168
Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil El trabajo como herramienta de inserción

Prácticas para la Inserciónarchivio.transnazionalita.isfol.it/file/Juvenile_reinsertion... · El Servicio Laboral Educativo de la Comunità ... las relaciones sentimentales y en

Embed Size (px)

Citation preview

BuenasPrácticas

para laInserción

en JusticiaJuvenil

El trabajo como herramienta de

inserción

BuenasPrácticas

para laInserción

en JusticiaJuvenil

El trabajo como herramienta de

inserción

EdiciónCentre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) Departament de Justícia. Generalitat de CatalunyaGran de Gràcia, 226 (08012) Barcelona Tel.: 93 368 09 00 Fax: 93 368 09 44 http://www.cirecat.net/

En el marco del programa:Acuerdo transnacional SOLE. System of Orientation towards Labour and EnterpriseIniciativa Comunitaria EQUAL Fondo Social Europeo

DirecciónAdolf Cabruja Martínez. Gerencia, CIRE.Alessandro Padovani. Director Comunità San Benedetto, Istituto Don Calabria.

CoordinaciónIsabel Aledo Bernal. Gerencia, CIRE.Carmen Rincón Millán. Àrea de Formació i Inserció, CIRESonia Rodríguez Seisdedos. Àrea de Formació i Inserció, CIRE. Sabrina Brutto. Project Manager Comunità San Benedetto, Istituto Don Calabria.

AutoresCATALUNYA. Àrea de Formació i Inserció, CIRECarmen Rincón i MillánSonia Rodríguez SeisdedosLaura Martínez Ortega

ITALIA. Comunità San Benedetto, Istituto Don CalabriaAlessandro PadovaniSabrina BruttoRoberto AlbertiAndrea FrisiniMonica Manzani

Aportación documentalCATALUÑAPere Díez Barrionuevo. Direcció Centre Educatiu de Justícia Juvenil L’Alzina. Departament de Justícia,Generalitat de Catalunya.Andreu Gámez Navarrete. Direcció Centre Educatiu de Justícia Juvenil Montilivi, Departament deJustícia. Generalitat de Catalunya.Francesc Blasco Moya. Direcció Centre Educatiu de Justícia Juvenil El Segre, Departament deJustícia, Generalitat de Catalunya.Pere Compte López. Àrea de Formació i Inserción, CIRE. Departament de Justícia, Generalitat deCatalunya.Jordi Camps Martí. Direcció General de Justicia Juvenil. Departament de Justícia, Generalitat deCatalunya.Dolors Barcos Madico. Direcció General de Justícia Juvenil. Departament de Justícia, Generalitat deCatalunya.

ITALIAIsabella Mastropasqua. Dipartimento per la Giustizia Minorile, Italia.Francesco di Giovanni. Coordinamento Nazionale delle Comunità di Accoglienza. Italia.

Maquetación y diseñoCECOT TLGRAMA

FotografiaLara Jaruchik y Xavi Nadal

ImpresiónTalleres de impresión del CIRE en el Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona.

Primera ediciónDiciembre 2007

Indice

Introducción . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1. El adolescente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Efectos psicológicos de los cambios físicos y pulsionales . . . . . . . . . . . . . . . 11

Adolescentes infractores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

2. El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17El Proyecto Educativo de Centro (PEC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

El Proyecto Educativo Individualizado (PEI) .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

La función educadora del trabajo: la inserción socio laboral .. . . . . . . . . . . . 41

3. Metodología y procesos para la inserción . . . . . . . . . . . . . . . 47Sensibilización de la empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Tutoría y acompañamiento .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

El mantenimiento del puesto de trabajo: hábitos sociolaborales . . . . . . . . . 55

Conclusiones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

4. Buenas Prácticas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61El Taller productivo del Centro Educativo de Justicia Juvenil l’Alzina en Cataluña . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

La Bolsa de Trabajo de CIRE en Cataluña . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

El Servicio Laboral Educativo de la Comunità San Benedetto en Verona, Italia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

5. Recomendaciones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

6. Anexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81Anexo 1 - Modelo de Proyecto Educativo Individual PEI . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Anexo 2 - Modelo de Proyecto Educativo del Centro de JusticiaJuvenil El Segre, Cataluña (Provisional) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Anexo 3 - Modelo de Justicia Juvenil en Cataluña . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146

Anexo 4 - Hojas de Inscripción del Servicio Laboral Educativode Verona, Italia .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

Anexo 5 - Información de interés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

6

7

E l objetivo general de este Libro de Buenas Prácticas es reflexionarsobre la exclusión laboral que padece un elevado número de jóvenesde edades comprendidas entre los 16 y los 25 años que están some-

tidos a medidas judiciales y con ello proponer nuevas vías de reinserciónsocio laboral.

El área temática principal del plan de trabajo se ha centrado en el diseño deprogramas que faciliten el acceso y la reincorporación al mercado de traba-jo de estos jóvenes que sufren dificultades para integrarse o reintegrarse,luchando de esta manera contra la discriminación en el mercado laboral y laexclusión social.

Este libro es el resultado final de la intensa colaboración realizada entre losdos miembros del Acuerdo de Colaboración Transnacional de la IniciativaComunitaria EQUAL denominado SOLE (System of Orientation TowardsLabour and Enterprise): Istituto Don Calabria en Italia y el Centre d’Iniciativesper a la Reinserció (CIRE) del Departament de Justícia de la Generalitat deCatalunya.

Las experiencias de ambos socios han sido clave para estructurar lasBuenas Prácticas que se proponen en este Libro. Por una parte, el socio ita-liano Istituto Don Calabria tiene en marcha un programa de prácticas labo-rales con jóvenes bajo medidas judiciales. Por otra parte, CIRE trabaja desdehace años con el colectivo de jóvenes sometidos a medidas judiciales y en2006, y dentro del marco de financiación EQUAL, ha creado un servicio deBolsa de Trabajo y gestiona varios talleres productivos en los Centros deJusticia Juvenil del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Tanto en Italia como en Cataluña se han realizado estudios, se han llevado acabo pruebas piloto de reinserción de menores y se han realizado los perti-nentes análisis de los datos obtenidos para la redacción de este Libro deBuenas Prácticas, con el objetivo principal de que sirva de base para el futu-ro desarrollo de modelos de participación e inserción de jóvenes en riesgo deexclusión social y laboral.

8

9

El adolescente

10

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

E n nuestra cultura podemos considerar preadolescentes, desde unpunto de vista cronológico, a los chicos y chicas de edades compren-didas entre los 11 y los 15 años, y adolescentes a aquellos con eda-

des comprendidas entre los 15 y los 20 años. En esta fase vital se presentanlos fenómenos de maduración biológica (la pubertad) y el surgimiento deuna posición autónoma dentro de la relación existente entre ellos mismos yel mundo. Cada individuo vive en estrecha interdependencia con su propiomundo social dentro del cual puede tomar decisiones, elaborar y buscardatos activamente, y asignar significados y valores a los mismos.

El sujeto es consciente del cambio que está produciéndose en él y está almismo tiempo contento y asustado por ello. Sabe que puede hacer cosasque eran impensables para un niño, sabe que las personas más significati-vas para él (los padres, los profesores, los compañeros de clase) esperanque deje de comportarse como tal y le gustaría poder responder a todas lasexpectativas que esta nueva condición implica. Sin embargo, a menudo nosabe cómo orientar sus esfuerzos, cómo organizar sus acciones y su capaci-dad de trabajar para adoptar el comportamiento adecuado a cada situaciónconcreta. Vive una experiencia que parece al mismo tiempo llena de posibi-lidades y también de incertidumbre. Esto puede llevarle a adoptar compor-tamientos caracterizados por el ansia o, por el contrario, por la fanfarronería,caracterizados por el miedo a equivocarse o por una seguridad en sí mismorígida y ostentosa.

La adolescencia es la fase de la superación de los vínculos infantiles con losadultos, un período de desconcierto, de cambios y de experimentación en elque los estados depresivos y las euforias pasajeras se suceden rápidamente.

Desde un punto de vista sociológico, la adolescencia se define por la faltade responsabilidad y de compromiso continuado frente a las institucionesde los adultos, en especial en el trabajo y en la familia. Al adolescente nose le reconoce el mismo estatus que al adulto, ni se espera de él que secomporte como tal.

La adolescencia puede considerarse como una fase de paso dentro del pro-ceso general de desarrollo de la personalidad, y esta fase puede verse comouna ampliación y una organización más elaborada del espacio de vida delsujeto.

11

El adolescente

Efectos psicológicos de los cambios físicos y pulsionalesEl adolescente, en su recorrido hacia el crecimiento, se encuentra con quetiene que enfrentarse a una serie de cambios físicos, pulsionales y emotivos;además, a través de una serie de experiencias de diferenciación y de oposi-ción necesarias para su crecimiento social, cultural e intelectual, puedeexperimentar la maduración de sí mismo hacia la edad adulta.

La aceleración del ritmo de desarrollo físico que se da en la preadolescenciasuscita en el joven la impresión de que le falta uno de los puntos de referen-cia que durante el último período de la niñez se había hecho relativamenteestable, una cierta idea de su cuerpo.

Frecuenta más a los demás jóvenes de su edad y les presta más atención,está en una edad en la que las cualidades físicas y las habilidades motricesconstituyen todavía una base bastante importante para la valoración de lapersonalidad ajena o de la propia.

Emotividad y afectividad. La afectividad constituye el ámbito de mayorimportancia para la apertura del sujeto hacia el mundo y es lo que contribu-ye de forma más determinante a la formación de la imagen de sí mismo.Podemos indicar con el término afectividad el conjunto dinámico de necesi-dades, deseos, sentimientos, emociones, pasiones y estados de ánimo queacompañan la acción del hombre e influyen sobre la misma.

La emotividad, entendida como la repercusión de los hechos o de las perso-nas y que favorece la adaptación positiva del sujeto a la realidad, está estre-chamente relacionada con la afectividad, de hecho se trata de una manifes-tación de la misma.

El conjunto de transformaciones que se dan durante la adolescencia contri-buye a reorganizar la personalidad. Por un lado, la adquisición de mayorescapacidades mentales facilita la comprensión del entorno, permite la forma-ción de ideales morales más universalizados y aviva el deseo de obtener elestatus independiente del adulto; por otro lado, la posibilidad de apartarsede lo concreto para contemplar lo abstracto y lo posible, permite al adoles-cente participar en ideologías sociales y políticas y sentirse a la altura de losadultos. La adolescencia se caracteriza por una reflexión centrada sobre lapropia persona y por una búsqueda activa de síntesis o de una imagen uni-taria de sí mismo. Hay una toma de consciencia de las cualidades necesa-rias para enfrentarse a las situaciones nuevas, es decir, de las capacidadessociales (capacidad de saber hacerse escuchar, de resolver un conflicto,etc.) de los rasgos de carácter, y de las cualidades que entran en juego enlas relaciones sentimentales y en la vida sexual. Para poder madurar esta

12

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

unidad en sí mismos, los adolescentes pueden identificarse temporalmentede forma exagerada con los héroes y los ídolos del momento; los jóvenes dela misma edad se convierten en un punto de referencia esencial y garanti-zan la igualdad que es difícil de vivir con los adultos.

Adolescentes infractoresEn sus intentos de independizarse, material y psicológicamente, un adoles-cente se encuentra a menudo en contraposición, en ocasiones polémica,con los adultos, lo que le lleva a elaborar posiciones, convicciones y compor-tamientos propios que se diferencian en cierta medida de los de los padres,los profesores y los educadores de su entorno, en la familia o en la escuela.

La tendencia a diferenciarse de los adultos en ocasiones va más allá de loslímites de la divergencia, lo que indica un proceso de diferenciación y de ela-boración de la propia identidad, y se configura como desviación. Ésta con-siste en una transgresión importante y problemática que produce papeles eidentidades sociales bien precisas que conducen a riesgos dentro de lasociedad de pertenencia como la estigmatización, la pérdida del estatus, elaislamiento o las sanciones, y que al mismo tiempo pueden producir algu-nas ventajas prácticas simbólicas y relacionales dentro del grupo de jóvenesde la misma edad, como la visibilidad, el reconocimiento, el desempeño deun papel o la pertenencia a una categoría de personas.

La desviación brinda también una posibilidad, entre tantas otras, de encau-zar crisis y experimentar con la identidad que se está construyendo, lo quepermite satisfacer las necesidades primarias del adolescente, como porejemplo el refuerzo de un cierto tipo de consenso social, la definición de símismo, y la conquista de estatus, poder y visibilidad en contextos relaciona-les específicos. El rasgo característico de los adolescentes infractores es elimpulso hacia la acción, orientado a la satisfacción inmediata de los propiosdeseos y no suficientemente inhibido y disciplinado por las normas de laconvivencia social.

Si las causas principales del desarrollo de una conducta antisocial empiezana actuar ya durante la infancia y el final de la niñez, a ellas se le suman mástarde factores causales secundarios que pueden consolidar y agravar estetipo de conducta.

Precisamente es en la adolescencia donde la discontinuidad del esfuerzoescolar prolongada en el tiempo puede implicar un retraso escolar de ciertaimportancia cognitiva. La vida escolar, cuando el retraso es grave, se convier-te en fuente permanente de un sentimiento de frustración. El fracaso esco-lar suele conllevar también el fracaso en el mundo laboral (dificultad de

13

El adolescente

superar ciertas pruebas de admisión, de conseguir ser considerado aptopara la contratación, de superar con éxito el período de prueba), y esto pro-voca otras frustraciones y confirma la posición de rechazo.

Asimismo, la ausencia de un clima familiar que dé un sentimiento de esta-bilidad y seguridad, y la falta de la experiencia transmitida por una figurapaterna/materna suficientemente consistente refuerzan la necesidad deintegración en un grupo de personas de su edad, y avivan la tendencia aencontrar un grupo que comparta el rechazo a las instituciones y sus valo-res, en el que se consideren dignos de admiración comportamientos y acti-tudes que la sociedad condena. El grupo desviante adopta pues la funciónde anular el sentido de frustración, determinado por los fracasos anteriores,y de producir una especie de auto revalorización.

La asunción de una identidad desviante es un proceso gradual que seestructura en 3 fases progresivamente vinculantes con respecto a una defi-nición de sí mismo como delincuente (Gatti, Bandini):

1ª etapa: Antisocialidad ocasional, falta la técnica, la acción está pocoorientada estructuralmente y no tiene repercusiones sobre la imagen de símismo;

2ª etapa: Atribuciones negativas provenientes de lo social que a menu-do provocan una reacción rabiosa y violenta del joven que puede empe-zar a considerarse verdaderamente rechazado por la sociedad y pensarque la carrera desviante es su futuro más probable;

3ª etapa: Construcción de la identidad hacia la delincuencia.

Esta secuencia no es rígida y determinística, pero es un proceso de sociali-zación hacia la delincuencia que se articula a través de un desarrollo psico-social complejo en el que el joven asume progresivamente una identidadbajo la influencia de factores psicológicos/individuales y sociales (respuestasy alternativas que ofrece el entorno).

El adolescente está en continua transformación, su identidad todavía no estáestructurada y no es rígida. Al contrario, es flexible y está en construcción,está sujeta a continuas experimentaciones, cambios y reorganizaciones.Puede replantearse continuamente las atribuciones de significado, mante-niendo siempre niveles de ELECCIÓN del sentido de sí mismo y llevando acabo una «conversión consciente» (Matza, 1996).

Dado que el entorno es una variable que puede influir en sentido positivo onegativo sobre el desarrollo de una identidad, se pueden ofrecer oportunida-des alternativas que se aceptarán mejor si satisfacen necesidades de reco-nocimiento, autoafirmación, autonomía, sentido de pertenencia y sentido deautoeficacia.

14

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

15

El adolescente

Las intervenciones se deben estructurar de tal forma que favorezcan y faci-liten la entrada de estos jóvenes con riesgo de exclusión sociolaboral dentrode un recorrido de socialización que prevea la adaptación, aunque sea deforma distinta a la habitual, a las normas de convivencia civil.

Taller de Formación Ocupacional de Mantenimiento.Centro Educativo Can Llupià. Barcelona

16

17

El ProyectoEducativo de jóvenes

bajo medidas judiciales

18

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

L os Centros Educativos de Justicia Juvenil son establecimientos conorganización propia, cuyo objetivo es proporcionar una atenciónsocioeducativa individualizada a la vez que custodian a menores y

jóvenes infractores. Estos centros pueden ser, dependiendo de la medidajudicial, de régimen cerrado, abierto o semiabierto. Todas las actividades quese realizan son básicamente educativas y tienen como objetivo principal laintegración y la reinserción social de los adolescentes.

Los centros, si su capacidad lo permite, se dividen en módulos, departamen-tos o secciones que facilitan la distribución y separación de los menores engrupos educativos que se regirán por la normativa interna del centro.

El internamiento de un menor en un centro se efectúa mediante la disposi-ción de la autoridad pertinente en cada país. En Cataluña estas competen-cias son de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de JustíciaJuvenil (DG) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Se puede tratar de una medida de internamiento cautelar o de la sentenciafirme del juez de menores. Por lo general, al menor se le asignará el centromás adecuado de entre los que estén más cercanos a su domicilio en losque haya una vacante disponible en función del tipo de medida o del régi-men de internamiento impuesto.

El centro se organiza en órganos directivos y equipo multidisciplinar, ademásde los equipos de vigilancia. El órgano directivo del centro está compuestopor el Director y el subdirector, y el Equipo Multidisciplinar se compone porlos profesionales que realizan el diagnóstico y posterior tratamiento delmenor: médico, (excepto en los centros de internamiento en régimen abier-to), Psicólogo, Pedagogo, Administrativo, Educador, Monitor para el tiempolibre, Trabajador social, Profesor - maestro, (excepto en los centros de régi-men abierto), Encargado de taller/oficio, (excepto en los centros de régimenabierto), Personal de servicios (ordenanza, jardinero, conductor, cocineros,servicio de limpieza, etc.)

El equipo educativo del centro los constituye el conjunto de profesionalesque realizan las funciones de intervención educativa. Asumen el conceptode educación desde el principio de la globalidad, complejidad, interdiscipli-nariedad, intersectorialidad, corresponsabilidad y complementariedad.

Los adolescentes internados gozan de unos derechos y también estánobligados a cumplir con los deberes reconocidos en la legislación queregula la responsabilidad penal del menor. En el cuadro 1 se enumeranlos derechos y deberes establecidos en la Ley Orgánica 5/2000, de 12 deenero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores en Cata-luña.

19

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

El perfil genérico del joven infractor tiene unas características determinadasque vienen muy influenciadas por la etapa evolutiva en la que se encuentra,como ya hemos comentado en el primer capítulo. Lógicamente los cambioslegislativos que se producen en el país influyen directamente en la interven-ción que se puede realizar con los menores y jóvenes, así como el tiempo deinternamiento. En consecuencia, también en los perfiles medios con los quese trabaja. En el cuadro 2 hemos realizado una descripción del perfil gené-rico del menor o joven infractor.

Taller de Formación Ocupacional de Jardinería. Centro Educativo Can Llupià. Barcelona.

20

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Derechos

Se reconoce a los menores internados los siguientes derechos:

• Derecho a que la entidad pública de la que depende el centro vele por su vida,

su integridad física y su salud, sin que puedan, en ningún caso, ser sometidos a

tratos degradantes o a malos tratos de palabra o de obra, ni ser objeto de un rigor

arbitrario o innecesario en la aplicación de las normas.

• Derecho del menor de edad civil a recibir una educación y formación integral en

todos los ámbitos y a la protección específica que por su condición le dispensan

las leyes.

• Derecho a que se preserve su dignidad y su intimidad, a ser designados por su

propio nombre y a que su condición de internados sea estrictamente reservada

frente a terceros.

• Derecho al ejercicio de los derechos civiles, políticos, sociales, religiosos, econó-

micos y culturales que les correspondan, salvo cuando sean incompatibles con

el objeto de la detención o el cumplimiento de la condena.

• Derecho a estar en el centro más cercano a su domicilio, de acuerdo a su régi-

men de internamiento, y a no ser trasladados fuera de su Comunidad Autónoma

excepto en los casos y con los requisitos previstos en esta Ley y sus normas de

desarrollo.

• Derecho a la asistencia sanitaria gratuita, a recibir la enseñanza básica obligato-

ria que corresponda a su edad, cualquiera que sea su situación en el centro, y

a recibir una formación educativa o profesional adecuada a sus circunstancias.

• Derecho de los sentenciados a un programa de tratamiento individualizado y de

todos los internados a participar en las actividades del centro.

• Derecho a comunicarse libremente con sus padres, representantes legales, fami-

liares u otras personas, y a disfrutar de salidas y permisos, con arreglo a lo dis-

puesto en esta Ley y sus normas de desarrollo.

• Derecho a comunicarse reservadamente con sus letrados, con el Juez de

Menores competente, con el Ministerio Fiscal y con los servicios de Inspección

de centros de internamiento.

• Derecho a una formación laboral adecuada, a un trabajo remunerado, dentro de

las disponibilidades de la entidad pública, y a las prestaciones sociales que

pudieran corresponderles, cuando alcancen la edad legalmente establecida.

• Derecho a formular peticiones y quejas a la Dirección del centro, a la entidad

pública, a las autoridades judiciales, al Ministerio Fiscal, al Defensor del Pueblo

o institución análoga de su Comunidad Autónoma y a presentar todos los recur-

sos legales que prevé esta Ley ante el Juez de Menores competente, en defen-

sa de sus derechos e intereses legítimos.

CUADRO 1 - Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad

penal de los menores en Cataluña

21

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

• Derecho a recibir información personal y actualizada de sus derechos y obli-

gaciones, de su situación personal y judicial, de las normas de funcionamien-

to interno de los centros que los acojan, así como de los procedimientos con-

cretos para hacer efectivos tales derechos, en especial para formular peticio-

nes, quejas o recursos.

• Derecho a que sus representantes legales sean informados sobre su situación

y evolución y sobre los derechos que a ellos les corresponden, con los únicos

límites previstos en esta Ley.

• Derecho de las menores internadas a tener en su compañía a sus hijos meno-

res de tres años, en las condiciones y con los requisitos que se establezcan

reglamentariamente.

Deberes

Los menores internados estarán obligados a:

• Permanecer en el centro a disposición de la autoridad judicial competente hasta

el momento de su puesta en libertad, sin perjuicio de las salidas y actividades

autorizadas que puedan realizar en el exterior.

• Recibir la enseñanza básica obligatoria que legalmente les corresponda.

• Respetar y cumplir las normas de funcionamiento interno del centro y las direc-

trices o instrucciones que reciban del personal de aquel en el ejercicio legítimo

de sus funciones.

• Colaborar en la consecución de una actividad ordenada en el interior del cen-

tro y mantener una actitud de respeto y consideración hacia todos, dentro y

fuera del centro, en especial hacia las autoridades, los trabajadores del centro

y los demás menores internados.

• Utilizar adecuadamente las instalaciones del centro y los medios materiales que

se pongan a su disposición.

• Observar las normas higiénicas y sanitarias, y sobre vestuario y aseo personal

establecidas en el centro.

• Realizar las prestaciones personales obligatorias previstas en las normas de fun-

cionamiento interno del centro para mantener el buen orden y la limpieza del

mismo.

• Participar en las actividades formativas, educativas y laborales establecidas en

función de su situación personal a fin de preparar su vida en libertad.

22

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Perfil genérico del menor o joven infractor:

• La edad media de los jóvenes internados es de 16,5 años (el año 2003 la fran-

ja de 17-22 años correspondía al 83% de los menores y jóvenes con medida

en medio abierto y el 60% de los menores y jóvenes internados).

• La mayoría de jóvenes infractores son de sexo masculino (aproximadamente el

92% de los internados y el 85% del total).

• Tienen posibilidad legal de realizar actividades laborales dentro y fuera del

centro educativo correspondiente (a partir de los 16 años).

• Las medidas de internamiento son de una duración mucho más corta que en

el medio penitenciario de adultos (4, 5 o máximo 8 años con posibilidad de

modificación de cumplimiento en medio abierto en cualquier momento) por

ello la especialización laboral tiene una dificultad añadida.

• Aproximadamente el 26% del total de menores infractores es de origen inmi-

grante. Del total de internados, aumenta el porcentaje de extranjeros a un 44%.

• El aumento de la edad también ha supuesto que determinadas problemáticas,

que con una población más joven eran poco frecuentes, hayan pasado a ser

habituales: consumo de drogas, trastornos mentales, violencia intrafamiliar, vio-

lencia en redes de bandas organizadas.

• Los jóvenes demuestran sufrir una profunda crisis de valores y de falta de refe-

rentes sociales y familiares positivos.

• Ha sido necesario generar cambios en las estrategias de intervención ahora

centradas en:

- La formación y la inserción laboral

- La responsabilización

- El tratamiento de problemáticas personales (violencia, drogadicción, alcoho-

lismo, agresividad sexual, etc.)

CUADRO 2 - Perfil genérico del menor o joven infractor

La ejecución de las medidas de internamiento en un centro educativo selleva a cabo mediante el cumplimiento de la propia medida judicial, la reali-zación del contenido educativo (PEI: programas y actividades) y la reinser-ción e integración social del adolescente.

El instrumento principal que prevé la ley para alcanzar la ejecución de lasmedidas judiciales es la actuación educativa institucional que prevé las acti-vidades formativas, laborales, socioculturales, deportivas y de tratamiento

1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem.2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Población acumulada 2.676 3.322 4.430 4.593 4.458 4.915 5.205 5.655

Población últimodía semestre 898 985 1.457 1.704 1.936 2.233 2.149 2.211

23

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

GRÁFICO 1 - Población justicia juvenil en Cataluña

6.000 2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

01 sem.2000

1 sem.2001

1 sem.2002

1 sem.2003

1 sem.2004

1 sem.2005

1 sem.2006

1 sem.2007

Población acumulada

Población último día del semestre

(de esta manera se incide en la reeducación de hábitos sociales y de con-ductas) destinados a la integración social del menor. La actuación educativase concreta en cada centro a través del Proyecto Educativo de Centro (PEC)y del Proyecto Educativo Individual (PEI), ambos estructurados en diferentesprogramas.

24

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

El Proyecto Educativo de Centro (PEC)En el Proyecto Educativo de Centro, se presentan los programas de hábitosbásicos y de habilidades domésticas con el objetivo general de dotar a losjóvenes de hábitos básicos de higiene, salud, dietéticos y de convivencia, yenseñarles habilidades domésticas así como fomentar el nivel de autonomíapersonal y social de los jóvenes. El equipo educativo, dirigido por el directordel centro, se debe encargar de la aplicación del PEC, también de los pro-yectos educativos individuales (PEI) y de los programas que se desarrollen.

El PEC se debe entender como un proceso constante de análisis, decisión yrevisión, ya que debe reflejar la inquietud educativa y el propósito de supe-ración en beneficio del menor.

Partiendo de esta base, el PEC se define como la propuesta integral orienta-da a posibilitar un proceso de intervención educativa coherente:

• Es una propuesta basada en el carácter anticipador de la acción y sen-sible a los cambios que se puedan derivar. En este sentido debe ser undocumento vivo.

• Es integral por su carácter globalizador que debe acoger todos los ámbi-tos de gestión del centro.

• Es una herramienta orientada a posibilitar un proceso de intervencióneducativa coherente ya que el PEC deber servir como punto de referen-cia constante de las actuaciones que todos los profesionales adscritos alcentro educativo. Por lo tanto, marcará las directrices que informen yorienten cualquier plan de actuación.

Desde esta perspectiva, el PEC debe constituirse como instrumento concep-tual común y operativo para todos los profesionales adscritos al centro edu-cativo, ya que en este marco se deben desarrollar todos los programas, loscriterios de intervención y los sistemas de coordinación, gestión y de evalua-ción que deben posibilitar un tratamiento especializado de todos y cada unode los menores.

Toda la actividad de los centros educativos se inspira en el principio segúnel cual el menor es una persona con derechos y continúa formando parte dela sociedad, por lo que la vida dentro del centro debe tener como referenciala vida en libertad, intentando reducir al máximo los efectos negativos delinternamiento. Por tanto el modelo de intervención que se lleva a cabo debecontar con unos principios generales como los descritos en el cuadro 3.

El objetivo final del trabajo como instrumento educativo, es “la reactivación deun proceso evolutivo en cierto modo interrumpido o descentrado, para con-seguir una recuperación del joven tanto en el sentido individual como social,

25

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

El PEC debe contar con los siguientes apartados:

• Contexto: Marco legal y normativo

• Descripción del entorno y de los recursos disponibles

• Características del menor

• Personal del centro

• Modelo de intervención adoptado

• Objetivos generales del centro

• Líneas y orientaciones metodológicas

• Participación social y coordinación

• Modelo organizativo

• Participación social y coordinación

• Proceso de evaluación

• Revisión prevista

• Normativa de funcionamiento interno

CUADRO 3 - Principios generales

considerado como medio para que el adolescente pueda reapropiarse de supropia historia y convertirse en protagonista del cambio indispensable para sucrecimiento”. (Estatuto interno de la comunidad “Don Milani”).

La prerrogativa no es la resolución de todos los problemas de la persona. Dehecho, el objetivo final es reactivar la capacidad de proyectar el recorrido decrecimiento que ha sido interrumpido. “Es necesario estudiar, observar y verlas capacidades residuales y accesibles de cada menor o adolescente, hacerpara él y con él un proyecto que haga que sus potencialidades, las realmen-te suyas, se realicen en la medida de lo posible”. (Larocca F., Nei frammen-ti l’intero, Mi, 1999, p.39-60).

De hecho se convierte en uno de los elementos con más fuerza dentro de laintervención que se realiza en los menores y jóvenes. Si queremos que sureinserción en la sociedad esté regida por el cumplimiento de las normas deésta, esta reinserción pasa por el desarrollo laboral de la persona dignifican-do su vida en el exterior.

Los criterios mínimos para valorar la incorporación del menor en esta activi-dad integrada dentro del programa de inserción laboral son:

• Tener 16 años o más.

• Tener regularizada la documentación (DNI o NIE - en el caso de losextranjeros).

26

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem.2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Hombres 2.205 2.877 3.911 4.019 3.798 4.185 4.358 4.655

Mujeres 471 445 519 574 660 730 847 1.000

% Hombres 82,40% 86,60% 88,28% 87,50% 85,20% 85,15% 83,73% 82,32%

% Mujeres 17,60% 13,40% 11,72% 12,50% 14,80% 14,85% 16,27% 17,68%

GRÁFICO 2 - Población según género

5.000

4.000

4.500

3.500

3.000

2.000

1.000

2.500

1.500

500

01 sem.2000

1 sem.2001

1 sem.2002

1 sem.2003

1 sem.2004

1 sem.2005

1 sem.2006

1 sem.2007

Hombres

Mujeres

• Haber finalizado con una valoración positiva el módulo de orientaciónlaboral (actividad integrada dentro del programa de inserción laboral).

A partir de estos requisitos, y en función del Proyecto Educativo Individualdel adolescente, el Equipo multidisciplinar del centro, el órgano competentepara acordar la propuesta de inserción el programa de trabajo remuneradodentro del centro o bien iniciar todas las gestiones para incorporar al jovenen un recurso externo.

Hace falta considerar las limitaciones existentes de trabajo dentro del centro,si la demanda supera la oferta, será el Consejo de Dirección quien decida elorden de incorporación.

27

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

En el anexo 2 se incorpora un ejemplo del PEC cedido por el Centro Educa-tivo El Segre, Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de JustíciaJuvenil del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Taller de Formación Ocupacional de Mantenimiento. Centro Educativo Can Llupià. Barcelona

28

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

El Proyecto Educativo Individualizado(PEI)Podemos presentar el Proyecto Educativo Individualizado definiendo cadauno de sus términos, esto es:

Proyecto: implica el trabajo que se desarrollará para obtener efectos edu-cativos futuros. Corresponde a la pregunta ¿Qué queremos hacer?

Educativo: se trabaja en el ámbito educativo de tratamiento mediante acti-vidades y programas que potencian la educación y la responsabilidad.

Individual: está dirigido a una única persona, con necesidades, déficits,potencialidades e intereses específicos y unas vivencias que confluyen enuna historia única y personal.

La educación debe fomentar estrategias que favorezcan el protagonismo y lacolaboración del sujeto en la construcción de sí mismo. Para ayudar a losmenores o jóvenes en su proceso de crecimiento, el educador elabora unproyecto educativo personalizado que debe ser adecuado en función de lasnecesidades del menor. El proyecto educativo se articula de acuerdo conuna serie de objetivos generales a largo plazo como la capacidad para rela-cionarse, el objetivo cultural, el aspecto laboral o escolar, el tiempo libre, labúsqueda del sentido interior y espiritual, dentro de los cuales se definenobjetivos concretos a corto plazo, que representan las etapas intermediassobre las que se trabaja diariamente.

