NUCLI FORMATIU 1EL JOC COM A RECURS LÚDIC EDUCATIU

UNITAT FORMATIVA 3IMPLEMENTACIÓ D’ACTIVITATS D’OCI I LLEURE

Quèquicom “JUGUEM?” TV3

1. Per què és important el joc segons el vídeo?2. Què fan els animals a l’hora que juguen?3. On podem veure amb facilitat el joc espontani dels

infants?4. Què ens condiciona els tipus de joc que podem fer?5. Què ens permet observar-los?6. A què aprenen amb els jocs?7. Què es diu del joc lliure i del dirigit?8. Què és la jugabilitat?9. Quins beneficis tenen els videojocs?

1.1. EL JOC COM A RECURS LÚDIC

1.1. EL JOC COM A RECURS LÚDIC0El joc es considera com un dels millors recursos per

afavorir el desenvolupament integral de l’infant.0No es pot entendre el procés educatiu sense pensar en

el joc.0Com a educadors/es hem de tenir en compte que les

activitats lúdiques que proposem als infants estiguin ajustades al seu nivell maduratiu, a l’espai de què disposem i al moment del dia per tenir èxit en la proposta.

0Hi ha unes tipologies de joc que s’han d’estudiar per la seva utilitat en el procés educatiu o per l’èxit que tenen entre els infants.

1.2. Els jocs segons les capacitats desenvolupen

1.2. Classificacions del joc

i jocs de condició física

Classificacions de joc (II)

• Interior

Alguns tipus de joc

0Els jocs dels més petits0 Els jocs de falda.0 La panera dels tresors.0 El joc heurístic.

0El joc psicomotriu.0El joc educatiu.0El joc tradicional.0El joc multicultural.0El joc competitiu i el no competitiu.0El joc i les noves tecnologies.

Els jocs de falda (I)En què consisteix?

0 Es poden considerar una de les primeres activitats lúdiques dels infants amb les persones adultes.

0 Es componen d’un text, música i uns moviments:0 El text acostuma a ser divertit i reiteratiu0 La música molt senzilla0 Els moviments simples. Normalment serveixen per conèixer

parts del cos o donar una certa emoció al joc.0 En molts casos ens ha arribat per tradició oral.0 Per treballar-los és convenient posar-se d’acord entre ell

professionals i amb la família per seguir la mateixa versió.

0 Com s’hi juga?0 La persona adulta s’asseu, es posa l’infant a la falda i comença a

cantar i moure-li diferents parts del cos al ritme de la música.0 Quan i on es poden fer?0 Es poden realitzar en qualsevol moment del dia.0 S’ha de tenir temps i fer-los amb calma.0 L’espai haurà de ser còmode.0 Què desenvolupen?0 Descobrir el seu cos, treballar el llenguatge oral, el ritme, el

llenguatge musical i el moviment, i l’establiment de vincles afectius.0 A quina edat es poden fer?0 Els jocs de falda es poden començar a fwer a partir dels 4-5 mesos,

ja que en aquesta edat els infants ja s’aguanten asseguts.

Els jocs de falda (II)

La panera dels tresors (I)En què consisteix?

0La panera dels tresors és una activitat que consisteix en situar en el sòl una panera plena d’objectes de tal manera que els nens i nenes, asseguts al seu costat, puguin accedir fàcilment a ells i explorar-los sensorialment.

0Desenvolupar la capacitat de coordinació ull-mà-boca.0Estimular auditiva, visual, tàctil, olfactiva i gustativa.0Afavorir el coneixement dels objectes de l’entorn.0Afavorir la curiositat innata per descobrir les qualitats de

les coses que troba al seu abast.0Oferir la possibilitat d’aprendre per si sol.0Augmentar la capacitat de concentració.0Desenvolupar la capacitat d’exploració.0Estructurar el pensament.

La panera dels tresors (II)Alguns dels objectius són:

0S’inicia quan els infants ja són capaços de romandre asseguts durant un cert temps, normalment cap als 5 o 6 mesos de vida.

