Practicum II

MARTA PÉREZ PARÉS

Tutor acadèmic: Mario González

Tutora del centre: Sandra Colomé

Centre de pràctiques: Col·legi Teresià de Tortosa

3r de Magisteri d’Educació Infantil

Curs: 2009-2010

Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia

URV Campus Terres de l’Ebre

2

ÍNDEX PÀG 1. Introducció..................................................................................................................4

2. Justificació..................................................................................................................5 3. Marc Escolar

3.1. Contextualització de l’escola...............................................................................6

3.2. Descripció general...............................................................................................6

3.3. Característiques

3.3.1. Identitat de l’escola...................................................................................7

3.4. Etapes educatives................................................................................................7

3.4.1. Educació Infantil.......................................................................................8

3.4.1.1. Orientació de la tasca educativa i metodologia...........................9

3.4.1.2. Àrees curriculars i activitats complementàries............................10

3.4.2. Característiques del nivell on s’han fet les pràctiques

3.4.2.1. Tipologia de l’alumnat.................................................................11

3.4.2.2. Organització i treball de la tutora................................................12

3.4.2.3. Recursos materials i humans que disposa el nivell

3.4.2.3.1. Recursos materials......................................................13

3.4.2.3.2. Recursos humans.........................................................18

3.5. Organització escolar

3.5.1. Òrgans de govern i gestió.......................................................................18

3.5.2. Claustre de professors.............................................................................19

3.5.3. Personal d’administració i serveis..........................................................19

3.5.4. Coordinacions pedagògiques i pastoral..................................................19

3.5.5. Calendari de reunions.............................................................................19

3.5.6. A.M.P.A..................................................................................................20

3.6. Altres activitats o projectes

3.6.1. Associació esportiva................................................................................20

3.6.2. Escola Verda............................................................................................20

3.6.3. Projectes de qualitat i de millora educativa.............................................21

3.6.4. Activitats pastorals...................................................................................21

3.7. Serveis i activitats que ofereix l’escola............................................................22

3

3.8. Interpretació..................................................................................................23

4. Unitat de Programació

4.1. Justificació................................................................................................25

4.2. Objectius...................................................................................................26

4.3. Capacitats..................................................................................................26

4.4. Continguts.................................................................................................27

4.5. Metodologia..............................................................................................32

4.6. Atenció a la diversitat...............................................................................36

4.7. Materials i altres recursos.........................................................................37

4.8. Avaluació..................................................................................................37

4.9. Activitats d’ensenyament-aprenentatge....................................................39

4.10. Conclusions de l’aplicació de la U.P......................................................58

5. Reflexió personal..............................................................................................59

6. Agraïments........................................................................................................62

7. Conclusions i valoració general de les pràctiques.............................................63

8. Referències documentals

8.1. Bibliografia.................................................................................................64

8.2. Webgrafia...................................................................................................64

9. Annex

9.1. Fitxes de la U.P............................................................................................66

9.2. Fotografies d’algunes activitats d’ensenyament-aprenentatge....................127

9.3. Altres

9.3.1. Acomiadament de l’escola..................................................................131

9.3.2. Agraïments a Sandra...........................................................................132

9.3.3. Felicitacions de Nadal i acomiadament dels pares.............................133

9.3.4. Recursos d’ajuda que he ofert a la mestra..........................................134

9.4. CD (Un passeig per P4)...............................................................................145

4

1. INTRODUCCIÓ En aquesta memòria es fa una síntesi de la meva estada de pràctiques al col·legi Teresià , en el

període del 28 de setembre fins el 18 de desembre, així com de l’aplicació de la unitat de

programació.

En aquesta memòria es fa una gradació des dels trets més generals de l’escola fins als més

concrets de la meva experiència en el col·legi.

La memòria consta dels següents apartats:

- Una primera part fa referència al centre educatiu on s’han realitzat les pràctiques. Es fa una

descripció dels aspectes més rellevants d’aquest, partint dels més generals i globals fins

arribar als més concrets i particulars.

A continuació, es fa una interpretació personal dels aspectes tractats anteriorment.

- Una segona part, es centra en la mateixa aula o grup classe on s’han dut a terme les mateixes

pràctiques. Així, és fa una descripció física, dels alumnes i la mestra i de l’organització i

funcionament que es porta a terme.

- A continuació, apareix redactada l’ aplicació de la unitat de programació que he dut a terme.

S’explica la preparació d’aquesta, l’aplicació ( destacant els fets més destacats de la posada en

pràctica) , i la corresponent conclusió personal.

- Finalment, s’han realitzat unes conclusions personals de l’estada de pràctiques i de tot el que

aquesta comporta (escola en general, classe en concret i aplicació de la unitat de programació).

- Una última part, annex, i no menys important, s’adjunta al treball. En aquest document

apareix tot el material que s’ha utilitzat per a dur a terme la unitat de programació, un recull

fotogràfic d’aquests 3 mesos de pràctiques i altres documents que he realitzat durant la meva

estada al col·legi.

5

2. JUSTIFICACIÓ Quan ens van comentar que havíem d’escollir el col·legi on realitzaríem el Pràcticum II, no

vaig tenir problemes per a fer la tria ja que em feia molta il· lusió tornar a la meva escola

d’infància. Així doncs, vaig escollir el col·legi Teresià de Tortosa perquè volia veure l’escola

des d’una altra perspectiva, la de mestre, ja que sempre havia viscut el col·legi sent alumna.

Tenia curiositat i interès per veure el rerefons de tota la meva educació: l’organització escolar

i el funcionament del col·legi, en general. Quan ets petit, mai et poses a pensar en el treball

dur i constant que realitzen els membres que conformen el col·legi per a que els infants

adquireixin, de forma adequada, els coneixements necessaris d’acord amb la seva edat.

Tinc un especial afecte al col·legi i a tots els mestres que em van acompanyar durant el meu

creixement. Per això volia tornar retrobar-me amb el meu passat, encara que fos des d’una

perspectiva totalment diferent.

També volia comentar que, en l’elecció del col·legi, també va influir el factor de proximitat

respecte a casa meva. Tinc l’escola a 5 min a peu, de fet, des del balcó de casa meva es pot

observar la façana de l’escola.

A més a més, el Pràcticum I el vaig realitzar al CEIP el Temple (col·legi públic). Tenia força

interès en veure les diferències del funcionament escolar que hi ha entre un col·legi públic i

un de concertat.

Finalment, un últim aspecte que va incidir en la meva tria va ser el fet de realitzar les

pràctiques a un col·legi on hagués la possibilitat de treballar en un futur. Penso que el fet que

hagi sigut alumna del col·legi i que hagin vist com treballo a l’aula, pot ajudar a que si mai

tenen alguna vacant comptin amb la meva presència.

6

3. MARC ESCOLAR

3.1. Contextualització de l’escola

El Col·legi Teresià és un

centre d’Educació Infantil,

Primària i Secundària situat

a Tortosa.

Tortosa és la capital de la

comarca del Baix Ebre,

situada a la província de

Tarragona (Catalunya). És

seu episcopal i constitueix

un important centre agrícola,

comercial i industrial.

El municipi el constitueixen la ciutat de Tortosa i les localitats de Jesús, Bítem, els Reguers,

Campredó i Vinallop.

El centre es troba situat al carrer Rosselló núm 31-37, en front del Parc Teodor González i

prop de l’auditori Felip Pedrell i del nou passeig fluvial de Tortosa.

El col·legi Teresià es tracta d’una institució inspirada en la espiritualitat de Santa Teresa i la

iniciativa pedagògica de Sant Enric d’Ossó.

3.2. Descripció general

El col·legi Teresià disposa de dos edificis, en un es troba la llar d’infants i en l’altre es dóna

preescolar, Educació primària i Educació Secundària.

L’edifici gran presenta tres plantes; en la planta baixa està P3 i P4; a la primera planta es troba

Educació Primària i P5 i en l’última planta està l’Educació Secundària.

L’Edifici disposa de 4 portes diferents que donen accés als diferents cicles: llar d’infants,

preescolar, primària i secundària.

7

L’escola té dos patis: el més petit disposa de gronxadors per a la llar i Educació Infantil i el

pati gran té una pista de futbol i diverses cistelles de bàsquet per als més grans.

La Psicomotricitat i l’Educació física es realitzen al pati gran i a dues sales habilitades

expressament que es troben a la 1a i 2a planta.

Finalment, també es disposa d’una capella, d’un menjador, aula d’informàtica, copisteria i

biblioteca.

3.3. Característiques

3.3.1. Identitat de l’escola

- Escola Cristiana: necessitat de formar en l’esperit cristià, per poder viure’l a la nostra

societat actual i futura, i sentir-se membres vius de l’Església.

- Escola Teresiana: participa de la Proposta Educativa Teresiana, i de l’organització

provincial i general de l’Escola Teresiana.

- Escola Concertada: com a Centre Concertat per la Generalitat i en el sí de la societat

catalana, tenen la tasca educativa dins la Llei Catalana d’Educació.

- Escola a Tortosa: comparteixen les circumstàncies de l’evolució social, política,

cultural i econòmica de la ciutat i societat en general.

- Escola amb els reptes educatius del moment: adaptacions a la nova llei educativa,

projectes educatius innovadors, situació social i econòmica actual que forma en el

comprimís ciutadà.

3.4. Etapes educatives

Al col·legi Teresià de Tortosa s’imparteixen les següents etapes educatives: Educació Infantil,

Educació Primària i Educació Secundària.

8

3.4.1. Educació Infantil

Tenint en compte que he realitzat les pràctiques a P5, em centraré en l’etapa d’Educació

Infantil :

L’etapa d’Educació Infantil està estructurada en dos cicles: la Llar d’infants “Pam a Pam” (de

0 a 3 anys) i el Parvulari (de 3 a 6 anys).

La Llar d’Infants “Pam a Pam” acull nens i nenes de 4 mesos fins a 3 anys , i se’ls ofereix la

possibilitat de relacionar-se amb nens i nenes de la seva edat i amb adults que no són els seus

pares, dins d’un marc educatiu.

El funcionament intern de la llar es basa en el treball en equip, cosa que implica que tot el

personal, cadascú des del seu lloc, vetlla tant per l’aspecte pedagògic com per l’organització i

el manteniment de la llar. El centre estableix l’atenció als infants d’acord amb el seu projecte

educatiu i amb la proposta educativa, amb la distribució de grups que en cada moment

considera oportuna segons el nombre d’Infants que atén i l’equip de professioanl de què

disposa.

El cicle de Parvulari es considera com una continuïtat de la Llar d’Infants on es consoliden i

s’amplien les primeres adquisicions.

El Parvulari no és una escola d’instrucció prematura, sinó una intervenció educativa que

respecta les necessitats de l’infant (àmbit afectiu i social, psicomotor i cognitiu).

En aquest període l’Infant perfecciona la seva capacitat d’anàlisi perceptiva, les habilitats

sensorials i motrius. Abandona progressivament el seu egocentrisme a mesura que va

augmentant la quantitat i la qualitat de la seva participació social. L’infant pregunta i es

pregunta , prediu resultats i gaudeix del descobriment del món que l’envolta. Densenvolupa i

madura el seu llenguatge. Augmenta el seu lèxic i la seva capacitat d’expressió oral.

En finalitzar l’etapa d’Educació Infantil, els nens i les nenes han d’haver adquirit unes

capacitats els possibilitin viure unes relacions estables i afectives amb sí mateixos i amb els

altres, un coneixement i interpretació de l’entorn, així com l’adquisició d’uns instruments

9

d’aprenentatge, que els permeten anar formant part d’una societat culturalment organitzada.

