plastica CI

  • View
    1.084

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

CICLE INICIAL EDUCACI PRIMRIAPROJECTE PLSTICAEDUCACI ARTSTICA: PLSTICA

CATALUNYA

CURRCULUM DE LEDUCACI PRIMRIA. Bases legislatives CURRCULUM DE LEDUCACI PRIMRIA. Fonaments terics CURRCULUM DE LEDUCACI PRIMRIA. Competncies bsiques CURRCULUM DE LEDUCACI PRIMRIA. Orientacions metodolgiques CURRCULUM DE LEDUCACI PRIMRIA. Descripci dels components del Projecte Curricular CURRCULUM DE LEDUCACI PRIMRIA. Atenci a la diversitat CURRCULUM DE LEDUCACI PRIMRIA. Objectius Generals PROJECTE PLSTICA. Objectius Generals del Cicle Inicial EDUCACI PRIMRIA. Competncies Bsiques PROJECTE PLSTICA: Educaci Artstica: Plstica. Contribuci al desenvolupament de les Competncies Bsiques del Cicle Inicial: Primer Curs i Segon Curs REA DEDUCACI ARTSTICA. Objectius de lEducaci Primria PROJECTE PLSTICA: Educaci Artstica: Plstica. Objectius del Cicle Inicial REA DEDUCACI ARTSTICA. Continguts del Cicle Inicial PROJECTE PLSTICA: Educaci Artstica: Plstica. Seqenciaci de Continguts del Cicle Inicial REA DEDUCACI ARTSTICA. Criteris dAvaluaci del Cicle Inicial

CURRCULUM DE LEDUCACI PRIMRIABASES LEGISLATIVES

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRCULUM: Objectius. Competncies bsiques. Continguts. Mtodes pedaggics. Criteris davaluaci. FINALITAT: Assegurar una formaci comuna a tots i totes les alumnes que permeti: Consolidar el seu desenvolupament personal i el seu benestar. Adquirir les habilitats culturals bsiques relatives a lexpressi i comprensi oral, la lectura, lescriptura i el clcul. Desenvolupar habilitats socials, hbits de treball i estudi, sentit artstic, creativitat i efectivitat. EDUCACI ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETNCIES BSIQUES: Ladquisici de les competncies bsiques permet: La realitzaci personal. Lexercici de la ciutadania activa. La incorporaci a la vida adulta de manera satisfactria. El desenvolupament dun aprenentatge permanent al llarg de la vida. A cada rea es descriu la manera en qu contribueix el desenvolupament de les competncies bsiques. Els centres garantiran la incorporaci duna estona diria de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de letapa. ATENCI A LA DIVERSITAT Els mecanismes de refor seran tant organitzatius com curriculars. Les adaptacions buscaran el mxim desenvolupament possible de les competncies bsiques. CRITERIS DAVALUACI: Lavaluaci ser continua i global. Tindr en compte: El progrs de lalumne/a en totes les rees del currculum. Els diferents elements del currculum. Ladquisici de les competncies bsiques. La necessitat destablir mesures de refor educatiu. Al finalitzar letapa selaborar un informe individualitzat sobre el grau dadquisici dels aprenentatges. AVALUACI DE DIAGNSTIC: Es realitzar al finalitzar el Segon Cicle. T carcter formatiu i orientador. Servir per analitzar els processos daprenentatge de cada alumne/a i densenyament de cada centre. Comptar amb programes de refor perqu lalumnat assoleixi les competncies bsiques. NIVELLS DE CONFIGURACI: 1. Caracterstiques del currculum estatal 2

Ensenyaments mnims establerts pel Reial Decret 1513/2006. 2. Currculum Comunitats Autnomes Determinen: El 45% si hi ha llengua oficial prpia. El 35% a les restants.