0S’ha d’abandonar quan comencen a caminar.

0Els infants han de poder accedir a la panera en grups de tres.

La panera dels tresors (III)Aspectes organitzatius. Edat dels nens i nenes.

0 Els objectes s’han de seleccionar en funció d’una sèrie de qualitats:0 Han de ser de diferents materials.0 Han de despertar al màxim els sentits: diferents textures,

pesos, volums, colors, sons, etc.0 Han de despertar el màxim interès i, per això, han de ser

objectes que generalment no estiguin al seu abast.0 La panera ha de complir una sèrie de condicions:

0 Ha de ser prou gran perquè hi càpiguen tots els objectes i prou petita perquè els infants puguin accedir-hi amb facilitat.

0 Ha de ser estable per evitar que es bolqui quan els nens /nenes es doni suport en ella.

La panera dels tresors (IV)Aspectes organitzatius. Selecció dels objectes.

0Directament amb els nens i nenes:0 Asseguda a prop de la panera per observar els tres nens

i nenes.0 No ha d’interferir en la seva acció però ha d’oferir

seguretat amb la seva mirada i amb la seva presència.

0Organitzant els recursos. Haurà d’organitzar l’espai i reposarà els materials quan s’espatllin i rentarà els que es vagin embrutant.

La panera dels tresors (V)Intervenció de l’educador/a.

0Avaluació de l’activitat:0 Observar les preferències, els processos, les activitats i

les actituds dels infants amb cada objecte.0 Elaborar una pauta d’observació que permeti fer una

anàlisi i una valoració del joc de cada nen o nena.

0Avaluació del procés:0 Reflexionar sobre com es va desenvolupant l’activitat i

sobre tots els aspectes que influeixen en ella.

La panera dels tresors (VI)Avaluació

El joc heurístic (I)0 El joc heurístic consisteix en el descobriment, l’exploració i

l’experimentació.

0 Alguns dels objectius que es treballen són:0 Romandre assegut.0 Aixecar del sòl de forma autònoma.0 Desenvolupar la coordincaió ull-mà.0 Coordinar els moviments de les dues mans.0 Realitzar accions com tapar i destapar, omplir i buidar, obrir i tancar, etc.0 Ordenar i organitzar objectes.0 Experimentar i identificar les qualitats perceptives de determinats objectes.0 Localitzar els objectes mitjançant les orientacions verbals de l’educador.0 Establir relacions entre els objectes: comparar, classificar, etc.0 Escollir lliurement entre l’oferta de material.0 Iniciar-se en l’hàbit de compartir.0 Acostumar-se a treballar en una atmosfera de calma i de tranquil·litat.0 Adquirir l’hàbit de recollir a l’acabar.

0Adreçat a infants d’entre 12 (comença a caminar) i els 24 mesos (inici del llenguatge)

0El número de participants per sessió serà d’aproximadament uns 8.

0S’ha de posar en pràctica durant uns 8 mesos, però es pot reduir en funció de l’edat i les característiques del grup.

0Normalment es realitzen unes 2 sessions per setmana, d’una hora de durada cadascuna.

El joc heurístic(II)Aspectes organitzatius. Edat i duració.

0 Els objectes:0 S’han d’obtenir a partir de les existències de l’entorn.0 Han de ser fàcilment manipulables, sòlids i susceptibles de ser

combinats entre ells.0 S’aconsella disposar d’entre 20 i 30 tipus d’objectes diferents.

0 Els contenidors:0 Són recipients d’una mida més gran que el material de joc i han de

ser susceptibles de contenir alguns objectes cadascun.0 Han de ser sempre els mateixos i és convenient que cada

participant en tingui 3 o 4.0 Les bosses:

0 Es necessiten tantes bosses com classes d’objectes s’hagin recollit.0 Cada bossa ha de ser prou gran per contenir uns 50 objectes iguals.

El joc heurístic(III)Aspectes organitzatius. Els materials.

0L'educadora o educador selecciona quatre bosses amb objectes dins i prepara alguns contenidors.