Tant la Llar d’Infants com el Parvulari intervenen en l’educació dels més petits, d’aquells en

qui el procés d’evolució és més incipient i acusat. És durant els sis o set primers anys de vida

que es construeixen les estructures neuropsíquiques elementals, s’organitzen el contacte amb

el món i es basteix la noció de la pròpia identitat, l’adquisició de les primeres nocions i

informacions, i les primeres formes de participació social.

L’Infant necessita varietat de contactes humans. L’escola té doncs una funció socialitzadora ja

que dóna l’oportunitat de viure en comú i de relacionar-se amb els adults que no són els pares

i mares. El Parvulari comporta uns canvis respecte a la Llar d’Infants; els grups acostumen a

ser més nombrosos i sovint formen part d’una comunitat educativa més àmplia, a la qual ha

de vincular-se de forma coherent. No obstant, ha de mantenir la seva funció de suport i

cooperació educativa amb la família.

L’infant necessita varietat de contactes humans. L’escola té doncs una funció socialitzadora ja

que dóna l’oportunitat de viure en comú i de relacionar-se amb els adults que no són els pares

i mares.

El Parvulari comporta uns canvis respecte a la Llar d’Infants; els grups acostumen a ser més

nombrosos i sovint forma part d’una comunitat educativa més àmplia, a la qual ha de

vincular-se de forma coherent. No obstant ha de mantenir la seva funció de suport i

cooperació educativa amb la família.

3.4.1.1. Orientació de la tasca educativa i metodologia

Els equips de mestres i tutors de l’escola acompanyen el procés de creixement personal de

cada nen i nena per aconseguir persones autònomes capaces de fer front a les tasques de cada

dia.

Aquest procés de creixement personal abasta els aspectes afectius i d’equilibri personal,

motrius, físics, intel·lectuals i lingüístics, ético-religiosos, de relació interpersonal i d’inserció

social...que configuren cada persona com a individu únic. És per això que el tractament

personal i individualitzat dels alumnes és la principal estratègia de treball dels educadors,

atenent així la diversitat de nens i nenes i adequant-se a les necessitats de cadascun d’ells per

10

desenvolupar al màxim les pròpies capacitats. No tots els infants aprenen al mateix ritme, ni

amb la mateixa rapidesa, ni de la mateixa manera. L’atenció personalitzada a cada alumne per

part dels mestres comporta:

-Proposar activitats diferents segons el ritme, les capacitats individuals i l’estil d’aprenentatge

de cada alumne.

-Adequar l’ajuda del mestre a les característiques individuals.

La mestra-tutora és la persona que, des de l’escola, es fa responsable de seguir aquest procés

de creixement de l’infant i de mantenir la relació amb els pares; que són els primers

educadors del fill, per tal d’establir estratègies de col·laboració entre uns i altres, d’informar-

los de la tasca docent i de les decisions de l’equip de mestres que afectin aquest procés, i de

revisar i avaluar l’evolució de l’alumne.

Un treball important en aquestes edats és el de l’adquisició d’hàbits: neteja, ordre,

convivència, treball, alimentació, descans, d’autonomia personal (vestir-se i desvestir-se,

demanar les coses...). La metodologia emprada en aquest cicle ha de reunir una sèrie de

característiques:

• Que afavoreixi una intensa activitat de l’infant.

• Que utilitzi el descobriment com un mitjà privilegiat per establir nous aprenentatges.

• Que potenciï la memòria comprensiva.

• Que utilitzi els coneixements adquirits per a l’adquisició de nous aprenentatges.

3.4.1.2. Àrees curriculars i activitats complementàries

De les 30 hores setmanals que els alumnes passen a l’escola, 25 hores corresponen al treball

de les diferents àrees que componen el currículum de l’Educació Infantil (conjunt de

capacitats i aprenentatges que els alumnes han de desenvolupar i treballar). A més a més

d’aquestes 25 hores, els alumnes dediquen 5 hores al treball d’activitats complementàries que

són d’ampliació de la seva formació personal. Aquestes activitats s’ofereixen a tots els

alumnes dintre de l’horari escolar, tot i el seu caràcter voluntari, perquè formen part del

projecte educatiu d’aquest centre.

11

Àrea 1: Descoberta d’un mateix i dels altres. Àrea 2: Descoberta de l’entorn. Àrees curriculars Àrea 3: Comunicació i llenguatges. Àrea 4: Religió.

Taller d’expressió en la llengua anglesa

Activitats complementàries Taller d’informàtica

Taller de música

3.4.2. Característiques del nivell on s’han fet les pràctiques

3.4.2.1. Tipologia de l’alumnat

La classe de P4 on he realitzat les pràctiques, en general, es tracta d’un grup-classe força

tranquil, participatiu i alegre. El nombre de nens i nenes a l’aula està bastant equilibrat (10

nenes i 13 nens). Per les seves característiques, l’ambient de l’aula és tranquil i molt bo i entre

els infants hi ha bon companyerisme. Les relacions entre els infants són bones, entre ells ja

comencen a formar-se els grups d’amics fixes. Tanmateix, hi ha un nen a qui li costa la relació

d’amistat i el joc amb els companys. Poc a poc, es va obrint a les relacions socials.

Són nens que demanen molta dependència del mestre i no són gaire autònoms (sobretot amb

l’hàbit de posar-se i treure’s l’abric i la bata). Hi ha molts nens de fi d’any i, per tant, són més

joves. Molts d’aquests nens mostren immaduresa en alguns aspectes.

El seu treball des de l’inici de curs ha evolucionat força. El grup va adquirint els continguts

satisfactòriament encara que, en general, el nivell és fluix. I, sobretot, a nivell de

lectoescriptura. El temari es queda a aquestes altures massa elevat per a un nombre reduït

d’alumnes que no saben escriure el nom per sí sols, no coneixen totes les lletres i mostren

dificultats en el traç.

Pel que fa a l’atenció, és un grup que es mostra bastant atent i que escolta les explicacions i

indicacions de la mestra. Tanmateix, hi ha algunes excepcions d’algun nen que es distreu molt

12

xerrant, jugant, fent rebequeries o que, simplement, no escolten i, després, els objectius de les

tasques no són aconseguits amb èxit.

Hi ha un nen que presenta una actitud una mica preocupant perquè és força trapella. Respon

malament, repta a la mestra i davant del càstig respon somrient i amb actitud “passota”.

Pel que fa als alumnes que necessiten atenció personalitzada, n’hi ha un que presenta un

comportament estrany. Presenta tics, li costa relacionar-se, presenta problemes de logopèdia,

té obsessions per la neteja, té un nivell motriu baix i problemes amb l’alimentació. Els altres

que necessiten atenció personalitzada, presenten característiques variades en funció de l’infant:

nivell motriu baix, baix nivell acadèmic, traç poc desenvolupat, problemes de parla, dificultats

en l’adquisició de continguts en concret (lectoescriptura, coneixement dels nombres i de les

lletres...), etc.

3.4.2.2. Organització i treball de la tutora

La tutora de la classe, Sandra, porta una organització molt estructurada i ordenada. Té totes

les classes programades i es basa amb els dossiers de que disposen els alumnes

(majoritàriament de edebé) i d’activitats de reforç, que realitza ella a diari fora de l’horari

escolar. La rutina de cada dia és la següent: salutació de benvinguda a classe, desar la roba al

penja-robes, hàbits rutinaris (posar la data i el temps), realitzar el quart d’hora d’oració i les

activitats de les diferents àrees. Els nens esmorzen a l’aula de 10-10’30 h, surten a l’esbarjo a

les 11 h i van a casar a dinar (a excepció dels que es queden al menjador) de 13-15 h. A les 15

h tornen a l’escola fins les 17 h.

Té la classe ordenada de tal forma que els infants poden desar i agafar els materials que

necessiten perquè estan al seu abast. Porta un control habitual de les classes que es realitzen

amb els altres mestres (anglès, Psicomotricitat, música i reforç) i, sovint, es comunica amb els

pares per mitjà de l’agenda o amb contacte físic per a comunicar-los coses referents als seus

fills. També penja a la porta de l’aula fulls informatius, circulars o anècdotes dels nens

(aniversaris per exemple) per a que els pares puguin assabentar-se’n.

Realitza una avaluació contínua, per mitjà de l’observació de les fitxes que realitzen els

infants i s’anota els seus resultats per a tenir-ne constància.

13

Després de la realització d’una o dues fitxes seguides, deixa que els infants juguin amb els

joguets de l’aula, per a que puguin recuperar-se i així prestar atenció en la següent activitat. Si

no ho fes així, segurament no podrien realitzar les activitats tant bé, perquè estarien cansats i

es distraurien amb qualsevol estímul.

Porta un contacte habitual amb les mestres de P3 i P5 per si s’han de compenetrar amb

activitats que són comunes, com la Castanyada, el Nadal,etc.

Desa les fitxes i el material realitzat en calaixos concrets per a poder mantenir un ordre en

l’aula (fitxes de reforç, fitxes de l’editorial...). I, quan acaba el trimestre, recopila tot el

material efectuat a l’aula i l’organitza en dossiers diferenciats per a poder-los retornar a les

famílies dels infants (boomerang) , i que vegin així, tot el treball que han realitzat els seus fills

durant aquests tres mesos.

3.4.2.3. Recursos materials i humans que disposa el nivell

3.4.2.3.1. Recursos materials

La classe de P4 està organitzada en

quatre grups, quatre taules diferenciades.

Cada taula o grup d’alumnes té una insígnia

(marieta verda, blava, groga o vermella) que

dóna nom al mateix grup d’alumnes o taula

(taula verda, taula blava, taula groga i taula

vermella).

La taula de la mestra es troba posicionada en

un extrem, de forma que tots els alumnes

puguin dirigir-se a ella i observar-la perfectament.

Als costats de la porta d’entrada i de sortida, es

troben els penja-robes. La perxa de cada alumne

està etiquetada amb una fotografia del mateix, per

a que sàpiguen on han de desar la roba (jaqueta,

jersei i bata) i la motxilla.

14

La classe de P4 disposa d’un bany particular, amb aixeta,

mirall i lavabo per a que els infants puguin anar quan ho

necessitin. Tanmateix, sempre demanen permís a la mestra per

a poder-hi anar. En el bany també s’hi guarden els productes

de neteja i recursos d’higiene de recanvi.

Les fitxes realitzades pels infants es desen en

calaixos que porten el nom de cada nen i també

s’exposen en un fil, per a lluir els treballs dels nens.

15

Per tota l’aula hi ha penjats diversos murals, com a recordatori d’alguns continguts. En aquest

cas, ens trobem amb murals de religió, de música, d’anglès, de l’abecedari, dels nombres de

l’1 al 9 i un sobre la unitat tractada en el moment. En un d’ells, la mestra hi té penjat

informació per a ella (calendari, llistat d’alumnes, llistat de faltes...).

16

En calaixos i en racons es troben els materials de joc didàctic o simbòlic com construccions,

contes, jocs de taula, instruments de música, racó de la cuineta, dels pares i de la perruqueria...

Els materials necessaris per a realitzar les activitats es guarden en calaixos i estanteries.

També s’hi troba el material de recanvi. Els materials que utilitzen els infants habitualment es

troben a l’abast dels nens, de forma que puguin agafar-los, sempre que ho necessitin. Es

disposa d’una àmplia varietat de materials: plastilina, alfombreta i punxonet, colors,

retoladors, tisores, pegament, gomets, témperes, pinzells, cola blanca, etc. Els llapis i la goma

es troben a la taula de la mestra. Els nens agafen els llapis quan ho requereixen i quan

necessiten esborrar alguna cosa, li demanen a la mestra que ho faci.