Cada proyecto ha de ser elaborado y progresivamente actualizado a fin decomprobar el funcionamiento del plan educativo, el realismo de los objetivosplanteados y, en caso de que hayan sido alcanzados, la formulación de nue-vos objetivos.

Los objetivos del proyecto educativo pueden subdividirse en tres áreas:

• Área educativa general

- Desarrollo de competencias y habilidad de relación interpersonal conjóvenes de la misma edad y adultos, dentro de grupos grandes opequeños, dentro y fuera de la comunidad.

- Fomento del uso de los recursos cognitivos (de abstracción, simboliza-ción, de cognición lógica).

- Mejora de las capacidades de elaboración de la realidad y de las viven-cias personales vinculadas a la experiencia diaria y a las relaciones sig-nificativas.

- Fomento de la comprensión y la capacidad de expresar emociones.

- Adquisición de normas para la vida diaria.

29

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

• Área ocupacional

- Incremento de las competencias y de las habilidades vinculadas conlas tareas de la vida diaria, en particular respecto a la inserción en losdiferentes contextos sociales de la vida.

- Mejora y consolidación de las capacidades de autonomía personal enreferencia también a los aspectos y a los contenidos vinculados con lapreadolescencia.

• Área de la expresión

- Aumentar los conocimientos directos e indirectos con el fin de favore-cer la evolución de las capacidades de expresión de los recursos cog-nitivos y emotivos propios.

- Mejora de las posibilidades de relación vinculadas al área del tiempolibre con los jóvenes de la misma edad y los adultos de referencia enel ámbito de actividad que se esté desarrollando.

A un nivel más concreto, los objetivos se distinguen según las áreas de cre-cimiento definidas de forma aún más detallada para cada joven:

• Autonomía básica: higiene personal, ropa, alimentación, sueño, gestióndel dinero, gestión de materiales/objetos/documentos/instrumentos,orden de los espacios, conocimientos sanitarios y de primeros auxilios,orientación espacio-tiempo, economía doméstica, organización de lasactividades y del tiempo diario, lengua, coordinación motora, puntuali-dad y respeto por los compromisos.

• Autonomía superior: constancia en los compromisos y capacidad decumplirlos, evaluación de las situaciones de peligro, comprensión de lospropios recursos/dificultades, resolución de problemas, iniciativa, capa-cidad para enfrentarse a las dificultades, para la realización de proyec-tos, disponibilidad para vivir nuevas experiencias.

• Relaciones: capacidad para instaurar y mantener relaciones interpersona-les en el tiempo, integrarse en un grupo, colaborar, comunicarse, obser-var, adquirir, respetar las normas de la vida en común y del juego, reco-nocer y respetar los roles, respetar los objetos, pedir/prestar ayuda, res-petar los acuerdos estipulados, disponibilidad frente a las opiniones de losdemás y respeto por las mismas, capacidad de relacionarse con el otrosexo, expresar las propias emociones y las emociones de los demás, rela-ciones con la familia.

• Reflexión introspectiva desde el punto de vista histórico: capacidad parareconocer las propias dificultades/recursos relacionales y personales,reconocer los errores, comprensión de la propia historia y de las viven-cias vinculadas a la misma, capacidad de reconocer y comprender las

30

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

propias emociones, reconstrucción de los hechos de la vida diaria y delas vivencias relacionadas con la misma, aceptación de los valores derespeto de la persona y solidaridad, identificación sexual, creación deproyectos (planes de vida)

• Aprendizaje desde al punto de vista cognitivo: escritura, lectura, cálculo,resolución de problemas, etc.

La metodología utilizada prevé observación, entrevistas personales, perío-dos de reflexión y debate individual y en grupo. Resulta evidente que elobjetivo final del proyecto educativo es la activación de los cambios, de losrecursos evolutivos, que permiten la aparición de las condiciones relaciona-les mínimas, de las capacidades de aceptación, de cuidado y autonomíanecesarias para el menor a fin de que pueda ser protagonista activo de suvida.

EL PEI es un dispositivo institucional que sistematiza y organiza el programade actuaciones de un menor desde su ingreso en el centro educativo hastaque se llega a conseguir el objetivo deseado, es decir, la incorporación o rein-corporación en la sociedad de dicho menor. Debe servir para orientar en eltratamiento más adecuado y permitir procedimientos de evaluación, segui-miento y control así como contemplar recursos especiales y necesarios. ElPEI se caracteriza por su coherencia (está en consonancia con el PEC), glo-balidad (incide en diferentes ámbitos), flexibilidad, precisión, realismo y cla-ridad.

Todos los menores y jóvenes internados en un centro tienen derecho a unproyecto educativo individualizado (PEI). Este proyecto se elabora al cabo deun mes de haber recibido la sentencia firme y, una vez redactado, se envíaal juez de menores.

La actuación educativa individualizada se basa en los principales interesesdel menor y en el estudio y observación previos. Se debe adaptar a las carac-terísticas personales y se organiza en función de itinerarios divididos en eta-pas o niveles, se somete a una evaluación continua y se orienta a la preven-ción de las causas que han originado el ingreso del menor en el centro.

El PEI consta de los siguientes apartados:

• Valoración inicial de la situación personal y sociofamiliar

• Objetivos del trabajo educativo que se desarrollará

• Plan de trabajo

• Actuaciones profesionales

• Temporalización y acuerdos con el menor

• Evaluación del proyecto

31

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

Por lo tanto, el PEI consiste en marcar actividades al menor o joven en refe-rencia a todos los programas disponibles en el centro. En el cuadro 4 se enu-meran algunos, a titulo de ejemplo.

Programas deProgramas genéricos actuación especializados

- Formación Reglada - Programas de drogodependencias

- Formación Profesional y de inserción laboral - Programas de salud mental

- Trabajo en los talleres productivos - Programas de delitos sexuales

- Competencia psicosocial - Programas de delitos violentos

- Hábitos y habilidades básicos

- Refuerzo del entorno familiar

- Cultura y tiempo libre

- Educación física y deportiva

- Mediación cultural

CUADRO 4 - Programas - Centro Educativo de Justicia Juvenil

En la elaboración del proyecto educativo individualizado se debe tener encuenta las características personales, familiares y sociales del joven. Se tratade que el menor firme un compromiso o que asuma unas responsabilidades.Por lo tanto, el PEI se elabora en función de las características personalesdel menor, sus circunstancias familiares y sociales y la situación jurídica enla que se encuentre.

El PEI debe prever diferentes periodos o etapas, de manera que el menortome consciencia de su evolución y que el centro pueda evaluarlo. Los perio-dos o etapas deben ser progresivos dentro del mismo centro y/o módulo y sediferenciarán por el contenido de los objetivos de intervención y por el dise-ño de las actuaciones que hace falta llevar a cabo. Estos objetivos y lasactuaciones consiguientes irán dirigidas a favorecer la autonomía del menory su progresiva incorporación a recursos externos del centro, dentro de lasposibilidades y los límites que establezca la medida judicial.

La evolución educativa del menor se evaluará en función del progreso reali-zado con respecto a su autonomía, al aumento de su responsabilidad y auto-control.

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Dentro del proyecto educativo individualizado que se elabora para cadamenor, será necesario que quede reflejado el programa de desinstitucionali-zación o posible cambio de medida.

La actuación educativa institucional, dentro del contexto de ejecución penal,está regida y inspirada por unos principios rectores y unos criterios de actua-ción, establecidos en la legislación de cada país Estas líneas socioeducativas

32

Taller de Formación Ocupacional de Jardinería. Centro Educativo Can Llupià. Barcelona

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

El PEC y el PEI son dos actuaciones que deben ir en la misma dirección y com-

partir y respetar los mismos principios y criterios, anteriormente citados. El PEI

debe inspirarse, nutrirse, participar y concordar con la misma “ideología y filo-

sofía” expresada y plasmada en el Proyecto Educativo Marco de centros edu-

cativos y en el consiguiente PEC de cada centro.

33responden a la pregunta de cómo tiene que ser la actuación educativa, con-cretada por el Proyecto Educativo de Centro (PEC) y el Proyecto EducativoIndividualizado (PEI).

En este sentido, el PEI debe cumplir las siguientes premisas:

• Atender en todo momento los intereses del menor o joven.

• Respetar sus derechos.

• Fomentar la igualdad de oportunidades que los menores o jóvenes queno se encuentran en una situación de privación de libertad.

• Incidir en aquella/s problemática/s origen del internamiento y derivar alos menores o jóvenes, tan rápido como sea posible, a recursos normali-zados (principio de intervención mínima), teniendo en consideración latemporalidad de la medida judicial (principio de transitoriedad).

• Fomentar y motivar la participación del propio proceso educativo e impli-car a la familia.

• Individualizar los objetivos y actuaciones que marcaran todo el plan detrabajo de la intervención educativa con un/a menor o joven concreto.

• Siempre en el sentido de lograr alcanzar cuotas más altas de responsa-bilización y autonomía personal, todo ello para cumplir con el encargoinstitucional y conseguir el objetivo último deseado.

El proyecto educativo individualizado (PEI) es la columna vertebral sobre lacual se sustenta toda la intervención educativa destinada a los menores ojóvenes infractores que se atienden desde el ámbito de Justicia Juvenil.

La intervención educativa debe conectar el antes con el después del pasopor la Justicia con una aportación significativa, de manera que el bagaje deconocimientos y recursos para afrontar este después se haya incrementadotanto cuantitativa como cualitativamente. La finalidad es conseguir que estaexperiencia educativa sea positiva y se aporte un nuevo referente crítico parael adolescente, que le haya dotado de más herramientas y medios para lacirculación social normalizada.

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

34

1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem.2004 2005 2006 2007

Número alumnos último dia 89 221 178 174

Alumnos FPO sobrepoblación internada 36,03% 85,66% 70,08% 64,93%

GRÁFICO 3 - Formación profesional ocupacional

6.000 100%

80%

90%

70%

60%

40%

50%

30%

20%

10%

0%

5.000

4.000

3.000

2.000

01 sem.2004

1 sem.2005

1 sem.2006

1 sem.2007

Número de

alumnos el

último dia

Alumnos FPO

sobre población

internada

Cabe tener presente que el PEI será único para el menor o joven aunque seejecuten medidas de internamiento sucesivas e incluso, cuando este mismosujeto proceda o continúe con el cumplimiento de una/s medida/s judicialesen Medio Abierto. En este sentido, el proyecto debe entenderse como unaintervención continuada, que se inicia a la entrada del menor o joven en elcircuito de Justicia Juvenil hasta que sale de este circuito, en el que nodeben producirse interferencias ni divergencias en el proceso educativo yresponsabilizador de cada menor o joven. En el proceso continuado intervie-nen diferentes profesionales, pero en el que se pretende alcanzar el mismoobjetivo final.

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

35Fases en la elaboración y proceso de intervención del PEI

El PEI se estructura en diferentes fases o periodos:

1. Período inicial

Este periodo coincide con el ingreso en el centro educativo (régimen cerra-do o régimen abierto) de un/a menor o joven donde iniciará, reiniciará o con-tinuará el cumplimiento de una medida judicial de internamiento firme ocautelar. Al ingreso en el centro se activa el Protocolo de Acogida, que rela-ciona todo un conjunto de actuaciones para con el adolescente.

En este primer periodo, cobra especial importancia la asignación de un tutor,que velará de manera especial por la observación y evolución educativa delmenor o joven asignado. El tutor se convierte, de esta manera, en el máximoreferente del menor o joven en el centro educativo.

No todos los menores o jóvenes en dificultad o conflicto con la sociedadestán motivados para el cambio en su estilo de vida, es decir, para la supe-ración de esas dificultades o conflictos que han originado la adopción de unamedida judicial. Sin esa motivación, sin ese estado de disponibilidad o volun-tad de cambiar, la intervención pierde efectividad y en muchos casos, inclu-so, la hace muy difícil de alcanzar.

“En este sentido, una de las tareas básicas del tutor, y por supuesto el restodel Equipo Multidisciplinario, es la de despertar, activar y mantener el inte-rés, la disponibilidad, la contemplación positiva y activa hacia la participa-ción voluntaria en la relación educativa y el proceso de ejecución de la medi-da judicial. Este interés está estrechamente ligado a que el adolescente veaun valor social en la propuesta que se le hace en relación a sus expectativas,a sus capacidades y a la (re)formulación de su proyecto de vida”. (Silva,2002. Juventud y tribus urbanas: en busca de identidad).

En esta fase inicial al joven se le incluye dentro del Sistema Motivacional(SM) del centro. El SM, que está estrechamente unido a la ejecución del PEI,contempla tres niveles diferenciados de progresión con exigencias conduc-tuales concretas y cada uno de los cuales lleva asociado un paquete deincentivos. El nivel de progresión es revisable en los tiempos establecidos,debiendo el menor o joven estar informado en todo momento del nivel en elcual se encuentra.

El Sistema Motivacional tiene como objetivo la promoción de conductas deadaptación, integración, implicación y participación de los menores, con elfomento de la autonomía personal y la responsabilización, todo ello para pro-mover los cambios, referenciados anteriormente, para su (re)inserciónsocial.

36

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Los ámbitos que se evalúan en el SM tienen mucho a ver con los ámbitosobjeto de observación e intervención del programa de tratamiento individua-lizado o del modelo individualizado de intervención. Estos son:

• Hábitos

• Relaciones interpersonales

• Formativo-laboral

• Actividades

• Personal

• Salidas al exterior

Desde el ingreso del menor o joven en el centro educativo hasta un máximode 20 días de internamiento, prorrogables por el Juez de menores, se lleva-rá a cabo la recogida de información, las entrevistas necesarias con el equi-po técnico del centro y otras actuaciones complementarias para detectar lasnecesidades, potencialidades, déficits e intereses del joven y completar laobservación de todos los ámbitos objeto de posible intervención.

2. Periodo de intervención

El periodo de observación da paso a una segunda fase en la que cobra espe-cial importancia del Equipo Multidisciplinario (EM) de cada centro educati-vo. Estos equipos están constituidos como órganos de gobierno colegiados ycompuestos por el educador o tutor, el psicólogo, el trabajador social y, sifuera necesario, otros profesionales (médico, psiquiatra, maestros, formado-res, insertor laboral, mediador cultural, etc.). Están presididos por el directordel centro y también asisten el subdirector y el coordinador de la unidad deconvivencia.

En la primera sesión de trabajo del Equipo Multidisciplinar es donde se ela-bora el diseño de la intervención educativa que se llevará a cabo con elmenor, atendiendo siempre al superior interés de éste. En función de aque-llo que ha sido observado en cada ámbito de intervención se esgrimirá unplanteamiento respecto a los objetivos a perseguir y las estrategias para lle-gar a estos objetivos, siempre teniendo en consideración la duración y elrégimen de la medida impuesta.

Asimismo, el Equipo Multidisciplinar determinará en que actividades y progra-mas educativos debe participar y beneficiarse el joven, la planificación de lasactividades que realizará en el exterior del centro y la planificación de los per-misos y salidas. En este último apartado, el Equipo Multidisciplinar debe hacerconstar el pronunciamiento favorable o desfavorable respecto a la concesión delos permisos ordinarios, permisos de salida de fin de semana y las salidas pro-gramadas, independientemente del régimen de la medida judicial impuesta.

37

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem. 1 sem.2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Poblaciónextranjera 251 404 646 879 957 1.186 1.302 1.511

Poblaciónespañola 2.425 2.918 3.784 3.714 3.501 3.729 3.903 4.144

% Extranjeros 9,38% 12,16% 14,58% 19,14% 21,47% 24,13% 25,01% 26,72%

% Españoles 90,62% 87,84% 85,42% 80,86% 78,53% 75,87% 74,99% 73,28%

GRÁFICO 4 - Población según nacionalidad

4.500

4.000

3.500

3.000

2.000

1.000

500

2.500

1.500

01 sem.2000

1 sem.2001

1 sem.2002

1 sem.2003

1 sem.2004

1 sem.2005

1 sem.2006

1 sem.2007

Población extranjera Población española

El plan de trabajo diseñado en esta primera sesión se plasmará por escritomediante la elaboración de un informe Programa de TratamientoIndividualizado (PTI) para los menores o jóvenes con sentencia firme y de uninforme Modelo de Intervención Individualizada (MII) para aquellos quecumplen un internamiento cautelar. Tanto el PTI como el MII se enviarán alJuez de menores competente y al Ministerio Fiscal, para su aprobación.

De la misma manera que se “explica” y comunica el diseño de la interven-ción educativa a la instancia judicial y el Fiscal es imprescindible tambiénexplicarlo al propio protagonista de la intervención. En este sentido, al finali-zar la primera sesión de trabajo del Equipo Multidisciplinar, el tutor del

38

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

menor o joven, en el espacio de tutoría, debe hacerle un traspaso del plande trabajo propuesto, poniendo especial énfasis en los objetivos de interven-ción planteados.

Mediante el compromiso educativo, el menor o joven se hace partícipe y pro-tagonista de su propio proceso educativo. Se debe buscar y encontrar las for-mas de adhesión y participación del menor o joven en la concreción, concer-tación y seguimiento de los compromisos establecidos en el PEI.

La familia del menor o joven también debe tener un papel importante en el des-arrollo del proceso educativo. Debe estar también informada en todo momentode los objetivos y actuaciones marcados y que se llevaran a término en el marcoinstitucional y comunitario. Se debe fomentar la colaboración, la responsabiliza-ción y la vinculación de la familia en todo el proceso de intervención.

3. Periodo de seguimiento y evaluación

Tal y como se establece en la líneas socioeducativas generales de la actua-ción educativa institucional de los Centros Educativos de Justicia Juvenil, laevolución del menor o joven en el centro educativo debe ser objeto de unaevaluación permanente.

El seguimiento de la intervención con el menor o joven se lleva a cabo en lassesiones de trabajo del EM. En estas sesiones se evalúan los resultados obte-nidos, se revisan los objetivos concretados en el PTI/MII y, si fuera el caso,se formulan nuevos objetivos y nuevas actuaciones.

4. Periodo final

Como mínimo, dos meses antes del desinternamiento del menor o joven, seactiva el Protocolo de desinternamiento, en el cual se prevé, que durante elperiodo final de la medida judicial se deben llevar a cabo todas las actuacio-nes previstas en relación a la situación en la cual quedará el menor o joven,con la finalidad de unificar y definir las actuaciones básicas que es necesa-rio hacer cuando se produce el desinternamiento del centro (en régimencerrado o abierto); los profesionales responsables de ejecutarlas y el tiempoen que se deben hacer.

En este periodo, como en los anteriores, tras la sesión de trabajo del EquipoMultidisciplinar, el tutor del menor o joven, le hace una devolución de cómoha ido todo el proceso de intervención, desde el ingreso en el centro educa-tivo hasta este momento, de los objetivos alcanzados y aquellos que quedanpor lograr, de la evolución general y de cual será la situación en la que que-dará después del desinternamiento, tanto a nivel personal, sociofamiliar,como judicial.

39

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

Este mismo ejercicio debe llevarse a término con la familia del menor ojoven, que ha estado presente a lo largo del tiempo de ejecución de la medi-da, compartiendo y ayudando en el propósito educativo establecido y pauta-do en el PEI.

Una vez que el menor o joven se desinterna del centro educativo, en el plazode 15 días, se traslada al Juez de menores competente y al Ministerio Fiscal,mediante un informe final de la ejecución de la medida, la valoración porámbitos de intervención, las actuaciones previstas en el protocolo de desin-ternamiento y la valoración global de la evolución del menor o joven duranteel internamiento.

En el capítulo de anexos se puede ver un ejemplo de Modelo de ProyectoEducativo Individual PEI.

GRÁFICO 5 - Centros Educativos de Justicia Juvenil del Departament de Justícia.

Generalitat de Catalunya.

CE SEGRE

CE ORIOL BADIA

CE ALZINA

CE CAN LLUPIÀ

CE FOLCH I TORRES

CE TIL·LERS

CE MONTILIVI

40

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Taller de Formación Ocupacional de Mantenimiento. Centro Educativo Can Llupià. Barcelona

41

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

La función educadora del trabajo: la inserción socio laboralEl trabajo puede convertirse en un instrumento perfecto a incluir en el pro-yecto educativo del joven ya que, dadas sus especiales características,puede desempeñar una función educadora e insertarse muy bien en el reco-rrido de construcción de la identidad del joven.

El trabajo se desarrolla en un contexto organizado según normas bien preci-sas, que prevé la identificación de roles diferentes y la subdivisión de lastareas a desarrollar, además de la posibilidad de iniciar nuevas relaciones yexperimentar lo que supone ser activo y productivo. A través de cualquiertipo de inserción en un contexto laboral, el joven puede experimentar la posi-bilidad de «ser»:

• Asumiendo gradualmente un rol dentro de su propio contexto.

• Encontrando un reconocimiento, por parte de sus jefes y compañeros.

• Favoreciendo, mediante la acción, el proceso de autoafirmación.

• Permitiendo el desarrollo de un sentido de pertenencia a una realidadnueva y diferente.

• Vislumbrando la posibilidad concreta de la conquista de la autonomía.

El adolescente y el joven, como ya hemos dicho, tienen que desarrollar unatarea evolutiva muy importante, la de construir, encontrar y vivir plenamentesu propia identidad, entendida como una sensación de sí mismo integrada ycoherente, de un Yo maduro que puede gozar de sus propios logros, proyec-tar su propio futuro, enfrentarse a las frustraciones y estructurar estrategiaspara resolver los problemas que se le irán planteando. Pero el camino haciaesta meta puede ser arduo y accidentado, sobre todo para aquellos adoles-centes que quedan excluidos o que se escapan de los recorridos escolares yformativos tradicionales (drop-out), que no tienen figuras adultas de referen-cia significativas y suficientemente adecuadas y equilibradas, que se caracte-rizan por tener una personalidad frágil, que sufren determinados límites cog-nitivos o distorsiones evolutivas, que son extranjeros en un país extranjeropara ellos, o que entran en contacto con el mundo de la delincuencia.

Así pues, para aquellos que encuentran dificultades para hallar un lugarsatisfactorio dentro del contexto social, parece necesario un acompañamien-to gradual hacia el mundo del trabajo, en tanto que se encuentran expues-tos a un mayor riesgo de desviarse, visto como única alternativa posible para«existir».

Esta estrategia podría favorecer la salida del joven de este circuito, favore-ciendo de esta manera su inserción social. El joven cree que el mundo labo-

42

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

ral es inaccesible además de poco atractivo, porque entrar y permanecerrequiere un esfuerzo excesivo que no se siente capaz de poder soportar.

Estos jóvenes, que quizás ya no han formado parte de una estructura forma-tiva, que no encontrarían por sí solos una salida profesional, que no parecenser capaces de orientarse entre las dificultades de sus vidas, necesitan inter-venciones nuevas y bien estructuradas, que impliquen la participación derecursos de diversos ámbitos y que tengan por objetivo tanto la inserciónsocial como el acompañamiento en la construcción y el refuerzo del Yo.

El trabajo se convierte, por lo tanto, en un instrumento eficaz para alcanzardichos objetivos, ya que la experiencia dentro de una empresa permite aljoven establecer nuevas relaciones, experimentar la inclusión en un contex-to socialmente adecuado y autónomo, incluso con respecto al familiar, yadquirir nuevas competencias técnicas y transversales, aumentando así elpropio sentido de auto eficacia y experimentar y encontrar su propio lugar enla sociedad.

Mediante el trabajo, ya sea en un taller productivo instalado dentro de uncentro de custodia, bien a través de la inserción en una empresa exterior enel caso de jóvenes con medidas judiciales que no suponen el internamiento,el joven puede aprender y gradualmente interiorizar algunas normas de estecontexto concreto (puntualidad, presencia, disponibilidad, es decir: hábitoslaborales) y otras generalizables a contextos de vida más amplios (respeto delos roles, ser correcto, respeto hacia el entorno y el resto de individuos, esdecir: hábitos sociales), llegando incluso a vivir la norma no sólo como unlímite y una obligación, sino como un instrumento que estructura los tiem-pos, los espacios, que orienta y da seguridad.

Además, vivir durante un período determinado dentro de una empresa per-mite al joven iniciar nuevas relaciones. Para el adolescente que busca su pro-pia identidad y su propio espacio es fundamental instaurar relaciones “nor-males” con mundos ricos de significado, como el del trabajo, y con personasque, desde hace tiempo, encuentran en estos mundos motivos de satisfac-ción y de sustento.

Incluir el trabajo como instrumento educativo dentro del proyecto individualdel joven significa también colocar al adolescente en el centro de su caminode crecimiento personal, poniéndolo como actor protagonista de su propiavida y como constructor activo de su propio futuro.

Los proyectos educativos actuales contemplan el trabajo como una actividadmás de tratamiento y reeducación del joven infractor.

Los menores y los jóvenes internados en régimen cerrado realizan cursos deformación profesional y laboral en función de su Proyecto Educativo Individual

43

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

(PEI) dentro del centro. También pueden salir a trabajar o formarse fuera delcentro si el juez de menores lo autoriza.

En varios centros de régimen cerrado y semiabiertos se dispone de tallerespre-laborales y labores con el objetivo de ofrecer formación profesional queconste de una parte teórica y otra práctica que marquen los planes corres-pondientes: planes de ocupación, talleres de ocupación, casas de oficios, etc.

Todos los menores (mayores de 16 años) internados en los CentrosEducativos de Cataluña, tienen derecho a trabajar teniendo siempre encuenta sus aptitudes y sus intereses. El trabajo dentro o fuera del centrodebe estar comprendido en alguna de las modalidades siguientes:

• Producción de régimen laboral o fórmulas cooperativas.

• Ocupaciones que formen parte del tratamiento.

• Prestaciones personales en servicios comunes de los centros.

• Producciones artesanales, intelectuales y artísticas.

El trabajo productivo que realicen los menores en los talleres estará organi-zado directamente desde el centro o se podrá encargar a alguna organiza-ción pública o privada. El trabajo estará remunerado y se desarrollará en lascondiciones de seguridad e higiene establecidas por la legislación vigente. Laorganización de estos talleres debe constar en el Proyecto Educativo delCentro (PEC).

Situar el trabajo dentro de un proyecto educativo individual para menores ojóvenes en régimen abierto no es un paso tan inmediato. Es necesario cons-truir una red de colaboración entre diferentes recursos: servicios educativos,servicios sociales o entes territoriales, sindicatos y/o asociaciones de empre-sarios, etc.

Para que la intervención sea eficaz y pueda incluso conseguir en algunoscasos la inserción real en el mundo laboral es necesario que los educadoresque se ocupan del seguimiento del menor puedan convertirse en mediado-res entre dos mundos, el de la demanda y el de la oferta, y puedan gestio-nar esta relación ante posibles problemas. Además, es necesario encontrarun instrumento que pueda garantizar una primera entrada en el mundo deltrabajo y que permita al joven experimentar el hecho de estar sobre el terre-no en una situación de semi-protección, pero auténtica. Con este último con-cepto no se pretende identificar sectores cerrados en los que vivir la expe-riencia del trabajo, ya que la inserción debe ser real desde el principio; laprotección la prestan la red de intercambios continuos, entrevistas y super-visión que apoyan y acompañan toda la experiencia.

En este sentido, se dispone en Italia de un programa de prácticas formativasy de orientación / bolsa se trabajo (ley Nº 196 de 24 de junio de 1997-Art.

44

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

18) que permite facilitar la inserción social del joven en el mundo laboralusando como campo de acción a empresas presentes desde hace tiempo enel territorio. Dichas empresas, radicadas desde hace tiempo en el territorio,garantizan al joven la posibilidad de una formación sobre el terreno y unencuentro mediatizado con la propia comunidad.

Las prácticas laborales consisten en un curso formativo/orientativo dentro deuna empresa. La remuneración adquiere el sentido de auténtico “salario”para el joven. La presencia de esta remuneración de la actividad desarrolla-da confiere a la experiencia un alto valor añadido a ojos del adolescente por-que se valora lo que hace e indirectamente también aquello en lo que se estáconvirtiendo.

El empresario (tutor en la empresa: empresario o empleado de la empresa deacogida) se compromete a hacer el seguimiento al joven favoreciendo así laadquisición de las técnicas necesarias para el desarrollo del trabajo, mante-niendo abierta y constante la comunicación con los educadores de referenciapara señalar los progresos y las posibles dificultades. El papel del empresarioy la actitud que asume frente al joven es fundamental para que la interven-ción sea eficaz.

Su actitud tiene que saber situarse en un punto de correcto equilibrio entrela firmeza y la voluntad de acogida, para poder garantizar tanto la adecuadaatención frente a los posibles intentos de desviación del compromiso adop-tado como el apoyo necesario, teniendo en cuenta las dificultades de inte-gración autónoma en la sociedad.

Desde la experiencia italiana, se constata como algunos empresarios parecenreunir en su persona estas características, pero no se excluye la posibilidad deformar a los empresarios que estén dispuestos a ello, con el objetivo de queestén en condiciones de actuar con mayor conocimiento de causa respecto alos jóvenes problemáticos. Actualmente, esta formación se realiza sobre elterreno, a través del continuo intercambio entre los empresarios y los educa-dores que dan incluso indicaciones sobre cómo relacionarse y cómo convertir-se en guías para el adolescente y el joven con dificultades especiales.

En Cataluña, el Plan Director 2004-2007 de Justicia Juvenil, y a la vista dela nueva realidad del perfil medio de los menores y jóvenes infractores, esta-blece una serie de principios rectores, ejes de actuación, objetivos y medi-das que también inciden en el factor trabajo.

Es un principio rector del modelo catalán de Justicia Juvenil fomentar la res-ponsabilización de los menores y jóvenes, como elemento central de todaintervención, diseñada para favorecer su autonomía personal y su integra-ción social.

45

El Proyecto Educativo de jóvenes bajo medidas judiciales

Son de interés dos ejes de actuación para el cuatrienio 2004-2007:

• El eje de la intervención en los jóvenes infractores.

• El eje de la proximidad, la acción concertada y la implicación cívica conla comunidad.

En este marco se han establecido los siguientes objetivos:

• Prestar tratamientos adecuados a los nuevos requerimientos de la pobla-ción atendida mediante la revisión de los proyectos educativos de loscentros y sistemas motivacionales utilizados y asegurar una oferta ade-cuada de formación ocupacional para la inserción laboral en coordina-ción con el Centre d’Inciatives per a la Reinserció (CIRE).

• Fortalecer la coordinación y la concertación de actuaciones entre insti-tuciones, participando activamente en la Comisión Interinstitucional parala Reinserción Social (CIRSO), para coordinar las actuaciones de laAdministració de la Generalitat, el mundo local y otros organismos en elámbito de la reinserción social.

Por todo ello, fomentar los talleres productivos dentro de los centros educa-tivos (Regimen Cerrado) como un recurso para la formación en el mundolaboral se hace del todo indispensable.

El taller productivo dentro del centro crea un ambiente de microclima, losjóvenes (recordemos que la edad laboral es a partir de los 16 años) dentrodel taller se olvidan del régimen cerrado del centro en el que se hayan, iden-tificando el taller como si de una empresa externa se tratase y por tanto, asi-milándolo en un alto porcentaje al trabajo y la vida exterior.

46

47

Metodología yprocesos parala inserción

48

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

L os menores y jóvenes necesitan un proyecto educativo en el que el tra-bajo se incluya como etapa importante y básica de la experiencia edu-cativa. Como adolescentes, están atravesando una fase difícil y una

etapa evolutiva cuyos límites no están bien definidos, que ofrece oportunida-des y estímulos a través de los cuales el joven debe lograr orientarse y tomarlas decisiones que más le favorezcan. El riesgo de transgredir, de caer o dequedarse atrapado en circuitos desviantes está presente y aumenta cuandosus experiencias se dan en un entorno que no orienta o que incluso le dirigehacia caminos que difícilmente le ayudarán a adaptarse a las normas sociales.

De hecho, el adolescente es especialmente sensible a las influencias del entor-no y esto es tanto un riesgo como un recurso. Si podemos modificar en parteel entorno en el que vive (favoreciendo la posibilidad de nuevas experiencias,por ejemplo con prácticas laborales), ofrecer modelos de referencia alternati-vos a los de partida y favorecer el desarrollo de autoatribuciones positivas sobresí mismo, podemos darle nuevas perspectivas y posibilidades de “convertirse”y de “ser”. De este modo, el joven podrá ampliar su visión del futuro.

