Plaerdemavida 43

7/29/2019 Plaerdemavida 43

1/12

PLAERDEMAVIDA - 43Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell

HIVERN-PRIMAVERA 2013

Aprn laspra lli

daquells que than portat

dun batec el do

del vent de llibertat.Salvador Espriu

Opini

Histria Local

Notcies dac i dall

Els nostres contes

Humor

Recomanacions

Cincia

www.macarella.org

AssociaciCultural

Macarella


2/12

LAIXETA

2

Sel coneix com a morrut roig, s un escarabat corculinid que rosse-ga les palemeres ns la mort. Al nostre terme municipal, entre daltres, ha acabat amb la

vida de dos ssers estimats: la palmera dels Llorers i la de la Barraca, els troncs de les quals ara

resten com a testimoni cadavric de la desfeta. Sense entrar a especular sobre possibles respon-

sabilitats al voltant de les causes de tan doloroses prdues, fra necessria certa reexi sobre

la malaltia que sovint, i a partir dun procs rossegador, invisible, acaba per matar el que criem

duna salut de ferro, quasi destinat a la supervivncia in aeternum.

La malaltia en les persones, moltes vegades, apareix sense avisar i sho emporta tot de-

vastadorament . De colp i repent quelcom ple de vida, alegre, fort es degrada i desapareix duna

manera terrible. Labsncia no t reparaci possible. Tacostumes malament i la supervivnciaesdev un fet molt difcil sense qui ha marxat. I mira que les causes shan delimitat, en ocasions

els factors de risc, i mira que sens diu per activa i per passiva a i all dels costums saludables.

I res, que no tenim remei, de vegades pot tenir a veure amb els hbits de vida que portem, segura-

ment. Parlar de medicina preventiva sembla un sarcasme en boca dalguns gestors malbaratadors

en temps destalvi i retallades, i pel que escoltes als experts aquesta fra la via adequada per viure

millor: doncs que no sen diu ni una paraula per les autoritats, noms es posa lmfasi en leuro

per recepta, en el copagament i en la privatitzaci de la sanitat pblica. Fomentem la prevenci i

la investigaci i sestalviarem ms despeses i guanyarem en salut personal i collectiva. Per afegir

ms llenya al foc, un bon dia acabes assabentant-te que algunes malalties han estat producte de

determinades actuacions mdiques o estratgies farmacetiques per afavorir determinats medi-caments de nova creaci. El que ens hi mancava. En qu quedem?

A hores dara nhem escoltat moltes de previsions sobre les conseqncies, gaireb

apocalptiques, del canvi climtic, i les administracions pbliques i els comportaments individuals

i collectius resten molt lluny duna eccia creble. Som cabuts, semblem aprendre a colps de de-

sastre, de catstrofe, sempre, s clar, que ens afecte directament a nosaltres. Del morrut roig sen

sap que volta pel territori valenci des de fa anys i el panorama en visitar les comarques esdev

tristssim: el que no fa tant de temps eren tes emblemtiques de llogarets ben coneguts i nostrats

ara sn tes de la mort, duna desaparici irreparable. De res han valgut les proclames proteccio-

nistes, el regionalisme de barraca i palmera o la proclama dun passat islmic tant singular com

essencial, ara com ara quasi tot ha estat pura xerrameca buida i propagandstica. Sens mor

lHorta, sens moren les palmeres, tant que somplim la boca en qu si estan o no protegides, sens

cauen les alqueries, les ignorades i les protegides. Ara s un escarabat golafre, ara s un poltic

que venia a arreglar-sho, ara s un constructor amb un malgust impresentable. I la majoria silenci-

osa sho mira, sovint, com si mires la pantalla del televisor des del sof de casa, sense dir aquesta

boca s meua, sense reconixer all propi que desapareix inexorablement. Igual tamb perqu

la majoria ja no es reconeix en les palmeres, en el patrimoni, en el territori.

EL MORRUT ROIG


3/123

Elwestern (el cinema de lOest) s un gnere cin-

ematogrc tpicament nord-americ. Leurowesterns una reformulaci del western que es fa, sobretoten els anys 60 i 70 del segle XX, des dEuropa. Sn,bsicament, coproduccions on participen Itlia, Es-panya, Frana i Alemanya. Amb la nova denominacideurowestern es volen eliminar les connotacions nega-tives i pejoratives que anaven associades a lantiga de-nominaci despaghetti western.