17

La porta de l’aula i la banda esquerra de la pissarra són decorats amb imatges que recorden la

tardor, el nadal, l’hivern...

Murals destinats als hàbits diaris o setmanals: assenyalar al calendari a quin dia ens trobem,

posar la data i el temps que fa, assenyalar quins nens estan a casa i quins es troben a l’escola i

canviar els encarregats cada dilluns (repartir els llapis i colors, posar el temps, esborrar la

pissarra, agafar la pilota per a l’esbarjo, ser el primer de la fila i repartir les fitxes o dossiers).

18

3.4.2.3.2. Recursos humans:

A la classe de P4 a part de la tutora-mestra, els alumnes tenen un mestre específic de

Psicomotricitat, d’anglès i de música. A més a més, un dia a la setmana, alguns alumnes

disposen d’un mestre de reforç, que els atén de forma personalitzada.

3.5. Organització escolar:

D’acord amb el Reglament de Règim Interior, l’escola porta a terme la seva tasca de govern i

gestió segons la següent organització:

3.5.1. Òrgans de govern i gestió :

- EQUIP DIRECTIU

Format pels següents càrrecs:

• Director/a general (Titular del centre): Elena Salas

• Director/a pedagògica: Maite Rillo

• Responsable de pastoral

• Cap d’estudis Ed. Preescolar, Infantil i Primària

• Cap d’Estudis d’ESO

• Administradora

- CONSELL ESCOLAR

Format per:

• Presidenta: Maite Rillo

• Representants de la Titularitat: Ramón Amela, Mª Teresa Martínez i Elena Salas

• Representant de l’Ajuntament

• Representants dels professors

• Representants de pares i mares

• Representants dels alumnes

• Representant d’administració i serveis

19

3.5.2. Claustre de professors: format pels professors tutors i els no tutors.

3.5.3. Personal d’administració i serveis:

• Administració

• Secretaria

• Recepció

• Copisteria

• Biblioteca

• Estudi dirigit

• Servei de menjador i vigilància esbarjo i migdia

3.5.4. Coordinacions pedagògiques i pastoral:

• Equip pedagògic:

- Coord. Llar d’Infants.

- Coord. Ed. Infantil.

- Coord. Ed. Primària.

- Coord. Ed. Secundària.

- Coord. Língüístic d’interculturalitat i cohesió social

- Comissió d’atenció a la diversitat (CAD)

- Equip de suport psicopedagògic

• Equip de pastoral del centre:

- Coord. Llar d’Infants

- Coord. Ed. Infantil

- Coord. Ed. Primària

- Coord. Ed. Secundària

- Responsable d’animació cristiana

3.5.5. Calendari de reunions:

• Titulars i directors de la Província Teresiana: mensual

• Equip d’Animació Cristiana Provincial: mensual

• Equip directiu: setmanal

• Consell Escolar: periodicitat de les reunions ordinàries/trimestral. El Consell fixa les dades

previstes per al curs i celebrarà les reunions extraordinàries que les circumstàncies

aconsellin.

20

• Claustre de professors: periodicitat de les reunions ordinàries/trimestral i sempre que

circumstàncies aconsellin.

• Equips de coordinació d’etapes: setmanal

• Coordinació d’Animació Cristiana: setmanal

• Equips docents de cicle o etapa: setmanal

• Delegats d’ESO: bimensual

3.5.6. AMPA (Associació de mares i pares d’alumnes):

Les principals activitats de l’AMPA són:

• Organització de conferències per als pares/mares dels alumnes del col·legi, des de la Llar a

ESO.

• Sortides lúdico-culturals per a les famílies del col· legi.

• Activitats teatrals: subvenció del 50% als membres de l’associació.

• Dotació de material al col·legi per al Projecte de mitjans informàtics i audiovisuals.

• Activitats extraescolars: Organització de les activitats i compra de material (esport...)

• Organització del sopar de la festa de fi de curs.

• Organització de la festa de comiat de 4t ESO.

• Elaboració i distribució de la revista del col·legi.

3.6. Altres activitats o projectes:

3.6.1. ASSOCIACIÓ ESPORTIVA:

L’associació esportiva del col·legi, on hi ha representats tots els membres de la comunitat

educativa, pretén posar, a l’abast activitats físiques i esportives, per contribuir a la formació

personal i cívica dels infants i joves.

3.6.2. ESCOLA VERDA:

Educació per al desenvolupament sostenible amb els següents objectius:

• Ús de material per reciclar.

• Utilització racional del paper.

• Recollida selectiva de matèria orgànica, paper, plàstics, CD, tonners i cartutxos

d’impresora...

21

• Estalvi energètic.

• Difusió continua de les activitats relacionades amb el medi ambient.

• Programació d’activitats d’educació ambiental.

3.6.3. PROJECTES DE QUALITAT I DE MILLORA EDUCATIVA:

• Estratègies per a treballar l’atenció, la concentració i la retenció.

• P.Multilingüe: català, castellà, anglès i francès.

• Projecte Telemàtic.

• Projecte Salut a l’escola.

• Projecte “Experimenta”.

• Projecte “Fem esport”.

• Projecte lingüístic

3.6.4. ACTIVITATS PASTORALS:

• Campanyes d’ajuda humanitària i per a l’Evangelització: octubre-Domund, desembre-

Nadal i febrer-Mans Unides.

• Celebracions comunitàries: en les que s’expressa la fe en Jesús, el compromís en el seu

seguiment i en la construcció d’un món més just.

• Amics de Jesús: St Enric d’Ossó, Sta Teresa de Jesús...

• Quart d’hora: moment diari de pregària en què tots els nens i joves de l’escola inicien o

aprofundeixen la seva relació amb Déu i desvetllen la gran dignitat de l’ésser humà cridat a

viure com a fill de Déu i germà de tots.

• Convivències cristianes: per alumnes de 5è i 6è de primària i ESO, amb l’objectiu

d’aprofundir en l’experiència cristiana personalment i en grup.

22

• Tutoria personal i en grup: que possibilita l’acompanyament dels alumnes en el seu

procés de creixement i el tractament de temes d’interès formatiu adients a l’edat i situació

que viuen.

• Delegats de pastoral d’ESO.

3.7. Serveis i activitats que ofereix l’escola:

a) Activitats extraescolars:

Organitzades per l’AMPA

• Futbol

• Handbol

• Cuina

• Guitarra

• Gimnàstica i tècniques de relaxació

• Ping-pong

• Voleibol

• Bàsquet

• Multiesports

Organitzades per l’escola

• Guarderia: de 8 a 9 i 18 a 19h, de dilluns a divendres

• Ludoteca: de 17 a 18, de dilluns a divendres.

• Estudi dirigit: de 17 a 18, de dilluns a divendres.

b) Departament d’orientació-Gabinet psicopedagògic:

El Departament d’Orientació dirigeix el seu treball amb una estreta relació amb els tutors i

professors dels alumnes, així com l’EAP del Departament d’Educació. El treball s’orienta des

d’una perspectiva psicològica, l’aprenentatge i l’adaptació psico-social de tots els alumnes.

c) Ajuts a l’estudi:

El centre tramita les beques que ofereix l’Estat, el Consell Comarcal o de la Generalitat de

Catalunya.

23

d) Salut escolar:

Es realitzen les vacunacions i l’exploració mèdica als alumnes d’acord amb el criteri del

Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i amb l’autorització dels pares o tutors

legals. A més a més, aquest any s’han realitzat mesures higièniques relatives a les persones i

als espais per evitar el contagi del virus de la grip A.

e) Servei de menjador.

3.8. INTERPRETACIÓ:

A continuació s’adjunta una mena d’interpretació personal de tots aquells aspectes de l’escola

que s’apunten en les parts anteriors. Tot i que, molts aspectes ja han estat comentats

juntament amb la seva explicació teòrica.

Es segueix l’ordre en que estan disposats.

L’opinió que es mereix l’escola, en general, pel que fa el seu funcionament, organització, etc,

des del meu punt de vista es totalment òptima i satisfactòria.

Per començar, la situació de l’escola dintre de la mateixa ciutat de Tortosa, d’una banda,

compta amb aspectes positius ja que no es necessita el cotxe per arribar-hi, però d’altra banda,

si s’utilitza el cotxe com a mitjà de transport hi ha bon aparcament al voltant de l’escola per a

deixar el vehicle.

Es troba en un indret privilegiat, al costat del Parc Municipal de la ciutat i a prop del nou

passeig fluvial, que disposa de fonts, bancs, un llarg recorregut per a passejar, gronxadors... i

està situat al barri de Vora Parc (barri nou de la ciutat amb infraestructures molt bones).

Les característiques principals de l’escola, concertada i de caire religiós, són molt notòries en

el mateix dia a dia. El fet de que sigui concertada, implica una quantitat de diners per accedir-

hi, això fa una mena de tria en l’alumnat que acull; hi accedeix, per tant un tipus de població

amb un nivell socio – econòmic i cultural elevat, amb una minsa presència de població

immigrant. El caire religiós, es un aspecte molt definitori de l’escola, així es viuen les

celebracions religioses amb molta intensitat, es promou en gran manera l’adquisició de la fe

cristiana entre l’alumnat.

24

Pel que fa l’ arquitectura de l’edifici , aquesta s’adapta de forma correcta a les funcions que ha

de desenvolupar, i es va remodelant amb el temps per adaptar-se de forma més intensa.

L’escola per tant té una arquitectura, més o menys, antiga però es va assimilant a l’actualitat.

Una característica important del centre és que compta amb una gran superfície de patis i pistes.

Fet que li dóna un gran recurs per a la realització de diverses activitats i actes.

Pel que fa als recursos personals de l’escola, apuntar que només puc analitzar la funció

d’aquells que han estat més propers a mi. Com són tot l’equip d’ Educació Infantil i el

director. Entre aquests es respira un clima de convivència, d’ajuda, d’unió, de cordialitat,

d’afecte, d’estima importantissim que facilita i beneficia en grans formes el funcionament de

l’escola en general.

L’alumnat es caracteritza per ser de nacionalitat espanyola, així la immigració en l’escola no

te un impacte gens notable, realitat molt diferenciada de la que trobem en els centres

educatius de l’estat Espanyol en l’actualitat.

Aquest alumnat procedeix de famílies de classe mitjana benestant, tot això te els seus efectes

en el funcionament del centre, tot hi que probablement és un punt positiu per un funcionament

més àgil i fàcil de centre en general, també te els seus aspectes negatius, ja que l’alumnat no

disposa tant de l’oportunitat d’entrar amb contacte amb la realitat que ens envolta

(immigració).

Pel que fa les característiques organitzatives del centre i els serveis que ofereix poc es pot

comentar, ja que s’assemblen i es confonen amb els trets de qualsevol escola.

Les relacions entre la família – l’escola són un punt definitori i de gran importància en el

funcionament del centre. Es té molt en compte la tasca de l’AMPA, que impulsa en gran

manera les interaccions entre la família i l’escola, per mitja d’actes més educatius i d’altres d’

oci i culturals.

Finalment, el PEC, que defineix en gran manera la identitat i línies d’acció de l’escola. És un

bon resum de les característiques principals de l’escola que es duen a terme en tota la seva

totalitat sense quasi excepcions. Es fa present un cop més els objectius de tipus religiós que es

25

compleixen de gran manera. El tractament de les llengües estrangeres té un importància

considerable, en totes les etapes escolars del centre i la consecució d’hàbits i normes i les

relacions entre la família – l’escola són de gran significativitat.

4. UNITAT DE PROGRAMACIÓ

4.1. Justificació:

L’objectiu d’aquesta Unitat de Programació és el coneixement per part dels nens/es de les

característiques principals de la tardor, en especial, els canvis estacionals que modifiquen

l’entorn i aprofitant el gran interès que suscita el medi als infants.

