PLANTA PRODUCCIÓ CARBARIL - ddd.uab.cat · Oficis, personal i necessitats Dins d’aquest apartat es ontemplen tots aquells professionals neessaris per duu a terme les tasques de

Pau Burniol

Alexandra Carrasco

Oriol Rubio

Pol Santos

Pau Solé

PLANTA PRODUCCIÓ CARBARIL

2. SEGURETAT I

HIGIENE

INDEX

2. Seguretat i higiene

2.1. Introducció.....................……………………………………………………..………......…………..2-1

2.2. Classificació de la planta...…………………………………………………..……………......……..2-1

2.3. Procés de construcció.........…………………………………………………..………….....………..2-2

2.3.1. Etapes de construcció…………………………………………………………......…….2-3

2.3.2. Unitats de construcció de la obra..………………………………………....……….2-4

2.3.3. Oficis, personal i necessitats......... .……………………………………….…....….2-5

2.3.4. Identificació de riscos............………………………………………………….....…..2-5

2.4. Tipus d’accidents.....................................................................................2-7

2.4.1. Fuites i vessaments............ ………………………………………………....………..2-7

2.4.2. Incendis............................. ………………………………………………….....…...2-8

2.4.3. Explosions............................……………………………………………...………...2-10

2.4.4. Explosions a substàncies químiques per fuites.……………………....……..2-11

2.5. Substàncies químiques del procés.............................................................2-13

2.5.1. Classificació de les substàncies.……………………………………………..……...2-13

2.5.2. Etiquetat i envasat de les substàncies.……………………….……….….….....2-17

2.5.3. Fitxes de seguretat química..................……….………………….…………....2-20

2.6. Senyalització................................................................................................2-112

2.6.1. Definicions i tipus de senyals..........................................................2-113

2.6.2. Colors de les senyals......................................................................2-114

2.6.3. Senyals en forma de panell...……………………………………………….……...2-115

2.6.4 Senyals d’advertència…………………………………………………………….…….2-116

2.6.5 Senyals de prohibició…………………………………………………………………….2-117

2.6.6 Senyals d’obligació.…………………………………………………………..…….……2-117

2.6.7 Senyals d’equips contra incendis……………………………………….….....….2-118

2.6.8 Senyals de salvament o auxili…………………………………………………..…..2-118

2.6.9 Senyals lluminoses i acústiques.......................…………………...…….2-119

2.6.10 Senyals de comunicació verbal..………………………………………..……….2-120

2.6.11 Senyals gestuals……………………………………………………………….…….….2-120

2.6.12 Senyalització de canonades……………………………………………….……….2-123

2.6.13 Senyalització de les vies de circulació……………………………..….……..2-125

2.7 Sismicitat..........................................................…………………………….……..2-125

2.7.1 Classificació de les construccions………………………………………...……….2-126

2.7.2 Criteris i aplicació de la norma...………………………………………..…..…….2-127

2.8 Transport de substàncies perilloses...........………………………………………..……..….2-130

2.8.1 Tipus de substàncies perilloses.....………………………………………..……….2-130

2.8.2 Senyalització i etiquetatge de les substàncies transportades.……….2-131

2.9 Protecció contra incendis....................................................................……….2-134

2.9.1 Introducció...........................................................................……….2-134

2.9.2 Tipus de materials.................................................................……….2-134

2.9.3 Mesures de prevenció i extinció.............................................……….2-136

2.9.4 Risc intrínsec.........................................................................……….2-139

2.9.5 Especificació de les proteccions de la planta..........................……….2-146

2.10 Seguretat elèctrica.............................................................................……….2-168

2.10.1 Zones classificades............................................................……….2-168

2.10.2 Mesures preventives.........................................................……….2-170

2.10.3 Electricitat estàtica...........................................................……….2-171

2.11 Seguretat en tancs d’emmagatzematge..........................................……….2-172

2.11.1 Normes d’emmagatzematge...........................................……….2-172

2.11.2 Sistemes de venteig i alleujament de pressió....................…..…….2-172

2.11.3 Cubetes de retenció..........................................................……….2-173

2.12 EPIs................................................................................................……….2-173

2.12.1 Introducció.......................................................................……….2-173

2.12.2 Condició dels EPIs.............................................................……….2-174

2.12.3 Tipus d’EPIs......................................................................……….2-175

2.12.4 Selecció dels EPIs necessaris..............................................……….2-179

2.13 Riscos Laborals...............................................................................……….2-180

2.13.1 Tècniques de prevenció de riscos.......................................……….2-180

2.13.2 Prevenció general.............................................................……….2-181

2.14 Control de legionel·la.....................................................................……….2-182

2.14.1 Introducció i aspectes generals.........................................……….2-182

2.14.2 Actuació contra la Legionel·la...........................................……….2-184

2.15 Anàlisis de risc de la planta (HAZOP)..............................................……….2-185

2.15.1 Com realitzar un HAZOP...................................................……….2-187

2.15.2 Selecció i aplicació de les paraules guia..............................……….2-188

2.15.3 Terminologia del HAZOP..................................................……….2-189

2.15.4 Enfocament del HAZOP....................................................……….2-190

2.15.5 Variacions de HAZOP.......................................................……….2-192

2. Seguretat i higiene

2.1. Introducció

En qualsevol activitat industrial l’estudi de la seguretat i la higiene és una part indispensable i

molt important a realitzar. Una planta química treballa molts cops amb gran quantitat de

substàncies perilloses, condicions de pressió i temperatura delicades i equips que cal utilitzar

amb cura, i per tant és de vital importància que tots els errors possibles es minimitzin i que els

riscos a assumir es redueixin al màxim, per tal de intentar evitar l’aparició d’un accident.

Dins d’aquesta seguretat s’estableix un ordre d’importància sobre aquells aspectes als quals

cal incidir. En primer lloc es troba la seguretat dels éssers humans, ja que estan per davant de

qualsevol bé material i són la part més important de l’activitat. En segon lloc apareix la

seguretat del medi ambient, per tal de tenir cura d’ell i intentar minimitzar l’impacte que pugui

tenir l’activitat en concret en ell. I en tercer lloc, però no per això no deixa de ser important,

es contempla la seguretat dels bens materials, referit a tots aquells equips, instal·lacions i

maquinaria que s’utilitza en l’activitat i que té risc a malmetre’s.

Aquests estudi de seguretat i higiene haurà de complir amb les normatives del Reial Decret

1627/1997 de 24 d’octubre, i inclourà totes aquelles activitats necessàries per mantenir unes

condicions de seguretat i salut òptimes al llarg del procés de construcció de la planta, la seva

operació, posta en marxa i aturada. D’aquesta manera, l’estudi serà una base per l’empresa

encarregada de construir la planta, que complementarà l’estudi amb un Pla de seguretat i

higiene, i constituirà totes aquelles normes, restriccions i obligacions que qualsevol treballador

de la planta haurà de complir alhora de duu a terme l’activitat industrial en qüestió.

2.2. Classificació de la planta

El primer pas alhora de realitzar l’estudi de seguretat i higiene és la classificació de la planta de

producció de carbaril. La classificació es basa en l’article 3 del Reial Decret 100/2011 de 28 de

gener, amb el qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants a l’atmosfera

i s’estableixen les normes bàsiques per al seu compliment. En aquest article, on s’actualitza

l’annex IV de la Llei 34/2007 de 15 de novembre sobre les activitats potencialment

contaminants de l’atmosfera, es detalla la utilització de dígits (de 2 a 8 dígits) per a la

classificació de l’activitat en concret. La taula 2.2.1 mostra el codi corresponent a la planta:

2. SEGURETAT I HIGIENE

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

TARRAGONA CHEMICAL INDUSTRY PLANTA DE PRODUCCIÓ DE CARBARIL

2-1

Taula 2.2.1 Codi d’identificació de la planta de Carbaril.

Industria química orgànica: Producció

de pesticides, fitosanitaris o biocides

(matèries actives)

A 04 05 25 01

Si es desglossa el codi corresponent, s’obté la informació general de la planta. En primer lloc, la

lletra A es refereix als requisits de control que necessita l’activitat, en aquest cas producció de

carbaril, i que seran més estrictes que totes aquelles activitats que tinguin lletres següents (B,

C, etc.). En segon lloc els dígits 04 fan referència a la classificació dins del grup de processos

industrials sense combustió. Tot i això, cal recordar que en el procés en concret existeix una

reacció de piròlisi, que tot i ser semblant a una combustió, difereix en certs aspectes. A

continuació, la resta de dígits fan referència a la classificació de l’activitat dins la indústria

química orgànica, per tal de diferenciar un procés o un altre de manera més clara.

2.3. Procés de construcció

Com ja s’ha comentat en l’apartat 1 de introducció la planta de carbaril es construirà al polígon

industrial ‘Escritors’, a Tarragona. Aquest procés de construcció s’haurà d’iniciar primer amb

l’estudi de seguretat i salut a les obres. Aquest estudi es basa en quatre pilars fonamentals,

que són les pròpies etapes del procés de construcció; les unitats de construcció de la obra, que

es refereix a la disposició de les activitats a realitzar cronològicament parlant; els oficis i

càrrecs necessaris a la obra junt amb el material necessari, referit als diferents professionals

requerits i les seves necessitats; i per últim la identificació de riscos. Aquest últim és el més

important i necessari, ja que la seguretat en la planta dependrà en gran part de les mesures de

segruetat i les precaucions que es prenguin alhora d’iniciar la construcció de les instal·lacions,

el paviment del sòl que aguantarà totes les estructures, els accessos, etc.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-2

2.3.1. Etapes del procés de construcció

El procés de construcció està dividit en diferents fases:

1. Reconeixement de la zona:

És la primera fase de tot el projecte de construcció i està duta a terme per l’empresa

contractada per la construcció. D’aquesta manera, l’encarregat del projecte visitarà la obra

amb personal de l’empresa i s’elaborarà un pressupost estimat en funció de les exigències i

obligacions que l’empresa exposi al constructor. A part d’emetre el pressupost, també és una

fase on el constructor ha de comprovar que es disposa de la maquinaria i personal necessaris

per duu a terme el projecte, i que la seva empresa en concret es pot fer càrrec del projecte.

2. Organització:

Un cop el projecte està validat i inicia, l’empresa constructora ha de desenvolupar una

planificació de les tasques a realitzar. Aquesta planificació ha de complir en tot moment amb la

normativa del pla de seguretat i salut elaborat amb anterioritat, i haurà de tenir en compte

tots aquells riscos associats a les activitats necessàries.

3. Llicències:

Abans d’iniciar qualsevol activitat relacionada amb la construcció, cal sol·licitar, adquirir i tenir

en ordre totes les llicències i autoritzacions legals vigents necessàries per duu a terme la obra,

ja que sense aquests documents no podrà tirar endavant.

4. Organització de les zones:

Aquest sí que és el veritable primer pas físic de la obra. Consisteix en utilitzar la informació i

dades sobre el terreny, els riscos i obligacions i el procediment a seguir per organitzar tota

l’extensió del terreny de manera que la obra pugui desenvolupar-se amb normalitat i agilitat.

Dins d’aquesta organització existeixen uns aspectes importants per sobre dels altres:

2. SEGURETAT I HIGIENE ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-3

-Accés a la obra, ja sigui de maquinaria, operaris, arquitectes, etc.

-Sistemes alternatius a interferències en serveis, com aigua, electricitat, gas, etc.

-Material necessari per a la obra.

-Col·locació de la maquinaria i equips necessaris en les zones on siguin necessaris, per tal de

que no suposin una molèstia o una pèrdua de temps canviar-los de lloc.

-Sistemes contra incendis portàtils, per evitar possibles accidents durant la obra.

2.3.2. Unitats de construcció de la obra

Un cop està tot organitzat i planificat s’inicien les activitats de construcció de la planta.

Aquesta construcció està dividida principalment en les activitats següents, col·locades per

ordre cronològic:

1.Organització del solar, que és el punt 4 de l’apartat anterior.

2.Recepció de la maquinaria, eines, equips i tot tipus de materials necessaris per a l’obra.

3.Excavació i remodelació del terreny, construint el sòl de la planta on faci falta.

4.Col·locació dels dipòsits.

5.Col·locació dels equips i canonades i connexió entre ells.

6.Comprobació de la seguretat i fiabilitat de connexions, soldadures, punts fixats, etc.

7.Col·locació de vàlvules i els sistemes de control.

8.Obres complementàries, com serien oficines, zones de jardí, zones habilitades per activitats

diverses, etc .


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-4

2.3.3. Oficis, personal i necessitats

Dins d’aquest apartat es contemplen tots aquells professionals necessaris per duu a terme les

tasques de construcció de la planta i tot el material i maquinaria que necessiten a la seva

disposició per efectuar les tasques. Així doncs a continuació es presenta un llistat de totes les

necessitats en referència al personal i medis amb els quals treballaran:

-Personal: Es dispondrà de paletes, muntadors, maquinistes, enginyers de diferents

especialitats, arquitectes i tècnics de serveis bàsics.

-Medis auxiliars: Sobretot en el cas dels paletes, seran necessaris bastides, escales, cordes,

material auxiliar específic, equips mòbils d’abastiment d’electricitat i aigua, tot tipus de

cablejat, eines específiques, entre d’altres. Tots aquests equips es consideren llogats durant

tot el període d’obres per l’empresa constructora o per una altra empresa subcontractada, i

deixen d’estar-ho quan aquestes finalitzen.

-Maquinaria: Com en el cas dels medis auxiliars, la maquinaria també es considera llogada, i en

quasi tots els casos és propietat de l’empresa constructora. Tot i això, és possible que la pròpia

empresa disposi de maquinaria en propietat que es pugui fer servir, per la qual cosa

s’efectuarà un petit estudi per determinar quina serà la maquinaria real que es necessitarà

llogar al constructor. Dins d’aquest grup apareixen excavadores, grues, apisonadores, petits

tractors per manipular diferents quantitats de sorra, entre d’altres.

-Zones especialitzades: A mesura que es desenvolupa la obra s’escullen diferents zones del

terreny on instal·lar petits tallers i zones habilitades a tasques concretes. Aquestes zones mai

seran fixes, ja que la obra avança i el terrenys cada cop té menys àrea lliure, per tant la seva

col·locació dependrà totalment de l’estat de la obra i les característiques del moment.

2.3.4. Identificació de riscos

Es realitza un estudi dels riscos presents en l’execució de les tasques i activitats necessàries per

construir la planta. L’objectiu principal és l’eliminació d’aquets riscos, però molts cops és

impossible assegurar que aquests no seran presents, i per tant normalment es disposen

mesures per disminuir-los al màxim. Aquests riscos estan lligats directament al tipus de

tecnologia que s’utilitzi i la organització que s’hagi escollit, per tant sempre s’intentarà que les

activitats que comportin més perill s’executin amb molta precisió i cura, sempre amb els



2-5

equips i materials adequats, sense desobeir ordres de superiors o incomplir normatives, tenint

en consideració els EPI’s i les senyalitzacions i desenvolupant solucions col·lectives i

organitzades.

A continuació es presenten dos llistats, un dels riscos més comuns en una obra d’aquest estil, i

l’altra de les mesures aplicades per minimitzar-los:

Riscos comuns:

-Caiguda de personal i objectes al mateix o diferent nivell.

-Atrapament de parts del cos o tot el cos entre objectes pesats.

-Despreniments de materials per un mal emmagatzematge.

-Despreniments de peces o equips alhora del seu muntatge o per muntatge defectuós.

-Cops, talls i ferides causats per eines, màquines o objectes.

-Atropellaments, impactes o accidents amb la maquinaria, causades per maniobres

errònies.

-Pols i soroll ambiental.

-Vibracions.

-Sobreesforços i malestar en el personal.

-Contacte directe amb una font d’electricitat.

-Riscos derivats de una meteorologia adversa.

-Incendis i cremades per focs o superfícies a alta temperatura.

Mesures de prevenció:

-Emmagatzematge correcte del material.

-Procurar camins segurs i de fàcil accés als diferents punts de treball.

-Utilització d’arnesos de seguretat en tasques d’encofrat i formigonat.

-Col·locació d’una xarxa de seguretat en cas de necessitar tasques a altura pronunciada.



2-6

-Col·locació de baranes i sistemes de seguretat en zones d’altura pronunciada.

-Fixar bé les cargues que s’hagin d’elevar del terra.

-Senyalització de els zones que comportin un risc, per petit que sigui i del tipus que

sigui.

-Tasques d’inspecció de les zones de treball abans i després de l’activitat i tasques de

vigilancia per evitar l’entrada de personal no autoritzat a l’obra.

-Instal·lació de proteccions col·lectives.

-Utilització d’equips de protecció individual i compliment de les normatives col·lectives.

2.4. Tipus d’accidents

En el funcionament normal d’una planta química industrial es presenten una sèrie de possibles

accidents que poden donar-se lloc per diferents causes i amb diferents conseqüències.

Per tal de poder-les estudiar amb més claredat es poden agrupar segons el tipus d’accident en

4 grans grups:

-Fuites i vessaments

- Incendis

- Explosions

- Exposicions a substàncies químiques

2.4.1. Fuites i vessaments

És el primer de la llista ja que són els accidents més comuns en les plantes químiques de tot

tipus. Cal tenir una atenció especial i intentar evitar-los com sigui, ja que per petit que sigui pot

acabar implicant grans danys en els equips i personal de la planta i inclús la interrupció del

procés, amb les conseqüències que això comporta.

Les fuites i vessaments solen donar-se en les unions entre trams i les connexions d’aquests

trams als diferents equips, ja que són les zones més sensibles a patir corrosions i a patir les

conseqüències d’errors de disseny no previstos, com per exemple gruixos de canonada erronis,


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-7

bombes mal dissenyades, material mal escollit, entre d’altres. Tot i això, les fuites i vessaments

també es poden trobar en equips que funcionen malament. Com que les causes dels accidents

poden ser de tot tipus, es poden classificar segons la situació en la qual es produeix. Així doncs

es poden donar lloc segons l’estat físic de la substància, ja sigui gas, líquid, o mescla dels dos;

segons l’equip afectat; segons la ruptura produïda, ja sigui completa o parcial; segons si es

produeix dins d’una instal·lació o a l’aire lliure; segons l’altura de l’emissió; i segons l’impuls

que pateix el fluid emès. Tots aquests punts determinen totes les característiques de la fuita o

vessament en qüestió i permeten l’avaluació completa per tal d’actuar correctament.

2.4.2. Incendis

La combustió és una reacció química exotèrmica on una substància reacciona amb l’oxigen

donant lloc a una sèrie de productes de combustió i calor. Aquesta calor generada és la causa

que la reacció de combustió es repeteixi una i altra vegada, perdent el control i convertint-se

en una reacció en cadena o incendi.

Per tal de que el foc s’iniciï cal que es compleixin tres factors clau: combustible, comburent i

energia d’activació:

1. Combustible: Substància amb la capacitat d’alliberar energia quan s’oxida de forma

descontrolada. Pot estar en estat sòlid, líquid o vapor i la seva perillositat ve

determinada pel límit de inflamabilitat, temperatura de inflamació i auto-ignició, la

potència calorífica i la seva toxicitat i reactivitat amb altres substàncies.

2. Comburent: Mescla o substància que en les condicions adequades de pressió i

temperatura reacciona amb un combustible donant lloc a la combustió. Normalment el

comburent consisteix en una mescla gasosa on l’oxigen està en una proporció suficient

per iniciar la reacció.

3. Energia d’activació: és l’energia necessària per combinar les partícules entre si, o

també descrit com la temperatura a superar per iniciar una reacció química. En aquest

cas aquesta energia també s’entén com calor, ja que cal una certa calor per tal que la

combustió comenci.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-8

Aquests tres factors són els que conformen l’anomenat triangle del foc:

Figura 2.4.2.1 Triangle del foc.

Així doncs, el foc té lloc sempre que els tres costats del triangle es compleixen, i en cas que un

d’ells no tingui lloc, la reacció s’atura o no comença.

Molts cops també es té en compta un quart factor, un cop el foc ja s’ha iniciat, i que consisteix

en la reacció en cadena, quan els productes de reacció es combinen amb l’oxigen i entre ells

per donar noves reaccions de combustió. En aquest cas doncs estariem parlant del tetraèdre

del foc, que compliria de la mateixa manera que el triangle del foc les restriccions establertes.

La taula 2.4.2.1 conté la classificació dels tipus de foc segons la Norma UNE 2-1992, on es

classifiquen amb diferents lletres segons la seva naturalesa i origen:



2-9

Taula 2.4.2.1. Tipus de foc.

Material combustible Classificació

Sòlids amb brasa: fusta, paper,

teles, gomes, suros, draps, cautxú.

Aa

A

Líquids inflamables i sòlids liquats:

gasolina, petroli, olis, grasses,

pintures, barnussos, dissolvents,

gasoils, alcohols, cera.

BC B

Gasos inflamables: propà, butà,

metà, hexà, acetilè, entre d’altres.

CA

C

Metalls i productes químics reactius DC D

2.4.3. Explosions

L’explosió és l’alliberament sobtat d’energia en un interval temporal molt petit a causa d’un

canvi físic o químic en l’estat d’una determinada quantitat de massa. L’augment del volum a

causa del gas o vapor i la gran quantitat d’energia expulsada són les causants de la força

destructora d’aquests fenomen.

Les explosions són classificades segons diversos factors:

1. .

Segons el seu origen:

-Químic: reaccions químiques de combustió violenta

-Mecànic: Ruptura de recipients a pressió

-Elèctriques: per descàrrega d’un arc elèctric, vaporització brusca de conductors, etc.

-Nuclears: Processos de fusió i fisió de nuclis atòmics.

2. S

Segons la forma com es desenvolupen:

-Confinades: dins d’un recipient o recinte tancat.

-No confinades: a l’aire lliure


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-10

3. S

Segons el temps d’explosió

-Temps elevat: explosió amb menor força destructora

-Temps ínfim: explosió amb una força destructora elevada

Aquests tipus d’accidents estan molt lligats als incendis, ja que molts cops l’inici d’un incendi

causa un augment tant gran de la temperatura, que es produeixen les condicions idònies per a

dur-se a terme una explosió. A més, estan estretament lligades al fet que, a l’efectuar-se una

explosió, l’energia alliberada en forma de foc i els projectils que surten disparats a gran

velocitat i alta temperatura a causa de la alta pressió, fan que es puguin iniciar nous incendis.

2.4.4. Exposicions a substàncies químiques per fuites

Per definició, una exposició a una substància química significa està situat en un medi en

presència d’un agent químic, i per tant, hi hagi contacte directe amb l’individu. Aquests

contacte és normalment per inhalació, o via respiratòria; o per via dèrmica, ja sigui la pell o els

ulls; tot i que també pot produir-se per via digestiva o via parenteral.

L’exposició a la substància és perillosa si aquesta presenta un risc per la salut o per la seguretat

dels individus a causa de les seves propietats fisicoquímiques o toxicològiques i el seu estat.

D’aquesta manera, existeixen diferents estats de les substàncies quan es produeix una

exposició:

-Gasos: Substàncies que a condicions normals de temperatura i pressió (25 ºC i 1 atm)es

presenten en estat gasós.

-Vapors: Substàncies que a condicions normals són sòlids o líquids però que per fuita o per

condicions diferents a les normals es presenten en fase gas.

-Pols: Substàncies en estat sòlid que formen suspensions de partícules en l’aire, normalment

originades per degradació de sòlids compactes.

-Fums: Suspensions de partícules sòlides en l’aire originades per processos de combustió

incompleta.



2-11

-Fums metàl·lics: Suspensions de partícules sòlides metàl·liques en l’aire originades en un

procés de condensació del seu estat gasós.

-Boires: Suspensions de petites gotes de líquid en l’aire que s’originen per condensació o

desintegració d’un líquid per ebullició o altres processos.

-Boires denses: Suspensions iguals a les boires però amb un tamany de gota de líquid superior i

visible a simple vista.

Tots aquests estats tenen un risc elevat d’exposició sobre els individus. Aquesta exposició pot

ser més o menys greu depenent de les seves característiques, i són 4 els factors que en

resumeixen el seu grau de risc: La concentració de l’agent tòxic en l’ambient, el temps

d’exposició de l’individu a l’agent, les característiques de la substància i el seu efecte en el cos

humà i la presència de varis agents tòxics a la vegada.

És evident que, a més concentració i temps d’exposició, més perillós és per la salut i seguretat,

i que la presència de més d’un agent contaminant també agreuja les conseqüències del

contacte amb elles. Pel que fa a les característiques de la substància, existeix una classificació

segons els efectes que aquesta té sobre l’organisme:

-Irritants: Compostos químics que són capaços de produir inflamacions en el teixit amb

el que entren en contacte, normalment pells, ulls i mucositats.

-Anestèsics i narcòtics: Substàncies que afecten el sistema nerviós central, produint

limitacions cerebrals, ja sigui al·lucinacions, falta de concentració i sensacions

estranyes, entre d’altres.

-Substàncies de dermatosis: Substàncies que causen danys en la pell quan contacten

amb ella, independentment de que produeixin altres efectes.

-Sensibilitzant: Substàncies que provoquen reaccions al·lèrgiques quan hi ha contacte,

produint danys dèrmics, respiratoris, o els dos alhora.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-12

-Asfixiants: Substàncies que limiten o aturen completament el sistema respiratori, ja

sigui per parada d’aquest o per limitació en les cèl·lules alhora del transport d’oxigen

per l’organisme.

-Neumoconiòtics: Substàncies que, en estat de pols o fums, poden afectar el sistema

respiratori.

-Tòxics sistèmics: Substàncies que en contacte amb l’organisme afecten només a un

òrgan en concret.

-Cancerígens: Substàncies que poden generar o accelerar processos cancerígens en

l’organisme que s’hi exposa.

2.5 Substàncies químiques del procés

La planta de producció de carbaril presenta al llarg del procés gran quantitat de substàncies

químiques, moltes de les quals representen un nivell de perillositat a considerar, ja siguin

matèries primeres, productes intermedis o productes finals, amb especial atenció en aquells

que presentin un grau de perillositat major.

Per tal de mantenir un control d’aquestes substàncies i tenir constància de les seves

característiques, es realitza un estudi amb més profunditat sobre cadascuna d’elles, per

després poder minimitzar els riscos que comporta la seva utilització actuant sobre diferents

aspectes de la planta, des de la seva senyalització, manipulació, emmagatzematge i transport.

2.5.1. Classificació de les substàncies

Així doncs, per tal de mantenir la seguretat de la planta i assegurar unes condicions òptimes

d’operació i manipulació de les substàncies perilloses presents en el procés, l’estudi es basa en

les normatives vigents establertes que regulen aquests tipus de casos.

La primera normativa que es contempla és el Reglament (CE) nº 1272/2008 del Parlament

Europeu i del Consell de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetat i envasat de

substàncies i mescles, i pel qual es modifiquen i deroguen les Directives 67/548/CEE i

1999/45/CE i modifica el Reglament (CE) nº 1907/2006. D’aquesta manera es compleix amb el



2-13

sistema internacional aprovat per les Nacions Unides a fi de reforçar la protecció de la salut i el

medi ambient, i millorar alhora la lliure circulació de les substàncies químiques i les seves

mescles.

D’acord amb aquesta normativa, existeix una classificació de les substàncies segons les seves

característiques fisicoquímiques, per tal de facilitar el seu ús i establir un sistema de control o

un altre. La taula 2.5.1.1 mostra aquesta classificació i l’abreviació que rep cada tipus:

Taula 2.5.1.1 Classificació de les substàncies químiques.

Tipus de substància Propietats

Explosives (E) Substàncies i productes sòlids,

líquids, pastosos o gelatinosos que

poden reaccionar exotèrmicament

formant ràpidament gasos, inclús

en absència d’oxigen. A més, en

determinades condicions poden

deflagrar-se ràpidament, detonar o

explotar.

Comburents (O) Substàncies i productes que en

contacte amb altres subtàncies

inflamables produeixen una

reacció fortament exotérmica.

Extremadament inflamable (F+) Subtstàncies i productes líquids

que tinguin un punt d’ignició i

d’ebullició molt baix, i substàncies i

productes gasosos que en

condicions de temperatura i

pressió normals són inflamables en

contacte amb aire.

Fàcilment inflamables (F) Substàncies que poden calentar-se

i inflamar-se en contacte amb aire

a temperatura ambient:



2-14

Sòlids que s’inflamen fàcilment en

contacte amb una font

d’inflamació i que segueixen

cremant o consumint-se una

vegada es retira la font i líquids

amb punt d’ignició molt baix o que

en contacte amb l’aigua o aire

humit puguin despendre gasos

molt inflamables.

Inflamables (F) Substàncies i productes líquids

amb un punt d’ignició molt baix.

Per altra banda, existeix també la classificació segons els efectes que causen sobre l’organisme,

reflectit a la taula 2.5.1.2:

Taula 2.5.1.2 Classificació de les substàncies químiques.

Tipus de substància Efectes

Molt tòxic (T+) Substàncies i productes que per

inhalació, ingestió o penetració a

través de la pell, per petita que

sigui la quantitat, poden provocar

efectes aguts o crònics, i inclús la

mort.

Tòxics (T) Substàncies i productes que per

inhalació, ingestió o penetració de

la pell en petites quantitats pot

provocar efectes aguts o crònics, i

inclús la mort.

Nocius (Xn) Subtstàncies i productes que per


la pell poden provocar efectes

aguts o crònics, i inclús la mort.



2-15

Corrosius (C) Substàncies i productes que en

contacte amb teixits orgànics

causen ferides i destrucció del

teixit.

Irritants (Xi) Substàncies i productes no

corrosius que, en contacte breu o

prolongat amb la pell o mucositats

poden produir reaccions

inflamatòries.

Sensibilitzants Substàncies i productes que per


la pell poden ocasionar una

reacció hipersensible, de forma

que una exposició posterior a la

mateixa substància dóna efectes

adversos.

Carcinogènics Substàncies i productes que per


la pell poden produir alteracions

genètiques hereditàries o

augmentar la seva freqüència.

Mutagènics Substàncies i productes que per


la pell poden produir alteracions

genètiques hereditaries o

augmentar la seva freqüència.

Tòxics per la reproducció Substàncies i productes que per


la pell poden produir efectes

negatius no hereditaris, però

poden afectar negativament a la

capacitat reproductora.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-16

En funció d’aquestes dues classificacions, una substància en concret es considerarà perillosa si

posseeix almenys una de les característiques anterior i, per tant, caldrà considerar mesures de

seguretat alhora de treballar amb ell, manipular-lo, emmagatzemar-lo o transportar-lo.

2.5.2. Etiquetat i envasat de les substàncies químiques

2.5.2.1 Etiquetat de substàncies químiques

Així doncs, un dels aspectes més importants a considerar és el correcte emmagatzematge de

substàncies perilloses. El Reglament (CE) 1272/2008 descrit a l’apartat anterior conté en

l’Article 17 una sèrie de restriccions i obligacions alhora de senyalitzar i etiquetar tots aquells

recipients i dipòsits que continguin la substància, numerant una llista de senyalitzacions per a

les etiquetes:

1.Nom, direcció i número de telèfon del proveïdor.

2.Quantitat extracte de substància o mescla que conté, sempre que no estigui

especificat ja en un altre lloc.

3.Identificadors del producte.

4.Pictogrames de perill, explicats a continuació.

5.Paraules o anotacions d’advertència.

6.Indicacions de perill, frases H, explicat a continuació.

7.Consells de prudència i avisos, frases P, explicat a continuació.

8.Secció d’informació complementària.

Les etiquetes han de col·locar-se a una o més superfícies del recipient de manera que l’escrit

es llegeixi horitzontalment, i escrites en la llengua o llengües oficials del país on es

comercialitzi, sempre i quan no s’imposi un idioma extra des de l’Estat en qüestió. A més, el

seu disseny i color no poden interferir en la informació que transmet el pictograma i sempre

hauran d’estar impreses amb tinta la qual no es pugui esborrar.

Per la seva banda, els pictogrames de perill són dibuixos esquematitzats que han de contenir

un símbol negre sobre un fons blanc, amb un marc vermell suficientment ample com per què



2-17

sigui visible clarament a distància. Sempre tenen forma de quadrat recolzat en un dels vèrtex i

tenir unes dimensions de mínim una quinzena part de la superfície total de l’etiqueta, que per

la seva banda mesurarà un mínim de 1cm2. La figura 2.5.2.1 mostra un petit resum amb els

pictogrames més representatius en la industria química i està precedida per la taula 2.5.2.1,

que conté les dimensions estipulades de les etiquetes:

Figura 2.5.2.1 Pictogrames característics.

Taula 2.5.2.1 Dimensions de les etiquetes.

Capacitat del recipient (L) Dimensions (mm)

Fins a 3 Mínim 52x74

Entre 3 i 50 Mínim 74x105

Entre 50 i 500 Mínim 105x148

Superior a 500 Mínim 148x210



2-18

Dins de les etiquetes s’inclouran les frases H i P. Les frases H són frases característiques que

indiquen els riscos específics derivats dels perills de la substància, mentre que les frases P

donen consells de prudència alhora de manipular la substància.

2.5.2.2 Envasat de substàncies químiques

A part de l’etiquetat, l’envàs que conté la substància també ha de complir amb una sèrie de

restriccions per tal de considerar-lo segur per contenir la substància perillosa en qüestió. La

normativa extreta de mateix reglament presenta el llistat següent en referencia a aquests

envasos:

1.El material de construcció de l’envàs ha de tenir les característiques adequades per

evitar qualsevol pèrdua de contingut, a no ser que les especificacions ho considerin

necessari.

2.El material de construcció ha de consistir en un material que no reaccioni de cap

manera amb la substància que conté, i s’ha de mantenir inalterable.

3.L’envàs ha de tenir unes característiques adequades per resistir cops i possibles

caigudes, i per tant ha de ser fort i sòlid.

4.L’envàs haurà de portar incorporat un sistema de tancat hermètic, per tal que la

substància envasada no pugui perdre’s ni entri humitat de l’exterior.

5.Els envasos d’aquests tipus que es comercialitzin al públic no poden tenir un disseny

que pugui atraure als nens, ni tampoc una forma similar a altres productes de la vida

quotidiana com aliments, cosmètics, etc. Que puguin causar confusions als

consumidors.



2-19

2.5.3. Fitxes de seguretat química

2.5.3.1 Envasat de substàncies químiques

A part de l’etiquetat especial que conté part de la informació més important, les substàncies

perilloses envasades hauran portar adjuntada la seva fitxa de seguretat química. El contingut

d’aquesta fitxa es redacta en funció de les regulacions i normatives establertes per la legislació

sobre la comercialització de productes químics de la Unió Europea. En aquest cas es segueix el

Reglament (CE) nº 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell de 18 de Desembre de 2006,

relatiu al registre, avaluació, autorització i restricció de les substàncies i productes químics

(REACH), per la qual es crea l’Agencia Europea de Substàncies i Productes Químics, es modifica

la Directiva 1999/45/CE i es deroguen el Reglament (CEE) nº 793/93 del Consell i el Reglament

(CE) nº 1488/94 de la Comissió, així com la Directiva 76/769/CEE del Consell i les Directives

91/155/CEE, 93/67/CEE, 93/105/CE i 2000/21/CE de la Comissió.

En l’article 31 d’aquesta normativa es detalla que el proveïdor de una substància o producte ha

de facilitar al comprador una fitxa de dades de seguretat correctament elaborada, assegurant-

se que la informació que conté és coherent i correcte. L’idioma de la fitxa ha de ser l’oficial de

l’Estat on es comercialitza o un dels idiomes dels Estats Membres, sempre que l’Estat en

qüestió imposi el contrari.

L’article també detalla una llista de la informació necessària que ha de tenir una fitxa de

seguretat d’una substància:

1.Identificació de la substància i de la societat o empresa que la produït o en té els

drets.

2.Composició, propietats físiques i químiques, reactivitat i estabilitat.

3.Identificació dels perills associats.

4.Primers auxilis que s’han d’aplicar en cas d’accident.

5.Mesures de lluita contra incendis.

6.Mesures a prendre en cas de vessament.

7.Indicacions per a la seva manipulació i emmagatzematge.

8.Control d’exposició i mesures de protecció individual.



2-20

9.Informació toxicològica i ecològica.

10.Consideracions a tenir en compte per la seva eliminació/reciclatge.

11.Informació relativa al seu transport.

12.Informacions reglamentàries.

13.Informació addicional.

Les fitxes de seguretat s’han de facilitar de forma gratuïta, ja sigui en format paper o via

electrònica, i hauran de contenir la informació actualitzada en tot moment, per la qual cosa els

proveïdors han de modificar-les en cas que apareguin noves informacions ja sigui del producte

o de les mesures a aplicar en cas d’accident, entre d’altres.

Tot i complir amb la normativa detallada en aquest apartat, cal destacar que des de l’1 de

desembre de 2012 fins a l’1 de juny de 2015 les fitxes de seguretat de les substàncies han de

contenir la classificació corresponent a la Directiva 67/548/CE i al Reglament (CE) 1272/2008.

2.5.3.2 Fitxes tècniques de les substàncies de la planta

En aquest apartat s’adjunten les fitxes de dades de seguretat de les substàncies presents a la

planta:



2-21

FICHA DE DATOS DE SEGURIDAD de acuerdo el Reglamento (CE) No. 1907/2006

Fecha de revisión 23.06.2011 Versión 7.0 SECCIÓN 1. Identificación de la sustancia o la mezcla y de la sociedad o la empresa

1.1 Identificador del producto Artículo número 800740

Denominación Ácido tereftálico dicloruro para síntesis Número de registro REACH No hay disponible un número de registro para esta sustancia, ya que

la s ustancia o su uso están exentos del registro; según el artículo 2 del Re glamento REACH (CE) núm. 1097/2006, el tonelaje anual no requiere regist ro o dicho registro está previsto para una fecha posterior.

1.2 Usos pertinentes identificados de la sustancia o de la mezcla y usos desaconsejados

Usos identificados Producto químico para síntesis Para informaciones adicionales a usos refiérase al portal Merck Chemical s (www.merck-chemicals.com).

1.3 Datos del proveedor de la ficha de datos de seguridad

Compañía Merck KGaA * 64271 Darmstadt * Alemania * Tel: +49 6151 72-0

1.4 Teléfono de emergencia Centro Toxicológico CITUC: En caso de intoxicación: 56-2-6353800 * En caso de emergencia química: 56-2-2473600 * Casilla 114-D, Santiago * Chile * Calle: Marcoleta 367, Santiago * Chile * e-mail: [email protected]

SECCIÓN 2. Identificación de los peligros

2.1 Clasificación de la sustancia o de la mezcla Clasificación (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008) Toxicidad aguda, Categoría 3, Inhalación, H331 Irritación cutáneas, Categoría 2, H315 Irritación ocular, Categoría 2, H319 Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única, Categoría 3, H335 Sensibilización cutánea, Categoría 1, H317 Para el texto integro de las Declaraciones-H mencionadas en esta sección, véase la Sección 16.

Clasificación (67/548/CEE o 1999/45/CE) T Tóxico R23 Xi Irritante R36/37/38

R43 El texto completo de las frases R mencionadas en esta Sección, se indica en la Sección 16.



2-22

http://www.merck-chemicals.com/

mailto:[email protected]

2.2 Elementos de la etiqueta Etiquetado (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008) Pictogramas de peligro

Palabra de advertencia Peligro

Indicaciones de peligro H331 Tóxico en caso de inhalación. H315 Provoca irritación cutánea. H319 Provoca irritación ocular grave. H335 Puede irritar las vías respiratorias. H317 Puede provocar una reacción alérgica en la piel.