Antes del inicio de unas prácticas laborales, el joven debe cumplir con unosprerrequisitos mínimos. Ante todo, el joven tiene que poder explicar lo quele impulsa a participar en una experiencia de este tipo; la motivación es elcarburante para comenzar y asegura el éxito. Por ello es fundamental orga-nizar, en un primer momento, entrevistas entre el operador y el joven parapoder alcanzar este objetivo. La motivación debe ser auténtica, por lo quedebe nacer del propio joven como único protagonista legítimo de su propiaexperiencia personal. La tarea del operador/tutor es la de facilitar el trabajopersonal del joven proporcionándole estímulos y no soluciones o motivacio-nes falsas que únicamente dañarían el resto del recorrido.

Otro prerrequisito fundamental es la disponibilidad del joven a desempeñarsu papel en primera persona. El operador/tutor tiene la tarea de entrar enestas relaciones como mediador o facilitador, sobre todo en los momentos enlos que la interacción se hace difícil o la comunicación se bloquea, sinponerse nunca en el lugar del joven. La disponibilidad para desempeñar supapel podrá comprobarse de antemano mediante las entrevistas con el jovenprevias a la inserción en la empresa y a través de ulteriores modalidadesestructuradas ad hoc. Por último, el recorrido de inserción laboral podrá ini-ciarse sólo después de la firma por parte del joven de un contrato, lo queconstituye una etapa fundamental del proyecto educativo individualizado.

A continuación se presenta el Servicio Laboral Educativo del Istituto DonCalabria en Verona, que cuenta con un programa de sensibilización de empre-sas y de tutoría y acompañamiento de los jóvenes en sus prácticas laborales.

Taller Productivo de Imprenta. Centro Educativo El Segre. Lleida

49

Metodologia y procesos para la inserción

50

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Tutoría y acompañamientoLa metodología del Servicio Laboral Educativo, que puede proponerse comobuena práctica, se subdivide en 5 etapas:

• La aceptación de la responsabilidad

• La inserción-supervisión

• La autonomía

• El tiempo

• La formación de los educadores tutores

1. La aceptación de la responsabilidad

El primer paso es la entrevista del coordinador/tutor del S.L.E. con el jovencon la presencia de los servicios sociales y de los padres, si se trata de unmenor. Durante la primera entrevista y en las que sigan, el coordinador debe-rá prestar mucha atención a los diferentes aspectos relativos al joven, que seconvertirán en instrumentos fundamentales para el éxito del proyecto. Entreestos encontramos:

• Las capacidades lingüísticas.

• La comunicación no verbal y la forma de vestir.

• La actitud, que puede ir de deprimida a agresiva.

En esta entrevista se firma el contrato de formación y se definen los diferen-tes aspectos entre los que cabe destacar:

Sensibilización de la empresaLa primera acción del proyecto Servizio Lavoro Educativo (S.L.E., ServicioLaboral Educativo), llevado a cabo por el Istituto Don Calabria, Comunità SanBenedetto, es el fomento de las actividades con las asociaciones profesiona-les, las confederaciones provinciales y las asociaciones de pequeñas ymedianas empresas del territorio de Verona.

La siguiente acción consiste en buscar y sensibilizar a los empresarios másimplicados en los temas sociales, creando sinergias continuadas y constan-tes: “los empresarios como buenos educadores”.

El objetivo final es crear una red cada vez más amplia, que incluya nuevasempresas que se vayan sumando al proyecto durante el camino, lo que per-mitirá ampliar el banco de datos de asociados.

51

Metodología y procesos para la inserción

• La definición de las normas básicas para el mantenimiento del puesto detrabajo, como la presencia, el respeto del horario laboral y la actitudcorrecta ante los compañeros y los empleadores.

• La comprobación de las capacidades del joven, de las motivaciones y delos prerrequisitos mínimos. En la búsqueda de estas motivaciones seestablecen las bases de una relación entre el coordinador/educador delS.L.E. y el joven. Sin la voluntad de construir una relación afectiva, quese reforzará con el tiempo, el objetivo de educar al joven en su creci-miento personal mediante el trabajo habrá fracasado desde un principio.

• La comprobación de la aprobación de los padres de los jóvenes, o de lostutores de los menores, que participen en el recorrido educativo.

• La definición del papel del Servicio, que consiste en ayudar al adolescen-te a crecer a través de la experiencia de un trabajo real.

• A menudo, los jóvenes que se presentan tienen una autoestima muy baja,no se consideran lo suficientemente inteligentes o capacitados, y lasexperiencias laborales o escolares anteriores no les han ayudado a creceral respecto.

• Por este motivo, incluso en esta fase de la entrevista, hay que ayudar aljoven a sacar a la luz sus recursos, sus puntos fuertes y sus conocimien-tos, para poder sentar bases un poco más sólidas en la elección de laexperiencia laboral a la que se van a enfrentar.

• Al final de esta entrevista, el coordinador y el joven firman los acuerdosalcanzados.

• Esta es una fase muy importante: durante las prácticas formativas estosacuerdos serán objeto de debate en varias ocasiones entre el joven y elcoordinador, y serán el punto básico sobre el que podrá crecer la rela-ción entre ambos.

Se considera fundamental, para la educación del joven, la relación educati-va que se instaura entre él y su educador-tutor. De hecho, esta relación, quese plantea intencionadamente, se entiende, desde el punto de vista pedagó-gico, como una “prospección de ciertos horizontes, de ciertas visiones, deciertos valores hacia los que hay que avanzar y a través de los cuales hayque modificar el comportamiento humano para convertirlo en un perfeccio-namiento continuo y cada vez más elevado”. (P. Bertolini, Pedagogia e feno-menologia, Bologna, 1958).

Este proceso, que transforma la percepción de sí mismo y de los demás desimple episodio en acontecimiento educativo destinado a permitir alcanzar unobjetivo, requiere que el educador, es decir, el actor experto de la relación, estédispuesto a recibir los datos que se ofrecen a su percepción sin modificarlos.

52

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Son también fundamentales para el joven el LUGAR, el TIEMPO y el MODO,con los que tendrá que enfrentarse en cada fase de las prácticas formati-vas.

• El lugar de trabajo es un espacio real y no simulado, como puede ser elde la escuela. En el lugar de trabajo hay un responsable, o el director, oel empleador, que observan los comportamientos del trabajador en prác-ticas y que comprueban su voluntad real de trabajar, que pueden rega-ñarlo o, en los casos más graves, despedirlo; están los compañeros detrabajo con los que tiene que enfrentarse, pero que al mismo tiempopueden tener miedo del recién llegado y competir con él; y están los ins-trumentos de trabajo que hay que utilizar con las precauciones necesa-rias y que después hay que volver a colocar en su sitio. El espacio educatanto como la relación con el otro.

• El Tiempo, en los lugares de trabajo reales, lo gestionan los demás, no seestructura según la voluntad del trabajador en prácticas, sino según lasnecesidades reales del trabajo y del empleador. Hay un tiempo para tra-bajar, un tiempo para la pausa para el bocadillo/el almuerzo o para fumarun cigarrillo y un tiempo libre que es para descansar. El tiempo lo estruc-tura el empleador, no se autogestiona.

• El tutor de la empresa (la persona de referencia en el lugar de trabajo)creará con el trabajador en prácticas su propio modo de relacionarse conél, es decir, una relación afectiva primero, y normativa de trabajo, des-pués. El tutor S.L.E tendrá la tarea de hacer de intermediario entre eljoven y la persona que se ocupe de él en el lugar de trabajo, es decir, eltutor de la empresa. El “tutor” no es un transmisor autoritario de conoci-mientos sino más bien un “facilitador” del aprendizaje; no se coloca enposición preeminente en el centro del proceso educativo sino que es elque estimula en el joven el interés, la curiosidad y la duda. El tutor/edu-cador debe cumplir con unos prerrequisitos fundamentales para podercrear una relación significativa con los jóvenes y tiene que saber adoptaruna actitud acogedora libre de ideas preconcebidas. Actuar con intencio-nalidad, es decir, observar al joven, a los demás, a la sociedad, porque eleducador tiene que conocer al joven que tiene delante de él; el mundo,para educar al mundo, y sobre todo tiene que apuntar hacia arriba paratener grandes ideales de fraternidad, justicia y paz, tiene que conocer alos demás porque el que educa nunca está solo, sino que a menudo lasociedad ejerce una gran influencia educativa/deseducativa sobre las ten-dencias. El educador tiene que escoger el bien del joven, como respon-sable de su futuro, y actuar con determinación, para ser un punto de refe-rencia seguro y significativo en un mundo en evolución/cambio constan-te, lleno de incertidumbres e inseguridades.

53

Metodología y procesos para la inserción

2. La inserción-supervisión

La inserción-supervisión consiste en, por una parte, la inmersión del usuarioen la empresa, y por otra, los contactos constantes y continuos con el tutorde la empresa, a través de comprobaciones periódicas con los operadoresque participan en el proyecto para evaluar sobre la marcha los objetivos pre-fijados en el momento de la aceptación de la responsabilidad.

El tutor del S.L.E. comprueba los objetivos establecidos en la aceptación dela responsabilidad (la asistencia, los horarios, la buena conducta), y las com-petencias del joven con respecto al tipo de trabajo (si tiene las aptitudesnecesarias para el trabajo, si está motivado, si es emprendedor, etc.).

La etapa de la comprobación de los objetivos con el joven y de la entrega deldinero es de especial importancia. En este momento el tutor toma la hoja deasistencia y la comenta con él (le pregunta el motivo de las posibles ausen-cias o retrasos, si ha presentado los justificantes médicos, etc.). Esto es deespecial importancia y refuerza la relación afectiva con el joven. Se cuentanlas horas trabajadas y se procede al pago (si es menor, esta operación se rea-liza en presencia de uno de los padres o del tutor –ver anexo 2–). En estafase es importante la circularidad de la comunicación; de hecho, los actoresque participan en la acción del cambio, tutor de la empresa y educador, tie-nen que instaurar una estrategia educativa común cuyo objetivo final sea elcrecimiento del joven.

3. La autonomía

Una vez introducido en la empresa, se deja libertad al joven para que seenfrente con el mundo laboral, es decir, con los horarios de trabajo, con loscompañeros, y con su capacidad para aprender y hacer su aportación a laactividad laboral escogida. Esta es la etapa en que la presencia del tutor/edu-cador deja cada vez más espacio, tiempo y posibilidades de gestión a la rela-ción empleador/trabajador en prácticas, intentando que éstos sean lo másautónomos posible, con el objetivo de terminar la experiencia de formaciónlaboral en los plazos previstos y sin trabas.

Si el joven ha aprovechado al máximo esta oportunidad, se habrá hecho másautónomo/a frente a las elecciones, incluso laborales.

Al final, el educador-tutor, termina su relación con el joven con el envío deun informe final del proyecto personalizado a los servicios sociales compe-tentes.

En este informe se describe todo el recorrido que ha vivido el trabajador enprácticas, se indican la fecha de inicio y de final del proyecto, el lugar de tra-bajo, las tareas, la continuidad laboral, los conocimientos y competencias

54

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

adquiridas, el resultado de las prácticas/bolsa de trabajo, del crecimientopersonal del joven y la autonomía laboral adquirida.

En cualquier caso, se considera importante que el coordinador y el emplea-dor estén disponibles, incluso una vez concluido el recorrido, para posiblesdificultades que pudiesen surgir incluso después de un tiempo.

4. Tiempos

Todos los proyectos de inserción laboral son individualizados y su objetivo noes uniforme, por lo que hay jóvenes que con cinco horas de actividad yaobtienen un contrato, y otros que después de 9 prácticas iniciadas y 40horas de trabajo todavía no consiguen que les contraten. Por lo general, conunas 15 horas de trabajo del educador/tutor desde la aceptación de la res-

Taller productivo de montaje de bicicletas. Centro Educativo Can Llupià. Barcelona.

55

Metodología y procesos para la inserción

ponsabilidad, se puede pensar en la posibilidad de un recorrido de inserciónlaboral serio, que incluya todas aquellas acciones destinadas a dicha inser-ción ya descritas en las páginas anteriores.

5. La formación de los educadores-tutores

El coordinador del S.L.E. organiza con periodicidad seminarios de puesta aldía para los educadores que se ocupan de prácticas formativas para los jóve-nes que asisten a las diferentes estructuras de la Comunità San Benedetto.

Ante todo, se pasa revista a las leyes que permiten el desarrollo de este tipode servicio y se ve cuáles son los límites legales dentro de los que se puedeoperar.

Se explica el procedimiento burocrático necesario para activar unas prácti-cas formativas:

• Contratación de un seguro de accidentes para el trabajador en prácticas.

• Contratación de un seguro de responsabilidad civil ante terceros.

• Cumplimentación del contrato y del proyecto formativo.

• Definición de los objetivos de las prácticas.

• Comprobación de que el trabajador en prácticas recibe instruccionessobre las normas de seguridad en la empresa según la ley 626.

• Información sobre posibles accidentes.

El mantenimiento del puesto de trabajo:hábitos sociolaboralesLa fase preliminar de la construcción del recorrido personal del joven es fun-damental para el éxito de la experiencia pero no es suficiente. De hecho, lamotivación del joven puede pasar por momentos difíciles o sufrir recaídas.Las influencias del entorno (familia, grupo de amigos...) podrían minar lacapacidad de llevar adelante con constancia y coherencia el compromisoadoptado, sobre todo porque esta capacidad no es para el adolescente engeneral un dato realmente adquirido de forma profunda. La tendencia de losadolescentes a actuar antes de pensar podría llevarle a romper el pacto o larelación con el empleador en cualquier momento.

En algunos casos, durante el período de permanencia en la empresa y espe-cialmente al inicio, al adolescente le cuesta respetar las normas y en espe-cial los horarios rígidos pero indispensables de los lugares de trabajo. A

56

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

menudo no consigue enfrentarse a la frustración que le ocasionan las posi-bles reprimendas del empleador y a veces no se siente suficientementerecompensado desde el punto de vista económico. Todo esto, entre otrascosas, hace que el mantenimiento del puesto de trabajo sea difícil y que seanecesaria la presencia constante y continua del operador/tutor que median-te acciones de supervisión, acompañamiento y diálogo directo con el joven yel empleador le brinda su apoyo para superar las dificultades.

De hecho, durante todo el período que el joven permanece en la empresa seprograman reuniones de seguimiento y comprobación entre el operador/tutory el joven, con objeto de crear un espacio de análisis y reflexión sobre laexperiencia que se está desarrollando y para enfrentarse a tiempo a las difi-cultades que puedan surgir, responsabilizando al joven de las acciones yfavoreciendo en él la búsqueda de posibles soluciones. Otra etapa importan-te para el mantenimiento del puesto de trabajo son las reuniones organiza-das entre el tutor, el joven y el empleador con el objetivo de comprobar laevolución y programar las etapas siguientes.

Una vez conseguido un puesto de trabajo, la inestabilidad es uno de los facto-res más comunes que imposibilitan la consolidación de la situación del jovencon respecto a su trabajo. Entre los factores en los que se debe incidir, princi-palmente en el primer año de inserción en el mundo laboral, encontramos:

• Adecuación de hábitos laborales básicos:

- Higiene

- Puntualidad

- Capacidad de autocontrol

- Capacidad de organización

- Constancia

- Relación positiva con el equipo

- Capacidad de aprendizaje

- Afán de superación

• Predisposición al esfuerzo laboral frente a la posibilidad de lucro inme-diato que antes posibilitaba el delito.

• Valoración de la proporción entre trabajo, cualificación profesional yremuneración.

• Valoración de los medios de trabajo (Cuidado de materiales y equipos detrabajo).

• Vinculación con la empresa como opción de futuro.

• Responsabilidad ante los horarios y rutinas de trabajo.

• Reconocimiento de derechos laborales en correspondencia con el cum-plimiento de deberes.

57

Metodología y procesos para la inserción

Taller productivo de Imprenta. Centro Educativo El Segre. Lleida.

58

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

ConclusionesPara los jóvenes, el trabajo en una empresa es un instrumento ideal paraadquirir una experiencia profesional práctica necesaria para su futura rein-serción en el mercado de trabajo. El trabajo representa un instrumentoimportante para la educación/formación de la población juvenil sometida amedidas judiciales que, de lo contrario, correrían el riesgo de desviarse oincluso de caer en la delincuencia, utilizando sinérgicamente los recursosactivos del territorio, es decir, las empresas y las industrias que pueden rea-lizar una inserción gradual y acompañada en el mercado de trabajo.

El mundo laboral se convierte en un instrumento habilitativo y rehabilitativode la propia sociedad.

Todo este recorrido debería servir al joven para adquirir capacidades y com-petencias, para asumir el papel de trabajador, para desarrollar y consolidarsu autonomía en la búsqueda de un trabajo y del mantenimiento del puestode trabajo y no tanto o no sólo para garantizar un empleo a tiempo indeter-minado.

De hecho, teniendo en cuenta el panorama actual del mercado laboral esmuy difícil alcanzar el objetivo del “puesto fijo” que parece un espejismopara muchos jóvenes. Sin embargo, es indispensable, para conseguir unabuena inclusión social, ayudar a estos jóvenes a dotarse de todas las capa-cidades que son necesarias para orientarse, moverse y colocarse dentro deun mercado laboral caracterizado por la flexibilidad y marcado por la preca-riedad.

Éste es, pues, el objetivo principal que se proponen el trabajo y las prácticasformativas y de orientación como instrumento educativo. Se trata de apoyara los que no lo consiguen por sí solos en su recorrido de construcción de unaidentidad, para que encuentren un espacio en la sociedad que no tenga lascaracterísticas de ilegalidad o de exclusión. La experiencia laboral ofrece aestos jóvenes la posibilidad de acercarse al mundo del trabajo para conocery apreciar sus características, sus ventajas y su significado de valor.

59

Metodología y procesos para la inserción

60

61

Buenas Prácticas

62

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

E l concepto de “Buena Práctica” se utiliza, en una amplia variedad decontextos, para referirse a las formas óptimas de ejecutar un procesoque pueden servir de modelo para otras organizaciones. Una buena

práctica es aquella acción o conjunto de actuaciones que se considera por sunovedad, implicaciones e impacto, como un ejemplo a reflejar, sistematizar ocompartir y que constituye un marco de referencia sobre el cual avanzar.

El Taller productivo del CentroEducativo de Justicia Juvenil l’Alzina enCataluñaEl Centro Educativo l’Alzina es un centro de régimen cerrado, que cuentacon un módulo semiabierto. El funcionamiento del centro está regido por unsistema de módulos. Cada uno de estos módulos se rige por una normativade funcionamiento propio que, a su vez, responde a la normativa general yal Proyecto Educativo del centro.

El funcionamiento del centro se rige por un programa orientado a la inserciónsocial de los jóvenes infractores, y se fundamenta en cuatro grandes ejes:

• Programas generales y específicos de tratamiento.

• Educación reglada.

• Formación ocupacional y talleres productivos.

• Programas de actividades de animación sociocultural.

Mediante estos ejes se pretende que el menor que se encuentra en régimencerrado vaya adquiriendo los recursos y las competencias sociales y labora-les necesarias para tener un comportamiento responsable.

En el mes de Marzo del 2005 entró en vigor el nuevo reglamento de JusticiaJuvenil que establecía que las personas que se encuentran sometidas amedidas judiciales en un centro educativo tienen el mismo derecho a traba-jar que los internos de los centros penitenciarios. El trabajo es pues un dere-cho que la Administración pública debe facilitar a las personas internadas enun centro educativo.

El CIRE, Centre d’Iniciatives per a la Reinserció de la Generalitat de Cataluña,inauguró en el mes de Septiembre del 2006 el primer taller productivo en elCentro Educativo de l’Alzina (Palau Solità y Plegamans, provincia deBarcelona). Se trata de una novedad en el mundo de la Justicia Juvenil yaque por primera vez se ofrece la oportunidad a los menores internados en

63

Buenas Prácticas

un centro educativo de conocer de primera mano las características de unentorno laboral normalizado.

En turnos de 6 horas, dos grupos de 5 jóvenes realizan trabajos de retracti-lado por encargo de una empresa. Después de un periodo de dos meses defamiliarización con el trabajo, los jóvenes que trabajan en el taller del CIREhan iniciado una actividad normalizada durante el mes de Septiembre. Pordesarrollar estas tareas, los trabajadores perciben entre 350 y 450 euros porseis horas de trabajo. Teniendo en cuenta que la remuneración se realiza porprima, es decir por pieza producida, el sueldo se sitúa en el límite con elsalario mínimo interprofesional (540 euros en el año 2006). Es de señalarque todos los jóvenes tienen un contrato laboral y cotizan a la seguridadsocial.

Este trabajo complementa la actividad formativa previa y los planes de ocu-pación, programas en los que ya han participado los menores del centroeducativo y que les han proporcionado conocimientos en diferentes oficios yla ejecución de obras menores, construcción y adecuación de espacios quepertenecen al centro.

Este modelo de taller productivo en un centro de menores se ha hechoextensivo a otros centros de Justicia Juvenil en Cataluña. En el Centro deJusticia Juvenil recientemente inaugurado de Can Llupiá de Barcelona, cua-tro jóvenes trabajan en un taller de montaje de bicicletas de la empresa PRO-BIKE. Así mismo, en el centro de Justicia Juvenil de El Segre de Lleida, variosjóvenes aprenden las tareas de imprenta en un taller productivo deImpresión.

El taller productivo se considera trabajo terapéutico y tiene como objetivofomentar en el menor los valores positivos y los hábitos laborales que seránnecesarios para integrarse en la sociedad.

64

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

La Bolsa de Trabajo de CIRE en CataluñaEl Departamento de Inserción del CIRE trabaja para el fomento de la inserciónlaboral y social de las personas que se encuentran bajo medidas judicialescon el objetivo de conseguir su reinserción laboral, estableciendo también unproceso de inserción progresivo y coherente que integra los tres ámbitos deactuación de CIRE (trabajo productivo, formación ocupacional e inserción).

Desde este Departamento se pretende adecuar los perfiles de las personasatendidas a la medida de las empresas, optimizar sus procesos de búsque-da de trabajo y promover la inserción laboral a través de la difusión de pro-yectos tales como la Bolsa de Trabajo entre el tejido empresarial. La misióndel área de inserción es la de intermediar laboralmente entre los usuarios ylas empresas.

Entre las actuaciones que se desarrollan en el Departamento, destacan elprograma de Desarrollo Professional y acompañamiento y la Bolsa deTrabajo.

El programa de Desarrollo Profesional y acompañamiento consta de variasfases:

• Diagnóstico de ocupabilidad

• Planificación del itinerario personalizado de inserción laboral

- Adecuación de las habilidades laborales y sociales a las necesidadesreales del mercado de trabajo.

- Identificación de los déficits de las competencias personales y profe-sionales mediante la realización de un diagnostico de ocupabilidad.

- Orientación y acompañamiento en la búsqueda de trabajo.

- Formación.

- Asesoramiento en temas de extranjería.

Por otro lado, La Bolsa de Trabajo de CIRE tiene una doble finalidad:

• Dar acceso a una ocupación de calidad a las personas que están bajouna medida judicial (jóvenes entre 16 y 21 años).

• Ayudar a las empresas a optimizar sus procesos de búsqueda y selec-ción de candidatos, desarrollando soluciones personalizadas y a lamedida.

A las personas atendidas por la Bolsa de Trabajo se les garantiza la mejoracontinua de sus competencias profesionales y laborales, la potenciación desus habilidades sociales y laborales, el apoyo para evitar la reincidencia, elaumento de su índice de empleabilidad, la transformación de sus déficits, etc.

65

Buenas Prácticas

Taller productivo de montaje de bicicletas. Centro Educativo Can Llupià. Barcelona.

Además, a los usuarios se les proporciona:

• Acceso a una ocupación de calidad.

• Adecuación de sus habilidades laborales y sociales con las necesidadesreales del mercado de trabajo.

• Identificación de los déficits de las competencias personales y profesio-nales mediante la realización de un diagnóstico de ocupabilidad.

66

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

• Definición de un plan de trabajo personalizado.

• Orientación y acompañamiento en su búsqueda de trabajo.

• Evaluación de forma continuada e individualizada de su paso por el ser-vicio de Bolsa de Trabajo.

A las empresas se les ofrece:

• Acceso a una bolsa de trabajo de más de 3.000 trabajadores.

• Asesoramiento durante todo el proceso, desde el inicio hasta después dela incorporación del/la trabajador/a a la empresa.

• Selección de los profesionales adecuados al puesto de trabajo vacante.

• Tramitación y gestión de toda la documentación necesaria para accederal puesto de trabajo.

• Adecuación de la acogida de los/las candidatos/as a la empresa.

• Un catálogo de todos los perfiles profesionales de que se dispone en laBolsa de Trabajo.

• Adecuación a las necesidades de la empresa, en cada momento y deforma flexible.

• Incorporación de criterios de Responsabilidad Social Corporativa en lagestión de su empresa.

• Garantía de trabajar con la Administración.

• Servicio integral. Además de gestionar las ofertas de trabajo y las deman-das de ocupación, se proporciona asesoramiento legal en materia deextranjería, así como asesoramiento laboral (tipos de contratos, bonifica-ciones en la seguridad social, etc).

El itinerario programado desde la captación de la oferta de trabajo hasta elseguimiento último de los casos es el siguiente:

1. Identificación de puestos de trabajo a cubrir:

Garantiza la adecuación de los perfiles de los jóvenes a los generados desdelas empresas contratantes.

• Perfil específico de cada vacante.

• Perfil empresarial (características de la organización).

2. Garantía de contratación de puestos de trabajo gestionados:

• Participación activa de las empresas en el proceso de inserción: Garantíade un número mínimo de candidatos viables por puesto de trabajo a

67

Buenas Prácticas

cubrir (7 candidatos por cada puesto).

• Garantía de respuesta: Cobertura de vacantes en 72 horas (hasta entre-vista de la propia empresa).

• Garantía de recolocación: sustitución de los trabajadores contratados enel caso de cualquier incidente que imposibilite la continuidad laboral delchico/a.

• Asesoramiento en la contratación:

- En relación al programa y la relación bolsa de trabajo/empresa (Fun-dación Diagrama).

- Posibilitar a las empresas contratantes el recurrir al referente social decada candidato para ayudar a la toma de decisiones en relación a laselección.

3. Gestión de la contratación:

• Temporalidad del contrato establecido en base a las necesidades de laempresa.

• Abaratamiento de los costes de contratación:

- Bonificaciones en cuotas de la Seguridad Social.

- Posibilidad de uso de modalidades contractuales especialmente bene-ficiosas para la empresa:

· Contrato de formación (debe incluir formación teórica de un 15% dela jornada).

· Contrato a tiempo parcial.

· Contrato de prácticas (en caso de título de formación profesional osuperior o equivalente, con una antigüedad máxima de 4 años).

- Optimización del convenio colectivo de referencia (algunos conveniosestablecen situaciones específicas en la contratación de jóvenes hasta21 años).

• Consideración de las becas formativas.

4. Coordinación a lo largo de toda la contratación:

Nombrar personas de referencia para canalizar demandas, sugerencias eincidencias.

• En relación al joven contratado.

• En relación al programa y cobertura de necesidades.

El área de Inserción Sociolaboral de la Fundación Diagrama, integrada por

68

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

profesionales y voluntarios, comprometidos con la infancia y con los jóvenesen dificultad y conflicto social y por consiguiente con riesgo de exclusión,colabora en la Bolsa de trabajo de CIRE en las tareas de Mediación con laempresa.

Para ello, la Fundación Diagrama ha diseñado un programa de prospecciónempresarial que se orienta hacia los sectores que son considerados “nichosde ocupación” en la medida que cumplen tres condiciones:

• Son sectores generadores netos de puestos de trabajo.

• Generan ocupación de características asimilables por el colectivo dereferencia (chicos/as entre 16 y 21 años, dependientes de DG).

• Localización territorial coherente con la movilidad de los jóvenes adscri-tos al programa.

Se prioriza a aquellas empresas que:

• Potencian la estabilidad de los puestos de trabajo.

• Establecen compromisos en el ámbito de la formación continua.

• Pertenecen a sectores de especial interés para el desarrollo del progra-ma de inserción.

La prospección empresarial sigue dos líneas de trabajo: línea indirecta ylínea directa.

Prospección indirecta

Es aquella que tiene como interlocutores a asociaciones empresariales, gre-mios profesionales y a responsables de administraciones públicas con inci-dencia directa sobre empresas propias o subministradoras.

Los objetivos de dicha prospección se concretan en:

• Concretar el posible respaldo de la asociación o gremio en cuestión alprograma, dicho respaldo debe concretarse en:

- Comunicación a los asociados de la existencia del programa mediantesus propios mecanismos de comunicación.

- Obtención de listados de asociados con nombres de contacto e infor-mación relevante.

- Respaldo al programa.

• Identificación de las necesidades de recursos humanos del sectoratendibles por el colectivo diana, en concreto deberá detallarse:

- Volumen aproximado de puestos de trabajo que se generan por partede los sectores.

69

Buenas Prácticas

- Perfiles de los puestos susceptibles de ser atendidos por la Bolsa deTrabajo.

• En el caso de las administraciones públicas (en especial las administra-ciones locales) los objetivos a satisfacer serán:

- Información a las administraciones de la existencia del programa y lamisma Fundación Diagrama.

- Implicación y respaldo de la administración local al proyecto.

- Localización de las empresas públicas susceptibles de participar en elprograma.

- Exploración de las posibilidades de trabajar, en el marco del programa,con empresas proveedoras de la administración.

Prospección directa

Es aquella que tiene como objetivo las empresas que en virtud de su condi-ción objetiva pueden considerar la Bolsa de Trabajo como un recurso deinterés para su organización. Serían empresas conocedoras de la problemá-tica del colectivo beneficiario de la Bolsa de Trabajo:

• Empresas colaboradoras de CIRE.

• Empresas colaboradoras de Fundación Diagrama.

• Empresas con algún tipo de actividad vinculada a la RSE (área social),así como las empresas que usen recursos derivados del tercer sectorpara el reclutamiento de trabajadores.

• Empresas con políticas “singulares” de reclutamiento de trabajadores.

• Empresas con políticas de contratación en origen de colectivos inmi-grantes

• Empresas con grandes necesidades puntuales de contratación de per-sonal (procesos intensivos de selección de personal por temporada)

• Empresas con mecanismos de captación de trabajadores mediante bol-sas de trabajo propias (web, cuestionarios propios, etc.)

• Empresas que en virtud de su radicación territorial o su sector de activi-dad se consideren prioritarias en el proceso de prospección.

• Empresas en desarrollo: aquellas que siendo de nueva creación o porampliación de actividad puedan ser una eventual vía de desarrollo de labolsa.

• Empresas de especial significación: derivada ésta de su liderazgo secto-rial, económico o de marca.

70

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

En concreto, la prospección se ha centrado en los siguientes ámbitos laborales:

• Logística: sector creador neto de puestos de trabajo y con una base decontratación estable a lo largo del año. En especial los subsectores detransporte y pequeñas empresas logísticas.

• Comercio: sector caracterizado por un uso extensivo de mano de obra.

• Hostelería y turismo: sector caracterizado por captación masiva (en tem-porada) de mano de obra y períodos estacionales de trabajo de unaduración mínima suficiente como para proporcionar una experiencialaboral adecuada.

• Empresas de cualquier sector con políticas empresariales vinculadas ala responsabilidad social empresarial, el objetivo en este caso es doble.

• Sector público: en concreto se profundiza en el sector local, con impor-tante actividad empresarial vinculada.

Taller de Formación Ocupacional de Mantenimiento. Centro Educativo Can Llupià. Barcelona

71

Buenas Prácticas

Así mismo, está prevista la creación de una serie de becas formativas. Losbeneficiarios de las mismas deberán responder al cumplimiento de una seriede condicionantes y serán autorizadas expresamente por el coordinador delprograma.

El Servicio Laboral Educativo de laComunità San Benedetto en Verona,ItaliaEste proyecto, gestionado por el Istituto Don Calabria en Verona, está finan-ciado por entes tanto públicos como privados.

Está en activo desde finales de los años 90, y tiene por objetivo la integraciónsocial de sus usuarios a través de la acción laboral para luchar contra laexclusión social que padecen. El objeto de su intervención son jóvenes deambos sexos, de edades comprendidas entre los 16-26 años, con dificulta-des relacionales y problemas socio-familiares, incluyendo los jóvenes queestán sometidos a medidas judiciales.

Los objetivos de este programa son los siguientes:

• Facilitar un mayor conocimiento de sí mismo al joven.