Per mitjà de les activitats globalitzades d’ensenyament-aprenentatge que es proposen en la

unitat, es prioritza que els nens/es aprenguin, en especial, a observar i explorar l’entorn

immediat amb curiositat i respecte, identificant les característiques i propietats dels elements

que el conformen, apreciant positivament manifestacions artístiques i culturals adients a la

seva edad i discriminant, relacionant i retenint dades sensorials.

El tractament d’aquesta Unitat Didàctica es farà de manera globalitzada, per tant es

treballaran totes les àrees d’aprenentatge pròpies de l’Educació Infantil, però tenint en compte

el seu contingut, es prioritzarà el treball de l’Àrea II: Descoberta de l’entorn.

Pel que fa a les activitats d’ensenyança-aprenentatge van encaminades a fer que l’infant

prengui consciència d’ell mateix en relació amb l’entorn. Que s’adoni que l’entorn és molt

ampli i que aprengui a valorar-lo i respectar-lo.

En aquesta Unitat ens ajudaran diferents persones externes al centre (mares, pares, familiars,

tutors…) portant-nos fruites i fruits secs de la tardor i informacions sobre ells mateixos.

UNITAT DE PROGRAMACIÓ

NOM: Els colors de la tardor

Cicle: Educació Infantil

Nivell: P4

Curs: 2009-2010

Temporalització: 2 setmanes

Trimestre: 1r

Dates: 26 d’octubre-6 de novembre

26

D’aquesta manera, és una manera de convidar a les famílies en la participació de la vida del

centre i els tenim informats del que fem.

4.2. Objectius:

1. Identificar, mitjançant l’observació i manipulació, algunes qualitats i característiques

morfològiques de les fulles, els fruits de la tardor i els bolets: color, textures, duresa,

gust, olor, forma, parts que el composen.

2. Comprendre oralment els missatges emesos per altres persones.

3. Expressar oralment els missatges emesos per altres persones.

4. Reescriure paraules treballades col·lectivament a classe.

5. Memoritzar comprensivament una cançó, una dita, un refrany i un poema.

6. Adquirir el vocabulari treballat: fulles, anvers, revers, fulles ondulades, fulles dentades,

enteres, bolet, barret, peu, magrana, raïm, ametlla, castanya, nous, fruits secs, fruita

dolça...

7. Identificar paraules escrites treballades: anvers, revers, tardor, peu, barret, fruits secs...

8. Utilitzar diferents mètodes de pintura: pinzell, estampació, esponja, ceres, colors.

9. Aplicar hàbits de neteja, ordre i cura personal.

10. Comparar mides i mesures de fulles i fruits secs: gran-petit-mitjà, llarg-curt, ample-

estret, gruixut-prim.

11. Respectar i valorar els elements del marc natural.

12. Tenir interès i respecte per les intervencions dels altres.

4.3. Capacitats:

• Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma:

- Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació,

adonant-se de les seves possibilitats.

- Adquirir hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes i sentir-se seguir i acollit.

• Aprendre a pensar i a comunicar

- Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

27

- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions

de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

• Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

- Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i

respecte.

• Aprendre a conviure i a habitar el món

- Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució

pacífica de conflictes.

- Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una

autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

4.4. Continguts:

ÀREA 1: DESCOBERTA D’UN MATEIX

• Autoconeixement i gestió de les emocions:

1. Exploració i reconeixement de les pròpies possibilitats a través del cos: sensorials i

perceptives, motrius, afectives i relacionals, expressives i cognoscitives.

2. Acceptació positiva de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions

personals.

3. Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat: físiques,

emocionals, relacionals i intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o

els iguals.

4. Confiança i seguretat en els propis progressos. Autoregulació progressiva d’emocions

per aconseguir un creixement personal i relacional satisfactori.

28

• Joc i moviment:

1. Gust i valoració pel joc i l’exploració sensorial com a mitjà de gaudi personal i de

relació amb sí mateix, amb els altres i amb els objectes.

2. Exploració de moviments en relació a un mateix, als altres, als objectes, i a la situació

espacio-temporal, avançant en les possibilitats expressives del propi cos.

3. Domini progressiu de les habilitats motrius bàsiques: coordinació, to muscular,

equilibri, postures diverses i respiració.

4. Creixement personal en el desenvolupament de jocs diversos: de maternatge, de

contrastos, exploratoris, sensoriomotors, simbòlics.

5. Comprensió i valoració progressiva de la necessitat de normes en alguns jocs.

6. Prudència davant algunes situacions de risc o de perill.

• Relacions afectives i comunicatives:

1. Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels trets característics dels altres,

sense prejudicis ni estereotips que dificulten la convivència.

2. Interès i confiança per apropar-se afectivament a les emocions de les altres persones.

Percepció de les necessitats i desig dels altres, i progressiva actitud d’ajut i de

col·laboració.

3. Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participació en projectes compartits.

4. Disposició a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de

responsabilitats i a la flexibilització d’actituds personals per trobar punts d’encontre

amb els altres i arribar a acords.

• Autonomia personal i relacional:

1. Autoregulació progressiva d’hàbits d’autonomia referits a la pròpia cura: higiene,

descans, alimentació i seguretat.

2. Aplicació d’hàbits d’autonomia en la vida escolar, mostrant iniciativa i esforç per

trobar personalment solucions a situacions i dificultats superables, sabent demanar ajut

quan faci falta i acceptant l’ajuda quan es requereixi.

3. Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixen la relació amb els altres: cura,

atenció, escolta i respecte.

29

4. Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius.

5. Incorporació progressiva d’hàbits beneficiosos per la salut com a benestar personal i

interpersonal.

6. Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa

de decisions.

7. Seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d’aprenentatge i satisfacció pels

progressos assolits.

ÀREA 2: DESCOBERTA DE L’ENTORN

• Exploració de l’entorn:

1. Observació i identificació de diferents elements de l’entorn: materials, objectes,

animals, plantes i paisatges.

2. Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn.

3. Observació i identificació de fenòmens naturals: dia, nit, sol, pluja, núvols, vent, entre

altres, i valoració de la seva incidència en la vida quotidiana.

4. Observació i identificació de l’entorn social: l’escola i l’entorn proper de l’infant.

Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i les relacions que

s’hi estableixen.

5. Identificació de festes, tradicions i històries de l’entorn proper i de Catalunya. Interès

per participar en activitats socials i culturals.

6. Ús de recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions: per exemple, el

dibuix.

7. Respecte pels elements de l’entorn natural i social.

• Experimentació i interpretació:

1. Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent

anticipacions i comparant els resultats.

2. Ús d’instruments d’observació directa per a la realització d’exploracions i

d’experiències, per exemple la lupa. Iniciació en l’ús de les tecnologies de la

Informació i de la comunicació.

30

3. Observació de característiques i comportaments d’alguns animals i plantes en

contextos diversos: com són, com s’alimenten, on viuen, com es relacionen...

4. Reconeixement dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu

desenvolupament, interpretant les primeres nocions d’ésser viu i cicle.

5. Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes.

6. Verbalització dels processos i dels resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant

les aportacions dels altres.

• Raonament i representació:

1. Comparació, ordenació i classificació d’objectes i materials, establint relacions

qualitatives i quantitatives.

2. Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.

3. Reconeixement i representació de nombres en situacions diverses adonant-se que són

presents en situacions quotidianes i per què s’utilitzen, com quantitat, identificació,

ordre i situació.

4. Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida

quotidiana. Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat.

5. Aplicació d’estratègies de càlcul per afegir i agrupar i fer estimacions dels resultats.

6. Identificació d’alguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps i

en situacions properes.

7. Identificació de canvis que es produeixen a l’entorn i en el temps, establint relacions

causa-efecte.

8. Ús del dibuix com a mitjà de representació.

ÀREA 3: COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

• Observar, escoltar i experimentar:

1. Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació, com converses,

contextos de joc, activitats de vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura.

2. Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literàries,

audiovisuals i plàstiques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir.

31

3. Escolta i comprensió de contes, poesies, endevinalles i dites, com a font de plaer i

d’aprenentatge.

4. Experimentació amb tècniques plàstiques: dibuix, pintura, estampació i imatge.

5. Exercitació de destreses manuals: esquinçar, punxar, i plegar, adquirint coordinació

oculo-manual.

6. Exploració de diferents instruments: llapis, colors, ceres, pinzell, punxó, esponja,

ratolí, teclat de l’ordinador...

7. Experimentació amb el gest i el moviment, dansant, jugant a crear diferents

moviments amb el cos, per saber trobar la pròpia capacitat expressiva i les emocions

que comporta.

8. Progressió en el domini i l’ús de la veu, a partir de jocs i de la cançó.

9. Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura.

10. Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats

lingüístiques i expressives.

• Parlar, expressar i comunicar:

1. Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.

2. Gust per participar en les converses amb ús progressiu de les normes que regeixen els

intercanvis lingüístics: torn de parla, atenció, manteniment i canvi de tema, adequació

al context, i de les formes establertes socialment per iniciar, mantenir i finalitzar les

converses.

3. Participació en converses sobre diferents temes, tot compartint les descobertes,

hipòtesis desitjos, sentiments i emocions, aprenent a contrastar i a incorporar les

aportacions dels altres.

• Interpretar, representar i crear:

1. Ús d’estratègies per aproximar-se a la lectura, com identificació de paraules

significatives i usuals, ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de lletres,

ús de les il· lustracions i altres imatges que acompanyen els textos.

2. Interpretació de cançons i danses.

3. Ús de llibres, per fer volar la imaginació, informar-se, divertir-se, estar bé.

4. Iniciació en la segmentació sil· làbica.

32

5. Reconeixement i ús del llenguatge matemàtic amb números, símbols i codis que poden

ser llegits pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos

reals i situacions progressivament més complexes.

6. Ús de procediments com: preguntar, negociar, raonar, predir, planificar.

7. Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.

8. Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels

companys i companyes.

4.5. Metodologia:

- Les estratègies metodològiques utilitzades en aquesta unitat de programació sorgeixen de la

combinació de:

• Les accions del mestre: explica, orienta, ajuda, corregeix...

• Accions de l’alumne: treball individual, treball en grup (col·lectiu, grup reduït, per

parelles..)

• Codis utilitzats: verbal (escrit, oral), no verbal, icònic (dibuixos, imatges,

fotografies...), musical...

- S’utilitzaran materials i recursos didàctics i material inespecífic.

- L’espai i el temps s’organitzarà en funció de les activitats i d’acord amb els interessos,

desitjos i necessitats dels infants.

- Es busca formar alumnes amb esperit crític, amb la qual cosa es tindrà en compte que:

• L’alumne és l’agent actiu del seu aprenentatge.

• Per aprendre ha de repetir accions.

• Per mantenir la motivació s’han d’emprar estratègies medològiques variades i

flexibles.

• El mestre ha d’actuar com a mediador entre l’alumne i la cultura.

- S’utilitzaran diferents estratègies metodològiques per a:

33

• Potenciar la participació dels alumnes.

• Emmagatzemar millor la informació, recuperar-la, integrar-la i transferir-la més

fàcilment.

• Incrementar la seva motivació.

• Permetre una millor adaptació a les característiques individuals dels alumnes.

- Ens basarem en la concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge, per la qual cosa:

• L’alumne relaciona la nova informació amb els coneixements previs.

• Establir relacions entre elements potencia la construcció del coneixement.

• Els nens donen un significat a les informacions que reben.

• És necessari un recolzament per part del mestre.

• El mestre serà l’orientador que guiarà la pràctica educativa dels infants.

