86
Barcelona 15 de març de 2012 Envelliment i salut Antoni Salvà

Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Ponència del director de l’Institut de l’Envelliment, Antoni Salvà i Casanovas, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.

Citation preview

Page 1: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Barcelona 15 de març de 2012

Envelliment i salut

Antoni Salvà

Page 2: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Sumari

• La societat està canviant– La transició demogràfica

• Determinants de l’envelliment amb salut

• Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, Malaltia d’Alzheimer, cronicitat...

2

Page 3: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Sumari

• La societat està canviant– La transició demogràfica

• Determinants de l’envelliment amb salut

• Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, Malaltia d’Alzheimer, cronicitat...

3

Page 4: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolució de l’esperança de vida al néixer. 1900-2005

4

0

15

30

45

60

75

90

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

Esp

era

nza

de

vid

a a

l n

ace

r (a

ño

s)

Hombres

Mujeres

Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX. 2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:

http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf

Page 5: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución de la esperanza de vida (ev) a los 65 años. 1970-2005

0

5

10

15

20

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Años de esperan

za de vida

Región Europea OMS UE. España

Fuente: OMS. European health for all database. [internet].[Acceso 20 de enero de 2009]. Disponible en http://www.euro.who.int/hfadb

Page 6: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

España. Evolución mortalidad s XX.

Fuente: Viciana Fernandez F. Mortalidad. En: Arroyo Pérez A et al. Tendencias demográficas durante el siglo XX en España. Madrid: Instituto Nacional de Estadística : Universidad de Sevilla; 2003

• Descenso continuado de la mortalidad en todos los grupos de edad. Interrupciónes epidemia gripe 1918 y guerra civil.

• Mortalidad final s XX:• 0,6% inicio siglo en niños 1-4 años.• 4% inicio siglo en niños < 1 año.• 50% inicio siglo en personas ≥ 60 años.

• Diferentes periodos de estabilización para cada grupo de edad.

Page 7: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

España. Transición demográfica en el s. XX: evolución de indicadores de fecundidad

0

5

10

15

20

25

30

35

0

1

2

3

4

5

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 Edad

media de maternidad

(años)

Nº de hijos

Índice sintético fecundidad Edad media maternidad

Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX.2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf

Page 8: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución de la composición etaria de la población española. 1900-2001

8

Page 9: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Pirámide de población. España 1900

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 1900

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 10: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 1900

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 11: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 1910

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 12: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 1920

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 13: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 1930

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 14: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 1940

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 15: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 1950

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 16: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79

80 y más

Censo de 1960

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 17: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 1970

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 18: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 1981

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 19: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 1991

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 20: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Evolución población. España s XX

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

Menos 55 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84

85 y más

Censo de 2001

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm

Page 21: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Pirámide de población. España 2008

1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00%0 años5 años

10 años15 años20 años25 años30 años35 años40 años45 años50 años55 años60 años65 años70 años75 años80 años85 años90 años95 años

100 y más años

Población estimada a 1 de enero de 2008

Mujeres

Varones

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Estimaciones de la población actual de España calculadas a partir del censo de 2001 [Internet].[Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=EPOB&idtab=2

Page 22: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Proyecciones de población 2010-2050. España. Escenario I

1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00%

0 años 5 años

10 años 15 años 20 años 25 años 30 años 35 años 40 años 45 años 50 años 55 años 60 años 65 años 70 años 75 años 80 años 85 años 90 años 95 años

100 y más años

Mujeres 2050 Varones 2050 Mujeres 2030 Varones 2030 Mujeres 2010 Varones 2010

Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Proyecciones de población Base Censo 2001: escenario 1 [Internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:

http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/p251/proy_2001/l0/&file=01001.px&type=pcaxis

Page 23: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

23

Homes Dones Total

0-14591.085

7,9% 555.865 7,4% 1.146.950 15,3%

15-441.698.788

22,6% 1.581.535 21,1% 3.280.323 43,7%

45-64912.024

12,1% 933.921 12,4% 1.845.945 24,6%

65 i + 522.618 7,0% 716.545 9,5% 1.239.163 16,5%

65-84 470.342 6,3% 598.321 8,0% 1.068.663 14,2%

85 i + 52.276 0,7% 118.224 1,6% 170.500 2,3%Total 3.724.515 49,6% 3.787.866 50,4% 7.512.381 100,0%

Índex d’envelliment(Població de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys)=108Índex de sobreenvelliment (Població de 85 anys i més per 100 habitants de 65 anys i més)=14Índex de dependència senil (Població de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys)=24% sobre el total de població. Font. Idescat. Padró continu.

