�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�� ������������������������� �

�

Presentació Pàgina 42 � L’aigua és essencial per a la vida, perquè totes les cèl·lules necessiten aquesta substància per fer

les seves reaccions químiques. Sense aigua, les cèl·lules es moren i també l’organisme al qual pertanyen.

� Sí, totes estan relacionades entre si pel cicle de l’aigua. � L’aigua de l’aixeta prové d’una planta potabilitzadora que adequa l’aigua per fer-la apta per al

consum humà. Un cop utilitzada, l’aigua pot anar a parar a la xarxa de clavegueram i, en aquest cas, és molt probable que sigui tractada en una planta depuradora abans de retornar-la al medi natural.

� L’abocament de purins o residus fecals, els vessaments de petroli, l’ús de pesticides, els abocaments d’aigües amb residus industrials...

1. L’aigua a la Terra Observeu i interpreteu Pàgina 44 Al riu, l’aigua hi circula en estat líquid; a la neu i al gel, l’aigua es troba en estat sòlid, i a l’aire (atmosfera), en estat gasós, però no es veu, perquè, com la majoria dels gasos, el vapor d’aigua és invisible. Feu una cerca i interpreteu dades Pàgina 44 � La resposta d’aquesta pregunta queda reflectida a la taula: a Venus hi ha aigua en forma de vapor,

a la Terra en els tres estats i a Mart en estat sòlid i gasós. � Perquè el rang de temperatures no ho permet: a Venus, la temperatura mitjana és massa elevada i

tota l’aigua es troba en forma de gas; a Mart, la temperatura és massa freda i es troba en forma de gel o de gas a l’atmosfera.

Imatge Pàgina 44 Resposta oberta. Per saber-ho, l’alumne pot calcular el valor que equival, aproximadament, al 65 % del seu pes. ACTIVITATS Pàgina 44 1. El conjunt d’aigua que hi ha al nostre planeta s’anomena hidrosfera. 2. Perquè des de l’exterior del planeta es veu la Terra com una esfera en què predomina el color blau

dels mars i dels oceans. 3. L’aigua és una substància essencial per a tots els éssers vius i permet que hi hagi vida a la Terra.

També és la responsable del clima terrestre i de molts processos geològics que es produeixen a la seva superfície. No; al principi de la formació de la Terra no hi havia aigua o si n’hi havia era en poca quantitat i en estat gasós perquè les altes temperatures existents feien que tota l’aigua es trobés en forma de vapor. Amb el pas del temps, la quantitat d’aigua es va anar incrementant com a conseqüència de la intensa activitat volcànica que expulsava grans quantitats de gasos, entre ells el vapor d’aigua.

ACTIVITAT DE SÍNTESI Pàgina 44 La hidrosfera és el conjunt format per tota l’aigua del planeta. Inclou l’aigua dels oceans, dels rius, dels llacs i el gel de les glaceres i dels pols. A la Terra, l’aigua es pot trobar en tres estats: sòlida, en glaceres, als pols i en forma de neu; líquida, en mars, oceans, rius, llacs i com a component dels éssers vius, i gasosa, en forma de vapor d’aigua, a l’atmosfera. Això és possible perquè les temperatures mitjanes del planeta són suaus, uns 15 ºC. La distància al Sol, ni massa lluny ni massa a prop, i la presència d’una atmosfera que suavitza les temperatures permeten que hi hagi aigua en tots tres estats. Només una petita part de l’aigua del planeta està disponible per als éssers vius, perquè la part principal de l’aigua dolça és retinguda a les glaceres i als casquets polars; una altra part és aigua

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�� ������������������������� �

�

subterrània, però està molt allunyada i no està disponible per als éssers vius. Així doncs, solament es disposa de l’aigua que proporciona la pluja, que a la vegada alimenta rius, llacs i aigües subterrànies properes a la superfície. ACTIVITATS INTERACTIVES Pàgina 44 1. Aigua en estat sòlid i gasós Mart Aigua en estat líquid, sòlid i gasós Terra Aigua en estat gasós Venus 2. Com s’anomena la capa d’aigua que envolta la Terra? • Hidrosfera 3. L’altre nom amb què es coneix la Terra és planeta líquid.

Falsa 4. Aigua en estat sòlid Gel, calamarsa, neu Aigua en estat líquid Mars, rius, pluja Aigua en estat gasós Vapor d’aigua 5.

Planeta Distància al Sol (milions de km)

Temperatura mitjana a la superfície (oC)

Mart 228 −55 Terra 150 15 Venus 108 445

6. Quin és el factor més decisiu a l’hora de determinar que a la Terra hi hagi aigua en els tres estats

físics? • La distància que separa la Terra del Sol. 7. L’aigua és essencial per a la vida, perquè totes les cèl·lules necessiten aquesta substància per fer

les seves reaccions químiques. Sense aigua, les cèl·lules es moren i també l’organisme al qual pertanyen. Certa

8. Quin és el percentatge aproximat d’aigua de l’ésser humà? • Entre el 60% i el 70%. 9. A l’atmosfera hi pot haver aigua en els tres estats.

Certa

10. Els éssers vius poden sobreviure amb aigua en estat gasós i amb aigua sòlida. Falsa

2. La distribució de l’aigua a la Terra Interpreteu un gràfic Pàgines 45 a)

- Salada 97 % Aigua - Gel (glaceres i casquets polars) 2,36 %

- Dolça 3 % - Aigua subterrània 0,6 % - Rius i llacs 0,03 % - Vapor d’aigua a l’atmosfera 0,01 %

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�� ������������������������� �

