Upload
vungoc
View
216
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
www.vicensvives.com
POLIS 4
Ciències socials, història
Quart curs
POLIS 4
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Catalunya, la fàbrica d’Espanya05
L’època de l’Imperialisme06
07
El període d’entreguerres (1919-1939)08
El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim01
Liberalisme i Nacionalisme02
03
04
Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939)09
La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències10
Un món bipolar11
Els anys del franquisme12
Democràcia i autonomia13
La Unió Europea14
El món actual15L’art del segle XIX
L’art del segle XX16
La industrialització de les societats europees
Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal
POLIS 4
Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya
(1902-1939)
1. El declivi del torn dinàstic (1898-1917)
2. Els darrers anys de la monarquia (1917-1931)
3. De la monarquia a la República
4. La Catalunya republicana
5. El Bienni Reformista (1931-1933)
09
6. El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936)
7. L’esclat de la Guerra Civil
8. Les dues zones enfrontades
9. L’evolució bèl·lica
POLIS 4
Introducció
• A les primeres dècades del segle XX, la Restauració va entrar en la seva crisi definitiva. El 1923, el general Primo de Rivera va promoure una dictadura.
• La crisi de la dictadura va conduir al derrocament de la monarquia i el 1931 es va proclamar la República.
• Els governs republicans van emprendre un programa de reformes que va trobar l’oposició dels grups socials més conservadors.
• El conflicte entre els partidaris de les reformes i els seus opositors va esclatar el 1936, originant una Guerra Civil que va durar tres anys i que va finalitzar amb l’establiment d’una dictadura militar.
09
POLIS 4
1. El declivi del torn dinàstic (1898-1917)
1.1. El reformisme dinàstic
1.2. L’obrerisme
1.3. El catalanisme i Solidaritat Catalana
1.4. La Setmana Tràgica
1.5. La Mancomunitat de Catalunya
09
POLIS 4
1.1. El reformisme dinàstic
• El 1902 el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va
inaugurar el regnat amb la intenció de mantenir el torn pacífic i
de regenerar la vida política espanyola.
• El president conservador Maura va dur a terme algunes reformes
com les de la hisenda, l’administració local i la llei electoral.
• A partir del 1910 els liberals, liderats per Canalejas, van intentar
un reforçament del poder civil de l’Estat davant la influència de
l’Església Catòlica i la descentralització de l’Estat.
• Però l’assassinat del president Canalejas pels anarquistes (1912)
va obrir un període d’inestabilitat que va conduir a la crisi de
1917.
09
POLIS 4
1.2. L’obrerisme
• Durant els primers anys del segle XX, a Catalunya va guanyar
implantació un nou grup d’ideologia republicana creat per
Lerroux (Partit Radical).
• Aquesta organització presentava un discurs obrerista,
revolucionari i anticlerical. A més, tenia un fort component
espanyolista i pretenia ser el contrapès de la influència
catalanista.
• De totes maneres, l’anarquisme va consolidar-se com la força
hegemònica dins l’obrerisme català i el 1910 es va fundar la
Confederació Nacional del Treball.
09
POLIS 4
1.3. El catalanisme i Solidaritat Catalana
• La Lliga Regionalista s’havia afermat com el partit hegemònic
dins el catalanisme.
• L’any 1907 va aconseguir d’agrupar totes les forces polítiques
de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en
una coalició electoral, la Solidaritat Catalana.
• La coalició va aconseguir de guanyar les eleccions i el dirigent
de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la
Diputació de Barcelona.
09
POLIS 4
1.4. La Setmana Tràgica
• L’any 1909 es va produir un deteriorament profund de la vida
política amb motiu de la revolta popular a Barcelona coneguda
com la Setmana Tràgica.
• La guspira que va iniciar el conflicte va ser l’oposició al
reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc.
• L’aixecament va ser reprimit i la repressió fou desproporcionada.
• Aquests fets van provocar la repulsa de l’opinió pública i la
dimissió del president del govern, Antonio Maura.
09
POLIS 4
1.5. La Mancomunitat de Catalunya
• A partir de 1910 el reformisme dels governs liberals va
comportar l’inici d’un procés de descentralització de l’Estat.
• El 1914 es va crear la Mancomunitat, una institució de govern
per a Catalunya. Agrupava les quatre diputacions catalanes i va
ser presidida per Prat de la Riba.
• La seva actuació va anar encaminada cap a la creació de noves
infraestructures i serveis públics i a endegar un nou projecte
cultural i educatiu.