Piràmide d’edats població catalana.

Page 24: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Projeccions població

24

2010 2015 2020 2030 2040

De 0 a 15 anys 1.218.020 1.338.928 1.361.720 1.227.159 1.354.456

De 16 a 64 anys 4.985.764 5.030.880 5.140.717 5.345.025 5.205.340

De 65 anys i més 1.220.457 1.344.305 1.458.162 1.805.961 2.315.410

Total 7.424.241 7.714.113 7.960.599 8.378.145 8.875.206

Font: Idescat. Projeccions de població a 1 de gener. Escenari mitjà. Base 2008.

El grup de persones de 65 anys i més és el que creix en majorproporció, ja que arriba a constituir el 75% del gairebé 1,5 milions

de persones en que s’incrementarà la població fins a 2040.

Page 25: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Sumari

• La societat està canviant– La transició demogràfica

• Determinants de l’envelliment amb salut

• Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, Malaltia d’Alzheimer, cronicitat...

25

Page 26: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza de vida libre de discapacidad (EVLD) al nacer

0

15

30

45

60

75

90

1995 2000 2005 2010

Años

Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV

Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer. http://epp.eurostat.ec.europa.eu

Cambio pregunta

Page 27: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza de vida libre de discapacidad (EVLD) a los 65 años.

0

5

10

15

20

25

1995 2000 2005 2010

Años

Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV

Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer

Cambio pregunta

Page 28: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

28

Page 29: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Trayectorias del envejecimiento

29Edad

Reserva

funcional Envejecimiento normal

Envejecimiento

satisfactorio

Envejecimiento acelerado

Desarrollo de fragilidad y

discapacidad

Page 30: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu
Page 31: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

La FRAGILITAT pot ser reversible però també un estat definitiu i immodificable

si no s’implementen les mesures necessàries a temps!

-Espai per la prevenció/intervenció

INDEPENDÈNCIA PRE-FRAGILITAT FRAGILITAT DISCAPACITAT MORT

La fragilitat: una condició dinàmica

Page 32: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Adapted from: Walston J, et al, Research Agenda for Frailty in Older

Adults, AGS/NIA conference, JAGS 06, and Bergman H, Canadian

Initiative on Frailty and Aging

Oxidative stress

Mitochondrial deletions

Shortened telomers

DNA damage

Cell senescence

Inflammatory disease

Inflammation

(IL-6 etc)

Neuroendocrine

dysregulation

(DHAS, ILGF-1)

Anorexia

Sarcopenia /osteopenia

Immune function

Cognition

Clotting

Glucose metabolism

Slowness

Weakness

Weight loss

Low activity

Fatigue

Molecular & DiseaseImpaired Physiological

Clinical Outcomes

Disability

Morbidity

Hospitaliz.

Institution.

DeathPsychological

Social, Societal

Environment

Health promotion and prevention: prevent/delay frailty Delay onset of frailty

Prevent/delay adverse outcomes

FRAILTY

AGE

LimitationImpairmentPathology Disability

Page 33: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

33

El ciclo de la fragilidad

SarcopeniaGasto energético total

Metabolismo basal

FuerzaVelocidad de la marcha

Discapacidad

Dependencia

VO2max

Actividad

Desnutrición crónica

enfermedad

Pérddida de peso

Cambios musculoesqueléticos Debidos a la edad

Balance energético negativo

Anorexia relacionada Con el envejecimiento

Disregulación neuroendocrina

Fried LP. Principles of Geriatric and Gerontology. 1.998

Page 34: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Criterios operativos de fragilidad

