l’independentde Gràcia

8

12 de novembre de 2010

CulturaPorta 4 engega una nova etapa amb cartell estable i produccions pròpiesL’antic Off inaugura el renovat espai amb el suport de sales i associacions de la Vila

Apadrinats per La Cal-dera i Gràcia Territori Sonor, Porta 4 inaugura de forma oficial el seu renovat projecte com a nova sala i escola de teatre a la ciutat, sumant un altre lloc dedicat a la producció i exhibició de les arts escèniques en petit format. Després d’anunciar ara fa mesos la reconversió de l’espai El Off a Porta 4, el projec-te liderat per l’actriu Ve-rónica Pallini comença a caminar a pas ferm amb una programació estable i amb algunes producci-ons pròpies. El tret de sortida serà una festa al carrer Església 4-6, el proper dilluns.

SILVIA MANZANERA

Recentment reformada i amb nou nom, Porta 4 engega la seva pro-posta com a sala i escola de teatre que apostarà per la innovació es-cènica, el risc i l’experimentació. Amb la voluntat d’articular-se i integrar-se al barri, l’espai del carrer Església ha establert llaços estrets amb d’altres entitats, com ara La Caldera o Gràcia Territori Sonor, que hi seran presents a la festa d’inauguració. D’acord amb la directora de Porta 4, Verónica Pallini, la voluntat de la sala és sumar un espai a l’oferta de tea-tre de Gràcia, produint i exhibint propostes amb un clar interès per la barreja de llenguatges i discipli-nes. En aquest sentit, els especta-

SILVIA MANZANERA

VERÓNICA PALLINI, A LA SALA PORTA 4

Coincidint amb la inauguració de Porta 4, tindrà lloc la pe-núltima sessió del Cicle Limi-nal GR, un projecte coproduït per Porta 4, Trànsit Projectes i l’Escola de Teatre la nova sala gracienca. La tarda de diumen-ge 14 i dilluns 15, la velocitat serà la temàtica que marcarà l’espectacle d’aquest cicle anu-al que a través de diverses dis-ciplines reflexiona sobre temes transversals com ara l’avorri-ment, el demà ho deixo o el fi-

nal feliç, precisament el títol de la seva darrera actuació el mes de desembre. Per a la posada de llarg, la sala comptarà a més amb l’actuació de Sara Anglada (companyia Dichoso colecti-vo), presentat per La Caldera, l’espectacle de Macromassa i l’actuació Accidents polipo-ètics, amb la particiació de Victor Nubla i Xavier Theros, Juan Crek i Rafael Metliovez, i la col.laboració de l’escriptor Sebastià Jovani.

El projecte Liminal GR s’acomiada amb dues sessions

cles que no tinguin cabuda a la Sala Beckett es derivaran a Porta 4. A més del cicle de teatre infantil que la sala ofereix cada diumenge (només cobrant la voluntat), la programació s’estrena amb Yo no sé de cuentos alegres, de la compa-nyia Liquidación por derribo. Els dies 20 i 27 de novembre i els dis-sabtes 4 i 11 de desembre, Carlos Armengol portarà a escena l’obra amb la que va guanyar en 2003 el premi de teatre La Carrova. Una peça especial i emocionant, amb els actors Ángeles Brun i Miquel Mozos. Dins de les produccions pròpies destaca un monòleg que la dramaturga argentina Patricia Suárez està escribint per Verónica Pallini, que a més, dirigirà l’espec-tacle conjuntament amb Juan Ur-raco, actual professor de l’escola.

breus

La Sala Beckett/Obrador In-ternacional de Dramatúrgia acaba de fer pública la convo-catòria per al concurs de selec-ció de l’arquitecte que haurà de fer-se càrrec del projecte d’adequació i reforma de l’an-tiga cooperativa Pau i Justícia del Poblenou, que l’Ajunta-ment va cedir ara fa un any com a futura seu del teatre gracienc, coincidint amb el seu vintè aniversari. En la fu-tura ubicació -al número 228-232 del carrer Pere IV-, la Sala Beckett ha de disposar de més capacitat, amb una sala més polivalent, unes instal·lacions més adequades i més recursos tècnics, en un edifici que data del 1924, i ocupa 2.600 me-tres quadrats de sostre, format per planta baixa i primer pis. El concurs quedarà resolt el mes de febrer de 2011.

Obert el concurs per a la nova seu de la Sala Beckett

El documental Mashi trasi que trasi, del gracienc Edu Alter, ha rebut recentment el premi del públic en la darrera edició del Festival de Cine Euroàrab Amal, de Santiago. El film és el resultat d’un viatge que Al-ter va fer amb una delegació de Payasos en Rebeldía per sis ciutats de Palestina l’abril de 2009, on l’entitat va realitzar una sèrie de tallers de risoterà-pia, amb l’objectiu d’imposar el riure a la violència i les desi-gualtats. El treball final d’Alter és un reflex de la vida als terri-toris ocupats.

Premiat un documentalsobre Palestina

REDACCIÓ

La tercera edició d’El Meu Primer Festival se celebra amb més pro-jeccions, noves seccions i nous es-pais. Pensat per infants d’entre 2 i 12 anys, el certamen presenta cre-acions cinematogràfiques d’arreu del món i de tots els temps, amb l’objectiu d’entretenir i educar, estimular la imaginació i la crea-tivitat, i despertar l’esperit crític.

Entre les novetats d’enguany, la mostra compta amb França com a país convidat i inclou un con-curs de curtmetratges que comp-tarà amb la participació dels més petits de casa. La mostra -del 20 al 28 de novembre- s’adreça tant a les escoles, els matins durant la setmana, com al públic famili-ar, els caps de setmana. Totes les projeccions estan introduïdes per un presentador que situa els nens

L’Institut Francès i el CCCB se sumen als Verdi Park i la Filmoteca

en cada una de les pel.lícules i curtmetratges així com també en la dinàmica d’un festival. Al seu catàleg s’incorporen dues noves seccions dins les quals es repar-teixen un total de 63 projeccions que pretenen abarcar temàtiques diferents. A més dels Verdi Park i la Filmoteca de Catalunya, i enguany també hi tindran lloc activitats al CCCB i a l’Institut Francès.

El Meu Primer Festival estrena un concurs internacional de ‘curts’

La Galeria Safia acull la mostra ‘In-Quietuds’, de Mire-ia Feliu. La sala del carrer Bruniquer acull des d’aquesta setmana i fins l’11 de desembre la videoinstal.lació In-Quietuds. Nomadismes contemporanis. L’artista barcelonina mostra el seu treball entre tres territoris des del 2002: Sàhara occidental, Nova York i Barcelona, ai-xí com el seguiment i gravacions realitzades des del 2005 de diferents comunitats nòmades: l’ètnia africana peul, professionals del món del circ i habitants de pas a les grans urbs “líquides” d’Occident.

ALBA IRIGOYEN