Febrer 2015 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com

La darrera reunió del Consell Arxiprestal ha servit per posar-se davant el mirall, conèixer de primera mà l’opinió dels laics i avançar en l’eficàcia d’aquest òrgan pastoral. En la trobada que va fer-se a la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes el passat 28 de gener va haver-hi un consens general en que cal introduir canvis per fer més operatiu i treballar més conjuntament en el Consell Arxiprestal. Des de Xarxa de Laics es va subratllar que al laïcat li interessa que funcioni aquest òrgan, ja que “la base de la piràmide eclesial és a la comunitat i el Consell és l’única forma d’expressió que els laics tenim en l’Arxiprestat”. Igualment van apostar per centrar-se en les funcions pastorals, saber llegir els signes dels temps per adequar-los a la realitat i ser més operatius prenent decisions després d’escoltar les experiències. De les reunions del Consell Arxiprestal es valora positivament que s’han convertit en un espai de trobada on compartir les experiències, les accions i la coordinació de les pastorals que operen a l’arxiprestat. Malgrat això, la nombrosa composició del Consell Arxiprestal fa que sigui difícil anar més lluny en la concreció i execució de les propostes. En aquest sentit, es va observar que seria convenient crear una comissió permanent del Consell Arxiprestal, que estigués formada per un equip reduït de tres o quatre persones amb la missió de proposar les noves accions d’evangelització (joves, catequesi, salut...) i dinamitzar aquelles accions que s’aprovin en el Consell Arxiprestal. L’objectiu final és sumar i concentrar les forces per arribar més lluny.

Propostes per dinamitzar el Consell Arxiprestal Les comunitats de l’arxiprestat, al servei de l’evangelització

L’Arxiprestat convoca el recés de curs a Tiana Recés amb Mons. Taltavull per parar atenció en la misericòrdia

Enguany farem la sortida arxiprestal, un espai privilegiat de pregària, formació i també de convivència, el proper 27 de febrer a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada de Tiana (C/ Edith Llauradó, 22). En aquesta jornada que començarà a les 10 h comptarem amb el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, que dirigirà el recés a l’entorn de l’Any de la Misericòrdia. Després d’una estona de pregària hi haurà l'eucaristia concelebrada. Dinarem plegats i així clourem el recés amb una estona de convivència. La proposta és quedar-se tota la jornada, tot i que també podeu quedar-vos fins abans de dinar. Es demanarà una aportació voluntaria per cobrir despeses, però que cadascú posi el que pugui. L’important és que vingueu tots els que pugueu a pregar per la pastoral del nostre arxiprestat, per a que sabem mostrar el rostre misericordiós del nostre Pare Déu a tothom. La data límit per inscriure’s a les parròquies és el 21 de febrer.

Entrevista als diaques de l’arxiprestat Mn. Lluís Cortada i Mn. Jordi Lligonya “Els diaques hem de fer més vida fora, amb la família, la feina i l’entorn social, que dins l’Església”

Jordi Lligonya (1937) va ser ordenat el 1987 i Lluís Cortada (1945) el 2007. Lligonya recorda que es va presentar voluntari i Cortada, en canvi, va rebre la crida d’en Lluís Nadal. A en Jordi, pare de dos fills i una filla, l’ha acompanyat la Paquita fins que va enviudar (“Carrera em va proposar ser prevere, vaig dir que no, sóc un diaca contrarevolucionari”) i a en Lluís, pare d’un fill, li ha fet costat la Montserrat. Lligonya va començar a la parròquia de la Salut durant sis anys i després a la parròquia de Canyet on continua. Cortada està adscrit a la parròquia de Sant Josep.

Per què vau donar el pas del diaconat? LC: Estimo l’Església i arriba un moment que sents la necessitat de fer alguna cosa per l’estimada. El meu procés comença als vint a n y s q u a n e n t r o a l Seminari. M’ interessava molt l’Església, el Vaticà II el vaig viure molt. Estava encaminat al sacerdoci, però l’estructura clerical em va espantar. JL: També estimo l’Església, però el camí va ser diferent. Era un cristià adult que no entenia res i la fe es convertia en una rutina. Anava a missa als Carmelites i vaig començar a buscar altres parròquies fins arribar a Santa Maria, amb Mn. Paco Andreo. M’hi vaig trobar bé i amb el rector vaig poder parlar obertament dels mètodes anticonceptius. La reflexió que em vaig fer va ser que l’Església que havia a n a t d e s c o b r i n t n o m’agradava i volia intentar que des de dintre es fessin les coses millor.