• Els continguts de la Unitat de Programació estan vinculats a un ambient proper i

palpable de l’infant.

• Cal transferir, de forma gradual, la responsabilitat del professor de cara a l’alumne, de

forma que cada vegada adquireixi més autonomia.

• El coneixement és susceptible d’aplicació a la realitat.

• Els alumnes participen activament des del punt de vista metacognitiu, motivacional i

conductual.

• Aprenentatge a partir de la socialització amb els iguals, adults i el mestre.

A banda de les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la Unitat de Programació, s’han

introduït els “racons de joc”, que són una de les activitats preferides pels nens/es d’Educació

Infantil. Després d’una llarga estona d’activitats dirigides (en aquestes edats es cansen i hem

de programar tasques curtes i variar-les sovint) desitgen posar-se a jugar lliurement. Per tant,

després de la realització d’una o dues activitats, es deixarà jugar als racons de joc, de forma

lliure, durant mitja hora.

Jugar els és necessari per formar-se i desenvolupar-se. Els seus jocs sovint són simbòlics,

imitant rols de la vida dels adults.

34

A través del joc, s’expressen lliurement i crec que hi ha d’haver una flexibilitat a l’hora

d’escollir els racons de joc. A vegades, els nens i nenes mostren preferències clares per

determinats tipus de jocs i resten indiferents davant d’altres. Convé que pares i mestres

intentem motivar-los despertant interès cap a noves possibilitats de joc:

- Els nens/es amb preferència pels jocs moguts (córrer, empaitar-se...) procurant que

descobreixin també jocs més tranquils i de concentració.

- Nens amb molta preferència pels jocs de concentració (puzles, encaixos,

construccions...) intentar despertar-los interès pels jocs més simbòlics (nines, cotxes) i

de moviment.

- Evitar les preferències sexistes de joc (quan els nens només juguen amb cotxes i les

nenes amb nines).

A través del joc els pares i els mestres també podem educar als nens, inculcant que hi ha

d’haver un respecte:

- Cap als companys/es, solucionant els conflictes arribant a acords i sense agressivitat.

Quan al pati o a la classe observem un nen jugant, podem captar com es relaciona amb

els altres i també quin és el seu nivell de benestar personal (que repercuteix en els

aprenentatges).

- Cap al material, aprenent a jugar amb el material concret que necessiten. Si no posem

cap límit alguns nens/es arriben a treure tot el material que tenim a l’aula i el barregen

completament. Quan acaben de jugar, els ensenyem a recollir, retornant cada cosa al

seu lloc.

Construccions Els pares

35

Els mestres La cuineta

Jocs de taula El mercat

Blocs lògics

Durant l’aplicació de la programació, he seguit uns hàbits rutinaris, que també es realitzen

amb la mestra-tutora habitual:

9’00 h: Arribada a l’aula, salutació de benvinguda, hàbit de desar les jaquetes i posar-se la

bata i hàbit de posar la data i el temps del dia.

9’10-9’15 h: Oració: “Jesusito de mi vida”

9’15-10’15 h: Activitats

36

10’15-10’30 h: Esmorzar a l’aula

10’30-11 h: Esbarjo

11-12 h: Activitats

12-12’30 h: Racons de joc


12’50-13 h: Hàbit de treure’s la bata i posar-se les jaquetes

13-15 h: Dinar

15-15’10 h: Hàbit de treure’s la jaqueta i posar-se la bata.


16-16’30 h: Racons de joc


16’50-17’00 h: Hàbit de treure’s la bata i posar-se la jaqueta.

17’00 h: salutació de comiat i tornada a casa.

M’agradaria comentar que quan vaig començar la programació, els infants de la meva classe

tenien un nivell de lectoescriptura molt baix. A penes sabien escriure correctament el seu nom

i cognom amb lletra de pal i no llegien quasi cap paraula. És per això que, en les meves

activitats, apareix molt poca lletra. La majoria de les activitats són explicades als infants de

forma verbal.

4.6. Atenció a la diversitat:

• Es tindrà en compte a tots i cadascun dels alumnes per igual.

• Conèixer l’entorn del nen fora de l’escola. I si presenta algun problema d’aprenentatge,

caldrà ajudar-lo en tot el possible, tenint en compte el seu dèficit.

• Tenir present les capacitats i limitacions de cada alumne.

• Atendre a cada infant de forma individualitzada.

• Mantenir el contacte constant amb els pares dels infants.

• Flexibilitat en el objectius, en el temps, en les activitats, en la metodologia i en els

recursos que s’empren si els alumnes ho necessiten.

• Activitats de reforç i d’ampliació.

• Metodologies que afavoreixin la participació de tot l’alumnat.

• Selecció i utilització de materials curriculars diversos.

37

4.7. Materials i altres recursos:

(Els materials necessaris apareixen en cada activitat de la Unitat de Programació)

• TIC

• AUDIOVISUALS

• SUPORT ESCRIT

• IMATGES

• MANIPULABLE

4.8. Avaluació:

• AVALUACIÓ INICIAL/DIAGNÒSTICA

- Conversa per saber els coneixements previs, les aportacions fetes i l’interès que

mostren per estudiar el tema.

- Totes les sessions partirem de preguntes bàsiques: què sabem?, què coneixem de?,

com ho entenem?...

• AVALUACIÓ CONTÍNUA/FORMATIVA

- Es tindran en compte les activitats d’ensenyament-aprenentatge realitzades cada dia a

l’aula per tal d’observar el progrés dels alumnes. De tal manera que si algun alumne

presenta algun retard o alguna dificultat en alguna àrea, se’l pugui ajudar per a que

pugui avançar al mateix ritme que la resta d’alumnes.

• AVALUACIÓ FINAL/SUMATIVA

- L’avaluació final es farà a partir d’activitats:

1) RECORDEM!: Presentar una sèrie de fotografies als infants sobre coses de la tardor i

de coses que no tenen cap relació amb aquesta estació. Els nens hauran de discriminar

quines fotografies tenen a veure amb la tardor i quines no. Després, descriuran que

38

observen en les imatges i, a partir de l’observació, explicaran algunes nocions que hagin

après sobre aquesta estació.

-Temps: 30 min.

-Tipus d’agrupament: Tot el grup.

-Lloc: Aula ordinària.

-Materials: Fotografies de coses de la tardor i altres imatges diverses.

2) DICTAT!: Realitzar un dictat dels fruits de la tardor. Els infants hauran d’enganxar les

imatges dels fruits a la fitxa a mesura que es vagi anomenant el nom del fruit.

-Temps: 15 min.

-Tipus d’agrupament: Activitat individual.


-Materials: Fitxa, imatges dels fruits de la tardor i pegament.

3) L’ARBRE ESTÀ NU, VESTIM-LO!: Pintar les fulles a l’arbre amb els colors de la

tardor.

-Temps: 20 min.



-Materials: Fitxa i colors.

39

4.9. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE

Nº Sessió: 1

a)Activitats de coneixements previs:

QUANTES COSES SABEM ! : Conversa per saber els coneixements previs i l’interès que

mostren els alumnes per estudiar el tema. Es realitzaran preguntes generadores de diàleg :

quins són els colors de la tardor ?, què els passa als arbres en aquesta estació ?, quins fruits hi

ha a la tardor ?, quina roba portem ?, fa fred o calor ?, plou a la tardor ? què passa quan plou ?

surten alguns animals ? quins ?...

-Temps :15 min

-Tipus d’Agrupament : Tot el grup.

-Lloc : Aula ordinària.

b) Activitats genèriques :

1) PINTEM FULLES ! : l’arbre està nu i l’hem de vestir amb les fulles de la tardor.

Pintarem fulles amb els colors de la tardor (taronja, vermell, groc, verd i marró).

-Temps : 30 min

-Tipus d’agrupament : Activitat individual.


-Materials : Fitxa i colors.

2) ENCAIXEM?: Presentar peces geomètriques als infants de dues mides diferents dels

colors de la tardor (rodona, triangle i quadrat). Els infants hauran de saber-les fer

correspondre amb les imatges que apareixen a la fitxa, atenent al criteri de mida i forma i les

enganxaran damunt.

40

- Temps: 20 min.



-Materials: Fitxa, peces geomètriques i pegament.

c) Activitats d’ampliació :

1, 2, 3 !: Treballem els colors de la tardor comptant fulles fins al nombre 3. Encerclem les

fulles que són del mateix color i després comptem quantes n’hi ha de cada grup.

-Temps : 20 min





QUINS FRUITS HEM MENJAT ? : Conversarem sobre quins fruits mengem a casa durant

l’estació de la tardor. Per a saber-ho, es preguntarà als infants quins fruits han menjat aquell

dia i el dia anterior, durant els àpats.

-Temps :15 min

-Tipus d’Agrupament : Tot el grup.



EL CISTELL ! : Coneixem els fruits de la tardor a partir de l’experimentació i la vivència

pròpia. Es portarà a l’aula diferents fruits per a que els puguin veure i es farà una breu

explicació de cadascun dels aliments (quin gust tenen, per a què els utilitzem, com els

cuinem...).

Nº Sessió: 2

41

Després, ens asseurem en rotllana al voltant del cistell on es troben les fruites i s’aniran fent

preguntes als infants sobre els fruits a mesura que es van traient del cistell : « com es diu, de

quin color és, quin gust té, com es menja... »

-Temps : 30 min

-Tipus d’agrupament : Tot el grup


-Materials : Cistell i fruits de la tardor (caqui, codony, magrana, pera, mandarina, poma,

taronja, llimona, moniato, raïm, cacauets, nous, castanyes, avellanes i ametlles).

c) Activitats de reforç :

EL RACÓ DE LA TARDOR : Posarem el cistell amb els fruits de la tardor al racó de la

tardor com a recordatori, per a que els xiquets puguin observar-los i manipular-los sempre que

vulguin.

L’activitat del cistell es realitzarà dos cops per setmana durant la programació per a que no

s’oblidin dels noms dels fruits de la tardor i dels conceptes bàsics que els han de quedar clars.

-Temps : 30 min (repàs del cistell)

-Tipus d’agrupament : Activitat individual (racó de la tardor) i tot el grup (repàs del cistell).

-Lloc : Aula ordinària

-Materials : Cistell i fruits de la tardor (caqui, codony, magrana, pera, mandarina, poma,

taronja, llimona, moniato, raïm, cacauets, nous, castanyes, avellanes i ametlles).


I TU, COM ET VESTEIXES ?: Parlarem sobre com ens vestim durant l’estació de la tardor,

quines peces de roba ens posem…Ho farem a partir de preguntes : plou en aquesta estació ?

Nº Sessió: 3

42

ens posem botes i portem paraigües els dies de pluja ?, neva? Ens posem bufandes , guans i

barrets ?, anem a la piscina i ens posem banyadors ?...

-Temps :15 min

-Tipus d’Agrupament : Tot el grup



1) A LA TARDOR, NI FRED NI CALOR !: Al refrany li falten dues paraules (fred i calor).

A partir del dibuix d’una bufanda i d’un banyador, acabarem de completar la frase. El

recitarem i ens l’aprendrem de memòria. Després, intentarem justificar, entre tots, què vol dir

l’oració.

-Temps : 30 min

-Tipus d’agrupament : Activitat individual i grupal

-Lloc :Aula ordinària

-Materials : Fitxa, colors, llapis

2) BITS DE ROBA: s’ensenyaran una sèrie de fotografies de diferents estacions i es

preguntarà als infants quan creuen que ens posem cada peça de roba. Quan els hagin quedat

clars els conceptes, es passaran ràpidament els bits de roba i els infants hauran de localitzar

aquelles imatges que facin referència a peces de roba de la tardor.