• Pérdida de peso no intencionada.– Pérdida de 10 lbs. en el último año

• Debilidad. – Fuerza muscular: Menor del 20 % (según género y IMC)

• Baja resistencia y energía.– 2 items de la escala CES-D

• Velocidad de la marcha – Tiempo en caminar 15 pies: Menor del 20 % (según género y IMC)

• Baja actividad física– Kcals/semana: hombres: < 383 Kcal/semana. Mujeres < 270

Kcal/semana

Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157

Frágil= 3 o más criteriosPre-frágil= 1 o 2 criterios

Page 35: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Cardiovascular Health Study

65-70 2308 3.2

71-74 1271 5.3

75-79 1075 9.5

80-84 490 16.3

85-89 152 25.7

90+ 39 23.1

Total 5317 6.9

Edad n % frágiles

Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157

Se excluyen personas con enf. Parkinson, MMT < 18 o que toman antidepresivos

Page 36: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Cardiovascular Health Study. Supervivència

Meses 964824 72

100%

80%

60%

40%

20%

0%

No fragilidad

F. Intermedia

FràgilMortalidad 3 años 7 años

No fragilidad 3 12F. Intermedia 7 23Fragilidad 18 43

Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157

P<0.0001

Page 37: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Cardiovascular Health Study

Primera

Hospitalización

Primera caída Disminución ADL

Disminución movilidad

Status al inicio

3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años

No frágill

33 79 15 27 8 23 23 41

F.intermedia

43 83 19 33 20 41 40 58

Frágil 59 96 28 41 39 63 51 71

p <0.0001 <0.0001 <0.0001 <0.0001

Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157

Page 38: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Fragilidad

Visita inicial

Frecuencia Porcentaje Porcentaje válido

Porcentaje acumulado

Buen estado físico o pre-frágiles 147 37,7 37,7 37,6

Frágil 31 6,9 6,9 39,6

Solo AIVD 202 44,9 44,9 84,4

ABVD 70 15,6 15,6 100

Total 450 100 100

Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)

Page 39: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Sarcopenia

• Depleción de masa muscular. 1 % al año a partir de los 70 años

• Progresiva infiltración grasa incluso en edades muy avanzadas

• Disminución de la fuerza aproximadamente un 3 % cada año

• Se puede observar en personas sanas en ausencia de pérdida de peso e incluso en obesidad (obesidad sarcopénica)

• La pérdida de peso y la inactividad física exacerban la sarcopenia

• La sarcopenia es el “link” entre el déficit nutricional y el déficit funcional

• 1989: I. Rosenberg: pérdida de masa muscular asociada al envejecimiento

Rosenberg IH. Summary comments. 1989, Am J Clin

Nutr, págs. 1231-1233.

• 1995. Evans WJ: pérdida de masa muscular normal asociada al envejecimiento

Evans Wj.What is Sarcopenia ? 1995, J Gerontol A

Biol Sci Med Sci, Vol. 50, págs. 5-8.

• 1997: I. Rosenberg: pérdida involuntaria de masa muscular esquelética que ocurre con la edad

avanzada

Rosenberg IH. Sarcopenia:origins and clinical

relevance. 1997, Vol. 127, págs. 990S-991S

Page 40: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Algoritmo diagnóstico

Velocidad marcha

> 0,8 m/s.

Fuerza muscular

Normal

No Sarcopenia

Baja

≤ 0,8 m/s.

