Les activitatseconòmiques

El sector primari

Espai/ paisatge rural el definim contraposat a espai urbà. Hi ha dos tipus de paisatge:

El paisatge natural (si és que en queda cap) serien els paisatges forestals, d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja siguin freds o càlids.

El paisatge antropitzat o paisatges modificats per l’acció humana. N’hi ha de dos tipus:l’urbà i el rural o agrari.

1.-SECTOR PRIMARI És el sector econòmic que comprèn les activitats

relacionades amb l’obtenció i la producció d’aliments i es practica des del Neolític. Hi treballa un 39% de la població mundial de forma desigual:

1. Agricultura

2. Ramaderia

3. Pesca

4. explotació forestal

Mapa població activa al sector primari

L’espai rural

URBÀRURAL

PAISATGE

NATURAL ANTRÒPIC

EXPLOTACIÓ FORESTAL

AGRARI

AGRÍCOLA RAMADER

L’espai rural

L’espai rural s’estén per tot el planeta.

Només l’ 11% de la superfície de la Terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures.

Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil)

La SAU és desigual a cada continent.

A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%.

A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7%

1.2 Factors de les activitats agràries i el paisatge agrari

Les activitats agràries estan condicionades per factors físics i humans:

Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa i que s’han de considerar en cas que els grups humans disposen de pocs mitjans econòmics i tècnics:

El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures. Les temperatures excessivament altes o baixes o l’escassetat de pluges en dificulten la pràctica.

El relleu condiciona els usos de sòl. Les planes i les valls en són favorables. A la muntanya (terrasses).

Sòl . El tipus de sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment.

- Textura: condiciona la retenció de l’aigua (sorres-argiles). Sòl fran apte

- Acidesa: en condiciona la fertilitat (ph)

Factors del paisatge agrari

Factors humans: són aquells que genera l’acció de l’home.Desenvolupament cultural i econòmic

que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura.

La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl.

Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació.

2.- Els paisatges agraris

Anomenem paisatge agrari a aquell modificat per l’home amb la finalitat d’obtenir productes de la natura i que ha anat evolucionant per augmentar-ne l’aprofitament.

Elements que caracteritzen el paisatge agrari: Elements morfològics

- poblament /hàbitat- parcel·les

Sistemes de conreu- policonreu/monoconreu- intensiva/extensiva

El destí de la producció La propietat de la terra

Elements morfològics:

Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser: Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la

població s’agrupa a voltant de l’aigua.Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua

1.- Poblament/hàbitat rural: és la part de l’espai rural on habiten les persones.

Elements morfològics2.- Parcel·les: són les unitats bàsiques del sòl agrari dedicat al

conreu. Tipus de parcel·les:

a) Segons la forma: regulars o irregulars

b) Segons la mida: grans o petites

c) Segons els límits : obertes o tancades

Segons aquests criteris podem distingir:

1.Camps oberts o Openfield: parcel·les obertes sense tanques que les delimitin de poca extensió i de formes regulars i allargades que es troben sobre tot al centre d’Europa (Polònia, Hongria, Alemanya).

2. Camps tancats o Bocage: parcel·les relativament grans i irregulars tancades amb parets o tanques. Es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats.

Openfield Bocage

Sistemes de conreu

a) Segons les associacions de plantes:• Policultiu o policonreu: sistema de conreu que consisteix

a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats.

• Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Ex: camps de blat del Canadà, camps de cafè al Brasil, etc. Es dóna sobretot en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.

- Són tècniques agràries per obtenir els productes de la terra

Monocultiu: camps d’oliveres

Policultiu

Monocultiu: Blat de moro

b) Segons l’aprofitament del sòl/rendiment de l’explotació: 1. Agricultura intensiva: sistema de conreu que busca aprofitar

tot l’espai agrícola. Es practica als llocs molt poblats on el terreny és escàs. Busca produir el màxim en el mínim espai possible. S’utilitzen adobs, molta mà d’obra (tecnologia), llavors seleccionades. Distingim: De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc

producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.

