maniobra o descarrega de vehicles, i enjardinament privat. 2. Condicions de parcel·lació

a) Parcel·la mínima S’estableix una superfície mínima de parcel·la de 2000 m2, dins la qual s’admet un màxim de quatre establiments industrial per cada parcel·la mínima.

b) Front mínim parcel·la El front mínim de parcel·la a via pública és fixa en 20 metres.

3. Paràmetres d’ordenació de l’edificació Els paràmetres que regulen l’edificació en aquesta zona son els següents:

a) Edificabilitat L’edificabilitat màxima admesa serà la resultant d’aplicar

un coeficient d'edificabilitat neta per parcel·la de 1 m2 de sostre per m2 de sòl.

b) Ocupació Es podrà ocupar per l’edificació un màxim del 60% de la superfície de la parcel·la, destinant-se la resta de la parcel·la a aparcament, maniobra o descarrega de vehicles, i enjardinament privat.

c) Alçada reguladora L’alçada reguladora màxima serà de 10,00 m. mesurada, El nombre màxim de plantes admeses serà de 2. La coberta serà plana, amb les pendents necessàries pel desguàs d’aigües amb un màxim del 5%.

37

d) Separacions a límits Les edificacions es separaran un mínim de 10 metres. de les alineacions del front del carrer i posterior de la parcel·la, i 5 metres de les partions laterals veïnes.

e) Espai no edificable L’espai no edificable al front de parcel·la amb el carrer i en el límit posterior de la parcel·la no podrà ésser destinat a emmagatzematge de material, ni al desenvolupament propi de l’activitat industrial o comercial, i haurà de mantenir-se amb condicions de neteja i ornament, i sistematitzat amb arbrat i jardineria, i destinat a usos d’estacionament i maniobra de vehicles.

f) Previsió d’estacionament Tal com estableix el Decret 344/2006, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, caldrà efectuar la previsió mínima al interior de les parcel·les d’una plaça d’estacionament de bicicletes per a cada 100 m2 de superfície edificable, una plaça de turisme per cada 100 m2 de superfície edificable i una plaça de motocicleta per cada 200 m2 de superfície edificable. En el moment de la llicència d’activitats podran adoptar-se valors inferiors a aquests en els supòsits en que es justifiqui en raó de l’activitat prevista, tal com preveu l’esmentat Decret.

4. Regulació d’usos Els usos admesos són els següents:

a) Industrial. S’admeten els usos d’indústria amb limitacions segons el tipus d’activitat. La classificació i regulació de les activitats industrials es farà d’acord amb la legislació vigent, actualment la llei 3/1998 de la intervenció integral de l’administració ambiental, i el Decret 136/1999 pel que es desenvolupa el seu reglament.

b) Emmagatzematge És el que correspon a l’activitat pròpia de locals destinats al dipòsit de mercaderies, productes del camp o dedicats a la venda a l’engròs.

c) Tallers Comprèn les activitats dels locals dedicats a la producció de petita escala, amb un nombre reduït de treballadors i mètodes preferentment manuals. Inclou els tallers de reparació d’automòbils, les estacions de servei.

d) Garatge. Comprèn els aparcaments privats, els col·lectius i els públics, encara que normalment es regulen separadament per a cada qualificació zonal.

e) Oficines. Comprèn les activitats administratives, burocràtiques, financeres, professionals, d’assegurances i similars, que es desenvolupen en locals adients. Aquestes activitats poden ser de caràcter públic o privat.

f) Restauració. Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com son restaurants, bars, cafeteries i similars.

38

5. Serveis tècnics Dins l’àrea no edificable del front de parcel·la es podran ubicar centres de transformació o altres serveis tècnics d’acord amb les necessitats específiques del sector. La ubicació d’aquests serveis tècnics no disminuirà l’edificabilitat de les parcel·les i comportarà la corresponent servitud a favor de la companyia subministradora.

39

TÍTOL VI. MESURES DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL PEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA.