-Temps: 20 min



-Materials: Bits de roba.


ROBA DE TARDOR: fitxa on apareixen peces de roba de les diferents estacions. Es pintarà

tan sols la roba que ens posem durant l’estació de la tardor.

43

-Temps: 30 min.





QUI ÉS LA CASTANYERA ?: Conversem sobre qui és la castanyera i quin dia vindrà a fer-

nos una visita. Per a què ve la castanyera? Què ens porta? Com va vestida? Com es diu la

castanyera? D’on ve, on viu? Com es diu?

-Temps : 15 min

-Tipus d’Agrupament : Tot el grup



1) EL CONTE: S’explicarà el conte de Maria la castanyera i s’introduirà la cançó de “cargol

treu banya” al conte. Després es demanarà algun voluntari per a que, amb l’ajut d’una

marioneta (una velleta-castanyera), intenti explicar el conte a la resta de la classe.

-Temps : 20 min

-Tipus d’agrupament : Tot el grup.


-Materials : Fitxes del conte il· lustrat i marioneta.

2) VOCABULARI DEL CONTE : Escriurem el nom d’objectes i/o personatges que

apareixen al conte, al costat de la imatge corresponent (castanyera, bosc, falda, cistell, pluja,

castanya i cargol)

Nº Sessió: 4

44

-Temps: 40 min.



-Materials: Fitxa i llapis.

3) QUINA CASTANYERA MÉS MACA!: pintarem una castanyera amb ceres de colors,

l’envernissarem, la retallarem amb el punxonet,, l’enganxarem a una cartolina i hi escriurem

“castanyera”. Per a que quan vingui, puguem ensenyar-li els dibuixos i estigui ben contenta de

que hàgim treballat i ens pugui donar castanyes de l’orgullosa que està de nosaltres.

-Temps: 40 min.



-Materials: Fitxa de la castanyera, ceres, pinzell, vernís, cartolina, pegament i llapis.

4) EL MÓN PER UN FORAT! A l’aula d’informàtica observem un vídeo on-line on ens

explica com la castanyera i el castanyer van a buscar castanyes al bosc, amb la cistella

penjada al braç. Quan és el temps de menjar castanyes, la castanyera torra castanyes i

moniatos al carrer i ens les mengem amb paperines de diari, per ajudar-nos a passar el fred.

-Temps: 10 min


-Lloc: Aula d’informàtica.

-Materials: Ordinadors i connexió a Internet.


CASTANYES O PANELLETS ?: Explicarem què mengem el dia de tots sants (castanyes i

panellets), com es fan els panellets, en quins ingredients es fan i de quin tipus n’hi ha

(d’ametlla, d’avellana, de cafè, de cirera, de xocolata, de coco, de maduixa, de llimona, de

taronja, de pinyons…)

Nº Sessió: 5

45

Després, es preguntarà si a casa durant aquests darrers dies han menjat castanyes o panellets,

si han fet panellets, si han torrat castanyes amb els pares…si saben qui ven castanyes i

moniatos el dia de la castanyada pel carrer, si han provat els diferents tipus de panellets que hi

ha o solament els de pinyons,etc.

-Temps : 15 min.




1) COM ES FAN ELS PANELLETS? Mirarem un vídeo on-line que ens explica com els

pastissers fan els panellets.

-Temps : 10 min


-Lloc : Aula d’informàtica.

-Materials : Ordinadors i connexió a Internet.

2) QUÈ BONS QUE ESTAN ! : Observarem un assortit de panellets, per a que vegin les

diferents classes que hi ha, i en farem una degustació.

-Temps : 15 min



-Materials: assortit de panellets.

3) DITA DE TOTS SANTS : “Per tots sants castanyes i cargols amb banyes”. Pintarem el

dibuix d’una castanya i d’un cargol que apareixen a la dita. Retallarem amb el punxonet la

castanya gran, que envolta la dita, i l’enganxarem sobre un paper que haurem pintat amb

pintura taronja (mescla de vermell i groc), tots tres colors de la tardor.

Després, ens l’aprendrem de memòria amb acompanyament corporal.

46

-Temps: 1h.

-Tipus d’agrupament: Activitat individual i col·lectiva.


-Materials: Fitxa, colors, punxonet, alfombreta, témpera vermella i groga, pinzell i pegament.

4) EXPLORADORS!: Sessió de psicomotricitat

a) Fase d’acollida: Acompanyar als infants a l’aula de psicomotricitat, indicar-los el lloc per

desar les sabates i asseure’ns tots junts en un banc per a explicar una mica la sessió de

psicomotricitat. Se’ls explicarà que, durant la sessió, es convertiran en exploradors que van

pel bosc i que han de superar uns determinats obstacles.

b) Descàrrega tònica: Els nens arriben al bosc, estan molt emocionats i contents i es posen a

jugar. El terra de l’aula està ple de fulles del carrer, que el mestre prèviament a la sessió haurà

recollit. Els nens jugaran, de forma lliure, amb les fulles, fent-les volar, tirant-les al terra,

tirant-se-les entre els companys, arrugant-les, esquinçant-les, saltant sobre d’elles...

c) Fase sensoriomotriu: Els nens, durant la seva expedició pel bosc, es troben davant d’una

muntanya molt perillosa que té molts d’obstacles i els nens hauran de parar molt de compte si

volen seguir amb l’exploració pel bosc. Els infants hauran de passar per un circuit d’obstacles

de diferents materials (material tou, cercles, cons, sticks, pilotes, bancs...).

d) Fase de relaxació: Els nens han aconseguit traspassar la muntanya i estan molt cansats. Es

posen a dormir durant una estona en un refuig que troben pel bosc.

e) Fase de representació: Com estan molt contents d’haver superat l’expidició, decideixen

fer un dibuix del bosc on han passat el dia, d’aquesta manera, sempre tindran un record

d’aquell dia tant divertit.

f) Fase d’acomiadament: acompanyar als infants a posar-se les sabates, ajudar a calçar-se a

qui ho necessiti, i anar plegats a l’aula ordinària.

47

-Temps: 1 h.


-Lloc : Aula de Psicomotricitat.

-Materials : Fulles, material tou, cercles, cons, sticks, pilotes, bancs, papers i colors.


DECOREM PANELLETS !: Pintarem panellets decorats de diferents maneres, segons el

gust que tinguin : cafè, ametlla, de pinyons, de maduixa, de llimona…

-Temps : 30 min



-Materials : fitxa i colors.


QUÈ ELS PASSA ALS ARBRES ?: Observar en una foto d’un paisatge de tardor el color

de les fulles dels arbres (groc, vermell, marró, taronja) i comentar, conjuntament, per què els

cauen les fulles en aquesta època de l’any.

-Temps : 15 min



-Materials : Fotografia d’un paisatge de tardor.


1) QUI ÉS L’ARBRE ?: Realitzar un mural col·lectiu dibuixant un arbre amb la silueta del

cos d’un infant en un paper d’embalar (el cos fa de tronc i els braços es mouen en diferents

posicions, per aconseguir les branques). Emplenar l’arbre enganxant closques de nous sense

Nº Sessió: 6

48

que quedi cap espai en blanc i fer les fulles de l’arbre estampant les mans dels nens amb la

mescla de colors de la tardor.

-Temps : 45 min



-Materials : Paper d’embalar de color taronja, llapis, goma, nen, closques de nous senceres,

cola blanca, témperes dels colors de la tardor i pinzells.

2) COM ES DIUEN?: Escriure el nom quatre arbres fruiters (taronger, llimoner, perer i

pomer) i unir-los amb el dibuix del seu fruit.

-Temps: 30 min



-Materials: Llapis i goma.

3) ANEM A BUSCAR FULLES!: Sortida al pati acompanyats pel mestre. Observar les

fulles en el seu entorn natural i recollir-ne algunes per a la classe.

-Temps: 20 min


-Lloc: Pati de l’escola.

-Materials: Fulles.

4) COM SÓN LES FULLES?: Classificar les fulles que hem recollit al pati. Classificar-les

segons els criteris : grans/mitjanes/petites, per colors i segons siguin dentades/llises/ondulades.

-Temps : 30 min.

-Tipus d’agrupament : Grups reduïts.


-Materials: Fulles.

49

5) PER DAVANT I PER DARRERA!: Observarem les fulles amb la lupa i aprendrem les

parts de la fulla: nervis, pecíol, anvers i revers.

-Temps: 30 min.

-Tipus d’agrupament: Grups reduïts i tot el grup.


-Materials: fulles i lupes.


ELS BOLETS !: Presentar els bolets amb una capsa amagada, els infants hauran d’anar fent

preguntes sobre l’element que hi ha dintre : rodó, quadrat, gran, petit, color…fins que

l’endevinin. Un cop endevinat, fer preguntes sobre els bolets: en mengeu a casa?, quan surten

els bolets?, qui els colleix?, n’hi ha de diferents tipus?, tots es poden menjar?, on els trobem?...

Després, deixar que els nens manipulin i observin les característiques físiques dels bolets.

-Temps : 45 min.

-Tipus d’agrupament : Grups reduïts i tot el grup.


-Materials : Capsa i bolets.


1) LES PARTS DEL BOLET : Aprendre les parts dels bolets mirant un model real : barret i

peu. Després, realitzar una proposta sobre paper : escriure les parts al lloc adient, mirant el

model i pintar el bolet dibuixat.

-Temps : 30 min.

-Tipus d’agrupament : Activitat individual i col·lectiva.


-Materials : bolet, fitxa, llapis i colors.

Nº Sessió: 7

50

2) QUIN BOLET ! Realitzar un bolet. Per a fer-ho, cal que donem a cada infant una

circumferència feta sobre paper de cartolina vermella, per a que la retallin amb el punxonet.

Després, els infants enganxaran les dues meitats de la circumferència per aconseguir el barret

del bolet; i el decoraran amb gomets de color blanc. Per a fer el peu del bolet; els nens

pintaran de color marró el cartró d’un roll de paper higiènic. Finalment, ajuntar les dues parts

del bolet (barret i peu) fent un petit tall al cartró per posar-hi la semicircumferència.

-Temps: 30 min.



-Materials : Cartolina vermella, llapis, punxonet, alfombreta, pegament, gomets grocs,

témpera marró, esponja i tisores.

3) LA PETITONA VA AL BOSC: Explicar el conte als nens.

-Temps: 20 min.



-Materials: conte “La Petitona va al bosc”. Ed Cruïlla.

c) Activitats d’atenció a la diversitat :

JUGUEM !: Dividir una fotografia d’un bolet en vuit trossos i reconstruir-lo. Es farà mirant

la fotografia original.

-Temps: 30 min



-Materials : Fotografia d’un bolet.

d) Activitats de reforç : Recitar un poema als nens on apareix l’element de les fulles.

Després, els nens hauran de discriminar en una fitxa l’element que s’anomenava en el poema i

acolorir-lo. En la fitxa apareixen dos dibuixos (una fulla i un bolet).

51

-Temps: 20 min.



-Materials : poema, fitxa i colors.


RECORDEM ELS FRUITS !: Quins fruits es mengen a la tardor ? quins ens agraden, quins

no ?, quins són de color vermell ?, quins de color verd ?...Quina forma té la taronja ? De quin

color és ?, etc. Conversar una estona sobre els fruits i fer-los dialogar a partir de preguntes.

-Temps : 15 min.




1) ESTAMPEM FRUITS !: Estampar fruits i escriure’n el nom.

-Temps : 30 min.



-Materials : Fruits, témperes, papers i llapis.

2) CANTEM I BALLEM !: Cantar i ballar la cançó: “Una pometa en tinc a l’hort”

-Temps: 20 min.



