POUM de FIGUERES | | marçde 2014poum.figueres.cat/wp-content/uploads/2013/09/2014-11-24...2014/11/24 · PLA DE MOBILITAT URBANA DEL MUNICIPI DE FIGUERES (Ap. def.: 02/04/2013; DOGC:

POUM de FIGUERES | Bases de la Revisió del PGOU | març de 2014

El PGOU de 1983 i modificacions posteriors

PUNT DE PARTIDA


PUNT DE PARTIDA

Plànol refós del planejament vigent


� els canvis socioeconòmics del moment

� les noves infraestructures generadores de noves centralitats

� la maduració de la ciutat existent

� la ponderació dels nous creixements

� la sostenibilitat econòmica de les actuacions

� la sostenibilitat energètica i d’intercanvi (ecodisseny)

� el respecte al paisatge i la seva integració urbana

Nous criteris en el planejament urbanístic

PUNT DE PARTIDA


En relació a:

� les infraestructures territorials

� creixement o reforma

� l’estructura urbana

� l’estructura territorial no urbana

� la protecció del patrimoni vs/revitalització del centre

� una ciutat ben equipada

� les activitats econòmiques

� l’energia i ciutat

Conclusions i recomanacions urbanístiques

PUNT DE PARTIDA. Primera onada de participació


ESTUDI DETALLAT DEL SÒL NO URBANITZABLE DE FIGUERES (sense aprovacióadministrativa)Ajuntament de Figueres; equip de treball: Josep Mariné (arquitecte), Elisabet Pascual

(arquitecta), Joan Solà (geòleg), Carles Bayés (geògraf); agost de 2012

REVISIÓ I AMPLIACIÓ DEL PEPCH I PEPCE DE FIGUERES (sense aprovacióadministrativa)DCONSTRUCCIONS, Serveis de Documentació i Cultura; Jaume Santaló; setembre de 2006

PLA LOCAL D’HABITATGE DE FIGUERES (Ap. def.: 04/11/2010)Ajuntament de Figueres; Diputació de Girona; Equip tècnic de d’Aleph; octubre de 2010

PLA DE MOBILITAT URBANA DEL MUNICIPI DE FIGUERES (Ap. def.: 02/04/2013; DOGC: 05/06/2013)Ajuntament de Figueres: egi, Enginyeria i Gestió d’Infraestructures, SLP; gener de 2009

PLA D’EQUIPAMENTS DE FIGUERES (sense aprovació administrativa)Ajuntament de Figueres; Jornet, Llop, Pastor, arquitectes; juliol de 2012

ESTUDI D’INUNDABILITAT DEL POUM DE FIGUERESAjuntament de Figueres; ABM / JG; abril de 2013Aquest document és un resum amb conclusions específiques dels dos estudis d’inundabilitat precedents:

Els estudis previs

PUNT DE PARTIDA. Estudis previs



Estudi detallat del SNU


Catàleg. Revisió i ampliacióPUNT DE PARTIDA. Estudis previs


Catàleg. Revisió i ampliacióPUNT DE PARTIDA. Estudis previs


Pla local d’habitatgePUNT DE PARTIDA. Estudis previs


Pla de mobilitat urbanaPUNT DE PARTIDA. Estudis previs


Pla d’equipaments



Pla d’equipamentsPUNT DE PARTIDA. Estudis previs


Estudi d’inundabilitatPUNT DE PARTIDA. Estudis previs


Condicionants territorials. PDUSUF i PTPCGCondicionants i vertebracions


Projectes aprovats o en estudiCondicionants i vertebracions


Planejament municipis entornCondicionants i vertebracions


Planejament municipis entorn. VilafantCondicionants i vertebracions


Planejament municipis entorn. Condicionants i vertebracions

Vilafant SUP 3 nº 10 Indelor 80.380 m²

SUP 3 nº 11 Mas d’en Fonsu 79.940 m²

SUP 3 nº 12 Canal de Rec 77.730 m²

El Far ce 4 Les Pedroses 735.334 m²

ce 5 Intermodal 727.829 m²

Santa Llogaia SUD 05 La Bòbila 46.698 m²

Vilamalla SUD 01 Industrial Llevant 247.500 m²

SUD 02 Industrial Nord 247.500 m²

SUD 04 Industrial La Riera 93.700 m²

SUD 05 Industrial Carretera 179.980 m²

Total 2.548.211 m² �� 255 Hes

Sòl urbanitzable industrial pendent de desenvolupar


Implantació sobre el territori.

Com ha crescut la ciutat: ESTRUCTURA URBANA


Estructura parcel·lària rural.