D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.

2.- Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. És un sistema de conreu que no explota tota la parcel·la i acostumen a deixar una part en guaret (no adobs). Es practica en llocs poc poblats amb molt terreny i s’utilitza tecnologia avançada.

• Distingim: De baixa productivitat: superfícies

considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica.

D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.

c) Segons les necessitats d’aigua i la manera d’obtenir-ne:

1. Conreu de regadiu: l’aigua s’extreu del subsòl o d’embassaments i per mitjà de canals, sèquies, aspersors es condueix als camps.

2. Conreu de secà: conreus que només reben l’aigua de la pluja

Tipus de cultiu: Herbacis, com els cereals. Arbustius, com la canya de sucre o la vinya. Arboris, com els arbres fruiters.

La propietat de la TerraExtensió de la propietat:

• Minifundi menys de 10 hectàrees.• Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees• Gran explotació de 100 a 250 hectàrees• Latifundi més de 250 hectàrees.

Règim d’explotació: Directe,el pagès és el propietari de la terra. Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó

que l’explota en règim de:a) Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi

d’una part de la collita.b) Arrendament. El propietari cedeix la terra a

canvi d’un lloguer.c) Jornalers. Treballador del camp sense terra que

es lloga i cobra per jornada treballada.d) Terres Comunals: són terres com els boscos, els

prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns.

El destí de la producció:

El destí de la producció:Agricultura de subsistència o d’autoconsum:Explotacions que produeixen just el necessari per a la supervivència sense aconseguir excedent per a la comercialització.

Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.

L’agricultura al món d’avui

Països Desenvolupats:

• Baix percentatge de població activa agrícola:– Sector primari 9%– Sector secundari 36%– Sector terciari 55%

• Baix % d’aportació al PIB.• Agricultura de mercat• Elevat grau d’aplicació

tecnològica.• Alta productivitat.

Països en vies de Desenvolupament:• Alt percentatge de

població activa agrícola:– Sector primari 46%– Sector secundari 15%– Sector terciari 39%

• Alt % d’aportació al PIB.• Agricultura de

subsistència i de mercat.• Baix grau d’aplicació

tecnològica.• Baixa productivitat.

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

Característiques• Dediquen la terra a produir aliment (petita parcel·lació)• Terres marginals i poc aptes per al conreu• Tècniques molt rudimentàries ja utilitzades al Neolític

(arada,falç, animals de tir..)• Absència de productes químics i maquinària• Baixa rendibilitat de la terra a causa de l’explotació constant de

les terres, la mala qualitat de les llavors.• Ús de molta mà d’obra.• Hi predomina el policultiu.• Forta dependència dels factors físics (climatològics: sequeres,

plagues...)• Hi treballen 2/4 parts dels agricultors del món (1000 milions)

Tècniques de conreu de l’agricultura de subsistència:

1. Agricultura itinerant per cremació o d’artiga

2. Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica)

3. Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monsònica)

1.- Agricultura itinerant o d’artiga (Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia) Sistema de conreu que s’obté a través de la cremació d’un tros de

terreny i després es conrea ( boscos o la sabana). Els camps són productius ¾ anys (forta erosió del sòl), després s’abandonen uns anys:

1. Es tallen matolls i arbres2. Es cala foc3. La cendra és un adob natural per al sòl4. El sòl es remou amb aixades i bastons5. S’hi fan uns forats i s’introdueixen llavors (mill, mandioca, tubercles...)

2.- Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus

Agricultura basada en la rotació triennal en què es combinen les activitats agrícoles i ramaderes per tal d’adobar el sòl. Les terres estan dividides en llenques i separades per tanques:

- guaret (pastura bestiar)

- cacauets

- mill

Mapa dels cultius d’arròs

3.- Agricultura irrigada de l’arròs

• Agricultura basada en el conreu de l’arròs que es practica al sud-est asiàtic, allà on les pluges són abundants a causa dels monsons (hiverns càlida i terres fèrtils). Els camps són plans i amb parets resistents i impermeables.

