Embed Size (px)
Citation preview
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
2. Arquitectura bizantina.
3. La pintura i el mosaic.
ART BIZANTÍ
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
ART BIZANTÍ
Bizanci és el nom que prengué l’Imperi Romà d’Orient des
del 395 dC amb l’emperador Teodosi.
La ciutat de Constantinoble l’havia creada l’emperador
Constantí sobre una antiga colònia grega el 324,
i que esdevingué la capital de l’Imperi Romà d’Orient.
Quan l’Imperi Romà d’Occident caigué sota el domini
germànic, la cultura de la roma Oriental va anar adquirint
personalitat pròpia,
mescla de la tradició clàssica amb trets propis i orientals,
i que s’anomenà bizantina.
Arribà fins el 1453 amb la caiguda en mans dels turcs.
ART BIZANTÍ
Els límits geogràfics de Bizanci varen ser molt fluctuants,
tot i que podem destacar quatre moments claus:
• A finals del segle V: ocupava la meitat oriental de l’imperi romà
• Època de l’emperador Justinià (segle VI): expansió cap
occident i conquesta d’Itàlia i part d’Hispània; però només
dominació temporal.
• Segles VII – VIII: expansió de l’Islam i pèrdua de gran part dels
territoris asiàtics i africans (Palestina, Síria, Mesopotàmia, Egipte
i Líbia)
• Al segle XV: mínima extensió per l’expansió turca (Bizanci
només ocupa la capital i un petit territori adjacent), fins la
derrota definitiva el 1453.
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
ART BIZANTÍ
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
L’Imperi Romà d’Orient
ART BIZANTÍ
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
L’Imperi Bizantí a l’època de Justinià
(en morat les conquestes de Justinià)
ART BIZANTÍ
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
L’Imperi Bizantí al segle XIII
ART BIZANTÍ
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
L’Imperi Bizantí el 1400
ART BIZANTÍ
Cronològicament podem establir un seguit d’etapes
clarament diferenciades:
Període protobizantí (segles V – VII): naixement i consolidació
del nou estat:
Època de Justinià (527 – 565): la base fonamental de la
cultura i la política són encara clarament romanes;
artísticament es l’Edat d’Or de Bizanci.
Dinastia d’Heraclis (s. VII): gir cap a Orient i
distanciament d’Occident, amb predomini de la
influència grega.
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
ART BIZANTÍ
Cronològicament podem establir un seguit d’etapes
clarament diferenciades:
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
• Període iconoclasta (726 - 843): controvèrsia sobre la
iconoclàstia, lluites internes i crisi profunda;
es prohibeixen les imatges i es destrueixen les existents;
emigració a occident dels iconòduls.
ART BIZANTÍ
Cronològicament podem establir un seguit d’etapes
clarament diferenciades:
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
• Període posticonoclasta (843 - 1453): es supera la controvèrsia
sobre la iconoclàstia,
però continua l’allunyament d’Occident, i les divergències
doctrinals i rituals amb l’Esglèsia de Roma;
tot plegat culmina amb el Cisma d’Orient (1054): trencament
entre l’Església romana occidental i l’Església Ortodoxa oriental.
Artísticament destacam:
Dinastia macedònica (867 – 1056): Segona Edat d’Or
bizantina; època daurada de les icones o imatges religioses
Dinastia dels paleòlegs (1259 – 1453): crisi militar i pèrdua
de territoris, però renaixement cultural i expansió de l’art als
pobles eslaus.
ART BIZANTÍ
Cronològicament podem establir un seguit d’etapes
clarament diferenciades:
1. Orígens, límits gegoràfics i cronologia.
• Període postbizantí (des del segle XV): l’art bizantí perdura
encara molt de temps a Rússia, Ucraïna, Bulgària, Grècia i altres
zones de l’Europa Oriental dintre de l’àmbit d’influència de
l’Església Ortodoxa.
ART BIZANTÍ
Són quatre els components fonamentals que conformaren la
cultura bizantina:
La base romana: dret, organització política
L’herència grega: llengua, literatura, pervivència d’elements
clàssics a l’art, tot i que modificats.
La influència oriental (persa, síria): cerimonials, rituals
religiosos, divinitat imperial; en l’art preferència del color sobre
la forma, i del simbolisme sobre el naturalisme.
El cristianisme ortodox i la unió entre Església i Estat
(cesaropapisme): intervenció de l’emperador en les qüestions
religioses; l’art al servei de la litúrgia religiosa; apareix el
monacat.
1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
L’arquitectura és la manifestació artística cabdal, ja les arts
plàstiques s’hi integren.
Concepció de l’edifici religiós:
influència de l’art paleocristià occidental: plantes basilicals o
centralitzats per a crear espais amplis i ordenats.
per tant, també trobam l’estructura atri-nàrtex-naus-presbiteri
progressiva preferència, però, per les plantes centralitzades
això es deriva d’una concepció simbólica de l’església (cel a la
Terra, casa de Déu)
aleshores, cada part de l’església té un significat simbólic
(cúpules, semicúpules, la llum, preferència pel mosaic, etc.)
gran importància del programa iconogràfic de la decoració
mural
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Concepció de l’edifici religiós:
gran importància del programa iconogràfic de la decoració
mural:
Cúpula central: Pantocràtor (Déu en majestat, Rei de reis),
amb el llibre de la revelació en una mà i l’altra en posició de
benedicció; emmarcat per la forma ametllada.