�

b) En mars i oceans; no, perquè és salada. c) A les glaceres i als casquets polars, en forma de gel; als torrents, sota terra, rius i llacs, en forma

líquida, i a l’atmosfera, en forma de vapor d’aigua. d) Solament està disponible la que proporciona la pluja, que a la vegada alimenta rius i llacs i l’aigua

subterrània propera a la superfície terrestre. 2.1 L’aigua salada Perquè conté diverses sals dissoltes. Interpreteu un gràfic Pàgines 45 a) Clorur de sodi, clorur de magnesi, sulfat de sodi, clorur de calci i, en menor proporció, altres sals. b) El clorur de sodi. c) 5 grams. d) 23 + 5 + 4 + 1 + 2 = 35 g e) Les sals dissoltes del mar provenen de les roques continentals; l’aigua de pluja dissol algunes

roques i els rius arrosseguen les sals fins al mar. Imatge Pàgina 45 Es diposita aigua de mar sobre una superfície i es deixa que la radiació solar n’evapori l’aigua. Les

sals dissoltes que contenia l’aigua s’hauran convertit en cristalls de sal. ACTIVITATS Pàgina 45 4. A l’aigua de mars i oceans. A l’aigua de rius, llacs, aigua subterrània i la que es troba en forma de

glaç o neu. 5. La salinitat és el paràmetre que indica la quantitat de grams de sal que hi ha per quilogram

d’aigua. En un litre d’aigua, de mitjana, hi haurà 35 grams de sals dissoltes. 6. 26 g/L. Aquesta aigua té una salinitat baixa, per sota de la mitjana (35g/L). 7. Als mars hi ha acumulada el 97 % de l’aigua del planeta, tot i que és salada. Els oceans moderen

la temperatura; això es pot comprovar fixant-se que a l’estiu, a les zones costaneres, les temperatures són més suaus que a l’interior del continent i a l’hivern el clima no és tan fred. Els oceans són fonts de matèries primeres perquè d’ells s’obtenen sals, petroli i peixos i altres organismes per a l’alimentació dels éssers humans.

2.2 L’aigua dolça Observeu i interpreteu Pàgina 46 a) 3 litres b) 0,03 litres La major part de l’aigua dolça del planeta no es pot aprofitar, perquè es troba en forma de gel a les

glaceres o és subterrània i no està a l’abast. Interpreteu informació gràfica Pàgina 46 a) De l’aigua de pluja que s’infiltra en el terreny. b) No, perquè l’aigua s’aniria filtrant d’una capa a una altra i no n’hi hauria cap que la retingués. c) Les fonts apareixen quan el relleu talla un aqüífer i un pou és una construcció feta per l’ésser

humà per extreure aigua d’un aqüífer. d) Que l’aqüífer no tingui temps d’omplir-se i s’acabi assecant. Imatge Pàgina 46 Una glacera polar.

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�� ������������������������� �

�

ACTIVITATS Pàgina 46 8. Les aigües continentals són les aigües dolces que es troben als continents. Constitueixen el 3% de

l’aigua de la hidrosfera i es divideixen en aigües superficials i aigües subterrànies. Les aigües superficials circulen per la superfície de rius i torrents o s’acumulen en estanys, llacs, glaceres i en la neu de les muntanyes. Les aigües subterrànies s’infiltren sota terra i formen aqüífers.

9. La diferència entre l’un i l’altre és que per un riu sempre circula aigua, encara que el cabal sigui

molt variable al llarg de l’any, mentre que en un torrent solament circula aigua quan plou. El riu té un recorregut més llarg i el torrent és més curt.

10. De l’escorrentia de l’aigua de pluja i de les surgències d’aigües subterrànies. 11. Una part de l’aigua superficial s’infiltra en el subsòl després de mullar les roques i de reomplir els

porus; si en un moment determinat una roca impermeable li barra el pas, l’aigua s’acumula i es forma un aqüífer.

ACTIVITAT DE SÍNTESI Pàgina 46

�������������� ��

��������������� ������������������

���� �� ��!��

�������"�� �� �������#$�� �� %�&�'� �������

�����'��������$�����

&���'��

��''����(�'������������ ��) ��*�'��

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

+� ������������������������� �

�

ACTIVITATS INTERACTIVES Pàgina 46 1. 2. • L’aigua continental representa el 3 % de l’aigua que hi ha a la Terra.

• La major part de l’aigua continental es troba a les glaceres i als casquets polars. • L’aigua subterrània representa el 0,6 % de l’aigua dolça de la Terra. 3. Clorur de sodi 23 % Sulfat de sodi 4 % Clorur de calci 1 % Clorur de magnesi 5 % 4. Quina és la quantitat de sals, de mitjana, per cada litre d’aigua de mar?

35 grams. 5. Què significa que el grau de salinitat d’una aigua és de 32 grams per litre? Que en cada litre

d’aigua hi ha 32 grams de sal. 6. La major part de l’aigua dolça de la Terra es troba en forma sòlida, en forma de gel o neu. Certa

7. L’aigua subterrània s’acumula sota el sòl perquè hi ha una capa de roca impermeable que no la

deixa passar. Certa 8. L’aigua subterrània procedeix de l’aigua superficial, sigui d’un llac o d’un riu, que es filtra pels

porus i per les esquerdes que hi ha al sòl; és el que es coneix com a terreny permeable. Aquesta aigua que es filtra cau lentament per gravetat fins que es troba amb una roca impermeable; s’hi acumula i es forma un aqüífer. Una part d’aquestes aigües subterrànies pot tornar a les aigües superficials de manera natural, a través de fonts, i de manera artificial, a través de pous.

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

,� ������������������������� �

�

9. 10. • Les glaceres poden ser tan grans que de vegades arriben a tenir centenars de metres de gruix.

• Una part important de l’aigua dolça de la Terra no es pot aprofitar, perquè no es troba en estat líquid o no està al nostre abast.

