ÈPOCA IV - N.º 186 Juny 2005

S U M A R I

6 La LOE, en el ConsellEscolar de l’EstatE n t revista a Leslie To l e d o

5

11

CIEGSA, en flames

1 3 La lluita pelsS e rveis de Pre v e n c i ó1 7 Sindicalisme,pedagogia i

política educativa

L’all...Per al responsables de la gestió de l’ e m p re s a

CIEGSA i la Conselleria d’ Educació, per conve rtir la construcció dels centres

educatius en un negoci ruinós que haurem de pagar tots els ciutadans.

...i l’oliPer a la Un i versitat d’Estiu de l’ Ho rta, que amb el lema “Fem l’ Ho rta possible” ofere i xper quart any consecutiu un espai per a re f l e x i o n a r,d e b a t re, dive rtir-se i defensar la protecció d’ a q u e s tpatrimoni natural va l e n c i à .

Primera mobilització europea contra el neoliberalisme en l’ensenyamentDel 9 al 15 de maig es va celebrat la primera Setmana Europea de mobilitzacions contra el neoliberalisme en l’escola.Al País Valencià hi va haver concentracions a Castelló i a Alacant i una manifestació a la capital. Amb els lemes" L’educació no es ven" i "Som ciudatadans, no consumidors", la campanya va tindre una incidència re m a rcable aGrècia i Italia, país on es va convocar una vaga general de l’ensenyament. Les mobilitzacions s’emmarquen en laP l a t a f o rma Mundial de lluites presentada en el darrer Fòrum Mundial d’Educació de Porto Alegre, a Brasil. Els org a-nitzadors han anunciat que respondran a les polítiques neoliberals en matèria educativa amb noves mobilitzacions ques’anunciaran en els pròxims mesos.

Els STEs presenten les seuesa l t e rnatives a la Reforma educativa La Confederació de STEs, organi-tació a què pertany STEPV-Iv, hapresentat 140 esmenes l’avantpro-jecte de la Llei Org à n i c ad’Educació (LOE), sotmés a discu-sió pel Ple del Consell Escolar del’Estat (CEE). El màxim òrgan con-sultiu en matèria educativa, reunitentre el 26 i el 28 de maig, va ela-borar el dictamen sobre l’avant-projecte de la LOE, un text ques’ha de lliurar al Govern espanyolen un informe no vinculant per al’Executiu. Al Ministeri d’Educacióli correspon ara convertir la pro-posta del CEE en un projecte dellei, una mesura que previsible-ment aprovarà el Consell deM i n i s t res del 24 de juny.Posteriorment, el text s’haurà detrametre al Congrés dels Diputatsper a la seua tramitació parlamen-tària.

Entrevistes de l’STEPV-Iv

En els darrers mesos, re p re s e n t a n t sdel Sindicat s'han reunit amb diri-gents de partits polítics valencianscom Joan Ignasi Pla (PSPV), GlòriaM a rcos (EUPV), Enric Morera (BNV)i Agustí Cerdà (ERPV). En les re u-nions, STEPV-Iv ha presentat alsseus interlocutors l’anàlisi sindical dela re f o rma educativa (LOE), junta-ment amb les alternatives que defen-sa l’organització. Tot i que el Part i tPopular no va contestar a la peticiód ' e n t revista del Sindicat, s’han esta-blit converses amb el el màxim re s-ponsable de la Conselleriad'Educació, Alejandro Font de Mora,així com amb el delegat del Governespanyol, Antoni Bernabé, i elsm e m b res de la Executiva del PSPV,Isabel Escudero, Miguel Soler i AnaNoguera.

PAGINES 6 I 7

Un aspecte de la manifestació celebrada a València l’11 de maig en defensa de l’Escola Pública/ JORDI BOLUDA

Celebrat a Burjassot el II Fórum Educatiu

El 28 de maig, la Facultat deF a rmàcia de la Universitat deValència, a Burjassot, va alberg a rel II Fòrum Educatiu que cadaany organitza l’STEPV- I v. Entreles alternatives presentades des-taquen els materials didàctics per

t reballar l’ús sostenible de l’ai-gua. En la imatge, els ponentsp resenten la pancarta que obririaper la vesprada el seguici de laIntersindical en la manifestació“Per un Xúquer viu”, a la ciutatde Sueca.

ARXIU

Juny 20052 Al l - i -o l i 186 O P I N I Ó

Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005. Tel. 965985165Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804. Tel. 965523151

Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600. Tel. 962400221 Benicarló: Plaça del Ajuntament, 3. 12580. Tel. 964465283

Elx: Maximilià Thous, 121-b. 03201. Tel. 966225616 Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964269094

Gandia: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700. Tel.-Fax: 962950754 València: Juan de Mena, 18. 46008. Tel. 963919147Xàtiva : Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800. Tel. 962283067

Universitat d’Alacant: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512. Universitat Jaume I Castelló: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812.

Universitat de València: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018.Universitat Politècnica de València: Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046.

Universitat Miguel Hernández (Elx): Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966225616.Universitat Cardenal Herrera - CEU

Universitat Catòlica

P A I R O S E S

SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv)

Director: JOAN BLANCOCap de Redacció: RAFA MIRALLES

Redacció: VICENT ATIENZA, MIQUEL CALATAYUD,SANTIAGO ESTAÑÁN, JOSÉ LUIS GONZÁLEZ, JAUME LLOPIS,

VICENT MAURÍ, TOMÀS MORENO, DOMINGO ORTOLÁ, JOAN PÉREZ,SONIA PÉREZ, JULIÀ REY, RAMÓN TORRES, FRANCESC TORTOSA

Disseny i diagramació:JO R D I BO L U D A, RAFA MIRALLES

Fotografies: MA N O L O CA B A N I L L A S, JO R D I BO L U D ARevisió lingüística: J O S É OR O Z C O

ALLIOLI no assumeix necessàriament els criteris i opinions continguts en els treballs dels seus col·laboradors.

Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 18, baix.46008 València. Tel. 963919147. Fax: 963924334

c o rreu-e: allioli.stepv@intersindical.orgh t t p : / / w w w. i n t e r s i n d i c a l . o rg / s t e p v

Imprimeix: Bronte Graf, S. L.C u l l e rers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017

Tiratge: 13.000 exemplars - ISSN 1576-0197Dipòsit Legal: V-1.454-1981- Franqueig Concertat 46/075

ÈPOCA IV - N.º 186. Juny 2005

La Plataforma Compromís per l’Estatut presentava laprimavera passada el Compromís per l’Estatut, undocument que recollia un conjunt de propostes bàsi-ques per tal que el nou text estatutari fos més ajustat ala identitat històrica dels valencians, comptés amb méscapacitat financera i més atribucions polítiques igarantís la conservació del territori i dels recursos natu-rals. Ara, el partit del Govern Valencià i el primer par-tit de l’oposició, bandejant les opinions discre p a n t s ,han pactat un esborrany d’Estatut que incorporaalguns avanços, però és re g ressiu en molts aspectes,tant en els continguts com en la formulació. Aquestare f o rma decep àmpliament les expectatives de millorarla nostra societat en el grau de benestar material, enles formes de re p resentació política i en l’expressió cul-tural i lingüística. El nou Estatut anunciat és un docu-ment pactat a Madrid per a ser el primer en el temps il’últim en la defensa dels interessos valencians.C o m p romís per l’Estatut exigeix un document mésvalencià, participatiu, democràtic i sostenible.

En definitiva, la reforma de l’Estatut s’ha gestat a par-tir dels interessos centrals dels dos partits espanyolsmajoritaris, excloent-hi la veu pròpia de les valencianes iels valencians. Mantenint l’esperit del centralisme sucur-salista, s’hi renuncia al disseny de polítiques de laGeneralitat Valenciana. L’aprovació d’aquest nou marcjurídic per al País Valencià soscavaria els drets indivi-duals i col·lectius i hipotecaria el nostre futur polític. Peraixò els partits polítics i entitats cíviques i acadèmiquesque integrem la Mesa per l’Ensenyament en Valenciàfem una crida enèrgica a la societat valenciana perquèmanifeste activament el rebuig a un text estatutari queens condemna a ser una societat subalterna, privada d’i-dentitat pròpia, amenaçada en el patrimoni cultural i lin-güístic, disminuïda en la representació política i en l’ad-ministració dels recursos i desprotegida en la conservaciódel territori.

Extracte de la Declaració de la Plataforma Compromísper l’Estatut.

Compromís per l’Estatut

E L M O R T E R

La impossible quadratura del cercle

En el món educatiu, paraulesi fets no sempre van de lamà. Una cosa és allò que esp regona en els centres educatius–allò que es creuen i defensen elsmilers d’afiliats i afiliades als sin-dicats pro g ressistes– i una altra ésla que defensen determinats sin-dicats en els fòrums de negociacióo de participació. Un dels casosmés recents s’ha destapat en eltràmit que la nova Llei Org à n i c ad’Educació (LOE) ha tingut en elConsell Escolar de l’Estat. Si aramateix he d’anar al meu centreper a explicar el que han votatalgunes organitzacions sindicalsen assumptes com la laïcitat, l’e-quiparació de les xarxes educati-ves pública i privada o la concer-tació de trams no obligatoris… éssegur que molts companys i com-panyes no em cre u r i e n .

En els darrers mesos hem assis-tit a la conformació d’un front sin-dical constituït per CCOO, UGT iCSIF amb la pretensió de consti-t u i r-se com el pol de re f e r è n c i aexclusiu –i excloent– en les re l a-cions amb les administracionseducatives. Fins i tot aquests sin-dicats s’han deixat en el camí ao rganitzacions com ANPE, que hac o m p a rtit en el passat posiciona-ments amb alguns d’ells.

Primer van ser les maniobre sd’exclusivisme sindical, com el

mal anomenat Foro de DiálogoSocial i tot allò relatiu a la nego-ciació d’un Estatut de la FuncióPública. Després va ser la nego-ciació en secret d’un pacte educa-tiu que durant setmanes va sermotiu d’un seguiment quasi mor-bós per part dels mitjans decomunicació. L’intent de pactep retenia aconseguir un acord detota la comunitat educativa en unp rocés negociador que ignoravauna part importantíssima de lapròpia comunitat. Per quadrar elc e rcle, el “pacte” tractava d’unifi-car posicions entre les org a n i t z a-cions defensores de l’escola laica( e n t re elles, CEAPA) i l’integris-me (com la patronal religiosa o laC O N C A PA) en temes com elfinançament de centres públics iprivats, la defensa i el rebuig a las e g regació escolar o la pre s è n c i ade la religió en l’escola.

Després, també en exclusivaper les tres organitzacions esmen-tades, va intentar constituir unpol de pressió per a negociar unEstatut de la Funció PúblicaDocent amb què el pro p iMinisteri ha expressat poc entu-siasme per a negociar.

Hauria estat més desitjable lac o n f o rmació d’un bloc d’org a n i t-zacions pro g ressistes –amb unc o m p romís ferm d’establir unpacte en defensa de l’escola

pública en la perspectiva d’unanegociació democràtica de laLOE– que apostara per una novallei i no per una modificació des-cafeïnada de la Llei de Qualitatdel PP. Malauradament, la derivaideològica d’aquestes org a n i t z a-cions està impedint que el que ésdesitjable a ulls de la majoria delssectors pro g ressistes en els cen-t res de treball es convertisca enp o s s i b l e .