• Permitir la construcción de nuevas relaciones entre el joven y los adultos.

• Apoyar al joven en la construcción de sí mismo y de su proyecto personal.

• Facilitar la reinserción del joven en la sociedad.

• Favorecer la inserción del joven en el mundo laboral.

• Enriquecer el sistema de valores del joven.

En una muestra de 62 personas que en el año 2005 se dirigieron al Servicio,se concedieron 42 prácticas formativas.

Además, gracias a este Servicio, durante el mismo año:

• Seis personas no obtuvieron la ayuda de las prácticas formativas, pero elServicio las presentó a empresas que las contrataron.

• Cinco personas obtuvieron la información y las aclaraciones necesariasque les permitieron salir a buscar un trabajo (entrevista).

• Nueve usuarios de los que el Servicio aceptó responsabilizarse no utili-zaron las prácticas formativas ofrecidas por el ente pero sí las de otrosentes territoriales. La ayuda se centró, por lo tanto, exclusivamente en laempresa, tutoría-supervisión.

72

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Taller productivo de montaje de bicicletas. Centro Educativo Can Llupià. Barcelona.

73

Buenas Prácticas

Como conclusión, se puede observar que la asistencia es bastante más fre-cuente en los jóvenes que en las jóvenes (que es sólo del 31%), aunque sehaya registrado un aumento con respecto al año anterior.

Las nacionalidades se subdividen del siguiente modo: en primer lugar losadolescentes italianos, les siguen los de nacionalidad rumana y marroquí.

Otros datos relevantes:

• La continua llegada de solicitudes de colaboración al Servicio LaboralEducativo por parte de los diferentes municipios del territorio.

• El aumento de las solicitudes de colaboración para el uso de las prácti-cas formativas como parte integrante del recorrido de introducción al tra-bajo con el apoyo de los servicios de tutoría.

• La tendencia en aumento de menores con problemas psico-sociales conun relativo aumento de las solicitudes de los servicios sociales.

74

75

Recomendaciones

76

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Recomendaciones generalesDesarrollar programas de intervención que consideren la inclusión socialcomo un itinerario dirigido hacia la adquisición de una autonomía de vida.

Los sistemas de Justicia Juvenil deben estar orientados hacia la rehabilita-ción, siendo necesarios dos niveles de intervención: la formación-orientaciónprofesional y la inserción laboral. Los programas y proyectos deben definirclaramente los recursos e instrumentos que permitirán al joven conseguir lascondiciones y competencias necesarias para el logro de un grado adecuadode autonomía y de inclusión en el mundo laboral.

Favorecer la integración real de las diversas normativas que hacen referen-cia al acceso al mundo laboral (jurídicas, de educación, y de formaciónprofesional) para garantizar la continuidad de los programas de inclusiónsocial destinados a los jóvenes bajo medidas judiciales.

Es esencial definir los planes operativos, los recursos disponibles y la moda-lidad de actuación de la práctica adoptada para garantizar la continuidad enel tiempo de los itinerarios de inserción laboral. Los procedimientos e instru-mentos deben ser claros y comprensibles, de uso fácil, evitando los meca-nismos burocráticos que retrasaron el inicio de los programas.

Desarrollar programas que cuenten con herramientas de apoyo y segui-miento para todas las fases del itinerario de Inserción, en especial para lafase de inicio y mantenimiento de la ocupación.

La experiencia ha permitido aislar dos momentos importantes a tener encuenta en los procesos de inserción: el inicio de la práctica laboral y el man-tenimiento del puesto de trabajo. El programa de inserción debe contemplarherramientas de apoyo para ambos momentos, y, en particular, debe cen-trarse en la potenciación de las capacidades transversales, es decir de rela-ción, de comunicación, de autoestima, de la capacidad para la gestión deconflictos etc.

Apoyar y coordinar el proceso de inserción con las empresas, especialmen-te aquellas de pequeñas dimensiones con posibilidades de acoger a jóve-nes bajo medidas judiciales.

El apoyo a las empresas, particularmente a las de dimensiones pequeñas,permite hacer un seguimiento durante el período de inserción, acompaña-miento y tutoría. Estas medidas son particularmente necesarias cuando sepresentan situaciones de jóvenes con dificultades especiales (problemas dedrogas o de comportamiento). La acción de seguimiento con la empresadebe ser de una determinada duración para favorecer el desarrollo de laautonomía personal del joven.

77

Buenas Prácticas

Planificar acciones de verificación del proceso de inserción laboral.

Los programas deben garantizar actividades de seguimiento y verificacióndurante al menos un año desde el inicio del mismo, con el objetivo de poderactivar ayudas eventuales de mediación que permitan la resolución de pro-blemas y de obstáculos específicos.

Recomendaciones particulares para la creación de talleres productivos dentro de los centros educativosHacer del trabajo el eje sobre el que gira la vida en el centro educativo.

Crear un taller productivo dentro de un centro educativo debe significar quetodos los recursos que el centro tiene en funcionamiento han de ser secun-darios para los jóvenes que trabajan en el taller. Al igual que en nuestra vidacotidiana el trabajo ocupa una parte principal y todo lo demás se desarrollaa partir del tiempo libre que queda, para los jóvenes adscritos a un taller pro-ductivo el trabajo debe ser equivalente.

Conseguir un consenso real entre todos los trabajadores del centro.

Todo el personal del centro (dirección, seguridad y equipo multidisciplinar:educadores, psicólogos, trabajadores sociales…) debe participar y respetarlos horarios de trabajo de los jóvenes que trabajan (Las actividades extralaborales deben proponerse fuera de los horarios del taller)

Los educadores han de hacer fuerza con el resto del equipo para que con-ceptos que tienen que ver con las habilidades laborales como puntualidad,higiene, vestuario, etc., sean las idóneas según las normas del taller.

El equipo directivo del centro debe crear una logística adecuada que faciliteel trabajo en dos frentes:

Los jóvenes: Los horarios de los jóvenes que trabajen en el taller se debenadaptar al horario del taller: se les debe permitir levantarse antes, comercuando acaben su jornada, ducharse cuando acabe la jornada, etc. Es decir,se deben crear unas normas de convivencia en el centro adecuadas para eltrabajo que desarrollan. Sería adecuado desarrollar un programa específicopara el tiempo libre de los jóvenes fuera de su horario laboral.

Las empresas: Organizar unos horarios de entrada y salida sin demoras esde vital importancia para la buena relación y por tanto permanencia de laempresa. Así mismo el centro debe facilitar el acceso a los responsables dela empresa al taller productivo y a los jóvenes que en él trabajan.

78

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Taller de Formación Ocupacional de Mantenimiento. Centro Educativo Can Llupià. Barcelona

79

Buenas Prácticas

Participación de todos los componentes en la planificación del trabajo.

Cada uno de los participantes en el taller tiene que conocer previamente:

• Cuál es el trabajo a desarrollar.

• Participación en la definición de objetivos del taller y de la planificacióndel trabajo.

• Sueldo bruto y neto que percibirá. En base a qué concepto cobrará (porpiezas realizadas o por hora trabajada) y cómo se realiza el cálculo delsueldo que recibe.

• Planificación del trabajo mensual y diario (cantidades que se han de rea-lizar para llegar a cobrar el sueldo estipulado).

Favorecer la visibilidad social.

El tratamiento no sólo es asistencia. La visibilidad es necesaria tanto para lasempresas que contratan el trabajo como para los familiares de los jóvenes.Es necesario que los jóvenes reciban refuerzos de su trabajo por parte detodos los estamentos implicados, especialmente por los agentes de fuera dela institución.

Crear una comunicación constante y una relación estrecha entre empre-sa/centro /programa de inserción.

Se hace necesaria la creación de circuitos estables de relación entre elempresario, el centro educativo y el programa de inserción. La implicacióndel centro es esencial para el buen funcionamiento de los talleres producti-vos. La visión global de la necesidad y conveniencia del mismo, así como delos resultados, facilitará posteriormente la resolución de los posibles proble-mas logísticos que puedan surgir.

Potenciar la figura del coordinador laboral.

Debe ser el canalizador del proyecto, el responsable del taller y la personade conexión entre empresa y jóvenes.

Debe contar con:

• Conocimiento de los circuitos de formación/inserción.

• Conocimiento del funcionamiento del centro educativo.

• Conocimiento del programa de tratamiento de cada uno de los jóvenes.

• Habilidades de comunicación y negociación.

• Habilidades y capacidad de motivación y lideraje de equipos.

80

81

AnexosAnexo 1

Modelo de Proyecto Educativo Individual PEI

Anexo 2Modelo de Proyecto Educativo del Centro de

Justicia Juvenil El Segre, Cataluña (Provisional)

Anexo 3Modelo de Justicia Juvenil en Cataluña

Anexo 4Hojas de Inscripción del Servicio Laboral

Educativo de Verona, Italia

Anexo 5Información de interés

82

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Anexo 1Modelo de Proyecto

Educativo Individual PEI

83

Anexo 1

INFORME DEL PROGRAMA DE TRACTAMENT INDIVIDUALITZAT

Mesura: Internament en un centre

Equip: ____________________________________________________________________________________________

DADES JUDICIALS

Procediment: Jutjat de Menors Barcelona

(Fiscalia de Menors de Barcelona)

Fets: _____________________________________________________________________________________________

Data de la resolució: 2005

Temps imposat: 8 mesos

Règim: Semiobert

Data d’inici de la mesura: 2006

Data prevista de finalització: agost 2007

Regles de conducta: Tutoria (En execució) / Cultura, lleure i oci (En execu-ció) / Educació física i esport (En execució) / Educació per a la salut (En exe-cució) / Hàbits bàsics i habilitats domèstiques (En execució) / Protocol d’a-collida (En execució) / Formació reglada ESO (En execució) / Reforç en l’en-torn familiar (En execució) / FPO lampisteria (En execució)

DADES PERSONALS

Cognoms i nom: ______________________________________________________________________________

Data de naixement: _________________________________________________________________________

Lloc: ____________________________________________________________________________________________

Província: ______________________________________________________________________________________

País: Espanya

Edat: _____________________________________________________________________________________________

Nom del pare: _______________________________________________________________________________

Nom de la mare: _____________________________________________________________________________

Adreça: __________________________________________________________________________________________

CP: _______________________________________________________________________________________________

Població: _______________________________________________________________________________________

Província: _______________________________________________________________________________________

Comarca: _______________________________________________________________________________________

84

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

SITUACIÓ JUDICIAL

En ____________________________________ ingressa al Centre Educatiu __________________

el dia __________________ de 2006, per a complir una mesura d’internament de8 mesos en règim semiobert, ordenada pel Jutjat de Menors de Barcelona(Expedient Judicial núm. ____________________ , Expedient Fiscalia núm.__________________ , Executòria núm. ____________________ ), per un delicte de robatoriamb força de les coses. Aquesta mesura, la qual motiva el present informed’execució, està previst que finalitzi el dia ____________________ de 2007.

No te cap causa judicial pendent.

SITUACIÓ ACTUAL

Àmbit personal

En XX, des de que va ingressar al Centre Educatiu ____________________ , s’haadaptat sense problemes a la dinàmica general del centre i de la seva unitatde convivència, mostrant estabilitat i control en les seves conductes. És unjove respectuós i educat, tant amb el seu grup d’iguals com amb tots els pro-fessionals que tenen contacte amb ell. Té sempre una actitud prudent iintenta evitar els conflictes que puguin haver-hi al seu voltant.

És un jove de 20 anys, que mostra un bon repertori de recursos personals iuns nivells adaptatius estables i correctes.

No hi ha intervenció per part de salut mental.

El jove reconeix el delicte, tot i que el justifica per la seva mala relació ambla família. En XX es mostra com un noi força obert i amb ganes de comuni-car-se i parlar sobre els fets i avaluar-los.

En referència als antecedents toxicològics, el jove reconeix el consum de hai-xix, alcohol i cocaïna, minimitzant sempre els riscos associats a aquests con-sums.

Àmbit formatiu i laboral

En XX va abandonar els estudis quan estava cursant 1r d’ESO a IES____________________ , des de llavors no ha fet res. Es mostra molt interessat en lestitulacions que pot obtenir a través del Centre, per poder aconseguir poste-riorment un lloc de treball.

Des de l’inici del seu internament, el jove assisteix diàriament al taller de for-mació ocupacional de lampisteria, on mostra un bon aprofitament i interèsper aprendre, essent el seu comportament molt correcte i adequat.

85

Anexo 1

Un cop el jove es tregui el diploma del taller de lampisteria se l’ introduiràdins el programa d’ inserció laboral, amb l’ objectiu que pugui insertar-sedins el món laboral.

Àmbit d’hàbits de convivència

Des del seu ingrés, pel que fa referència a aquest àmbit, no ha mostrat capproblema aparent. Es mostra adult i sap canalitzar correctament les sevesangoixes i necessitats, presentant habilitats en la resolució de conflictes i nohavent protagonitzat cap incident important. Podem valorar que l’evoluciódel jove està essent positiva.

Respon davant la relació afectiva tant amb els professionals com amb el grupd’iguals, es mostra receptiu i proper amb tots els companys.

Presenta una conducta madura i responsable, vinculant-se amb els valorsmés adaptatius; no necessita el control de l’adult per fer-ho, tot al contrari hofa de manera autònoma. S’implica en la dinàmica del grup i es manté almarge de conflictes o problemes, conscient que no el porten enlloc i que noen traurà cap benefici personal.

La seva actitud vers els professionals és de col·laboració i de mediació en lessituacions de conflicte. Ressalta la seva capacitat assertiva i d’ empatia versl’adult i el grup d’iguals.

A nivell tutorial el jove es mostra proper i receptiu a tot allò que se li propo-sa. Agraeix l’atenció i el vincle afectiu. Accepta les estratègies d’ intervencióque se li plantegen i s’esforça per aconseguir-les.

Té els hàbits d’ higiene i ordre assolits. Es mostra autònom i responsable enquant a les seves obligacions i és coherent en les seves peticions i demandes.

Àmbit de relacions sociofamiliars

La situació familiar d’en XX és molt complexa. Actualment viu entre casa dela mare, casa del pare i casa de la germana. També, sovint, viu a casa d’al-gunes amistats. Es mou entre Badalona, ____________________ i ____________________.

La família és originària de ____________________ , on va viure el matrimoni____________________ i hi van néixer els dos fills d’aquest. El matrimoni es va sepa-rar quan en XX encara era molt petit, retornant el pare a ____________________.

En el moment en què la mare es queda sola amb els dos fills, mantenintaquests una escassa relació amb el pare, en XX comença a presentar mol-tes dificultats conductuals a escola i a casa, la mare rep el suport de l’àviamaterna.

86

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

La mare refà la seva vida sentimental i marxa a viure a _________________. En aquellmoment en XX, ja amb _______________ anys, és tutelat per l’Administració i ingres-sat en un centre de protectora, ja que no semblava possible reconduir la situa-ció d’incontinència i de perill per a ell mateix i els altres que presenta el noi.

Va estar ingressat durant un temps en dos centres de protectora, escapolint-se de l’últim i anant a viure amb la mare a ____________________ , on la dinàmicafamiliar estava molt malmesa per les difícils relacions que tenien la mare i laseva parella, i on la germana presentava elements de risc importants.

Després d’un període de fort risc del noi, amb enfrontaments a casa i ambl’entorn, de forma constant, en XX torna a ser ingressat en un centre de pro-tectora, on es pot reconduir la seva situació durant uns mesos. Just, però,quan es comença a treballar el desinternament, donat que el noi s’acostavaa la majoria d’edat, la situació al centre és incontenible i en ____________________

protagonitza escapolides i conductes disruptives en la dinàmica del centre.

Cultura lleure i oci

En XX participa de les activitats de lleure que es proposen i organitzen alCentre i a la unitat de convivència, mostrant un bon grau de participació imotivació. De la mateixa manera, el jove mostra una bona capacitat per auto-gestionar el seu temps de lleure.

Així doncs, en XX mostra iniciativa, autonomia i una bona predisposició per algaudiment del seu temps de lleure, sabent aprofitar els recursos dels quals esdisposen.

OBJECTIUS I ACTUACIONS

• Adquirir recursos i habilitats socials que li permetin una major adaptació almedi.

• Prendre consciència dels problemes que ha suposat el fet delictiu en laseva història personal, social i familiar, i en el canvi que es produeix al seumodel de vida quan porta un funcionament personal dins la normalitat.

• Aconseguir estratègies per millorar la capacitat d’autocontrol i un afronta-ment adaptatiu del consum de tòxics.

• Arreglar tota la seva documentació (ha perdut el DNI i la tarja sanitària).

• Fomentar hàbits socials i reeducar els límits personals i socials.

• Intentar donar-li les eines adients per tal que el noi pugui prendre cons-ciència de la necessitat de plantejar-se un projecte de futur prosocial dinsd’un entorn normalitzat.

87

Anexo 1

• Augmentar la seva implicació i participació en les pautes i recursos educa-tius del Centre.

• Obtenció del diploma del taller de formació ocupacional de lampisteria.

• Potenciar i promoure la inserció laboral normalitzada.

ACTUACIONS-ESTRATÈGIES

• Fomentar la predisposició d’assistència positiva al taller de lampisteria.

• Tutories setmanals per tal d’acceptar i valorar els canvis que estan succeinten la seva continua evolució.

• Entrevistes periòdiques amb la psicòloga del centre.

• Participació en programes de tractament i formatius-laborals adients.

ACTIVITATS A L’EXTERIOR

El jove podrà gaudir d’ activitats exteriors de caire formatiu-laboral, esportiu,lúdic i cultural, amb acompanyament educatiu o docent, en els dies i l’ hora-ri establert pel centre.

Així mateix, podrà assistir a aquelles activitats de tractament que es vaginplantejant a les diferents reunions d’ Equip Multidisciplinar.

Si assoleix el nivell 3 del Sistema Motivacional del centre tindrà opció a rea-litzar una activitat programada de caire esportiu, lúdic o cultural sense acom-panyament educatiu.

Aquestes sortides tenen com a finalitat l’assoliment dels objectius plantejatsen aquest PTI. El jove les podrà iniciar si ha assumit de forma estable el nivell2 del Sistema Motivacional del centre i desprès d’haver signat un compromíseducatiu amb la tutora.

PLANIFICACIÓ DE PERMISOS I SORTIDES

Tenint en compte la bona evolució que ha mostrat el jove, l’EquipMultidisciplinar del centre considera FAVORABLE que en ___________________

pugui gaudir dels permisos ordinaris, permisos de sortida de cap de setma-na i sortides programades, segons el seu règim d’ internament, i sotmesos ales revisions ja establertes en el mateix sistema motivacional.

Vistiplau

Educadora-tutora

El President de l’Equip Multidisciplinar

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Anexo 2Modelo de Proyecto Educativo del Centro

de Justicia Juvenil El Segre, Cataluña(Provisional)

88

Anexo 2

1. Presentació

2. Organisme del qual depèn

2.1. Organització predeterminada des de la DGJJ en relació als centres

2.2. Organigrama jeràrquic del centre

3. Marc administratiu, legal i jurídic

- Lleis i reglaments d’obligat compliment

- Línien socioeducatives generals

4. Encàrrec i tipus de règim

5. Població a atendre

6. Recursos del centre: infraestructurals, humans, materials i financers

7. Característiques de la població

8. Criteris tècnics del centre

9. Objectius de l’acció educativa

10. Àmbits de desenvolupament de l’acció educativa

11. Metodologia: Eixos d’intervenció i recursos tècnics

11.1 - Intervenció grupal

- Activitats i programes

- Ús de la normativa de funcionament intern

- Sistema motivacional

11.2 - Intervenció individual

- El PEI. Sistema d’elaboració, seguiment i avaluació

- La tutoria

- Sistema motivacional: el tractament i administració dels recursos

11.3 - Intervenció sociofamiliar

11.4 - Intervenció en els diferents moments: ingrés, estada i desinternament.

12. Organització institucional i sistemes de coordinació

12.1. Organigrama

12.2. Sistema d’organització per a l’agrupament dels joves als mòduls

12.3. Criteris pels canvis de grup

12.4. Sistema d’organització per a l’agrupament dels joves a les activitats

12.5. Sistema d’organització i coordinació de l’equip directiu

12.6. Sistema d’organització i coordinació de l’equip educatiu: educadors,

mestres, tècnics, equip multidisciplinar

12.7. Sistema d’organització i coordinació de l’activitat de serveis

12.8. Coordinacions amb entitats externes

13. Avaluació del PEC

89

90

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

1. PRESENTACIÓ DEL CENTRE

El Real Decreto 1291/1981 va suposar el traspàs a la Generalitat de Catalunyadels serveis de protecció i tutela de menors. Aleshores, i per tal de donar com-pliment a l’esmentat Decret, el Departament de Justícia va dissenyar els seusprogrames d’intervenció i tractament per als centres de menors.

Dins aquest context, durant l’any 1983, el Departament de Justícia decideixadequar unes instal·lacions ubicades a la Partida de Rufea de Lleida, lesquals s’havien utilitzat durant molts anys com a recurs per a atendre joves enla denominada Casa tutelar de San José, atorgant la gestió del centre a laCooperativa Assistència al Menor.

Neix d’aquesta manera el centre: “Granja Escola El Segre”, amb l’encàrrecd’atendre fins a un màxim d’11 joves dependents dels Tribunals Tutelars deMenors, tant de facultat protectora com de facultat de reforma. La procedèn-cia d’origen dels joves pretenia centrar-se a la nostra ciutat, però la realitat ésque es va convertir en un recurs d’àmbit autonòmic.

La Cooperativa Assistència al Menor es va dissoldre en data 1 de gener de1985 amb l’absorció de tot el personal per part del Departament de Justíciacom a conseqüència de les modificacions i canvis substancials en la legisla-ció de menors.

L’any 1990, el Departament de Justícia va decidir tancar el Centre “GranjaEscola El Segre”, com a conseqüència del deteriorament de les sevesinstal·lacions i per un canvi en les línies directives d’actuació educativa, i edi-ficar en el seu lloc un nou centre amb l’encàrrec inicial d’atendre, preferent-ment, a joves amb mesures judicials derivades dels jutjats de Tarragona iLleida.

Arran d’aquesta decisió, des del gener de 1991 fins a l’abril de 1992 es vanexecutar les obres de construcció de l’actual centre, que passa a denominar-se Centre Polivalent el Segre. L’encàrrec institucional era el d’executar mesu-res de tractament educatiu a joves derivats des de la jurisdicció de menors,essent la seva capacitat màxima de 20 menors.

Malgrat l’encàrrec inicial, històricament es va produir un desfasament entreels recursos actuals de la Direcció General de Justícia Juvenil i les resolucionsd’internament de joves des dels diferents Jutjats de Menors. Tot plegat supo-sava una realitat d’ocupació al Centre per sota de les seves possibilitats.

Davant d’aquesta realitat, en data 01.04.92 es va signar un conveni decol·laboració amb la Direcció General d’Atenció a la Infància mitjançant elqual el Departament de Justícia oferia el Centre Educatiu el Segre (un centrepropi, amb els seus equips especialitzats) per a l’assistència d’un nombre defins a 24 menors, dins de l’àmbit de la facultat protectora.

91

Anexo 2

L’any 1993, s’observa un increment de les resolucions d’internament per partdels diferents Jutjats de Menors. Davant d’aquesta situació a partir del mesde novembre de 1993 es va utilitzar una unitat per acollir nois amb mesurajudicial de règim semiobert.

A partir d’aquest moment, els encàrrecs, en quant a tipologia de la poblacióatesa, s’han anat modificant en funció de les necessitats existents, amb l’ob-jectiu d’optimitzar els recursos existents, i alhora oferir la intervenció mésadient a les necessitats educatives d’una franja de població amb constantscanvis (l’adolescència).

Durant el període comprés entre els anys 1992-1996, la intervenció educati-vadesenvolupada al centre es va anar adaptant a diferents situacions, haventd’assumirdiferents projectes educatius en funció de l’encàrrec: poblaciófemenina de protecció, població mixta de reforma i protecció, ...

Les disfuncions entre els recursos existents i la demanda d’atenció van deci-dir al Departament de Justícia a dictar la Resolució de 22 de juliol de 1997,per la qual es va disposar l’adscripció provisional del Centre Educatiu el Segrea la Direcció General d’Atenció a la Infància (facultat protectora).

Arran de la Resolució de 19 de maig de 1998, es va disposar l’adscripció defi-nitiva del Centre Educatiu el Segre a la Direcció General d’Atenció a laInfància, consolidant-se d’aquesta manera la situació plantejada a l’any 1997.Posteriorment, en data 19 d’octubre de 1999, el Centre Educatiu el Segre esreconeix com a Centre d’Educació Intensiva a partir de l’1 de gener de 2000.

Així doncs, des de l’any 1997 fins el 30 de setembre de 2002, la nostra tascas’orientava envers la intervenció educativa a joves d’ambdós sexes, amb unacapacitat màxima de 21 (11 nois i 10 noies), depenents de la DireccióGeneral d’Atenció al Menor (facultat protectora), disposant de tot un ventallde recursos interns que possibilitin una acció educativa amb sistemes d’edu-cació intensiva, tal i com resta contemplat a l’art. 50 del decret, 2/97 de 7 degener.

L’aprovació a l’any 2001 de la Llei orgànica 5/2000, de responsabilitat penaldels menors, i l’aparició de la llei 27/2001, de 31 de desembre de JustíciaJuvenil, promulgada pel Parlament de Catalunya, van suposar una modifica-ció substancial del marc legal i uns efectes immediats que van fonamentar ladecisió del Departament de Justícia de resoldre un nou canvi d’adscripció delC.E. El Segre des de la Direcció General d’Atenció a la Infància a la DireccióGeneral de Mesures Penals Alternatives i Justícia Juvenil.

Aquest canvi d’adscripció es va fer efectiu l’1 de setembre de 2002 i continuavigent en l’actualitat.

92

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

2. ORGANISME DEL QUAL DEPÈN EL CENTRE

La dependència orgànica i funcional dels centres respecte de les diferentsunitats de la Direcció General està determinada, per una banda, pel marclegal i per l’altra per l’organització interna de la pròpia Direcció General.

Respecte al marc legal, cal esmentar la implicació directa de la Llei 27/2001,de 31 de desembre, de justícia juvenil i del Decret 284/2002, de 12 denovembre, d’estructuració i de reestructuració parcial de diversos departa-ments de l’Administració de la Generalitat..

D’acord amb l’art. 1 de la Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juve-nil, l’objecte de la Llei és: “... regular les funcions que ha de complirl’Administració de la Generalitat en execució de les mesures adoptades pelsjutges i els tribunals en el marc de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener,reguladora de la responsabilitat penal dels menors, i el desplegament de pro-grames destinats a donar suport als processos de reinserció de les personesque es troben dins l’àmbit d’aplicació d’aquests... ”. L’àmbit territorial d’apli-cació s’estén al territori català.

L’article 23.1. del mateix cos legal estableix que: “Correspon a l’òrgan admi-nistratiu competent en la matèria designar el centre on s’han d’executar elsinternaments cautelars i definitius”.

D’altra banda, l’article 27 de la mateixa Llei 27/2001 diu que l’organització ila normativa de funcionament dels centres s’ha d’establir per reglament idetermina el contingut mínim que aquest reglament ha d’abastar. De totamanera, però, aquesta Llei encara no té un desenvolupament reglamentari.

El Decret 284/2002, de 12 de novembre, d’estructuració i de reestructuracióparcial de diversos departaments de l’Administració de la Generalitat, defi-neix al capítol 5 l’estructura i funcions de la Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil.

L’article 21.1 d’aquest Decret estableix les funcions de la Direcció General deJustícia Juvenil i l’article 21.2 diu “De la Direcció General de Justícia Juvenilen depenen:

a) El Servei d’Execució de Mesures.

b) El Servei de Mediació i Assessorament Tècnic.”

D’acord amb l’article 22 “el Servei d’Execució de Mesures té les funcionssegüents:

a) Planificar i supervisar l’execució dels acords judicials adoptats pels jutjatsde menors de compliment en règim d’internament en centres educatius.

93

Anexo 2

b) Fer seguiment dels acords judicials adoptats pels jutges de menors enmedi obert.

c) Qualsevol altra funció que li encomani el seu superior jeràrquic.

I, segons l’article 22.2, d’aquest servei depenen:

a) La Secció de Medi obert.

b) La Secció de Centres Educatius.

Les funcions de la Secció de Centres Educatius d’acord amb l’article 24 delDecret abans esmentat són:

a) Controlar els centres propis o col·laboradors d’observació i de tractamentdels joves i menors sotmesos a mesura judicial.

b) Detectar les necessitats de recursos humans i materials dels centres.

c) Qualsevol altra funció que li encomani el seu superior jeràrquic.

En aquest sentit la dependència orgànica dels centres, en el marc de l’or-ganigrama de la Direcció General de Justícia Juvenil, es concreta en base alssegüents encàrrecs de la Secció de Centres Educatius:

• Determinar el centre pel compliment de les mesures d’internament impo-sades pels jutjats de menors, en funció del mapa de centres, la disponi-bilitat de places i dels criteris establerts pel Servei en cada moment.

• Planificar i executar els trasllats que s’estimin convenients entre els dife-rent centres.

• Impulsar i supervisar l’acció educativa global així com els diferents pro-grames i projectes que es duen a terme en els centres.

• Recollir i canalitzar les incidències destacables així com les demandes inecessitats detectades en els diferents àmbits.

D’aquí que els centres, al seu torn, hagin de coordinar-se amb la Secció deCentres d’acord als sistemes organitzatius que es disposin des de la DireccióGeneral i vetllar pel compliment dels circuits de coordinació que s’establei-xin des de la Secció de Centres per tal de dur a terme una actuació unifica-da i eficaç.

Funcionalment, dins l’organigrama de la Direcció General, s’estableix unainterdependència dels centres respecte a les unitats de medi obert i al Serveid’assessorament Tècnic en relació a aquelles intervencions amb els menorsdutes a terme abans o després de l’internament. En aquest sentit existeixenactuacions (protocols, circuits...) orientades a facilitar la coordinació i l’inter-canvi d’informació entre els centres i les altres unitats.

94

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Respecte a l’organització interna de la pròpia Direcció General, cal ressenyar lapublicació al DOGC 4807 del Decret 12/2007, de 16 de gener, de reestructura-ció del Departament de Justícia. Aquest Decret suposa una adequació de l’es-tructura orgànica del Departament de justícia i pel que fa a l’àmbit d’execuciópenal, manifesta la priorització de les mesures penals alternatives com a ele-ment clau per a la reinserció. En aquesta línia situa sobre una mateixa DireccióGeneral els serveis de justícia juvenil, basats fonamentalment en mesures a lacomunicat, amb les mesures alternatives per a les persones adultes.

Aquest Decret suposa la substitució de la Direcció General de JustíciaJuvenil per la Direcció General de Mesures Penals a la Comunitat i JustíciaJuvenil com a òrgan depenen de la Secretaria de Serveis Penitenciaris,Rehabilitació i Justícia Juvenil.

Un cop consolidats els canvis derivats de l’esmentat Decret s’haurà de publi-car un desenvolupament normatiu que poden incorporar canvis en la depen-dència orgànica i funcional dels centres educatius.

3. MARC ADMINISTRATIU, LEGAL I JURÍDIC

Lleis i reglaments d’obligat compliment

L’actuació educativa del centre està regulada per dues Lleis d’àmbit estatal:

- La Llei orgànica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la responsabilitatpenal dels menors.

- La Llei Orgànica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es modifica la LleiOrgànica 5/2000 de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penaldels menors.

i per una altra d’àmbit autonòmic:

- La Llei 27/2001, de 31 de desembre, de Justícia Juvenil, d’aplicació alterritori de Catalunya.

En el Títol III de la Llei 27/2001, sobre l’execució dels internaments, es regu-la l’activitat dels centres de menors i joves internats, cautelarment o definiti-vament, per resolució de l’autoritat judicial. La redacció d’aquest Títol s’hainspirat, fonamentalment, en les Regles de les Nacions unides per a la pro-tecció de menors privats de llibertat, del 14 de desembre de 1990.

En el capítol IV del Títol III, sobre l’organització i funcionament dels centres,es diu que l’organització i la normativa de funcionament dels centres s’had’establir per reglament.

Aquest reglament, un cop aprovat per la Direcció General de Justícia Juvenil,en cas de discrepàncies, haurà de motivar la revisió del punt 12 d’aquest

95

Anexo 2

Projecte Educatiu, el qual explica l’organització institucional i els sistemes decoordinació del centre necessaris per aconseguir els objectius i desenvolu-par les metodologies que s’hi plantegen.