09
POLIS 4
2. Els darrers anys de la monarquia (1917-1931)
2.1. La crisi del 1917
2.2. L’època dels governs de concentració
2.3. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
09
POLIS 4
2.1. La crisi del 1917
• El 1917 va esclatar el descontentament polític i social amb els
governs dinàstics. La conjuntura econòmica creada a Espanya
per la Gran Guerra va originar un gran moviment de protesta.
• Les forces polítiques d’oposició a Catalunya es van aplegar en
l’anomenada Assemblea de Parlamentaris i van exigir al govern
una convocatòria de Corts constituents.
• Grups de militars van organitzar juntes de defensa i s’enfrontaren
a la política del govern.
• Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general
revolucionària amb l’objectiu d’enderrocar-lo.
09
POLIS 4
2.2. L’època dels governs de concentració
(1917-1923)
• Governs de concentració. Amb la crisi de 1917, es van formar
successius governs de concentració (liberals, conservadors i
nacionalistes catalans) que no van estabilitzar el sistema.
• Conflictivitat social. Els sindicats i els grups polítics d’esquerra
van impulsar mobilitzacions obreres. Entre els treballadors
industrials la lluita obrera va ser més intensa.
• La derrota d’Annual. El 1921, a Annual, l’exèrcit espanyol va
patir una gran derrota. Es van demanar responsabilitats de la
derrota. Sectors de l’exèrcit van propiciar un cop d’Estat.
09
POLIS 4
2.3. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
• El 1923, el general Primo de Rivera, amb el consentiment
d’Alfons XIII, va protagonitzar un cop d’Estat que va donar pas
a una dictadura militar inspirada en el feixisme italià.
• El nou règim va instituir una dictadura militar, va suspendre la
Constitució, va dissoldre el Parlament i va prohibir els partits
polítics i els sindicats.
• Va suprimir la Mancomunitat de Catalunya.
• La dictadura es va mantenir fins el 1930, quan el dictador va
dimitir, sense suports, i Alfons XIII va nomenar cap de govern el
general Berenguer.
09
POLIS 4
3. De la monarquia a la República
3.1. La proclamació de la República
3.2. El govern provisional
3.3. La Constitució del 1931
09
POLIS 4
3.1. La proclamació de la República
• Les eleccions municipals es van convocar el 1931 i es van
presentar com un plebiscit entre monarquia i república.
• La coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i
a les regions industrials.
• El resultat evidenciava un rebuig a la monarquia i un desig de
canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar
la proclamació de la República.
• Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII va abandonar el
país cap a l’exili. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la
República.
09
POLIS 4
3.2. El govern provisional
• Immediatament es va formar un govern provisional, integrat per
republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra, que va iniciar
les primeres reformes:
• Amnistia per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats.
• Lleis socials per millorar la situació dels jornalers.
• Establiment d’una Generalitat provisional de Catalunya.
09
POLIS 4
3.3. La Constitució del 1931
• La Constitució reconeixia el sufragi universal masculí i femení i
proclamava l’aconfessionalitat de l’Estat.
• Presentava una declaració de drets individuals i establia grans
llibertats públiques i privades.
• El poder legislatiu residia a les Corts, el poder executiu, en el
Consell de Ministres i en el President de la República.
• L’Estat es configurava de forma integral, però s’acceptava la
possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
• Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora va
ser elegit president de la República.
09
POLIS 4
4. La Catalunya republicana
4.1. La Generalitat provisional
4.2. L’Estatut d’Autonomia del 1932
4.3. Les forces polítiques
• Eleccions al Parlament de Catalunya, 1932 (il·lustració)
4.4. L’obra de la Generalitat
09
POLIS 4
4.1. La Generalitat provisional
• Després de la victòria electoral, Francesc Macià, principal
dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la
República Catalana dins la Federació Ibèrica.
• Es va crear un govern provisional, la Generalitat. El nou govern
català es va proposar l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia.
• El 1932 va ser aprovat l’Estatut.
09
POLIS 4
4.2. L’Estatut d’Autonomia del 1932
• L’Estatut del 1932 reconeixia Catalunya com una regió
autònoma dins de l’Estat espanyol.
• Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el
Parlament, el Consell Executiu o govern de la Generalitat i el
President.
• La Justícia quedava en mans del govern de Madrid, tot i
constituir-se el Tribunal de Cassació de Catalunya.
• El català i el castellà eren reconeguts com a llengües oficials.
09
POLIS 4
4.3. Les forces polítiques
• L’hegemonia estava en mans d’Esquerra Republicana deCatalunya, liderada per Macià i Companys. A la dreta hi havia la Lliga Regionalista, que va anomenar-se Lliga Catalana.
• Al centre es trobaven Acció Catalana Republicana i Unió Democràtica de Catalunya.