3. Projecte Curricular de Centre-Programaci Curricular de lAula Adaptaci als alumnes i a la seva diversitat. Autonomia pedaggica i organitzaci dels Centres. Treball en lequip docent. Investigaci de la seva prctica docent. REES DE CONEIXEMENT: Llengua i literatura catalana i castellana Llengua estrangera. Coneixement del medi natural, social i cultural. Educaci artstica. Educaci fsica. Matemtiques. Educaci per a la ciutadania i els drets humans. Amb especial atenci a la igualtat entre homes i dones. (En un dels cursos del Cicle Superior) Rebran especial atenci les rees que tinguin carcter instrumental per ladquisici daltres coneixements. En totes les rees es treballar: La comprensi lectora. Lexpressi oral i escrita. La comunicaci audiovisual. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Leducaci en valors. PROMOCI DALUMNES: Al final de cada cicle. Un cop assolit el desenvolupament de les competncies bsiques i el grau de maduresa adequat. Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits. Un alumne podr romandre un any ms en el mateix Cicle una sola vegada al llarg de lEducaci Primria. Comptar amb un pla especfic de refor o recuperaci. RELIGI CATLICA: Oferta obligatria per als Centres. Voluntria per als i les alumnes (segons que manifestin els pares al Centre). No computar per optar a beques. El Centre establir les formes ms adequades de proporcionar latenci educativa adequada als alumnes que optin per no cursar ensenyaments de religi.

3

CURRCULUM DE LEDUCACI PRIMRIAFONAMENTS TERICSEl Projecte Curricular Plstica -VICENS VIVES- per al Cicle Inicial de lEducaci Primria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006, del Ministeri dEducaci i Cincia, del 7 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims de lEducaci primria, i en el Decret 142/2007 de la Conselleria dEducaci, de 26 de juny, pel qual sestableix el Currculum de lEducaci Primria per a Catalunya. El nostre Projecte proposa un model densenyament-aprenentatge comprensiu que semmarca dins el paradigma de leducaci universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir xit a la vida, a travs de ladquisici i el desenvolupament de les competncies bsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de lOCDE, linforme Eurydice i el programa PISA. Entenem que la funci de lensenyament s facilitar laprenentatge dels nens i les nenes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competncies bsiques que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els rpids avenos cientfics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida. Per competncies sentn, en un sentit ampli, la concatenaci de sabers que articulen una concepci del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com sindica en linforme de la UNESCO de la Comissi Internacional sobre leducaci per al segle XXI (Delors, 1996). La inclusi de les competncies bsiques en el currculum t com a finalitat que els nens i les nenes a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referncia; b) construeixin un projecte de vida satisfactori; c) assoleixin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties dxit. En una societat que es troba en canvi constant, les demandes dun individu varien duna situaci a una altra i dun moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competncia holstic, dinmic i funcional que sorgeix de la combinaci dhabilitats prctiques, coneixements (incls el coneixement tcit), motivaci, valors tics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal dassolir una acci efica. sser competent, des daquest punt de vista, significa que lalumne s capa dactivar i utilitzar els coneixements que t davant dun problema. Aquesta concepci est relacionada amb els principis de laprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex., Ausubel et al.,1978). Considerem que noms a partir daquestes premisses s possible laplicaci dun dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Plstica -VICENS VIVES- per al Cicle Inicial: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competncies puguin ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques. Cal donar una altra dimensi a aquesta funcionalitat: que lalumnat aprengui a aprendre. Un aprenent competent s aquell que coneix i regula els seus processos de construcci del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com de lemocional, i pot fer-ne un s estratgic, ajustant-los a les circumstncies especfiques del problema al qual senfronta (Bruer, 1993). Leficcia daquests principis quedaria incompleta si no fssim capaos de presentar els continguts de les diferents matries o rees de coneixement de manera articulada per facilitar el procs daprenentatge i el desenvolupament de les competncies bsiques. 4

Tenint en compte que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, al seu torn, cadascuna de les competncies sassolir com a conseqncia del treball en diverses rees o matries, el Projecte Curricular Plstica -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des dun plantejament integrador i orientat a laplicaci dels sabers adquirits. Aix doncs, laprenentatge de les competncies bsiques, malgrat que va lligat a les rees de coneixement, s global i sadquirir a partir de la seva contextualitzaci en situacions reals i prximes a lalumne perqu pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contextos. Volem manifestar, tamb, el carcter ldic que hem procurat donar a tots els materials del nostre Projecte Curricular Plstica -VICENS VIVES- per al Cicle Inicial. Lactivitat ldica s un recurs didctic important, especialment en el Cicle Inicial de lEducaci Primria. Considerem que el joc i el treball sn complementaris i que tot dos han de resultar motivadors i gratificants perqu lalumnat construeixi els seus aprenentatges. Si a tot aix hi afegim la presncia duns continguts que, a causa de lespecial importncia que tenen en la nostra societat, han dimpregnar moltes de les activitats daprenentatge i linters per fomentar la capacitat de lalumne per regular el seu pro