Capítol primer. Activitats

Art. 34.- Finalitat D’acord amb les determinacions i finalitats de la “Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental”, es regula en aquesta normativa les activitats permeses, i les mesures mediambientals a adoptar en el desenvolupament del pla parcial, per tal d’assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient, i evitar riscos de contaminació. Amb aquesta finalitat, no s’admetran activitats que per la seva naturalesa puguin incidir negativament en la qualitat mediambiental de aquesta àrea. Art. 35. Classificació La classificació de les activitats es farà d’acord amb la legislació vigent, la Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració Ambiental. Art. 36. Activitats permeses Les activitats admeses dins d’aquest sector s’adequaran a l’establert al PGOU del municipi. L’exercici de les activitats industrials i de serveis previstes al sector s’haurà de tramitar pel règim corresponent a la Llei 3/1998 de la intervenció integral de l’Administració Ambiental o normativa que la substitueixi. D’acord amb l’informe del Departament de Medi ambient i Habitatge no s’admetran en aquest sector nous usos que utilitzin l’aigua com a element destacat del procés productiu o de transformació, com són indústries tèxtils del ram de l’aigua, de tractament electrolítics, etc. Així mateix no s’admetran usos que emetin gasos contaminants a l’atmosfera, com són indústries químiques, de conformitat amb l’article 811 de les normes urbanístiques del PGOU del municipi. No es permetran activitats que generin fums, pols, vapors o qualsevol altre residu que afecti a la seguretat viària en les zones adjacents a les carreteres. Capítol segon. Cicle de l’aigua

Art. 37.- Distribució i consum d’aigua potable A fi de racionalitzar i controlar el consum d’aigua potable, els projectes incorporaran sistemes d’estalvi d’aigua, i en aquest sentit s’adequaran a la “Ordenança tipus sobre estalvi d’aigua de la Diputació de Barcelona” i altres mesures adients que fixi l’ajuntament en cada moment. L’aplicació d’aquestes ordenances permetrà assegurar que tots els edificis, tant públics com privats, disposaran de mecanismes d’estalvi d’aigües i incorporar sistemes de reutilització d’aigua dels edificis (reutilització d’aigües grises, aigua de pluja,...). No s’admetran nous pous privats, pel que les indústries s’hauran de connectar a la xarxa municipal d’aigua per l’ús del consum humà, que serà l’únic permès, de conformitat amb l’article 811 de les normes urbanístiques del Pla general d’ordenació urbana de Tordera.

40

Les autoritzacions per l’ús de l’aigua s’ajustaran a les competències de l’Agència Catalana de l’Aigua, i al procediment establert al Reglament del Domini Públic Hidràulic (reial decret 849/1986, d’11 d’abril), i la llei 3/1988, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental. Art. 38.- Xarxes de clavegueram i d’aigües pluvials. El sistema de clavegueram serà separatiu, de les aigües residuals i de les pluvials. Les edificacions preveuran aquesta recollida separativa de les aigües residuals i de les aigües de pluja. El sistema d’aigües residuals es connectarà a la xarxa general. Les aigües pluvials s’abocaran al rec de Can Mates prèvia autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua. Per a l’abocament de les aigües plujanes es garantirà el filtratge i decantació de materials contaminants mitjançant la col·locació de les corresponents arquetes de decantació i control. En el cas de que alguna de les activitats a implantar requereixi projecte d’activitats, aquest fixarà les condicions de pretractament de les aigües residuals, prèvies al seu abocament a la xarxa. Art. 39.- Xarxes de reg d’espais lliures públics i privats El projecte d’urbanització incorporarà una xarxa de reg d’aigües grises, independitzada de la xarxa de subministra d’aigua potable, per tal de possibilitar la utilització d’aigua procedent de fonts alternatives a l’aigua potable (aigua regenerada, de pluja). Capítol tercer. Residus urbans

Art. 40.- Gestió dels residus urbans La recollida, transport, reciclatge, valorització o eliminació dels residus, s’adequarà al que estableixi la normativa vigent en cada moment. Llei 6/1993, de 15 de juliol reguladora dels residus (DOGC núm. 1776 de 28/07/93) modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny. Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, (DOGC núm. 2598 de 13/03/98). Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PGRMC). Capítol quart. Protecció contra la contaminació acústica

Art. 41.- Protecció contra la contaminació acústica. Totes les edificacions, s’adequaran a les condicions constructives necessàries pel compliment del document bàsic DB-HR “Protecció enfront al soroll”, del Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 1371/2007 de 19 d’octubre. Als efectes d’aquesta normativa, s’utilitzaran les definicions acústiques, notacions i unitats que figuren en l’esmentada norma.