• L’arròs és una planta que no empobreix el sòl i permet alimentar moltes persones.

• Agricultura intensiva: collita d’arròs a l’estiu i a l’hivern

AGRICULTURA DE MERCATL’Agricultura de mercat va començar als països desenvolupats amb la Revolució Industrial. Gràcies a

les millores de les activitats agràries (mecanització) es va obtenir productes sobrants o excedents.

Característiques:

Localització: Amèrica Nord, Europa occ., Japó, Austràlia, Nova Zelanda i zones de l’Argentina

Objectius: augmentar les vendes i reduir costos (aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible):

a) Mecanització al camp: - estalvi de mà d’obra

- augmentar producció - disminuir els preus dels productes agrícoles

b) Especialització de la producció agrària: - augmentar producció amb –costos

- produir més quantitat - millor comercialització

c) Ràpida comercialització dels productes agraris: - agilitar la comercialització de productes frescosa nivell local i internacional

- utilitzar transports adequats al tipus de producte (pesant, lleuger, perible...)

Tipus d’agricultura de mercat:

1.- agricultura mediterrània. S’ha adaptat a les noves tecnologies per entrar a l’economia de mercat

a) conreu de secà de baix rendiment (vinya, oliver, blat)

b) conreu de regadiu d’alt rendiment (fruites i hortalisses)

c) conreus d’hivernacle: productes no endèmics com la pinya, alvocat, kiwis.

2.- agricultura d’especulació: Té per objectiu aconseguir molts beneficis:

Agricultura especialitzada als EUA: • grans explotacions dedicades al

monoconreu (blat, cotó, blat de moro, etc)

• tecnologia agrària avançada (maquinària, abonaments químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies, agroquímica.)

• es recol·lecta grans quantitats de producte especialitzat

Agricultura de plantació: • explotació agrícola de productes

difícils de conrear al 1r món • propietat de grans empreses

multinacionals estrangeres que fan inversions importants

• grans explotacions dedicades al monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac)

• molta mà d’obra barata perquè els productes no admeten mecanització

Agricultura mediterrània (hivernacle)

Monocultiu de blat a EUA.

Monocultiu de blat de moro EUA

Principals productors de plàtans

Agricultura tropical de plantació

Agricultura de mercatComporta:

Intercanvi desigual.

Subvencions dels països rics a la seva agricultura.

Dumping: competència deslleial que enfonsa els preus i porta a la ruïna

als petits agricultors del Sud.

Proteccionisme dels països del Nord, establint barreres a l’entrada de

productes del Sud.

UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les importacions segons el grau

de processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.

El Dúmping

Des de finals dels anys 80, la majoria dels països en desenvolupament s’han vist obligats a obrir els seus mercats a les importacions i a concentrar els seus esforços de desenvolupament a la venda exterior. Però lluny de millorar la seva posició per a exportar, aquesta política ha inundat de mercaderies molts mercats internacionals, cosa que ha provocat una caiguda dels preus.

El proteccionisme

El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.

L’agricultura als països en vies de desenvolupament

Conseqüències econòmiques i socials: Pobresa creixent de les famílies agricultores. Abandonament de les terres. Èxode rural: creixement dels suburbis de les grans ciutats. Importants corrents migratoris cap al Nord. Països cada cop més pobres, amb menys producció

d’aliments i amb mes FAM. Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es

planten (OMC). Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes

esperances (OMC).

El lliure canvi és quelcom que només funcionaquan és de Nord a Sud i no de Sud a Nord.

L’agricultura als països en vies de desenvolupament

El problema de la Fam al món: La població d’aquests països segueix creixent. La producció d’aliments, en aquests països, disminueix. La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix. La necessitat de comprar aliments augmenta. El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) Té condicionants d’arrel històrica que fa que hi convisquin

les petites propietats (minifundis) amb les grans (latifundis).

