La dinmica dels ecosistemes

Unitat 8:

Objectius Conixer lestructura de lecosistema. Comprendre el flux denergia de

lecosistema i les xarxes trfiques. Identificar els principals problemes

mediambientals . Treballar cooperativament. Aplicar els coneixements.

Avaluaci

Examen 70% Activitats 30% Dossier20% Exposicions (Prctica)30% Actitud10%

80%60%

http://www.youtube.com/watch?v=_Q6X_POTOiQ

PANDORAPANDORAPANDORAPANDORA

BENVINGUTSBENVINGUTSBENVINGUTSBENVINGUTS

AAAA

Sessi 1

Introducci

Pandora s tracta dun satllit del planeta Polifemo.

Gran diversitat de flora i fauna (selves tropicals, animals i humanoides).

Presncia dUNOBTAINIUM, un mineral superconductor.

Sobreexplotaci. Per tal de poder proposar millores per no

destruir Pandora, hem de tenir coneixena del que hem dobservar.

Activitat 1

Conversa informalConversa informalConversa informalConversa informal

1. Estructura de lecosistema

Un ecosistema s el conjunt format per les poblacions despcies diferents que viuen interrelacionades en un indret determinat i amb caracterstiques fisicoqumiques prpies.

1. Exemples decosistema

Alzinar Tundra

Llac Tronc darbre

1.1. Components de lecosistema

Ecosistema = Biocenosi (o comunitat) + Bitop

Biocenosi (o comunitat): Component viu, constitudes per les poblacions despcies que conviuen en el bitop. Bitop: Component inert, lloc on viuen amb unes condicions fisicoqumiques determinades. Est constitut per:

Energia: Bsicament la lluminosaSubstncies mineralsSubstrat: O superfcie on viuen els organismesMedi: Fluid que envolta lorganisme (aire o aigua)Condicions ambientals: Temperatura, humitat, salinitat, etc

PlantesPlantesPlantesPlantes

AnimalsAnimalsAnimalsAnimals

SubstratSubstratSubstratSubstrat

MediMediMediMedi

AiguaAiguaAiguaAigua

EnergiaEnergiaEnergiaEnergia

2. Activitat

1.indica els elements principals del bitop d'aquest ecosistema.

2. Assenyala els elements principals de la biocenosi d'aquest ecosistema.

Sessi 2

Activitat 2 Es faran 5 grups de 4

persones (ja estan definits!)

Cada grup treballarun concepte durant 10 minuts

Reorganitzaci de grups (a, b, c i d)

Llapis a la taula5 escolta 1 escriure

Grups de treball Bio 1

HbitatGerard Cervera (1a)Kiefer Sin (1b)David Soriano (1c)Daisy Gonzlez (1d)

Nnxol ecolgicPaula Fernndez (2a)Noem Pelegrn (2b)Daniel Mallo (2c)Jordi Blad (2d)

Rang de tolernciaBernat Colomer (3a)Eva Doncos (3b)Nil Toms (3c)Xavier Martnez (3d)

CompetnciaJudith Llus (4a)Ana Fernndez (4b)Mara Guilln (4c)

Factor limitantAnxo Casal (5a)Marc Alts (5b)Joan Rovell (5c)Sergi Olivares (5d)

Grups de treball BIO2

Cadena trficaLuxi Yan (1a)Armand Alsed (1b)Gerard Hereter (1c)Raquel Garca (1d)

Nivell trficJlia Marcs (2a)Raquel Martn (2b)Guillem Llort (2c)Lus Asqui (2d)

Productors i descomponedorsLeo Ros (3a)Roger Hereter (3b)Sara Chueco (3c)

ConsumidorsCludia Cerro (4a)Laura Ezquerro (4b)Ziy Lin Li (4c)Cristina Olivera (4d)

Xarxa trficaIsabel Urgell (5a)Laia Andrs (5b)Adnan Alhamwi (5c) Rupinder Kaur (5d)

1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat

Hbitat: Espai que reuneixen les condicions adequades perqu les espcies puguin viure, reproduir-se i perpetrar la seva presncia.

1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat

Nnxol: Conjunt destratgies per tal de sobreviure (aconseguir aliments, protegir-se i reproduir-se). No s un lloc fsic, s un concepte. El lloc fsic del nnxol s lhbitat.

