P R E G ~

FESiA MAlOR MAN W 2032

Pere Fa& Arderiu Professor de filologia catalana

Manlleu, 14 d'agost de 2002

Prego Festa Maior Manlleu 2W2 1

PREGÓ

Excm. Sr. Alcalde, Senyors Readors, Autoritats comarcals, Senyores, senyors, Amics,

ES un goig per a mi d'haver estat convidat a pronunciar el preg6 de la Festa Major d'enguany de la meva Vila, un goig que he d'@r al Sr. Alcalde i a la Sra. Regidora de C u l a que foren els qui m'ho van proposar fa gairebé un any. Es pot viure en una altra poblaci6 de la nadiua, trobar-s'hi W i estimar-la, pero alguna cosa de profuod hi ha en els homes que ens fa especialment admctes a la n o s h terra pnmera, aiia on naixérem i visqudrem pocs o molts anys. Per aixo &s un motiu d'especial satisfacció, per a qui viu, encara que sigui a prop de Manlleu, en un altre poble, rebre I'encjlrrec d'obrir la Festa Major amb el preg6, p que vol dir la invitacio a tots els conc~utadans, parents i amics, a celebrar amb alegria i, sempre que es pugui, amb salut, els dies de festa que tenim assenyalats cada any a mig agost.

Hi ha un motiu especial, pero, per a aquest prego i perque m'hagi estat encomanat, i és que I'Ajmtament de Manlleu s'ha adhent als actes que durant tot l'any se celebren arreu de Catalunya en commemoraci6 del centenari de la mort de Jacint Verdaguer, i ha volgut inscriure els actes de la Festa Major dins aquesta efemkide. No estaria per demes, doncs, que el poeta de la Plana per exce!.l(?ncia m'inspirés un parlament que s'ho valguts, pero certament jo, de poeta, no en tinc res i la inspuació vola massa amunt per la meva alwda.

Recordaré, perb, que Verdaguer fou també convidat a fer un prego, una acridan com se'n deia aleshores, la de la festa de Sant Miquel dels Sants a Vic, el 1866. Vedaguer era jove -tenia 21 anys-, pero acabava de ser guardonat per segona vegada als Jocs Florals de Barcelona i comencava a ser considerat, doncs, un poeta de relleu. La crida que compongué tenia dues parts, en vers totes ctues, és clar, una de seriosa i I'altra, diguem-ne, de mCs l a c a i divertida, m& d'acord amb el que era tradicional. La primera part era aqueUa que, en la versió original, comenpva amb una estrofa prou coneguda:

Enmig d'una plana de cingles reclosa, que els aucelis hi canten de dia i de nit, com en la petxina de Venus hermosa,

dorm recolzadeta la ciutat de Vic.

La segona part cornenpva amb uns versos no menys coneguts:

Senyor Lhipia cap pelat, M S ~ & que hi veu per la boca, que hi va que aixó no val res, perqut M fa riure gota? Que hi va que per molts oients tota aqueixa tirallonga de mots, fora alIB de l'or, que amb la Uengua tant se'n toca, per a dir-bo sense embuts, tantum durot quanium sonni?

No he escollit els versos d'aquesta crida només per a recordar el precedent pregoner del jove poeta Verdaguer, sino perque em donin peu a descabdellar quatre idees que em semblen escaients per al pregó. Hauran observat que en el cant a la ciutat de Vic dels primers versos, Verdaguer la situa d'entrada ((enmig d'una plana de cingles reclosa). I és que per al Verdaguer jove la Plana de Vic fou un món, el useu monn, la seva primera @tria, en el sentit més primitiu, el de ((la terra dels paresa, de les arrels familiars i personals, el de la identificació més profunda amb I'esdncia -o I ' h a , wm diria Maragall-, de la terra, que ens afalcona, que ens ha fet com som.