Poca especialització dels conreus i paper important de la ramaderia.

Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB)

Paper molt important de la ramaderia. Té tres grans àrees:

Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters. Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i

remolatxa sucrera. Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus

de farratge.

L’agricultura als països desenvolupats

L’agricultura als països desenvolupats

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)

La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són: Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i

modernitzar les explotacions. Augmentar la producció i la productivitat. Millorar i igualar les rendes dels agricultors. Estabilitzar els mercats. Garantir els recursos alimentaris. Aconseguir aliments a preus raonables. Augmentar la superfície de les explotacions. Aconseguir una major especialització dels països.

L’agricultura als països desenvolupats

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)

Tots aquests objectius són articulats pel FEOGA (Fons europeu d’orientació i garantia agrària). Aquest organisme gestiona els pressupostos de la PAC i representa el 65% de les despeses de la UE.

Anys 80: actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció.

A partir de 1992: Entrada en vigor del Tractat de la Unió:– Jubilació anticipada d’agricultors.– Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el

medi ambient.– Mesures de protecció entorn i reforestació.

L’agricultura als països desenvolupats

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) Actualitat polítiques concretes:

Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.

Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca dumping.

Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.

Conreus de l’Europa Continental Conreus de l’Europa Oceànica

L’agricultura als països desenvolupats

L’agricultura a l’Estat Espanyol:

En entrar a la UE va haver de fer un esforç de modernització per posar-se a l’altura d’Europa.

Espanya col·loca els seus excedents e vi, oli, fruites i hortalisses a la UE, i importa animals vius, carn, blat, begudes i d’altres productes.

Rep molts recursos de FEOGA, encara que amb l’entrada d’altres països amb un PIB més baix a la UE, aquest s’escurçaran paulatinament.

Del Fondo Agrícola de Garantía (FEAGA) y del Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER), principales instrumentos de aplicación de la

PAC y que desde octubre de 2006 sustituyen al antiguo Fondo Europeo de Orientación y Garantía Agrícola (FEOGA), España recibirá 6.220 y 800 millones respectivamente en

2007. estas cantidades se suman 290 millones procedentes del antiguo FEOGA en su vertiente de orientación y del IFOP, correspondientes

a proyectos en curso.

Superfície Agrícola Utilitzada S.A.U

L’agricultura als països desenvolupats

L’agricultura a Catalunya:

Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura.

Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivell de mecanització i la diversitats de conreus.

L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats i envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o de neu.

5.- LA RAMADERIATipus:Ramaderia tradicional: • Es practica en zones intertropicals, zones monsòniques i

mediterrànies.• Acostuma a complementar l’agricultura (pastura al

guaret/muntanyes) i proporciona llet, carn i llana.Ramaderia tradicional de subsistència:• Es practica a les zones seques o menys favorables pels conreus. És la

que practiquen els pastors nòmades que es desplacen amb els ramats a la recerca d’aigua.

Foto ramaderia subsistència

-ramaderia nòmada tibet

-ram ext EUA

-POLLOS

l’Estabulació del bestiar i les noves tècniques

d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.

Ramaderia comercial o de mercat:L’objectiu es vendre la producció al mercat per obtenir elmàxim beneficia) Ramaderia Extensiva: són grans explotacions on el bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra (pastura lliure). La productivitat és baixa i bàsicament orientada cap al vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, Austràlia, EUA (W) i Sud-Àfrica.b) Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital (instal·lacions, aliment)i de mà d’obra. La productivitat és molt elevada (granges). Ex. EUA, Canadà i Europa occidental.