Consejos de prudencia P280 Llevar guantes de protección. P302 + P352 EN CASO DE CONTACTO CON LA PIEL: Lavar con agua y jabón abundantes. P304 + P340 EN CASO DE INHALACIÓN: Transportar a la víctima al exterior y mantenerla en reposo en una posición confortable para respirar. P305 + P351 + P338 EN CASO DE CONTACTO CON LOS OJOS: Aclarar cuidadosamente con agua durante varios minutos. Quitar las lentes de contacto, si lleva y resulta fácil. Seguir aclarando. P309 + P310 EN CASO DE exposición o malestar: Llamar inmediatamente a un CENTRO DE INFORMACION TOXICOLOGICA o a un médico.

No. CAS 100-20-9

Etiquetado (67/548/CEE o 1999/45/CE) Símbolo(s) T Tóxico

Frase(s) - R 23-36/37/38-43 Tóxico por inhalación. Irrita los ojos, la piel y las vías respiratorias. Posibilidad de sensibilización en contacto con la piel.

Frase(s) - S 26-36/37-45 En caso de contacto con los ojos, lávense inmediata y abundantemente con agua y acúdase a un médico. Úsense indumentaria y guantes de protección adecuados. En caso de accidente o malestar, acúdase inmediatamente al médico (si es posible, muéstresele la etiqueta).

No. CE 202-829-5 Etiquetado reducido (≤125 ml) Símbolo(s) T Tóxico

Frase(s) - R 23-43 Tóxico por inhalación. Posibilidad de sensibilización en contacto con la piel.

Frase(s) - S 36/37-45 Úsense indumentaria y guantes de protección adecuados. En caso de accidente o malestar, acúdase inmediatamente al médico (si es posible, muéstresele la etiqueta).

2.3 Otros peligros Ninguno conocido.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-23


SECCIÓN 3. Composición/información sobre los componentes Formula C₆H₄-1,4-(COCl)₂ C₈H₄Cl₂O₂ (Hill) No. CAS 100-20-9 No. CE 202-829-5 Masa molar 203,02 g/mol

SECCIÓN 4. Primeros auxilios 4.1 Descripción de los primeros auxilios

Recomendaciones generales El socorrista necesita protegerse a si mismo.

Tras inhalación: aire fresco. Inmediatamente proceder a espiración instrumental. En su caso, aplicar oxígeno. Llamar inmediatamente al medico.

Tras contacto con la piel: aclarar con abundante agua. Eliminar ropa contaminada. Consultar a un médico.

Tras contacto con los ojos: aclarar con abundante agua. Consultar al oftalmólogo.

Tras ingestión: hacer beber agua inmediatamente (máximo 2 vasos). Consultar a un médico.

4.2 Principales síntomas y efectos, agudos y retardados Irritación y corrosión, efectos irritantes, Reacciones alérgicas, Tos, Insuficiencia respiratoria

4.3 Indicación de toda atención médica y de los tratamientos especiales que deban dispensarse inmediatamente

No hay información disponible.

SECCIÓN 5. Medidas de lucha contra incendios 5.1 Medios de extinción

Medios de extinción apropiados Dióxido de carbono (CO₂), Polvo seco Medios de extinción no apropiados Agua, Espuma

5.2 Peligros específicos derivados de la sustancia o la mezcla Material combustible, Los vapores son más pesados que el aire y pueden expandirse a lo largo del suelo. En caso de fuerte calentamiento pueden producirse mezclas explosivas con el aire. En caso de incendio posible formación de gases de combustión o vapores peligrosos. El fuego puede provocar emanaciones de: Gas cloruro de hidrógeno, Fosgeno No debe ponerse en contacto con: Agua ¡Precaución! Al contacto con agua se produce/n: Gas cloruro de hidrógeno

5.3 Recomendaciones para el personal de lucha contra incendios



2-24


Equipo de protección especial para el personal de lucha contra incendios Permanencia en el área de riesgo sólo con sistemas de respiracion artificiales e independientes del ambiente. Protección de la piel mediante observación de una distancia de seguridad y uso de ropa protectora adecuada .

Otros datos Reprimir los gases/vapores/neblinas con agua pulverizada. Impedir la contaminación de las aguas superficiales o subterráneas por el agua que ha servido a la extinción de incendios.

SECCIÓN 6. Medidas en caso de vertido accidental 6.1 Precauciones personales, equipo de protección y procedimientos de emergencia

Indicaciones para el personal que no forma parte de los servicios de emergencia: Evitar el contacto con la sustancia. Evitar la inhalación de polvo. Asegúrese una ventilación apropiada. Evacúe el área de peligro, respete los procedimientos de emergencia, con sulte con expertos.

Consejos para el personal de emergencia: Equipo protector véase sección 8.

6.2 Precauciones relativas al medio ambiente No tirar los residuos por el desagüe.

6.3 Métodos y material de contención y de limpieza Cubra las alcantarillas. Recoja, una y aspire los derrames. Observe posibles restricciones de materiales (véanse indicaciones en las secciónes 7.2 o 10.5) Recoger con precaución, proceder a su eliminación. Aclarar. Evitar le formación de polvo.

6.4 Referencia a otras secciones Para indicaciones sobre el tratamiento de residuos, véase sección 13.

SECCIÓN 7. Manipulación y almacenamiento 7.1 Precauciones para una manipulación segura

Observar las indicaciones de la etiqueta.

Trabajar bajo vitrina extractora. No inhalar la sustancia.

7.2 Condiciones de almacenamiento seguro, incluidas posibles incompatibilidades Seco. Bien cerrado. Manténgase el recipiente en un lugar bien ventilado. Mantenerlo encerrado en una zona unicamente accesible por las personas autorizadas o calificadas.

Almacenar entre +15°C y +25°C.

7.3 Usos específicos finales Fuera de los usos indicados en la sección 1.2 no se previenen aplicacion es finales adicionales.

SECCIÓN 8. Controles de exposición/protección individual 8.1 Parámetros de control

No contiene sustancias con valores límites de exposición profesional. 8.2 Controles de la exposición

Disposiciones de ingeniería Medidas técnicas y observación de métodos adecuados de trabajo tienen pr ioridad ante el uso de equipos de protección personal. Véase sección 7.1.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-25


Medidas de protección individual Los tipos de auxiliares para protección del cuerpo deben elegirse específicamente según el puesto de trabajo en función de la concentración y cantidad de la sustancia peligrosa. Debería aclararse con el suministrador la estabilidad de los medios protectores frente a los productos químicos.

Medidas de higiene Sustituir inmediatamente la ropa contaminada. Protección preventiva de la piel. Lavar cara y manos al término del trabajo. Trabajar bajo vitrina extractora. No inhalar la sustancia.

Protección de los ojos / la cara Gafas de seguridad ajustadas al contorno del rostro

Protección de las manos Sumerción:

Salpicaduras:

Material del guante: Caucho nitrílo Espesor del guante: 0,11 mm Tiempo de perforación: > 480 min


Los guantes de protección indicados deben cumplir con las especificaciones de la Directiva 89/686/EEC y con su norma resultante EN374, por ejemplo KCL 741 Dermatril® L (Sumerción), KCL 741 Dermatril® L (Salpicaduras). Los tiempos de ruptura mencionados anteriormente han sido determinados con muestras de material de los tipos de guantes recomendados en mediciones de laboratorio de KCL según EN374. Esta recomendación solo es válida para el producto mencionado en la ficha de datos de seguridad, suministrado por nosotros y para el fin indicado. Al disolver o mezclar en otras sustancias y cuando las condiciones difieran de las indicadas en EN374, debe dirigirse al suministrador de guantes con distintivo CE (por ejem. KCL GmbH, D-36124 Eichenzell, Internet: www.kcl.de)

Otras medidas de protección prendas de protección Protección respiratoria necesaria en presencia de polvo. Tipo de Filtro recomendado: Filtro P 3 El empresario debe garantizar que el mantenimiento, la limpieza y la prueba técnica de los protectores respiratorios se hagan según las instrucciones del productor de las mismas. Éstas medidas deben ser documentadas debidamente.

Controles de exposición medioambiental No tirar los residuos por el desagüe.

SECCIÓN 9. Propiedades físicas y químicas 9.1 Información sobre propiedades físicas y químicas básicas

Estado físico escamas


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-26


Color blanco

Olor acre

Umbral olfativo No hay información disponible.

pH < 0,5

Punto de fusión 81,5 - 83,0 °C

Punto /intervalo de ebullición 265 °C a 1.013 hPa

Punto de inflamación 180 °C

Tasa de evaporación No hay información disponible.

Inflamabilidad (sólido, gas) No hay información disponible.

Límite de explosión, inferior 1,5 %(V)

Límite de explosión, superior 8,9 %(V)

Presión de vapor 3,93 Pa a 25 °C

8,0 Pa a 38 °C

Densidad relativa del vapor No hay información disponible.

Densidad relativa No hay información disponible.

Solubilidad en agua a 20 °C (descomposición)

Coeficiente de reparto n- octanol/agua Temperatura de auto- inflamación



Temperatura de descomposición > 300 °C

Viscosidad, dinámica No hay información disponible.

Propiedades explosivas No hay información disponible.

Propiedades comburentes No hay información disponible.

9.2 Otros datos

Temperatura de ignición > 450 °C

SECCIÓN 10. Estabilidad y reactividad 10.1 Reactividad


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-27


corrosivo En caso de fuerte calentamiento pueden producirse mezclas explosivas con el aire. Válido en general para sustancias y preparaciones orgánicas combustibles: en caso de división fina, en estado arremolinado, debe contarse en general con peligro de explosión.

10.2 Estabilidad química sensible a la humedad

10.3 Posibilidad de reacciones peligrosas Posibles reacciones violentas con: Agua, Alcoholes, Agentes oxidantes fuertes, Bases

10.4 Condiciones que deben evitarse Calentamiento fuerte. Debe considerarse crítico un intervalo a partir de aprox. 15 Kelvin por debajo del punto de inflamación. Exposición a la humedad.

10.5 Materiales incompatibles información no disponible

10.6 Productos de descomposición peligrosos en caso de incendio: véase capítulo 5.

SECCIÓN 11. Información toxicológica 11.1 Información sobre los efectos toxicológicos

Toxicidad oral aguda DL50 rata: 2.500 mg/kg (IUCLID) Síntomas: Irritaciones de las mucosas en la boca, garganta, esófago y tracto estomago- intestinal. Toxicidad aguda por inhalación CL50 rata: 0,7 mg/l; 4 h (Ficha de datos de Seguridad externa) Síntomas: irritación de las mucosas, Tos, Insuficiencia respiratoria, No nos consta una descripción de síntomas tóxicos., Consecuencias posibles:, perjudica las vias respiratorias absorción Toxicidad cutánea aguda DL50 conejo: aprox. 3.160 mg/kg (Ficha de datos de Seguridad externa) Irritación de la piel Provoca irritación cutánea. Irritación ocular Provoca irritación ocular grave. Sensibilización Puede provocar una reacción alérgica en la piel. Genotoxicidad in vitro Prueba de Ames Resultado: positivo (Literatura) Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única Puede irritar las vías respiratorias.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-28


Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas La sustancia o mezcla no se clasifica como tóxica específica de órganos blanco, exposición repetida. Peligro de aspiración Los datos disponibles no permiten efectuar una clasificación.

11.2 Otros datos Descomposición de la sustancia con la humedad del tejido. Otras indicaciones: Las otras propiedades peligrosas no pueden ser excluidas. Manipular con las precauciones de higiene industrial adecuadas, y respetar las prácticas de seguridad.

SECCIÓN 12. Información ecológica

12.1 Toxicidad Toxicidad para los peces CL50 Danio rerio (pez zebra): 250 - 350 mg/l; 96 h (Ficha de datos de Seguridad externa)

12.2 Persistencia y degradabilidad No hay información disponible.

12.3 Potencial de bioacumulación No hay información disponible.

12.4 Movilidad en el suelo No hay información disponible.

12.5 Resultados de la valoración PBT y mPmB Una valoración PBT y MPMB no se hizo, debido al echo de que una evaluac ión de peligro químico no es necesaria o no existe.

12.6 Otros efectos adversos Información ecológica complementaria La descarga en el ambiente debe ser evitada.

SECCIÓN 13. Consideraciones relativas a la eliminación

Métodos para el tratamiento de residuos Los residuos deben eliminarse de acuerdo con la directiva sobre residuos 2008/98/CE así como con otras normativas locales o nacionales. Deje los productos químicos en sus recipientes originales. No los mezcle con otr os residuos. Maneje los recipientes sucios como el propio producto.

Consulte en www.retrologistik.com sobre procesos relativos a la devoluci ón de productos químicos o recipientes, o contáctenos si tiene más pregu ntas.

SECCIÓN 14. Información relativa al transporte

ADR/RID UN 2923 Sólido corrosivo, tóxico, n.e.p. (TEREPHTHALOYL DICHLORIDE), 8 (6.1), II IATA UN 2923 CORROSIVE SOLID, TOXIC, N.O.S. (TEREPHTHALOYL DICHLORIDE), 8 (6.1), II IMDG UN 2923 CORROSIVE SOLID, TOXIC, N.O.S. (TEREPHTHALOYL DICHLORIDE), 8 (6.1), II EmS F-A S-B



2-29


http://www.retrologistik.com/

Segregation Group: 0001 Acids Las informaciones relativas al transporte se mencionan de acuerdo a la reglamentación internacional y en la forma como se aplican en Alemania . Pueden existir posibles diferencias a nivel nacional en otros paises comunitarios.

SECCIÓN 15. Información reglamentaria 15.1 Reglamentación y legislación en materia de seguridad, salud y medio ambiente específicas para la sustancia o la mezcla

Clase de almacenamiento 6.1A

15.2 Evaluación de la seguridad química

Para éste producto no se realizo una valoración de la seguridad química.

SECCIÓN 16. Otra información Texto íntegro de las Declaraciones-H referidas en las secciones 2 y 3. H315 Provoca irritación cutánea. H317 Puede provocar una reacción alérgica en la piel. H319 Provoca irritación ocular grave. H331 Tóxico en caso de inhalación. H335 Puede irritar las vías respiratorias. El texto completo de las frases-R referidas en las secciones 2 y 3

R23 Tóxico por inhalación. R36/37/38 Irrita los ojos, la piel y las vías respiratorias. R43 Posibilidad de sensibilización en contacto con la piel.

Consejos relativos a la formación Debe disponer a los trabajadores la información y la formación práctica suficientes.

Una explicación de las abreviaturas y los acrónimos utilizados en la ficha de datos de seguridad Puede consultar las abreviaturas y acrónimos utilizados en www.wikipedia.org.

Representante regional Merck S.A. * Francisco de Paula Taforó 1981 * Casilla 48-D* 778-0349 Santiago de Chile * Chile * Tel.: +56 2 3400 000* Fax: +56 2 3400 199* [email protected] * www.merck.cl

Los datos suministrados en ésta ficha de seguridad se basan a nuestro actual conocimiento. Describen tan sólo las medidas de seguridad en el manejo de éste producto y no representan una garantía sobre las propiedades descritas del mismo.



2-30


http://www.wikipedia.org/


http://www.merck.cl/

Fichas Internacionales de Seguridad Química METILAMINA, anhidra ICSC: 0178

METILAMINA, anhidra

Monometilamina Metanamina

Aminometano CH3NH2

Masa molecular: 31.1 Nº CAS 74-89-5 Nº RTECS PF6300000 Nº ICSC 0178 Nº NU 1061 (anhidra) Nº CE 612-001-00-9

TIPOS DE PELIGRO/

EXPOSICION

PELIGROS/ SINTOMAS AGUDOS

PREVENCION PRIMEROS AUXILIOS/

LUCHA CONTRA INCENDIOS

INCENDIO

Extremadamente inflamable. Evitar las llamas, NO producir chispas y NO fumar.

Cortar el suministro; si no es posible y no existe riesgo para el entorno próximo, dejar que el incendio se extinga por sí mismo. En otros casos apagar con polvo, dióxido de carbono.

EXPLOSION

Las mezclas gas/aire son explosivas. Sistema cerrado, ventilación, equipo eléctrico y de alumbrado a prueba de explosiones. NO utilizar aire comprimido para llenar, vaciar o manipular. Utilícense herramientas manuales no generadoras de chispas.

En caso de incendio: mantener fría la botella rociando con agua.

EXPOSICION ● INHALACION

Calambres abdominales, tos, diarrea, dificultad respiratoria, jadeo, dolor de garganta, vómitos.

Ventilación, extracción localizada o protección respiratoria.

Aire limpio, reposo, posición de semiincorporado y proporcionar asistencia médica. Respiración artificial si estuviera indicada.

● PIEL

Enrojecimiento, dolor. Guantes protectores y traje de protección.

Quitar las ropas contaminadas, aclarar la piel con agua abundante o ducharse y proporcionar asistencia médica.

● OJOS

Enrojecimiento, dolor. Pantalla facial o protección ocular combinada con la protección respiratoria.

Enjuagar con agua abundante durante varios minutos (quitar las lentes de contacto si puede hacerse con facilidad) y proporcionar asistencia médica.

● INGESTION

Calambres abdominales (para mayor información véase Inhalación).

No comer, ni beber, ni fumar durante el trabajo.

Enjuagar la boca, NO provocar el vómito, dar a beber agua abundante y proporcionar asistencia médica.

DERRAMAS Y FUGAS ALMACENAMIENTO ENVASADO Y ETIQUETADO



2-31

Evacuar la zona de peligro. Consultar a un experto. Ventilar. NO verterlo al alcantarillado, eliminar con agua pulverizada. (Protección personal adicional: traje de protección completa incluyendo equipo autónomo de respiración).

A prueba de incendio. Separado de sustancias incompatibles (véanse Peligros Químicos). Mantener en lugar fresco.

símbolo F+ símbolo Xi R: 12-20-37/38-41 S: (2-)16-26-39 Clasificación de Peligros NU: 2.1 CE:

VEASE AL DORSO INFORMACION IMPORTANTE

ICSC: 0178 Preparada en el Contexto de Cooperación entre el IPCS y la Comisión de las Comunidades Eurpoeas © CCE, IPCS, 1994

Fichas Internacionales de Seguridad Química METILAMINA, anhidra ICSC: 0178

D

A

T

O

S

I

M

P

O

R

T

A

N

T

E

S

ESTADO FISICO; ASPECTO VIAS DE EXPOSICION Gas licuado comprimido incoloro, de olor característico. La sustancia se puede absorber por inhalación, a través

de la piel y por ingestión. PELIGROS FISICOS El gas es más denso que el aire y puede extenderse a RIESGO DE INHALACION ras del suelo; posible ignición en punto distante. Al producirse una pérdida de gas se alcanza muy

rápidamente una concentración nociva de éste en el PELIGROS QUIMICOS aire. La sustancia se descompone al arder, produciendo humos tóxicos de óxidos de nitrógeno. La sustancia es EFECTOS DE EXPOSICION DE CORTA DURACION moderadamente básica. Reacciona violentamente con La sustancia irrita los ojos, la piel y el tracto respiratorio. mercurio, originando peligro de incendio y explosión. La inhalación de la sustancia puede originar edema Reacciona violentamente con oxidantes fuertes, tales pulmonar (véanse Notas). como el cloro.

EFECTOS DE EXPOSICION PROLONGADA O LIMITES DE EXPOSICION REPETIDA TLV (como TWA): 5 ppm; 6.4 mg/m3 (ACGIH 1993- El contacto prolongado o repetido con la piel puede 1994). producir dermatitis.

PROPIEDADES FISICAS

Punto de ebullición: -6°C Punto de inflamación: o.c. -10°C Punto de fusión: -94°C Punto de inflamación: Gas inflamable Densidad relativa (agua = 1): 0.66 Temperatura de autoignición: 430°C Solubilidad en agua, g/100 ml a 20°C: 108 Límites de explosividad, % en volumen en el aire: 4.9- Presión de vapor, kPa a 20°C: 290 20.7 Densidad relativa de vapor (aire = 1): 1.07 Coeficiente de reparto octanol/agua como log Pow: -0.71

DATOS

AMBIENTALES

Esta sustancia puede ser peligrosa para el ambiente; debería prestarse atención especial a los peces.

N O T A S

Los síntomas del edema pulmonar no se ponen de manifiesto, a menudo, hasta pasadas algunas horas y se agravan por el esfuerzo físico. Reposo y vigilancia médica son, por ello, imprescindibles. Debe considerarse la inmediata administración de un aerosol adecuado por un médico o persona por él autorizada. La alerta por el olor es insuficiente. Con el fin de evitar la fuga de gas en estado líquido, girar la botella que tenga un escape manteniendo arriba el punto de escape.

Código NFPA: H 3; F 4; R 0;



2-32

INFORMACION ADICIONAL

FISQ: 3-141 METILAMINA, anhidra

ICSC: 0178

© CCE, IPCS, 1994

METILAMINA, anhidra

NOTA LEGAL IMPORTANTE:

Ni la CCE ni la IPCS ni sus representantes son responsables del posible uso de esta información. Esta ficha contiene la opinión colectiva del Comité Internacional de Expertos del IPCS y es independiente de requisitos legales. La versión española incluye el etiquetado asignado por la clasificación europea, actualizado a la vigésima adaptación de la Directiva 67/548/CEE traspuesta a la legislación española por el Real Decreto 363/95 (BOE 5.6.95).

© INSHT



2-33


Fecha de revisión 07.11.2010 Versión 16.12

1. Identificación de la sustancia o la mezcla y de la sociedad o la empresa1.1 Identificador del producto

Artículo número 113359 Denominación Cloroformo-D1 con TMS (1 vol.%), grado de deuteración mín 99,5%

para espectroscopia RMN (estabilizado con plata) MagniSolv™ Número de registro REACH No hay disponible un número de registro para esta sustancia, ya que

la s ustancia o su uso están exentos del registro; según el artículo 2 de la normativa REACH (CE) núm. 1097/2006, el tonelaje anual no requiere regis tro o dicho registro está previsto para una fecha posterior.


Usos identificados Análisis químico Para informaciones adicionales a usos refiérase al portal Merck Chemicals.


Compañía Merck KGaA * 64271 Darmstadt * Alemania * Tel: +49 6151 72-0 Departamento Responsable EQ-EPS * e-mail: [email protected]

1.4 Teléfono de emergencia Instituto Nacional de Toxicología * Madrid * Tel: 91 562 04 20

2. Identificación de los peligros2.1 Clasificación de la sustancia o de la mezcla

Clasificación (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008) Carcinogenicidad, Categoría 2, H351 Toxicidad aguda, Categoría 4, Oral, H302 Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas, Categoría 2, H373 Irritación cutáneas, Categoría 2, H315 Para el texto integro de las Declaraciones-H mencionadas en esta sección, véase la Sección 16.

Clasificación (67/548/CEE o 1999/45/CE) Carc.Cat.3; R40 Xn; R22 - 48/20/22 Xi; R38 El texto completo de las frases R mencionadas en esta sección, se indica en la Sección 16.



______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-34



Palabra de advertencia Atención

Indicaciones de peligro H351 Se sospecha que provoca cáncer. H302 Nocivo en caso de ingestión. H373 Puede provocar daños en los órganos tras exposiciones prolongadas o repetidas. H315 Provoca irritación cutánea.

Consejos de prudencia P302 + P352 EN CASO DE CONTACTO CON LA PIEL: Lavar con agua y jabón abundantes. P314 Consultar a un médico en caso de malestar.

Etiquetado reducido (≤125 ml)

Pictogramas de peligro


Indicaciones de peligro H351 Se sospecha que provoca cáncer.

No. CAS 865-49-6

Etiquetado (67/548/CEE o 1999/45/CE) Símbolo(s) Xn Nocivo

Frase(s) - R 22-38-40-48/20/22 Nocivo por ingestión. Irrita la piel. Posibles efectos cancerígenos. Nocivo: riesgo de efectos graves para la salud en caso de exposición prolongada por inhalación e ingestión.

Frase(s) - S 36/37 Úsense indumentaria y guantes de protección adecuados. Otros datos Solamente para investigación, desarrollo, análisis o procesos industriales específicos (76/769/CEE).

No. CE 212-742-4 Etiquetado reducido (≤125 ml) Símbolo(s) Xn Nocivo

Frase(s) - R 22-40-48/20/22 Nocivo por ingestión. Posibles efectos cancerígenos. Nocivo: riesgo de efectos graves para la salud en caso de exposición prolongada por inhalación e ingestión.

Frase(s) - S 36/37 Úsense indumentaria y guantes de protección adecuados.

2.3 Otros peligros Ninguna conocida.

3. Composición/información sobre los componentesFormula CDCl₃ CCl₃D (Hill) No. CAS 865-49-6 No. CE 212-742-4


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-35


Masa molar 120,38 g/mol

4. Primeros auxilios4.1 Descripción de los primeros auxilios

Tras inhalación: aire fresco. En caso de parada respiratoria: Respiración asistida o por medios instrumentales. ¡Suministración de oxígeno en caso necesario! Llamar inmediatamente al médico.

Tras contacto con la piel: aclarar con abundante agua. Eliminar ropa contaminada.


Si es tragado Precaución Peligro de aspiración Mantener el tracto respiratorio libre. Llame inmediatamente al médico. Aplicación posterior: Carbón activo (20-40g de suspensión al 10%). En caso de vómito espontáneo: peligro de aspiración. Posible fallo pulmonar. Consultar al médico.

4.2 Principales síntomas y efectos, agudos y retardados Tos, Insuficiencia respiratoria, paro respiratorio, Vértigo, narcosis, ansiedad, espasmos, borrachera, Náusea, Vómitos, Trastornos del estómago/intestinales, efectos sobre el sistema cardiovascular, Dolor de cabeza, ataxia (alteraciones de la coordinación motriz) Acción desengrasante con formación de piel resquebrajada y agrietada.


Laxantes: Sulfato sódico (1 cuch. sop./ 1/4 l de agua).

5. Medidas de lucha contra incendios5.1 Medios de extinción

Medios de extinción apropiados Usar medidas de extinción que sean apropiadas a las circunstancias del local y a sus alrededores.

Medios de extinción no apropiados No existen limitaciones de agentes extinguidores para esta sustancia/mez cla.

5.2 Peligros específicos derivados de la sustancia o la mezcla No combustible. Posibilidad de formación de vapores peligrosos por incendio en el entorno. El fuego puede provocar emanaciones de: Gas cloruro de hidrógeno, Fosgeno

5.3 Recomendaciones para el personal de lucha contra incendios Equipo de protección especial para el personal de lucha contra incendios Permanencia en el área de riesgo sólo con sistemas de respiracion artificiales e independientes del ambiente. Protección de la piel mediante observación de una distancia de seguridad y uso de ropa protectora adecuada .



______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-36


6. Medidas en caso de vertido accidental6.1 Precauciones personales, equipo de protección y procedimientos de emergencia

Indicaciones para el personal que no forma parte de los servicios de emergencia: No respire los vapores, aerosoles. Evitar el contacto con la sustancia. Asegúrese una ventilación apropiada. Evacúe el área de peligro, respete los procedimientos de emergencia, con sulte con expertos. Consejos para el personal de emergencia: Equipo protector véase sección 8.


6.3 Métodos y material de contención y de limpieza Cubra las alcantarillas. Recoja, una y aspire los derrames. Observe posibles restricciones de materiales (véanse indicaciones en las secciónes 7.2 o 10.5) Recoger con materiales absorbentes, p. ej. Chemizorb®. Proceder a su eliminación. Aclarar. No inhalar los vapores.


7. Manipulación y almacenamiento7.1 Precauciones para una manipulación segura

Trabajar bajo vitrina extractora. No inhalar la sustancia. Evítese la generación de vapores/aerosoles.


7.2 Condiciones de almacenamiento seguro, incluidas posibles incompatibilidades Protejido de la luz. Bien cerrado.



8. Controles de exposición/protección individual8.1 Parámetros de control




Medidas de higiene Sustituir inmediatamente la ropa contaminada. Protección preventiva de la piel. Lavar cara y manos al término del trabajo.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-37


Protección de los ojos / la cara Gafas de seguridad


Salpicaduras:

Material del guante: Vitón (R) Espesor del guante: 0,70 mm Tiempo de perforación: > 480 min

Material del guante: goma butílica Espesor del guante: 0,7 mm Tiempo de perforación: > 10 min

Los guantes de protección indicados deben cumplir con las especificaciones de la Directiva 89/686/EEC y con su norma resultante EN374, por ejemplo KCL 890 Vitoject® (Sumerción), KCL 898 Butoject® (Salpicaduras). Los tiempos de ruptura mencionados anteriormente han sido determinados con muestras de material de los tipos de guantes recomendados en mediciones de laboratorio de KCL según EN374. Esta recomendación solo es válida para el producto mencionado en la ficha de datos de seguridad, suministrado por nosotros y para el fin indicado. Al disolver o mezclar en otras sustancias y cuando las condiciones difieran de las indicadas en EN374, debe dirigirse al suministrador de guantes con distintivo CE (por ejem. KCL GmbH, D-36124 Eichenzell, Internet: www.kcl.de)

Protección respiratoria necesaria en presencia de vapores/aerosoles. Tipo de Filtro recomendado: Filtro AX (NE 371) El empresario debe garantizar que el mantenimiento, la limpieza y la prueba técnica de los protectores respiratorios se hagan según las instrucciones del productor de las mismas. Éstas medidas deben ser documentadas debidamente.


9. Propiedades físicas y químicas9.1 Información sobre propiedades físicas y químicas básicas

Estado físico líquido

Color incoloro

Olor característico


pH No hay información disponible.

Punto de fusión -64,1 °C

Punto /intervalo de ebullición 60 °C


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-38


Punto de inflamación No hay información disponible.



Límite de explosión, inferior no aplicable

Límite de explosión, superior no aplicable

Presión de vapor 211 hPa a 20 °C


Densidad relativa 1,50 g/cm³ a 20 °C

Solubilidad en agua 8,2 g/l a 20 °C

Coeficiente de reparto n- octanol/agua

log Pow: 2 (25 °C) Método: (experimentalmente) (IUCLID) No es de esperar un notable potencial de bioacumulación (log Pow 1- 3).

Temperatura de auto- inflamación


Temperatura de descomposición No hay información disponible.




9.2 Otros datos

ningún

10. Estabilidad y reactividad

10.1 Reactividad No se esperan reacciones peligrosas si el producto es manejado de acuerd o con su uso previsto.

10.2 Estabilidad química

sensible al calor Sensibilidad a la luz

10.3 Posibilidad de reacciones peligrosas

Riesgo de explosión con:



2-39


aleaciones metálicas, magnesio, Aluminio, Hierro, Amoniaco, Aminas, óxidos de nitrógeno, alcalis, Oxígeno, amidas alcalinas, nitrocompuestos orgánicos, Alcoholes, hidróxidos alcalinos, Metanol, hidróxido sódico, soluciones fuerte de hidróxidos alcalinos, alcoholatos, Flúor, peróxidos, Metales alcalinotérreos, Metales alcalinos Posibles reacciones violentas con: fosfinas, bis-(dimetilamino)-dimetilestaño, hidruros de no metales, Metales en polvo

10.4 Condiciones que deben evitarse Calentamiento fuerte.

10.5 Materiales incompatibles goma, plásticos diversos

10.6 Productos de descomposición peligrosos en caso de incendio: véase capítulo 5.

11. Información toxicológica11.1 Información sobre los efectos toxicológicos

Toxicidad oral aguda DL50 rata Dosis: 695 mg/kg (RTECS)

LDLO hombre Dosis: 2.514 mg/kg (RTECS) Síntomas: Náusea, Vómitos, Aspiración puede causar edema pulmonar y neumonia.

Toxicidad aguda por inhalación LCLO hombre Dosis: 124,1 mg/l, 5 min (RTECS) Síntomas: Tos, Insuficiencia respiratoria, absorción CL50 rata Dosis: 47,7 mg/l, 4 h (IUCLID)

Toxicidad cutánea aguda absorción

Irritación de la piel conejo Resultado: ligera irritación (IUCLID) Acción desengrasante con formación de piel resquebrajada y agrietada. Provoca irritación cutánea. Irritación ocular conejo Resultado: ligera irritación (IUCLID)


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-40


Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única La sustancia o mezcla no se clasifica como tóxica específica de órganos blanco, exposición única. Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas Puede provocar daños en los órganos tras exposiciones prolongadas o repetidas.

Peligro de aspiración Ninguna clasificación de toxicidad por aspiración

11.2 Otros datos Otros datos Efectos sistémicos: Tras absorción: Vértigo, borrachera, ansiedad, espasmos, narcosis, paro respiratorio En caso de efecto prolongado del producto químico: descenso de la tensión sanguínea, Dolor de cabeza, ataxia (alteraciones de la coordinación motriz), Trastornos del estómago/intestinales, efectos sobre el sistema cardiovascular Perjudicial para: Hígado, Riñón, Cardiaco Se potencia su efecto por: etanol Otras indicaciones: Manipular con las precauciones de higiene industrial adecuadas, y respetar las prácticas de seguridad.

12. Información ecológica 12.1 Toxicidad

Toxicidad para los peces CL50 Especies: Lepomis macrochirus (Pez-luna Blugill) Dosis: 18 mg/l Tiempo de exposición: 96 h (IUCLID) Toxicidad para las dafnias y otros invertebrados acuáticos. CE50 Especies: Daphnia magna (Pulga de mar grande) Dosis: 79 mg/l Tiempo de exposición: 48 h (IUCLID) EC5 Especies: E. sulcatum Dosis: > 6.560 mg/l Tiempo de exposición: 72 h (concentración tóxica límite) (IUCLID) Toxicidad para las algas IC5 Especies: Scenedesmus quadricauda (alga verde) Dosis: 1.100 mg/l Tiempo de exposición: 8 d (concentración tóxica límite) (IUCLID)



2-41


Toxicidad para las bacterias EC5 Especies: Pseudomonas putida Dosis: 125 mg/l Tiempo de exposición: 16 h (concentración tóxica límite) (IUCLID) CE50 Especies: lodo activado Dosis: 1.010 mg/l Tiempo de exposición: 3 h Método: OECD TG 209

12.2 Persistencia y degradabilidad

Biodegradabilidad Resultado: No es fácilmente biodegradable. 0 % Tiempo de exposición: 14 d Método: OECD TG 301C

12.3 Potencial de bioacumulación Coeficiente de reparto n-octanol/agua log Pow: 2 (25 °C) Método: (experimentalmente) (IUCLID) No es de esperar un notable potencial de bioacumulación (log Pow 1- 3).



12.6 Otros efectos adversos Constante de Henry 14084 Pa*m³/mol (experimentalmente) (IUCLID) Se reparte preferentemente en el aire.

Información ecológica complementaria Efectos biológicos: Existe peligro para el agua potable en caso de penetración en suelos y/o acuíferos. Información complementaria sobre la ecología ¡No incorporar a suelos ni acuíferos.



2-42


13. Consideraciones relativas a la eliminación Métodos para el tratamiento de residuos Los residuos deben eliminarse de acuerdo con la directiva sobre residuos 2008/98/CE así como con otras normativas locales o nacionales. Deje los productos químicos en sus recipientes originales. No los mezcle con otr os residuos. Maneje los recipientes sucios como el propio producto.


14. Información relativa al transporte

ADR/RID UN 1888 Cloroformo, 6.1, III IATA UN 1888 CHLOROFORM, 6.1, III IMDG UN 1888 CHLOROFORM, 6.1, III EmS F-A S-A Las informaciones relativas al transporte se mencionan de acuerdo a la reglamentación internacional y en la forma como se aplican en Alemania . Pueden existir posibles diferencias a nivel nacional en otros paises comunitarios.

15. Información reglamentaria 15.1 Reglamentación y legislación en materia de seguridad, salud y medio ambiente específicas para la sustancia o la mezcla

Disposiciones legales de la CE Legislación de Peligro de Accidente Importante Alemán

96/82/EC La directiva 96/82/EC no se aplica

Restricciones profesionales Tomar nota de la Directiva 94/33/CEE sobre la protección laboral de los jovenes. Tomar nota de la Directiva 92/85/CEE sobre la seguridad y la salud de las mujeres embarazadas en el trabajo.

Legislación nacional Clase de almacenamiento VCI

10 - 13 Otros liquidos y sustancias sólidas



16. Otra información Indicaciones análogas a la sustancia no deuterada.

Texto íntegro de las Declaraciones-H referidas en las secciones 2 y 3.

H302 Nocivo en caso de ingestión.



2-43



H315 Provoca irritación cutánea. H351 Se sospecha que provoca cáncer. H373 Puede provocar daños en los órganos tras exposiciones

prolongadas o repetidas. El texto completo de las frases-R referidas en las secciones 2 y 3

R22 Nocivo por ingestión. R38 Irrita la piel. R40 Posibles efectos cancerígenos. R48/20/22 Nocivo: riesgo de efectos graves para la salud en caso de

exposición prolongada por inhalación e ingestión.


Representante regional: VWR International S.L. * Apartado 48 * E-08100 Mollet del Vallès * Tel.: +34 (0) 93 5655 500 * Fax: +34 (0) 93 5440 000

Merck Farma y Química, S.A. * Apartado 47 * E-08100 Mollet del Vallès * Tel.: +34 (0) 93 5655 500 * Fax: +34 (0) 93 5440 000 * e- mail:[email protected]




______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-44




Xn Nocivo R22 Xi Irritante R36



SECCIÓN 1. Identificación de la sustancia o la mezcla y de la sociedad o la empresa 1.1 Identificador del producto

Artículo número 101141

Denominación Amonio cloruro puro Número de registro REACH No hay disponible un número de registro para esta sustancia, ya que

la s ustancia o su uso están exentos del registro; según el artículo 2 del Re glamento REACH (CE) núm. 1097/2006, el tonelaje anual no requiere regist ro o dicho registro está previsto para una fecha posterior.

No. CAS 12125-02-9


Usos identificados Producción farmacéutica Para informaciones adicionales a usos refiérase al portal Merck Chemical s (www.merck-chemicals.com).


Compañía Merck KGaA * 64271 Darmstadt * Alemania * Tel: +49 6151 72-0 Departamento Responsable [email protected] Representante regional Merck S.A.

Calle 10 No. 65-28 Bogotá D.C. Colombia

Telf: 4254747 Fax: 4255407

1.4 Teléfono de emergencia Línea Salvavidas CISTEMA-SURA 018000941414 018000511414 4055911

SECCIÓN 2. Identificación de los peligros 2.1 Clasificación de la sustancia o de la mezcla

Clasificación (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008)

Toxicidad aguda, Categoría 4, Oral, H302 Irritación ocular, Categoría 2, H319 Para el texto integro de las Declaraciones-H mencionadas en esta sección, véase la Sección 16.

Clasificación (67/548/CEE o 1999/45/CE)


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-45





Indicaciones de peligro H302 Nocivo en caso de ingestión. H319 Provoca irritación ocular grave.

Consejos de prudencia Intervención P305 + P351 + P338 EN CASO DE CONTACTO CON LOS OJOS: Aclarar cuidadosamente con agua durante varios minutos. Quitar las lentes de contacto, si lleva y resulta fácil. Seguir aclarando.




No. CAS 12125-02-9


SECCIÓN 3. Composición/información sobre los componentes 3.1 Sustancia

Formula NH₄Cl H₄ClN (Hill) No. CE Masa molar

235-186-4 53,49 g/mol

Componentes peligrosos (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008) Nombre químico (Concentración) No. CAS Número de registro Clasificación Chloruro de amonio (<= 100 % ) La sustancia no cumple los criterios de PBT o mPmB según el Reglamento ( CE) núm. 1907/2006, anexo XIII. 12125-02-9 *)

Toxicidad aguda, Categoría 4, H302 Irritación ocular, Categoría 2, H319


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-46


*) No hay disponible un número de registro para esta sustancia, ya que la s ustancia o su uso están exentos del registro; según el artículo 2 del Re glamento REACH (CE) núm. 1097/2006, el tonelaje anual no requiere regist ro o dicho registro está previsto para una fecha posterior.

Para el texto integro de las Declaraciones-H mencionadas en esta sección, véase la Sección 16.

Componentes peligrosos (1999/45/CE) Nombre químico (Concentración) No. CAS Clasificación Chloruro de amonio (<= 100 % ) 12125-02-9 Xn, Nocivo; R22

Xi, Irritante; R36

El texto completo de las frases R mencionadas en esta sección, se indica en la Sección 16. 3.2 Mezcla

no aplicable


Tras inhalación: aire fresco.




4.2 Principales síntomas y efectos, agudos y retardados efectos irritantes Para las sales amónicas es válido en general: Tras ingestión: irritaciones locales, malestar, vómitos, diarrea. Efecto sistémico: tras absorción de grandes cantidades: disminución de la presión arterial, colapso, alteraciones del sistema nervioso central, espasmos, estados narcóticos, parálisis respiratoria, hemólisis.






5.2 Peligros específicos derivados de la sustancia o la mezcla No combustible. Posibilidad de formación de vapores peligrosos por incendio en el entorno. El fuego puede provocar emanaciones de: óxidos de nitrógeno, Gas cloruro de hidrógeno

5.3 Recomendaciones para el personal de lucha contra incendios


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-47


Equipo de protección especial para el personal de lucha contra incendios Permanencia en el área de riesgo sólo con sistemas de respiración artificiales e independientes del ambiente. Protección de la piel mediante observación de una distancia de seguridad y uso de ropa protectora adecuada .



Indicaciones para el personal que no forma parte de los servicios de emergencia: Evitar la inhalación de polvo. Evitar el contacto con la sustancia. Asegúrese una ventilación apropiada. Evacúe el área de peligro, respete los procedimientos de emergencia, con sulte con expertos.



6.3 Métodos y material de contención y de limpieza Cubra las alcantarillas. Recoja, una y aspire los derrames. Observe posibles restricciones de materiales (véanse indicaciones en las secciónes 7 o 10). Recoger en seco y proceder a la eliminación de residuos. Aclarar. Evitar la formación de polvo.



Consejos para una manipulación segura Observar las indicaciones de la etiqueta.

Medidas de higiene Sustituir la ropa contaminada. Es recomendable una protección preventiva de la piel. Lavar las manos al término del trabajo.

7.2 Condiciones de almacenamiento seguro, incluidas posibles incompatibilidades Condiciones de almacenamiento Bien cerrado. Seco.

Temperatura de almacenaje recomendada indicada en la etiqueta del producto.




______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-48


Chloruro de amonio (12125-02-9) CO OEL Límite de Exposición

Breve (LEB): Media Ponderada en el Tiempo (TWA)

20 mg/m³ Forma de exposición: Humo

10 mg/m³ Forma de exposición: Humo

8.2 Controles de la exposición





Salpicaduras:




Otras medidas de protección prendas de protección Protección respiratoria necesaria en presencia de polvo. Tipo de Filtro recomendado: Filtro P 2 El empresario debe garantizar que el mantenimiento, la limpieza y la prueba técnica de los protectores respiratorios se hagan según las instrucciones del productor de las mismas. Éstas medidas deben ser documentadas debidamente.




2-49



Forma sólido

Color incoloro

Olor inodoro

Umbral olfativo no aplicable

pH 4,5 - 5,5 a 50 g/l 20 °C

Punto de fusión 335 °C (sublimado)

Punto /intervalo de ebullición no aplicable

Punto de inflamación no aplicable


Inflamabilidad (sólido, gas) El producto no es inflamable.

Límite de explosión, inferior No hay información disponible.

Límite de explosión, superior No hay información disponible.

Presión de vapor 67 hPa a 250 °C

1,3 hPa a 30 °C


Densidad 1,52 g/cm³ a 20 °C

Densidad relativa No hay información disponible.

Solubilidad en agua 372 g/l a 20 °C


log Pow: -4,37 (calculado) (Literatura) No es de esperar una bioacumulación.



Temperatura de descomposición no aplicable


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-50



Propiedades explosivas No clasificado/a como explosivo/a.

Propiedades comburentes ningún

9.2 Otros datos

Temperatura de ignición > 400 °C

Densidad aparente aprox.500 kg/m³


Véase sección 10.3

10.2 Estabilidad química sublimable


Posibles reacciones violentas con: hidróxidos alcalinos, ácidos Peligro de ignición o de formación de gases o vapores combustibles con: halogenuros de halógeno, Álcalis, sustancias alcalinas Riesgo de explosión con: nitratos, cloratos, Sales de metales pesados, nitritos, Ácido cianhídrico (cianuro de hidrógeno), Cloro, sal de plata, Agentes oxidantes fuertes

10.4 Condiciones que deben evitarse

información no disponible

10.5 Materiales incompatibles Aluminio, Plomo, Hierro, Cobre, compuestos de cobre

10.6 Productos de descomposición peligrosos

en caso de incendio: véase sección 5.


Toxicidad oral aguda DL50 rata: 1.410 mg/kg (Ficha de datos de Seguridad externa)

absorción Síntomas: Irritaciones de las mucosas en la boca, garganta, esófago y tracto estomago- intestinal. Toxicidad aguda por inhalación

Síntomas: Consecuencias posibles:, irritación de las mucosas Toxicidad cutánea aguda Esta información no está disponible.



2-51


Irritación de la piel conejo Resultado: Sin irritación (Ficha de datos de Seguridad externa) Irritación ocular conejo Resultado: Irritación ocular (Ficha de datos de Seguridad externa) Provoca irritación ocular grave. Sensibilización En la experimentación animal: Resultado: negativo (Ficha de datos de Seguridad externa) Mutagenicidad en células germinales Genotoxicidad in vitro Mutagenicidad (ensayo de células de mamífero): test micronucleus. Resultado: negativo (IUCLID) Prueba de Ames Resultado: negativo (IUCLID) Carcinogenicidad Esta información no está disponible. Toxicidad para la reproducción Esta información no está disponible. Teratogenicidad Esta información no está disponible. Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única Esta información no está disponible. Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas Esta información no está disponible. Peligro de aspiración Esta información no está disponible.

11.2 Otros datos Para las sales amónicas es válido en general: Tras ingestión: irritaciones locales, malestar, vómitos, diarrea. Efecto sistémico: tras absorción de grandes cantidades: disminución de la presión arterial, colapso, alteraciones del sistema nervioso central, espasmos, estados narcóticos, parálisis respiratoria, hemólisis. Manipular con las precauciones de higiene industrial adecuadas, y respetar las prácticas de seguridad.


12.1 Toxicidad Toxicidad para los peces CL50 Cyprinus carpio (Carpa): 209 mg/l; 96 h (IUCLID) Toxicidad para las dafnias y otros invertebrados acuáticos CE50 Daphnia magna (Pulga de mar grande): > 100 mg/l; 48 h (Literatura)

12.2 Persistencia y degradabilidad


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-52


Biodegradabilidad

Los métodos para la determinación de la degradabilidad biologica no son aplicables para las sustancias inorgánicas.

12.3 Potencial de bioacumulación Coeficiente de reparto n-octanol/agua log Pow: -4,37 (calculado) (Literatura) No es de esperar una bioacumulación.


12.5 Resultados de la valoración PBT y mPmB La sustancia no cumple los criterios de PBT o mPmB según el Reglamento ( CE) núm. 1907/2006, anexo XIII.


SECCIÓN 13. Consideraciones relativas a la eliminación

Métodos para el tratamiento de residuos Los residuos deben eliminarse de acuerdo con la directiva sobre residuos 2008/98/CE así como con otras normativas locales o nacionales. Deje los productos químicos en sus recipientes originales. No los mezcle con otros residuos. Maneje los recipientes sucios como el propio producto.

Consulte en www.retrologistik.com sobre procesos relativos a la devolución de productos químicos o recipientes, o contáctenos si tiene más preguntas.

SECCIÓN 14. Información relativa al transporte Transporte por carretera (ADR/RID) 14.1 - 14.6 Producto no peligroso según los criterios de la reglamentación

del transporte.

Transporte fluvial (ADN) No relevante

Transporte aéreo (IATA) 14.1 - 14.6 Producto no peligroso según los criterios de la reglamentación

del transporte.

Transporte marítimo (IMDG) 14.1 - 14.6 Producto no peligroso según los criterios de la reglamentación

del transporte.

14.7 Transporte a granel con arreglo al anexo II del Convenio Marpol 73/78 y del Código IBC No relevante




2-53



Disposiciones legales de la CE Restricciones profesionales Obsérvense las restricciones considerando la protección maternal

de acue rdo con la Directiva del Consejo 92/85/CEE o regulaciones mas rigurosas nacionales.

Legislación nacional Clase de almacenamiento 10 - 13



SECCIÓN 16. Otra información Texto íntegro de las Declaraciones-H referidas en las secciones 2 y 3. H302 Nocivo en caso de ingestión. H319 Provoca irritación ocular grave. El texto completo de las frases-R referidas en las secciones 2 y 3

R22 Nocivo por ingestión. R36 Irrita los ojos.


Etiquetado (67/548/CEE o 1999/45/CE) Símbolo(s) Xn Nocivo

Frase(s) - R 22-36 Nocivo por ingestión. Irrita los ojos. Frase(s) - S 22 No respirar el polvo. No. CE 235-186-4

Etiquetado reducido (≤125 ml) Símbolo(s) Xn Nocivo

Frase(s) - R 22 Nocivo por ingestión.





2-54



F Fácilmente inflamable R11 C Corrosivo R34 Xn Nocivo R48/20 Repr.Cat.3 Tóxico para la reproducción, categoría

3 R63

R67 - 14




Denominación Potasio-bis(trimetilsilil)amida (0,5 molar solución en tolueno), para síntesis

Número de registro REACH Este producto es una mezcla. Número de registro REACH véase sección 3.

1.2 Usos pertinentes identificados de la sustancia o de la mezcla y usos desaconsejados Usos identificados Producto químico para síntesis

Para informaciones adicionales a usos refiérase al portal Merck Chemical s (www.merck-chemicals.com).


Compañía Merck KGaA * 64271 Darmstadt * Alemania * Tel: +49 6151 72-0 Departamento Responsable EQ-RS * e-mail: [email protected]

1.4 Teléfono de emergencia Instituto Nacional de Toxicología * Madrid * Tel: 91 562 04 20 SECCIÓN 2. Identificación de los peligros

2.1 Clasificación de la sustancia o de la mezcla Clasificación (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008)

Líquido inflamable, Categoría 2, H225 Corrosión cutáneas, Categoría 1B, H314 Toxicidad para la reproducción, Categoría 2, H361d Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única, Categoría 3, Sistema nervioso central, H336 Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas, Categoría 2, H373 Peligro de aspiración, Categoría 1, H304 Para el texto integro de las Declaraciones-H mencionadas en esta sección, véase la Sección 16.

Clasificación (67/548/CEE o 1999/45/CE)

El texto completo de las frases R mencionadas en esta Sección, se indica en la Sección 16.



2-55





Indicaciones de peligro H225 Líquido y vapores muy inflamables. H304 Puede ser mortal en caso de ingestión y penetración en las vías respiratorias. H314 Provoca quemaduras graves en la piel y lesiones oculares graves. H336 Puede provocar somnolencia o vértigo. H361d Se sospecha que daña al feto. H373 Puede provocar daños en los órganos tras exposiciones prolongadas o repetidas. EUH014 Reacciona violentamente con el agua.

Consejos de prudencia Prevención P210 Mantener alejado de fuentes de calor, chispas, llama abierta o superficies calientes. - No fumar. P233 Mantener el recipiente herméticamente cerrado. P240 Conectar a tierra/enlace equipotencial del recipiente y del equipo de recepción. P280 Llevar guantes/ prendas/ gafas/ máscara de protección. Intervención P301 + P310 EN CASO DE INGESTIÓN: Llamar inmediatamente a un CENTRO DE INFORMACIÓN TOXICOLÓGICA o a un médico. P301 + P330 + P331 EN CASO DE INGESTIÓN: Enjuagarse la boca. NO provocar el vómito. P305 + P351 + P338 EN CASO DE CONTACTO CON LOS OJOS: Aclarar cuidadosamente con agua durante varios minutos. Quitar las lentes de contacto, si lleva y resulta fácil. Seguir aclarando. P309 + P310 EN CASO DE exposición o malestar: Llamar inmediatamente a un CENTRO DE INFORMACION TOXICOLOGICA o a un médico. P331 NO provocar el vómito. Almacenamiento P403 + P235 Almacenar en un lugar bien ventilado. Mantener en lugar fresco.




Indicaciones de peligro H304 Puede ser mortal en caso de ingestión y penetración en las vías respiratorias. H314 Provoca quemaduras graves en la piel y lesiones oculares graves. H361d Se sospecha que daña al feto. EUH014 Reacciona violentamente con el agua.

Consejos de prudencia P280 Llevar guantes/ prendas/ gafas/ máscara de protección.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-56


Símbolo(s) F C

Fácilmente inflamable Corrosivo

Frase(s) - R 11-14-34-48/20-63-65-67

Fácilmente inflamable. Reacciona violentamente con elagua. Provoca quemaduras. Nocivo: riesgo de efectos graves para la salud en caso de exposición prolongada por inhalación. Posible riesgo durante el embarazo de efectos adversos para el feto. Nocivo: si se ingiere puede causar daño pulmonar. La inhalación de vapores puede provocar somnolencia y vértigo.

Frase(s) - S 26-36/37/39-45 En caso de contacto con los ojos, lávense inmediata yabundantemente con agua y acúdase a un médico. Úsense indumentaria y guantes adecuados y protección para los ojos/la cara. En caso de accidente o malestar, acúdase inmediatamente al médico (si es posible, muéstresele la etiqueta).

Símbolo(s) F C

Fácilmente inflamable Corrosivo

Frase(s) - R 34-48/20-63-65 Provoca quemaduras. Nocivo: riesgo de efectos graves para la saluden caso de exposición prolongada por inhalación. Posible riesgo durante el embarazo de efectos adversos para el feto. Nocivo: si se ingiere puede causar daño pulmonar.

Frase(s) - S 26-36/37/39-45 En caso de contacto con los ojos, lávense inmediata yabundantemente con agua y acúdase a un médico. Úsense indumentaria y guantes adecuados y protección para los ojos/la cara. En caso de accidente o malestar, acúdase inmediatamente al médico (si es posible, muéstresele la etiqueta).

P301 + P310 EN CASO DE INGESTIÓN: Llamar inmediatamente a un CENTRO DE INFORMACIÓN TOXICOLÓGICA o a un médico.P301 + P330 + P331 EN CASO DE INGESTIÓN: Enjuagarse la boca. NO provocar el vómito. P305 + P351 + P338 EN CASO DE CONTACTO CON LOS OJOS: Aclarar cuidadosamente con agua durante varios minutos. Quitar las lentes de contacto, si lleva y resulta fácil. Seguir aclarando. P309 + P310 EN CASO DE exposición o malestar: Llamar inmediatamente a un CENTRO DE INFORMACION TOXICOLOGICA o a un médico. P331 NO provocar el vómito.

Etiquetado (67/548/CEE o 1999/45/CE)

F C

11-14-34-48/20-63- 67

Fácilmente inflamable Corrosivo Fácilmente inflamable. Reacciona violentamente con el agua. Provoca quemaduras. Nocivo: riesgo de efectos graves para la salud en caso de exposición prolongada por inhalación. Posible riesgo durante el embarazo de efectos adversos para el feto. La inhalación de vapores puede provocar somnolencia y vértigo.

8-16-26-36/37/39-45 Manténgase el recipiente en lugar seco. Conservar alejado de toda llama o fuente de chispas - No fumar. En caso de contacto con los ojos, lávense inmediata y abundantemente con agua y acúdase a un médico. Úsense indumentaria y guantes adecuados y protección para los ojos/la cara. En caso de accidente o malestar, acúdase inmediatamente al médico (si es posible, muéstresele la etiqueta).



SECCIÓN 3. Composición/información sobre los componentes


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-57


Nombre químico (Concentración) No. CAS Número de registro Clasificación

Tolueno (>= 50 % - <= 100 % ) 108-88-3 F, Fácilmente inflamable; R11

Repr.Cat.3; R63 Xi, Irritante; R38 Xn, Nocivo; R48/20-65 R67

Potasio bis(trimetilsilil)amida (>= 10 % - < 20 % ) 40949-94-8 R14

C, Corrosivo; R34

Naturaleza química Mezcla de componentes orgánicos 3.1 Sustancia

no aplicable

3.2 Mezcla

Componentes peligrosos (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008)

Tolueno (>= 50 % - <= 100 % ) 108-88-3 *) Líquido inflamable, Categoría 2, H225

Irritación cutáneas, Categoría 2, H315 Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas, Categoría 2, H373 Toxicidad para la reproducción, Categoría 2, H361d Peligro de aspiración, Categoría 1, H304 Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única, Categoría 3, H336

Potasio bis(trimetilsilil)amida (>= 10 % - < 20 % ) 40949-94-8 *) Corrosión cutáneas, Categoría 1B, H314

, EUH014



Componentes peligrosos (1999/45/CE) Nombre químico (Concentración) No. CAS Clasificación



Recomendaciones generales El socorrista necesita protegerse a si mismo.

Tras inhalación: aire fresco. Llamar al médico.

Si entra en contacto con la piel, lave con abundante agua. Elimine rápid amente la ropa contaminada. Si es posible limpie con algodón humedecido con polietilenglicol 400. Consultar a un médico.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-58


Tras contacto con los ojos: aclarar con abundante agua. Llamar inmediatamente al oftalmólogo.

Tras ingestión: cuidado con los vómitos. ¡Peligro de aspiración! Mantener libres las vias respiratorias. Llame inmediatamente al médico. Posible obstrucción pulmonar tras aspiración del vómito. ¡Riesgo de perforación! No proceder a pruebas de neutralización.

4.2 Principales síntomas y efectos, agudos y retardados Irritación y corrosión, parálisis respiratoria, paro respiratorio, Somnolencia, Vértigo, Inconsciencia, borrachera, Colapso circulatorio, Dolor de cabeza, Convulsiones, sueño, efectos sobre el sistema nervioso central, muerte ¡Riesgo de ceguera!




Medios de extinción apropiados Dióxido de carbono (CO2), Polvo seco Medios de extinción no apropiados Agua, Espuma

5.2 Peligros específicos derivados de la sustancia o la mezcla Inflamable. Los vapores son más pesados que el aire y pueden expandirse a lo largo del suelo. Son posibles mezclas explosivas con el aire a temperaturas normales. Prestar atención al retorno de la llama. En caso de incendio posible formación de gases de combustión o vapores peligrosos. No debe ponerse en contacto con: Agua El fuego puede provocar emanaciones de: óxidos de nitrógeno

5.3 Recomendaciones para el personal de lucha contra incendios Equipo de protección especial para el personal de lucha contra incendios Permanencia en el área de riesgo sólo con sistemas de respiración artificiales e independientes del ambiente. Protección de la piel mediante observación de una distancia de seguridad y uso de ropa protectora adecuada .

Otros datos Impedir la contaminación de las aguas superficiales o subterráneas por el agua que ha servido a la extinción de incendios. Reprimir los gases/vapores/neblinas con agua pulverizada. Separar el recipiente de la zona de peligro y refrigerarlo con agua.


Indicaciones para el personal que no forma parte de los servicios de emergencia: No respirar los vapores, aerosoles. Evitar el contacto con la sustancia. Manténgase separado del calor y de las fuentes de ignición. Asegúrese una ventilación apropiada. Evacúe el área de peligro, respete los procedimientos de emergencia, con sulte con expertos.


6.2 Precauciones relativas al medio ambiente


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-59


No tirar los residuos por el desagüe. Riesgo de explosión.

6.3 Métodos y material de contención y de limpieza Cubra las alcantarillas. Recoja, una y aspire los derrames. Observe posibles restricciones de materiales (véanse indicaciones en las secciónes 7 o 10). Recoger con materiales absorbentes, p. ej. con Chemizorb®. Proceder a la eliminación de los residuos. Aclarar.



Consejos para una manipulación segura Trabajar bajo campana extractora. No inhalar la sustancia/la mezcla. Evítese la generación de vapores/aerosoles. Mantener seco el lugar de trabajo. La sustancia no debe entrar en contacto con agua.


Indicaciones para la protección contra incendio y explosión Mantener apartado de las llamas abiertas, de las superficies calientes y de los focos de ignición. Tomar medidas de precaución contra descargas electrostáticas.


7.2 Condiciones de almacenamiento seguro, incluidas posibles incompatibilidades Condiciones de almacenamiento Conservar el envase herméticamente cerrado en un lugar seco y bien ventilado. Manténgase separado del calor y de las fuentes de ignición.

Exigencias técnicas para almacenes y recipientes

Gas protector: argon.





______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-60


Componentes con valores límite ambientales de exposición profesional. Componentes Base Valor Limites

umbrales Observaciones

Tolueno (108-88-3) ECTLV Límite máximo

permisible de exposición promedio ponderado en tiempo Límite Permisible Temporal:

50 ppm 192 mg/m³

100 ppm 384 mg/m³

Clasificación de riesgo a la piel:

VLA Clasificación de riesgo a la piel: Valor Límite Ambiental- Exposición de Corta Duración (VLA-EC) Valor Límite Ambiental- Exposición Diaria (VLA- ED)

100 ppm 384 mg/m³

50 ppm 192 mg/m³

Absorción potencial a través de la piel.

Absorción potencial a través de la piel.

Procedimientos de control recomendados Los métodos para la medición de la atmósfera del puesto de trabajo deben cumplir con los requisitos de las normas DIN EN 482 y DIN EN 689.

8.2 Controles de la exposición





Material del guante: goma butílica Espesor del guante: 0,7 mm Tiempo de perforación: > 480 min

Salpicaduras: Material del guante: goma butílica Espesor del guante: 0,7 mm Tiempo de perforación: > 480 min

Los guantes de protección indicados deben cumplir con las especificaciones de la Directiva 89/686/EEC y con su norma resultante EN374, por ejemplo KCL 898 Butoject® (Sumerción), KCL 898 Butoject® (Salpicaduras). Los tiempos de ruptura mencionados anteriormente han sido determinados con muestras de material de los tipos de guantes recomendados en mediciones de laboratorio de KCL según EN374.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-61


Esta recomendación solo es válida para el producto mencionado en la ficha de datos de seguridad, suministrado por nosotros y para el fin indicado. Al disolver o mezclar en otras sustancias y cuando las condiciones difieran de las indicadas en EN374, debe dirigirse al suministrador de guantes con distintivo CE (por ejem. KCL GmbH, D-36124 Eichenzell, Internet: www.kcl.de)

Otras medidas de protección Vestimenta protectora antiestática retardante de la flama Protección respiratoria necesaria en presencia de vapores/aerosoles. Tipo de Filtro recomendado: filtro ABEK El empresario debe garantizar que el mantenimiento, la limpieza y la prueba técnica de los protectores respiratorios se hagan según las instrucciones del productor de las mismas. Éstas medidas deben ser documentadas debidamente.

Controles de exposición medioambiental No tirar los residuos por el desagüe. Riesgo de explosión.


Forma líquido

Color amarillo-naranja

Olor a tolueno



Punto de fusión No hay información disponible.

Punto de ebullición No hay información disponible.

Punto de inflamación 7 °C Método: c.c.



Límite de explosión, inferior 1 %(V)

Límite de explosión, superior 7,1 %(V)

Presión de vapor 29 hPa a 20 °C Tolueno



______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-62



Solubilidad en agua (descomposición violenta)









9.2 Otros datos Temperatura de ignición 535 °C

Método: DIN 51794 Tolueno


Los vapores pueden formar una mezcla explosiva con el aire. Reacciona violentamente con el agua.

10.2 Estabilidad química sensible a la humedad

10.3 Posibilidad de reacciones peligrosas Riesgo de explosión con: oleum/ácido sulfúrico, Ácido nítrico, plata, percloratos, dióxido de nitrógeno, halogenuros de no metales, ácido acético, halogenuros de halógeno, hexafluoruro de uranio, nitrocompuestos orgánicos Posibles reacciones violentas con: Agentes oxidantes fuertes, Ácidos fuertes, azufre, Alcoholes Puede descomponerse violentamente en contacto con: Agua

10.4 Condiciones que deben evitarse Calentamiento. Exposición a la humedad.

10.5 Materiales incompatibles goma, plásticos diversos

10.6 Productos de descomposición peligrosos en caso de incendio: véase sección 5.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-63



Mezcla Toxicidad oral aguda Síntomas: Náusea, Vómitos, Si es ingerido, provoca quemaduras severas de la boca y la garganta, así como peligro de perforación del esófago y del estómago. Toxicidad aguda por inhalación

Síntomas: irritación de las mucosas, Tos, Insuficiencia respiratoria, Consecuencias posibles:, perjudica las vias respiratorias Toxicidad cutánea aguda absorción Irritación de la piel Mezcla provoca quemaduras. Irritación ocular Mezcla provoca lesiones oculares graves. ¡Riesgo de ceguera! Sensibilización Esta información no está disponible. Mutagenicidad en células germinales Esta información no está disponible. Carcinogenicidad Esta información no está disponible. Toxicidad para la reproducción Esta información no está disponible. Teratogenicidad Esta información no está disponible. Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única Órganos diana: Sistema nervioso central La mezcla puede provocar somnolencia o vértigo. Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas Mezcla puede provocar daños en los órganos tras exposiciones prolongadas o repetidas.

Peligro de aspiración Peligro de aspiración, Aspiración puede causar edema pulmonar y neumonia.

11.2 Otros datos Efectos sistémicos: Tras absorción de grandes cantidades: efectos sobre el sistema nervioso central, borrachera, Convulsiones, Inconsciencia, Dolor de cabeza, Vértigo, Colapso circulatorio, parálisis respiratoria, paro respiratorio, muerte Las otras propiedades peligrosas no pueden ser excluidas. Manipular con las precauciones de higiene industrial adecuadas, y respetar las prácticas de seguridad.

Componentes

Tolueno


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-64


Toxicidad oral aguda DL50 rata: 636 mg/kg (IUCLID)

Toxicidad aguda por inhalación CL50 rata: 28,1 mg/l; 4 h (IUCLID)

Toxicidad cutánea aguda DL50 conejo: 12.124 mg/kg (IUCLID)

Irritación de la piel conejo Resultado: Irritaciones OECD TG 404

Irritación ocular conejo Resultado: Irritación ocular OECD TG 405 (Reglamento (CE) No 1272/2008, Anexo VI)

Mutagenicidad en células germinales Genotoxicidad in vitro Mutagenicidad (ensayo de células de mamífero): test micronucleus. Resultado: negativo (IUCLID)

Prueba de Ames Resultado: negativo (Literatura)

Potasio bis(trimetilsilil)amida No hay información disponible.


Mezcla 12.1 Toxicidad

No hay información disponible. 12.2 Persistencia y degradabilidad

No hay información disponible. 12.3 Potencial de bioacumulación

No hay información disponible. 12.4 Movilidad en el suelo

No hay información disponible. 12.5 Resultados de la valoración PBT y mPmB

Una valoración PBT y MPMB no se hizo, debido al echo de que una evaluac ión de peligro químico no es necesaria o no existe.


Componentes Tolueno

Toxicidad para los peces CL50 Oncorhynchus mykiss (Trucha irisada): 5,8 mg/l; 96 h (Base de datos ECOTOX)

Toxicidad para las dafnias y otros invertebrados acuáticos CE50 Daphnia magna (Pulga de mar grande): 6 mg/l; 48 h (Base de datos ECOTOX)

NOEC E. sulcatum: 456 mg/l; 72 h (IUCLID)


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-65


Toxicidad para las algas IC50 Pseudokirchneriella subcapitata (alga verde): 12 mg/l; 72 h (Literatura)

Toxicidad para las bacterias CE50 Photobacterium phosphoreum: 20 mg/l; 30 min (Literatura)

Demanda teórica de oxígeno (DTO) 3.130 mg/g (Literatura)

Distribución entre compartimentos medioambientales Absorción/Suelo log Koc: 2,15 (experimentalmente) Moderadamente móvil en suelos

Constante de Henry 683 Pa*m³/mol (Literatura) Se reparte preferentemente en el aire.

Potasio bis(trimetilsilil)amida No hay información disponible.

SECCIÓN 13. Consideraciones relativas a la eliminación Métodos para el tratamiento de residuos Los residuos deben eliminarse de acuerdo con la directiva sobre residuos 2008/98/CE así como con otras normativas locales o nacionales. Deje los productos químicos en sus recipientes originales. No los mezcle con otros residuos. Maneje los recipientes sucios como el propio producto.


SECCIÓN 14. Información relativa al transporte Transporte por carretera (ADR/RID) 14.1 Número ONU UN 2924 14.2 Designación oficial de transporte de las Naciones Unidas

Líquido inflamable, corrosivo, n.e.p. (CONT. TOLUENE, POTASSIUM BIS(TRIMETHYLSILYL)AMIDE)

14.3 Clase 3 (8) 14.4 Grupo de embalaje II 14.5 Peligrosas ambientalmente -- 14.6 Precauciones particulares para los usuarios Código de restricciones en túneles

si

C/E


Transporte aéreo (IATA)



2-66



14.1 Número ONU UN 2924 14.2 Designación oficial de transporte de las Naciones Unidas

FLAMMABLE LIQUID, CORROSIVE, N.O.S. (CONT. TOLUENE, POTASSIUM BIS(TRIMETHYLSILYL)AMIDE)

14.3 Clase 3 (8) 14.4 Grupo de embalaje II 14.5 Peligrosas ambientalmente -- 14.6 Precauciones particulares no para los usuarios

Transporte marítimo (IMDG) 14.1 Número ONU UN 2924 14.2 Designación oficial de transporte de las Naciones Unidas

FLAMMABLE LIQUID, CORROSIVE, N.O.S. (CONT. TOLUENE, POTASSIUM BIS(TRIMETHYLSILYL)AMIDE)

14.3 Clase 3 (8) 14.4 Grupo de embalaje II 14.5 Peligrosas ambientalmente -- 14.6 Precauciones particulares si para los usuarios EmS F-E S-C




96/82/EC Fácilmente inflamable 7b Cantidad 1: 5.000 t Cantidad 2: 50.000 t

Restricciones profesionales Tomar nota de la Directiva 94/33/CEE sobre la protección laboral de los jovenes.Obsérvense las restricciones considerando la protección maternal de acue rdo con la Directiva del Consejo 92/85/CEE o regulaciones mas rigurosas nacionales.

Reglamento 1005/2009/CE relativo a sustancias que agotan la capa de ozono

no regulado

Reglamento (CE) nº 850/2004 del Parlamento Europeo y del Consejo de 29 d e abril de 2004 sobre contaminantes orgánicos persistentes que modifica la Directiva 79/117/CEE

no regulado

Reglamento (CE) No 689/2008 relativo a la exportación e importación de productos químicos peligrosos

no regulado


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-67


Sustancias extremadamente preocupantes (SVHC) Este producto no contiene sustancias extremadamente preocupantes por enc ima del límite legal correspondiente (> 0,1 % (p/p) normativa CE n.º 19 07/2006 (REACH), artículo 57).

Legislación nacional Clase de almacenamiento 3



SECCIÓN 16. Otra información Texto íntegro de las Declaraciones-H referidas en las secciones 2 y 3.

EUH014 Reacciona violentamente con el agua. H225 Líquido y vapores muy inflamables. H304 Puede ser mortal en caso de ingestión y penetración en las vías

respiratorias. H314 Provoca quemaduras graves en la piel y lesiones oculares

graves. H315 Provoca irritación cutánea. H336 Puede provocar somnolencia o vértigo. H361d Se sospecha que daña al feto. H373 Puede provocar daños en los órganos tras exposiciones

prolongadas o repetidas.

El texto completo de las frases-R referidas en las secciones 2 y 3

R11 Fácilmente inflamable. R14 Reacciona violentamente con el agua. R34 Provoca quemaduras. R38 Irrita la piel. R48/20 Nocivo: riesgo de efectos graves para la salud en caso de

exposición prolongada por inhalación. R63 Posible riesgo durante el embarazo de efectos adversos para el

feto. R65 Nocivo: si se ingiere puede causar daño pulmonar. R67 La inhalación de vapores puede provocar somnolencia y vértigo.



Representante regional VWR International Eurolab S.L | C/ de la Tecnología, 5-17 | A7-Llinars Park | 08450 Llinars del Vallés | Tel.: +34 902 222 897 | Fax: +34 902 430 657

Merck, S.L. | María de Molina, 40 | 28006 Madrid | España | Tel: +34 935655500 | Fax: +34 935440000 | email:[email protected] | www.merck.es



______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-68




http://www.merck.es/



SECCIÓN 1. Identificación de la sustancia o la mezcla y de la sociedad o la empresa 1.1 Identificador del producto

Artículo número 109141

Denominación Sodio hidróxido solución c(NaOH) = 0.1 mol/l (0.1 N) Titripur®

Número de registro REACH Este producto es una mezcla. Número de registro REACH véase sección 3.


Usos identificados Análisis químico Para informaciones adicionales a usos refiérase al portal Merck Chemical s (www.merck-chemicals.com).



1.4 Teléfono de emergencia Instituto Nacional de Toxicología * Madrid * Tel: 91 562 04 20

SECCIÓN 2. Identificación de los peligros 2.1 Clasificación de la sustancia o de la mezcla

Esta mezcla no está clasificada como peligrosa según la legislación de la Unión Europea.

2.2 Elementos de la etiqueta Etiquetado (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008) No es una sustancia peligrosa según SGA.


SECCIÓN 3. Composición/información sobre los componentes Naturaleza química Solución acuosa

3.1 Sustancia no aplicable

3.2 Mezcla


Observaciones Ningún ingrediente peligroso según la Reglamento (CE) No. 1907/2006



______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-69





Tras contacto con los ojos: aclarar con abundante agua, manteniendo abiertos los párpados. En caso necesario, llamar al oftalmólogo.

Tras ingestión: hacer beber agua (máximo 2 vasos), en caso de malestar consultar al médico.

4.2 Principales síntomas y efectos, agudos y retardados efectos irritantes






5.2 Peligros específicos derivados de la sustancia o la mezcla No combustible. Posibilidad de formación de vapores peligrosos por incendio en el entorno.

5.3 Recomendaciones para el personal de lucha contra incendios Equipo de protección especial para el personal de lucha contra incendios En caso de fuego, protéjase con un equipo respiratorio autónomo.


Indicaciones para el personal que no forma parte de los servicios de emergencia: No respirar los vapores, aerosoles. Evacúe el área de peligro, respete los procedimientos de emergencia, con sulte con expertos.


6.2 Precauciones relativas al medio ambiente No son necesarias medidas especiales.

6.3 Métodos y material de contención y de limpieza Observe posibles restricciones de materiales (véanse indicaciones en las secciónes 7 o 10). Recoger con material absorbente de líquidos y neutralizante, p. ej. con Chemizorb® OH⁻ (art. Merck 101596). Proceder a la eliminación de los residuos. Aclarar.





______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-70


Medidas de higiene Sustituir la ropa contaminada. Es recomendable una protección preventiva de la piel. Lavar las manos al término del trabajo.

7.2 Condiciones de almacenamiento seguro, incluidas posibles incompatibilidades Exigencias técnicas para almacenes y recipientes No almacenar en recipientes de aluminio, estaño o cinc. Condiciones de almacenamiento Bien cerrado.









Salpicaduras:






2-71


Otras medidas de protección prendas de protección Protección respiratoria necesaria en presencia de vapores/aerosoles. Tipo de Filtro recomendado: Filtro P 2 El empresario debe garantizar que el mantenimiento, la limpieza y la prueba técnica de los protectores respiratorios se hagan según las instrucciones del productor de las mismas. Éstas medidas deben ser documentadas debidamente.

Controles de exposición medioambiental No son necesarias medidas especiales.


Forma líquido

Color incoloro

Olor inodoro

Umbral olfativo no aplicable

pH aprox. 12,7 a 20 °C



Punto de inflamación no aplicable



Límite de explosión, inferior no aplicable

Límite de explosión, superior no aplicable

Presión de vapor No hay información disponible.



Solubilidad en agua a 20 °C

soluble

Coeficiente de reparto n- octanol/agua Temperatura de auto- inflamación





2-72






9.2 Otros datos

Temperatura de ignición no aplicable

Energía mínima de ignición no aplicable



10.2 Estabilidad química El producto es químicamente estable bajo condiciones normales (a tempera tura ambiental).

10.3 Posibilidad de reacciones peligrosas Posibles reacciones violentas con: Los reaccionantes con agua habituales.

10.4 Condiciones que deben evitarse información no disponible

10.5 Materiales incompatibles Aluminio, Cinc, Estaño

10.6 Productos de descomposición peligrosos información no disponible


Mezcla Toxicidad oral aguda Esta información no está disponible. Toxicidad aguda por inhalación Esta información no está disponible. Toxicidad cutánea aguda Esta información no está disponible. Irritación de la piel Consecuencias posibles: ligera irritación Irritación ocular Consecuencias posibles: ligera irritación Sensibilización Esta información no está disponible. Mutagenicidad en células germinales Esta información no está disponible.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-73


Carcinogenicidad Esta información no está disponible. Toxicidad para la reproducción Esta información no está disponible. Teratogenicidad Esta información no está disponible. Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única Esta información no está disponible. Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas Esta información no está disponible. Peligro de aspiración Esta información no está disponible.

11.2 Otros datos No pueden excluirse características peligrosas, pero son poco probables si su manipulación es adecuada. Manipular con las precauciones de higiene industrial adecuadas, y respetar las prácticas de seguridad.



No hay información disponible. 12.2 Persistencia y degradabilidad

No hay información disponible. 12.3 Potencial de bioacumulación

No hay información disponible. 12.4 Movilidad en el suelo

No hay información disponible. 12.5 Resultados de la valoración PBT y mPmB

Una valoración PBT y MPMB no se hizo, debido al echo de que una evaluac ión de peligro químico no es necesaria o no existe.

12.6 Otros efectos adversos Información ecológica complementaria Efecto perjudicial por desviación del pH. Posible neutralización en depuradoras. Manteniendo las condiciones adecuadas de manejo no deben esperarse problemas ecológicos.



2-74





Hidróxido sódico en solución

14.3 Clase 8 14.4 Grupo de embalaje III 14.5 Peligrosas ambientalmente -- 14.6 Precauciones particulares si para los usuarios Código de restricciones en E túneles


Transporte aéreo (IATA) 14.1 Número ONU UN 1824 14.2 Designación oficial de transporte de las Naciones Unidas

SODIUM HYDROXIDE SOLUTION

14.3 Clase 8 14.4 Grupo de embalaje III 14.5 Peligrosas ambientalmente -- 14.6 Precauciones particulares no para los usuarios


SODIUM HYDROXIDE SOLUTION

14.3 Clase 8 14.4 Grupo de embalaje III 14.5 Peligrosas ambientalmente -- 14.6 Precauciones particulares si para los usuarios EmS F-A S-B



2-75







Reglamento 1005/2009/CE relativo a sustancias que agotan la capa de ozono

no regulado

Reglamento (CE) nº 850/2004 del Parlamento Europeo y del Consejo de 29 d e abril de 2004 sobre contaminantes orgánicos persistentes que modifica la Directiva 79/117/CEE

no regulado

Reglamento (CE) No 689/2008 relativo a la exportación e importación de productos químicos peligrosos

no regulado

Sustancias extremadamente preocupantes (SVHC) Este producto no contiene sustancias extremadamente preocupantes por enc ima del límite legal correspondiente (> 0,1 % (p/p) normativa CE n.º 19 07/2006 (REACH), artículo 57).