Estructura viària actual. Com ha crescut la ciutat: ESTRUCTURA URBANA



Evolució 1957-2013.









Llicències obra nova 2001-2013.



Estructura dels espais lliures.


Com està la ciutat construïda. Com i quant pot créixer encara

Metodologia d’estudi.

Entenem la ciutat construïda com un element viu, que es transforma dia a dia, i que constitueix

ara per ara el capital fix amb el que comptem, amb les seves potencialitats, les seves

mancances i les seves oportunitats.

En conseqüència, a més a més d’entendre la forma i els episodis bàsics del creixement de

Figueres, es tracta d’estudiar la seva situació actual a partir d’entendre i analitzar els següents

aspectes:

�L’estat de consolidació dels teixits urbans i en relació a allò que permet el

planejament vigent. Conèixer el potencial latent

�Els àmbits d’actuació previstos pel planejament encara no desenvolupats i el seu

potencial

�La relació d’aquests potencials amb els sistemes bàsics que donen suport a la

població i proporcionen qualitat urbana: el viari i els espais lliures

�Les tipologies edificatòries associades a les diferents formes i èpoques de

creixement i la seva relació –antagònica o no- amb les ordenances edificatòries

vigents

�Finalment, i a la vista del resultat d’aquestes anàlisis, l’apunt d’algunes línies

d’actuació/ordenació adreçades a resoldre els problemes detectats



Àrees d’estudi.



Potencialitats residencials.



Habitatges potencials. Hipòtesi C



Potencialitat industrial



Morfologia urbana i evolució històrica



Formes d’ocupació. Tipologies




Superposició ordenació-cadastre

Oblit de la diversitat tipològica existent


Distorsions


Aplicació de l’alçada reguladora

Densitat

Diferències en la definició del pati d’illa


Distorsions



Polígons i planejament derivat pendent en SU



Sectors del sòl urbanitzable



Estructura supeditada als sectors.


Sectors del sòl urbanitzable

RESUM DE SECTORS DEL SÒL URBANITZABLE DELIMITAT

RESIDENCIAL

codi POUM actual PGO 1983 PP tramitat ap. def. executiu DOGC sup. total edif. bruta sostre màx. densitat habitatges residencial habitatges

SUD 1 CARRETERA DE LLERS. ARE b1s5 SI (PDU) 13/13/2009 SI 05/06/2009 6,56 Ha 0,60 m²st/m² 39.360,00 m²st 50,00 viv/Ha 328 viv 0,00%

SUD 2 HORTA D'EN CAPELLERA / CENDRASSOS NORD. ARE cf6 (parcial) SI (PDU) 13/13/2009 NO (pnt. md PGO) 30,25 Ha 0,65 m²st/m² 196.632,00 m²st 60,03 viv/Ha 1.824 viv 0,00%

SUD 3 CENDRASSOS SUD cf6 (parcial) SI 23/07/2008 NO 5,53 Ha 0,65 m²st/m² 35.957,00 m²st 65,98 viv/Ha 365 viv 0,00%

SUD 4 AV. COSTA BRAVA b1s6 / b1s7 SI 15/12/2005 SI 11/05/2007 14,59 Ha 0,76 m²st/m² 110.343,50 m²st 65,73 viv/Ha 959 viv 0,00% 0 viv

SUD 5 RONDA NORD sense precedent NO NO 13,08 Ha 0,65 m²st/m² 85.020,00 m²st 66,00 viv/Ha 863 viv 0,00%

SUD 6 REC SUSANNA b1s4 SI 26/02/2003 SI 02/03/2004 8,47 Ha 0,70 m²st/m² 59.274,00 m²st 59,87 viv/Ha 549 viv 24,61% 99 viv

SUD 7 FAGES DE CLIMENT A (SUD) b1s1 (parcial) SI 18/12/2001 SI 30/09/2002 5,66 Ha 0,76 m²st/m² 42.988,00 m²st 65,74 viv/Ha 372 viv 74,52% 262 viv

SUD 8 FAGES DE CLIMENT B (NORD) b1s1 (parcial) SI 26/02/2003 SI 14/09/2004 4,56 Ha 0,76 m²st/m² 34.527,00 m²st 68,80 viv/Ha 346 viv 26,46% 128 viv

SUD 9 ELS OLIVARS cf5 SI NO 6,06 Ha 0,70 m²st/m² 42.422,00 m²st 76,89 viv/Ha 466 viv 0,00%