El diaconat s’associa al servei. JL: La gràcia és el diàleg fàcil, sincer, de bon rotllo amb la gent que s’acosta. C o n e i x e m l a v i d a m a t r i m o n i a l , é s f à c i l entendre’s i podem intentar donar una imatge diferent de l’Església. M’he dedicat a atendre promesos i a fer cursos de CPM (Centre de Preparació al Matrimoni). LC: Som un membre de responsabil itat dins de l’Església que està més en contacte amb la realitat de la vida ordinària. A vegades tenim la sensació que estem per tapar forats i has de saber fer-li veure al rector que ets diaca, que tens família i has d’estar per la feina i l’entorn social. En definitiva, has de fer vida més a fora que no pas dintre. Valoreu la trajectòria i com ha estat compartida amb la vostra parella. JL: La Paquita va ser una gran ajuda, una dona molt ferma. Era diaconessa sense

saber-ho, servicial, molt activa i oberta, tot i que em deia que no calia ser diaca per donar aquesta imatge de que jo volia transmetre de l’Església. LC: A la Montserrat li va costar acceptar que entrés en el món clerical. Hi ha moments que han costat més que altres, anem tirant. Sobretot es xoca per motius d’agenda. Com desvet l lar més vocacions? LC: El diaconat en aquests moments té el problema q u e l e s d o n e s s ó n a b s o r b e n t s , a i x ò d e compartir el marit amb una altra cosa, costa. Però la qüestió comença amb el laïcat: en la mesura que hi hagi bons cristians, també hi haurà bons diaques. El cristià sociològic portat pel s i s t e m a d ’ a b a n s h a desaparegut, ara interessa el cristià que mira el Crist, que és l’Església, que se sent més atret per l’Evangeli i actua en conseqüència. El model d’església de barri

amb les parcel·les de poder ja no funciona. Això és molt e s q u i f i t , n o p e r m e t e i x a m p l a r i p l a s m a r l’Evangeli de Crist. JL: És natural que les dones siguin reticents, es van casar amb nosaltres. És cert que et perden una mica. No ho veig massa bé ni massa fàcil. No tinc desencís de res, però la realitat és dura. Fent el

t e s t i m o n i a t g e d ’ u n a persona que intenta donar la imatge d’una església comprensiva, servidora, em dono per satisfet. Pel Vaticà bufen vents de canvi (el bisbe de Roma és un motor d ’ u n a p o s s i b l e transformació), però encara h i h a g e n t m o l t acomodada. O p i n e u s o b r e e l diaconat femení.

LC: Suposo que hi anirà anant. JL: L’única manera de convèncer una dona és que li parli una dona. El dia que es va inaugurar la Sagrada Família i vam veure les dones netejant... Això va s e r u n a g r a n contrapropaganda. Cal millorar-ne la consideració.

6è centenari de la fundació de Sant Jeroni de la Murtra

1416-2016, sis segles d’històries

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, atrotinat però digne, pot albirar l’horitzó de la Mediterrània des de l e s s e v e s t e r r a s s e s privilegiades després de 600 anys d’històries. El passat 22 de gener Mn. Jaume Aymar, responsable del monestir, Anna Casas, curadora d’una de les exposicions de la Fundació C a t a l u n y a - A m è r i c a i Francesc Oriol, president dels Amics de Sant Jeroni van presentar les activitats que durant aquest any commemoratiu es faran. D’entre els actes previstos i que podran consultar-se al web www. lamurtra.cat d e s t a c a l a j o r n a d a acadèmica que es farà coincidir amb la data en què Bertran Nicolau va adquirir el mas de Sa Murtra, el 22 d’octubre del 1416, on s’hi va establir una petita comunitat de frares jerònims. La fundació del monestir per part de mercaders, i no reis, és un fet singular de Sant Jeroni. Igualment, cal assenyalar una exposició que posa en valor la figura de Ramon

Pané , un de l s f r a r e s jerònims que va viatjar a Amèrica i que és considerat “ e l p r i m e r e t n ò g r a f d’Amèrica”, com va indicar C a s a s . L a m o s t r a s’inaugurarà el 27 de febrer. Els Amics de Sant Jeroni de la Murtra, que compleixen 35 anys, continuen donant suport a ls res idents i s’ocupen tant de les petites intervencions per mantenir e l m o n e s t i r c o m d’organitzar actes per r e c a p t a r r e c u r s o s e c o n ò m i c s . O r i o l v a destacar que el “petit exèrcit de més de 30 persones voluntàries” fan q u e e l monestir “faci g o i g d e veure” i va admetre que “ e s t e m captivats per l a h i s t ò r i a d ’ a q u e s t indret”. “El principal t r e s o r d e l monestir és el silenci”, va a p u n t a r Aymar i va

agrair la feina d’endreça i n e t e j a d e l s t e r r e n y s perifèrics al monestir que està portant a terme el Parc de la Serralada de Marina; la tasca de recuperar els horts del monestir que impulsa la cooperativa Conreu Sereny; així com el diagnòstic de les patologies de l’edifici que un equip de la UPC està duent a terme. Sant Jeroni de la Murtra és propietat de l’Àmbit de repòs religiós i cultural Francesca Güell, qui va comprar la part principal el 1947 i va començar la restauració.