0Distribueix el material entre quatre o cinc punts de la sala allunyats (focus d'activitat) entre si.

0A cada focus d'activitat hi haurà 4 o 5 contenidors i entre 20 i 25 objectes trets de cadascuna de les bosses seleccionades anteriorment.

0Cada tipus d'objecte de cada focus d'activitat es col∙loca formant un munt sense que es barregin els uns amb els altres.

0La resta de material que s’ha d’utilitzar es retira.

El joc heurístic(IV)Desenvolupament del joc. 1a fase. Preparació.

0Els nens i nenes se senten atrets pels objectes. Primer solen quedar quiets i observar i, a continuació, decidir se per uns objectes determinats.‐

0Cadascú va al seu ritme i efectua les combinacions de material que se li ocorren.

0El temps d'aquesta fase és d'uns 20 o 25 minuts, però dependrà del grau d'implicació i concentració que tinguin els infants aquell dia.

0L'educador/a ha de passar a la fase següent quan donin senyals de cansament.

El joc heurístic(V)Desenvolupament del joc. 2a fase. Exploració i

combinació d’objectes.

0 Quan un o dos nens o nenes donen senyals de cansament l'educador/a ha de començar a retirar alguns contenidors. En un primer moment retirarà només els que ja no s'utilitzen.

0 A continuació, haurà d'agafar les bosses i des de la cadira convidar els nens i nenes que ja no mostren interès a que recullin.

0 L'activitat de recollida dels primers nens o nenes servirà d'exemple per a la resta.

0 L'activitat finalitza quan ja no queda res per recollir.0 Seguidament es pengen les bosses en un lloc visible per a

que els infants comprenguin que activitats joc s'ha acabat.

El joc heurístic(VI)Desenvolupament del joc. 3a fase. La recollida.

0Del progrés dels nens i nenes. Alguns dels aspectes avaluables que es poden observar:0 Aspectes generals del joc0 Aspectes relacionats amb la fase d’exploració d’objectes.0 Aspectes relacionats amb la fase de recollida.

0De la tasca educativa:0 S'han d'avaluar les condicions generals de l'activitat, el

seu procés i el progrés al llarg de les sessions.

El joc heurístic(VII)L’avaluació.

Videos

0http://mediateca.educa.madrid.org/reproducir.php?id_video=gpkb6idx1r5aciiy

Fes una comparació sistemàtica entre la cistella dels tresors i el joc heurístic

El joc psicomotriu (I)

0El terme psicomotricitat expressa inequívocament relació entre els processos psíquics i motors, ja que:

0El moviment no pot ser concebut sense un psiquisme que el faci possible.

0El fet psíquic no és possible sense cap forma de moviment.

0El joc psicomotriu ajuda a l’infant a prendre consciència del seu esquema corporal, a formar la seva pròpia imatge i a relacionar se amb l'entorn.‐

El joc psicomotriu (II)Aspectes que es treballen. La percepció

0 La percepció visual:0 L'agudesa visual.0 El seguiment visual.0 La memòria visual.0 La diferenciació de figures i formes.0 L'estabilitat perceptiva.

0 La percepció auditiva:0 L'agudesa auditiva.0 El seguiment auditiu.0 La memòria auditiva.

0 La percepció tàctil: textura, temperatura i pressió.0 La percepció gustativa.0 La percepció olfactiva.

0La estructura corporal.0La postura.0L’equilibri.0La respiració i relaxació.0La lateralitat

El joc psicomotriu (III)Aspectes que es treballen. L’esquema corporal.

0Aprendre a controlar el cos quan està en moviment. Aspectes relacionats:

0Coordinació dinàmica general.0Coordinació dinàmica específica.0Organització de l’espai.0Organització del temps.

El joc psicomotriu (IV)Aspectes que es treballen. La coordinació.

0L'expressió L expressió corporal li permetrà sortir fora del seu propi ser i expressar creant una altra realitat amb els seus moviments i els seus gestos.