En el capítol VII s’especifica que l’actuació educativa institucional s’ha de dura terme segons els principis i els criteris establerts pels articles 4 i 16 de laLlei, i d’acord amb unes línies socieducatives generals, elaborades i aprova-des d’una manera unificada per l’òrgan administratiu competent perquèpuguin ésser aplicades en tots els centres.

D’altra banda, i atès que la mateixa Llei Orgànica 5/2000, preveu una regu-lació més extensa d’alguns aspectes, el Reial Decret 1774/2004, de 30 dejuliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 degener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, va suposar undesenvolupament parcial de l’esmentada Llei Orgànica respecte a tres matè-ries concretes:

- L’actuació de la Policia Judicial i de l’equip tècnic.

- L’execució de les mesures cautelars i definitives

- El Règim Disciplinari dels centres.

Per tancar aquest marc jurídic referencial caldrà la creació del Reglament dela Llei 27/2001, de 31 de desembre, de Justícia Juvenil, d’aplicació al terri-tori de Catalunya, que hauria de suposar l’avaluació i revisió d’aquest PEC.

Línies socioeducatives generals

Aquestes línies, aprovades per la Direcció General de Justícia Juvenil, partei-xen dels principis rectors i criteris de la Llei 27/2001 i constitueixen el docu-ment referent, de caràcter general i vinculant a tots els centres, per fonamen-tar el Projecte Educatiu de Centre.

Les línies socioeducatives es tenen presents en el disseny del model teòric-tècnic i organitzatiu del centre, en tant que predeterminen l’orientació delsprincipis de la Llei.

Mapa de centres

El mapa de centres és el document, d’ús intern de la Direcció General deJustícia Juvenil, en base al qual es defineix un encàrrec concret per a cadacentre en vistes a organitzar els recursos per donar compliment a la funcióque té l’Administració respecte l’execució de les diferents modalitats demesures d’internament regulades a la Llei.

En aquest sentit, el centre rep un encàrrec específic predeterminat per dura terme l’execució de les mesures d’internament en una o més modalitats,segons els tipus de règim.

96

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

4. ENCÀRREC I TIPUS DE RÈGIM

L’encàrrec genèric i comú a tots els centres és la integració i la reinserciósocial dels menors i els joves sentenciats a mesures d’internament, com a fina-litat última de l’actuació educativa institucional, i la custòdia de tots els menorsi els joves internats amb mesures cautelars o definitives, tal i com s’especificaa l’article 15 de la Llei 27/200, sobre la finalitat de l’activitat dels centres.

L’encàrrec específic del CE el Segre, es concreta en:

- Dissenyar i dur a terme l’actuació educativa institucional per als menors ijoves que compleixen mesures fermes i cautelars de fins a un any enrègim tancat i semiobert per a menors/joves de la zona de Lleida i/oTarragona i menors/joves que no tinguin vinculació familiar a Barcelona oa Girona (menors no acompanyats).

- Dissenyar i dur a terme l’actuació educativa dels menors i joves amb me-sures de permanència de cap de setmana de la zona de Lleida iTarragona.

- Fer l’assessorament tècnic adreçat a la instància judicial dels casos ambmesures d’internament cautelars.

- Dissenyar i desenvolupar el programa de tractament individualitzat delsmenors i joves sentenciats a mesures d’internament i el model individua-litzat d’intervenció per als menors i joves amb mesures d’internament cau-telars, i dur a terme el projecte educatiu individualitzat d’acord a les carac-terístiques personals de cada menor o jove.

5. POBLACIÓ A ATENDRE

CapacitatEl CE Segre té una capacitat prevista de 30 places.

Edat i SexeMenors i joves a partir de 14 anys, del sexe masculí.

RequisitsExistència d’una mesura judicial d’internament cautelar o ferma, segons elsrequisits derivats de l’encàrrec específic.

6. RECURSOS DEL CENTRE

El Centre i el seu entorn

El Centre Educatiu el Segre està situat en un entorn rural, envoltat de terrenyd’horta i fruiters, en el núm. 68 de la partida de Rufea, terme municipal deLleida.

97

Anexo 2

Està situat a 3 Km. del nucli urbà de Lleida ciutat i no existeix cap transportpúblic per a accedir-hi, la qual cosa dificulta la utilització dels serveis comu-nitaris donat que és necessari l’ús de transport privat.

Recursos Infrastructurals

El Centre està constituït per sis edificis situats dins d’un perímetre tancat mit-jançant els propis edificis i una altra part mitjançant una tanca de mur i defilat d’uns 5 metres d’alçada.

La tipologia constructiva consisteix en edificis baixos (planta baixa i primeraplanta) que s’organitzen al voltant d’un pati central.

El Pla Funcional del centre s’ha respectat en la seva totalitat de tal maneraque la distribució de les diferents edificacions i espais responen a funcionsmolt específiques:

- Espai d’Administració

- Espai de Serveis

- Espais Educatius (3 unitats educatives)

- Espais de formació

- Espais d’esbarjo i activitats complementàries

Així doncs, el Centre s’organitza en un sistema de funcionament basat en cir-cuits independents (sectors d’activitat) que de manera esquemàtica resta dela següent manera:

Edifici Denominació Plantes FUNCIONS / ÚS1 Administració Planta baixa Funcions de gestió,

tècniques i administratives

1r Pis Funcions tècniques, reunions de treball dels equips interdisciplinaris, magatzem.

2 Serveis Planta baixa Funcions de serveis generals (bugaderia,cuina, emmagatzematge, manteniment,sala calefacció, dipòsits d’aigua...)

Unitat 1r Pis Funcions educatives. Educativa 1 Habitatge dels menors

3 Unitat 3 Planta baixa Funcions educatives. Habitatge dels menors

Unitat 2 1r Pis Funcions educatives. Habitatge dels menors

4 Aules i Tallers Planta baixa Funcions formatives / educatives

5 Taller productiu Planta baixa Funcions formatives i laborals

6 Piscina i gimnàs Planta baixa Funcions formatives / educatives (activitatsfisico-esportives, activitats de lleure).

Pistes esportives Espais oberts Funcions de cultura, lleure i oci. Espai d’horta Desenvolupament de programes formatius

pràctics i activitats complementàries.

98

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Edifici 1: Administració

a. Planta baixa

L’àrea d’administració la conforma un edifici de dues plantes amb funcionsclarament diferenciades.

A la planta baixa es troba la porta d’accés al centre i integra els sectors deseguretat, sala d’espera i de visites de familiars, i tot un seguit d’espais detreball de gestió, administració i tècnic.

L’àrea de control (protegida amb un vidre blindat) està situada de manerafrontal a la porta d’accés i està integrada per un taulell semicircular que cen-tralitza els telèfons i els comandaments automàtics de les portes i avisadorsvisuals i acústics d’emergències.

Aquesta planta disposa de serveis sanitaris per als visitants i els professio-nals, i inclou un específic per a disminuïts físics.

Aquest espai és d’ús exclusiu pels professionals adscrits al centre i els jovesatesos únicament hi poden accedir, sempre acompanyats per responsablesdel centre, en moments puntuals:

- Entrades i sortides del centre

- Visites mèdiques

- Visites psicològiques

- Visites familiars

- Entrevistes amb direcció

- Etc.

b. Planta primera

Zona d’accés restringit als joves i d’us exclusiu dels professionals adscritsal centre.

La planta està integrada per diferents espais amb una funcionalitat específica:

- 2 Sales polivalents

- Despatx de mestres d’aules taller

- Despatx de l’equip tècnic

- Espai de magatzem de material

Edifici 2: Serveis i Unitat educativa 1

a. Planta baixa (Serveis)

Zona d’ús restringit als joves del centre.

En aquesta àrea s’ubiquen tots els serveis generals del centre i s’hi accedeixa traves de dues entrades localitzades al pati central i al frontó.

99

Anexo 2

L’àrea està integrada per diferents espais amb funcionalitats ben diferenciades:

• Cuina

D’ús exclusiu de les cuineres del Servei de Restauració i Cuina com a res-ponsables del compliment de la legislació vigent en matèria d’higiene i sani-tat (cessió de les instal·lacions contemplades al concurs d’adjudicació).

La cuina presenta un programa de serveis complert amb centre de cocció,zona de preparació d’aliments, zona de neteja i cambres frigorífiques.

• Magatzems

Dins l’àrea de serveis existeixen diferents espais d’emmagatzematge de pro-ductes clarament diferenciats i condicionats d’acord amb la legislació vigent.

D’aquesta manera, es disposa d’un espai d’emmagatzematge d’alimentsd’ús exclusiu dels professionals del servei de cuina i restauració.

Un espai d’emmagatzematge de roba i un altre de productes higiènics i deneteja, d’ús exclusiu de la governanta.

Un espai de productes de neteja, cedit a l’empresa de neteja, d’ús exclusiudels professionals de neteja i del servei de restauració i cuina.

• Bugaderia

Espai dotat del material necessari per a la realització de les funcions de ren-tat, planxat i distribució de la roba personal dels joves, així com de la robadels tallers laborals i de les activitats esportives.

Aquest espai és d’us exclusiu de l’empleada de serveis generals.

• Taller de Manteniment

Espai d’ús exclusiu del cap de manteniment i del Xofer/Manteniment.

• Menjador de personal

El centre disposa d’un menjador subvencionat per als professionals adscritsa la Direcció General d’Atenció al Menor.

• Sala de Calderes

• Sala de dipòsits d’aigua

• Garatge

A l’espai del garatge es troba ubicat el quadre general d’electricitat del centre.

b. 1r pis. Unitat Educativa 1

La Unitat està integrada per un espai sectoritzat en dues àrees ben delimita-des, tipus residencial,amb una capacitat per a 10 joves.

100

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Un primer sector de descans, el composen 11 habitacions individuals i elsserveis, dutxes i lavabos que disposen de miralls de seguretat i complementsencastats.

Un segon sector el composen diferents espais amb funcions d’habitatge i inter-acció relacional (menjador, sala TV, biblioteca, sala de telèfon, sala de neteja,lavabo, ludoteca, taller de manualitats, office, muntacàrregues i passadís).

Existeixen dins aquest segon sector dos espais d’ús exclusiu dels professio-nals del centre: despatx d’educadors i espai d’emmagatzematge d’objectespersonals dels joves i taquilles pels educadors que realitzen activitats físiquesi/o tallers amb un servei amb dutxa).

Edifici 3: Unitats educatives 2 i 3

a. Planta primera (Unitat Educativa 2)

La Unitat està integrada per un espai sectoritzat en dues àrees ben delimita-des, tipus residencial,amb una capacitat per a 10 joves.

Un primer sector de descans, el composen 8 habitacions (5 individuals i 3amb lliteres que possibilita que siguin dobles) i els serveis, dutxes i lavabosque disposen de miralls de seguretat i complements encastats.

Un segon sector el composen diferents espais amb funcions d’habitatge iinteracció relacional (menjador-sala TV, biblioteca-sala de telèfon, sala deneteja-espai on està ubicat el muntacàrregues, lavabo, ludoteca, office,muntacàrregues i passadís).

Els espais són significativament més reduïts que els existents a la UnitatEducativa 1, i s’ha hagut d’optar per la utilització d’espais polivalents.

Existeixen dins aquest segon sector dos espais d’ús exclusiu dels professio-nals del centre: despatx d’educadors,espai d’emmagatzematge d’objectespersonals dels joves i material necessari en la quotidianitat.

b. Planta baixa (Unitat Educativa 3)

Aquesta Unitat disposa d’una distribució física idèntica a la de la Unitat 2,però amb una superfície total útil inferior i amb menys espais de vida quoti-diana.

D’aquesta manera, malgrat el 1r sector (àrea de descans) és idèntic a laUnitat 2, en el segon sector (àrea de vida quotidiana) hi ha 2 espais menys.

Edifici 4: Aules Taller

Espai dedicat a la formació reglada i no reglada, on s’imparteix l’oferta for-mativa que correspon a l’edat dels joves ingressats (formació acadèmica iprofessional).

101

Anexo 2

La zona està integrada per 6 espais formatius distribuïts al voltant d’un patiinterior amb plantació vegetal i amb funcions específiques:

- 4 Aules on s’imparteix la formació reglada acadèmica.

- 1 Aula d’hostaleria, amb una cuina totalment equipada, on s’imparteixencontinguts de l’àrea de tecnologia (contemplada al Curriculum de l’ESO) ila formació ocupacional d’hostaleria.

- 1 Aula Polivalent amb equipaments informàtics i d’audiovisuals. En aquestespai multifuncional es desenvolupen els diferents programes de tracta-ment específics (Programa de la diversitat, de competències psicosocials,de conductes violentes...) i a més, continguts curriculars de l’EducacióSecundària Obligatòria (àrea de tecnologia, informàtica, etc).

A més d’aquests espais, es disposa de dos serveis ubicats a l’espai d’aulestaller.

Edifici 5: Taller productiu

És un àrea constructiva distribuïda en tres espais diferenciats:

- 2 espais dedicats a l’àmbit formatiu laboral: Impremta.

- 1 espai d’emmagatzematge de materials i on es troba l’automatització delrec de la zona d’hort.

L’edificació té una funcionalitat formativa i laboral.

Edifici 6: Piscina / Gimnàs

És pot ser l’edifici més peculiar del centre i està integrat per dues àrees cla-rament delimitades per una porta.

Una primera àrea la conforma una piscina climatitzada, disposant de dosespais diferents per serveis i dutxes.

Aquest espai té dos accessos: un des del frontó i un altre des del pati central.

La segona àrea la conforma un poliesportiu cobert.

Tot l’edifici té una funció formativa/lúdica/esportiva, i existeix una reglamen-tació respecte al seu ús i una organització respecte a l’horari i utilització pelsgrups.

Espais oberts

La disposició de les edificacions i sobretot l’existència de grans espais oberts(dins el perímetre tancat del centre) ajuda a suavitzar les mesures de segu-retat existents.

102

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Podem distingir 4 grans espais oberts:

El pati centralEspai que es converteix en l’autèntic centre del recinte on hi donen els por-xos, amb la presència d’un estany i una zona enjardinada.

La pista poliesportivaAmb una funcionalitat formativa/lúdica/esportiva.

El frontóAmb una funcionalitat formativa/lúdica/esportiva

Zona de jardineria i de conreuGran espai on s’ubica la granja, la zona d’hort, el umbracle i d’hivernacle.

Té una funcionalitat formativa i lúdica doncs, també hi està ubicada la bar-bacoa per a les activitats d’hostaleria i/o de cap de setmana i festius, on esrealitzen menjars de gran grup.

Equip directiu 1 Director1 Sots-director1 Administrador/a3 coordinadors

Equip Tècnic 1 psicòleg1 Treballadora Social1 Mediador cultural a temps parcial (20 hores setmanals)2 Metges a temps parcial (5 hores setmanals cadascun d’ells)1 Psiquiatra a temps parcial (4 hores setmanals)1 Diplomat Universitari en Infermeria (4 hores setmanals)1 psicologa a temps parcial (10 hores setmanals).

Equip Educatiu 28 educadors

Equip formatiu/laboral 4 mestres dependents del Departament d’Educació1 mestre especialista en Educació Fisica a mitja jornada3 Monitors de Formació Ocupacional1 Supervisor de producció: Taller productiu (25 hores setmanals)

Equip de suport 2 auxiliars administratiusadministratiu

Equip de Serveis 1 cap de manteniment1 xofer/manteniment1 governanta1 empleada de serveis generals

Empreses externes Servei de vigilància (80 hores diàries)contractades Servei de restauració (2 cuineres)

Servei de neteja (1 netejadora a temps total i 1 netejador a temps parcial)

Recursos Humans

103

Anexo 2

Recursos materials

El material de les diferents dependències i edificacions d’ús habitual delsjoves (Unitats Educatives, espais formatius i laborals, piscina i gimnàs, gran-ja,...) és adequat a les necessitats de la població.

Malgrat això, i com a mesures de seguretat s’han de destacar alguns aspectes:

Espai d’Administració

L’obertura de la porta d’accés és electromagnètica i s’acciona des de l’espaide control.

Es disposa d’un arc detector de metalls a la zona d’accés a la sala de visitesi d’un escaner.

Unitats Educatives

A les diferents dependències de les Unitats Educatives, d’accés dels joves,no existeixen interruptors de la llum. Existeix un quadre centralitzat als des-patxos d’educadors des d’on es connecten els llums dels diferents sectors.

Els lavabos disposen de mirall de seguretat i complements encastats.

Les portes de totes les dependències són de ferro.

Les finestres són de ferro amb vidres de seguretat i no són practicables.

Piscina i Gimnàs

Els lavabos disposen de mirall de seguretat i complements encastats.

Aules Taller

Les portes d’accés als diferents espais formatius són de ferro (cal apuntarque 4 dels 6 espais formatius disposen, a més, d’una altra porta que donaaccés al pati central o a la zona d’hort.

A l’igual que a les Unitats Educatives, les finestres són de ferro amb vidresde seguretat o de policarbonat i no són practicables.

D’altra banda, cal apuntar que malgrat l’accés al Centre disposa de rampaper a disminuïts físics, l’accés a les Unitats Educatives 1 i 2 té barreres arqui-tectòniques (s’ha d’accedir mitjançant escales i no disposa de lavabo adap-tat per a disminuïts físics.

Altres recursos materialsCom a mitjà de comunicació interna entre els professionals i per tal de pre-venir i actuar davant situacions de risc es disposa de Walkitalkies i avisadorsacústics unipersonals.

El centre disposa d’un grup electrògen amb capacitat per mantenir el sub-ministrament elèctric en el supòsit de fallida elèctrica i d’un sistema de vigi-lància passiva perimetral.

104

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Recursos financers

El centre disposa d’un document de gestió anual (pressupost de centre), pertal d’assumir i cobrir totes les despeses que es generen i cobrir les necessi-tats dels joves.

Aquest pressupost ha de ser coherent amb el Projecte Educatiu i elReglament de Règim Interior per tal de fer front les despeses que origini laprogramació general.

Aquest pressupost esta dividit en diferents aplicacions

- Lloguers (vehicles, fotocopiadores...)

- Manteniments (edifici, equipament, vehicles,)

- Subministraments (aigua, electricitat, carburants...)

- Despeses d’administració (material oficina, informàtic)

- Vestuari, calçat dels joves i material d’higiene personal

- Despeses mèdiques i farmacèutiques

- Activitats (escolars, d’esbarjo, esport...)

-Materials (tallers, activitats complementàries, escolar, esbarjo, esport...)

- Comunicacions (telèfon, correus, missatgeria...)

- Serveis contractats pel Departament (seguretat, catering, neteja)

L’estudi de l’avantprojecte és elaborat des del centre (Administrador iDirector), tenint en compte una sèrie de variables: nombre de joves, anàliside les dades d’anys anteriors, estudi de les noves propostes a cobrir, aug-ment del IPC, propostes pedagògiques i educatives...

Aquest pressupost es presenta a la Secretaria de Serveis Penitenciaris,Rehabilitació i Justícia Juvenil per la seva aprovació.

L’execució de les despeses s’hauran d’ajustar al pressupost aprovat (equili-brant les partides d’ingressos i de despeses).

Respecte al Capítol I (despeses de personal) i al Capítol VI (inversions) elcentre no té competències en la seva gestió.

7. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ

Les característiques generals dels menors i joves recollides al PEC han d’o-rientar i fonamentar la intervenció educativa institucional, ja que ens ajudena identificar les necessitats i potencialitats de la població.

Llistem les característiques rellevants en relació als següents aspectes:

Tipologia dels delictes

- Delictes amb força o amb violència contra les coses o persones- Delictes contra la salut publica

105

Anexo 2

- Delictes de gènere- Furts- Estafa- ...

Aspectes de salut i hàbits (salut física, mental, hàbits bàsics: higiene, ali-mentació, etc.)

- Problemes de salut mental- Problemes de consum de tòxics- Desequilibris emocionals un cop ingressats (l’internament com a desen-

cadenant)- ....

Aspectes culturals i socials (documentació, idioma, religió, família,valors...)

- Diferents nacionalitats i/o països de procedència- Dificultats d’idioma- Desestructuració familiar- Grups marginals: companys de causa també ingressats- Dificultats de regularització administrativa- .....

Aspectes de formació i experiències laborals

- Experiències de rebuig i fracàs escolar: expulsions, absències perllonga-des, canvis d’escola freqüents

- Percentatge alt d’analfabets- Experiències laborals esporàdiques dins els sectors de:- ....

Aspectes relacionats amb la maduresa personal (autonomia, autocontrol,autoestima...)

- Baixa tolerància al risc de l’error- Incapacitat de resoldre determinades situacions de la vida social norma-

litzada per un nivell molt baix d’autonomia, per desconeixement,...- Predomini de l’acting-out.- Dificultats per a la reflexió, previsió de conseqüències, verbalització de

sentiments,... Baix autocontrol en la relació amb l’entorn.- ...

8. CRITERIS TÈCNICS DEL CENTRE

Tenint com a marc de fons les línies socioeducatives generals de l’actuacióeducativa institucional dels centres de Justícia Juvenil i altres referents teò-rics vinculats al coneixement i tractament dels menors/joves i dels funciona-ments institucionals, es considera important remarcar els següents criteris

106

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

tècnics, els quals han de servir de referència per a tota l’actuació educativa,entesa com el conjunt d’activitats formatives, laborals, socioculturals, espor-tives i de tractament de problemàtiques personals destinades a la integraciósocial dels menors i dels joves internats.

Criteris tècnics respecte els menors

Principi de globalitat

L’estada del jove al centre possibilita l’atenció de les seves necessitats dins unplantejament global i integrador, tenint en compte que tota l’acció educativaestà encaminada a la normalització i resocialització del menor o jove. Enaquest sentit, les estratègies educatives han de tenir molt en compte la globa-litat de la realitat del menor o jove, per tal de facilitar l’adquisició d’uns hàbitsi l’adaptació a un sistema ordenat. Aquest principi de globalitat ve definit per:

- Un tractament educatiu continuat

- L’atenció i potenciació de tots els aspectes que afavoreixen el desenvolu-pament maduratiu i harmònic de la seva persona (relacions, afectivitat,formació, desenvolupament físic i psíquic, aptituds, actituds...).

- L’estimulació dels vincles socials i familiars, dins un projecte d’autonomiai integració a l’entorn i a la seva realitat.

Principi de participació activa

Es potenciarà i fomentarà la participació del jove en el seu projecte de vidai, de manera més concreta en el seu Projecte Educatiu Individual.

El jove coneixerà el seu PEI, els objectius plantejats i la seva evolució, con-cretant estratègies d’intervenció que afavoreixin la seva implicació en lesactivitats, escoltant els seus suggeriments i propostes i valorant de maneraconjunta la seva evolució, per tal que esdevingui el veritable protagonista.

Principi compensatori Tot el procés i intervenció educativa s’ha de fonamen-tar en l’interès del menor, de tal manera que l’ajudi a superar les seves defi-ciències i trastorns en condicions d’igualtat d’oportunitats. El conjunt d’activi-tats formatives, laborals, socioculturals, esportives, i de tractament de proble-màtiques personals estan destinades a la integració social dels menors i jovesinternats, i la prevalença del superior interès del menor ha d’estar present tanten el moment d’adoptar les mesures, com en el moment d’executar-les. Pertal de planificar l’actuació educativa hi ha d’haver un procés d’estudi i obser-vació prèvia del menor per, desprès, elaborar un programa individualitzat d’e-xecució de la mesura adaptat a les circumstàncies del menor o jove.

En aquest sentit, es vetllarà per l’adequació dels recursos al perfil dels jovesi als serveis que podem oferir, és a dir, la igualtat d’oportunitats fa referènciaexplicita, a que el jove “...té dret al tractament educatiu més adient per arri-bar a un grau òptim de desenvolupament de totes les seves potencialitats”.

107

Anexo 2

Principi d’individualització

Aquest principi comporta una atenció i adaptació de la intervenció educati-va a cadascun dels joves com a individus diferents, tot respectant la perso-nalitat de l’individu, les diferències culturals i ètniques i els senyals d’identi-tat propis.

S’ha de tenir molt present en tota la intervenció educativa, el seu tempera-ment, el seu caràcter, la seva història personal, les seves actituds, carències,motivacions i les seves necessitats. Tot això es concreta en el ProjecteEducatiu Individual, amb uns objectius a assolir, dels quals el menor o joveha d’estar permanentment informat.

Principi d’autonomia i responsabilitat

El Projecte Educatiu de Centre, i totes les programacions grupals i indivi-duals, tendiran a potenciar en l’adolescent l’adquisició del major grau d’au-tonomia i independència que aquest (en funció del seu estadi maduratiu)sigui capaç d’assumir.

Els programes d’intervenció educativa es duen a terme en un context d’exe-cució penal, i per tant, de control. La resposta a la infracció penal ha d’aju-dar els menors i els joves a sentir-se responsables dels propis actes i a com-prendre l’efecte que aquests tenen sobre els altres.

El reconeixement de la capacitat d’assumir les conseqüències de les pròpiesaccions dóna una nova dimensió a l’acció educativa dels menors i jovesinfractors. L’acció educativa ha d’anar orientada a analitzar, de forma com-prensiva, amb el menor o jove, el fet delictiu, per tal de determinar les varia-bles que han incidit i dissenyar les estratègies per intervenir sobre elles.

Principi de temporalitat

L’actuació educativa està sotmesa al principi de legalitat i al control judicial.Això suposa que les mesures estan temporalitzades per sentència judicial i, pertant, els projectes educatius individualitzats, han de basar-se en el principi detemporalitat, ja que el pas del menor o jove per la justícia i la institució, és tran-sitori. D’aquí que, la vida al centre en general, i l’actuació educativa institucio-nal en particular, han d’afavorir els vincles familiars, socials i comunitaris ambels quals el menor o jove, posteriorment a la mesura, hagi de conviure.

L’actuació educativa ha de tendir a no perllongar l’internament més enllà deltemps estrictament necessari per assolir els objectius del programa de trac-tament individualitzat.

En aquest sentit, caldrà informar al jutge, de forma convenient, de l’evoluciódel menor o jove i, si s’escau, proposar la modificació de la mesura en algundels sentits que permet la llei.

108

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Criteris tècnics respecte els professionals

Principi d’intervenció multidisciplinar

Tot i respectant el principi de globalitat, i d’una intervenció educativa inte-gral, aquest principi està relacionat amb una metodologia de treball induc-tiu, on partint de l’anàlisi de les diferents àrees específiques per part delsdiferents professionals especialitzats s’arriba a un plantejament general mit-jançant la interrelació de totes les àrees d’intervenció. La valoració conjun-ta multidisciplinar, a partir del projecte educatiu individualitzat, implicarà lapossibilitat de fer propostes, de modificació de la mesura o finalització de lamateixa, a la instància judicial, orientades a afavorir la reinserció social delmenor o jove.

El disseny, elaboració, seguiment i avaluació contínua dels programes edu-catius amb els menors i joves internats, ha d’efectuar-se des de la visió inter-disciplinària i, preferentment, des de la decisió col·legiada sobre els aspec-tes més importants que puguin afectar l’esfera personal, familiar, social ojudicial del menor o jove.

Criteri de professionalització

L’actuació educativa dels professionals haurà de ser conseqüent amb lesdecisions preses de forma interdisciplinària per tal d’afavorir el desenvolupa-ment dels processos educatius i una coherència en els menors i joves. Elsprofessionals, individualment, són uns models referencials transmissors devalors, però també com a col·lectiu, per tant la organització, coordinació icohesió dels equips són elements clau per al desenvolupament dels proces-sos educatius.

Els diferents àmbits d’intervenció i responsabilitat estan estructurats demanera que l’elaboració i seguiment de programes educatius siguin àgils ibasats en el coneixement dels casos en les diferents àrees. El sistema de pla-nificació de la intervenció educativa dels diferents professionals (educadors,tutor, psicòleg, assistent social, mediador cultural, mestres...), ha d’estarcoordinat per tal de facilitar l’avaluació de cada jove i l’avaluació de la inter-venció educativa general del centre.

Criteris tècnics respecte l’organització i la gestió

Principi de convivència ordenada i intervenció preventiva

Per poder dur a terme les diferents activitats educatives, formatives, laborals,etc, és condició imprescindible una convivència ordenada i pacífica en elcentre que permeti assolir l’ambient adequat per a l’èxit d’aquesta actuació.L’organització s’ha de concebre com l’element institucional que procuraordre i benestar en la convivència i en la salut de les persones. En aquestsentit, la intervenció preventiva per part de tots els professionals, per tal d’e-

109

Anexo 2

vitar conflictes de convivència, és bàsica. En aquesta mateixa línia, l’organit-zació de totes les activitats, ha de tenir en compte:

- Optimitzar les ràtios: A l’hora d’establir els grups de menors o joves queparticipen en una activitat, s’ha de procurar, en la mesura de les possibili-tats i de la disposició de professionals, fer grups reduïts i controlables.

- Seleccionar els menors que participen en els diferents grups de maneraque s’evitin, en la mesura que sigui possible, enfrontaments personals permotius previsibles.

- Crear un clima d’interrelació positiu.

Principi d’intervenció estructurada

La ubicació del menor o jove ha de ser, en cada moment, en el grup mésadequat a les seves circumstàncies i evolució. El menor o jove ha de poderevidenciar la seva evolució a partir d’un sistema d’estímuls positius i aver-sius. Aquest sistema ha d’afavorir la seva autonomia i la millora de les sevescondicions ambientals, a mesura que augmentin les seves manifestacionsde responsabilització i d’autocontrol. Per tal de complir amb aquesta premis-sa el centre ha implementat el que anomenem “Sistema Motivacional”, queespecifiquem en l’apartat 11.

Principi de realitat social

La vida quotidiana al centre s’organitzarà tenint en compte el principi de rea-litat social, és a dir, assegurant que els valors i les actituds socials a assolir,com també els ritmes de vida, activitats, normatives, etc. es corresponguinen consonància amb el marc social que pertoca a joves d’edats compresesentre 14 i 23 anys.

Per que això sigui efectiu, es tindrà en compte les peculiaritats ambientals,culturals i, si escau, ètniques dels joves atesos.

Principi de garantia de custòdia

La llei atorga als centres un doble mandat, la integració i la reinserció socialdels menors o joves, mitjançant l’aplicació de programes eminenment edu-catius, i també la custòdia i retenció de tots els menors i els joves internatsamb mesures cautelars i definitives. Per això, l’acció educativa ha de plani-ficar-se i executar-se sense perdre de vista la obligació que té el centre decustodiar el menor o jove internat fins el moment del desinternament. Enaquest sentit, la seguretat, tant activa com pasiva, està al servei de l’organit-zació del centre, per tal de garantir aquest principi.

110

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

9. OBJECTIUS DE L’ACCIÓ EDUCATIVA

Els objectius de l’acció educativa del Centre Educatiu el Segre, té en consi-deració els principis, finalitats i objectius contemplats als preceptes legals iaquells que orienten les línies socio educatives generals de l’actuació educa-tiva institucional dels centres de la Direcció General de Justícia Juvenil de laGeneralitat de Catalunya i els criteris tècnics que puguin avalar l’assolimentd’aquests principis, finalitats i objectius.

Tot plegat ha de suposar un esforç constant per tal de crear metodologiesd’intervenció que plantegin com a objectius processos que afavoreixin i posina disposició del menor o jove elements que possibilitin l’increment de recur-sos personals i del seu nivell de maduresa com a persona responsable i coma membre actiu de la societat.

1) Disposar d’hàbits saludables per a la cura del cos i de recursos perso-nals per A atendre necessitats bàsiques relacionades amb la pròpiasalut.

2) Mantenir una relació de respecte amb les persones, l’entorn físic delcentre i l’entorn medioambienrtal, acceptant les diferències individualsi socials.

3) Acceptar i entendre les regles, normes i lleis com a sistemes socials quefaciliten la convivència entre les persones i valorar-los com a mitjans perdefensar els drets individuals i col·lectius.

4) Col·laborar en activitats dirigides al bé comú i en resoldre situacionsinterpersonals, actuant de forma solidària.

5) Emprar el pensament per guiar la pròpia acció i tenir interès per apre-hendre el món que l’envolta, tot expressant de forma ordenada i ente-nedora les seves idees.

6) Comprendre les conseqüències, a curt i mig termini, del delicte comès,tant pel que fa a les repercussions personals com socials.

7) Reconèixer qualitats pròpies davant diferents àmbits de la vida i accep-tar les pròpies limitacions, tot identificant accions per superar aquellesque es vinculin amb la transgressió de les normes.

8) Adonar-se de les possibilitats personals per iniciar o continuar activitatsformatives o laborals (dins o fora del centre) i realitzar accions per a unainserció ajustada a les pròpies expectatives.