Tot i la crema parcial del monestir després de la desamortització de Mendizábal, des de 1835 fins avui hi ha hagut presència humana que n’ha assegurat la pervivència.

Agenda

· Actes de Quaresma Congregació Mare de Déu dels Dolors. Enllaç al programa. · 2 a 10 de febrer. Novena a la Mare de Déu de Lourdes a la parròquia de Lourdes, 18.30 h exposició Santíssim Sagrament, Sant Rosari, meditació i a les 19.30 h Santa Missa. · 7 de febrer, processó de la M. de Déu de Lourdes, a la parròquia de Lourdes, a les 18 h. · 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes a la parròquia de Lourdes. A les 15 h exposició del Santíssim Sagrament, res de la Coroneta de la Misericòrdia, res del Sant rosari, a les 19.15 h benedicció del Santíssim Sagrament, 19.30 h inici de la Santa Missa. · 12 de febrer i resta de divendres de Quaresma, Via Crucis al convent dels Pares Carmelites, a les 20 h, amb la participació del Cos de Portants del Sant Crist de Badalona. · 13 de febrer, conferència de la pastoral de la salut “El tesoro de los enfermos” a càrrec de Mn. Esteve Espín, a la parròquia de Lourdes, a les 17.30 h. Oberta a tothom. · 14 de febrer, festa delegació a Badalona Hospitalitat de Lourdes, a la parròquia de Santa Maria a les 11.30 h. Missa amb la catequesi parroquial, processó de les torxes i refrigeri. · 14 de febrer, passada de Sant Antoni Abad i benedicció a la Pl. la Plana, cap a les 13 h. · 18 de febrer, conferència “Camins de tendresa i solidaritat”, a càrrec de Dani Jover, al Círcol Catòlic, a les 19 h. Organitza: Arxiprestat i XES Barcelonès Nord. · 19 de febrer, visita als preveres de l’arxiprestat de l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, a la parròquia de Sant Joan (Montgat), a les 21 h. · 20 de febrer, Cantata de Bach, a les 21 h, a la cripta de l’església de Sant Josep, (Passatge Ventós Mir, 22). Enllaç al programa. · 21 de febrer, eucaristia i presentació d’un vídeo de Francesca Güell, en el 40è aniversari de la cofundadora de l’Àmbit de repòs, a Sant Jeroni de la Murtra, a les 13.15 h. · 25 de febrer, conferència “Cap on podria anar l’Església del s. XXI?”, a càrrec d’Antoni Bentué, al Monestir de la Divina Providència, a les 19.30 h. Organitza: Xarxa de Laics. · 27 de febrer, recés arxiprestal de Quaresma a les franciscanes de Tiana, a partir de les 10 h fins després de dinar. Inscripcions en les respectives parròquies. · 27 de febrer, inauguració de l’exposició “Ramon Pané: albada d’un nou món”, a Sant Jeroni de la Murtra, a les 11 h. Organitza: Fundació Catalunya-Amèrica. · 28 de febrer, vetlla de pregària de Taizé, al monestir de la Divina Providència, a les 20 h. · 4 i 5 de març, pregària convocada del papa Francesc “24 hores per al Senyor”, a la capella d’adoració perpètua de la parròquia de Sant Sebastià (Pomar). · 5 de març, concert de Quaresma a càrrec de la Capella de Música Santa Maria de Mollet del V. i l'Orquestra de cambra Miquel Casas i Bell, a l'església de Sant Josep, a les 20.45 h. · 6 de març, recés quaresmal a Santa Maria dirigit per Javier Bustamante, de 10 a 13 h.

La primera vetlla de pregària s’ha fet al monestir de la Divina Providència L’espiritualitat de Taizé torna a Badalona

El monestir de les Clarisses de la Divina Providència ha acollit la primera pregària de Taizé, el passat 24 de gener, que engega una nova etapa després d’edicions anteriors a la ciutat. Xarxa de Laics ha reprès aquestes pregàries coincidint amb la Setmana de pregària per la unitat dels cristians. Les pregàries seran mensuals coincidint amb el quart diumenge de cada mes i són obertes a tothom.

Tot i que fins nou avís es faran al monestir d e l a D i v i n a Providència a les 20 h, e l s o rgan i t zado r s ofereixen poder fer aquestes pregàries de manera itinerant a les c o m u n i t a t s d e Bada l ona que ho desitgin i també fan una crida a participar en preparar-les. Us p o d e u d i r i g i r a xarxalaics@gmail.com.

Ja s’han programat les vetlles de pregària fins al juliol. La propera, el 28 de febrer.