• Entre l’obrerisme, el sindicalisme anarquista (CNT) era la força majoritària.
• També hi havia partits de caire marxista, com el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
• Les primeres eleccions al Parlament es van celebrar el 1932 i van donar la victòria a Esquerra Republicana.
09
POLIS 4
Eleccions al Parlament de Catalunya, 1932
09
POLIS 4
4.4. L’obra de la Generalitat
• La Generalitat va continuar i ampliar la política iniciada per la Mancomunitat de Catalunya.
• Va crear i organitzar les institucions pròpies de l’administració catalana.
• La Generalitat va crear escoles i centres d’ensenyament secundari i professional, com també la Universitat Autònoma.
• Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es va introduir la coeducació i es van engegar moviments de renovació pedagògica.
• Pel que fa a la llengua, es va aprofundir en la normalització del català i es va publicar el diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra.
09
POLIS 4
5. El Bienni Reformista (1931-1933)
5.1. Les reformes republicanes
• Finques de més de 200 hectàrees, cadastre del 1932 (mapa)
5.2. L’oposició a les reformes
09
POLIS 4
5.1. Les reformes republicanes
• La reforma militar. Azaña va iniciar la reforma de l’exèrcit,
elaborant una llei de retirs que va possibilitar la jubilació de la
meitat dels oficials. Es va sotmetre l’exèrcit al poder civil.
• La reforma religiosa i educativa. La Constitució va separar
l’Església de l’Estat. El govern va tractar de promoure una
educació laica.
• La reforma territorial. La Constitució va obrir el camí a la
descentralització de l’Estat, oferint la possibilitat d’elaborar
estatuts d’autonomia i crear governs autònoms.
• La reforma agrària. Es va abordar el problema del latifundisme.
09
POLIS 4
Finques de més de 200 hectàrees (cadastre del 1932)
09
POLIS 4
5.2. L’oposició a les reformes
• El reformisme republicà es va trobar amb l’oposició dels grans
propietaris agraris, la jerarquia de l’Església catòlica, una part de
l’exèrcit i sectors de les classes altes i mitjanes.
• El 1932, un cop d’Estat dirigit pel general Sanjurjo, va ser frenat
pel govern. Les forces de la dreta es van reagrupar en la
Confederación Española de Derechas Autónomas.
• Va sorgir un grup de caràcter feixista, la Falange Española. Els
monàrquics i els carlistes es van unir a l’oposició.
• Des de l’obrerisme, la UGT es va radicalitzar i grup anarquistes
van apostar per la insurrecció armada. Hi va haver aixecaments.
09
POLIS 4
6. El Bienni Conservador i el Front Popular
(1933-1936)
6.1. Els governs conservadors
6.2. Les revoltes del 1934
6.3. El Front Popular (1936)
6.4. La preparació del cop d’Estat
09
POLIS 4
6.1. Els governs conservadors
• El govern va entrar en crisi. Azaña va presentar la seva dimissió i
el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les
Corts i va convocar noves eleccions per al novembre de 1933.
• Les eleccions van ser guanyades pels partits de dreta i de centre,
i Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit president
amb el suport parlamentari de la CEDA.
• El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de l’obra
reformista del bienni anterior.
• Aquesta situació va provocar la radicalització dels partits de
l’esquerra.
09
POLIS 4
6.2. Les revoltes del 1934
• El 1934 hi va haver una remodelació del govern, que va donar
entrada a tres ministres de la CEDA. Això va encendre l’esclat
de revoltes a tot el país.
• A Astúries, la revolució va tenir un caràcter més social.
• A Catalunya, va ser el mateix president Lluís Companys qui va
encapçalar la insurrecció, proclamant l’Estat Català dins de la
República Espanyola. La rebel·lió va ser sufocada.
09
POLIS 4
6.3. El Front Popular (1936)
• Les desavinences entre els partits de la coalició governamental i
els escàndols de corrupció al govern van portar a la convocatòria
de noves eleccions el 1936.
• Les forces de centreesquerra es van agrupar al Front Popular.
• La dreta hi va acudir dividida entre el Bloc Nacional, la CEDA i
Falange Española. El seu programa pretenia modificar la
Constitució en un sentit conservador.
• Va guanyar les eleccions el Front Popular. Manuel Azaña va ser
nomenat president de la República.
09
POLIS 4
6.4. La preparació del cop d’Estat
• La divisió entre dretes i esquerres es va deixar sentir al carrer.
• Els sectors més radicals de l’esquerra propugnaven la revolució
social.
• Els extremistes de dretes defensaven la necessitat d’un cop
d’Estat que posés fi a la República i al procés de reformes.