0Això serà possible per dues raons:0 L’infant descobreix que pot expressar sentiments i

emocions amb el moviment i el gest.0 La persona adulta pot ensenyar a utilitzar la mirada, el

gest o la postura i a utilitzar el seu cos com a mitjà de comunicació.

El joc psicomotriu (V)Aspectes que es treballen. La expressió

corporal.

0 Cap al primer any de vida els infants juguen principalment a jocs psicomotors:0 El joc de llançar objectes que després els hi són retornats.0 Jocs d'omplir i buidar.0 Jocs de construccions i destruccions.0 Jocs de persecució.

0 Quan l’infant comença a sentir se segur i té una certa facilitat per ‐interaccionar amb l'entorn apareix l'anomenada explosió motriu, que li permetrà jocs molt estimulants: les caigudes, els girs o les situacions d'equilibri i desequilibri.

0 Amb l'inici i l'evolució del joc simbòlic, sorgeixen els jocs que necessiten d'una certa precisió.

El joc psicomotriu (VI)L’edat i el joc psicomotor.

El joc psicomotor (VII)El paper de l’adult

0 La persona adulta dóna seguretat a tot el procés.

0 És convenient que aquesta persona se situï en un lloc on pugui connectar amb l’infant amb una mirada, doncs aquests necessiten sentir estimats i observats.

0 El treball de psicomotricitat s'ha de fer de manera no directiva, procurant que els nens i nenes vagin descobrint i experimentant les seves pròpies possibilitats i limitacions.

0 Cal evitar demostracions, limitar les explicacions i reduir les consignes al mínim necessari.

0 S'han de valorar els èxits obtinguts per estimular la realització de noves activitats i per potenciar la seguretat i confiança.

0La distribució del temps.

0L’organització de l’espai.

0Selecció d’ús del material:0 Material específic.0 Material no específic.0 Altres materials.

El joc psicomotor (VIII)Organització dels recursos

Exemples de materials:

MIRALL GRANMATALASSETSHOOLA-HOPS

BANCS CORDES

GOMES ELÀSTIQUESMOCADORS GRANS

PILOTESPALS

MÚSICAPAPEL CONTINU

LLÀPIÇOS…

0L'avaluació s'ha L’avaluació s’ha de contemplar a l'inici de la programació de les activitats.

0L'avaluació ha de servir com a punt de referència per a les següents propostes motores.

0L'avaluació ha de dedicar un temps a valorar l'adequació de l'espai, l'horari, els materials, les possibilitats reals del grup i l'actuació de la persona adulta.

El joc psicomotor (IX)Avaluació del joc psicomotor

És recomanable utilitzar una taula d'observació, que servirà com ainstrument d'avaluació formativa i d'informació per a altres persones

que també participen en l'educació de l’infant

El joc educatiu0Anomenem “joc educatiu/didàctic” al

tipus de joc dissenyat per DECROLY per a l’etapa d’Infantil.

0Decroly presentava les seves activitats en forma de joc per desperatr l’inter’es dels infants.

0Es proposat per l’adult, no és espontani.

1. Afavoreix el desenvolupament d’habilitats mentals (atenció, memòria i comprensió) i coneixemements.

2. Es realitzen generalment de forma individual.3. Solen ser jocs d’interior i es juguen asseguts.4. Els materials solen ser senzills i lleugers, atractius

visualment i manipulables per al nen/a.5. Solen ser material barat i fàcil d’aconseguir.6. Busquen el desenvolupen de competències i

capacitats.

El joc educatiuCaracterístiques

El joc tradicional (I)0 El joc tradicional és aquell característic d'una zona determinada en la qual

està molt arrelat i que es transmet de generació en generació.

0 Condicions que ha de complir:0 Són els jocs típics de cada zona o regió, però al mateix temps són

patrimoni de la humanitat.0 Constitueixen un element socialitzador i integrador important dins de les

activitats infantils.

0 Els jocs tradicionals es passen de generació en generació:0 A través de les persones de més edat.0 A través de la pràctica natural del propi joc.