SUD 10 HOTEL RONDA b1s2 SI 21/11/2007 SI 26/05/2011 7,49 Ha 0,76 m²st/m² 56.825,72 m²st 82,42 viv/Ha 617 viv 0,00% 0 viv

SUD 11 MAS TUTAU cf2 (parcial) NO NO 11,36 Ha 0,55 m²st/m² 62.480,00 m²st 45,00 viv/Ha 511 viv 0,00%

SUD 12 CAMP DE TIR cf4 (parcial) NO NO 19,29 Ha 0,55 m²st/m² 106.095,00 m²st 45,00 viv/Ha 868 viv 0,00%

SUD 13 MARCA DE L'HAM b1s8 (parcial) SI 26/10/2006 SI 10/04/2008 9,27 Ha 0,54 m²st/m² 50.367,35 m²st 44,44 viv/Ha 412 viv 16,35% 62 viv

SUD 14 CAMÍ DE VILATENIM b1s8 (parcial) SI 29/06/2005 SI 31/10/2005 5,32 Ha 0,40 m²st/m² 21.268,23 m²st 44,76 viv/Ha 238 viv 28,50% 62 viv

SUD 15 ESTADI DE VILATENIM sense precedent NO NO 6,45 Ha 0,20 m²st/m² 12.893,83 m²st 13,33 viv/Ha 86 viv 0,00%

153,94 Ha 0,62 m²st/m² 956.453,63 m²st 57,20 viv/Ha 8.805 viv 613 viv

sup. total edif. bruta sostre màx. densitat habitatges

INDUSTRIAL

codi POUM actual PGO 1983 PP tramitat ap. def. executiu DOGC sup. total edif. bruta sostre màx. industrial

SUDi 1 CAMPS DEL MOLÍ DE L'ARRÒS cf4 (parcial) SI NO 14,93 Ha 0,66 m²st/m² 98.568,36 m²st 0,00%

SUDi 2 FIGUERES NORD b2s11 NO NO 29,72 Ha 0,66 m²st/m² 195.236,09 m²st 0,00%

44,65 Ha 0,66 m²st/m² 293.804,45 m²st

sup. total edif. bruta sostre màx.

RESUM DE SECTORS DEL SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT

tramitació

codi POUM actual PGO 1983 PP tramitat ap. def. executiu DOGC sup. total edif. bruta sostre màx. densitat habitatges residencial

SUND 1 LA MUNTANYETA cf1 NO NO 9,03 Ha 0,30 m²st/m² 27.093,00 m²st 8,00 viv/Ha 72 viv 0,00%

SUND 2 LES MORAGUES cf7 NO NO 7,81 Ha 0,40 m²st/m² 31.254,00 m²st 30,00 viv/Ha 234 viv 0,00%

SUND 3 VILATENIM cf8 NO NO 5,15 Ha 0,40 m²st/m² 20.592,00 m²st 30,00 viv/Ha 154 viv 0,00%

21,99 Ha 0,36 m²st/m² 78.939,00 m²st 20,97 viv/Ha 461 viv

sup. total edif. bruta sostre màx. densitat habitatges

POTENCIAL TOTAL D'HABITATGES 9.266 viv

nivell d'ocupació actual / setembre 2013denominació característiques bàsiques

nivell d'ocupació actual

ocupació actual / set 2013denominació tramitació

denominació

característiques bàsiques

tramitació característiques bàsiques


ESTUDIS PREVISConclusions i criteris per a l’Avanç del POUM

� Les previsions d’equipaments públics confien en les cessions obligatòries establertes en els creixements residencials perifèrics i poc en la capacitat de transformació interna de la ciutat i menys en el potencial d’inversió pública.

� La mobilitat urbana s’estructura en base a completar una xarxa viària perimetral, especialment les rondes nord i oest, que es supediten a l’execució de sectors de planejament en sòl urbanitzable delimitat.

� Les previsions per a donar sortida a la demanda exclosa del mercat lliure d’habitatge es basen majoritàriament en la obligació legal d’efectuar reserves d’habitatge protegit en les futures promocions, quasi sempre lligades a desenvolupaments de sectors de sòl urbanitzable.


TERRITORIConclusions i criteris per a l’Avanç del POUM

� Les solucions finals pel que fa a aquests aspectes d’àmbit territorial s’escapen en gran mesura de les capacitats reals del POUM entès com a document regulador urbanístic que afecta únicament al terme municipal de Figueres*.

� La situació conjuntural és molt diferent de la que va propiciar les propostes territorials abans de l’any 2010 i per tant cal posar en qüestió gran part del contingut expansiu que contenen.