Els fets enumerats indiquen queestem en una nova fase en la qualmoltes bases d’aquestes org a n i t-zacions compartiran els nostre splantejaments, la defensa delmodel d’escola pública pel quals e m p re hem lluitat tots plegats.Des d’altres esferes d’aquest sin-dicalisme a la deriva és pro b a b l eque es continue amb l’obsessió ent robar la quadratura del cerc l e ,p e rquè sembla que han descobertles virtuts d’un pacte entre visionsde l’educació en clara confro n t a-c i ó .

Hauran d’explicar-nos quinessón eixes virtuts. Nosaltres, però,s e g u i rem esforçant-nos explicantals treballadors i tre b a l l a d o res del’ensenyament que eixe camí noens duu enlloc.

Joan Blanco Paz

H i ha comentaris queresumeixen mesos d'es-tudi i de vegades un solexemple et provoca el desig deseguir fent-te preguntes. Aixòem va passar llegint una pràcti-ca de classe. Enguany he tre b a-llat amb els meus alumnes larelació entre la pedagogia críti-ca i l'educació en matèria decomunicació amb un objectiubàsic: proposar una acció con-junta per a l'educació crítica deles re p resentacions.

Una de les qüestions clau enaquesta direcció és re l a c i o n a rla falta de pluralitat en les iden-titats re p resentades en els m a s sm e d i a amb allò que es viu en lainstitució escolar. Durant set-manes hem analitzat aquest jocde desigualtats de gènere, edat,ètnia, cultura –entre moltesa l t res– amb què els mitjansc o n s t rueixen significats i pràc-

tiques socials, i que tambéestan implícits en molts textos iaccions educatives.

Després del diagnòstic, eldubte: com abordar la necessà-ria transformació d'aquestesn a rracions i estru c t u res en elsmitjans i en l'escola? Les pro-postes inclouen projectes def o rmació i acció en temes espe-cífics: immigració i racisme,imatge de dones i sexisme,joventut i violència, etc. Noobstant això, un dels exerc i c i sque havia de palesar la re f l e x i ós o b re l'educació en matèriacomunicativa ens va situar enun altre àmbit no menys impor-tant. Es tractava de re a l i t z a runa crítica a l’esplèndidapel·lícula de Nicolas PhillibertSer y tener (2002) aplicant-hiles idees i conclusions debatu-des en classe sobre la re p re s e n-tació de les pràctiques educati-ves. El film mostra la vida d'unaescola unitària d'un petit poblefrancès durant tot un curs. Engeneral, les crítiques dels estu-diants assenyalaven l'apare n tunanimitat amb què els mitjansde comunicació han definitaquesta història com a expo-nent d'una educació “merave-llosa”, “entranyable” i “voca-cional”. Així, la bellesa de la

n a rració, juntament amb l'in-dubtable carisma d'un pro f e s-sor entregat al seu treball, esconfon sovint amb el diagnòstics o b re l'acció pedagògica.

Doncs bé, una alumna assen-yalava com a significatiu el fetque en una de les escenes elp rofessor preguntara als seusalumnes: Què voleu ser demajors? Les respostes delsxiquets i les xiquetes ere ndiverses però coincidents subs-tancialment: una volia ser vete-rinària, un altre mestre, unaaltra metge, etc. Ningú no iden-tificava “ser”, no obstant això,amb una altra cosa que no per-tanyera a l'àmbit pro f e s s i o n a l ,tampoc el mestre ni el dire c t o rde la pel·lícula ni pro b a b l e m e n tla immensa majoria del públic.És a dir, es re p resenta una voltamés i sense matisos de captipus l'associació de la identitatamb l'exercici d'una pro f e s s i ó .Algú s’imagina respostes comara “vull ser feliç” o “vull serun ocell” o “vull ser amic deRonaldinho”? Doncs em constaque n’hi ha. El que no sé moltbé és quan i per què comencena ser educativament inadequa-des. Caldrà seguir dubtant.

Què vols ser de major?

María Lozano Estivalis

Deriva sindical en la negociació de la Llei d’Educació

Juny 2005 Al l - i -o l i 186 3O P I N I Ó

Em disculpareu si comence aquestaperiòdica contribució periodísticaamb un titular tan críptic, però arav e u reu com ens entenem. La qüestió ésque d’ací a quatre dies celebrarem a l'hos-pitalari poble d'Alfafar la II Diada Escolarper l'Horta i, és clar, estem en fase de pre-paracions i entre reunió i reunió la cosadóna quefer i fa pensar. És evident que hiha un procés pro g ressiu de deterioramentde l'horta valenciana vinculat amb l'urba-nisme salvatge. I sembla una cosa naturalque el valor de canvi del sòl urbà sigainversament pro p o rcional al valor d'ús delsòl agrícola. Com natural és també ano-menar aquesta suïcida pràctica econòmicap rogrés social. També és prou palés, enca-ra que menys visible, que hi ha un bongrapat de ciutadans i ciutadanes queestan en contra d'aquesta naturalitzacióde la barbàrie. No parlarem ací de bande-res ni de grups emmarcats en ideologiestradicionals, perquè després de veure lasolució de dretes que ha donat el PSOE alp roblema de l'AVE ja m'explicaran vostéson pintem les ratlles del ball de la Ye n k a( re c o rdeu: “i z q u i e rda, derecha, adelante ya t r á s …”). I també és evident el paper queal llarg de la història ha re p resentat l'esco-la en la comprensió de la pro b l e m à t i c asocial i la formació política. Si avui somuna miqueta menys masclistes, o un pocmés ecologistes, i tal vegada un poc valen-cianistes, una de les principals medallesd'aquesta passa se l'ha de penjar l'escola.

Bé, fins ací algunes evidències que donensentit a aquesta puntual trobada de lescomunitats escolars de l'Horta, el dissabte4 de juny. Però la qüestió és una altra.

El problema és, tornant al cas ara de laDiada, des de quin saber i des de quinaelaboració d'aquest saber ens trobem lagent a Alfafar. Vull dir que, en això quediuen la societat de la informació, no sé sil'amic de l'escola tal –no direm noms– sapel que està fent l'amiga de tal altra escola,i si volen pre g u n t a r-ho, i si les autoritatsacadèmiques tenen o aporten inform a c i ós o b re la qüestió, o si sobre l'aire que re s p i-rem als patis suren les preguntes, i sivolem saber-ne més encara, i si la pre g u n-ta està en la veu col·lectiva de qui té dre ta saber-ho tot. Ara re c o rde Marx inventantuna enquesta sobre les condicions del llocde treball que era, sobretot –així ho vaexplicar– un aparell de formació políticap e rquè posava en mans dels mateixos tre-balladors les preguntes i les re s p o s t e ss o b re l'ús de la seua vida. No és de l’ex-periència rutinària d’on naix el saber. Noés tampoc del mutisme individualista o dela desimplicació social, perquè la pre g u n-ta i la resposta i també, és clar que sí, eldubte permanent i la incertesa són pre-sents al carre r, al territori, a la vida social.Per això, la gent que ens trobem el 4 dejuny som els que hem pogut pre g u n t a r-nos –des de la minvada xarxa dels re c u r-sos més locals i personals– què fas i perquè no véns i ens ho contes. Imaginen vos-tés si la poderosa maquinària del'Administració educativa –incloent-hitambé el Consell Escolar, els sindicats–obrira una enquesta a la comunitat educa-tiva valenciana amb la següent pre g u n t a :A la teua escola es podria fer un hort eco-lògic escolar? Sí, no, per què? Raona laresposta amb la comunitat educativa del'escola. És un primer pas, de segur, delsaber situat.

T E A T R E S D E L ’ E S C O L A

Hem llegit

Jaume Martínez Bonafé

Sé el privilegi que suposa dispo-sar d’un espai com aquest onpoder expressar les teues opi-nions. Per això, quan em van oferirl ’ o p o rtunitat no ho vaig dubtar. L’ ú n i cdubte era saber si seria capaç d’estara l’alçada de signar en aquesta publi-cació rigorosa i documentada, ques’ha guanyat al llarg de tants anys unespai a l’ensenyament i és una re f e-rència obligada de tota la inform a c i ósindical.

Cada vegada que envie la c o l u m n am’ho pense molt, especialment pelrespecte que tinc als qui em llegiran.P retenc ser honesta i més o menysi n t e ressant. Però sempre honestaamb les meues conviccions, que,entenc, són consonants amb elSindicat. Però, no sempre les ideesflueixen com vols i sempre s’instal·lael dubte sobre la idoneïtat del queescrius, si serà massa personal, si hihaurà algú a qui puga intere s s a r.

Des que escric Des del sud valenciàles c o l u m n e s no sempre acaben comprèviament les he concebudes. Fins itot, de vegades, comence a escriured’alguna cosa i acaba imposant-seuna altra que no res té a veure amb laprimera. Com si uns donyets s’inter-p o s a ren i em guiaren per una altrad re c e r a .

Això és el que em va passar amb lameua columna anterior: la re f l e x i ós o b re un fet s’imposà sobre altre sidees planificades abans. També aravolia escriure sobre Melchor Botella il’Escola Sindical que duu el seu nomi porte ja mig article sense dir unaparaula sobre això…

No crec equivocar-me si dic queaquestes reflexions anteriors haurienestat compartides pel meu amicMelchor i que m’hauria animat ambel seu millor somriure a continuar.Poques vegades he faltat a les citeson se l’ha homenatjat, entre ellesl’acte d’inauguració de l’E s c o l aSindical de Formació MelchorB o t e l l a, precisament a Elx. Com queno hi vaig poder assistir, crec que deca Melchor el testimoni del meure c o rd i estima permanents, ell queem va acompanyar en tants momentsi em va escoltar tantes vegades. Juntsvam començar en aquest treball sem-p re il·lusionant –tan gratificant unesvegades, tan poc d’altres– que és serm e s t re. Cadascú va seguir pelscamins que considerà convenients enrutes convergents cap a una escola iun món millors.

El nom de l’Escola Sindical ha estate n c e rtat perquè Melchor era un tre-ballador infatigable, constant, contu-maç. Mantenia postures radicals finsa les últimes conseqüències sensep e rd re mai les formes: sabia que l’im-p o rtant sempre era sumar voluntats,mai re s t a r-ne. La seua actitud dialo-gant, la seua enorme paciència ere nels millors aliats per aconseguir tot elque es proposara. Si el seu esperitacompanya l’Escola Sindical l’èxitestà assegurat.

Tudi To r r ó

D E S D E L S U D V A L E N C I À

Melchor Saber situat

Ciegsa

Qué está pasando enCiegsa, la empre s apública dedicada a lac o n s t rucción de colegios, quede un tiempo a esta parte esobjeto de prácticas que biense pueden calificar de mafio-sas sin temor a exageraciónalguna? Incendios pro v o c a-dos, según las investigacionesp re l i m i n a res de la policía, qued e s t ruyen documentos; asaltosa sus oficinas de carácter cla-ramente intimidatorio; despi-dos injustificados de trabaja-d o res que implican advert e n-cias a terc e ros; oscurantismocontable; arbitrarias adjudica-ciones de contratos a pro f e s i o-nales que, de tan escandalo-sas como son, han merecido lap rotesta pública de los cole-gios de arquitectos valencia-nos; enfrentamientos intern o se n t re los responsables de lae m p resa; amenazas veladas,unas, y otras no tanto; todoello acompañado de un ru i d opersistente en torno a sobre-cogedoras costumbres y unolor pestilente.