1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat

Entre les espcies que comparteixen nnxols, si estableixen relacions de competncia. La competncia t lloc quan dos o ms individus utilitzen els mateixos recursos i, aquests recursos, sn insuficients per satisfer les seves demandes.

1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat

Totes les espcies necessiten uns mnims i uns mxims de condicions mediambientals. Linterval entre els mnims i els mxims duna variable ambiental, es coneix com rang de tolerncia.

1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat

Els factors que tenen els rangs de tolerncia ms estret, reben el nom de factors limitants.

Sessi 3

2. Lenergia i la matria dels ecosistemes

Igual que passa a la Terra, al planeta Polifemo es troba en un sistema estellar, concretament gira a voltant de lestrella Alfa Centauri A, una nana groga molt similar al Sol de la Terra.

Com no tenim suficients dades de lenergia dAlfa Centauri A, i donada la similitud amb el nostre Sol i les distncies que hi ha entre lastre i Pandora s similar a la de la Terra i el Sol, treballarem aquesta energia com equivalent a la solar.

2.1. Lenergia solar Laportament denergia (E) s necessari per poder

mantenir lecosistema. Aquesta energia s aportada pel Sol. La constant solar s la quantitat dE que hi ha a les capes

altes de latmosfera i equival a: 2 cal/cm2/min

Noms un 45% de lE que incideix a lalta atmosfera arriba a la superfcie terrestre.

Tipus de radiacions: Radiacions ultraviolades: Longitud dona curta i molta E.

Altera ADN Sanes>Canceroses Radiacions lluminoses: Longitud dona i E mitjanes. Es

poden veure. Sn les que es veuen amb els colors de larc de Sant Mart (totes juntes = blanc)

2.1. Lenergia solar

-Radiacions infraroges: Longitud dona llarga i escassa E. Noms aporten calor.

2.2. El flux denergia i el cicle de la matria

La major part de lE solar que arriba a la Terra s retornada a lespai en forma de calor.

Un percentatge molt petit s aprofitada pels organismes fotosinttics per fabricar matria orgnica a partir de matria inorgnica.

El flux denergia en un ecosistema s lineal: Energia lluminosa Energia qumica Calor

2.2. Cadenes trfiques i nivells trfics

https://www.youtube.com/watch?v=db7oWPfG-3I

2.4. Cadenes trfiques i nivells trfics

s una representaci lineal de la relaci alimentaria que hi ha entre els diferents elements de lecosistema.

Les cadenes trfiques sorganitzen en diferents nivells trfics, que sn el conjunt dssers vius que es troben en la mateixa posici en la cadena alimentria.

Baules (eslabones) : Cadascun dels ssers que forma part duna cadena alimentria.

Nivells trfics: Productors: Formen matria

orgnica a partir de matria inorgnica i grcies a lenergia solar fan la fotosntesi.

2.4. Cadenes trfiques i nivells trfics

Consumidors primaris: Salimenten dels productors.

Consumidors secundaris: Salimenten danimals herbvors (carnvors o depredadors).

Consumidors terciaris: Animals carnvors que salimenten daltres animals, hervbors o carnvors (superdepredadors).

2.4. Cadenes trfiques i nivells trfics

Descomponedors: Salimenten de matria orgnica morta i la transformen a inorgnica.

2.5. Les xarxes trfiques

En les cadenes trfiques hi ha com a mnim un organisme productor, un consumidor i un descomponedor.

Com a la naturalesa els organismes, normalment, tenen al seu abast ms duna opcidalimentaci, no s tan simple com trobar cadenes trfiques, per aix el que trobem sn xarxes trfiques, on es generen diverses relacions

1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat

1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat

Relaci intraespecfica: Interacci biolgica entre organismes que pertanyen a la mateixa espcie.

Relaci dassociaci: Interacci biolgica que es produeix entre organismes que pertanyen a la mateixa espcie per obtenir un beneficicom.

Protecci de les criesDefensa contra depredadors

1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat

Relaci de competncia: Interaccibiolgica que es produeix entre organismes que pertanyen a la mateixaespcie per obtenir un mateix recurs.

Recurs del medi

ReproducciDominncia social

1.2. El nnxol ecolgic i lhbitatRelaci interespecfica: Interacci biolgica entre organismes que pertanyen a diferents espcies dins una comunitat o ecosistema.

Relaci de competncia: Relaci onorganismes de diferents espcies lluitenper un recurs limitat.

Relaci de depredaci: Relaci on un organisme (depredador) es beneficia duna altra espcie que surt perjudicada (presa).