Legislación nacional Clase de almacenamiento 8B



SECCIÓN 16. Otra información


Etiquetado (67/548/CEE o 1999/45/CE) Conforme a las directrices de la CE o las leyes nacionales respectivas, el producto no necesita ser ni clasificado, ni etiquetado.



Merck, S.L. | María de Molina, 40 | 28006 Madrid | España | Tel: +34 935655500 | Fax: +34



2-76



935440000 | email:[email protected] | www.merck.es



______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-77





Fecha de revisión 07.11.2010 Versión 9.1 1. Identificación de la sustancia o la mezcla y de la sociedad o la empresa


Denominación 1-Naftol p.a. Número de registro REACH No hay disponible un número de registro para esta sustancia, ya que

la s ustancia o su uso están exentos del registro; según el artículo 2 de la normativa REACH (CE) núm. 1097/2006, el tonelaje anual no requiere regis tro o dicho registro está previsto para una fecha posterior.


Usos identificados Análisis químico Para informaciones adicionales a usos refiérase al portal Merck Chemicals.


Compañía Merck KGaA * 64271 Darmstadt * Alemania * Tel: +49 6151 72-0 Departamento Responsable EQ-EPS * e-mail: [email protected]

1.4 Teléfono de emergencia Instituto Nacional de Toxicología * Madrid * Tel: 91 562 04 20 2. Identificación de los peligros

2.1 Clasificación de la sustancia o de la mezcla Clasificación (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008) Toxicidad aguda, Categoría 4, Cutáneo, H312 Toxicidad aguda, Categoría 4, Oral, H302 Irritación cutáneas, Categoría 2, H315 Lesiones oculares graves, Categoría 1, H318 Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única, Categoría 3, H335 Para el texto integro de las Declaraciones-H mencionadas en esta sección, véase la Sección 16.

Clasificación (67/548/CEE o 1999/45/CE) Xn; R21/22 Xi; R37/38 - 41 El texto completo de las frases R mencionadas en esta sección, se indica en la Sección 16.


Palabra de advertencia



2-78



Peligro

Indicaciones de peligro H312 Nocivo en contacto con la piel. H302 Nocivo en caso de ingestión. H315 Provoca irritación cutánea. H318 Provoca lesiones oculares graves. H335 Puede irritar las vías respiratorias.

Consejos de prudencia P280 Llevar guantes de protección/ gafas de protección/ máscara de protección. P260 No respirar el polvo. P302 + P352 EN CASO DE CONTACTO CON LA PIEL: Lavar con agua y jabón abundantes. P305 + P351 + P338 EN CASO DE CONTACTO CON LOS OJOS: Aclarar cuidadosamente con agua durante varios minutos. Quitar las lentes de contacto, si lleva y resulta fácil. Seguir aclarando.




Indicaciones de peligro H318 Provoca lesiones oculares graves.

Consejos de prudencia P280 Llevar guantes de protección/ gafas de protección/ máscara de protección. P305 + P351 + P338 EN CASO DE CONTACTO CON LOS OJOS: Aclarar cuidadosamente con agua durante varios minutos. Quitar las lentes de contacto, si lleva y resulta fácil. Seguir aclarando.

No. Indice 604-029-00-5

Etiquetado (67/548/CEE o 1999/45/CE) Símbolo(s)

Frase(s) - R

Xn

21/22-37/38-41

Nocivo

Nocivo en contacto con la piel y por ingestión. Irrita las vías respiratorias y la piel. Riesgo de lesiones oculares graves.

Frase(s) - S 22-26-37/39 No respirar el polvo. En caso de contacto con los ojos, lávense inmediata y abundantemente con agua y acúdase a un médico. Úsense guantes adecuados y protección para los ojos/la cara.

No. CE 201-969-4 Etiqueta CE Etiquetado reducido (≤125 ml) Símbolo(s) Xn Nocivo

Frase(s) - R 21/22-41 Nocivo en contacto con la piel y por ingestión. Riesgo de lesiones oculares graves.

Frase(s) - S 26-37/39 En caso de contacto con los ojos, lávense inmediata yabundantemente con agua y acúdase a un médico. Úsense guantes adecuados y protección para los ojos/la cara.



______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-79


3. Composición/información sobre los componentes Formula C₁₀H₇OH C₁₀H₈O (Hill) No. CAS 90-15-3 No. Indice 604-029-00-5 No. CE Masa molar

201-969-4 144,17 g/mol

4. Primeros auxilios 4.1 Descripción de los primeros auxilios

Tras inhalación: aire fresco. Consultar un médico.

Tras contacto con la piel: aclarar con abundante agua. Eliminar ropa contaminada. Consultar un médico.

Tras contacto con los ojos: aclarar con abundante agua. Llamar inmediatamente al oftalmólogo.


4.2 Principales síntomas y efectos, agudos y retardados Irritación y corrosión, efectos irritantes, Tos, parálisis respiratoria, Insuficiencia respiratoria, dolores de estómago, Diarrea, Náusea, Vómitos, Colapso circulatorio, Dolor de cabeza, Convulsiones, choc, efectos sobre el sistema nervioso central Riesgo de turbidez en la córnea.



5. Medidas de lucha contra incendios 5.1 Medios de extinción

Medios de extinción apropiados Agua, Dióxido de carbono (CO₂), Espuma, Polvo seco Medios de extinción no apropiados No existen limitaciones de agentes extinguidores para esta sustancia/mez cla.

5.2 Peligros específicos derivados de la sustancia o la mezcla

Material combustible En caso de fuerte calentamiento pueden producirse mezclas explosivas con el aire. En caso de incendio posible formación de gases de combustión o vapores peligrosos.

5.3 Recomendaciones para el personal de lucha contra incendios Equipo de protección especial para el personal de lucha contra incendios Permanencia en el área de riesgo sólo con sistemas de respiracion artificiales e independientes del ambiente. Protección de la piel mediante observación de una distancia de seguridad y uso de ropa protectora adecuada .




2-80


6. Medidas en caso de vertido accidental 6.1 Precauciones personales, equipo de protección y procedimientos de emergencia

Indicaciones para el personal que no forma parte de los servicios de emergencia: Evitar la inhalación de polvo. Evitar el contacto con la sustancia. Asegúrese una ventilación apropiada. Evacúe el área de peligro, respete los procedimientos de emergencia, con sulte con expertos.



6.3 Métodos y material de contención y de limpieza Cubra las alcantarillas. Recoja, una y aspire los derrames. Observe posibles restricciones de materiales (véanse indicaciones en las secciónes 7.2 o 10.5) Recoger en seco y proceder a la eliminación de residuos. Aclarar. Evitar la formación de polvo.


7. Manipulación y almacenamiento

7.1 Precauciones para una manipulación segura Observar las indicaciones de la etiqueta.

7.2 Condiciones de almacenamiento seguro, incluidas posibles incompatibilidades

Bien cerrado. Seco. Protejido de la luz.



8. Controles de exposición/protección individual 8.1 Parámetros de control








2-81



Salpicaduras:




Otras medidas de protección: prendas de protección Protección respiratoria necesaria en presencia de polvo. Tipo de Filtro recomendado: Filtro P 2 El empresario debe garantizar que el mantenimiento, la limpieza y la prueba técnica de los protectores respiratorios se hagan según las instrucciones del productor de las mismas. Éstas medidas deben ser documentadas debidamente.


9. Propiedades físicas y químicas 9.1 Información sobre propiedades físicas y químicas básicas

Estado físico sólido

Color azul claro

Olor fenólico



Punto de fusión 94 - 96 °C

Punto /intervalo de ebullición aprox. 288 °C a 1.013 hPa



2-82


Punto de inflamación 125 °C





Presión de vapor 1,3 hPa a 94 °C



Solubilidad en agua aprox.0,1 g/l

a 20 °C


log Pow: 2,85 Método: (experimentalmente) (Literatura) No es de esperar un notable potencial de bioacumulación (log Pow 1- 3).







9.2 Otros datos

Temperatura de ignición 510 °C

Densidad aparente aprox.450 kg/m³

10. Estabilidad y reactividad 10.1 Reactividad

En caso de fuerte calentamiento pueden producirse mezclas explosivas con el aire. Válido en general para sustancias y preparaciones orgánicas combustibles: en caso de división fina, en estado arremolinado, debe contarse en general con peligro de explosión.

10.2 Estabilidad química

Sensibilidad a la luz sublimable Sensible al aire.




2-83


Reacción exotérmica con: Agentes oxidantes fuertes Posibles reacciones violentas con: soluciones fuerte de hidróxidos alcalinos, Cloruros de ácido, Anhídridos de ácido

10.4 Condiciones que deben evitarse

Calentamiento fuerte. Debe considerarse crítico un intervalo a partir de aprox. 15 Kelvin por debajo del punto de inflamación.

10.5 Materiales incompatibles

información no disponible

10.6 Productos de descomposición peligrosos información no disponible

11. Información toxicológica 11.1 Información sobre los efectos toxicológicos

Toxicidad oral aguda DL50 rata Dosis: 1.870 mg/kg (RTECS) Síntomas: Irritaciones de las mucosas en la boca, garganta, esófago y tracto estomago- intestinal., dolores de estómago, choc absorción

Toxicidad aguda por inhalación Síntomas: irritación de las mucosas, Tos, Insuficiencia respiratoria, Consecuencias posibles:, perjudica las vias respiratorias Toxicidad cutánea aguda DL50 conejo Dosis: 880 mg/kg (RTECS)

absorción

Irritación de la piel conejo Resultado: Fuerte irritación (Ficha de datos de Seguridad externa) Provoca irritación cutánea. Irritación ocular conejo Resultado: Irritación ocular (Ficha de datos de Seguridad externa) Riesgo de turbidez en la córnea. Provoca lesiones oculares graves.



2-84


Genotoxicidad in vitro Prueba de Ames Salmonella typhimurium Resultado: negativo (Literatura) Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única Puede irritar las vías respiratorias.

Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas La sustancia o mezcla no se clasifica como tóxica específica de órganos blanco, exposición repetida. Peligro de aspiración Ninguna clasificación de toxicidad por aspiración

11.2 Otros datos Otros datos Tras absorción: Náusea, Vómitos, Diarrea, efectos sobre el sistema nervioso central, Convulsiones, Dolor de cabeza, Colapso circulatorio, parálisis respiratoria Efectos sistémicos: hemólisis Tras absorción de grandes cantidades: Perjudicial para: Riñón, Hígado Otras indicaciones: Manipular con las precauciones de higiene industrial adecuadas, y respetar las prácticas de seguridad.

12. Información ecológica12.1 Toxicidad

Toxicidad para los peces CL50 Especies: Pimephales promelas (Piscardo de cabeza gorda) Dosis: 4,33 mg/l Tiempo de exposición: 48 h (HSDB) Toxicidad para las bacterias CE50 Especies: Photobacterium phosphoreum Dosis: 30 - 40 mg/l Tiempo de exposición: 5 min (Literatura)

12.2 Persistencia y degradabilidad Biodegradabilidad Resultado: Fácilmente biodegradable. > 70 % Método: OECD TG 301D Demanda teórica de oxígeno (DTO)

2,55 mg/l (Literatura)


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-85


Ratio BOD/ThBOD 60 % (Literatura) Ratio COD/ThBOD 91 % (Literatura)

12.3 Potencial de bioacumulación Coeficiente de reparto n-octanol/agua log Pow: 2,85 Método: (experimentalmente) (Literatura) No es de esperar un notable potencial de bioacumulación (log Pow 1- 3).



12.6 Otros efectos adversos Información ecológica complementaria ¡No incorporar a suelos ni acuíferos.

13. Consideraciones relativas a la eliminación

Métodos para el tratamiento de residuos Los residuos deben eliminarse de acuerdo con la directiva sobre residuos 2008/98/CE así como con otras normativas locales o nacionales. Deje los productos químicos en sus recipientes originales. No los mezcle con otr os residuos. Maneje los recipientes sucios como el propio producto.


14. Información relativa al transporte

ADR/RID UN 2811 Sólido orgánico tóxico, n.e.p. (1-NAPHTHOL), 6.1, III IATA UN 2811 TOXIC SOLID, ORGANIC, N.O.S. (1-NAPHTHOL), 6.1, III IMDG UN 2811 TOXIC SOLID, ORGANIC, N.O.S. (1-NAPHTHOL), 6.1, III EmS F-A S-A

Las informaciones relativas al transporte se mencionan de acuerdo a la reglamentación internacional y en la forma como se aplican en Alemania . Pueden existir posibles diferencias a nivel nacional en otros paises comunitarios.

15. Información reglamentaria 15.1 Reglamentación y legislación en materia de seguridad, salud y medio ambiente específicas para la sustancia o la mezcla

Disposiciones legales de la CE



2-86



Legislación de Peligro de Accidente Importante Alemán


Restricciones profesionales Tomar nota de la Directiva 94/33/CEE sobre la protección laboral de los jovenes. Tomar nota de la Directiva 92/85/CEE sobre la seguridad y la salud de las mujeres embarazadas en el trabajo.

Legislación nacional Clase de almacenamiento VCI

10 - 13 Otros liquidos y sustancias sólidas



16. Otra información Texto íntegro de las Declaraciones-H referidas en las secciones 2 y 3. H302 Nocivo en caso de ingestión. H312 Nocivo en contacto con la piel. H315 Provoca irritación cutánea. H318 Provoca lesiones oculares graves. H335 Puede irritar las vías respiratorias. El texto completo de las frases-R referidas en las secciones 2 y 3 R21/22 Nocivo en contacto con la piel y por ingestión. R37/38 Irrita las vías respiratorias y la piel. R41 Riesgo de lesiones oculares graves.


Representante regional: VWR International S.L. * Apartado 48 * E-08100 Mollet del Vallès * Tel.: +34 (0) 93 5655 500 * Fax: +34 (0) 93 5440 000

Merck Farma y Química, S.A. * Apartado 47 * E-08100 Mollet del Vallès * Tel.: +34 (0) 93 5655 500 * Fax: +34 (0) 93 5440 000 * e- mail:[email protected]





2-87







Denominación Ácido clorhídrico for 1000 ml, c(HCl) = 1 mol/l (1 N) Titrisol®

Número de registro REACH Este producto es una mezcla. Número de registro REACH véase sección 3.Este producto es una mezcla. Número de registro REACH véase sección 3.

1.2 Usos pertinentes identificados de la sustancia o de la mezcla y usos desaconsejados Usos identificados Análisis químico

Para informaciones adicionales a usos refiérase al portal Merck Chemical s (www.merck-chemicals.com).



1.4 Teléfono de emergencia Instituto Nacional de Toxicología * Madrid * Tel: 91 562 04 20 SECCIÓN 2. Identificación de los peligros

2.1 Clasificación de la sustancia o de la mezcla Clasificación (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008)

Corrosivos para los metales, Categoría 1, H290 Irritación cutáneas, Categoría 2, H315 Irritación ocular, Categoría 2, H319 Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única, Categoría 3, H335 Para el texto integro de las Declaraciones-H mencionadas en esta sección, véase la Sección 16.

Clasificación (67/548/CEE o 1999/45/CE) Xi Irritante R36/37/38 El texto completo de las frases R mencionadas en esta sección, se indica en la Sección 16.



Indicaciones de peligro H290 Puede ser corrosivo para los metales.



2-88



Símbolo(s) Xi Irritante

Frase(s) - R 36/37/38 Irrita los ojos, la piel y las vías respiratorias.

Nombre químico (Concentración) No. CAS Número de registro Clasificación

H315 Provoca irritación cutánea. H319 Provoca irritación ocular grave. H335 Puede irritar las vías respiratorias.

Consejos de prudencia Intervención P302 + P352 EN CASO DE CONTACTO CON LA PIEL: Lavar con agua y jabón abundantes. P305 + P351 + P338 EN CASO DE CONTACTO CON LOS OJOS: Enjuagar con agua cuidadosamente durante varios minutos. Quitar las lentes de contacto cuando estén presentes y pueda hacerse con facilidad. Proseguir con el lavado.




Etiquetado (67/548/CEE o 1999/45/CE)


Símbolo(s) Xi Irritante


SECCIÓN 3. Composición/información sobre los componentes Naturaleza química Solución acuosa

3.1 Sustancia no aplicable

3.2 Mezcla

Componentes peligrosos (REGLAMENTO (CE) No 1272/2008)

Ácido clorhídrico (>= 20 % - < 25 % ) 7647-01-0 *) Toxicidad específica en determinados órganos - exposición

única, Categoría 3, H335 Corrosión cutáneas, Categoría 1B, H314 Corrosivos para los metales, Categoría 1, H290





2-89


Componentes peligrosos (1999/45/CE) Nombre químico (Concentración) No. CAS Clasificación Ácido clorhídrico (>= 20 % - < 25 % ) 7647-01-0 C, Corrosivo; R34

Xi, Irritante; R37

El texto completo de las frases R mencionadas en esta sección, se indica en la Sección 16.






4.2 Principales síntomas y efectos, agudos y retardados efectos irritantes, Tos, Insuficiencia respiratoria






5.2 Peligros específicos derivados de la sustancia o la mezcla

No combustible. Posibilidad de formación de vapores peligrosos por incendio en el entorno. El fuego puede provocar emanaciones de: Gas cloruro de hidrógeno

5.3 Recomendaciones para el personal de lucha contra incendios Equipo de protección especial para el personal de lucha contra incendios Permanencia en el área de riesgo sólo con sistemas de respiración artificiales e independientes del ambiente. Protección de la piel mediante observación de una distancia de seguridad y uso de ropa protectora adecuada .

Otros datos Impedir la contaminación de las aguas superficiales o subterráneas por el agua que ha servido a la extinción de incendios. Reprimir los gases/vapores/neblinas con agua pulverizada.

SECCIÓN 6. Medidas en caso de vertido accidental

6.1 Precauciones personales, equipo de protección y procedimientos de emergencia



2-90


Indicaciones para el personal que no forma parte de los servicios de emergencia: No respirar los vapores, aerosoles. Evitar el contacto con la sustancia. Asegúrese una ventilación apropiada. Evacúe el área de peligro, respete los procedimientos de emergencia, con sulte con expertos. Consejos para el personal de emergencia: Equipo protector véase sección 8.

6.2 Precauciones relativas al medio ambiente No dejar que el producto entre en el sistema de alcantarillado.

6.3 Métodos y material de contención y de limpieza Cubra las alcantarillas. Recoja, una y aspire los derrames. Observe posibles restricciones de materiales (véanse indicaciones en las secciónes 7 o 10). Recoger con material absorbente de líquidos y neutralizante, p. ej. con Chemizorb® H⁺ (art. Merck 101595). Proceder a la eliminación de los residuos. Aclarar.





7.2 Condiciones de almacenamiento seguro, incluidas posibles incompatibilidades Condiciones de almacenamiento Exigencias técnicas para almacenes y recipientes

No usar recipientes metálicos.

Bien cerrado.

Temperatura de almacenamiento: sin limitaciones.



Componentes con valores límite ambientales de exposición profesional. Componentes Base Valor Limites

umbrales Observaciones

Ácido clorhídrico (7647-01-0) VLA Valor Límite Ambiental-

Exposición de Corta Duración (VLA-EC) Valor Límite Ambiental- Exposición Diaria (VLA- ED)

10 ppm 15 mg/m³

5 ppm 7,6 mg/m³

Procedimientos de control recomendados Los métodos para la medición de la atmósfera del puesto de trabajo deben cumplir con los requisitos de las


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-91


normas DIN EN 482 y DIN EN 689. 8.2 Controles de la exposición






Salpicaduras: Material del guante: Caucho nitrílo Espesor del guante: 0,11 mm Tiempo de perforación: > 480 min


Otras medidas de protección Ropa protectora contra ácidos Protección respiratoria necesaria en presencia de vapores/aerosoles. Tipo de Filtro recomendado: Filtro E-(P2) El empresario debe garantizar que el mantenimiento, la limpieza y la prueba técnica de los protectores respiratorios se hagan según las instrucciones del productor de las mismas. Éstas medidas deben ser documentadas debidamente.

Controles de exposición medioambiental No dejar que el producto entre en el sistema de alcantarillado.


Forma líquido


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-92


Color incoloro

Olor picante

Umbral olfativo 0,8 - 5 ppm Cloruro de hidrógeno (HCl) gaseoso.

pH < 1 a 20 °C



Punto de inflamación No hay información disponible.


Inflamabilidad (sólido, gas) no aplicable

no aplicable



Presión de vapor No hay información disponible.



Solubilidad en agua a 20 °C soluble

Coeficiente de reparto n- octanol/agua no aplicable






Propiedades comburentes no aplicable

9.2 Otros datos Corrosión Puede ser corrosivo para los metales.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-93




10.2 Estabilidad química El producto es químicamente estable bajo condiciones normales (a tempera tura ambiental).

10.3 Posibilidad de reacciones peligrosas Riesgo de explosión con: Metales alcalinos, ácido sulfúrico concentrado Peligro de ignición o de formación de gases o vapores combustibles con: carburos, litio siliciuro, Flúor Desprendimiento de gases o vapores peligrosos con: Aluminio, hidruros, formaldehído, Metales, soluciones fuerte de hidróxidos alcalinos, Sulfuros Reacción exotérmica con: Aminas, permanganato de potasio, halogenatos, óxidos de semimetales, hidruros de semimetales, Aldehídos, éter vinilmetílico

10.4 Condiciones que deben evitarse Calentamiento.

10.5 Materiales incompatibles Metales, aleaciones metálicas Desprende hidrógeno en reacción con los metales.

10.6 Productos de descomposición peligrosos en caso de incendio: véase sección 5.


Mezcla Toxicidad oral aguda Síntomas: Irritaciones de las mucosas en la boca, garganta, esófago y tracto estomago- intestinal. Toxicidad aguda por inhalación

Síntomas: irritación de las mucosas, Tos, Insuficiencia respiratoria, Consecuencias posibles:, perjudica las vias respiratorias Toxicidad cutánea aguda Esta información no está disponible. Irritación de la piel Mezcla provoca irritación cutánea. Irritación ocular Mezcla provoca irritación ocular grave. Sensibilización Esta información no está disponible. Mutagenicidad en células germinales Esta información no está disponible.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-94


Carcinogenicidad Esta información no está disponible. Toxicidad para la reproducción Esta información no está disponible. Teratogenicidad Esta información no está disponible. Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única Mezcla puede irritar las vías respiratorias. Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas Esta información no está disponible. Peligro de aspiración Esta información no está disponible.

11.2 Otros datos Manipular con las precauciones de higiene industrial adecuadas, y respetar las prácticas de seguridad.

Componentes

Ácido clorhídrico Toxicidad aguda por inhalación CL50 rata: 4,74 mg/l; 1 h (RTECS)



Toxicidad para los peces CL50 Leuciscus idus (Carpa dorada): 862 mg/l(solución 1 N)

12.2 Persistencia y degradabilidad No hay información disponible.

12.3 Potencial de bioacumulación Coeficiente de reparto n-octanol/agua no aplicable




Componentes

Ácido clorhídrico No hay información disponible.



2-95





Ácido clorhídrico

14.3 Clase 8 14.4 Grupo de embalaje II 14.5 Peligrosas ambientalmente -- 14.6 Precauciones particulares si para los usuarios Código de restricciones en E túneles


Transporte aéreo (IATA) 14.1 Número ONU UN 1789 14.2 Designación oficial de transporte de las Naciones Unidas

HYDROCHLORIC ACID

14.3 Clase 8 14.4 Grupo de embalaje II 14.5 Peligrosas ambientalmente -- 14.6 Precauciones particulares no para los usuarios


HYDROCHLORIC ACID

14.3 Clase 8 14.4 Grupo de embalaje II 14.5 Peligrosas ambientalmente -- 14.6 Precauciones particulares si para los usuarios



2-96



EmS F-A S-B


SECCIÓN 15. Información reglamentaria

15.1 Reglamentación y legislación en materia de seguridad, salud y medio ambiente específicas para la sustancia o la mezcla



Restricciones profesionales Tomar nota de la Directiva 94/33/CEE sobre la protección laboral de los jovenes.

Legislación nacional Clase de almacenamiento 8B



SECCIÓN 16. Otra información Texto íntegro de las Declaraciones-H referidas en las secciones 2 y 3.

H290 Puede ser corrosivo para los metales. H314 Provoca quemaduras graves en la piel y lesiones oculares

graves. H315 Provoca irritación cutánea. H319 Provoca irritación ocular grave. H335 Puede irritar las vías respiratorias. El texto completo de las frases-R referidas en las secciones 2 y 3

R34 Provoca quemaduras. R36/37/38 Irrita los ojos, la piel y las vías respiratorias. R37 Irrita las vías respiratorias.




Merck, S.L. | María de Molina, 40 | 28006 Madrid | España | Tel: +34 935655500 | Fax: +34 935440000 | email:[email protected] | www.merck.es




2-97





SIGMA-ALDRICH sigma-aldrich.com


Versión 5.0 Fecha de revisión 21.08.2013 Fecha de impresión 08.06.2014

SECCIÓN 1: Identificación de la sustancia o la mezcla y de la sociedad o la empresa

1.1 Identificadores del producto Nombre del producto : methylaminoformyl chloride

Referencia : CDS009330 Marca : Aldrich REACH No. : Un número de registro no está disponible para esta sustancia, ya que la

sustancia o sus usos están exentos del registro, el tonelaje anual no requiere registro o dicho registro está previsto para una fecha posterior

No. CAS : 6452-47-7


Usos identificados : Reactivos para laboratorio, Fabricación de sustancias


Compañía : Sigma-Aldrich Quimica, S.L. Ronda de Poniente, 3 Aptdo.Correos 278 E-28760 TRES CANTOS -MADRID

Teléfono : +34 91 6619977 Fax : +34 91 6619642 E-mail de contacto : [email protected]

1.4 Teléfono de emergencia

Teléfono de Urgencia : 704100087

SECCIÓN 2: Identificación de los peligros

2.1 Clasificación de la sustancia o de la mezcla

Clasificación de acuerdo con el Reglamento (CE) 1272/2008 Toxicidad aguda, Oral (Categoría 4), H302


Clasificación de acuerdo con las Directivas de la UE 67/548/CEE ó 1999/45/CE Xn Nocivo R22


2.2 Elementos de la etiqueta

Etiquetado de acuerdo con el Reglamento (CE) 1272/2008

Pictograma


Indicación(es) de peligro H302 Nocivo en caso de ingestión.

Declaración(es) de prudencia ninguno(a)

Declaración Suplementaria del Peligro

2.3 Otros Peligros - ninguno(a)

ninguno(a)


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-98


SECCIÓN 3: Composición/información sobre los componentes 3.1 Sustancias

Formula : C2H4ClNO No. CAS : 6452-47-7

Ingredientes peligrosos de acuerdo con el Reglamento (CE) Nº 1272/2008 Componente Clasificación Concentración

methylaminoformyl chloride No. CAS 6452-47-7 Acute Tox. 4; H302 <= 100 %

Ingrediente peligroso según la Directiva 1999/45/CE Componente Clasificación Concentración

methylaminoformyl chloride No. CAS 6452-47-7 Xn, R22 <= 100 %

Para el texto completo de las frases de Riesgo y Seguridad mencionadas en esta Sección, ver la Sección 16

SECCIÓN 4: Primeros auxilios

4.1 Descripción de los primeros auxilios Recomendaciones generales Consultar a un médico. Mostrar esta ficha de seguridad al doctor que esté de servicio.

Si es inhalado Si aspiró, mueva la persona al aire fresco. Si ha parado de respirar, hacer la respiración artificial. Consultar a un médico.

En caso de contacto con la piel Eliminar lavando con jabón y mucha agua. Consultar a un médico.

En caso de contacto con los ojos Lavarse abundantemente los ojos con agua como medida de precaución.

Si es tragado Nunca debe administrarse nada por la boca a una persona inconsciente. Enjuague la boca con agua. Consultar a un médico.

4.2 Principales síntomas y efectos, agudos y retardados Los síntomas y efectos más importantes conocidos se describen en la etiqueta (ver sección 2.2) y / o en la sección 11

4.3 Indicación de toda atención médica y de los tratamientos especiales que deban dispensarse inmediatamente sin datos disponibles

SECCIÓN 5: Medidas de lucha contra incendios

5.1 Medios de extinción

Medios de extinción apropiados Usar agua pulverizada, espuma resistente al alcohol, polvo seco o dióxido de carbono.

5.2 Peligros específicos derivados de la sustancia o la mezcla Óxidos de carbono, óxidos de nitrógeno (NOx), Gas cloruro de hidrógeno

5.3 Recomendaciones para el personal de lucha contra incendios Si es necesario, usar equipo de respiración autónomo para la lucha contra el fuego.

5.4 Otros datos sin datos disponibles



2-99

SECCIÓN 6: Medidas en caso de vertido accidental 6.1 Precauciones personales, equipo de protección y procedimientos de emergencia

Utilícese equipo de protección individual. Evite la formación de polvo. Evitar respirar los vapores, la neblina o el gas. Asegúrese una ventilación apropiada. Evitar respirar el polvo. Equipo de protección individual, ver sección 8.

6.2 Precauciones relativas al medio ambiente No dejar que el producto entre en el sistema de alcantarillado.

6.3 Métodos y material de contención y de limpieza Recoger y preparar la eliminación sin originar polvo. Limpiar y traspalar. Guardar en contenedores apropiados y cerrados para su eliminación.

6.4 Referencia a otras secciones Para eliminación de desechos ver sección 13.

SECCIÓN 7: Manipulación y almacenamiento

7.1 Precauciones para una manipulación segura Evítese el contacto con los ojos y la piel. Evítese la formación de polvo y aerosoles. Debe disponer de extracción adecuada en aquellos lugares en los que se forma polvo. Ver precauciones en la sección 2.2

7.2 Condiciones de almacenamiento seguro, incluidas posibles incompatibilidades Almacenar en un lugar fresco. Conservar el envase herméticamente cerrado en un lugar seco y bien ventilado.

7.3 Usos específicos finales Aparte de los usos mencionados en la sección 1.2 no se estipulan otros usos específicos

SECCIÓN 8: Controles de exposición/protección individual

8.1 Parámetros de control

Componentes con valores límite ambientales de exposición profesional. No contiene sustancias con valores límites de exposición profesional.

8.2 Controles de la exposición Controles técnicos apropiados Manipular con las precauciones de higiene industrial adecuadas, y respetar las prácticas de seguridad. Lávense las manos antes de los descansos y después de terminar la jornada laboral.

Protección personal

Protección de los ojos/ la cara Gafas de seguridad con protecciones laterales conformes con la EN166 Use equipo de protección para los ojos probado y aprobado según las normas gubernamentales correspondientes, tales como NIOSH (EE.UU.) o EN 166 (UE).

Protección de la piel Manipular con guantes. Los guantes deben ser inspeccionados antes de su uso. Utilice la técnica correcta de quitarse los guantes (sin tocar la superficie exterior del guante) para evitar el contacto de la piel con este producto. Deseche los guantes contaminados después de su uso, de conformidad con las leyes aplicables y buenas prácticas de laboratorio. Lavar y secar las manos.

Los guantes de protección seleccionados deben de cumplir con las especificaciones de la Directiva de la UE 89/686/CEE y de la norma EN 374 derivado de ello.

Protección Corporal Traje de protección completo contra productos químicos, El tipo de equipamiento de protección debe ser elegido según la concentración y la cantidad de sustancia peligrosa al lugar específico de trabajo.

Protección respiratoria Para exposiciones molestas use respirador de partículas tipo P95 (EE.UU.) o tipo P1 (UE EN 143). Para un nivel de protección mayor use cartuchos de respirador tipo OV/AG/P99 (EE.UU.) o



2-100

ABEK-P2 (UE EN 143). Usar respiradores y componenetes testados y aprovados bajo los estandards guvernamentales apropiados como NIOSH (EEUU) o CEN (UE)

Control de exposición ambiental No dejar que el producto entre en el sistema de alcantarillado.

SECCIÓN 9: Propiedades físicas y químicas

9.1 Información sobre propiedades físicas y químicas básicas

a) Aspecto Forma: sólido

b) Olor sin datos disponibles

c) Umbral olfativo sin datos disponibles

d) pH sin datos disponibles

e) Punto de fusión/ puntode congelación

f) Punto inicial deebullición e intervalo deebullición

sin datos disponibles


g) Punto de inflamación sin datos disponibles

h) Tasa de evaporación sin datos disponibles

i) Inflamabilidad (sólido,gas)

j) Inflamabilidadsuperior/inferior olímites explosivos



k) Presión de vapor sin datos disponibles

l) Densidad de vapor sin datos disponibles

m) Densidad relativa sin datos disponibles

n) Solubilidad en agua sin datos disponibles

o) Coeficiente de reparton-octanol/agua

p) Temperatura de auto-inflamación

q) Temperatura dedescomposición




r) Viscosidad sin datos disponibles

s) Propiedades explosivas sin datos disponibles

t) Propiedadescomburentes


9.2 Otra información de seguridad sin datos disponibles

SECCIÓN 10: Estabilidad y reactividad

10.1 Reactividad sin datos disponibles

10.2 Estabilidad química Estable bajo las condiciones de almacenamiento recomendadas.

10.3 Posibilidad de reacciones peligrosas sin datos disponibles


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-101

10.4 Condiciones que deben evitarse sin datos disponibles

10.5 Materiales incompatibles Agentes oxidantes fuertes

10.6 Productos de descomposición peligrosos Otros productos de descomposición peligrosos - sin datos disponibles En caso de incendio: véase sección 5

SECCIÓN 11: Información toxicológica

11.1 Información sobre los efectos toxicológicos

Toxicidad aguda sin datos disponibles

Corrosión o irritación cutáneas sin datos disponibles

Lesiones o irritación ocular graves sin datos disponibles

Sensibilización respiratoria o cutánea sin datos disponibles

Mutagenicidad en células germinales sin datos disponibles

Carcinogenicidad

IARC: No se identifica ningún componente de este producto, que presente niveles mayores que o igual a 0,1% como agente carcinógeno humano probable, posible o confirmado por la (IARC) Agencia Internacional de Investigaciones sobre Carcinógenos.

Toxicidad para la reproducción


Toxicidad específica en determinados órganos - exposición única sin datos disponibles

Toxicidad específica en determinados órganos - exposiciones repetidas sin datos disponibles

Peligro de aspiración sin datos disponibles

Información Adicional RTECS: sin datos disponibles

Según nuestras informaciones, creemos que no se han investigado adecuadamente las propiedades químicas, físicas y toxicológicas.

SECCIÓN 12: Información ecológica

12.1 Toxicidad sin datos disponibles

12.2 Persistencia y degradabilidad sin datos disponibles

12.3 Potencial de bioacumulación sin datos disponibles

12.4 Movilidad en el suelo sin datos disponibles

12.5 Resultados de la valoración PBT y mPmB La valoración de PBT / mPmB no está disponible ya que la evaluación de la seguridad química no es necesaria / no se ha realizado



2-102

12.6 Otros efectos adversos


SECCIÓN 13: Consideraciones relativas a la eliminación

13.1 Métodos para el tratamiento de residuos

Producto Ofertar el sobrante y las soluciones no-aprovechables a una compañia de vertidos acreditada. Disolver o mezclar el producto con un solvente combustible y quemarlo en un incinerador apto para productos químicos provisto de postquemador y lavador.

Envases contaminados Eliminar como producto no usado.

SECCIÓN 14: Información relativa al transporte

14.1 Número ONU ADR/RID: - IMDG: - IATA: -

14.2 Designación oficial de transporte de las Naciones Unidas ADR/RID: Mercancía no peligrosa IMDG: Not dangerous goods IATA: Not dangerous goods

14.3 Clase(s) de peligro para el transporte ADR/RID: - IMDG: - IATA: -

14.4 Grupo embalaje ADR/RID: - IMDG: - IATA: -

14.5 Peligros para el medio ambiente ADR/RID: no IMDG Marine pollutant: no IATA: no

14.6 Precauciones particulares para los usuarios sin datos disponibles

SECCIÓN 15: Información reglamentaria

La hoja técnica de seguridad cumple con los requisitos de la Reglamento (CE) No. 1907/2006.

15.1 Reglamentación y legislación en materia de seguridad, salud y medio ambiente específicas para la sustancia o la mezcla


15.2 Evaluación de la seguridad química Para este producto no se ha llevado a cabo una evaluación de la seguridad química

SECCIÓN 16: Otra información

Texto íntegro de las Declaraciones-H referidas en las secciones 2 y 3.

Acute Tox. Toxicidad aguda H302 Nocivo en caso de ingestión.

El texto completo de las frases-R referidas en los puntos 2 y 3

Xn Nocivo R22 Nocivo por ingestión.

Otros datos Copyright 2013 Sigma-Aldrich Co. LLC. Se autoriza la reproducción en número ilimitado de copias para uso exclusivamente interno. La información indicada arriba se considera correcta pero no pretende ser exhaustiva y deberá utilizarse únicamente como orientación. La información contenida en este documento esta basada en el presente estado de nuestro conocimiento y es aplicable a las precauciones de seguridad apropiadas


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-103

para el producto. No representa ninguna garantía de las propiedades del producto. La Corporación Sigma-Aldrich y sus Compañías Afiliadas, no responderán por ningún daño resultante de la manipulación o contacto con el producto indicado arriba. Dirijase a www.sigma-aldrich.com y/o a los términos y condiciones de venta en el reverso de la factura o de la nota de entrega.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-104

http://www.sigma-aldrich.com/

FICHA DE DATOS DE SEGURIDAD

PRODUCTO: LAIVIN 85

Fecha: 29/11/2005 Revisión: 4

Anula a: 06/04/2004 Página 1 de 5

1.- IDENTIFICACIÓN PRODUCTO Y EMPRESA

Empresa: LAINCO, S.A. Dirección: Avda. Bizet, 8-12 Pol. Ind. Can Jardí 08191 RUBI (Barcelona)

Teléfono: 93 586 20 15 Fax: 93 586 20 16 Tel. urgencia: INSTITUTO NACIONAL DE TOXICOLOGÍA 91 562 04 20

Nombre comercial: LAIVIN 85

Uso: Insecticida

Efecto real: Produce carbamilación de la colinesterasa de los tejidos causando acumulación de acetilcolina en diferentes partes del insecto. Es eficaz contra huevos de algunas especies de insectos.

2.- COMPOSICIÓN E INFORMACIÓN SOBRE LOS COMPONENTES

Composición general: 85% (p/p) Carbaril + 14% (p/p) Coadyuvantes + 1% (p/p) Impurezas producto técnico

Componentes peligrosos Rango(% p/p) Símbolo Nº EINECS Nº CAS

Clasificación R S

Carbaril 85% Xn, N 200-555-0 63-25-2 R22, R40, R50 S2, S22, S24, S36/37, S46, S61

3.- IDENTIFICACIÓN DE LOS PELIGROS

Producto nocivo por ingestión. Puede provocar posibles efectos cancerígenos (carcinogénico categoría 3). Los síntomas pueden manifestarse al cabo de varias horas. Provoca sensibilización: la exposición, durante un cierto período de tiempo, a concentraciones no tóxicas puede sensibilizar de manera que la exposición a Carbaril o a otros productos similares (organofosforados o carbamatos) dosis subletales provoquen la muerte. No respirar el polvo. Altamente peligroso para la fauna acuática.

4.- PRIMEROS AUXILIOS

Síntomas y efectos Acciones a efectuar Contacto / piel Irritación cutánea. La sustancia activa

puede ser absorbida a través de la piel. Retirar la ropa contaminada con el producto y lavarla antes de volver a usarla. Lavar con abundante agua y jabón las zonas afectadas del cuerpo.

Contacto / ojos Irritación ocular con opacidad córneal reversible. Reducción del tamaño de la pupila (miosis).

Lavar el ojo con abundante agua, durante al menos 15 minutos, separando bien los párpados con los dedos para que el lavado sea totalmente efectivo.