0 En la societat actual la transmissió de les tradicions en general i del joc en particular és difícil.

0Els materials són escassos i en tot cas els poden construir els propis jugadors amb objectes de la natura o materials pobres.

0En molts jocs tradicionals la música o textos recitats són els elements centrals del joc.

0No solen tenir regles fixes i, encara que es parteix d'una base, acostuma a prevaler el consens entre els jugadors.

0Les normes poden modificar en funció de l'espai disponible, del nombre de participants, de la diferència d'edat dels participants o de les seves destreses.

El joc tradicional (II)Recursos

El joc tradicional (III)Tipus de jocs tradicionals i perspectiva educativa

0 És important conèixer molts jocs populars per poder escollir el més adequat a cada situació.

0 La varietat de jocs és molt ampla: rotllana, de picar de mans, de corda, de gomes, de falda, etc.

0 S’hi pot jugar en l’àmbit de l’educació formal, no formal i l’informal, qualsevol espai es bo: ludoteques, esplais, colònies, festes, al carrer, etc.

0 Els educadors i les educadores en esbarjo i lleure són els professionals tenen una gran responsabilitat en que aquest component de la cultura lúdica popular no es perdi.

0 Afavoreixen la comunicació i l'adquisició del llenguatge.0 Afavoreixen l'acceptació d'una certa disciplina social.0 Faciliten la integració de l'individu en la societat.0 Inicien els nens i nenes en l'acceptació de les regles comunes

compartides.0 Desenvolupen habilitats psicomotores.0 Permeten descobrir l'entorn on viuen.0 Ajuden als nens i nenes a autoafirmar millorant la seva autoestima.0 Contribueixen al desenvolupament cognitiu, afectiu i social dels infants.0 Fomenten la transmissió d'usos lingüístics.0 Possibiliten el coneixement de si mateixos i dels altres.0 Permeten la relativització del guanyar i el perdre.0 Ajuden a facilitar la integració de persones o grups amb problemes

d'adaptació.

El joc tradicional (IV)Aportació educativa

Activitats

0A què jugàven els teus pares i els teus avis? Rescata els jocs populars que et siguin possible i realitza una fitxa didàctica de cada un d’ells.

El joc competitiu

0En el joc competitiu uns jugadors competeixen contra els altres per aconseguir una finalitat.

0Característiques:0 Sempre hi ha un guanyador o un equip guanyador i un

perdedor o un equip perdedor.0 La pressió que existeix per aconseguir la major

puntuació sol generar falta de llibertat i angoixa psicològica.

0 Normalment estan molt organitzats i excessivament orientats a la victòria.

Si es dóna excessiva importància al resultat del joc, éspossible que els infants no dubtin en mentir i fer trampes

perquè per a ells la finalitat última serà guanyar

Cas pràctic

0Estas a un aula de 3 a 6 anys en l’interval que acaben de dinar i s’incorporen a l’aula en l’horari de tarda i observes que hi ha molta conflictivitat entre ells en aquest temps. Com pots abordar la situació d’una forma lúdica?

0Solució: decideixes buscar informació sobre jos cooperatius per valorar si amb la posada en pràctica disminueix la competitivitat entre ells del moment.

El joc cooperatiu 0 El joc cooperatiu és aquell on tot el grup treballa per aconseguir

un objectiu comú.0 Es juga pel plaer de jugar, no per aconseguir un premi.0 Els participants es diverteixen sense por de no assolir objectius.0 Afavoreix la participació de tots.0 Els participants es veuen com a companys, no com a enemics.0 Cada participant tenen un paper destacat dins del joc.0 La finalitat consisteix a superar se a si mateix, no als altres.‐0 Es viu com una activitat conjunta, no individual.0 Es desenvolupa en ambients molt diversos, utilitzant objectes

variats, per edats i amb agrupacions de nens i nenes també diferents.