Masa muscular

Baja

Sarcopenia

Normal

No Sarcopenia

European Working Group on Sarcopenia in Older People. Age Ageing. 2010 Jul;39 (EUGMS, ESPEN, IAGG-ER, IANA)

Page 41: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

16/03/2012 41

> 1.0 ms-1Healthy older population

Lower risk of health events and better survival [19, 20, 52]

< 0.2 ms-1

Institutionalisation, identifies highly dependent older people [50]

Death, hospitalisation, institutionalisation, and falls [43]< 0.7 ms-1

< 0.15 ms-1

Extremely frail [24]

> 1.3 ms-1Extremely fit [24]

< 1.05 ms-1

Cognitive decline within 5 years [30]

< 1.0 ms-1Death and hospitalisation within 1 year

[24]

Mobility and ADL disability at 2 yearsMortality at 2 years and 3.8 years [36]< 0.8 ms-1

< 0.42 ms-1

Functional dependence and severe walking disability [33, 51]

< 0.6 ms-1Functional or cognitive decline,

institutionalisation, and mortality [24, 36]

Page 42: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Velocidad marcha

12%

75%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

65-69 70-74 75-79 80-84 85 +

(% ) personas < 0,8 m

/s

Hombres

Mujeres

Total

El 30% de las personas mayores tiene una velocidad de la marcha ≤ 0,8 m/s(14% hombres, 40%

Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)

1,07

0,65

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

65-69 70-74 75-79 80-84 85+

Velocidad

march

a (m

/s).

Velocidad media

Hombres: 1,08 m/s

Mujeres: 0,85 m/s

Total: 0,94 m/s

Page 43: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Fuerza muscular

26,4

12,6

0

5

10

15

20

25

30

35

40

65-69 70-74 75-79 80-84 85 +

Fuerza m

áxim

a prensión

(kg

).

Media fuerza máxima prensión

Hombre

Mujer

Total

Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)

Poca fuerza:

< 30 kg en hombres y

< 20 kg en mujeres

Page 44: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Determinants de l’envelliment saludable

44

• Dieta mediterrània• Activita física• No fumar• No alcohol en excés

Hàbitssaludables

• Vacunes• Diagnòstic precoç• Tractament factors de risc C-V• Estratègia tractament malalties agudes i situacions d’emergència

Sistema sanitari

Prevenció i tractament de malalties i

cròniques

•Disminució mortalitat infantil•Vacunes

•Antibiòtics

Salut pública

Higiene alimentària,

Tractament aigües residuals

Grans avenços mèdics

Genètica. Constitució pròpia

Page 45: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

45

1.507 personas aparentemente sanas seguidas durante 10 añosEntre 70 y 90 años de 11 países. 935 participantes fallecieron

El menor riesgo de mortalidad se asoció:

-Dieta mediterránea: (puntuación >= 4) HR: 0,77 (0,68-0,88)-Moderado uso de alcohol: más de 0 gr. /día HR: 0,78 (0,67-0,91)-Mantienen actividad física: (tertil más alto) HR: 0,63 (0,55-0,72)-No fumadores: (nunca o hace 15 años) HR: 0,65 (0,57-0,75)

Page 46: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

46

4 factores

1 factor

Page 47: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

BMJ

47

12 estudios con 1574299 personas

Seguimiento 3-18 años

2 puntos de incremento en el IDM se asocia con: -Menor mortalidad- Menor incidencia de:

-Cáncer-Enf. Cardiovascular-Parkinson-Alzheimer

2008 Sep11;337:a1344.

Page 48: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

48

La dieta mediterrània. Beneficis • La dieta mediterrània està associada amb una major

longevitat, i menor probabilitat de desenvolupar patologia cardio-vascular, i neurodegerativa, així com algun tipus de càncer.

• Una dieta rica fruites i verdures , rica en antioxidants s’associa amb una menor pèrdua de funció física i menor risc de fragilitat.

• Una dieta rica en peix que te àcids grassos omega 3, rica en vitamines antioxidants i del grup B i a més rica en altres oligoelements com el seleni i el zinc poden ser beneficioses per a retardar o evitar la aparició de deteriorament cognitiu

• No hi ha prou evidència per a recomanar suplementació sistemàtica de vitamines o altres elements antioxidants en persones sense carències d’aport.

Page 49: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

49

En esta revisión se incluyeron 121 ensayos con 6700 participantes alinicio de los mismosObjetivo: Determinar los efectos del entrenamiento de fuerza con resistenciaprogresiva (ERP) sobre la función física en los adultos mayores.