Semicúpula de l’absis: Verge Mare amb Déu-nen assegut a
la falda o damunt el braç de la Verge.
Registres inferiors de la cúpula (davall del Pantocràtor):
apòstols disposats de forma concèntrica, o bé la genealogia
de Crist.
A les petxines: escenes de la vida de Crist
Murs i cúpules secundàries: processons de sants i teofanies
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
En quant als elements arquitectònics ...
Major importància de l’espai interior que no l’exterior
Sistema constructiu: adovellat, arc de mig punt sobre
columnes
espais més variats que els basilicals paleocristians: preferència
per l’ús de la planta centralitzada amb cúpula
l’ús de les petxines o trompes com a element de suport de
voltes i cúpules
també l’ús de mitges cúpules (o de mitja esfera) i contraforts
com a elements de suport
Columnes corinties; novetat: capitell troncopiramidal invertit
utilització de murs més gruixuts, que influiran en
l’arquitectura romànica
altres canvis respecte a les basíliques paleocristianes: l’atri es
redueix a un pòrtic, introducció de nàrtex, iconòstasi i tribuna
ART BIZANTÍ
Basílica de Santa Sofia
2. L’arquitectura bizantina.cúpulacontraforts
Semicúpula
lateral de
sujecció Minarets
islàmics
posteriors
ART BIZANTÍ
Basílica de Santa Sofia
2. L’arquitectura bizantina.Observau el volum dels
contraforts
ART BIZANTÍ
Interior Basílica de Santa
Sofia
2. L’arquitectura bizantina.Petxines
Finestrals del
tambor
Tribuna, amb columnes de
tradició clàssica i arcs de
mig punt
Semicúpula o de
quart d’esfera
laterial, recolzada
sobre d’altres més
petites
ART BIZANTÍ
Interior de la basílica de Santa
Sofia
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Planta i secció de la Basílica
de Santa Sofia
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Basílica de Chora.
Constantinoble
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Cúpula de la
Basílica de Chora
2. L’arquitectura bizantina.Pantocràtor
al zènit de la
cúpula
Apòstols
disposats en
forma
concèntrica en el
casquet de la
cúpula
Escenes de la
vida de Crist
a les petxines
ART BIZANTÍ
Absis de la
Basílica de Chora
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Basílica de
Santa Irene.
Constantinoble
2. L’arquitectura bizantina.Tambor
reforçat amb
contraforts
ART BIZANTÍ
Interior de la
Basílica de
Santa Irene.
2. L’arquitectura bizantina.Petxines Absis amb coberta
semiesfèrica
(altar)
Tribuna
Pilar
Finestres del
tambor
ART BIZANTÍ
En temps de l’emperador Justinià (segle VI), Bizanci es va
estendre per la Mediterrània occidental.
Concretament al nord d’Itàlia van destacar Ravenna i
Venècia, les ciutats amb influència bizantina més clara.
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Basílica de San
Vitale. Ravenna
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Interior de la
Basílica de San
Vitale. Ravenna
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Dibuix de la
Basílica de San
Vitale. Ravenna
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Secció de la
Basílica de San
Vitale. Ravenna
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Basílica de San
Vitale. Ravenna
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Cúpula de la
Basílica de San
Vitale. Ravenna
2. L’arquitectura bizantina.
ART BIZANTÍ
Absis de la
Basílica de San
Apolinar.
Ravenna
2. L’arquitectura bizantina.
3. La pintura i el mosaic.
ART BIZANTÍ
La pintura a Bizanci va ser especialment important des de l’època
de Justinià.
La més important era la pintura al fresc en la decoració de les
basíliques.
Destaca l’ordenació jeràrquica en altura de les figures, dominant
sempre el Pantocràtor (Déu en majestat).
Són figures rígides, hieràtiques, severes, molt allunyades ja del
naturalisme clàssic perquè es volen donar unes altres impressions: les
de solemnitat i eternitat.
Recuperen la frontalitat, i transmeten molta espiritualitat.
Utilització simbólica dels colors (daurats, blaus).
Repetició normativitzada de les imatges.
Una altra manifestació pictòrica eren les icones, quadres religiosos
sobre taula.
Normalment representaven màrtirs i mares de Déu.
3. La pintura i el mosaic.
ART BIZANTÍ
Icona bizantina
3. La pintura i el mosaic.
ART BIZANTÍ
El mosaic bizantí es feia servir, més que per als paviments,
per la decoració de parets i voltes.
Destacaven per la riquesa cromàtica i la finor de les figures.
També guanyen molta lluminositat respecte als mosaics
romans.
La composició de les escenes solen ser simètrica.
En aquest cas, tingueren molta influència en l’art musulmà,
en la decoració de les mesquites.
3. La pintura i el mosaic.
ART BIZANTÍ
Mosaic
Pantocràtor de
l’església de
Chora
3. La pintura i el mosaic.
ART BIZANTÍ
Mosaic
Pantocràtor de
la cúpula de
l’església de
Chora
3. La pintura i el mosaic.
ART BIZANTÍ
Mosaic
Pantocràtor de
la cúpula de
l’església de
Santa Sofia
3. La pintura i el mosaic.
ART BIZANTÍ
Mosaic de grup
de Justinià a
San Vitale de
Ravenna.
3. La pintura i el mosaic.
ART BIZANTÍ
Detall Mosaic
de Justinià a
San Vitale de
Ravenna.