41

El nivell de protecció s’adequarà a l’ordenança municipal de protecció de la contaminació acústica, seguint el model de l’ordenança municipal tipus, i la Llei de Protecció contra la Contaminació Acústica aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya en sessió del 12 de juny de 2002, i publicada al DOGC 3675, del 11 de juliol de 2002. La instal·lació de noves activitats no ha de comportar increment dels nivells de soroll, tant interiors com exteriors, establerts per aquesta zona. En la sol·licitud de llicència municipal d’activitats potencialment emissores de soroll, s’adjuntarà un estudi d’impacte acústic de l’activitat amb les mesures d’aïllament previstes i la justificació que el soroll de l’activitat no supera l’establert en la normativa. Capítol cinquè. Protecció contra la contaminació lumínica

Art. 42.- Mesures de protecció contra la contaminació lumínica. D’acord amb l’establert a la Llei 6/2.001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, es preveu pel sector un nivell d’il·luminació general baix, ja que li correspon a una zona E3, atès que està emplaçat a una distància inferior de 2km. de zones E1, corresponents a espais PEIN i Xarxa Natura 2000, de conformitat amb l’article 5 del Decret 82/2005. El disseny de la instal·lació i les lluminàries s’adequaran als criteris de la citada llei d’eficiència energètica, per tal de mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general; promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i interiors mitjançant l’estalvi d’energia, sens minva de la seguretat i en tot cas, minimitzar-ne les molèsties i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel nocturn. La instal·lació incorporarà un regulador general de fluxe i làmpades eficients i de baixa contaminació, utilitzant làmpades de vapor de sodi preferentment de color blanc, o d’altres sistemes de baix consum, amb dissenys que concentrin la llum a la via pública Capítol sisè. Eficiència energètica

Art. 43.- Estalvi energètic en l’edificació Els projectes de les edificacions s’adequaran al Codi Tècnic de l’Edificació i demès normativa vigent en matèria d’eficiència energètica i sostenibilitat de l’edificació. Les edificacions s’ajustaran a criteris bioclimàtics, per a minimitzar la demanda energètica dels edificis, racionalitzar al màxim l’eficiència dels serveis energètics, i per a la utilització dels materials mes adequats. 1.- En aquest sentit , els projectes de les edificacions, incorporaran criteris passius per a minimitzar la demanda energètica, amb la implantació de solucions constructives que afavoreixin l’aïllament i la inèrcia tèrmica dels edificis, així com solucions per l’aprofitament de la captació solar i/o refrigeració passiva. Els projectes s’adequaran a criteris de producció i eficàcia de l’oferta energètica, amb la instal·lació de làmpades i aparells de baix consum amb interruptors de presencia i temporitzadors en les zones comunes 2.- Es preveurà la utilització dels materials i sistemes constructius més adequats per aquesta finalitat, prohibint els materials amb components nocius per a la salut i el medi ambient, i afavorint l’ús de materials de construcció que incorporin materials reciclats,

42

materials de menor consum energètic en la seva fabricació i eliminació, i de menor consum energètic en el seu transport. Art. 44.- Foment de la instal·lació d’energies renovables en les edificacions Instal·lacions fotovoltaiques en zones industrials: Totes les cobertes de les naus i edificacions de les noves zones industrials o d’activitats econòmiques estaran preparades per poder suportar la instal·lació de plaques d’energia fotovoltaica, per tal de possibilitar aquesta instal·lació i la seva gestió per la propietat o per part d’altres d’operadors externs. Capítol setè. Prevenció d’incendis forestals

Art. 45.- Prevenció front al risc d’incendis forestals En matèria de prevenció d’incendis s’adequarà la urbanització als condicionants urbanístics establerts al Decret 241/1994, de 26 de juliol i al Codi Tècnic de l’Edificació. Tordera, maig de 2010 Esteve Corominas i Noguera / arq. Joan Carles i Roqué / arq. col.