Ingestión Náuseas, vómitos, sudoración, debilidad generalizada, confusión, calambres estomacales, convulsiones.

Si la víctima está consciente provocar el vómito. En caso de que se encuentre en estado de inconsciencia, acostarla boca abajo con la cabeza de lado, para evitar la aspiración del vómito en el caso de que éste se produzca espontáneamente. Si la víctima sufre convulsiones, inmovilizarla para que no se lesione. Buscar asistencia médica para que practique el lavado gástrico.

Inhalación Irritación de las vías respiratorias, lagrimeo, tos, bronco-constricción, incremento de las secreciones bronquiales, dispnea, hipopnea, bradicardia y fallo cardio-respiratorio.

Retirar a la persona de la zona contaminada, ponerla en posición de descanso, medio erguida, con las ropas sueltas. Practicar la respiración artificial si es necesario.

Medidas generales:

EN CASO DE INGESTIÓN , CONTACTO CON LOS OJOS Y/O INHALACIÓN DEL PRODUCTO ACUDA INMEDIATAMENTE AL MÉDICO MOSTRANDO LA ETIQUETA DEL PRODUCTO O ESTA FICHA DE DATOS DE SEGURIDAD. NO DEJE SOLO AL INTOXICADO EN NINGÚN CASO. - DIAGNÓSTICO: Determinación de la actividad colinesterasa plasmática o eritrocítica. - Administrar ATROPINA ( 2 mg/IV cada 10 minutos hasta que aparezcan signos de atropinización). - ANTÍDOTO: Oximas (Pralidoxima) - En caso de convulsiones administrar Diazepam. - CONTRAINDICACION: No administrar agentes Succinilcolina y otros agentes colinérgicos; estimulantes respiratorios y fisostignina.

5.- MEDIDAS DE LUCHA CONTRA INCENDIOS

Medios de extinción: Polvo químico, espuma o agua pulverizada.

Contraindicaciones: No utilizar chorro de agua a presión.

Productos de combustión: CO2, H2O y 1-naftol metilisocianato.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-105


PRODUCTO: LAIVIN 85



Medidas especiales a tomar: Enfriar los bidones/envases rociándolos con agua y mantenerse a una distancia de seguridad por si se diera una explosión. Mantener la zona despejada de personas, manteniéndolas a una distancia mínima de seguridad de 200 metros. Evitar utilizar grandes volúmenes de agua, con el fin de minimizar la extensión del producto. Trabajar siempre a favor del viento o en ángulo recto respecto a él. Nunca ponerse contra la dirección del viento.

Peligros especiales: A temperaturas elevadas, próximas a los 200ºC, puede inflamarse.

Equipos de protección: Llevar los elementos de protección normales en la extinción de incendios. Equipos de respiración autónoma y ropa protectora (traje, guantes de PVC y botas de goma).

6.- MEDIDAS A TOMAR EN CASO DE VERTIDO ACCIDENTAL

Precauciones personales: Colocarse del lado que sopla el viento. Evitar el contacto del producto con la piel. Mantener una distancia de seguridad de 50 metros.

Precauciones para el medio ambiente: Evitar la entrada del producto en la red de alcantarillas, así como, la contaminación de aguas superficiales y subterráneas.

Atención: Alejar cualquier posible fuente de ignición y calor. No regar el suelo con agua.

Protección personal: Vestir ropa protectora (traje, guantes de PVC y botas de goma). Llevar un equipo de respiración autónomo con filtro para vapores orgánicos.

Detoxificación y limpieza: Colocar los envases rotos en la posición adecuada para minimizar la fuga. Barrer el producto derramado evitando que se produzca polvo. Recoger el producto mediante palas y llevarlo a un lugar seguro donde se pueda proceder a su eliminación

Neutralizar: NP

7.- MANIPULACIÓN Y ALMACENAMIENTO

Manipulación Precauciones generales: - Manejar el envase del producto con cuidado, evitando, durante su transporte, que pueda ser aplastado por otras mercancías más pesadas y no dejarlos caer desde alto. - Antes de la aplicación del producto asegúrese de que el equipo que va a utilizar para ello es el adecuado y está en perfecto estado. - Seguir las instrucciones de preparación del producto indicadas en la etiqueta del envase. - Señalizar las áreas tratadas impidiendo la entrada en ellas a personas que no lleven los equipos de protección adecuados. Condiciones específicas: - Debido a su toxicidad para las abejas este producto solo se deberá aplicar cuando estas no estén presentes (primeras horas de la mañana y últimas horas de la tarde), tampoco se aplicará en épocas de floración. - No aplicar este producto directamente sobre el agua ni cuando las condiciones climáticas favorezcan el escurrimiento desde las zonas tratadas. - No contaminar el agua al lavar el equipo utilizado para el tratamiento o al eliminar los residuos. - No aplicar este producto hasta pasados 20-25 días de la caída de los pétalos, ya que puede producir un efecto de aclareo. - Puede favorecer la proliferación de ácaros en las áreas endémicas. Almacenamiento Temperatura: Temperatura ambiente.

Productos de descomposición: En medio alcalino se descompone en 1-naftol, dióxido de carbono y metilamina.

Reacciones peligrosas: NP

Condiciones de almacenamiento: Almacenar en el envase original perfectamente cerrado y en lugar fresco y ventilado. Envase: bolsa de polietileno.

Materiales incompatibles:

Usos Uso reservado a agricultores y aplicadores profesionales.

8.- CONTROLES DE EXPOSICIÓN / PROTECCIÓN PERSONAL

Equipos de protección personal

Protección respiratoria:. Dispositivo respiratorio adecuado.

Protección cutánea: Traje y guantes de PVC. Botas de goma (llevando el pantalón por encima de las botas).

Protección ocular: Gafas protectoras o máscara facial de protección total.

Otras protecciones: Tener a mano los dispositivos adecuados para efectuar el lavado de los ojos o de la piel en caso de sufrir un accidente.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-106


PRODUCTO: LAIVIN 85



Protecciones generales: Evitar el contacto prolongado y la inhalación de vapores o nieblas del producto. Trabajar en lugares con ventilación apropiada. No comer, beber, ni fumar mientras se está manipulando el producto. Trabajar siempre a favor del viento.

Prácticas higiénicas en el trabajo: Quitarse inmediatamente la ropa manchada o empapada con el producto y lavarla con agua y jabón antes de volver a utilizarla. No llevar trapos de limpieza empapados con producto en los bolsillos. Evitar el contacto con el producto. Observar las medidas de precaución habituales al trabajar con productos nocivos.

Controles de exposición: TLV: 5 mg Carbaril/m3 TLV/TWA: 5 mg Carbaril/m3

9.- PROPIEDADES FÍSICAS Y QUÍMICAS

Aspecto: Polvo impalpable de color blanco-beige Punto de ebullición: Olor: Característico Presión de vapor: pH (1% en agua) CIPAC MT75

6,0-8,0 Punto de fusión: CEE A1.4.1

140ºC

Densidad: 0,15-0,35 g/ml Punto de destello: NP Hidrosolubilidad: Dispersable en agua Inflamabilidad (sólido-gas): No inflamable Liposolubilidad disolvente-aceite: Autoinflamabilidad: NP Coef. de reparto (n-octanol/agua): Kow = 39 Propiedades comburentes: No comburente

Peligro de explosión: No explosivo

10.- ESTABILIDAD Y REACTIVIDAD

Estabilidad: El producto almacenado en su envase original intacto, en condiciones normales cumple con las exigencias iniciales cuali y cuantitativas durante 3 años.

Condiciones a evitar: Los medios alcalinos y las temperaturas elevadas.

Incompatibilidades: Incompatible con caldos de reacción alcalina.

Productos de descomposición peligrosos: NP

Riesgo de polimerización: NP Condiciones a evitar: NP

11.- INFORMACIONES TOXICOLÓGICAS

Vía de entrada: Por ingestión, inhalación y contacto con la piel y los ojos.

Efectos agudos y crónicos: DL50 (oral-rata): 289 mg/Kg DL50(piel-conejo): >2000 mg/Kg CL50 (inhalación-rata): 242 mg/L

Carcinogeneidad: No se han encontrado evidencias sobre la capacidad cancerígena de Carbaril.

Mutageneidad: Se han descrito efectos mutagénicos (aberraciones cromosomales) en cultivos de células de roedores y humanas incubadas con Carbaril.

Toxicidad para la reproducción: La transferencia transplacentaria de Carbaril en ratones y ratas preñadas mínima. La administración de Carbaril por vía oral a ratas preñadas produce una disminución de la actividad acetilcolinesterasa en las madres y los fetos. No hay evidencia de que los insecticidas de tipo carbamato sean teratógenos en el uso normal.

Narcosis:

Otros datos: IDA: 0,01 mg/Kg/día. Tolerancia para humanos: 2,5-10 ppm por peso (según la OMS).

12.- INFORMACIONES ECOLÓGICAS

Forma y potencial contaminante

Persistencia y degradabilidad: En los animales es rápidamente metabolizado a productos no tóxicos (1-naftol). En plantas se degrada por oxidación e hidrólisis formándose 4-hidroxicarbaril, 5-hidroxicarbaril y metilol carbaril. La vida media del producto en el suelo es de 7-28 días dependiendo del tipo de suelo. Movilidad/ bioacumulación: No hay acumulación en los tejidos animales ni se traspasa a la leche en mamíferos. Efecto sobre el medio ambiente / ecotoxicidad

Toxicidad para las aves:


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-107


PRODUCTO: LAIVIN 85



DL50= (Pato silvestre joven) = 2563 mg/Kg / DL50= (Faisán joven) = 2353 mg/Kg / DL50= (Codorniz japonesa) = 2623 mg/Kg / DL50= (Paloma) = 1176-3529 mg/Kg

Tóxico para las abejas y para otros insectos beneficiosos. Toxicidad para la fauna acuícola:

CL50 (96h) (Trucha arco iris) = 1,5 mg/L / CL50 (96h) (Foxino sargo) = 2,5 mg/L / CL50 (96h) (Peces de color) = 11,7 mg/L / CE50 (48h) (Daphnia) = 0,07 mg/L / CL50 (96h) (Camarón) = 6,7 mg/L / CL50 (48h) (Ostra) = 3,2 mg/L

Otros datos: DQO teórico: COT teórico:

13.- CONSIDERACIONES RELATIVAS A LA ELIMINACIÓN

Eliminación del producto: No quedaran residuos por el uso del producto, si al finalizar la preparación de la solución, se enjuaga el envase con agua tres veces, añadiendo dicha agua a la solución.

Eliminación de los envases usados: El envase, lavado tal y como se indica en el apartado anterior, es un residuo peligroso por lo que el usuario está obligado a entregarlo en los puntos de recepción del sistema integrado de gestión SIGFITO.

Disposición sobre eliminación de residuos: Obedecer todas las disposiciones legales, tanto locales como nacionales, sobre la eliminación de residuos.

14.- INFORMACIONES RELATIVAS AL TRANSPORTE

Datos generales: Etiquetaje para el transporte: Tipo 9 + contaminante del mar (recorrido vía marítima)

Denominación de la sustancia: SUSTANCIA SÓLIDA POTENCIALMENTE PELIGROSA PARA EL MEDIO AMBIENTE, n.e.p. (Carbaril en mezcla)

Nº ONU: 3077 Clase: 9 Grupo de embalaje: III Nº de Peligro: 90 Riesgo secundario: Contaminante del mar Datos especiales según medio de transporte: ADR: Código de clasificación: M7 RID: IMDG: Nº Fem: --- Riesgo secundario: Contaminante del mar

IATA: Denominación de la sustancia: SUSTANCIA NOCIVA PARA EL MEDIO AMBIENTE, SÓLIDA, n.e.p. (Carbaril en mezcla)

Precauciones especiales: Comprobar que los contenedores están en buen estado y que las etiquetas no están dañadas antes de la distribución.

Otras Informaciones: ---

15.- INFORMACIÓN REGLAMENTARIA

Símbolo de peligrosidad del producto: Xn, N Toxicidad: Clasificación toxicológica (RD 255/2003): Nocivo: carcinogénico categoría 3. Peligroso para el medio ambiente

Mitigación de riesgos medioambientales:

Mamíferos: B Mediana peligrosidad para mamíferos Aves: B Mediana peligrosidad para las abejas Peces: B Mediana peligrosidad para peces Abejas: Relativamente poco peligroso para las abejas

Frases R: R22, R40, R50

Frases S: S2, S13, S22, S24, S36/37, S45

16.- OTRAS INFORMACIONES

Homologaciones: ---

Bases de datos consultadas: • Agro-Research. Agrichemical Directory and Hazard Response Handbook. Agro-Research enterprises LTd.• RTECS. Registry of Toxic Effects of Chemical Substances) U.S. Department of Health and Human Services (1981 – 82)• The Pesticide Manual, Eleventh Edition. Editor: C D S Tomlin• Farmacología vegetal, Carlos De Liñan y Vicente. ediciones Agrotecnicas, S.L..


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-108


PRODUCTO: LAIVIN 85



Frases R y S R22: Nocivo por ingestión. R40: Posibilidad de efectos irreversibles. R50: Muy tóxico para los organismos acuáticos. S2: Manténgase fuera del alcance de los niños. S13: Manténgase lejos de alimentos, bebidas y piensos. S22: No respirar el polvo. S24: Evítese el contacto con la piel. S36/37: Úsense indumentaria y guantes de protección adecuados. S45: En caso de accidente o malestar, acúdase inmediatamente al médico (si es posible muéstrele la etiqueta). Glosario: CAS: Chemical Abstract Service DL50: Dosis letal media NP: No Procede TLV: Valor límite umbral. Concentración a la que se puede estar expuesto sin que se produzcan efectos adversos. DQO: Demanda química de oxígeno TWA: Media ponderada en el tiempo. Concentración máxima de la sustancia en el aire a la que se puede estar expuesto durante 8 horas diarias o 40 horas semanales. Cambios realizados:

Modificación propiedades físicas.

Los datos e informaciones del presente documento están basados en nuestros actuales conocimientos y en otras fuentes existentes, de acuerdo con el reglamento vigente sobre clasificación, envasado y etiquetado de preparados peligrosos. Debido a que en la utilización hay numerosos factores que escapan a nuestro control LAINCO, s.a. no se responsabiliza de que las informaciones sean suficientes o correctas en su aplicación a todos los casos.


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-109

Fichas Internacionales de Seguridad Química

ISOCIANATO DE METILO ICSC: 0004 Noviembre 2003

CAS: 624-83-9 Metilisocianato RTECS: NQ9450000 Éster metílico del ácido isociánico NU: 2480 CH3NCOCE Índice Anexo I: 615-001-00-7 Masa molecular: 57.1 CE / EINECS: 210-866-3

TIPO DE PELIGRO / EXPOSICIÓN

PELIGROS AGUDOS / SÍNTOMAS

PREVENCIÓN PRIMEROS AUXILIOS / LUCHA CONTRA INCENDIOS

INCENDIO Extremadamente inflamable. Muchas reacciones pueden producir incendio o explosión. En caso de incendio se despreden humos (o gases) tóxicos e irritantes.

Evitar las llamas, NO producir chispas y NO fumar. NO poner en contacto con agua, ácidos, bases, oxidantes.

Es puma resistente al alcohol, arena seca, polvo, dióxido de carbono, NO utilizar agentes hídricos.

EXPLOSIÓN Las mezclas vapor/aire son explosivas. Sistema cerrado, ventilación, equipo eléctrico y de alumbrado a prueba de explosión. NO utilizar aire comprimido para llenar, vaciar o manipular.

En caso de incendio: mantener fríos los bidones y demás instalaciones rociando con agua pero NO en contacto directo con agua. Combatir el incendio desde un lugar protegido.

EXPOSICIÓN ¡EVITAR TODO CONTACTO! ¡EVITAR LA EXPOSICION DE MUJERES (EMBARAZADAS)!

¡CONSULTAR AL MÉDICO EN TODOS LOS CASOS!

Inhalación Tos. Dificultad respiratoria. Jadeo. Dolor de garganta. Vómitos.

Ventilación, extracción localizada o protección respiratoria.

Aire limpio, reposo. Posición de semiincorporado. Respiración artificial si estuviera indicada. Proporcionar asistencia médica

Piel ¡PUEDE ABSORBERSE! Enrojecimiento.

Dolor. Sensación de quemazón.

Guantes de protección. Traje de protección.

Quitar las ropas contaminadas. Aclarar la piel con agua abundante o ducharse. Proporcionar asistencia médica

Ojos Dolor. Enrojecimiento. Pérdida de visión. Pantalla facial, o protección ocular combinada con la protección respiratoria.

Enjuagar con agua abundante durante varios minutos (quitar las lentes de contacto si puede hacerse con facilidad), después proporcionar asistencia médica

Ingestión Dolor abdominal. Sensación de quemazón. Shock o colapso.

No comer, ni beber, ni fumar durante el trabajo. Lavarse las manos antes de comer

Enjuagar la boca. NO provocar el vómito. Dar a beber uno o dos vasos de agua. Proporcionar asistencia médica.

DERRAMES Y FUGAS ENVASADO Y ETIQUETADO

Evacuar la zona de peligro. Consultar a un experto. Ventilar. Eliminar toda fuente de ignición. Traje de protección química, incluyendo equipo autónomo de respiración. Recoger el líquido procedente de la fuga en recipientes precintables. Neutralizar con precaución el líquido derramado con sosa caústica. Absorber el líquido residual en arena seca o absorbente inerte y trasladarlo a un lugar seguro. NO permitir que este producto químico se incorpore al ambiente.

Material especial. Clasificación UE

Símbolo: F+, T+ R: 12-24/25-26-37/38-41-42/43-63 S: (1/2-)26-27/28-36/37/39-45-63

Clasificación NU Clasificación de Peligros NU: 6.1 Riesgos Subsidiarios de las NU: 3 Grupo de Envasado NU: I

RESPUESTA DE EMERGENCIA ALMACENAMIENTO

Ficha de emergencia de transporte (Transport Emergency Card): TEC (R)-61S2480 Código NFPA: H 4; F 3; R 2; W

A prueba de incendio. Véanse Peligros Químicos. Mantener en lugar fresco. Mantener en lugar seco. Almacenar solamente si está estabilizado. Almacenar en un área sin acceso a desagües o alcantarillas.

Preparada en el Contexto de Cooperación entre el IPCS y la Comisión Europea © CE, IPCS, 2005

IPCS International Programme on Chemical Safety

VÉASE INFORMACIÓN IMPORTANTE AL DORSO


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-110

ISOCIANATO DE METILO ICSC: 0004

DATOS IMPORTANTES

ESTADO FÍSICO; ASPECTO Líquido incoloro volátil, de olor acre.

PELIGROS FÍSICOS El vapor es más denso que el aire y puede extenderse a ras del suelo; posible ignición en punto distante. El vapor se mezcla bien con el aire, formándose fácilmente mezclas explosivas.

PELIGROS QUÍMICOS La sustancia polimeriza en estado puro. La sustancia puede polimerizar debido al calentamiento intenso y bajo la influencia de metales y catalizadores. La sustancia se descompone en contacto con agua. La sustancia se descompone rápidamente en contacto con ácidos y bases, produciendo gases tóxicos (ácido cianhídrico, óxidos de nitrógeno, monóxido de carbono). Ataca algunas formas de plástico, caucho y revestimientos.

LÍMITES DE EXPOSICIÓN TLV: 0,02 ppm, 0,05 mg/m³; (piel) (ACGIH 2003). MAK: 0,01 ppm, 0,024 mg/m³; Sh; Categoría de limitación de pico: I(1); Riesgo para el embarazo: grupo D (DFG 2009).

VÍAS DE EXPOSICIÓN La sustancia se puede absorber por inhalación a través de la piel y por ingestión.

RIESGO DE INHALACIÓN Por evaporación de esta sustancia a 20°C se puede alcanzar muy rápidamente una concentración nociva en el aire.

EFECTOS DE EXPOSICIÓN DE CORTA DURACIÓN La sustancia irrita fuertemente los ojos, la piel y el tracto respiratorio. Corrosivo por ingestión. La inhalación del el vapor puede originar edema pulmonar (véanse Notas). La inhalación puede originar reacciones asmáticas. La exposición puede producir la muerte. Los efectos pueden aparecer de forma no inmediata. Se recomienda vigilancia médica.

EFECTOS DE EXPOSICIÓN PROLONGADA O REPETIDA El contacto prolongado o repetido puede producir sensibilización de la piel. La sustancia puede afectar al tracto respiratorio. Produce graves alteraciones en la reproducción humana.

PROPIEDADES FÍSICAS

Punto de ebullición: 39°C Punto de fusión: -80°C Densidad relativa (agua = 1): 0,96 Solubilidad en agua, g/100 ml a 20°C: reacciona Presión de vapor, kPa a 20°C: 54 Densidad relativa de vapor (aire = 1): 2

Densidad relativa de la mezcla vapor/aire a 20°C (aire = 1): 1,44 Punto de inflamación: -7°C c.c. Temperatura de autoignición: 535°C Límites de explosividad, % en volumen en el aire: 5,3-26

DATOS AMBIENTALES

Esta sustancia puede ser peligrosa para el ambiente; debería prestarse atención especial a a los organismos acuáticos.

NOTAS

Reacciona violentamente con agentes extintores de incendio tales como agua y agentes hidratados. Está indicado examen médico periódico dependiendo del grado de exposición. Los síntomas del edema pulmonar no se ponen de manifiesto, a menudo, hasta pasadas algunas horas se agravan por el esfuerzo físico. Reposo y vigilancia médica son, por ello, imprescindibles. Nadie que haya mostrado síntomas de asma debe entrar nunca en contacto con esta sustancia. Los síntomas de asma no se ponen de manifiesto, a menudo, hasta pasadas algunas horas y se agravan por el esfuerzo físico. Reposo y vigilancia médica son, por ello, imprescindibles. La alerta por el olor es insuficiente. NO llevar a casa la ropa de trabajo. Esta ficha ha sido parcialmente actualizada en abril de 2010: ver Límites de exposición, Clasificación UE, Ingestión: primeros auxilios, Almacenamiento.

INFORMACIÓN ADICIONAL

Límites de exposición profesional (INSHT 2011):DO VLA-EC: 0,02 ppm Notas: vía dérmica. Agente químico que tiene establecido un valor límite indicativo por la UE.

NOTA LEGAL Esta ficha contiene la opinión colectiva del Comité Internacional de Expertos del IPCS y es independiente de requisitos legales. Su posible uso no es responsabilidad de la CE, el IPCS, sus representantes o el INSHT, autor de la versión española © IPCS, CE 2005

Fichas Internacionales de Seguridad Química

y



2-111

2.6. Senyalització

Una de les mesures més efectiva i fàcil de duu a terme és la senyalització de totes les zones de

la planta. Per tal d’efectuar la senyalitació de forma correcta es segueixen les indicacions del

Reial Decret 485/1997 del 14 d’abril sobre les disposicions mínimes en matèria de senyalització

de seguretat i salut de treball, BOE nº 97 23-04-1997.

El pla òptim de senyalització necesita tenir en compte que qualsevol persona, ja sigui operari o

no, ha de compendre fàcilment l’informació que els senyals proporcionen, ja que en cas

d’accident haurà d’actuar ràpidament, saber on s’ha de dirigir i a la velocitat que ho ha de fer;

o simplement evitar certes accions per tal d’evitar l’accident.

El criteri a seguir per una correcta senyalització es basa en un anàlisi previ dels riscos existents

dins l’empresa:

1.Alertar als treballadors que existeixen riscos, prohibicions i obligacions concretes.

2.Alertar als treballadors en situacions d’emergència en les quals sigui necessari realizar

mesures d’evacuació o protección.

3.Informar de la localització de sortides d’emergència, medis de protecció, primers auxilis,

entre d’altres.

4.Orientar als operaris en maniobres perilloses, trams amb peculiaritats que comporten perill,

etc.

La senyalització no és un substitut d’altres mesures tècniques i organitzatives sobre la

protecció col·lectiva ni de la formació i informació prèvia dels treballadors sobre seguretat i

higiene, sinó un complement necessari, per tal de permetre que els perills es minimitzin i no es

passi per alt situacions de risc.

L’empresari és l’encarregat que totes aquestes mesures es duguin a terme i que tots els

treballadors tinguin constancia dels perills, sapiguen llegir tots els senyals presents a la planta i

coneguin els plans d’evacuació i actuacció en cas d’accident.

El tipus de senyal, número i situación de cadascuna d’elles es duu a terme depenent de les

característiques de la senyal; els riscos, elements o circumpstàncies que calgui senyalitzar,

l’extenció de la zona en qüestió i el número de treballadors afectats.



2-112

2.6.1.Definicions i tipus de senyals

Així doncs, per definició la senyalització de seguretat i higiene d’una planta industrial és

l’encarregada de proporcionar una indicació o obligació relativa a la seguretat i salut en el

treball que s’està efectuant, mitjançant una señal en forma de panel, un color concret, un

senyal lluminós o acústic o una comunicación verbal o gestual, depenent de la situación.

Dins d’aquestes distincions existeixen diferents tipus de senyals segons la indicació o obligació

que transmeten:

Senyal de prohibició: Prohibeix un comportament susceptible de provocar

perill.

Senyal d’advertència: Adverteix d’un risc o perill.

Senyal d’obligació: Obliga a un comportament determinat.

Senyal de salvament o d’auxili: Proporciona indicacions de les sortides

d’emergència, dels primers auxilis o dels dispositius de salvament.

Senyal indicativa: Proporciona altres informacions necessàries.

Senyal en forma de panell: Senyal que segons la forma geométrica, colors i

símbol proporciona una determinada información.

Senyal adicional: Senyal adjuntada a una altra de més important que

proporciona una informació també necessària.

Senyal lluminosa: Senyal emesa a través d’un dispositiu amb material

transparent o translúcid, il·luminat des de darrere o des de l’interior.

Senyal acústica: Senyal sorona codificada, emesa a través d’un dispositiu que

no contempla la intervenció de veu humana o sintética, sinó només sons.



2-113

Comunicació verbal: Missatge verbal predeterminat i pertinent a cada

situación, ja sigui usant veu humana o sintética.

Senyal gestual: Moviment o sèrie de moviments, normalment amb braços i

mans de forma codificada, normalment per guiar i corregir als operaris qe

estiguin realitzant accions de risc, perill o evacuació.

Senyal de risc de caigudes, xocs i colpejades: Senyalitzen desnivells, obstacles i

altres elements que poden causar risc de caiguda, xocs o cops.

Símbol o pictograma: Imatge que descriu una situación o obliga a un

comportament determinat, col·locada normalment al centre de la senyal, ja

sigui de panell o lluminosa.

Color de seguretat: Color amb un determinat significat, segons la información

que es vol transmetre.

2.6.2. Colors de les senyals

La taula 2.6.2.1 mostra els diferents colors assignats a les diferents informacions que

transmeten cadascuna de les senyals:

Taula 2.6.2.1. Colors de seguretat amb el seu significat i indiciació.

Color Significat Indicacions i precisions

Vermell Senyal de prohibició Comportaments perillosos.

Perill o alarma Stop, parada, dispositius de

desconnexió d’emergència,

evacuació.

Material i equips de lluita

contra incendis

Identificació i localització.

Groc o ataronjat Senyal d’advertència Atenció, precaució i

verificació.



2-114

Blau Senyal d’obligació Comportament o acció

específica, obligació

d’utilitzar un equip de

protecció individual.

Verd Senyal de salvament o

d’auxili

Portes, sortides, passatges,

material, llocs de salvament

i auxili, locals.

Situació de seguretat Tornada a la normalitat.

Cal tenir en compte també que a vegades el color de fons sobre el que s’aplica el color de

seguretat pertinent causa confusió per similitud i dificulta la percepció de la senyal, per la qual

cosa s’usen colors de contrast per tal d’evitar aquestes situacions. La taula 2.6.2.2 recull les

combinacions que normalment es fan servir:

Taula 2.6.2.2 Colors de seguretat i constrast.

Color de seguretat Color de constrast

Vermell Blanc

Groc o ataronjat Negre

Blau Blanc

Verd Blanc

2.6.3 Senyals en forma de panell

Són les senyals més comuns en les plantes i les conegudes. Consten principalment d’un

pictograma senzill en el centre de la senyal, evitant detalls prescindibles per la seva

comprensió i d’un tamany suficientment gran per ser vistes sense esforç i per tothom. El

material será resistent a cops i a les condicions atmosfèriques de l’entorn, per evitar el seu

deteriorament o difícil visió.

Es solen col·locar a certa altura i pròximes a l’element o zona de risc que senyalitzen, sempre

en llocs iluminats, preferiblement iluminats naturalment, tot i que en casos que sigui imposible

s’haurà d’utilitzar un enllumenat adicional o materials fluorescents. Caldrà evitar que dues


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


2-115

senyals de panell es situin molt pròximes l’una de l’altra, per evitar contradiccions i confusions,

i caldrà retirar-les en cas que la situació que senyalitzen deixi d’existir.

2.6.4 Senyals d’advertència

Tenen forma triangular, amb un pictograma de color negre sobre un fons groc, amb el marc de

la senyal també de negre. Dins d’aquest grup hi ha una excepció, que correspon a les senyals

d’advertència de materials nocius i irritants, que canvien el groc per el taronja com a fons, per

tal d’evitar confusions amb senyals d’advertència que presenten similituds. També es podría

incloure en aquest grup les senyals de risc de caigudes, xocs i colpejades:

Figura 2.6.4.1 Senyals d’advertència



2-116

2.6.5 Senyals de prohibició

Tenen forma arrodonida i consisteixen en un pictograma negre sobre un fons blanc amb un

marc vermell amb una banda transversal que va de la zona superior esquerra a la inferior

dreta. La part vermella cubrirà el 35% de la senyal com a mínim:

Figura 2.6.5.1 Senyals de prohibició

2.6.6 Senyals d’obligació

Tenen forma arrodonida i consisteixen en un pictograma blanc sobre un fons blau. El color blau

ha de cubrir almenys el 50% de la senyal com a mínim:

Figura 2.6.6.1 Senyals d’obligació



2-117

2.6.7 Senyals d’equips contra incendis

Tenen forma rectangular o quadrada i consisteixen en un pictograma blanc sobre un fons

vermell, que ocuparà el 50% de la senyal com a mínim:

Figura 2.6.7.1 Senyals contra incendis

2.6.8 Senyals de salvament o auxili

Tenen forma rectangular o quadrada i consisteixen en un pictograma blanc sobre un fons verd,

que cubrirà el 50% de la senyal com a mínim:

Figura 2.6.8.1 Senyal de salvament o d’auxili



2-118

2.6.9 Senyals lluminoses i acústiques

La gran majoria de senyals lluminoses compleixen una sèrie de característiques comuns:

La llum que emeten ha de provocar un contrast adequat a l’entorn

La superficie lluminosa que emet la senyal pot ser de color uniforme o incorporar un

pictograma, per tal de facilitar la seva comprensió.

Si l’aparell pot emetre senyals contínues i intermitents, s’utilitzarà la intermitent per

casos de més perillositat, amb una freqüència de intermitencia adequada per poder

entendre la informació que la senyal ha de transmetre.

No s’han d’utilitzar dues senyals lluminoses a la vegada, ja que pot causar confusions.

Cal que totes les senyals lluminoses posseeixin bombetes de recanvi per tal de ser

canviades en cas que deixi de funcionar.

Pel que fa a les senyals acústiques, també compleixen unes característiques comunes i que han

de cumplir:

Han de tenir un nivell acústic superior al soroll ambiental, per tal que s’escoltin amb

facilitat.

En cas de senyals intermitents, la duració ha de ser suficientment llarga per identificar-

les i diferenciar-les amb facilitat d’altres senyals acústiques o sorolls.

No poden utilizar-se dues senyals acústiques a la vegada, ja que de nou podrien causar

confusions.

De la mateixa manera que amb les senyals lluminoses, en cas que l’equip sigui capaç

de generar senyals intermitents o contínues, s’utilitzaran les senyals intermitents pels

casos més greus.

Una senyal d’evacuació sempre s’haurà d’indicar amb un so continu.



2-119

2.6.10 Senyals de comunicación verbal

Tal com s’ha dit abans, aquest tipus de senyals s’utilitzen per comunicar l’existència de

situacions de perill i risc, utilitzant textos curts, paraules aïllades o missatges codificats, sempre

curts, simples i clars.

Siguin amb veu humana o sintética, les senyals de comunicación verbal han de cumplir una

sèrie de regles d’utilització:

1. Comienzo: Indica la pressa del poder.

2. Alto: Interrompre o finalitzar un moviment.

3. Fin: Finalitzar operacions concretes.

4. Izar: Elevar una càrrega.

5. Bajar: Baixar una càrrega.

6. Peligro: Realitzar una parada d’emergència

7. Rápido: Accelerar un moviment.

2.6.11 Senyals gestuals

De la mateixa manera que les senyals verbals, les gestuals han de ser simples, fàcils de realizar

i compendre i molt diferents l’una de l’altra. Per tal de poder cumplir amb aquestes

característiques també posseeixen una sèrie de regles d’utilització. Aquestes han de dur-se a

terme a través de l’encargat de les senyals, que té la finalitat de donar les instruccions a

l’operador, que será el que rebrà les ordres. L’encarregat de les senyals haurà de poder seguir

visualment tot el desenvolupament de les maniobres que està indicant, i exclusivament donarà

les instruccions. Normalment l’encarregat portarà un element identificatiu, com per exemple

una jaqueta, un casc, etc; de colors visibles.

A continuació es mostren una sèrie de senyals gestuals típiques i internacionalitzades, ja que

d’aquesta manera és més fácil la seva comprensió de manera clara i rápida:



2-120

1. Senyals gestuals generals:

Taula 2.6.11.1 Senyals generals

Significat Descripció Il·lustració

Comienzo:

Atenció, pressa de poder

Els dos braços estessos de

forma horitzontal, els

palmells de les mans cap a

davant

Alto:

Interrupció, fi del

moviment

El braç dret estès cap a

dalt, el palmell de la mà

dreta cap a davant

Fin:

Finalització de l’operació

Les dues mans juntes a

l’altura del pit

2. Senyals gestuals verticals:

Taula 2.6.11.2 Senyals verticals


Izar Braç dret estès cap a dalt, el

palmell de la mà dreta cap a

davant describint lentament

un cercle.



2-121

Bajar Braç dret estès cap a baix,

amb el palmell de la mà dreta

cap a l’interior describint

lentament un cercle.

Distància vertical Les mans indiquen la

distancia

3. Senyals gestuals horitzontals:

Taula 2.6.11.3 Senyals horitzontals


Avanzar Els dos braços plegats, els


l’interior, els avantbraços

es mouen lentament cap

al cos.

Retroceder Els dos braços plegats, els


l’exterior, els avantbraços

es mouen lentament

allunyant-se del cos.

Cap a la dreta ( Respecte

l’encarregat de les

senyals)

El braç dret estès més o

menys en horitzontal, el

palmell de la mà dreta cap

a baix, fer petits

moviments lents indicant

la direcció.



2-122

Cap a l’esquerra (

Respecte l’encarregat de

les senyals)

El braç esquerra estès més

o menys en horitzontal, el

palmell de la mà esquerra

cap a baix, fer petits

moviments lents indicant

la direcció.

Distància horitzontal Les mans indiquen la

distància

4. Senyals gestuals de perill:

Taula 2.6.11.4 Senyals de perill


Perill:

Parada d’emergència

Els dos braços estessos

cap a dalt i els palmells de

les mans cap a davant

Ràpid Moviments codificats

efectuats amb rapidesa

..

Lent Moviments codificats

efectuats amb lentitut

..

2.6.12 Senyalització de canonades

Totes les canonades de la planta que estiguin visibles i puguin contenir productes o mescles

perilloses han d’estar senyalitzades correctament per tal d’evitar confusions o exposicions a les

subtàncies en qüestió.

Aquesta senyalització es duu a terme basant-se en la Nota técnica de Prevenció NTP 566 vigent

actualmente i basada en el Reial Decret 485/1997 Annexe VII.4 i en concordança amb la



2-123

normativa DIN 2403, document referit exclusivament a les canonades. La taula 2.6.12.1 mostra

la classificació per colors segons la substància i el seu estat físic dels principals casos:

Taula 2.6.12.1 Colors d’identificació de les canonades industrials

A part del color també cal definir la dirección de la circulació del fluid, tot i que en aquest cas la

seva representació no és tan estricte i només cal que sigui visible, clara i senzilla. La figura

2.6.12.1 mostra alguns exemples d’aquestes senyalitzacions:



2-124

Figura 2.6.12.1 Exemples de senyalització de la dirección del fluid

2.6.13 Senyalització de les vies de circulació

Com a complement a totes les senyals esmentades anteriorment, cal afegir les delimitacions

contínues que traçaran les vies de circulació per on el personal de la planta es traslladarà d’una

zona a una altra, ja siguin vies peatonals com de vehícles. Aquestes, no només estarán

marcades en l’interior dels edificis, sinò que en l’exterior també estarán marcades, ja sigui amb

línies contínues, barres protectores o paviment especial que diferenciï de forma clara una via

d’una altra.

2.7. Sismicitat

La seguretat d’una planta industrial no només es basa en la prevenció i actuació sobre

accidents i riscos que provenen de la propia activitat industrial o el desenvolupament de les

operacions necessàries, sinò que també cal prevenir tots aquells desastres naturals que

ocorren sense possibilitat de ser controlats o evitats. La quantitat de sismes que ocorren en

una determinada zona representara doncs un aspecto clau per determinar si la zona escollida

per l’emplaçament de la planta és o no segura.

Per a l’estudi de la sismicitat s’utilitza la normativa de construcción sismoresistent establerta

en el Reial Decret 997/2002 del 27 de septiembre. Aquesta norma té com a objecte

proporcionar els criteris que s’han de seguir dins del territorio espanyol per tenir en compte

l’acció sísmica en el projecte, construcción, reforma i conservació de les edificacions i obres

que siguin succeptibles de patir els efectes. Així doncs, la finalitat és evitar la pèrdua de vides

humanes i reduir el dany i els costos econòmics que s’haurien d’assolir en futurs sismes.



2-125

2.7.1 Classificació de les construccions

Als efectes d’aquesta norma, depenent de l’ús que es donen a les construccions i els danys que

pot ocasionar la seva destrucció es clasifiquen en tres tipus:

1. D’importància moderada: Construccions amb probabilitat menyspreable que la

seva destrucció ocasioni víctimes, interrompi el servei primari o produeixi danys

econòmics significatius.

2. D’importància normal: Construccions la destrucció de les quals pot ocasionar

víctimes, interrompre el servei per a la col·lectivitat o produir importants pèrdues

econòmiques, sempre que no es tracti d’un servei imprescindible i que, per tant,

tingui conseqüències catastròfiques.

3. D’importància especial: Construccions la destrucció de les quals pot interrompre

un servei imprescindible o dongui lloc a efectes catastròfics. Dins d’aquest grup

s’inclourien les construccions considerades així en el planejament urbanístic i

documents públics anàlegs:

Hospitals, centres o instal·lacions sanitàries de certa importancia

Edificis i instal·lacions bàsiques de comunicacions, ràdio, televisió,

centrals telefòniques i telegràfiques.

Edificis destinats a l’organització i coordinació de funcions per a casos

de desastre.

Edificis per a personal i equips d’ajuda, com casernes de bombers,

policía, forces armades i parcs d’ambulàncies i maquinaria necessària.

Instal·lacions bàsiques de les poblacions com ara dipòsits d’aigua, gas,

combustibles, estacions de bombeig, xarxes de distribució, centrals

elèctriques i centres de transformació.

Vies de comunicación com ponts, murs, etc. que siguin d’especial

importancia i instal·lacions vitals de mitjants de transport (ferrocarrils,

aeroports i ports).



2-126

Edificis i instal·lacions industrials inclosos en l’àmbit d’aplicació del

Reial decret 1254/1999 del 16 de juliol, on intervén substàncies

perilloses.

Centrals nuclears o tèrmiques, grans preses, o preses classificades com

a categoría A o B en el Reglament tècnic sobre seguretat de preses i

embassaments vigent.

Construccions catalogades com a monuments històrics o artístics o

d’interés clutural o similiar, com grans superficies comercials,

espectacles públics, etc.

2.7.2 Criteris i aplicació de la norma

L’aplicació d’aquesta norma és obligatòria en totes les construccions de la planta industrial, a

excepció de tres casos:

Construccions d’importància moderada.

Edificacions d’importància normal o especial sempre que l’acceleració sísmica básica ab

sigui inferior a 0,04g (sent g unitat de l’acceleració de la gravetat).

Construccions d’importància normal amb pòrtics ben travats entre si en totes les

direccions sempre que ab sigui inferior a 0,08g i que posseeixin menys de set plantes.

Als edificis als quals sí que s’ha d’aplicar la norma, s’haurà de calcular en primer lloc la

construcció adequada per suportar l’acció sísmica i, en segon lloc, haurà de cumplir les regles

de projecte i les prescripcions constructives adequades a cada cas. El càlcul d’aquest

paràmetres es realitzen a partir de quatre factors clau:

Les masses dels edificis pels quals es realitza l’estudi.

Els períodes i tipus de vibracions que patiran les estructures afectades.

La resposta d’aquestes estructures davant l’acció sísmica.

La verificació de la seguretat que presenten els edificis esmentats.



2-127

El compliment s’ha d’efectuar en la fase de projecte, la de construcción i durant el período de

vida útil. En primer lloc, doncs, caldrà adjuntar en la memoria l’estudi de l’acció sísmica i la

seva repercusió en les instal·lacions necessàries de la planta. Aquest estudi será indispensable

per aconseguir les llicències municipals i totes les autoritzacions necessàries per iniciar el

projecte. Un cop es tenen els permisos caldrà que el director d’obra accepti l’estudi sísmic, i en

cas contrari, aporti les condicions i les modificacions que cregui oportunes, que s’hauran de

desenvolupar i aprobar abans d’iniciar les obres de construcció. Finalment, un cop la planta

està construïda i en funcionament, caldrà redactar informes després de cada terratrèmol

d’intensitat alta, per cal d’analitzar les conseqüències del sisme sobre la construcció i les

mesures que caldrà adobtar en cada cas. aquest informe haurà de ser redactat pel tècnic

encarregat de la conservació o per l’entitat explotadora, sempre sota la supervisió d’un

profesional competent.

Per poder realizar els análisis necessaris esmentats anteriorment cal disposar en primer lloc

del mapa sísmic de la zona on es construirà la planta. En aquest cas estarà situada en la

provincia de Tarragona, Espanya. La figura 2.7.2.1 mostra el mapa sísmic d’Espanya amb les

diferents zones depenent del seu perill sísmic. Aquest mapa es realitza en funció dels valors de

l’acceleració sísmica básica ab, valor característic de l’acceleració horitzontal de la superficie

del terreny; i del coeficient de contribució K, que té en compta la influencia de diferents tipus

de terratrèmols:



2-128

Figura 2.7.2.1 Mapa sísmic d’Espanya

Tal com es pot observar, el terme municipal de Tarragona tendría els següents valors:

Així doncs, en aquest cas es tracta d’una zona de molt baix risc de sismes, per la qual cosa no

cal efectuar un càlcul dels factors a tenir en compte ni caldrà afegir modificacions antisístimes

als edificis, cosa que no vol dir que no tinguin els seus propis sistemes de seguretat estrictes.



2-129

2.8 Transport de substàncies perilloses

L’anàlisi de seguretat i higiene del transport de les subtàncies perilloses es realitzarà en base al

Reial decret 551/2006 del 5 de maig, que regula les operacions de transport de mercaderies

perilloses per carretera en tot l’estat espanyol. A més, també es tindrà en compte el ADR

2013, acord europeu sobre el transport internacional de mercaderies perilloses per carretera,

publicat en el BOE nº 63 el 14 de març de 2013.

El transport de subtàncies perilloses és la causa més comú d’accidents industrials, ja que

consisteix en una activitat que comporta molts riscos imprevistos i està exposat a una gran

área, ja que els vehícles transporten les substàncies d’una planta a una altra. Així doncs,

aquests transports s’han de realizar amb molta cura i complint amb les normes de seguretat

establertes, per tal de minimitzar els perills i evitar posibles accidents. De la mateixa manera,

els vehícles que s’usen per transportar les subtàncies han de cumplir les condicions

reglamentaries, amb conductors i ajudants que estiguin informats de les característiques

especials de la mercadería i quines són les accions que han de realizar en cas d’averia o

accident.

2.8.1 Tipus de substàncies perilloses

D’acord amb el ADR les mercaderies perilloses es poden clasificar dins les clases de la taula

2.8.1.1 següent. Aquesta classificació és molt semblant a la realitzada a l’apartat 2.5.1, però en

aquest cas està realitzada basant-se en la normativa per al seu transport.

Taula 2.8.1.1 Tipus de mercaderies perilloses

Classe 1 Matèries explosives

Classe 2 Gasos

Classe 3 Líquids inflamables

Classe 4.1 Sòlids inflamables, matèries autocorrectives i

matèries explosives desensibilitzades

Classe 4.2 Matèries que poden inflamar-se

espontàniament



2-130

Classe 4.3 Matèries que en contacte amb l’aigua

desprenen gasos inflamables

Classe 5.1 Matèries comburents

Classe 5.2 Peròxids orgànics

Classe 6.1 Matèries toxiques

Classe 6.2 Matèries infeccioses

Classe 7 Matèries radioactives

Classe 8 Matèries corrosives

Classe 9 Matèries i objectes perillosos varis

2.8.2 Senyalització i etiquetatge de les subtàncies transportades

Seguint la normativa fixada pel ADR 2013, cada paquet transportat ha de mostrar el seu

número de identificació de la materia ONU, junt amb les lletres UN. Aquestes indicacions han

de medir 12 metres mínim d’atura, menys en casos en que el paquet tingui unes dimensions

inferiors. Si el paquet no està embalat caldrà fixar aquestes distincions directament sobre

l’objecte, sempre visible i llegible.

En els casos que els paquets continguin envasos interiors amb líquids, paquets amb orificis de

ventilació i recipients criogènics amb gasos licuats refrigerats; hauran de ser marcats amb

fletxes d’orientació als laterals verticals del paquet i senyalant cap a dalt.

Figura 2.8.2.1 Fletxes d’orientació



2-131

A més, tots els vehícles i recipients que continguin les substàncies perilloses hauran de

presentar un distintiu de les característiques perilloses. La figura 2.8.2.2 conté algunes de les

senyals més comuns en la industria. A part de l’etiqueta corresponent a la subtància

transportada també cal que els vehícles presentin un panell taronja a la part devantera i

trasera, per tal que la resta de vehícles extremi precaucions alhora de conduir aprop d’aquest.

En aquest panell es mostra el número d’identificació del perill relatiu a la subtància que

transporta i el seu ONU. La figura 2.8.2.3 mostra un exemple d’aquests panells:

Figura 2.8.2.2 Models de diferents etiquetes



2-132

Figura 2.8.2.3 Panell taronja dels vehícles

El significat dels números d’indentificació de perill es mostren a la taula 2.8.2.1. En cas que el

número aparegui repetit en el panell significarà que el perill està intensificat. Si per el contrari

apareix amb un 0 significarà que amb un sol número ja es descriu el perill. Per últim, si el

número està precedit per una lletra X significarà que la substància en qüestió reacciona

perillosament amb l’aigua.

Taula 2.8.2.1 Número d’identificació de perill

Número Perill

2 Emissió de gasos a causa de pressió o una

reacció química

3 Inflamabilitat de líquids

4 Inflamabilitat de sòlids

5 Comburent

6 Tòxic o infecciós

7 Radioactiu

8 Corrosiu

9 Reacció espontànea violenta



2-133

2.9 Protecció contra incendis

2.9.1 Introducció

L’objectiu principal d’aquest apartat és enumerar i definir les mesures que necesita la planta

per considerar cadascuna de les zones i edificis segurs davant de posibles incencis, poder-los

prevenir i evitar i donar una resposta rápida i efectiva en cas que s’hagi produït, per tal

d’extingir-lo i evitar que es propagui. Totes aquestes mesures tenen la finalitat en primer lloc

de salvar vides humanes, seguit de la minimització dels danys econòmics i del temps que la

planta hauria de romandre sense operar.

Aquest apartat es realitza en base al Reial Decret 2267/2004 de 3 de decembre, ja que així

s’aproba el reglament de seguretat de la planta industrial i entra dins la legislació vigent.

2.9.2 Tipus de materials

Així doncs, i per començar, cal clasificar els productes presents en el procés segons la seva

naturalesa davant els incendis. D’acord amb la norma MIE-APQ-001 existeixen 6 tipus

diferents:

Classe A: Productes licuats amb una pressió de vapor absoluta a 15 ºC superior a 98

kPa. Segons la seva temperatura d’emmagatzematge es subdivideixen en:

-A1: Temperatures inferiors als 0 ºC.

-A2: Altres condicions d’emmagatzematge.

Classe B: Productes amb un punt d’inflamació inferior a 55 ºC. Dins d’aquests també es

poden subdividir en:

-B1: Punt d’inflamació inferior a 38 ºC.

-B2: Punt d’inflamació igual o superior a 38 ºC.

Classe C: Productes amb un punt d’inflamació entre 55 i 100 ºC.

Classe D: Productes amb un punt d’inflamació superior a 100 ºC.



2-134

Classe E: Productes tòxics a concentracions inferiors a 100 ppm.

Classe F: Productes tòxics a concentracions superiors a 100 ppm.

La taula 2.9.2.1 mostra els diferents productes de la planta que apareixen en les diferents

zones de la planta:

Taula 2.9.2.1 Substàncies inflamables presents a la planta

Substància Punt

d’inflamació (ºC)

Tipus de

substància

MMA -10 F+ B1

MIC -7 F+ B1

Toluè 4 F B1

2.9.2.1 Condicions d’emmagatzemantge de materials inflamables

Dos de les substàncies utilitzades en el procés,el MIC i el MMA, són extremadament

inflamables i explosives amb l’aire. Segons la normativa ITC MIE-APQ 1, l’ús i emmagatzematge

de substàncies inflamables ha de cumplir una sèrie de necessitats:

Es prohibeix l’emmagatzematge conjunt de materials que entre ells puguin produir un

incendi.

Els materials s’emmagatzeran en zones diferents a la de producción, de manera que en

el lloc de treball només será present la quantitat necessària pel procés en cada

moment.

Abans d’emmagatzemar-lo caldrà comprobar la temperatura.

L’ompliment dels tancs es farà lentament i evitant fuites i vessaments.

Els tancs hauran d’estar senyalitzats indicant el seu contingut, perillositat i precaucions

necessàries pel seu ús.



2-135

El transport dels materials inflamables s’efectuarà complint les normes i decrets

internacionals vigents descrits anteriorment.

2.9.3 Mesures de prevenció i extinció

Tot edifici i instal·lació on existeixi risc d’incendi s’adaptaran les mesures de prevenció que

s’indiquen a continuació, amb l’ús adicional dels serveis públics contra incendis:

Condicions de l’ús de l’aigua:

- On existeixin conductes d’aigua a pressió s’instal·laran suficients preses o

boques equipades amb les corresponents mànegues, a una distancia

conveninet entre si i properes als llocs fixes de treball i de pas del personal

- En els llocs on hi hagi una manca d’aigua a pressió o aquesta sigui

insuficient s’intal·laran dipòsits amb aigua suficient per combatre els

posibles incendis.

Condicions d’ús dels extintors portàtils:

- Es col·locaran extintors portàtils sobre rodes en les proximitats dels llocs de

treball amb risc d’incendi, en un lloc visible i fàcilment acessible, de la clase

que convingui segons el tipus de foc a extingir.

- Els extintors també están sotmesos a les revisions periòdiques per cumplir

amb les normes del Ministeri d’Indútria i Economia.

- Cada tipus d’extintor haurà d’anar rotulat amb el cartell addient per

distingir els diferents incendis que extingeixen. Els diferents tipus

d’extintors depenen de la classificació que s’aplica en el focs que es

produeixen a les indústries. La taula 2.9.3.1 conté la classificació dels tipus

de foc segons la Norma UNE 2-1992, on es clasifiquen amb diferents lletres

segons la seva naturalesa i origen:



2-136

Taula 2.9.3.1 Tipus de foc

Material combustible Classificació

Sòlids amb brasa i alt punt de fusió: fusta,

paper, teles, gomes, suros, draps, cautxo.

Classe A

Líquids inflamables i sòlids licuats de baix

punt de fusió: gasolina, petroli, olis,

grasses, pintures, barniços, dissolvents,

gassoils, alcohols, cera.

Classe B

Gasos inflamables: propà, butà, metà,

hexà, acetilè, entre d’altres.

Classe C

Metalls i productes químics reactius Classe D

Focs elèctrics Classe E

Els agents extintors adequats per cada tipus de foc es presenten a la taula 2.9.3.2, i

seguidament a la taula 2.9.3.3 amb el tipus d’agent extintor adequat per cada

substància present a la planta:

Taula 2.9.3.2 Agents extintors adequats per cada tipus de foc

Tipus d’agent extintor Classes de foc adequats

Aigua Focs de clase A, també polveritzada per

a focs de clase B i E de baixa intensitat.

Escumes Focs de clase A i B, d’alta expansió

també per focs de clase E

Pols seca Focs de clase A, B, C i E

Anhídrid carbònic Focs de clase B, C i E

Derivats halogenats Focs de clase B, C i E

Productes especials Focs de clase D



2-137

Taula 2.9.3.3 Agents extintors adequats per cada substància

Substància Tipus d’agent extintor

1-Naftol CO2,espumes o pols seca

Fosgè CO2 o pols seca

Toluè CO2 o pols seca

MMA CO2 o pols seca

MMC CO2, pols seca, espumes resistents a

l’alcohol i aigua pulveritzada

MIC Espumes resistents a l’alcohol, sorra

seca, CO2 o pols seca

Carbaril Pols seca, espumes o aigua pulvertizada

NaOH Tot tipus d’agents extintors

NH4Cl Tot tipus d’agents extintors

Cloroform Tot tipus d’agents extintors

Equips contra incendis, alarmes i simulacres d’incendi:

- Tot el material assignat a l’equip d’extinció no podrá ser utilitzat per a altres fins i

la seva localització será coneguda per tots els operaris i treballadors de la planta,

encara que no siguin els encarregats d’utilitzar-los.

- L’empresa assignarà un cap d’equip contra incendis, que complirà estrictament

amb les instruccions tècniques dictades pel comité de seguretat i servei mèdic.

Aquest será l’encarregat de donar les ordres i guiar el personal durant l’incendi.

- Per comprobar el bon funcionament dels sistemes de prevenció, l’entrenament

dels equips contra incendis i el seguiment correcte de les indicacions del cap

d’equip contra incendis, s’efecturarà periòdicament alarmes i simulacres d’incendi

per ordre de l’empresa i sota la dirección del cap d’equip contra incendis, el qual

només advertirà prèviament a les persones que calgui ser informades.



2-138

Sortides d’emergència:

- Per poder duu a terme una evacuació ràpida, fàcil i correcte s’instal·len portes

d’emergència en totes les instal·lacions i edificis de la planta. Com ja s’ha

comentat, cada sortida d’emergència disposarà de la senya propia senyalització, ja

sigui en forma de panell o senyal lluminosa o ambdós.

Prohibicions personals:

- En les zones on hi hagi un alt risc d’incendi està totalment prohibit fumar, l’ús de

llumins, encenadors o altres objectes que provoquin flama o guspira. Aquesta

prohibició será coneguda per tots els operaris i treballadors i a més será

senyalitzada degudament amb les senyals de panell descrites amb anterioritat. A

part, en aquestes zones será obligatori l’ús de guants, manoples, vestuari ignífug i

calçat especial; obligació també senyalitzada amb senyals de panell.

2.9.4 Risc intrínsec

Per poder definir amb exactitud quins serán els equips de protección contra incendis i els

subministraments necessaris de substàncies extintores cal definir les característiques de

cadascuna de les zones de la planta, per així estimar el seu risc davant dels possibles incendis.

Dins d’aquesta caracterització es distingeixen dos grans grups:

La configuración i ubicació dels establiments industrials.

El nivel de risc intrínsec de cadascun dels establiments presents.



2-139

2.9.4.1 Tipus d’establiment industrial

Un establiment industrial es descriu com a l’edifici, conjunt d’edificis, zones d’aquests,

instal·lació o espai obert d’ús industrial o magatzem; sempre i quan estigui utilitzat sota una

titularitat diferenciada i amb un control administratiu, tant en el procés de la seva construcció

o reforma com en l’inici de l’operació prevista.

Tal com s’ha descrit en l’apartat anterior, aquests es clasifiquen segons la seva configuración i

ubicació dins l’entorn on es troben:

Tipus A: Establiment industrial que ocupa parcialment un edifici i que té, a més, altres

establiments, ja siguin d’ús industrial o d’altres tipus.

Figura 2.9.4.1 Establiment industrial tipus A

Tipus B: Establiment industrial que ocupa totalment un edifici adossat a altres edificis

o a una distancia igual o inferior a 3 metres, ja siguin d’ús industrial o d’altres.

Figura 2.9.4.1 Establiment industrial tipus B



2-140

Tipus C: Establiment industrial que ocupa totalment un o més edificis a una distancia

l’un de l’altre major de 3 metres. Aquesta distancia estarà lliure de mercaderies

combustibles o elements que puguin iniciar o afavorir l’aparició i propagació d’un

incendi.

Figura 2.9.4.1 Establiment industrial tipus C

Tipus D: Establiment industrial que ocupa un espai obert i amb la possibilitat d’estar

totalment cobert, però sense una o més de les parets laterals.

Figura 2.9.4.1 Establiment industrial tipus D

Tipus E: Establiment industrial que ocupa un espai obert, però en aquest cas

parcialment cobert fins a un 50% de la seva superficie, on alguna de les parets laterals

torna a estar descoberta.



2-141

Figura 2.9.4.1 Establiment industrial tipus E

La taula 2.9.4.1 inclou els diferents establiments industrials que conformen la planta, junt als

metres quadrats de cadascuna i l’especificació addient:

Taula 2.9.4.1 Tipus d’establiment industrial de cada àrea.

Àrea Descripció Àrea total (m2) Tipus d’establiment

industrial

100 Zona

emmagatzematge

matèries primes

2115 E

200 Zona producció de

MMC

894 C


MIC

1008 C


Carbaril

445 C

500 Zona Downstream 465 C

600 Zona de medi

ambient

424 C

700 Zona

emmagatzematge

de producte

492 C



2-142

800 Zona descàrrega de

sòlids

473 E

900 Serveis 975 C

1000 Departament ID+R 400 C

1100 Piscina contra

incendis

226 -

1200 Oficines, menjador

i vestuaris

1375 C

Altres Parking 2520 -

Altres2 Càrrega/Descàrrega 1530 -

Per altra banda, per tal de poder garantir la seguretat dels ocupants dels edificis d’ús no

industrial davant del risc d’incendi, aquests disposen d’unes mesures de seguretat que es

basen en la norma bàsica d’edificació NBE-CPI/96, que permet la correcta evacuació i

intervenció dels bombers i equips especials.

Així doncs, i segons la norma descrita, aquests edificis presentaran una sèrie de restriccions i

normatives a seguir:

La sala de reunions presenta més d’1 m2 de superficie útil per persona.

El menjador més d’1,5 m2 de superficie útil per persona

Les oficines més de 15 m2 per persona

Els vestuaris, dutxes i lavabos 2 m2.



2-143

2.9.4.2 Càlcul del risc intrínsec

El valor de risc es determina segons el Reial Decret 2267/2004, calculant la densitat de carga

del foc ponderada i corregida, que és funció de la quantitat de combustible present, el poder

calorífic de cada combustible i l’àrea que ocupa la zona en qüestió.

La taula 2.9.4.2 mostra els diferents nivells de risc segons la densitat de càrrega esmentada:

Taula 2.9.4.2 Nivell de risc intrínsec

Nivell de risc Densitat de càrrega de foc ponderada i corregida

Mcal/m2 MJ/m2

Baix 1 Qs ≤ 100 Qs ≤ 425

2 100 < Qs ≤ 200 425 < Qs ≤ 850

Mig 3 200 < Qs ≤ 300 850 < Qs ≤ 1275

4 300 < Qs ≤ 400 1275 < Qs ≤ 1700

5 400 < Qs ≤ 800 1700 < Qs ≤ 3400

Alt 6 800 < Qs ≤ 1600 3400 < Qs ≤ 6800

7 1600 < Qs ≤ 3200 6800 < Qs ≤ 13600

8 3200 < Qs 13600 < Qs

Per altra banda, la taula 2.9.4.3 mostra l’àrea màxime admisible de cada zona en funció del risc

intrínsec que presenta:

Taula 2.9.4.3. Àrea màxima admisible

Nivell de risc intrínsec Densitat de càrrega de foc ponderada i corregida

Tipus A (m2) Tipus B (m2) Tipus C (m2)

Baix 1 2000 6000 Sense límit

2 1000 4000 6000

Mitjà

3 500 3500 5000

4 400 3000 4000

5 300 2500 3500

Alt

6

No admès

2000 3000

7 1500 2500

8 No admès 2000



2-144

La densitat de càrrega es calcula amb l’equació 2.9.4.1:

∑

Equació 2.9.4.1

On;

Qs: és la densitat de càrrega del foc, ponderada i corregida de cada sector, Mcal/m2.

Gi = Massa de combustible, kg.

qi = Poder calorífic, Mcal/kg.

Ci = Coeficient adimensional que corregeix el grau de perillositat.

Ai = Àrea total de l’àrea.

RA = Coeficient adimensional que corregeix en funció de l’activitat industrial.

En primer lloc, el càlcul del coeficient individual del grau de perillositat s’efectua seguint les

indicacions de la taula 2.9.4.4:

Taula 2.9.4.4 Valors de Ci

Coeficient de perillostitat per combustibilitat Ci

Nivell de risc Baix Mitjà Alt

Ci 1,00 1,30 1,60

A continuació s’efectua el càlcul del coeficient individual de grau de perillositat segons

l’activitat industrial segons els valors de la taula 2.9.4.5:

Taula 2.9.4.5. Valors de Ra

Risc d'activació

Baix Mitjà Alt

1 1,5 3



2-145

D’aquesta manera es calcula Qs de cada àrea. La taula 2.9.4.6 conté els valors de cada àrea

junt a l’especificació corresponent i la seva àrea total admisible:

Taula 2.9.4.6 Nivell de risc intrínsec estimat

Zona Càrrega de foc (Qs) Àrea màxima admisible (m2) Risc intrínsec

100 1235013,54 2000 8

200 915,90 6000 2

300 425,10 6000 2

400 1005,65 5000 3

500 2150,27 3500 5

600 450 Sense límit 1







Altres 200 Sense límit 1

Altres2 450 Sense límit 1

Tal com calia esperar, les àrees on s’emmagatzemen o es manipulen amb més quantitat

aquelles substàncies inflamables , A-100 i A-500, són les que tenen un nivell de risc intrínsec

més elevat, i per tant són les que hauran de tenir més.

2.9.5 Especificació de les proteccions de la planta

Dins dels sistemes de lliuta contra els incendis, on están inclosos tots els apartats anteriorment

descrits, es poden distingir dues clases diferents: la protecció activa i la passiva.



2-146

2.9.5.1 Protecció activa

La protecció activa fa referencia a tots aquells mitjants per apagar o controlar un incendi, és a

dir, totes aquelles mesures de protecció que están enfocades a minimitzar els efectes del foc

mitjantçant accions per a la seva detecció i extinció.

2.9.5.1.1 Sistemes automàtics i manuals de detecció d’incendis

Segons la legislació s’han de col·locar sistemes automàtics d’alarma en tot edifici de tipus C

amb risc moderat.

S’instal·laran sistemes manuals d’alarma d’incenci en totes les zones de la planta, ja que els

productes perillosos están presents en quasi totes elles, i la legislació estableix que cal

col·locar-los en superfícies de producció iguals o superiors als 1000 m2; i en les superficies

d’emmagatzematge iguals o superiors als 800 m2. Aquests sistemes manuals hauran de

col·locar-se a una distància máxima de 25 metres entre cadascun, amb controls mitjantçant

càmeres, per tenir un monitoratge a temps real del que succeeix.

Aquests pulsadors emeten una senyal al ser pulsats que arriba a una central de control

permanentment vigilada, de manera que sigui fàcilment identificable la zona en la qual s’ha

activat el pulsador i determinar si es tracta d’una falsa alarma o una alarma real.

2.9.5.1.2 Sistema de comunicación d’alarma

Segons el Reial decret aplicat, per a plantes amb una superficie total superior als 1000 m2 és

necessari instal·lar un sistema de comunicación d’alarma. El senyal acústic será retransmès a

través d’un sistema de megafonía, i permetrà diferenciar si es tracta d’una alarma per

emergencia parcial o per emergencia general.

2.9.5.1.3 Sistemes d’enllumenat d’emergència i senyalització

Com ja s’ha comentat en l’apartat de senyalització, la planta ha de disposat de tot una sèrie de

senyals visuals per alertar dels posibles incendis.



2-147

El sistema d’enllumenat d’emergència és la iluminació que s’activarà automàticament en cas

de fallada en la iluminació general, de manera que permetrà una evacuació segura i senzilla

dels treballadors amb una correcte iluminació de les instal·lacions. A part, les senyals

lluminoses, sempre en funcionament, senyalitzaran les sortides, passadisos i portes

d’emergència.

Tots aquests equips entren en funcionament quan es produeix qualsevol fallada de tensió de

xarxa, sempre que estigui per sota del 70% de la seva tensió nominal de servei, tenint una

autonomía d’1 hora com a mínim des del moment de la fallada.

Pel que fa a la senyalització no lluminosa, també s’han descrit amb anterioritat, i fa referencia

a totes les senyals per detectar els equips de protecció contra incendis i els de salvament i

auxili.

2.9.5.1.4 Extintors d’incendi

El sistema d’extintors d’incendis consisteix en una sèrie de recipients a pressió que contenen

un agent extintor. Com ja s’ha vist anteriorment, hi ha molts tipus de foc i cal extingir-los amb

diferents substàncies. Per tal de poder tenir tots els extintors del mateix tipus s’intal·laran

extintors de pols seca ABC a base de fosfats com a agent extintor i nitrogen com a impulsor, i

extintors de CO2. Tots els extintors es situaran a una alçada superior a 1,7 metres del terra i a

una distancia máxima de 15 metres entre cada unitat, per tal de no tenir zones desprotegides.

La figura 2.9.5.1 mostra els dos tipus d’extintors utilitzats en la planta:

Figura 2.9.5.1 Extintor de pols seca ABC i extintor de CO2.



2-148

2.9.5.1.5 Boques d’incendi equipades (BIE)

Les BIE s’utilitzen per transportar i projectar aigua d’un punt fix d’una xarxa d’aigua fins a la

zona on es produeix l’incendi. La seva instal·lació està formada per la xarxa de canonades

d’aigua, la Font de subministrament i la propia boca d’incendis. Tota boca d’incendi inclourà en

el seu mecanismo una boqueta, una llança, la mànega, el ràcord, una válvula manual, un

manòmetre, el suport de l’estructura i l’armari on es recull.

Les boques d’incendis més utilitzades solen ser les BIEs de 25 i 45 mm. La taula 2.9.5.1 en

mostra els diferents tipus d’autonomia i els casos més favorables d’utilització de cadascuna:

BIE-25 (25 mm):

-Cabal mínim de 1,6 l/seg.

-Risc baix.

-Manguera rodona.

BIE-45 (45 mm):

-Cabal mínim de 3,3 l/seg.

-Risc mitjà/alt.

-Manguera rodona que només es pot utilizar si està totalment estirada.

Taula 2.9.5.1 Tipus de BIE

Nivell de risc

intrínsec

Tipus de BIE Simultaneitat Temps

d’autonomia (min)

Baix DN 25 mm 2 60

Mig DN 45 mm 2 60

Alt DN 45 mm 3 90



2-149

En aquest cas, la planta disposarà de BIE 25 mm a la sala de control i oficines, als vestidors,

menjador i laboratoris, i a la resta d’instal·lacions de baix risc. Pel que fa a la resta de zones,

d’un risc mig o alt, es col·locaran BIE de 45 mm. Tant en un cas com en l’altre, les BIE es

col·locaran sobre un suport rígid, fent que l’altura del centre del conjunt estigui com a molt a

1,5 metres del terra i sempre aprop de les sortides de cada sector sense que suposin un

obstacle alhora d’utilitzar-les. En el cas de les BIE 25 mm l’altura pot ser superior, però la

boqueta i la válvula manual sí que hauran d’estar a màxim 1,5 metres del terra. Tenint en

compte que tenen un radi d’acció de 25 metres, la distancia máxima entre cada BIE será de 50

metres.

Figura 2.9.5.2 Boca d’incendis equipada.

La instal·lació de BIEs es sotmet a una sèrie de probes d’estanqueitat i resistència mecánica per

comprobar-ne la seguretat i fiabilitat. Una de les probes consisteix en sotmetre la xarxa a una

pressió hidrostática superior en 3,5 bars a la máxima pressió de servei i a 10 bars com a mínim,

amb la finalitat de no trobar cap tipus de fuita ni comportament extrany per part de tots els

components del sistema.

La planta dispondrà de BIEs instal·lades convenientment seguint la normativa i exposades en la

taula següent:



2-150

Taula 2.9.5.2 BIEs de la planta

Àrea Descripció Àrea

total

(m2)

Tipus

d’establiment

industrial

Risc Tipus

de BIE

Cabal

(L/s)

100 Zona

emmagatzematge

matèries primes

1680 E 8 DN 45 3,3

200 Zona producció

de MMC

1000 C 2 DN 25 1,6

300 Zona producció

de MIC

1036 C 2 DN 25 1,6

400 Zona producció

de Carbaril

630 C 3 DN 45 3,3

500 Zona

Downstream

861 C 5 DN 45 3,3

600 Zona de medi

ambient

680 C 1 DN 25 1,6

700 Zona

emmagatzematge

de producte

575 C 1 DN 25 1,6

800 Zona descàrrega

de sòlids

741 E 1 DN 25 1,6

900 Serveis 990 C 1 DN 25 1,6

1000 Departament

ID+R

400 C 1 DN 25 1,6

1100 Piscina contra

incendis

270 - 1 No -

1200 Oficines,

menjador i

vestuaris

1375 C 1 DN 25 1,6

Altres Parking 2520 - 1 No -

Altres2 C/D 1530 - 1 DN 25 1,6



2-151

2.9.5.1.6 Hidrants

Són dispositius constuits per un conjunt de vàlvules i una columna central, amb la finalitat de

subministrar aigua a mànegues que s’acomplaran directament o bé per tancs i bombes dels

serveis d’extinció.

Tot i que solen ser exteriors, també poden col·locar-se a l’interior de les instal·lacions, sempre

formant un anell. La zona protegida per cada hidrant és de 40 metres, distancia máxima que

podrá haver-hi entre cadascun d’ells, i el límit exterior de l’edifici haurà de ser inferior als 5

metres.

Figura 2.9.5.3 Hidrant.



2-152

La taula 2.9.5.3 mostra els casos pels quals els hidrants són necessaris o no, i la taula 2.9.5.4 els

cabals necessaris per cada cas:

Taula 2.9.5.3. Implantació d’hidrants

Configuració de

l’establiment

industrial

Superfície (m2) Risc intrínsec

Baix Mig Alt

A ≥ 300 No Sí ---

≥ 1000 Sí Sí

B ≥ 1000 No No Sí

≥ 2500 No Sí Sí

≥ 3500 Sí Sí Sí

C ≥ 2000 No No Sí

≥ 3500 No Sí Sí

D o E ≥ 5000 Sí Sí Sí

≥ 15000 Sí Sí Sí

Taula 2.9.5.4 Necessitats dels hidrants

Configuració

de

l’establiment

industrial

Risc intrínsec

Baix Mig Alt

Tipus Cabal

(l/min)

Autonomia

(min)

Cabal

(l/min)

Autonomia

(min)

Cabal

(l/min)

Autonomia

(min)

A 500 30 1000 60 --- ---

B 500 30 1000 60 1000 90

C 500 30 1500 60 2000 90

D i E 1000 30 2000 60 3000 90

Cal afegir només que en instal·lacions indutrials de tipus C, D o E on s’efectuin

emmagatzaments de productes combustibles, aquests cabals s’hauran d’incrementar en 500

l/min.



2-153

Així doncs, i seguint amb les especificacions anteriors, a la taula 2.9.5.5 es recullen els hidrants

necessaris de la planta:

Taula 2.9.5.5 Hidrants de la planta


(m2)

Tipus

d’edifici

Risc Hidrant Cabal

(L/s)

Temps

(min)

100 Zona

emmagatzem

atge matèries

primes

1680 E 8 Sí 3500 90

200 Zona

producció de

MMC

1000 C 2 No - -

300 Zona

producció de

MIC

1036 C 2 No - -

400 Zona

producció de

Carbaril

630 C 3 Sí 2500 60

500 Zona

Downstream

861 C 5 Sí 3500 90

600 Zona de medi

ambient

680 C 1 No - -

700 Zona

emmagatzem

atge de

producte

575 C 1 No - -

800 Zona

descàrrega de

sòlids

741 E 1 No - -

900 Serveis 990 C 1 Sí - -

1000 Departament

ID+R

400 C 1 No - -



2-154

1100 Piscina contra

incendis

270 - 1 No - -

1200 Oficines,

menjador i

vestuaris

1375 C 1 No - -

Altres Parking 2520 - 1 No - -

Altres

2

C/D 1530 - 1 Sí 1000 30

2.9.5.1.7 Ruixadors

Els ruixadors són uns aparells col·locats als sostres de les instal·lacions amb les sortides d’aigua

enfocades cap a baix, de manera que siguin capaços de refredar tancs propers incendiats,

evitar l’extensió del foc i apagar-lo, entre d’altres. Estaran presents en aquelles instal·lacions

encarregades de l’emmagatzament de líquids corrosius i inflamables, a una distancia máxima

de 12 metres entre cadascun.

Segons el tipus d’establiment industrial i del seu risc intrínsec tindran diferents cabals i serán

indispensables o actuaran com a ajuda a els altres equips d’extinció. La taula 2.9.5.6 mostra les

necessitats que tindrà cada tipus de ruixador depenent del risc sobre el qual actua, mentre que

la taula 2.9.5.7 i 2.9.5.8 reflexa les diferents acracterístiques de diseny que tindran, en relació

també al tipus de risc i les necessitats existents:

Taula 2.9.5.6 Necessitats dels ruixadors

Risc Cabal (l/min) Pressió de

control (bar)

Cabal màxim

(l/min)

Pressió de

control

máxima (bar)

RL mullat i

acció prèvia

225 2,2 + p1 --- ---

RO1 mullat i

acció prèvia

375 1,0 + p1 540 0,7 + p1

RO1 sec i

altern

725 1,4 + p1 1000 1,0 + p1



2-155

RO2 mullat i

acció prèvia

RO2 sec i

altern

RO3 mullat i

acció prèvia

1100 1,7 + p1 1350 1,4 + p1

RO3 sec i

altern

RO4 mullat i

acció prèvia

1800 2,0 + p1 2100 1,5 + p1

*RL= risc lleuger: baixa carga de foc i combustibilitat i superficies inferiors a 126 m2.

*RO= risc ordinari: alta carga de foc i combustibilitat.

* p1= pèrdua de pressió estàtica degut a l’altura del ruixador més elevat.

Taula 2.9.5.7 Àrea de disseny dels ruixadors

Risc Densitat de disseny

(mm/min)

Àrea d’operació (m2)

Mullat o acció

prèvia

Sec o altern

RL 2,25 84 No permet usar RO1

RO1 5,0 72 90

RO2 5,0 144 180

RO3 5,0 216 270

RO4 5,0 360 No permet usar

REP1

REP1 7,5 260 325

REP2 10,0 260 325

REP3 12,5 260 325

REP4 Diluvi ( cas no cobert per la norma UNE EN 12845, cal

consideracions especials)

*REP=risc extra procés: usos on els materials tenen alta carga de foc i combustibilitat i poden

afavorir la intensitat o rápida propagació del foc.



2-156

Taula 2.5.9.8. Cabals i volums de disseny dels ruixadors

Densitat de disseny no

superior a (mm/min)

Volum mínim d’aigua (m3)

Sistemes humits Sistemes secs

7,5

10,0

12,5

15,0

17,5

20,0

22,5

25,0

27,5

30,0

225

275

350

425

450

575

650

725

800

875

280

345

440

530

560

720

815

905

1000

1090

Així doncs, la taula 2.5.9.9 mostra els valors de disseny dels ruixadors de la planta:

Taula 2.9.5.9 Ruixadors de la planta


(m2)

Tipus

d’edifici

Risc Ruixador Cabal

(L/s)

Temps

(min)

Nº

ruixador

100 Zona

emmagatze

matge

matèries

primes

1680 E 8 No - - -

200 Zona

producció de

MMC

1000 C 2 No - - -

300 Zona

producció de

MIC

1036 C 2 No - - -

400 Zona

producció de

Carbaril

630 C 3 Sí 225 30 20



2-157

500 Zona

Downstream

861 C 5 Sí 5000 90 75

600 Zona de

medi

ambient

680 C 1 No - - -

700 Zona

emmagatze

matge de

producte

575 C 1 No - - -

800 Zona

descàrrega

de sòlids

741 E 1 No - - -

900 Serveis 990 C 1 No - - -

1000 Departamen

t ID+R

400 C 1 No - - -

1100 Piscina

contra

incendis

270 - 1 No - - -

1200 Oficines,

menjador i

vestuaris

1375 C 1 No - - -

Altres Parking 2520 - 1 No - - -

Altres2 C/D 1530 - 1 Sí - - -

La zona A-100 és la destinada a l’emmagatzematge de matèries primes, algunes de les quals

tenen punts d’inflamació inferiors als 60ºC. Aquesta restricció es contempla en el Reial Decret,

fent que aquesta zona hagi de disposar d’espumants en lloc de ruixadors. La taula 2.9.5.10

mostra els cabals d’aquests equips:



2-158

Taula 2.9.5.10 Ruixadors de la planta

A-100 Cabal

(L/min·m2)

Temps

(min)

1-Naftol 6,5 10

Fosgè 6,5 10

Cloroform 6,5 10

Toluè 6,5 10

2.9.5.1.8 Dutxes i rentaulls

Les dutxes i rentaulls serán presents aprop dels laboratoris, zones de carga i descàrrega de

substàncies perilloses, zones d’ompliment de bidons, bombes, punts de presa de mostres, etc.

Els equips mai estarán a més de 10 metres de les zones descrites, i sempre lliures d’obstacles i

senyalitzats correctament.

Figura 2.9.5.4 Dutxa i rentaulls amb la seva senyalització.