Cuesta pensar que tantascoincidencias sean casuales yla oposición, legítimamente,puede preguntarse si Ciegsaes tan sólo una empresa dedi-cada a la construcción de cole-gios o sirve para algo más.

La postura oficial delConsell, expresada ayer porsu portavoz y ex consejero deEducación, Esteban González,

se resume en un "y tú más"escupido a los socialistas.Triste argumentación con quedefenderse de las imputacio-nes de la oposición. Y atre v i-da. El consejero, en lugar demirar atrás, a los años en quealgunos militantes del PSOEeran carne de banquillo,debería observar la actuali-dad; la más cercana e inme-diata: Castellón, Alicante,Orihuela..., aconsejan pru d e n-cia y discreción, no sea que lascañas acaben por tornarse lan-z a s .

Ciegsa huele a podrido,valga el tópico. El Consell,s i n g u l a rmente el re s p o n s a b l ede Educación, Alejandro Fontde Mora, debería tomarse muyen serio lo que ocurre en esae m p resa y facilitar la investi-gación que reclaman los socia-listas y Esquerra Unida. Susilencio y ese obstinado hábitode mirar hacia otra parte cadavez que surgen los pro b l e m a sno van a ayudarle a salir deltrance. Ciegsa debe ser inves-tigada y auditada. Ya .

Josep To rrent. El País,2 1 / 0 5 / 2 0 0 5 .

L a brisa escampava pelpati de l’escola un suauperfum dolç mentre elsxiquets i les xiquetes corrien isuaven.

Enguany la primavera haa rribat al seu moment perq u èels freds de febrer han re t a rd a tel procés d’aparició de lesfulles i les flors, però ja fa bas-tants anys que s’avança voraun mes –deia Josep tot con-templant les acàcies florides.

Però ja veurem la tard o rque farà –continuava expli-cant Lluïsa–. Quan jo eramenuda, cap allà el 20 desetembre ja notaves que lesfulles començaven a assecar-se i a mitjan octubre elsarbres de fulla caduca erende color grogós. Al desembreja quedaven nus del tot. Ara,hi ha anys en què aquellsmateixos arbres i als mateixosllocs no arriben a perd retotalment les fulles ni quanarriba l’hivern. Jo diria que lat a rdor meteorològica estàdesapareixent. Almenys ja no

transcorre amb les caracterís-tiques de fa cinquanta anys. Ila informació dels llibres estàdesfasada. Sempre cal com-p l e t a r-la explicant el canviclimàtic.

El canvi climàtic, aqueixfenomen que ja ningú no negaperò que durant molts anyshan estat amagant, afegeix unpunt de dificultat a la tascae s c o l a r. La natura ja no esc o m p o rta tal com havíem estu-diat. Pel canvi climàtic i per las o b reexplotació del territori iper l’abús a l’hora d’utilitzarels recursos i… No, la naturaja no es comporta com abans.Els rius ja no aboquen aigua ala mar, moltes zones boscoseshan desaparegut i moltes deles espècies animals i vegetalsque senyorejaven per les nos-t res terres i litorals ja no hi són.Cal estudiar novament. Calsaber com són ara les coses,què hi ha i què no hi ha.P e rquè la vida s’ha empobritde manera extraord i n à r i a .

I estudiar novament vol dircomprometre’s. Com pots par-lar de canvi climàtic o d’altresagressions mediambientals ino explicar-ne els motius? Icom no parlar d’alternatives?I com no exigir als responsa-bles que duguen a term eactuacions correctes? Latransmissió del valor de res-

pecte envers el medi compor-ta exigir als altres aquest res-pecte. Afavorir actituds posi-tives en aquest tema, compor-ta també afavorir actituds crí-tiques i reivindicatives davantels qui tenen poder de deci-sió.

Podríem reobrir el debats o b re si l’escola pot ser neutra ono, però el que mai no podre mfer és amagar a l’alumnat laveritat de la realitat que vivim iles seues causes i conseqüèn-cies. El que mai no hem denegar a l’alumnat és la capaci-tat de pensar, el desenvolupa-ment del sentit crític i l’adopciód’actituds constructives i re i-vindicatives. Al contrari. Aramés que mai l’escola ha de serf o rmadora de ciutadans i ciuta-danes crítics, participatius i cre-atius, amb tot el que això com-p o rta. No són pocs els entre-bancs que determinats poderseconòmics i polítics posen enaquesta tasca, perquè l’aliena-ció de la gent és el seu princi-pal objectiu. El nostre, perq u èsom educadors i educadore s ,és just el contrari; és a dir, afa-vorir el pensament lliure i l’ac-ció. I tenim dret a exigir a totala societat un compromís ambla nostra tasca educadora.

Ho hem de fer, que la Terraés de tots i no d’uns quantspoderosos.

A P E U D ’ A U L A

Carme Miquel

Canvi climàtic, per exemple

Juny 20054 Al l - i -o l i 186 ACCIÓ SINDICAL

L’Administració incompleix el protocol de negociació signat al febrer

S T E P V-Iv no descarta mobilitzar- s esi es trenquen les relacions sindicalsamb la Conselleria d’EducacióLes negociacions entre la Conselleria i elssindicats es troben en una fase molt crítica, “apunt de tre n c a r-se” per l'actitud del'Administració, segons adverteix l’STEPV- I v.En cas que persistisca aquesta actitud, el

Sindicat ha anunciat la intenció de pre s e n t a r,pròximament, “una resposta dura i contun-dent”, sense descartar la convocatòria demobilitzacions durant el primer trimestre delcurs 2005/06.

AL L-I- OL IEls responsables polítics hane n t rebancat i dilatat la nego-ciació del protocol de nego-ciació signat el 15 de febre r,han incomplit el calendaria c o rdat i no han fet el tre b a l la què s’havien compro m é s .Des de la signatura del pro t o-col, les organitzacions sindi-cals han mantingut unesquantes trobades amb laConselleria de Cultura,Educació i Esport per desple-g a r-lo però, malgrat la impor-tant quantitat de reunions, elSindicat ha fet un balançinsatisfactori, atés que encarano hi ha acord entre les part ss o b re cap dels temes pre v i s-tos per a negociar. De fet, lanegociació de la majoria delspunts previstos està encarapendent de finalitzar. En casque no tinguen lloc canvissubstancials en l'actitud i enles actuacions dels màximsresponsables de l'Admi-nistració, la Conselleria faràpalés que pretén posar obsta-cles al compliment delsobjectius que es van acord a ren el protocol de negociació.Si l’Administració valencianapersisteix en aquesta actitud,el Sindicat iniciarà un pro c é sde mobilitzacions perquè les

autoritats educatives complis-quen els seus compromisos.

Negociació del pro t o c o lEl protocol fixa com a temes anegociar entre gener i abrilde 2005 els següents: centre si plantilles d'educació infan-til, formació de personesadultes, condicions laboralsdel professorat interí, decre td'admissió de l'alumnat io f e rta d'ocupació públicadocent per a 2005. A més, elcalendari negociador es com-plementa amb el tractament,abans del 30 de juny, d'altre stemes importants: llicènciesper estudis; Cefires; form a c i óde persones adultes; form a c i óp e rmanent del pro f e s s o r a t ;atenció hospitalària i domici-liària; regulació de l'ensenya-ment d'idiomes; catalogaciódels llocs de treball de secun-dària i itineràncies i majorsde 55 anys. Abans del 30 dejuny també cal negociardiversos aspectes re l a c i o n a t samb la seguretat i salut labo-ral, com el servei de pre v e n-ció de riscos laborals, la cre a-ció de noves plantilles, el plade prevenció, els casosu rgents per a adaptar el llocde treball i la creació de la

figura del coordinador desalut laboral.

L'Administració valencianava tancar, sense acord sindi-cal majoritari, l'oferta d'ocu-pació pública docent per a2005 i va suspendre, sota elp retext de la presentació dela nova llei educativa, lanegociació del nou decre td'admissió de l'alumnat.

Temes pendentsEncara estan en procés denegociació els centres i lesplantilles de l'educació infan-til, les condicions laborals delp rofessorat interí i els centre sde FPA, temes que hauriend ' h a v e r-se tancat a l’abril. Ena l t res temes, la negociació nova ben orientada. És el cas deles llicències per estudis, elpla de formació del pro f e s s o-rat, l'atenció hospitalària idomiciliària, les itineràncies,la reducció de la jornada lec-tiva per als majors de 55 anysi els ensenyament dels idio-mes.

En un context com el des-crit, els sindicats van re b re del’Administració el calendariescolar per al curs 2005/06sense que tingueren l’oport u-nitat de negociar- l o .

El conseller es va comprometre fa mig any a reunir-se amb els sindicats

Peralta segueix negant-se a convocarla Mesa general de la Funció Pública

AL L-I- OL IEl conseller de Justícia iAdministracions Públiques,Miguel Peralta, es va com-p ro m e t re en novembre a con-vocar per al 15 de febrer lamesa general de negociació ia posar en marxa diversescomissions de treball per aa b o rdar l'organització de lafunció pública valenciana iles condicions laborals delst reballadors i tre b a l l a d o re sque desenvolupen la seuaactivitat laboral en els distinsd e p a rtaments de laGeneralitat. Mentre la majo-ria d’organitzacions estima-ren positiva la mesura d’ajor-nament del conseller,S T E P V-Iv va ser l’única forçaque, en aquell moment, vamanifestar el seu escepticis-me en considerar excessiuaquest re t a rd. El temps hac o n f i rmat les previsions méspesimistes, atés que a pri-mers de juny encara re s t apendent la convocatòria de lamesa general.

A aquest òrgan, del qualf o rmen part la Generalitat i

els sindicats IntersindicalValenciana - STEPV, CEM-S ATSE, CSI-CSIF, CCOO iU G T, li correspon negociarles condicions laborals i re t r i-butives del conjunt del per-sonal que treballa en els dis-tints departaments i institu-cions de la Generalitat. Elsa c o rds de la mesa generalsón necessaris per a actualit-zar temes com els incre m e n t ssalarials anuals, les condi-cions de treball del personalitinerant, els serveis de pre-venció, la reducció de la jor-nada laboral o la constitucióde la mesa sectorial de lesuniversitats.

Concentració de la IntersindicalEn protesta per la conductade l’administració valencia-na, afiliats i afiliades a laIntersindical Valenciana esvan concentrar a les port e sde la Conselleria de Justicia iAdministracions Públiques el9 de maig. En la concentra-ció, el Sindicat var exigir laconvocatòria immediata de la

mesa general per a negociarels temes pendents.Tanmateix, els re s p o n s a b l e sde Justícia es van negar afixar la data de la reunió exi-gida. STEPV-Iv va qualificaraquest comportament com“una mostra del menyspreu ide l'actitud antidialogantdels actuals governants de laGeneralitat amb els empleatsi empleades públiques i elsseus re p resentants. Des de faanys seguim perdent dinersper la imposició dels govern sespanyols o per acords sig-nats per UGT, CCOO i CSIF,els quals renuncien a la clàu-sula de revisió salarial i arecuperar el poder adquisitiup e rd u t ” .