� La coordinació de les propostes amb els municipis veïns, especialment amb Vilafant, tindrà especial importància en el POUM.

*Els plans territorials no tenen un organisme actuant, el POUM sí, l’Ajuntament.


EL TEIXIT URBÀ CENTRALConclusions i criteris per a l’Avanç del POUM

La situació conjuntural ens porta a un moment de contenció de les expectatives de creixement urbà expansiu i d’ocupació de nou territori i per tant com a conseqüència d’això les mirades es posen en la ocupació gradual del teixit ja existent que requereix menor capacitat d’inversió i càrregues, malgrat que en contrapartida presenta un major grau de complexitat ja que s’ha d’actuar sobre una parcel·lació de dimensions petites i plena de preexistències.

Donada aquesta circumstància s’ha cregut essencial estudiar l’estat en que es troba aquesta part central i valorar-ne la seva capacitat actual i futura atenent a la seva qualitat ambiental i urbana. Aquesta qualitat es pot mesurar a través dels índex de relació entre la població resident i la superfície dels sistemes viaris i de verd urbans. Els resultats d’aquest estudi són molt significatius pel que fa a les futures propostes del POUM, com indiquem més endavant (La ciutat que ve)


PDUSUF estimació a 2026 →→→→ 61.786 habitants (càlcul per capacitat del PGOU vigent)

PLA LOCAL D’HABITATGE estimació a 2025 →→→→ 60.500 habitants (creixement de 1000 hab/any de mitjana en escenari baix)

PLA D’EQUIPAMENTS estimació a 2025 →→→→ 55.687 habitants (càlcul per estimació del ritme de construcció d’habitatges)

DEMOGRAFIA RECENT estimació a 2026 →→→→ 50.450 habitants (projecció del creixement de 400 hab/any de mitjana)

MEMÒRIA SOCIAL POUM estimació a 2026 →→→→ 52.061 habitants (projecció del creixement en l’escenari moderat)

Projeccions segons diferents estimacions

Conclusions i criteris per a l’Avanç del POUM. LA CIUTAT QUE VE


Consolidació del planejament vigent

Estimació de nous habitatges a les AE perifèriques →→→→ 4.541 / 4.493 viv

Estimació de nous habitatges als sectors SUB no executats →→→→ 5.929 viv

Estimació de nous habitatges als sectors NO delimitats →→→→ 461 viv

TOTAL →→→→ 14.127 / 13.882 viv

Habitants potencials nous (2’43 hab/viv i 80% d’ocupació) →→→→ 27.463 / 26.996 habitants

Habitants actuals segons padró continu a febrer de 2014 →→→→ 45.706 habitants

TOTAL →→→→ 73.169 / 72.702 habitants

Forquilla d’estimació de nous habitatges a les AE centrals →→→→ 3.196 / 2.999 viv

→→→→



Valoració en relació a l’estructura urbana

Teixit central / població sostenible →→→→ vialitat: 9’50 m²/hab →→→→ zones verdes: 5’00 m²/hab

Teixit mig / població sostenible →→→→ vialitat: 11’70 m²/hab →→→→ zones verdes: 6’00 m²/hab

AE centrals: Teixit central i mig / població sostenible →→→→ vialitat: 9’68 m²/hab →→→→ zones verdes: 2’79 m²/hab

AE03 eixample sud: Teixit mig / població sostenible →→→→ vialitat: 8’69 m²/hab →→→→ zones verdes: 2’21 m²/hab

AE04 eixample est: Teixit mig / població sostenible →→→→ vialitat: 1’51 m²/hab →→→→ zones verdes: 0’77 m²/hab

índex òptims

índex resultants de les potencialitats actuals



ESTRUCTURA URBANAConclusions i criteris per a l’Avanç del POUM

� Completar l’estructura perimetral per mitjà de processos de gestió i inversió que no passin necessariament pel desenvolupament privat dels sectors del qual depèn actualment. En aquest sentit caldria:

• derivar part de les plus vàlues de la transformació central a aquesta finalitat i també... • propiciar inversions puntuals a través d’altres administracions supramunicipalsatenent a la importància cabdal per a l’interès públic que això representa.

� Millorar les relacions estructurals amb el planejament dels municipis veïns. En aquest sentit cal establir un bon nivell de coordinació entre les propostes de Figueres i les de Vilafant a l’oest tenint en compte que apareixen dos àmbits de cabdal importància estratègica:

• els creixements previstos a Vilafant a l’oest de l’Olivar Gran (SUP 2 nº 9) i sobretot...• el corresponent a l’entorn de l’estació de l’AVE (SUNP c2).