• Les tensions entre els blocs oposats va desencadenar un clima de
violència social.
• Aquest clima de violència va ser el pretext a partir del qual les
forces conservadores van decidir interrompre per les armes el
procés reformista republicà.
09
POLIS 4
7. L’esclat de la Guerra Civil
7.1. L’aixecament militar
7.2. La internacionalització del conflicte
09
POLIS 4
7.1. L’aixecament militar
• El juliol de 1936 un sector important de l’exèrcit (dirigit pel
general Franco), al qual es van unir tradicionalistes i falangistes,
van protagonitzar un cop d’Estat.
• Es van apoderar dels òrgans de govern d’algunes ciutats i van
constituir una junta d’alts càrrecs militars per acabar amb el
govern del Front Popular.
• El 19 de juliol, José Giral, nou cap de govern, va donar armes a
les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular, per
frenar el cop.
• Espanya va quedar dividida en dues zones, cosa que va suposar
el desencadenament d’una Guerra Civil.
09
POLIS 4
7.2. La internacionalització del conflicte
• La situació política europea el 1936 era molt tensa, des del sorgiment del feixisme italià i el nazisme alemany. Així, la Guerra Civil espanyola va assolir una gran repercussió internacional.
• La guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes.
• Els militars sublevats van comptar amb l’ajuda alemanya i italiana.
• Per no agreujar la tensió europea, França i Gran Bretanya van impulsar una política de no ingerència en la guerra espanyola.
• La “no intervenció” va perjudicar a la República, que es va trobar sense l’ajuda de les democràcies europees.
09
POLIS 4
8. Les dues zones enfrontades
8.1. La zona republicana: guerra i revolució
8.2. La zona sublevada: una dictadura militar
09
POLIS 4
8.1. La zona republicana: guerra i revolució
• La revolució social. Es van formar Comitès i es va desfermar
amb gran força l’anticlericalisme. Tot símbol aristocràtic,
burgès o religiós va ser perseguit com a enemic.
• El setembre de 1936 es va formar un govern de coalició amb
republicans, comunistes, socialistes i anarquistes i es va crear
un Exèrcit Popular.
• L’enfrontament de 1937. Es va produir una divisió dins de les
forces republicanes i es va produir un enfrontament armat a
Barcelona.
• Com a resultat, Juan Negrín va formar un nou govern, sense
presència anarquista i amb influència comunista.
09
POLIS 4
8.2. La zona sublevada: una dictadura militar
• El nou Estat. S’inspirava en el feixisme i defensava un model
social basat en el conservadurisme i en la preeminència del
catolicisme.
• Un dels primers objectius de les autoritats “nacionals” era acabar
amb les reformes republicanes.
• Una repressió sistemàtica. A les zones dominades pels
franquistes es va institucionalitzar la persecució sistemàtica de
les organitzacions del Front Popular i els seus representants.
• La repressió va afectar tots aquells que havien donat suport a la
República i també a aquells que no manifestaven la seva adhesió
al nou règim.
09
POLIS 4
9. L’evolució bèl·lica
9.1. El desenvolupament del conflicte
• La Guerra Civil (mapa)
9.2. La fi de la guerra i l’exili
09
POLIS 4
9.1. El desenvolupament del conflicte
• El progrés cap a Madrid. L’estratègia dels sublevats era avançar
des del sud cap a Madrid i prendre la capital. Els intents
successius van fracassar i van canviar de front.
• La Batalla del Nord. Entre l’abril i l’octubre de 1937, es va
lliurar la Batalla del Nord. Es va produir el bombardeig de
Guernika i van ocupar Bilbao i altres zones del nord d’Espanya.
• La Batalla de l’Ebre. El 1938, les tropes sublevades van
avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de
Castelló. Catalunya va quedar aïllada.
• Per impedir el progrés dels sublevats, el govern de la República
va concentrar les seves forces a la Batalla de l’Ebre.
09
POLIS 4
La Guerra Civil
09
POLIS 4
9.2. La fi de la guerra i l’exili
• El febrer de 1939 només Madrid i la zona centre quedaven a mans republicanes. Un cop d’Estat a Madrid va crear una junta que va intentar negociar sense èxit amb Franco.
• L’1 d’abril de 1939, un comunicat de guerra va donar el conflicte per finalitzat.
• Amb la derrota republicana va començar l’exili davant de la repressió franquista. Es calcula que més de mig milió d’espanyols van creuar la frontera francesa.
• Es va iniciar un llarg exili. Milers de republicans espanyols, exiliats a França, van participar a la resistència contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial.
• Alguns van ser confinats a camps de concentració.
09