10
Pregar la Paraula Temps de Quaresma Diumenge 3r 4 de març de 2018 Pregària inicial Senyor Jesús, toca els nostres cors amb el do del teu Esperit. Crea en nosaltres el silenci necessari per escoltar la teva Paraula que ressona en la vida daquest món que estimes i que vols atreure a tu perquè tingui vida. Tu, Jesús, que ens has enviat el teu Esperit i ets Déu ara i sempre. Amén. Llegeixo la Paraula Jn 2, 13-25 Quan sacostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això daquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu lEscriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «¿Quin senyal ens dónes que tautoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus res- pongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità dentre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en lescriptura i en aquesta paraula de Jesús. Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li reveles- sin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a linterior de cada ho- me.

Pregar la Paraula - claretians.catclaretians.cat/wp-content/uploads/2018/03/B20180304IIIQuaresma.pdf · Pregar la Paraula Temps de Quaresma Diumenge 3r 4 de març de 2018 Pregària

  • Upload
    dotram

  • View
    218

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Pregar la Paraula

Temps de Quaresma

Diumenge 3r

4 de març de 2018

Pregària inicial Senyor Jesús, toca els nostres cors amb el do del teu Esperit. Crea en nosaltres el silenci necessari per escoltar la teva Paraula que ressona en la vida d’aquest món que estimes i que vols atreure a tu perquè tingui vida. Tu, Jesús, que ens has enviat el teu Esperit i ets Déu ara i sempre. Amén.

Llegeixo la Paraula Jn 2, 13-25 Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «¿Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus res-pongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li reveles-sin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada ho-me.

Entenc la Paraula A la lectura evangèlica hi trobem dues referències a la Pasqua: «s’apro-pava la Pasqua dels jueus» (v. 13); «quan va ressuscitar d’entre els morts» (v. 23). Aquest últim verset ens dóna, a més, la perspectiva des de la qual es pot interpretar el significat i l’abast del gest de Jesús.

La denúncia dels abusos que es cometien en el temple i les exigències del culte veritable és alguna cosa freqüent en els profetes; així Jeremies acusa als sacerdots de tractar-lo com «una cova de lladres» (cf. 7. 11), alhora que profetitza la seva destrucció.

El llibre de Zacaries acaba anunciant que quan arribi «el dia del Senyor» la ciutat sencera de Jerusalem serà santa i no es veuran mercaderies en el temple. Els qui van presenciar el gest de Jesús hi podien veure, per tant, un signe profètic i fins i tot messiànic.

Però hem d’afirmar que la intenció de Jesús no era simplement la de «purificar» el temple (de fet, els canvistes i els venedors d’animals per als sacrificis eren necessaris), sinó que la seva intenció era la de «supri-mir» el temple substituint-lo pel «temple del seu cos». Per a la teologia de Joan, efectivament, el temple és Jesús ressuscitat: «De temple no n'hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l'univers, junt amb l'Anyell.» (cf. Ap 21, 22).

La postura de Jesús davant el temple i tot el que aquesta institució signi-ficava, és una de les causes més importants —més propera en els sinòp-tics, més remota segons l’evangeli de Joan— que provoquen la mort de Jesús. El mateix evangelista ho insinua quan diu que els deixebles recor-daren el salm 69 el verset 10 sencer del qual diu així: «El zel del teu tem-ple em consumia i ara rebo els insults dels qui t'ultratgen».

La reacció dels jueus és exigir a Jesús un «signe», és a dir, una prova di-vina que l’acrediti. El temple tenia el sentit de significar la presència de Déu enmig del poble; ara aquesta presència de Déu es manifesta d’una manera molt més plena en Jesús. Els jueus el mataran perquè suposa un perill per al seu temple. Jesús els dóna el signe de la seva mort i resur-recció, que és la màxima manifestació de la glòria de déu, del seu amor i del seu lliurament als homes. De fet, la mort de Jesús no significarà la destrucció de la presència de Déu entre els homes a través d’Ell, sinó la supressió de qualsevol altre temple que no sigui el cos gloriós del Res-suscitat, santuari en el qual habita la plenitud de l’Esperit Sant.

Els últims versets ens introdueixen al diàleg amb Nicodem —del qual llegi-rem un fragment diumenge que ve— i ens presenten aquest home com un dels qui van creure en Jesús durant la seva estada a Jerusalem. A causa dels signes, molts s’adhereixen a Jesús o creuen en el seu nom. Però Jesús no els correspon donant-los la seva confiança, perquè la fe en Ell ha de ser una mica més profunda que l’admiració produïda pels signes.

Medito la Paraula Aquest ensenyament és seductor. Ja no em cal anar a Jerusalem ni a Roma ni a Santiago per trobar Déu. El trobo en Crist, i ell està en l'Euca-ristia i en altres temples, que no són de pedra.

Si Crist és el temple de Déu, també podem considerar temple de Déu l'Església mateixa (cf 1P 2,5) I tot home pot ser un temple, un teòfor (= un portador de Déu). Tothom qui d'una manera o altra s'uneix a Crist és un temple viu. Tots aquests temples, els hem de respectar i servir, com a veritables cases de Déu (cf 1Co 3,16-17; 2Co 6,19).

Mereixen una atenció especial els temples sofrents, els temples afectats i arruïnats, els temples explotats i violats, els temples oprimits i venuts. Per defensar aquests temples Crist tornaria a aixecar el fuet. Les profa-nacions que es fan a aquests temples són veritables sacrilegis.

Com em relaciono amb el Senyor?, ¿quina actitud tinc davant seu?, ¿m’hi relaciono buscant de conèixe’l i d’estimar-lo cada vegada més o el busco solament quan el necessito?, ¿recorro a la pregària quan necessito alguna cosa... o bé perquè vull experimentar el Senyor i sentir-lo com el meu Déu i el meu tot?

Si avui Jesús vingués novament i entrés a les nostres esglésies o comunitats, ¿quina actitud tindria?, ¿expulsaria algú o alguns?, ¿a qui trauria corrents?, ¿Per què?

¿Quines coses resten credibilitat a l’Església o a la meva comunitat? Jo, ¿què puc fer sobre aquest tema?, ¿quines coses necessitem per donar una més gran credibilitat i transparència a la nostra comunitat?

Prego amb la Paraula: El temple vertader Et donem gràcies, Pare, pel missatge que avui ens dóna la teva Paraula: No per estar fetes dins el temple

queden justificades les accions sinó per estar fetes tal com Tu vols.

Tu vols que la teva Casa sigui per a tu: un espai on cada un dels teus fills i filles s’hi senti acollit i es reconegui com a fill teu i germà dels germans.

Però sovint ens hem oblidat de tu, i hem alçat ídols dins el temple: hem presentat ofrenes indegudes als nostres egoismes i interessos.

Si el temple és el lloc on tu habites, fes que no busquem la teva presència en lloc equivocat o en imatges falses, sinó on tu has dit que volies ser trobat: en el pobre i el malalt, en el germà.

Altres paraules m’ajuden Un temps després d’acabada la Setmana Tràgica de Barcelona [del 25 de juliol al 2 d’agost de 1909) Joan Maragall escriu allò que hauria ha-gut de ser el sermó del predicador en «una església cremada»:

«Entreu, entreu, la porta és ben oberta; vosaltres mateixos us l’heu oberta amb el foc i el ferro de l’odi; i ara heus aquí que trobeu a dintre el Misteri més gran de l’Amor rediviu. Destruint l’església heu restaurat l’Església, la que es fundà per vosaltres, els pobres, els oprimits, els des-esperats... I com ara la vèieu tancada, enriquida per dintre, emparada pels que hi venien a adormir el seu cor en la pau de les tenebres, vosal-tres, amb la vostra pobresa i la vostra rebel·lió i la vostra desesperació n’heu envestit la porta, i en els murs tan ferms heu obert la bretxa, i us l’heu reconquistada. I a nosaltres, els seus ministres, heu tornat, amb la persecució, l’antiga dignitat, i a la nostra paraula l’eficàcia amb la vostra blasfèmia, i al Misteri de la Sang una virtut ja quasi desconeguda, amb la sang nova que s’ha vessat en la lluita. Que és estrany! El foc ha construït, la blasfèmia ha purificat, l’odi al Crist ha reinstaurat el Crist en sa casa... Aneu-hi entrant, aneu-hi entrant, aquí el trobareu com encara no el coneixíeu, com Ell és en vida i veritat, com Ell vol ésser conegut per tots, i sobretot, per vosaltres...» [JOAN MARAGALL, «L’església cremada», La Veu de Catalunya, 18 de desembre de 1909]

Pregària final Senyor Jesús, et donem gràcies per la teva Paraula que ens ha fet veure millor la voluntat del Pare. Fes que el teu Esperit il·lumini les nostres accions i ens comuniqui la força per continuar allò que la teva Paraula ens ha fet veure. Amén.

Orar la Palabra

Tiempo de cuaresma

Domingo III

4 de marzo de 2018

Oración inicial Señor Jesús, alcanza nuestros corazones con el don de tu Espíritu. Crea en nosotros el silencio necesario para escuchar tu Palabra que resuena en la vida del mundo al que amas y quieres atraer a ti para que tenga vida. Tú, que eres Dios ahora y siempre. Amén.

Leo la Palabra Se acercaba la Pascua de los judíos, y Jesús subió a Jerusalén. Y encontró en el templo a los vendedores de bueyes, ovejas y palomas, y a los cam-bistas sentados; y, haciendo un azote de cordeles, los echó a todos del templo, ovejas y bueyes; y a los cambistas les esparció las monedas y les volcó las mesas; y a los que vendían palomas les dijo: «Quitad esto de aquí; no convirtáis en un mercado la casa de mi Padre.» Sus discípulos se acordaron de lo que está escrito: «El celo de tu casa me devora.»

Entonces intervinieron los judíos y le preguntaron: «¿Qué signos nos muestras para obrar así?» Jesús contestó: «Destruid este templo, y en tres días lo levantaré.» Los judíos replicaron: «Cuarenta y seis años ha costado construir este templo, ¿y tú lo vas a levantar en tres días?» Pero él hablaba del templo de su cuerpo. Y, cuando resucitó de entre los muertos, los discípulos se acordaron de que lo había dicho, y dieron fe a la Escritura y a la palabra que había dicho Jesús.

Mientras estaba en Jerusalén por las fiestas de Pascua, muchos creyeron en su nombre, viendo los signos que hacía; pero Jesús no se confiaba con ellos, porque los conocía a todos y no necesitaba el testimonio de nadie sobre un hombre, porque él sabía lo que hay dentro de cada hombre.

Entiendo la Palabra La lectura evangélica contiene dos referencias a la Pascua: «se acercaba la Pascua de los judíos» (v. 13); «cuando resucitó de entre los muertos» (v. 23). Este último versículo nos da, además, la perspectiva desde la que se interpreta el significado y el alcance del gesto de Jesús.

La denuncia de los abusos que se cometían en el templo y las exigencias del culto verdadero es algo frecuente en los profetas; así Jeremías acusa a los sacerdotes de tratarlo como «una cueva de ladrones» (cf. 7. 11), al tiempo que profetiza su destrucción.

El libro de Zacarías termina anunciando que «el día del Señor» la ciudad entera de Jerusalén será santa y que no se verán mercancías en el tem-plo. Los que presenciaron el gesto de Jesús podían ver en él, por tanto, un signo profético e incluso mesiánico.

Pero debemos afirmar que la intención de Jesús no era simplemente la de «purificar» el templo (de hecho, los cambistas y los vendedores de animales para los sacrificios eran necesarios), sino que su intención era la de «suprimir» el templo sustituyéndolo por el «templo de su cuer-po». Para la teología de Juan, efectivamente, el templo es Jesús resuci-tado: «Templo no vi ninguno, porque es su templo el Señor Dios Todo-poderoso y el Cordero» (cf. Ap 21. 22).

La postura de Jesús ante el templo y todo cuanto esta institución signifi-caba, es una de las causas más importantes —más próxima en los sinóp-ticos, más remota según el evangelio de Juan— que provocan la muerte de Jesús. El propio evangelista lo insinúa al decir que los discípulos se acordaron del salmo 69, 10, cuyo versículo entero reza así: «el celo de tu casa me devora y las afrentas con que te afrentan caen sobre mí».

La reacción de los judíos es exigir a Jesús un «signo», es decir, una prueba divina que lo acredite. El templo tenía el sentido de significar la presencia de Dios en medio del pueblo; ahora esta presencia de Dios se manifiesta de un modo mucho más pleno en Jesús. Los judíos lo matarán porque supone un peligro para su templo. Jesús les da el signo de su muerte y resurrección, que es la máxima manifestación de la gloria de dios, de su amor y de su entrega a los hombres. De hecho, la muerte de Jesús no va a significar la destrucción de la presencia de Dios entre los hombres a través de Él, sino la supresión de cualquier otro templo que no sea el cuerpo glorioso del Resucitado, santuario en el que habita la plenitud del Espíritu Santo.

Los últimos versículos nos introducen al diálogo con Nicodemo —del que vamos a leer un fragmento el próximo domingo— y nos presentan a este hombre como uno de los que creyeron en Jesús durante su estancia en Jerusalén. A causa de los signos, muchos se adhieren a Jesús o creen en su nombre. Pero Jesús no les corresponde dándoles su confianza, porque la fe

en Él debe ser algo más profundo que la admiración producida por los sig-nos.

Medito la Palabra Ésta enseñanza es seductora. Ya no necesito ir a Jerusalén ni a Roma ni a Santiago para encontrar a Dios. Lo encuentro en Cristo, y él está en la Eucaristía y en otros templos, que no son de piedra.

Si Cristo es el templo de Dios, también a la Iglesia podemos considerar templo de Dios (cf 1 P 2,5) Y todo hombre puede ser un templo, teóforo. Todo el que de un modo u otro se une a Cristo es un templo vivo. A todos estos templos hemos de respetar y servir, como a verdaderas casas de Dios. (cf 1 Co 3,16-17; 2 Co 6,19)

Especial atención merecen los templos dolientes, los templos afectados y arruinados, los templos explotados y violados, los templos oprimidos y vendidos. Para defender estos templos Cristo volvería a levantar el láti-go. Las profanaciones que se hacen a estos templos son verdaderos sa-crilegios. Cortés, en una de sus encantadoras viñetas, ponía en boca del Abba.

¿Cómo me relaciono con el Señor?, ¿qué actitud tengo ante Él?, ¿me relaciono buscando conocerlo y amarlo cada vez más o lo busco solo cuando lo necesito?, ¿recurro a la oración cuando preciso algo o porque quiero experimentar y sentir al Señor como mi Dios y mi todo?

Si hoy Jesús viniera nuevamente y entrara en nuestras iglesias o comu-nidades, ¿qué actitud tendría?, ¿expulsaría a alguien o a algunos?, ¿a quienes sacaría corriendo?, ¿por qué?

¿Qué cosas sacan credibilidad a la Iglesia o a mi comunidad? Yo, ¿qué puedo hacer al respecto?, ¿qué cosas necesitamos para dar mayor cre-dibilidad y transparencia a nuestra comunidad?

Rezo con la Palabra

El templo verdadero Te damos gracias, Padre, por el mensaje que nos da hoy tu Palabra: No por ser hechas dentro del templo quedan justificadas las acciones, sino por ser hechas como Tú quieres.

Tú quieres tu Casa para ti: que sea un espacio donde cada hijo, cada hija se sienta acogido y se reconozca como hijo tuyo y hermano de los hermanos.

Pero a menudo nos hemos olvidado de ti, y hemos encumbrado ídolos en el templo: hemos presentado ofrendas indebidas a nuestros egoísmos e intereses.

Si el templo es el lugar donde tú habitas, haz que no busquemos tu presencia en lugar equivocado o en imágenes falsas, sino donde tú has dicho que querías ser hallado: en el pobre y el enfermo, en el hermano.

Otras palabras me ayudan Un tiempo después de acabada la Semana Trágica de Barcelona [del 25 de julio al 2 de agosto de 1909) Joan Maragall escribe lo que él se imagina que debería haber sido el sermón del predicador en «una iglesia quemada»:

«Entrad, entrad, la puerta está bien abierta; vosotros mismos os la hab-éis abierto con el fuego y el hierro del odio; y ahora hete aquí que en-contráis en su interior el Misterio más grande del Amor redivivo. Destru-yendo la iglesia habéis restaurado la Iglesia, la que se fundó para voso-tros, los pobres, los oprimidos, los desesperados... Y como ahora la veíais cerrada, enriquecida por dentro, amparada por los que venían a dormir su corazón en la paz de las tinieblas, vosotros, con vuestra pobreza y vuestra rebelión y vuestra desesperación habéis envestido la puerta, y en los muros tan firmes habéis abierto la brecha, y os lo habéis recon-quistado. Y a nosotros, sus ministros, no habéis devuelto –con la perse-cución– la antigua dignidad, y a nuestra palabra, la eficacia con vuestra blasfemia, y al Misterio de la Sangre una virtud ya casi desconocida, con la sangre nueva que se ha derramado en la lucha. ¡Es extraño! El fuego ha construido, la blasfemia ha purificado, el odio a Cristo ha reinstaura-do a Cristo en su casa... Id pasando, id pasando, aquí le encontraréis co-mo todavía no le conocíais, como Él es en vida y verdad, como Él quiere ser conocido por todos, y sobre todo, por vosotros...» [Joan Maragall, «La iglesia quemada», La Veu de Catalunya, 18 de diciembre de 1909]

Oración final Señor Jesús, te damos gracias por tu Palabra que nos ha hecho ver mejor la voluntad del Padre. Haz que tu Espíritu ilumine nuestras acciones y nos comunique la fuerza para seguir lo que Tu Palabra nos ha hecho ver. Amén.