Ramaderia extensiva

Ramaderia intensiva

LA RAMADERIASegons la manera com es cria i s’alimenta el bestiar:

Estabulada

(intensiva)

Semiestabulada

(intensiva)

no estabulada

(extensiva)

•Pinsos

•Granges/estables

•Europa i Amèrica N

•Pastures naturals (estiu), farratges

•Prats

•Zona atlàntica d’Europa, EUA, Nova Zelanda i zones d’alta muntanya

•Pastures naturals

•Prats

•Oest EUA, Argentina, Austràlia i Rep. Sud-Àfrica

•Producció carn

aliment

lloc

localització

tipus

Mapa la ramaderia al món

6.- LA PESCA

La pesca és una activitat del sector primari que es basa en l’aprofitament dels recursos animals que ofereix el mar. Una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana.

Tipus de pesca:

a) Pesca tradicional o artesana: •Es practica a prop de la costa i utilitza la força humana i ormeigs de pesca senzills•Tècnica de pesca: arcs, fletxes, arpons, paranys (nanses, hams i xarxes)•Regions poc desenvolupades (autoconsum)

b) La pesca industrial: • Objectiu: obtenir un gran nombre de captures• Requereix molts recursos econòmics (equipament de vaixells,

investigació, tecnologia sofisticada, infraestructures portuàries)• Segons els lloc on es practica:

Pesca costanera Pesca d’altura Gran pesca

•Vaixells petits

•Xarxes i llinyes potents

•Captura diària (llotja) Aigües jurisdiccionals (370 km de costa)

•Exhaureixen fons

•Flotes amb vaixells grans

•Ben equipats (instal·lacions frigorífiques, radars i sònars per detectar bancs de peixos

•Setmanes a alta mar

•Grans vaixells d’abastament amb unitats dependents

•El peix es classifica, sala, congela o es posa en conserva.

•Es practica al Japó i Rússia

Foto de cada tipus

Pesca de terra

•Llocs amb marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà •Avui dia s’està substituint per vivers artificials.

7.- ON ES PESCA?

Els Caladors són les principals zones de pesca al món :•plataforma continental extensa on les aigües són poc profundes i mogudes per corrents marins i compten amb T favorables (mar del N, mar del Japó)

•on s’uneixen corrents marins freds i càlids perquè s’hi concentren + espècies (Japó , costes de Terranova)•zones costaneres on hi passa un corrent marí fred ja que porta plàncton vegetal que serveix d’aliment al plàncton animal que serveix d’aliment a molts animal marins: tonyines, sardines, etc (Nord de Xile, Sud Perú, i costes sud-oest d’Àfrica.

Les p. continentals són riques en pesca perquè la llum permet

que hi hagi vegetació i

l’aigua està ben oxigenada.

Corrents marines fredes i calentes

Afegir prals, zones pescqueres, mateix mapa amb nom països

Regions pesqueres espanyoles

Piscifactories a L’Estat Espanyol

Pesca:8. Els problemes de la pesca:

a) La sobreexplotació: la sobrepesca excessiva a causa de les tècniques eficients i el nombre creixent de vaixells posa en perill la reproducció i creixement de les espècies.

b) El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines (establert per l’ONU, abans lliure utilització dels mars) .

c) S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura.

d) La contaminació de les aigües (tòxics industrials, marees negres) que destrueix la vida al medi aquàtic.

SOLUCIONS

Organitzacions internacionals (ONU, UE) proposen una sèrie de mesures per a fer una explotació sostenible i reglamentada dels recursos marins:

• Ús obligatori de xarxes de malla ampla per a protegir les cries

• Control de les dimensions mínimes de les espècies que es capturen i de la quantitat pescada.

• L’establiment de temporades de veda

• La limitació de la capacitat de les flotes pesqueres i pagar un subsisi als pescadors a l’atur.

• S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura

Foto pezqueñines no gràcies!

Pesca Els principals països que desembarquen més tones

de pesca són:1. Japó i Xina2. Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya,

Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud -atlàntica i regió mediterrània).

3. Rússia4. EUA i Canadà5. Perú.

Silvicultura: És tracta de la cura i explotació dels boscos.

S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.

A Catalunya s’exploten els roures, les alzines sureres o es fa servir la fusta per crear carbó vegetal.

Silvicultura