Les caracterstiques de leurowestern. La dub-tosa moralitat dels diferents personatges: es fuig delmaniqueisme (la diferenciaci clara entre el b i el mal),desapareixen els escrpols. La violncia, la venjana,el masclisme, els amors impossibles, la pols, el fang,la tragicomdia, la picaresca, les trampes, les tra-cions, lobsessi per lor i els diners, les cares de pocsamics, les profundes amistats i enemistats, les famlies,els bandits, les ballarines, el gisqui, el tequila, la len-titud, la rapidesa amb les armes (pistola, rie, punyal,metralleta, can, cartutx de dinamita), la pres, la

forca, els gringos, els mexicans, el racisme contra elsindis i els negres, la lluita per la Revoluci i la JustciaSocial Els diversos mitjans de transport utilitzats: el

cavall, el tren, els primers autombils La msica omnipresent i excellent composta, entre altres,per Ennio Morricone i Bruno Nicolai.

Leurowestern reivindica lelement mests mexic hispanoitali enfront de lelement blancanglosax (elsgringos o ianquis). El Ro Grande, la ciutat de El Paso, la Guerra de 1846-1848 (des-prs de lepisodi de El lamo a Texas, els Estats Units dAmrica sannexionen una gran part delterritori dels Estats Units Mexicans). La Guerra de Secessi Nord-americana (1861-1865, la vic-tria del Nord industrial i liberal sobre el Sud agrcola i racista). La fracassada intervenci francesa

a Mxic (1862-1867, els emperadors Napole III i Maximili dustria sn venuts pels mexicansencapalats per Benito Jurez). La dictadura de Porrio Daz a Mxic (1876-1910), la RevoluciMexicana (1910-1920, Emiliano Zapata, Pancho Villa, les dones revolucionries mexicanes ano-menades Adelita o Chiquita).

Els fonaments de leurowestern els posen conjuntament el mtic director Sergio Leone i elmagnc msic Ennio Morricone amb la realitzaci de cinc pellcules de lOest:Per un grapatde dlars (1964),La mort tenia un preu(1965),El bo, el lleig i el dolent(1966), Hi havia unavegada lOest(Hasta que lleg su hora, 1968) iAbaixa el cap malet(Duck you sucker o Agchatemaldito o Gi la testa o A stful of dynamite o Per un grapat de dinamita o Hi havia una vegada la

Revoluci, 1971). Continuar

LLoren dArbia

EUROWESTERN (primera part)

EL PLANETA DELS SIMIS


4/12

4

CLUB DE LECTURA

ENGUANY QUINES LECTURES COMPARTIM?carta de convit del Club de lectura de lAssociaci Macarella per a lany 2013

Benvolguts lectores i lectors!

Comencem el 2013 i continuem amb ms propostes per al Club de lectura de lAssociaci

Macarella. Aquest any les trobades literries comptaran amb la presncia dels autors dels llibres,

circumstncia excepcional que, sens dubte, contribuir a donar noves perspectives a les nostres

lectures i reexions lectores. Dos autors locals, Ricardo Fernndez i Manel Hurtado, i un dAlfara,

Pau Marqus, han acceptat la nostra invitaci per estar presents a les sessions daquest 2013.

Dins del nostre reconeixement pel mrit de la creaci, la possibilitat dacostar-nos als escriptors

augmenta el valor dels seus treballs, tot permetent una millor comprensi de lobra i un intercanvi

molt enriquidor que abasta, per exemple, la transmissi de les impressions dels lectors, el coneixe-

ment dalguns detalls de lacte creador o la possibilitat de conixer les raons que han mogut a fer

les coses duna manera determinada.

Sabedors de les vostres inquietuds lectores el club est obert a qualsevol proposta per

properes edicions, tot oferint-se com a marc dintercanvi i foment de la lectura. La prpia revista

Plaerdemavida o la web de lassociaci Macarella sn tamb canals de comunicaci que po-

dem aprotar per estar en contacte i difondre la nostra afecci per la literatura, sense perjudici de

les tasques que a nivell local han pogut desenvolupar i desenvolupen tant la biblioteca de lescola

com la biblioteca municipal, o la llibreria Diana, agents que quan ms coordinadament actuen

ms poden afavorir la lectura.