Método: mediante la comparación del ERP- Con ningún ejercicio,- Otro tipo de ejercicio o tratamiento

Resultados considerados:-Aumento masa muscular-Aumento fuerza muscular-Aumento rendimiento físico: velocidad de la marcha, levantarse de una silla, TUG

BERG, Subir escaleras, Aumento actividad física espontánea

Page 50: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

ERP versus control. Discapacidad

• 33 ensayos, 2172 participantes

• El ERP tiene un efecto significativopara disminuir la discapacidad:

• 33 ensayos, 2172

participantes; DME

0,14; IC del 95%:

0,05 a 0,22).

50

Page 51: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

• Se seleccionó el grupo muscular de extensión de la pierna porque este grupo fue el que se evaluó más frecuentemente

• 73 estudios con 3059 participantes

• Se encontró un efecto beneficioso de moderado a grande: DME 0,84; IC del 95%: 0,67 a 1,00 DME 0,53; IC del 95%: 0,46 a 0,61).

51

ERP versus control. Fuerza muscular

Page 52: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu
Page 53: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Sumari

• La societat està canviant– La transició demogràfica

• Determinants de l’envelliment amb salut

• Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, cronicitat, Malaltia d’Alzheimer...

53

Page 54: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

La transició demogràfica

La transició epidemiològica

Page 55: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

55

Problemes de salut auto-reportats

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Artrosi o reumaDolor a les cames

Mal d'esquenaHipertensió

Cataractes o problemes de visióColesterol elevat

Problemes de pròstataProblemes d'audició

DiabetesCaiguda aquest darrer any

Bronquitis crònica, asma, enfisema o altresDepressió

OsteoporosiArtritis reumatoide

Altres problemes de corAltres problemes

Insuficiència cardíacaAl·lèrgies cròniques

Úlcera d'estòmac/duodéAnsietat

Infart de miocardiMalaltia de l'intestí

Hepatitis, cirrosi o altres problemes hepàticsTumor maligne

Problemes de tiroidesEmbòlia o accident vascular cerebral

Malaltia de ParkinsonAltres problemes psiquiàtrics

Algun tipus de demènciaAltres malalties neurològiques Total 4,3 (d.e.: 2,6)

Homes 3,7 (d.e.: 2,3) Dones 4,6 (d.e.: 2,50)

26,7% > 5 problemes6,4 % cap

R. Lucas. A. Salvà. Qualitat de vida de les persones grans a Catalunya. Fundació Viure i Conviure 2007

N = 2500

Page 56: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Problemes de salut crònics per sexe i grup d’edat.

56

2,3

3,8

3,1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 85 i + Total

Homes

Dones

Total

Font: ESCA 2006

Page 57: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

57

Patología y discapacidad

• Demencia 11,2 %

• Accidente Vascular Cerebral: 9,5 %

• Enfermedades Musculo esqueléticas: 8,9 %

• Enfermedades cardiovasculares: 5.0 %

• Cáncer: 2,4

Contribución años vividos con discapacidad

en personas de 60 y más años

Worl Health organization. Worl Health report 2003

Shaping the future. Geneva:WHO.2003

Page 58: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Prevalencia de demencia

• Afecta a 1 de cada 10 personas ≥ 70 años.

• Incremento con la edad.

• Más frecuente en mujeres.

Page 59: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

59

Incidencia de demencias

Page 60: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Tendencia demográficas España (2009-2049)

• Las personas ≥ 65 años pasarán de 7,6 a 15,3 millones (x 2).

• Las personas ≥ 80 años pasarán de 2,2 a 5,6 millones (x 2,6).

• Las personas con demencia pasarán de 0,6 a 1,2 millones (x 2,1)

Page 61: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Encuesta dirigida a hogares. Personas con alguna discapacidad o limitación (tasas por 1000 habitantes).

61

• Entre 65 a 69 años: 16%• Entre 75 a 79 años: 31%• Entre los de 90 i + : 75%

La proporción de dependencia en mujeres es:entre 1,17 y 1,44 veces la de los hombres de su edad

(entre un 17 y un 44% superior).