3. El cicle de l’aigua en la natura Interpreteu informació gràfica Pàgina 47

RECOMANACIONS DIDÀCTIQUES La idea de què es tracta en aquesta activitat constitueix el model clau per construir amb l’alumnat al llarg d’aquesta unitat: el cicle de l’aigua i els processos de canvi físic de l’aigua i els fenòmens vinculats. És essencial insistir en aquest conjunt d’idees, ja que permeten entendre globalment una bona part dels continguts de la unitat.

a) L’evaporació, que consisteix en el pas de líquid a gas, i la condensació, que és el canvi d’estat

invers: de gas a líquid. També es pot produir solidificació, de líquid a sòlid, i fusió, de sòlid a líquid. b) És aigua dolça. c) No, per dues raons:

• Perquè una part de l’aigua evaporada es manté en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera i no es condensa. • Perquè, de tota l’aigua que es condensa i precipita en forma de pluja, de neu o de calamarsa, una part ho fa sobre els mars i els oceans i no arriba als continents.

d) L’aigua retorna als rius, als llacs i als oceans a conseqüència de la precipitació en forma de pluja, neu o calamarsa. L’aigua que precipita es pot introduir al subsòl i formar part de les aigües subterrànies o bé lliscar sobre el terreny i formar part de torrents i rius; una part de l’aigua de rius i llacs i una altra s’infiltra i s’incorpora a les aigües subterrànies. En qualsevol cas, finalment va a parar al mar.

e) Els éssers vius retornen part de l’aigua consumida a l’atmosfera en forma de vapor durant la transpiració. En el cas dels animals, també en forma líquida en alguns processos d’excreció.

f) El Sol és el motor del cicle de l’aigua, perquè proporciona l’energia necessària per evaporar l’aigua, és a dir, per passar de líquid a gas i per impulsar la dinàmica atmosfèrica.

ACTIVITATS Pàgina 47 12. En una ciutat, la major part de l’aigua que precipita es recull i va a parar al sistema de

clavegueram, mentre que la precipitació que cau sobre el terreny no asfaltat o cobert de paviment s’infiltra i nodreix les aigües subterrànies. Les aigües que han anat al clavegueram seran tractades en una planta depuradora abans de retornar-les al medi natural, generalment un riu. Un cop al riu, l’aigua va a parar al mar. Durant tot el recorregut, l’escalfor del Sol fa que una part de l’aigua que

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

-� ������������������������� �

�

hi ha sobre la superfície s’evapori i esdevingui vapor d’aigua; segons les condicions atmosfèriques, el vapor d’aigua es condensa i l’aigua líquida o sòlida, si les temperatures són baixes, retorna al sòl mitjançant les precipitacions.

13. Perquè l’aigua no es crea ni es destrueix, sinó que canvia d’estat (sòlid, líquid o gasós) i també de

dipòsit (llacunes, mars, oceans, rius, aigües subterrànies, atmosfera, organismes vius), seguint el seu cicle.

ACTIVITAT DE SÍNTESI Pàgina 47 Resposta oberta. ACTIVITATS INTERACTIVES Pàgina 47 1. Evaporació El Sol escalfa l’aigua dels mars, dels rius i dels llacs fins a convertir-la

en vapor. Transpiració Les plantes retornen a l’atmosfera, en forma de vapor, una part de

l’aigua que absorbeixen per les arrels. Condensació En refredar-se el vapor de l’aigua es formen els núvols i l’aigua

retorna al sòl en forma de precipitació. Infiltració L’aigua que es filtra de la superfície a través d’esquerdes. Lliscament superficial L’aigua que no s’evapora ni es filtra llisca terreny avall i arriba fins al

mar. 2. • El procés d’evaporació només es produeix en les aigües marines. Fals

• El pas de l’aigua en estat líquid a estat gasós es pot fer per dues vies: l’evaporació i la transpiració. Cert • La pluja, la neu i la calamarsa són tres de les formes més habituals en què l’aigua de l’atmosfera retorna a la superfície. Cert

3. L’evaporació és l’únic procés relacionat amb el cicle de l’aigua que transforma l’aigua líquida en

vapor d’aigua. L’aigua que s’infiltra i va a parar a les aigües subterrànies queda retinguda a la geosfera i ja no és accessible per als éssers vius.

4. El Sol escalfa l’aigua del mar i dels rius, que s’evapora i passa a estat gasós. Quan l’aire es

refreda, el vapor d’aigua es condensa i forma núvols; l’aigua retorna a la superfície en forma de precipitació. Una part d’aquesta aigua s’infiltra o s’evapora; la que llisca pel terreny forma els rius, que retornen l’aigua al mar.

5.

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

.� ������������������������� �

�

6. Per completar un cicle hidrològic, una gota d’aigua ha de passar forçosament pels tres estats: sòlid, gas i líquid. Fals El cicle de l’aigua no pot funcionar sense l’atmosfera. Cert La infiltració es produeix quan l’aigua del mar s’introdueix a l’interior de la terra a través dels porus o les esquerdes del sòl. Fals

7. El Sol, en el cicle de l’aigua, actua com a motor i aporta l’energia necessària per transformar

l’aigua líquida o gasosa en aigua sòlida. Falsa

8. Tota l’aigua evaporada es converteix en aigua continental.

Falsa 9. La disponibilitat d’aigua que tenen les persones depèn, entre altres factors, de la quantitat d’aigua

que s’obté de la pluja a cada regió. Certa

10. Hi ha més infiltració en el medi natural que a les zones urbanitzades.

Certa 4. Els usos de l’aigua Observeu i deduïu Pàgines 48 a) Resposta model, d’esquerra a dreta i de dalt a baix:

� En agricultura, l’aigua es fa servir principalment per al reg de conreus. � Les indústries també fan servir l’aigua, com per exemple, les centrals hidroelèctriques que

utilitzen l’energia de l’aigua per obtenir energia. � En la ramaderia, l’aigua s’utilitza per apaivagar la set dels animals i per netejar les instal·lacions. � A les llars es consumeix aigua potable.

b) D’esquerra a dreta i de dalt a baix: ús agrícola, ús industrial, ús ramader, ús domèstic. c) L’agricultura és l’activitat que consumeix més aigua a Catalunya. Es fa servir per regar els conreus. d) Refrigerant: les centrals nuclears, les siderúrgies; agent netejador: els túnels de rentatge, les

bugaderies industrials, etc; matèria primera: les empreses que fabriquen productes de neteja, aigua destil·lada, les que envasen aigua per beure, les que fabriquen begudes...

e) Resposta oberta. ACTIVITATS Pàgina 48 14. a) Per fabricar una bossa de plàstic de 6 grams consumim 6,66 litres d’aigua.

b) Resposta oberta. Cal que l’alumne multipliqui els grams de la samarreta per 8,5 (el resultat s’ha d’expressar en litres).