9) Utilitzar el temps lliure de forma personalment satisfactòria i socialmentnormalitzada.

111

Anexo 2

10) Desenvolupar conductes facilitadores de la seva integració en el medisocial extern, en el sí de la seva família o en el grup de referència, totcol·laborant amb els professionals del centre en les accions pensadesper aquest fi.

10. ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ EDUCATIVA

Conegut el marc contextual, un cop identificada la finalitat del centre (des-envolupada mitjançant uns objectius generals) i essent conscients del valordels esforços coordinats, plantegem tot un seguit d’’objectius específics queorientin i serveixin de guia a l’acció educativa.

Els objectius específics que a continuació reflectim son un desplegamentdels objectius generals i s’han de considerar objectius-tendència que com-porten una voluntat de planificació i desenvolupaments posteriors ambobjectius i programes més específics, operacionals i avaluables.

Per tal d’identificar amb més claredat a quina àrea d’intervenció corresponcada objectiu general i els seus específics, els hem classificat per àmbitsd’actuació. Aquesta classificació no pretén ser tancada ni inflexible,; ans alcontrari, pretén ser una pauta orientadora envers la incidència educativa ihem de ser capaços d’adaptar-la i adequar-la a la realitat concreta.

En aquesta mateixa línia, també hem procurat vincular i identificar els pro-grames que incorporen preferentment uns o altres objectius específics, mal-grat ser conscients que tota l’oferta de programes existents al centre interac-tua per aconseguir una incidència integral i coherent en el menor, treballanten menor o major grau tots els objectius prosocials.

ÀMBIT DE LA SALUT

Objectiu General: Disposar d’hàbits saludables per a la cura del cos i de recursospersonals per a atendre necessitats bàsiques realcionades amb la propia salut

Objectius específics Programa

1 Conèixer els hàbits d’higiene, d’alimentació, P. Habilitats Domèstiquesd’ordre i salut en general i els seus beneficis P. Educació per a la Salutper a la salut

2 Identificar els hàbits que impliquen una P. Habilitats Domèstiquesmillora en la seva qualitat de vida P. Educació per a la Salut

P. d’Educació Física i EsportP. de Cultura, Lleure i Oci

3 Conèixer el funcionament general del cos P. Educació per a la Saluti relacionar els hàbits que revertiesen en P. d’Educació Física i Esportel seu manteniment i millora P. de Formació reglada

4 Practicar hàbits d’higiene, d’ordre de forma P. d’Habilitats Domèstiques continuada P. de Formació Reglada

P. de Formació Ocupacional

5 Adquirir de forma autónoma determinats P. d’Habilitats Domèstiqueshàbits P. de Formació Reglada

P. de Formació Ocupacional

6 Atendre a la seva imatge personal i a la P. Habilitats Domèstiquesforma de vestir segons les activitats a fer P. de Formació Ocupacionalo els llocs on ha d’anar P. de Cultura, Lleure i Oci

7 Seguir i aceptar les pautes de tractament P. Educació per a la Salutdonades pels metges i especialistes i P. de Salut Mentalcomprendre’n els seus beneficis

8 Participar en programes específics P. Educació per a la Salutrelacionats amb la salut P. de Salut Mental

P. d’Educació Física i EsportP. de Drogodependències

9 Conèixer els beneficis de la pràctica P. Educació per a la Salutsexual amb mesures preventives i a l’abast P. de Formació Regladade les malalties infeccioses

10 Conèixer la xarxa sanitaria pública i la P. de Formació per a la Salutmanera de poder accedir-hi P. de Salut Mental

P. de Suport en l’Entorn

11 Conèixer les tasques relacionades amb el P. Habilitats Domèstiquesfuncionament d’una casa i practicar-les

112

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

113

Anexo 2

ÀMBIT DE RELACIÓ INTERPERSONALObjectius Generals1. Mantenir una relació de respecte amb les persones, l’entorn físic del centre il’entorn medioambiental, acceptant les diferències individuals i socials

2. Acceptar i entendre les regles, normes i lleis com a sistemes socials que facili-ten la convivència entre les persones i valorar-los com a mitjà per defensar els dretsindividuals i col·lectius

3. Col·laborar en activitats dirigides al bé comú i en resoldre situacions interperso-nals, actuant de forma solidària

Objectius específics Programa

1 Adaptar-se al règim de vida del mòdul, tot P. de la Tutoriarespectant les normes de convivència P. d’Hàbits Bàsics i Habilitats

domèstiques

2 Aceptar l’autoritat de l’educador i del P. de la Tutoriamestre o qualsevol altra persona amb P. de Competències Psicosocialsautoritat vers el jove

3 Col·laborar en les tasques comunes per P. d’Hàbits Bàsics i Habilitats voluntat propia o a demanda d’una altra Domèstiquespersona P. de Formació Reglada

P. de Formació OcupacionalTots els programes en general

4 Col·laborar amb sinceritat amb els P. de la Tutoriaprofessionals i fer demandes correctament Tots els programes en general

5 Aceptar l’ajuda dels altres per superar les P. de la Tutoriapròpies dificultats P. de Competències Psicosocials

6 Mostrar actituds tolerants davant les P. de la Diversitatdiferències P. de Competències Psicosocials

P. de Conductes violentes

7 Escoltar l’altre sense interromprei amb P. de Competències interés per comprendre Psicosocials

P. de Conductes Violentes

8 Respectar el torn de paraules i utilitzar una P. de Competències Psicosocialsparla adequada a una situació determinada

9 Mostrar-se curós front l’entorn mediambiental P. de Formació RegladaP. de Cultura, Lleure i Oci

10 Resoldre problemes relacionals de forma P. de Competències Psicosocials autónoma i normalitzada

11 Respectar els pactes i acords establert P. de Suport en l’Entorn Familiaren el seu programa de sortides P. de la Tutoria

12 Participar en la confecció de pautes i normes P. de Competències Psicosocialsper facilitar el desenvolupametn d’una P. de Cultura, Lleure i Ociactivitat o la interrelació entre persones

13 Respectarles normes i les regles del jocs i P. d’Educació Física i Esportd’esports d’equip o individuals P. de Cultura, Lleure i Oci

14 Conèixer i valorar els drets i deures P. de la Diversitatde les persones P. de la Tutoria

Objectiu General: Emprar el pensament per guiar la pròpia acció i tenir interès per apre-hendre el món que l’envolta, tot expressant de forma ordenada i entenedora les sevesidees.

Objectius específics Programa

1 Pensar diferents solucions per a un mateix P. de Competències problema o situació (ús del pensament alternatiu) Psicosocials

P. de la TutoriaP. de la Diversitat

2 Preveure les conseqüències d’una acció P. de Competències PsicosocialsP. de la TutoriaP. de la Diversitat

3 Organitzar accions o passos a fer per P. de Competènciesaconseguir una fita Psicosocials

P. de la TutoriaP. de la Diversitat

4 Expresar, de forma entenedora el pensament: P. de Competènciesopinions, dubtes, idees Psicosocials

P. de la TutoriaP. de la Diversitat

5 Aplicar coneixements escolars o acadèmics a la P. de Suport envida diària per resoldre situacions i desenvolupar l’Entorn Familiar diferents tasques

6 Mostrar curiositat o interés per conèixer coses P. de Formació noves o esbrinar els motius dels fets Reglada

P. de Formació OcupacionalP. d’Inserció Laboral

7 Mostar interès per les activitats, tot identificant P. de Formació Reglada les seves preferències P. de Formació

OcupacionalP. d’Inserció Laboral

8 Participar activament i prendre iniciatives a P. de la Tutoriales activitats

9 Reconèixer i aceptar els propis resultats P. de la Tutoria

114

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

ÀMBIT COGNITIU

115

Anexo 2

ÀMBIT PERSONAL

Objectius Generals: 1. Comprendre les conseqüències, a curt i mig termini, del delicte comès , tant pel quefa a les repercussions personals com a socials..

2. Reconèixer qualitats pròpies davant diferents àmbits de la vida i acceptar les prò-pies limitacions, tot identificatn accions per superar aquelles que es vinculin amb latransgressió de les normes.

Objectius específics Programa

1 Conèixer el motiu de l’ingrès i la situació de P. Tutorial’internament (resolució cautelar, ferma... )

2 Conèixer la normativa de funcionament i P. Tutorial’organització del centre (professionals, programes... )

3 Conèixer les seves potencioalitats i limitacions, P. Formació Regladaidentificant habilitats pròpies P. Formació Ocupacional

P. d’Inserció Laboral

4 Valorar-se de manera realista, en consonancia P. Formació Regladaamb les seves necessitats i potencialitats. P. Formació Ocupacional

P. d’Inserció Laboral

5 Relacionar l’evolució de la seva conducta en el P. Tutoria centre amb les condicions de vida i amb les perspectives de canvi en la seva situació d’internament

6 Mostrar autocontrol adequat en cada situació P. de Conductes Violentes P. de Competències Psicosocials

7 Participar activament i en positiu en el seu P. de la Tutoriaprocés de canvi

8 Responsabilitzar-se dels propis actes i decisions P. de la Tutoriai de les conseqüències d’aquests

9 Plantejar-se expectatives de futur realistes i P. de la Tutorianormalitzades P. de Suport en l’Entorn

Social P. de Formació Reglada P. de Formació Ocupacional P. d’inserció Laboral

10 Identificar aspectes personals que es poden P. de la Tutoria millorar i mostrar interès en millorar-los P. de Competències

Psicosocials

11 Esforçar-se en una tasca a fer abans de P. de Competències demanar ajut Psicosocials

P. de Formació Reglada P. de Formació Ocupacional P. de Inserció Laboral

116

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

ÀMBIT D’INSERCIÓ LABORAL

Objectiu General: Adonar-se de les possibilitats personals pe iniciar o continuar activi-tat formatives o laborals i realitzar accions per a una inserció ajustada a les pròpiesexpectatives.

Objectius específics Programa

1 Mostrar hàbits de treball en les diferents P. de Formació Ocupacionalactivitats del centre. P. de Formació Reglada

P. d’Inserció Laboral

2 Descobrir i identificar qualitats personals P. de Formació Ocupacionalpel desenvolupament de determinades P. de Formació Regladatasques o oficis P. d’Inserció Laboral

3 Tenir una percepció de les seves aptituds P. de Formació Ocupacionalper la feina ajustada a la realitat P. de Formació Reglada

P. d’Inserció Laboral

4 Conèixer les opcions actuals que ofereix P. de Formació Ocupacional l’actual sistema educatiu per a la formació P. de Formació Reglada(ja sigui académica o profesional)

5 Conèixer les possibilitats del mercat laboral P. d’Inserció Laboral

6 Disposar d’habilitats prosocials especifiques P. d’Inserció Laboralper a la recerca de feina, fer els tràmits necessaris, elaborar cartes, currículums...

7 Valorar les diferents opcions atenent a la P. d’Inserció Laboralseva situació i als propis coneixements i P. de la Tutoriainteressos i prendre la decisió conseqüent

8 Conèxer els requisits bàsics necessaris per P. d’Inserció Laboralapuntar-se a recursos formatius i/o laborals P. de Formació Ocupacional

P. de Formació RegladaP. de la Tutoria

Objectius Generals: Utilitzar el temps lliure de forma personalment satisfactòria i social-ment normalitzada.

Objectius específics Programa

1 Identificar eleccions i interessos propis P. de Cultura, Lleure i Ociper al temps lliure en el centre P. de la Tutoria

2 Escollir una o més activitats per ocupar P. de Cultura, Lleure i Ociel seu temps lliure dins el mòdul P. de la Tutoria

3 Ocupar el temps lliure de forma P. de Cultura, Lleure i Ocipersonalment productiva P. de la Tutoria

4 Participar amb interès en activitats P. de Cultura, Lleure i Ociorganitzades de temps lliure, lúdiques o esportives dins del centre

5 Participar en activitats de lleure P. de la Tutorianormalitzades durant els caps de setmana, P. de Suport en l’Entorn en sortides en autogovern i en permisos Social

117

Anexo 2

ÀMBIT SOCIOFAMILIAR

ÀMBIT DE LLEURE

Objectiu General: Desenvolupar conductes facilitadores per a la seva integració en elmedi social extern, en el sí de la seva família o enel grup de referència, tot col·laborantamb els professionals del centre en les accions pensades per aquest fí.

Objectius específics Programa

1 Identificar aspectes personals susceptibles P. de Suport en l’Entornde canvi en el seu entorn sociofamiliar Social

2 Portar a terme accions, previament pautades P. de Suport en l’Entorn amb el tutor i el Treballador social, en el Socialseu entorn sociofamiliar P. de la Tutoria

3 Identificar aspectes positius i negatius del seu P. de Suport en l’Entorn grup de referències (familiar, amics...) segons Socialuns criteris o valors preestablerts P. de la Tutoria

4 Mostrar noves conductes prosocials en la relació P. de Suport en l’Entorn amb persones del seu entorn social i familiar Social

118

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

11. METODOLOGIA: EIXOS D’INTERVENCIÓ I RECURSOS TÈCNICS

La naturalesa dels objectius definits, tant en quantitat com en complexitat,genera la necessitat d’un repartiment de tasques i d’una especialització queexigeix un exercici educatiu fonamentat en la racionalització, la formalitzaciói el rigor metodològic.

En aquesta línia de formalització i unificació, la circular 1/2005 de la DireccióGeneral, sobre disposicions comunes de funcionament de centres de justí-cia juvenil, en el seu article 99, defineix l’oferta de programes educatiusmínims que han de disposar tots els centres educatius.

En compliment d’aquesta circular, tots aquests programes s’estan desenvo-lupant al Centre Educatiu el Segre amb dos formats diferenciats –en funciódel programa–: intervenció grupal i intervenció individual

11.1 Intervenció grupal

ELS PROGRAMES I LES ACTIVITATS

Programa de Formació Reglada

- Alfabetització. Per als joves que han d’iniciar l’aprenentatge de la lectoes-criptura o estan en un procés de consolidació (neolectors).

- Educació Secundària Obligatòria (ESO), regulada pel conveni entre el De-partament d’Ensenyament i el Departament de Justícia.

- Preparació per a les proves lliures per a l’obtenció del certificat en forma-ció instrumental.

- Preparació per a les proves lliures per a l’obtenció del Graduat en Edu-cació Secundària (GES)

- Preparació per a les proves d’accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà(CFGM).

- Batxillerat a distància

Programa de Formació Professional Ocupacional

- Formació Professional Ocupacional (FPO). Regulat pel conveni entre elDepartament de Treball i el Departament de Justícia. Es disposa de 3Formacions Ocupacionals:

· Hostaleria

· Jardineria

· Lampisteria

Programa d’inserció Laboral (Orientació, Inserció i Seguiment)

- Programa d’Orientació Laboral

- Programa de riscos laborals

- Treball remunerat dins del centre

119

Anexo 2

1. Taller Productiu: IMPREMTA

2. Plans d’Ocupació (subvencionats per la UE).

- Treball remunerat en el medi

Programa de competència psicosocial

Programa d’hàbits bàsics i Habilitats domèstiques

Programa d’educació per a la salut

Programa de cultura, lleure i oci

- Taller de música

- Escola de Circ Rogeli Rivel

- Activitats internes culturals, lleure i oci

- Activitats externes cuturals, de lleure i oci

Programa d’educació física i esport

Programa de mediació cultural i per a la diversitat

A més d’aquests programes, en el marc d’una intervenció grupal es desen-volupen tot un seguit de programes d’actuació especialitzada:

Programa de tractament de drogodependències i altres addiccions

- Programa de tractament d’addicció associat a patologies psiquiàtriquesgreus

- Programa de tractament d’addiccions

- Programa preventiu de drogodependències.

Programa de delictes violents

ÚS DE LA NORMATIVA DE FUNCIONAMENT INTERN

La normativa de funcionament intern, tant la general de tots els centre deJustícia Juvenil, com la específica del centre té la finalitat de regular l’activi-tat del centre per aconseguir una convivència ordenada que permeti l’execu-ció dels diferents programes d’intervenció educativa i les funcions de custò-dia dels menors i joves internats.

Ús de la normativa com a element estructurantSegons es desprèn de la tipologia de la població atesa al centre, la majoriade menors o joves internats han tingut en el seu medi sociofamiliar unamancança de límits palesa. Per aquesta raó, la necessitat d’unes normesclares i coherents, necessària en qualsevol adolescent, és més evident enaquest tipus de població. En aquest sentit la normativa de funcionamentintern, a més de ser una eina reguladora de l’activitat del centre, és un ele-ment estructurant de la personalitat dels menors i joves, i com a tal se n’hade fer ús.

120

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Ús de la normativa com a element normalitzadorAtenent a les necessitats educatives que presenten els menors o joves ésfonamental l’aplicació d’una normativa que facilita l’adquisició d’uns hàbits il’adaptació a un sistema ordenat. En aquest sentit, la normativa és un ele-ment normalitzador ja que contribueix a que es puguin realitzar les diferentsactivitats, formatives, laborals, esportives, culturals, lúdiques, etc, en un marcestructurat i normalitzador.

Ús de la normativa per aconseguir un bon clima de convivènciaTal com es contempla en els criteris tècnics del centre, per poder dur a termeles diferents activitats educatives, formatives, laborals, etc, és condicióimprescindible una convivència ordenada i pacífica en el centre que perme-ti assolir l’ambient adequat per a l’èxit d’aquesta actuació. La normativageneral i la específica de cada activitat, com elements institucionals que pro-curen l’ordre i el benestar en la convivència, són eines bàsiques per la con-secució d’aquest objectiu.

Els menors i joves, coneixedors de la normativaEls menor i joves han de ser coneixedors de la normativa general i de lesespecífiques, ja que regulen tota la seva vida dins del centre i els condicio-na d’una manera molt directa. És, per tant, molt important, que els mecanis-mes de comunicació funcionin correctament. Amb aquest objectiu, el cen-tre té establerts els següents circuits per tal que els menors i joves tinguin entot moment, coneixement de la normativa:

- Entrevista en el moment de l’ingrés on se li explica de manera entenedora.

- Entrega d’un resum escrit de la normativa, en el moment de l’ingrés.

- Acollida per part dels educadors.

- Tutoria: on a més de fer el seguiment del seu projecte educatiu es vanrecordant i actualitzant les diferents normatives.

- Assemblea setmanal: a nivell grupal s’analitza i avalua el compliment de lanormativa de convivència i s’informa de possibles variacions o actualitza-cions.

Respostes a l’incompliment de la normaL’incompliment de la normativa per part dels menors i joves, requereix sem-pre una resposta. El ventall de respostes que es poden donar davant l’incom-pliment de la norma és ampli. En tot cas, sempre s’han de donar resposteseducatives, encaminades a subsanar el possible dany, facilitar la reconcilia-ció i recuperar l’ambient de convivència, explicant als menors o joves d’unamanera entenedora les respostes educatives.

Aquestes respostes han de ser proporcionades amb la gravetat dels fets i,sempre que sigui possible i aconsellable per l’ interès del menor, es pot apli-

121

Anexo 2

car l’article 79 de la Normativa de Funcionament Intern dels Centres deJustícia Juvenil, que fa referència a que quan hi ha conciliació amb la per-sona ofesa, restitució dels béns, reparació dels danys, o realització d’activi-tats voluntàries en benefici de la col·lectivitat del centre, es pot no iniciar,suspendre o deixar sense efecte el procediment sancionador.

Mecanisme d’incoació d’expedient disciplinariEl Capítol IV del Reial Decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova elReglament de la Llei orgànica 5/2000, desenvolupa el règim disciplinari delscentres, inclòs el procediment disciplinari. Aquest Reial Decret és aplicablea Catalunya en tot el que jo s’oposi o contradigui a la Llei 27/2001, de 31 dedesembre, de justícia juvenil, per tan aquest és el procediment que s’aplicaal Centre Educatiu el Segre.

SISTEMA MOTIVACIONAL

La Direcció General va realitzar un esforç durant els darrer any per tal d’a-daptar tots els sistemes motivacionals dels centres a un nou marc normatiud’acord amb uns criteris comuns i homogenis, per tal de garantir una actua-ció educativa institucional coherent i unificada amb la població que atenemals centres educatius d’arreu de Catalunya.

En aquest sentit, el C.E. El Segre té implantat un Sistema Motivacional ajus-tat al marc normatiu dissenyat des de la Direcció General.

El Sistema Motivacional és un instrument de treball que té la finalitat de pro-moure en els menors i joves interns del centre, conductes adaptatives, inte-gradores i normalitzades, mitjançant un reforç positiu i un reconeixementdels progressos que cada jove va fent durant la seva estada en el centre. Esbasa en l’observació i valoració diària dels comportaments i grau de compli-ment d’objectius programats i associats a cada nivell.

Per tal de donar contingut educatiu a la idea inicial del sistema motivacionals’estableixen diferents nivells evolutius, amb condicions d’accés i permanèn-cia en cada un d’ells, i un sistema de valoració (puntuació) en totes les acti-vitats i/o àrees d’intervenció en què el jove estigui integrat (internes o exter-nes).

El fet d’estar adscrit a un nivell evolutiu no condiciona l’adscripció a unaUnitat Educativa determinada; ans al contrari,es pretén que en un mateixgrup pugui haver joves en diferents nivells, per tal d’afavorir el progrés perreferents positius d’identificació en el grup d’iguals ( conductes imitatives),en veure en el seu entorn proper, nois que gaudeixen d’unes condicionsd’estada més favorable en funció del seu esforç personal.

Atenent a la multidisciplinarietat de la intervenció i per tal de generar unsregistres valoratius de la conducta integrals, s’ha creat un sistema de recolli-

122

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

da de la informació complexa que ens permet identificar el grau d’evoluciódel menor o jove.

Destacar que existeix un sistema permanent de retroalimentació de la infor-mació de tal manera que tots els menors/joves són coneixedors en totmoment en quin moment evolutiu (nivells) es troben, les causes i les carèn-cies que ha de superar.

11.2 Intervenció individual

ELS PROGRAMES I LES ACTIVITATS

Programa de la Tutoria- Programa de Tutoria Educativa- Programa de tutoria Pedagògica

Programa de Tractament de problemàtiques de salut mental- Programa de diagnòstic- Programa de tractament

Programa de Tractament de delictes sexualsLa circular 1/2005, de la Direcció General, sobre disposicions comunes defuncionament dels centres educatius, va observar la necessitat d’implantaren tots els centres un programa d’atenció sobre conductes autòlítiques ambla denominació de: Protocol. Malgrat aquesta identificació, i atenent a quède manera inherent s’ha de desenvolupar un programa molt definit pel quefa a activitats i actuacions i suposa una intervenció molt individualitzada, elvolem reflectir en aquesta area d’intervenció individual.

Protocol de detecció i prevenció de conductes autolítiques

EL PROJECTE EDUCATIU INDIVIDUAL

El PEI és un document de treball intern que ha de reflectir la situació delmenor o jove en les diferents àrees que es detallen més endavant i es plan-tegen els objectius a treballar en cada cas i les estratègies per tal de poder-los fer efectius.

Aquest document és dinàmic ja que s’ha d’anar adaptant en funció de l’evo-lució del menor o jove. En la seva elaboració participen tots els professionalsque intervenen en el cas (Equip Multidisciplinar), essent l’educador-tutor quis’encarrega de vertebrar tota la informació i de la seva elaboració, tenint encompte les aportacions dels diferent professionals.

Aquest document de treball és intern i està ineludiblement associat als infor-mes que s’han d’adreçar a les instàncies judicials pertinents:- Programa de Tractament Individual (en el supòsit de mesures judicials fer-

mes).

123

Anexo 2

- Model d’Intervenció Individualitzat (en el supòsit de mesures judicials cau-telars).

- Informe de Seguiment.

- Informe Final.

- Informe Inicial-Final.

És en definitiva un instrument funcional de la intervenció educativa per tald’unificar estratègies d’intervenció i suposa un 2n nivell de concreció respec-te als informes adreçats a les instàncies judicials.

El PEI, donada la seva globalitat, aglutina els següents professionals i àmbitsd’intervenció educativa: el treball multidisciplinar és una necessitat per inte-grar tota la incidència de manera coherent en un projecte individual:

- Àmbit socio-familiar: assistent social, mediador cultural

- Àmbit de desenvolupament emocional-relacional: educador, psicòleg, psi-quiatra

- Àmbit de desenvolupament intel·lectual i d’aprenentatges: Mestre d’aules,Monitors de Formació Ocupacional, Supervisor de Producció, Tècnic enInserció Laboral.

- Àmbit de vida quotidiana: educador

- Àmbit de desenvolupament físic: educador, metge

El treball multidisciplinar en el seu disseny és una necessitat per integrar totala incidència de manera coherent en un projecte individual.

Sistema d’elaboració, seguiment i avaluació

Recollida d’informacióPer elaborar el PEI, en el que s’han de tenir en compte les necessitats ipotencialitats de cada menor o jove, s’ha de fer en primer lloc una recollidad’informació de tots els àmbits per tal de fer un plantejament global i integra-dor. Durant els primers dies d’estada (etapa d’adaptació del sistema motiva-cional) cada professional fa una recopilació de la informació de què es dis-posa en els diferents àmbits i va registrant en documents específics lesobservacions significatives per tal de fer una primera aproximació dels objec-tius a treballar en cada àrea.

Avaluació diagnòstica i plantejament del PEIUna vegada es disposa de les fitxes inicials d’observació que fan referènciaals diferents àmbits, i sempre durant els primers 20 dies des de la data d’in-grés,, El director i/o subdirector (com a president) haurà de convocar unareunió de l’equip multidisplinari per fer l’avaluació diagnòstica que haurà depermetre identificar les necessitats considerades més importants i les poten-cialitats més remarcables, els objectius de l’acció educativa i les estratègics

124

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

per tal de portar-los a terme. Aquest òrgan col·legiat està constituït pelssegüents professionals:

- El director i/o subdirector

- El coordinador de la Unitat Educativa on estigui el menor/jove

- L’educador tutor

- L’assistent social i/o el mediador cultural

- El psicòleg

- Altres professionals que siguin convocats de manera extraordinària

Seguiment i avaluació de cada cas

Qualsevol procés educatiu és dinàmic perquè la realitat va canviant i el nivelld’expectatives plantejades en un principi pot anar variant. Per això és importantfer el seguiment i avaluació de cada cas i incorporar variacions en el PEI, si esconsidera necessari per l’ interès del menor o jove. A més a més hi ha el man-dat de fer informes de seguiment a les instàncies judicials. Per tant, s’hauran defer reunions de seguiment de l’equip multidisciplinari, amb els mateixos profes-sionals que han participat en l’elaboració del PEI, en les que s’analitzarà:

- Valoració dels objectius específics de cada programa

- Informació rellevant que hagi variat respecte a l’anterior informe

- Replantejament de nous objectius

I, abans d’acabar, un programa per desinternament:

- Valoració dels objectius específics de cada programa

- Valoració global dels àmbits i dels objectius generals del PEI

- Propostes de cara al desinternament: coordinació amb Medi Obert

- Recopilació d’informes i síntesi per part del tutor.

Tancament del procés

En un termini màxim de 20 dies després del desinternament es convocaràl’equip multidisciplinar per tal d’elaborar l’ informe final que anirà adreçat ala instància judicial (pel tancament de l’expedient, si escau), i valorar la nos-tra intervenció.

11.3 Intervenció SòciofamiliarLes dificultats i carències dels menors/joves no es poden deslligar de l’entornfamiliar i per tant, no es pot intervenir amb el menor o jove independentmentde la família.

És una evidència que la implicació, participació i suport de les famílies en elprocés educatiu dels menors/joves augmenta les probabilitats d’èxit, A més,no podem obviar que en supòsit de menors, la família està legalment obliga-

125

Anexo 2

da a responsabilitzar-se i té dret d’estar informada sobre la intervenció edu-cativa que l’equip del centre preveu.

Per tot això, el treballar amb la família es presenta com a una tasca ineludi-ble per poder fer un treball educatiu orientat a garantir possibilitats per a laseva reinserció social.

L’objectiu de la intervenció sociofamiliar ha d’estar orientat a afavorir lescapacitats dels interns i de les seves famílies, aconseguint nivells més altsd’autonomia, promoció, organització i enfortiment dels canals de comunica-ció i participació, potenciant la utilització dels recursos individuals, familiars,grupals i institucionals.

La intervenció sòciofamiliar està emmarcada en tres àrees interrelacionadesque defineixen les tècniques a emprar en l’abordatge familiar:

a) Intervenció amb el menors/joves

b) Intervenció amb la família

c) Contactes institucionals.

INTERVENCIÓ AMB EL MENOR O JOVE

Fonamentalment, la intervenció dirigida als joves està encaminada a atendrei donar resposta a les seves demandes i/o necessitats socials. Paral·lelamenthaurà un traspàs d’informació constant, respecte a les qüestions familiars iinstitucionals, amb altres agents socials del propi entorn que hagin intervin-gut o estiguin intervenint.

Finalment i de cara al desinternament, es facilitarà al jove tots aquells con-tactes amb l’exterior que afavoreixin la seva reinserció.

Tècniques:

• Entrevista: és la tècnica emprada per excel·lència.

Durant l’internament es realitzen tantes entrevistes com es considerin neces-sàries, però cal subratllar algunes que tenen especial rellevància:

Entrevista d’acollida; tant amb el jove o menor com amb la família és essen-cial informar-los d’on estan, perquè hi són i com treballarem la conducta queha estat motiu de l’internament.

Entrevista de desinternament és imprescindible fer una entrevista de desinter-nament tant a la família com a l’internat per fer la devolució pertinent i prepararel retorn del menor o jove al seu entorn, amb totes les derivacions i contactesque s’escaiguin, sobretot en coordinació amb els professionals de medi obert.

Cal insistir en la idea que entre l’entrevista d’acollida i la de desinternaments’hauran de fer tantes entrevistes de seguiment com requereixin cadascunade les situacions personals i/o familiars dels menors i joves internats; canvis

126

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

de règim judicial, incidents greus dels menors o joves, a més d’aquelles quesorgeixin a partir de la demanda de la família o dels professionals.

• Observació directa:

Mitjançant l’observació directa aprofundirem en les pautes de relació delmenor i la seva integració amb el grup d’iguals i amb els professionals.

Intervenció amb la família

L’àmbit familiar és un dels factors més importants que interactuen en el pro-cés educatiu del jove. És per aquest motiu que es considera essencial la sevaimplicació durant tot el període d’internament del jove al centre.

Tècniques

• Entrevista:

Des del primer moment de l’internament es contacta amb la família per tald’informar-la del propi internament així com dels contactes que pot establiramb el menor. S’aprofita aquest primer contacte per concretar una entrevis-ta, depenent de les possibilitats i disposició de la pròpia família.

L’objectiu de la primera entrevista és la de donar tota la informació necessà-ria respecte al funcionament i normativa del centre, i orientació del procésjudicial alhora que es recull tota aquella informació que pugui ser vàlida perl’elaboració del projecte educatiu.

És important fer entrevistes de seguiment, valorar el procés educatiu delmenor o jove juntament amb la família per constatar com viuen l’internamentdel jove, les perspectives, les angoixes, i sentiments. Tot plegat permet conèi-xer la posició i opinió de la família.

Les entrevistes permeten, a més, observar les dinàmiques que es donen enel grup de convivència així com les relacions que estableix el jove ambcadascun dels membres. En aquestes entrevistes també caldrà parlar de lasituació judicial del jove de manera que la família tingui aquesta informacióel més actualitzada possible.

En moltes ocasions no es poden realitzar entrevistes bé perquè la família noes pot desplaçar o bé perquè la família no resideix al nostre país. En el pri-mer cas, s’intentarà realitzar les entrevistes en un altre espai en el que l’ac-cés al mateix resulti més còmode a la família, complementant-se amb unacomunicació telefònica constant i fluïda. En el segon cas, es potenciarà lacomunicació telefònica i/o escrita, si escau.

En altres casos, s’ha realitzat un pla de treball conjunt amb altres professio-nals de l’equip i/o amb altres professionals de diferents recursos. En defini-tiva, el treball amb les famílies està condicionat per les característiques i per

127

Anexo 2

l’especificitat de cada família.

Els objectius marcats són modificats o revisats sempre que es produeixin can-vis suficientment significatius com per canviar la línia establerta d’actuació.

L’entrevista familiar és conduïda pel treballador social del centre, però, enfunció de l’objectiu que es pretengui tractar en l’entrevista, ja sigui a deman-da de la família o convocada pel treballador social, es poden incorporar elsprofessionals que calgui (psicòleg, educador, psiquiatra, metge,...). Enaquestes entrevistes també es poden convocar serveis externs al centre, quepoden ser o no de Justícia Juvenil.