Page 62: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Població de 65 anys i més segons el nombre d’activitats de la vidadiària amb limitació per edat i sexe. Catalunya, 2006

62

•En el grup de 65 a 74 anys el nombre mig de limitacions per a les 19 AVDés de 0,6 per als homes i del doble (1,2) per a les dones.

• En el grup de 85 anys i més el nombre mig de limitacionsés de 5,3 per als homes i de 7,4 per a les dones

Page 63: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

63

La jerarquía en las AVD

LAS PERSONAS MAYORES CON DISCAPACIDAD EN LAS AVD EN ESPAÑA, SEGÚN ESTADO FUNCIONAL. ESTIMACIÓN AÑO 1999.

Situación funcional

Sólo AIVD 7,5% 31,9%

1-2 ABVD 8,6% 36,6%

3-4 ABVD 2,9% 12,2%

5-6 ABVD 2,9% 12,5%

Residentes asistidos 1,6% 6,8%

Total 23,5% 100,0%

Personas mayores

Personas mayores

con discapacidad en AVD

Fuente: Elaboración propia a partir del fichero de microdatos de la EDDSEl modelo de atención de las personas dependientes en España. Edad % Vida.2004

Page 64: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Gasto público en salud: impacto de los cambios demográficosIncremento en puntos del PIB.

Page 65: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Conclusions. Orientades a l’acció

• Els programes de salut i socials s’hand’adaptar a la nova realitatepidemiològica

• Les polítiques locals han de tenir en comptela nova realitat demogràfica

• S’han de emprendre actuacions de promocióde l’envelliment actiu incorporant elsdiferents àrees: salut, seguretat iparticipació

65

Page 66: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Segmentació de la població segons necessitats

66

• Pacientes altamente complejos• Gestión de casos• Coordinación / integración sociosanitaria

Personas con enf. Crónicas

complejas y dependencia

• Personas de alto riesgo• Gestión de enfermedades• Coordinación de recursos entre niveles

Personas con enfermedades crónicas

• Programas preventivos personas con enfermedades crónicas

Personas frágiles

Prediscapacidad

Persones grans sanes Programas preventius

Personas con Gran dependencia o

Dependencia severa

Dependencia moderada

Dependencia leve

Page 67: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

CLD

Atenció de llarga durada / atenció socisosanitària

67

L’ atenció de llarga durada como un “subsistema” del serveis sanitaris i socialsL’ atenció sociosanitària inclou a més a més , altres serveis sanitaris com els de mitja estada

ServeisSanitaris

Serveis SocialsASS

Page 68: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Prescripció exercici físic

DeterminacióVit D

Prescripció Vit DAlt risc de caure

Velocitat de la marxa Força fuscular

Evaluar la marxa i l’Equilibri

si

si

Estratègia d’intervenció a l’AP

Page 69: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Conclusions. Orientades a l’acció

• Els programes de salut i socials s’hand’adaptar a la nova realitat epidemiològica

• Les polítiques locals han de tenir encompte la nova realitat demogràfica

• S’han de emprendre actuacions de promocióde l’envelliment actiu incorporant elsdiferents àrees: salut, seguretat iparticipació

69

Page 70: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu
Page 71: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Conclusions. Orientades a l’acció

• Els programes de salut i socials s’hand’adaptar a la nova realitat epidemiològica

• Les polítiques locals han de tenir en comptela nova realitat demogràfica

• S’han de emprendre actuacions depromoció de l’envelliment actiuincorporant els diferents àrees: salut,seguretat i participació

71

Page 72: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Pilars per a un envelliment saludable

www.envelliment.org

Exercici físicAlimentació

saludableSalut i

Auto-cura Seguretat Relacions

socials

•Vacunes•Medicaments•Salud òsia•Detecció precoç del càncer•Factores de Risccardiovascular•Salut mental