4.1 L’aigua potable Observeu i interpreteu Pàgina 49 a) No, perquè conté moltes partícules de sediment en suspensió i perquè no tenim la certesa que

sigui aigua potable (pot contenir contaminants i segur que conté microorganismes). b) Faria servir l’aigua de l’aixeta, perquè la del riu que surt a la imatge, sense tractar, embrutaria la

roba. c) L’aigua de la font prové d’una xarxa de distribució d’aigua potable i, per tant, tenim la certesa que

es pot beure sense perill de contraure una malaltia. L’aigua del riu pot ser aigua en bon estat, però a simple vista podem observar que té molts sediments en suspensió; abans de ser consumida per les persones cal tractar-la mitjançant un procés de potabilització.

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

/� ������������������������� �

�

Interpreteu una mapa i responeu Pàgina 49 a) El continent més afectat per la manca d’aigua potable a les llars és l’Àfrica, seguit de l’Àsia i

l’Amèrica del Sud. b) La pobresa, atès que aquestes zones coincideixen amb les que tenen una població amb pocs

recursos econòmics. c) Resposta oberta.

RECOMANACIONS DIDÀCTIQUES En aquesta activitat cal insistir en els aspectes socials de la disponibilitat dels recursos hídrics. És rellevant que els alumnes s’adonin que no tothom pot accedir fàcilment a l’aigua potable, a diferència de nosaltres. Hi ha grans desigualtats que originen problemes greus i que es posen de manifest a través de moltes dades, com en el cas de la mortalitat infantil: als països més pobres, el 50% dels nens i nenes moren, directament o indirectament, per la baixa qualitat de l’aigua. És interessant poder mostrar als alumnes algunes dades, així com algun dels nombrosos projectes solidaris que hi ha relacionats amb els recursos hídrics (construcció de pous, potabilitzadores, etc.). També es pot aprofitar per encetar una conversa sobre els perills que comporta el fet de no disposar d’aigua potable, de clavegueram ni de depuradores: contaminació dels aqüífers amb aigües residuals, risc elevat de contraure infeccions digestives.

Imatge Pàgina 49 La presència de truites en un riu indica que l’aigua no està contaminada. 4.2. Mesures d’estalvi d’aigua Interpreteu un gràfic Pàgina 50 a) Molt elevat, atès que està per sobre de la mitjana; dels països representats al gràfic, és el que té el

consum més elevat. b) A una millor conscienciació de la població, que entén que l’aigua és un bé escàs i s’ha de fer servir

racionalment. Les persones hem après a aplicar mesures d’estalvi a la llar: utilitzar difusors, no deixar les aixetes obertes, dutxar-nos en lloc de banyar-nos, etc.

Feu una cerca i responeu Pàgina 50 a) Resposta oberta. b) Resposta oberta. c) Resposta model:

� Tancar l’aixeta mentre us raspalleu les dents; omplir un got d’aigua i fer-la sevir per netejar-vos la boca.

� Omplir bé la rentadora i el rentaplats abans de posar-los en funcionament; fer servir electrodomèstics de baix consum d’aigua.

� Dutxar-se en lloc de banyar-se; fer servir difusors d’aigua; tancar l’aixeta mentre us ensaboneu. � Regar a la nit o a primera hora del matí, fer servir el regatge gota a gota.

Imatge Pàgina 50 Com que hi ha una manca d’aigua en aquest territori, la població difícilment pot fer servir aigua per als seus cultius; generalment depenen de l’aigua de pluja i en època de sequeres els conreus en surten molt perjudicats i disminueix la collita. ACTIVITATS Pàgina 50 15. Perquè d’aquesta manera s’aprofita millor l’aigua i l’energia necessàries per fer funcionar

l’electrodomèstic. 16. Perquè així s’evita que l’aigua es perdi per evaporació i s’acumuli en el sòl. 17. Resposta oberta.

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�0� ������������������������� �

�

18. Resposta model: Aquest eslògan comunica que, si volem continuar tenint aigua potable, n’hem de fer un ús adequat i sostenible i hem d’evitar malbaratar-la.

ACTIVITAT DE SÍNTESI Pàgina 50 a) b) L’aigua potable és aigua neta, sense microorganismes ni altres substàncies nocives per al consum

humà. El continent més afectat per la manca d’aigua potable a les llars és l’Àfrica, seguit de l’Àsia i l’Amèrica del Sud.

c) Algunes de les mesures per estalviar aigua són: - Dutxar-se en lloc de banyar-se. - Engegar el rentaplats i la rentadora quan siguin plens. - No deixar l’aixeta oberta mentre ens rentem les dents i les mans. - Fer servir difusors a les aixetes. - Reparar les aixetes que degoten. - No fer servir la cisterna del vàter de paperera. - Reduir la capacitat de la cisterna del vàter. - Emprar el botó de mitja descàrrega del vàter sempre que sigui possible. - Regar les plantes a primera hora del matí o a la nit. - Recollir l’aigua de pluja per destinar-la a altres usos. - Fer servir l’aigua sense sabó que es genera a la cuina, per exemple després de netejar la fruita i la verdura, per regar les plantes. - Rentar el cotxe als túnels de rentatge.

ACTIVITATS INTERACTIVES Pàgina 50 1. Ús agrícola i ramader Regar uns hivernacles Ús industrial Com a agent netejador Ús domèstic Donar beguda als animals de companyia Ús energètic Obtenir energia hidràulica Ús ecològic Per assegurar el cabal mínim dels rius 2. A l’Estat espanyol, el consum d’aigua destinat a l’agricultura és pràcticament...

10 vegades més gran que el destinat a la indústria. 3. L’ús de l’aigua com a refrigerant s’inclou en la categoria d’ús...

• industrial. 4. Què és l’ús ecològic de l’aigua?