Per acabar, aquest 2013 es commemora el vint aniversari de la mort de Vicent Andrs

Estells, poeta burjassot i compatriota que ser ben present en multitud dactes arreu del PasValenci. Fem des dac una crida a acostar-se als seus versos, rellegir-los, participar en la seua

reivindicaci pblica i collectiva, en concret i, per comenar, a visitar lexposici que sobre ell es

pot visitar, ns al 15 de febrer, al Centre del Carme de la ciutat de Valncia, mostra organitzada per

lAcadmia Valenciana de la Llengua.

El calendari resta aix:

1 de febrer de 2013 Vivencias alpujarreas en la

posguerra,

Ricardo Fernndez Jimnez, Grupo Editorial Univer-

sitario

7 de juny de 2013 Colloquis de Canet, Pau Mar-

qus, Germania

15 de novembre de 2013 Una vida llogada, Manel

Hurtado Juan, Editorial Sunya

Totes les sessions sn a les 22 hores, a la sala

dexposicions del Centre Cvic Municipal. Esteu convidatsi convidades!


5/125

NOTCIES DAC I DALL

NOTCIES DE MACARELLA

Si fem un reps a lassemblea de 2012, en el punt de revisi de les activitats de lany passat,

veiem que totes ens semblen interessants i possibles de fer. Per tant, les hem programades per a2013 . Ac teniu el calendari que, segurament ja heu rebut en cartolina. Seguim el calendari ambmolt poques variacions , una ja hem danotar-la: els actes de la setmana de les dones que est alcalendari el dia 6 de mar passen al 7 de mar . Ja podeu apuntar: 7 de mar, xerrada, pellcula isoparet. Com lany passat, que va estar molt b.

En 2012 hi hagu una novetat El sopar i festa Estells, vam celebrar aquesta festa la nit dels fana-lets de mel, al carrer Vicent Andrs Estells. No isqurem de la carpa perqu plovia i ventava comsi fra un hurac. Per all estvem: lequip de recitaci, lequip de cant, La Brama , Vicent i Manelamb instruments de corda i el pblic en general. Ens qued tot tan bonic que enguany farem el

2on sopar i festa Estells tamb la nit dels fanalets de mel. 2013 ha estat declarat per lAcadmiaValenciana de la Llengua i per altres institucionsANY ESTELLS. A propsit daquesta declaraci,al Centre del Carme hi ha una exposici magnca sobre el poeta i nhi ha una altra ditinerant, ques possible que arribe a Bonreps i Mirambell, a nals de setembre.

Les primeres activitats denguany sn el Cicle de Cinema per la Pau, la primera trobada del Club delectura i la 10a Baixada a Peu pel Carraixet, el 3 de febrer, que com tots els anys organitzem ambels companys i companyes de la Colla de Massarrojos i La Bbila dAlfara.

Les excursions tamb tenen una novetat. La primera que farem ser de cap de setmana, en maiganirem a gaudir duna de joies valencianes: els molins dAres del Maestrat i la reserva darbresmonumentals al Barranc dels Horts. Laltra ser ms a prop, descobrirem com es fabricava el gelantigament i com eren les trinxeres de la Guerra civil amb una visita i ruta senderista pel termedAlcubles, a la comarca dEls Serrans.

Vos convidem a gaudir tant de les activitats macarelleres com de la seua organitzaci, ja sabeu quequants ms serem, millor ho passarem!


