POPULICULTURA A LA COMARCA DE LA NOGUERA · POPULICULTURA A LA COMARCA DE LA NOGUERA: ... Finca plantada al febrer de 1.992 amb el clon Luisa Avanzo. Marc de plantació 5x5 m, els

ALVARO AUNÓS (AAUNOS@P VCF.UDL.E S)

DR. ENGINYER DE FORESTS. UNIVERSITAT DE LLEIDA.

FRANCISCO PRATS

VIVERS PRATS, MONTGAI.

POPULICULTURA A LA COMARCA DE LA NOGUERA:

UNA ALTERNATIVA ALS CONREUS TRADICIONALS

3. PODES

La feble dominància apical del pollancre, condicionada a més pels grans espaiaments de plantació, obliga a la realització de podes de guiat durant els tres o quatre primers anys, els quals es complementen amb la elimina-ció progressiva de les branques del tronc fins una alçada de 3-4 m, fent-se aquesta intervenció amb podadores de pértiga des del terra. Per damunt d’aquesta alçada es continua practicant podes de neteja del tronc durant els anys següents fins arribar-hi als 7-10 m amb màquines elevadores. Aquestes intervencions, de cost elevat, es fan per tal d’assolir un tronc recte i dret, amb nusos de dimensió reduïda i concentrats només a la part central (nucli de desenrotllament) que es rebutja durant la transformació. A la vegada, incorporen un major valor afegit al producte final sota la forma d’obtenció de fusta lliure de nusos i d’un increment de la cilindricitat del tronc en la seva part podada.

Els resultats a grans trets d’aquest procés s’indiquen a la Figura 2.

Aspectes generals d’aquests tractaments són els que fan referència a:~ Moment: han de ser precoces i progressives.~ Rotacions: atès l’important creixement que ofereix

el pollancre en aquestes contrades, s’ha d’intervenir anualment.

~ Època de l’any: cada vegada més, es preconitza fer aquestes intervencions en verd, és a dir, durant els mesos de juliol-agost; no obstant, aquesta època presenta l’inconvenient de que la fulla dificulta l’apreciació i eliminació de les branques a tallar, per la qual cosa s’acostuma a practicar en paralització de saba a finals de l’hivern. El que s’ha de evitar és podar amb fulla a la tardor degut a que és el moment en que hi ha una gran acumulació de reserves a les fulles i branques.

55



1. INTRODUCCIÓ

Als darrers anys s’adverteix en les comarques de Ponent un interès creixent pel conreu de xop amb destinació a fusta de desenrotllament, promogut per l’aplicació de les directrius emanades de la PAC (Política Agrària Comunitària), on s’ha vingut primant la producció de fusta en detriment d’altres productes tradicionals en les quals la U.E. és excedentària.

Aquesta populicultura s’assenta sobre propietats priva-des de minses superfícies (0,5-1 ha) que anteriorment havien sustentat conreus tradicionals de regadiu i per tant proveïdes de infrastructures de sèquies i canals que permeten el reg. La localització ve emmarcada per unes condicions ecològiques favorables en quant a producció i estabilitat sanitària, i definides, amb caràcter molt gene-ral, per un clima mediterrani continental referenciat per una temperatura mitjana mensual de 13 a 16 ºC, eva-potranspiració potencial de 750 a 1000 mm i insolació anual de 2.500 hores, i uns sòls variats on les activitats antròpiques han modificat substancialment els horitzons superficials al llarg del temps degut a l’ús de fertilitzants i a les llaurades del terreny.

A grans trets, els components tecnològics se carac-teritzen per la plantació a profunditat convencional o superficial de 60-80 cm, amb espaiaments variables des de 5x5 m fins a 6x6 m, material vegetal de reproducció en forma de clons euroamericans (Populus deltoides x Populus nigra), fertilitzacions i neteges gairebé anuals mitjançant llaurades superficials, podes i tot això com-plementat amb abundants recs a manta.

En aquest document, concebut com a complement de la visita pràctica, s’aporten en primer lloc dades descripti-ves particulars d’aquesta populicultura. Posteriorment es fa esment de les podes, que representen el constitutiu essencial del procés orientat a la destinació majoritària de desenrotllament. I finalment, es proposa un anàlisi de sensibilitat financera respecte a alguns paràmetres que condicionen la rendibilitat del projecte.

2. ALGUNES EXPERIÈNCIES PARTICULARS

2.1. Finca del Camí de Balaguer (terme municipal de Montgai)

Finca plantada al febrer de 1.992 amb el clon Luisa Avanzo. Marc de plantació 5x5 m, els forats realitzats amb barrina de 0,45 cm de diàmetre i d’un metre de fondària. Mida dels arbres: 10-12 cm de perímetre i altura de 5 metres.