S T E P V-Iv i la IntersindicalValenciana han anunciat mésm e s u res de pressió en defen-sa de les reivindicacions pen-dents dels treballadors i tre-b a l l a d o res. “No consentire m ,s’insisteix des del Sindicat,que les empleades i empleatspúblics continuen condem-nats a empitjorar les seuescondicions laborals”.

Informe preocupant sobre l’Estatut bàsic de l’empleat públic

Per a avançar cap a unaadministració democràti-ca, independent del poderpolític i professionalitzada, quea s s e g u re uns serveis públics dequalitat i a l'abast de tota lapoblació, el projecte d'Estatutbàsic de l’empleat públic hauràd ’ i n t roduir canvis substancials ales propostes de la comissiónomenada per a estudiar- h o .S o b re les conclusions de lacomissió, presentades en abril,s o r p renen les declaracions delmateix ministre d’Admi-nistracions Públiques, Jord iSevilla, re f e rents al qüestiona-ment de la concepció d’un llocde treball “per a tota la vida”,així com la vinculació entre sala-ri i avaluació del treball.

P resenta alguns aspectespositius com la constatació del'excessiva temporalitat; lanecessitat de disminuir les dife-rències entre personal laboral ifuncionari; la proposta dereduir el nombre de grups; lapossibilitat d'establir una legis-lació autonòmica per al'Administració Local o lanecessitat d'excloure el cliente-lisme polític i sindical en elsp rocessos d'accés a l'ocupaciópública. Però juntament ambaquests aspectes positius, hi havaloracions i propostes re l l e-vants de molt de pes.

u Defensa dels serveis públicsL’ i n f o rme renúncia expre s s a-ment a posicionar-se entorn dela defensa dels serveis públics,apostant per unes Adminis-tracions “eficaces” i “eficients”,sense considerar què amaguenaquests conceptes genèrics. Esdonen solucions que pre t e n e nser neutres, però que deixen certsabor a liberalisme econòmic: la“ p roductivitat” és un dels ter-mes més repetits en el text. Noes fa esment al caràcter demo-cràtic de les administracionspúbliques ni al necessari contro lde la seua gestió.

u Estructura de les administra-c i o n s

Ha canviat l'estructura i haaugmentat el nombre global depersones al seu servei. Aranomés un 23% del personalempleat públic està al servei del’Administració central. Lacomissió al·lega que l'actuallegislació reguladora de l'ocu-pació pública és rígida i unifor-me, enfront de l'hetero g e n e ï t a td’aquesta ocupació i, per això,defensa la redacció d'estatutssectorials i lleis autonòmiquesque completen i adequen lan o rma general als distintsàmbits. Però també cal dispo-sar d’un Estatut per a totes lesadministracions que imposelímits estrictes. L’elevada quan-titat de continguts dibuixa unsistema centralista i centralit-zador: es pretén impedirmodels de funció pública dis-tints dels marcats en la legisla-ció estatal.

u Règim jurídicQuant al model de relació con-tractual es reconeix una dualit-zació dels règims jurídics funcio-nari i laboral, que sovint exer-ceix idèntiques funcions.S ' a p o rta com a solució una pro-

posta estatutària que englobaals dos tipus de personal, peròque rellisca quan pretén mante-nir aquesta dualitat. Es re n u n c i aa una relació contractual únicaque marque un model de perso-nal empleat públic sense dife-rències.

u Classe directivaE n f ront d'un model de gestiódemocràtic s’opta per un modeltecnocràtic amb una classed i rectiva separada de la re s t a .Es tracta d’un col·lectiu que noseria personal funcionari nic à rrec polític, amb un estatutp ropi, atorgant caràcter estable ip rofessional a la funció dire c t i-va. Si s’accepta que cal acabaramb l'alta temporalitat, la comis-sió proposa accelerar el cessa-ment dels interins. No s'esta-bleix una relació entre necessi-tats de personal i oferta d'ocupa-ció pública de les distintesAdministracions i es qüestionenels processos de consolidació enl'ocupació.

u Experiència docentL ' i n f o rme no considera l'expe-riència com a factor clau decapacitació per a treballar ni pera la promoció professional. ElSindicat defensa que els llocs det reball interins siguen cobert samb criteris de publicitat, mèrit icapacitat. Peró a més, l'expe-riència ha de ser un valor fona-mental per a l'accés.

u Salaris i avaluació del treballÉs qüestionable l'avaluació delt reball desenvolupat i la seuavinculació als salaris i la pro m o-ció professional (increment ore t o rn). Fins ara, la pro d u c t i v i t a tha servit per a extre u re una partdel salari dels conceptes re t r i-butius bàsics, afavorint determ i-nats grups de personal, gaire b és e m p re els de categories supe-riors, sense control públic, false-jant els salaris i generant dife-rències retributives. Amb la pro-ductivitat, es parteix d'un supò-sit que és fals en la majoria deles Administracions Públiquescom és l'objectivitat de les ava-luacions o els barems de mèrits.Són comptades les excepcions.La promoció professional, lesretribucions i la mobilitat volun-tària estan més vinculades ax a rxes clientelars, a l'acumula-ció de títols, treballs o coneixe-ments memoristics –amb escas-sa relació amb el treball re a l – ,que al rendiment i capacitatdemostrats efectivament.

u Més contradiccionsEl document pretén mantenir unequilibri impossible entre afir-macions i propostes contradictò-ries: Es constata la temporalitatperò es tanquen camins per af re n a r-la; es constata la descen-tralització administrativa viscu-da en els últims 25 anys i es pro-posen mesures centralitzadore s ;es planteja la transparència il’objectivitat i es pretén deixarles decisions en mans de quiostenten responsabilitata políti-ques en les administracionspúbliques; es vol evitar l'arbitra-rietat en la promoció i els salarisi es proposa la productivitat comconcepte retributiu.

Juny 2005 Al l - i -o l i 186 5E N S E N YAMENT PÚBLIC

La Conselleria t o rna a imposar ala comunitat educativa elcalendari per alcurs 2005/06

AL L-I- OL ILa Conselleria de Cultura,Educació i Esport ha pre s e n t a tun calendari escolar per al curs2005/06 el qual ha sigut re b u t-jat pel Sindicat en no haver- s enegociat amb la re p re s e n t a c i ódels treballadors i les tre b a l l a-d o res. Les crítiques del ’ S T E P V-Iv se centren en tre seixos: l'establiment de 175 dieslectius en secundària i de 179dies als centres d'infantil i pri-mària; l’augment de la càrre g ade treball del professorat quep rovocarà l'inici i la finalitzacióde les classes i que generaràp roblemes organitzatius alsc e n t res; la retallada aplicada al'autonomia dels centres edu-catius per impedir-los fixar unmodel de jornada escolar mésadient a la pròpia realitat edu-cativa i social. A través d’ uncomunicat adreçat a l’opiniópública, el Sindicat explica queamb l’actitud unilateral quemanté l’Administració “s'hat o rnat a pre d re una nova opor-tunitat per a iniciar un debatsocial entre tots els sectors dela comunitat educativa valen-c i a n a ” .

Calendari per a 2005/06En Educació Infantil i EducacióPrimària, les activitats escolarscomençaran el 9 de setembrede 2005 i acabaran el 21 dejuny de 2006.

En Educació SecundàriaObligatòria, Form a c i óP rofessional i Batxillerat, s'ini-ciaran el 16 de setembre de2005 i finalitzaran el 22 de junyde 2006.

En Ensenyances Art í s t i q u e s ,d'Idiomes i Formació dePersones Adultes, començaranel 3 d'octubre de 2005 i finalit-zaran el 28 de juny de 2006.

Les hores lectives seran 849en Educació Infantil i Primària;un mínim de 1005 en els dosprimers cursos d'EducacióSecundària Obligatòria, afe-gint dos hores més setmanalsen tercer i quart curs; segons lan o rmativa vigent en elBatxillerat i cicles formatius deF o rmació Pro f e s s i o n a lEspecífica, així com Música ide Dansa, l'Escola Superiord ' A rt Dramàtic, les escolesd ' A rts i superiors de Disseny.

Els períodes de vacances delcurs 2005/2006 seran:

a) Vacances de Nadal: desdel 23 de desembre de 2005 al6 de gener de 2006, tots dosi n c l u s i v a m e n t .

b) Vacances de Pasqua: desdel dijous 13 al dilluns 24 d'a-bril de 2006, tots dos inclusiva-m e n t .

Seran festius, durant el curse s c o l a r, els dies següents: 12d ' o c t u b re, Dia de la Hispanitat.31 d'octubre. 1 de novembre ,Festa de Tots Sants. 6 de des-e m b re, Dia de la Constitució. 8de desembre, la ImmaculadaConcepció. 1 de maig, Festadel Tre b a l l .

(Resolució per la qual es fixael calendari escolar, DOGV de0 1 / 0 6 / 2 0 0 5 ) .

El preu de la construcció dels col·legis es dispara, però la Generalitat no vol una comissió d’investigació

CIEGSA en flames

L a Generalitat va crear el2001 l'empre s aC o n s t ruccions iI n f r a e s t ru c t u res educativesS.A. (CIEGSA) amb l'objectiude finalitzar el mapa escolardels centres escolars publicitatspel Partit Popular el 1996.S T E P V-Iv va criticar des delprimer moment CIEGSA, uni n s t rument concebut per a ser-vir a la privatització encobert ade la gestió de la construcció dec e n t res de la pròpia Conselleriade Cultura i Educació. Aquestae m p resa ha aplicat una gestiótotalment opaca, des de lescontractacions del personald i rectiu i els arquitectes fins lesadjudicacions de les obres i elsseus pressupostos milionaris. Elseguiment que les Cort sValencianes han intentat re a l i t-zar a la gestió de CIEGSA entots aquests anys ha esdevingutuna missió impossible per lafalta d'informació completa it r a n s p a rent i per l’oposició delPP a crear una comissió d’in-vestigació.

Denúncies en la pre m s aLes denúncies publicades enels mitjans de comunicacióparlen d'uns costos de cons-trucció que són tres vegadesels invertits per altres comu-nitats autònomes. Mentre quea Castella i Lleó,E x t remadura, Galícia oAndalusia el preu mitjà d'uncol·legi de tres unitatsd'Infantil i Primària és d'1,21milions d'euros, a CIEGSA licosta 2,9 milions. El desgavelles repeteix en la construcciód'instituts: el preu mitjà ena l t res comunitats és de 3,3milions, mentre que al PaísValencià el cost es dispara finsels 5,25 milions d'euros. Aaquests preus s'han d'afegirels sobrecostos, atés que per a

agilitzar es liciten els centresamb el pressupost del projectebàsic, una xifra que va incre-mentant-se a mesura que elprojecte va materialitzant-se.

Els centres finalitzats ambeixos costos tampoc no satisfanels usuaris, bé per la funciona-litat dels espais –de vegadesinadaptats a les necessitatsreals–, bé perquè els costos demanteniment d'alguns mate-rials i la seua disposició cons-t ructiva encareixen les despe-ses de manteniment i neteja deles instal·lacions.