6/126

Breu histria de lalcalde Aurelio Rodrigo Lladr

Introducci: Desprs de la consulta de les actes municipals que tractaven durbanisme,constatant la gran activitat urbanstica realitzada per lalcalde Aurelio Rodrigo i els seus equips

de govern: obertura de carrers, eixamplament de les entrades al poble, construcci de vivendes

protegides i socials, clavegueram i estaci depuradora daiges, pavimentaci amb llambordes

de tots els carrers del poble, retolaci dels carrers amb taulells de Manises, projecte de zona

industrial, projecte urbanstic de connexi de Mirambell amb la carretera de Barcelona, projecte i

compra de terrenys per a una escola nova... Constatant tamb la forma respectuosa i tranquilla en

qu se succeen les reunions plenries, on les propostes eren analitzades i es resolien ordenada-

ment, delegant sempre en lalcalde les gestions per a dur-les a terme, sem va despertar linters

per saber ms coses sobre la personalitat del senyorAurelio Rodrigo, a qui jo jutge com a un bon

alcalde.Aurelio Rodrigo Lladr prengu possessi de lalcaldia el dia 26 de setembre de 1954 ihi cess el 20 de maig de 1970. Vaig parlar amb la seua esposa i amb alguns vens del poble i ac

tenim la informaci resultant.

Entrevista a lesposa de don Aurelio Rodrigo Lladr, senyora Carmen Marqus Andreu.

Roser- Parlem del seu marit com a alcalde de Bonreps i Mirambell.

Carmen- Estigu 17 anys dalcalde, i ms potser haguera estat perqu tot el mn el volia.

Era intelligent i emprenedor. A casa contava poc del que feia a lAjuntament. Ell era de professi

comptable, ll de farmacutic. La farmcia antiga denfront del Mercat Central de Valncia era de

son pare. El farmacutic Rodrigo era de Vinalesa i la mare era dAlmssera. Lavi matern dAurelio era

Vicent Lladr, el que tingu tant de poder en els tramvies. El meu marit nasqu a Valncia, es cas

amb mi a Valncia i mor, als 60 anys, tamb a Valncia. Com deia al principi el meu marit era una

persona molt honesta. Ni una pesseta va vindre a casa que fra per ser alcalde. Es preocupava per

tot el mn i estimava molt el poble. Quan feren el barri roig per a damnicats, noms 7 damnicats

vingueren a ocupar les cases, per hi havia moltes persones que necessitaven casa perqu no en

tenien Aleshores ell mirava ms per les persones que per ell mateix i sense haver acabat dinstallar

els serveis daigua i de llum ja deix entrar famlies all. A casa ens deia : Ai, que em tancaran per

ser bo!. Quan el seu ll Aureli es prepar per ser auxiliar de secretaria a lAjuntament de Bonreps

i Mirambell, son pare deman el cessament perqu considerava incompatible que lalcalde tinguera

un ll a les ocines municipals i, com que era geners, cess del crrec amb alegria .

La senyora Carmen Marqus nasqu a Albuixec; per prompte an amb la seua famlia a

viure a Valncia i desprs a Tavernes Blanques, don son pare nera secretari. -Aix era en temps

de la Repblica. Quan arrib Franco cessaren el secretari de Tavernes per roig perills. Era injusta

aquella qualicaci i desprs continu treballant de secretari.

En converses amb altres persones del poble que el conegueren, he sentit dir que era ex-

tremadament atent amb tots els que li parlaven. Al carrer saturava i atenia les persones que volien

parlar amb ell. Era amable i educat. Tamb han comentat com era de just que quan entr el seu ll

a lajuntament dadministratiu, ell deix el crrec. Hi ha qui em digu que era esportista, sempre

anava en camisa de mniga curta, encara que fes fred. Daltres han comentat que era un home

avanat al seu temps i que va ser ell qui feu empedrar els carrers i posar-hi els taulellets amb el

nom.

HISTRIA LOCAL


7/12

7

Tamb alg ha dit que hi havia gent que no estava contenta en deixar terreny per obrir car-

rers o eixamplar camins i places. Tingu algun disgust per aix. Per tots els entrevistats opinenque va ser un bon alcalde. Va morir el 18 dabril de 1979 i est soterrat al cementeri de Bonreps

i Mirambell.

En aquesta fotograa veiem lalcalde al costat del bisbe auxiliar i del rector del poble, tempsde dictadura i de nacional catolicisme. Les dones a casa a fer el dinar i el poder poltic i el poder

eclesistic de bracet . El poble en general a callar i a patir. All que hauria destar passat i desfasat,

per la declaraci de la Constituci de 1978 que diu que lestat s aconfessional, tornem a vore-ho

en les processons i en altres coses. Quan tindrem democrcia i respecte?