1.2. El nnxol ecolgic i lhbitat

Relaci de parasitisme: Relaci on un organisme (parsit) es beneficia dunaaltra espcie perjudicant-la o causant-li algun mal (hoste).

Relaci de mutualisme: Relaci entre individus de diferents espcies on les dues es beneficien de laltre.

Relaci de comensalisme: Relacientre individus de diferents espcies onuna de les dues es beneficia de laltre, a qui no li causa cap mal o perjudici.

Sessi 4

Prctica pltan

Sessi 5

Activitat 3

3. La successi ecolgicaCanvis graduals en la composici despcies duna

comunitat provocats per la competncia entre espcies. Les primeres espcies, que suporten condicions de

vida ms adverses, sn substitudes per daltres ms eficaces en laprofitament denergia fins arribar a la comunitat clmax (comunitat estable i sostenible sota les condicions ambientals presents).

3. La successi ecolgica Successi ecolgica primria: Es

produeix en llocs on mai hi ha hagut ssers vius. Les primeres espcies que shi estableixen sn les pioneres. Al llarg del temps, les poblacions amb vida ms curta sn substitudes per poblacions amb vida ms llarga.

Successi ecolgica secundria: Es produeix en llocs on ja hi havia hagut altres comunitats, per que van ser alterades de manera total o parcial.

5. Lexplotaci dels ecosistemes La humanitat s capa dalterar lecosistema perqu consumeix ms

recursos de la que pot produir i acostuma a dur a terme activitats contaminants.

Utilitzaci de monocultius prdua biodiversitat i utilitzaci de pesticides i herbicides.

Tala excessiva darbres erosi del sl nu. No permet que hi hagi successi secundria.

Activitat dextracci de peixosDestrucci i captura daltres espcies marines.

Les tres Rs

4. Problemes mediambientalsEscenari

Tasca: Es faran quatre grups de cinc. Cada grup haurde fer una presentaci oral amb PowerPoint sobre el problema mediambiental que li hagi tocat, i haur de respondre a les preguntes desprs de lexposici.

Problemes mediambientals: -Afebliment de la capa doz-Contaminaci atmosfrica i pluja cida-Contaminaci daiges i depuraci daiges residuals-Efecte hivernacle

4. Problemes mediambientals

Afebliment de la capa dozSergi OlivaresGerard CerveraDavid SorianoKiefer SinXavier Martnez

Contaminaci atmosfrica i pluja cidaEva DoncosJordi BladJoan RovellAna FernndezDaniel Mallo

Depuraci i contaminaci daigesMara GuillnNoem PelegrnMarc AltsNil TomsPaula FernndezEfecte hivernacleAnxo CasalBernat ColomerDaisy GonzlezJudith Llus

4. Grups problemes mediambientals BIO1

Afebliment de la capa dozJlia MarcsAdnan AlhamwiRaquel GarcaGuillem LlortIsabel Urgell

Contaminaci atmosfrica i plujacidaLuxi YanCludia CerroRupinder KaurLeo RosRoger Hereter

Depuraci i contaminaci daigesLus AsquiZiy Lin LiCristina OliveraSara Chueco Laura Ezquerro

Efecte hivernacleArmand AlsedGerard HereterLaia AndrsRaquel Martn

4. Grups problemes mediambientals BIO2

Que haur de posar al PowerPoint?

- Causes/Origen del problema- Evidncies del problema- Conseqncies- Mesures de prevenci

4. Problemes mediambientals

Normes de construcci del PPT Com a mxim 10 diapositives, de les quals la primera

diapositiva ser el ttol i el nom de tots els participants del grup i a la ltima es posar la bibliografia. Per tant, com a mxim 8 diapositives per explicar el problema.

Amb la informaci del PowerPoint tothom ha de ser capade respondre les 4 preguntes de lapartat anterior.

4. Problemes mediambientals

Cada grup disposar de 8 minuts de presentaci. Es valorar positivament la creativitat i ls danimacions a les presentacions

Sessi 6

Disseny dexposicions

Treball autnom dels diferents grups per tal de dissenyar el seu PPT.

Al final de la sessi, sels hi passar la rbrica per que acabin de polir la presentaci a casa

Sessi 7

Exposicions

Dia de les presentacions orals

Sessi 8

Examen

Examen de la unitat

Sessi 9

Correcci examen

Correcci de lexamen de lunitat