• El que serveix per assegurar el cabal mínim dels rius i el nivell dels aqüífers.

1��) � �'���

�1� �) 2�����

�1��� ���'����

1��'������'��

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

��� ������������������������� �

�

5. L’aigua, perquè sigui potable, ha de ser neta i no pot contenir microorganismes ni altres substàncies nocives. Certa

6. Quina d’aquestes tres opcions creus que indica que l’aigua és de bona qualitat?

• La poca presència d’algues i animals, com truites i tritons. 7. En quins continents hi ha una major part de la població que no pot accedir a l’aigua potable?

• A l’Àfrica, seguit de l’Àsia. 8. No dutxar-se més de dues vegades per setmana.

Substituir el regatge gota a gota pel regatge per aspersió. 9. Comparat amb altres països de la Unió Europea, quin creus que és el consum mitjà per persona a

Espanya? • Molt per sobre de la mitjana europea.

10. El consum d’aigua domèstica està disminuint en alguns països desenvolupats.

Certa 5. La contaminació de l’aigua Observeu i classifiqueu Pàgina 51 • Agrícola i ramadera: ús d’adobs i pesticides; abocaments de purins. • Industrial: abocament d’aigües amb residus industrials; contaminació derivada de la navegació i per

possibles fuites de les càrregues; contaminació tèrmica; fuites en l’extracció de petroli. • Ús domèstic: rentatge de sòls urbans, abocaments d’aigües domèstiques. Compreneu un text Pàgina 51 a) La provocada per abocaments que provenien de les granges, de la indústria i de les llars. b) Adobs, pesticides i purins. c) Sí, perquè els residus fecals s’alliberaven al riu sense haver passat per una planta depuradora. Interpreteu un gràfic Pàgina 52 a) Al gràfic A, la matèria orgànica (35%) i les substàncies químiques (24%), i al gràfic B, les

substàncies químiques (44%) i la matèria orgànica (24%). b) Les substàncies químiques provenen de la contaminació industrial o de l’ús de pesticides i adobs

agrícoles i la matèria orgànica pot provenir de les restes ramaderes (purins) i de l’abocament d’aigües domèstiques i fecals no tractades.

c) El gràfic A mostra les dades abans de la construcció de la central i el B després; es pot deduir perquè al gràfic B s’ha reduït considerablement la quantitat de sediments que aporta el riu i que queden retinguts a la presa de la central hidroelèctrica.

5.1 Mesures per reduir la contaminació de l’aigua Observeu i descriviu Pàgina 52 Resposta model: � Mesures reductores del consum: emprar el regatge gota a gota en lloc del reg a manta per als

cultius. � Mesures que reutilitzen l’aigua: fer servir l’aigua que es recull dels aires condicionats per fregar. � Mesures que reciclen l’aigua: filtrar i emmagatzemar l’aigua de pluja i utilitzar-la posteriorment per

regar les plantes.

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

��� ������������������������� �

�

ACTIVITATS Pàgina 52 19. Els adobs i els pesticides que fan servir els agricultors impregnen les plantes i el sòl; l’aigua de

pluja els dissol, i poden infiltrar-se i contaminar els aqüífers o bé arribar als rius per escolament. 20. Algunes empreses, com les centrals nuclears, fan servir l’aigua com a refrigerant, perquè

absorbeixi una part de l’energia calorífica que es desprèn. Durant aquest procés, l’aigua no rep cap contaminant químic, però és alterada, ja que una part dels gasos dissolts que duia, entre ells l’oxigen, s’alliberen; això passa perquè la quantitat de gasos que porta dissolt un líquid depèn de la temperatura: com més temperatura, menys gasos. Per tant, l’aigua calenta porta menys oxigen dissolt que l’aigua freda i això pot alterar les condicions de vida d’algunes espècies d’éssers vius.

ACTIVITAT DE SÍNTESI Pàgina 52 Resposta model. Agents contaminants que afecten l’aigua i mesures correctores que poden proposar els alumnes: • Purins Tractament dels purins per evitar que contaminin rius i aqüífers. • Metalls tòxics Control dels dipòsits d’emmagatzematge de les empreses mineres i indústries

per evitar filtracions al sòl i als aqüífers. • Residus urbans Tractar l’aigua residual abans d’abocar-la al medi natural. • Petroli Evitar que els vaixells netegin els tancs a alta mar. • Pesticides Proposar nous sistemes més sostenibles per controlar les plagues que afecten

els cultius. ACTIVITATS INTERACTIVES Pàgina 52 1. Adobs i pesticides Contaminació agrícola Metalls tòxics Contaminació industrial Residus orgànics Contaminació ramadera Residus fecals Contaminació d’ús domèstic 2. Les centrals nuclears solen contaminar perquè...

• l’aigua que deixen anar, procedent dels refrigeradors, està tan calenta que alguns organismes aquàtics moren per la manca d’oxigen.

3. 4. Els principals contaminants industrials són els compostos de mercuri i de plom, els olis i el petroli

i els seus derivats. Les indústries que fan servir l’aigua com a refrigerant, com les centrals nuclears, també contaminen, perquè retornen l’aigua a una temperatura superior a la normal i aquest fet dificulta la supervivència d’algunes espècies.

5. Els purins són restes que contenen una proporció molt alta de matèria orgànica.

Certa

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

��� ������������������������� �

�

6. Els contaminants que genera la ramaderia i els de l’ús domèstic són pràcticament els mateixos. Falsa

7. Les aigües residuals urbanes contenen detergents i molta quantitat de matèria orgànica que

prové dels residus fecals. La matèria orgànica afavoreix el creixement dels microorganismes, que a la vegada consumeixen molt oxigen de l’aigua i perjudiquen el desenvolupament i la supervivència d’altres espècies.

8. En l’actualitat, als rius hi ha una proporció de fertilitzants i de pesticides més elevada que en

èpoques passades. Certa

9. • Els pesticides i els adobs són contaminants propis de l’agricultura.

• Les aigües residuals i els purins són contaminants que aporten molta quantitat de matèria orgànica.