43

5. PLA D’ETAPES

44

5.1. Pla d’etapes

Els projectes d’obres d’urbanització i de Reparcel·lació es redactaran en el termini d’un any des de l’aprovació definitiva d’aquest Pla Parcial. Les obres d’urbanització del sector Can Busca Nord es coordinaran i s’executaran conjuntament amb les obres del sector adjacent de Can Busca Sud, complementaries d’aquestes. Per a la totalitat de les obres d’urbanització internes d’aquests dos sectors, es preveu l’execució amb una sola etapa, amb una durada total màxima de 8 anys, a partir de l’aprovació dels corresponents projectes. Les obres d’acondicionament de les basses de laminació s’executaran paral·lelament a les obres d’urbanització del sector Les obres externes del sector que corresponen als accessos viaris des de la carretera BV-5122 (rotonda de la carretera de Fogars), i nou accés des de la carretera GI-512 (nou pont sobre el Tordera) s’executaran així mateix dins aquests terminis, i supeditats a l’obtenció dels permisos pertinents de les administracions concurrents. Tordera, maig de 2010 Esteve Corominas i Noguera / arq. Joan Carles i Roqué / arq. col.

45

6. AVALUACIÓ ECONÒMICA

46

6.1. Valoració dels costos

D’acord amb la legislació urbanística vigent, els costos d’urbanització es distribuiran entre els propietaris en proporció al valor de les finques de la seva propietat. El cost de les obres d’urbanització del sector “CAN BUSCÀ NORD”, que desenvolupa el present Pla Parcial urbanístic s’estima en: VALORACIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ CONCEPTE AMIDAMENT PREU UNITARI (€) TOTAL (€) Moviment de terres (m2) 87.803,11 12,50 1.097.538,88 Sanejament (m) 2.506,00 149,90 375.649,40 Pavimentació (m2) 31.723,33 32,48 1.030.373,76 Enllumenat (m) 1.973,00 65,00 128.245,00 Aigua potable (m) 2.546,00 57,35 146.013,10 Electrificació (ut) 2.546,00 282,24 718.583,04 Telecomunicació (m) 3.026,00 20,00 60.520,00 Gas (m) 2.546,00 17,90 45.573,40 Enjardinament (m2) 98.078,60 5,70 559.048,02 Senyalització (m2) 31.723,33 0,50 15.861,67 Altres (Ponts sobre recs) 2,00 165.000,00 330.000,00 TOTAL 4.507.406,26 CONTROL DE QUALITAT (1%) 45.074,06 SEGURETAT I SALUT (2%) 90.148,13

PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL 4.642.628,45

13% D.G.E. 603.541,70 6% B.I. 278.557,71 TOTAL PRESSUPOST 5.524.727,85 16% I.V.A. 883.956,46 PRESSUPOST CONTRACTE 6.408.684,31

47

El cost de les obres d’urbanització fora de l’àmbit del sector “CAN BUSCÀ NORD”, s’estimen en: VALORACIÓ DE LES OBRES FORA DE L’ÀMBIT CONCEPTE AMIDAMENT PREU UNITARI (€) TOTAL (€) Connexió a la depuradora 1,00 1.400.000,00 1.400.000,00 Escomesa alta tensió 1,00 4.897.137,00 4.897.137,00 Rotonda accés des de crta. BV-5122 (80%) 1,00 408.430,95 408.430,95 Nou accés des de crta. GI- 512 Pont Riu Tordera (30%) 1,00 3.072.642,00 1.843.585,20 Desplaçament Gas 1,00 280.000,00 280.000,00 Basses de laminació 1,00 300.000,00 300.000,00 Expropiacions 1,00 160.000,00 160.000,00 Finançament transport públic 1,00 41.009,41 41.009,41 TOTAL 9.330.162,56 TOTAL PRESSUPOST 9.330.162,56 16% I.V.A. 1.492.825,01 PRESSUPOST CONTRACTE 10.822.988,57 El cost total s’estima en: RESUM VALORACIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ 5.524.727,85 VALORACIÓ DE LES OBRES FORA DE L’ÀMBIT 9.330.162,56 14.854.890,41 16% I.V.A. 2.376.782,47 PRESSUPOST CONTRACTE 17.231.672,88 6.2 Pressupost bassa de laminació