Nº Sessió: 8

52

-Materials: radiocasset i cd de música.

3) TASTEM?: Provar fruits de la tardor. Es portaran varietats de fruits i els nens provaran

aquells que desitgin.

- Taronja, poma i pera liquada.

- Magrana i raïm.

-Avellanes, cacahuets, ametlles…

-Temps : 30 min.



-Materials: Fruits, gots de plàstic i liquadora.

4) VOLEU RAÏM?: Emplenar el dibuix d’un carroll de raïm enganxant boles de paper de

seda de color verd.

-Temps: 45 min.



-Materials : Fitxa amb el dibuix d’un carroll de raïm.


MEMORY!: Juguem al memory amb imatges de fruits.

-Temps: 20 min.



-Materials : Memory dels fruits de la tardor.

53


Explicar que a la tardor podem veure uns animals determinats : esquirols, cargols, cérvols,

eriçons de terra, alguns ocells, conills,etc. Preguntar-los si saben quins animals són, com són,

si són grans o petits, on viuen, què mengen, de quin color són, si n’han vist mai algun…

-Temps : 15 min.




1) L’ESQUIROL : Estudiar l’esquirol a partir d’un joc d’Internet : les parts de l’esquirol,

notes informatives sobre l’animal, el creixement de l’esquirol, la seva alimentació, on viuen,

tipus d’esquirols i jocs didàctics (trencaclosques, cançó, buscar la parella, lectoescriptura,

encaixos…).

-Temps : 1 h.

-Tipus d’agrupament : Parelles.

-Lloc : Aula d’informàtica.

-Materials : Ordinadors i connexió a Internet.

2) SOPA DE LLETRES: Buscar en una sopa de lletres les paraules: esquirol, cargol, cérvol,

eriçó, ocell i conill i pintar-les amb els colors de la tardor.

-Temps: 30 min.



-Materials: Fitxa i colors.

Nº Sessió: 9

54

3) ENDEVINA, ENDEVINALLA: Recitar una endevinalla sobre el cargol. Els nens hauran

d’endevinar de quin animal es tracta. Després, es repartirà una fitxa on apareixen diferents

animals i els nens hauran d’acolorir l’animal que descriu l’endevinalla.

-Temps: 30 min.



-Materials: Endevinalla, fitxa i colors.

4) COPS DE VEU!: Picar els cops de veu de paraules d’una, dos, tres i quatre síl· labes

(esquirol, cargol, ocell, cérvol, avellana, pinyons, cacahuet i ametlla). Després, anotarem en

una fitxa el nombre de cops de veu que té cada paraula.

-Temps: 20 min.



-Materials : Fitxa, llapis i goma.

5) QUIN CARGOL!: Realitzar la manualitat d’un cargol. Per a fer-ho, caldrà pintar les dues

cares d’una tira de 60x4cm amb ceres dels colors de la tardor. Després, enrotllarem aquesta

tira fent la closca del cargol i, a la punta, hi enganxarem una castanya, que serà el cap de

l’animal. Per a fer les banyes, necessitarem dos trossos de menjapipes que introduirem dintre

de la castanya (fent dos forats amb un punxonet). Finalment, es faran els ulls enganxant dos

gomets a cada menjapipes i es pintarà un puntet negre a cada ull.

-Temps: 45 min.



-Materials : cartolines grans, ceres, castanyes, cola blanca, menjapipes, punxonet, gomets i

retolador negre.

6) ELS ANIMALETS DEL ZOO!: Sessió de psicomotricitat

55

a) Fase d’acollida: Acompanyar als infants a l’aula de psicomotricitat, indicar-los el lloc per

desar les sabates i asseure’ns ens rotllana al terra per a fer una breu introducció de la classe

d’avui. S’explicarà que som animalets que ens han tancat en un zoo. Som cargols, cérvols,

conills, eriçons, ocells i esquirols. Estem a la tardor i hauríem d’estar al bosc, que és la nostra

casa.

b) Descàrrega tònica: Estem molt enfadats i volem escapar-nos d’aquesta presó. Farem

pinya tots junts i amb molta força tirarem al terra la porta del zoo (un mur creat amb materials

tous).

c) Fase sensoriomotriu: Hem aconseguit escapar-nos del zoo, estem molt contents! Ara

anem corrents cap al bosc, la nostra casa. Quan hem arribat al bosc, estem una mica cansats i

tenim una mica de gana. Anem a buscar menjar!. Els nens aniran a buscar menjar passant per

un circuit que simularà els obstacles d’un bosc. Cada nen serà un animal i cada animal haurà

de buscar la imatge de l’aliment que li correspongui. Els aliments es trobaran al final del

circuit, dintre d’una piscina de boles, on els nens s’hi tiraran perquè estan molt afamats.

d) Fase de relaxació: Els animals estan molt cansats perquè han fet un llarg recorregut pel

bosc per a buscar menjar. Es faran un massatge per parelles per a calmar el cansament.

e) Fase de representació: Estem molt contents perquè hem aconseguit sortir del zoo i ho

expressem a partir del dibuix amb les ceres.

f) Fase d’acomiadament: acompanyar als infants a posar-se les sabates, ajudar a calçar-se a

qui ho necessiti, i anar plegats a l’aula ordinària.

-Temps: 1 h.

-Tipus d’agrupament: Activitat individual, col·lectiva i per parelles.

-Lloc : Aula de Psicomotricitat.

-Materials: material tou, cercles, cons, sticks, pilotes, bancs, imatges de menjar, papers i

ceres de colors.

56


FRUITS SECS I FRUITA DOLÇA !: Explicar les diferències principals entre la fruita

dolça i els fruits secs. Preguntar si saben dir-nos algun tipus de fruit sec i algun de fruita dolça.

-Temps : 15 min.




1) CLASSIFIQUEM !: Classificar imatges de fruits segons siguin fruits secs o fruita dolça.

Enganxem les fotografies al apartat corresponent.

-Temps : 20 min.



-Materials : Fitxa, pegament i imatges.

2) ORDENEM!: Demanar als pares, familiars o tutors dels infants que ens portin fruits secs.

Ordenar els fruits secs segons el criteri de mida, de tonalitat, de forma…

-Temps : 20 min.



-Materials: Fruits secs.

Nº Sessió: 10

57

3) QUANTES AMETLLES HI HA?: Fer agrupacions de les ametlles atenent al criteri donat.

-Temps: 15 min.



-Materials : Ametlles.

4) LECTOESCRIPTURA ON-LINE : Treballar la lectoescriptura amb vocabulari dels

fruits de la tardor, per mitjà d’un joc d’Internet.

-Temps: 1h.

-Tipus d’agrupament: Per parelles.

-Lloc: Aula d’informàtica.

-Materials: Ordinadors i connexió a Internet.

5) SERIACIÓ : Realitzar una seriació amb imatges d’una castanya d’una nou.

-Temps: 20 min.



-Materials : Fitxa, imatges i pegament.

c) Activitats d’ampliació :

SUMEM ?: Sumar a partir de dibuixos de fruites dolces (magranes, raïm, pomes i figues). Els

nens han de dibuixar els fruits que falten per tal de resoldre les sumes. Després, hauran

d’acolorir les imatges.

-Temps : 30 min.



-Materials : Fitxa, llapis, goma i colors.

58

4.10. CONCLUSIONS DE L’APLICACIÓ DE LA UNITAT DE P ROGRAMACIÓ

Una vegada aplicada la unitat de programació a la classe de P -4 les meves conclusions són

les següents:

Com s’ha entès en l’explicació de la posada en pràctica de cada activitat l’aplicació de la

unitat va ser del tot correcta i satisfactòria, és a dir, més o menys es va desenvolupar de la

forma que esperava i volia.

Després de l’aplicació de la unitat , i amb una corresponent avaluació, canviaria probablement

alguns detalls de les activitats, alguns instruments utilitzats, alguns detalls de la meva actuació.

Ja que després de l’aplicació i en el transcurs d’aquesta és realment quan es pot avaluar i

determinar la correcció de la tasca duta a terme.

Els objectius que pretenia aconseguir en cadascuna de les activitats es van anar assolint, i es

van anar avaluant durant el transcurs d’aquestes per mitjà de l’observació i d’activitats

dedicades exclusivament a l’avaluació de l’alumnat.

L’objectiu principal de la unitat de programació “ Els colors de la tardor” : “ identificar,

conèixer i diferenciar les característiques principals d’aquesta estació” es va aconseguir de

forma majoritària per tot el grup classe tret d’alguna excepció en el cas d’algun infant que

presenta un retard en el desenvolupament cognitiu respecte a la resta dels companys.

Per finalitzar, els resultats de l’aplicació de la unitat crec que van ser bons i satisfactoris. Tant

pel que fa el resultat amb els nens ( objectiu principal) , l’actitud de la mestra i la meva

mateixa opinió.

1, 2,

59

5. REFLEXIÓ PERSONAL La meva reflexió personal està orientada fent un repàs general de la meva estada, començant

des dels inicis fins els últims dies en què he restat al col·legi, com a practicant.

Quan vaig començar les pràctiques a l’escola, em sentia un poc insegura de mí mateixa i de

les meves facultats com a mestra, ja que no havia exercit mai com a tal, i restava amb una

actitud de por i d’intranquil·litat amb els nens. M’encantava la idea de poder compartir

aquesta experiència amb els petits i la meva il· lusió i desig d’estar i d’ajudar-los a aprendre i

aprendre amb ells, podia més que no pas aquesta postura de “por i de respecte” de cara als

infants.

Els veia delicats (tenia por quan es feien mal), molt moguts i difícils de controlar en alguns

casos (per exemple en el joc), em neguitejava quan els nens acabaven les seves tasques i

venien tots amb “manada” a demanar-te la teva atenció i per a que els corregissis l’activitat.

Tot plegat era un poc estressant però molt gratificant, a la vegada.

Quan arribava a casa, em notava molt cansada i esgotada pel darrer dia de treball. El fet de

mantenir durant tota l’estona una actitud de preocupació, intranquil·litat i d’inseguretat amb

mi mateixa em produïa un esgotament afegit al treball del dia.

També em trobava una mica perduda, perquè encara no coneixia els noms dels infants i em

resultava difícil el poder-me dirigir a un nen determinat, sense saber el seu nom. A més a més,

encara no coneixia el caràcter i les característiques individuals de cada infant. No sabia com

podrien respondre a determinades actuacions, no coneixia el nivell cognitiu dels infants, no

sabia quin nen era “trapella” i quin era tranquil...En fi, desconeixia un seguit de

característiques que resulten imprescindibles per a la tasca del docent. Tanmateix, la meva

postura en iniciar les pràctiques, sovint es similar a les característiques de qualsevol mestre en

iniciar un nou curs i amb uns nous alumnes.

Pel que fa al material de l’aula, també desconeixia on es trobaven cadascun dels materials. La

qual cosa em dificultava la feina, perquè perdia alguna estona amb la búsqueda del material o

preguntant-li a la mestra. Per tant, no tenia la rapidesa d’actuació com en els darrers mesos de

pràctiques.

60

Amb la mestra, em passava més o menys el mateix. En iniciar les pràctiques restava amb una

postura d’inseguretat i actuava amb peus de plom perquè no tenia confiança amb la docent i,

d’alguna manera, jo estava a la disposició d’aquesta i havia d’actuar d’acord amb els seus

criteris i fent les coses de manera correcta.