10. Reduir el consum d’aigua.

Reutilitzar l’aigua per a un segon ús. 6. Potabilització i depuració de l’aigua Interpreteu informació gràfica Pàgina 53

RECOMANACIONS DIDÀCTIQUES En aquesta activitat es fa un «zoom» d’un detall del cicle de l’aigua molt rellevant per a la gran majoria dels alumnes: el cicle urbà de l’aigua. Permet reflexionar sobre com les activitats humanes poden afectar la qualitat dels recursos hídrics en el medi natural. També és rellevant fer un petit model d’aquesta part del cicle de l’aigua: - Captació - Potabilització - Usos urbans i domèstics de l’aigua - Depuració - Retorn al medi natural

a) Del riu. b) L’aigua potable es fa servir principalment per a l’ús domèstic, així com per a la indústria i

l’agricultura. c) L’aigua es capta del riu i, després, es condueix a la planta potabilitzadora, on la fan apta per a l’ús

domèstic; l’aigua potable s’emmagatzema en uns dipòsits i, posteriorment, passa a la xarxa de distribució fins a arribar als habitatges.

d) Abans de retornar al mar són tractades a la depuradora. e) L’aigua depurada és aigua que no conté substàncies contaminants ni cossos estranys. f) L’aigua depurada és aigua que no conté substàncies contaminants ni cossos estranys. L’aigua

potable, a més de ser depurada, és apta per beure, cosa que vol dir que no conté microorganismes patògens ni substàncies tòxiques.

g) Es tracta d’un cas de reutilització de l’aigua, perquè l’aigua que surt de la depuradora, encara que no sigui adequada per al consum humà, sí que ho és apta per a altres usos: el reg, la neteja de carrers, fonts decoratives... Representa un estalvi perquè es pot donar un altre ús a l’aigua i s’evita gastar aigua potable.

Compreneu un text Pàgina 54 a) Els fangs i el biogàs. Els fangs es poden fer servir com a adobs i el biogàs com a combustible per

produir electricitat. b) Els fangs. c) En aprofitar els residus que generem i convertir-los en recursos, com en el cas del biogàs i els

fangs que es generen en una depuradora.

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

��� ������������������������� �

�

ACTIVITATS Pàgina 54 21. L’aigua es filtra per eliminar-ne les partícules sòlides en suspensió i s’hi afegeixen productes

químics com el clor, a fi que no hi hagi microorganismes. 22. Perquè d’aquesta manera l’aigua disposa de més pressió i pot circular per les canonades a més

velocitat i arribar a totes les llars. 23. Els processos que se segueixen en una planta depuradora són els següents:

1. Garbellament. Els residus sòlids se separen fent passar l’aigua per uns filtres. 2. Primera sedimentació. Els residus sòlids precipiten al fons i formen el fang i el llot, que se separen de la resta. 3. Tractament biològic. Els bacteris descomponen la matèria orgànica. S’hi afegeix oxigen i es barreja per facilitar la tasca dels microorganismes. 4. Segona sedimentació. Els bacteris i la resta de matèria sòlida precipiten al fons del dipòsit. 5. Tamisatge final. L’aigua es filtra i es desinfecta abans d’abocar-la al riu. 6. Tractament dels fangs. Es treu la major quantitat d’aigua i de bacteris del fang, i si no hi ha substàncies tòxiques, el fang es pot fer servir com a adob. 7. Obtenció de biogàs. De l’activitat dels bacteris se n’obté un gas que pot utilitzar-se com a combustible.

24. El biogàs és un combustible que s’obté de la fermentació de matèria orgànica i que és format per

metà i diòxid de carboni (el gas combustible és el metà). Per obtenir aquest combustible cal que la matèria orgànica fermenti sense la presència d’oxigen. S’obté biogàs en les depuradores, en les instal·lacions ramaderes i en el tractament de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans. El biogàs es pot utilitzar per produir electricitat, com a combustible per al transport i en la xarxa de gas natural.

25. Garbellament Separació dels residus sòlids de mida gran. Primera sedimentació Precipitació en forma de fang dels residus sòlids de mida petita. Tractament biològic Descomposició de la matèria orgànica. Segona sedimentació Precipitació dels bacteris i de la matèria sòlida. Tamisatge final Filtració i desinfecció de l’aigua. Tractament dels fangs Extracció d’aigua dels fangs i formació d’adob. Obtenció de biogàs Obtenció de gas que es pot fer servir de combustible. 26. No, perquè conté diverses substàncies químiques que es poden despendre i contaminar els

productes alimentaris que hi estan en contacte. ACTIVITAT DE SÍNTESI Pàgina 54 a) Resposta model. L’esquema que ha de dibuixar cada alumne s’hauria d’ajustar a l’estructura

següent:

��&����3�� 4���5����6���3� �) ) ����6�) �����

���'�5���3�

�����) ����%����'�) � �&�'���3�

������������ ������ ����

�

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�+� ������������������������� �

�

b) Resposta model: Aigua depurada de la qual s’han eliminat els contaminants que contenia (o se n’ha disminuït el nombre en gran proporció).

ACTIVITATS INTERACTIVES Pàgina 54 1. L’aigua de rius, llacs i embassaments se sotmet a una sèrie de processos per fer-la apta per al

consum humà. Aquesta transformació es porta a terme a les plantes potabilitzadores i el resultat és l’aigua potable, una aigua neta sense microorganismes ni altres substàncies nocives.

2. A les plantes potabilitzadores se solen utilitzar microorganismes perquè digereixin les restes

orgàniques que hi ha a l’aigua contaminada. Falsa

3. 4. El biogàs és un dels productes que s’obtenen de les depuradores d’aigües residuals.

Certa 5. Les aigües depurades tenen el mateix ús que les aigües potabilitzades.

Falsa 6. Les plantes depuradores actuen abans que les persones consumeixin l’aigua per a usos domèstics

i les potabilitzadores després.

Falsa 7. A les depuradores, els plàstics i les partícules grosses se separen amb filtres grossos.

Certa

Captació Filtratge

�

Emmagatzematge

Distribució

�

Addició�de�clor�

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�,� ������������������������� �

�

8. 9. Garbellament Filtres grossos que retenen els objectes de mida gran. Tractament biològic Digestió de les restes orgàniques duta a terme per microorganismes

descomponedors. Sedimentació Les substàncies més pesants es dipositen al fons. Tamisatge Filtració de partícules fines i abocament de l’aigua neta als rius. Tractament dels fangs Els fangs es tracten i se n’extreu l’aigua; es poden utilitzar per fer-ne

adob o per obtenir-ne biogàs. 10. A part del biogàs, quin altre producte se sol obtenir del tractament dels fangs d’una depuradora?

• Adobs. PER ESTUDIAR Pàgines 55-58 1. En mars i oceans, en el gel de les glaceres i dels casquets polars, en l’aigua subterrània, en rius i

llacs i en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera. També una petita proporció forma part de la biosfera, ja que és la substància més abundant del cos de tots els éssers vius.

2. A Venus no hi ha aigua líquida perquè la temperatura del planeta és molt alta (uns 480 ºC); l’aigua

que hi ha s’evapora i es troba a l’atmosfera en estat gasós. (Recordem que és la temperatura més alta del sistema solar, a causa del fort efecte d’hivernacle que provoca el diòxid de carboni a l’atmosfera.) A Mart no hi ha aigua líquida perquè, com que és més lluny del Sol que la Terra, la temperatura del planeta és molt inferior i tota l’aigua que hi ha es troba en estat sòlid. A la Terra hi ha aigua en els tres estats perquè la temperatura mitjana és suau, gràcies a la presència d’una atmosfera que en suavitza les temperatures i a la distància que separa la Terra del Sol, que no és ni massa gran ni massa petita.

3. L’aigua continental és dolça, és a dir, té un contingut de sal molt baix, mentre que l’aigua oceànica

té un contingut de sal molt més elevat (de mitjana, 35 grams de sal per litre d’aigua).

�

Garbellament Primera sedimentació

Tractament biològic Segona

sedimentació

Obtenció de biogàs Tractament

de fangs Tamisatge

final

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�-� ������������������������� �

�

4. S’introdueix un litre o un quilo (depenent de les unitats en què vulguem expressar el resultat) d’aigua de mar en un recipient i es fa evaporar l’aigua per ebullició. A continuació, es pesa el residu sòlid que en queda, que correspon a la fracció de sals que l’aigua duia dissoltes, és a dir, a la salinitat.

5. L’aigua dolça i líquida es localitza en l’aigua subterrània i en els rius i els llacs. 6. L’aigua salada suposa el 97% del total; per tant, equival a 1.344.420.000 km3. L’aigua dolça

representa el 3%, és a dir, 41.580.000 km3. 7. Les aigües subterrànies provenen de la infiltració de l’aigua, que té l’origen en les precipitacions.

Un aqüífer es forma quan l’aigua retinguda als porus i a les esquerdes del sòl es desplaça lentament a favor de la gravetat fins que s’acumula perquè una roca impermeable li barra el pas.

8. a) Les glaceres.

b) Les aigües superficials. c) Pou.

9. El cicle de l’aigua descriu el recorregut continuat que fa l’aigua des de l’atmosfera fins a la

superfície terrestre i des de la superfície fins a l’atmosfera i mitjançant el qual es proporciona aigua dolça als organismes que viuen als continents.

RECOMANACIONS DIDÀCTIQUES Les primeres preguntes (de la 3 a la 9) poden servir per repassar el cicle de l’aigua, el model clau d’aquesta unitat didàctica.

10. Resposta gràfica. L’alumne ha de dibuixar com es desprèn la part frontal de la glacera i com

l’aigua líquida origina un llac glacial. Una part d’aquesta aigua s’infiltra i passa a formar part de les aigües continentals subterrànies.

11. En el continent africà. Es tracta d’un problema de pobresa, que és agreujat per la manca de

recursos hídrics a les zones més àrides. Hi ha una relació directa: si el país tingués recursos econòmics, totes les poblacions tindrien aigua potable, encara que aquesta provingués d’un altre lloc o s’obtingués per processos costosos.

12. Resposta oberta. 13. Resposta model: fer servir detergents i productes de neteja com el lleixiu, llençar a l’aigüera l’oli de

cuinar o altres substàncies tòxiques, fer servir productes químics per desembussar una canonada, rentar la roba amb detergents amb fosfats, netejar pinzells i pots de pintura a l’aigüera...

14. Els contaminants poden arribar al riu per dues vies: per un abocament directe, com ara

l’abocament d’aigües amb residus industrials dissolts o amb matèria orgànica provinent de ciutats i granges, o per infiltracions de residus tòxics (agricultura, indústria, ramaderia, llars) que contaminen l’aigua dels aqüífers, una aigua que anirà a parar als rius o que serà utilitzada per a l’ésser humà abans de retornar als rius.

15. Resposta model:

a) Quan l’aigua residual domèstica no es depura, sinó que s’aboca directament a un riu del qual els agricultors agafen aigua per regar els camps de conreu.

b) Quan els dipòsits de residus industrials o de substàncies tòxiques riques en metalls pesants tenen fuites que contaminen el sòl i, per tant, a llarg termini, els aqüífers que hi ha al voltant. Probablement, les persones de l’indret obtenen aigua d’aquests aqüífers per al consum.