Donat que la zona on es situa la bassa de laminació està fora de l’àmbit d’actuació del polígon de Can Busca Nord, l’Entitat Col·laboradora al sistema de cooperació Can Busca Nord, ha signat un conveni urbanístic amb l’Ajuntament, a efectes d’establir les bases d’actuació, terminis i condicions que regularan l’aportació. Per indicació de l’Ajuntament, i com a resultat de les converses mantingudes per els seus tècnics amb l’Agencia Catalana del Aigua (ACA) s’inclouran dins els costos a assumir per a l’execució del pla parcial de Can Buscà Nord, l’import de 300.000 €, com aportació al projecte de construcció d’una bassa de laminació, com a condició ineludible per a la l’execució del Pla parcial.

48

6.3. Financiació de les obres d’accés des de la crta. B-5122 i crta. GI-512

Atès el caràcter d’obra d’interès general que te el nou accés a la crta. GI-512, amb el nou pont sobre el Tordera, i l’inassolible cost per adjudicar als sectors, l’Ajuntament participarà amb l’aportació de la financiació del 50% del cost d’aquesta obra, amb un valor estimat de : 50% (6.145.284 €) = 3.072.642 € Aquesta aportació de l’Ajuntament no superarà en cap cas el valor del 10% d’aprofitament urbanístic que ha de percebre l’Ajuntament i que es determini en el projecte de reparcel.lació. L’aportació municipal en aquesta obra, es finançarà a partir d’aquest aprofitament urbanístic o d’altres fonts que estimi oportunes el consistori. valor estimat del sòl industrial d’aprofitament privat : parcel.les mitjana indústria ... 130.009,54 x 160 €/m2 = 20.801.440 € parcel.les petita indústria ........ 59.301,65 x 200 €/m2 = 11.860.330 € 32.661.770 € valor estimat del 10% d’aprofitament urbanístic: 10%(32.661.770) = 3.266.177€ Les obres d’accés al sector des de la crta. BV – 5122, i el 50% restant del nou accés a la crta. GI -512 (nou pont sobre el Tordera), es finançaran amb col·laboració amb els sectors adjacents Can Buscà Sud, i Sector La Mina d’Or, que en seran beneficiaris directes per a la utilització dels dos accessos esmentats. La participació financera d’aquests dos sectors adjacents s’estipula en el 20% dels costos d’aquestes dos infraestructures viàries, i que es repartiran d’acord amb el valor urbanístic relatiu d’aquest dos sectors, estimant-se en un 7% per al sector de Can Buscà Sud, i en un 13% pel sector de la Mina d’Or: Rotonda d’accés des de crta. BV-5122 = 510.538,68 € Nou accés des de crta.GI-512 (pont sobre el Tordera) = 6.145.284 € Cost imputat al sector Can Buscà Nord : 30% (6.655.822,68) = 1.996.746,80 € Cost imputat al sector Can Buscà Sud : 7% (6.655.822,68) = 465.907,59 € Cost imputat al sector La Mina d’Or : 13% (6.655.822,68) = 865.256,95 € 6.4. Repercussió dels costos

La repercussió de les obres d’urbanització sobre la superfície de sòl net del Sector serà: Pressupost del contracte ........................................... 18.657.378,76 € Superfície de sòl net (aprofitament)............................. 186.311,19 m2 de parcel·la Sostre edificable ...................................................... 173.310,24 m2 de sostre Repercussió sòl = 17.231 672,46 € = 92,49 €/m2 de sòl net 186.311,19 m2 de sòl net Repercussió sostre = 17.231 672,46 € = 99,43 €/m2 de sostre 173.310,24 m2 de sostre

49

Aquest valor de repercussió resultant, es situa dins els paràmetres admesos per a sectors de desenvolupament industrial similars a aquest. El finançament de les obres anirà a càrrec dels propietaris del sector. 6.5. Informe de sostenibilitat econòmica

