Johannes Kepler27 de desembre, 1571 15 de novembre, 1630Astrònom i matemàtic alemany va ser una figura clau en la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que van proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal de Newton. En un principi, Kepler va considerar que el moviment dels planetes havia de complir les lleis pitagòriques de l'harmonia de les esferes celestes. Sent un ferm partidari del model copernicà va intentar demostrar que les distàncies dels planetes al Sol venien donades per esferes a l'interior poliedres perfectes

niuades successivament unes a l'interior d'altres. En l'esfera interior estava Mercuri mentre que els altres cinc planetes Venus, Terra, Mart, Júpiter i Saturn estarien situats a l'interior dels cinc sòlids platònics. Anys després, analitzant el moviment retrògrad de Mart es va adonar del seu error. Incapaç d'acceptar que Déu no hi hagués disposat que els planetes descrigueren figures geomètriques simples, es va dedicar amb tenacitat a provar amb tot tipus de combinacions de cercles i quan es va convèncer de la impossibilitat d'aconseguir-ho, va emprar el·lipses.

Sòlids de KeplerEn va descobrir els dos primers per estelació del dodecàedre convex regular. Va notar que, estenent les arestes o les cares del dodecàedre convex fins que es tornen a trobar, podia obtenir pentàgons estelats regulars. Va reconèixer que aquests poliedres coincidien amb la definició dels sòlids regulars, encara que no fossin convexos. El 1809, Poinsot va redescobrir aquestes dues figures i va descobrir dues estrelles regulars més, el gran icosàedre i el gran dodecàedre. Tres anys més tard, Cauchy va demostrar que la llista era completa.

Petit dodecàedre estelat Gran dodecàedre estelat Gran dodecàedre Gran icosàedre

Els matemàtics del mes de desembre