HISTRIA LOCAL

Roser Santolria

Agraments a la senyora Carmen Marqus per la seua informaci i per la seua amabilitat

i a Juan Antonio Ros per la foto

Macarella s cultura,s diversi, s tradici, s ...

el que tu vulgues!Apuntat


8/12

MANIFEST LECTOR

LAVANGUARDA DE LA LECTURANo ser la por a la bogeria el que ens impedisca baixar la bandera de la imaginaci. ANDR BRETN

1. Nosaltres volem cantar lamor a la Lectura, lhbit de lenergia, del coneixement, de la

creativitat i de la temeritat.2.El valor, laudcia, lENTUSIASME seran elements essencials del nostre Pla.3. Fins avui, la lectura va exaltar la immobilitat pensativa, lxtasi i el somni. Nosaltres volem

exaltar el moviment, lapassionament, el pas lleuger, el salt mortal, la recreaci i la imaginaci.4. Nosaltres armem que la magnicincia del mn sha enriquit amb una bellesa nova: la

bellesa de ladequaci, cohesi i coherncia. Un substantiu abstracte amb el seu adjectiu adjacent

adornat de complement del nom dal explosiu. Un substantiu complementat per un verb ru-gent crea una oraci: ja tenim un missatge. No hi ha cosa ms bella.

5. Nosaltres volem cantar al jove que subjecta un llibre, una tablet, un peridic o un ma-

nual dinstruccions, la imaginacide les quals travessa els oceans, linnit i la Terra, ellatamb llanada a la carrera en el circuit de la seua rbita.6. s necessari que el lector es prodigue amb cremor, amb luxe i amb sumptuositat per a

augmentar lentusistic fervor dels elements primordials.7. Ja no hi ha bellesa si no s en la lectura. Cap obra que no tinga un carcter escrit pot ser

una obra dart. La poesia, la narrativa, el drama i la didctica han de concebres com un violent

assalt contra les forces desconegudes, per a obligar-les a agenollar-se davant el lector.8. Ens trobem sobre lltim promontori dels segles! Per qu haurem de mirar a les nostres

esquenes, si volem tirar a baix les misterioses portes de lImpossible? El temps i lespai van morirahir. Nosaltres ja vivim en labsolut, doncs hem creat ja leterna lectura omnipresent.

9. Nosaltres volem gloricar el verb llegir i el verb escriure-la seua conjunci ge-nera lnica higiene del mn-, labstracci, la refocillaci, el joc, la llibertat, les belles idees per lesquals es viu i el menyspreu per la ignorncia.

10. Nosaltres volem destruir les cotilles, els nohos, el perqus i perqunode tot tipus, i combatre contra el moralisme, lexclusi i tota covardia oportunista o utilitria.

11. Nosaltres cantarem a les grans munions agitades pel treball, pel plaer o les ganesdaprendre; cantarem les marxes multicolors i polifniques dels llibres viatgers en les classes delESO; cantarem el vibrant fervor nocturn plagat de bombetes que conviden a seguir llegint ns aagafar el son; a llegir en el metro, esperant a lautobs, en la dutxa.

12.La lectura s el nostre viatge.No permetrem que ens facen caure en letargiales xarxes socials, la programaci televisiva ni els videojocs. Devorarem les hores de lectura; enspenjarem dels nvols pels retorats ls delsseus fums; serem errants i creuarem els pontssemblants a gimnastes gegants que salten elsrius, aspirarem els vapors aventurers que en-sumen lhoritz i prendrem el vol lliscant delsavions.

13. Ni ptries ni banderes. La lectura

s la nostra meta. No existeix el puntfnal.Cada llibre ens nobri un altre de nouque ens espera les pgines del qual onegen alvent i semblen aplaudir la nostra arribada comun auditori entusiasta.

Roser Bau Sales


9/12

9

UNA DE CONTES

Aquest s el conte que lo contava una iaia a les seues ntes, quan de xiquetes lescoltaven

assentades al corral de casa, all pels anys 40...

Escolten senyors una miqueta, els contar en dos paraules la

preciosa feta que li han pegat a un home, molt interessant!