Aquest informe de sostenibilitat econòmica preveu ponderar l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació, manteniment d’infraestructures i prestació de serveis d’acord amb l’establert a l’article 66.1.d del Text refós de la Llei d’urbanisme. 6.5.1. Estimació de l’impacte en les finances públiques Les actuacions urbanístiques previstes a desenvolupar en aquest Pla, poden generar dos tipus d’impactes en les finances de les administracions: un, relatiu als nous ingressos i despeses de capital –inversions- de caràcter extraordinari, que es troben vinculades a la seva implantació i desenvolupament, i, dos, als ingressos i despeses corrents o de caràcter ordinari que es derivarà de l’ús, manteniment i reposició de les mateixes i de l’augment de la població resident. Impacte sobre les despeses de capital de l’Ajuntament. Les principals inversions municipals que es poden derivar de l’actuació urbanística són: 1.- La construcció dels equipaments del sector Sobre les despeses de capital d’altres administracions La inversió pública que es planteja derivar de la implementació del Pla a altres administracions són estrictament aquelles que ja ara són de la seva absoluta competència, i per tant la seva naturalesa correspon finançar al govern de la Generalitat de Catalunya o a altres administracions. Sobre els ingressos i despeses corrents, municipals Els principals efectes sobre els ingressos i despeses corrents de la hisenda municipal, són els que provinguin del normal funcionament dels nous equipaments i que, des del punt de vista competencial, tindran que anar a càrrec del l’Ajuntament. Quan a l’estimació de l’impacte de la resta d’aspectes del desenvolupament del Pla, sobre els ingressos i despeses corrents municipals, i atenent a les principals partides que poden quedar afectades, s’ha considerat:

1.- Per la banda dels ingressos, les principals partides que poden experimentar els augments més significatius com són: - l’impost sobre activitats econòmiques – IAE

- l’impost sobre bens immobles – IBI - l’impost sobre construccions - les taxes per llicències d’obres

2.- Per la banda de les despeses, els principals augments a contemplar corresponen a les partides de:

- serveis d’enllumenat - vigilància

50

- neteja i recollida d’escombraries - el manteniment i reposició de l’espai públic- vials, espais lliures Els augments en les despeses corrents derivats dels nous serveis han de ser cobertes per l’aplicació de les taxes corresponents, tal com estableix la llei reguladora de les hisendes locals junt amb els majors ingressos a percebre per concepte d’IBI dels nous edificis per activitats productives i l’impost sobre construccions. L’augment de les despeses municipals que pugui comportar el manteniment de les noves infraestructures i els serveis per a les activitats, s’ha de considerar que serà cobert amb el previsible augment dels nous ingressos corrents municipals que també podrà generar. Quan a les despeses en relació a la nova organització i dotació municipal que podria requerir la major gestió i control urbanístic que generi el desenvolupi del Pla, es de preveure que les despeses no augmentin de forma significativa i que aquests menors augments de les depeses podran ser compensats pels majors ingressos abans estimats que es derivaran de l’impost municipals de construccions i l’impost sobre activitats econòmiques. 6.5.2. Conclusió de l’informe de sostenibilitat econòmica D’acord amb els supòsits exposats, els efectes del desenvolupament urbanístic del Pla Parcial Can Buscà Nord, amb una dotació de sostre industrial en la proporció i tipologies establertes en aquest Pla, amb l’influencia que se’n deriva sobre els ingressos i despeses de capital i els ingressos i despeses corrents del l’ajuntament de Tordera, es considera en termes econòmics i financers com a sostenible i no se’n deriven conseqüències que puguin afectar-la negativament. Tordera, maig de 2010 Esteve Corominas i Noguera / arq. Joan Carles i Roqué / arq. col.

51

7. ANNEX – ACORDS I INFORMES

52

1. ACORD COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE BARCELONA DE 13 DE NOVEMBRE DE 2008

53

2. INFORME DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE SERVEIS TERRITORIALS DE BARCELONA

54

3. INFORMES AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA