ESTUDI COMPARATIU DE DIFERENTS PRODUCTES PER A LA NETEJA

D’OBJETES DE PLATA O PLATEJATS(Novembre 2009 – Abril 2010)

Proyecto propuesto y realizado por: Benoit de Tapol y Eduard Galindo CunilleraConsultaría en Historia del Arte: Mercè Doñate y Mª Àngels FondevilaConsultaría en Restauración: Alex Masalles y Joan PeyConsultaría científica: María José Alcayde

Introducció

• Les joies de plata de la col·lecció del MNAC, exposades en vitrina, pateixen un ennegriment i una pèrdua de brillantor accelerada.

• Al fenomen natural d’oxidació s’afegeix un augment de la cinètica de corrosió produïda per les emanacions d’alguns materials museogràfics.

• Aquest fenomen es també accelerat pels productes neteja/recobriment utilitzats sobre la plata?

• Durant l’estudi ambiental realitzat el 2006 per Bioconservació, es va detectar a les vitrines de numismàtica una alta concentració de formaldehid.

• Això no resulta extrapolable perquè la construcció de les vitrines de joies no és igual.

• Tot i així, pensem que la presència de DM a les vitrines de joies, pot donar una concentració relativament alta de formaldehid.

Qualitat de l’aire dins de les vitrines del MNAC

Objectiu d’aquest estudi

• Comprovar que el sistema de neteja emprat sobre la plata no participa a la seva futura degradació.

Mètode operatiu

• Seleccionar, aplicar i realitzar un seguiment dels productes per a la neteja de plata utilitzats actualment en museus i alguns altres recomanats pels centres de conservació europeus.

Tests seleccionats

• Avaluació de la cinètica de reaparició de l’ennegriment després d’una neteja mecànica amb envelliment accelerat

• Prova de PH

• Prova de ratllat dels productes seleccionats

• Diferència entre termes especialitzats• Selecció de mètodes (electroquímic, químic i

mecànic)• Abrasius per a la neteja• Líquids que acompanyen l’abrasiu• Productes de mercat

Informació cabdal extreta de la literatura especialitzada

Primers resultats: PH• Rinci 10,0• Sidol 9,4• Alúmina i alcohol 9,2• Alúmina i agua 9,0• Carbonat càlcic micronitzat i solució lleugerament alcalina 8,9• Carbonato cálcico micronizado y alcohol 8,8• Bicarbonato y agua 8,7• Avel Plata 8,5• Carbonato cálcico micronizado y agua 8,5• Bicarbonato y Alcohol 8,5• Carbonato cálcico micronizado y solución ligeramente ácida 8,4• Óxido de cromo y agua 8,0• Tensoactivo aniónico 7,4• Tarnishield 7,3• Óxido de cromo y alcohol 7,3• Cloruro sódico y ácido acético 3,1

• Procés de neteja

• Productes de mercatMés còmodes d’usar.Netegen eficaçment els sulfurs.Productes líquids menys Rinci.pH alcalins.Alguns requereixen aclarat després de la neteja i

altres no.Sidol deixa residus blanquinosos.

• Productes de la literatura especialitzadaNo són tan còmodes perquè les fases es separen.El carbonat càlcic i l’òxid de crom netegen

eficaçment els sulfurs.pH alcalins.L’òxid de crom deixa residus verds.

Primers resultats: comoditat i eficàcia en l’ús

• Prova sobre la velocitat de reaparició de l’ennegriment després d’una neteja mecànica.

El fet de no disposar d’una guia de referència ISO i el fet que els productes per alliberar les emanacions nocives no eren agressius ha resultat que el temps de les mostres a la càmera d’envelliment no ha estat suficient amb 28 dies.

Per aquest motiu, s’ha decidit posar productes de corrosió més forts, com formaldehid i sulfur potàssic.

Primers resultats: després de l’envelliment

Conclusions: després de l’envelliment

• Prova sobre la velocitat de reaparició de l’ennegriment després d’una neteja mecànica.

• Tot i que sembla que els productes de mercat han resistit millor l’envelliment i conserven més lleugerament la brillantor, els resultats d’aquesta prova no es poden considerar congruents per contraposició dels resultats.

• Aspectes a tenir en compte per a realitzar les següents proves.

• Creiem que la posició de les mostres ha afectat el seu resultat final. Caldria tenir una superfície prou gran per col·locar les mostres totalment separades i una càmera d’envelliment suficientment gran per permetre aquesta col·locació.

Conclusions: posteriors propostes

• Prova de ratllat

El metacrilat escollit va resultar tenir un grau de duresa massa elevat, fet que no va permetre als productes de neteja deixa ratlladures, ni tan sols visibles al microscopi òptic. Ara s’estudia utilitzar un policarbonat o una planza d’alumini.

Primers resultats: després de l’envelliment

Bibliografia• BIOCONSERVACIÓN. Informe de la calidad e higiene del aire en el Museo Nacional de Arte de

Catalunya. 2006.• DANIELS, V., WARD, S. A rapid test for the detection of substances which tarnish silver. Studies in

conservation. Volumen 27, 1982.• DEGRIGNY, C., WÉRY, M., VESCOLI, V., BLENGINO, J.M., Alteration et nottoyage de pieces en argent

doré. Studies in Conservation. Volumen 41, 1996.• DUBUS, MICHEL. Surveillance de la corrosion de l’argent Dans les musées. TECHNÉ, nº 17, 2003.• GIBSON, LT., BROKERHOF, A.W. A passive tube-type sampler for the determination of formaldehyde

vapours in museum enclosures. Studies in conservation, nº 46, 2001.• HEDGES, R.E.M. On the occurrence of bromine in corroded silver. Studies in conservation. Volumen 28,

1976.• MACLEOD, I.D., NORTH, N.A. Conservation of corroded silver. Studies in conservation. Volumen 24,

1979.• MIRAMBET F, RAPIN C, ROCCA E, STEINMETZ J. Traitments temporaires pour la protection

d’éléments métalliques du patrimoine. TECHNÉ, nº 17, 2003.• SELWYN, L. Le nettoyage des objets en argent. Bulletin de l’ICC, 1989.• SRAMEK, J., JAKOBSEN, T.B., PELIKÁN, J.B. Corrosion and conservation of a silver visceral vessel

from the beginning of the seventeenth century. Studies in conservation. Volumen 23, 1978.• TÉTREAULT, JEAN. La mesure de l’acidité des produits votails. Institut canadien de conservation, 1992.• TORRAMILANS, JORDI. Guía para una adecuada conservación en museos, archivos y bibliotecas:

control de la polución ambiental.• VARIOS. Problems with coated silver: whisker formation and possible filform corrosion. Studies in

conservation. Volumen 42, 1997.• VITIELLO, LUIGI. Orfebrería moderna. Técnica-Práctica. OMEGA, Edición española revisada por Antoni

Nadal, 1989, Barcelona.• WHARTON, G., LANSING MAISH, S., GINELL, W.S. A comparative study of silver cleaning abrasives.

Journal of the American Institute for Conservation. Volumen 29, número 1, artículo 2, 1990.