Del Puig era tal , un poc brusc, molt irracional, es creu molt pillet

i uns amics lhan ensarronat, fent-li una passada graciosa i ben

ideada.

Certa nit que lhome es descuidava dun seu albercoquer, un

ninot dalt de larbre li varen posar, molt ben collocat, a les

branques ben assentat, que li varen lligar un cordell per fer-lo

menejar, dun punt amagats, on els tals no foren sospitats.

Ms tard, aquells amics, en divisar el llaurador, el cordellestiraren amb gran rigor. Aquest que, de sobte, es va veure el

ninot al davant, li va dir:

Abaixa dac gandul, si no vols que dun tir et forade el

cul per pillastre, lladre, deshonrat, murri i fart!

Que b que has buscat locasi per vindre a lhora domplir-te b

labartola dels bonsgavatxets, que jo guardava per als amos i senyorets!

Quan ms sacostava el llaurador, el ninot ms es menejava.

Es para el bon home, li demana novament de baixar i el ninot no contesta. En a que tira m a

lescopeta, apunta, dispara, i el tir trenca el l, tot caient als seus peus aquell pernil.

El llaurador que sel veu a terra, ms que de pressa, escapa a crrer, confs i torbat, tant que dun

bac quasi es trenca el cap.En arribar a casa i veurel sa muller, aquesta li pregunta: Qu et passa, que vns tan groc i torbat?

Xica, contesta de seguida, neguits- miram si porte sang per algun costat, que ara

acabe de donar mort, all on lalbercoquer, a un murri gandul, que havia buscat lhora per

omplir-se labartola. On mamagars li demana atarantat- abans que vinga la ronda amb

lalcalde i em porten lligat a dormir a la fossa tancat?

Pensa sa muller de colgar lhome dins del femer. All va doncs que lamaga i, en passar un rato, la

calor i lolor del fem comencen a ofegar-lo. Aleshores aquell demana, a crits, a sa muller que el

traga, per Du, del femer. La dona resolta va i li destapa el cap, tot cobrint-lil desprs amb un

cabs.

Ell acaba ordenant-li resolt: Dona, agafa la cistella, ves cap a la plaa i veges si han dut el mort,

o ja est al tat.

Ella obedient aix ho fa. Una vegada a la plaa, veu roglets de gent i sacosta, per no en diuen ni

pruna del difunt. En no poder assabentar-se de res, decideix anar-sen cap a lhort.

Ben arribada, quan ms sacostava a lalbercoquer, el cor ms li bategava. En veure un cos ests a

terra es fa lnim i shi apropa, el gira un poc i va i comprova que s un ninot.

Quan la muller torna a casa, va dreta al femer i escridassa al marit amollant-li emprenyada Ix dac

femater!

Dis-me xica, de qu te nhas assabentat? li demana el llaurador encuriosit.

Calla burro, que te lhan pegat ben pegada, has fet una gran gesta, has mort un ninot de

palla. Li contesta burleta.

El pobre llaurador fet un Crist va eixir groc i amerat del femer, arribant-li a costar una greu malal-

tia. Noms per sanar-lo li van tindre que fer deu sagnies i an de cursos quinze dies, que quasi en

perd la vida en tot aquell assumpte de lalbercoquer.

I conte contat, conte acabat.

Dels lectors sols demane, que siguen perdonats els defectes que hagen trobat, que no sn pocs al

conte dels albercocs.