Contactes institucionals

Es contacta amb tots aquells serveis que hagin intervingut o que estiguinintervenint o que siguin susceptibles d’intervenir en un futur en el cas, aqualsevol nivell, de l’àmbit familiar.

D’aquesta manera s’amplia la informació, fent un intercanvi de la mateixa i esvaloren altres perspectives professionals d’altres serveis que serveixen, enocasions, per elaborar un treball conjunt, assentat en la coordinació i en lacol·laboració permanent. Tanmateix, la naturalesa d’alguns casos ja determi-na la intervenció a realitzar, com per exemple els nois tutelats per la DireccióGeneral d’Atenció la Infància i Adolescència (DGAIA) on el treball conjuntamb aquest organisme és imprescindible per a l’elaboració d’un pla de treballconjunt que afavoreixi la reinserció del jove un cop desinternat. Així doncs, laintervenció que es realitzarà serà progressiva tant amb el propi jove com ambla família, a la vegada que es procurarà fer un traspàs acurat del cas amb elproper centre, recurs o servei que acollirà al jove. Igualment, es treballa ambels serveis socials de zona i amb recursos més especialitzats, si escau.

D’altra banda, en aquells casos que l’internament hagi deixat interrompudauna mesura en medi obert, com la llibertat vigilada, caldrà posar-se en con-tacte amb el Delegat d’Assistència al Menor (DAM) tant per rebre informaciódel jove com per establir estratègies d’intervenció si fos necessari.

En el cas, però, que la llibertat vigilada fos aplicada durant l’internament, esconsidera oportú establir el contacte amb el delegat uns dos mesos abansdel desinternament per tal de realitzar un acurat traspàs del cas i per esta-blir criteris d’actuació comuns si el cas ho requereix. Per tant, s’intentarà queel DAM conegui al jove en el centre per facilitar un espai previ de coneixe-ment mutu i de presentació.

Tota la intervenció que rebem d’altres serveis és força vàlida per poder conèi-xer i entendre la realitat del jove i així, poder definir uns objectius realistes id’acord amb la seva situació.

128

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Tècniques

• Reunions de treball; es realitzen reunions, si s’escau, amb aquells profes-sionals bé que ja han intervingut i traspassen el cas a centres de justícia obé quan el menor o jove es desinterni, per a derivar-lo a la xarxa comuni-tària i als DAM

• Derivacions i coordinacions amb els serveis i/o professionals; que inter-vinguin en el cas o siguin susceptibles d’intervenir, abans, durant i desprésde l’internament; EAIA, CSMIJ, EAP,DAM, CAS....

11.4 Intervenció en els diferents moments: ingrés, estada i desinter-namentLa Circular 1/2005, de la Direcció General, sobre disposicions comunes defuncionament dels centres educatius, expressa al seu art. 99.4 que en totsels centres existiran un protocol d’acollida dels menors i joves que ingressenal centre i un protocol de desinternament dels menors i joves que són baixadefinitiva.

Protocol d’acollidaEl Centre Educatiu el Segre té dissenyat un protocol d’acollida propi on ésrecull el conjunt de les actuacions que es desenvolupen per tal de facilitarl’adaptació del menor/jove en el moment de l’ingrés.

L’objectiu d’aquest document és el de temporalitzar, sistematitzar i coordinarles actuacions dels diferents professionals que hi intervindran en el ProjecteEducatiu Individual del menor/jove.

Procés d’estadaEl procés d’estada està determinat per les successives reunions de l’equipmultidisciplinar que serà l’òrgan col·legiat competent per a avaluar l’evoluciódel menor/jove i fer les modificacions i/o propostes adients.

L’equip multidisciplinar per analitzar la situació d’un menor/jove s’ha de con-vocar com a mínim un cop cada dos mesos, augmentant la seva periodicitaten funció de les propostes de convocatòria al president de l’equip multidis-ciplinar que pot realitzar qualsevol dels membres que el composen.

Protocol de desinternamentEntenent la darrera fase de l’internament com a un període clau pelmenor/jove, existeix un protocol de desinternament elaborat des de laDirecció General amb l’objectiu d’unificar i definir les actuacions bàsiquesque s’han de dur a terme.

129

Anexo 2

Sistema d’organització per a l’agrupament dels joves a les Unitats Edu-catives.

El Centre Educatiu el Segre disposa de tres Unitats Educatives, com a espaisdiferenciats on es desenvolupen molts aspectes de la vida quotidiana delsjoves.

Les Unitats Educatives tenen capacitat per a assumir a 10 joves amb unequip educatiu responsable de d’acció educativa per a cadascuna d’elles(28 educadors distribuits entre les 3 Unitats Educatives).

Els criteris organitzatius per a l’adscripció dels joves a les Unitats Educativeses fonamenta en la valoració de criteris objectius i subjectius acordats enreunió d’equip directiu (reunió extraordinària):

Relació jeràrquica

Equips

Coordinació d’equipsi professionals

DIRECTOR

GERENT

E. SERVEIS

SUBDIRECTOR

COORDINADORS

E. FORMATIU E. TÈCNICE. EDUCATIUEMPRESESCONTRACTADES

SUPORT ADMINISTRATIU

12. ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL I SISTEMES DE COORDINACIÓ

Organigrama jeràrquic i organigrama de coordinació global del centre

130

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Criteri de l’equilibri numèric

Inicialment, i llevat d’alguna dada que desaconselli l’adscripció a una unitatdeterminada, el jove serà adscrit a la Unitat Educativa amb menor ocupació.

Criteri ambiental

Si més d’una Unitat Educativa està per sota de la seva capacitat màxima, esvalorarà el clima social existent a les Unitats corresponents, adscrivint al jovea la Unitat que disposi d’una dinàmica quotidiana més distesa i acollidora.

Criteri personal

Dins d’aquest àmbit es tindran en consideració totes les variables personalsdel jove de què disposen en el moment previ al seu ingrés: edat, grup d’i-guals amb qui a comès el/s delicte/s, problemàtiques específiques, etc.

En el supòsit que un jove hagi finalitzat la seva mesura d’internament i rein-gressi per la comissió d’un altre delicte després d’un període de temps en lli-bertat, es procurarà observar el criteri d’estabilitat (evitant la duplicitat de laintervenció educativa) adscrivint-lo a la Unitat Educativa on desenvolupi laseva tasca professional l’educador tutor que va executar l’anterior programad’internament.

Horari dels menors o joves

Tenint en consideració el principi d’individualització, el Centre El Segre dis-posa d’un horari marc per a tots els menors/joves.

Aquesta realitat no significa que tots els menors/joves realitzin els mateixosprogrames i/o activitats, ans al contrari, cada persona, dins d’aquest horarimarc tindrà un itinerari propi d’acord amb el seu Projecte EducatiuIndividual.

En aquest sentit, existeix un disseny de règim de vida de centre on observemla realització de diferents programes i activitats de manera simultània(paral·lela) i cadascun dels menors/joves tindrà un itinerari personalitzat i indi-vidualitzat, atenent a les seves especificitats doncs, la intervenció educativaorientada a aquests menors/joves no es pot globalitzar si no que, atesa la tem-poralitat limitada existent (mesura judicial) hem de posar l’èmfasi en aquellsaspectes deficitaris que han dificultat una trajectòria vital “normalitzada”.

En aquest sentit el disseny horari marc del Centre Educatiu el Segre és elsegüent.

Dins d’aquest disseny organitzatiu no estan reflectits els horaris de desenvo-lupament dels programes de la tutoria, de retorn en l’entorn sociofamiliar i elde tractament de delictes sexuals.

131

Anexo 2

Dis-Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres sabtes/

festius

8:00-8:30 0 0 0 0 0 08:30-9:00 1 1 1 1 1 09:00-9:30 1 1 1 1 1 09:30-10:00 2 5 2 5 2 5 2 5 2 5 010:00-10:30 3 4 5 3 4 5 3 4 5 3 4 5 11 3 4 5 110:30-11:00 3 4 5 3 4 5 3 4 5 3 4 5 11 3 4 5 111:00-11:30 3 4 5 3 4 5 3 4 5 3 4 5 11 3 4 5 211:30-12:00 3 4 5 3 4 5 3 4 5 3 4 5 11 3 4 5 212:00-12:30 3 4 5 6 3 4 5 3 4 5 3 4 5 11 3 4 5 6 212:30-13:00 3 4 5 6 3 4 5 3 4 5 3 4 5 11 3 4 5 6 213:00-13:30 2 5 2 5 2 5 2 5 2 5 213:30-14:00 1 1 1 1 1 214:00-14:30 2 2 2 2 2 114:30-15:00 2 2 2 2 2 215:00-15:30 3 4 7 3 4 3 4 12 3 4 7 3 4 215:30-16:00 3 4 7 3 4 3 4 12 3 4 7 3 4 216:00-16:30 3 4 7 3 4 3 4 12 3 4 7 3 4 216:30-17:00 3 4 7 3 4 3 4 12 3 4 7 3 4 217:00-17:30 2 2 2 2 2 117:30-18:00 2 2 2 2 2 218:00-18:30 8 9 2 8 9 2 10 8 9 2 10 8 9 2 10 8 9 2 218:30-19:00 8 9 2 8 9 2 10 8 9 2 10 8 9 2 10 8 9 2 219:00-19:30 8 9 2 8 9 2 10 8 9 2 10 8 9 2 10 8 9 2 219:30-20:00 8 9 2 8 9 2 10 8 9 2 10 8 9 2 10 8 9 2 220:00-20:30 1 1 1 1 1 120:30-21:00 1 1 1 1 1 121:00-21:30 1 1 1 1 1 121:30-22:00 2 2 2 2 2 222:00-22:30 2 2 2 2 2 222:30-23:00 2 2 2 2 2 223:00-23:30 0 0 0 0 0 223:30-24:00 0 0 0 0 0 000:00-8:00 0 0 0 0 0 0

HORARI DELS DIES FEINERS

0 Descans1 P. d’Hàbits Bàsics i Habilitats

Domèstiques 2 P. Cultura, Lleure i Oci 3 Programa de Formació Reglada 4 P. de Formació Ocupacional 5 P. de Treball Remunerat

6 P. de conductes violentes 7 P. de Tractament de Drogodependències8 P. d’Educació Física i Esport9 P. de Competències Psicosocials

10 P. de Mediació Cultural i de la Diversitat11 P.de Salut Mental12 P. d’educació per la salut

132

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

L’exclusió està motivada en el fet de què són programes que es desenvolu-pen amb la modalitat individual i malgrat disposar d’un horari marc no hemconsiderat adient incorporar-lo en aquest quadre.

Criteris per canvis de grups

L’eix vertebrador de la intervenció educativa al C.E. El Segre es fonamenta enla individualitat del jove. En aquest sentit, la implicació i l’evolució delmenor/jove dins del seu Projecte Educatiu Individual no està associada a unamodificació de l’espai físic de convivència, ni a l’adscripció a un nou grup d’i-guals, ni a la necessitat d’adaptació a nous referents educatius (educa-dors/tutors).

Com a principi pedagògic procurem evitar l’estigmatització creant grupshomogenis a nivell actitudinal per què en una etapa on s’estan definint elstrets de personalitat no considerem prudent incorporar elements d’etiquetat-ge, tot el contrari, potenciem la diversitat de situacions on el jove pot obser-var altres situacions fomentant d’aquesta manera les seves potencialitats perassolir graus d’autonomia i responsabilitat més elevats.

Les raons pedagògiques que fonamenten aquest estil són els següents:

Intervenció mínima:

El perfil de la població atesa ens mostra a joves que han realitzat un peregri-natge institucional i s’han multiplicat les intervencions amb diferents profes-sionals (treballadors socials, psicòlegs, educadors...) des dels diferents àmbits(medi obert, xarxa pública, equips tècnics, equips adscrits a centres...).

De manera inevitable els matisos de la intervenció han estat diferents i alllarg dels anys el jove ha anat repetint els missatges i probablement la inter-venció hagi estat interrompuda en algun moment del procés.

És per això, que des del centre educatiu el Segre considerem imprescindibleel manteniment del grup d’iguals, dels referents pedagògics (tutor pedagò-gic) i educatius (educador/tutor) i de l’espai de vida quotidiana (la seva habi-tació, els seus espais íntims...) evitant d’aquesta manera la duplicitat d’inter-vencions i les constants adaptacions –que sempre impliquen dificultats–.

Realitat social

Aquest principi ens obliga a incidir en la diversitat de situacions i consolidaruna convivència distesa considerant les variables diferenciadores.

D’aquesta manera, dins de la unitat educativa hi ha joves amb règims dife-rents, dins del mateix règim d’internament amb un programa de sortideslúdiques/formatives/familiars diferents i amb prerrogatives educatives diver-ses. Tot plegat fomenta l’autocontrol, genera models d’identificació vàlidsdins del grup d’iguals que han evolucionat favorablement, facilita la toleràn-

133

Anexo 2

cia a la frustració en detriment de la satisfacció immediata etc. ja la realitatsocial externa és així: les diferències socials, econòmiques, etc. són una rea-litat en tot moment.

IndividualitatAquest principi fonamental catalitza la incidència en el jove, en el seu pro-cés educatiu, en la seva evolució dins d’un context determinat que no esmodifica bruscament.

PragmatismeIndependentment del convenciment pedagògic, un sistema educatiu on laseva organització es fonamenti en el canvi de grups resta supeditat a varia-bles incontrolades que provocarien en moltes ocasions un col·lapse del sis-tema i la inviabilitat de dur-lo a terme.

Sistema d’organització per a l’agrupament dels joves als programes.

Àmbit de formació reglada i/o de formació ocupacional

El centre disposa d’una àmplia oferta formativa adequada a l’edat dels jovessusceptibles de ser ingressats.

Atenent a la diversitat de nivells, de necessitats, d’edats.... tot i cadascundels joves disposarà d’una Adaptació Curricular Individual, és a dir d’un pro-grama formatiu individual on és contempli les seves actituds, aptituds ipotencialitats.

En el moment del seu ingrés, el responsable de l’àrea formativa assignarà aljove al grup formatiu (tutor pedagògic-període formatiu de matí-i coreferentpedagògic –període formatiu de tarda–) que tingui en aquell moment elmenor nombre de joves adscrits.

Durant la primera setmana, ambdós professionals hauran de valorar i analit-zar la situació individual del jove (antecedents formatius, actituds, potencia-litats etc) mitjançant els diferents instruments professionals (entrevistes, pro-ves de nivell, recerca i contrastació d’informacions amb diferents interlocu-tors-tutor, altres professionals etc.).

Al primer claustre de mestres que es realitzi des de l’ingrés del jove, el tutorpedagògic i el correferent exposaran l’anàlisi realitzat del jove, plantejant alclaustre de mestres una proposta d’adscripció formativa i un projecte forma-tiu (atenent a les variables d’edat, temporalitat, nivell, actituds, potencialitats,aptituds...).

En el sí del claustre de mestres es definirà, atenent a tota la informació faci-litada el projecte formatiu individual del jove així com la seva adscripció defi-nitiva, nomenant el seu tutor pedagògic i el correferent (tutor de suport).

134

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Treball remunerat dins o fora del centre

Els criteris mínims per valorar l’adscripció del menor jove a aquesta activitat(integrada dins del programa d’inserció laboral) són:

- Tenir 16 anys o més

- Tenir regularitzada la seva situació documental (DNI o NIE –en el supòsitd’estranger–).

- Haver finalitzat amb una valoració positiva el Mòdul d’Orientació Laboral(activitat integrada dins del Programa d’Inserció Laboral).

A partir d’aquests requisits, i en funció del seu Projecte Educatiu Individual,l’Equip multidisciplinar és l’òrgan competent per acordar la proposta d’inser-ció en el treball remunerat dins del centre o bé iniciar totes les gestions perincorporar-lo a un recurs extern.

Cal considerar que ateses les limitacions existents de treball dins del centre,si la demanda supera l’oferta correspondrà al Consell de Direcció determinarl’ordre d’incorporació.

Programa de Competències Socials

Atès que un tret definitori del perfil de la població atesa és la manca de d’ha-bilitats socials i recursos per interactuar d’acord amb patrons prosocials, totsels menors/joves realitzen de manera obligatòria aquest programa.

Cada Unitat Educativa està dividida en dos grups (A/B) definits en el sí deles reunions d’equip educatiu (la qual cosa suposa un total de 6 grups detreball).

Cadascun dels grups realitzarà dues sessions del programa de competènciespsicosocials a la setmana.

Únicament restaran exclosos de participar en aquest programa aquellsmenors/joves amb un recurs formatiu/laboral extern que sigui incompatibleper motius d’horari.

Programa d’Hàbits Bàsics i Habilitats Domèstiques

Tots els menors/joves realitzen aquest programa.

Programa d’Educació per la Salut

Tots els menors/joves participen en aquest programa, llevat que estiguin rea-litzant una activitat externa que sigui incompatible per motius d’horari.

Cadascun dels menors desenvoluparà aquest programa 1 hora i mitja almes.

Programa de la Tutoria

Tots els menors/joves estaran adscrits a aquest programa i disposaran de dosreferents tutorials: educatiu i pedagògic.

135

Anexo 2

L’educador educatiu haurà de realitzar com a mínim una sessió tutorial demitja hora a la setmana. L’educador pedagògic haurà de realitzar com amínim una sessió tutorial de mitja hora al mes. Ambdós referents tutorialshauran de cercar espais de coordinació i traspàs d’informació rellevant.

Programa de Reforç en l’Entorn Familiar

Tots els menors/joves estaran adscrits a aquest programa, depenent delnombre de les intervencions en funció del Projecte Educatiu del jove i de ladisponibilitat familiar.

Programa de Cultura Lleure i Oci

Tots els menors/joves estaran adscrits a aquest programa, poden seleccionarentre les propostes alternatives de cultura, lleure i oci que es realitzen al cen-tre o a l’exterior (llevat de limitació per motius judicials).

Programa d’Educació Física i Esport

Tots els menors/joves estaran adscrits a aquest programa.

Cada menor/joves desenvoluparà aquest programa com a mínim una hora aldia.

Programa de Mediació Cultural i de la Diversitat

Atès que el programa té com a objectiu fomentar valors prosocials com latolerància, el respecte, la solidaritat..., tots els menors/joves realitzaranaquest programa, amb una periodicitat d’una hora a la setmana.

Programa de Tractament de Drogodependències i Altres Addiccions

Participaran tots aquells menors/joves que tinguin una història clínica ambconductes associades al consum de tòxics.

De manera orientativa el programa s’ha organitzat per tal que funcioni demanera independent amb 4 grups de treball. L’adscripció a un grup o unaltre correspon a la Comissió de Seguiment del Programa deDrogodependències que està composat per: Director i/o subdirector del cen-tre, psicòleg adscrit al centre, psiquiatra, professional (psicòloga) que desen-volupa el programa.

Els criteris generals d’adscripció són:

Grup terapèutic I: Menors/joves amb patologia dual (Trastorn d’hiperactivitat,psicòtic o bipolar.

Grup Terapèutic II A: Menors/joves amb trastorns de personalitat, d’impulsivi-tat o de dependència, associat preferentment al consum de cànnabis i alcohol.

Grup Terapèutic II B: Menors/joves amb trastorns de personalitat, d’impulsi-vitat o de dependència associat al policonsum.

Grup Preventiu.

136

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Cadascun dels menors/joves que estiguin assignats a qualsevol d’aquestsgrups participaran en aquest programa una hora a la setmana.

De manera paral·lela existeix tractament terapèutic individualitzat atenent acaracterístiques específiques d’alguns menors/joves (d’acord amb la resolu-ció de la Comissió de Seguiment del Programa de Drogodependències).

Programa de Tractament de Problemàtiques en Salut Mental

Correspon al Psicòleg adscrit al centre (mitjançant l’orientació diagnòsticarealitzada durant la primera setmana d’estada del menor/jove) donar-lo d’al-ta al programa de salut mental.

Un cop adscrit al programa, correspon al servei de salut mental (psiquiatra ipsicòleg) donar-los de baixa.

El programa abasta 2 àrees d’intervenció bàsiques:

- Orientació Diagnòstica i Diagnòstic.

- Tractament terapèutic i Seguiment

La periodicitat serà variable en funció de la valoració de l’equip de salut mental.

Programa de Tractament de Delictes Sexuals

Es realitza exclusivament en format individual amb abordatges molt especí-fics i de periodicitat variable en funció del menor/jove.

Els requisits per estar adscrits a aquest programa està vinculat al fet de teniruna mesura judicial ferma per un delicte contra la llibertat sexual.

La baixa del programa correspon a l’equip del servei de salut mental.

Programa de Tractament de Delictes Violents

Participaran tots aquells menors/joves amb sentències judicials fermes ons’observi el component de violència i/o que durant la seva estada al centrehagin manifestat conductes violentes.

El disseny general contempla 2 grups de treball, i tots els menors/joves ads-crits realitzaran una sessió d’una hora a la setmana.

La baixa del programa es produeix quan el menor/jove ha realitzat totes lessessions de què es composa el programa.

De manera paral·lela existeix tractament terapèutic individualitzat atenent acaracterístiques específiques d’alguns menors/joves

Sistema d’organització i coordinació de l’equip directiu

D’acord amb el Decret 48/2006, de 28 de març, pel qual es determinen elsòrgans unipersonals superiors dels centres de justícia juvenil, l’equip direc-tiu del C.E. El Segre està composat per la figura del director, sots-director,administradora i coordinadors.

137

Anexo 2

Periodicitat delPROGRAMA Alta del programa Baixa del programa programa

Formació Reglada D’acord PTI (REM) D’acord PTI (REM) Tots els dies feiners

Formació Ocupacional D’acord PTI (REM) D’acord PTI (REM) Tots els dies feiners

Treball dins del centre REM (validat CD) REM (validat CD) 4 h diàries per menor

Competències Tots participaran Per desinternament 2 h setmanalsPsicosocials per menor

Hàbits Bàsics Tots participaran Per desinternament Variablei Hab. Dom.

Educació per la Salut Tots participaran Per desinternament 1 h 30’ mensualper menor

Tutoria Tots participaran Per desinternament Mínim 30’setmanals per menor

Retorn en l’Entorn Tots participaran Per desinternament VariableFamiliar

Cultura, Lleure i Oci Tots participaran Per desinternament Variable

Educació Física Tots participaran Per desinternament Mínim 1 h diàriai Esport per menor

Mediació Cultural i Tots participaran Per desinternament 1 h setmanalper la Diversitat per menor

Tractament de Comissió Comissió 1 h setmanalDrogodependències Seguiment del Seguiment del per menor

Programa de Drog. Programa de Drog.

Tractament Equip Equip VariableSalut Mental de salut mental de salut mental

Delictes Sexuals Equip Equip Variablede salut mental de salut mental

Tractament Consell Direcció Psicòleg de centre 1 h setmanal Delictes Violents per menor

QUADRE SINÒPTIC DE DESENVOLUPAMENT DE PROGRAMES

El director del centre, tal i com es defineix a l’esmentat Decret. “... és la màxi-ma autoritat del centre i té la representació del centre directiu de justíciajuvenil, davant les famílies de les persones menors i joves i davant dels orga-nismes oficials, i és la persona obligada, en primer terme, a complir i fercomplir en el centre les lles, els reglaments i altres disposicions, especial-ment les que fan referència al servei.”

A partir d’aquesta figura professional es desenvolupen dues àrees d’actuacióamb dos responsables:

- Gerent: responsable de l’organització i el funcionament dels serveis gene-rals, de la gestió del personal i dels recursos econòmics del centre.

138

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

- Sots-director: responsable de les actuacions que es duen a terme tant al’interior com fora del centre encaminades a la funció educativa i resocia-litzadora de les persones menors i joves.

Sota la dependència orgànica del sots-director, i formant part de l’equipdirectiu, estan els coordinadors, com a responsables de les unitats educati-ves que tinguin assignades, fent-se càrrec de dirigir, supervisar i avaluar lesactivitats de l’equip de professionals que estiguin adscrits, com també coor-dinar l’execució dels programes del projecte educatiu del centre que tinguinassignats.

D’acord amb aquesta organització s’estableixen 3 espais de reunions ordina-ris com a sistema de coordinació, regulació i control.- Una reunió setmanal de l’equip directiu: tots els dijous de 12:00 a 14:00

(Consell de Direcció).

- Una reunió mensual del director amb els responsables de les dues àreesd’actuació: sotsdirector i gerent: primer dimecres del mes de 12:00 a14:00, amb l’objectiu d’avaluació i planificació de l’acció general de centre.

A més d’aquests espais ordinaris de coordinació, qualsevol membre de l’e-quip directiu pot proposar al director la convocatòria d’una reunió extraordi-nària per analitzar una dificultat amb caràcter urgent.

Davant la proposta, el director valorarà la necessitat de la convocatòria dereunió i els professionals que han de participar.

Sistemes d’organització i coordinació de l’equip educatiu: educadors,mestres, tècnics.

Els professionals adscrits al C.E. El Segre tenen una doble naturalesa o vin-culació amb l’Administració: Personal Laboral o Personal Funcionari.

El personal amb vinculació contractual de funcionari: han de realitzar una deles dues opcions horàries establertes a l’acord de la mesa sectorial de nego-ciació del personal d’administració i tècnic sobre horaris: jornada intensiva ojornada partida. Pertanyen al cos de funcionaris el psicòleg, el treballadorsocial i personal de suport administratiu (auxiliars administratives).

El personal amb vinculació contractual de Laboral: disposen d’uns calenda-ris laborals per tal de cobrir totes les franges horaris del dia i es regeixen perVI Conveni Únic del Personal Laboral de la Generalitat de Catalunya i demanera més concreta per l’acord sobre criteris per a l’elaboració dels calen-daris del personal laboral de tots els àmbits de la Direcció General. Pertanyena aquest cos els educadors socials, els monitors de formació ocupacional iel personal de serveis.

D’altra banda, l’equip docent (depenen del Departament d’ Educació) realit-

139

Anexo 2

za jornades partides de 5 hores d’atenció directa més una hora presencialdiària d’acord amb el calendari establert pel propi Departament i atenent alsacord del Conveni de Col·laboració entre el Departament de Justícia i elDepartament d’Educació. Pertanyen a aquest cos amb dependència delDepartament d’Educació els mestres.

Per assolir l’encàrrec institucional assignat cal una bona planificació, execu-ció i avaluació constant dels processos educatius de les diferents interven-cions que es van realitzant en el dia a dia i sobretot cal una actitud oberta iautocrítica per a intentar superar tots els obstacles que van sorgint.

En aquest treball educatiu la integració dels equips de professionals que hiintervenen esdevé una necessitat i considerem que és responsabilitat de ladirecció del centre potenciar i crear espais d’intercanvi i de consens enversl’elaboració, execució i seguiment dels projectes individuals dels joves i, comno, de filosofies d’intervenció comunitàries (normatives de funcionament,programa d’activitats compensats i integrats etc.).

Per tal d’atendre aquestes necessitats i tenint en consideració els diferentsrègims horaris establerts, el Centre Educatiu el Segre disposa d’uns meca-nismes de coordinació, d’uns espais de reflexió i de debat que es concretende la següent manera:

Reunions per a l’intervenció grupal

Reunions d’equip educatiu

Reunions realitzades amb una periodicitat setmanal (divendres), dirigidespel responsable de la Unitat Educativa i amb la participació de tots els edu-cadors adscrits i personal tècnic, si s’escau.

Es realitzen de manera separada per Unitats Educatives i són dirigides pelcoordinador amb la participació de 9/10 educadors.

Reunions del claustre de mestres

Reunions realitzades amb una periodicitat setmanal dirigides pel coordinadorresponsable de formació, amb la participació de tots els membres de l’equipd’Aules i d’altres professionals, si escau, convocats pel responsable de formació.

Reunions de l’equip educatiu de cap de setmana i festius

Reunions de 2 hores realitzades amb una periodicitat mensual (darrer diven-dres de cada mes), amb la participació de tots els educadors de cap de set-mana i festius (8) i dirigida pel coordinador de cap de setmana.

Reunions Generals de tot el personal laboral adscrit al Centre

Són reunions amb un caràcter extraordinari, sense una periodicitat estipula-da i respon a moments cojunturals molt concrets quan el consell de direccióho considera pertinent.

140

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Reunions per a l’intervenció individual

Reunions de l’equip multidisciplinar

L’equip multidisciplinar del centre és l’òrgan col·legiat entorn del qual giratota la planificació individualitzada del menor/jove. Qualsevol decisió, modi-ficació i/o estratègia educativa individual haurà de comptar amb l’aprovaciód’aquest òrgan col·legiat.

La importància d’aquestes reunions està ratificada per la Circular 1/2005, dela Direcció General, sobre disposicions comunes de funcionament dels cen-tres educatius atès que dintre del seu títol VI, Capítol 1, li dedica tota la sec-ció segona per regular la seva composició i les seves funcions.

Les funcions dels diferents professionals estan especificades al capítol 3 dela Circular 1/2005, de la Direcció General, sobre disposicions comunes defuncionament dels centres educatius.

Documents de planificació de centre

El Projecte Educatiu de Centre

Aquest document ha de ser un instrument per a la gestió, que registra i defi-neix els trets d’identitat del centre, formula els objectius que pretén assolir iexpressa l’estructura organitzativa de la institució”.

Aquest és un document flexible i dinàmic, i subjecte a avaluacions i modifi-cacions, si escau, periòdiques en funció de qualsevol canvi de directrius,funcionament, població,....

La normativa de funcionament intern

Aquest document, en sentit específic, és un instrument d’organització i ges-tió a mitjà i llarg termini, que d’una manera clara i comunicable, coherentamb el Projecte Educatiu de Centre, explica l’estructura organitzativa delcentre i reglamenta el funcionament per a regular la convivència i desenvo-lupar les finalitats i objectius proposats.

Memòria Anual de Centre (o Memòria de Gestió)

El Centre Educatiu el Segre, elaborarà anualment, una Memòria de Gestió,on es recolliran les dades de funcionament, les valoracions de la gestió rea-litzada i apunta els objectius per l’any següent.

Aquest document es lliurarà al Servei d’Execució de Mesures durant el pri-mer trimestre de l’any següent.

Aquest document ha de suposar un element de reflexió envers l’organitzaciói la coordinació existent donat que ens permet analitzar el funcionament i/opossibles disfuncions derivades del sistema.

141

Anexo 2

Programació General

És el document on han de restar reflectits tots els programes d’intervencióeducativa i serveis que ofereix el Centre Educatiu el Segre als joves.Reflecteix les línies bàsiques d’intervenció i s’anirà implementant anualment,realitzant les modificacions escaients d’acord amb les incorporacions depoblació o estructurals que es vagin realitzant.

Instruments de registre i coordinació

Documents de registre

Llibres de registre

D’acord amb la circular 1/2006 de la Direcció General, el Centre Educatiu ElSegre disposa de 5 Llibres de Registre:

- Llibre de Registre d’Entrades i sortides

- Llibre de Registre de correspondencia escrita i paquets

- Llibre de Registre de comunicacions i visites

- Llibre de Registre d’escorcolls

- Llibre de Registre de peticions, queixes i recursos

- Documents de coordinació

Protocol d’Observació

Durant el primer mes d’estada del jove al centre, l’educador tutor serà el res-ponsable d’elaborar aquest document tenint en consideració tota la informa-ció prèvia facilitada i sobretot, fonamentada en una observació sistemàticadel jove de tots els professionals que hi intervenen en l’acció educativa.

Aquest document és d’ús intern i exclusiu del centre i compleix l’objectiu defacilitar l’elaboració posterior del Projecte Educatiu Individual, mitjançant elregistre de tot un seguit d’ítems avaluatius i indicadors de la situació actualdel jove en els diferents àmbits d’intervenció educativa.

Programa de Tractament Individualitzat (PTI)/ Model d’Intervenció Individualitzada (MII)

Atenent als terminis establerts legalment, i com a màxim 20 dies després del’ingrés del menor/jove, s’elaborarà e lPTI/MII, tenint en compte la síntesiavaluativa i l’observació realitzada pels diferents professionals que han inter-vingut amb el jove.

El PTI/MII es convertirà en l’eix vertebrador de la planificació de l’acció edu-cativa orientada a facilitar al jove una educació integral.

Aquest document es tramitarà a les instàncies pertinents per a la seva apro-vació, si escau.

142

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Un cop aprovat el PTI per les instàncies judicials s’exposarà a la primera reu-nió de l’equip educatiu per tal que tots els professionals que hi intervenen entinguin coneixement.