Adobs: a partir del segon any fins al sisè 1 kg de com-plex 8-15-15 per arbre a l’hivern. Al novè any 2 kg /arbre de compost 7-10-16 al febrer i 2 kg /arbre de sulfat amònic al maig.

Treballs: el primer any treballat amb grada de discos i a partir del segon fins al final sols amb picadora d’herba.

Taula 1. Medicions efectuades a la tardor

Any 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003Perímetre en cm (a 1,30 m) 92 98 104 108 112 115

2.2. Finca Coma del Pou (terme municipal de Montgai)

Finca plantada al febrer de 1.999, en una parcel·la en la què al febrer de 1.998 s’havia fet la tallada d’una pollan-creda en la qual amb 11 anys els arbres havien assolit un promig de 110 cm de perímetre.

Pel que fa a les soques, no es van arrencar sinó que se’ls va fer un tractament amb glifosfat perquè no rebrotes-sin. La dosi emprada fou 3 litres glifosat/13 litres d’aigua, carregat en motxilades de 16 litres insistint en mullar bé la zona de l’escorça.

La plantació es va efectuar a uns 90 cm de la soca ante-rior. El forat es va realitzar amb una broca de només 0,15 de diàmetre, degut a l’abundància de rels.

La planta emprada era planta sense rel de 5 m d’altura i es van fer proves amb quatre clons diferents.

Es varen escollir tres blocs a la parcel·la i la distribució dels clons es va fer a l’atzar (Figura 1). Es va mirar que en els tres blocs no hi haguessin arbres foranis. El resultat no va ser del tot satisfactori degut a que els interame-ricans havien estat aviverats de feia bastant de temps i les condicions no varen ser prou bones. A més, a causa d’unes obres no es va poder regar la plantació fins al cap de dos mesos (figura 1).

Malgrat tot, es poden constatar alguns resultats que podran ser il·lustratius en plantacions futures:1 Abaratiment de la plantació en no arrancar les

soques.2 El creixement dels interamericans és bastant correc-

te, abaratint considerablement la despesa d’esporga.3 L’aviverament cal que sigui acurat. El tractament ideal

és la immersió en aigua uns dies abans de la plantació i un cop plantat la irrigació més ràpida possible.

XXIJORNADES TÈCNIQUES SILVÍCOLES

Llegenda dels clons emprats:BE: Beaupré - RA: Raspalje - TRI: Triplo - MC: MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *RA *TRI *BE *MC *MC *MC *RA *TRI *BE *MC *MC *MC *RA *TRI *BE *MC *MC *MC *RA *TRI *BE *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *RA *BE *MC *TRI *MC *MC *RA *BE *MC *TRI *MC *MC *RA *BE *MC *TRI *MC *MC *RA *BE *MC *TRI *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *BE *TRI *MC *RA *MC *MC *BE *TRI *MC *RA *MC *MC *BE *TRI *MC *RA *MC *MC *BE *TRI *MC *RA *MC *MC *MC *? *? *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC *MC

Figura 1. Croquis de la plantació efectuada l’any 1.999

Figura 2. Evolució del perfil d’un arbre podat

Nord

3 Poda d’esclarida de la capçada: consisteix en l’eliminació de totes les branques disposades per sota dels tres últims verticils i l’esclarida, en forma de la tallada de les branques més gruixudes, del verticil immediatament superior.

Fent una comparació entre els tres sistemes, el de dià-metre fix és el més senzill per l’operari i serveix per a qualsevol clon i qualitat d’estació. El segon té la limitació de que en clons no verticilats, com Luisa Avanzo, la identificació d’aquells no resulta fàcil. El tercer és el més moderat i per tant el que l’arbre suporta millor, però pel contrari, presenta l’inconvenient lògic de ser el més car.

Pel que fa als efectes de la poda, el xop manifesta una notable tolerància a la severitat de la intervenció, expre-ssada en el fet que, sota les condicions indicades abans, no hi ha diferències d’alçades entre els peus podats i

no podats, ni tampoc una disminució significativa del creixement en diàmetre. La resposta de l’arbre, sota l’emissió de pollis, al desequilibri induït per la reducció de superfície foliar és feble, i d’altra banda, el perfil del tronc de pollancres podats respecte als que no ho van ser tendeix a prendre una forma més cilíndrica, amb la qual cosa se indueix un increment del volum de fusta lliure de nusos (Rodríguez et al., 2001).