El pitjor és que CIEGSA, apesar de la important inversiórealitzada, no ha aconseguit elseu objectiu i ha incomplit lap romesa electoral del PP, és ad i r, acabar en 2003 la constru c-

ció de centres previstos. Encomençar el curs 2004-2005 ala província de València hi

havia 139 projectes pro g r a m a t sdels quals ara només n’hi ha 63completament acabats, el quere p resenta el 45,32% del total.

A Castelló hi ha 41 centres aca-bats, un 58,54% de les pre v i-sions. A la província d’Alacantels centres amb la constru c c i ófinalitzada re p resenten única-ment el 35,64%. En el conjuntdel País Valencià nomès s’hanc o n s t ruït un 45,72 % dels cen-t res previstos en total.

Aquesta ineficiència empre-sarial no seria possible en elmón privat perquè l'empre s aestaria en fallida. Però laGeneralitat per a salvar CIEG-SA s'endeuta any re re any: enels pressupostos del 2005 l’em-p resa constructora disposa de201 milions d'euros, un 48%menys que en 2004. El mésg reu és que en aquests anyss'han produït cessaments irelleus en la direcció de l’em-p resa adjudicatària dignes detraslladar als capítols més sug-g e rents d’una bona pel·lículadel gènere negre. Dues mos-t res: Una. Es bota fóc en elmagatzem on es guardava l'ar-xiu d'expedients de les obre srealitzades. Dues. Són assaltatsi regirats els despatxos de lesoficines de l'empresa, en elmateix centre de la ciutat deVa l è n c i a .

Si tot això no fóra prou, ensetembre de 2004 s’anunciaun nou programa d'infraes-tructures escolars, Creaescola,el qual preveu una inversió,en quatre anys, de més de 955milions d'euros amb 275“ i n t e rvencions educatives”,que en la seua major parttambé seran assumides perCIEGSA.

Per a fer front a les constru c-cions educatives encara pen-dents STEPV- I v, que qüestionaíntegrament el model CIEGSA,exigeix a l'Administració eltancament de l'empresa i unre t o rn als procediments ord i n a-ris de gestió dels re c u r s o sp ú b l i c s .

Aspecte de l’entrada del IES Plà del Quint en Mislata. / B E G O Ñ AP É R E Z

Es parla d’uns costosen les constru c c i o n s

educatives que tripliquen els invert i t sper altres comunitats

a u t ò n o m e s

Representants consulars, del comerç i l’ensenyament adverteixen sobre el desfasament en l’estudi dels idiomes

La Comissió Europea adverteix sobre els dèficits de l’ensenyament de les llengües estrangeres en Secundària

AL L-I- OL IL’alumnat espanyol figurae n t re els europeus que menysidiomes estrangers estudienen l'ensenyament Secundari,segons es desprèn d'un infor-me sobre Educació publicatper la Comissió Europea. El61,5% estudia només unallengua estrangera, mentreque el 37% cursa dos, i el1,4% cap. Ningú no estudiamés de dos idiomes. Per aaconseguir que s’estudien dosidiomes estrangers, la mitjanade llengües que s'impart e i x e nhauria d’augmentar un 25%.L’ i n f o rme recomana l’obliga-torietat de l'aprenentatge dedues llengües estrangeres pera evitar el monopoli de l'an-glès. Un debat celebrat al

Club Diario Levante deValència sobre les re l a c i o n seconòmiques i culturals delPaís Valencià amb l’entorne u ropeu més pròxim va con-c l o u re amb la necessitat deprioritzar quatre eixos: aten-d re més al turisme i la mobili-tat estudiantil; fomentar lesrelacions económiques i cul-turals; corregir la desmesura-da presència lingüistica i cul-tural associada a la llenguaanglesa; re s p o n d re a lesnoves necessitats de form a-ció, com ara la cultura huma-nística i l’estudi de les llen-gües euro p e e s .En l’acte, organitzat per asso-ciacions de professorat defrancés i italià, el CentreA l e m a n y, l’Institut Francés, la

Conselleria d’Universitat iE m p resa, la Universitat deValència, les Cambres deComerç i els consolats deFrança, Itàlia i Alemanya, esva destacar la importància del’activitat turística ambaquests països i el fet que el75% de les vendes del PaísValencià al mercat exterior esp rodueixen precisament enl ' e n t o rn europeu. Pel que fa a l’activitat educati-va, la re p resentant francesa vasubratllar el fet que l’estatespanyol és el primer soci en lax a rxa escolar francesa, la mési m p o rtant d'Europa. Espanya,primer traductor del món del l i b res en francés, ha subscritmés de 300 acords universita-ris en matèria d’investigació

però, malgrat la intensa re l a c i óeconòmica i cultural, ha perd u tla llengua francesa com a pri-mer idioma estranger.Alemanya, va expressar lare p resentació germànica, és elprimer país exportador aEspanya i el desé país import a-d o r. Amb 110 milions de ger-manòfils, aquest idioma obrimolts ponts en les re l a c i o n se n t re els països. Des de la partitaliana també es va insistir ena l t res dades que subratllen elpes de l’entorn europeu en elsi n t e rcanvis econòmics i cultu-r a l s .S T E P V-Iv va ser l’única org a-nització sindical present enl’acte. Cap re p resentant del’Administració educativa hiva assistir.

Juny 20056 Al l - i -o l i 186 D E B A T E D U C A T I U

Suport al professorat de Dibuix, Música, Cultura Clàssica,Tecnologia, Informàtica i Filosofia

El Sindicat reclama unc u rrículum equilibrat i estable

AL L-I- OL IS T E P V-Iv ha manifestat els u p o rt a les reivindicacions delscol·lectius de professorat deDibuix, Música, Te c n o l o g i a ,I n f o rmàtica, Cultura Clàssica iFilosofia que expressen lanecessitat d’una reflexió pro-funda sobre el que cal quea p renguen els estudiants deprimària, secundària i batxille-rat. Per a aquests col·lectius éscontradictori que es plantegeuna re f o rma educativa coml’actual, que ajorna la re f l e x i óc u rricular per a posteriors des-envolupaments, mentre que eslimita què i quan cal estudiar enaquestes etapes educatives. ElSindicat ha instat el Ministerid'Educació a aprovar determ i-nades mesures, entre les qualsdestaquen les següents:

1. Retirada de l'avantpro j e c t ede Llei d'Educació (LOE) elspunts referits a la definició delc u rrículum, especialment elsque puguen limitar l'excés deplantejaments curriculars futursi que estableixen una discrimi-nació entre especialitats.2. Configuració d’una educa-c i ó integral per a tot l'alumnatde l'Estat, cosa que implica —com es fa en altres països deln o s t re entorn— que el Ministeriestablisca, mitjançant el debat iel consens amb els agents edu-catius, els coneixements i lesd e s t reses que ha d'adquirir l'a-lumnat i en quin moment se’nconsidera més adequat l’apre-nentatge. Perquè això es plan-tege de manera adequada calestablir una comissió estatal delc u rrículum que garantisca, dei-xant de banda els contingutsc o n c rets, els ensenyaments

fonamentals. Això perm e t r àassolir una formació integral iadequada a la personalitat, lescapacitats i les destreses delconjunt de l’alumnat.

3. Oferta als joves adolescentsd’una formació bàsica en matè-ries artístiques i tecnològiques,p e rquè l'educació estèticaaudiovisual i l'estímul de la cre-ativitat són aspectes clau en laf o rmació d’aquest alumnat.

4. Priorització del caràcterpràctic dels ensenyaments tec-nològics i artístics (Dibuix,Música i Tecnologia) en l’ESO, iconfiguració de tallers ambmenys alumnes per aula.

5. Resolució de la confusió p ro-vocada per l'avantprojecte dellei entre "assignatura comu-na" i "de modalitat" en els dis-tints batxillerats, especialmentquant a l'estudi de la Filosofia.

6. Garantia de continuïtat e nels actuals llocs de treball a totsels treballadors i les tre b a l l a d o-res de l’ensenyament.S T E P V-Iv demana al Ministerid'Educació que justifique def o rma raonada i documentadales decisions curriculars quep rendrà amb els arg u m e n t spedagògics i científics necessa-ris. En aquest sentit, el Sindicatconsidera que l'actual re d a c c i óde l’avantprojecte és insufi-cient. Per la seua part, els STEhan presentat al ConsellEscolar de l’Estat un conjuntd’esmenes que es poden con-sultar en el web de laC o n f e d e r a c i ó .

Intervención de STEs-Intersindical en el Pleno del Consejo Escolar del Estado

Un compromiso social por la Escuela Pública

Augusto Serrano, Beatriz Quirós y José Luis López Belmonte

En este debate sobre ela n t e p royecto de la LeyO rgánica de Educación(LOE) es necesario hacer oir lavoz de la mayoría de nuestrasociedad, la de quienes defen-demos en todos los ámbitosque la educación es un dere-cho universal que el Estadodebe garantizar a todas laspersonas que residen en nues-t ro país. Y por ello, STEs-imanifiesta su pre o c u p a c i ó ne x t rema ante las posicionesque están apareciendo en elm a rco de este debate. Elhecho de que org a n i z a c i o n e sque dicen defender a la escue-la pública asuman plantea-mientos propios de las patro-nales –contrarios incluso con-tra artículos de la Constituciónen los que se garantiza elcarácter público de la educa-ción– es especialmente grave.La aprobación de una enmien-da en la comisión perm a n e n t edel Consejo Escolar del Estado(CEE) por la que se pasaría aconsiderar la educación comoun servicio público y social esuna aberración que abre lasp u e rtas de par en par a la pri-vatización del sistema educa-tivo. Es imprescindible que enla nueva Ley aparezca clara-mente reflejado este carácterde servicio público. De lo con-trario, las consecuencias no seharán esperar.

Por la Escuela PúblicaNuestra Confederación vienedefendiendo la necesidad deun compromiso social por laescuela pública. Este debate yel texto resultante debería serla ocasión ansiada para llevara cabo las promesas electora-les del PSOE. Sería defraudara millones de personas queesta Ley respondiera a crite-rios economicistas y no ro m-piera con los nefastos plantea-mientos recogidos en la Ley

de Calidad (LOCE). La dero-gación de dicha Ley y su susti-tución por una nueva cuyainspiración fuera la defensade la escuela de todos y todas–es decir, la Escuela Pública–y la apertura de un debateamplio sobre qué educaciónnecesita nuestra sociedad, ys o b re el currículum que debe-rían seguir nuestras alumnas yalumnos, eran y siguen siendoaspiraciones de la mayoríasocial que cambió el ru m b opolítico de nuestro país hacepoco más de un año.

Las propuestas contenidasen muchas de las disposicio-nes de la LOE, lamentable-mente, no van esa línea: re i-vindicaciones históricas delp rofesorado en particular y dela comunidad educativa engeneral no aparecen en ela n t e p royecto. Las enmiendasp resentadas por STEs-i vanpues en el sentido de que noes posible una educacióndemocrática basada en laexclusión y en los privilegios.Y dado que la cuestión pre s u-puestaria es fundamental parallevar a cabo cualquier re f o r-ma educativa, nuestra primeraexigencia es la de una Ley deFinanciación –no una memoriaeconómica que ni siquiera hasido presentada en tiempo yf o rma– que obligue a las

administraciones públicas asuperar en el marco de laactual legislatura el secularatraso en cuanto a inversióneducativa en el EstadoEspañol. Al final de la mismase debe alcanzar un 7% delPIB en gasto educativo.