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�.� ������������������������� �

�

16. Ha de seguir un procés de potabilització. 17. Depuració. En depuradores. 18. Podem fer-la servir per regar parcs i jardins. També per regar els conreus; l’aigua que prové de

les depuradores s’aboca al medi natural i aleshores ja pot ser captada pels regants. COMPROVA EL QUE SAPS Pàgina 58 1. Als mars i als oceans, als pols i a les glaceres, als rius i als llacs, a les aigües subterrànies i a

l’atmosfera. No, n’hi ha de sòlida als pols i a les glaceres i en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera. 2. Hi ha aigua dolça líquida en rius, llacs i al sòl, en forma de vapor a l’atmosfera i en forma de gel als

pols i a les glaceres. Trobem aigua salada en mars i oceans. 3. La mostra B correspon a l’aigua de mar, perquè conté una proporció més gran de sals (35 g per

litre d’aigua). 4. El cicle de l’aigua o cicle hidrològic descriu el recorregut que fa l’aigua des de l’atmosfera fins a la

superfície terrestre i des de la superfície, novament, fins a l’atmosfera. Els processos que hi tenen lloc són: la infiltració, que consisteix en la introducció d’aigua líquida a l’interior de la terra; el lliscament superficial, constituït per l’aigua que circula per la superfície i forma torrents i rius (és la part més petita d’aigua dolça però la més accessible); la transpiració, que és el procés pel qual els organismes vius alliberen aigua en forma de vapor (és molt important en el cas de les plantes); l’evaporació, que consisteix en la transformació de l’aigua líquida de mars, oceans, rius i llacs en vapor d’aigua, que passa a formar part de l’atmosfera, i la condensació del vapor d’aigua contingut als núvols, que forma petites gotes que cauen sobre la superfície en forma de neu, pluja o calamarsa.

5. A: Altres usos

B: Ús domèstic C: Indústria D: Agricultura

6. Resposta model: millorar el sistema de canonades de distribució per evitar pèrdues, millorar els

sistemes de reg, reciclar l’aigua d’ús industrial i domèstic, reforestar les conques dels rius per afavorir la infiltració de l’aigua de pluja, aplicar mesures d’estalvi a les cases, com ara difusors o dispositius a les cisternes, no deixar l’aixeta oberta, dutxar-se en lloc de banyar-se, fer servir aigua de les depuradores per a altres usos abans de retornar-la al medi natural...

7. Per evitar retornar residus i elements contaminants que s’anirien acumulant al mar o al riu i que

provocarien la mort de molts dels éssers vius que hi habiten. 8. Perquè la major part de l’aigua de la Terra és salada i no és apta per als éssers vius que habiten

els continents, entre els quals hi ha l’ésser humà. FEM CIÈNCIA Pàgina 59 3. Observa els resultats En aquesta aigua creixeran microorganismes que s’alimentaran de la matèria orgànica present. ACTIVITATS 1. El primer pas és aconseguir aigua amb microorganismes i altres substàncies en suspensió. El

segon pas consisteix a preparar un filtre amb mitja ampolla d’aigua, cotó, sorra i grava. Finalment filtrem l’aigua i recollim en un altre recipient l’aigua filtrada. L’aigua filtrada serà més clara que la no

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�/� ������������������������� �

�

filtrada, però pot contenir microorganismes i petites partícules en suspensió que no han estat capturades pel filtre.

2. Activitat pràctica. 3. No, perquè l’aigua pot contenir microorganismes i substàncies tòxiques dissoltes. ACTIVITAT FINAL Pàgina 60 1. El període ha estat de dos mesos. Durant aquest període la família ha gastat 3 m3, que equival a

3.000 litres. Si suposem que els mesos són de 30 dies i que a casa hi viuen tres persones, el consum mitjà per persona i dia es de 16,17 litres per persona i dia.

2. El cost per litre d’aigua és de 0,015 € calculat a partir del quocient entre el preu total de la factura i

el nombre de litres consumits. A la factura es pot deduir que el cost del servei d’aigua correspon a la suma de la quota de servei i del consum (23,74 + 1,86) que es de 25,60 €. Si dividim aquesta quantitat entre el nombre de litres consumits, 3.000, surt un preu per litre d’aigua sense tenir en compte els impostos de 0,009 € per litre. Per saber els impostos d’un litre d’aigua calculem la diferència entre el preu total per litre (0,015) i el preu per litre d’aigua sense impostos (0,009); el resultat és de 0,006 € per litre.

3. No, el consum és molt baix, atès que la mitjana del consum per persona i dia a Barcelona és de

122 litres. 4. No, si es compara amb el preu de l’aigua envasada. Tot i així, el preu de l’aigua s’encareix molt

per les taxes i els impostos. 5. El gener de 2012 ha estat el mes amb un consum major. Si considerem que el nombre de

persones de la llar no ha variat deduïm que la família ha aplicat mesures d’estalvi d’aigua. 6. El TMTR, que correspon a la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus Municipals. El seu

import és de 10,29 €. 7. Resposta oberta. REVISTA DE CIÈNCIA Pàgina 61 1. La banquisa àrtica és una capa de glaç que sura sobre el mar; pot ser persistent, i aleshores no es

fon durant l’estiu, o pot renovar-se cada any. L’increment de la temperatura mitjana del planeta fa que cada estiu es fongui més part de la banquisa àrtica i que, per tant, a l’hivern, la capa de gel sigui més fina perquè s’ha hagut de tornar a formar.

2. Óssos polars, foques i morses. En resulten perjudicades perquè cacen o descansen al gel. 3. El gel actua com a magatzem de substàncies tòxiques que hi ha al mar. Si el gel es fon, aquests

tòxics, especialment metalls com el mercuri, es dissolen en l’aigua i a través de l’alimentació s’introdueixen a la cadena tròfica del mar.

4. Perquè Barcelona es troba a la zona europea en què el clima és suavitzat pel corrent del Golf, un

corrent oceànic que porta aigua càlida del Golf de Mèxic fins a les costes de Noruega. 5. Resposta oberta. És important que s’hi tractin aspectes com aquests: la pèrdua d’hàbitats per a

molts animals, l’obertura de noves rutes navegables a través de l’oceà Àrtic a l’estiu i les disputes

�

� �

� �

�� ����� ���

������ ��

����� ����

��������� �� ��

�����������������

�0� ������������������������� �

�

sobre els drets de cada país d’explotar els recursos naturals d’aquest oceà, especialment el petroli. Pel que fa a les repercussions positives que el desglaç té per als humans podem esmentar la major accessibilitat als recursos disponibles en aquestes regions, així com la possibilitat de disposar d’itineraris de navegació més curts entre les regions circumpolars.