4. ANÀLISI FINANCER

4.1. Hipòtesis adoptades

~ L’anàlisi es realitza per al període de temps d’un sol torn de tallada. Això obliga a suposar que, abans de repoblar, s’adquireix el terreny al preu de mercat i es torna a vendre després de la tallada pel mateix valor, comptabilitzant-se així el preu del terra com un cost l’any zero i com un ingrés al final del torn

~ El preu considerat per la fusta en peu és de 72 €/m3

~ El torn de tallada es fixa als 10 anys, amb volums unitaris propers als 0,80 m3/peu, la qual cosa, amb marcs de plantació de 5x5 m, representa creixements mitjans superiors als 30 m3/ha/any.

~ Les rendibilitats es representen en forma del tipus intern de rendiment o taxa interna de retorn (TIR) i en forma del valor actualitzat net del projecte (VAN). Per aquest segon cas, s’han adoptat dos tipus d’interès de mercat (d) diferents:– d = 7% que correspon a inversions caracteritza-

des per un risc elevat– d = 3% que seria expressiu de tipus d’interès

utilitzats per projectes d’inversions forestals de caràcter públic

57



L’aspecte més controvertit del tractament el constitueix la severitat de la intervenció. Els sistemes tradicionals de poda de neteja del tronc pels pollancres, quantificats en aquest cas en els clons Luisa Avanzo i MC i sobre bones estacions del Baix Cinca (Osca), són:

1 Poda a diàmetre fix: consistent en l’eliminació pro-gressiva de totes les branques fins l’alçada del tronc en que el diàmetre assoleix 10 cm; la seva aplicació a la situació indicada es va fer en tres fases anuals, des de l’any quart fins al sisè, obtenint-se alçades totals podades properes als 10 m.

2 Poda per verticils: es tallen totes les branques que es troben per sota dels dos últims verticils; la seva aplicació, també en tres fases seqüencials des de l’any quatre, va conduir a alçades podades lleugerament superiors.


Foto 1. Poda a diàmetre fix amb elevadoraFoto 2. Poda de verticil al clon MC amb edat de 7 anys

Foto 3. Dispositiu experimental a Alcolea de Cinca (Osca) de diversos sistemes de poda en clons diferents

Foto 4. Emissió de pollis con a conseqüència d'una poda exagerada

4.4. Comentaris finals sobre la rendibilitat

La línia d’ajuts públics desplegada per l’Administració catalana permet incrementar la rendibilitat del projec-te en 0,46 punts percentuals. La modèstia d’aquesta xifra indueix a preveure que las mesures de foment adoptades són insuficients per a incentivar adientment l’activitat.

La interpretació de las xifres corresponents a l’arrendament del sòl és que, si es compleixen les dades numèriques generals en un context sense subvencions i per exemple amb el tipus d’interès del 3%, al propie-tari li resulta indiferent arrendar el seu terreny, mante-nint tan sol les despeses relatives als impostos i cànon d’aigua, per una renda anual de 454 €/ha, que exercir ell mateix l’activitat requerida per l’explotació. Òbviament, si li ofereixen imports superiors li convé més llogar-lo. S’ha d’advertir, però, que aquest import representa únicament el 40% del rendiment net de la terra, corres-ponent el 60% restant a l’arrendatari en concepte de benefici per l’exercici de l’activitat.

Foto portada: Josep M. Tusell

59



4.2. Quadres de costos i ingressos

La Generalitat de Catalunya ha establert una línia d’ajudes públiques, en forma de subvencions, per als treballs forestals. Al quadre de costos que s’ajunta figura una columna “amb subvenció” on es relacionen els costos reals resultants de l’aplicació d’aquestes ajudes, però solament d’aquells treballs de naturalesa subvencionable.

Agafant com a referència el clon MC, la base per al càlcul de rendibilitats és la següent:

Taula 2. Quadre de costos

Any Concepte Import (euros) Sense Amb subvenció subvenció

0 Adquisició del sòl 12.020 0 Repoblació artificial 2.300 1.941 Llaurada 95 381 Poda de guiat 55 1 Fertilització 50 2 Llaurada 95 382 Poda de guiat 55 2 Fertilització 50 3 Llaurada 95 383 Poda de guiat i poda baixa 130 3 Fertilització 50 4 Llaurada 95 384 Poda de guiat i poda baixa 360 4 Fertilització 50 5 Llaurada 95 385 Poda alta 420 5 Fertilització 85 6 Llaurada 95 386 Fertilització 85 7 Llaurada 95 387 Fertilització 85 8 Llaurada 95 388 Fertilització 85

Anual Impostos, gestió, administració i vigilància 90 -Anual Cànon d’aigua i regador 90 -Anual Aplicació de 8 dosis de reg 210 -

*No s’ha considerat la necessitat d’aplicar tractaments fitosanitaris, ni tampoc l’existència de quotes d’assegurances per cobrir pèrdues en la producció.