Verdaguer fou un d'aquests gram personatges que han estat cridats a empreses de les mes singulars, amb les quals han consolidat de manera decisiva la cultura del propi pais i han participat en la wnstruccio de la Cultura en majúscules, amb una obra I'abast de la qual ha traspassat kont,eres, perd que sempre necessiti mantenir viu el contacte amb la caerra dels pams)). Es impossible de projectar-se al món sense tenir els peus fems en la terra de partida, una terra que per a ell duia el nom de Folgueroles, certament, per6 que sempre identifica, amb no menys intensitat, amb la Plana. Vorejava els 20 anys quan, en una prosa magnífica, ja deixa ben palts el seu amor per la Plana i en féu una descripció @ca meravellosa:

Si hagués de pintar un paradís tal com me'l afiguro en mos jovenivols ensomnis, pmtaria una vaü encantada, d'una cleda de hwns i cingleres enrotllada, que, com guaita acimats de nit i jorn, la rofflassen amagant sos caps entre les bromes, i ses vestes, arrossegants de baieta verda, en I'espessor de reverts roures i olivardes. Faria que per sos vessants, riuets de fosa plata hi rodolassen, fcnt rossolar marges avall 10s palets de la vora, i de passada fent vinclar fins a fer petons a les flors que en ses margenades afolrades

pren6 Festa Major Manlleu 2002 3

d'esmaqda s'esbadellassen [...I Faria que ombrejassen sa vora 10s platanos i acacies, 10s saules i pollancres, 10s cirers i pomeres que, vinclant al pes de son fullatge, seguissen de dos en dos, formant galeries sense 6 ni tenne, de quals encara florides cappdes caiguessen a penjois 10s poms d'or i robins enixmig d'altres de pBmpoIs i mims [...I I per entre ses fulles traurien lo cap aucells de tota mena, que, estufant sos virolats plomatges, i de grella en gella saltironant, refilarien [...I Pintaria 10 encantat bressol de ma infantesa, la petxina escumosa en que, com a lm deessa de I'amor, recolzada dorm la gentil reina de Muntanya, és a dir, la vall d'Ausona, en que plagué a Déu fer-me naixer i a on, si ii plaia, clouria mos ulls per darrera volta.

La fantasia hi degué fer el seu paper en aquesta descripció de la Plana, que avui ja no veiem tan meravellosa; cal entendrela, pero, feta des d'uns ulls de jove poeta romantic enamorat del seu paisatge, aquell paisatge que, com el mateix Verdaguer explica, fou I'escenari !mnscendental de la crida que senti, vocacional i apassionada, de poeta. Perque el poeta nasque allt és a dir, aquí, en aquesta plana, on se sentí volar fins al més sublim:

Voleio per la Plana sembrada de masies, voltada de muntanyes, mural d'aqueix jardi; als alts castells me'n volo, redós de les falsies, als temples i ennitatges, redós dels esperits.

En la veina costa visito l'artigaire, i, m& enllA, entre els roures i pins, al vell pastor, d'aqueixa rodalia darrer cornamusaire, qui hi fa sentir planyivols gemecs de l'antigor.

Encisat de la meravella de la Plana, aques jove que deixa volar la seva imaginació, enfilat dalt d'un &re, una pomera, sent, com en kxiasi, la veu que I'impulsa a esdevenir el geni creador de mons que ha de ser

Ressonen sobre els núvols acords i canticela, zumzades m'enlluemen de plirpura i a r n , i en amoroses ales blanca visió m'encela, dient-me: -Oh, tu que naixes, Pceta, amunf amunt-.

Ara, en aquests dies d'agost en que el sol es pon, vist des de cetts llocs de la Plana, al mig de I'enforcadura del Pedraforca, els proposo d'anar a lyo dia a veure la posta des del pla de davant l'ermita de la Damunt, a Folgueroles, amb tota la Plana als peus, de cara al Pirineu, amb el Montseny a una banda i el Puigmal a I'altra, i imaginar-se un adolescent de fa 140 anys, &t de I'ermita on ha anat a

-6 Festa Major Manilleu \ 2002

acompanyar la mare a resar a la Verge, que es troben a la porta ut! músic ambulant i Li demanen que toqui una melodia, i el jove, d'una sensibilitat extraordio& avanqar la vista cap a la Plana, amb la mare, la Verge i la música al darrera, enlluernat de la meravella de la Natura. Al cap d ' m anys, aquell jove narrava en un poema aquesta experiencia, i hi referia de nou la seva naixenpa com a poeta, el moment decisiu de prendre conscihcia del seu desti:

1 vegi vostres peus i vostres cingies, i vostres fronts, oh serres de la phtria!; i al pondre's damunt seu I'astre del dia, corona d'or irradiant de flama, engolir-se'l vegi I'alt Pedraforca, fet un Vesun atapeiit de lava; i entre el Boreig d'estrelles que naixien del vespre hermós entre les fosques ales, com aurora divina que em somreia, vegi en Iu cel la Musa catalana.

No d si C possible una demostració mes evident de com és d'indissoluble la uni6 de l'home amb la seva terra. En un altre contexf en un altre paisatge, en un altre país, en un altre moment histbric, Verdaguer hauria estat un altre. EI Verdaguer que coneixem i que Uegb 6s aquest poeta nascut a la Plana de Vic, enamorat del seu poble.

Certament l'home ha de volar, s'ha de fer i, com més va mes es veu que cal c6rrer mOn per a fer-se amb plenitud: els estudis i el trebaii, perb també l'afany de cultura, de wneixer el món en que vivim per poder-lo assimilar a la nostra manera, ens obtiguen a sorti~ de la closca d'on hem nascut. ! 6s bo. Mirin el mateix Verdaguer, fent de Barcelona la seva segona pihia, a voltes alegre i a voltes angoixant, vegin-10 fem nou viatges de la peninsula a Cuba en dos anys de capella de vaixell, visitant Franpa, Roma, i anat fins a Russia, tocant port a tot el Mediterrani i peregriaant a Egipte i Palestina. Perb vegin-10 també recorrent de punta a punta el nostre Pirineu, cercant, a traves de la llengua, de la descoberta dels mots especifics de cada conmda que designen flors, plantes, arbres i arbustos, dels noms de racons i topants de la g e o m a pirenaica, de les canpns populars i de les Uegendes de cada mdref cercant, dic, de m i x e r més i més la p e i a terra, per poder oferir4 el millor que li pot donar, la poesia D'aqui que Verdaguer consmeixi en el seu imaginari la pahia grm, Catalunya, a través dels elements del paisatge més representatius, com les muntanyes, Montserrai, el Montseny i el Pimeu, amb el Canigó sobretot, per6 també amb el Pui-&, mes proper, des d'on, diu, (Rota la terra que el meu cor estima / des d'aci es veu en s e m onejan). D'aqui la wnsmcció d'una Catalunya &ca, molt del gust dels romrintics, la que s'exptica a havés de la hadici6 popular, de les

0 P q o Festa Major Manlleu 2002 5

Llegendes, de les contalles que s'expliquen a cada poble i a cada racó, perque aquí hi troba I'explicació meraveiiosa de I'origen ancestral del país.

I és que la pa!ia, la ceerra dels pares,, es construeix també a través de la historia, el decurs dels segles és un element que ha anat configurant també qui som. Si I'home és forjat per la terra, també ho és pel passat de la seva comunitat nacional. Aquesta fou una idea senyera en el pensament pabiotic de Verdaguer, com en el dels homes de la Renaixenp. No és estrany, doncs, que en la seva obra hi bobem el cant als origens mitologies de la peninsuia, com s'esdeve en L'Atl&tida, o a I'Ausa 1 romana, a les p n s gestes dels herois nacionals des de Jaume I als de 1714 i als de la guerra del h c e s , pero sobretot als origens nacionals de Catalunya, amb el pan poema del Canigó. Aquest és el poema que la Catalunya renaixencista del vuit-cents necessitava, el que expliqués, amb plenitud i dignitat i amb el Uenguatge universal de la poesia, el naixement de Catalunya, als Pirineus. amb les gestes dels primers comtes i amb I'erecció dels monestirs r o 6 c s . Ripoll, Sant Miquel de Cuixi, Sant Martí del Canigo. El niu de fades que era aquella muntanya, la tradició mítica, dbna pas a la histbria. Recordin un 6agment del cor final del poema:

Glbria al Senyor!, tenim ja patria amada Que altivola es, que forta al despertar! Al Pirineu mirau-la recolzada, son kont al cel sos peus dintre la mar.

P&a, et donh ses ales la victbria; com un sol d'or ton astre es va Uevant; llenpa a ponent lo carro de ta gloria; puix Déu t'empeny, oh Catalunya!, avant

Avant, per monts, per terra i mars no et pares, ja t'és petit per trono el F'iriney per ésser gran avui te despertares

a I'ombra de la Creu.

A I'ombra de la Creu; no cal recordar-ho: el món de Verdaguer no era només el m6n material, el fisic o el geogrAfíc. Com a poeta ja, pero com a sacerdot també, I'anhel de Vedaguer el duia a explorar altres mons, altres ((cels)): aspirava a I'infinit, i I'inñnit 6s incap pi ble a tota peaw). I aquella terra primera, la del néixer, forma part de I'inñnif &s el punt de suport sobre el qual I'home pot iniciar el seu camí d'exploraci6 de la immensitat, sobretot el poeta, d'inspmci6 rombtica o religiosa,

Prego Fests Major s Manlleu 2002

aqueu per a qui no nom6s la Natura sinó la meravella de la Creacio el aida, el xucla, a endinsar-s'hi. En un dels poemes del darrer Uibre de Verdaguer, hi deixa escrit:

L'univers 6s infinit, per tot acaba i comenpa, i eqa , en114 amunt i avall, la immensitat és oberta, i a on tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen. Dels camios de I'infinit són 10s mons la polsinera, que puja i baixa a sos peus, quan JehovA s'hi passeja.

Verdaguer somiava amb el cel des de la terra, i per aixb entenia la poesia w m aquell ocell que ve del cel i i& sovint volades a la terra)), per a dur consol als homes, als ((desterrats 6Us d'Ev;u). Per IXO e l , que havia tastat la poesia, que tema el privilegi d'assaborir, ni que fos nom& amb els liavis, aquel1,món celestial, la terra li era ctenyorivohn; s'hi enyorava. Volia més, volia anar al cel, com digue en el proleg ai llibre tiíulat justament AI Cel; aquesta era I'altra phha, la definitiva, el terme ñnal de Verdaguer. Aquest anhel religiós, fins místic en el seu cas, no era ali6 a un altre de genuhament &tic: el de l'home que busca I'absolut, la flor blava de Novalis, aquell que aspira a mCs i a m6s, fins anibar no sap on impossible de saber-, potser fins i tot ni tan sols a mibar a anar, a viatjar, a navegar, a caminar, a volar, sempre cap a I'assoliment d'un vague objectiu que I'impuisa i li dona sentit a la vida. Ara bé, I'home que anhela I'absolut se sap condemnat a la insatisfacció de per vida, perqub I'absolut 6s inabastable; pero qui se sent em& a la seva recerca no ho pot evitar. Verdaguer ho expressi en uns versos magdíics de Conrgd; el poeta, enamorat de la fada, de l'impossible, exclama:

Lo cor de l'home 6s una mar, tot I'nnivers no l'ompliria.

Griselda mia, deixa'm plorar.

Vosies em perdonaran, perd no m'he sabut estar -de fef no m'he volgut estar- d'insinuar en diverses manifestacions els riquissims i variats matisos que per a Verdaguer tenia el concepte de paha: des de la primitiva a la &ai. Ho he fet, també -no ho nego-, per compensar una mica la imatge de Verdaguer que corre mes aquest any: la del poeta perseguit, la del capella su& la del pobre abandonat dels seus protectors que tant li devien. Res de tot abto no tindria sentit -n~ tan sols hauria ocorregut- si Verdaper no hapes estat l'home i el poeta excepcional que fou,

0 Rego Festa Ma-¡or Mdlm 2002 7

l'home capa9 de crear mons, des del de la seva prbpia infantesa fins al del somni celestial. I aquest poeta, nascut a la Plana, és el que en la seva vellesa, po&cment, vol retomar-hi per morir-hi, per fondre's definitivament amb la terra que el va veure ueixer :

Cansat de rodolar pel m6u, un dia 10 pobre trobador t o m a sa Uar, que és en lo cor d'una gentil masia que el Ter mira en ses vores blanquejar.

Més blanqueja sa llarga cabellera que al sortir d'eixos marges era d'or. Que anys han passat! Lo riu ni la ribera ja no coneixen a son vell cantor.

Res del que havia deixat en m m - n e , a la seva joventut, ja no hi resta. A la casa hi viu altra gent; tot ha canviat; nin@ no el coneix. Fins la pomera de la seva inspiraci6 primera s'ha convertit en els tions que ara cremen a la llar: ,

S'és aterrat mon santuari ombrivol i solament me resta 10 cel blay tim eix esc6 estimat trobo enyorivol, puix tot en ell me diu adéu-siau.

Mes de I'arbre gentil que el front abaixa 10s hermossos bocins no els cremeu tots; si no n'bi ha prou per fer-me'n una caixa, feu-ne una creu per coronar mon clot.

Penjau 10 meu llaiit d'eixa Creu santa i al bes de i'aire oint-la sospirar, direu: -Deu ser 10 trobador que canta I'eterna primavera a I'apuntar-.

