Fet per: Guillem Yrla, Beltrán Chandía i Manel Fernández

Posidònia oceànica (L.) Delile, 1813) és una planta Posidònia oceànica (L.) Delile, 1813) és una planta aquàtica, endèmica de la Mediterrània, pertanyent a la aquàtica, endèmica de la Mediterrània, pertanyent a la família de les Posidoniaceae (angiospermes família de les Posidoniaceae (angiospermes monocotiledònies). Té característiques similars a les monocotiledònies). Té característiques similars a les plantes terrestres, com arrels, tija rizomatosa i fulles plantes terrestres, com arrels, tija rizomatosa i fulles cintiformes de fins a un metre de llarg disposades en cintiformes de fins a un metre de llarg disposades en mates de 6 a 7. mates de 6 a 7. Forma praderies submarines que tenen una notable Forma praderies submarines que tenen una notable importància ecològica. Constitueix la comunitat clímax importància ecològica. Constitueix la comunitat clímax del Mar Mediterrani i exerceix una considerable tasca del Mar Mediterrani i exerceix una considerable tasca en la protecció de la línia de costa de l'erosió. Dins en la protecció de la línia de costa de l'erosió. Dins d'elles viuen molts organismes animals i vegetals que d'elles viuen molts organismes animals i vegetals que troben en les praderies aliment i protecció. La hi troben en les praderies aliment i protecció. La hi considera una millora de la qualitat de les aigües considera una millora de la qualitat de les aigües marines costaneres.marines costaneres.

La posidònia oceànica presenta arrels (que serveixen principalment La posidònia oceànica presenta arrels (que serveixen principalment per ancorar la planta al substrat).per ancorar la planta al substrat).Els rizomes, de fins a 1 cm de gruix, creixen tant horitzontalment Els rizomes, de fins a 1 cm de gruix, creixen tant horitzontalment (rizomes plagiòtrop), com verticalment (rizomes ortòtrop). Els (rizomes plagiòtrop), com verticalment (rizomes ortòtrop). Els primers, gràcies a la presència a la part inferior d'arrels lignificades primers, gràcies a la presència a la part inferior d'arrels lignificades de fins a 15 cm de llarg, ancoren la planta al substrat. Els dos tipus de fins a 15 cm de llarg, ancoren la planta al substrat. Els dos tipus de creixement donen lloc a la denominada “matte”, una formació en de creixement donen lloc a la denominada “matte”, una formació en terrassa que consisteix en un entramat d'estrats de rizomes, arrels i terrassa que consisteix en un entramat d'estrats de rizomes, arrels i sediments atrapats. D'aquesta manera, les posidònies colonitzen un sediments atrapats. D'aquesta manera, les posidònies colonitzen un entorn.entorn.

Les fulles sorgeixen a partir dels rizomes, són cintiformes i de Les fulles sorgeixen a partir dels rizomes, són cintiformes i de color verd brillant que es torna marró amb el pas del temps. color verd brillant que es torna marró amb el pas del temps. Poden arribar a assolir una longitud d’ aproximadament 1,5 m Poden arribar a assolir una longitud d’ aproximadament 1,5 m d'alt. De mitjana tenen una amplada d'1 cm i presenten de 13 a 17 d'alt. De mitjana tenen una amplada d'1 cm i presenten de 13 a 17 nervadures paral·leles. S'organitzen en mates de 6 o 7 fulles, nervadures paral·leles. S'organitzen en mates de 6 o 7 fulles, trobant les més velles a l'exterior i les més joves a l'interior. Les trobant les més velles a l'exterior i les més joves a l'interior. Les fulles es divideixen en tres categories:fulles es divideixen en tres categories:Fulles adultes, que presenten una làmina amb funció fotosintètica Fulles adultes, que presenten una làmina amb funció fotosintètica i una base separada de la vora foliar per una estructura còncava i una base separada de la vora foliar per una estructura còncava anomenada "lígula";anomenada "lígula";Fulles intermèdies, que no tenen base;Fulles intermèdies, que no tenen base;Fulles joves, que normalment tenen una longitud inferior als 50 Fulles joves, que normalment tenen una longitud inferior als 50 mm.mm.A la tardor la planta perd les fulles adultes.A la tardor la planta perd les fulles adultes.

P. oceànica es reprodueix tant sexual com asexual ment .P. oceànica es reprodueix tant sexual com asexual ment .La reproducció sexual es produeix a través de la producció de flors i La reproducció sexual es produeix a través de la producció de flors i fruits. Les flors són hermafrodites i s'agrupen en una inflorescència fruits. Les flors són hermafrodites i s'agrupen en una inflorescència en forma d'espiga, de color verd i continguda entre bràctees florals.en forma d'espiga, de color verd i continguda entre bràctees florals.

Linneo, en el seu "Systema Naturae", descriu l'espècie anomenant-la Linneo, en el seu "Systema Naturae", descriu l'espècie anomenant-la Zostera oceànicaZostera oceànica. El 1813 l'estudiós Delile la va dir Posidònia. . El 1813 l'estudiós Delile la va dir Posidònia.

El nom genèric El nom genèric PosidòniaPosidònia deriva de (Posidó, el déu del mar), mentre deriva de (Posidó, el déu del mar), mentre que l'epítet específic que l'epítet específic oceànicaoceànica fa referència al fet que aquesta fa referència al fet que aquesta espècie tenia una distribució molt més àmplia que l'actual.espècie tenia una distribució molt més àmplia que l'actual.

El 2006 es va descobrir a les Balears una planta de El 2006 es va descobrir a les Balears una planta de Posidònia de prop de 8 km de llarg, a la qual se li va Posidònia de prop de 8 km de llarg, a la qual se li va atribuir una edat de 100.000 anys. La planta es situa a atribuir una edat de 100.000 anys. La planta es situa a l'interior d'un prat que s'estén uns 700 km ² des de la l'interior d'un prat que s'estén uns 700 km ² des de la zona d'Es Freus (Formentera) fins a la platja de Ses zona d'Es Freus (Formentera) fins a la platja de Ses Salines (Eivissa). La identificació de la planta va ser Salines (Eivissa). La identificació de la planta va ser possible gràcies a l'ús de marcadors genètics. El possible gràcies a l'ús de marcadors genètics. El descobriment va ser fortuït, ja que s'estima que dins descobriment va ser fortuït, ja que s'estima que dins d'aquesta praderia viuen cent milions d'exemplars de la d'aquesta praderia viuen cent milions d'exemplars de la mateixa espècie. Es creu que aquesta planta és un dels mateixa espècie. Es creu que aquesta planta és un dels organismes vius més grans i longeus del món. organismes vius més grans i longeus del món.