Projecte Educatiu Individual

A partir de l’elaboració del Programa de Tractament Individualitzat o Modeld’Intervenció Individualitzat, s’elaborarà aquest document, amb un nivellmés exaustiu de concreció (2n nivell de concreció) on es determinaran, demanera més detallada, els objectius generals, específics, estratègies meto-dològiques, ccncreció de variables organitzatives i de gestió etc.

El Projecte Educatiu Individual es converteix en l’instrument clau de l’accióeducativa, i és el referent del seguiment de la nostra intervenció.

Informes de SeguimentEs realitzaran els Informes de Seguiment d’acord amb els terminis establertslegalment.

Aquest document té com a finalitat la realització d’una avaluació i valoracióde l’evolució del menor/jove durant l’execució de la mesura judicial d’acordamb el seu programa de tractament, concretar els objectius que s’han asso-lit i proposar d’altres o introduir modificacions,si s’escau.

Aquest document és tramitarà a les instàncies pertinents dins dels terminisestablerts i podrà suposar una modificació del Projecte Educatiu Individual.

Un cop elaborat s’exposarà a la primera reunió de l’equip educatiu per talque tots els professionals que hi intervenen en tinguin coneixement actualit-zat de la situació del jove i de les estratègies d’intervenció.

Informes Proposta

En qualsevol moment de la intervenció en què es consideri adient per a l’evoluciódel jove un canvi respecte a la seva situació actual (p. e. proposta de suspensióde la mesura, de modificació,...) es realitzarà el corresponent Informe Proposta.

Aquest Informe es lliurarà a les instàncies pertinents seguint el circuit esta-blert per a tal efecte des de la Direcció General.

Un cop elaborat s’exposarà a la primera reunió de l’equip educatiu per talque tots els professionals que hi intervenen en tinguin coneixement actualit-zat de la situació del jove i de les estratègies d’intervenció.

Informe Final

Un cop finalitzada la mesura judicial, es convocarà a l’equip multidisciplinarper analitzar, i avaluar l’execució de la mesura per part del jove. Observar elsobjectius assolits i la seva situació en el moment del desinternament.

Les conclusions d’aquesta anàlisi de la nostra intervenció es tramitarà a les

143

Anexo 2

instàncies judicials pel tancament de l’expedient judicial.

Cal apuntar que a nivell intern existeixen diversos documents de coordinaciói traspàs d’informació amb un caràcter intern. Exemples d’aquests docu-ments són:

- El llibre de seguiment sanitari

- El llibre de seguiment educatiu

- L’agenda de formació reglada

- Etc.

Sistema d’organització i coordinació de l’activitat de serveis.

L’organització de l’activitat de serveis s’articula al voltant de funcions moltdelimitades i mitjançant la coordinació, control i supervisió de l’administra-dor/a.

La coordinació es realitzarà mitjançant reunions convocades per la respon-sable de serveis amb els professionals de les diferents activitats.

La coordinació amb els serveis contractats es realitzarà amb el responsablede l’empresa contractada.

Coordinacions amb entitats externes.

Totes les coordinacions amb entitats externes les realitzaran els membres del’equip directiu, els quals podran delegar, si s’escau, d’acord amb l’àmbitcompetencial, amb els diferents professionals.

13. AVALUACIÓ DEL PEC

El PEC és una proposta integral orientada a possibilitar un procés d’interven-ció educatiu coherent.- Es una proposta atenent al seu caràcter anticipador de l’acció i a la seva

sensibilitat als canvis que es puguin derivar. En aquest sentit ha de ser undocument viu.

- És integral atenent al seu caràcter globalitzador que ha d’abraçar tots elsàmbits de gestió del centre.

- És una eina orientada a possibilitar un procés d’intervenció educatiu cohe-rent en el sentit que el PEC ha de servir de punt de referència constant deles actuacions de tots els professionals adscrits al C.E. El Segre. Per tant,marcarà les línies directrius que informen i orienten qualsevol pla d’actuació.

Els objectius que pretén són el d’afavorir i millorar el desenvolupament de lanostra tasca professional emmarcada dins d’uns paràmetres legals.

En aquest sentit, i malgrat ha de tenir connotacions d’estabilitat i continuïtaten el temps, al mateix temps ha de ser un document viu, flexible i dinàmic

144

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

per tal de poder ajustar el seu contingut en funció de la variabilitat de lessituacions històriques (modificació del marc legal, perfil de població, encà-rrec institucional...) i/o arran de propostes raonades que s’observin adientsper a l’optimització del servei.

Així doncs, l’avaluació del PEC es converteix en quelcom ineludible per tald’evitar el seu anacronisme.

L’avaluació del PEC (com a instrument orientador d’una línia d’intervenció)es realitzarà mitjançant l’anàlisi de tres àmbits:

- El contingut de l’instrument

- Els processos d’aplicació

- Els resultats

L’avaluació serà doble:- Avaluació externa realitzada des de la secció de centres, el servei d’exe-

cució de mesures, la Direcció General de Justícia Juvenil i la Secretariade Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil).

- Avaluació interna realitzada per tots els professionals adscrits al C.E. ElSegre.

Pel que fa a l’avaluació externa pertoca a la Secretaria de Serveis Peniten-ciaris, Reabilitació i Justícia Juvenil mitjançant la seva Direcció General ela-borar els seus instruments per analitzar el manteniment, modificació parcialo total del PEC i donar les instruccions pertinents.

Pel que fa a l’avaluació interna especifiquem tres tipus d’avaluació:

- Avaluació continua pel que fa al contingut de l’instrument:

Qualsevol modificació parcial del PEC s’haurà de realitzar d’acord amb elssegüents criteris:

Esmenes a aspectes de l’àmbit educatiu

Serà necessària una argumentació fonamentant els motius que aconsellenl’esmena concreta i/o ampliació d’altres aspectes, realitzada per qualsevolprofessional amb un àmbit competencial relacionat amb la intervenció edu-cativa.

Aquesta proposta haurà de ser aprovada per majoria simple en cadascundels equips d’atenció educativa (equip tècnic, 3 equips educatius, equip for-matiu), procurant, però, arribar a un consens.

Si la proposta ha estat aprovada, serà revisada per Direcció qui la validarà sis’escau, i es tramitarà a la Secció de Centres per tal que realitzi les gestionsoportunes per a la seva validació i/o denegació per part de la DireccióGeneral de Justícia Juvenil.

145

Anexo 2

La modificació tindrà efecte des del moment de la comunicació de la sevaaprovació per part de la Direcció General de Justícia Juvenil.

Esmenes que afectin a altres àmbits.

Qualsevol professional adscrit al C.E. El Segre pot adreçar-se al Director pera proposar, de manera raonada, qualsevol modificació que consideri adient.

Direcció valorarà la proposta i donarà una resposta fonamentada.

Avaluació formativa i sumativa pel que fa als processos d’aplicació i alsresultats.

Ambdós tipus d’avaluació es realitzaran un cop finalitzat l’any natural a par-tir de la consideració de les diferents fonts de registre de la informació dequè disposem.

L’avaluació formativa anirà orientada envers aspectes qualitatius.

- Funcionament de les reunions

- Idoneitat dels programes i activitats.

- Etc.

L’avaluació sumativa es centrarà en aspectes quantitatius

- Elaboració de Programes i PEIS

- Execució de programes

- Quantificació dels objectius planificats.

- etc.

Lleida, 16 de febrer de 2007

146

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Anexo 3Modelo de Justicia Juvenil

en Cataluña

147

Anexo 3

ORÍGENES

En la primera mitad del siglo XX, pese a las reiteradas crisis sociales y eco-nómicas por las que pasaba el país, se propició la aplicación de políticascorrectivas y de exclusión, y se continuó incidiendo en la necesidad de crearpolíticas de intervención específicas en la delincuencia infantil / juvenil.

Esta voluntad de readaptar el marco legal de la jurisdicción penal ordinaria yde crear un ordenamiento jurídico juvenil propio, se compuso en laDeclaración Universal de los Derechos Humanos de las Naciones Unidascuando se asumió que la infancia tiene derecho a una atención y asistenciaespecial (Declaración de Ginebra de 1924).

La voluntad de asumir un modelo de tratamiento judicial diferenciado, reci-bió un nuevo impulso después de la segunda guerra mundial con laDeclaración de los Derechos de la infancia que especifica lo siguiente: “elniño, por su falta de madurez física y mental, necesita protección y cuidadosespeciales, incluso la debida protección legal, tanto antes como después delnacimiento”. Es necesario remarcar que con estos acuerdos se considera enla etapa infantil a cualquier persona menor de 18 años.

El reconocimiento de la infancia como un periodo vital, complejo y de granplasticidad, que requiere una intervención inminentemente educativa y reso-cializadora cristalizó finalmente en declaraciones específicas en materia dedelincuencia juvenil:

• Las Reglas Mínimas de las Naciones Unidas para la Administración deJusticia de menores de 1985.

• Recomendación R(87) 20 del Consejo de Europa, sobre las reaccionessociales en la delincuencia juvenil.

Por lo tanto, en los últimos 30 años, la dinámica de readaptación del marcolegal y de las políticas de atención a los jóvenes infractores se ha aceleradoy ha sido una constante en Europa y, en este aspecto, España y de maneramás concreta, Cataluña, no han sido una excepción.

MARCO LEGAL Y ADMINISTRATIVO DE LOS MENORES EN CATALUÑA

Desde la perspectiva de nuestro ordenamiento jurídico y, en consonanciacon el resto de Europa, durante los últimos años se ha observado una pro-ducción legislativa prolífica que ha motivado cambios sustanciales en elmarco legal y administrativo del menor.

Durante la primera mitad del siglo XX, las convulsiones históricas de nuestropaís relegaron a un segundo plano los procesos innovadores y se tuvo que

148

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

esperar al Decreto del 11 de junio de 1948, que aprobó el texto sobre losTribunales Tutelares de Menores, para disponer de una regulación específi-ca en materia de menores. Pese a las aportaciones y mejoras que supuso,este Decreto atribuía a estos órganos jurisdiccionales especiales una doblefunción: la función protectora de los menores de edad abandonados o ensituación de desamparo y la función reformadora de los menores de 16 añosautores de algún hecho delictivo.

La Constitución Española de 1978 y la aprobación del Estatuto de Autonomíade Cataluña de 1979, donde se reconoce en el artículo 9.28 la competenciaexclusiva de la Generalidad en materia de instituciones públicas de protec-ción y tutela de los menores, respetando en todo momento la legislación civil,penal y penitenciaria, abrió las puertas a un proceso de cambio desde unmodelo protector al modelo actual de responsabilidad.

La Comunidad Autónoma de Cataluña asumió en 1981 competencias exclu-sivas en materia de Justicia Juvenil planteando un nuevo modelo en el trata-miento e intervención en menores y jóvenes infractores. El objetivo fue rom-per con el sistema anterior basado en medidas paternalistas de protección yreforma con clara prioridad en el internamiento, así como en la falta degarantías y de respuestas en la mayoría de conflictos posibles.

Cataluña creó un marco propio avanzado basado en aspectos reeducativosintegrales, de intervención prioritaria en medio abierto y con incidencia enaspectos clave del entorno del menor o joven (familia, relaciones sociales,formación y trabajo). El internamiento en centros de reeducación se planteaen el nuevo modelo siempre como la última opción.

Se han producido en los últimos años situaciones de desbordamiento del sis-tema debido a dos razones: la repercusión de la nueva ley penal del menorde 2000 y los cambios sociales experimentados (aumento imprevisto de lapresencia de menores inmigrantes sin acompañamiento familiar, crecimien-to del número de bandas juveniles, aumento del fracaso escolar y de loscasos de desestructuración familiar).

El Plan Director de Justicia Juvenil 2004-2007 elaborado por el Departa-mento de Justicia establece una clara prioridad en torno a la formación pro-fesional y las actividades laborales de los menores y adolescentes interna-dos.

En cuanto a Cataluña, la nueva realidad legal derivada de la entrada envigor, el 13 de enero de 2001, de la Ley Orgánica 5/2000, reguladora de laresponsabilidad penal de los menores y de aplicación de la Ley 27/2001, de31 de diciembre, de Justicia Juvenil, ha generado un conjunto de conse-cuencias que suponen un reto considerable para el sistema de JusticiaJuvenil.

149

Anexo 3

Se han observado dos grandes impactos con la aplicación de ambas leyes:

• Un aumento sustancial del número de menores y jóvenes que son obje-to de intervención, tanto en la fiscalía y los juzgados de menores como enlos servicios de la Generalidad responsables de la ejecución de las medi-das dictadas por los juzgados de menores.

En el año 2000 un total de 3.809 menores y jóvenes fueron objeto de interven-

ción por los servicios de Justicia Juvenil, en el año 2003 se llegó a 5.456 (se

produjo un incremento del 43%). Ha repercutido en el aumento tanto de los

informes de asesoramiento técnico y procesos de mediación como en el núme-

ro de medidas ejecutadas en medio abierto (de 1.698 en 2000 a 3.152 en

2003) y del número de internamientos (de los 382 el año 2000 se ha pasado

a 995 el año 2003). Mientras que en el año 2001 se comenzó con 94 interna-

dos, en el año 2006 se empezó con 223 internados.

No obstante, los internamientos en centros de Justicia Juvenil (centros educa-

tivos) sólo representan el 8% del total de medidas impuestas por los jueces de

menores (el 92% lo son en medio abierto). Se prevé que el año 2007 acabe

con una cifra de internados aproximada de 375 menores y jóvenes. Las razo-

nes del crecimiento se derivan en parte de la entrada en vigor de la nueva ley

penal del menor: aumento de la duración máxima de las medidas que ahora

pueden alcanzar los 4, 5 u 8 años; en la posibilidad de continuación de cum-

plimiento de las medidas al alcanzar la mayoría de edad; y en la inclusión en

el régimen de Justicia Juvenil a menores de 16 y 17 años antes sometidos al

régimen penitenciario de adultos.

• Aumento del número de menores y jóvenes de más edad (la edad mediase sitúa en los 16,5 años). Los datos oficiales de mayo de 2006, sitúan lapoblación interna menor de 16 años en sólo un 10% del total.

Debe destacarse que deben cumplirse los siguientes criterios: la vida en elcentro debe tomar como referencia la vida en libertad reduciendo al máximolos posibles efectos negativos del internamiento; debe evitarse que el menoro adolescente rompa sus vínculos familiares y sociales salvo los que perjudi-quen sus propios intereses; debe promoverse la colaboración y participaciónde instituciones comunitarias públicas y privadas más próximas en el proce-so de integración social del menor o joven.

150

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Es un derecho del menor y joven internado, entre otros, el de recibir una for-mación laboral adecuada y un trabajo remunerado, de acuerdo con el marcode la normativa laboral, adecuado a la edad y a la situación personal y con-tractual respectivas y las disponibilidades del Departamento de Justicia y delórgano gestor del trabajo, Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) unavez alcanzada la edad laboral mínima (artículo 19.l. de la Ley de JusticiaJuvenil de Cataluña). Paralelamente, es una obligación del menor o joveninternado participar en actividades formativas, educativas y laborales esta-blecidas en función de cada situación personal a fin de prepararse para lavida en libertad (artículo 20 h).

Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, regulador de la responsabilidadpenal de los menores

Es un derecho del menor o joven internado recibir una formación laboraladecuada y un trabajo remunerado, dentro de las posibilidades de la entidadpública y a las prestaciones sociales que puedan corresponderle, cuando lle-gue a la edad establecida legalmente.

Es una obligación del menor internado participar, entre otras, en activida-des laborales establecidas en función de su situación personal a fin de pre-parar su vida en libertad.

Ley 27/2001, de 31 de diciembre, de Justicia Juvenil (Cataluña)

Es un derecho del menor o joven internado recibir una formación laboralapropiada y a un trabajo remunerado de acuerdo con el marco de la norma-tiva laboral, adecuado a la edad y a la situación personal y contractual res-pectivas, de los que se puedan organizar de acuerdo con las disponibilida-des del departamento competente en la materia y con las aptitudes persona-les y a recibir las prestaciones sociales que les corresponda, una vez alcan-zada la edad requerida por la normativa laboral.

Es también una obligación del menor o joven internado participar en activi-dades laborales establecidas en función de cada situación personal con lafinalidad de prepararse para la vida en libertad.

El trabajo tiene como finalidad esencial su inserción laboral así como suincorporación al mercado de trabajo. A estos efectos, la práctica laboral debecomplementarse con cursos de formación profesional ocupacional u otrosprogramas que mejoren su competencia y capacidad laboral y favorezcan sufutura inserción laboral.

Ley 5/1989, de 12 de mayo, de creación del Centre d’Iniciatives per a laReinserció (CIRE)

Ley catalana que instituye la empresa pública CIRE como entidad de dere-

151

Anexo 3

cho público con personalidad jurídica propia , adscrita al Departamento deJusticia de la Generalidad de Cataluña y cuya actuación se rige por el dere-cho privado.

Su objetivo es satisfacer el derecho al trabajo de los presos y personaspenadas internadas en establecimientos penitenciarios de Cataluña,mediante la creación de puesto de trabajo productivo para facilitar su rein-serción profesional y social. Sus funciones son:

• Organizar y gestionar el trabajo productivo dentro y fuera de los centros.

• Realizar actividades industriales, comerciales u otras relacionadas con eltrabajo penitenciario.

• Promover y gestionar la formación profesional de los menores.

• Ejecutar obras de nuevo establecimiento, reformar, conservar o acondi-cionar los talleres y granjas donde se desarrolle trabajo penitenciario.

• Retribuir el trabajo productivo.

• Adquirir la maquinaria, materias primas y cualquier tipo de contrataciónderivada de la explotación laboral penitenciaria.

• Garantizar las condiciones de seguridad e higiene en el trabajo peniten-ciario.

Real Decreto 782/2001, de 6 de julio, por el cual se regula la relaciónlaboral de carácter especial de los penados

Regula el régimen laboral de los jóvenes internados que desarrollan activi-dades laborales de producción por cuenta ajena en los talleres productivosde los centros penitenciarios y centros educativos de Justicia Juvenil.

Su finalidad es la preparación para la futura inserción laboral, debe conec-tarse con los programas de formación profesional ocupacional para la mejo-ra de capacidad del menor para ocupar una plaza en los talleres productivoscomo para su incorporación laboral al alcanzar la libertad.

El Real Decreto contempla:

• Quienes son partes de la relación laboral especial penitenciaria.

• Cómo se accede a un puesto de trabajo en los talleres productivos.

• El trabajo debe ser productivo y remunerado.

• El trabajo debe seguir la evolución de la demanda en el sector productivo.

• Existe un catálogo de derechos laborales básicos.

• Existe un catálogo de deberes laborales básicos.

152

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

• La relación laboral se formaliza mediante inscripción en el Libro deMatrícula de CIRE con efectos desde al alta efectiva en un taller. Laextinción y la suspensión por causa de traslado a otro centro también seanota en dicho Libro.

• La duración del trabajo coincide con la obra o servicio concreto.

• Existen dos categorías en función de conocimientos, capacidad y funcio-nes: operario base y operario superior.

• Causas de suspensión y extinción de la relación laboral.

• Organización y dirección del trabajo.

• Control de la actividad laboral.

• Participación de los jóvenes internados en la organización y planificacióndel trabajo.

• Movilidad por traslado a otro centro.

• Régimen retributivo en función del rendimiento y el horario cumplido(número de productos o unidades realizadas en un tiempo determina-do), tomando como referencia el salario mínimo interprofesional.

• Los pagos son mensuales en la cuenta de peculio del menor.

• Régimen de permisos e interrupción del trabajo.

• Protección de la Seguridad Social. Cotizaciones.

Real Decreto 1774/2004, de 30 de julio, por el cual se aprueba elReglamento sobre responsabilidad penal del menor.

Los menores internados en edad laboral tienen derecho a un trabajo remu-nerado. A estos efectos, la entidad pública debe desarrollar las actividadesnecesarias para facilitar que los menores lleven a cabo actividades labora-les remuneradas de carácter productivo, dentro y fuera de los centros, enfunción del régimen o tipo de internamiento.

La relación laboral de los jóvenes que se desarrolle fuera de los centros y estésometida a un sistema de contratación ordinaria con empresarios la regu-la la legislación laboral común, sin perjuicio de la supervisión que en el des-arrollo de estos contratos de trabajo realice la entidad pública competentesobre su adecuación con el programa de ejecución de la medida.

El trabajo productivo desarrollado en los centros específicos para menoresinfractores debe ser dirigido por la entidad correspondiente (CIRE), y se leaplica la normativa reguladora de la relación laboral especial penitencia-ria y de la protección de la Seguridad Social establecida para este colectivo:

153

Anexo 3

• CIRE actúa como empresaria

• A los trabajadores menores de 18 años se les aplica las siguientes nor-mas específicas:

- No pueden realizar trabajos nocturnos.

- No pueden realizar horas extraordinarias.

- No pueden realizar más de 8 horas diarias de trabajo efectivo, incluyen-do en su caso, el tiempo dedicado a formación.

- Si la jornada diaria excede de 4 horas 30 minutos debe establecerse undescanso no inferior a 30 minutos.

- El descanso semanal mínimo es de 2 días ininterrumpidos.

- En su caso, pueden establecerse por reglamento otras especialidades.

Por otra parte, también debemos referirnos a las normas reguladoras del tra-bajo externo de los menores y jóvenes infractores (como en el caso del tra-bajo en los centros educativos sólo aplicable al alcanzar la edad laboral míni-ma de 16 años). La referencia legal se halla en el citado Real Decreto1774/2004, de 30 de julio, por el cual se aprueba el Reglamento sobre res-ponsabilidad penal del menor.

Según el mismo, la relación laboral de los jóvenes que se desarrolle fuera delos centros y esté sometida a un sistema de contratación ordinaria conempresarios la regula la legislación laboral común, sin perjuicio de la super-visión que en el desarrollo de estos contratos de trabajo realice la entidadpública competente sobre su adecuación con el programa de ejecución dela medida.

Por lo tanto a los trabajadores entre 16 y 18 años (con autorización por escri-to de quien ejerza la patria potestad o tutela legal, la administración en lamayoría de casos) que trabajen en medio abierto resulta aplicable la ley labo-ral común:

• Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el que se apruebael texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.

• Los convenios colectivos de cada sector profesional.

La forma de acceso a un puesto de trabajo externo puede ser diversa, deigual forma que los trabajadores en general. En el caso de jóvenes penadospueden obtener la orientación y asesoramiento prestados por elDepartamento de Inserción del CIRE, formado por un equipo de técnicos deinserción especializados. Los técnicos de inserción están estrechamentecoordinados con los equipos de los centros educativos, y centrado en lassiguientes actividades:

154

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

• Creación de itinerarios personalizados de inserción laboral.

• Asesoramiento jurídico a penados extranjeros.

• Derivación tutelada a recursos formativos y laborales concretos (empre-sas de inserción, centros de formación profesional, empresas de traba-jo temporal, centros de promoción económica y laboral de los ayunta-mientos, etc.).

• Gestión de recursos públicos de transición (talleres y planes de ocupa-ción, casas de oficios).

155

Anexo 3

156

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Anexo 4Hojas de Inscripción del

Servicio Laboral Educativode Verona, Italia

BECARIONOMBRE

APELLIDOS

NACIDO EN EL EDAD

NACIONALIDAD

ESTADO CIVIL TEL. CASA

TEL. MOVIL RESIDENCIA

CALLE CAP TARJ. SAN.

SEG. SOC. MUNICIPIO-ASL TEL.

MÉDICO TEL.

NIF LIB. SAN.

PADRES

CURRICULUM ESCOLAR

PROYECTO?TE DESPLAZAS EN AUTOBUS MOTO PAT. BICI COCHE

¿CREES QUE TIENES CAPACIDADES O CONOCIMIENTOS PARTICULARES?

EMPLEO ACTUAL

EMPRESA CONTRATADO EL DESP.

PUESTO RETRIBUCIÓN

MOTIVO DE LA DIMISIÓN

1) EMPLEOS ANTERIORES

EMPRESA DE AL

PUESTO MOTIVO DE LA DIMISIÓN

2) EMPLEOS ANTERIORES

EMPRESA DE AL

PUESTO MOTIVO DE LA DIMISIÓN

3) EMPLEOS ANTERIORES

EMPRESA DE AL

PUESTO MOTIVO DE LA DIMISIÓN

SECTOR EN EL QUE DESEAS TRABAJAROTRAS ASPIRACIONES

DISPONIBILIDAD PARA TRABAJAR LEJOS

FINALIDAD DE LAS PRÁCTICAS: EXPERIENCIA

ORIENTACIÓN EMPLEO

ACUERDOS FINALES

FECHA

FIRMA

157

Anexo 4

158

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

HOJA DE PAGOS MENSUALESUSUARIO Sr.:

MAYOR DE EDAD MENOR

MES DE REFERENCIA:

PROYECTO:

Asistente social: del Municipio de:

FECHA INICIO:

EN:

FECHA FINAL:

HORAS EFECTUADAS DURANTE EL MES:

IMPORTE CORRESPONDIENTE:

NOTAS VARIAS:

Firma coordinador Ser. Ocup. .Ed.:

Firma perceptor

Firma tutor si menor de edad

Verona a,

159

Anexo 4

160

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Anexo 5Información de interés

161

Anexo 5

POLÍTICAS EUROPEAS

• Recomendación nº R (2003)20 del Comité de Ministros del Consejo deEuropa sobre Las Nuevas Formas de Tratamiento de la delincuenciaJuvenil y el Papel de la Justicia Juvenil.

• Dictamen (2006/C110/13) del Comité Económico y Social Europeo sobreLa Prevención de la Delincuencia Juvenil, los modos de Tratamiento dela delincuencia juvenil y el papel de la justicia del menor en la UniónEuropea.

• Comisión de la Comunidad Europea, Comunicación del 30/12/2003.Libre circulación de Buenas Ideas.

LEGISLACIÓN ITALIANA

• LA NORMATIVA SUL LAVORO LEGGE 196/97 "NORME IN MATERIA DIPROMOZIONE DELL’OCCUPAZIONE" Art.18 de la LEY 196/97 (LeyTreu).

• DECRETO NÚM. 142/98 (Reglamento de actuación sobre prácticas enempresas).

• LEY 68/99 Derecho al trabajo para las personas discapacitadas.

• LEY 53/2003 Normas generales sobre la instrucción y la formación pro-fesional.

• DECRETO 22 de Marzo de 2006 Ministro del Trabajo y de las PolíticasSociales (G.U. núm.159 del 11/07/2006) Normativa nacional y regionalsobre las prácticas en empresas para los ciudadanos pertenecientes a la UE.

• Ley núm. 196 del 24 de junio de 1997 “Normas relativas al fomento delempleo”.

• Decreto Ministerial de 25 de marzo de 1998 núm. 142 “Prácticas forma-tivas y de orientación art. 18”.

LEGISLACIÓN CATALANA

• Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, regulador de la responsabilidadpenal de los menores.

• Ley 27/2001, de 31 de diciembre, de Justicia Juvenil (Cataluña).

• Ley 5/1989, de 12 de mayo, de creación del Centre d’Iniciatives per a laReinserció (CIRE).

• Real Decreto 782/2001, de 6 de julio, por el cual se regula la relaciónlaboral de carácter especial de los penados.

• Real Decreto 1774/2004, de 30 de julio, por el cual se aprueba elReglamento sobre responsabilidad penal del menor.

162

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

• Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el que se apruebael texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.

• Ley Orgánica 8/2006 de 4 de Diciembre que rectifica la Ley Orgánica5/2000 de 12 de Enero (responsabilidad penal de los menores) y queentra en vigor el 5 de Febrero del 2007.

1. NORMAS ESPECÍFICAS SOBRE FORMACIÓN INTERNA EN LOS CENTROS.

Formación Reglada

Ley orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistemaeducativo (LOGSE)

De acuerdo con la LOGSE, todos los niños y jóvenes entre 6 y 16 años tie-nen el derecho y el deber de seguir la enseñanza básica obligatoria y losalumnos hasta 18 años tienen el derecho a permanecer en los centros ordi-narios para cursar esta enseñanza básica y gratuita.

Ley 27/2001, de 31 de diciembre, de Justicia Juvenil

La Ley 27/2001 establece que todos los menores internados tienen el dere-cho y la obligación de recibir la enseñanza básica obligatoria que les corres-ponda por la edad, sea cual sea su situación en el centro.

La misma Ley, prevé que el Departamento competente en materia de edu-cación debe de adoptar las medidas que sean procedentes para garantizarel derecho a la educación de todos los menores y jóvenes internados.Cuando los menores internados no puedan asistir a los centros de enseñan-za de la zona, a causa del régimen de internamiento impuesto, el departa-mento competente en la materia ha de facilitar la actividad educativa o for-mativa en el mismo centro.

Convenio de colaboración entre el Departamento de Educación y elDepartamento de Justicia para regular el funcionamiento y el manteni-miento de las unidades docentes en los centros de la Dirección General deejecución penal en la comunidad y de Justicia Juvenil

Este convenio establece la forma en que se realizará la coordinación y lacolaboración entre los dos departamentos competentes en la materia.

2. NORMAS APLICABLES DESPUÉS DE LA EXCARCELACIÓN

• El artículo 7.2 de la Ley orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de laresponsabilidad penal de los menores, establece que las medidas de inter-namiento constan de dos periodos, el primero se lleva a cabo en régimende internamiento en centro y el segundo en régimen de libertad vigilada.

163

Anexo 5

Por tanto, cuando un menor o joven sale en libertad pasa, preceptivamente,a medio abierto en cumplimiento de la segunda fase de la medida y la nor-mativa aplicable continúa siendo la normativa general de Justicia Juvenil.

• La Ley 31/1984, de protección para la desocupación, prevé la posibili-dad de que los mayores de 16 años que por la comisión de un delitohayan sido privados de libertad por tiempo superior a 6 meses, recibanel subsidio de excarcelación una vez cumplida la medida de interna-miento.

3. REDES EXTERNAS

La ejecución material del contenido de las medidas está atribuida a la admi-nistración de cada Comunidad Autónoma. A ésta le corresponde crear losrecursos necesarios para la ejecución (centros, profesionales, etc.) y la dota-ción económica de dichos recursos. También le corresponde a la adminis-tración, dirigir, organizar y gestionar dichos recursos. Esta autonomía permi-te legislar sobre los aspectos materiales de la ejecución (Ley 27/2001) sinque dicha legislación pueda alterar o contradecir la Ley orgánica 5/2000.

La Ley 5/2000, permite a las Comunidades Autónomas establecer acuerdoso convenios de colaboración con otras entidades públicas, o privadas sinánimo de lucro, para ejecutar las medidas, pero sin que puedan ceder la titu-laridad y la responsabilidad de la ejecución, en ningún caso.

La Dirección General (DG) de ejecución penal en la comunidad y de JusticiaJuvenil de Cataluña ha establecido acuerdos y convenios de colaboracióncon distintas entidades tanto públicas como privadas para colaborar en laejecución de diferentes medidas de medio abierto, tales como:

• Tratamiento ambulatorio:

- La DG de ejecución penal en la comunidad y de Justicia Juvenil traba-ja con centros integrantes de la red de servicios públicos. (Conveniocon el Departamento de Salud).

- Se han establecido acuerdos de colaboración con entidades especiali-zadas en el tratamiento necesario. (Sant Pere Clavé).

• Asistencia a centro de día:

- La DG de ejecución penal en la comunidad y de Justicia Juvenil traba-ja con centros integrantes de la red de servicios públicos.

- Se han establecido contratos de servicios con entidades especializadasen el tratamiento necesario. (Casal dels infants del Raval, l’Esclat…)

• Convivencia con otra persona familia o grupo educativo:

164

Buenas Prácticas para la Inserción en Justicia Juvenil. El trabajo como herramienta de inserción

Se han establecido acuerdos de colaboración con entidades especializadasde forma individualizada.

• Prestaciones en beneficio de la comunidad:

- La DG de ejecución penal en la comunidad y de Justicia Juvenil traba-ja con centros integrados en la red de servicios públicos.

- Se han establecido convenios con la Asociación y la Federación deMunicipios de Cataluña.

- Se han establecido acuerdos de colaboración con entidades privadassin ánimo de lucro. (Creu Roja, oficinas colaboradoras en todo el terri-torio de Cataluña)

Realización de tareas socioeducativas:

• La DG de ejecución penal en la comunidad y de Justicia Juvenil trabajacon centros integrantes de la red de servicios públicos.

Se han establecido acuerdos de colaboración con entidades privadas sinánimo de lucro. (Creu Roja, cursos de seguridad vial, etc.…)

165

Anexo 5