0 Ajuda a aprendre a conviure amb les diferències dels altres.

El joc cooperatiu. Valors0La cooperació.0L'empatia.0La comunicació.0La participació.0La construcció d'una realitat social positiva.0L'estima i el concepte positiu d'un mateix.0L'alegria.

Els nens i nenes educats en la cooperació,l'acceptació i l'èxit tenen més possibilitats de

desenvolupar una personalitat sana i equilibrada

El joc cooperatiu en educació infantil

0El joc cooperatiu es pot i s'ha de treballar en l'educació infantil.

0En menors de 3 anys és molt difícil treballar els jocs cooperatius, però tot I així es pot intervenir en aquesta direcció.

0A partir dels 3 anys és aconsellable iniciar se en ells. Els ‐nens i nenes d'entre 3 i 7 anys són prou receptius com per extrapolar el joc cooperatiu adreçat a altres activitats no dirigides.

0Els jocs cooperatius són molt adequats per treballar en la creació i la consolidació d'un grup.

0Es pot practicar en entorns formals, no formals i informals.

TIPUS DE JOCS COOPERATIUDE PRESENTACIÓ Conèixer noms de la resta del grup, relaxar

l’ambient i facilitar la comunicació activa.

DE CONEIXEMENT Conèixer millor als demés i estimular la comunicació.

DE COOPERACIÓ Fomentar la participació

DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Rebre recolzament del grup, prendre decissions i buscar solucions.

DE DISTENCIÓ Millorar el clima grupal

D’AFIRMACIÓ Adquirir seguretat en un mateix i el grup, potenciar l’acceptació, valorar qualitats i limitacions pròpies i adquirir un bon concepte d’un mateix.

DE CONFIANÇA Ambient de recolzament i solidaritat

DE COMUNICACIÓ Es creen interaccions psitives.

D’AIGUA I ARENA Els infants disfruten amb el plaer de mullar-se i embrutar-se

Activitat 1

Elabora o busca en internet o en llibres un joc cooperatiu de cadascun dels tipus que acabem de veure. Els corregirem a classe.

Activitat 2

Rercorda el joc competitiu de “les cadires musicals” i transforma’l en un joc cooperatiu.

Jocs competitius versus jocs cooperatius

0 En els jocs cooperatius els participants s'adonen que la consecució dels seus objectius és en part conseqüència de les accions dels altres, mentre que en el joc competitiu aquesta és incompatible amb la consecució dels objectius dels altres.

0 Els integrants de grups cooperatius valoren les accions dels seus companys amb més facilitat que els dels grups competitius.

0 Els integrants de grups cooperatius són més sensibles a les demandes dels altres membres del grup que els integrants de grups competitius.

0 Els membres de grups cooperatius s'ajuden amb més freqüència que els de grups competitius.

0 Els grups cooperatius tenen una major productivitat en termes qualitatius.

0 Hi ha una manifestació d'amistat major en els grups cooperatius que en els competitius.

Per debatir…

0Alguns autors opinen que com que vivim en un món competitiu, si estem educant als infants per enfrontar-se al món, és vital que a l’escola es desenvolupen en un entorn també competitiu on els jocs també duen ser-ho. Debatim doncs, fins a quin punt penseu que són necessaris els jocs competitius a l’escola. Com els aplicaríeu voslatres??

El joc multicultural0 Són jocs populars o tradicionals d’altres cultures/països.

0 Objectius dels jocs multiculturals:

0 Fomenten la interculturalitat i el respecte a la diversitat.0 Aprofundir en el desenvolupament de l'autonomia, creativitat,

responsabilitat i llibertat, tant individual com del grup.0 Possibilitar el descobriment d'altres cultures a través del seu patrimoni

lúdic.0 Oferir eines per a que es conegui millor la pròpia cultura i altres cultures

diferents.0 Valorar la diversitat i l'enriquiment cultural que suposa el entrar en

contacte amb altres cultures.0 Contribuir a la interrelació entre nens de diferent edat, gènere i condició.0 Afavorir la comunicació.

Recull de jocsFitxes

Pràctica Sessió Multicultural