La quantitat necessària d’aquests equips dependrà del risc intrínsec de la zona en qüestió,

sobretot en zones de risc alt o on hi hagi presència de productes inflamables, tòxics o

corrosius. La taula 2.9.5.11 recull el número de dutxes i rentaulls de ada zona de la planta:



2-159

Taula 2.9.5.11 Número de dutxes i rentaulls de la planta

Àrea Descripció Risc Nº dutxes i

rentaulls

100 Zona

emmagatzematge

matèries primes

8 4


MMC

2 2


MIC

2 2


Carbaril

3 4

500 Zona Downstream 5 4

600 Zona de medi

ambient

1 1

700 Zona

emmagatzematge de

producte

1 1


sòlids

1 1

900 Serveis 1 1

1000 Departament ID+R 1 1

1100 Piscina contra

incendis

1 -

1200 Oficines, menjador i

vestuaris

1 1

Altres Parking 1 -

Altres2 C/D 1 -



2-160

2.9.5.1.9 Farmacioles de primers auxilis

Les farmacioles de primers auxilis són qualsevol armari, caixa o maleta on es guardin els

medicaments i material sanitari necessari per atendre i alleujar petites molèsties, síntomas

lleus o trastorns menors que puguin patir els treballadors, com per exemple petites cremades,

talls, etc.

Tots els medicaments i material sanitari present en la farmaciola haurà d’estar

convenientment identificat i senyalitzat, i a la seva temperatura i humitat idònies i protegits de

la llum directa del sol.Tots aquells elements indispensables en qualsevol farmaciola i

condicions necessàries són:

Medicaments: Alcohol, aigua oxigenada, analgèdics i antitèrmics, laxants, antiàcids,

cicatritzants, etc.

Material sanitari: Cotó fluix hidròfil, gasses estèrils, vendatge de diferents tamanys,

venes elàstiques, esparadrap, tires addesives, tisores de punta rodona, pinces,

termòmetre, etc.

Llistat de telèfons d’urgència: Bombers de la Generalitat, Centre de Infomació

Toxicològica BCN, Centre d’Informació Toxicològica Madrid, Mossos d’Esquadra,

Guardia Civil i Policia.

Cap medicament o material pot estar caducat o en mal estat.

Per tal de mantenir les farmacioles amb les condicions anteriors correctes, caldrà efectuar una

revisió periòdica del seu contingut com a mínim dos vegades a l’any per un metge de

l’empresa, mantenint així un control i solucionant les irregularitats, ja sigui afegint els elements

que falten o subtituïnt aquells que estiguin caducats o en mal estat.

La taula 2.9.5.12 mostra el número de botiquins que s’instal·laran a cada zona de la planta:



2-161

Taula 2.9.5.12 Número farmacioles de la planta

Àrea Descripció Risc Nº dutxes i

rentaulls

100 Zona emmagatzematge

matèries primes

8 4


MMC

2 2

300 Zona producció de MIC 2 2


Carbaril

3 4


600 Zona de medi ambient 1 1

700 Zona emmagatzematge

de producte

1 1


sòlids

1 1

900 Serveis 1 2


1100 Piscina contra incendis 1 -


vestuaris

1 -

Altres Parking 1 -

Altres

2

C/D 1 1

2.9.5.1.10 Número de sortides d’emergència

El número de sortides d’emergència es calcula en funció al número d’operaris que treballen en

cadascuna de les zones de la planta. Com ja s’ha comentat a l’apartat de senyalització, cada

sortida d’emergència ha de presentar la corresponent senyalització, visible i clara, amb una

llum d’emergència a la part superior i amb obertura de portes cap a l’exterior.



2-162

Així doncs, a partir del número de treballadors presents en cada àrea s’usa l’equació 2.9.4.2

per obtenir el número de portes d’emergència, que s’observa a la taula 2.9.5.13.

Equació 2.9.4.1

Taula 2.9.5.13 Número farmacioles de la planta

Àrea Descripció Risc Nº portes

100 Zona

emmagatzematge

matèries primes

8 -


MMC

2 3


MIC

2 7


Carbaril

3 7


600 Zona de medi ambient 1 6

700 Zona

emmagatzematge de

producte

1 -


sòlids

1 4

900 Serveis 1 3


1100 Piscina contra incendis 1 -


vestuaris

1 4

Altres Parking 1 -

Altres2 C/D 1 -



2-163

2.9.5.1.11 Sistemes d’abastiment d’aigua contra incendis

Els sistemes d’abastiment d’aigua contra incendis són tot aquell conjunt de fonts d’aigua,

equips de impulsió i xarxa general d’incendis destinats a asegurar el cabal i la pressió d’aigua

necessaris en les instal·lacions especifiques on es requereixi el seu ús. Aquest cabal i pressió

són referits a la situación més desfavorable i han de mantener-se al llarg del temps

d’autonomia de l’equip en qüestió i poder alimentat simultàniament diferents instal·lacions.

Així doncs, es disposa a sumar tots els cabals necessaris dels equips que treballen amb aigua,

per obtenir el cabal total necessari, que equival a l’equació 2.9.4.2:

Equació 2.9.4.2

On;

Qtotal = Cabal màxim d’operació, m3/h.

Qh = Cabal màxim d’hidrants, m3/h.

Qr = Cabal màxim dels ruixadors, m3/h.

QBIE = Cabal màxim dels BIEs, m3/h.

Qe = Cabal màxim dels espumants, m3/h.

Sabent que es treballa amb una autonomia de 1,5 hores per tots els equips, es troba el volum

total necessari d’aigua amb l’equació 2.9.4.3:

Equació 2.9.4.3

A partir del volum necessari d’aigua es determina que les piscines d’aigua contra-incendis

tindran unes dimensions de 6 metres de diàmetre i 6 metres d’alçada.



2-164

2.9.5.1.12 Estació de bombeig d’aigua

Per tal de fer circular l’aigua contra incendis cap als sistemes actuadors es compra un equip de

bombeig complet. Aquest equip haurà de subministrar l’aigua a la xarxa a una pressió major a

la pèrdua de càrrega que suposen tots els trams de canonada i accidents presents en

l’instal·lació. Considerant que els diàmetres típics de canonada que connecta el dipòsid amb la

xarxa és de 8 polzades, el de les canonades d’hidrants de 4-6 polzades i els de les BIEs de 2-3

polzades, es considera acceptable una pressió de subministrament de 5 kg/cm2.

L’equip contra incendis escollit per satisfer les necessitats consta d’una bomba principal

accionada per un motor elèctric i una bomba de reserva accionada per un motor dièsel. La raó

d’aquesta configuració és que, en cas d’incendi, és possible que el sistema elèctric quedi

inutilitzat, i per tant la bomba no podria impulsar l’aigua cap als elements actuadors.

D’aquesta manera, en cas que falli el subministre d’electricitat, es disposa d’una alternativa

per combatre l’incendi.

La bomba escollida per realitzar aquesta funció és de tipus Jockey i Diesel, les característiques

de les quals s’exposen en la figura 2.9.5.5:



2-165

Figura 2.9.5.5 Dimensionament Bomba Jockey i Diesel(empresa Ebara)

2.9.5.2 Protecció passiva

La protecció passiva o estructural inclou el conjunt de mètodes o elements que suposen una

frenada o barrera davant l’avanç de l’incendi, deliminant-lo en un sector concret, però sempre

que no impliqui una acció directa sobre el foc.

Aquests elements de protecció passiva solen ser elements de construcció o materials afegits

als equips que compleixen amb les següents funcions i característiques:

Evitar que el foc s’iniciï i es propagui: S’utilitzen materials ignífugs, no

inflamables o de molt baixa inflamabilitat, classificats com M-1 o M-2 en

ensajos de reacció al foc.



2-166

Facilitar l’evacuació del personal i l’extinció del foc: s’utilitzen sistemes de

sectorització i protegint les estructures clau dels edifics, per evitar el seu

colapse i esfondrament. El sistema de sectorització consta de:

-Compartimentització horitzontal: Mesura per dificultar la propagació horitzontal

del foc i els fums que consta de:

- Separació: Per reduir la conducció i radiació de el calor.

- Murs i parets tallafocs amb obertures mínimes.

- Portes tallafocs per protegir les obertures inevitables.

-Estructures per contenir els líquids inflamables vessats per

una fractura o fuita de dipòsits, tancs, etc.

- Compartimentització vertical: Mesura per dificultar el pas de les

corrents de convecció que produeixen els gasos calents i fums de

l’incendi. Consta de:

-Tallafocs als conductes de ventilació.

-Limitar la presencia de finestres o utilizar-ne amb marcs

metàl·lics i alerons que obliguin a separar les flames de la

façana de l’edifici.

-Els espais per ascensors, escalles verticals, montacàrregues i altres

hauran d’estar construides amb materials incombustibles i

resistents al foc.



2-167

2.10 Seguretat elèctrica

L’electricitat juga un paper fundamental en qualsevol indústria, ja que juga un paper

indispensable en el funcionament de gran quantitat d’equips, maquinaria, sistemes de

seguretat i procés, etc. La presència en tants aspectes de la planta i les seves característiques

la fan una de les causes més comuns en accidents industrials, ja siguin per contacte directe o

indirecte.

Per definició, la seguretat elèctrica consta de:

1. Contactes amb el terra dels diferents equips, per desviar l’electricitat.

2. Seguretat sobre la subestació elèctrica.

3. Assegurar la continuïtat elèctrica on sigui necessari, per evitar punts de fàcil

electrocutació.

2.10.1 Zones classificades

Per tal d’evitar accident d’aquests tipus es segueixen les especificacions proporcionades pel

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, MI BT 021; i l’artícle 51 de l’Ordenança General de

Seguretat i Higiene en el Treball, títol II.

Així doncs, el primer pas alhora d’intentar evitar o minimitzar els accidents elèctrics és la

classificació de la planta en zones classificades, per tal d’evitar condicions perilloses i

propenses a generar situacions on espurnes i deflagracions posin en perill la seguretat i salut

dels treballadors. Aquesta classificació utilitza el valor del risc intrínsec de les àrees de l’apartat

anterior com a base de l’estudi, i dóna els resultats representats a la taula 2.10.1:



2-168

Taula 2.10.1 Zones classificades

Àrea Descripció Risc Zona

Classificada

100 Zona

emmagatzematge

matèries primes

8 No


MMC

2 Sí


MIC

2 Sí


Carbaril

3 Sí

500 Zona Downstream 5 Sí

600 Zona de medi ambient 1 No

700 Zona

emmagatzematge de

producte

1 No


sòlids

1 No

900 Serveis 1 Sí

1000 Departament ID+R 1 No

1100 Piscina contra incendis 1 No


vestuaris

1 No

Altres Parking 1 No

Altres2 C/D 1 No



2-169

2.10.2 Mesures preventives

Tenint en especial consideració les zones classificades, però sense deixar de banda les altres

zones de la planta, s’elabora un llistat de mesures preventives:

Abans d’iniciar qualsevol tasca amb tensió, cal considerar que tots els cables

conductors poden tenir carga elèctrica. Així doncs caldrà comprobar amb un sensor

l’absència de corrent.

Augmentar la resistència del cos al pas de la corrent elèctrica mitjançant l’utilització

d’EPIs adequats, com per exemple guants, cascs i calçat amb característiques aïllants.

Evitar l’utilització d’aparells i equips elèctrics en cas de pluja o humitat elevada, evitar

el contacte dels cables o els peus amb bassals durant la seva utilització.

En casos d’ambients molt humits, comprobar que el sistema ha estat dissenyat per

treballar correctament en aquestes condicions.

Mantenir els transformadors ben assegurats i sota clau, per evitar que es fassin malbé

o siguin manipulats per personal no autoritzat.

Evitar realitzar reparacions provisionals i efectuar revisions dels endolls i cables

periòdicament, reemplaçant tots aquells elements danyats, per poc que sigui.

Tots els cables elèctrics passaran junts per una safata que els distribuïrà en les

diferents zones de la planta, mantenint-la nèta i lliure d’obstacles.

La safata elèctrica sempre ha d’estar a un nivell superior que qualsevol de les

canonades de la planta, per evitar el contacte de possibles fuites de fluid.

Tot equip elèctric portàtil ha de tenir un sistema de protecció de doble aïllament.



2-170

Tot tipus d’eina o equip que condueixi l’electricitat ha d’estar ben protegit davant els

contactes elèctrics, sense grasa, oli o altres substàncies en la seva superfície.

Evitar l’utilització de lladres i sistemes d’aquest estil en les bases de la pressa de

corrent, ja que provoquen sobrecàrregues en l’instal·lació.

Tota manipulació en instal·lacions i equips elèctrics han de ser duts a terme per

personal autoritzat i especialitzat.

Ús de proteccions pels equips, instrumentació i canonades (seguretat intrínseca).

Ús de proteccions en motors de bombes que continguin fluids inflamables o productes

perillosos (seguretat antideflagrant).

5.10.3 Electricitat estàtica

L’electricitat estàtica és un fenomen causat per l’acumulació d’electricitat per part de

persones, instrumentació, equips i d’altres que provoquen espurnes en contacte amb

superfícies conductores, provocant el pas del corrent de vegades amb conseqüències molt

greus. L’electricitat estàtica pot aparèixer en moltes situacions, com per exemple el transport

d’un fluid per una canonada, fregament entre peces d’un equip o peces de dos elements

diferents, normalment amb constants dielèctriques diferents, entre d’altres.

Les mesures alhora d’intentar evitar o minimitzar aquest fenomen són les mateixes que les

exposades en l’apartat anterior, i caldrà tenir-ho present alhora de realitzar un contacte amb

una superfície conductora.



2-171

2.11 Seguretat en tancs d’emmagatzematge

2.11.1 Normes d’emmagatzematge

Totes aquelles substàncies perilloses que formen part del procés de la planta s’han

d’emmagatzemar sota una sèrie de condicions que compleixin les normatives vigents i no

representin un risc pels treballadors i el medi ambient. A part de les característiques

individuals de l’equip que emmagatzema la substància, cal tenir en compte també la

compatibilitat entre aquesta i la resta de substàncies presents en el procés, ja que en cas

d’accident, aquest s’agreujaria si dues substàncies reaccionen entre si violentament o

generant-ne de noves igual o més perilloses.

Per tal de tenir una base alhora d’escollir aquestes característiques, la taula 2.11.1 conté la

compatibilitat de diferents tipus de substàncies entre si:

Taula 2.11.1 Compatibilitat entre tipus de substàncies

Explosius Comburents Inflamables Tòxics Corrosius Nocius

Explosius Sí No No No No No

Comburents No Sí No No No **

Inflamables No No Sí No * Sí

Tòxics No No No Sí Sí Sí

Corrosius No No * Sí Sí Sí

Nocius No ** Sí Sí Sí Sí

* Sí, sempre que la substància corrosiva no estigui envasada en un recipient fràgil.

** Sí, sempre que es prenguin mesures de prevenció i actuació especials.

2.11.2 Sistemes de venteig i alleujament de pressió

Qualsevol tanc, dipòsit o recipient ha de dispondre de sistemes de venteig i alleujament de

pressió per tal de prevenir la formació de buit o pressió interna i evitar així que el tanc es

deformi al variar la pressió dins seu en situacions de càrrega, descàrrega o canvis importants

de temperatura.



2-172

El venteig doncs consisteix en l’alliberament de part del fluid retingut dins del recipient.

Depenent de la perillositat i toxicitat de la substància, aquest venteig es produirà directament

a l’atmosfera, o s’enviarà a un lloc segur per al seu post-tractament. Tot i això, molts cops la

decisió es basa simplement en si es supera o no la concentració legal, i per tant, tot i ser un

contaminant, si es presenta en petites quantitat pot ser alliberat també a l’atmosfera.

2.11.3 Cubetes de retenció

Per tots aquells tancs que continguin substàncies líquides inflamables que no són perilloses en

contacte amb l’atmosfera cal instal·lar cubetes de retenció per tal de que, en cas de fuita o

vessament, aquesta no circuli lliurament per la planta i malmeti equips i maquinaria propera.

El fons de la cubeta té un pendent, de manera que el producte vessat s’escorri ràpidament cap

a una zona de l’estructura que estigui el màxim de lluny possible dels punts delicats de l’equip.

En aquest cas, els equips que emmagatzemen cloroform i toluè disposen d’aquests tipus de

cubetes, les dimensions i característiques de les quals estan especificades en l’apartat

corresponent al seu disseny i especificació.

2.12 EPIs

2.12.1 Introducció

Les sigles EPI equivalen a Equip de Protecció Individual. Segons el Reial Decret 773/1997, es

defineix com a EPI qualsevol objecte que l’operari utilitza per protegir-se d’un o varis riscos

que l’activitat que està desenvolupant pugui representar, i possi en perill la seva seguretat,. A

part dels elements que utilitza l’operari, dins el EPI també s’inclouen accesoris i complements

en equips i maquinaria amb el mateix objectiu.

D’aquesta definició s’han d’excloure els següents elements:

Roba de treball corrent i uniformes que no estiguin específicament destinats a protegir

la salut o la integritat física del treballador.



2-173

Els equips dels serveis d’auxili i salvament.

Equips de protecció individual de militars, policies i personal de seguretat.

Equips de protecció individual dels medis de transport per carretera

Material d’esport.

Material d’autodefensa.

Aparells portàtils per la detecció i senyalització dels riscos i factors de molèstia.

Figura 2.12.1 Esquema visual de diferents EPIs

2.12.2 Condicions dels EPIs

La condició d’EPI està subjecta a una sèrie de consideracions:

L’EPI no té com a finalitat realitzar una tasca o activitat, sinó simplement protegir

l’operari davant dels riscos que presenta l’activitat que desenvolupen, sense

proporcionar problemes addicionals ni interferir en l’activitat.

L’EPI ha de ser portat o subjectat pel treballador i utilitzat de manera corecta tal i com

indiqui el fabricant. Aquest element haurà de tenir en compte les condicions

anatòmiques i fisiològiques i l’estat de salut del treballador.



2-174

L’EPI ha de ser únicament un element de protecció per l’operari que desenvolupa

l’activitat, i no per protegir productes o terceres persones. En cas que sigui necessari

l’utilització de més d’un EPI, aquests hauran de ser compatibles entre si i mantenir la

seva eficacia.

En relació a l’empresari o direcció de l’empresa, i complint els articles 18 i 19 de la Llei de

Prevenció de Riscos Laborals:

L’empresari adoptarà les mesures adequades perquè els treballadors i els seus

representants rebin l’informació i siguin informats sobre les mesures que s’hagin

d’adoptar en aplicació del Reial Decret que es segueix.

L’empresari ha d’informar als treballadors dels riscos que l’equip que utilitzaran

comporta, i de la manera correcta d’utilització i en quines situacions. En aquesta

informació també cal afegir les mesures necessaries per mantenir-los i utilitzar-los.

L’empresari garantitzarà la formació i organitzarà sessions d’entrenament per apendre

a fer serbir correctament els EPIs.

2.12.3 Tipus d’EPIs

Els EPIs més comuns en una planta química són:

Cascs: Fabricats de polietilè rígid, provistos d’arnesos regulables i bandes

d’amortiguació, amb llum si l’activitat ho demana.

Figura 2.12.2 Cascos homologats



2-175

Guants de seguretat: Els operaris utilitzen guants de seguretat diferents segons la

protecció que proporcionen davant els diferents agents químics o condicions

extremes. El material de fabricació ha de ser natural o sintètic, però sempre no-rígid,

impermeable als agents químics comuns i sense forats ni obertures. S’hauran

d’adaptar a la mà que els utilitzi i sempre presentant unes condicions adequades.

Figura 2.12.3 Guants de seguretat

Botes de seguretat reforçades: Les botes reforçades estan constituïdes per la bota en

si, normalment de cuir, una puntera reforçada interiorment amb una planxa metàl·lica

que eviti l’aplastament dels dits en cas de caiguda d’un objecte, i una sola metàl·lica

que impedeixi que elements punxeguts fereixin la planta del peu revestida d’un

material antideslliçant.

Figura 2.12.4 Botes de seguretat reforçades



2-176

Botes impermeables: Fabricades amb materials de càutxo o goma d’una sola peça,

revestides interiorment per una xarxa que reculli la suor i humitat en general.

Figura 2.12.5 Botes d’aigua

Ulleres de protecció: Posseeixen un material resistent i un disseny de montura i

elements addicionals adequats per a les activitats on hi hagi risc d’impacte de

partícules, pols, esquitxades, atmosferes contaminades, entre d’altres.

Figura 2.12.6 Ulleres de protecció

Pantalles de protecció: S’utilitzen quan es duen a terme soldadures. Posseeixen filtres i

un material adequat per tal de protegir de les radiacions i projectils. Solen portar una

protecció pel filtre, per tal de preservar-lo i evitar que es desgasti ràpidament.



2-177

Figura 2.12.7 Pantalles protectores

Roba de protecció: Existeixen diferents uniformes de treball. En cas de protegir

l’operari a temperatures altes la roba estarà fabricada amb cuir, mentre que si és per

temperatures baixes serà de teixits aïllants que evitin la pèrdua de calor.

Elements protectors contra caigudes: Es divideixen en sistemes de subjecciói sistemes

anti-caigudes, que disposen d’un element fixe que, a través d’una corda que subjecta

el cinturó o arnés, evita la caiguda.

Figura 2.12.8 Arnés de seguretat

Protectors auditius: Es divideixen en sistemes externs, que tapen totalment l’orella

utilitzant dos casquets i una fixació pel cap; i sistemes interns, que equivalen a taps.



2-178

Figura 2.12.9 Arnés de seguretat

2.12.4 Selecció dels EPIs necessaris

L’apartat anterior conté gran part dels equips de protecció individual més freqüents en tot

tipus d’industries químiques, i sobretot en les seves fases de construcció. Alhora de determinar

quin EPI es necessita per evitar lesions o situacions de perill, es segueixen una sèrie de passos

regulats a l’annex II del Reial Decret basats en els diferents tipus de riscos. Aquests són:

Analitzar i evaluar els riscos existents que no es puguin evitar o limitar-los a través

d’altres medis.

Definir les característiques que han de reunir els EPIs escollits, per garantitzar la seva

funció, tenint en compte la naturalesa i magnitud dels riscos, així com els factors

addicionals dels riscos que els mateixos equips poden desenvolupar a causa de les

seves característiques o condicions d’utilització.

Comparar les característiques dels EPIs presents al mercat per assegurar-se que són

adequats per ser utilitzats en l’activitat en qüestió.

Un cop escollit el més idoni, assegurar-se que l’execusió de l’activitat es realitza

veritablement sota condicions de seguretat acceptables. En cas que el procés de

producció o l’activitat patís canvis, aquest estudi s’hauria de repetir per assegurar-se

que es continua minimitzant els riscos de forma correcta.



2-179

2.13. Riscos Laborals

Els riscos laborals i la seguretat dels treballadors al seu lloc de treball és un dels aspectes més

importants i sobre el que recau gran part de les obligacions, restriccions i compliments de

qualsevol industria. D’aquesta manera, és present en totes les fases de disseny de la planta,

des de la part de construcció, disseny i selecció del procés i tots els equips, fins a la planificació

de totes les mesures de seguretat, prevenció i actuació dins i fora de la planta.

Aquesta preocupació es recull en la Llei 31/01/1995 de 8 de novembre, B.O.E de 3 de

decembre, amb l’objectiu de promoure la seguretat i salut dels treballadors mitjançant

l’aplicació de mesures i activitats necessaries per la prevenció dels riscos derivats del treball.

2.13.1 Tècniques de prevenció de riscos

La prevenció dels riscos presents en un lloc de treball es pot desenvolupar en diferents

moments, ja sigui abans, durant o després de la realització de l’activitat. Depenent del

moment quan en realitzi aquesta gestió es tractarà de tècniques analítiques o operatives.

-Tècniques analítiques: Tenen l’objectiu d’identificar les causes dels possibles accidents,

basant-se en diferents estudis i anàlisis:

Inspeccions i auditories de seguretat.

Notificació i registre d’accidents.

Anàlisis estadístics del número d’accidents.

Investigació dels accidents produïts.

-Tècniques operatives: Tenen l’objectiu d’eliminar els factors de risc o minimitzar-ne els

efectes basant-se en diferens tècniques:

Tècniques integrades amb el disseny d’equips i projectes d’instal·lacions.



2-180

Tècniques integrades amb les definicions dels mètodes de treball.

Tècniques de selecció de personal qualificat.

Formació dels treballadors en l’àmbit dels riscos existents, la seva revenció, lluita i

aconseguir que aquests aportin una implicació major.

Campanyes de propaganda de seguretat, lligat al punt anterior, a través d’anuncis,

tríptics o cartells.

Adaptació de sistemes de seguretat, defensa i manteniment d’equips i maquinaria.

Senyalització de zones de risc.

Aplicació de normes de seguretat.

Utilització d’EPIs.

5.13.2 Prevenció general

Gran part dels riscos laborals són provocats per situacions que normalment no es produirien i

que, per falta de control, neteja o manteniment, ocorren. Per tant, a continuació es detallen

alguns factors a tenir en compte i que són aplicables a diferents aspectes de la planta:

Condicions estructurals: L’estructura de qualsevol instal·lació ha de ser sòlida i

estable, amb parets construïdes amb materials aïllants i de fàcil neteja, tenint també

en compte que existeixen limitacions en relació a les dimensions.

Ordre i neteja: Les zones de treball, serveis, vestuaris i d’altres s’han de mantenir en

bon estat d’ordre i neteja en tot moment.



2-181

Senyalització de seguretat: Aquest factor ja ha estat detallat en l’apartat corresponent

a senyalització (2.6)

2.14 Control de legionel·la

2.14.1 Introducció i aspectes generals

El Reial Decret 865/2003 té com a objectiu la prevenció i control de la legionel·la per mitjà de

mesures higièniques i sanitàries en totes aquelles instal·lacions on la legionel·la és capaç de

proliferar i propagar-se.

Les instal·lacions a considerar són principalment les torres de refrigeració, els condensadors i

evaporadors i, amb menor probabilitat de proliferació i dispersió, els sistemes d’aigua contra

incendis.

Els titulars i les empreses instal·ladores de torres de refrigeració, condensadors i evaporadors

estan obligats a notificar a l’administració sanitària competent, en el termini d’un mes des de

la posta en marxa, el número i característiques tècniques dels equips, així com les

modificacions que afectin al sistema. De la mateixa manera, els titulars també hauran de

notificar, en el mateix termini, de l’aturada definitiva de l’activitat de la instal·lació. A més, tota

persona o entitat relacionada amb els equips esmentats, ja sigui propietari, fabricant,

instal·lador, etc; hauran de facilitar, obligatòriament, la informació sol·licitada per les

autoritats sanitàries competents.

Els propietaris de les instal·lacions són els responsables del compliment del Reial decret en

qüestió i de que es portin a terme els programes de manteniment periòdic, les millores

estructurals i funcionals de les instal·lacions, el control de qualitat microbiològica i

físicoquímica de l’aigua, amb la finalitat que no representi un perill per a la salut pública.

S’estableixen unes mesures preventives basades en dos principis fonamentals:

L’eliminació o reducció de zones brutes per mitjà d’un bon disseny i

manteniment de les instal·lacions.



2-182

Evitar les condicions que afavoreixen la supervivencia i multiplicació de la

legionel·la, mitjançant el control de la temperatura de l’aigua i la seva

desinfecció contínua.

Així doncs, per a cada instal·lació s’elaborarà i aplicarà un programa de manteniment higiènic i

sanitari adequat a les seves característiques i inclourà, com a mínim, els següents punts:

Un plànol senyalitzat de la instal·lació, amb tots els seus components, que

s’actualitzarà cada vegada que tingui lloc una modificació. S’hi ha de marcar

els punts o zones crítiques, facilitant-ne l’accés per a la pressa de mostres.

Revisió i examen de totes les parts de la instal·lació per assegurar el seu

correcte funcionament.

Programa de tractament de l’aigua, que asseguri la seva qualitat. S’inclouran

productes, dosis i procediments, així com els paràmetres de control físics,

químics i biològics; els mètodes de mesura d’aquests i la periodicitat dels

anàlisis.

Programa de neteja i desinfecció de tota la instal·lació per assegurar que

funciona de manera segura, establint clarament els procediments, productes a

utilitzar i dosis, precaucions a tenir present i la periodicitat de cada activitat,

almenys un cop l’any.

Un registre de manteniment de la instal·lació que reculli totes les incidències,

activitats realitzades, resultats obtinguts i dates de parades i posades en

marxa tècniques de la instal·lació, incloent el seu motiu.

En el cas de les torres de refrigeració, i sistemes anàlegs, per exemple, s’ hauran de complir les

següents condicions:

Estaran ubicades de manera que es redueixi al mínim el risc d’exposició de les

persones als aerosols. Per aquesta raó s’han d’ubicar lluny tant de les persones

com de les presses d’aire condicionat o de ventilació.



2-183

Els materials amb què están construides han de resistir l’acció agressiva de

l’aigua i del clor o d’altres desinfectants, amb l’objectiu d’evitar fenòmens de

corrosió, evitant aquells materials que afavoreixen el desenvolupament de

bactèries i fongs.

El sistema s’haurà de dissenyar de manera que tots els equips i aparells siguin

fàcilment accessibles per a la seva inspecció, neteja, desinfecció i pressa de

mostres.

Es disposarà de diferents punts de purga per buidar completament la

instal·lació i permetre l’eliminació dels sediments acumulats.

Hauran de disposar de sistemes separadors de gotes d’alta eficiència de

manera que el cabal d’aigua arrossegada sigui menor del 0,05% del cabal

d’aigua circulant.

Cal que es disposi de sistemes de dosificació en continu de biocides,

2.14.2 Actuació contra la Legionel·la

Per tal d’evitar la formació de Legionel·la en tots aquells equips i canonades on les condicions

de temperatura, pH i pressió són idònies, es duen a terme diferents processos de

manteniment.

Tractament biològic: Es basa en l’utilització de biocides, descrits com productes

destinats a destruir, neutralitzar, impedir l’acció o facilitar el control de tot tipus de

microorganismes malignes a través de mesures químiques o biològiques. Els exemples

més clars són tots els tipus de desinfectants, conservants, pesticides, herbicides,

fungicides i insecticides. L’utilitat d’aquests agents és gràcies a que posseeixen una o

més substàncies actives que destrueixen, neutralitzen o impedeixen l’acció d’aquells

elements no desitjats, o que almenys en controlen la seva activitat per sota dels

màxim acceptables.



2-184

Tractament amb oxidants: En aquest cas, els oxidants interfereixen en la síntesi de

proteïnes de les cèl·lules dels microorganismes no desitjats, provocant la ràpida mort i

l’aturada de la seva reproducció. Els oxidants més utilitzats per aquests casos són el

clor, el brom, el iode, el peròxid d’hidrogen, entre d’altres; junt amb l’addició de sals

halògenes i compostos peròxids.

Tractament amb no-oxidants: representa el mètode més lent d’eliminació de

microorganismes, ja que es tracta d’enverinar poc a poc les cèl·lules a través de

l’alteració del seu metabolisme. Dintre d’aquestes substàncies es troben els sulfats de

coure, compostos d’amoni quaternaris, l’òxid de tributil estany, entre d’altres. Tot i ser

el mètode més lent, és el més efectiu, sobretot en condicions bàsiques.

2.15 Anàlisis de risc de la planta de producció de Carbaril (HAZOP).

HAZOP és un anàlisi de riscs i operabilitat. És un anàlisi sistemàtic, estructurat i crític en el qual

s’identifiquen els possibles riscs d’un procés i els possibles problemes d’operació utilitzant una

sèrie de paraules guia per tal d’investigar les possibles desviacions del intent del disseny en

equips, accions, materials o el mateix procés a estudiar i si les conseqüències d’aquestes

desviacions poden resultar en un perill.

La mateixa tècnica pot ser usada per tal d’identificar els riscs derivats de fallades en seguir

procediments i alhora de la conducta inadequada dels operaris que puguin ser causa d’aquesta

fallada.

Aquest estudi és dut a terme per un equip d’enginyers de procés.

És important destacar el fet que, l’ anàlisis HAZOP no ha de ser vist com una solució a tots els

problemes, com una revisió definitiva, sinó que s’ha de considerar com una eina d’augment de

la seguretat a la planta i, a més hauria de ser complementari a altres tècniques d’anàlisi de

seguretat. Aquest no substitueix els codis reglamentaris d’operació i pràctica.

Els principals motius per dur a terme un estudi de riscs i operabilitat són:

Identificar els possibles riscs de la planta

En cas de que hi hagi un rics a la planta, resoldre aquests riscs



2-185

Quan es parla d’un risc a la planta és necessari identificar i saber determinar el grau de

gravetat d’aquest risc. Aquests riscs es classifiquen en:

1. Perjudicar o danyar persones, tant si és a l’interior com a l’exterior de la planta.

2. Perjudicar el medi ambient.

3. Afectació al medi ambient, tot i que és possible que no es produeixin danys greus,

però que tot i així siguin inacceptables.

4. Danys a la planta de producció.

5. Pèrdua de la quantitat o qualitat de producció.

Aquests riscs que s’han enumerat presenten una jerarquia a la qual es considera que la

gravetat és cada cop menor, però tot i així segueix tenint importància.

És recomanable dur a terme l’estudi HAZOP un cop s’hagi acabat el disseny del procés, encara

que un mateix projecte ha de ser estudiat diversos cops en el seu temps de vida. Així doncs,

s’observen beneficis si es realitza l’estudi en un interval correcte de temps, ja que s’obté un

procés que genera el màxim benefici. És important comentar el fet que un HAZOP no pot

realitzar-se abans que els diagrames procés i instrumentació estiguin complets. Tot i així, es

recomana realitzar-lo com abans possible millor.

El sistema Hazop proveeix un mètode per examinar sistemàticament les interaccions entre les

persones i l’equip. Aquest fet és molt últil per identificar riscs no detectats en el disseny de les

instal·lacions o creats en les instal·lacions ja existents, per canvis en les condicions dels

dissenys o en els procediments d’operació.

Hi ha dos mètodes importants en el costat pràctic de la realització d’un estudi Hazop, que són:

- Definició de cada àrea de canonades a estudiar

- Aplicació de les paraules guia.

La secció a estudiar és usualment una secció de canonades entre dos ítems de procés en un

P&ID, pel cas d’operacions en continu.

El procés Hazop sol començar amb el diagrama d’enginyeria, seguidament dels P&ID.



2-186

2.15.1. Com realitzar un HAZOP.

Un equip interdisciplinari d’experts analitza sistemàticament cada part del procés, per

descobrir com poder ocórrer les possibles desviacions de la intenció del disseny. Seguidament,

l’equip decideix si aquestes desviacions poden crear perills significatius.

Aquest estudi es defineix com examinacions de intencions del disseny, és a dir, com s’espera

que el procés operarà o com serà executada l’activitat en qüestió sota condicions normals i

anormals. Es pot definir via diagrama, mitjançant diagrames de procés o bé P&ID o bé com una

descripció, és a dir, a través d’instruccions d’operació o especificacions de disseny.

Es pren la suposició que, en el cas de que una intenció es comporti de la manera que s’espera,

no por sorgir cap risc d’aquest. Contràriament, en el cas que es produeixi una desviació del

comportament esperat, si que es pot esperar que es produeixin certs riscos. Així doncs, es

plantegen desviacions hipotètiques mitjançant l’ utilització de paraules guia, les quals

s’expliquen breument més endavant, per cada intenció.

La terminologia del Hazop fa referència a la intenció del disseny, a les possibles causes que

poden produir desviacions, conseqüències de les desviacions i les proteccions, és a dir,

dispositius, procediments o normes administratives per reduir la freqüència de les desviacions

o bé mitigar les seves conseqüències.

És necessari que s’acordi entre el client o projecte i el director de l’estudi l’abast del estudi. No

es deu assumir que el client conegui què és un estudi Hazop, els requeriments per la seva

efectivitat, les limitacions de la tècnica o les responsabilitats de l’equip de l’estudi. En

particular ha de quedar clar que l’estudi Hazop està orientat principalment a identificar els

riscs del disseny i els problemes d’operació, no a resoldre’ls o quantificar-los.

L’equip d’estudi ha d’incloure les diferents disciplines apropiades al sistema o el procediment

sota estudi. Típicament, per un Hazop d’alt nivel, l’equip pot consistir en les següents

disciplines:

- Seguretat industrial / control de pèrdues

- Operacions

- Enginyeria de procés

- Manteniment

- Enginyeria mecànica / materials / inspecció

- Instrumentació / electricitat



2-187

- Protecció ambiental

- Enginyer de procés, independent del projecte.

És possible que es necessiti la representació d’altres especialitats, depenent del procés. Alguns

dels membres de l’equip, com ara químics o venedors de materials o equips especialitzats,

poden no ser requerits tot el temps. L’estudi és facilitat per dues persones; una d’elles actua

com a líder, i el segon com a secretari. Aquest últim és el responsable d’enregistrar els detalls

de la discussió i les recomanacions produïdes per l’equip.

Per tal de realitzar l’estudi Hazop es requereixen P&IDs, diagrames de flux del procés, plànols

de distribució general, especificacions de les classes de canonada, fulles de les dades de

disseny d’enginyeria (inclou dades de vàlvules de seguretat), funcions del sistema d’apagada

d’emergència, procediments de posada en marxa, procediments d’ arrancada, procediments

d’operació, d’apagada i de manteniment.

Així doncs, en primer lloc es selecciona un element del sistema, com pot ser una línea o un pas

del procediment. A continuació s’ha d’establir la intenció precisa de l’ intent del disseny de

l’element del procés/procediment que s’estudia. Ha de ser pre-establerta i entesa per tots els

membres de l’equip. Si alguns elements tenen més d’un mode d’operació, aleshores hom ha

d’assegurar-se que la intenció de disseny i els seus paràmetres siguin entesos per cada mode.

Per situacions complexes, cada mode d’operació ha de ser considerat com un element separat

i totes les paraules guia aplicades a cada mode d’operació.

2.15.2 Selecció i aplicació de les paraules guia

Les paraules guia són simples paraules usades com a clau per suggerir les diverses maneres en

les que poden esdevenir les possibles desviacions de les intencions.

En primer lloc , quan la intenció falla completament i per tant, no passa res, es nega

completament la intenció del disseny. En aquest cas s’utilitza la paraula guia NO, RES o CAP.

Si hi ha un augment quantitatiu de qualsevol paràmetre físic de rellevància es descriu amb la

paraula MÉS. Es refereix a quantitats, propietats físiques o activitats.

En contraposició, si esdevé una disminució quantitativa de qualsevol paràmetre físic de

rellevància s’utilitza la paraula MENYS.



2-188

Si la intenció canvia, es sofreix una desviació qualitativa dels resultats. Així doncs, pot

esdevenir una activitat addicional de la mateixa manera que la intenció original. En aquest cas

s’utilitza com a paraula guia TANT COM.

La acció d’una intenció pot esdevenir disminuïda qualitativament, i que es digui a terme nomes

una part d’aquesta. Per aquests casos s’utilitza la paraula PART DE.

Si el que té lloc és exactament l’acció oposada a la intenció del que s’havia suposat que

passaria, donant-se així la intenció inversa, s’empra la paraula INVERSA.

UN ALTRE és la paraula guia que s’utilitza per descriure, en resum, el que ha succeït realment,

és a dir, si la intenció que s’ha donat a terme és completament diferent a la que s’havia

suposat.

Les paraules guia s’apliquen en els diferents paràmetres que governen el procés. Normalment,

però, només es descriuen un número de combinacions de intencions-paraules guia limitat. Els

paràmetres més freqüentment analitzats són el cabal, la pressió, la temperatura i el nivell. És

necessari establir causes reals per les desviacions proposades i adequadament agrupades.

Amb alguns paràmetres específics és possible que s’hagin de realitzar algunes modificacions de

les paraules guia. Algunes d’aquestes modificacions podrien ser:

- Emprament de UN ALTRE en el aspecte temporal.

- Utilitzar MÉS o MENYS quan es consideren nivells, temperatura o pressió.