Esta Ley debe determ i n a rcuáles son las prioridades deinversión educativa. Y ésas nopueden sino ir en la línea dei n c rementar los recursos desti-nados a la enseñanza pública,disminuir drásticamente lasratios, mejorar y construir cen-t ros públicos, dotarlos amplia-mente de material y de perso-nal docente y no docente, pro-piciar la gestión democrática yla participación de la comuni-dad educativa.

Por el contrario, el antepro-yecto no rompe con la LOCE ocon la LOPEGCE y siguebasándose en la jerarq u i z a-ción (mantenimiento delCuerpo de catedráticos, pro-fundización en las divisionessalariales del pro f e s o r a d o ,implantación del salario porméritos derivados de evalua-ciones realizadas por dire c c i o-nes no elegidas democrática-mente…) y el mantenimientode los privilegios de las patro-nales de la enseñanza privadac o n c e rt a d a .

STEs-i hace un llamamientoa todas las organizaciones vin-culadas al mundo de la educa-ción para hacer oír juntosnuestra voz para que la defen-sa de la Escuela Pública y lamejora de las condicioneslaborales de las trabajadoras yt r a b a j a d o res de la enseñanzapública y de la enseñanza pri-vada formen parte de la nuevaLey y de las políticas educati-vas que se han de desarro l l a ren el estado español.

R e p resentantes de laConfederación de STEs-i en elConsejo Escolar del Estado.

O rganizaciones pro g re s i s t a sapoyan las propuestas de lad e recha y la patro n a l

AL L-I- OL IEn la negociación del antepro-yecto de Ley, “hemos asistido auna ceremonia verg o n z o s adonde organizaciones decaràcter pro g resista que dicendefender la Escuela Públicavotaban sin el más mínimorubor las propuestas más pri-vatizadoras de la patronal y lad e recha educativa. Otros sin-dicatos se integraron directa yabsolutamente en el bloquemás conserv a d o r, pero en estecaso ya sabiamos que iba a serasí”, señalaron los port a v o c e sde la Confederacioón. Losre p resentantes de los STEsa f i rman que “los mensajes quese trasladan al profesorado nocoinciden en demasiadas oca-siones con lo que se vota, y enotras se confunden las medidasen defensa del profesorado de

la enseñanza privada con elapoyo directo a las pro p i a se m p resas del sector”.

Coincidencias con los STEs“ H a y, en definitiva, señalaSTEs-intersindical, una gene-ralizada tendencia, con laexcepción del Sindicato deEstudiantes y en parte deC E A PA, a aceptar que los cen-t ros deben ser dotados porigual, que en la planificacióneducativa entran todos y queno hay que potenciar a lospúblicos. Los mecanismos dec o n t rol ni se huelen”. A lol a rgo de los debates, un gru p osignificativos de las “persona-lidades de reconocido pre s t i-gio” coincidieron con los pun-tos defendidos por laConfederación de STEs.

LA LOE EN EL CONSELL GENERAL DE L’ESTAT

STEs-i manifiesta su preocupación e x t rema ante las

posiciones que estána p a reciendo

en el marco de este debate

Medidas privatizadoras con el apoyo de algunos sindicatos

Juny 2005 Al l - i -o l i 186 7D E B A T E D U C A T I U

Els diners per a finançar laLOE són insuficients i

consoliden la privatitzacióde l’ensenyament

S T E P V-Iv considerainacceptable la memò-ria econòmica queacompanyarà la nova Lleid'Educació (LOE) i que vap resentar la ministrad'Educació. En contra del cri-teri del Consell Escolar del'Estat, que va demanarm e s u res perquè la despesaeducativa se situara en 2008e n t o rn del 7% del PIB, elMinisteri continua sense tin-d re en compte la pro m u l g a-ció d’una llei de finançamentque obligue els governs ai n c rementar la despesa edu-cativa, una exigència tambédemanada pel màxim òrg a nconsultiu en matèria d’edu-cació.

E n f ront de les agre s s i o n sde la LOQUE, les mesure sanunciades pel govern deZ a p a t e ro no defenen l'escolapública i continuen les políti-ques neoliberals de l’anteriorexecutiu. Per això, l’STEPV-Iv fa una crida als re s p o n s a-bles polítics perquè en elp rojecte de llei se suprimiscala transferència de fonspúblics a empreses privades–una tercera part del volumeconòmic de la memòria–. ElSindicat exigeix l’adopciód’un model de gestió demo-cràtica i d’una concepció delt reball compartit, amb laperspectiva d’apostar sensere s e rves per l'escola pública.

Després d’analitzar lamemòria econòmica, elSindicat ha manifestat laseua disconformitat amb lesm e s u res que ha plantejatl ’ A d m i n i s t r a c i ó .

u Concerts educatius. E sp retén dedicar la quarta partde les quantitats destinadesde la re f o rma educativa a“compensar la despesa enl'escolarització de l'alumnatd ' e n t re tres i sis anys”. Aixòvol dir que el govern optaclarament per la privatitzaciódel tram educatiu entre elst res i els sis anys. En declararara la seua gratuïtat, no exis-teix cap compromís de cre a-ció de places públiques, sinóla garantia de transvasamentde fons a les comunitatsautònomes per sufragar lac o n c e rtació en aquest nivellno obligatori. El lliurament ales patronals de l'ensenya-ment concertat de gransquantitats de diners impe-deix que aquesta partida esdestine al reforçament del'escola pública, l’única quegaranteix l'escolarització detot l'alumnat, independent-ment de l’origen i la re s i d è n-cia. En comptes de derogar lallei de qualitat (LOQUE) delP a rtit Popular, la mesurareforça el caràcter segre g a-dor i continuista de l’anteriorg o v e rn .

u B e q u e s . La memòria noindica qui serà el destinataride les beques. La indefiniciópot suposar que aquests fonses dediquen tant a l'alumnatde centres públics com aldels privats, un criteri queseguirà reforçant la privatit-zació dels trams no obligato-r i s .

u J u b i l a c i o n s . És decebedorque el govern només es plan-tege la pròrroga per quatreanys de les anomenadesjubilacions LOGSE. Cal queaquesta mesura s’adopteamb caràcter indefinit, comva aprovar el Consell Escolarde l'Estat, a proposta delsS T E .

u T u t o r i e s . Les mesures quep roposa l'Administració permillorar les condicions labo-rals del professorat, com arael pagament de la tutoria,responen a una concepciócompetitiva i neoliberal del'educació, quan el fet de sertutor o tutora és inherent a lafunció docent. El pro f e s s o r a tde Melilla i Ceuta, a qui s'a-plica aquesta mesura comuna derivació de la LOQUE,ho ha rebutjat massivamentp e rquè només serveix per aampliar les diferències sala-rials, discrimina bona partdel professorat i fomenta lacompetència entre docents.El Sindicat planteja destinart res hores lectives per al pro-fessorat tutor, una mesuraque seria efectiva, com s'havist en les comunitats quehan aplicat la mesura.

u M è r i t s . El pagament permèrits derivat de l'avaluació“positiva” s’inscriu en la líniade reforçar la jerarquització ila submissió del pro f e s s o r a tper premiar la fidelitat a lespautes de l'Administracióvehiculades a través de laInspecció educativa. No s’hip reveuen increments re t r i b u-tius generalitzats, anys sabà-tics, reducció d'horari, jubila-cions voluntàries per amajors de 55 anys o accésd i f e renciat a la funció públi-ca per al professorat interí.

u Atenció a la diversitat. Ales mesures de reforç i d’a-tenció a la diversitat, quejuntament amb la constru c-ció i els equipaments de cen-t res públics haurien dere p resentar una partida prio-ritària per a qualsevol pro j e c-te de progrés, es destina unínfim 10% del total previst, afalta de conéixer els criterisdels governs autonòmics. Noes preveu una reducció signi-ficativa del nombre d'alum-nes per aula ni mesures per agarantir un lloc escolarpúblic a tot l'alumnat.

Las propuestas de STES-i El conjunto de enmiendas pre-sentadas por STES-i, más de 140,se puede sintetizar en tres gran-des gru p o s :

u Compromiso social por la escuela públicaPara que la educación pública seauna prioridad para el Gobierno yse refleje, entre otras medidas, enuna Ley de Financiación de laEducación que concrete unainversión en educación del 7% delPIB. La enseñanza pública, en laque se forma casi el 70% de lapoblación escolar del conjunto delEstado, debe ser el eje vert e b r a-dor del sistema, por lo que todo elalumnado debe poder ejercer sud e recho a matricularse en un cen-t ro público. Hemos defendido quese impida la discriminación querealizan determinados centro sc o n c e rtados en la admisión delalumnado, creándose comisionesde escolarización en cada ciudadque garanticen la pureza del pro-ceso. Así mismo hemos defendidola gestión democrática de los cen-t ros públicos con el derecho de losconsejos escolares de los centros aelegir a sus equipos directivos y elde la Administración a estar pre-sente en el de los privados concer-tados que reciben dinero público.

u Compromiso social poruna educación de calidadpara todo el alumnadoQue incluya una drástica re d u c-ción del número de alumnos yalumnas por aula; que se comple-ten las plantillas actuales de losc e n t ros con nuevos pro f e s i o n a l e s ;una oferta suficiente de plazasgratuitas en educación infantilpara cubrir toda la demandaexistente; servicios de detección,p revención y recuperación de lasdificultades en el apre n d i z a j edesde Infantil y con actuacionesdecididas en primaria, comof o rma de evitar que los pro b l e-mas estallen en secundaria; equi-librio de las materias y asignatu-ras para que la formación seacompleta e integral; desaparicióndel horario lectivo de las re l i g i o-nes confesionales, como plasma-ción de la aconfesionalidad delEstado y del derecho del alumnoa no ser manipulado en su pasopor la enseñanza.

u Compromiso social conel profesorado comoelemento fundamental enel proceso educativoLa Confederación de STEs hap ropuesto que todo el pro f e s o-rado pertenezca al mismo cuer-

po docente y que se permita sumovilidad vertical y horizontal;que se mejoren sus condicionesde trabajo, y que se re c o n o z c a nlas enfermedades pro f e s i o n a-les.

Planteamos la disminucióndel número total del alumnadoa tutorizar; la reducción delhorario lectivo desde los 55años sin disminución salarial; eld e recho a la jubilación volunta-ria a los 60 años; la estabilidaden las plantillas; el derecho ap a rticipar en la gestión del cen-t ro; unas retribuciones acord e scon la función social de ense-ñar…

P roponemos un acceso dife-renciado para todo el pro f e s o-rado que lleve tres o más añosp restando servicios como inte-rino en la enseñanza pública,como única forma de solucionarel problema de este amplioc o l e c t i v o .

Planteamos un apoyo decidi-do y claro al profesorado de laenseñanza privada concert a d apara que sus derechos labora-les sean respetados por lose m p resarios y para que, casode rescisión de conciertos, suantigüedad se tenga en cuentapara trabajar en la enseñanzap ú b l i c a .