ESTRUCTURA URBANA (cont...)Conclusions i criteris per a l’Avanç del POUM

� Millorar la trama interna central per mitjà d’operacions puntuals d’esponjament però també superar les barreres a les continuïtats de la vialitat principal originades per l’Avinguda de Salvador Dalí i la línia actual del ferrocarril convencional en un escenari de desaparició o soterrament de les vies.

� Parar especial atenció al recorregut est-oest, que correspon a l’itinerari de la N-260 i que requereix una solució urbana per tal d’afavorir la relació entre estacions.


ESPAIS DEL RODALConclusions i criteris per a l’Avanç del POUM

� Correspondència directa entre l’ordenació del sòl i els condicionants dels espais naturals d’àmbit territorial des de la Garriga d’Empordà fins el Parc fluvial del Manol

� Atenció especial als àmbits sensibles establerts en l’estudi detallat del sòl no urbanitzable.

� Potenciació de la xarxa de camins i de la xarxa hidràulica del rodal com a elements estructuradors del paisatge i la seva ordenació. En aquest sentit la regulació acurada dels elements construïts i naturals a través del catàleg de masies i cases rurals i del catàleg de béns a protegir ha de servir també per a configurar l’estructura del paisatge.

� Atenció especial als creixements previstos a través dels sectors de sòl urbanitzable com a veritables àmbits de transició entre la ciutat i els espais oberts. En aquest sentit la correcta relació entre l’estructura de camins externs i l’estructura dels espais verds interns esdevé fonamental per a aconseguir la permeabilitat pretesa.


PATRIMONIConclusions i criteris per a l’Avanç del POUM

� Cal tenir en compte que algunes proteccions integrals d’elements arquitectònics frenen el desenvolupament del seu potencial urbanístic i en provoquen no volgudament el seu deteriorament constructiu. Algunes mesures per a corregir aquesta disfunció s’haurien d’habilitar en els instruments urbanístics del pla o en el seu programa d’actuacions.

� Convé tenir una bona coordinació entre l’objectiu de la protecció i l’ordenança urbanística de la trama on s’insereix l’element. Tant important és l’element en sícom el seu entorn edificat i el seu espai urbà on s’insereix.

La constatació numèrica (vegis La ciutat que ve) confirma la hipòtesi establerta en el capítol 5 del document de Bases en el que per una banda es comprova que la ciutat construïda encara té un potencial considerable de creixement (...)

Conclusions i criteris finals


(...) però per altra banda es fa cada cop més evident que l’estructura urbana que la sustenta no dóna més de sí i s’apropa a un “col·lapse” que compromet la qualitat dels espais urbans i l’eficàcia de la mobilitat.

Conclusions i criteris per a l’Avanç del POUM

Aquest nivell de desajust en els paràmetres centrals s’hauria de corregir a través de les propostes que el POUM pot efectuar a dos nivells:

� La nova regulació normativa sobre les àrees centrals per tal de disminuir la

potencialitat total de creixement residencial

� L’augment dels espais urbans disponibles per mitjà operacions puntuals

estratègiques en base a les àrees d’oportunitat




Al mateix temps, seguint els arguments expressats (vegis capítol 6 del document de Bases), es constata que Figueres ha crescut sobre una estructura general viària que encara cal completar i que, si bé fins ara s’ha articulat sobre un traçat dissenyat l’any 1983 (amb algunes idees que ja es contemplaven en el Pla del 61), en aquests moments cal trobar noves solucions com a conseqüència de les novetats infraestructurals viàries i ferroviàries que s’estan plantejant sobre Figueres i el seu entorn (vegis capítol 4 del

document de Bases) i també pel fet que la situació conjuntural i el canvi de paradigma del futur de les ciutats ens porta inexorablement al redimensionat dels creixements perifèrics previstos en base a dues premisses:

� la sospita de que el desenvolupament residencial ja no serà la única solució a la obtenció de sistemes i dotacions (vegis capítol 7 del document de Bases) i que...

� cal ponderar la ocupació lenta però continuada d’un territori (rodal) que mereix una major atenció (vegis apartats 3.2 i 6.1 del document de Bases) com a garant d’una qualitat ambiental del tot necessària.





Horitzons


Transicions


Connexions

Documents

POUM de FIGUERES | | marçde 2014poum.figueres.cat/wp-content/uploads/2013/09/2014-11-24...2014/11/24 · PLA DE MOBILITAT URBANA DEL MUNICIPI DE FIGUERES (Ap. def.: 02/04/2013; DOGC: