Anna  Alvarez  Ortega    Volum    Núria  Alberch      

Poema  Objecte:  Joan  Brossa    Joan  Brossa:    Joan  Brossa  va  néixer  el  19  de  gener  de  1919  al  carrer  Wagner  del  barri  de  Sant  Gervasi  de  Barcelona,  on  el  seu  pare  feia  de  gravador.  Als  disset  anys  es  va  haver  d'integrar  a  l'exèrcit  republicà  i  serveix  en  el  front  de  Lleida.  Allí  escriu  els  primers  treballs  adreçats  als  companys  d'armes,  a  mig  camí  de  la  crònica  i  de  l'apologia.  En  tornar  a  Barcelona  fa  les  primeres  incursions  literàries.  Treballa  esporàdicament  com  a  gravador  i  sobreviu  com  a  venedor  de  llibres  prohibits.  Entra  en  contacte  amb  alguns  dels  artistes  més  significatius  de  l'avantguarda  catalana:  J.V.  Foix  i  Joan  Miró.  Gràcies  a  J.V.  Foix  s'interessa  per  l'aspecte  formal  dels  textos,  pel  sonet  i  les  estrofes  clàssiques.    En  els  anys  quaranta,  coneix  Arnau  Puig,  Joan  Ponç  i  Antoni  Tàpies,  amb  els  quals  col.labora  en  l'edició  de  l'únic  número  de  la  revista  Algol,  considerada  la  primera  revista  -­‐després  de  la  guerra  civil  espanyola-­‐  realment  avantguardista.  Brossa  hi  col.labora  en  una  actitud  poètica  pròxima  al  surrealisme  

 La  seva  obra  esdevé,  així,  una  crònica  original  dels  canvis  substancials  que  s'han  produït  ençà  de  la  guerra  civil  espanyola.  La  posició  d'investigador  l'ha  portat  a  experimentar  amb  tres  tipus  diferents  de  recursos  literaris:  els  més  tradicionals  com  les  odes,  els  sonets  i  les  sextines;  els  models  populars  com  el  romanç  i  altres  gèneres  que  van  més  enllà  de  les  propostes  de  les  avantguardes  històriques,  com  la  poesia  visual  o  els  poemes  objecte.    Brossa  ha  efectuat  tota  mena  d'experimentacions  i  combinacions  de  models  de  vers.  La  poesia  visual  és  una  mostra  del  seu  enginy  i  una  part  molt  important  de  la  seva  obra.  Brossa  ha  col.laborat  sovint  amb  artistes  plàstics,  un  dels  més  destacats  és  Antoni  Tàpies  que  ha  il.lustrat  algunes  de  les  seves  publicacions.  Els  poemes-­‐objecte  són  utilitzats  per  a  transformar  en  poemes  els  elements  més  banals  de  la  vida  

quotidiana.  Gran  afeccionat,  també,  per  la  tramoia  teatral,  els  trucs  de  màgia,  el  music-­‐hall  o  els  monòlegs  de  transformismes  que  ell  anomenava  "fregolismes"  en  honor  a  l'actor  italià  Frègoli.    Joan  Brossa  va  morir  el  30  de  desembre  de  1998,  en  un  accident  domèstic,  a  l'edifici  on  tenia  el  seu  estudi,  al  barri  d'Horta-­‐Guinardó  de  Barcelona,  quan  era  a  punt  de  fer  vuitanta  anys  i  es  preparaven  una  sèrie  d'actes  d'homenatge  per  commemorar  l'aniversari.Ell  mateix  havia  enllestit  l'antologia  poètica  que  es  va  editar  pòstumament  l'any  1999.  En  aquest  mateix  any  d'aniversari,  tant  l'Espai  Escènic  que  porta  el  seu  nom,  al  barri  del  Born  de  Barcelona,  com  el  Teatre  Lliure  van  programar  diverses  obres  seves.  

 Poema  Objecte:        Desprès  de  la  introducció  en  els  poemes  objecte,  amb  Joan  Brossa,  començem  el  nostre  treball.    Primer  pas:    En  primer  lloc,  fem  una  pluja  d’idees  amb  una  quantitat  important  d’objectes.    

   Desprès,  a  l’acabar,  els  llegim  tots  i  escollim  uns  pocs  per  a  fer  l’anàlisi  en  el  que  descriurem  l’objecte,  les  seves  característiques  materials  i  funcionals  i  en  farem  un  esboç  de  cadascun  amb  perspectiva  i  imitant  la  qualitat  del  material  

Com  a  tercer  pas,  hem  d’escollir  dos  d’els  objectes  per  fer  el  poema  objecte.    Jo  vaig  triar  les  agulles  i  el  porticó,  encara  que  al  principi  tenia  la  idea  de  trobar  un  semàfor  i  pintar-­‐lo  de  blanc,  així  anular-­‐li  la  seva  funció.        

                                           la  meva  idea  consistia  en  enganxar  agulles  al  pom  i  així  advertir  de  que  hi  ha  coses  que  no  es  poden  tocar  o  reobrir  per  que  pot  ser  perillós  (sentiments).    El  resultat  final  del  poema  objecte  es:    

                       

Com  a  conclusió,  no  m’he  quedat  satisfeta  amb  el  meu  treball,  a  falta  de  temps  per  a  trobar  el  semàfor,  vaig  tenir  que  trobar  una  altre  idea  “decent”  en  un  temps  curt  i  no  m’ha  acabat  d’agradar,  m’aguès  agradat  fer  algún  altre  poema  objecte.