•Caigudes•Accidents domèstics•Accidents de circulació

•Resistència•Força muscular

•Equilibri•Flexibilitat

•Energia•Proteïnes•Vitamines•Minerals

•Família•Oci•Participació

Page 73: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

WP5 Field Trials Presentation

Antoni Salvà, Laura Coll, Sara Doménech, FICE

Page 74: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

TV

AmicsPrograma

estimulació cognitiva

Programes de cribatge

Fills / familiars

Control medicació

Programa Exercici físic

Desplaçaments

Mapes

Google

Control f. riscDiabetis,

HTA,pes

Programa Dieta

mediterrànea

Centre cívic / casal

AlarmesFoc, gas,

CO, aigua

Alarmapresència

AlarmaCaiguda

Controls : activitat física, hores de son

Contacte amb CAP o serveis socials

Page 75: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

16/03/2012 75

Page 76: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

76

[email protected]

Moltes gràcies

Page 77: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Segmentació de la població de persones grans

77

Persones ambmalalties cròniquesgreus i dependència

Persona amb pluripatologia i

discapacitat variable o amb malaltia crònica greu.

Persones fràgils

Pre-discapacitat

Persones grans sanes

Persones amb Gran dependència o

dependència greu

DependènciaLleu o moderada

Page 78: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

Houston DK, et al., Am J Clin Nutr 2005

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1

Ingesta (tertiles) de frutas y vegetales

Rie

sgo

d di

scap

acid

ad d

espu

és d

e 9

años

(O

R, 9

5%C

I)

2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1

White women African-american womenFunción extremidades

inferioresAIVD Función extremidades

inferioresAIVD

N=9409 participants in the ARIC study (45-64 years old)

Adusted for age, education, energy intake, smoking, BMI and field center

Page 79: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

802 personas participantes del inCHIANTY study

Page 80: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

766 mujeres de >= 65 a.

Women’s Health and Aging study I

Seguimiento de 3 años

Determinación basal de micronutrientes y anual

de fragilidad

516 no frágiles /76± 7 años 205 frágiles (31,9 % 19.1 P/Año)

Page 81: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

81

Arch Intern Med; 2006.166:

643 personas participantes del inCHIANTY studySeguimiento durante 3 años

Bajas concentraciones de B6, B12 y selenio son predictoras de dependencia en AVD

Page 82: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

• 698 personas de 65 o más años• 3 años de seguimiento• Cambio en 1 punto en el SPPB (Short Physical Performance Batery)

• < 1.1 µgr/ml (µ<24,9 mol/L) Vitamin E asociado con la pérdidade al menos 1 punto en el SPPB

Page 83: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

83

Homes Dones

EV EVBS EVLD EV EVBS EVLD

0 anys 77,28 63,03 65,89 83,79 60,64 65,75

25 anys 53,04 39,57 42,54 59,33 36,91 41,73

45 anys 34,00 22,05 24,51 39,8 20,11 23,16

65 anys 17,14 9,11 9,59 21,33 8,21 8,16

85 anys 5,18 2,15 1,07 6,39 2,07 0,70

EV: esperança de vida. EVBS: esperança de vida amb bona salut. EVLD. Esperança de vida lliure de discapacitatFont: Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut

ESPERANÇA DE VIDA, ESPERANÇA DE VIDA EN BONA SALUT I ESPERANÇA DE VIDA LLIURE DE DISCAPACITAT. CATALUNYA 2005.

Page 84: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

84

Bischoff-Ferrari HA, et al., JAMA 2004

Vit D y caídas

Page 85: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

• En el estudio InChianti una vit D baja se asoció a fragilidad en los hombres. (Shardell M; et al., J Gerontol MS 2009)

• Vit D Baja se ha asociado con un incremento del tiempo de marcha (Bischoff-Ferrari HA, et al., Am J Clin Nutr 2004)

• Vitamina D baja está asociada con pérdida de fuerza muscular y pédida de masa muscular (Visser M, et al., J Clin

Endocrinol Metab 2003)

Vitamina D y funcíón física

Page 86: Ponencia antoni salva_envelliment_actiu

86

El riesgo de muerte disminuye al aumentar el número de estilos

de vida saludables

Los 4 asociados:HR: 0,35 (0,28-0,44)