Dels grans poetes sempre se n'apen, perque, d'alguna manera, si no ens hi neguem d'enhada, ens permeten d'esbrinar en el més profund de nosaltres mateixos a travb del camí @tic que elis han esbrossat: ens permeten de con&ixer-nos, ens permeten somniar, ens impulsen a I'aventura de la vida.

Em sembla que 6s bo, a les poaes de la Festa Maior, retreure el referent d'un personatge tan n o s e com Verdaguer, n o a e com a catalaos i ciutadans del món, pero tambk per proximitat geogniñca. Manlleu esta enclavada enmig de la mateixa

Pngo Festa hfiyor Manlleu :O02 \

((plana de cingles reclosa)), e& re& pel mateix Ter de fa mil anys, ens fan de marc Cabrera i el Montseny, i el F i e u a! fons. Aquesta 6s la nostra terra i n'estem orgullosos. I aquesta ccpetita patrim), com diria Esprih t s com la rampa de Uanpment de les nostres vides; el món, i l'mfinif si cal, se'ns obre des d'aquesta terra.

La gran Ui@ de la historia es la de saber-nos petita fulla d'uoa branca d'un arbre milknari, que viu de la mateixa saba de fa segles, i les nostres tradicions s'amaren d'aquesta saba, són expressió de la nostra historia. La Festa Major 6s una de les priocipals manifestacions, la mks festiva, d'aquesta historia i de la üadici6. No hi fa res que cmviin les formes, que la manera de viure-la avui sigui tan diferent a la de fa trenta anys. Cal nomts que se siipiga fruit del mateix arbre que donava saba als nostres avis quan la celebraven a la seva manera. Si aconseguim que les noves generacions se sentio vives en la terra que les ha vist néixer o on han crescut, que se I'estimiu, encara que la vida les porti Uuny, que treballin per a la vida de la terra que els t s propia, tota manifestaci6 festiva o culturai, econbmica o cívica, prengui ¡a forma que prengui, sed una manifestaci6 del tara& manlleuenc. I aixb no vol dir tancar-se en un fals localisme, ben al contrari: es tracta de trobar-se segurs en la terra des de la qual emprenem I'aventura de la vida cap a l i P on vulguem anar, on ens sentim cridats, on ens empenyin els vents del cos i de I'esperit.

No podem ignorar que aquesta t s una Ui@ universal, i que, per tant, afecta de la mateixa manera tot home, de la nacionalitat que sigui, hagi nascut on bag~ nascut. Aixo ens obliga a reflexionar sobre el sentiment d'aquells que, procedents d'una altra terra, tan propia i intima per a elis com la nosúa per a nosaltres, viuen en el nostre poble, la nostra comarca, el nostre pais. Ningú no pot negar-10s el dret al sentiment de pertinenp al seu arbre ancestral, encara que aquest s enhem es tradueixi en enyoranqa. Cal que coneguin les nostres tradicions, la nostra vida col~lectiva i ñns el caicter genw del nostre poble; cal que parücipin de les n o e s festes i els hi hem de convidar. Els hem de demanar no nomes que ens comprenguin, sinó que col~laborin a enfortir la seva terra d'acollida, que pugui convertir-se per a ells, si volen, en una ((segona p&io), perd no els podem demanar que deixin de ser qui són. Aquest és sens dubte el repte mes important que té plantejat la Catalunya d'avui, i t s des de la nostra manera d'entendre les coses, des del nostre d t e r , que hi hem de fer kont.

La Festa Major ha de ser punt de trobada de tothom, de tots els qui conviuen a Manlleu, amb les seves families i els seus amics, una Festa Major oberta, tal com estic segur que ha estat preparada i organitzada, on trobin acollida els vells i els joves, qui se senti mks tradicional i els mts marxosos, els de casa i els ves, els manIleuencs i tots els qui amb nosaltres conviuen. Que I'aire de festa, d'alegria, de joia, de convivhcia, fins de felicitat si t s possible, penefri a cada rac6 de cada casa. Que ens sapiguem tots a casa nostra, a la casa volguda i estimada. Estic sepur que aquest 6s el desig que des del Consistori municipal i des dels organitzadors dels actes

/ * -6 Festa Malor Manlleu 2002 9

de la Festa volen transmetre a tothom. Al pregon-I, en tot cas, li correspon de fer-10 públic i afegir-s'hi de cor.

Que comenci la Festa, doncs, i que, quan acabi, puguem dir que ha estat la nostra uuiior Fesn. Per molts anys, Manlleu!