CONTE DE LALBERCOQUERConte replegat per Pilar i Rosa Laguarda Roig


10/12

10

EL POALET DE LA CINCIA

INVASORES, LES CONVIDADES INCMODES

Andreu Escriv -ambientleg-

Tots hem escoltat parlar de les espcies in-

vasores: cada cert temps salerta sobre la sobtadaaparici dalgun organisme ns aleshores desco-negut, i que, probablement, afectar la fauna o o-ra local. Exemples en tenim per a donar i vendre:des del famosssim musclo zebra (Dreissena poly-morpha), linvasor que ms prdues econmiquesha causat a nivell mundial, ns la canya (Arundodonax), una espcie que tenim tan assimilada alterritori que no ens la mirem com a forana.Per, qu signica que una espcie s invasora?Senzillament, que sha dispersat fora del seu mbitde distribuci natural, habitualment amb lajuda delsser hum. Cal advertir que hi ha controvrsiaal mn cientc sobre aquesta denici, i sobre elfet de donar el salt amb o sense ajuda humana:per aix s un altre tema. El cas s que les novesespcies arriben, i ho han fet amb major intensi-tat els ltims segles, tot coincidint amb laugmentespectacular del comer mundial. El propi musclozebra arrib en un vaixell a Amrica del Nord, des-prs dhaver colonitzat rius europeus amb el trn-sit uvial. A lEbre, present des de 2001, ja shangastat 100 milions deuros en la seua contenci,

sense resultats esperanadors. Al Pas Valenci scada dia ms present lamenaa del morrut roig(Rhynchophorus ferrugineus), que ha posat en pe-rill palmerars histrics (afectant de retruc al turis-me), i per a leliminaci del qual encara no hi hauna soluci eca, tot i lesfor i els diners invertitsen trobar-ne un mtode denitiu.Perqu eixa s laltra: ix molt ms a compte fre-nar a les espcies invasores que no eradicar-les.Una vegada superada la barrera que les separavadel nou hbitat, i una vegada establertes moltes

fracassen i els calen diversos intents per a colonit-zar amb xit-, s extraordinriament difcil treure-se-les de damunt. Segur que vos resulta familiarla sud-africana ungla de gat (Carpobrotus edulis)a les dunes, o les diverses espcies de cactus ipaleres que habiten les nostres rambles seques iturons costaners, com la Cylindropuntia rosea, ori-ginria de Mxic. s per aix que shi posa tantdinters en evitar lexpansi del vora caragolpoma (Pomacea canaliculata) sha arribat a des-secar mig Delta de lEbre- o del hi (Silurus glanis),que amenaa lAlbufera.

I potser vos preguntareu: com s possible

que un animal o una planta aliena a lecosistemadac puga desplaar a les espcies autctones,adaptades des de fa molt ms temps? Aix s elque a ecologia es coneix com la Paradoxa de lainvasi. Resumint-ne lexplicaci: les invasorescolonitzen preferentment ambients pertorbats perlacci humana, on tenen avantatge; tamb podenaprotar ambients no ocupats i, a banda, les es-pcies autctones poden haver-se relaxat al notindre competidors amb els quals lluitar pels recur-sos.Les espcies invasores, malauradament, no nomsincideixen sobre la biodiversitat, per a la qual snuna de les majors amenaces: tamb ho fan en lanostra salut. El mosquit tigre (Aedes albopictus), japresent a la Pennsula Ibrica (i que viatja en laiguadels racons dels pneumtics o el fams bamb dela sort que venen a molts comeros) representa unrepte de primera magnitud: s vector conegut dediverses malalties, i a Itlia, en 2007, hi hagu unbrot de Chikungunya (una malaltia vrica molt greu)causat per linsecte. I tot a, fer-ho considerant elcanvi climtic, que no far altra cosa que sumar-li

dicultat al repte daturar les espcies invasores.Aix que ja sabeu: compte amb soltar tortugues alsrius i marjals, per bona intenci que tingueu. Nocompreu animals extics, ni eixampleu el jard msenll dels lmits, i millor si les plantes sn autc-tones. I si podeu, acosteu-vos de tant en tant alcamp i ajudeu a que, a poc a poc, no quede rastredaquestes convidades que mai no van ser invita-des.

www.cienciaipolitica.com

Cylindropuntia rosea. Imatge extreta de Mtode.cat


11/12

LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACI(recomanacions per no perdres entre programes del cor i webs porno)

UN PAS DE LLIBRE.Cada divendres a les 21:15hLevante TV, Informaci TV, Comarcal TV iVilaweb TV

Vos presentem un programa televisiu de vint minuts que ens apropa a

conixer les novetats editorials al nostre pas. Est produt per Barret Films,

patrocinat per lAcadmia Valenciana de la Llengua i gestionat per lAssociaci

dEditors del Pas Valenci amb la collaboraci del Gremi de Llibreters de Valn-

cia.