Taula 3. Quadre d’ingressos

Any Concepte Import (euros)10 Tallada arreu 21.60010 Venda del sòl 12.020

4.3. Supòsits analitzats i resultats obtinguts

A efectes de completar millor l’estudi financer, s’oferiran les rendibilitats del projecte calculades sobre els escena-ris següents (Aunós et al., 2002):

a Un primer, identificat com a cas general, que corres-pon a un projecte de repoblació amb el clon MC i que segueix la relació de costos (sense subvencions) i ingressos indicats anteriorment.

b Un segon cas, on l’import de certs costos reals resulta millorat per la percepció d’ajudes públiques, adoptant-se els costos que figuren a la columna “amb subvenció”, completats amb aquells altres de la columna adjacent no subvencionables.

c Variació del preu de la fusta: es proposa la modifica-ció del preu del producte final agafant com a referèn-cia (Padró, 2001):– El màxim preu mitjà anual assolit per la fusta de

pollancre durant el període dels anys 1.995 fins al 2.000 (78 €/m3).

– El menor preu mitjà anual en aquest període de temps (62 €/m3)

d Renda del terra: es tracta de conèixer el rendiment anual que es pot esperar d’aquest terreny sotmès a un conreu de xops sota els costos i ingressos esmen-tats i sense subvencions; per desenvolupar aquest càlcul, es farà ús del concepte de renda agrària anual (RAa) calculada amb les dades generals però igno-rant el preu del terra, el qual ja no se registrarà com un cost.

Això també permet introduir el tema de les contrapres-

tacions pels contractes d’arrendaments de finques, pels quals els propietaris les cedeixen a terceres persones per la seva explotació (agrària o forestal) durant un període de temps establert. Acceptem que el rendiment del sòl està integrat per la renda més el benefici distri-buïts en els percentatges del 40% i 60% respectivament (Alvárez y Bengoa, 2001).

Els resultats s’ofereixen sota la forma de:

~ Renda agrària anual, que representa el rendiment del sòl sotmès al cultiu de xop.

~ Arrendament del terra, que indica el import anual net a percebre pel propietari en un contracte on el arrendador solament es reserva l’obligació de abonar els impostos inherents a la possessió de la terra i les taxes de regulació de l’aigua; les xifres que resulten representen el 40% del rendiment del sòl calculat amb aquestes premisses, que és el percentatge assig-nat a la renda.


Taula 4. Rendibilitats TIR (%) VAN (d=7%) (€) VAN (d=3%) (€)a) Supòsit general (per al clon MC) 5,86 Ø 5.330b) Amb percepció de les subvencions 6,32 Ø 6.090c1) Preu de la fusta en peu de 78 €/m3 6,48 Ø 6.669c2) Preu de la fusta en peu de 60 €/m3 4,50 Ø 2.651

El símbol Ø significa que per aquests tipus de interès (d) la inversió no es viable (VAN negatiu).

Taula 5. Rendes obtingudes del conreu de pollancres VAN (d=7%) (€) VAN (d=3%) (€)d1) Renta agrària anual 599 985d2) Arrendament del sòl 299 454

BIBLIOGRAFIA

ÁLVAREZ, C., BENGOA, D. 2.001. Análisis de la rentabilidad de la populicultura frente al cultivo agrícola de regadío en La Rioja. I Simposio del Chopo, Zamora. 501-509.

AUNÓS A, RODRIGUEZ F., GARASA M. 2002. Análisis de sensibili-dad sobre la rentabilidad financiera de choperas de Huesca y Lérida. Montes 69, 25-32.

PADRÓ, A. 2001. Aspectos generales y legales del chopo como material forestal de reproducción de empleo en la populicultura. I Simposio del Chopo, Zamora. 23-41.

RODRÍGUEZ F., SERRANO L., AUNÓS A. 2001. Influencia del méto-do de poda sobre el perfil del árbol en una chopera de Luisa Avanzo con 8 años de edad, en el valle medio del Cinca (Huesca). I Simposio del Chopo, Zamora. 149-157.

Documents

POPULICULTURA A LA COMARCA DE LA NOGUERA · POPULICULTURA A LA COMARCA DE LA NOGUERA: ... Finca plantada al febrer de 1.992 amb el clon Luisa Avanzo. Marc de plantació 5x5 m, els