Enmiendas de la Confederación u Escuela pública y privatización– Educación como serv i c i op ú b l i c o . Se aprobó la elimina-ción de la coletilla “y social”,que abría la puerta a la privati-zación del sistema educativo.– Impulso a la escuela pública.Se apro b a ron enmiendas en lasque STEs-i plantea que la leydé “un impulso decidido al sec-tor público como eje vert e b r a-dor de nuestro sistema educati-vo” y que se tomen todas lasmedidas necesarias para que“todo el alumnado pueda esco-larizarse en un centro público”.– Privatización. Con el voto delMEC y de sindicatos supuesta-mente pro g resistas –en contra-dicción con las enmiendas ante-r i o res– se apro b a ron numero s a senmiendas en las que se plan-tea avanzar en la privatizacióndel sistema educativo: se pro-pone una equiparación entrelos centros y una mayor dota-ción de medios humanos ymateriales a los centros priva-dos concertados, sin ningúnmecanismo de control. – Obligatoriedad y gratuidad yc o n c i e rtos en Infantil. Se apro-bó con el voto en contra deS T E s - i .– Conciertos en FP. Se pide suregulación. STEs rechazó lap ro p u e s t a .

u C u r r í c u l o– Religión como asignatura. S erechazó la propuesta de queestuviera en el listado de mate-rias de primaria, secundaria ybachillerato, así como que no sei m p a rtiera dentro del curr í c u l oescolar y que se derogaran losa c u e rdos con el Vaticano, estaúltima con el voto en contra deo t ros sindicatos “pro g re s i s t a s ” .

Se aprobó que no se planificaraninguna materia alternativa yse rechazó que la Educaciónpara la Ciudadanía sea unaasignatura, con la oposiciónostensible de los re p re s e n t a n t e sdel Gobiern o .– Música, Educación Plástica yVisual y Te c n o l o g í a . P re s e n c i aen dos de los tres primeros cur-sos sin pérdida de carga hora-ria. Se apro b a ron propuestas deSTEs-i para evitar la re c o n v e r-sión de las plantillas de pro f e s o-rado de secundaria y que re i-vindican una mayor pre s e n c i aen el currículo de la ESO. – Inform á t i c a . Se impartirá concarácter obligatorio en uno delos tres primeros cursos y en 4º.– Filosofía. Se rechazó la pro-puesta de STEs-i, de una pre-sencia mayor en bachillerato.Se rechazó la vuelta de la Éticaa 4º.

u Acceso a la funciónpública y promoción– Acceso diferenciado pro f e s o-rado interino. Se rechazó lap ropuesta de la Confederaciónde STEs-i.– Acceso del grupo B al A porc o n c u r s o . Se rechazó la pro-puesta de la Confederación– Titulación equivalente aLicenciatura, hacia el cuerpoú n i c o . Se aprobó la propuestade Licenciatura para todo elprofesorado presentada por laConfederación.

u Democratización de centros– Elección democrática deld i rector o dire c t o r a. Se apro-bó la propuesta de laConfederación, con gran enfa-do de la re p resentación delM E C .

u Financiación– 7% del PIB para Educación.Se aprobó la propuesta de laConfederación.– Ley de Financiación. S emantiene la petición de dotarde una Ley de Financiación ala re f o rma planteada. Era unap ropuesta de los STEs ya apro-bada por la Permanente delCEE.

u Profesorado de enseñanza privada– A propuesta de STEs-i sea p robó que se considere faltagrave el despido impro c e d e n t ede un profesor o profesora y lahomologación de las condicio-nes de trabajo con el pro f e s o-rado de la enseñanza pública.La Confederación tambiéndefendió el derecho constitu-cional del profesorado a lal i b e rtad de cátedra frente alideario de los centros privadosc o n c e rt a d o s .

u Otras– Itinerarios. Vuelven los itine-rarios, aunque camuflados y sineste nombre. Se podrán estable-cer en 4º a través del agrupa-miento de optativas.– Cursos para el paso a losCiclos de FP. Se aprobó la pro-puesta de los STEs-i de no hacercursos que pre p a ren para laprueba, la prueba no debe exis-tit y los cursos han de tener unaevaluación continua.– Pruebas de septiembre enESO. Se realizarán en 4º y no enel resto de cursos.– Jubilación LOGSE. Se aprobóla propuesta de STEs-i de esta-blecerla con carácter indefinidoy de que desaparezca la condi-ción de estar en activo en lafecha que se indica.

LA LOE EN EL CONSELL GENERAL DE L’ESTAT

Juny 2005E N S E N YAMENT PÚBLIC8 Al l - i -o l i 186

El Consell aplica els criteris economicistes de l’OCDE i ignora la pedagogia

El Sindicat rebutja la prova que hadut a terme l’IVAQUE en escolesd’ensenyament primari

ALL-I-OLILa prova d’avaluació generalde diagnòstic portada a cap el19 de maig en diversos centre sdel País Valencià confirma queel Consell està capficat a apli-car la llei de qualitat, tot i queaquesta disposició legal té elsdies comptats. El Sindicat s’hadirigit a l’opinió pública pera f i rmar que “aquesta no és lamanera més idònia de fer unaavaluació externa del sistemaeducatiu. Un examen d’aquesttipus respon a un enfocamentde l’avaluació parcial que noté en compte ni els conceptesd’avaluació contínua ni els d’a-valuació form a t i v a ” .“ L’Administració valencianaimposa els criteris de qualitatp roposats per l’Org a n i t z a c i óde Cooperació i deDesenvolupament Econòmic(OCDE) –una org a n i t z a c i ódirigida per economistes i noper educadors– amb els qües-tionaris EFQM i les norm e sISO, mentre que des dels esta-

ments pedagògics i científicsse’n qüestiona la idoneïtat pera avaluar l’efectivitat del tre-ball del professorat”.

Segons el Sindicat, “la provadeixa oberta una sèrie de qües-tions com són la utilització delsresultats, les accions posteriorsdins dels centres, la matisaciódels resultats en funció de larealitat de cadascuna de lesaules, l’anàlisi dels resultatsper part de la comunitat educa-tiva i la posterior planificacióde mesures corre c t o res. Endefinitiva, la participació de lacomunitat educativa en el pro-cés educatiu”.

“La correcció d’aquestesp roves i la generalització quese’n preveu posteriorm e n t ,tant per part del Govern valen-cià com dins del marc de lanova Llei Orgànica d’Educació(LOE) –prossegueix el comuni-cat sindical–, qüestiona la dig-nitat del professorat i re p re-senta un atac frontal a la lli-b e rtat del professorat per a

realitzar el seu treball en fun-ció de l’alumnat i no d’uns cri-teris externs”.

L’STEPV exigeix “més inver-sions en educació i millore stecnològiques; l’aplicació dem e s u res educatives immedia-tes: més professorat per aten-d re l'alumnat amb dificultats;n o rmativa més pràctica ireducció de la buro c r à c i a ;actuació decidida en l’educa-ció infantil i primària per tal defer més pro g ressos amb l' alumnat en ESO i batxillerat;descentralització, amb mésrecursos i l’impuls a la igualtatd ' o p o rtunitats; polítiquespúbliques actives per a millo-rar el nivell de lectura i pro-g ressos en càlcul i culturacientífica; difusió d’experièn-cies; millora del diagnòsticdels sistemes educatius –nofonamentat de manera exclu-siva en el rendiment de l'alum-nat–; avaluació a les pràcti-ques educatives i a la mateixaA d m i n i s t r a c i ó ” .

Un atac a la professionalitatEl comunicat de

l ’ S T E P V-Iv arg u-menta que “el siste-ma adoptat per laGeneralitat per al’aplicació de lap rova re p resenta unatac frontal a lap ro f e s s i o n a l i t a tdels ensenyants,que han hagut des o t m e t re ’s a la vigi-lància d’elementse x t e rns en un marcmés semblant al’antiga revàlida o ala prova d’accés a launiversitat que auna avaluació deles xiquetes i elsxiquets de set anys:

- Dues pro v e sescrites de 50

minuts sobre llen-guatge i matemàti-ques i una altra d’o-ral, presentades ena rxivadors lacratsde les quals no espodien fer capcòpia i que haviende ser re t o rn a d e stotes a uns corre c-tors externs aliensal centre educatiu.

- Una prova tan-cada, única i estan-d a rditzada per a totl’alumnat implicaque les autoritatseducatives de laGeneralitat accep-ten dues idees queja estaven totalmentsuperades en la LleiGeneral d’Educació

( 1 9 7 0 ) :- L’ e s t a n d a rd i t z a -

ció del currículum ide les estratègieseducatives empra-des pel professorat.

- Els PCC, PEC ia l t res instru m e n t sque, tot i que ded’una forma tímidaencetaven el camícap a l’adaptaciódels currículums ala realitat socioedu-cativa de l’alumnat,estan colgats ambuna generalitzacióque pretén aquesttipus de pro v e s .

- Un curr í c u l u mbasat en conceptesque ignora la multi-plicitat de fonts del

c u rrículum i lesd i f e rents facetes del’educació.

És incompre n s i-ble que xiquets ixiquetes a qui lasocietat demanaque siguen re s p e c-tuosos amb elsa l t res, amb l’entorn ,que no fumen nibeguen, que nomaltracten lesdones, que siguenbons conductors,consumidors re s-ponsables i solida-ris, etc., siguen ava-luats mitjançant unap rova de matemàti-ques i de llenguat-g e ” .

125 places segueixen sent designades arbitràriament per Conselleria

Un 30 per cent de les placesdels CEFIREs eixen per primeravolta a concurs des de 1997

ALL-I-OLICom a resultat de la pressió sin-dical, la Conselleria d’Educacióva acceptar negociar laResolució que convoca el procésde selecció per a la provisió deles assessories dels Centres deFormació i Recursos Educatius(CEFIRE). En el transcurs de lesreunions amb els responsablesde l’Administració, STEPV-Iv hainsistit en la necessitat degarantir un procés transparent iobjectiu, ja que des de 1997aquestes places s’han anat pro-veint de manera discre c i o n a lper l’Administració, sense con-vocatòries públiques ni controlsindical. La signatura en febrerde 2005 del protocol de nego-ciació ha facilitat la convocatò-ria de 56 places, és a dir, el 30%de les 181 places de la plantillatotal dels CEFIREs.

S T E P V-Iv ha manifestat laseua oposició a determ i n a t spunts de la convocatòria, atésque la Resolució s’emmarc adins del Decret 231/1997, de 2de setembre, del GovernValencià, una disposició que elSindicat va rebutjar frontalmenti que constitueix “un punt departida viciat” perquè aquest norespon al seu model de formaciópermanent del professorat ni aun sistema de provisió dels llocsde treball amb garanties plenes.Tot i això, “les arbitrarietats il’obscurantisme aplicats per laConselleria en la gestió delsCEFIREs”, senyala el Sindicat,

“haurien d’experimentar un girper a obrir una nova etapa ambgaranties de transparència iobjectivitat en el sistema de pro-visió dels llocs de treball”.

A pesar de les dificultatsinsalvables, el Sindicat haintentat incidir en el redactat dela convocatòria i ha aconseguitque es modifiquen parcialmentalguns aspectes. La pro p o s t ainicial de l’Administració prete-nia perpetuar l’actual sistemade “provisió digital”, per ladecisió arbitrària i sense controlde l’Administració.