El programa, presentat per Eugeni Alemany, ens acosta al mn de la li-

teratura en valenci duna forma entretinguda. Aix, en cadascun dels seus cap-

tols ens presenta un llibre i el protagonista del programa s el propi escriptor,

el lloc on viu, la seva rutina de treball, les seues manies, les seues inuncies i

els seus autors fetitxes. Una bona iniciativa per promoure la lectura en valenci,descobrir autors i autores valencians i construir una xarxa social de lectors en la

nostra llengua.

REVISTA MTODE. www.metode.catLa revista de divulgaci de la cincia de la Universitat de Valncia fa vint

anys. Va nixer el 1992 i el seu objectiu s fer arribar la cincia a la societat, fomen-

tant el debat i la reexi crtica sobre qestions dactualitat cientca. Est escrita

en catal i per aquest motiu ha rebut diferents guardons, com el Premi Nacional de

Periodisme 2007, el Premi Crtica Serra dOr 2009 o el Premi de lAssociaci de

Publicacions Peridiques en Catal 2007.Aquesta revista, de publicaci trimestral, ens ofereix diferents monograes

dedicades als incendis de lestiu passat, investigacions sobre el bestiari medieval

catal, recerques sobre els nostres estudiosos de la histria natural, des dels or-

gens ns lactualitat, o un recull de textos etnobotnics on la cincia, la literatura i

lart ens descobreixen una nova forma dacostar-nos a la botnica.

A ms, a la web de la revista, podem trobar una secci anomenada Els

perqus de Mtodeon es responen mitjanant raonaments cientcs alguns perqus quotidians. La par-

ticipaci en aquesta secci t premi, ja que amb la publicaci duna pregunta, els lectors poden guanyar

una subscripci anual gratuta a la revista. Us animem a descobrir el fascinant mn de la cincia i, perqu

no, a participar al concurs que ens proposa Mtode.

ONA MEDITERRNIA RDIO. Al Pas Valenci podem escoltar-la a

www.onamediterrania.cat/

Aquest nou projecte neix per crear una emissora de rdio mallorquina i

en catal, capa de dur la notcia des del lloc on es produeix ns a cada casa,

sense intermediaris ni censures; capa de crear un entreteniment vinculat a la

realitat social i cultural de lilla; una emissora de rdio que no estiga sotmesa

a cap altre inters que no siga servir la informaci i lentreteniment des de la

dignitat i no des del provincianisme. Sota aquestos valors es pretn promoure

una rdio generalista amb que es vehicule el catal a les ones radiofniques,

fet ara impossible des del tancament de Som Radio el 2003 i Ona Mallorca el2011. Est promoguda per lObra Cultural Balear, la germana balear dAcci

Cultural del Pas Valenci. Escoltam sa rdio?

11

@ la rateta digital


12/12

Hem escrit al Plaerdemavida-43: Pilar i Rosa Laguarda, Andreu Escriv,

Alexandre Ros, Roser Bau, Llus Antol S., Trini Martnez,

Santi Ros, Roser Santolria.

Illustracions: Neus Arazo (portada) i Patossa

Fotograes: Llus M. Antol G. i Llus Antol S.

Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer

Coordinaci: Rosella AntolCorrecci lingstica: Alexandre Ros

Impressi: Grques Bolea de Meliana

Edita: Associaci Cultural Macarella

Dipsit Legal: V-2407-2004

Ha faltat Andreu Alfaro

Alfaro, gran artista i gran patriota

No ha deixat mai de proclamar pel mn

De Fuster, Ventura, Ovidi i Sanchis

Raimon, Estells i Climent, ser

Entusiasta collaborador,Un amic i company del sempre

Al nostre pas i a la nostra cultura.

Les escultures, logotips, dibuixos

Formes lluents que Alfaro ens ha deixat

Alcen en laire llibertat, bellesa

Ra, esperana i gran humanitat

Oh! Catalunya, Valncia, Mallorca...

Guardeu dAlfaro un immens tresor.

Romandrs sempre amb nosaltres i al mnAdmirant-te, contemplant la teua obra,

Coneixent-te, llegint la teua biograa

Incloent-te entre els gran fars del pas

Estimant-te per ser tan geners

Sempre agrats torsimany de metalls.

Collabora

Documents

Plaerdemavida 43