Quan s’analitza un sistema que implica un conjunt d’intencions interrelacionades, és millor

aplicar tota la seqüència de paraules guia a cada paràmetre individualment enlloc d’aplicar les

paraules guia a tot el conjunt.

Sovint decidir el grup de paraules guia que corresponen a cada paràmetre és complicat. Així

doncs, es recomana seguir pas a pas el mètode que es descriu més endavant.

2.15.3 Terminologia del HAZOP.

En aquest capítol s’empra un vocabulari específic, el qual es descriu a continuació.

Nodes d’estudi: secció de l’equip amb límits específics en que s’estudien les possibles

desviacions dels paràmetres d’estudi.

Passos d’operació: accions discretes en un procés en discontinu analitzats per un equip

d’anàlisi HAZOP.



2-189

Intenció: definició de com s’espera que operi la planta en absència de desviacions.

Paraules guia: paraules simples que s’utilitzen per qualificar la intenció de disseny i

identificar els possibles riscs d’operació.

Paràmetre de procés: propietat física o química associada al procés. Inclou termes

generals com pot ser el pH, temperatura, pressió o cabal.

Desviació: modificació de la intenció de disseny que es descobreix aplicant

sistemàticament les paraules guia als paràmetres del procés.

Causa: motius pel qual es pot donar una desviació de la intenció.

Conseqüències: resultats de les desviacions. Normalment, l’equip assumeix una

protecció activa al sistema.

Accions: recomanacions per realitzar canvis de disseny, canvis de procediment, àrees o

estudi exhaustiu.

2.15.4 Enfocament del HAZOP.

Originalment, la tècnica d’estudi de HAZOP es va desenvolupar per avaluar un nou disseny o

tecnologia, aplicable a totes les fases de la vida útil d’un procés.

El estudi HAZOP es centra en punts específics del procés o la operació anomenats nodes. El

equip examina cada secció o pas per identificar riscs potencials de les possibles desviacions

que es deriven d’un conjunt de paraules guia.

L’anàlisi HAZOP es pot realitzar tant en nous projectes com en ja existents. Aquest mètode es

realitza mitjançant un estudi que segueix un esquema com el següent:



2-190

Figura 2.15.1. Esquema de seguiment de Hazop



2-191

2.15.5 Variacions de HAZOP.

2.15.5.1 Aspectes a tenir en compte al HAZOP

- S’ha de tenir en compte la freqüència en que pot ocórrer el risc i com de seriosa pot

arribar a ser la conseqüència que esdevé.

- Les accions que es realitzen en el Hazop solen ser canvis en l’equipament o el

procediment per prevenir les possibles desviacions. Cal recordar que un equip de

Hazop ha de decidir que s’ha de fer si una desviació passa, no com prevenir-la.

- S’ha d’intentar contestar a la pregunta: “què és el pitjor que pot anar malament?”.

- HAZOP no és un substitut de coneixement i experiència, sinó que és només una eina

per facilitar les coses.

- Qualsevol canvi que es realitzi amb el Hazop pot tenir conseqüències en qualsevol

altre punt d ela planta.

2.15.5.2 Beneficis del HAZOP

Facilita l’assessorament de riscos i el disseny de mesures preventives.

Permet un estalvi econòmic mitjançant l’ evitament d’accidents i la constitució d’una

planta més efectiva.

Estalvi de temps en arreglar les possibles destroçes provocades per un accident.

2.15.5.3. Limitacions del HAZOP

No es pot veure el Hazop com una solució a tots els problemes. Sovint s’ometen

detalls que provoquen la fallada en certs punts de la planta.

La realització del Hazop depèn en gran mesura del equip que el realitzi. A més a més,

suposa el cost d’aquest equip de persones.



2-192

A continuació es mostra l’anàlisi realitzat dels següents nodes:

Taula 1. Nodes usats en d’anàlisis.

Node Equip Component

1 R-201 Fosgè

2 T-101 Fosgè

3 E-200 Fosgè

4 CA-201 Fosgè

5 CD-201 Fosgè

6 D-401AiB MIC

7 R-301 MIC

8 CD-301 MIC

9 R-401 MIC

10 CD-401 MIC

11 T-104 Toluè



2-193

HAZOP ANÀLISI DEL RISC DE LA PLANTA DE PRODUCCIÓ DE CARBARIL

Node Paraula

guia Desviació Possibles causes Conseqüències

Resposta Control

Senyalització Accions a prendre Comentaris

1 MÉS Cabal

1.Fallada en el llaç de control R201-FIC-1. 2. Obstrucció de la canonada d’entrada.

1.Excés en el producte. 2. Augment de la pressió. 3.Perdua de reactius.

Tancament de la vàlvula de control.

Senyal lluminosa i alarma.

Instal·lar vàlvula manual. 1.Drenatge del producte . 3.Aprovissionament

MENYS Cabal

1.Fuga en la canonada d’entrada al reactor. 2.Linea parcialment obturada. 3.Ruptura tubs bescanviador. 4.Fallada en el llaç de control R201-FIC-1.

1,3,6.Risc toxicitat. 1-5.Contaminació de MMA en el procés, possibles reaccions secundaries. Manca de producte.

Obrir més vàlvula de control. Tancament vàlvula control cabal de MMA, obtenir mateixes proporcions.

Senyal lluminosa i alarma relació MMA/Fosgè correcte.

Manteniment estricte. Comprovació de la instrumentació.



2-194

5.Falla vàlvula de retenció, mig tancada. 6.Fuga en el parc de tancs.

NO Cabal

1.Fallada en el llaç de control R201-FIC-1, vàlvula tancada. 2.Fuga canonada. 3.Obstrucció de la vàlvula. 4.Bloqueig vàlvula de retenció. 5.Error Humà. 6.Fallada aire comprimit que actua sobre la vàlvula. 7.Fuga parc de tancs. 8.Fallada subministrament.

2,7,9.Risc toxicitat. Contaminació de MMA en el procés, possibles reaccions secundaries. Manca de producció.






2-195

9.Fuga en el bescanviador.

PART

DE Cabal

1.Fuga en la canonada d’entrada. 2.Linea parcialment obturada. 3.Ruptura tubs bescanviador. 4.Fallada en el llaç de control R201-FIC-1. 5.Falla vàlvula de retenció, mig tancada. 6.Fuga en el parc de tancs.

1,3,6.Risc toxicitat. 1-5. Contaminació de MMA en el procés, possibles reaccions secundaries. Manca de producte.




MÉS Temperatura

1.Foc vora al reactor. 2.Fallada en el llaç de control R201A-TIC-1, vàlvula VA-201 completament oberta.

1.Possible explosió Dificultat per eliminar la calor generada. Possible

Tancament de la vàlvula de control del cabal d’oli tèrmic.

Indicadors de temperatura. Senyal de precaució de zona calenta.

1.Revisió del disc de ruptura. 2.Cap per a un nivell no perillós.(*)

(*) L’oli tèrmic de la caldera arribar fins als 300ºC. No sobre passarà aquesta temperatura,



2-196

formació de subproductes.

Treacció=260.

MENYS Temperatura

1. Fallada en el llaç de control R201A-TIC-1, vàlvula VA-201 completament tancada.

No es produeix la reacció desitjada. No s’arriba a la conversió desitjada.

Obertura de la vàlvula de control del cabal d’oli tèrmic.

Indicadors de mínim de temperatura.

Comprovació de la instrumentació.

MÉS Pressió

1.Augment de cabal en la línea. 2.Obstrucció parcial del diàmetre de la canonada. 3.Augment del volum del corrent. 4. Sobrecàrrega de refrigerant

1. Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida. 2. Contaminació dels productes. 3. Possible ruptura dels tubs interns del reactor.

Actuació del sistema d’alleujament. Obertura de la vàlvula de control de pressió.

Indicadors d’alta pressió.

Comprovació de la instrumentació. Manteniment estricte.

MENYS Pressió

1.Mal funcionament del sistema de bombeig. 2.Expansió a causa

Variació de les condicions del corrent. Alteració del

Tancament de la vàlvula de control de pressió.

Indicadors de pressió.

Manteniment estricte.



2-197

d’una fuga. comportament del corrent.

En el cas de la fuga, toxicitat.

Actuació del sistema d’alleujament.

Node Paraula


Resposta Control


2 MÉS Cabal

1.Fallada del llaç decontrol de cabal de sortida del tanc d’emmagatzematge.

Ràpid esgotament de les reserves de fosgè.

Sobreproducció de producte.

Contaminació del producte per fosgè.

Espatllament dels equips a causa de que aquests no siguin capaços de suportar l’ increment de cabal.

Tancament de la vàlvula de control de cabal de sortida.

Indicadors de cabal.

Senyal lluminosa i alarma. Alarmes de nivell.

Instal·lar vàlvula manual.

Drenatge del producte . Aprovisionament de fosgè.

MENYS Cabal

1.Línea de sortidaparcialment obturada.

Increment del nivell del tanc.

Augment de la

Obertura de la vàlvula del llaç de control de cabal.

Alarmes de nivell superior i inferior.


Comprovació de la



2-198

2.Fallada del llaç decontrol de cabal.

3.Falla vàlvula deretenció, mig tancada.

pressió del tanc.

Risc de volatilització del fosgè.

Manca de producte.

Indicadors de cabal de sortida.

instrumentació.

Instal·lació de vàlvula manual.

NO Cabal

1.Línea de sortidatotalment obturada.

2.Fallada del llaç decontrol de cabal. Falla la vàlvula de retenció, totalment tancada.

3.Tancinesperadament buit a causa de una fuga en aquest.

Risc de toxicitat.

Contaminació de MMA en el procés, possibles reaccions secundaries.

Manca de producte.


Tancament de la sortida de MMA per tal d’evitar la contaminació.

Senyal lluminosa, alarmes de nivell.



Comprovació de la instrumentació i dels equips.

MÉS Temperatura

1.Foc proper al tanc

2. Fallada del llaç decontrol de cabal de refrigerant.

1.Riscd’explosió

2. Dificultat pereliminar la calor generada.

Obertura vàlvula control oli refrigerant.

Indicadors de temperatura.

1.Revisió delsistema de venteig.

MENYS Temperatura 1. Fallada en el llaçde control de

Conversió inferior en

Tancament de la vàlvula de

Indicadors de mínim de




2-199

temperatura, vàlvula completament oberta.

R201, per sota de la temperatura requerida.

Increment cost energètic en l’escalfador posterior

control del cabal d’oli refrigerant.

temperatura.

MÉS Pressió

1.Augment de cabalen la línea.

2.Obstrucció parcialdel diàmetre de la canonada.

3.Augment delvolum del corrent.

Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida.

Contaminació dels productes.

Possible trencament del tanc


Obertura de la vàlvula de control de pressió.




MENYS Pressió

1.Mal funcionamentdel sistema de bombeig.

2.Expansió a causad’una fuga.

3.Trencamentcanonada.

Variació de les condicions del corrent, vaporització d’aquest.

Alteració del comportament del corrent.

Tancament de la vàlvula de control de pressió.




Tanc pressuritzat, inertitzat i refrigerat per seguretat.



2-200

4.Alleujamentexcessiu en la inertització amb nitrogen.

2,3.Risc de toxicitat.

Node Paraula


Resposta Control


3 MÉS Temperatura


2. Fallada del llaç decontrol de cabal de refrigerant.

3.Fallada red deservei.

1.Riscd’explosió


Augment de la pressió.

Tancament vàlvula control oli tèrmic.


Revisió del sistema de venteig i instrumentació.

Instal·lar vàlvules manuals per modificar cabal oli tèrmic.

MENYS Temperatura

1. Fallada en el llaçde control de temperatura, E200-TIC-1, vàlvula tancada.

2. Fuga

3. Trencamentcanonada

4. Averia en lacaldera

5.Fuga en el circuitd’oli tèrmic.

1.Conversióinferior en R201, per sota de la temperatura requerida.

2-3. Risc toxicitat

4,6.Parada de la planta

1.Obertura dela vàlvula de control del cabal d’oli tèrmic.


1.Instal·lar sensorsfinals de carrera.

4.Doblar calderes.

5,6. Instal·lar drenatges.




2-201

6.Trencament canonada en el circuit d’oli tèrmic.

MÉS Pressió

1.Augment de cabal en la línea. 2.Obstrucció parcial del diàmetre de la canonada. 3.Augment del volum del corrent.

Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida. Contaminació dels productes. Possible trencament del bescanviador.

Tancament de la vàlvula de control de cabal a l’entrada de l’equip. Tancament de la vàlvula de control del cabal d’oli tèrmic.



MENYS Pressió

1.Mal funcionament del sistema de bombeig. 2.Expansió a causa d’una fuga. 3.Fallada aspiració bomba del parc de tancs cap a procés.

Variació de les condicions del corrent. Alteració del comportament del corrent. 2.Risc de toxicitat. 3.Usar la bomba doblada.

Tancament de la vàlvula de control de pressió. Actuació del sistema d’alleujament.





2-202

Node Paraula


Resposta Control


4 MÉS Nivell

1.Falla en el sistemade control, augment de cabal de cloroform.

2.Falla en el sistemade control, augment de cabal de procés.

3.Sortida de lacolumna obturada.

4.Error Humà,vàlvula sortida tancada.

Inundació de la columna.

Pèrdua de reactiu, menys producció.

Contaminació del producte.

Dificultat en extreure la calor acumulada.

Tancament de la vàlvula de control de cabal d’entrada.

Obertura de la vàlvula cabal sortida de líquid de procés.

Indicador de nivell.

Instal·lar alarmes de nivell de màxima.

Manteniment de la planta.

MENYS Nivell

1.Falla en el sistemade control, disminució de cabal de cloroform.

2.Falla en el sistemade control, disminució de cabal de procés.

3.Fuga en el circuit.




3,4.Risc de toxicitat

Obertura de la vàlvula de control de cabal d’entrada.

Tancament de la vàlvula de sortida de líquid de la columna.


Instal·lar alarmes de nivell de mínima.

Instal·lar sensor de final de carrera en els controladors.




2-203

4.Trencament de lacanonada.

MÉS Pressió

1.Augment de cabalen la línea.

2.Obstrucció parcialdel diàmetre de la canonada.

3.Augment delvolum del corrent.

Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida.

Contaminació dels productes.

Possible trencament de la columna.

Tancament de la vàlvula de control de cabal a l’entrada de l’equip.

Obertura del cabal de vapor de sortida de la columna.




MENYS Pressió

1.Mal funcionamentdel sistema de bombeig.

2.Expansió a causad’una fuga.

3.Fallada aspiracióbomba..


Variació de les condicions del corrent.

Alteració del comportament del corrent.


3.Usar labomba doblada.

Tancament de la vàlvula de control de pressió, sortida vapor de la columna.



MÉS Temperatura 1.Foc proper a lacolumna

1.Riscd’explosió

Tancament vàlvula

Indicadors de Revisió del sistema



2-204

2. Fallada del llaç de control de cabal de refrigerant en el condensador de cloroform. 3.Fallada red de servei. 4. Fallada del llaç de control de cabal de refrigerant en l’aliment a la columna.

2. Dificultat per eliminar la calor generada. Augment de la pressió a la columna.

control oli tèrmic.

temperatura.

de venteig i instrumentació. Instal·lar vàlvules manuals per modificar cabal oli tèrmic.

MENYS Temperatura

1. Fallada en el llaç de control de temperatura , vàlvula tancada. 2. Fuga 3. Trencament canonada 4.Fuga en el circuit d’oli tèrmic. 5.Trencament canonada en el

1.Conversió inferior en R201, per sota de la temperatura requerida. 2-3. Risc toxicitat 2-5.Parada de la planta

1.Obertura de la vàlvula de control del cabal d’oli tèrmic.


1.Instal·lar sensors finals de carrera. 4.Doblar calderes. 4,5. Instal·lar drenatges. Comprovació de la instrumentació.



2-205

circuit d’oli tèrmic.

MÉS Composició Fosgè

1.Fallada del controlde cabal, augment de fosgè en la relació Fosgè/MMA.

2.Fallada del controlde cabal d’entrada de cloroform, entra menys cloroform.

3.Fallada control detemperatura entrada cloroform, més alta.

1.Contaminaciódel producte. Augment energètic per eliminar excés en la CD201.

2,3.Possible arrossegament de fosgè que sortirà junt el HCl

1.Tancamentvàlvula entrada fosgè.

2.Obrir lavàlvula d’entrada de cloroform.

3.Augmentdel cabal de refrigerant.

Senyal indicador de composició

Instal·lar sensors amb alarma de final de carrera.

Revisió i manteniment periòdic de l’equip.

MENYS Composició Fosgè

1.Fallada del controlde cabal, disminució de fosgè en la relació Fosgè/MMA.

2.Fallada del controlde cabal d’entrada de cloroform, entra menys.

3.Fallada control detemperatura entrada cloroform,més alta.

4.Fuga canonada

1,2,3. Contaminació de MMA no reaccionat, surt amb HCl.


1.Obrirvàlvula entrada fosgè.

2.Obrir lavàlvula d’entrada de cloroform.

3.Augmentdel cabal de refrigerant.


Instal·lar sensors amb alarma de final de carrera.

Revisió i manteniment periòdic de l’equip.



2-206

5.Trencament canonada

Node Paraula


Resposta Control


5 MÉS Nivell

1.Falla en el sistema de control, augment de cabal de l’aliment a la columna CD201. 2.Falla en el sistema de control de cabal d’oli tèrmic en el kettle, disminució de cabal de procés. 3.Fallada en el sistema de control de nivell del kettle. 4.Sortida de la columna obturada. 5.Error Humà, vàlvula sortida tancada.

Inundació de la columna. Pèrdua de reactiu, menys producció. Contaminació del producte. Dificultat en extreure la calor acumulada.

Tancament de la vàlvula de control de cabal d’entrada. Obertura de la vàlvula cabal sortida de líquid de procés.


Instal·lar alarmes de nivell de màxima. Manteniment de la planta.

MENYS Nivell

1.Falla en el sistema de control,augment sortida kettle.


Obertura de la vàlvula de control de cabal


Instal·lar alarmes de nivell de mínima.



2-207

2.Falla en el sistema de control, disminució de cabal de procés. 3.Fuga en el circuit. 4.Trencament de la canonada.

Contaminació del producte. 3,4.Risc de toxicitat

d’entrada a la columna. Tancament de la vàlvula de sortida de líquid de la columna en el kettle.

Instal·lar sensor de final de carrera en els controladors. Manteniment de la planta.

MÉS Pressió

1.Augment de la temperatura en el kettle. 2.Augment de cabal en la línea. 3.Obstrucció parcial del diàmetre de la canonada. 4.Augment del volum del corrent.

Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida. Contaminació dels productes. Possible trencament de la columna.

Tancament de la vàlvula de control de cabal a l’entrada de l’equip. Obertura del cabal de vapor de sortida de la columna.



MENYS Pressió

1.Mal funcionament del sistema de bombeig. 2.Expansió a causa d’una fuga.

Variació de les condicions del corrent. Alteració del comportament

Tancament de la vàlvula de control de pressió, sortida vapor de la





2-208

3.Fallada aspiracióbomba.


del corrent.


3.Usar labomba doblada.

columna.

MÉS Temperatura

1.Foc proper a lacolumna

2. Fallada del llaç decontrol de cabal de refrigerant en el condensador de la columna CD201.

3. Fallada del llaç decontrol de cabal d’oli tèrmic en el kettle de la columna CD201.

4.Fallada red deservei.

5. Fallada del llaç decontrol de cabal de refrigerant en l’aliment a la

1.Riscd’explosió


Augment de la pressió a la columna.

Obertura de la vàlvula de control d’oli refrigerant en el condensador.

Tancament de la vàlvula de control d’oli tèrmic del kettle.


Revisió del sistema de venteig i instrumentació.

Instal·lar vàlvules manuals per modificar cabal oli tèrmic i refrigerant.



2-209

columna.

MENYS Temperatura

1. Fallada en el llaç de control de temperatura , vàlvula tancada. 2. Fuga 3. Trencament canonada 4.Fuga en el circuit d’oli tèrmic. 5.Trencament canonada en el circuit d’oli tèrmic. 6.Exces de refrigeració en el condensador.




1.Instal·lar sensors finals de carrera. 4.Doblar calderes. 4,5. Instal·lar drenatges. Comprovació de la instrumentació. Doblar vàlvules de control.

MÉS Pressió


Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida. Contaminació dels productes.

Obertura de la vàlvula de control de cabal de sortida de vapor. Tancament de la vàlvula de





2-210

4.Augment temperatura en el kettle.

Possible trencament del bescanviador.

control del cabal d’oli tèrmic en el kettle.

MENYS Pressió

1.Mal funcionament del sistema de bombeig. 2.Expansió a causa d’una fuga. 3.Fallada aspiració bomba.





Node Paraula


Resposta Control


6 MÉS Cabal

1.Fallada del llaç de control de cabal de sortida del dipòsit d’emmagatzematge.

Ràpid esgotament de les reserves de MIC. Sobreproducció de producte. Contaminació

Tancament de la vàlvula de control de cabal de sortida. Obertura sistema de venteig

Indicadors de cabal. Senyal lluminosa i alarma. Alarmes de nivell.

Instal·lar vàlvula manual. Drenatge del producte cap a l’“scrubber”.



2-211

del producte per excés de MIC. Espatllament dels equips a causa de que aquests no siguin capaços de suportar l’increment de cabal.

MENYS Cabal

1.Línea de sortida parcialment obturada. 2.Fallada del llaç de control de cabal. 3.Falla vàlvula de retenció, mig tancada. 3.Tanc inesperadament buit a causa de una fuga en aquest.

Increment del nivell del tanc. Augment de la pressió del tanc. Risc de volatilització del MIC. Manca de producte. 3.Risc toxicitat


Alarmes de nivell superior i inferior. Indicadors de cabal de sortida.

Manteniment estricte. Comprovació de la instrumentació. Instal·lació de vàlvula manual.

MÉS Temperatura

1.Foc proper al tanc 2. Fallada del llaç de control de cabal de

1.Risc d’explosió. 2. Dificultat per

Obertura vàlvula control oli refrigerant.


1.Revisió del sistema de venteig.



2-212

refrigerant.

eliminar la calor generada.

Activació sistema de venteig.

MENYS Temperatura

1. Fallada en el llaç de control de temperatura, vàlvula completament oberta.

Conversió inferior en R401, per sota de la temperatura requerida. Increment cost energètic en l’escalfador posterior

Tancament de la vàlvula de control del cabal d’oli refrigerant.



MÉS Pressió

1.Augment de cabal en la línea. 2.Obstrucció parcial del diàmetre de la canonada. 3.Augment del volum del corrent. 4.Augment de la temperatura, disminució cabal refrigerant.

Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida. Contaminació dels productes. Possible trencament del dipòsit.

Actuació del sistema d’alleujament. 4.Obertura de la vàlvula de cabal de refrigerant.



MENYS Pressió 1.Mal funcionament del sistema de

Variació de les condicions del

Tancament de la vàlvula de



Tanc pressuritzat i



2-213

bombeig. 2.Expansió a causa d’una fuga. 3.Trencament canonada. 4.Fallada sistema de venteig.

corrent, vaporització d’aquest. Alteració del comportament del corrent. 2,3.Risc de toxicitat. 2,3. Risc explosió. 4.Perdua de reactiu.

control de pressió. Actuació del sistema d’alleujament.

refrigerat per seguretat.

MÉS Composició MIC

1.Foc proper al dipòsit. 2.Fallada del control de cabal d’entrada de refrigerant al dipòsit, disminució de cabal.

1,2.Augment fase vapor. Pèrdua de reactiu

Obrir la vàlvula d’entrada de refrigerant Obrir vàlvula venteig, enviar a scrubber.


Instal·lar sensors amb alarma de final de carrera. Revisió i manteniment periòdic de l’equip.

MENYS Composició MIC

1.Fuga canonada 2.Trencament canonada

1,2.Risc de toxicitat. 1,2.Risc d’explosió

3,4. Disminució cabal refrigerant.


Instal·lar sensors amb alarma de final de carrera. Revisió i



2-214

3.Augment cabal refrigerant 4.Disminució cabal MIC recirculat.

1,2.Pèrdua de reactiu

manteniment periòdic de l’equip.

Node Paraula


Resposta Control


7 MÉS Nivell

1.Fallada control de nivell en el reactor R301. 2.Augment cabal d’entrada,falla control de cabal a l’entrada. 3.Obturació de la sortida.

Pèrdua de reactiu, menys producció. Contaminació del producte. Dificultat en extreure la calor

Activació sistema de venteig. Obertura vàlvula control sortida reactor.

Alarmes de nivell alt.

Instal·lar vàlvules de control doblades. Revisió i manteniment instruments

MENYS Nivell

1.Fallada control de nivell en el reactor R301. 2.Disminució del cabal d’entrada,falla control de cabal a l’entrada. 3.Fuga canonada 4.Trencament

Pèrdua de reactiu. 3,4.Risc toxicitat 3,4.Possible explosió

Tancament vàlvula control sortida reactor.

Alarma de nivell baix




2-215

canonada.


1.Foc proper al dipòsit. 2.Fallada del control de cabal d’entrada d’oli tèrmic al reactor, augment de cabal.

1.Risc explosió. 1,2.Augment fase vapor. Pèrdua de reactiu

Tancar la vàlvula d’oli tèrmic. Obrir vàlvula venteig, enviar a scrubber.



MENYS Composició MIC

1.Fuga canonada 2.Trencament canonada 3.Augment cabal refrigerant 4.Disminució cabal MIC recirculat.

1,2.Risc de toxicitat. 1,2.Risc d’explosió 1,2.Pèrdua de reactiu

3,4. Disminució cabal refrigerant.



MÉS Temperatura

1.Foc vora al reactor R3001. 2.Fallada en el llaç de control R301A-TIC-1, vàlvula completament oberta.

1.Possible explosió Dificultat per eliminar la calor generada. Reacció descontrolada.



Revisió del sistema de venteig i instrumentació. Doblar vàlvules de control.



2-216

3.Servei d’oli tèrmic sobre escalfat.

Formació de subproductes.

MENYS Temperatura

1. Fallada en el llaç de control R301-TIC-1, vàlvula completament tancada.





MÉS Pressió

1.Augment de cabal en la línea. 2.Obstrucció parcial del diàmetre de la canonada. 3.Augment del volum del corrent. 4. Sobrecàrrega d’oli tèrmic.

1. Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida. 2. Contaminació dels productes. 3. Possible ruptura dels tubs interns del reactor.

Actuació del sistema d’alleujament. Obertura de la vàlvula de control, sortida vapor.

Indicadors d’alta pressió. Alarma de nivell màxim.


MENYS Pressió

1.Mal funcionament del sistema de bombeig. 2.Expansió a causa

Variació de les condicions del corrent. Alteració del

Tancament de la vàlvula de control, sortida vapor.

Indicadors de pressió. Alarmes de mínims.




2-217

d’una fuga. comportament del corrent. 2.Risc de toxicitat.

Node Paraula


Resposta Control


8 MÉS Nivell

1.Falla en el sistema de control, augment de cabal de l’aliment a la columna CD301. 2.Falla en el sistema de control de cabal d’oli tèrmic en el kettle, disminució de cabal de procés. 3.Fallada en el sistema de control de nivell del kettle. 4.Sortida de la columna obturada. 5.Error Humà, vàlvula sortida tancada.

Inundació de la columna. Pèrdua de reactiu, menys producció. Contaminació del producte. Dificultat en extreure la calor acumulada.

Tancament de la vàlvula de control de cabal d’entrada. Obertura de la vàlvula cabal sortida de líquid de procés.


Instal·lar alarmes de nivell de màxima. Manteniment de la planta.

MENYS Nivell 1.Falla en el sistema de control, augment

Pèrdua de reactiu, menys

Obertura de la vàlvula de


Instal·lar alarmes de nivell de



2-218

cabal sortida kettle. 2.Falla en el sistema de control, disminució de cabal de procés. 3.Fuga en el circuit. 4.Trencament de la canonada.

producció. Contaminació del producte. 3,4.Risc de toxicitat

control de cabal d’entrada a la columna. Tancament de la vàlvula de sortida de líquid de la columna en el kettle.

mínima. Instal·lar sensor de final de carrera en els controladors. Manteniment de la planta.

MÉS Pressió

1.Augment de la temperatura en el kettle. 2.Augment de cabal en la línea. 3.Obstrucció parcial del diàmetre de la canonada. 4.Augment del volum del corrent.

Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida. Contaminació dels productes. Possible trencament de la columna.

Tancament de la vàlvula de control de cabal a l’entrada de l’equip. Obertura del cabal de vapor de sortida de la columna.



MENYS Pressió


Variació de les condicions del corrent. Alteració del comportament

Tancament de la vàlvula de control de pressió, sortida vapor de la





2-219

3.Fallada aspiració bomba. 4.Trencament canonada.

del corrent. 2,4.Risc de toxicitat. 3.Usar la bomba doblada.

columna.

MÉS Temperatura

1.Foc proper a la columna 2. Fallada del llaç de control de cabal de refrigerant en el condensador de la columna CD301. 3. Fallada del llaç de control de cabal d’oli tèrmic en el kettle de la columna CD301. 4.Fallada red de servei. 5. Fallada del llaç de control de cabal de refrigerant en l’aliment a la

1.Risc d’explosió 2. Dificultat per eliminar la calor generada. Augment de la pressió a la columna.

Obertura de la vàlvula de control d’oli refrigerant en el condensador. Tancament de la vàlvula de control d’oli tèrmic del kettle.


Revisió del sistema de venteig i instrumentació. Instal·lar vàlvules manuals per modificar cabal oli tèrmic i refrigerant.



2-220

columna.

MENYS Temperatura

1. Fallada en el llaç de control de temperatura , vàlvula tancada. 2. Fuga 3. Trencament canonada 4.Fuga en el circuit d’oli tèrmic. 5.Trencament canonada en el circuit d’oli tèrmic. 6.Exces de refrigeració en el condensador.





MÉS Pressió


Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida. Contaminació dels productes.

Obertura de la vàlvula de control de cabal de sortida de vapor. Tancament de la vàlvula de





2-221

4.Augment temperatura en el kettle.

Possible trencament del bescanviador.

control del cabal d’oli tèrmic en el kettle.

MENYS Pressió






Node Paraula


Resposta Control


9 MÉS Nivell

1.Fallada control de nivell en el reactor R401. 2.Augment cabal d’entrada,falla control de cabal a l’entrada.

Pèrdua de reactiu, menys producció. Contaminació del producte. Dificultat en extreure la

Activació sistema de venteig. Obertura vàlvula control sortida reactor.

Alarmes de nivell alt.




2-222

3.Obturació de la sortida.

calor Contaminació del catalitzador.

Tancament vàlvula control oli tèrmic reactor.

MENYS Nivell

1.Fallada control de nivell en el reactor R401. 2.Disminució del cabal d’entrada,falla control de cabal a l’entrada. 3.Fuga canonada 4.Trencament canonada.

Pèrdua de reactiu. 3,4.Risc toxicitat 3,4.Possible explosió

Tancament vàlvula control sortida reactor.

Alarma de nivell baix



1.Foc proper al dipòsit. 2.Fallada del control de cabal d’entrada d’oli tèrmic al reactor, augment de cabal.

1.Risc explosió. 1,2.Augment fase vapor. Pèrdua de reactiu

Tancar la vàlvula d’oli tèrmic. Obrir vàlvula venteig, enviar a scrubber.



MENYS Composició MIC 1.Fuga canonada


3. Disminució cabal

Senyal indicador de

Instal·lar sensors amb alarma de final



2-223

2.Trencament canonada 3.Augment cabal refrigerant

1,2.Risc d’explosió 1,2.Pèrdua de reactiu

refrigerant. composició de carrera. Revisió i manteniment periòdic de l’equip.

MÉS Temperatura

1.Foc vora al reactor R401. 2.Fallada en el llaç de control R401-TIC-1, vàlvula completament oberta. 3.Servei d’oli tèrmic sobre escalfat.

1.Possible explosió Dificultat per eliminar la calor generada. Reacció descontrolada. Formació de subproductes.



Revisió del sistema de venteig i instrumentació. Doblar vàlvules de control.

MENYS Temperatura

1. Fallada en el llaç de control R401-TIC-1, vàlvula completament tancada.





MÉS Pressió 1.Augment de cabal en la línea.

1. Possible ruptura de la

Actuació del sistema

Indicadors d’alta




2-224

2.Obstrucció parcial del diàmetre de la canonada. 3.Augment del volum del corrent. 4. Sobrecàrrega d’oli tèrmic.

canonada d’entrada o sortida. 2. Contaminació dels productes. 3. Possible ruptura dels tubs interns del reactor.

d’alleujament. Obertura de la vàlvula de control, sortida vapor.

pressió. Alarma de nivell màxim.


MENYS Pressió


Variació de les condicions del corrent. Alteració del comportament del corrent. 2.Risc de toxicitat.

Tancament de la vàlvula de control, sortida vapor.

Indicadors de pressió. Alarmes de mínims.


MÉS Cabal

1.Fallada en el llaç de control R401-FIC-1. 2. Obstrucció de la canonada d’entrada.

1.Excés en el producte. 2. Augment de la pressió. 3.Perdua de reactius.

Tancament de la vàlvula de control.

Senyal lluminosa i alarma.

Manteniment del equips. Doblar vàlvules de control.



2-225

MENYS Cabal

1.Fuga en lacanonada d’entrada al reactor.

2.Linea parcialmentobturada.

3.Ruptura tubsreactor.

4.Fallada en el llaçde control R401-FIC-1.

5.Falla vàlvula deretenció, mig tancada.

6.Fuga canonadaaliment.

1 ,6.Risc toxicitat.

1-5. Possibles reaccions secundaries.

3.Contaminaciócircuit oli tèrmic.

Manca de producte.

Obrir més vàlvula de control.

Indicador de cabal.

Manteniment dels equips i

instrumentació.

Node Paraula


Resposta Control


10 MÉS Nivell

1.Falla en el sistemade control, augment de cabal de l’aliment a la columna CD401.

2.Falla en el sistemade control de cabal d’oli tèrmic en el




Tancament de la vàlvula de control de cabal d’entrada.

Obertura de la vàlvula cabal sortida


Instal·lar alarmes de nivell de màxima.




2-226

kettle, disminució de cabal de procés. 3.Fallada en el sistema de control de nivell del kettle. 4.Sortida de la columna obturada. 5.Error Humà, vàlvula sortida tancada.

Dificultat en extreure la calor acumulada.

de líquid de procés.

MENYS Nivell

1.Falla en el sistema de control, augment cabal sortida kettle. 2.Falla en el sistema de control, disminució de cabal de procés. 3.Fuga en el circuit. 4.Trencament de la canonada.

Pèrdua de reactiu, menys producció. Contaminació del producte. 3,4.Risc de toxicitat

Obertura de la vàlvula de control de cabal d’entrada a la columna. Tancament de la vàlvula de sortida de líquid de la columna en el kettle.


Instal·lar alarmes de nivell de mínima. Instal·lar sensor de final de carrera en els controladors. Manteniment de la planta.

MÉS Pressió

1.Augment de la temperatura en el kettle.

Possible ruptura de la canonada d’entrada o

Tancament de la vàlvula de control de cabal a


Comprovació de la instrumentació. Manteniment



2-227


sortida. Contaminació dels productes. Possible trencament de la columna.

l’entrada de l’equip. Obertura del cabal de vapor de sortida de la columna.

estricte.

MENYS Pressió

1.Mal funcionament del sistema de bombeig. 2.Expansió a causa d’una fuga. 3.Fallada aspiració bomba. 4.Trencament canonada.

Variació de les condicions del corrent. Alteració del comportament del corrent. 2,4.Risc de toxicitat. 3.Usar la bomba doblada.

Tancament de la vàlvula de control de pressió, sortida vapor de la columna.



MÉS Temperatura

1.Foc proper a la columna 2. Fallada del llaç de control de cabal de refrigerant en el condensador de la columna CD401.

1.Risc d’explosió 2. Dificultat per eliminar la calor generada. Augment de la

Obertura de la vàlvula de control d’oli refrigerant en el condensador. Tancament de


Revisió del sistema de venteig i instrumentació. Instal·lar vàlvules manuals per modificar cabal oli tèrmic i refrigerant.



2-228

3. Fallada del llaç de control de cabal d’oli tèrmic en el kettle de la columna CD401. 4.Fallada red de servei. 5. Fallada del llaç de control de cabal de refrigerant en l’aliment a la columna.

pressió a la columna.

la vàlvula de control d’oli tèrmic del kettle.

MENYS Temperatura

1. Fallada en el llaç de control de temperatura , vàlvula tancada. 2. Fuga 3. Trencament canonada 4.Fuga en el circuit d’oli tèrmic. 5.Trencament







2-229

canonada en el circuit d’oli tèrmic. 6.Exces de refrigeració en el condensador.

MÉS Pressió

1.Augment de cabal en la línea. 2.Obstrucció parcial del diàmetre de la canonada. 3.Augment del volum del corrent. 4.Augment temperatura en el kettle.

Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida. Contaminació dels productes. Possible trencament del bescanviador.

Obertura de la vàlvula de control de cabal de sortida de vapor. Tancament de la vàlvula de control del cabal d’oli tèrmic en el kettle.



MENYS Pressió


Variació de les condicions del corrent. Alteració del comportament del corrent. 2.Risc de toxicitat.






2-230

3.Usar la bomba doblada.

Node Paraula


Resposta Control


11 MÉS Cabal

1.Fallada del llaç de control de cabal de sortida del tanc d’emmagatzematge.

Ràpid esgotament de les reserves de toluè. Sobreproducció de producte. Contaminació del producte per toluè. Espatllament dels equips a causa de que aquests no siguin capaços de suportar l’ increment de cabal.

Tancament de la vàlvula de control de cabal de sortida.

Indicadors de cabal. Senyal lluminosa i alarma. Alarmes de nivell.

Instal·lar vàlvula manual. Drenatge del producte.

MENYS Cabal

1.Línea de sortida parcialment obturada. 2.Fallada del llaç de

Increment del nivell del tanc. Augment de la pressió del


Alarmes de nivell superior i inferior.




2-231

control de cabal. 3.Falla vàlvula de retenció, mig tancada.

tanc. Risc de volatilització del toluè. Manca de producte.


Instal·lació de vàlvula manual.

NO Cabal

1.Línea de sortida totalment obturada. 2.Fallada del llaç de control de cabal. Falla la vàlvula de retenció, totalment tancada. 3.Tanc inesperadament buit a causa de una fuga en aquest.

Risc de toxicitat. No és podrà dissoldre l’1-Naftòl. Manca de producte.


Senyal lluminosa, alarmes de nivell. Indicadors de cabal de sortida.

Manteniment estricte. Comprovació de la instrumentació i dels equips.

MÉS Temperatura


1.Risc d’explosió 2. Dificultat per eliminar la calor generada.

Activació sistema venteig.


1.Revisió del sistema de venteig.

MENYS Temperatura 1. Temperatura extrema hivern

Increment cost energètic en l’escalfador





2-232

posterior

MÉS Pressió


Possible ruptura de la canonada d’entrada o sortida. Contaminació dels productes. Possible trencament del tanc

Actuació del sistema d’alleujament. Obertura de la vàlvula de control de pressió.



MENYS Pressió

1.Mal funcionament del sistema de bombeig. 2.Expansió a causa d’una fuga. 3.Trencament canonada. 4.Alleujament excessiu en la inertització amb nitrogen.

Variació de les condicions del corrent, vaporització d’aquest. Alteració del comportament del corrent. 2,3.Risc de toxicitat.






2-233

Documents

PLANTA PRODUCCIÓ CARBARIL - ddd.uab.cat · Oficis, personal i necessitats Dins d’aquest apartat es ontemplen tots aquells professionals neessaris per duu a terme les tasques de