Les pressions sindicals hanaconseguit finalment queConselleria incloga algunespropostes, entre les que desta-quen els canvis introduïts en elb a rem que ha d’avaluar elsmèrits del professorat aspirant ales assessories: l’entrevista éssubstituïda per la defensa delprojecte; s’incrementa la impor-tància de l’experiència docent;s’eliminen els apartats quebeneficiaven els actuals asses-sors i assessores; es modifiquenles puntuacions globals de cadaapartat. La negociació ha per-més que els sindicats estiguenp resents en els tribunals devaloració, amb veu, però sensevot.

La publicació en el DOGV dela Resolució que convoca el pro-cés de selecció per a la provisióde llocs de treball d’assessoriesals CEFIRE era imminent en elmoment de tancar l’edició.

Paralitzada per Conselleria la negociació sobre l'educació infantil

La problemàtica de les escoles infantils, reunida en una proposta que STEPV p resenta a l’Administració

ALL-I-OLIEl Sindicat ha presentat unaproposta per millorar l'educacióinfantil pública en la qual esconsidera el reconeixement d’a-questa etapa educativa i el dretde l'alumnat a rebre-la, el com-p romís de donar suport a lax a rxa pública i de millorar iassegurar l'oferta de llocs esco-lars públics. La proposta d’acordconvida la Generalitat a man-tindre una disposició favorablea re s o l d re els problemes delsector, una actitud que s’ha detraduir en la promulgació, en unt e rmini màxim de dos anys,d’una disposició legal –“undecret, o millor una llei”– queregule l'educació infantil itransforme en centres docentsles escoles infantils de laGeneralitat.

D’igual manera, el documentelaborat pel Sindicat recull elc o m p romís que ha d’acceptarl’Administració de presentar unpla de construcció i d’adequaciód'una xarxa d'escoles infantilspúbliques pertanyents a la

Generalitat, una xarxa que pos-sibilitarà i assegurarà una plaçaescolar pública a l'alumnat d'a-questa etapa educativa. ElSindicat reclama, finalment,a l t res aspectes específics dels e c t o r, com ara l’adequació deles actuals instal·lacions al ReialD e c ret 1.004/91; dotació deplantilles suficients; re d u c c i ósignificativa de les ràtios; millo-ra de les condicions laborals delpersonal; augment de la part i d adestinada a les despeses de fun-cionament; o dotació de re c u r s o sper als serveis complementaris.

La Conselleria d'Educacióencara no ha satisfet les reivin-dicacions del Sindicat i s'halimitat, simplement, a presentaruna oferta sobre la plantilla deles escoles infantils públiques iuna altra, molt limitada, sobre laplantilla d'infantil dels col·legispúblics, dos aspectes puntualsque seran abordats en la mesade negociació del 14 de juny, enla qual s’haurà d’abordar elconjunt de problemes del sector.

ARXIU

Juny 2005 Al l - i -o l i 186 9E N S E N YAMENT PÚBLIC

Compensatòria continua sensere b re els diners del curs passat

Els STEs exigeixen al MECDque regule l'accés difere n c i a t

AL L-I- OL IEducació no ha lliurat encara alsc e n t res bona part de les dota-cions econòmiques corre s p o-nents al curs 2004/05 per a acti-vitats d'acció compensatòria. Elre t a rd suposa una acumulació dedos quadrimestes pendents depagament, uns 260.000 euro snomés a la demarcació deValència. Els principals afectatssón els centres d'acció educativasingular (CAES), que escolarit-zen alumnat immigrant, alumnatde minories ètniques i poblaciómés desfavorida, a més dels cen-t res i les localitats amb impor-tants concentracions d’immi-

grants. També estan afectats elscol·legis rurals agrupats (CRA),c e n t res amb alumnat de poblesmenuts que necessiten mitjansde compensació educativa perraons d’aïllament geogràfic i dis-persió, entre d’altres.

En els últims anys s’experi-menta un increment dels centre samb projectes adaptats a la novarealitat mentre que les subven-cions oficials es mantenen enx i f res desfasades i arriben tard ,una situació que s’agreuja enmolts casos per la manca depagament puntual de les quanti-tats assignades per despeses defuncionament dels centre s .

AL L-I- OL ISTES-Intersindical ha plantejat alMinisteri d’Educació una pro p o s-ta per a solucionar la pro b l e m à t i-ca del professorat interí del con-junt de l'Estat. Segons preveu ladisposició addicional onzena de laLOGSE, la proposta demanaincorporar un punt sobre ingrés ip romoció interna:

“Accés diferenciat per al pro-fessorat interí. Les administra-cions educatives faran, junt ambla convocatòria d’un concurs opo-sició descrita en el punt anterior,

una convocatòria d'accés difere n-ciat per al professorat interí ambmés de tres anys de serveis en lesadministracions educatives. Enaquesta convocatòria la prova notindrà un caràcter eliminatori”. ElSindicat insisteix en la necessitatde posar fi al greu problema quepateix més del 20% de la plantilladel professorat que té un lloc det reball en precari i quel'Administració educativa apliqueals seus treballadors i les seuest re b a l l a d o res el mateix criteri queimposa a les empreses privades.

Les llicències, ‘pendents d’un informe d’Hisenda’

ALL-I-OLI“Des del gener de 2005, la convo-catòria de les llicències per estudisresta pendent de l’informe econò-mic de la Conselleria d’Economiai Hisenda”. Això és el que afirm e nfonts oficials de lAadministracióeducativa valenciana, les qualsindiquen que les places no es con-vocaran enguany, si Educació nodisposa en unes setmanes de l’in-f o rme d’Hisenda”. Les llicènciesper estudi no es convoquen des de1997, incomplint de manera re i-

terada la promesa de convocarllicències per estudis. Per això,S T E P V-Iv denunciarà i exigiràles pertinents responsabilitats al’Administració, en cas que nocomplisca els compro m i s o sadquirits. L’ a j o rnament re i t e r a tde la convocatòria de llicènciesper estudis “es un fet imputableper complet a la incompetènciaque demostren els re s p o n s a b l e sde l’Administració valenciana,tant els d’Educació com elsd’Hisenda”, afirma el Sindicat.

El Sindicat presenta una altern a t i v aexhaustiva al nou sistema de borsesd’interins de l’Administració

ALL-I-OLIConselleria ha presentat unap roposta de re f o rma de les bor-ses que ha provocat la re s p o s t adel Sindicat. STEPV-Iv consi-dera que “la negociació ha dep e rm e t re l’extensió a tot el pro-fessorat interí el dret a la re s-tricció de província –cal estu-diar també l’extensió a àmbitsgeogràfics inferiors–, senseque s’agrupen comarques dec i rcumscripcions diferents”. Laposició del Sindicat pre t é nreduir les renúncies del pro f e s-sorat convocat segons unmecanisme “ràpid, sense des-plaçaments llargs ni borsess o b redimensionades amb pro-fessors que no opten a un llocde treball”. Les borses, conti-nua el Sindicat, “han dero m a n d re obertes o perm e t recada any l’obertura durant unt e rmini que permeta incorpo-

rar el professorat en desocupa-ció, i evitar que les borses s'a-c a b e n ” .

El Sindicat estima que la pro-posta de l’Administració ésinsuficient, ja que no contemplala millora de les condicionslaborals del professorat interí.En aquest sentit, la nova re g u-lació de les borses ha de serv i r,insisteix el Sindicat, per a“garantir que cada interí tre b a-lle el mateix temps que va tre-b a l l a r, com a mínim, el cursanterior i que es permeta l’ac-cés íntegre al sistema vigentper al funcionariat de perm i s o s ,llicències, reduccions de jorn a-da, excedències, permutes ivacances, permís per matern i-tat, acolliment o adopció, i algaudi de les vacances re g l a-mentàries”. A més, STEPV- I vdefensa que el professorat ensituació d’interinitat ha de gau-

dir del dret al canvi de lloc det reball quan la situació ho justi-fique i a la percepció delssexennis, per ser un comple-ment vinculat a la formació, i ales nòmines de juliol i agost, sis’ha treballat un mínim de cincmesos i mig per curs. ElSindicat exigeix també l’esta-bliment d'un pla específic def o rmació en valencià per al pro-fessorat sense titulació i l'accésals plans de de l'administracióvalenciana. La proposta assen-yala que els contractes d’interi-natge han de tindre una duradamínima de sis mesos, o esten-d re ’s fins al 30 de juny.Finalment, s’ha de contemplarla possibilitats de formalitzar lap r ò rroga del contracte, “si elp rofessor o la professora sóncessats en els cinc dies lectiusanteriors a les vacances deNadal i Setmana Santa.

Des de 1997 el Consell no convoca permisos per al pro f e s s o r a t

La nova proposta de ConselleriaCada any, abans de les adju-dicacions de juliol, laConselleria d’Educaciópublicarà les borses de tre-ball per especialitats, ona p a reixeran relacionades demanera ordenada les perso-nes amb serveis prestats, lesque han aprovat alguna fasede oposició de l’any anteriori, finalment, les inscrites enborses de cursos anteriors,sense serveis. La borsa tin-drà un caràcter exclusiva-ment autonòmic en totes lesespecialitats i la no accepta-ció del lloc de treball supo-sarà l'exclusió de la borsa entotes les especialitats, tre tque, prèviament a les adjudi-cacions de juliol, se sol·licitep e rmís anual per motius jus-tificats com ara la cura defills o persones majors, elpatiment de violència deg è n e re, les beques d'estudi,l’acompliment de càrre cpúblic o la malaltia crònica.

Quant a la provisió desubstitucions i reduccions dej o rnada, els i les mestre sintegrants de borses que noobtinguen una adjudicacióde vacant podran triar una omés zones –se n’estableixenq u a t re per província– i elp rofessorat de secundàriauna o més pro v í n c i e s .Realitzada l'elecció, la noacceptació del lloc de tre b a l lc o m p o rtarà l'exclusió de laborsa en totes les seues espe-cialitats, excepte en cas decausa mèdica justificada.L’excepció s’estén –només espot fer una vegada– al pro-fessorat interí amb serv e i sp revis que en formalitzar l'e-lecció sol·licite quedar inac-tiu per al curs següent.

Quan una zona o pro v í n-cia esgote la borsa de tre-ball, el centre docent podràp roposar la contractaciód'una persona per a cobrir ellloc, iniciant-se alhora l'o-

b e rtura d'una borsa d'urg è n-cia per a aquesta zona o pro-víncia, sense excepcions al'acceptació per al curs env i g o r. Si, a pesar d'això, noes poguera cobrir el lloc,l'administració podrà,excepcionalment, seleccio-nar persones de zones o pro-víncies limítrofes. Sempreamb l'acord dels sindicats,Conselleria podrà adjudicard i rectament llocs propers aldomicili habitual al pro f e s-sorat interí amb mobilitatmolt reduïda. A més, per alsllocs de difícil provisió, l’ad-ministració pot disposar fór-mules que permeten la con-tinuïtat del docent interí enel mateix lloc fins a la seuap rovisió reglamentària oa m o rtització. El documentde Conselleria incorporatambé una referència alD e c ret sobre llicències, elqual permet al pro f e s s o r a tinterí participar en activitats

Concentració sindical de suport al professorat interí davant la Generalitat / S. ESTAÑÁN

El Secretariat Comarcal del ’ S T E P V-Iv del Baix Vi n a l o p óha acordat manifestar la seuaposició davant l’adscripció delCP Miguel Hernández a l’IESP e re Ibarra, d’Elx, i