Amb el transcurs dels dies, tots aquests aspectes es van anar modificant. Cap al mes de

pràctiques, més o menys, ja podia actuar amb una postura més serena, tranquil·la i amb

seguretat. Coneixia els noms dels nens, tenia una petita idea de la personalitat de cada infant i

de les característiques peculiar d’aquests. Em coneixia físicament l’aula al 100%, sabia on

estaven cadascun dels materials o recursos necessaris i ja començava a tenir més afinitat i

confiança amb la mestra. A més a més, ja coneixia la metodologia general d’aplicació a l’aula

de la mestra. Per tant, ja podia actuar d’acord amb els seus criteris.

Començava a saber com afrontar la situació i cada vegada m’expressava i actuava amb més

llibertat i sense tenir una actitud de por de cara els nens. Sabia com afrontar les diverses

situacions que es donen a l’aula: saber tranquil·litzar la mainada i aplicar una disciplina més

autoritària en moments de descontrol de l’aula (quan els nens estan neguitosos i parlen i fan

escàndol a classe), mantenir una actitud tranquil·la quan els nens veien aglomerats a demanar

que els corregeixis les activitats, saber calmar situacions problemàtiques (quan els nens es

barallen per algun color, quan no deixin que algun nen jugui amb un grup d’amics, quan algun

nen pren mal i se l’ha d’atendre de forma serena i tranquil·litzant al ferit...).

Per tant, quan vaig començar l’aplicació de la Unitat de Programació, el 26 d’octubre, ja sabia

actuar com qualsevol mestra, més o menys. En l’aplicació de les activitats, val a dir que em

vaig sentir força orgullosa de mí mateixa perquè vaig saber controlar la situació en tots els

casos. A més a més, he tingut la sort de realitzar les pràctiques amb un grup força tranquil i la

veritat és que són bastant creients. No ofereixen cap tipus de resistència al mestre.

Les activitats es van resoldre dins d’un marc normal, com si jo fos una altra mestra a qui han

de creure i atendre. Els objectius dels exercicis es van aconseguir satisfactòriament i els nens

s’ho van passar d’allò més bé realitzant-los, al mateix moment que aprenien continguts.

Tanmateix, si ara tornés a aplicar la Unitat de Programació ho faria amb menys activitats però

bàsiques i imprescindibles per aconseguir els objectius establerts.

61

Malgrat això, va ser una experiència molt gratificant el veure’m com a mestra i el fet de

poder-me afrontar sola en aquesta situació. La veritat és que em vaig sentir com si estés

exercint com a tal. De vegades, fins i tot se m’oblidava que estava com a practicant ja que

crec que vaig saber fer-ho amb prou èxit.

M’agradaria esmentar també que seria bo que canviés la meva actitud carinyosa i d’afecte

respecte als infants perquè no és bo mesclar els sentiments amb la tasca de l’educació. Em

resulta força difícil no encarinyar-me dels nens i mostrar una actitud imparcial.

Pel que fa a la mestra, he de dir que m’emporto una molt bona experiència, gràcies a ella, i

que he après moltíssimes coses amb l’estada amb ella. Durant els 3 mesos de pràctiques, ha

sigut molt atenta amb mi i m’ha tingut en compte en tot moment. M’ha ensenyat coses, m’ha

aconsellat, m’ha explicat experiències seves a l’aula, ha facilitat la meva formació perquè

fèiem la tasca educativa plegades. M’ha deixat actuar com si fos una mestra més i no tan sols

com a observadora de la seva pràctica educativa. He participat en cadascuna de les seves

intervencions a classe, la qual cosa, m’ha ajudat a adquirir una formació com a mestra molt

òptima.

Pel que fa a l’escola, als mestres companys i a la metodologia que s’utilitza a l’aula, no

canviaria res del que he pogut observar perquè em sembla que tots plegats fan molt bé la seva

feina. És més, la metodologia utilitzada per la mestra a l’aula m’ha semblat tant correcta que

penso que jo partiré d’aquests coneixements que he après per aplicar-los a l’aula, en un futur.

Els meus últims dies al col·legi van ser força durs, perquè cada dia que tornava a casa

m’entrava melancolia pel fet de pensar que s’acabava la meva tasca al col·legi. Ja no estaria

amb els nens, amb la mestra i ja no em trobaria a l’escola amb cadascun dels membres que la

conformen, que han fet la meva estada tant gratificant i que m’han acollit com un membre

més. Tanmateix, ja vaig parlar amb la directora i la titular del col·legi per a comentar-los que

els faria alguna visita amb moments esporàdics que necessitessin alguna ajuda, com en les

celebracions, per exemple. És per això que aquest fet consola una mica la meva tristesa. A

més a més, sovint aniré a l’escola a veure els nens de la meva classe i a fer una visita a la

mestra de la classe.

62

6. AGRAÏMENTS M’agradaria agrair la meva experiència positiva a l’escola a una sèrie de persones que han

contribuït a que la meva estada fos tant gratificant:

- A Sandra, la tutora del centre.

• M’ha ensenyat a ensenyar.

• El meu somni és ensenyar, i ella encara m’ha donat més forces per a tenir ganes de ser

mestra.

• La metodologia que utilitza i de la qual he estat aprenent hem sembla molt adequada.

• Durant la Universitat, m’han preguntat molts cops si hi havia algun professor/mestre

que m’hagués marcat per a bé o per a mal, jo mai sabia què dir. La veritat és que fins

avui, no havia tingut cap docent que m’hagués deixat petjada de veritat. Però ara ja

puc dir que en tinc un, Sandra. Sempre podré dir que vaig tenir una molt bona mestra

que em va donar els primers passos de cara a la meva docència i que, gràcies a ella,

vaig començar la meva carrera professional amb moltes ganes i amb molta il· lusió.

- Als nens.

• He après amb ells i m’han ensenyat moltes coses.

• M’han donat vitalitat i ganes d’ensenyar cada dia.

• M’han ofert afecte i han acceptat el meu.

• M’han acollit i respectat com una mestra més.

• Han sigut molt creient i s’han portat molt bé durant la meva estada.

• M’han donat la possibilitat de posar en pràctica les meves primeres experiències com

a mestra.

- A Mario, el tutor acadèmic.

• Ens ha orientat molt bé durant les pràctiques.

• Ha portat un seguiment del nostre treball i ens ha donat les indicacions adequades per

a fer bé la nostra tasca.

63

- A tota la resta dels membres que conformen el col·legi: recepcionista (Pili), responsable de

copisteria i materials (Rosana), directora (Maite), titular (Elena) i totes els altres.

• M’han acollit com una més,

• M’han ofert la seva ajuda quan ho he necessitat.

• M’han tingut en compte en tot moment.

7. CONCLUSIONS I VALORACIÓ GENERAL DE LES PRÀCTIQUE S A mode de conclusions, es pretén fer una valoració, de forma general, de la meva estada de

pràctiques al Col·legi Teresià.

En primer lloc, m’agradaria destacar que aquests 3 mesos de pràctiques m’han servit per a

reafirmar la meva vocació com a mestra. Des de fa molts anys, tenia clar que volia ser mestra

i que volia dedicar la meva vida professional als més petits i acompanyar-los en el seu

creixement, ajudant a formar persones cíviques. Tanmateix, no tenia ni la més mínima idea de

que treballar seria la tasca que em faria més feliç en aquesta vida. Durant aquest període de

temps, m’he aixecat cada dia de dormir amb ganes d’anar a treballar, de veure les cares

somrient dels infants i de realitzar tasques plegats.

Aquestes pràctiques han suposat una gran i indiscutible aportació a la meva formació com a

mestra. Han estat el suport pràctic que necessitava a la teoria rebuda, durant les classes a la

Universitat. Fins i tot, podria afirmar que el Pràcticum II ha estat el mitjà que més ha

contribuït, fins aquest moment, en la meva formació. Tres mesos escassos, des del meu punt

de vista, de pràctica; m’han aportat més coneixements, eines, instruments, metodologies...que

els dos anys anteriors a la Universitat.

També voldria fer esment de que la formació rebuda a la Universitat s’allunya molts cops de

la mateixa pràctica a les escoles. Així, m’han ofert una oportunitat privilegiada d’entrar en

contacte amb el món real de l’escola i la professió de mestre/a. A més a més, m’ha servit per a

descobrir-me a mi com a mestra, faceta que desconeixia. Han suposat, per tant, la meva

primera experiència com a docent, on s’ha començat el llarg procés per a esdevenir una

correcta mestra.

64

He après innombrables tècniques, recursos, metodologies...per tal de portar a terme un

correcte procés d’ensenyament-aprenentatge amb els més petits. De la qual cosa n’estic molt

agraïda, perquè ara em sento segura d’encarar una classe amb els més petits.

Finalment, dir que aquestes pràctiques han suposat una experiència inoblidable i satisfactòria

per a mi. Reafirmant així la meva il· lusió, ganes i desig de convertir-me amb una bona mestra

i contribuir amb aquesta importantíssima funció de formació de noves generacions.

8. REFERÈNCIES DOCUMENTALS

8.1. Bibliografia

• RIUS, Roser (2000): La petitona va al bosc. Barcelona: Ed. Cruïlla.

• ROCA, Núria (2005): La tardor. Barcelona. Grup Edebé.

• GÒDIA, Adrià (2006): L’últim dia de la tardor. Tarragona. Grup Edebé.

• RIBAS, Ignasi (2006): Fruits de la tardor. Barcelona. Publicacions de l’Abadia de

Montserrat.

• VINYOLI, Joan (2004): Fi de tardor. Barcelona. Cruïlla.

• ALSINA, Àngel (2004): Com desenvolupar el pensament matemàtic dels 0 als 6 anys. Vic.

Eumo Editorial.

• Programació General Anual. Curs 2009-2010. Col·legi Teresià. Edicions STJ

• Reglament de Règim Interior. 2005. Col·legi Teresià. Edicions STJ.

• Projecte Educatiu. 2005. Col·legi Teresià. Edicions STJ.

• Projecte d’animació cristiana escolar. 2005. Col·legi Teresià. Edicions STJ.

8.2. Webgrafia

• http://www.waece.org/laminas_trabajo/doc/l03.pdf

• http://gaudir-aprenent.blogspot.com/2009/10/la-tardor.html

• http://www.edu365.cat/castanyada/

• http://latardorainfantil.blogspot.com/

• http://www.menudospeques.net/recursos_infantiles/fichas_infantiles/fichas_otono.php

• http://druidaeduca.blogspot.com/2008/10/fichas-del-otoo-frutos-de-temporada.html

65

• http://www.lucutabo.tuportal.com/otono.html

• http://www.pekegifs.com/zonaprint/recortables/recortables8.htm

• http://www.lacajitamagica.com/menuda-castaa/index.html

• http://tottardor.blogspot.com/2008/04/pgines-web-de-la-tardor-jocs-poemes.html

• http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=2054

• http://bibliopoemes.blogspot.com/2007/10/les-fulles-seques-poema-per-la-tardor.html

• http://www.cucurrucu.com/la-tardor/

• http://www.latardor.es/

• http://www.primeraescuela.com/themesp/cp_estaciones/otono.htm

• http://www.dibujosparapintar.com/hoja17b.html

• http://www.vedoque.com/juego.php?j=otono.swf&ancho=600&alto=450

• http://pacomova.eresmas.net/paginas/poesias.htm

66

9. ANNEX (ENTREGAT EN FORMAT PAPER)

9.1. Fitxes

9.2. Fotografies d’algunes activitats d’ensenyament-aprenentatge

9.3. Altres

9.3.1. Acomiadament de l’escola

9.3.2. Agraïments a Sandra

9.3.3. Felicitació de Nadal i acomiadament dels pares

9.3.4. Recursos d’ajuda que he ofert a la mestra

9.4. CD (Digitalització): Un passeig per P4

Documents

Practicum II